Bim 166 by Ajuntament de Torrent

Butlletí d’Informació Municipal Número

166

Primavera 2010 Exemplar gratuït

Telèfons d’interés AJUNTAMENT............................................ 96 111 11 11 www.torrent.es info@torrent.es (FAX).........................................................................96 159 98 10 Actes i Resolucions................................................96 111 18 21 Activitats........................................................................ Ext. 1050 Bim i Publicacions Municipals............ 96 111 11 11. Ext. 1156 bim@torrent.es BLOC-EV..................................................................96 111 18 09 Cadastre Urbà............................................................... Ext. 1099 CCOO.......................................................................96 111 11 62 Compres........................................................................ Ext. 1049 Contractació...........................................................96 111 18 17 Coordinació de la Delegació de Festes i Falles......................... 96 111 11 75 / 600 962 514 CSIF..........................................................................96 111 11 63 Cultura........................................................................... Ext. 1171 Educació........................................................................ Ext. 1068 Estadística......................................................... Ext. 1047 / 1048 Gabinet D’Alcaldia..................................................96 111 18 02 alcaldia@torrent.es Gabinet de Comunicació............................................. Ext. 1170 Urbanisme...............................................................96 111 18 12 Informació i Registre General................................96 111 11 11 Informàtica i Telecomunicacions..........................96 111 18 28 Medi Ambient............................................................... Ext. 1123 Obres Públiques........................................................... Ext. 1062 Oficina de Promoció I Ús del Valencià....................... Ext. 1069 Partit Popular..........................................................96 111 18 07 Pressupostos i Comptabilitat................................96 111 18 14 PSPV-PSOE..............................................................96 111 18 06 Recursos Humans..................................................96 111 18 29 Relacions Exteriors i Unió Europea............................ Ext. 1052 Secretaria General..................................................96 111 18 03 Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports............... Ext. 1034 Transport Urbà.............................................................. Ext. 1177 Tresoreria....................................................................... Ext. 1091 Tributs no Periòdics...................................................... Ext. 1057 Tributs Periòdics........................................................... Ext. 1815 UGT..........................................................................96 111 11 61 AJUNTAMENT Altres dependències municipals Aigües de l’Horta....................................................96 158 01 29 Benestar Social.......................................................96 111 18 60 Biblioteca Metro.....................................................96 111 18 51 Brigada d’Obres......................................................96 111 18 61 Camp de Futbol Sant Gregori...............................96 156 03 46 (Cafeteria)..............................................................96 158 00 37 Casa de Cultura i Biblioteca..................................96 111 18 50 Centre d’Esplai Carrer Toledo...............................96 156 49 76 Centre d’Informació Juvenil...................................96 158 96 24 Centre de Comunicació i Serveis Interculturals.. 96 157 00 31 Centre Social Xenillet Carrer Albades..................96 111 18 63

Centre Social La Marina (Hernández Malillos) ...........................................96 111 18 64 Consell Agrari..........................................................96 155 16 84 Consum...................................................................96 111 18 58 Dona........................................................................96 111 18 59 Polítiques Actives d’Ocupació..............................96 111 18 68 EMAT.......................................................................96 111 18 52 FCC Medi Ambient.......................96 156 53 53 / 96 156 38 98 Fundació Esportiva Municipal...............................96 156 23 46 Gabinet Psicopedagògic Municipal......................96 111 18 39 Grua Municipal.......................................................96 156 73 13 L’Auditori.................................................................96 158 10 77 Mercat Central........................................................96 155 94 52 Mercat Sant Gregori...............................................96 155 24 71 Nous Espais, SA......................................................96 156 54 56 Mesures Judicials...................................................96 156 81 87 Piscina Municipal Parc Vedat . ..... 647 447 362 / 675 923 121 Policia Local. Oficines............................................96 111 18 92 Policia Local Vedat.................................................96 155 10 41 Policia Local Xenillet carrer Albades....................96 156 81 87 Poliesportiu El Vedat..............................................96 156 63 51 (Cafeteria)..............................................................96 156 39 30 Poliesportiu Anabel Medina..................................96 157 33 78 (Cafeteria)..............................................................96 157 33 33 Protecció Civil.........................................................96 155 90 63 Regidoria de la Dona, Sanitat i omic......................... Ext. 1675 Retosa......................................................................96 111 18 70 Sanitat......................................................................96 111 18 57 Serveis Socials carrer La Marina...........................96 155 77 09 Torrent Activa carrer Joan xxiii.............................96 156 45 63 TELÈFONS D’URGÈNCIA Comissaria Policia Nacional..................................96 155 44 99 (Emergències).......................................................................091 Bombers..................................................................................112 (Emergències).......................................................................112 Atenció a Víctimes de Maltractaments................96 111 18 68 Policia Local. Dependències.................................96 111 18 92 (Emergències).......................................................................092 Avisos i urgències de 8 a 15 hores, excepte festius Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28.....................96 197 42 84 Urgències de 15 a 8 hores, festius les 24 h. Pac Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28 ............96 197 42 65 Avis d’incidències de l’aigüa i del clavegueram.........................................................96 158 01 29 Avís d’incidències urbanes....................................902 300 392 Taxis......................................................................... 96 155 10 55 ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS Agència Repsol-Butano Oficines..........................96 155 02 28 Agència Repsol-Butano Magatzem......................96 155 16 30 artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca)..........................................96 156 46 58

FARMÀCIES DE GUÀRDIA abriL 26 Dl I. Cabañes 27 Dt M.D. Navarro 28 Dc Vta. Hortigüela 29 Dj E. Segarra 30 Dv Santos Patronos maig 1 Ds J. Mateu 2 Dg M. Nemesio 3 Dl A. Castelló 4 Dt Vta. Hortigüela 5 Dc Campos-MtezCarratalá 6 Dj J. Fontestad 7 Dv M.I. Martínez 8 Ds R. Belzunce 9 Dg A. Pascual 10 Dl A. Martínez 11 Dt E. Benlloch 12 Dc M. Nemesio 13 Dj R. Belzunce 14 Dv J. Mateu 15 Ds Campos-MtezCarratalá 16 Dg A. Martínez

•

BIMTorrent

17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dl M. Ros Dt I. Carbonell Dc C. Vicedo Dj A. Pascual Dv R. Medina Ds M. Ros Dg E. Benlloch Dl Padre Méndez Metro Dt A. De Gregorio Dc J. Martínez Dj E. Segarra Dv M.l. Castillo Ds I. Carbonell Dg J. Fontestad Dl I. Cabañes

juny 1 Dt M.d. Navarro 2 Dc Vta. Hortigüela 3 Dj M. Ferrandis 4 Dv Santos Patronos 5 Ds C. Vicedo 6 Dg R. Belzunce 7 Dl M. Ros 8 Dt Vta. Hortigüela

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dc J. Mateu Dj M. Nemesio Dv A. Pascual Ds M.I. Martínez Dg Campos-MtezCarratalá Dl A. Martínez Dt E. Benlloch Dc J. Fontestad Dj J. Martínez Dv Padre Méndez Metro Ds R. Medina Dg E. Segarra Dl A. Castelló Dt I. Carbonell Dc C. Vicedo Dj M.i. Martínez Dv R. Medina Ds Padre Méndez Metro Dg I. Carbonell Dl Campos-MtezCarratalá Dt A. De Gregorio Dc R. Belzunce

