Butlletí d’Informació Municipal Número
165
Hivern 2009-2010 Exemplar gratuït
Telèfons d’interés AJUNTAMENT............................................ 96 111 11 11 www.torrent.es info@torrent.es (FAX).........................................................................96 159 98 10 Actes i Resolucions................................................96 111 18 21 Activitats........................................................................ Ext. 1050 Bim i Publicacions Municipals............ 96 111 11 11. Ext. 1156 bim@torrent.es BLOC-EV..................................................................96 111 18 09 Cadastre Urbà............................................................... Ext. 1099 CCOO.......................................................................96 111 11 62 Compres........................................................................ Ext. 1049 Contractació...........................................................96 111 18 17 Coordinació de la Delegació de Festes i Falles......................... 96 111 11 75 / 600 962 514 CSIF..........................................................................96 111 11 63 Cultura........................................................................... Ext. 1171 Educació........................................................................ Ext. 1068 Estadística......................................................... Ext. 1047 / 1048 Gabinet D’Alcaldia..................................................96 111 18 02 alcaldia@torrent.es Gabinet de Comunicació............................................. Ext. 1170 Urbanisme...............................................................96 111 18 12 Informació i Registre General................................96 111 11 11 Informàtica i Telecomunicacions..........................96 111 18 28 Medi Ambient............................................................... Ext. 1123 Obres Públiques........................................................... Ext. 1062 Oficina de Promoció I Ús del Valencià....................... Ext. 1069 Partit Popular..........................................................96 111 18 07 Pressupostos i Comptabilitat................................96 111 18 14 PSPV-PSOE..............................................................96 111 18 06 Recursos Humans..................................................96 111 18 29 Relacions Exteriors i Unió Europea............................ Ext. 1052 Secretaria General..................................................96 111 18 03 Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports............... Ext. 1034 Transport Urbà.............................................................. Ext. 1177 Tresoreria....................................................................... Ext. 1091 Tributs no Periòdics...................................................... Ext. 1057 Tributs Periòdics........................................................... Ext. 1815 UGT..........................................................................96 111 11 61 AJUNTAMENT Altres dependències municipals Aigües de l’Horta....................................................96 158 01 29 Benestar Social.......................................................96 111 18 60 Biblioteca Metro.....................................................96 111 18 51 Brigada d’Obres......................................................96 111 18 61 Camp de Futbol Sant Gregori...............................96 156 03 46 (Cafeteria)..............................................................96 158 00 37 Casa de Cultura i Biblioteca..................................96 111 18 50 Centre d’Esplai Carrer Toledo...............................96 156 49 76 Centre d’Informació Juvenil...................................96 158 96 24 Centre de Comunicació i Serveis Interculturals.. 96 157 00 31 Centre Social Xenillet Carrer Albades..................96 111 18 63
Centre Social La Marina (Hernández Malillos) ...........................................96 111 18 64 Consell Agrari..........................................................96 155 16 84 Consum...................................................................96 111 18 58 Dona........................................................................96 111 18 59 Polítiques Actives d’Ocupació..............................96 111 18 68 EMAT.......................................................................96 111 18 52 FCC Medi Ambient.......................96 156 53 53 / 96 156 38 98 Fundació Esportiva Municipal...............................96 156 23 46 Gabinet Psicopedagògic Municipal......................96 111 18 39 Grua Municipal.......................................................96 156 73 13 L’Auditori.................................................................96 158 10 77 Mercat Central........................................................96 155 94 52 Mercat Sant Gregori...............................................96 155 24 71 Nous Espais, SA......................................................96 156 54 56 Mesures Judicials...................................................96 156 81 87 Piscina Municipal Parc Vedat . ..... 647 447 362 / 675 923 121 Policia Local. Oficines............................................96 111 18 92 Policia Local Vedat.................................................96 155 10 41 Policia Local Xenillet carrer Albades....................96 156 81 87 Poliesportiu El Vedat..............................................96 156 63 51 (Cafeteria)..............................................................96 156 39 30 Poliesportiu Anabel Medina..................................96 157 33 78 (Cafeteria)..............................................................96 157 33 33 Protecció Civil.........................................................96 155 90 63 Regidoria de la Dona, Sanitat i omic......................... Ext. 1675 Retosa......................................................................96 111 18 70 Sanitat......................................................................96 111 18 57 Serveis Socials carrer La Marina...........................96 155 77 09 Torrent Activa carrer Joan xxiii.............................96 156 45 63 TELÈFONS D’URGÈNCIA Comissaria Policia Nacional..................................96 155 44 99 (Emergències).......................................................................091 Bombers..................................................................................112 (Emergències).......................................................................112 Atenció a Víctimes de Maltractaments................96 111 18 68 Policia Local. Dependències.................................96 111 18 92 (Emergències).......................................................................092 Avisos i urgències de 8 a 15 hores, excepte festius Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28.....................96 197 42 84 Urgències de 15 a 8 hores, festius les 24 h. Pac Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28 ............96 197 42 65 Avis d’incidències de l’aigüa i del clavegueram.........................................................96 158 01 29 Avís d’incidències urbanes....................................902 300 392 Taxis......................................................................... 96 155 10 55 ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS Agència Repsol-Butano Oficines..........................96 155 02 28 Agència Repsol-Butano Magatzem......................96 155 16 30 artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca)..........................................96 156 46 58
FARMÀCIES DE GUÀRDIA FEBRER 2010 1 Dl R. Medina 2 Dt E. Llueca 3 Dc A. De Gregorio 4 Dj Campos-MtezCarratalá 5 Dv E. Segarra 6 Ds M.D. Navarro 7 Dg I. Carbonell 8 Dl M.L. Castillo 9 Dt I. Cabañes 10 Dc M.D. Navarro 11 Dj J. Martínez 12 Dv M. Ferrandis 13 Ds Vta. Hortigüela 14 Dg C. Vicedo 15 Dl Santos Patronos 16 Dt A. Castelló 17 Dc Vta. Hortigüela 18 Dj R. Belzunce 19 Dv M. Nemesio 20 Ds M. Ferrandis
•
BIMTorrent
21 22 23 24 25 26 27 28
Dg M.I. Martínez Dl A. Pascual Dt A. Martínez Dc E. Benlloch Dj J. Fontestad Dv J. Mateu Ds Santos Patronos Dg R. Medina
MARÇ 2010 1 Dl Campos-MtezCarratalá 2 Dt M. Ros 3 Dc I. Carbonell 4 Dj C. Vicedo 5 Dv M.I. Martínez 6 Ds A. Castelló 7 Dg E. Llueca 8 Dl R. Medina 9 Dt M. Nemesio 10 Dc A. De Gregorio 11 Dj J. Martínez
12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Dv E. Segarra Ds Vta. Hortigüela Dg A. De Gregorio Dl M. Ferrandis Dt E. Llueca Dc M.D. Navarro Dj Vta. Hortigüela Dv J. Martínez Ds J. Mateu Dg M. Ros Dl M.L. Castillo Dt Santos Patronos Dc A. Castelló Dj Vta. Hortigüela Dv I. Cabañes Ds M. Nemesio Dg M.L. Castillo Dl J. Mateu Dt A. Pascual Dc A. Martínez
CEFIRE (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius)..........................................96 157 20 61 CEGAS S.A............ 96 155 92 56 / 96 377 83 87 / 900 700 365 Cementeri Parroquial.............................................96 156 35 74 Centres d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual).......................................................96 155 25 38 (Federico Maicas).................................................96 155 51 40 Centre de Diàlisi.....................................................96 157 21 95 Centre de Drogodependències............................96 155 69 11 Centre de Prevenció del Càncer de Mama.........96 156 49 03 Centre de Salut Mental..........................................96 197 48 68 Centre de Salut Pintor Ribera. Cita prèvia...........96 197 42 60 Servei de Planificació familiar.............................96 156 46 21 Centre de Salut Pública del Departament n. 9.................................................96 197 48 75 Conservatori de música Mestre Joan Roig...............................................................96 155 13 23 Consultori Sants Patrons Cita prèvia Especialitats......................................96 192 48 50 Centre de Salut Torrent II. Cita prèvia..................96 197 48 40 Centre de Salut Mental........................................96 197 48 68 Drogodependències............................................96 197 48 68 Consultori del Vedat...............................................96 156 27 68 Correus....................................................................96 155 05 96 Creu Roja.................................................................96 156 60 74 (Emergències).......................................................96 367 73 75 Departament de la Dona.......................................96 111 18 59 ECOPARC................................................................96 156 31 92 FAC (Federació d’Associacions Ciutadanes)................96 156 49 97 Fernanbus...............................................................96 150 00 82 FGV Estació de Trens de Torrent...........................96 155 16 29 FGV Telèfon d’Informació......................................900 46 10 46 Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària)........................................96 155 94 12 Iberdrola..................................................................96 351 07 22 INSS..........................................................................96 155 00 75 Jutjat de Torrent – Num. 1.....................................96 192 76 03 Jutjat de Torrent – Num. 2.....................................96 192 76 06 Jutjat de Torrent – Num. 3.....................................96 192 76 09 Jutjat de Torrent – Num. 4.....................................96 192 76 12 Jutjat de Torrent – Num. 5.....................................96 192 76 15 Jutjat de Torrent – Num. 6.....................................96 192 76 18 Jutjat de Torrent – Num. 7.....................................96 192 76 50 Jutjat de Torrent – Num. 8.............................96 156 07 59 / 90 Jutjats Servici comu...............................................96 192 76 25 Jutjat de Torrent (violència) – num. 1............96 158 01 93 / 94 Jutjats – Deganat....................................................96 192 76 00 Jutjats – Registre civil ............................................96 192 76 27 Mancomunitat de l’Horta Sud...............................96 157 20 11 Museu Comarcal....................................................96 158 82 21 Registre de la Propietat Torrent 1.........................96 155 43 59 Registre de la Propietat Torrent 2.........................96 158 83 10 Registre de la Propietat Torrent 3.........................96 155 28 07 SERVEF / INEM........................................................96 158 87 91 Tanatori Torrent Sant Josep.........96 156 46 32 / 96 127 22 00 Tanatori Mémora..........................96 158 85 80 / 96 158 85 85 Tresoreria General de la Seguretat Social............96 158 80 30
Horaris farmàcies TITULAR/ADREÇA
HORARI De dilluns a divendres Dissabtes
• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h. De 9,30 a 14 h. • R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • I. Cabañes. Pintor Ribera, 28 De 8,30 a 20,30 h. De 9 a 13,30 h. • Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • I. Carbonell. Pare Méndez, 166 De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h. De 9,30 a 14 h. • A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • A. De Gregorio. San Ernesto, 2 De 9 a 14 i de 16,30 a 20,30 h. De 9,30 a 14 h. • M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 De 9 a 22 h. De 9 a 22 h. • J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • V. Hortigüela. Sagra, 14 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • La Torrentina. Plaça La Torrentina, 4 De 9,30 a 14 i de 17 a 20.30 h. De 9,30 a 14 h • A. Martínez. Av. País Valencià, 113 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • J. Martínez García. Pare Méndez, 56 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20,30 h. De 9,30 a 13,30 h. • J. Mateu. Av. País Valencià, 52 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • R. Medina Almerich. Azorin, 10 De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20 h. De 9.30 a 13.30 h. • M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • M. D. Navarro. L’Horta, 17 De 9 a 21 h. De 9 a 14 h. • Pare Méndez-Metro. Pare Méndez-Metro, 111 De 9 a 14 i de 16,30 a 20 h. De 9,00 a 14 h. • A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • Santos Patronos. Sants Patrons, 42 De 8 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9 a 13.30 i de 17 a 20 h. De 9 a 13.30 h. • San Valeriano. Pintor Renau, 23. • C. Vicedo. Av. País Valencià, 132 De 9 a 14 i de 16,30 a 21.30 h. De 9 a 14 i de 16,30 a 21.30 h.
TELÈFON 96 157 23 75 96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 59 71 96 155 49 23 96 129 49 15 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 14 83 96 155 11 68 96 129 28 48 96 155 54 51 96 117 78 04 96 155 05 42 96 157 14 14 96 157 11 19 96 156 45 58 96 156 25 40 96 155 05 82 96 156 38 69 96 156 26 10 96 108 14 30 96 156 21 00
Número 165 · Hivern 2009-2010
Número
165
Hivern 2009-2010
BIMTorrent CONSELL RECTOR Presidenta: Amparo Folgado Tonda. Vocals: Modesto Salvador Muñoz Puchol, José Vicente Gallego Madramany, Rosa Ortí Fernández, Francisco Miguel Vilanova Moncholí, Ramón Pacheco Sarabia, José Antonio Veiga Gómez, Encarnación Redón Garrido, i Fernando Martínez Gómez. Direcció i coordinació: Ana Coronado Gavilán. Han col·laborat en este número: Andrés Carrilero Trujillo, Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, Jorge Sánchez Antúnez, Gabinete Psicotécnico Municipal, Delegació d’Educació. CEIP El Molí, Juan Magán, Gabinete de Prensa del Club de Gerentes, CIJ, Paula Lerma, Aitor Sánchez, José Vicente Alabajos, Cristina Bea, Gonzalo Carratalá, i Òscar Pérez. Fotografies: Arxiu BIMTorrent, Torrent Imatge gràfica: la gent i la ciutat (18601960), A.C., Inma Sánchez, Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, Paula Lerma, José Vicente Alabajos, Victor Benlloch, Pepe Olmo, Jorge Sánchez Antúnez, i altres col·laboradors. El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L'Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen. D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 10.000 exemplars.
IMPRIMEIX: ROTODOMENECH, S.L. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT. DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981
PORTADA i CONTRAPORTADA Els Arquets de nit. Foto d’Inma Sánchez Casabán.
Sumari
LA CIUTAT 4 El parque de la Muntanyeta. 5 Reforma del barri de Benissaet. 6 Obras de reforma integral en el Xenillet con el PLAN URBAN. 7 LA AVENIDA: UN LARGO PASEO DE OCHENTA AÑOS. Segunda parte. 16 La Marxadella inauguró un parque en homenaje a sus vecinos. IV concentració de cotxes clàssics. EDUCACIÓ 17 Las XIX Jornadas Municipales de Psicopedagogía. Sobre el colegio número 10. 18 Col·legi El Molí: cinc anys incloent xiquets discapacitats en la nostra vida. 19 225.500 euros per al manteniment dels centres públics en 2009. 20 Premio al cortometraje “Nuestro cole es de colores” del colegio Virgen del Rosario. Primeres promocions de l’IES Tirant lo Blanc. SOCIETAT 21 ADISTO conmemoró el Día Mundial de las Personas con Discapacidad. Viviendas tuteladas para discapacitados intelectuales. 22 Ayuntamiento y Club de Gerentes impulsan la economía. Oulet Torrent en el centro Comercial Las Américas. 23 VII Feria de Stock y Promoción. Promoviendo la economía local. 24 Nous cursos i tallers amb el CIJ i la delegación de Joventut. Aneu a la neu. 25 Celia Fabiá, Reina de L’Encontre i Àngel de Resurrecció. PRIMER PREMI A LA BANDA DEL CERCLE CATÒLIC. 26 Torrent, un lugar para el entendimiento. 29 Falles: HOMENATGE A LES FALLERES MAJORS DE TORRENT. 30 Cristina García Anchel, Fallera Major. 31 María Fernández Chust, Fallera Major Infantil. 32 Crónicas navideñas. 33 Pasarela Alma, desfile a favor de las personas con parálisis cerebral. Cruz Roja y el Día de la Banderita. Fiesta solidaria del Centro Cultural Rociero Andaluz. Día Mundial de los Derechos del Niño. 35 El CEAM celebró su Semana de Convivencia. 60 Agradecimientos de Protección Civil y nuevo vehículo para emergencias. NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT 36 PRIMERA EDICIÓ DELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT 42 Sorteo del último cheque entre compradores de las calles Sagra y Sant Cristófol. XXI Aniversario del Día Mundial de la Lucha contra el SIDA. Subvención para buenas prácticas medioambientales. 61 Se abre el plazo para el sorteo de 118 viviendas protegidas en tres promociones diferentes. 62 Edictes sobre Ordenances. ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS. CULTURA 43 El EMAT expuso fondos del ICO de pintura y escultura española contemporánea. ‘Universo Urbano’ doce esculturas de Ripollés en la Avenida. 44 ‘La veu amb què parlaven els nostres pobles’ recupera la dansà i el cant valencià. L’Acadèmia Nacional de Música de Vietnan s’interessa pel Conservatori. 45 PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2009 (I) MEDI AMBIENT 51 EL ENTORNO EN TORRENT, guías medioambientales. 52 Barrera contra los vehículos en la Sierra Perenxisa. Sendero histórico de la Fuente del Xorro. 53 RESTAURACIÓ DE L’AQÜEDUCTE MEDIEVAL DELS ARQUETS. Nova ordenança del medi rural. 54 TORRENT: NOTÍCIES 2009 ESPORTS 64 El Club Balomnano Torrent, un cuarto de siglo de historia. 65 Tour a benefici d’UNICEF. 66 Tenis: dos pistas de tierra batida en el Polideportivo Anabel Medina. La CAM y el Club Herca apoyan un proyecto en el Congo. 67 PRIMERA CARRERA DE SAN SILVESTRE.
La
C i u t a t Parcs i Jardins
El PARQUE DE LA MUNTANYETA
ANDRÉS CARRILERO TRUJILLO
E
ste parque cuenta con una superficie de 6.400 m2 y se sitúa en la parte trasera de un grupo de adosados recayentes a la calle de La Coruña junto a una pinada de las faldas de El Vedat, y es esta proximidad al Vedat un referente en su diseño. Hay dos máximas bien conocidas en el tratamiento del paisaje, la primera sugiere la necesidad de que un jardín no “luche” contra su entorno, sino que se apropie de los elementos más sobresalientes de éste. Y una segunda que se refiere a la utilización en el perímetro de un jardín de los árboles existentes en su entorno, pues este solapamiento amplía el horizonte visual del jardín, el parque se hace más grande y se integra en el paisaje circundante, es el caso de los pinos que se han plantado en dos de los lados del jardín al ser estos los árboles que existen en su perímetro. En otro de los lados hay dos grandes algarrobos situados a una cota más alta del terreno; para reforzar su presencia se potencia mediante la
•
BIMTorrent
Zona de estancia con banco, sillón y arbolado de sombra (morera sin fruto), bordeado todo de aromáticas.
Rocalla del jardín con cipreses y enebros alrededor, colocados buscando el contraste cromático de sus hojas y la alternancia de floraciones: lavandas, romeros, tomillos, santoninas… Al lado, uno de los dos ejemplares de garroferas existentes en el jardín bajo el cual se ha colocado una zona de picnic bordeada de durillo, lentiscos y coscojas.
Vista general del jardín con la petanca a la izquierda. Al lado, una de las tres entradas al parque. Número 165 · Hivern 2009-2010
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 y 2. Frutos de endrino, la planta de la que se obtiene el pacharán. 3. Frutos del rosal silvestre. 4. Agracejo, con sus frutos en otoño. 5. Retama de flor, muy utilizada en carreteras por su abundante y viva floración. 6. Madroño, frutos y flores coincidiendo en la planta. 7. Murta, una de las plantas silvestres más apreciada en nuestra Comunidad. 8. Baladre, por su larga y abundante floración la hemos plantado tanto en el perímetro del parque como en sus accesos. 9. Siempreviva Helycrissum planta típica de las dunas del Saler con la que se confeccionan tapices florales. 10. Coronilla, arbusto de la flora valenciana de buena floración y rusticidad. 11. Rosal silvestre. Sencillo y rústico, muy abundante en el interior de nuestra Comunidad. 12. Agracejo, berberis, flores colgantes de una planta representativa de nuestra flora.
realización de una rocalla en su base, que cuenta con cantidad y variedad de plantas
aromáticas, seleccionadas por los contrastes cromáticos de sus hojas y la alternancia
de floraciones. En la zona coincidente con las edificaciones se interponen plan-
taciones columnares de Ciprés de Arizona y Casuarinas, que reducen el impacto de
las edificaciones sin impedir que desde éstas se divise la totalidad del jardín. n
Reforma del barri de Benissaet E stà realitzant-se la recuperació del barri de Benissaet, situat entre el barranc i l’eixida cap a Picanya. El 9 de novembre es van inaugurar les obres d’urbanització executades per l’IVVSA, entitat que depén de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. Es construiran més de 250 vivendes protegides (VPP), 330 places d’aparcament i reurbanització del barri. El pla preveu l’enderrocament de les construccions més antigues de la zona, algunes d’elles abandonades des de fa anys, i la creació d’una zona enjardinada que done accés al complex esportiu La Cotxera. L’inici de les obres comptà amb la visita de l’alcaldessa, María José Català, i el gerent de l’Institut Valencià de Vivenda, Javier Sogorb. n
Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament
Número 165 · Hivern 2009-2010
La zona urbanitzada i la finca de VPP.
BIMTorrent
•
La
Ciu t a t
OBRAS DE REFORMA INTEGRAL EN EL XENILLET CON EL PLAN URBAN Una oficina municipal en el Xenillet centraliza toda la actuación del plan Urban. El proyecto incluye el fomento de empleo, la creación de una guardería municipal y la reforma de todas las calles de la barriada, con ello se calcula que se crearán unos 120 empleos. Los propios residentes del barrio que están en el paro serán formados y contratados para realizar las obras. El Plan Urban cuenta con una inversión de más de 14 millones de euros, financiados en un 70 por cien por la Unión Europea y el restante 30 por ciento por el Ayuntamiento.
S
e inicia el plan URBAN que, como ya informamos, tiene los objetivos de recuperar el barrio del Xenillet, crear empleo y dar una solución medioambiental al barranco. El Ayuntamiento abría el 27 de noviembre una oficina en el Xenillet desde donde se centralizará toda la inversión de más de 14 millones que se subvencionan entre la Unión Europea y el Ayuntamiento. En la inauguración de la oficina municipal estuvo la alcaldesa, María José Català, acompañada de los miembros de la Corporación, el Consejo de Barrio del Xenillet y de vecinos. El Plan Urban prevé primar que sean residentes del propio Xenillet en el paro los que reciban la formación necesaria y sean contratados para realizar las obras de reforma de toda la barriada, así como la construcción de las infraestructuras necesarias para el desarrollo de esta zona donde viven más de 5.000 personas. En los próximos meses está prevista la selección de quienes se formarán en las diferentes tareas que van desde albañilería hasta fontanería o jardinería. Trabajos que luego se precisarán para la re
•
BIMTorrent
forma de toda la barriada, ya que todas las calles del barrio
serán reformadas con los fondos del Plan Urban. Más zonas
verdes y calles renovadas en sus aceras, alumbrado y mobi-
liario urbano es lo que contempla el proyecto de reforma integral de la barriada, y también habrá actuaciones en el margen del barranco. En cuanto a la ordenación del tráfico, se trazará una ronda alternativa a la calle Valencia y en paralelo al barranco para descongestionar el tráfico general y abrir la barriada a la ciudad, y con respecto a las infraestructuras previstas están la construcción de una guardería municipal, una biblioteca, y un centro polivalente. Entre las actuaciones del plan destacan las destinadas a formar y generar empleo tanto entre los jóvenes del barrio como los parados, con la creación de un centro especial de empleo dirigido especialmente a los vecinos y vecinas. Como paso previo se intensificará la lucha contra el absentismo escolar; y se implantarán alternativas de ocio para menores y jóvenes de la barriada. Esta actuación se completa con la guardería para ayudar a propiciar el empleo de las mujeres. n
“Desde la oficina municipal para el Plan Urban del Xenillet, en la calle Valencia, 41, se va a centralizar toda la inversión de más de 14 millones de euros para la barriada con unos objetivos fundamentales: la recuperación del barrio, la creación de empleo y la salvaguarda ambiental del barranco.” Número 165 · Hivern 2009-2010
L a
C i u tat
LA AVENIDA: UN LARGO PASEO DE OCHENTA AÑOS (y II) JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ
E
l 29 de septiembre de 1929 se inauguraba oficialmente una avenida que uniría el centro de Torrent con el Vedat durante un acto simbólico que simulaba el derribo de unas viviendas respondiendo al Plano de Ensanche y Urbanización de la ciudad diseñado por el arquitecto Luis Albert Ballesteros. Su configuración resultó un proceso lento hasta que terminó la guerra civil: expropiaciones, derribos, nivelación del terreno, trámites administrativos, crisis económica y los mismos avatares del conflicto
marcaron su gestación. En cambio, en menos de diez años, su denominación cambió tres veces. Inaugurada como Avenida de Alfonso XIII, con la proclamación de la Segunda República en 1931, adquirió el nombre del régimen político y se rotuló como Avenida de la República. Al finalizar la contienda civil en 1939 se sustituyó por Avenida de los Mártires. Una vez restaurada la democracia pasó a denominarse Avinguda del País Valencià en 1979. Treinta años después, tras la consulta ciudadana del verano de 2009 se ha convertido en la Avinguda al Vedat, nombre popular
por el que muchos la conocían desde que se abrió aunque siempre ha sido la Avenida. En esta segunda parte cerramos el reportaje que iniciamos en el número anterior de nuestra publicación con motivo de su ochenta aniversario. Hemos recuperado, a través de testimonios orales y de las publicaciones municipales, aquellas cosas que transcurrían en la Avenida de los años 40, 50, 60 y 70 desde su proceso de urbanización hasta los paseos de los domingos, dándole entrada a los informadores de la época, sin menospreciar nuestro momento actual, mas por reciente, no tiene tanto encanto.
TRAMO SEGUNDO: LA MATERIALIZACIÓN DE UN PROYECTO
E
n la fantasía futurista que publicaba el semanario Torre en septiembre de 1948, el anónimo autor del artículo imaginaba como sería Torrent en el año 2000 después de que se le apareciera una beldad femenina mientras aporreaba las teclas de su máquina de escribir « [...] de repente se ha levantado una nubecilla de humo verdoso de sus tipos y de entre este humo de verde-esperanza ha saltado una pitonisa bellísima». Como el Perico Fantasías de Karpa caía en un profundo sueño y en sus ensoñaciones, viajaba al Torrent de nuestros días. La capital de l’Horta Sud presenta aspecto de ciudad neoyorquina; cuenta con rascacielos, hoteles de lujo, servicios de metro, tranvía, funiculares y un aeropuerto que comunica la localidad con todo el mundo. «Por toda la población y el Vedat -añade- vemos salones, museos, bibliotecas, institutos y liceos en donde se rinde culto al arte y a la ciencia; magníficos cafés, cines en relieve y color y teatros donde se reúne la Número 165 · Hivern 2009-2010
Foto del cartel anunciador de la consulta por el cambio de nombre de la Avenida. Años cuarenta.
población toda distinguida y elegante; hay termas a lo romano, piscinas, parques de atracciones […] Merecen comentario separado el Estadium, Plaza de Toros y las Bandas de Música que emulan a la Orquesta de Filadelfia. En fin, hasta la energía atómica se usa en la industria y en el cam-
po, pues los agricultores, valiéndose de ella, hacen llover donde y cuando les interesa...». En su viaje onírico «La Avenida de los Mártires que llega hasta el Vedat es un paseo-jardín inigualable, adornado de trecho en trecho por monumentos simbólicos -a lo Neptuno o Cibeles- y en
honor de hijos predilectos que en el transcurso de estos últimos años tuvo nuestra villa, convertida en no sé cuantas veces noble y gloriosa ciudad.» El colaborador de Torre confunde el sueño con el deseo por ver Torrent transformado en una megalópolis moderna, desarrollada, culta BIMTorrent
•
y equipada con los servicios y las comodidades que se esperaban del futuro; una urbe de película inspirada en los modelos que difundía Hollywood y que en los cines de la Avenida hacían olvidar a la gente sus penurias cotidianas por un rato, mostrándoles otros lugares y otras formas de vida. Las carestías y las dificultades después de la guerra y durante la postguerra despiertan los sueños; las esperanzas de cambio se depositan en el porvenir que de seguro, habría de ser mejor que el presente al que vuelve el escritor del artículo después del arrullo de su pitonisa. «La visita inesperada de un amigo nos ha despertado de tan delicioso sueño -se lamentará el autorLa pitonisa ha huido de nuestra vista, esfumándose y con ella el verdeesperanza del humo ha desaparecido para ponérsenos de color negro al volver a la realidad de 1948.» La negra realidad durante la década de los cuarenta no era otra que la del reparto de la miseria, las cartillas de racionamiento, la dieta de boniatos, los piojos, las revanchas, la ausencia de libertad y la mediocridad vital; sin embargo, la transformación del Torrent rural y tradicional y el impulso definitivo de la Avenida arranca en esa época tan raquítica. Durante los años cuarenta, y especialmente en los cincuenta, se convierte en la nueva vía de escape para el paseo dominical y de ocio animada por el espectáculo que ofrece el cinematógrafo y los cafés que la salpican; también es el lugar preferido para arrojar escombros. La Avenida al Vedat transformó el aspecto urbano de la ciudad y los hábitos de los torrentinos.
•
BIMTorrent
Edificio estilo modernista de los años treinta. Avenida al Vedat, número 22. Al lado, edificio de estilo modernista de los años cuarenta. Avenida al Vedat, número 41.
LA URBANIZACIÓN DE LA AVENIDA
E
n la década de los cuarenta la Avenida todavía era una vía semidesierta pero empieza a cobrar forma y alcanza hasta el parque dels Moralets. Se inicia su embellecimiento con la plantación de pinos y en la década posterior ya definen el contorno del paseo hasta las proximidades del Vedat. Sus edificios, con rasgos modernistas, son escasos pero al finalizar los años cincuenta comienza una edificación desenfrenada que rompe con la armonía de las construcciones más añejas mientras el cemento y el ladrillo sustituyen los campos de secano que bordeaban el camino de la Avenida hasta el monte. Las viviendas son de dos plantas a lo sumo y guardan cierta elegancia porque en principio la Avenida se había planteado como zona residencial para las clases medias y acomodadas. Los hogares que se construyen durante la Segunda República y al finalizar la guerra, describe el cronista Vicente Beguer, «[...] eran grandes, podríamos decir señoriales, cumpliendo la función de casa, pero con vistas a un recreo más definido.» Hoy conservamos alguna muestra de aquellas primeras construcciones: la vivienda número 7 (casa de un particular que conserva su aspecto de época), número 22 (un bonito ejemplo de las construcciones modernistas de los años treinta, en su bajo se encuentra un óptica), número 30 (vivienda deteriorada ocupada por una pizzería), número 36 (edificio en cuya planta superior existía una academia de idiomas), número 41 (edificio que acoge una tienda de ropa restaurado con desacierto), número 61 esquina a la calle El Garbí ( elegante vivienda de dos plantas de los años cuarenta rematada por una torre, sobre una entidad financiera), sin olvidar el Edifico Montecarlo y algún otro ejemplo menos significativo. A medida que avanza la década de los cuarenta se construyen los primeros bloques
Vista parcial de la fotografía aérea de Torrent efectuada en 1949 (probablemente antes), por la primera compañía de fotos aérea española, CETFA. Se observa una avenida escasamente urbanizada y ajardinada.
de viviendas «[...] alejándose paulatinamente del clásico tipo urbano torrentino -casa de planta baja- para situarlo en el adocenado y corriente de las construcciones “tipo” moderno.» En 1950 se realizaron numerosas obras para configurar la Avenida. El ritmo de los trabajos no cesó en toda la década. El semanario Torre, fundado por el Frente de Juventudes de la Falange de Torrent, informaba puntualmente de las mejoras que se acometían «En la Avenida de los Mártires han comenzado los trabajos para construir un tramo de jardín. Tramo que alcanzará, según referencias oficiosas, hasta la altura del cine Montecarlo en la primera etapa». Una vez finalizadas las franjas ajardinadas del paseo, el periódico apremiaba a los responsables para limpiar
lo escombros «[...] a ver si se adecenta el centro para paseo quitando los cascotes y montículos que han quedado.» Se hizo habitual la imagen de una avenida invadida por los guijos y los cantos de las obras «En la Avenida de los Mártires siguen luciendo unos bellos montones de piedra, procedente de la carretera de Valencia, destinada, al parecer, para servir de pavimentado “provisional” a la calzada»... y también las montañas de escombros «Hasta tenemos una pista de obstáculos en la Avenida desde la Cruz de los Caídos al Garage (sic). ¡Qué delicia de pirámides de escombros! Las de Egipto son cubetas de basura en comparación.» En junio ya se estaba trabajando en el ajardinamiento del trecho siguiente «Desde luego que se marcha a pasos Número 165 · Hivern 2009-2010
agigantados para arreglar con jardines el tramo comprendido entre el cine Montecarlo y el Monumento a los Caídos. Por lo pronto se ha comenzado a colocar el bordillo y se está terraplenando lo que constituirá el paseo central.» Los respiraderos del antiguo refugio de la guerra civil desaparecieron y en su lugar se colocaron unos bancos de piedra en 1950 «Lo que ha constituido una sorpresa verdaderamente agradable han sido los bancos del paseo. Sabíamos que se iban a colocar pero no creíamos fuesen tan esbeltos ni tan cómodos. En fin, que el tramo de la Avenida que se está arreglando va a ser digno de la categoría de Torrente.» En estas fechas también se completaba la instalación eléctrica del sector en obras «Se llevan colocados hasta hoy más de mil metros de cable eléctrico y las consiguientes bombillas para el alumbrado.» Otra de las novedades destacadas fueron los famosos urinarios, conocidos popularmente como pixadors, al comienzo del paseo. El 19 de diciembre de 1950 se abrían a las necesidades del público. El servicio, detallaba Torre, «Resulta bello, higiénico y con visos de pertenecer a una capital.» El semanario recomendaba a sus lectores lugares alternativos para aliviar las incontinencias mientras se construían «No se impacienten los “ansiosos” que ya quieren formar cola a la entrada. De momento, a la huerta, que hay sequía.» El 18 de julio de 1950, fecha habitual para la inauguración de las grandes obras públicas y los magnos acontecimientos, se inauguraba con un ruidoso acto el Monumento a los Caídos que remataba la Avenida a la altura del parque dels Moralets. El monumento, también conocido como Cruz de los Caídos, honraba la memoria de los torrentinos muertos durante la guerra civil del bando nacional exclusivamente. Se trataba de un monolito espigado y colosalista, con ecos característicos de la arquitectura presuntuosa de los estados totalitarios. El semanario Torre describía Número 165 · Hivern 2009-2010
Monumento a los caídos erigido en 1950. Foto Regino Esteve, 1965. Al lado, vista de la entrada de la Avenida en 1953. Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).
la nueva obra erigida sin ahorrarse elogios «Hermoso y sencillo es el Monumento, pero todo él encierra espiritualidad, pues la altura grandiosa del monolito nos habla de la grandeza del sacrificio, la corona de laurel el premio merecido, la tierra guardada en la arqueta la sangre derramada, la espada nos señala al cielo; lugar donde se hallan y la Cruz y el Escudo, simbolizan la Religión y la Patria.» En otra manifestación de admiración comentaba: «Resulta elegante y sobrio y con el círculo de jardincillo que le enmarcará resultará verdaderamente digno de una población importante cual la nuestra.» En 1957 un lector propuso que el monolito se emplazara hacia el solar que después ocuparía el parque dels Moralets porque «[...] no quitaría la perspectiva que teníamos del monte Vedat, que antes se veía con todo detalle desde la plaza del Obispo Benlloch...». En septiembre de 1950 el semanario informaba que se estaba descargando
tierra para terraplenar la parte del paseo posterior al monumento y en 1953 «El tramo de jardines, desde el Monumento a los Caídos hasta el Asilo de Santa Elena, o sea toda la parte urbanizada de esta Avenida, ha sido plantado de pinos, colocados al tresbolillo, dándole un aspecto muy bello. Los pinos plantados ascienden al número de 234 y en etapas sucesivas piensa llegarse hasta el Vedat.» En abril de 1956 anunciaba que « […] la primera parte, por llamarla de alguna manera, de la Avenida de los Mártires está totalmente terminada. Pueden circular los coches y llegar hasta el mismo Vedat. Incluso se ha inaugurado la fuente que llamamos “del Rabal” […] Del tramo urbanizado, o sea hasta donde se ha colocado la fuente [se trata de la Fuente de las Ranas], tenemos referencias de que en breve acometerá la pavimentación del mismo en adoquinado mosaico.» La pavimentación de la calzada dejó mucho que desear de modo que
Excursión de escolares al Vedat a la altura de la actual oficina de Correos. A la izquierda, los garajes de Mosqueta, 1954. [Torrent, imatge gràfica...]
cuando se inició la reparación del desaguisado a finales de agosto Torre lo celebró con alborozo «Albricias, eureka y toda clase de exclamaciones jubilosas. Resulta que cuando todos desconfiábamos de que en el presente año se adecentase un poquitín sólo un poquitín, el pésimo pavimentado del tramo recién inaugurado de la Avenida de los Mártires, donde se hallan todas la piedras sueltas, con el siguiente (sic) perjuicio económico para el Municipio y para la integridad física de los transeúntes aparece una máquina apisonadora de la Diputación Provincial y las reparaciones van muy adelantadas y con buen estilo.» La pavimentación del paseo central hasta la Fuente de las Ranas fue realizada por la empresa Cleop y la culminación de la obra se inauguraba el 30 de julio de 1970 durante las fiestas de la ciudad, al acto acudió el Gobernador Civil de Valencia, Antonio Rueda y Sánchez-Malo, que estaba ocupado en otras inauguraciones por el Vedat. Torrent recibió a la máxima autoridad provincial «[...] con esa peculiaridad propia que ponen los torrentinos, con esas muestras de entusiástica adhesión a sus autoridades y superiores jerárquicos, brindándoles un sentido homenaje, un verdadero agasajo...». Con el allanamiento y las obras de la Avenida desaparecieron les terretes y las cuevas de donde se extraía la arenilla blanquecina que se utilizaba para fregar los cacharros. Durante años se comercializó en pequeñas bolsitas; sin duda, BIMTorrent
•
aquella arenilla resultaba más ecológica y mucho más económica que nuestro Mistol o el Fairy. Alejadas del tramo urbanizado, las obras no se detenían y en 1955, pasado el Molino «más allá de “les terretes”, apreciamos intensa y diaria actividad en la labor de terraplenado y desmonte, lo que nos induce a pensar que, poco a poco, las obras de la Avenida al Vedat no se interrumpen. Lo que traerá aparejado como consecuencia, una gran mejora para la adecuada urbanización de otro tramo de la misma.» El problema de las calles de Torrent era el polvo y el barro como pregonaban las páginas de las sucesivas publicaciones municipales. Torrent se convertía en un lodazal siempre que llovía y la Avenida era el primero de los lodazales. «Desde luego, -editorializaba Torre- Torrente finaliza el año 1948 como lo comenzó: lleno de barro hasta reventar.» Del mismo modo que el autor de la sección «Tiros al blanco», que tan antipática resultó a las autoridades más inamovibles del Movimiento en Torrent, celebraba la llegada de las lluvias de abril de 1953, igualmente recordaba el problema que ocasionaban a la población con la rima punzante de su estilográfica:
sas, sin que os hagan caso los de la Comisión del Pavimentado. (Lástima que no caigan de cabeza en una charca y se acuerden de la conveniencia de un flamante pavimentado).» Las inundaciones de octubre de 1957 dejaron imágenes espectaculares de una avenida más veneciana que valenciana pero no hacía falta que cayera una tromba para que el agua anegara la principal arteria viaria de Torrent, cuatro gotas obraban el milagro. El boletín municipal explicaba las causas reales de las inundaciones «Todos conocemos el problema. Por parte municipal se hicieron los estudios necesarios, pero ahí está aún. Cuando llueve fuerte, las aguas que antiguamente recogía el Sequiol de la Pará [la acequia discurría entre la calle de La Plana y el parque Azorín], ahora bajan campantes por la gran Avenida, hasta la plaza del Obispo Benlloch, centro desaguador de casi toda nuestra gran ciudad, y de allí irrumpen por las calles de San Cristóbal y Cambrils hasta desaguar en la huerta baja de la partida del Azafranar y, tras haber recorrido por el centro de la ciudad y por la huerta dicha, al barranco». El boletín proponía para afrontar el problema
la construcción de un colector que recogiera las aguas que descendían del Vedat. En octubre 1982, mes de lluvias y de pantanada, continuaban los encharcamientos. Alguien se quejaba en el Butlletí d’Informació Municipal de las inundaciones de la ciudad y nuestra publicación ofrecía imágenes de la Avenida desbordada «Es lamentable ver a nuestro pueblo inundarse cada vez que llueve y sólo cuando caen cuatro gotas aunque, a decir verdad, han sido 22 ½ y todas juntas.» El problema se solventó en los primeros años noventa con la construcción de una serie de colectores que canalizaban las aguas que bajaban desde El Vedat hasta la plaza Obispo Benlloch. La nieve que de tarde en tarde cae por Torrent cuajó, aunque sólo fuera por un día en alguno de aquellos años cuarenta y cincuenta cuando parece que hacía más frío que en nuestros otoños de playa, para blanquear el lodo. En la Avenida dejó hermosas estampas navideñas tan propias de l’Horta Sud. Hasta 1958 el crecimiento del municipio había sido ordenado respetando el plan ideado por Luis Albert en 1927. La Avenida constituye la espina dorsal del área sur de
Torrent con calles perpendiculares a ella que la atraviesan conectando Camí Real con la calle Toledo (carretera de Albal). La nuevas edificaciones se sitúan en este sector y concluyen los bordes de la Avenida hasta la calle El Salvador y calle Tirant lo Blanch, a los pies de la Fuente de las Ranas. Entre 1958 y 1969 se construye en todos los rincones de la ciudad. La población casi se duplica y de 20.995 habitantes de derecho en 1959 se pasa a 35.252 en 1969 a causa de la inmigración. La Avenida se convirtió en un monstruo de hormigón que alimentó a unos pocos bolsillos en los años sesenta y muy especialmente durante los setenta. Difería del tramo inicial y su aspecto no tenía nada que ver con la zona residencial que se había concebido en su planteamiento originario. El crecimiento rápido de este periodo resultó desordenado producto de los intereses particulares en operaciones edificatorias aisladas y los instrumentos de planificación existentes resultaron papel mojado hasta los planeamientos de los ayuntamientos democráticos y el Plan General de Ordenación Urbana de 1989, aún así, como señalaba José
«Benditas lluvias: que discurrís cancioneras por las calles, por las plazas os metéis por todas las casas y subís, triunfantes, aceras...»
D
urante las jornadas de lluvia y charcos, los vecinos de la Avenida en construcción permanecían con el agua al cuello «Algunos vecinos de aquel sector han pedido auxilio en las inundaciones y quieren servicio flotante: no de lanchas, que sería mucho pedir; sino de unos cuantos adoquines de esos que le sobran al Ayuntamiento...». No se perdía la oportunidad de meter el dedo en el ojo a los responsables municipales para reclamar el pavimentado de la vía en cuanto se embalsaba «¡Benditas lluvias que encharcáis la Avenida! Póbrecitas, allí estáis, quietas, man10
•
BIMTorrent
Inundaciones del 14 de octubre de 1957.
Inundaciones del 20 de octubre de 1982.
[Torrent, imatge gràfica...]
[Foto Butlletí d’Informació Municipal.]
Nevada de 1958. [Archivo BIM Torrent.] Número 165 · Hivern 2009-2010
EL BULEVAR DEL COMERCIO
L
La Avenida de los grandes edificios a la altura del Asilo de Sta. Elena, hoy entrada a la autovía, 1990. [Archivo BIM Torrent.]
Las obras en la Avenida han sido constantes desde que se inauguró. Mejoras en 2001. [Archivo bim Torrent 2001.]
Luis Meneses Martínez en las páginas del butlletí en 1983, los ayuntamientos de transición también permitieron depredaciones urbanísticas. La desorganización era de tal envergadura que cualquier licencia de obras o de apertura la decidía cualquier auxiliar de la antigua Administración local. En uno de los planes parciales que sólo permitía siete alturas en la Avenida, se construyeron edificios de diez y de once alturas. A cualquier solar por diminuto que fuera se le sacaba producto. El edificio del Banco de Valencia, el que soporta Electrodomésticos Forment e incluso el edificio de la Caja de Ahorros de Torrent, hoy lo ocupa el Ayuntamiento, superaban las alturas previstas. En los setenta se construyen los grandes bloques de viviendas desde la Fuente de las Ranas hasta la calle San Valeriano. En los ochenta se alcanza la plaza Europa. En los noventa el centro comercial Las Américas es la referencia para enlazar con el Vedat. El último tramo de la Avenida, el más exquisito y el más tranquilo, se planifica con amplios espacios abiertos y zonas verdes que conectan con el Vedat Número 165 · Hivern 2009-2010
en el siglo actual. La Avenida ha sufrido transformaciones constantes en estos ochenta años. Quizás la más ambiciosa de sus modificaciones fue la que cambió el aspecto íntegro de todo su recorrido a principios de los años noventa. La nueva glorieta de la plaza del Obispo Benlloch quedó integrada en el paseo, se ensancharon las aceras, se redujeron las medidas de las calzadas, se renovaron las franjas laterales ajardinadas y se plantaron otras especies de arbolado más acordes con un paseo urbano -como el ficus-, se renovó la pavimentación y se elevó el paseo, se construyó el aparcamiento subterráneo utilizando el antiguo refugio y se renovó toda la infraestructura eléctrica y el alcantarillado. Hasta la apertura del Jardín de Trénor y el Parque Central, la Avenida había sido un islote verde en el entramado urbano de la ciudad del desarrollismo y el lugar preferido por los torrentinos de varias generaciones para su recorrido en los ratos libres olvidando poco a poco el casco histórico. Los comercios y los negocios también salieron del centro del municipio para instalarse en la Avenida.
a Avenida es el mejor escaparate de Torrent y los escaparates de los comercios, los servicios y de todos los negocios se instalaron pronto en la populosa vía que la han convertido en nuestro centro comercial y financiero. En algún momento, dada la inexistencia de un cinturón industrial, también contó con fábricas de chocolate, las de Gozalbo y Manchega, y la fábrica de calzados de los Nadalos que empleaba a numerosos operarios. Además se ubicó, a la altura de la oficina de Correos, el Garaje de Mosqueta con sus autobuses de la casa Chevrolet y Volvo que sustituyeron el servicio del tranvía. El primer opencor fue la Funeraria Avenida que abría en 1949, en el número 17, para ofrecer un servicio permanente, después sustituyó su nombre por otro más acorde a lo luctuoso de su cometido, La Dolorosa. La zurzidora La Francesa no prestaba un servicio permanente sino rápido y con precios económicos. El relojero El Rápido ponía los relojes en punto, se caracterizaba por su seriedad, precisión y garantía y, junto a la relojería, se establecía la inmobiliaria Fandos, en el número 4, que se dedicaba a la venta de solares, plantas bajas y a gestionar traspasos. El bar Oeste, en
el número 2, servía cerveza muy fría.1 El sábado 30 de septiembre de 1950 se inauguraban los Billares Avenida, en el número 15, porque en la Avenida «[...] vienen concentrándose desde hace algún tiempo las actividades recreativas de nuestra población...» y el 1 de agosto de 1953 abría una bolera «Se sirvió un excelente vino español por el encargado del Bar, Salvador Navarro, haciendo los honores a los invitados el propietario y su esposa, con sus encantadoras hijas.». EL café-bar del Círculo Católico, en las instalaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Torrente desde agosto de 1951, a la entrada de la Avenida, servía, entre otras delicias, montañas de mariscos, licores de marca y graneles y turrones legítimos de Jijona. La apertura de la farmacia de Arturo Benlloch, en febrero de 1951, fue un importante acontecimiento social en la vida torrentina que reunió a las autoridades municipales en la oficina farmacéutica. El colaborador de Torre se hacía cruces a propósito de los establecimientos existentes en Torrent relacionados con la salud y la muerte y no desperdiciaba la ocasión para desplegar la socarronería de su tribuna a este respecto «El último miércoles tuvimos estreno. No de película, sino de una
Urinarios y bancos frontales a la entrada de la Avenida hacia 1959.
BIMTorrent
•
11
nueva y flamante farmacia que nos han abierto en la Avenida. La verdad, nosotros preferimos aperturas de tiendas de ultramarinos pero entre farmacias, “Ocasos” y “Finisterres”, nos conformamos con... fiambres.» EL PASEO DE LOS DOMINGOS
E
n otoño de 1963, de nuevo José María Ibáñez Clemente, desde su «Balcón a la calle» de Torrente. Boletín de Información Municipal, contemplaba la Avenida y el bullicio que la recorría «El tráfico en esta tarde dominguera es enorme. De todas las calles converge numeroso público con diversas direcciones, aunque la que domina entre todas es la de la entrada a la Avenida de los Mártires, la arteria más amplia de la ciudad y por ser el punto en donde con mayores proporciones abundan 12
•
BIMTorrent
En 1969 habían proliferado los comercios y habían llenado Torrent de escaparates, José María Ibáñez, observador de la cotidianidad torrentina a lo Mesonero Romanos, lo relataba así: «Los escaparates, esa especie de muestrario ciudadano que nos ofrecen los establecimientos, están creciendo en número en nuestra población hasta el extremo de que hoy constituye un buen motivo de paseo y entretenimiento para salir con intención de ver escaparates […] Son ya muchos los comercios, bien sea de ultramarinos como de calzados, tejidos u otros, los que han cuidado y cuidan con cierto lujo, y aparecen éstos, modernos y con profusión de luz, dando además prestancia a la ciudad […] La variedad es ya inmensa; los establecimientos se han multiplicado de una manera fabulosa en estos últimos años, y el antiguo comercio, que casi se centraba solamente reducido en la plaza del Caudillo y José Antonio, ahora adquiere especial robustez, especialmente, en la Avenida de Los Mártires, que se alza como centro vital de la población. Allí, lucen los
los cafés, los cines, paseo y atracciones. La gente de la población y la que de todos los pueblos cercanos de la comarca afluye a Torrente en busca de paseo o espectáculos, forman en este punto un gran hervidero, numeroso gentío que sobre nuestra vista aparece de forma multitudinaria.» En los años sesenta la Avenida ya era el centro de la ciudad y el de mayor trasiego de personas y de tráfico. La apertura de la Avenida cambió las costumbres en el ocio de los torrentinos. Los paseos de los domingos que tradicionalmente transcurrían por la plaza del Rabal,
establecimientos más varios: cafeterías, tejidos, ferreterías, muebles y artículos de electrodomésticos, vinos y licores, joyerías, pastelerías, papelerías y hasta una sombrerería hemos visto.» Pero no todo eran alabanzas a la pomposidad y la vistosidad de las mercaderías porque los destellos de neón no cegaban tanto la vista de un airado colaborador del boletín municipal como la rotulación de los comercios de la Avenida escritos en lenguas extrañas, en 1974 «Y esto es lo que ocurre en la avenida, con unos rótulos de establecimientos que por su marcado extranjerismo desentonan del conjunto. Uno se encuentra de repente con una boutique o con un snack-bar puestos allí con frescura escalofriante, que hace pensar a uno en qué clase de gentes habrán puesto allí esas palabras extrañas. Eso, aquí en Torrente no puede comprenderse […] Conozco algo de las primeras capitales mundiales y no he podido ver en París, Londres, New-York, Río de Janeiro, São Paulo ni Tokio un solo rótulo que diga “Taberna Vasca” o “Comidas La Madrileña”; puede que yo
la plaza Mayor, la estación del tren y la calle Sagra se desplazaron a la Avenida y las pandillas de jóvenes y las parejas de enamorados caminaban de arriba abajo acompañados de sus carabinas para evitarse caricias y susurros excesivos. «La Avenida se está poniendo tan a tono con la civilización y progreso moderno que sólo falta luz fluorescente -salvo algún tramo para enamorados miopes que andan a... tanteo-...». A tanteo y palpando se andaba en les terretes. «A festejar a les terretes», se increpaba a aquellas parejas de acaramelados que ostentaban la necesidad
sea algo miope, o que, descentrado como el pez fuera del agua, no haya sabido ver; o también puede que aquellos señores tengan un más amplio sentido del concepto y la dignidad de patriotas. Yo quisiera creer que esto de los rótulos en nuestra avenida en lenguas exóticas no pasa de ser una treta comercial de vulgar mercachifle o un eufórico arranque de mimetismo simiesco, pues de lo contrario, y ante el ostensible y público desprecio a nuestro idioma nacional bien pudiera considerárseles con absoluta propiedad de verdaderos apátridas». La Avenida ha contado con tantos negocios como días hace que se inauguró, algunos han quedado grabados en el recuerdo de muchos ciudadanos: la marisquería El Marisquero, el bar Los Veteranos, electrodomésticos García Marín, el kiosko El Almendro... otros la memoria los olvidó y los actuales, son tan numerosos, variados y pintorescos, que no hay cabeza que los retenga pero todos han marcado una época y han respondido a las necesidades de cada momento.
Familias de paseo en los años cincuenta. [Archivo BIM Torrent]. Número 165 · Hivern 2009-2010
de deshacerse en carantoñas siempre que el ojo de la autoridad pública no descubriera la conculcación de las reglas establecidas por la moralidad y el recato. Torre en calidad de centinela de la urbanidad advertía de las efectos secundarios que podían conllevar aquellos largos desplazamientos bajo la luna del estío camino a la perdición «Así vemos a las parejas de tórtolos respirar a pleno pulmón, cerradita la noche, por el camino del Vedat. Mejor dicho, lejos del camino del Vedat [...] Y no está mal la costumbre. Así a fuerza de frescura nocturna, aires a pleno pulmón, y aromas de algarrobo protector... se incrementa la población civil cuyo censo, a fuerza de incrementos exabruptos, va ya por las nubes. Lo malo del caso es que las cándidas, cachofludas y confiadas mamás, pagan después el pato buscando a parejas los padrinos y comprando simultáneamente ramitos de azahar y “carotitas” con puntillas.» La Avenida de los años cincuenta se convirtió en el lugar apropiado para el galanteo y centenares de chicos, embadurnados con brillantina, y de chicas, calzadas con sus zapatitos merceditas y los calcetines blancos, prepararon sus oposiciones para la vicaría. En los sesenta algunas muchachas más arrojadas, se maquillaban, se ponían zapatos de aguja, faldas estrechas, minifaldas y cancanes para pasear por la gran vía pero el polvo y el barro, como de costumbre, arruinaban la ropa dominNúmero 165 · Hivern 2009-2010
Grupo de amigas, 1951. [Torre, imatge gràfica...]
Amigos a la puerta del bar del cine Montecarlo, 1955. [Torrent, imatge gràfica...]
guera que con esfuerzo se había adquirido en algún comercio aunque era más probable que se hubiera elaborado en casa con unos retales, a veces, en los años más crudos de los cuarenta con un saco de azúcar se componía una chaqueta, para eso se aprendía corte y confección y las niñas habían hecho costuritas en el colegio. Torre comentaba que el barro salpicaba «[...] hasta las costuras de la ropa interior.» Después de un largo paseo por la Avenida embarrada había que lavar la ropa de los domingos cantando probablemente aquello que se escuchaba en la radio: Me he lavado el vestidito / yo mi blusa me he lavado / lo he dejado muy blanquito / muy sedoso me ha quedado / porque, porque / hemos usado / Norit el borreguito...
La situación resultaba más asfixiante para las chicas. La desolada enamorada a la espera de su media naranja porque cumplía el servicio militar, difícilmente podía salir sola a la calle salvo si era acompañada por algún familiar vigilante ante cualquier devaneo o la insolencia de algún atrevido mozo, y en el cine... la suegra colgaba del brazo. Las mujeres que sobrepasaban los límites urbanizados de la Avenida eran reprendidas por la ligereza de sus pies y durante los férreos años de las postguerra corrían el riesgo de ser rapadas si la Benemérita las sorprendía como castigo por salir del término pues así se cumplía con las ordenanzas de Franciso Javier Planas de Tovar, primer Gobernador Civil de Valencia después de la guerra. Riguroso y moralista hasta el tuétano, mandaba pelar al cero a todo el que daba
muestras de cariño en la vía pública. Todavía en los años sesenta sobrepasar los límites de la Fuente de las Ranas estaba mal visto en las jóvenes así como entrar en bares y cafés; no era propio de mujeres decentes. Había que proteger al bello sexo, y Torre, paternalista, censuraba la conducta de algunos hombres que se dedicaban a relamerse y a recrear la vista con las chicas que pasaban por la Avenida «Aunque esté entradito el verano -decía- la Avenida está en plena floración y verdor. No nos referimos a los arbolillos y jardines que andan solos, nos referimos a una serie de “agüeletes” de ochenta p’arriba que se sienten infantiles y que también... andan solos en verdor. Suelen tomar posiciones en los cafés del sector, de tres a once y media de la noche y se pasan las horas moviendo la cabeza como el carro de una máquina de escribir. Naturalmente el movimiento sigue la dirección de cuantas hembras han de pasar el apuro de desfilar ante una selección de bocas huecas, babillas octogenarias y miradi-
tas saltonas [...] Y no se trata solamente de “ancianitos”, que también entran en la colección algún que otro “carcamal” de los de cuarenta al alza, de esos que aún permanecen “inéditos” esperando sin duda que les suban al altar. Y también ¡cómo habían de faltar! Alguna media docena de jovencitos “cañón” de la serie moderna tipo plexiglás, más cursis que un ajo porro. Estos no sólo se recrean con la mirada, sino que ponen de manifiesto la posesión de dos patas traseras prontas a actuar.» En fechas excepcionales, los domingos y los lunes de Pascua, riadas de familias y amigos, no sólo de Torrent, rebasaban los límite urbanos de la Avenida para celebrar la fiesta y pasar el día con sus rotgles en el Vedat. El paseo dominical decayó en los años setenta; existían mayores alternativas de ocio y los jóvenes, fundamentalmente, se escapaban cada vez en mayor número hacia Valencia. Esta decadencia, la exponía el boletín municipal «La gente, cuando sale a pasear, lo hace con el coche, y en lugar
Rebasada la Fuente de las Ranas, la Avenida todavía estaba bordeada por campos de secano. Instantáneas de una subida al Vedat un día de Pascua en los años cincuenta. [Archivo BIM Torrent.]
BIMTorrent
•
13
de estirar las piernas practicando el viejo y sano ejercicio, las encoge, metidas a veces como las sardinas en los pequeños utilitarios.» Para facilitar y fomentar el paseo la corporación municipal decidió en 1972 prohibir el tráfico las tardes de los domingos y festivos entre la plaza del Obispo Benlloch y la Fuente de las Ranas. La experiencia se repitió en los primeros ochenta. Raramente la Avenida ha recuperado la tranquilidad de antaño salvo por algún acontecimiento que se haya suspendido la circulación de automóviles. Aun así resulta gratificante recorrer el paseo, sobre todo para rebajar el colesterol y eliminar algún que otro kilo además de poder respirar el sosiego de su último tramo a partir de Genaro Palau emulando a los ancianos de los que hablaba en el BIM Manuel García en abril de 1989 al subir aquello que denominó cuesta de los caracoles «[...] sólo unos pocos, con ánimo y fuerzas suficientes, se aventuran más allá del bulevar asfaltado con el objetivo de alcanzar el banco de piedra que corona la avenida en punta de flecha. Estos sosegados peregrinos que desafían el último tramo del paseo son, en realidad, los más contumaces exploradores de horizontes menos limitados. Lentos y pausados, casi majestuosos, remontan la cuesta de los caracoles formando una dispersa procesión que huye de la actividad acelerada de la ciudad y la ansiedad esquizofrénica de sus moradores.» 14
•
BIMTorrent
DIVERSIONES Y ESPECTÁCULOS
E
l mayor atractivo de la Avenida eran sus espectáculos. En los primeros tiempos acogió temporadas del circo Caprini en un amplio descampado que existía en lugar de la oficina principal de la CAM actual y de los inmuebles que la precedieron y en los terrenos sobre los que se edificó el cine Montecarlo. La feria durante décadas la montó Atracciones Pampló. A medida que la urbanización avanzaba la empujaba hacia arriba y parecía que cada domingo estaba más alejada de su ubicación anterior. Junto a la feria, lo que más gustaba a los niños era el parque dels Moralets, tantas veces modificado. Hubo temporadas en que la chapa de los toboganes estaba cortada y levantada y la grava y la tierra nos hacía polvo las rodillas pero lo pasábamos bien. La Caja de Ahorros de Torrent encargó un Belén al escultor Vicente Pallardó que a partir de 1972, durante varias navidades, se instaló en el parque. Era gigante. La necesidad del parque-jardín infantil empezó a plantearla el semanario Torre a principios de los cincuenta. Sobre su posible construcción no tardó en informar «Mira por donde, sin creérnoslo, va a ser una realidad el jardín de la P. Queipo del Llano, muy a “propósito” para los quintos y las domésticas.» El proyecto tardaría en materializarse. Las fiestas de Torrent también se concentraron en la Avenida y las casetas con sus libros fueron alejándose del principio del paseo hasta llegar a su ubicación actual frente al Edificio Metro. Sin duda fueron los cines los que animaron la vida social de la Avenida en una época en que no había muchas alternativas de ocio y la televisión todavía era un lujo. Las salas de la Avenida no sólo atrajeron al público torrentino, sino que también se ganaron a los espectadores de otras poblaciones de la comarca haciendo de Torrent la capitaleta del cine como apunta Juan Antonio Delgado. El 31 de mayo de 1931 abría el cine
El Parc dels Moralets en 1974. [Revista de Fiestas Patronales.]
Avenida, el 18 de junio de 1948 el cine Montecarlo y en 1959 lo hacía el Liceo. En verano abría el cine el Clot, al aire libre, porque durante la temporada estival cerraban las demás salas por lo insoportable del calor y del hedor. Tenía mesas y barra de bar. Las noches se pasaban a la fresca saboreando la cena de sobaquillo, bebiendo una Pepsi y viendo reposiciones. Si se retrasaba el calor los cines podían alargar la temporada. A este respecto comentaba Torre en mayo de 1951 «A quienes no vendrá mal la frescura del tiempo es a los empresarios de los cinematógrafos torrentinos, que ven así prolongarse la temporada.» El cine Montecarlo fue obra del arquitecto municipal Carlos Soria a imitación del Casino de Montecarlo. El día de su inauguración se proyectó ¡Qué bello es vivir! de Frank Capra con enorme éxito de público. Lo más novedoso del cine Monecarlo fue la puesta en funcionamiento de la refrigeración ideada por los empresarios Patricio y Roberto Baviera, sistema que comercializaron por toda España. Gracias a este sistema el cine no tenía que cerrar en verano y suponía una bocanada de aire fresco durante las tórridas jornadas estivales. Las demás salas también lo adaptaron. A veces se estrenaban películas en Torrent antes que en Valencia y en otras salas de España, así lo informaba el semanario en noviembre de 1948 «El cine Montecarlo, en su afán de vencer el “handicap” de su retraso como empresa dada su reciente inauguración, está presentando al público torrentino películas no estrenadas todavía en nuestra Patria.» Los cines entusiasmaron al público con el novedoso sistema del tecnicolor que anunciaba la prensa
Estrenos en el Montecarlo en Navidad de 1949. Semanario Torre.
en mayúsculas. Las salas se caracterizaron en Torrent por su escandaloso público « […] a lo que no hay derecho es a que un espectador suelte sus risotadas estridentes, que muchas veces suenan éstas antes de haberse producido el chiste o la gracia, y el paciente espectador callado no se entera.» Después de la subida de los precios de la taquilla de tres a cuatro pesetas a finales de 1950, Torre sugería a los empresarios sus obligaciones a propósito de los espectadores molestos: « ¡Ah, señores empresarios; todo lo bien está bien y el que toma a dar se obliga […] se habrá de pensar en la construcción de un cuartillo para los que silban, para los que roncan fuerte, para los que “dialogan” a grito pelado...». Se podía pasar la tarde encerrado en el cine seis horas repitiendo las tres sesiones mientras se comía el bocadillo o las pipas que quedarían prohibidas. Lo cines se llenaban y a veces había más espectadores que butacas pero se encontraban «... parejas saturadas de un espíritu tan “desprendido” que con una sola butaquita se arreglan.» Alguno de los largometrajes no Número 165 · Hivern 2009-2010
TRAMO FINAL
Cine Liceo en 1974. [Torrente. Boletín de Información.]
gustaron a determinado público y aquellos espectadores tampoco resultaban simpáticos a la publicación falangista. El cine Avenida proyectó Danubio Rojo en noviembre de 1950 que « [...] por su matiz de prudente anticomunismo hizo echar las patas por el aire a los lobeznos del gremio […] que desde un principio trataron de hacer público su matiz coloradito […] Desde luego opinamos que no estaría de sobra seis pasadas de vara a cada uno de los cerriles...». En marzo de 1956 el cine Montecarlo proyectaba la película Ulises protagonizada por Kirk Douglas y Silvana Mangano; sobre la misma el crítico de Torre emitía su opinión « [...] salvo ligeros defectos de forma, alguna que otra fugaz insinuación, y ciertas frases impías del protagonista, la película, es una exaltación de la fidelidad conyugal...». Los cines de la Avenida tenían largas colas y durante los años del destape las colas se prolongaron, al menos en el Montecarlo y el Avenida que eran los que proyectaban las películas clasificadas “S”. El Liceo ofrecía cine tolerado y por allí voló Superman, nos visitaron los extraterrestres de Encuentros en la Tercera Fase y estalló La Guerra de las Galaxias. La televisión, el vídeo, la propia crisis del sector acabaron con los cines de la Avenida y todos los de Torrent a mitad de los años ochenta. Entonces la Avenida se quedó sin salas para espectáculos hasta hoy. La apertura de un cine en Las Américas en 1992 fue tan exitoso como el centro comercial y a veces un par de personas eran los únicos espectadores; ideal para disfrutar del film pero no resultaba rentable y también cerró. Número 165 · Hivern 2009-2010
Un paseo por la Avenida siempre resulta agradable, también por sus recuerdos y como en todos los recorridos hay detalles a los que se prestan mayor atención y otros que se escapan. Ochenta años dan para mucho y las impresiones y las añoranzas de cada uno son distintas. No sabemos sin un día el alcalde Félix Vilar David, una vez despejado el polvo de las casas derribadas, se puso con los brazos en jarras, mirando la amplia extensión que se prolongaba hacia al Vedat para imaginarse el aspecto de la Avenida y la importancia que tendría para el crecimiento de Torrent. Sin embargo su empeño y el de unos cuantos más hizo que hoy tengamos una avenida de la que disfrutamos nosotros. La Avenida es la propia historia del desarrollo de Torrent en el último siglo, soporte de los principales acontecimientos que transcurren en nuestras calles: exhibiciones, ferias, procesiones, cabalgatas, manifestaciones, actos políticos, festivales... de las instituciones y los servicios más destacados de Torrent: Círculo Católico, Junta Central Fallera, la Unión Musical, Club de Gerentes, la Federación de Asociaciones de Vecinos, la Agencia Tributaria, la nueva estación de metro, la nueva biblioteca, el EMAT, Las Américas, El Pabellón Deportivo del Vedat... y de esculturas al estilo de las que soñaba el colaborador de Torre en 1948. El recorrido ha sido muy largo, ahora voy a sentarme en un banco a descansar mientras contemplo el paisaje y observo a unas ancianas entretenidas hablando de sus cosas, quizás de la Avenida de su juventud, aquella que describía el boletín de información en diciembre de 1974 «Esa avenida, verdadero termómetro de nuestra vida diaria, que partiendo de cero a las primeras horas de la mañana da paso al afanoso tráfico de peatones en busca de su trabajo, y a toda clase de vehículos que inician sus rutas de jornada; que algo más tarde, con la apertura de sus establecimientos condensa la vida comercial de la ciudad, a la par que en los remansos tranquilos -gradas del pórtico de Montecarlo, bancos de la zona de paseo- se forman esas tertulias de simpáticos viejecillos jubilados con su diaria y cotorreril char-
Manifestación de apoyo a la Constitución Española tras el fracasado golpe de Estado en 1981. [Archivo BIM Torrent.]