CEFIRE (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius)..........................................96 157 20 61 CEGAS S.A............ 96 155 92 56 / 96 377 83 87 / 900 700 365 Cementeri Parroquial.............................................96 156 35 74 Centres d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual).......................................................96 155 25 38 (Federico Maicas).................................................96 155 51 40 Centre de Diàlisi.....................................................96 157 21 95 Centre de Drogodependències............................96 155 69 11 Centre de Prevenció del Càncer de Mama.........96 156 49 03 Centre de Salut Mental..........................................96 197 48 68 Centre de Salut Pintor Ribera. Cita prèvia...........96 197 42 60 Servei de Planificació familiar.............................96 156 46 21 Centre de Salut Pública del Departament n. 9.................................................96 197 48 75 Conservatori de música Mestre Joan Roig...............................................................96 155 13 23 Consultori Sants Patrons Cita prèvia Especialitats......................................96 192 48 50 Centre de Salut Torrent II. Cita prèvia..................96 197 48 40 Centre de Salut Mental........................................96 197 48 68 Drogodependències............................................96 197 48 68 Consultori del Vedat...............................................96 156 27 68 Correus....................................................................96 155 05 96 Creu Roja.................................................................96 156 60 74 (Emergències).......................................................96 367 73 75 Departament de la Dona.......................................96 111 18 59 ECOPARC................................................................96 156 31 92 FAC (Federació d’Associacions Ciutadanes)................96 156 49 97 Fernanbus...............................................................96 150 00 82 FGV Estació de Trens de Torrent...........................96 155 16 29 FGV Telèfon d’Informació......................................900 46 10 46 Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària)........................................96 155 94 12 Iberdrola..................................................................96 351 07 22 INSS..........................................................................96 155 00 75 Jutjat de Torrent – Num. 1.....................................96 192 76 03 Jutjat de Torrent – Num. 2.....................................96 192 76 06 Jutjat de Torrent – Num. 3.....................................96 192 76 09 Jutjat de Torrent – Num. 4.....................................96 192 76 12 Jutjat de Torrent – Num. 5.....................................96 192 76 15 Jutjat de Torrent – Num. 6.....................................96 192 76 18 Jutjat de Torrent – Num. 7.....................................96 192 76 50 Jutjat de Torrent – Num. 8.............................96 156 07 59 / 90 Jutjats Servici comu...............................................96 192 76 25 Jutjat de Torrent (violència) – num. 1............96 158 01 93 / 94 Jutjats – Deganat....................................................96 192 76 00 Jutjats – Registre civil ............................................96 192 76 27 Mancomunitat de l’Horta Sud...............................96 157 20 11 Museu Comarcal....................................................96 158 82 21 Registre de la Propietat Torrent 1.........................96 155 43 59 Registre de la Propietat Torrent 2.........................96 158 83 10 Registre de la Propietat Torrent 3.........................96 155 28 07 SERVEF / INEM........................................................96 158 87 91 Tanatori Torrent Sant Josep.........96 156 46 32 / 96 127 22 00 Tanatori Mémora..........................96 158 85 80 / 96 158 85 85 Tresoreria General de la Seguretat Social............96 158 80 30

Horaris farmàcies TITULAR/ADREÇA

HORARI De dilluns a divendres Dissabtes

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h. De 9,30 a 14 h. • R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • I. Cabañes. Pintor Ribera, 28 De 8,30 a 20,30 h. De 9 a 13,30 h. • Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • I. Carbonell. Pare Méndez, 166 De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h. De 9,30 a 14 h. • A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • A. De Gregorio. San Ernesto, 2 De 9 a 14 i de 16,30 a 20,30 h. De 9,30 a 14 h. • M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 De 9 a 22 h. De 9 a 22 h. • J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • V. Hortigüela. Sagra, 14 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • La Torrentina. Plaça La Torrentina, 4 De 9,30 a 14 i de 17 a 20.30 h. De 9,30 a 14 h • A. Martínez. Av. País Valencià, 113 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • J. Martínez García. Pare Méndez, 56 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20,30 h. De 9,30 a 13,30 h. • J. Mateu. Av. País Valencià, 52 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • R. Medina Almerich. Azorin, 10 De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20 h. De 9.30 a 13.30 h. • M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • M. D. Navarro. L’Horta, 17 De 9 a 21 h. De 9 a 14 h. • Pare Méndez-Metro. Pare Méndez-Metro, 111 De 9 a 14 i de 16,30 a 20 h. De 9,00 a 14 h. • A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. • Santos Patronos. Sants Patrons, 42 De 8 a 20 h. De 9,30 a 13,30 h. De 9 a 13.30 i de 17 a 20 h. De 9 a 13.30 h. • San Valeriano. Pintor Renau, 23. • C. Vicedo. Av. País Valencià, 132 De 9 a 14 i de 16,30 a 21.30 h. De 9 a 14 i de 16,30 a 21.30 h.

TELÈFON 96 157 23 75 96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 59 71 96 155 49 23 96 129 49 15 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 14 83 96 155 11 68 96 129 28 48 96 155 54 51 96 117 78 04 96 155 05 42 96 157 14 14 96 157 11 19 96 156 45 58 96 156 25 40 96 155 05 82 96 156 38 69 96 156 26 10 96 108 14 30 96 156 21 00

Número 166 · Març-abril 2010

Número

166

Sumari

Març-abril 2010

BIMTorrent PORTADA i CONTRAPORTADA Festes de Torrent. EDUCACIÓ 4 Una Harley, motores y cajas de cambio para el IES Marxadella por su prototipo, ganador del concurso nacional. La Conselleria d’Educació licita les obres del col·legi número 10. Pràctiques de Màster en Secundària a l’IES Tirant lo Blanc. 5 Matrícula para el Curso 2010-2011. Escolars en el Dia de la Pau. Guia de recursos i serveis educatius. 6 Els jocs populars més tradicionals al Parc Central. Visita d’estudiants a l’Ajuntament. Guía para aconsejar y detectar el acoso escolar. 7 Los escolares toman la palabra.

LA CIUTAT 8 Más de 6 millones de euros del Fondo Estatal para conservar el entorno, mejorar el tráfico, y adecuar espacios para mayores y jóvenes. 10 Concurso y Feria de Modelismo. Arquitectos de la ciudad en la redacción de proyectos y dirección de obras municipales. Primer “Outlet” de Vivienda. Jornadas de colegios oficiales de administradores de fincas y arquitectos técnicos. 11 L’Associació de Discapacitats (ADISTO) utilitzarà el centre social La Marina. Baixa la taxa de delictes a Torrent. 12 EL CONSELL APROVA QUE TORRENT SIGA “GRAN CIUTAT”. 14 Emissores digitals per a coordinar els cossos d’emergència i seguretat. Il·luminació renovada. Cuatro cámaras dan seguridad para Camí La Nòria y usuarios del metro en el subterráneo de la estación.

15 PRIMERA PIEDRA DE LA CASA DE LA DONA.

19 Tras 53 años de emisiones analógicas de televisión en la Comunitat se pasa a la TDT.

FESTES 16 Torrent va viure intensament les Falles. 20 Sant Antoni Abat. Mig Any de Moros i Cristians 21 L’Entrada de la Flor. Sant Blai 22 Carnestoltes. La Setmana Santa i el primer

29 La Asociación Laura Vicuña obtiene la Certificación de Calidad ISO 9001. Convenio entre el Ayuntamiento y el Síndic de Greuges. 30 Fondos para Haití desde UNICEF. Campaña solidaria de recogida de móviles desde el Día Mundial contra el Cáncer. Concierto a beneficio de Manos Unidas.