Abajo, la Avenida al Vedat en 2009.
la sobre pensiones, aumentos, cartillas..., y se puebla el paseo de jóvenes mamás que se solazan unos momentos en charla y reposo en los bancos, mientras sus retoños alborotan y se divierten en el parque infantil; que se mantiene a temperatura máxima hasta las primeras horas de la noche, en que, terminada la jornada, es lugar de cita y punto de paseo y reunión de una alegre muchachada, que con sus risas y travesuras levantan el ánimo del más decaído; que inicia su descenso pasadas las diez de la noche, para volver a cero quizás en nuevo día, a la salida de los espectáculos y cierre de cafeterías y bares; es la hora en que el noctámbulo encuentra también, en las zonas de penumbra, la brasas de un cigarrillo que perfila, reclinada sobre la pared, una silueta femenil que con su atrayente sonrisa le incita a la aventura... si su humor y disponibilidades se lo permiten».2 n
1. Los números de los establecimientos se corresponden a los de la época de la información y no son los actuales. 2. Dada la cantidad de referencias de época existentes en este artículo relativas a las informaciones y curiosidades sobre la Avenida, para no distraer al lector con las constantes llamadas a las notas a pie de página, hemos optado por añadir una pequeña bibliografía con los documentos que hemos utilizado para elaborarlo. Del mismo modo, hemos señalado, a lo largo del texto, siempre que la oportunidad lo ha permitido, el mes y el año de la noticia para facilitar su localización por los interesados y a veces la fuente aunque, en el caso del semanario Torre, nuestro mayor apoyo entre 1948 y 1957, hemos evitado la fecha completa y la página porque rompían la lectura del texto. BIBLIOGRAFÍA: BEGUER ESTEVE, Vicente, «El casco urbano torrentino». Revista de Fiestas Patronales, 1963, p. 15; CASTROVIDO, Torrente. Boletín de Información, noviembre-diciembre, 1970, p. 9; DELGADO, Juan Antonio, «Montecarlo: Historia de un cine». BIM TORRENT, núm. 116, 1998, p. 29; IBÁÑEZ CLEMENTE, José María, Torrente. Boletín de Información, diciembre, 1963, p. 5/ noviembre, 1966, p. 4/ julio-sept., 1969, p. 4; Torre, 1948, 1949, 1950, 1951, 1953, 1955, 1956 y 1957. La información oral la hemos obtenido de Adela Pareja, Gerardo Cervera y Pedro Rubio que también nos proporcionó los periódicos. Asimismo Tomás Roselló nos habló de algunas de las edificaciones de la Avenida de las que esperamos que nos lo contará todo en próximos números del BIM TORRENT. BIMTorrent
•
15
La
Ciu t a t
La Marxadella inauguró un parque en homenaje a sus vecinos E l 23 de noviembre se inauguraba un parque situado enfrente de la Asociación de Vecinos La Marxadella en el que se han adecuado las instalaciones de recreo y descanso, disponiendo una nueva jardinería. El acto fue inaugurado por la alcaldesa , acompañada de la presidenta de la AA.VV. la Marxadella, Amparo de la Cruz, y consistió en el descubrimiento de una placa en recuerdo de los vecinos que han formado parte de las diferentes juntas directivas desde 1980 y en memoria de los que han colaborado en el desarrollo del barrio. La visita de la alcaldesa y otros miembros de la corporación municipal, sirvió para hacer una reunión de los vecinos y abordar asuntos de
índole municipal. Se trataron temas de seguridad vial, el futuro cambio de dirección
de algunas vías del barrio, y la situación de algunas parcelas en mal estado.
Los asistentes recibieron una charla informativa sobre la subvención Recicla que debe-
rán solicitar los ciudadanos y ciudadanas de Torrent para no pagar la tasa de basuras. n
Quarta concentració de cotxes clàssics a l’Avinguda
E
l 22 de novembre, l’Associació Cultural Classic Motor Club de l’Horta, amb la seu a Torrent, va reunir en la seua quarta concentració més de 160 cotxes clàssics. A esta concentració acudiren automòbils de les províncies pròximes, però destaca un veí de Granada que tots els anys visita esta mostra de Torrent amb el seu Mercedes clàssic. Entre els automòbils es va poder vore un camió Citroën AC4 de 1929, restaurat íntegrament per membres del club, i un esportiu Pegaso Z103 de 1957, una peça única en el món, amb un valor incalculable. 16
•
BIMTorrent
D’esta jornada cal destacar la gran varietat d’automòbils exposats, des d’unitats antigues de gran valor fins a clàssics populars dels setanta i fins i tot principis dels huitanta, que sol ser la nota que diferencia la concentració de Torrent respecte d’altres manifestacions semblants. La jornada va continuar amb una desfilada per l’Avinguda i un recorregut en caravana fins a Calicanto, amb final a El Toll i L’Alberca, on es va realitzar una prova d’habilitat. Finalment, es va celebrar un dinar i es lliuraren els premis als cotxes més excel· lents de cada categoria. n Número 165 · Hivern 2009-2010
Ed u c a c ió
Las XIX Jornadas Municipales de Psicopedagogía trataron sobre las relaciones en el aula E l concepto de interacción representa uno de los núcleos fundamentales de la Psicología. En todos los grupos sociales se genera un sistema de relaciones y de influencias entre sus miembros. Si existe un colectivo social en el que se pone de manifiesto de una manera más clara el efecto de la influencia de unos individuos sobre otros es en el aula escolar. En la clase se relacionan los alumnos entre sí y éstos con el profesor. Las relaciones que se establezcan entre ellos son la base no sólo del proceso de enseñanzaaprendizaje y el rendimiento escolar sino también de otros aspectos importantes nuestra formación como seres sociales, es decir, de nuestra educación como personas. El Gabinete Psicotécnico Municipal, con la organización de las Jornadas Municipales de Psicopedagogía, ha querido ofrecer a los profesionales de la educación, y a cualquier
otro profesional interesado, un espacio y un tiempo de reflexión y de adquisición de conocimientos y técnicas nuevas que puedan resultar de utilidad en su trabajo diario. Pretendemos iniciar un ciclo con la interacción en el seno del aula como objeto de estudio y examen. Nuestra intención es que en sucesivas Jornadas se puedan proponer diferentes aspectos de esa interacción. Los profesores observan a menudo que sus alumnos no sólo se diferencian en cuanto a sus aptitudes académicas y el rendimiento escolar, también son diferentes en sus habilidades
emocionales: en su capacidad para percibir comprender y regular las emociones. Para el Gabinete Psicotécnico es una gran satisfacción contar con un buen número de profesionales preocupados por la educación que asisten a nuestras Jornadas, y que, de manera reiterada, aprecian tan positivamente nuestra tarea. Sería injusto si no hiciéramos partícipes de nuestro éxito a la Obra Social de la CAM por su apoyo económico y por la cesión de sus locales. Nuestra gratitud también se hace extensiva al CEFIRE, que reconoce los trabajos de las Jornadas como
actividades formativas para el profesorado; y nuestra mayor gratitud y reconocimiento para el Ayuntamiento, que desde hace más de treinta años apoya nuestras actividades y sigue apostando por el Gabinete Psicotécnico como servicio público municipal. n Información facilitada por el Gabinete Psicotécnico Municipal
Sobre el colegio número 10 S
egún decidió el Consejo Escolar del colegio número 10, el 19 de enero hubo una protesta del citado colegio por la precariedad en los barracones en los que se imparten las clases para unos 200 alumnos. La protesta se materializó en la entrada principal del Ayuntamiento, participando el alumnado acompañado por sus respectivos padres y madres; posteriormente el gobierno local convocó una reunión con el AMPA para que el 21 de enero se tratase el tema, por lo que ofrecemos el acta de la reunión mantenida al afecto desde las 11:55 a las 13:20 horas de ese mismo día en el Ayuntamiento. Número 165 · Hivern 2009-2010
ACTA del 21 de enero de 2010 Asisten: Mª José Catalá Verdet, alcaldesa; Lola Roch Cazorla, concejala de Educación; Fernando Salom Herrero, secretario del Ayuntamiento; Pedro Granda, inspector de educación primaria Conselleria; Juan Luis Garrigues, aparejador municipal; Antonio M. Rosa, aparejador municipal; Amparo Sánchez, del negociado de dinámica educativa; Juan Luis Aguilar Cantero, presidente del AMPA CEIP colegio número 10; María Contreras Vicente, secretaria del AMPA CEIP colegio número 10, y Francisco Sánchez, de la dirección del centro CEIP nº 10. Se debaten las cuestiones relacionadas con los últimos acontecimientos ocurridos en relación con el CEIP número 10, pasando seguidamente a clarificar todas las deficiencias en el escrito remitido por el Consell Escolar de fecha 14 de enero de 2010. Al respecto se informa del escrito remitido en fecha 20 de enero por la Mercantil ALGECO Construcciones Modulares S.A.U. por el que confirma que a la citada fecha se encuentran todas las deficiencias subsanadas y solucionadas. Tales extremos se confirman por los técnicos municipales previa visita de Inspección, quedando pendientes únicamente las relativas a las mejoras solicitadas y sobre las que ya se encuentran trabajando. De común acuerdo se decide mantener el contacto entre Consejo Escolar, Dirección, AMPAS y el Ayuntamiento (Delegación de Educación) para ir resolviendo de manera continuada las posibles incidencias que puedan ir surgiendo, siempre en el bien entendido de que los contactos deberán mantenerse por los cauces formales y/o informales que procedan y con el convencimiento de la buena fe recíproca. Y para que así conste, firman todos los presentes en el lugar y fecha indicadas. n BIMTorrent
•
17
Educac i ó
Col·legi El Molí: cinc anys incloent xiquets discapacitats en la nostra vida JAVIER FUSTER PÉREZ, director del col·legi
T
iscar, Àlex, Sergi i Carla estan amb nosaltres des que el col·legi va començar el seu camí com a centre d’integració preferent d’alumnes discapacitats motòrics. David se n’ha anat a l’institut, Lluismi a un centre específic. Després han anat arribant Carlos, Gabriel…, però de tots ells recordem els seus noms i de com són i de muntons d’anècdotes. No són alumnes com els altres, encara que el nostre interés és que ho siguen, i crec que és una bona cosa: normalitzar la seua vida tant com puguem, augmentar la seua autonomia a tots els nivells. Per a això ens hem d’armar amb l’antillàstima: ells la demanen i és fàcil caure en la temptació, però encara que és el camí còmode segurament per a tots, no creiem que siga el millor, sobretot per a ells. Han de guanyar confiança en les seues possibilitats i augmentar-les. Segurament, el millor que este centre pot oferir és la normalitat de les seues relacions: que puguen estudiar, jugar, pensar... amb els de la seua edat, cada un des de la seua diversitat, que és molt enriquidora. La diversitat té graus, i la d’un discapacitat motòric enfront d’un xiquet normal és gran, però tenim la bona fortuna que estan totalment integrats en la vida social del centre. Tots els cursos, des de fa ja tres anys, un dels indicadors de qualitat que mesurem és el nombre d’alumnes no integrats. Enguany en concret, segons les valoracions dels tutors, en són 16 sobre els 412 alumnes en total, i els anys anteriors hi havia xifres semblants. En cap cas s’ha assenyalat a cap dels alumnes amb un dictamen 18
•
BIMTorrent
per discapacitació. No hi ha més que veure’ls: els seus companys estan pendents d’ells, volen treballar en el seu grup i amb tota la naturalitat, pràcticament sense haver d’intervindre el professorat, es converteixen en moltes situacions en un més de la classe. Inclús, amb una disfunció motriu, participen en algunes classe d’educació física i s’adapten les activitats a les seues possibilitats.
L’arribada va estar acompanyada de moments d’incertesa i de por, de no saber fer-ho bé. Ens vam plantejar un pla de formació durant dos cursos, en el qual vam poder rebre informacions procedents de diversos especialistes, d’altres centres que ja ho eren, de mares i familiars dels nostres propis alumnes, etc. Però, més que tot el que vam aprendre en eixes sessions, ha sigut la tranquil·litat de què ens hem imbuït i la confiança
Soy la madre de una alumna de este colegio (SONIA MARTÍNEZ) Soy la madre de Carla, una alumna de este colegio de 7 años de edad, discapacitada. Hace 5 años, cuando había que escolarizarla, nos encontramos con la desagradable sorpresa de que no había ningún colegio en Torrent adaptado a sus necesidades, es decir, con fisioterapeuta, educador/a y sin barreras arquitectónicas. Ese mismo año, El Molí comenzó como colegio de referencia para alumnos con discapacidad motora y Carla empezó a venir a este centro. Los comienzos fueron difíciles, pero la falta de medios materiales y personales se suplía con la actitud del director, de su educadora, del profesorado, de los alumnos y de sus padres. Todos ellos se involucraron y le facilitaron las cosas a mi hija. Hemos recorrido el camino juntos, hemos superado obstáculos, pero ha valido la pena porque el balance es muy positivo ya que pienso, sinceramente, que Carla está en el mejor colegio en el que podría estar. Gracias a todos por ayudarnos.
i serenitat amb què hem anat abordant el treball diari, fet que ens ha proporcionat una estada agradable i profitosa per a tots. La resta dels alumnes aprenen amb ells que hi ha altres realitats, cosa ben important, i a tindre en compte el punt de vista de l’altre, una qüestió bàsica per a la convivència, la qual cosa els és més fàcil que als alumnes d’altres centres que no disposen de companys tan diferents. El col·legi disposava ja d’entrada de la supressió d’algunes barreres arquitectòniques, cosa que va ser fonamental en l’elecció com a centre d’integració, a més d’un bon projecte educatiu, com se’ns va dir. A més, va haver d’invertir i continua invertint en l’acomodació de l’espai a la seua mobilitat. Dos aules –una per a la recuperació fisiològica i una altra per a psicomotricitat– van ser adaptades a partir de dos aules ordinàries. Calia fer-hi més rampes, i ara mateix se n’han fet tres més, adquirir mobiliari específic, programes d’ordinador i teclats singulars, etc. Tenim pendents adquirir tablets PC per a poder treballar amb les pissarres digitals interactives, a més de convertir l’ascensor en la columna vertebral del centre. Tot això amb poques subvencions: dos de quatre-cents euros els dos primers anys d’integració procedents de la Direcció Territorial d’Educació, i una de 1.000 euros que està aprovada pel ple de l’Ajuntament per a este curs. Eixir d’excursió amb alguns d’ells ens costa 60 euros només el taxi adaptat per a un desplaçament com ara València. També hem hagut de seleccionar les excursions Número 165 · Hivern 2009-2010
en funció de l’accessibilitat. Bé, sempre és necessari anar exigint que puguen estar amb normalitat i preparar-se per als pròxims que arriben. En qualsevol cas, es tracta d’una experiència altament enriquidora per a ells, i ara mateix m’atreviria a dir que per a tots: per a la resta d’alumnes, per al professorat, per al personal no docent, etc. Des de fa tres anys, el centre disposa de dos educadores que els faciliten la
seua estada ací, així com un fisioterapeuta, encara que desgraciadament dos dies únicament. Des de principis del curs anterior estem negociant la possibilitat que augmente la dedicació. Ara mateix ja és imprescindible i insuportable la situació atés que este curs comptem amb cinc escolars més discapacitats. Ja han passat mesos des del principi de curs i continua sense resoldre’s el problema dels recursos per-
sonals d’educadors i d’augment de la dedicació del fisioterapeuta. És una llàstima que cinc anys de bon fer, als ulls de molta gent, puguen desfer-se, però el problema està sense resoldre. No és un bona benvinguda per a Ismael, Jennifer, Minerva, Alicia i Andreu, i no ens queda més remei que distribuir les ajudes entre tots, però així perdem: els nous discapacitats, els vells, el professorat del centre, els alumnes no discapacitats... Auxili! n
225.500 euros per al manteniment dels centres públics en 2009 U
na nova claraboia per al Col·legi Públic El Molí (7.500 euros) se suma a altres inversions ja realitzades per l’Ajuntament en els centres públics torrentins al llarg de 2009, que ascendeix a 225.500 euros. El passat mes d’abril s’aprovaren les inversions en 13 centres públics de la ciutat per a treballs de manteniment i reparació de les instal·lacions. Esta xifra ascendeix a 159.410 euros i servirà per a reformar les instal·lacions, habilitar noves aules, reformar vestidors, reparació de cornises i goteres, entre altres. Les inversions detallades són les següents: Centre
€/unitat
CP Federico Maicas
€/alumne
€ total
12.927
7.338
20.265
CP Antonio Machado
9.174
5.430
14.604
CP miguel hernández
10.842
6.353
17.195
2.502
1.370
3.872
14.310
6.688
20.998
6.360
2.486
8.846
8.340
4.171
12.511
10.008
5.389
15.397
2.994
11.630 15.045
CP núm. 10 CP sant pasqual CP Sant Joan Baptista CP El Molí CP Virgen del Rosario CP Joan xxiii
5.300
CP Joan xxiii (l’Alter)
3.336
CP Lope de Vega
10.600
4.445
CP l’Encarnació
6.255
1.268
Centre d’Adults
7.523 11.515
total
159.410 €
Al mes de juliol es van invertir 66.000 euros en 11 centres per a realitzar obres de millora als col·legis públics d’educació infantil i primària aprofitant les vacacions estivals, com veiem en la llista següent: Centre
Total
Centre
Total
CP Federico Maicas
6.000 €
CP Virgen del Rosario
6.000 €
CP Antonio Machado
6.000 €
CP Joan xxiii
6.000 €
CP Miguel Hernández
6.000 €
CP Lope de Vega
6.000 €
CP Sant Pasqual
6.000 €
CP l’Encarnació
6.000 €
CP Sant Joan Baptista
6.000 €
Centre d’Adults
6.000 €
CP El Molí
6.000 €
total
Número 165 · Hivern 2009-2010
66.000 €
BIMTorrent
•
19
Educac i ó
Premio al cortometraje “Nuestro cole es de colores” del colegio Virgen del Rosario
E
l salón de actos del Colegio de Abogados de Valencia (ICAV) acogía el 17 de noviembre la entrega de premios de la fase local del concurso de cortometrajes online “Yo también tengo derechos”, organizado en el ámbito nacional por el Consejo General de la Abogacía
Española y la Plataforma de ONGs de Infancia, con motivo del 50 aniversario de la Declaración de los Derechos del Niño, aprobada por Naciones Unidas en 1959. Allí, una representación de alumnado y profesorado del CP Virgen del Rosario recogieron el premio de la categoría
de primaria (de 6 a 12 años), de la que han resultado ganadores con el cortometraje “Nuestro cole es de colores”. Al acto de entrega de premios de la fase local asistió la alcaldesa, Mª José Català, la concejala de Educación, Lola Roch, la consellera de Bienestar Social, Angélica Such, el
decano y la Junta de Gobierno del ICAV, y el director de Obra Social de la CAM, Vicente Botella, entidad patrocinadora del concurso en Valencia. Una vez finalizada la entrega de premios y como clausura del acto, varios escolares leyeron la Declaración de los Derechos del Niño. n
Primeres promocions de l’IES Tirant lo Blanc
E
ncara que hagen transcorregut uns mesos, informen que es varen retrobar els exalumnes de les primeres promocions de l’institut Tirant lo Blanc, que alesh o re s s’ a n o m e n a v a « In s t i t u t o Técnico de Enseñanza Media de Torrent». Es reuniren 120 exalumnes per a «recordar vells temps» 20
•
BIMTorrent
i fer un homenatge a Miss Pilar. El lloc de la trobada fou el mateix institut, situat al carrer de Fra Luis Amigó, i amb dos motius: tornar a vore’s després de 35 anys i també per a fer un homenatge a Dª Pilar Martínez Martínez (anomenada Miss Pilar amb afecte pels alumnes), que va ser mestra de francés i anglés dels
assistents pels anys 1970-1975. Després de visitar l’exposició fotogràfica muntada al vestíbul amb més de 180 fotos recollides entre tots, els assistents es dirigiren al restaurant Casa El Chesús per a oferir un dinar tant a Miss Pilar com a la resta del professorat que acudí a l’acte. n Informació facilitada per JUAN MAGÁN
Número 165 · Hivern 2009-2010
So c i e t at
ADISTO conmemoró el Día Mundial de las Personas con Discapacidad con una muestra artística La exposición de pintura y escultura de miembros de la asociación se expuso desde el 29 de noviembre hasta el 6 de diciembre en los salones de la CAM
C
on el pensamiento de que la integración es cosa de todos y el arte también se creó la exposición IntegrART, desarrollada por la Asociación de Discapacitados de Torrent (ADISTO) con el objetivo de conmemorar el día mundial de las personas con discapacidad, que está fechado el 3 de diciembre. Para conmemorar este día, el 29 de noviembre el salón de la obra Social de la CAM se llenó de las obras de arte creadas por jóvenes de la asociación de discapacitados de Torrent, diseñadas para esta exposición junto con los artistas Stella Torres y Diego Arribas, para dar a conocerle arte, desde otro enfoque y ver el mundo desde los ojos de las personas con discapacidad a través del lienzo, el barro o la escayola. En el acto de inauguración participó el grupo de teatro Patracolá con una representación de expresión corporal, después se realizaba una charla-coloquio a cargo de los artistas
colaboradores y dos participantes de la exposición y componentes del grupo de Autogestores de ADISTO. El programa de actos continuó el 3 de diciembre, en el que se volvía a representar la obra “Momentos” para los colegios de Educación Espe-
cial de Torrent, Squema, Torrepinos, La Unión y Centros Ocupacionales de Torrent ATAM y Tomás de Osma. IntegrArt es una actividad que la Obra Social CAM ha llevado a cabo en Torrent y que tiene por objetivo mejorar la calidad de vida de las
personas con discapacidad de esta localidad a través del arte y, a su vez, conseguir que los participantes se relacionen entre sí y con los demás, enseñar nuevas habilidades, tanto artísticas como sociales y desarrollar nuevas formas de ocio. n
Viviendas tuteladas para discapacitados intelectuales E l 27 de octubre fueron presentadas cuatro viviendas tuteladas para discapacitados con una capacidad para 21 residentes. Estas se unen a otros dos pisos también para discapacitados de los que ya dispone la ciudad, lo que suma 33 plazas. El grupo de cuatro viviendas tuteladas, más tres pisos de zonas comunes, donde Número 165 · Hivern 2009-2010
vivirán hasta 21 discapacitados les facilita la integración sociolaboral. Como dijo una de sus residentes, Amparo “la llegada a estos pisos nos ha cambiado la vida”, ya que pueden hacer vida independiente siempre tutelados por los responsables de la iniciativa, la fundación Espurna, y con la financiación de la Conselleria de
Los jóvenes fueron los guías de las autoridades –la consellera de Bienestar Social, la alcaldesa, el presidente de la Fundación Espurna, la directora, y la responsable de Hodis, el director general con personas con discapacidad y dependencia, y otros miembros del Ayuntamiento– en su visita a las cuatro viviendas tuteladas para discapacitados en la calle Malvarrosa.
Bienestar Social. Los residentes de estos pisos trabajan en ta-
lleres ocupacionales durante toda la jornada. n
Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento
BIMTorrent
•
21
Socie t a t
Ayuntamiento y Club de Gerentes impulsan la economía C
omerciantes, empresarios, industriales y Ayuntamiento aunarán esfuerzos para relanzar e impulsar la economía de la ciudad. Esta es una de las iniciativas que pone en marcha el Ayuntamiento con todos los representantes de los comerciantes, empresarios e industriales, tras un encuentro a primeros de noviembre del Club de Gerentes y el Ayuntamiento. Entre los asuntos tratados está la creación de una mesa de trabajo con representación de los colectivos empresariales, industriales y comerciales junto al Ayuntamiento para mejorar los sectores que operan en la ciu-
dad. Se coordinarán todas las actuaciones que ayuden a impulsar y desarrollar el tejido productivo, desde campañas comerciales o de ayuda a
los comercios hasta el desarrollo de los sectores industriales. Las medidas tomadas por el Ayuntamiento son la bajada de los impuestos como el IBI o el IAE
y bajar de primera categoría a tercera a las empresas situadas en el polígono Masía del Juez y Molí Industrial, con lo que se reduce el coeficiente del IAE de
un 1,68 a un 1,42. Las reuniones se celebrarán aproximadamente una vez al mes, y el Ayuntamiento y Club de Gerentes abordarán la puesta en marcha de medidas que mejoren la seguridad en la zona industrial de Torrent. A través de la empresa pública Nous Espais, el Ayuntamiento dio luz verde en el mes de mayo a la puesta en marcha de un parque empresarial. El nuevo sector industrial cuenta con una superficie de 1,1 millón de metros cuadrados entre el barranco de l’Horteta y el término municipal de Alaquàs, con conexiones directas tanto al by-pass como al corredor sur y la autovía. n
Outlet Torrent en el centro comercial Las Américas D urante cuatro días se pudieron adquirir productos de calidad a un premio inferior al habitual con la finalidad de promover las compras de más de medio centenar de empresas y ayudar a la economía familiar. Las compras navideñas se adelantaron con el “Outlet Torrent”, ya que el 25 de noviembre se inauguraba su tercera edición con el objetivo de ofrecer productos de calidad a un premio inferior al habitual, promoviendo así las compras y la ayuda a la eco22
•
BIMTorrent
nomía familiar en la campaña navideña. El Centro Comercial Las Américas acogió hasta el 29 de noviembre esta iniciativa organizada por el
Club de Gerentes con la colaboración del Ayuntamiento. A la inauguración asistió la alcaldesa, Mª José Català, junto a la directora del Club de
Gerentes, Chelo Moreno, miembros de la Junta Directiva y de la Corporación Municipal, además del mundo empresarial y de la sociedad torrentina.
En “Outlet Torrent” se pudo comprar ropa, calzado, complementos, joyería, iluminación, decoración, mobiliario, hostelería, floristería, óptica y material fotográfico, ente otros; y además de la parte comercial, el Club de Gerentes diseñó un completo abanico de actividades paralelas, como talleres de disfraces, zonas de juegos para niños, la visita de la Pantera Rosa y Alvín y las ardillas, degustaciones, catas de aceites, talleres de maquillaje, etc. n Informaciones facilitadas por el Gabinete de Prensa del Club de Gerentes
Número 165 · Hivern 2009-2010
So c i e t at
VII Feria de Stock y Promoción Se premió la trayectoria e innovación de tres comercios
E
sta iniciativa comercial se realizaba en la segunda planta del Edifico Metro, organizada como es habitual por la Asociación de Comerciantes y con la colaboración de la Generalitat Valenciana, la Red AFIC y Caixa Popular. La Feria contó con una gran muestra de comercios que ofrecían una amplia selección de productos de otras temporadas y las nuevas tendencias para este invierno, tanto en moda, en decoración, complementos, electrodomésticos, etc., y
también se hicieron promociones especiales de los servicios expuestos. Cerca de 30 comercios de la Aso-
ciación de Comercio colocaron sus escaparates, llenos de productos económicos de temporadas pasadas,
que permanecieron expuestos del 9 al 13 de diciembre, pudiendo dejar a los niños en la zona infantil ha-
bilitada por el Ayuntamiento. Hubo además actividades complementarias, como actuaciones infantiles y un pase de modelos. Tras la inauguración oficial, la Asociación de Comerciantes quiso reconocer la trayectoria profesional y la innovación de dos comercios de la ciudad, la peluquería Models y la tienda de decoración y regalos la Cendra; también se reconoció a la tienda de decoración de Mª José Bernal, por el premio al mejor escaparate de la ciudad. n
UN ORGANISMO PROMOVERÁ LA ECONOMÍA LOCAL L a dificultad económica por la que pasan los comercios, derivada de la coyuntura actual y por la proximidad geográfica a la ciudad de Valencia ha motivado la necesidad de crear, desde el Ayuntamiento, un organismo para aunar todas las instituciones e iniciativas comerciales, económicas e industriales de la ciudad. Este organismo responderá a las necesidades de los comercios. El Ayuntamiento, junto con todas las instituciones económicas de la ciudad, trabajará, de forma conjunta, para que los negocios puedan seguir adelante, ofreciendo su servicio a los ciudadanos. “Mesa de la Solidaridad” municipal Formada por colectivos sociales y Ayuntamiento, su cometido es elaborar propuestas contra la pobreza que impliquen a todas las Número 165 · Hivern 2009-2010
administraciones y agentes sociales. La “Mesa de la Solidaridad”, órgano consultivo del gobierno municipal y de participación contra la pobreza, presidida por la delegada de Servicios Sociales, Pilar Vilanova, se reúne con la participación de diversos colectivos ciudadanos, políticos y sociales para llevar adelante actuaciones conjuntas como el Punto de Alimentos, donde están
implicados Ayuntamiento, Cáritas, Cruz Roja, Nueva Vida, y empresas y entidades locales. Las funciones de este órgano son elaborar propuestas de acción conjuntas e integrales para afrontar la situación de parte de la población que sea susceptible de entrar en procesos de exclusión y/o pobreza; pero también tiene como objetivo contribuir, en la medida de lo posible, con recursos (especialmente
personal voluntario) para llevar a cabo las diferentes propuestas, establecer un servicio de asesoramiento para las personas en situación de vulnerabilidad o en riesgo de estarlo, para aumentar la red de atención social en la ciudad. En la mesa de la solidaridad están representados todos los agentes sociales: políticos, empresarios, entidades sociales, asistenciales, etc. y en adelante actuará como el órgano consultivo para establecer medidas para fomentar el empleo. Esta iniciativa forma parte del Pacto Pobreza Cero y engloba una serie de compromisos y actuaciones pensando en implicar a todos los sectores de la sociedad torrentina. Con este pacto el Ayuntamiento se compromete a priorizar las inversiones municipales en la lucha contra la exclusión social. n Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento
BIMTorrent
•
23
Socie t a t Jove n t u t
Nous cursos i tallers amb el cij Torrent i la Delegació de Joventut El CIJ Torrent ja té nous cursos per als mesos de gener, febrer i març. Hi trobaràs propostes formatives que poden ser de prou utilitat per al món laboral.