TORRENT AL COR 26 ELS OFICIS QUE HAN PASSAT A LA HISTÒRIA.

JOVENTUT 31 Premis de Fotografia i Concurs de Reportatge Audiovisual “TorrenTJove”. “Vive Torrent”, nueva revista.

CULTURA 32 LA TORRE FUE CONSTRUIDA EN LA ÉPOCA MUSULMANA

33 PRIMERA EDICIÓN DEL FESTIVAL ECOS DE LA MEDITERRÀNIA EN L’AUDITORI. El EMAT expone “De Pictura. En Defensa de la Belleza”. 34 Clausura del cicle “La veu amb què parlaven els nostres pobles”. L’Auditori estrenà “Madame Butterfly”. 35 PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2009 (i II) 40 Estrena del pasdoble “Fallera Major Infantil de Torrent” de José Martínez. 41 Sergio Rodrigo gana el premio Vicente Galbis. El grupo de teatro Retablillo pone en escena “Romeo y Julieta”. Presentació del llibre de poesia Espiga de Berna Blanch.

MEDI AMBIENT 42 La zona de l’aqüeducte dels Arquets s’ha repoblat amb ametlers. Manteniment i senyalització de les sendes. Senyalització de les vies d’evacuació del Vedat. 43 El cierre de la cantera de la Sierra Perenxisa. Limpieza del barranco.

NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT

Encontre Gloriós com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic.

SOCIETAT 24 TORRENT, UN LUGAR PARA EL ENTENDIMIENTO. Hablando con una rumana. 28 Promoció Econòmica entrega els premis ENCADENATS. Visita del Consell Agrari a la Fira de Saragossa. XXXI Jornades de Cítrics de la Caixa Rural.

44 EDICTE: ORDENANÇA REGULADORA DEL PREU PÚBLIC PER A L’ADQUISICIÓ DE LA PUBLICACIÓ “GUIA D’ITINERARIS”. En record d’Amalia Torrent Garrigues. ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS.

ESPORTS 46 Becas para jóvenes deportistas de élite. 47 Valencia C.F. y F.C. Barcelona se enfrentaron en el partido de la liga de Fútbol Indoor. Paco Alcácer defiende los colores de la selección Española de Fútbol Sub-17 para el Europeo.

CONSELL RECTOR Presidenta: Amparo Folgado Tonda. Vocals: Modesto Salvador Muñoz Puchol, José Vicente Gallego Madramany, Rosa Ortí Fernández, Francisco Miguel Vilanova Moncholí, Ramón Pacheco Sarabia, José Antonio Veiga Gómez, Encarnación Redón Garrido, i Fernando Martínez Gómez. Direcció i coordinació: Ana Coronado Gavilán. Han col·laborat en este número: Delegació d’Educació, Gabinet de Comunicació, Premsa de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, Aitor Sánchez, Premsa del Club de Gerents, Paula Lerma, Valentín Benlloch, Paco Fenoll, CIJ, Rafael Martínez i Lourdes Roca, l’Auditori, EMAT, José Vicente Alabajos, Òscar Pérez. Fotografies: Arxiu BIMTorrent, Torrent Imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960), A.C., Inma Sánchez, Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, Aitor Sánchez, Paula Lerma, José Vicente Alabajos, i altres col·laboradors. El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L'Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen. D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 10.000 exemplars.

IMPRIMEIX: ROTODOMENECH, S.L. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT. DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

Número 166 · Març-abril 2010

BIMTorrent

•

Educac i ó

Una Harley, motores y cajas de cambio para el IES Marxadella por su prototipo, ganador del concurso nacional

Motor, diseño y eficiencia de vanguardia han sido los principales motivos que hicieron ganar al alumnado de automoción del Instituto La Marxadella el primer premio nacional de Harley Davidson & Buell 2009. El centro presentó a dos equipos formados por dos de los ciclos formativos de mecánica y carrocería, uno de ellos resultó vencedor entre los 30 grupos de estudiantes que optaban al título. El 9 de febrero el centro educativo recibía una Harley Davidson V-Rod, dos motores de la marca Harley, valorada en más de

20.000 euros, junto a dos cajas de cambio como material para la escuela profesional como premio por su diseño. La alcaldesa, el director del centro y un representante de la Consellería de Educación, acudieron a este acto de reconocimiento por la buena labor realizada. El Jefe de Ventas de Harley Davidson en España y Portugal entregaba los diplomas acreditativos de finalista y ganador a un representante de cada uno de los grupos ganadores del IES La Marxadella.

compañía Harley Davidson, superado por los dos equipos representantes del IES Marxadella, que quedaron en segundo y tercer lugar entre los 30 concursantes nacionales. Una vez sobrepasada la primera fase, los candidatos debían presentar antes del 15 de junio un proyecto en formato digital sobre un prototipo de una

studiantes de automoción del Instituto la Marxadella, de 18 y 19 años, debían diseñar cómo sería para ellos la motocicleta ideal. Los profesores eligieron entre su alumnado las dos mejores opciones y las dividieron en equipos para trabajar en común las distintas percepciones sobre la Harley Davidson. El diseño

que finalmente fue seleccionado tiene como novedad un confortable asiento que aparentemente es monoplaza, pero al incorporarse el conductor permite la posibilidad de unirse un segundo acompañante. El concurso constó de dos pruebas eliminatorias, la primera consistía en un test teórico de la historia de la

La Conselleria d’Educació licita les obres del col·legi número 10 E

l col·legi número 10 comporta una despesa de més de 8 milions d’euros d’inversió per part de la Generalitat Valenciana, pressupost pel qual ix a licitació la construcció d’este col·legi. El termini per a la presentació de les propostes de les empreses finalitzava el 29 de març. A partir d’este període, la Conselleria haurà de valorar i de realitzar

•

BIMTorrent

l’adjudicació de forma provisional, i posteriorment l’adjudicació definitiva. El col·legi número 10 tindrà capacitat per a 550 escolars. Actualment, ubicat en aules prefabricades, atén 210 alumnes. Fa 25 anys que no s’ha construït cap col·legi de primària a Torrent. n Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

motocicleta Harley Davidson & Buell para el año 2020. El Instituto la Marxadella pretende formar al alumnado de automoción a través de una educación técnicopráctica. Las asignaturas de teoría se completan con prácticas en el taller que se distribuyen a lo largo de la semana, dependiendo de las horas de cada asignatura. n

Pràctiques de Màster en Secundària a l’IES Tirant lo Blanc

’IES (Institut d’Educació Secundària) Tirant lo Blanc ha sigut seleccionat per la Conselleria d’Educació com a centre per a l’alumnat que fa les pràctiques del Màster en Secundària. És l’únic centre de Torrent on es podrà formar el nou professorat de secundària. Este màster substitueix l’antic CAP. n Número 166 · Març-abril 2010

Ed u c a c ió

MATRÍCULA PARA EL CURSO 2010/2011 COMISIÓN MUNICIPAL DE ESCOLARIZACIÓN

Del 4 al 14 de mayo se ha de presentar esta documentación para la escolarización: • Impreso de matrícula, que se facilitará en los centros escolares de Torrent, en el Ayuntamiento o través de la Web de la Consellería de Educación. (www.edu.gva.es) • Fotocopia de la hoja de inscripción en el libro de familia de su hijo/hija. • Fotocopia del DNI del padre/madre o tutor. • Fotocopia de un recibo de agua o luz o teléfono actualizado o contrato de alquiler. • El certificado acreditativo del empadronamiento de los miembros de la unidad familiar, en caso de discrepancia entre los domicilios que figuren en ambos documentos. • En caso de utilizar el domicilio laboral para la admisión, se presentará certificación de la empresa que acredite suficientemente la relación laboral y el domicilio del centro de trabajo, más el informe de vida laboral emitido por la Tesorería General de la Seguridad Social.