U
n dels cursos més demanats pels joves, monitor de temps lliure infantil i juvenil, amb certificació de l’IVAJ, té una nova edició a partir del mes de febrer. Una novetat és el curs de salvament i socorrisme, que t’ofereix els coneixements necessaris per a treballar com a socorrista de piscines, amb una formació teòrica i pràctica que inclou la formació en primers auxilis. Et proposem monogràfics d’idiomes com ara el de xinés, que fins al mes de juny et permetrà tindre un primer contacte amb una llengua que cada vegada té més pes en la nostra societat; o el valencià elemental i valencià mitjà, perquè pugues preparar-te i superar amb èxit les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Amb el curs de relacions públiques podràs aprendre les tècniques bàsi-
ques per a treballar en este sector professional: normes bàsiques de protocol, imatge, com dirigir-se al públic, la marca corporativa i l’ús de mitjans audiovisuals. A més, disposem de tallers com el de manualitats i reciclatge per a treballar amb xiquets o el de globoflèxia, un recurs d’èxit segur en l’animació infantil. Finalment, incloem el curs de fotografia. Descobriràs les tècniques bàsiques per a fer fotos de qualitat amb la teua càmera, i així ja no tindràs cap excusa per a participar en la pròxima edició del nostre concurs de fotografia. Per a saber-ne més, acosta’t al CIJ, on trobaràs un equip de persones que t’informaran i t’aclariran tots els teus dubtes. En la pàgina web www.torrentjove.com pots inscriure’t i rebre les novetat de la nostra programació. n Valencià grau mitjà:
a partir del 13 de gener
Manualitats: 5 i 12 març
Xinés: de febrer a juny
Gran Valira: 5-6-7 de febrer La Masella: 26-27-28 de febrer
Monitor de temps lliure:
Caps de setmana a la neu:
de gener a juny
Valencià elemental: de gener a juny
Globoflèxia: 30 i 31 de gener
Dia a Valdelinares: 20 de febrer
Curs de fotografia: del 15 de febrer al 10 de març
Relacions públiques: de l’11 de febrer al 22 d’abril
Salvament i socorrisme: del 18 de febrer al 29 d’abril
24
•
BIMTorrent
Concurs de reportatges: fins al 15 de febrer
«Aneu a la neu»: programa de viatges per a esquiar i practicar snow Nova edició de la campanya «Aneu a la neu», organitzada per la Delegació de Joventut en col·laboració amb diversos municipis, a través de la Xarxa JOVES.net.
N
o deixes passar l’oportunitat d’escapar-te a la neu i gaudir d’uns dies practicant l’esquí o l’snow. Et proposem els següents caps de setmana: 5, 6 i 7 de febrer a Gran Valira (Andorra); 26, 27 i 28 de febrer a La Masella (Girona). Si vols escapar-te només un dia, el dissabte dia 20 de febrer et portem a Valdelinares. Tots estos viatges tenen eixida des de Torrent, encara que en el programa pots trobar altres opcions amb eixida des d’altres pobles de la comarca. Trobaràs tota la informació al CIJ Torrent o visitant www.torrentjove.com. n Número 165 · Hivern 2009-2010
So c i e t at
Celia Fabiá, Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció E
ls representants de totes les germandats de la Setmana Santa torrentina i els membres de la Junta Central de Germandats ( JCGSS) es van reunir al domicili de Celia Fabiá per a llegir l’acta que certificava el seu nomenament com a Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció de 2010. A este acte de nomenament, que es va realitzar el 20 de novembre al domicili
de la jove, assistiren, entre altres, el president de la JCGSS José Vicente Yago, l’alcaldessa Mª José Català i el consiliari de la Junta Central, José Deusa. Celia és una torrentina de 16 anys, estudiant de secundària a l’institut de Nostra Senyora de Mo n t e - Si ó n . To t a la seua família està molt vinculada a la Germandat de Jesús Natzaré des de fa anys. n
D’esquerra a dreta, els pares i el germà de Celia Fabiá; l’alcaldessa Mª José Català; Celia Fabià, Reina de l’Encontre 2010; Mn. José Deusa i José Vicente Yago, consiliari i president de la JCGSS, respectivament.
Primer premi a la Banda del Cercle Catòlic en el Certamen Internacional de Bandes de Música d’Altea El passat 28 de novembre, el Cercle Catòlic va viure un dels seus dies grans: rebia el Premi de la Carta de Poblament de Torrent, i la seua banda de música guanyava el primer premi en el Certamen Internacional de Bandes de Música d’Altea, dins de la Secció Primera de la 38a edició d’este certamen.
E
l certamen, organitzat per la Societat Filharmònica Alteana, es va realitzar al Palau Centre d’Arts d’Altea, on la Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent, dirigida per Vicente Cogollos Linares, demostrà el seu virtuosisme i guanyà el primer preNúmero 165 · Hivern 2009-2010
mi en igualtat de mèrits amb la Banda de Música del Centre Musical Santa Cecília de Foios. L’obra obligada en esta secció va ser Cançó i danses, de la qual és autor Miguel Enrique de Tena Peris; l’obra de lliure elecció que va interpretar la
Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent fou Raíces, música para un aniversario, de Juan J. Colomer, i el pasdoble de presentació interpretat per la banda fou El tio Salvador, de José Rafael Pascual Vilaplana. En la mateixa secció també van participar la Banda
de Música de la Societat Musical Santa Cecília de Xelva i la Banda Simfònica de l’Escola Musical de Tocancipá (Colòmbia), que van obtindre un segon premi. Fora de concurs intervingué el Grup de Professors de Conservatoris de la Regió de Rabat (el Marroc). n BIMTorrent
•
25
Socie t a t
TORRENT, UN LUGAR PARA EL ENTENDIMIENTO A partir de este BIM se inicia una nueva sección que tratará de dar a conocer a distintos grupos de personas inmigrantes que han elegido Torrent para mejorar su calidad de vida (hablamos de grupos sin tener en cuenta si una vez aquí se agrupan o no). Explicaremos cuáles son las propias costumbres y cultura de estos nuevos ciudadanos y ciudadanas y creemos que la mejor forma de hacerlo es hablar con ellos y referirnos a colectividades, a lugares de origen, sus países, o lo que es lo mismo, todo aquello que sirva para hacernos ampliar horizontes, aprender nuevas cosas y hacernos más solidarios y justos. Atendiendo a la procedencia, las personas procedentes de Rumania son las más numerosas en nuestra localidad, les siguen las de Marruecos, Ecuador, Colombia, Argelia y Bolivia. CENTRO DE DÍA DEL INMIGRANTE La población inmigrante puede encontrar una mano amiga en el Centro de Día del Inmigrante de la calle Santo Domingo número 19. Los profesionales y los más de 60 voluntarios que trabajan en este centro, perteneciente al Círculo
PAULA LERMA
E
n los últimos tiempos se constata que en Torrent conviven personas muy diferentes, procedentes de distintos lugares; y es que la última década ha sido decisiva en el ámbito de la inmigración, las fronteras se han roto y muchas familias se han desplazado miles de kilómetros buscando un lugar donde prosperar. Torrent ha sido el destino final para muchas de estas personas, ya que el 12% de la población censada es inmigrante y ha elegido esta ciudad para salir adelante, para encontrar un futuro, para establecerse y vivir la vida como un torrentí más. Conectado con la sociedad y sus necesidades, el Ayuntamiento, a través del Plan municipal para la Convivencia Intercultural, establece las necesidades y actuaciones a seguir por medio de una comisión técnica formada, además de por los recursos especializados en materia de extranjería, también por las distintas delegaciones del propio Ayuntamiento y servicios del municipio (Políticas Activas de Empleo, Educación, centros de salud, Centro de Información Ju26
•
BIMTorrent
venil, Cruz Roja, Fundación Deportiva Municipal, Nous Espais y Centro Comarcal de Servicios Interculturales). Se trata de una especie de cadena coordinada por el Ayuntamiento que facilita la comunicación y la actuación en todos los ámbitos en los que una persona inmigrante puede requerir ayuda, en cuanto a sanidad, información, trabajo, etc. Lo importante es trabajar en conjunto y no de modo individual, para que quienes desean establecerse en el municipio reciban lo mejor de la sociedad torrentina y puedan comenzar su nueva vida. El plan no se limita a dar atención a las personas inmigrantes, también crea actuaciones que propician sensibilizar a toda la población autóctona para fomentar el respeto y la convivencia entre las distintas culturas. Son diversos los recursos y las herramientas de las que dispone este Plan Municipal para la Convivencia Intercultural; entre ellos podemos destacar los principales centros municipales que diariamente trabajan con la población inmigrante de una forma más directa: la Agencia AMICS, inaugurada el año pasado, y el Centro de Día del Inmigrante. Número 165 · Hivern 2009-2010
Católico de Torrent, intentan actuar como parte de la familia que muchos inmigrantes han dejado en sus países y les ayudan principalmente a no sentirse solos ante el abismo que a veces puede ser encontrarse lejos de su país natal. Destaca el asesoramiento y acompañamiento que reciben para todos los ámbitos de la vida, desde la acogida, hasta el acompañamiento para acudir al médico cuando no dominan el idioma, pasando por los temas laborales, escolares, personales, familiares, de ayudas, becas. Cualquier inmigrante que llega a Torrent y busca empezar de cero puede pasar por este centro y recibir la información necesaria. La Comisión Arciprestal de Ayuda al Inmigrante colabora estrechamente con el centro, sobre todo cuando se detectan casos de necesidades económicas o afectivas. Otras de las actividades que llevan a cabo son las clases de repaso para niños donde se les ayuda con las tareas del colegio, así como las clases de español para adultos en varios turnos, por las mañanas son las mujeres las que acuden como alumnas, y sus niños juegan mientras en el servicio de guardería. También hay un servicio de apoyo a la autoescuela, servicio de peluquería para las personas con problemas económicos, programas de sensibilización, y campañas puntuales como la recogida de mantas o juguetes para Navidad.
Número 165 · Hivern 2009-2010
AGENCIA AMICS Es un recurso municipal situado en la calle San Cristóbal, 19, dirigido tanto al inmigrante que llega al municipio como al vecino autóctono. Se trabaja para fomentar la igualdad, la convivencia y la riqueza de la interculturalidad. En AMICS ofrecen un programa de acogida e información impartido por una trabajadora social, en el que se informa de los recursos de la ciudad, de la tramitación de documentación, informe de
arraigo, etc., y en general recoge cualquier demanda, duda o situación con la que se tenga que intervenir junto con los servicios sociales. También dos abogadas dan servicio de asesoramiento jurídico, informando y ayudando en el proceso de tramitación de expedientes, asesoramiento legal, y otras cuestiones. Además hay una amplia oferta de cursos de formación específica que sirve para el aprendizaje, para convivir
y para compartir. En 2009 se han impartido clases de castellano, valenciano, cocina, peluquería etc. Dos trabajadoras de este centro comentan que llega una media de sesenta personas inmigrantes cada semana con problemas y dudas de todo tipo, y siempre son atendidas, ofreciéndoles la mejor información para sus necesidades, orientándoles sobre qué hacer o dónde acudir. Cuentan que en general las personas inmigrantes tienen una buena percepción de Torrent, lo ven como un pueblo de acogida, que apoya a los que vienen de fuera y que posee muy buenos recursos, algo de lo que debemos sentirnos orgullosos.
CENTRO COMARCAL DE SERVICIOS INTERCULTURALES El Centro Comarcal de Servicios Interculturales depende de la Mancomunitat de L’Horta Sud y su función principal es apoyar y completar el trabajo en materia de inmigración que hacen los ayuntamientos de nuestra comarca. Este centro está formado por siete miembros: una administrativa, dos abogados, tres intérpretes, y una coordinadora, que trabajan a través del Plan para la Convivencia Intercultural y del cual actualmente se están aplicando tres de las diez áreas que abarca. Estas áreas son: sensibilización en toda la comarca, traducción en árabe, francés, ruso y ucraniano, y servicio jurídico. El centro comarcal se financia desde hace tiempo con mucho esfuerzo por parte de los de los ayuntamien-
tos de los 20 municipios que conforman la comarca de l’Horta Sud y también gracias al Ministerio de Trabajo e Inmigración. Torrent es una ciudad con recursos propios que intenta cubrir las necesidades de la población inmigrante, pero existen localidades en las que no disponen de estos recursos ni de una ayuda específica en materia de inmigración, por eso, los profesionales de este centro realizan servicios itinerantes y un día a la semana los abogados, y si fuera necesario también los intérpretes acuden a otros puntos comarcales para asesorar a quienes lo necesiten. En estos últimos años el Centro Comarcal de Servicios Interculturales, en funcionamiento desde 1999, ha ido creciendo en especializa-
ción y en profesionales, y pretende ampliar próximamente su trabajo enfocado al área de vivienda. El trabajo de sensibilización es el más costoso, pues se intenta poner en contacto y mostrar distintas culturas entre sí. Se trata de dejar de mirarnos el ombligo y mirar a alguien igual a nosotros con una cultura distinta. BIMTorrent
•
27
LA JORNADA INTERCULTURAL DE LA MANCOMUNITAT DE L’HORTA SUD EN TORRENT
Ejemplo de los esfuerzos que realizan estos centros son las jornadas interculturales, en las que se reúnen profesionales y representantes sociales. El pasado 3 de diciembre Torrent fue sede del movimiento intercultural de la comarca, y fue escenario de diferentes actos en los que se abordaron temas de interés para toda la sociedad. La jornada se hizo en el local de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud. La primera charla de la mano del sociólogo y responsable del Observatorio Valenciano de las Migraciones. Fundación Ceimigra, Luis Die, “Derechos Humanos e Inmigración en el Estado Español”; después en una mesa redonda se debatió sobre “Xenofobia en contexto de crisis y desde la perspectiva de género” en la que participaron: Salwa L’Aouaji El Gharbi, jefa del departamento de derechos humanos y diversidad cultural del Centre UNESCO de Catalunya, Elba María Bermúdez Quintana, doctora en economía y gestión de la salud, mediadora intercultural en el ámbito sanitario, y María Albert, mediadora intercultural de Cruz Roja de Castellón. Por la tarde, cuentacuentos que animaron con sus historias de amor y humor de todos los colores; luego la entrega de certificados a los participantes y una fiesta intercultural con merienda de diferentes países, trenzas africanas y espectáculo de animación infantil con la música y el ritmo de Mabele, un grupo de danza y percusión africana.
VI CAMPEONATO DE FÚTBOL 7 DE LA ASOCIACIÓN CULTURAL DEPORTIVA DE ECUATORIANOS
Otro acto que tuvo como base la mezcla de culturas y el deporte, se hizo el 29 de noviembre, gran día para el VI Campeonato de fútbol 7 de la Asociación Cultural Deportiva de Ecuatorianos Torrent, una liga en la que han participado un total de 19 equipos: 9 de hombres, 6 de mujeres y 4 de niños de distintas nacionalidades. Los actos comenzaron en el Campo de fútbol Camí la Nòria con un partido amistoso en el que se enfrentaban los primeros y segundos puestos de las categorías de mujeres y hombres. Tras los partidos, y debido a la lluvia, el acto se trasladó a la sede de la Asociación de Vecinos de Camí la Nòria, donde se hizo entrega de los trofeos a los equipos vencedores de la competición: en categoría masculina el primer clasificado fue Castrosol, el segundo Ballivián y el tercero Locutorio Torrent; en categoría femenina el primero fue para Ecuador, el segundo para Argentina, y el tercero para Bolivia; y en infantil, los vencedores fueron los Galaxis, seguidos de Nueva Generación, y los terceros Cracks. n
Número de habitantes extranjeros en Torrent, según su procedencia Rumania: 2.047 habitantes censados. Marruecos: 1.329 habitantes censados. Ecuador: 670 habitantes censados. Colombia: 628 habitantes censados. Argelia: 626 habitantes censados. Bolivia: 620 habitantes censados; etc. 28
•
BIMTorrent
Número 165 · Hivern 2009-2010
Fa l l e s
Homenatge a les Falleres Majors de Torrent
Amparo Miquel Marín, Purín Mora Alandí, Amparo Femenía Gil, Rosa María Ros Mora, Emilia Esteve Canet, Rosa Ascensión Bartual Portero, Marisa Parrilla Jiménez, Mª José Aracil Furió, Gemma Peris Pérez, Mª José Martín García, Toñi Muñoz García, Mª Carmen Gómez Pedrós, Mª Carmen Royo García, Mª Carmen Esteve García, Mª del Mar Cruz López, María Cortés Cervera, Magdalena Puig López, Celia Fernández Martínez, Raquel Royo Navarro, Lorena Andreu Guillén, Ana Royo García, Nélida Carratalá Montoro, Mª Teresa Soto Soriano, Mila Olivares Aracil, Mª Rosa Almerich Llópez, Silvia Poveda Prieto, Laura Úbeda Martínez, Isabel Amador Belda, Marián Garrigues Inarejos, Patricia Sáez Orea, Susana Martínez Layos, Sandra Fas Mompó i Cristina García Ánchel.
A
l llarg de quaranta anys, moltes dones han sigut les màximes representants de les festes falleres de la ciutat. La Junta Local Fallera celebrava un homenatge en el seu honor per la labor de cada una d’elles en l’exercici de càrrec. En una reunió prèvia realitzada al saló de plens de l’Ajuntament, totes les presents van intercanviar anèc-
dotes, i es va produir un retrobament especialment emotiu amb Amparo Miquel Beguer, la primera Fallera Major que ha tingut una comissió de Torrent. Amparo va ser Fallera Major en 1944 i, per consegüent, la màxima representant de la festa fallera del moment en ser l’única comissió fallera que hi havia a la ciutat. Passats els anys, el 15 de gener, l’Auditori es
convertia en un museu vivent de la història de la ciutat, ja que se celebrava la gala del 40 aniversari de les Falleres Majors de Torrent. En 1971, la Junta local Fallera va crear este càrrec que va recaure en Mª Carmen Fernández Cubes (una distinció que anava aparellada al títol de Reina de les Festes Patronals celebrades al juliol en honor a sant Abdó i sant Senén). Des d’aleshores
han passat quatre dècades, però la il·lusió de totes elles és la mateixa. L’acte es va desenvolupar amb projeccions que intercalaven la història de la ciutat, les seues falles i espectacles musicals que van servir per a ambientar cada dècada. L’alcaldessa les felicitava a totes per la labor exercida en la festa i per saber representar la ciutat de Torrent. n
Salvador Fenoll realitzarà els monuments fallers municipals L ’artista faller Salvador Fenoll serà l’autor dels monuments municipals de les Falles d’enguany. El 6 de novembre es firmà el contracte entre l’artista faller i l’alcaldessa, Mª José Català. En l’acte, en el qual també van estar el regidor de Falles, Miguel Monterde, i el vicepresident primer de Junta Local Fallera, Pascual Piles, les Falleres Majors de 2010, Maria Fernández Chust i Cristina García Ánchel, van vore els esbossos fallers. El lema de la falla infantil és “Esteu ací?”, i el lema de la falla gran és “Costums i tradicions”, amb una família valenciana vestida amb la indumentària tradicional com a figura principal. n Número 165 · Hivern 2009-2010
BIMTorrent
•
29
Fall e s
LES FALLERES MAJORS DE 2010
CRISTINA GARCÍA ANCHEL, FALLERA MAJOR Cristina és una jove de 21 anys, estudiant de Magisteri. Les seues aficions són esquiar, eixir amb els amics i, com no, les Falles; no debades ha sigut fallera des de sempre. Este és el perfil de la Fallera Major de Torrent, que es conscient de la importància del seu càrrec i té molt clar que gaudirà de cadascun del moments que viurà enguany. PAULA LERMA
–Supose que ja eres conscient que eres la Fallera Major de Torrent, o encara hi ha dies que no t’ho creus? –La veritat és que quan vas a actes sí que dius «sóc jo», però en la rutina diària costa assumir-ho. Ara ja tinc la banda i, o t’ho creus, o t’ho creus. –Ara com t’ho fas per a estudiar i exercir el teu càrrec com a Fallera Major? –Està sent un any amb molt d’embolic, però com que són dos coses que m’agraden i que les vull traure, i ser Fallera Major és un somni, com puc m’ho organitze, però la veritat és que dur les dos coses alhora és sacrificat. –Des de quan eres fallera? –Des que vaig nàixer. –Què vares sentir quan escoltares el teu nom el dia de l’elecció? –Estava molt nerviosa, va ser un dia de molts nervis, ho passí molt malament. Realment, jo crec que en eixe moment no era conscient de la responsabilitat que tenia i no vaig poder disfrutar l’ac30
•
BIMTorrent
te en si com m’hauria agradat, perquè estava molt, molt nerviosa. –T’ho imaginaves? –A vore, tens la il·lusió, com totes les xiques que tinc darrere, però hi ha un nivell molt alt i crec que les set candidates érem candidates molt fortes i molt bones. –Què esperes d’estes Falles del 2010? –Que siguen unes Falles més especials que mai, que puga jo recordar-les com un dels moments més bonics de la meua vida i que Torrent puga recordar la Cort d’Honor i la Fallera Major 2010 com unes bones representants del poble. –Quin és el teu dia preferit de Falles, i per què. –L’Ofrena m’agrada molt, però enguany espere amb molta il·lusió la Crida, encara que sé que tinc molta responsabilitat, que ja estic pensat a vore què puc fer, perquè, com totes, vols innovar, arribar al cor dels fallers, i la veritat és que tinc moltes ganes, i més perquè també és a la Torre, i quan Número 165 · Hivern 2009-2010
jo vaig ser Fallera Major Infantil va ser també a la Torre i és reviure uns moments d’una altra manera. –I el que menys t’agrada? –Crec que tots tenen el seu punt, perquè la Cremà és trista perquè acaba tot, però sempre pense que allò bonic de les Falles és que és un any. El que vius en un any, si ho visqueres en dos, no seria igual. Tots els actes tenen el seu moment. –Com estàs amb la teua Cort d’Honor? –Estic encantada, és una passada, per a mi són sis amigues. L’any passat ja vaig conviure amb elles com a falleres majors de les comissions i enguany anem totes a una; hem fet el sopar de Nadal i ho hem passat molt bé. L’únic moment que recorde de l’acte de nomenament va ser quan digueren «Cristina»: elles em digueren que baixara, que això era meu, que disfrutara i que les tenia a elles. Eixes paraules m’arribaren al cor, perquè era molt importat per a mi tindre eixe suport. –I la teua comissió, com està des del teu nomenament? –La meua comissió està molt contenta perquè sóc la primera Fallera Major de Torrent de Sant Roc i tinc molt de suport d’ells per a tot. Estan supercontents, em diuen que em troben a faltar en la falla, però molt bé. –Com definiries les Falles? –A Torrent és una festa que està creixent dia a dia. Cada vegada hi ha més fallers, més gent involucrada en les falles, i s’està lluitant molt perquè siga una festa coneguda. Per a mi, les Falles són realment una part de la meua vida. –Què creus que sentiràs el dia de la Cremà? –Pense que tindré un encontre de sentiments perquè és un moment de pena: acaba el teu any, però crec que serà un moment de records en què et vénen al cap imatges de tot l’any, de les coses que has viscut i de la gent que m’ha acompanyat. Sé que serà, per una banda, llàstima, i per l’altra, alegria. –Què penses que fa falta per a fer costat a la festa fallera a Torrent? –Crec que estan fent un bon treball el membres de la Junta Local Fallera i des de l’Ajuntament, i a Torrent ho tenim tot perquè tenim monument, tenim mascletà... Està tot molt bé, encara que com a jove m’agradaria que eixos quatre dies la festa no acabaren a les 3 de la matinada. És l’únic que podria dir: almenys poder disfrutar eixos quatre dies i també donar festa als treballadors. n Número 165 · Hivern 2009-2010
MARÍA FERNÁNDEZ CHUST, FALLERA MAJOR INFANTIL Maria, la Fallera Major Infantil, és una dolça xiqueta d’11 anys que fa 6é de primària al col·legi de La Puríssima. Les seues aficions són l’handbol, esquiar i el món de les Falles. Espera viure amb moltes ganes tots els actes de la seua festa i encara s’emociona quan pensa que és la reina menuda de Torrent. –Ja eres conscient que eres la Fallera Major de Torrent, o encara hi ha dies que no t’ho creus? –M’ho crec... però quan he d’escriure alguna cosa i pose «Fallera Major de Torrent», m’emocione i encara no m’ho crec del tot. –Ara com t’ho fas amb l’escola i la teua responsabilitat com a Fallera Major? –Ho porte bé, intente fer tots els deures, i me les arregle bé; tinc bones notes. –Des de quan eres fallera? –Des que vaig nàixer. –Què vares sentir quan escoltares el teu nom el dia de l’elecció? –No m’ho creia, m’hagueren d’espentar, perquè no m’ho creia i no vaig fer ni el pas. Fins a la setmana següent no m’ho vaig creure. –T’ho imaginaves? –No m’ho imaginava. Tens la il·lusió, però no m’ho esperava. –Què esperes d’estes Falles del 2010? Espere que estes Falles siguen inoblidables, que no em ploga molt i que ho passe molt bé. –Quin és el teu dia preferit de Falles, i per què. –La Presentació i l’Ofrena m’agraden molt, però el que espere molt enguany és la Crida, perquè si no sóc Fallera Major no ho tornaré a fer i ho espere molt. –I el que menys t’agrada? –M’agraden tots. –Com estàs amb la teua Cort d’Honor? –Som una pinya, ens duem molt molt bé, i si ens enfadem de seguida diem «perdona, perdona» i ho arreglem. Ens entenem molt bé, la veritat. –Com està la teua comissió de la Falla de La Plaça des del teu nomenament? –Estan molt emocionats, perquè la meua tia ja va ser Fallera Major de Torrent i ara sóc jo. Els agrada molt que jo siga la Fallera Major Infantil. –Com definiries les Falles? –És una cosa que no puc descriure molt bé perquè són tantes coses... el color, la
pólvora, el soroll. Has de sentir-les, has de viure-les per a poder descriure les Falles. –Què creus que sentiràs el dia de la Cremà? –Tristesa... Però jo crec que també he de deixar a una altra xiqueta que tinga la sort que jo he tingut de ser Fallera Major Infantil. Estaré molt trista... –Què fa falta per a fer costat a la festa fallera a Torrent? –No tenim res a envejar a València. La veritat és que tenim el mateix, tenim de tot. n BIMTorrent
•
31
Socie t a t
CRÓNICAS NAVIDEÑAS n La decoración del árbol de Navidad. El Centro de Educación Especial La Unión entregó a la alcaldesa los adornos que lució el árbol de navidad municipal en la plaza Mayor, por las obras en la fachada del Ayuntamiento.
n Escaparates. Se llevó a cabo el Concurso de Escaparates que convoca la delegación de Promoción Económica y Políticas Activas de Empleo, con tema y técnica libres, contando con la colaboración de la Asociación de Comerciantes, Club de Gerentes y Cámara de Comercio, como jurado, junto con un representante del mundo del diseño y creación de escaparates. El 18 de diciembre se fallaba esta segunda edición del concurso que volvía a ganar la tienda de decoración, ubicada en la plaza América, de María José Bernal. El segundo premio fue para la pastelería San Miguel de la avenida, y el tercero para la tienda Andreu Camp de material y aparatos eléctricos de la calle de la Virgen del Olivar. 1
n L’Aurora. Se celebra desde el 8 de diciembre, festividad de la Inmaculada, todos los domingos y festivos, hasta el 5 de enero, día de Reyes. Una de las paradas del recorrido es el Ayuntamiento.
2
n Fe l i c i t a c i ó n en el museo de la Semana Santa. El Museo de la Semana Santa felicitaba el 11 de diciembre la Navidad a los miembros de las diferentes hermandades. El acto contó con la presencia del presidente de la JCHHSS, Jose Vicente Yago, la Reina del Encuentro de 2009, María Carretero, el párroco de la JCHHSS, José Deusa, y la alcaldesa, Mª José Català, allí nos enteramos de que cientos de postales navideñas en blanco y tarjetas de teléfono se enviaron a presos para que pudieran comunicarse con sus familias en fechas tan señaladas. 32
•
BIMTorrent
3
Número 165 · Hivern 2009-2010
n Exposición de Belenes: Torrent continúa la tradición con dos belenes monumentales, el de la familia Royo y el del Museu Comarcal, junto con la convocatoria de la 68ª edición del concurso de Belenes de la Asociación de Belenistas de Torrent y la décima convocatoria de concurso de la falla Lope de Rueda-Verge del Puig.
n Cena de Nochebuena: Cumpliendo con la tradición, la alcaldesa, María José Català (acompañada de la concejala de Bienestar Social, Pilar Vilanova y los concejales Santiago Martí y Santiago Miquel) compartía la cena de Nochebuena con más de un centenar de mayores que por diferentes circunstancias se encuentran solas. La concejalía de Bienestar Social organiza esta cena de Nochebuena en el centro de mayores CEAM. La cena contó con la presencia y colaboración de los voluntarios de la Agrupación Local de la Cruz Roja. n IV Certamen Villancicos de Coros Rocieros: El 19 de diciembre, se realizó en el V Certamen de Villancicos de Corazones Rocieros Ciudad de Torrent, IV Memorial Silvia Hidalgo, organizado por el Centro Cultural Rociero Andaluz. Además, se otorgó el premio Solidaridad a la Fundación San Martín de Porres. n Festival de Villancicos en la Asociación Amigos de la Cultura Andaluza: El 20 de diciembre el local de la Asociación de Amigos de la Cultura Andaluza, acogió un certamen de villancicos en el que participaron los coros rocieros Querencia, del Barrio del Cristo; Virgen de la Luz, de Quart de Poblet; Rocieros de Torrent; el Coro Rociero de Tavernes Blanques; y el Coro de la Asociación de Amigos de la Cultura Andaluza. El acto contó con la presencia de la alcaldesa y concejales. Número 165 · Hivern 2009-2010
A lo largo de las fiestas hubo muchos conciertos. En la foto un momento del “conciertazo”. n Almuerzo con periodistas El 29 de diciembre se celebraba el tradicional almuerzo con los periodistas que cubren habitualmente la información de la ciudad. Tras el almuerzo realizado en el EMAT, la alcaldesa, Mª José Català, en nombre del Ayuntamiento, deseaba a los periodistas un buen comienzo de año y les agradecía el trabajo informativo que realizan diariamente. n LOS REYES MAGOS Un 5 de enero pasado por agua, pero ambientado y caldeado con las caras de ilusión de cientos de niños y niñas que disfrutaron con la cabalgata y la presencia de los Reyes Magos. Tras el desfile, la Comitiva Real llegó al balcón del edificio municipal, Ramón y Cajal n.7, desde donde los Reyes Magos desearon lo mejor a los niños y niñas, disponiéndose para su dura tarea de dejar los regalos. La Noche de Reyes terminaba para los mayores en las carpas de la Plaza Mayor, donde se hizo la Fiesta del Roscón de Reyes, con la organización de la Federación de Moros y Cristianos y el patrocinio del Ayuntamiento.
BIMTorrent
•
33
Socie t a t
Pasarela Alma, desfile a favor de las personas con parálisis cerebral
Cruz Roja y el Día de la Banderita
Cortes falleras.
E M
odelos, diseñadores, cantantes y personas con discapacidad se unieron el 8 de noviembre en l’Auditori de para dar vida a la Pasarela Alma, un desfile solidario a favor de la Fundació per a l’Atenció a les persones amb Parálisis Cerebral, Aixec, que junto al diseñador valenciano Francis Montesinos han sido los promotores de esta pasarela ideada por el joven con parálisis cerebral Eugenio Reyes, que también desfiló, y donde se implicaban 14 diseñadores de moda valenciana. La pasarela fue presentada por Andrés Aberasturi, la madrina era Alma Dominguín y profesionales de las agencias Carmen Durán y Richy Maroe mostraron diseños de Francis Montesinos, Alex Vidal, Noelia Navarro, Jaime Piquer, Juan Andrés Mompó, Miquel Suay, Alejandro Sáez de la Torre, Antonio Moreno, Matilda, Hannibal Laguna, Javier Larraínzar, Tonuca, Siglo Cero y Dolores Cortés, acompañados por miembros de Aixec y Adisto. El broche final lo puso la cantante Sole Giménez. La alcaldesa acompañó a las autoridades asistentes, entre ellas el secretario autonómico de Bienestar Social, David Calatayud. La recaudación de la pasarela se ha destinado al respaldo y mejora de los programas y servicios de la Fundación. n
l tradicional “Día de la Banderita”, realizado el 7 de noviembre, constituye la principal fuente de financiación de Cruz Roja para realizar sus diversas acciones solidarias y continuar la tradición de la banderita cuyos orígenes se remontan a fina-
les del siglo XIX y principios del XX, en Madrid. En esta ocasión recaudó más de 2.000 euros con la colaboración de cuatro fallas, Junta Local Fallera y los voluntarios de esta entidad dedicada a mejorar la vida de los necesitados. n
Fiesta solidaria del Centro Cultural Rociero Andaluz
E
l Centro Cultural Rociero Andaluz de Torrent realizó el 21 de noviembre una fiesta solidaria, a través de la cual los socios aportaron alimentos de primera necesidad al Punto de Entrega de Alimentos. La fiesta contó con diferentes actuaciones. n
Día Mundial de los Derechos del Niño
L
a delegación de Bienestar Social conmemoró el 20 de noviembre el Día Mundial de los Derechos del Niño con un taller infantil que explicaba a los más pequeños cuáles son sus derechos fundamentales. Del 16 al 20 de noviembre pudo visitarse una exposición de Cruz Roja para conocer el proyecto Dembayá, campaña de sensibilización y educación al desarrollo sobre los Derechos del niño y lucha contra la explotación infantil. n 34
•
BIMTorrent
Número 165 · Hivern 2009-2010
So c i e t at
El CEAM de Torrent celebró su Semana de Convivencia con un homenaje a dos de sus usuarios D os de los usuarios del Centro Especial de Atención al Mayor (CEAM) de Torrent, recibieron el 10 de noviembre un homenaje de sus compañeros y dirección del centro. Este homenaje, realizado a los usuarios mayores de 80 años, se enmarca dentro de las actividades programadas en la Semana de Convivencia del CEAM. Previamente se hizo una comida a la que también asistieron la alcaldesa, Mª José Català, la concejala de Bienestar Social, Pilar Vilanova, la concejala de Recursos Humanos, Amparo Folgado, y la directora general de Acción Social y Mayores de la Conselleria de Bienestar Social, Pilar Albert. n
Simón Rovira García y Concepción Miquel Llácer, recibieron un homenaje de sus compañeros del centro.