Escolars en el Dia de la Pau

rop de mil alumnes de 5é i 6é de primària de 16 col·legis van participar el dia 1 de febrer en un acte celebrat amb motiu del Dia de la Pau a la plaça de la Llibertat. L’acte, organitzat per la Delegació d’Educació, va ser un esNúmero 166 · Març-abril 2010

pectacle de màgia, humor i globoflèxia. Al final, la regidora d’Educació, Lola Roch, va pujar a l’escenari per a iniciar la lectura d’un Manifest per la Pau, que van continuar altres sis xiquets i xiquetes triats entre els escolars. n

• El criterio renta se acreditará mediante la cumplimentación del anexo VI de la Orden que se facilitará en los centros. • El supuesto de discapacidad de algún miembro de la familia se acreditará por medio del correspondiente certificado emitido por la Consellería de Bienestar Social. • La condición de familia numerosa se acreditará aportando el título oficial. • Documento sanitario. • Madres gestantes: Certificado médico oficial emitido por el facultativo que atiende a la gestante o informe de la historia obstétrica emitida por el facultativo de la agencia valenciana de salud que la atiende. En cualquier caso se deberá hacer constar la fecha prevista para el parto. (Se deberá aportar siempre original y copia de todos los documentos.)

Guia de recursos i serveis educatius L

’Ajuntament ha publicat una Guia de recursos educatius per tal que la població, i sobretot l’alumnat i les seues famílies, tinguen informació de les dades bàsiques dels centres docents de la nostra ciutat, de totes les activitats de caràcter educatiu que es realitzen a la nostra població i dels recursos que ofereix l’Ajuntament des de les seues delegacions. La publicació d’esta guia, disponible també en el web de l’Ajuntament, www.torrent.es, es planteja arran del Mapa Educatiu de Torrent, realitzat al si de la Xarxa Temàtica de Transversalitat, pertanyent a la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores, que forma part al seu torn de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, de les quals l’Ajuntament de Torrent és soci actiu i ha participat en diversos grups de treball. Anteriorment es van editar dos publicacions: una Guia de recursos socioeducatius amb les dades bàsiques dels centres educatius, associacions i entitats de qualsevol tipus; i una Guia de centres educatius amb informació bàsica i útil relativa als col·legis i entitats educatives de Torrent. n BIMTorrent

•

Educac i ó

Els jocs populars més tradicionals al Parc Central

ambor i, birles, botar a la corda, el caixó, el mocador, el joc de les cadires, etc., unes propostes lúdiques de les quals van poder disfrutar els escolars dels tres centres d’educació especial i els de primària en les Jorna-

des de Jocs Populars 2010. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament realitzava el 23 i el 25 de març un parell de sessions, en les quals tant l’alumnat d’educació especial com de primària

van viure com jugaven els seus majors i gaudiren dels jocs populars més tradi-

cionals a l’esplanada de la Ciutat de l’Esport, al Parc Central. En finalitzar les jor-

nades, es lliurà un diploma recordatori de la participació a cada col·legi. n

Visita d’estudiants a l’Ajuntament L

’alumnat de 1r de batxillerat del centre Madre Sacramento visità el dia 12 de març l’Ajuntament per a conéixer com funciona, les competències que tenen els consistoris o com es desenvolupa un ple. Van fer preguntes a l’alcaldessa, Mª José Català, i als regidors d’Educació, Lola Roch, d’Economia i Hisenda, Juan García, i de Recursos Humans, Amparo Folgado. n

Guía para aconsejar y detectar el acoso escolar

ara informar, orientar y asesorar a los miembros de los sectores que forman parte de la comunidad educativa (profesorado, alumnado y familias) se ha elaborado una guía del Grup de Treball sobre Convivència Escolar de IES la Marxadella, con el patrocinio del Ayuntamiento, a través de la Delegación de Educación, que permite conocer y aplicar las líneas de actuación y prevención ante problemas relacionados con

•

BIMTorrent

la escuela, como el acoso escolar, conocido con la palabra inglesa Bullying, que se refiere a todas las formas de actitudes agresivas, intencionadas y repetidas, que ocurren sin motivación evidente, adoptadas por uno o más estudiantes contra otro u otros. El maltrato entre compañeros puede aparecer de formas muy diversas, a través de peleas, agresiones físicas, y a intimidaciones de diferente índole. n Número 166 · Març-abril 2010

Ed u c a c ió

Los escolares toman la palabra con propuestas para la ciudad Aprobada la tramitación de las actuaciones que acuerde el Consell de Xiquets i Xiquetes

escolares del Consell de Xiquets i Xiquetes se reunieron en el salón de plenos con al alcaldesa, María José Català, para debatir diferentes propuestas medioambientales y deportivas. El Ayuntamiento contará con la opinión de los escolares para mejorar la ciudad en cuestiones como ampliar las zonas verdes, instalar canchas de básquet en Parc Central, remodelar el Trinquet o un mayor cuidado de los espacios comunes como parques y jardines. En la aprobación definitiva des los Estatutos de este Consell dels Xiquets se acordó por unanimidad en el pleno la propuesta de la concejala de Educación y Juventud sobre “asumir el compromiso de preferencia en el tratamiento y tramitación de cualquier propuesta que provenga de este nuevo órgano de participación de los niños y niñas de Torrent de manera que se dé traslado inmediato a cualquier otra delegación o técnico que haya de estudiar y resolver estas propuestas. Al tiempo que se responda de forma inmediata al Consell de Xiquets y Xiquetes de las propuestas resueltas”. Cada colegio elige de forma democrática a un delegado o delegada que le repreNúmero 166 · Març-abril 2010

senta en el Consejo de Niños, organismo formado por 15 alumnos de 15 colegios diferentes, en el que cada escolar de quinto curso de educación

Primaria plantea sus propuestas para diseñar nuevos proyectos para Torrent. Desde el Ayuntamiento se interesan en sus propuestas que destacan

la importancia de trabajar en el mantenimiento de las zonas verdes y de ocio. Todo lo debatido se recoge en un acta. Esta actividad servirá para que

los niños y niñas conozcan la realidad de su municipio y para aumentar su interés en fomentar una conducta respetuosa con el entorno. n BIMTorrent

•

Ciu t a t

Más de 6 millones de euros del Fondo Estatal para conservar el entorno, mejorar el tráfico, y adecuar espacios para mayores y jóvenes Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

El Ayuntamiento aprobaba en el pleno del 29 de enero gasto del Fondo Estatal de Inversión Local para 2010. Se realizarán 25 actuaciones de mejora en el patrimonio forestal, la protección contra incendios, la construcción de los centros de mayores de Bellido y San Enrique, la creación de l’Espai para los jóvenes y la primera Central de Tráfico para controlar la movilidad urbana de la ciudad. En total, más de 6,6 millones de euros que servirán para renovar la cara de Torrent y generar empleo en esta época de crisis. Los proyectos, que fueron aprobados con los votos a favor de PP y PSPV con la abstención del Bloc, contemplan inversiones para jóvenes, mayores, cuidado del medio ambiente y mejoras en todos los barrios, con el soterramiento de contenedores, la rehabilitación de la pasarela que une Parc Central con la Ciutat de l´Esport, o las obras de alcantarillado en diferentes zonas. Central de Control del Tráfico: Una de las inversiones va destinada a mejorar el tráfico con la instalación de la Central de Control del Tráfico. Este proyecto contempla la instalación de cámaras inalámbricas, interconectadas entre sí para el control de diversos puntos y cruces peligrosos de la ciudad a través de la central de control del tráfico, que entrará en funcionamiento hacia finales de año. Se instalarán treinta y cinco cámaras de control de accesos en seis puntos de entrada a la ciudad; también habrá cámaras de circuito cerrado de televisión en diversos puntos que suelen ser conflictivos en cuanto al tráfico y la circulación, y un control remoto de accesos, paneles informativos con estado del tráfico, obras o incidencias en tiempo real, y una web en la que consultar el estado del tráfico en tiempo real y las plazas de aparcamiento que hayan disponibles. La inversión en el sistema centralizado de control y gestión del tráfico es de 1.617.000 euros, que se financiarán con cargo al Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local.