Los matrimonios que celebraron sus Bodas de Oro formados por Alfonso Notario Martínez y Ramona Jareño López; Manuel Navarro Emo y Manuela López Muñoz; Antonio Hernica Castillo y Manuela Molina Gutiérrez, que provienen de Azuaga (Extremadura), Villarobledo (Albacete) y de Valencia, recibieron el homenaje acompañados por sus compañeros, familiares y miembros de la dirección del centro. Las tres parejas fueron obsequiadas con una placa conmemorativa, un pequeño obsequio y un ramo de flores, gentileza del Ayuntamiento. Número 165 · Hivern 2009-2010
BIMTorrent
•
35
Notícies d e l ’ A j u n t a m e n t Societat
PRIMERA EDICIÓ DELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT Distincions a l’aportació a la societat torrentina
E
l 28 de novembre de 1248 es va dur a terme la firma i lliurament de la Carta de Poblament de Torrent a les primeres famílies assentades ací després de la conquesta del rei Jaume I. Esta carta representa el naixement de Torrent. La creació dels Premis Carta de Poblament va ser aprovada per unanimitat en el Ple extraordinari del 23 d’octubre de 2009 per tots els grups polítics. Estos premis reconeixen el treball en favor de la societat torrentina i promouen i potencien els estudis i treballs de creació i investigació en cinc categories: Societat i Concòrdia; Arts i Lletres; Ciència, Tecnologia i Medi Ambient; Trajectòria Professional, i Esports. El solemne acte de lliurament se celebrarà anualment i s’inicia en 2009, en el 761 aniversari de l’entrega de la Carta de Poblament de Torrent. Els primers premis d’esta edició van ser atorgats per un jurat compost pels Fills Predilectes de la ciutat José Ortí Soriano, músic, i José Hernández Yago, científic i músic; pel Fill Adoptiu de la ciutat, el prevere Mn. José Deusa García; pel que fou campió del món de motociclisme en 80 cc i que té un carrer a Torrent amb el seu nom, Manuel Herreros Casas, Champi; per Vicente Carratalá Deval, membre de la família Carratalá Deval, de l’Escola Esportiva HERCA, guardonada amb l’Insígnia d’Or de la ciutat; i pel cronista oficial de Torrent, José Royo Martínez (personalitats de reconegut prestigi), després d’avaluar les candidatures presentades. Per a 2010, les propostes les poden fer investigadors, universitats, acadèmies, col·legis professionals, hospitals o associacions, així com altres entitats anàlogues. Les candidatures hauran de presentar-se abans del 31 de maig de l’any en curs. Amb caràcter excepcional davant la proximitat de l’efemèride, en esta primera edició es va presentar una llista de candidatures en la proposta presentada al Ple de la corporació, a fi d’agilitar el procés. L’organització estarà a càrrec de la delegació de Cultura, responsable de proposar a l’Alcaldia els membres del jurat, que hauran de ser nomenats amb caràcter anual. 36
•
BIMTorrent
Acta del Jurat de la I Edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent
A
la ciutat de Torrent, a les 19.00 hores del dia 17 de novembre de 2009, i a la sala de sessions de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Torrent, es reuneixen les persones que a continuació es mencionen, nomenades mitjançant la Resolució de l’Alcaldia número 2.760, de data 2 del mes en curs, integrants del jurat de la primera edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent, per tal de constituir-se com a òrgan i portar a terme les funcions que es detallen en les bases aprovades a este efecte per acord plenari de data 23 d’octubre de 2009. Sra. M. José Català Verdet, alcaldessa de Torrent i presidenta honorífica d’este òrgan. Sr. José Ortí Soriano. Sr. José Hernández Yago. Sr. José Deusa García. Sr. Manuel Herreros Casas. Sr. Vicente Carratalá Deval. Sr. José Royo Martínez. Tots ells, de comú acord i per unanimitat, decideixen que actue com a president del jurat el Sr. José Deusa García, i com a secretari el Sr. Vicente Carratalá Deval, els quals accepten els càrrecs i comencen immediatament a exercir-los. A continuació, i atesa l’excepcionalitat d’esta primera convocatòria, correspon a este jurat decidir de comú acord les institucions i/o persones que poden ser mereixedores d’este premi i atorgar-lo en conseqüència. Així, diversos membres del Jurat efectuen propostes per a les respectives modalitats que comprenen els premis, les quals són acceptades per unanimitat, a la vista dels mèrits que concorren en cada un dels proposats. Per tot això, de comú acord, i en exercici de les atribucions que li confereixen les bases, este jurat decideix atorgar els Premis Carta de Poblament de Torrent, en la primera edició, i en cada una de les modalitats que comprén, a les persones o entitats següents: • Premi Societat i Concòrdia CERCLE CATÒLIC • Premi Arts i Lletres CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MÚSICA DE TORRENT • Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient JOSÉ MARIA BENLLOCH BAVIERA • Premi Trajectòria Professional JOSÉ MARIA PEIRÓ SILLA • Premi Esports ÁLVARO MONTESINOS YAGO I perquè conste, firmen la present acta, en el lloc i la data indicats, i fan constar que la decisió del jurat que arreplega és inapel·lable. President: José Deusa García. Secretari: Vicente Carratalá Deval. Vocals: José Ortí Soriano, José Hernández Yago, Manuel Herreros Casas i José Royo Martínez. Presidenta honorífica: M. José Català Verdet. Número 165 · Hivern 2009-2010
D’esquerra a dreta Álvaro Montesinos, Manuel Tomás, representant de José María Benlloch, Benito Nemesio i José María Peiró.
Els premiats: Cercle Catòlic, Conservatori Professional de Música, José Maria Benlloch Baviera, José Maria Peiró Silla i Álvaro Montesinos Yago
E
l 28 de novembre del 2009, la Torre acollia un acte singular: el lliurament dels Premis Carta de Poblament de Torrent en un acte solemne que coincidia amb el 761 aniversari d’este important document històric. L’entrega va estar presidida per l’alcaldessa, María José Català, amb els membres del jurat i el regidor de Cultura, Modesto Muñoz, abrigats per la resta de la corporació municipal, els diputats torrentins i familiars i amics dels protagonistes de l’acte. En els premiats s’ha reconegut el desenvolupament d’activitats culturals, educatives, científiques i socials. A cada un d’ells se’ls va obsequiar amb una escultura que simbolitza la torre medieval, un diploma i un llibre editat per a l’ocasió que Número 165 · Hivern 2009-2010
recull un resum biogràfic de les seues trajectòries i la reproducció de la Carta de Poblament de Torrent, de 1248. Manuel Tomás, el director del Conservatori, triat com a representant dels guardonats, va expressar que estos premis són una contribució per a fer esta ciutat més solidària i generosa, alhora que ha volgut expressar la gratitud per ser “un gran honor i una gran responsabilitat. Són un indicador del nivell d’evolució dels grups i comunitats. Representa el triomf de la generositat sobre l’egoisme i del compromís sobre la indiferència. Iniciatives com esta són les que articulen i consoliden una ciutadania madura i responsable”. I afegia: “Volem tornar a Torrent el que ens dóna hui. Este premi és per a nosaltres
un compromís per a millorar esta ciutat, per la qual cosa en justa correspondència dedicarem i doblarem els nostres esforços per a contribuir a la felicitat, el benestar i el progrés de tots els ciutadans”. Va tancar l’acte l’alcaldessa, que felicità a cada un dels premiats per representar de forma tan generosa i entregada la nostra ciutat. Va tindre paraules de reconeixement per a cada un d’ells (José María Benlloch no va poder assistir a l’acte perquè es casava), i destacà que les persones com els premiats són els qui ajuden a tots a ser cada dia millors, perquè amb el seu treball “són model a seguir per a les generacions futures i contribueixen a construir una ciutat i una societat millors”. BIMTorrent
•
37
PREMI SOCIETAT I CONCÒRDIA. EL CERCLE CATÒLIC, L’ENTITAT MÉS VETERANA DE TORRENT
El 7 de setembre de 2009, el Cercle Catòlic de Torrent feia un segle i quart de vida. L’actual junta directiva fa un repàs d’eixos 125 anys i ens mostra amb orgull una part d’eixa història en el llibre que han editat per a l’ocasió: El Círculo Católico en la prensa (1884-1934). El 28 de novembre del 2009 presentàrem este brevíssim resum sobre l’entitat més veterana de Torrent.
E
l Cercle Catòlic (El Círcul per als torrentins) és l’associació privada laica, sense ànim de lucre, més antiga d’esta localitat i de les que més influència va tindre en esta ciutat, d’entre les de la seua classe, durant el període 1884-1936. Es va fundar en resposta a exigències ètiques, i els fins van ser, i són, de naturalesa altruista. S’interessen per la formació moral catòlica dels socis, i per això, ininterrompudament des de 1993, s’organitzen cursos de formació en la doctrina social de l’Església en col·laboració amb l’Institut Diocesà de València de Ciències Religioses. També es du a terme una setmana social sobre la festivitat de Sant Josep Obrer, ja que se celebren dos festes litúrgiques a les quals el Cercle està especialment vinculat, la de Sant Josep Obrer i la de Santa Cecília. Es preocupen per la formació acadèmica dels socis i, com afortunadament l’escolaritat és obligatòria fins als 16 anys d’edat i ja no hi ha analfabets a Espanya, hi ha en marxa cursos de formació en distintes habilitats (valencià, informàtica, en altres anys anglés, etc.) per als quals utilitzen una part de 38
•
BIMTorrent
les dependències de l’avinguda del País València. Des d’esta entitat es continua fomentant amb accions el compromís solidari amb els més necessitats, amb l’ajuda econòmica de l’Obra Social de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (“successora” de la Caixa d’Estalvis de Torrent fundada pel Cercle Catòlic l’any 1906). Per als immigrants, a través del conjunt de programes i activitats del Centre de Dia d’Atenció a Immigrants del carrer de Sant Doménec, número 19 baix, que funciona en col· laboració amb la Comissió Arxiprestal d’Immigrants, i també de les que es fan al CAI-AMICS del carrer de Sant Cristòfol, 19 baix, que funciona en col·laboració amb l’Ajuntament i la Conselleria d’Immigració de la Generalitat Valenciana. Per als qui passen situacions de falta de mitjans econòmics, es fa a través de l’ajuda que es presta a la Conferència de Sant Vicent de Paül que es reuneix al carrer de l’Exèrcit Espanyol. Amb països del Tercer Món, per mitjà de la col·laboració que anualment es presta a la Campanya contra la Fam en el Món de Mans Unides, amb l’adhesió al projecte que trien
les parròquies de Torrent, i des de fa 5 anys ajuden el Centre Multiús que les religioses trinitàries tenen a Madagascar. Amb menors del nord d’Ucraïna, a la zona afectada per l’explosió de la central nuclear de Txernòbil, en col·laboració amb l’associació torrentina FEM FUTUR, que organitza des de 1999 programes d’estades temporals de menors ucraïnesos amb famílies valencianes i des que es fundà té la seu administrativa i social al carrer de l’Exèrcit Espanyol, 2-4ª. Amb persones que pateixen greus problemes en l’àmbit de les relacions familiars, a través de distints programes i activitats impulsats des d’un altre centre del Cercle Catòlic, el Centre d’Orientació Familiar (c/ Azorín, 4 baix) en col·laboració amb la Comissió Arxiprestal de Pastoral Familiar, i també amb les regidories de Benestar Social i d’Educació de l’Ajuntament.
Esta entitat vol fomentar l’oci recreatiu i formador, el quart i últim dels objectius fundacionals del Cercle, i no sols per mitjà de l’espai del saló de bar cafeteria de la seu social de l’entitat (av. País València, 25-1a planta alta), sinó per mitjà d’altres activitats exercides pels distints grups i seccions, la major part centralitzats a l’edifici Casa de la Música, de la plaça de Sant Jaume: banda de música simfònica, banda de música juvenil, jardí d’infància per a la iniciació musical, escoles d’iniciació al solfeig i als instruments musicals, grup musical, orfeó polifònic, grups musicovocals juvenils de pop i rock, dels quals actualment n’hi ha set; grup d’albades, grup de dolçainers i tabaleters, grup de teatre valencià i equips esportius de futbol sala; actualment n’hi ha tres, que participen en la lliga d’empreses promoguda per la Fundació Esportiva Municipal.
“El Cercle Catòlic es va fundar el 7 de setembre de 1884 amb el nom de Cercle Catòlic Obrer Sant Josep, per iniciativa del vicari José María Méndez Perpiñá i un grup de jóvens torrentins que pertanyien a la Congregació de Sant Lluís Gonçaga i seguien la línia marcada pel jesuïta valencià Antonio Vicent, creador dels Cercles Catòlics. Té aproximadament 825 socis i sòcies de totes les edats i disposa de cinc seus emplaçades en distints llocs de Torrent.”
Número 165 · Hivern 2009-2010
PREMI ARTS I LLETRES. EL CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MÚSICA Al llarg de tota la seua trajectòria, el Conservatori Professional de Música de Torrent s’ha guiat per una mateixa consigna: la il·lusió. La il·lusió de persones que, amb interés, modèstia i dedicació, han aconseguit que este centre siga un referent en l’oferta educativa del nostre país.
L
luny queda ja aquell 30 d’octubre de 1972, quan l’Institut Musical de Torrent, germen del conservatori actual, va iniciar el camí amb l’ajuda de la Caixa d’Estalvis de Torrent. Este interés no va ser fruit de la casualitat, sinó que sorgí per a donar resposta a una demanda musical i formativa sol·licitada per la societat. En 1978 va passar a ser un centre reconegut adscrit al Conservatori Superior de Música de València, fet que autoritzava l’ampliació de l’oferta d’especialitats. En 1986, el Govern autonòmic valencià integrava en la Xarxa de Conservatoris de la Conselleria d’Educació, el Conservatori Elemental de Música de Torrent. I a l’inici de la dècada dels noranta, amb la promulgació de la Llei Orgànica General d’Ordenació del Sistema Educatiu (LOGSE) i el desplegament posterior, es va convertir en el Conservatori Professional de Música de Torrent. Una data molt important en la trajectòria del centre és el 19 de febrer de 2003. Eixe dia marca un abans i un després en la història del Conservatori, ja que fou quan es va inaugurar el nou edifici. La nova seu del Conservatori compta amb una infraestructura magnífica i és un espai privilegiat per a l’exercici de l’activitat docent. Hi destaquen la qualitat constructiva i el disseny, aspectes que l’han convertit en un model que s’ha de seguir. El Conservatori disposa d’una sala d’actes amb capacitat per a 250 persones, biblioteca, fonoteca i videoteca, així com 27 aules instrumentals, 12 cabines d’estudi, 7 aules no instrumentals, 3 aules de música de cambra, 2 d’orquestra i espais suficients per a l’administració i la gestió. En este centre s’imparteixen les ensenyances elementals i professionals de música. Té autoritzades les especialitats que estableix
Número 165 · Hivern 2009-2010
el currículum per a estes ensenyances. Presenta una oferta important i atractiva per a les 540 places escolars autoritzades per l’administració educativa. Es defineix com una comunitat educativa integrada per professors, personal d’administració i servicis, alumnes i pares i mares. El Consell Escolar està format per l’equip directiu, quatre professors, tres alumnes, dos pares o mares, un representant del personal d’administració i servicis i un representant de l’Ajuntament. L’equip directiu el formen el director, dos caps d’estudis i la secretària. L’associació de mares i pares (AMPA) forma un grup d’acció important en el centre, ja que col·labora en les activitats programades i facilita que els fills i filles hi participen. Un indicador més de la implicació que han demostrat sempre els pares i les mares en este conservatori és el fet que la Federació de Pares i Mares de la Comunitat Valenciana tinga la seu en el centre. Pel que fa al professorat, en l’actualitat la plantilla està formada per 65 professors i professores. L’edat mitjana del professorat s’estima entre els 30 i 40 anys, combina així joventut i experiència. El grau d’implicació i de compromís és elevat. Els alumnes que acudeixen al Conservatori actualment són 537, el 47 % dels alumnes són de Torrent, mentre que el 53 % procedeix d’altres poblacions, un fet que no fa sinó refermar la vocació necessàriament oberta del centre. Els alumnes menors d’edat representen el percentatge majoritari del centre. El personal d’administració i servicis està compost per sis persones: un auxiliar de gestió, tres subalterns i dos administratius, i exerceixen una activitat de primera magnitud en el centre, ja que amb el seu treball garanteixen la neteja del re-
cinte, una administració eficaç i procuren que tots reben una informació i una atenció adequades. Al maig del 2004, el director general d’Ensenyança va autoritzar mitjançant una resolució l’experimentació del projecte educatiu “Tots músics, tots diferents” per a la incorporació d’alumnes amb necessitats educatives especials en el grau elemental de música. Esta resolució s’ha prorrogat durant estos últims anys, i cal destacar els èxits aconseguits i la gran acceptació social del projecte que permet acostar les ensenyances elementals de música, per primera vegada, al col·lectiu de discapacitats. En l’actualitat, 14 alumnes amb necessitats educatives especials hi estan escolaritzats i segueixen el programa experimental. A més del projecte esmentat “Tots músics, tots diferents”, ha posat en marxa un projecte educatiu de centre innovador, una col·laboració integral amb l’Ajuntament i amb l’Auditori municipal, la revista escolar Enharmonia, projectes d’intercanvi internacionals, una programació general anual molt intensa i altres projectes variats. Cal destacar-hi, per la singularitat, el Projecte Ricercare, una agrupació de centres coordinada pel Conservatori i de la qual formen part els conservatoris de Cartagena, Madrid i Palma. El Ministeri d’Educació i Ciència, en virtut de tot això, ha reconegut la qualitat educativa d’este centre i li ha atorgat el Segon Premi 2006 Marta Mata a la qualitat dels centres educatius i el Primer Premi (2007) als centres que desenvolupen accions dirigides a l’alumnat amb
necessitats educatives especials. El centre va ser seleccionat amb altres tres centres per a representar el nostre país en un Premi d’alfabetització que organitza l’OEI (Organització d’Estats Iberoamericans). Recentment, la reina d’Espanya li lliurava la Menció d’Honor del Premi a l’Acció Magistral (2009) que organitzen la FAD, el BBVA i la UNESCO. En la història del Conservatori s’ha de mencionar Vicente Galbis, ja que va ser el director de l’Institut Musical de 1972 fins a l’any 1980. Este músic dóna nom al premi anual d’interpretació musical que en 2002 van crear l’Ajuntament i el Conservatori. També s’ha de valorar el treball, la direcció i dedicació que des del 1985 fins al 2001 va exercir Amparo Fandos, qui al seu torn dóna nom al certamen biennal denominat Concurs Nacional de Piano “Amparo Fandos”. Des de 2001 fins ara, la direcció del Conservatori està a càrrec de Manuel Tomás.
“Per a l’aplicació del projecte han sigut necessaris molts esforços compartits del conjunt de la comunitat educativa i d’institucions públiques i privades, també nombrosos canvis i millores en aspectes com ara l’organització general del centre, l’increment de recursos, la formació del professorat, etc. ”
BIMTorrent
•
39
PREMI CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT. EL FÍSIC JOSÉ MARÍA BENLLOCH BAVIERA El jurat dels Premis Rei Jaume I de 2008 va determinar el 3 de juny l’adjudicació, i el professor Santiago Grisolía, secretari de la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats, va ser l’encarregat de fer públics els nomenaments. Entre els sis premiats figurava l’investigador José María Benlloch Baviera. Per a descriure la investigació per la qual este físic vinculat a Torrent rebia el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies (gràcies als seus mèrits en l’aplicació de la física de partícules a la medicina, en concret en la diagnosi del càncer i en les malalties neurològiques), caldria retrocedir a 1997. Des d’aleshores, ha investigat amb diversos detectors de partícules per tal d’avaluar les seues possibles aplicacions a la medicina.
J
osé Maria Benlloch Baviera és el que fa cinc dels sis fills del matrimoni format pels torrentins Arturo Benlloch i Maria Baviera Miquel. Es va llicenciar en Física fonamental al juny de 1986 i es va doctorar en Física de partícules, amb Premi Extraordinari per la Universitat de València, en 1990. En 2002 aconseguia el Premi Tecnològic de la Federació Mundial de Medicina Nuclear i Biologia pel desenvolupament d’un nou aparell quirúrgic denominat Navegador Funcional Gamma. En 2007 va obtindre el Premi de la Societat 40
•
BIMTorrent
Espanyola de Física Mèdica pel disseny i desenvolupament d’una cambra PET per a fer estudis fisiològics amb animals menuts. És l’investigador principal de més de deu projectes a Espanya i de dos projectes europeus. Coordina des de 2007 el MAMMI, projecte europeu per al desenvolupament d’un innovador mamògraf i nous components moleculars per al diagnòstic precoç de càncer de mama i avaluació de la quimioteràpia. Té quatre patents en física biomèdica. En 2002 va inventar i va patentar un nou instrument quirúrgic denominat Navegador Funcional Gamma, que permet determinar al cirurgià, per mitjà d’imatges funcionals obtingudes en el moment de l’operació, la zona del tumor que cal seccionar i comprovar si queden restes del tumor en el cos abans de tancar la zona oberta. Exposà la idea per primera vegada en el Congrés Mundial de Medicina Nuclear que tingué lloc a Santiago de Xile en 2002, per la qual cosa va obtindre el Premi de l’Associació Mundial de Medicina Nuclear Tecnologia 2002. L’equip de José María Benlloch també ha desenvolupat, entre 2002 i 2004, i ha patentat, un mòdul innovador de tomografia per emissió de positrons (PET). La primera aplicació es va fer en estudis farmacològics amb ratolins, i per este treball va rebre el premi 2007 de la Societat Espanyola de Física Mèdica. Coordina el projecte ZENIT MIND per al desenvolupament d’una cambra PET/Ressonància magnètica amb alta tecnologia per a la diagnosi de malalties neurològiques. Esta cambra facilita la detecció de la malaltia d’Alzheimer cinc anys abans que qualsevol altra tècnica.
“Va fundar el Grup de Física Mèdica de l’IFIC (Institut de Física Corpuscular), el primer d’Europa a desenvolupar una minicambra gamma portàtil per a la diagnosi per imatge en medicina nuclear que permet usar-la dins de la sala d’operacions, ja que forma les imatges en temps real. És l’única cambra del món amb estes característiques. Les seues aplicacions són la localització del gangli sentinella en càncer de mama i melanoma en intraoperatori i en càncer de pròstata en laparoscòpia.”
PREMI TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL. JOSÉ MARIA PEIRÓ SILLA, CATEDRÀTIC DE PSICOLOGIA SOCIAL DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Just en la meitat del segle xx ve al món José Maria, fill d’Amparo Silla Muñoz i de José Peiró Ferrero. A finals de 1975 acaba la llicenciatura en Psicologia i desenvolupa la primera incursió professional com a director de l’Instituto Pro-Desarrollo de Torrent, creat l’any 1972 com a fundació privada després de l’estudi socioeconòmic del municipi encarregat per la Caixa d’Estalvis de Torrent. També es va involucrar en la investigació i en l’acció a través del primer Gabinet Psicotècnic de l’Ajuntament, que va ajudar a crear en 1976 i on continuà col·laborant fins al 1982. En 1983 guanya la càtedra de Psicologia i s’especialitza en Psicologia Social.
PREMI ESPORTS. ÁLVARO MONTESINOS YAGO, SELECCIONADOR NACIONAL DE GIMNÀSTICA ARTÍSTICA MASCULINA El torrentí Álvaro Montesinos Yago és el segon dels tres fills del matrimoni format per Fernando Montesinos i Carmen Yago. Va viure la seua infància al barri de Sant Gregori, a escassos metres del gimnàs Herca, circumstància que li permeté des que tenia cinc o sis anys acudir a vore els entrenaments en què participava el seu germà major, Fernando, el qual també ha sigut un destacat esportista en gimnàstica. Les visites d’Álvaro al gimnàs eren diàries, i la seua insistència de voler participar en el grup va ser un exemple de tenacitat: durant dos anys va esperar a complir l’edat mínima que es necessitava en aquell temps per a sol·licitar una beca esportiva a l’Escola de Gimnàstica del Club Herca de Torrent. Es va iniciar en la gimnàstica a partir d’aleshores i va desenvolupar tota la seua carrera esportiva davall l’atenta mirada i sàvies directrius de Francisco Carratalá.
Número 165 · Hivern 2009-2010
É
s fundador de la Unitat d’Investigació de Psicologia de les Organitzacions i del Treball de la Universitat de València des de fa 25 anys. A açò cal afegir que, com a president de la Divisió 1 (Psicologia de les Organitzacions) de l’Associació Internacional de Psicologia Aplicada, va firmar un acord de cooperació amb el professor Franco Fracaroli, president del Congrés Europeu de Psicologia del Treball i de les Organitzacions (EAWOP) i amb el president de la SIOP (professor Gary Latham) per a promoure la disciplina i els seus beneficis per a la societat en un context global. El 2 d’abril de 2009, en la cerimònia inaugural del 24 Congrés de la Societat de Psicologia Industrial i Organitzacional dels Estats Units, celebrada a Nova Orleans, el professor José María Peiró va ser triat Fellow member d’esta prestigiosa societat. El comité que va acordar el nomenament presentà el profes-
E
ls seus primers passos en la competició ja feien vore una possible trajectòria en esta modalitat esportiva, perquè va aconseguir ser campió provincial en la categoria aleví de 19751976, campió en la categoria infantil en 1977, campió en la categoria cadet en 1978 i campió juvenil en 1979 i 1980. Per la seua trajectòria en eixos anys, la Federació Valenciana de Gimnàstica el va proposar al Consell Provincial d’Esports, que el va nomenar millor gimnasta en la Gala de l’Esport Valencià en 1981. En els campionats d’Espanya comença a classificar-se en 1981 amb un tercer lloc, i en 1982 aconsegueix una medalla de plata. A partir d’aleshores, Álvaro passa a formar part de l’Equip Nacional de Gimnàstica Artística i participarà en els campionats internacionals, europeus i mundials, per a finalitzar l’etapa competitiva amb la participació dels Jocs Olímpics de Seül en 1988.
sor Peiró indicant que ha tingut un paper important en el desenvolupament de les relacions entre la Comunitat Europea de Psicòlegs del Treball i de les Organitzacions i la SIOP. Ha sigut president de l’Associació Europea de Psicologia del Treball i de les Organitzacions i coordina un programa interuniversitari de Psicologia del Treball i de les Organitzacions impartit per cinc universitats europees; també ha participat en el desenvolupament i establiment del programa de certificació dels psicòlegs a Europa. Amb el títol “Estrés laboral i riscos psicosocials. Investigacions recents per a l’anàlisi i prevenció”, el 18 de setembre, José María Peiró va impartir una lliçó magistral en el solemne acte d’obertura del curs acadèmic 2009-2010 que va tindre lloc al Paranimf de la Universitat de València; i el 25 de setembre la Universitat de San Marcos de Perú, degana de les universitats americanes (fundada l’any
Té un historial acadèmic i esportiu que acredita una formació contínua: es va llicenciar en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de València i va fer el curs d’adaptació pedagògica. Ha sigut tècnic de la Federació de la Comunitat Valenciana, del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat (Barcelona) i de la Federació Espanyola de Gimnàstica. Fou professor al Seminari de Gimnàstica Artística Masculina de l’INEF de València, en el Curs Internacional d’Entrenadors de Santiago de Xile i en diversos cursos sobre habilitats gimnàstiques recreatives organitzats pel Servei d’Educació Física i Esports de la Universitat de València, a més d’exercir la important labor de jutge nacional de Gimnàstica Artística Masculina i d’haver sigut president de la Comissió Tècnica Nacional de GAM del 1997 al 2003. Va participar en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en els Campionats del Món de Moscou en 1981, Budapest 1983, Montreal 1985
“Des de febrer del 2003, Álvaro Montesinos Yago és seleccionador nacional de Gimnàstica Artística Masculina. Amb la seua direcció, la gimnàstica espanyola està aconseguint els millors resultats internacionals de la seua història.”
Número 165 · Hivern 2009-2010
1551), nomenava professor honorari del claustre el professor José María Peiró Silla, catedràtic de Psicologia de les Organitzacions de la Universitat de València, director de l’Institut de Psi-
cologia dels Recursos Humans, Desenvolupament Organitzacional i Qualitat de Vida Laboral (IDOCAL) i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).
“José María Peiró Silla és un acadèmic prolífic. La seua principal àrea d’investigació és l’estrés laboral, àmbit que ha ampliat amb aportacions en temàtiques com l’estudi del clima organitzacional des d’una perspectiva àmplia, el contracte psicològic, les relacions entre membres i líders, equips virtuals i relacions amb els clients. ”
i Rotterdam 1987; en el Campionat d’Europa de Moscou en 1987, en els Jocs del Mediterrani (Casablanca 1983, medalla de bronze per equips) i Lataquia 1987 (medalla de plata per equips). Participà amb l’equip nacional en 42 ocasions i obtingué com a resultats més rellevants la medalla de bronze en anelles en el Gran Prix de Roma 1987, la medalla d’or en salt en el Torneig de la Copa d’Europa (Wiesbaden 1987) i fou campió individual en la Trobada Internacional Catalunya-Provença (França 1986). Quant a les activitats i responsabilitats més importants en la Federació Espanyola de Gimnàstica, destaca la labor de segon entrenador en els Campionats del Món (Stutgart 1989, Indianàpolis 1991 i París 1992), en
els Jocs del Mediterrani (Atenes 1991) i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per a arribar a ser el primer entrenador en el Campionat del Món (Birmingam 1993) i en els Jocs del Mediterrani (Languedoc-Rosselló 1993), així com seleccionador dels equips nacionals júnior i sènior de Gimnàstica Artística Masculina des de 2003 fins ara. Com a seleccionador nacional, ha sigut primer entrenador en els Campionats del Món a Anaheim en 2003, Melbourne en 2005, Aarus en 2006, Stutgart en 2007 i Londres en 2009. En els Campionats d’Europa, Ljubljana 2004, Debrecen 2005 i Volos en 2006, Amsterdam 2007 i Milà 2009; en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, i en els Jocs del Mediterrani d’Almeria 2005 i de Pescara 2009. n
BIMTorrent
•
41
Notícies d e l’A j untame n t
Sorteo del último cheque de 500 euros entre compradores de las calles Sagra y Sant Cristófol E
n el salón de plenos del Ayuntamiento se realizó el cuarto y último sorteo ante notario del cheque de 500 euros entre los compradores de las calles comerciales mencionadas. El premio recayó en el número 105.811, y lo tenía una clienta de la tienda de calzados Supermira, situada en la calle Sant Cristòfol; ella es Rosa Olivares, joven de 18 años vecina de Camí Reial. La campaña de ayuda a los comercios de las calles Sagra y Sant Cristòfol fue impulsada por la delegación de Promoción Económica y Políticas Activas de Empleo con el objetivo de minimizar la repercusión negativa de las obras de mejora y peatonalización que se han realizado en estas calles del centro histórico, por lo que se sortearon cuatro cheques regalo de 500 euros, a lo largo del año, para gastarlos en los propios comercios de las calles mencionadas antes del 31 de diciembre. Por otra parte, también se sortearon 6 cheques y una vista panorámica en globo para seguir fomentando la compra en comercios locales. n
La delegada de Promoción Económica y Políticas Activas de Empleo, Reyes Jorge, entregaba el cheque a la agraciada junto a la responsable de calzados Supermira.
XXI aniversario del Día Mundial de la Lucha Contra el SIDA
Mesa informativa de la plaza Obispo Benlloch.