•

BIMTorrent

L’Espai para jóvenes y 15 puntos de Internet gratis en la vía pública: Otra parte se destinará de WIFI en 15 puntos de a crear espacio para los la ciudad. “L’Espai” , valojóvenes, y un servicio de rado en más de un millón Internet gratuito a través de euros, que estará ubi-

cado en la segunda planta del Edificio Metro, donde se prestarán servicios de asesoramiento y formación para los jóvenes, zonas de estudio, consulta y lugares de ensayo para grupos locales. Cerca del 35% de la población activa de Torrent es joven. El local de más de 1.000 metros cuadrados acogerá un centro de asesoramiento juvenil en materia de vivienda, empleo, subvenciones, salas polivalentes para cursos de formación y talleres, salas exposiciones, un ciberespacio con apuestas por las nuevas tecnologías, y un espacio de estudios de ensayo y emisión. E l Co n s i s t o r i o d e s tinará una partida a la colocación de espacios de Internet gratuito con el objetivo de desplegar una red inalámbrica en el municipio para que toda la ciudadanía, especialmente la juventud, acceda gratuitamente a Internet desde los 15 puntos. El acceso será restringido en tiempo y por contenidos con filtros para proteger a los menores; previendo evitar colapsos de la red no permitiendo las descargas masivas. Número 166 · Març-abril 2010

L’Hort de Trénor: En materia medioambiental el Ayuntamiento contempla dedicar más de 800.000 euros al Parc de Trénor, recuperando y restaurando este parque, bien de interés cultural de la ciudad. Con este proyecto se repararán las sendas del interior, se mejorará el arbolado y las fuentes. Una completa recuperación que optimice su conservación con actuaciones que van desde una mayor iluminación o el mobiliario urbano, hasta la limpieza de todos los caminos y zonas de arbolado.

Inversión para los mayores: Se reformarán dos centros de mayores para la vida social de este grupo de edad, el centro de la calle Bellido y el de San Enrique. A la reforma de estos centros se une la remodelación y ampliación del centro Virgen del Olivar, en construcción; y también la futura casa del Mayor en el centro San Cayetano, la cual se ejecutará con fondos de la Generalitat Valenciana.

l resto de actuaciones se harán en la red de saneamiento y agua potables de más de seis calles y barrios. Y el soterramiento de los contendores de diez calles distribuidas en varios barrios, junto con la mejora de la accesibilidad a Parc Central y Ciudad del Deporte. Se instaNúmero 166 · Març-abril 2010

Medioambiente: Se concluirá el novedoso sistema de protección de El Vedat (SIDEINFO), que incluye la instalación de quince cañones de agua formando un cortafuegos en la zona boscosa para prevenir de conatos de incendios y favorecer el acceso de los servicios de emergencia. El verano pasado se instalaron los tres primeros y se completa la actuación hasta llegar a los 15, y la colocación de hidrantes a ras de suelo para acceso de vehículos autobomba. Cada uno de los cañones se encuentra a una altura por encima de las copas de los árboles; tiene un alcance de 60 metros y su caudal es de 1.400 litros por minuto. Con él se complementa el primer Plan de Autoprotección y Evacuación de El Vedat, puesto en marcha por el Ayuntamiento.

larán unos cincuenta y seis contenedores soterrados. Los fondos del FEIL para gasto corriente el Ayuntamiento los destinará a mejoras, reparaciones y mantenimiento de los colegios públicos y al Gabinete Psicotécnico Municipal, que atiende cada año a cerca de tres mil escolares. n BIMTorrent

•

Ciu t a t

Concurso y Feria de Modelismo L

a XV edición del Concurso y Feria de Modelismo, que organiza la Asociación Modelista Torrent, abrió sus puertas del 9 al 11 de abril en l’Auditori a unos diez mil visitantes (muchos de ellos llegados de toda la geografía española y otros de países como Inglaterra, Francia, Italia, Grecia, Canadá, Suiza, Turquia o Taiwan), para disfrutar de más de 1.300 piezas que se exhibieron en lo que se ha convertido en el principal referente europeo y uno de los encuentros más importantes de los que se celebran a nivel mundial. Coincidiendo con esta feria se celebraba en Torrent el campeonato del mundo de

E modelismo donde España quedaba en segundo lugar tras Italia. La exposición mostró escenas, figuras, vehículos militares, aviones o figuras de fantasía, y cerca de una veintena de casetas ofrecían a los visitantes novedades en piezas y pintura, y libros

para iniciarse en este mundo de modelismo. El jurado no lo tuvo fácil, dada la gran calidad de las piezas que este año se presentaron al concurso en diversas categorías: aviación, figuras, vehículos militares, ciencia ficción, vehículos civiles y escenas. n

Primer “Outlet” de vivienda Información facilitada por el Gabinete de Prensa del Club de Gerentes

l Club de Gerentes prepara la primera Feria Outlet Torrent de vivienda destinada a la compra y venta de viviendas, que se celebrará del 12 al 16 de mayo en las instalaciones del Centro Comercial Las Américas y está dirigida a profesionales y particulares. El Club de Gerentes pretende que esta campaña promueva el mercado inmobiliario. Al atractivo propio de la feria hay que sumarle que se celebrará poco antes de la subida del impuesto del IVA, con lo que la compra de un inmueble en este outlet es una oportunidad única de encontrar una vivienda a un precio asequible. Tras esta edición se realizará otra feria a principios de junio destinada a activar el comercio. n 10

•

BIMTorrent

Arquitectos de la ciudad colaboran en la redacción de los proyectos y dirección de obras municipales l compromiso del Ayuntamiento con el Taller de Arquitectura y Urbanismo, formado por cincuenta arquitectos torrentinos, la mayoría de ellos con despacho abierto en la ciudad, es que sean ellos quienes planifiquen y supervisen los proyectos ejecutados por el Ayuntamiento. Entre las obras que van a diseñar está “L’Espai”, un centro de más 1.000 metros cuadrados destinados a los jóvenes, la urbanización de todas las calles del barrio del Xenillet con una inversión de 3,5 millones de euros, la primera guardería municipal y la remodelación de la pasarela que une las viviendas de Parc Central con la Ciutat de l’Esport. Como ya informamos en su momento, estos arquitectos se unieron hace más de un año para formar un Taller de Arquitectura y Urbanismo de Torrent (TAUT). n

Jornadas de colegios oficiales de administradores de fincas y arquitectos técnicos

l cuatro de febrero se realizaba en l’Auditori la primera jornada profesional de administradores de fincas y arquitectos técnicos de la Comunitat Valenciana. La alcaldesa abría esta jornada empresarial junto a los presidentes del Colegio Oficial de Arquitectos Técnicos y de Administradores de Fincas. El presentador e impulsor de estas jornadas fue José Sales, del Colegio de Administradores de Fincas. n Número 166 · Març-abril 2010

L a

So c i e t a t

C i u tat

L’Associació de Discapacitats de Torrent (ADISTO) utilitzarà el centre social La Marina La rehabilitació del centre es farà amb alumnat dels Tallers d’Ocupació

a Delegació de Promoció Econòmica i Polítiques Actives d’Ocupació ha organitzat diversos cursos que combinen formació i ocupació. Trenta persones sense ocupació reben formació i cobren un salari, i quinze jóvens realitzen un Programa de Qualificació Professional Inicial (PCPI) en perruqueria. Des de finals de 2009, trenta persones de les especialitats d’obra, electricitat, fontaneria i fusteria reben formació teòrica i pràctica i cobren un salari. Estos Tallers d’Ocupació, realitzats per mitjà d’una subvenció

del SERVEF de 559.643 €, van dirigits a trenta persones majors de 25 anys inscrites en el SERVEF com a demandants d’ocupació. Amb la subvenció, s’ha contractat professorat en cada una de les especialitats, un professor de formació bàsica, un director del taller i un administratiu. La formació pràctica que duen a terme estos Tallers d’Ocupació inclouen un objecte d’actuació, una obra municipal en què participaran tots en finalitzar la formació: l’alumnat treballarà en la rehabilitació de l’antic centre social La

Marina, per a transformarlo en el centre per a l’Associació de Discapacitats de Torrent (ADISTO). El centre comptarà amb 3.300 m² més 100 m² de pati exterior, tres aules amb capacitat per a prop de 15 persones cada una, s’instal·laran despatxos de psicologia i logopèdia, així com una sala de reunions per als professionals del centre. Els Tallers d’Ocupació finalitzaran el 29 de desembre. • Programa de Qualificació Professional Inicial (PCPI) en perruqueria: dirigit a jóvens d’entre 16 i 21 anys, amb risc d’aban-

donar l’ensenyament reglat o ja l’han abandonat sense haver finalitzat l’ESO. El programa s’inicià al setembre, finalitzarà al mes de juny i està integrat per quinze aprenents que reben classes als matins. El curs té una formació bàsica, amb matemàtiques, llengua o prevenció de riscos laborals, i formació específica en perruqueria. Tot això es realitza als locals municipals de Torrent Activa, on hi ha una aula de pràctiques de perruqueria. L’alumnat ja té com a clientela habitual el veïnat del barri. n

Baixa la taxa de delictes a Torrent

orrent va registrar una disminució del 2,3 % en els delictes comesos el 2009, per la qual cosa la taxa de criminalitat ha disminuït respecte del 2008. En els dos primers mesos de 2010, la reducció de delictes se situa en un 20,4 %. Este és una de les dades que es van donar a conéixer el 3 de març en la Junta Local de Seguretat, en què participaren l’alcaldessa, el tinent d’alcalde de Seguretat Ciutadana i els responsables del Cos Nacional de Policia, Policia Local i de la Guàrdia Civil. Segons les xifres facilitades per la Policia Nacional, la taxa de criminalitat de 2009 és de 16,78 delictes per mil (16,7 Número 166 · Març-abril 2010

Reunió de la Junta Local de Seguretat

delictes per cada mil habitants), i el 2008 va ser de 17,17 delictes per mil habitants. Els delictes que causen més alarma social i generen més sensació d’inseguretat són el robatori al domicili, amb habitants o sense a l’interior, i els robatoris amb força a les vivendes,

que s’han reduït un 16,28 % i un 37,25 %. També s’han reduït la sostracció de vehicles (un 4,23 %) i els robatoris a l’interior del vehicle (un 14,75 %). Estes xifres d’evolució de la delinqüència van associades a un augment en les xifres de detencions, dades

que indiquen que la resposta policial a la delinqüència és rotunda. L’any 2009 es detingueren 697 persones per delictes i faltes, la qual cosa sí que implica un augment del 2,2 % respecte de l’any anterior. En xifres globals, els servicis conjunts

realitzats pel CNP i la Policia Local en 2009 han sigut 423. Torrent ha incrementat des dels últims anys un 139 % els controls preventius de trànsit i un 314 % els de seguretat ciutadana. n Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament.

BIMTorrent

•

Ciu t a t

EL CONSELL APROVA QUE TORRENT

Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

El Consell, a instàncies de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, ha aprovat l’avantprojecte de llei pel qual Torrent serà considerat «Municipi de Gran Població “Gran Ciutat”», juntament amb les tres capitals de província, Elx i Torrevieja.

l Ple de l’Ajuntament va acordar el 2 d’abril del 2009, per majoria absoluta, acollir-se al règim d’organització dels municipis de gran població, amb els tràmits legals procedents per a la seua autorització. La Conselleria de Solidaritat i Ciutadania ha impulsat l’avantprojecte de llei que haurà de rebre els dictàmens favorables necessaris per a ser aprovat en les Corts. El nostre municipi compta amb una població superior als 80.000 habitants i, atenent les seues especials circumstàncies econòmiques, socials, històriques i 12

•

BIMTorrent

culturals, reuneix els requisits establits per la normativa vigent. Este règim –a més dels municipis amb una població superior als 250.000 habitants; capitals de província amb més de 175.000 habitants; capitals de província, autonòmiques o seus de les institucions autonòmiques– és aplicable també als municipis amb una població superior als 75.000 habitants que presenten circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials. La designació com a “Gran Ciutat” comporta novetats i avantatges per als municipis.

Per exemple, l’Alcaldia pot designar i cessar lliurement els membres de la Junta de Govern. A més, la Junta pot obrir-se a persones que no ocupen una regidoria; fins a un terç de la Junta, sense comptar l’alcalde o alcaldessa, pot estar formada per estes persones. El Ple municipal és molt més parlamentari, amb més debat i hi ha un control major del govern municipal. Els beneficis per a la ciutadania són directes: es potencia la participació ciutadana a través de les Juntes de Districte. També es preveu la possibilitat que l’Ajuntament cree un Con-

sell Social en matèria de desenvolupament local i que tinga un servici jurídic propi, Defensor/a de la Ciutadania, una Comissió de Suggeriments i Reclamacions i més competències en matèria de seguretat ciutadana, trànsit i esport. La consideració de “Gran Ciutat” facilita la modernització de l’estructura orgànica amb la possibilitat d’òrgans de gestió tributària, direccions generals, coordinacions d’àrea i regidories, una Intervenció General Municipal, un òrgan per a la resolució de les reclamacions economicoadministratives, etc. Número 166 · Març-abril 2010

SIGA “GRAN CIUTAT” SUPÒSITS D’APLICACIÓ

TORRENT, GANDIA I ORIOLA SERAN “MUNICIPIS DE GRAN POBLACIÓ” Informació facilitada per la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania

CARACTERÍSTIQUES DEL RÈGIM DE GRAN POBLACIÓ La Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, inclou en el Títol X el règim d’organització aplicable als municipis de gran població, amb una sèrie de novetats i avantatges, més enllà de les purament retòriques o simbòliques, pel fet que una població siga considerada “Gran Ciutat”: •L ’Alcaldia pot designar i cessar lliurement els membres de la Junta de Govern, sense necessitat de donar-ne compte al Ple. • Un terç de la Junta, sense comptar l’alcaldessa o l’alcalde, pot estar formada per persones que no són regidores. • El Ple es converteix en un òrgan de debat, més parlamentari, i de control del govern municipal. • Potenciació de la participació ciutadana a través de les Juntes de Districte. • Creació d’un Consell Social en matèria de desenvolupament local. • Servici Jurídic propi. • Figura del Defensor/a de la Ciutadania. • Comissió de Suggeriments i Reclamacions. • Modernització de l’estructura orgànica amb la possibilitat d’òrgans de gestió tributària, direccions generals, coordinadors d’àrea i regidories, Intervenció General Municipal, un òrgan per a la resolució de les reclamacions economicoadministratives, etc. • Participació amb la resta d’alcaldes i alcaldesses de grans ciutats en la Conferència de Ciutats de la Conferència Sectorial per a Assumptes Locals. • Més competències en matèria de Seguretat Ciutadana, Trànsit i Esport. Número 166 · Març-abril 2010

• Mu n i c i p i a m b una població superior als 250.000 habitants. Article 121.1.a). Aplicació automàtica. • Municipi que siga capital de província amb una població superior als 175.000 habitants. Article 121.1.b). Aplicació automàtica (cas de València i Alacant). • Municipis capitals de província, capitals autonòmiques o seus de les institucions autonòmiques. Article 121.1.c). Per a l’ a p l i c a c i ó d e l règim es requereix la decisió de les Assemblees Legislatives Autonòmiques a petició dels ajuntaments. • Municipis amb una població superior als 75.000 habitants que presenten circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials (supòsit dels tres municipis que promouen la seua declaració). Per a l’aplicació del règim es requereix la decisió de les Assemblees Legislatives Autonòmiques a petició dels ajuntaments. Mitjançant este procediment s’han aprovat les lleis d’Elx i Torrevieja. Torrent presentà la sol·licitud el 8 d’abril del 2009 i el 5 de febrer es va aprovar l’avantprojecte de llei. n BIMTorrent

•

Ciu t a t

Emissores digitals per a coordinar els cossos d’emergència i seguretat

es del 22 de gener, la Policia Local disposa de 80 emissores digitals integrades en la xarxa de Comunicacions Mòbils Digitals d’Emergències i Seguretat (COMDES) de la Comunitat Valenciana, amb un cost de 120.000 euros. El Projecte COMDES consisteix en la construcció, equipament, gestió i operació d’una xarxa corporativa de comunicacions mòbils digitals per als servicis de prevenció, rescat, emergències i seguretat de la Comunitat Valenciana (xarxa COMDES). La xarxa constitueix l’última part d’un sistema d’atenció d’emergències i d’urgències. n

Il·luminació renovada

’ha renovat l’enllumenat públic, que era deficient, col·locant prop de 1.700 nous fanals als carrers. Als barris més alts s’ha instal· lat una nova xarxa d’enllumenat amb fanals de doble braç i focus per a incrementar la llum. Una il·luminació de llum blanca i de consum eficient es traduirà en un estalvi energètic i és més respectuosa amb el medi ambient. Este enllumenat ha sigut finançat amb fons estatals d’inversió local. n

Cuatro cámaras dan seguridad al vecindario de Camí La Nòria y a usuarios del metro en el subterráneo de la estación El control de las cámaras del paso de la estación se realiza desde la central de Policía Local

os más de 700 vecinos del barrio de Camí La Noria, así como los usuarios del metro, se sienten más seguros: cuatro cámaras controlan los accesos al paso inferior ubicado en la estación de metro, con vigilancia durante las 24 horas desde la central de Policía Local. Una reivindicación de este barrio y de los usuarios del metro. E l 2 0 d e e n e r o, el presidente de la Asociación de Vecinos Camí La Noria, Pascual Castro, y el secretario, Manolo Besini, tras entrevistarse con la alcaldesa, visitaban con el 14

•

BIMTorrent

Representantes de la Asociación Camí la Nòria con el concejal de Seguridad Ciudadana en el retén de la Policía Local

concejal de Seguridad Ciudadana, Santiago Miquel, la central de Policía Local para conocer el funcionamiento de este sistema y comprobar

cómo se controla la señal de cada cámara desde la central de la policía. Desde este día se solicitó a la Delegación de Gobierno la autoriza-

ción pertinente de la instalación de estas cámaras por motivos de seguridad. Este sistema permite el almacenamiento de las imágenes recogidas

durante veinte días, para que puedan ser utilizadas como prueba en caso de cometerse un delito, o bien, como parte de la investigación policial. También se está estudiando la posibilidad de que las cámaras den una alarma al operador que las controla, en caso de una caída, un atraco, o que alguien grite por encima de cierto umbral, de manera que cuando se pida auxilio se pueda activar una alarma en el panel de control de las cámaras. n Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Número 166 · Març-abril 2010

L a

C i u tat

Primera piedra de la Casa de la Dona El 5 de marzo se hizo la jornada institucional de la tradicional Semana de la Dona, y se iniciaba a las 12 horas, con la colocación de la primera piedra de la Casa de la Dona, que estará ubicada en la calle Músico Mariano Puig Yago, 8; después se realizaba el acto en que se entregaron los premios Mujer Atenea 2010, tras la comida de hermandad de todos los colectivos de mujeres.

a primera piedra de la Casa de la Dona se colocó en un acto simbólico porque el edificio ya está en construcción. La Casa de la Dona dispondrá de cinco plantas dedicadas en exclusiva a la mujer. Las obras comenzaron el pasado mes de noviembre y tienen un plazo de ejecución de 18 meses, por lo que se prevé que terminarán en verano de 2011. El acto de colocación de la primera piedra contó con la colaboración de las presidentas de los cuatro colectivos de mujeres de la ciudad, que junto a

Número 166 · Març-abril 2010

la alcaldesa y la concejala de la Mujer colocaron una urna con la prensa del día, varias monedas de curso legal y un ejemplar del último número de la revista municipal ATENEA. La Casa de la Dona, que se está construyendo en la calle Músico Mariano Puig Yago, supone más de 1.700 metros cuadrados al servicio de las mujeres de Torrent con una inversión de un millón ochocientos mil euros. n N.D. Para completar la información pueden consultar el número 25 de la revista ATENEA.

BIMTorrent

•

Fall e s

Torrent va viure intensament les Falles Després del 19 de març, Torrent torna a la normalitat. 56 monuments, mascletades, castells de focs artificials i més de 3.100 rams de flors per a la Mare de Déu dels Desemparats són el resum de la setmana festiva més intensa de la capital de l’Horta Sud. L’Ajuntament va plantar la seua desena falla municipal en un any en què la Junta Local Fallera celebrava el quaranta aniversari de les seues Falleres Majors i es feia la Crida a la festa des de La Torre, dotze anys després. AITOR SÁNCHEZ COLLADO

l triomf faller de 2010 té nom propi: Ramón y Cajal va aconseguir el doblet en la categoria d’or tretze anys més tard (amb el Ninot Indultat). “Mar de Mares”, de l’artista Vicente Llácer, ha sigut la proposta guanyadora en aconseguir el primer premi de la Secció Especial amb un gran Neptú i una Sirena que servien de crítica local, imatge que els va fer guanyar també el premi de la premsa. Per la seua banda, una boja pastisseria en la qual no faltaven detalls, pastissos i xicalla van fer que la Falla de l’Ermita aconseguira el doblet en Especial Infantil després de tretze anys sense aconseguir-ho. El segon premi de falla, major i infantil, ha sigut per a la Falla Antoni Pardo (2n premi de la premsa a la crítica local) i el tercer per a Ángel del Alcázar. El tercer premi de crítica local també ha sigut per a la Falla Antoni Pardo. En la Secció Primera, la guanyadora era Sant Roc, amb un espectacular carnaval venecià i una divertida clínica veterinària en la infantil. En la Secció Segona, la falla Cronista Vicent Beguer Esteve va fer doblet amb una falla infantil marina, totalment suspesa en l’aire (i Ninot Indultat) i una falla gran amb una sàtira prehistòrica. En la Secció Tercera, la gran triomfadora ha estat Nicolás Andreu amb “A la deriva” i una falla infantil dedicada al cinema. 15 de març: 10 falles municipals Enguany, el monument de la falla municipal ha fet 10 anys i Salva Fenoll ha sigut l’encarregat de materialitzar el projecte: “Costums i tradi16