E
l 1 de Diciembre, Día Mundial de la Lucha Contra el SIDA, la Delegación de Sanidad y Bienestar Social del Ayuntamien42
•
BIMTorrent
to organizó en la plaza Obispo Benlloch y en la estación Metro Avenida mesas informativas donde se repartieron trípticos
de la Generalitat y de la ONU (ONUSIDA), junto con World Aids Campaign (WAC), acompañado de un pack con dos preservativos. La organización estuvo a cargo del Ayuntamiento, Cruz Roja, AVACOS (Asociación Valenciana Contra el Sida) y Conselleria de Sanidad. El Día Mundial de la Lucha contra el Sida conmemora este año su XXI aniversario en el que, como todos los años, se dedica a dar a conocer los avances contra la epidemia mundial de SIDA causada por la extensión de la infección del VIH. n
Subvención para las empresas con buenas prácticas ambientales en sus vertido
E
l Ayuntamiento ha creado una nueva subvención destinada a más de 600 empresas de Torrent, en su mayoría industrias instaladas en el polígono industrial, para incentivar las buenas prácticas medioambientales en materia de vertidos. Esta subvención significa un ahorro para las industrias, en su mayoría empresas que generan empleos en la ciudad. n Número 165 · Hivern 2009-2010
Cu l t u ra
El EMAT expuso fondos del ICO de pintura y escultura española contemporánea 27 pinturas y 14 esculturas de artistas españoles contemporáneos en la exposición de obras del Instituto de Crédito Oficial donde se apreció la calidad de artistas españoles en los años setenta y los ochenta
L
a sala del EMAT del edificio Metro mostró desde el 28 de octubre al 20 de diciembre la exposición “Figuración y nueva escultura española en las colecciones del ICO”. La muestra presentó más de cuarenta obras, algunas de ellas de gran formato, entre pinturas y esculturas de artistas españoles contemporáneos de la fundación ICO (Instituto Crédito Oficial). Según el comisario de la muestra y director de la sala EMAT, Javier Ferrer, “ha sido un homenaje a artistas contemporáneos, especialmente pintores, ya que algunos de ellos han quedado en
el olvido” a pesar de su gran nivel artístico como los Costus o Patricia Gadea, siguiendo la estela del realizado por el museo Reina Sofía a estos pintores de los 70 y 80. Una
generación de artistas nacidos entre los años 40 y 50 que desarrollaron su carrera en los albores de los años 70 como Gordillo, a mediados de los 70 como Pérez Villalta o Carlos
Franco y ya en los 80 como los Costus. La selección realizada para esta muestra de las esculturas pertenecientes a las colecciones del ICO, se centraba en mos-
Català; responsables de la CAM, entre ellos los consejeros Benito Nemesio y Salvador Fernández, el responsable de la Obra Social, Vicent Botella, el delegado de Cultu-
ra, Modesto Muñoz, y el comisario de la exposición, Eduardo Alcalde, inauguraban esta exposición al aire libre compuesta por 12 esculturas de gran formato con las temá-
trar las obras de lo que podríamos denominar generación “intermedia”. En el EMAT se contemplaron 27 pinturas y 14 esculturas obras de Juan Navarro Baldeweg, Carlos Franco, Guillermo Pérez Villalta, Miquel Barceló, Eduardo Arroyo, Andrés Ángel, Alfonso Fraile, Jaume Plensa, Luís Gordillo, Darío Villalba, Pilar Insertis. Miquel Navarro, Andreu Alfaro, Carmen Laffon, Joan Cardells, Xesús Vázquez, Costus, Aldofo Schlösser, Eva Lootz, Pablo Palazuelo, Delia Picirilli, Juan Ugalde, Ferrán García Sevilla, Patricia Gadea, Jovés Viñes y Alberto Corazón. n
‘Universo Urbano’, doce esculturas de Ripollés en la Avenida S
i paseamos por el tramo de la avenida al Vedat desde la fuente de las Ranas hasta la estación de Metro vemos la exposición de arte urbano del artista castellonense Ripollés, que nos acompañará hasta el 8 de febrero. La exposición titulada “Universo Urbano” está patrocinada por la CAM, en colaboración con el Ayuntamiento, Número 165 · Hivern 2009-2010
presenta doce esculturas monumentales en la principal avenida de la ciudad y ya ha sido expuesta en Verona y Venecia (Italia), Hertohembosch (Holanda), Palma de Mallorca, Valencia, Córdoba, Sevilla, Madrid y Alicante. En la fría mañana del 14 de diciembre el propio artista Ripollés junto a la alcaldesa, María José
ticas y representaciones más habituales de Ripollés. Las obras están pintadas con partículas de cristal de Murano que hacen que el color se mantenga. n BIMTorrent
•
43
Cultu ra
‘La veu amb què parlaven els nostres pobles’ recupera la dansà i el cant valencià de la Comunitat
E
l Conservatori de Música, l’Associació d’Estudis de Cant Valencià i l’Ajuntament realitzaven l’últim cap de setmana de novembre unes sessions acadèmiques amb tallers, conferències i classes per a poder aprendre una de les tradicions de la Comunitat Valenciana: la dansà i el cant d’estil. El taller
de dansà es fa tots els dissabtes al Conservatori des del 28 de novembre fins al 30 de gener. El 26 de novembre, el director del Conservatori de Música, Manuel Tomás, juntament amb l’alcaldessa María José Català, el coordinador del projecte Juan Pablo Valero i Manuel
Marzal, vicepresident de l’Associació d’Estudis de Cant Valencià, van presentar en conferència de premsa este projecte educatiu pioner de recuperació del cant d’estil valencià i la dansà. Per primera vegada, un conservatori de música dóna un valor acadèmic a estes tradicions populars valencianes. n
L’Acadèmia Nacional de Música de Vietnam s’interessa pel model educatiu del Conservatori L a qualitat educativa del Conservatori traspassa fronteres, com es va poder constatar en la visita que rebia el 30 d’octubre. El rector de l’Acadèmia Nacional de Música de Vietnam, Ngo Van Thanh, va voler conéixer el model educatiu del Conservatori Professional de Música i mantindre un tracte pròxim amb el professorat, després de visitar Madrid i Barcelona. El Conservatori de Torrent mostrava els seus coneixements a este país 44
•
BIMTorrent
el Conservatori Nacional de Música de Hanoi (Vietnam). La iniciativa fou subvencionada per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i va permetre difondre les experiències educatives desenvolupades pel Conservatori torrentí i intercanviar informació amb el centre vietnamita en els àmbits de la didàctica i de la interpretació musical. n
asiàtic al novembre del 2008, quan una delegació de professorat del Conservatori
participà en un projecte de cooperació cultural que va unir esta entitat amb
Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament
Número 165 · Hivern 2009-2010
Cu l t u ra
PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2009 (I) Esta compilació de publicacions torrentines de l’any passat hem hagut de preparar-la per a dos entregues, per la quantitat de llibres i la limitació d’espai. En esta primera entrega oferim els resums de les publicacions sobre la història, la gent i les entitats de la ciutat i les realitzades per torrentins en el camp de la història, l’art, l’assaig, la ciència, el medi ambient i la literatura en general. En la segona entrega, que publicarem en el següent número del BIM d’enguany, inclourem els Premis Literaris «Ciutat de. Torrent», els catàlegs d’exposicions i certamens i l’apartat de publicacions en altres formats. J.V. ALABAJOS L A COFR ADÍA DEL ROSARIO DE TORRENT (1606-2006). / José Royo Martínez i José Ramón Sanchis Alfonso / Ed. Confraria de la Mare de Déu del Rosari i Ajuntament de Torrent / 437 pàg. Es tracta d’una de les obres més importants editades en els últims anys sobre la història de Torrent, que han realitzat els dos investigadors actuals més reconeguts de la ciutat: José Royo Martínez, cronista oficial de Torrent, i José Ramón Sanchis Alfonso, arxiver i bibliotecari municipal. El llibre, editat amb motiu de la celebració dels 400 anys de l’existència de la confraria, ha estat possible gràcies a la col·laboració, a més de l’Ajuntament, de les entitats Bancaixa, Caja del Mediterráneo, Caixa Rural de Torrent i La Caixa, que han contribuït al seu finançament. L’obra s’ocupa dels orígens de la confraria i la seua trajectòria al llarg dels anys, de la capella de la Mare de Déu del Rosari, de l’ermita del Raval, la capella del convent de Montesión i de les funcions i actes de culte del calendari festiu de la confraria, amb tota classe de detalls aportats per l’exhaustiva investigació dels autors. En l’última part inclou diversos apèndix documentals, que completen la informació oferida al llarg del llibre. Cal destacar el disseny de la publicació, d’Eugenio Simó Muñoz, així com el bon treball de Gráficas Rianjo.També han col·laborat amb els autors Vicente Galbis García i Pascual Ortí Martí, en les recopilacions musicals del Rosari i de l’Aurora, i Vicente Benavent Barat en la revisió, adaptació i transcripció d’estes partitures musicals. TORRENT. GUIA D’ITINERARIS / Agustín Felipe Martínez (Senderos 21, SL) / Ed. Delegació Medi Ambient Ajuntament de Torrent / 179 pàg. + 12 díptics + 1 plànol. La publicació amplia els continguts de l’anterior Xarxa de senders de Torrent (Ajuntament de Torrent, 2001), que va fer Paco Tortosa, amb informació detallada i molt il·lustrada (fotos, plànols, croquis, pictogrames, etc.) dels itineraris meNúmero 165 · Hivern 2009-2010
TORRENT EN LA PRENSA DE VALENCIA. DIARIO DE VALENCIA (1911-1936) / José Royo Martínez / Ed. Departament d’Arxius i Biblioteques Ajuntament de Torrent / 1.310 pàg. (2 volums). El treball del cronista oficial de Torrent, sens dubte un del més importants dels últims anys referits a la nostra història, arreplega la transcripció de totes les informacions i comentaris que sobre la nostra ciutat es publicaren en el Diario de Valencia en els anys en què es va editar, que coincidixen amb el temps de la Restauració borbònica de Cánovas del Castillo, la dictadura de Primo de Rivera, la II República i el bienni anterior a la Guerra Civil. Les notícies apareixen titulades de la mateixa manera que en l’original del diari, en variades seccions com ara “Gacetilla”, “Región”, “Sucesos”, “Tribunales”, “Gobierno Civil”, “La Fiesta Nacional”, “Fiestas Populares”, “Notas deportivas”, “Torrent”, etc. Hi ha una gran diversitat de notícies quant a temàtica i extensió, però totes servixen quan es tracta de conéixer i entendre les circumstàncies polítiques, socials, econòmiques i culturals del Torrent d’aleshores. La capçalera del diari, amb la data i número d’edició, que es posa al principi de cada notícia, contribuïx a situar-se millor en el temps i a entendre l’evolució dels esdeveniments.
diambientals locals (sendes, fonts i paratges) d’interés per als ciutadans. Apareixen els itineraris catalogats oficialment a nivell de la Comunitat Valenciana (PR-CV 162, SL-CV 49, SL-CV 123) i les rutes de Torrent (ST 1, ST 2, ST 3, ST 4) a les quals s’han incorporat les rutes cicloturistiques (RCT 1, RCT 2) i els eixos de connexió entre les urbanitzacions (E 1, E 2, E 3, E 4, E 5). Esta topoguia de la Delegació de Medi Ambient, que ha
coordinat Xavier Salas, té una gran utilitat no solament per als amants de la natura, que hi trobaran tota classe de referències de la totalitat del terme municipal de Torrent i les seues connexions amb altres zones, sinó també per als ciutadans que s’interessen per les coses del seu poble. Ací tenen una documentació que, després de sorprendre’ls, és possible que els anime a iniciar activitats d’apropament als espais naturals més nostres. BIMTorrent
•
45
LES CEBERES / Adrià Besó Ros / Ed. Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March / Col·lecció “Quaderns del Museu” / Patrocina: SARC Diputació de València / 107 pàg. + CD. Adrià Besó, director del Museu Comarcal, partix en este treball de la investigació Les alqueries en el paisatge agrari de l’Horta P R E M I S C A RTA D E POBLAMENT DE TORRENT/ Coordinació: Ana Coronado Gavilán / Ed. Delegació de Cultura Ajuntament de Torrent / 56 pàg. Amb motiu de la primera edició del Premis Carta de Poblament de Torrent, amb els quals l’Ajuntament de Torrent reconeix i impulsa l’exercici d’activitats culturals, educatives, científiques i socials que siguen rellevants en la nostra societat, s’ha editat un llibret en què les autoritats municipals expliquen el sentit d’esta iniciativa i es fa una semblança de les persones i entitats que han merescut el guardó en 2009: Premi Societat i Concòrdia al Cercle Catòlic de Torrent; Premi Arts i Lletres al Conservatori Professional de Música de Torrent; Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient a José Mª Benlloch Baviera, investigador en Física Biomèdica; Premi Trajectòria Professional a José Mª Peiró Silla, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de València; Premi Esports a Álvaro Montesinos Yago, seleccionador nacional de Gimnàstica Artística Masculina. El llibret inclou una transcripció de la Carta de Poblament de Torrent, del 28 de novembre de 1248. 46
•
BIMTorrent
Sud, finançat per la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, de l’any 1994. S’aborden estos aspectes: les ceberes en el paisatge agrari de l’Horta Sud, el cultiu de la ceba, la cebera, construcció d’una cebera, i finalment, una visió literària de la cebera. A més, ha elaborat un inventari de ceberes de l’Horta Sud i els plànols de cadascuna de les 18 catalogades. La publicació facilita el coneixement exhaustiu d’este tipus de construccions agràries, amb imatges molt ben tractades, dins d’un disseny atractiu al qual ens té acostumats Eugenio Simó. Un CD d’Alejandro Asensio amb els continguts del treball completa esta oferta, que permet així ser abordada en sessions de grup com ara escoles i instituts, associacions, etc.
EDUCAR EN CONVIVENCIA. ACTAS DE LAS XVIII JORNADAS MUNICIPALES DE PSICOPEDAGOGÍA / Ed. Gabinet Psicotècnic Municipal / Ed. Ajuntament de Torrent / Col·lecció “Hort de Trénor” núm. 20 / 123 pàg. La publicació municipal del Gabinet Psicopedagògic inclou uns comentaris inicials de la regidora d’Educació, Lola Roch Cazorla, i de Consuelo Clarament Busó, psicòloga del Gabinet, que comenta les Jornades que donaren lloc a este llibre. Després reproduïx els següents treballs presentats en les Jornades: “Los programas Juego. Juegos cooperativos y creativos para el desarrollo infantil”, de Maite Garaigordobil Landazábal (Facultat de Psicologia del País Basc); “La convivencia escolar: una realidad a afrontar”, de Rosario del Rey Alamillo (Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Sevilla); “Educación en resolución de conflictos: algunas reflexiones y retos”, de Ramón Alzate Sáez de Heredia (catedràtic d’Anàlisi i Resolució de Conflictes de la Universitat del País Basc); “Planes y estructuras al servicio de la mejora de la convivencia en centros escolares”, de Juan Carlos Torrego Seijo (professor de la Universitat d’Alcalá i director del projecte “Mediación y tratamiento de conflictos desde un modelo integrado”), i “La convivencia escolar ante los desafíos del siglo XXI”, de Gema Martín Seoane (Universitat Complutense de Madrid).
CEIP ANTONIO MACHADO. 25 ANYS FENT CAMÍ / Enrique Martín, Vicente Millán i Juan Antonio Bachiller / Ed. CEIP Antonio Machado / 207 pàg. En esta publicació, que dedica la primera part a les salutacions dels màxims responsables institucionals (Conselleria d’Educació, Ajuntament, Servicis Territorials d’Educació, Regidoria d’Educació de Torrent, portaveus dels grups municipals Socialista i Bloc, Inspecció Educativa i Direcció del Centre) s’inclouen els testimonis del professorat antic i actual, exalumnes, AMPA, personal no docent, col·laboradors, etc., cadascun dels quals conta, des de la perspectiva personal, la relació amb el col·legi i les vivències. En el capítol “Un camí de 25 anys” es fa un recorregut per les activitats i notícies des del naixement del centre fins a l’actualitat. El següent apartat el constituïxen les fotografies dels alumnes i els seus professors del moment actual, amb la relació de noms i cognoms. En l’última part de la publicació es fa un resum de les activitats celebrades amb motiu del 25 anivesari i es reproduïxen els textos del Llibre de Signatures del esdeveniment i un comentari del director, Enrique Martín, amb els agraïments i reconeixements a totes les persones i entitats que han contribuït al bon funcionament del col· legi al llarg dels 25 anys de la seua trajectòria.
Número 165 · Hivern 2009-2010
ALTRES PUBLICACIONS D’AUTORS TORRENTINS
25 ANYS COL·LEGI PÚBLIC EL MOLÍ / Ed. CEIP El Molí / 36 pàg. + CD. També el CEIP El Molí feia enguany el 25 aniversari de la seua fundació i s’organitzaven una sèrie d’actes, entre ells l’edició d’un llibret commemoratiu. La publicació inclou, a més de les salutacions dels representants de les institucions (Alcaldia, Servicis Territorials d’Educació, Delegació d’Educació Municipal, etc.), les col·laboracions d’alguns mestres i alumnes que expliquen les seues vivències del temps que passaren o passen al col·legi. El llibret s’acompanya d’un CD amb continguts relacionats amb este 25 aniversari del CEIP El Molí.
LLIBRET FALLA RAMÓN Y CAJAL 2009 / Versos: Andreu Andreu Alabajos; Treball d’investigació: Salvador Ciscar i Juan / Ed. Falla Ramón y Cajal / 226 pàg. El treball que Salvador Ciscar va fer l’any passat per a la seua publicació en el Llibret de la Falla Ramón y Cajal es titula “La pirotècnia a Torrent” i ocupa 48 pàgines, que estan il· lustrades amb fotografies de persones, llocs i documents relatius al món de la pirotècnica i també amb gràfics elaborats per l’autor, un per cada família que va treballar en esta feina, amb l’arbre genealògic que aclarix quines persones en concret i quines no es dedicaren a la fabricació de focs artificials. Este treball té la importància de tota investigació que s’endinsa en un camp totalment desconegut fins ara en els escrits històrics de la ciutat. També en el Racó Infantil del llibret es poden veure diferents aspectes relacionats amb la celebració del XXV aniversari dels Jocs Florals Infantils de Torrent, que organitza cada any esta comissió fallera, com el conte “El conjur de les lletres”, la creació de la Biblioteca a Torrent, l’origen dels jocs florals en general, a València i a Torrent, i altres temes. Número 165 · Hivern 2009-2010
ANÁLISIS DE LA SOBRECUALIFICACIÓN Y LA FLEXIBILIDAD LABORAL / OBSERVATORIO DE INSERCIÓN LABORAL DE LOS JÓVENES 2008 / José María Peiró Silla i José García-Montalvo / Ed. Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) i Fundación Bancaja. L’IVIE i Bancaixa desenvolupen des de fa uns anys el projecte “Capital humano y empleo”, que ha aprofundit en l’anàlisi de les transicions des del sistema educatiu al mercat de treball en els jóvens, especialment a la llum de la formació que reben durant el seu pas pels distints cicles educatius. Este nou estudi, a partir del treball dels professors José GarcíaMontalvo i José María Peiró, amb l’equip dirigit per ells, aborda algunes qüestions que tenen certament una gran importància en eixe àmbit. En conjunt, es relacionen amb el fet que l’augment del nivell educatiu general de la població jove espanyola no es correspon exactament amb les expectatives laborals que se
li oferixen posteriorment. Així, un determinat percentatge de persones ha d’ocupar llocs de treball definits per un perfil acadèmic inferior a l’abastat durant els estudis, en particular els universitaris. Eixa descompensació representa, sens dubte, un problema, no sols per als afectats per ella, sinó també per al conjunt de la societat, que invertix molts recursos a elevar el grau de l’educació dels jóvens. A partir d’esta anàlisi que ara es presenta, es poden conéixer amb més exactitud les dimensions d’este fenomen i, en conseqüència, és possible definir polítiques adequades per a donar-li una solució.
GUIA BTT CENTRE EL COMTAT/ José Manuel Almerich Iborra / Ed. Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana / 119 pàg. + plànol de rutes. Un Centre BTT és un espai d’accés lliure preparat per als practicants de la bicicleta tot terreny (BTT o mountain bike), que compta amb una xarxa de rutes perfectament senyalitzades i amb una sèrie d’equipaments i servicis de suport complementaris a l’ús de la bicicleta. Siga quin siga el seu nivell, qualsevol Centre BTT li permetrà recórrer els més bells paratges de la Comunitat Valenciana i circular amb seguretat i tranquil·litat. El geògraf i escriptor torrentí José Manuel Iborra és l’autor d’esta primera Guia BTT Centre el Comtat, ubicat a l’Orxa. El centre naix amb la vocació de servir de base per a una sèrie d’excursions circulars que bé poden enllaçar-se per a convertir-se en una gran travessia. Dissenyada íntegrament per al
ciclisme de muntanya, s’entén que esta és la forma de viatjar més natural i ecològica que hi ha per a endinsar-nos en els nostres paisatges naturals sense alterar-los. La peculiaritat d’este entorn geogràfic el fa idoni per a la pràctica de la bicicleta de muntanya amb total llibertat i independència. La present publicació és la guia oficial, detallada, amb perfils, rutòmetres i descripció de cada una de les nou rutes marcades pel centre de BTT. BIMTorrent
•
47
SEXOLOGÍA INTEGRAL / Revista Española de Sexología / Director: Felipe Hurtado Murillo / 4 números.
LUGARES PARA EL ENCUENTRO. CALLES Y PLAZAS DE LA COMUNIDAD VALENCIANA / María Ángeles Arazo i José Manuel Almerich / Ed. Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’una obra de l’escriptora i periodista Mª Ángeles Arazo i José Manuel Almerich, autor de les 300 imatges d’excel·lent qualitat, que edita la Conselleria de Cultura, seguint la línia encetada en l’anterior publicació Llocs per a la memòria. Claustres de la Comunitat Valenciana (2006). Per al llibre s’ha realitzat una selecció dels carrers i places més representatives de la nostra comunitat, espais que cobren importància no sols per la seua singularitat arquitectònica sinó per la història que contenen com a lloc de trobada d’una societat a través del temps. A manera de crònica de viatges, es realitza una tasca divulgativa d’estos llocs a través dels esdeveniments que allí se succeïxen, els usos i costums que els seus habitants els han donat al llarg de la història. Va ser presentat pel secretari autonòmic de Cultura, Rafael Miró, i és un llibre ple d’emocions i sentiments, també de recursos com un excel· lent i rigorós llibre que plasma la nostra riquesa urbana i patrimonial.
HUMANISMO Y EUROPEÍSMO EN EL PENSAMIENTO ILUSTRADO DE GREGORIO MAYANS / Santiago Aleixos Alapont / Institució Alfons el Magnànim. Diputació de València / Col·lecció “Estudis Universitaris”, 116 / 286 pàg. En esta obra, el torrentí Santiago Aleixos aprofundix alguns aspectes que caracteritzen la Il·lustració valenciana i espanyola prenent com a base l’admiració de Gregorio Mayans (1699-1781) per la figura i obra de l’humanista aragonés Antonio Agustín (1517-1586). Estructurada en tres parts, s’aborda en la 48
•
BIMTorrent
És una revista trimestral sobre sexologia mèdica editada des d’una perspectiva integradora dels professionals relacionats amb esta disciplina, amb l’objectiu primordial de publicar articles originals d’investigació i de formació sobre les diferents àrees de coneixement que integren el seu camp de competències. El director és el torrentí Felipe Hurtado,
doctor en Psicologia, especialista en Psicologia Clínica i Sexologia, facultatiu especialista de l’Àrea de l’Agència Valenciana de Salut Centre de Salut Sexual i
LLEGIR, TOTA UNA AVENTURA. GUIA PER A FER BONS LECTORS / Mario Máñez Aracil i M. Pilar Martínez Martínez / Biblioteca Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport / 72 pàg. Es tracta d’una publicació fonamentalment pràctica, adreçada a famílies i educadors principalment, que vulguen fomentar els hàbits de lectura entre els xiquets i adolescents. La lectura dels títols dels capítols del llibre
primera d’elles l’assumpció d’una metodologia crítica i racional aplicada a l’estudi de la Història, que justifica l’existència del moviment il·lustrat. En la segona, s’estudia l’empremta humanista en Mayans, plasmada en el seu interés per Antonio Agustín, a qui va considerar com a model a seguir en l’estudi del Dret. La tercera part se centra en el reconeixement europeu als treballs mayansians i la comuna preocupació en el vell continent per la cultura dels segles XVI-XVII. Tanca el llibre l’interessant epíleg “Lejano paralelismo entre Agustín y
ens dóna una idea molt clara d’este aspecte pràctic del llibret: El punt de partida: un text lector; La cultura del llibre enfront de la cultura de l’espec-
Mayans” i un apèndix documental. Santiago Aleixos (1966) és doctor en Història Moderna i graduat social diplomat per la Universitat de València. La seua labor investigadora s’ha centrat en l’estudi de la Il·lustració valenciana i la seua repercussió a Europa, principalment entorn de la figura de Gregorio Mayans. És autor de diversos articles, publicats, entre altres, en Escritos del Vedat i en Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, i ha publicat el llibre Gregorio Mayans i el baró Schönberg (2002) en col·laboració amb
Reproductiva “Font de Sant Lluís”, de València. Dirigix el Màster Universitari en Sexologia i Salut Sexual i el Diploma Universitari en Sexologia i Salut Sexual. E s t a re v i s t a , q u e es publica des de fa poc més de cinc anys, té a Froilán Sánchez Sánchez com a fundador i director honorífic, i a Carlos San Martín Blanco com a director associat. En 2009 s’han editat els números 1, 2, 3 i 4 del volum 6. http://www.drugfar ma.com/spa/sexolo gia/index.asp
tacle; Receptes per al foment de la lectura; Com necessitem els contes; Llegir en família; Jocs i estratègies per a infants lectors; La lectura i els joves; La vida és pur teatre: el teatre ens acosta a la vida; L’ús de la biblioteca; El club de lectura; El món en les teues mans. Les noves tecnologies; L’Illa del tresor. Algunes propostes de lectura; La festa de les lletres. Les fires del llibre; Els drets del lector; Informe 2008 sobre la lectura a Espanya; Per a acabar... uns jocs.
el Departament d’Història Moderna de la Universitat de València. Número 165 · Hivern 2009-2010
E-LEARNING. MARKETING APLICADO A L A FORMACIÓN A DISTANCIA / David Roldán, J. Manuel Huidobro i Mar Monsoriu / Ed. Creaciones Copyright / 320 pàg. Esta és una nova obra de Mar Monsoriu –en col· laboració amb altres dos especialistes– després dels publicats en 2007 i
2008, Técnicas de hacker para padres i Redes sociales en Internet, amb els quals va guanyar notorietat en els mitjans de comunicació. Esta obra cobrix un espectre molt ampli i s’ocupa de tots i de cadascun dels aspectes clau que s’han de tindre en compte en considerar la posada en marxa d’una estratègia de formació en línea, oferint una visió general des dels punts de vista estratègic, organitzatiu, de negoci i tecnològic. Entre els principals temes que aborda estan: la planificació estratègica, el mercat de l’e-learning, formulació d’estratègies de màrqueting, models de negoci, el portal institucional, fidelització de clients, plataformes i estàndards d’e-learning i m-learning i altres tendències.
EL BUDISMO. SU VISIÓN DEL SER HUMANO Y SUS MÉTODOS DE MEDITACIÓN / Agustín Araque Jubete / Ed. Diálogo / 120 pàg. Agustín Araque Jubete, professor de l’IES Veles e Vents, va publicar este llibre en què fa una exposició ordenada i clara de la filosofia budista i del conjunt de les seues pràctiques. L’autor ha anat sembrant el text de saborosos relats tradicionals i de xicotetes anècdotes personals viscudes al llarg d’este apassionant període d’introducció del budisme en el nostre país. El budisme és una ferramenta d’autoconeixement i desenvolupament de les facultats de l’ésser humà. Agustín Araque, que va a nàixer a Palència, viu ací des de 1971. Va estudiar la llicenciatura d’Hispàniques a la Universitat de València i exercix la docència des de 1988. Ha escrit estes obres: Instantes, llibre de poemes, Universitat de València 1978; la novel·la La chica del videoclub me mira, Ed. Diálogo, 1999; i la novel·la A las puertas de un monasterio zen, www.lulu.com, 2008. Ha col·laborat en diverses revistes especialitzades com Babel i Dharma i fou seleccionat entre els finalistes per al Premi Nadal 2001 amb El amor que mueve el sol y las estrellas.
TRIBULACIONES DE UN SICARIO / Elena Casero / Editores Policarbonados / Colección Cortoletrajes / 174 pàg.
MUSEO DEL SILENCIO. VISITA AL CEMENTERIO GENERAL DE VALENCIA / Rafael Solaz Albert i Lola Cárdenas Gómez / Ed. Ajuntament de València / 38 pàg.
Un a c i u t a t oblidada. Un grup de sicaris aficionats. Secrets de família. L’ h a l o e n voltant de la decadència. Estos són els ingredients que l’autora unix per a n a r ra r l a tragicòmica història d’Anselmo de la Rúa, última anella d’una família adinerada vinguda a menys. Elena Casero, vinculada a l’AV El Vedat, que li ha premiat tres relats en anys consecutius, en esta, la seua tercera novel·la, aprofita l’àgil i clar estil narratiu per a jugar amb el lector i endinsar-se en una difícil trobada: el d’un personatge amb si mateix. L’autora havia publicat anteriorment Tango sin memoria (Mira Editores, 1996), Demasiado tarde (Mira Editores, 2004) i “Blogs de papel”(1), relat Mesalina (Diversos autors, Editors Policarbonados).
En el llibret de la Regidoria de Cementeris de València, que està il·lustrat amb fotografies de Lola Cárdenas, que és resident i funcionària municipal a la nostra ciutat, es fa un recorregut pel Cementeri General de València, en concret de la part més antiga, i es descriuen els edificis, panteons i tombes més interessants des del punt de vist artístic, arquitectònic, biogràfic o popular, amb imatges d’una part d’aquells elements dels quals es parla. Lola Cárdenas és titulada universitària en Història de l’Art i fou en el temps que va estudiar esta carrera quan es va aficionar a la fotografia. Per a il·lustrar el seu treball de final d’estudis, que tractava sobre “El cementerio. Arte funerario. Vanidad y fantasía en el Cementerio de Valencia”, va fer moltes fotografies i va coincidir amb Rafael Solaz, que també estudiava la història del Cementeri, naixent així la seua col·laboració per a fer este llibret.
Número 165 · Hivern 2009-2010
A LA VORA DEL CAMÍ / Carmen Ribelles i Cristina Carrasco / Edicions 96 / Col·lecció “Bressol de Lletres” / 32 pàg. És un llibret de poesies infantils de les integrants i fundadores del Grup Poetarium de Torrent, que publica Edicions 96, i que compta amb Eugenio Simó per al disseny de la col·lecció. Amb estos poemes es comprovarà que hi ha una gran quantitat d’animals, d’arbres i d’éssers que ens acompanyen quan caminem per la natura. Ací trobarem amics com són els caragols, les papallones, les formigues, les gatetes… Menjarem cireres a la primavera, castanyes a l’hivern i trobarem ninots de neu i libèl·lules fredolines. Descobrirem que la natura i la poesia sempre estan a la vora del camí. BIMTorrent
•
49
NO MORIRÁS i ENTRE PÁRAMOS DESIERTOS / Evencio Tortajada Terrádez / 70 pàg. i 113 pàg. El primer i el llibre que seguix en esta compilació són les noves obres del conquense afincat a Torrent Evencio Tortajada, que agrupa les seues col·leccions de poemes amb el nom de Poesía Peña. El poemari No morirás inclou 14 composicions breus de temes variats, un comentari a la visita de la Casa Museu Benlliure, 9 poemes que tracten de l’amor, 3 amb el títol de “Personal”, una dedicada “A Torrent” i 10 més dins de l’apartat “Reserva espiritual del poema”. Entre páramos desiertos és la cinquena obra de l’autor que, abans de les dos que ha publicat en 2009, ja havia tret al carrer anteriorment A tiempo, Amanece tarde i Altura de miras. Són 68 poemes, classificats en diferent apartats, que solen coincidir en part amb l’anterior llibre i que tenen una dedicatòria global a Torrent. El pròleg és de M. José Català, alcaldessa; i també escriuen el seu comentari els portaveus del grups municipals, J. José García Campos, José Antonio Veiga Gómez i Vicent S. Beguer Miquel. Al llarg del llibre es pot confirmar l’agraïment d’Evencio Tortajada per l’acollida que el nostre poble li ha donat –tema que es tracta en més d’una ocasió– i la identificació que té amb les persones, les coses i els llocs de Torrent, on diu sentir-se com a la seua pròpia casa. Evencio és habitual en molts dels actes culturals de la població, fet que demostra que és un torrentí de debò i no solament d’aparença.
PLANTA CARA A LA LEUCEMIA / Josefa Fernández Fernández / 119 pàg. Josefa Fernández, de Puertollano (Ciudad Real), torrentina des dels 9 anys, va ser diagnosticada de leucèmia a finals de l’any 2000, després de realitzar visites a metges i hospitals, proves i més proves… Va ser trasplantada de medul·la òssia, amb la donació d’una de les seues germanes, i va superar la malaltia després d’un llarg i pesat procés per a ella i per a tot el seu entorn. Ajudada pel seu fill, ha escrit un llibre en què explica pas a pas com va viure tot este temps de malaltia amb l’objectiu que altres persones que també passen pel mateix tràngol puguen tindre unes paraules de comprensió i suport. Josefa Fernández aconseguix fer una exposició clara i il·lustrativa per a fer entendre com es va sentir amb eixa greu malaltia i els sentiments que van anar aflorant al llarg dels mesos, que en ocasions no solament eren difícils d’acceptar sinó també de comprendre.
POESÍA ES BELÉN / Mateo Vilar Sanchis / Ed. Lulu.com Mateo Vilar és un enginyer superior de telecomunicacions que, entre altres activitats, escriu poesia adreçada a la seua dona, Belén. Ella ha reunit tots els poemes que li ha dedicat en els últims onze anys i l’ha animat a buscar editor. El web lulu.com ha estat l’encarregat de publicar el llibre electrònic, que pot ser imprés en paper per comanda. Els poemes estan classificats en 4 apartats: dedicats a Belén, dedicats a Ana i Rafa, lletres de cançons i cartes per a Belén. Mateo Vilar va nàixer a Manises i actualment residix a Torrent. Va estudiar l’EGB al col·legi Patronato Sagrada Familia, i el BUP i COU a La Salle de Paterna. Féu els estudis universitaris a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de València. Actualment es dedica a la docència de matèries relacionades amb les noves tecnologies i informàtica. http://www.lulu.com/content/4255389 50
•
BIMTorrent
A LG U N A S H I S T O RIAS DE AMOR / Yolanda París Tudela / Ed. Autor-Autor / 126 pàg. Este llibre es va presentar públicament a la Biblioteca Metro el passat mes de desembre, i l’autora és veïna de Torrent. Són dotze contes d’amor, de desamor, de distàncies, de retrobaments, d’amistats, d’amors impossibles, de somnis… Tot això i molt més són estes històries. Breus, intenses, emotives… Amors que ens agradaria disfrutar, altres que no tant. Que es colen en les nostres vides sense que puguem fer res per a evitar-los, que ens canvien, que ens orienten, que ens perden. Però sempre il·luminen la nostra existència i encara que hagen sigut breus o efímers o no correspostos, no importa. Són una mostra del millor que podem arribar a ser. Algunas historias de amor parla d’això. Dels nostres somnis i anhels, d’eixe present que se’ns escapa en els ulls d’algú a qui hem estimat. Yolanda París Tudela, l’autora, és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Ha escrit un llibre de relats i diverses novel·les. Número 165 · Hivern 2009-2010
Medi Ambient
EL ENTORNO DE TORRENT Señalización de partidas, urbanizaciones, caminos rurales y edición de dos guías El Ayuntamiento ha señalizado los caminos rurales y partidas del término municipal tras realizar un profundo estudio que recupera nombres tradicionales, de acuerdo con su denominación histórica, popular y tradicional. Hay señales de dos tipos, directorios de caminos y partidas, y de los propios caminos, partidas y urbanizaciones colocados en intersecciones de caminos y carreteras. En septiembre de 2009 el pleno aprobó por unanimidad esta propuesta que contempla la señalización de caminos y partidas rurales de uso público, teniendo en cuenta la conservación de la toponimia rural local para que no se pierdan los nombres tradicionales con el paso del tiempo.
E
l Consell Agrari Municipal ha rotulado tres tipos de carteles: de ubicación, con el punto concreto en el que se encuentra y las diferentes partidas divididas por colores, direccionales, en los que se muestran los nombres concretos de zonas y su correspondiente flecha de dirección, y señalizadores de parajes naturales. Denominaciones como Camí Barbeta o Camí de la Muriera o el Pas del Camot son algunos ejemplos de los que ya están señalizados de manera oficial; y también se ha adaptado la denominación de una treintena de urbanizaciones y núcleos de población del término municipal, como el Barranc del Galleg, Font de Manyes o Canyada del Corral. También se han asfaltado muchos de estos caminos de acceso con una inversión de 700.000 euros, de los cuales, una mitad ha sido financiada por la Diputación y el Ministerio; y la otra mitad por el Ayuntamiento. Espacios Naturales Una guía de pequeño formato incluye información de los espacios naturales con fotos y su correspondiente localización (mediante la descripción de la coordenada en GPS). En ella se incluye: la Serra Perenxisa, El Vedat, Barranco de Torrent, l’Horteta, dels Gils, de les Canyes y de Gallego, la Loma de Birlet, la presa de Manyes, la Sima del Barranco de Calderón, la presa de Gallego, el Clot de Número 165 · Hivern 2009-2010
Bailón, la fuente de la Teula, la fuente de Manyes, de Sant Lluís, Pneya Roja, la Lloma de Muntanyana y los Arquets de Baix i de Dalt. En esta publicación ya aparece el nuevo logotipo creado para la delegación de Medio Ambiente, con el que se pretende identificar tanto a personal, como vehículos y materiales, para que los ciudadanos conozcan la labor que desempeñan y los identifiquen. Topoguía, útil y solidaria Tiene cerca de 200 páginas con mapas, rutas y fichas.
Para adquirirla hay que acudir a un punto de información del Ayuntamiento y dar la cantidad simbólica de 3 euros, que irá destinada, íntegramente, al Programa de Recogida de Alimentos. Cada ruta cuenta con un pequeño díptico individualizado y extraíble en el que se explica el itinerario paso a paso. La guía está dividida en diferentes apartados: historia, vegetación, fauna, clima, gastronomía, fiestas, y la red de itinerarios segmentada por colores: núcleo urbano Torrent-El Vedat, Masía del Juez, Barranco de Torrent, Barranco dels Gils, Urbani-
zación Morrendondo y Tros Alt, Serra Perenxisa, el Vedat, el Pantano, Calicanto, Barrio San Gregorio- Cámping La Pirámide, Montereal, Masía de Pavia y Parc Central-Picassent. Se presta especial atención a zonas específicas como el barranco de l’Horteta, ya que uno de sus tramos ha sido considerado por la Conselleria de Urbanismo y Medio Ambiente como reserva de la fauna por el hecho de contar con gran cantidad de fuentes y ciénagas. Otro punto a destacar es la fuente del Xorro, que se extiende des del Camí Reial hasta la ermita de la Masía del Juez. n BIMTorrent
•
51
Medi Ambient
El Ayuntamiento pone barreras en la Serra Perenxisa para evitar la circulación de vehículos T
ras finalizar las labores de reforestación y limpieza, la Serra Perenxisa cuenta con un mejor acceso. El camino que la atraviesa era impracticable debido a los efectos de las lluvias y al uso abusivo de vehículos no autorizados. La mejora ha sido realizada por la misma empresa que se encargó de la limpieza. Parte del deterioro de este camino se debía a los daños provocados por el tránsito de vehículos a motor cuya circulación está prohibida en zona forestal; para que esto no ocurra se han instalado dos barreras que impiden su paso.
Sólo la policía y los bomberos, además de los componentes del Consejo de Participación de la Serra
Perenxisa, compuesto por dos asociaciones ecologistas y dos asociaciones de vecinos de la zona, entre otros,
tienen acceso al camino. También se han instalado tres paneles informativos, uno a cada lado del camino y
un tercero en la entrada de la urbanización Santo Domingo, para indicar la entrada a un paraje natural. n
Sendero histórico de la Fuente del Xorro
U
nas 150 personas participaron el 29 de noviembre en una excursión por el sendero recuperado que sale desde el casco urbano y pasa por la Fuente 52
•
BIMTorrent
del Xorro, el Pantano, la fuente de Sant Lluis Bertrán y culmina en la ermita de Masía del Juez. La marcha, organizada por la concejalía de Medio Ambiente,
contó con la colaboración del Centro Excursionista de Torrent. Al finalizar el recorrido una vecina de Masía del Juez abrió la ermita a los caminantes. El concejal
de Medio Ambiente, José Gozalvo, participaba en la marcha, explicando a lo largo del recorrido la historia de algunos de los lugares visitados. n Número 165 · Hivern 2009-2010
Medi Ambient
Restauració de l’aqüeducte medieval dels Arquets de Baix L
’alcaldessa, Mª José Català, i la directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Paz Olmos, visitaven el 9 de desembre les obres de restauració de l’aqüeducte dels Arquets de Baix. Este aqüeducte salvava el desnivell del barranc de l’Horteta i conduïa les aigües per al regadiu de la zona del Mas del Jutge. La intervenció ha comptat amb una inversió municipal de 66.297 euros, a la qual se suma la subvenció de la Conselleria de Cultura, a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, de 30.000 euros. El cost total de la restauració és de 96.297 euros. L’aqüeducte dels Arquets forma part de la gran riquesa monumental i paisatgística de Torrent. Les restes es troben dins del conjunt d’obres d’arquitectura de l’aigua que arrepleguen els components del grup d’Investigació ESTEPA, de la Universitat de València, dirigit pel professor Jorge Hermosilla, en El patrimoni hidràulic del baix Túria: l’horta de València, número 9 d’una col·lecció d’investigacions titulada “Regadius històrics de la Comunitat Valenciana” en la qual col· labora la Direcció General
de Patrimoni Cultural Valencià. Estes investigacions mostren la importància de l’entorn de l’aqüeducte dels Arquets de Baix, ja que també podem trobar els Arquets de Dalt, el pantà de Torrent o les séquies, un conjunt d’obra hidràulica que ens parla de la importància de l’aigua per a la supervivència dels distints pobladors. Els Arquets de Baix estan situats al sud-est de la serra de Perenxisa, al barranc
de l’Horteta, i prop poden observar-se les restes de l’aqüeducte romà precedent. Amb unes dimensions de 50 metres de longitud, 9 m d’alçada i 1 m d’ample, està format per sis arcs suportats per cinc pilars i, en la part superior, el canal per on passava l’aigua per al reg. L’aqüeducte va ser construït en dos fases amb pedres travades amb morter de calç i rajoles en els arcs. A la fase més antiga,
del segle XIV, corresponen els seus dos costats, els estreps. Els arcs centrals van caure, possiblement per una gran avinguda d’aigua, per la qual cosa en el segle XVII es va reconstruir amb uns arcs de rajola. La intervenció consolida les estructures existents, la seua restauració i posada en valor. L’Ajuntament vol que este aqüeducte medieval siga declarat Bé d’Interés Cultural. n
Nova ordenança del medi rural
E
l Ple va aprovar el 5 de novembre una nova Ordenança reguladora del medi rural. Amb el compliment d’esta nova normativa es pretén evitar els conflictes que puguen sorgir entre propietaris. Esta regulació preveu la creació per part del Consell Agrari d’una Comissió de Valoració, formada per pèrits que arbitraran entre les parts per a oferir una resolució extrajudicial, en cas de plantejar-se un conflicte entre propietaris. n Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament
Número 165 · Hivern 2009-2010
BIMTorrent
•
53
TORRENT: NOTÍCIES
Ens hem acomiadat del 2009 amb mal sabor de boca per la crisi que ens afecta a tots, o a la majoria. Especialment dramàtica resulta la situació per a aquells que han perdut el treball. Una mostra d’això són algunes de les notícies del resum anual del BIM Torrent que ens revelen els problemes més crítics a què han hagut de fer front molts ciutadans en el seu viure quotidià marcat per la crítica situació econòmica: tancament i suspensió de pagaments en algunes empreses, augment de la desocupació, servicis socials desbordats per famílies necessitades, pacte contra la pobresa, establiments per a dispensar aliments o plans d’ocupació procedents de la iniciativa pública són alguns exemples del moment que ens ha tocat viure. No obstant això, tenim altres informacions més amables i, com sempre, deixem constància dels torrentins que han sobreeixit per alguna faceta i de les coses que es fan a la nostra ciutat. Com de costum, hem acudit a les pàgines dels diaris ordinaris per a elaborar el nostre resum: BIM Torrent, Atenea, ABC, ADN, Crónica, El Mundo, El País, Las Provincias, Horta, Levante, La Opinión de Torrent, Metro, Nou Torrentí, Qué!, Superdeporte i 20 Minutos. JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ
Febrer
Gener 6. De nou, El Conciertazo. Un bon
regal de Reis, del qual van disfrutar més de mil persones a l’Auditori, va ser una nova edició d’El Conciertazo oferit per l’orquestra Ciutat de Torrent i presentat pel músic Fernando Argenta, conductor del programa del mateix nom en TVE, que va fer les delícies dels majors i dels menuts combinant la música clàssica i contemporània amb jocs i bromes. 7. Les rebaixes de la crisi. Després que el Nadal deixara buides les butxaques, van arribar les rebaixes de la crisi per a acabar d’escurar-les. Els comerços de Torrent van arribar a oferir preus que superaven el cinquanta per cent dels seus productes i fins al setanta. Com sempre, des de les associacions de consumidors es recomanava el consum responsable i eixes coses que se’ns recorden tots els anys. 8. Subvenció per la taxa del fem. El Ple de l’Ajuntament aprovava subvencionar als veïns la taxa de fem de l’Entitat Metropolitana de Residus (EMTRE) amb mil set-cents milions d’euros, que hauria d’aplicar-se en la taxa dels rebuts de l’aigua. 9. La desocupació. Els principis i finals d’any són temps d’estadístiques: la del SERVEF no era gens positiva. A Torrent, entre el desembre del 2007 i el desembre del 2008, la desocupació quasi es va doblar. De 3.659 persones
54
•
BIMTorrent
sense ocupació es va passar a 6.361. A mijan any ja se superaven els set mil desocupats. 15. Escola de colors. L’alcaldessa visitava el Col·legi Mare de Déu del Roser després de rebre un guardó nacional pel projecte «Nuestro cole es de colores», atorgat pel Ministeri d’Educació pel treball realitzat en el centre dirigit a la compensació de desigualtats en educació. El centre compta amb alumnat de vint-i-nou països distints, i el cinquanta per cent són estrangers.
3. Sant Blai gastronòmic i medieval.
Amb ocasió de la popular festa es va celebrar un torneig medieval a l’Avinguda i el primer concurs de rossejat en la ciutat. Els guanyadors van gaudir d’una estada durant dos dies en un balneari.
9. Suspensió de pagaments a Chuyval.
17. Furten els diners del casament
de la seua filla. Vam conéixer l’assalt d’un xalet a la urbanització L’Alberca del Vedat a plena llum del dia, en el qual van furtar als propietaris els diners que tenien estalviats per a costejar el casament de la seua filla. 21. Restauració dels Arquets. Ens van informar del començament de les obres de restauració de l’aqüeducte dels Arquets de Baix, alçat sobre el barranc de l’Horteta en el segle XVI o XVII. Els treballs es van iniciar amb labors de desbrossament i neteja de la vegetació de la zona. Col· laboraven l’Ajuntament de Torrent i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. 30. Avisos de bomba. La Policia Nacional detenia a la plaça de Colom un home de trenta-tres anys per fer avisos de bomba falsos.
El grup automobilístic Chuyval, que va obrir les portes a Torrent en 1970, sol· licitava el concurs voluntari de creditors, o suspensió de pagaments, al Jutjat Mercantil número 2 de València, a causa de la caiguda de les vendes d’automòbils un cinquanta per cent durant 2008 i a la forta inversió realitzada per a atendre el seu creixement i millorar la qualitat. El grup presentava un passiu de quaranta-cinc milions d’euros, però esperava continuar el seu projecte empresarial. Pel juliol es remodelava el seu equip directiu per a fer front a esta situació crítica. 14. 75 aniversari de les Trinitàries. El Col·legi Sant Josep i Santa Anna celebra-
Número 165 · Hivern 2009-2010
20 09 va el setanta-cinqué aniversari amb tots els luxes. A la celebració van assistir més de huit-centes persones, i la seua agenda va estar carregada d’actes durant el curs. • Agressió per accident de trànsit. Un home va agredir una altra persona en diverses ocasions amb una barra de ferro oxidada per una discussió per un xicotet accident de trànsit al Camí Reial. 16. L’alvocater com a alternativa. En la primera sessió de les XXX Jornades Citrícoles de Caixa Rural Torrent, Tomàs Faulí presentava l’alternativa de cultiu de l’alvocater a la taronja, que a poc a poc ha anat implantant-se en finques de la Comunitat Valenciana que abans eren tarongers, ja que els exòtics cultius es paguen millor. 18. Les portes de l’infern. Un corriment de terres per infiltracions d’aigua causa un clot de més de tres metres en una vorera del carrer de Xirivella, enfront de l’ambulatori. 26. Torrent en Youtube. Torrent es converteix en el primer municipi de la comarca a tindre un canal propi en el portal Youtube, en el qual es publiquen vídeos setmanalment sobre notícies de la ciutat, a més de temes relacionats amb el municipi apareguts en altres mitjans de comunicació. • Viver d’Empreses. L’alcaldessa i altres personalitats van inaugurar el nou Viver d’Empreses de la localitat de Torrent, ubicat a l’Avinguda. Allí es presten els servicis integrats d’informació, atenció, formació i orientació a l’emprenedor. -FOTO 50-5-26 de febrero
Número 165 · Hivern 2009-2010
Març
1. Auxiliars administratius. Deu au-
xiliars d’Administració General prengueren possessió del càrrec a l’Ajuntament. 2. La línia taronja. S’estrenava un nou servici d’autobusos per a recórrer les zones de l’Ermita, Xenillet, Benisaet, El Molí, Fra Lluís Amigó, Ciutat de l’Esport, Joan Carles I i l’Ajuntament. Durant el primer el mes de promoció el viatge va ser gratuït. 4. Irene Villa. Irene Villa, psicòloga i periodista i víctima del terrorisme d’ETA en 1991 quan era una xiqueta, va oferir una xarrada en la XXIII Setmana de la Dona sobre l’optimisme per a mantindre una actitud positiva en la vida. 5. Pacte contra la pobresa. Els tres grups polítics amb representació en l’Ajuntament firmaven el Pacte contra la Pobresa davant la greu situació socioeconòmica que afecta molts veïns de la ciutat. Una mostra d’això era l’augment important de demanda dels servicis socials de la ciutat. • El palauet de Cortina. El Ple de l’Ajuntament aprovava d’urgència la protecció del ruïnós palauet de
Cortina en sol·licitar el seu propietari l’enderrocament, a sol·licitud de la Conselleria de Cultura perquè es declarara Bé de Rellevància Local. El palauet, ubicat al carrer de Gómez Ferrer, entre Alaquàs i Torrent, va ser dissenyat per l’arquitecte José Manuel Cortina en 1918 com a residència d’estiu de la seua germana. L’edifici és un exemple del modernisme valencià. El Consell Valencià de Cultura va aprovar el 27 d’abril la protecció del palauet i instava a conservar-lo. 6. Dona Atenea. Pilar Abad Ejido va ser guardonada amb el premi «Dona
Atenea» que concedeix anualment l’Ajuntament, per la seua labor solidària en Caritas Interparroquial assistint els més necessitats. 23. Quins pardals! La Guàrdia Civil detenia dos hòmens per tindre exemplars esportius de gran valor d’aus tropicals i coloms furtats que havien sigut sostrets de centres d’entrenament de València i de colomars d’aficionats individuals. 25. El Clot de Bailón. Ens van informar de la recuperació del paratge del Clot de Bailon. Es va recuperar la font que es trobava abandonada i l’àrea on habita el petxinot, espècie protegida que necessita aigües netes i de qualitat. Les obres de recuperació van ser executades per la Regidoria de Medi Ambient i la brigada del Consell Agrari Municipal. 28. La UMT mostra les dents. La Unió Musical de Torrent estrenava a l’Auditori la peça Drácula: La llegenda, una suite simfònica del compositor torrentí Francisco Andreu Comos dins del concert que la Banda dedicava a la música de cine. Al setembre, el compositor estrenava un pasdoble en homenatge a la Fallera Major de Torrent. 29. Concentracions contra l’avortament. Dins de les mobilitzacions a Torrent contra la reforma de la Llei de l’avortament que preparava el Govern, també es van organitzar diversos actes a favor de la vida: una concentració a la plaça del Bisbe Benlloch va reunir unes cinc-centes persones, i a la parròquia del Bon Consell es van beneir les dones embarassades que van acudir a la missa. 30. Un altre guardó per a Anabel Medina. Els Reis d’Espanya lliuraven els Premis Nacionals de l’Esport 2008 concedits pel Consell Superior d’Esports al Palau Reial de Madrid, que entre altres guardonats distingia la tenista torrentina Anabel Medina amb el Premi Nacional Reina Sofía a l’esportista espanyola que més es va distingir en el 2008 amb la seua companya Virginia Ruano, per la medalla de plata en les Olimpíades de Pequín 2008. BIMTorrent
•
55
Abril 2. Torrent, “Gran Ciutat”. El Ple de
l’Ajuntament aprovava amb el vot de tots els partits la sol·licitud de Torrent com a Gran Ciutat a la Generalitat. Este règim organitzatiu pot aplicar-se als municipis que superen els 75.000 habitants i que presenten circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials.
10. Suspensió del Sant Soterrar. La
processó del Sant Soterrar, la major de les processons de la Setmana Santa Torrentina, se suspenia per primera vegada en la història davant el risc de
precipitacions, encara que al final la pluja resultà irrellevant. En 2007 sí que es va haver de suspendre per les fortes pluges. 13. Furten catorze pernils. Uns lladres furtaren catorze pernils i diversos formatges en una xarcuteria del mercat de Sant Gregori. El gènere estava valorat en uns mil euros. 17. Mort en solitari. Troben al carrer de Sant Blai el cadàver d’un ancià que portava vint dies mort a la seua vivenda. Els veïns pensaven que era a l’hospital. 18. La ronda del Safranar. S’obria la nova ronda del Safranar, circumval· lació de més d’un quilòmetre que uneix els accessos a la ciutat des de Picanya, Alaquàs i el corredor comarcal amb la zona del Parc Central i l’autovia de Torrent-València. 21. Solidaritat veïnal. Una parella de jubilats tornava a sa casa, al carrer Sant Ernest, després de ser arrasada per un incendi l’agost del 2008, gràcies a la col·laboració de l’Associació de Veïns Nicolás Andreu, que va aconseguir rehabilitar la casa després de recaptar prop de dos mil euros en loteries i rifes
i també amb el suport d’empresaris i l’Ajuntament. · Subalterns per a l’Ajuntament. Setze subalterns d’Administració General prengueren possessió dels càrrecs.
va ser guardonat Francisco Viñes amb l’escultura dissenyada per Rafael Pi Belda, qui a pesar dels seus anys continua dedicant la seua vida al camp. 21-23. Centenari de la Creu Roja a Torrent. La Creu Roja de Torrent inaugurava els actes de celebració de la seua presència centenària a la nostra ciutat amb exposicions, pel·lícules, tallers i altres activitats per a donar a conéixer la labor d’esta organització fundada pel suís Henry Dunant. 22. Soterrar el metro. El Consell aprovava el protocol de soterrament d’un quilòmetre de les vies del metro al pas per la ciutat, prèviament aprovat per l’Ajuntament. El projecte, valorat en 85 milions d’euros, es costejarà a parts iguals per les dos administracions. 24. Premi «Amparo Fandos». La russa Natalia Kuchaeva guanyava la segona edició del Premi Nacional de Piano
«Amparo Fandos», que tingué lloc al Conservatori de Música. La jove de 25 anys toca este instrument des dels sis anys. • Tiroteig. Dos clans gitanos rivals protagonitzen un tiroteig al barri de Benisaet, en el qual no hi hagué ferits. 27. Fons contra la desocupació. El Govern aprovava trenta-set dels projectes presentats per l’Ajuntament de la ciutat per a accedir al Fons Estatal d’Inversió local de huit mil milions, creat per a generar treball davant la crisi. Les actuacions estaven destinades a la millora de l’enllumenat, clavegueram i accessibilitat dels carrers, les obres del qual hem observat des de l’estiu. Els primers carrers que s’alçaven per a dur a terme el Plan eren el de Sant Cristòfol i el de Sagra.
29. El supermodel Spano. La firma
de Torrent GTA presentava a l’Hemisfèric el primer supermodel esportiu espanyol, anomenat Spano que compta amb un poderós motor de 820 cavalls de potència. L’automòbil, del qual només es fabricarien noranta-nou unitats, arriba als 350 km/h. El cotxe només va estar a l’abast d’unes poques butxaques capritxoses.
Maig 3.
Inauguració del Poliesportiu Anabel Medina. S’inaugurava el Poliesportiu Anabel Medina, abans Villa Carmen, després de les millores i l’ampliació del recinte, amb una inversió d’un milió d’euros sufragats en la major part per la Diputació de València.
15. Agricul-
tor de l’any. El Consell Agrari concedia, durant la festivitat de Sant Isidre Llaurador, un nou g u a rd ó q u e reconeixia els agricultors o entitats que han sigut exemple o que han contribuït a la defensa de l’activitat agrària. En esta primera edició 56
•
BIMTorrent
Número 165 · Hivern 2009-2010
Juny
Juliol
1. Mata el seu sogre. Un camio-
ner de trenta-cinc anys assassina el seu sogre, veí de la urbanització El Pantà, perquè abusava sexualment de la seua parella, filla del difunt. Després de l’assassinat es va desfer del cos de la víctima al pantà del Regajo de Jérica (Castelló) i va soterrar el cap i les mans a Torrent per a dificultar la identificació de l’ancià de 78 anys. 5. Els triomfs d’Anabel Medina. Anabel Medina i Virginia Ruano es van adjudicar, per segon any consecutiu, el trofeu Roland Garros en véncer la parella Victoria Azarenka i Elena Vesnina de Bielorússia i Rússia. La parella espanyola va guanyar amb un contundent (6-1, 6-1). 7. Eleccions europees. De nou, el PP guanyava a Torrent les eleccions. En les europees obtenia 14.960 vots, enfront dels 10.414 del PSOE.
excavacions; el de la millor empresa comercial va ser per a Capel & Planells Mobiliari i Cordón Joyeros C. C. Las Américas, i com a millor empresa de servicis va ser triada l’Acadèmia Beta Formació, dedicada a la formació no reglada. 18. Pop Art. Una exposició de més de quaranta obres de la col· lecció d’art de l’IVAM s’inaugurava a l’EMAT per a delectança dels amants de la cultura pop. L’Equip Crònica, Hervé Telémaque, Eduardo Arroyo, Warhol... van ser alguns dels autors amb què va comptar la mostra.
elecciones europeas comparativa Torrent nº votos 14.960 13.643 16.000
12.376 10.839
14.000
26. El nom de l’Avinguda. S’ini-
10.842 10.277
ciava una consulta popular, en dos fases, per a decidir si es canviava el nom de la principal artèria viària de Torrent. Finalment, la majoria va optar per la denominació «Avinguda al Vedat».
10.518
9.230
12.000
2.BLOC 8.PP
10.000
20.EUPV-IR 27.PSOE
8.000
99.OTROS 6.000 4.000 2.000 0
239
3.813 804
EUR.1994
417
1.496 843
EUR.1999
215
604
EUR.2004
499
236
676
1.394
EUR.2009 11/01/2010
FP
8. Calors. El personal del Centre
de Salut de la Ribera protestaven per la falta de climatització a l’ambulatori armats amb ventalls. Suportaven temperatures de 37 graus a l’estiu i 10 a l’hivern. 12. Premis Eurogerents. En la XX edició d’estos guardons, el Club Empresarial va lliurar nou premis per a reconéixer la trajectòria d’empreses i comerços. Entre ells, el guardó a la Trajectòria empresarial «José María Simó Nogués» va recaure en Rogefer, empresa dedicada a derrocaments i
2. La Harley Davidson
es dissenya a Torrent. La premsa ens informava que la mítica moto Harley Davidson de 2020 serà un model exclusiu realitzat per l’IES La Marxadella. El prototip dissenyat per alumnat i professorat del centre va agradar més que els altres huitanta-tres projectes de tot Espanya presentats per a la futura motocicleta en un concurs convocat per la famosa marca nord-americana. 3. Festa d’Interés Turístic. La Conselleria de Turisme distingia la Setmana Santa de Torrent com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic durant la visita que la consellera de Turisme, Angélica Such, va realitzar al Museu de la Setmana Santa de la nostra ciutat. 7. Es crema l’herba. L’incendi en una vivenda del carrer de València va posar al descobert les debilitats del veí afectat per la marihuana. Tenia trenta-huit plantes, entre elles sis de grans dimensions. Tindre marihuana està tipificada com un delicte contra la salut pública. A l’octubre eren detingudes altres sis persones en el transcurs de l’operació Hoja Verde, en la qual es van requisar cent setanta-sis plantes de la mateixa espècie. La plantació de geranis resulta més recomanable. 8. El Pont Blau. Després de diversos anys de reivindicacions de treballadors i empresaris s’obria al trànsit el Pont Blau, una infraestructura en forma de pinta que permet als vehicles pesants accedir al polígon industrial del Mas del Jutge sense haver de travessar el nucli urbà. Es calcula que evitarà el trànsit de més de setze mil vehicles pel centre de la ciutat. El pont fa vint metres d’amplitud, cinccents trenta de llarg i dos carrils amb les seues respectives voreres d’emergència. Compta amb carril bici i dos voreres per als vianants. L’obra va ser finançada per la Diputació.
17-30. Les festes de Torrent. Encara que es van iniciar el vint-i-quatre, la veritat és que els Número 165 · Hivern 2009-2010
BIMTorrent
•
57
espectacles es van avançar a la seua inauguració. Un any més, les festes van estar animades per nombrosos ciutadans que van disfrutar dels Moros i Cristians, van comprar quincalles a les parades instal·lades a l’Avinguda i publicacions a la Fira del Llibre, i van acudir massivament a les actuacions d’El Canto del Loco, La Oreja de Van Gogh, Isabel Pantoja i el grup Vetusta Morla, que cada vegada té més seguidors per tot arreu. 17. Tanca l’Hotel Lido. Inaugurat en 1968, tancava l’Hotel Lido per problemes entre l’accionariat i els deutes arrossegats per l’establiment. No obstant això, el tancament va crear una situació d’indefensió als vint-isis treballadors que conformaven la plantilla, els quals es van tancar en el recinte per a exigir la seua carta d’acomiadament i regularitzar la seua situació per a accedir a les prestacions per desocupació. 20. Aliments per als necessitats. S’obria al carrer de la Benemèrita Guàrdia Civil un establiment que arreplegava aliments a fi d’oferir-los a les famílies més necessitades davant la greu situació de crisi. En el projecte col·laboraven la Caixa Rural, les associacions Nova Vida, Creu Roja i Caritas, amb la col·laboració de l’Ajuntament i d’empreses i particulars.
Agost
3. Més auxiliars per a l’Ajuntament. Dènou auxiliars administratius prengueren possessió del càrrec a l’Ajuntament. 8. La font de Sant Lluís Bertran. S’inaugurava la rehabilitació de la font de Sant Lluís Bertran al Mas del Jutge. L’Ajuntament va invertir uns tres mil euros en la recuperació de l’assortidor, l’origen del qual es remunta al segle XVI. La font abastia per al reg,
en èpoques pretèrites, els cultius del municipi. En l’obra van treballar una desena de jóvens del taller de peó forestal del Consell Agrari. 26. Rememorant triomfs. Amb motiu del vinté aniversari de la proclamació com a campió de Manuel Herreros Champi a Brno en motos de 80 cc, el campió torrentí va pujar a la moto al circuit Ricardo Tormo de Xest acompanyat per familiars i amics.
panyada de gran quantitat de trons i llamps, les pluges van col·lapsar els col· lectors de diverses zones de la ciutat. Els dies 26 i 27, la gota freda va ocasionar talls en el subministrament elèctric i diverses inundacions, accessos negats, cotxes atrapats i dos col·legis clausurats. 22. Jutjats. La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial acordava que els Jutjats Penals número 16 i 17 es constituïren a Paterna i Torrent per al millor funcionament del servici i rebaixar la càrrega de treball a les sales existents. 25. Professor honorari. La Universidad de San Marcos de Perú, degana
de les universitats americanes fundada en 1551, nomenava professor honorari del seu claustre el torrentí José María Peiró Silla, catedràtic de Psicologia de les Organitzacions de la Universitat de València, director de l’Institut de Psicologia dels Recursos Humans, Desenvolupament Organitzacional i Qualitat de Vida Laboral, i investigador de l’IVIE. 29. Aniversari de l’Avinguda. En silenci, l’Avinguda va complir huitanta anys el mateix any en què ha canviat la seua denominació. Arran de la seua construcció es va iniciar un ràpid desenvolupament urbà a la ciutat.
Setembre 7. Aniversari del Cercle Catòlic. El
Cercle Catòlic de Torrent iniciava els actes de celebració del seu 125 aniversari amb la inauguració de l’exposició «El Cercle Catòlic de Torrent en les notícies de premsa (18841934)» al Centre Cultural de la CAM. La mostra arreplegava una selecció de notícies, reproduïdes en panells, durant el seu primer quart de segle d’existència.
17. La tempesta de la tardor. Una tempesta descarregava amb tota la seua força en trenta minuts. Acom58
•
BIMTorrent
Número 165 · Hivern 2009-2010
Octubre 6. Carabassa grossa. Aficionat a les grans hortalisses,
l’agricultor Vicente Espeleta arreplegava una bona collita de carabasses. Va cultivar una peça de cinquantacinc quilos. 8. Grip A. El col·legi El Drac aplicava el protocol establit per les autoritats sanitàries per un brot de grip A després de caure malalts una vintena d’alumnes de primer d’ESO amb símptomes del virus i comprovar-se que dos dels xiquets havien donat positiu en les proves practicades. 9. Inauguració de la Torre restaurada. Després de llavar-se la cara i de dos anys de restauració, la Torre lluïa amb un millor aspecte que mai el dia de la seua inauguració. A l’espectacle organitzat per a l’esdeveniment, a l’estil de la Fura dels Baus, van acudir milers de persones. 20. Les bicicletes no són només per a l’estiu. El conseller d’Infraestructures, Mario Flores, presentava el servici de lloguer de bicicletes per tal que ens desplacem per la ciutat sense haver d’utilitzar l’automòbil. El servici compta amb dos-centes bicicletes, deu d’elles elèctriques, ubicades en distints punts de la localitat i permetrà estalviar 195.000 litres de gasolina l’any. · Funcionaris de l’Ajuntament. Presa de possessió de tres funcionaris amb habilitació de caràcter estatal: vicesecretari, viceinterventora i tresorera. 28. Enderrocament del Teatre Parroquial. Començava la demolició del Teatre Parroquial perquè s’havia quedat antiquat, a fi de construir un edifici nou i modern. 29. Premis «Ciutat de Torrent». Ivan Carbonell va guanyar el premi de narrativa juvenil amb El secret del mas de la Pedra, i Carme Carceller el de teatre amb la peça El somni on hi havia massa gent. El premi de poesia va quedar desert.
Novembre 8. Passarel·la Alma. L’Auditori acollia una passarel·la de
moda per a discapacitats a iniciativa d’un jove amb paràlisi cerebral, Eugenio Reyes, en col·laboració amb Francis Montesinos i altres catorze dissenyadors de València i Madrid, la fundació Aixec, l’Ajuntament i altres fundacions i particulars. Es va batejar amb el nom «Passarel·la Alma» perquè «l’ànima no entén de discapacitats». 9. Rehabilitació del barri de Benisaet. L’alcaldessa i el gerent de l’Institut Valencià de la Vivenda inauguraven les obres de reurbanització del barri de Benisaet, un dels més degradats de la nostra ciutat. Es pretén construir més de dos-centes cinquanta vivendes protegides, i la inversió arribarà als sis milions d’euros. 13. Mor Juan Gurrea. L’exregidor socialista Juan Gurrea Puerto moria d’un infart als cinquanta-tres anys. Va formar part durant vint anys de l’anterior equip de govern i, entre altres, va ocupar la Regidoria d’Hisenda. 21. Karate a Torrent. El pavelló esportiu municipal acollia el X Obert Internacional de Karate, en el qual van participar més de tres-cents karateques, alguns campions del món, de vint-i-huit clubs de tot Espanya i països d’Europa i Amèrica. El gimnàs Herca es va carregar de medalles. • Full Monty torrentí. Els jugadors del Club Handbol de Torrent es llevaren la roba i aparegueren ben fresquets al pavelló Anabel Medina a fi d’aconseguir fons per a mantindre’s en primera categoria autonòmica de la Comunitat Valenciana, pels seus recursos insuficients. 22. Cotxes que van marcar un segle. S’exposaven al passeig de l’Avinguda al Vedat cent seixanta cotxes que van marcar estil en el segle XX. L’acte va estar organitzat per l’Associació Cultural Classic Motor Club de l’Horta. 26. Robatoris en el bingo. Vam saber per la premsa que els agents de la Policia Nacional havien detingut set persones a Torrent, de nacionalitat espanyola, com a presumptes autors d’assalts i robatoris amb violència en diversos bingos de València 28. Premis «Carta de Poblament». Es lliuraven els primers premis «Carta de Poblament» de Torrent. En esta ocasió, els guardonats van ser el Conservatori de Música de Torrent, el Cercle Catòlic, el físic José María Benlloch, el catedràtic José María Peiró i l’esportista Álvaro Montesinos.
• Llorers per a la Banda del Cercle Catòlic. La Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent, juntament amb la del Centre Musical Santa Cecília de Foios, van obtindre el primer premi en la Secció Primera de la 38a edició del Certamen Internacional Vila d’Altea de Bandes que organitza la Societat Filharmònica Alteana. Número 165 · Hivern 2009-2010
BIMTorrent
•
59
Desembre 15. Escultures de Ripo-
llés. Una dotzena d’acolorides i monumentals escultures de l’artista castellonenc Juan Ripollés es
plantaven al passeig de l’Avinguda al Vedat per a admiració dels transeünts davant de la novedosa exposició «L’univers urbà», presentada a l’aire lliure a la nostra ciutat. Les obres, modelades amb polpa de bronze, resina, pols de marbre i vidre de Murano, ha recorregut diverses ciutats europees i del nostre país; també s’espera que siga exposada a la Xina. 1 6 . A d é u , Fr a n c i s c o Climent. L’exregidor del Partit Comunista d’Espanya, Francisco Climent Alonso, que va ser tinent d’alcalde en la primera legislatura democràtica
(1979-1983) i regidor fins a 1987, moria als 88 anys. 18. L’Alqueria Blanca. A la plaça de l’Església es rodava el capítol de Cap d’Any de la popular sèrie
de Canal 9 L’Alqueria Blanca. El rodatge va reunir un nombrós públic i es va ambientar la plaça. 28. La Sant Silvestre arriba a Torrent. Amb una nodrida participació, se celebrava la primera edició de la Sant Silvestre Solidària «Ciutat de Torrent», que amb l’entreteniment i l’esport recordava els ciutadans més necessitats. Per a participar en la prova, cada corredor havia d’aportar un litre d’oli i de llet per al Punt d’Aliments de Torrent. N. D. La resta de notícies d’este mes les trobareu en esta revista municipal.
Agradecimientos de Protección Civil a la Policía Local, a la Policía Nacional, al Consorcio de Bomberos y a un voluntario
L
a Agrupación Local de Protección Civil celebró el 31 de octubre su tradicional cena de confraternidad que sirvió para hacer entrega de cuatro distinciones a entidades y personas que colaboran con esta agrupación voluntaria dedicada a la ayuda en emergencias. El primero en recibir la distinción fue Miguel Ángel Cuellar, voluntario
con más de 1.150 horas de servicio a la comunidad desde junio de 2009. El segundo fue para el cuerpo de la Policía Local por su colaboración y lo recogió Agustín Millán, Intendente General, Jefe del Cuerpo. Otra distinción fue para el Consorcio Provincial de Bomberos y el gerente del Consorcio, Miguel Tatay, lo recogía; por último, Enrique Brisa, comisario Jefe de
la Comisaría de Policía Nacional de Torrent, en nombre del Cuerpo Nacional de Policía por la estrecha colaboración con Protección Civil. Las distinciones fueron entregadas por el delegado de Seguridad Ciudadana, Santiago Miquel, por la directora general de Emergencias, Irene Rodríguez, y por el jefe de la Agrupación, Juan Bertomeu. n
Nuevo vehículo de emergencias para actuar en inundaciones
D
esde principios de noviembre la Agrupación Local de Protección Civil, formada por una treintena de voluntarios, cuenta con un nuevo vehículo con el que socorrer en situaciones de emergencia por lluvias torrenciales o inundaciones, ya que la Fundación Caja Madrid, a través de su Obra Social, ha financiado este vehículo, valorado en 36.500 euros. El automóvil, un Nissan Navara, 2,5 dci 4x4, doble cabina, ofrecerá servicio tanto al término municipal como colindantes, y está especialmente preparado para afrontar situaciones de riesgo como lluvias torrenciales o asistir en caso de inundaciones, puesto que el vehículo está dotado de una bomba de achique de agua, puente de luz, generador de luz, etc.n 60
•
BIMTorrent
Número 165 · Hivern 2009-2010
No t í c i es de l’ A j u n t ament
Se abre el plazo para sortear 118 viviendas protegidas en tres promociones diferentes En dos de las promociones, de las que el Ayuntamiento es promotor, el precio de las VPP será menor al de mercado con un ahorro de entre 7.000 y 15.000 euros por vivienda. Otra promoción que sale a sorteo es la de pisos de renta libre que se convierten en viviendas protegidas y no hay límite de edad para acceder a estas viviendas.
E
l Ayuntamiento, a través de la empresa pública Nous Espais, ha convocado un nuevo concurso público para la adjudicación por sorteo de 118 viviendas protegidas de nueva creación que se van a construir en Parc Central y El Molí. Estas viviendas se unen ya a las cerca de 500 VPP que ha puesto en marcha el actual gobierno municipal. Entre ellas, se sortearán 20 viviendas que pertenecen a una promoción privada de pisos de renta libre que cambiarán su calificación como VPP. De dos de las promociones, en total 98 viviendas, será el propio Ayuntamiento el promotor, por lo que se evitarán problemas de plazos con constructoras al tiempo que el Ayuntamiento puede abaratar el precio para facilitar el acceso a la vivienda en un momento de crisis como el que estamos viviendo en España. Estas dos promociones han rebajado los precios por debajo del oficial con un ahorro de entre 7.000 y 15.000 euros cada una de ellas. Estas dos serán promocionadas directamente por Nous Espais. A su vez, 78 viviendas que se ubicarán en el edificio M-28, de Parc Central, serán también de promoción directa de Nous Espais; y por últi-
mo, el edifico Estela (situado en Parc Central) ofertará 20 viviendas convenidas entre el Ayuntamiento y la propia empresa constructora, Futur Habitat. Precisamente a principios de enero el Consistorio, a través de la sociedad pública Nous Espais, firmó el primer convenio con esta empresa para convertir viviendas de renta libre en VPP. • Los interesados en participar en el sorteo podrán formular su solicitud hasta el 12 de febrero en el Registro de Entrada General del Ayuntamiento de Torrent (Ramón y Cajal, 1) de lunes a viernes de 8.30 horas a 18.30 horas y los sábados de 9.00 a 12.30 horas. Esta iniciativa del Ayuntamiento, en su plan de emergencia social aprobado por Nous Espais, quiere dar salida a las viviendas vacías, especialmente en Parc Central. Tras meses de estudio, ha sido inviable la compra por parte del Ayuntamiento de promociones de renta libre para convertirlas en VPP, tanto por las cargas hipotecarias como por las pretensiones de los promotores. Sin embargo, el Ayuntamiento sí va a poder gestionar su calificación y adjudicación, sin que sea necesaria su compra por parte del Consistorio.
78 viviendas en el edificio M-28 gestionadas por Nous Espais: En el caso de la M-28 la promoción del edificio será realizada por el Ayuntamiento a través de Nous Espais, de manera que el propio Ayuntamiento será quien controlará el estado y la evolución de las obras. El M-28 son 78 viviendas, 96 plazas de aparcamiento y 89 trasteros, así como locales comerciales. Hay dos viviendas con 4 dormitorios. El edificio cuenta con 1.818 metros cuadrados y 1.576 metros cuadrados de zona verde privada y el proyecto ha sido realizado por dos jóvenes arquitectos de Torrent. Número 165 · Hivern 2009-2010
Uno de los edificios en construcción de VPP en Torrent.
Convenio alquiler con opción de compra: El Ayuntamiento también trabaja en el alquiler con opción de compra con el objetivo de que, a través de este tipo de convenios, se pueda dar respuesta a la demanda de viviendas con una opción flexible y a precios asequibles a los jóvenes que encuentran grandes dificultades a la hora de acceder a una vivienda en propiedad. El alquiler se tramitaría desde la agencia municipal de alquiler y si se trata de edificios completos y la demanda supera la oferta, a través de un sorteo público. El Ayuntamiento fijará a través de la agencia de alquiler el precio, con opción de compra y Nous Espais emitirá el informe de idoneidad y conveniencia que acredite el interés social y económico de la promoción y determine la viabilidad de la puesta en mercado de las viviendas. n Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento
Realidad virtual de la M-28.
BIMTorrent
•
61
Notícies d e l’A j untam e n t
Escriuen els Grups Municipals
Grup BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital
EDICTE
L’Ajuntament en Ple, en la sessió extraordinària del dia 22 de desembre del 2009, va aprovar provisionalment l’establiment del preu públic i la corresponent Ordenança que es detalla a continuació: ORDENANÇA REGULADORA DEL PREU PÚBLIC PER A L’ADQUISICIÓ DE LA PUBLICACIÓ “GUIA D’ITINERARIS”. De conformitat amb el que disposa l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, s’exposa al públic durant un termini de 30 dies hàbils perquè els interessats puguen examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimen oportunes. En el cas que no s’hi presentaren reclamacions, l’acord provisional s’elevarà automàticament a definitiu, sense necessitat d’acord plenari. Torrent, 23 de desembre de 2009. L’alcaldessa, PD (Decret d’Alcaldia 2190/08), el tinent d’alcalde delegat d’Economia, Hisenda i Patrimoni, Foment Econòmic, Ocupació i Comerç. JUAN JOSÉ GARCÍA CAMPOS
EDICTE
L’Ajuntament en Ple, en la sessió extraordinària del dia 23 d’octubre de 2009, aprovà provisionalment la modificació de les següents ordenances fiscals: • ORDENANÇA GENERAL PER A LA GESTIÓ, INSPECCIÓ I RECAPTACIÓ DELS TRIBUTS I ALTRES INGRESSOS DE DRET PÚBLIC DE L’AJUNTAMENT DE TORRENT: Article 7.b). Article 8.b). Inclusió nou apartat g) de l’article 8. Renumeració de l’antic apartat g) de l’article 8 que passa a ser apartat h) article 8. Article 26. Secció 2a (articles del 64 al 73, tots dos inclosos). Disposició final • ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES: Inclusió nou paràgraf en article 5.2.b). Article 5.4. Article 7.2. Article 9.2. Disposició final. • ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES: Inclusió nou paràgraf en article 5.3. Article 8.1. Disposició final. • ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA: Article 6. Disposició final. • ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DEL PREU PÚBLIC PER LA PRESTACIÓ DEL SERVICI D’INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS I DE LES ACTIVITATS QUE EN ELLES S’IMPARTEIXEN: Apartat 7 m). Disposició final. • NORMES D’APLICACIÓ I ÍNDEX FISCAL DE VIES PUBLIQUES: Apartat 1.2.4 de les Normes d’aplicació. Baixada de categoria fiscal de 1a a 3a de tots els carrers compresos en els polígons industrials del Mas del Jutge i del Molí Industrial. Igualment, el Ple, en la sessió extraordinària del 23-10-2009, va aprovar provisionalment la imposició de la taxa que a continuació es detalla, així com l’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal corresponent: ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA PER LA INSTAL·LACIÓ DE CAIXERS AUTOMÀTICS EN LES FATXADES DELS IMMOBLES AMB ACCÉS DIRECTE DES DE LA VIA PÚBLICA En tant que no s’ha presentat cap reclamació en el període d’exposició pública i, per tant, entenent definitivament adoptat l’acord d’aprovació de modificació i imposició de les ordenances, es publiquen per tal que entren en vigor, de conformitat amb l’article 17.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Contra l’aprovació definitiva, els interessats podran interposar un recurs contenciós administratiu davant la sala del mateix orde del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la forma i els terminis que estableixen les normes reguladores de tal jurisdicció (article 19 del TRLRHL). Torrent, 23 de desembre de 2009 L’alcaldessa, PD (Decret d’Alcaldia 2190/08) el tinent d’alcalde, delegat d’Economia, Hisenda i Patrimoni, Foment Econòmic, Ocupació i Comerç. JUAN JOSÉ GARCÍA CAMPOS N. D. Podeu consultar el text d’estes ordenances fiscals en el web de l’Ajuntament (www.torrent.es), en l’apartat Ciutadà>Acords Municipals>Hisenda. 62
•
BIMTorrent
CRIA FAMA SENTO BEGUER MIQUEL Portaveu del BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital
I
gita’t a dormir, de vegades no et queda un altra que pensar-ho. Des de l’any 1995 el Partido Popular eleccions rere eleccions guanya incontestablement totes les conteses, passa al nostre País i des del 2007 també a Torrent. Molts analistes polítics fan enrònies al respecte, no s’expliquen estos resultats i com és possible que estant els valencians a la cua de l’Estat en la renda per càpita, a la cua en sanitat, en educació; però alhora els primers en endeutament per càpita i desocupació (sols per darrere d’Andalucia i Múrcia), com deia no s’ho trauen de les mans... Per a uns és Canal 9 i la Comunitat del País de les Meravelles, per a altres el buscar enemics fora també dóna molt bon resultat encara que sabem que ni som l’enveja de ningú ni els Mossos d’esquadra estan preparant cap invasió; podríem afegir que som molt coneguts per la Copa Amèrica, la F-1, visites vàries, encara que el 99% no menja de cap d’estos festejos. Molts són els comentaris i poques les explicacions del per què, i la clau és tant psicològica (que li ho diguen a Canal Nueve) com sociològica (la dura realitat) : Per mor d’aquestos factors psico-socials majoria absoluta dels votants continua pensant que el PP són uns excel·lents gestors dels recursos públics. Les dades sobre la gestió Popular diuen clarament el contrari, però amb les dades és molt difícil fer política, són fastigoses, fàcilment rebatibles i la publicitat que la pròpia Generalitat fa d’elles és com a poc escassa i demagògica a tenor de la dura realitat que contínuament ens recorden tots els Organismes Estadístics, tant Europeus com Estatals corresponents. No pense esplaiar-me donant dades i més ara amb la que està caient (130.000 desocupats al darrer mes), però de quan en quan cal recordar quatre xifres per saber on estem; la realitat és molt dura però “es lo que hay”: 11 milions d’euros de dèficit acumulat a Torrent en dos anys de govern del PP, als que cal afegir els 55 milions acumulats pels 25 anys de gestió del PSOE, més impostos, mal gestionats, i d’aquelles grans promeses electorals de proyectes (5.000 V.P.O’s, l’Hospital, les Escoletes infantils.... vos invite a fullejar el programa) l’única realitat és la construcció de la Casa de la Dona, encara que a dia de hui ningú sap sap quin patrimoni haurà de vendre l’Ajuntament per poder pagar les obres. La percepció de les bones formes en la manera de gestionar, sovint és tan forta i està tan arrelada, que no distingix la realitat del mite, per a tot aquest raonament el saber popular hi té una explicació sociològicament demostrada: Cria Fama i gita’t a dormir. (sic) n Número 165 · Hivern 2009-2010
Grup Socialista
Grup Popular
CANVI D’HORARI DELS PLENS MUNICIPALS
“Un año que ha hecho historia”
JOSÉ A. VEIGA
GRUP POPULAR
Portaveu del grup municipal Socialista
L
D
urant trenta anys, els Plens de la Corporació Municipal s’han celebrat normalment a les set i mitja de la vesprada, a una hora en la que els veïns i les veïnes del nostre poble podien assistir si així ho volien. Molta gent ha acudit als plens de l’Ajuntament per escoltar el que deien els seus representants polítics, o per interessar-se per la gestió local o inclòs per poder expressar al final les seues inquietuds o reivindicacions. La presència de ciutadans en els plens de l’Ajuntament són un símptoma de correcte funcionament democràtic, de participació i de transparència municipal. A partir del mes de febrer de 2010, en una decisió arbitrària i sense comptar amb ningú, el govern municipal del PP de Torrent ha disposat que els plens de l’Ajuntament passaran a fer-se a la una i mitja de la vesprada, una hora en la que molta gent està treballant, o dinant, o preparant el dinar o arreplegant als fills dels col·legis. Una hora a la que molt poca gent podrà acudir. Les dos fotos que acompanyen aquest escrit són de dos plens celebrats el mateix dia, el passat dijous, 14 de gener. La primera correspon al Ple realitzat a la una y mitja, i no va acudir pràcticament ningú. La segona correspon al Ple convocat a les set i mitja, i la zona del públic estava abarrotada. Perquè la gent vol escoltar, vol saber i vol tindre la seua pròpia opinió. Desprès de la decisió arbitrària del govern municipal de canviar l’hora del Ple i posar-la quan no pot acudir ningú, des del Grup Municipal Socialista ens preguntem: Per què el govern municipal del PP de Torrent no vol que la gent acudisca als plens municipals? Per què el govern municipal del PP de Torrent no vol que la gent sàpiga tot el que passa dins del nostre Ajuntament? (sic) n
Número 165 · Hivern 2009-2010
a reducción del IBI del 0,83 al 0,79; la subvención de la tasa de basuras, la inauguración del Pont Blau, la Ronda del Safranar, la reforma y ampliación del Polideportivo Anabel Medina, la restauración de la Torre y tapado del foso, la restauración de los Arquets de Baix, el nuevo servicio de transporte urbano y la creación de la línea Taronja de torrentBus. El nuevo servicio público de alquiler de bicicletas torrentBici, nuevas fórmulas para la adquisición de vivienda protegida en alquiler con opción a compra o la finalización de las obras de urbanización del sector 2 de Parc Central, el Plan Especial de Protección y Régimen Interior del Casco Antiguo. Los trabajos silvícolas de limpieza del Vedat y la Serra Perenxisa, la instalación de contenedores para recogida de aceite de uso doméstico, la ordenación y señalización de las partidas y caminos rurales. La restauración de las fuentes de San Luis Beltrán y el Clot de Bailón. La señalización de todos los pasos inundables, el asfaltado de los caminos rurales y la creación del galardón anual El Llaurador. La ampliación de las zonas de juegos en los parques de Miramar, Plaza Azorín y la construcción de un gran parque en la zona de Mas de la Montanyeta. El Punto de Alimentos, cerca de 100 plazas de empleo público, la creación de la ventanilla única, que permite presentar documentos a otras administraciones desde el Ayuntamiento. El Vivero de Empresas y las campañas de promoción comercial. La reforma de los vestuarios y el cambio de pista en el Pabellón Deportivo El Vedat, la construcción de dos pistas de tierra batida de tenis en el Anabel Medina, la declaración de Fiesta de Interés Turístico autonómico para la Semana Santa torrentina. La creación del Cheque Guardería para ayudar en el pago de la matrícula, la ampliación de las ayudas para la adquisición de libros de texto hasta tercero de la ESO y Educación Especial. La adaptación de 450 aceras a personas con movilidad reducida y la instalación de 1.667 nuevas farolas, asfaltado y construcción de nuevos colectores. La firma del protocolo para el soterramiento de las vías de metro, el Plan Especial de reserva de suelo para la implantación del Hospital de Torrent, el inicio de las obras de reforma y rehabilitación integral del Hogar Virgen del Olivar y la Casa de la Dona, el inicio del Plan Urban en el Xenillet y la construcción de la primera Escuela Infantil municipal. Todas estas obras y mejoras son sólo un pequeño resumen de todo el trabajo realizado por el equipo de gobierno del Partido Popular en Torrent, durante el 2009. Mejoras que han sido posibles gracias a la colaboración de todas las administraciones públicas e instituciones que han puesto su granito de arena para mejorar las infraestructuras y la calidad de vida de los torrentinos y las torrentinas. Desde el Partido Popular vamos a seguir trabajando para que Torrent, avance todavía más y cuente con los servicios que merece como Gran Ciudad. (sic) (Más en www.pptorrent.com y www.youtube.com/ pptorrent) n BIMTorrent
•
63
Espo r t s
El Club Balonmano Torrent, un cuarto de siglo de historia Cinco equipos componen el Club balonmano Torrent, la única entidad que desde hace veinticinco años forma en nuestra ciudad jugadores de balonmano, “un deporte minoritario pero muy completo en cuanto al desarrollo de las capacidades físicas básicas y que constituye una alternativa de ocio muy saludable para los niños y jóvenes”, comenta José Novella, presidente del club, quien se define como un “enamorado” del balonmano. CRISTINA BEA
–¿Cuántos equipos componen el Club balonmano Torrent 2 0 0 9 - 2 0 1 0 ? Un a temporada en la que mantenéis la línea de la pasada campaña… Sí, la temporada pasada teníamos el equipo senior masculino en 1ª autonómica, el cadete masculino en la categoría de rendimiento, el cadete femenino (que quedó campeón de su categoría y este año subirá a rendimiento), un equipo alevín mixto y otro benjamín mixto, estos dos últimos pertenecientes a la escuela de balonmano del club. Y para la temporada actual contaremos con los mismos equipos, a falta de confirmar la participación de los equipos de la escuela, que esperamos que sea mayor que la campaña pasada. –¿Cómo llega a la presidencia del club? ¿Usted también había practicado este deporte? Empecé jugando de portero en el instituto, con 14 años, y hasta los 25 compaginé el jugar y entrenar a equipos de diferentes categorías, pero a partir de esa edad dejé la práctica activa para dedicarme en exclusiva a las tareas 64
•
BIMTorrent
de entrenador. Después, desde que se fundó el club estuve en la junta directiva y al abandonar la presidencia el anterior presidente “heredé” el cargo. –Después de un cuarto de siglo de existencia del Club balonmano Torrent, y desde la visión que le otorga su experiencia como presidente de la entidad, ¿cómo ve la situación actual del balonmano en la ciudad?
El balonmano es un depor te de los tradicionalmente llamados minoritarios y que, por tanto, no tienen tanta repercusión social como otros. Sin embargo, a nivel nacional es un deporte que en los últimos años ha cosechado un importante número de éxitos deportivos por todo el mundo, tanto a nivel de clubes como de selecciones, aunque dichos éxitos no hayan tenido el calado en la sociedad
que nos hubiera gustado y del que nos podríamos haber podido aprovechar los clubes modestos como el nuestro. Aún así y a pesar d e e s t o s i n c o n ve nientes, nuestro club es uno de los más veteranos de la ciudad, a la que hemos representado durante muchos años por toda la geografía de la Comunidad Valenciana e incluso a nivel nacional (el equipo senior femenino
llegó a participar en categoría nacional). Actualmente, pese a no encontrarnos en uno de los momentos más brillantes a nivel deportivo de nuestra trayectoria, seguimos manteniendo la misma ilusión de siempre por llevar hasta los niños y jóvenes de la ciudad una alternativa de ocio muy saludable, con la que además de divertirse puedan formarse como deportistas y personas. Número 165 · Hivern 2009-2010
En esta línea, durante los últimos años nos hemos volcado en la creación de la escuela de balonmano, en la que se forman niños y niñas, que en un futuro serán la columna vertebral del club y que está dando unos resultados muy satisfactorios. –¿Considera que debería tener un mayor protagonismo este deporte en Torrent? No ya sólo el balonmano sino también otros tipos de deportes y/o actividades orientadas a los niños que se inician en el deporte. Actualmente, según la oferta deportiva existente, a los más pequeños en algunos casos se les encamina desde muy pequeños (4 y 5 años) a la práctica
de un único deporte; en otros casos nos encontramos con la imposibilidad de realizar una actividad física orientada a la adquisición de capacidades psicomotrices básicas, ya que no hay oferta en el mercado para estas actividades. Esto nos aboca a un pobre desarrollo de los niños y niñas tanto a nivel motriz como de una educación físico-deportiva óptima. Entiendo que si en esas edades tempranas de la iniciación deportiva se hiciera un trabajo más adecuado, que permitiera que los niños y niñas conocieran un número más amplio de deportes y actividades físicas, podríamos tener un número ma-
yor de deportistas en edades más tardías, ya que cada uno podría encontrar aquel deporte o deportes que más le gustaran. Además, creo que se reduciría de forma significativa el abandono de la práctica deportiva en edades cadetes y juveniles. Con todo ello podríamos tener un mapa de actividades físico-deportivas en nuestra ciudad mucho más rico y variado que el actual y con un mayor número de participantes. Así que aprovecho la oportunidad y desde aquí quisiera reclamar una mayor implicación y efectividad por parte de las instituciones y también los particulares, para poder conseguir algo
que en el fondo todos deseamos: deporte para todos, pero de verdad y de calidad. –¿Qué características hacen al balonmano especial y diferente respecto a otros deportes como el fútbol o el baloncesto? ¿Qué valores y capacidades potencia? El balonmano es un deporte colectivo, que tiene como características principales la cooperación con tus compañeros para conseguir la victoria frente a la oposición del equipo contrario, además de un componente importante de contacto físico reglamentado que lo diferencia de otros deportes colectivos. Además, es un deporte muy completo en cuanto al desarro-
llo de las capacidades físicas básicas, ya que en él se dan básicamente las acciones de carrera, salto y lanzamiento. Desde el punto de vista social y de relación, se potencia la participación de los jugadores, ya que todos han de actuar tanto en la defensa como en el ataque; también se estimula la cooperación con los compañeros, y otros valores como entrega, sacrificio, espíritu de mejora y respeto a los demás participantes (compañeros, contrarios, árbitros y público). Yo, como enamorado del balonmano, animo a cualquiera que esté interesado a probarlo, seguro que no le defraudará. n
Tour ciclista solidari a benefici d’UNICEF Prop de 500 participants van col·laborar amb el projecte “Escoles per a l’Àfrica”
T
orrent acollia per primera vegada a la Comunitat Valenciana i per segona vegada a Espanya este circuit amb bicicleta. Els fons recaptats seran destinats a UNICEF. Amb el lema “Schools for Africa”, Solidarity Ride&Bike féu un re c o r re g u t a m b bicicleta de caràcter lúdic d’aproximadament quatre hores que es va desenvolupar pels carrers de Torrent al llarg de 8 quilòmetres. El recorregut va començar i va a c a b a r a l a plaça de Colom (a la Torre), transitant pel polígon, la zona del Pont Blau, el Parc Central i fins Número 165 · Hivern 2009-2010
al punt d’eixida. A les nou del matí del 13 de desembre, els participants arreplegaven les bicicletes i la motxilla al Mercat Central de mans de la Junta Local d’UNICEF, dirigits
per la seua presidenta, Xelo Miquel, i a les onze començava el tour solidari encapçalat per l’alcaldessa Mª José Català, l’exciclista professional Ángel Casero i el president de
Caixa Rural Torrent, Gerardo Pujol. Esta iniciativa comptava amb la novetat que per 75 euros, els participants col·laboraven amb 5 euros al projecte d’UNICEF i obte-
nien un pack compost per motxilla, casc i camiseta, a més d’adquirir una bicicleta. Més de 450 participants van optar per esta opció, encara que no van faltar els qui van decidir anar amb la seua pròpia bicicleta, i en este cas la inscripció era de 25 euros. Gràcies al projecte solidari “Schools for Africa” s’estan construint i rehabilitant 1.000 escoles i formant 80 professors. UNICEF du a terme este programa amb la Fundació Nelson Mandela i la Societat d’Hamburg per a promoure el dret a l’educació en diversos països africans. n BIMTorrent
•
65
Espo r t s
Tenis: dos pistas de tierra batida en el Polideportivo Anabel Medina
E
l 11 de noviembre se inauguraron dos pistas de tierra batida en el polideportivo Anabel Medina. La inauguración contó con la presencia de la tenista torrentina,
acompañada por la alcaldesa, Mª José Català, el concejal de Deportes, Miguel Monterde, y el diputado de Deportes de la Diputación de Valencia, Miquel Bailach. n
La CAM y el Club HERCA apoyan un proyecto en el Congo
L
a ONG, “Akido por la Paz”, promueve un proyecto de construcción en el Congo de un “Colegio-comedor” para pequeños, cuyo importe alcanza los 30.000€. Tras las gestiones del Club Herca se ha conseguido que la Fundación ROSE de la entidad “Caja de Ahorros del Mediterráneo” participe en este proyecto, haciéndolo posible gracias a su generosa aportación. La firma del convenio-colaboración, tuvo lugar el 15 de diciembre en las oficinas de Valencia de la CAM, donde se reunieron el director gerente de la fundación ROSE (CAM) Rafael Olivares, el representante de la ONG. “Aikido por la Paz” Xisco Alberti, y por el Club Herca Gonzalo y Vicente Carratalá. n 66
•
BIMTorrent
De izquierda a derecha José Hernández (CAM), Vicente y Gonzalo Carratalá (HERCA), Rafael Olivares (CAM), Xisco Alberti (ONG) y detrás Valentín Benlloch (CAM).
Número 165 · Hivern 2009-2010
Es p o r t s
Primera carrera de San Silvestre Solidaria de Torrent Los participantes proporcionaron más de 800 litros de leche y aceite para el Punto de Alimentos
M
ás de 800 litros de leche y aceite destinados al Programa de Alimentos de Torrent. Es el resultado de la primera edición de la carrera de San Silvestre Solidaria de Torrent, que se estrenaba el 28 de diciembre. Más de 500 corredores se dieron cita junto a La Torre para participar en esta iniciativa que
aúna deporte, buen humor y solidaridad. La carrera tuvo como inicio y fin la plaza Mayor de Torrent. Cientos de niños y mayores acudieron disfrazados a esta cita deportiva, enmarcada en la categoría autonómica, con un recorrido urbano de 3.900 metros. En el momento de retirar el dorsal,
cada participante aportó 1 litro de aceite y 1 litro de leche que los voluntarios de Cruz Roja Torrent recogieron.
Pese a que la inscripción podía realizarse por anticipado tanto por Internet como en la sede de la Fundación Deporti-
va Municipal, la gran mayoría de los participantes acudieron a inscribirse, hasta minutos antes del inicio de la carrera. n
La Banda de Música del Círculo en el Mestalla
L
a Banda de Música del Círculo Católico fue la invitada, en la tarde del pasado sábado 2 de enero, para animar a la afición en el partido de fútbol disputado entre el Valencia y
el Español en el campo del Mestalla. En el descanso del encuentro la Banda fue la protagonista e interpretó diferentes piezas, destacando varios pasodobles. Al final del partido El
Valencia entregó una insignia y un corbatín a la banda como agradecimiento por la visita y la actuación. Recordamos que al final ganó el Valencia por 1 a 0. n
La Banda del Círculo Católico en el Mestalla, y la entrega de la insignia y el corbatín, por parte de un directivo del equipo, al presidente de la Banda, Juan Carlos Piles, acompañado por el primer teniente de alcalde de nuestro Ayuntamiento.
Número 165 · Hivern 2009-2010
BIMTorrent
•
67