•

BIMTorrent

cions”, en el qual una família de torrentins, asseguda sobre un gran pont, estava disposada a ensenyar a qui s’acosta

al nostre poble els costums i les tradicions de Torrent. Al peu del pont, i com a contraremat, un llaurador som-

reia orgullós de pertànyer a la capital de l’Horta Sud. El monument municipal feia un repàs a les nostres festes Número 166 · Març-abril 2010

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

en les escenes, com l’Entrada de la Flor, la Xopà, la tradició musical del nostre poble, la Reina de l’Encontre o la coneguda frase “acabà com el Ball de Torrent”. La nit de la Plantà, un centenar de torrentins, fallers i familiars dels màxims representants de les festes van disfrutar, per primera vegada, d’un espectacle piromusical que va donar pas a la plantada oficial de la falla municipal. En finalitzar el castell de focs artificials, les Falleres Majors i les seues corts d’honor, acompanyades per l’alcaldessa Mª José Català, el regidor de Falles Miguel Monterde i el vicepresident primer de la Junta Local Fallera, Pascual Piles, recorregueren el monument major municipal. Finalment, la Fallera Major Infantil, Maria Fernández Chust, acompanyada per les xiquetes de la seua cort d’honor, col·locà l’últim ninot que faltava a la falla infantil municipal, també a càrrec de Salva Fenoll, amb el lema “Esteu ací?”. Un cadafal de visió futurista i amb missatge de respecte a la natura i a les persones. En un futur no massa llunyà, Blai, el millor dels xiquets astronautes exploradors de la Terra, navega pel cosmos per a poder complir una tasca molt interessant: trobar vida en altres planetes. La falla ens invitava a viatjar per l’univers de la mà d’este xiquet, que tenia la missió de compartir coneixements i ensenyances morals.

2010 Número 166 · Març-abril 2010

BIMTorrent

•

Pirotècnia Caballer fa vibrar Torrent A les 14.30 hores, el poble de Torrent va gaudir dels espectacles pirotècnics oferits per Vicente Caballer, mascletades de gran qualitat que tots els dies van obtindre els aplaudiments del públic abans que finalitzara la disparada. Enguany, a causa de les obres que s’estan realitzant a la fatxada de l’Ajuntament, les Falleres Majors, Maria i Cristina, van presidir estos espectacles des d’una tarima ubicada al passeig central de l’avinguda al Vedat.

16 de març: fervor, devoció… i premis Llàgrimes, emoció i tradició van protagonitzar el primer dia de Falles amb el tradicional trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats, però també alegria i recompensa del treball de tot un any amb la posterior arreplega de premis de les 27 falles de Torrent. El trasllat entre la parròquia del Bon Consell i l’Assumpció de la imatge de la Mare de Déu va ser organitzat, com tots els anys, per la Falla Cotxera, a la qual acompanyaren la resta de comissions de la ciutat, a més de Junta Local Fallera. Durant el trasllat, nombroses persones recitaven versos a la Mare de Déu, a més d’oferir-li rams de flors. En arribar a la plaça de l’Església, les falles van desfilar fins al carrer de Baviera per a arreplegar els premis obtinguts al llarg de l’exercici faller, de mans de les Falleres Majors. 17 de març: Torrent es ret als peus de la Geperudeta Este és un dels dies més esperats per tots els fallers. Emoció i devoció són els sentiments, i l’escenari la plaça de l’Església. Cada any, els 8.000 fallers de Torrent repeteixen este ritual en passar per l’estret carrer que porta a la imatge de la Verge. Catorze falles desfilaren el primer dia fins que a les 21.15 hores entrà a la plaça la Fallera Major Infantil, Maria Fernández Chust, acompanyada pel regidor delegat de Falles, Miguel Monterde, i la Reina Infantil de les festes de Sogorb. Les falleres de la seua comissió, La Plaça, van rebre Maria, que no va poder contindre les llàgrimes en arribar als peus de la Geperudeta per a oferirli les seues flors. 18

•

BIMTorrent

Número 166 · Març-abril 2010

18 de març: 3.100 rams de flors per a un mantell d’emoció Els fallers i falleres torrentins van viure intensament la setmana en què Cristina García Ánchel fou l’encarregada de tancar el segon dia de l’Ofrena, acompanyada també per la seua falla Sant Roc, l’alcaldessa, la Reina de les Festes de Sogorb i les Falleres Majors de Torrent de tots els temps, ja que enguany s’ha celebrat el quaranta aniversari de la creació d’esta figura a Torrent (creada en 1971). Més de 3.100 rams van servir per a decorar el mantell de la Geperudeta, de 6 metres d’alçada, que presidia la plaça.

19 de març: tornar a començar L’últim dia de Falles es va tancar amb la crema dels monuments fallers. A les 21 hores, la Fallera Major Infantil, amb l’alcaldessa, encenia la traca amb què s’iniciava la Cremà de 2010. Un castell de focs artificials va donar pas al culte al foc i a una crema ràpida, a la qual van seguir la resta de monuments infantils de la ciutat. Posteriorment va ser el torn de la major. La falla “Costums i tradicions” es va cremar entre un ramell de focs i espectacle pirotècnic en què les cendres van solcar el cel de Torrent amb l’esperança coneguda que ja comencen les Falles de 2011. n

Tras 53 años de emisiones analógicas de televisión en la Comunitat se pasa a la TDT Se realizó el encendido de la televisión y radio digital desde el centro de Torrent, el tercero más importante de España de la red digital después de Torre España en Madrid y Collserola en Barcelona.

l 25 de marzo, el delegado de Gobierno, Ricardo Peralta, la consellera de Justicia y Administraciones Públicas, Paula Sánchez de León, y la alcaldesa de Torrent, María José Català, fueron los protagonistas del acto del apagado definitivo de la televisión analógica en la Comunitat Valenciana tras 53 años de emisiones, para dar paso a la Televisión Digital Terrestre que ya alcanza al 99,5% de la población, cifra por encima de la media española que se sitúa en el 98%. En este Plan, el Estado atribuyó a los operadores públicos de televisión la Número 166 · Març-abril 2010

responsabilidad de digitalizar el 98% de la población y a los privados el 96%. Por lo que respecta a las Comunidades Autónomas, éstas debían cubrir el 2% de las televisiones públicas restantes y el 4% de las privadas que faltaba por digitalizar. El delegado de Gobierno, la consellera y la alcaldesa, pulsaban el botón que ponía fin a las emisiones analógicas en la Comunitat Valenciana al apagar el último repetidor que quedaba encendido y que es el tercero más importante de España y el principal centro de telecomunicaciones de Abertis Telecom en la Comunitat Valenciana. Desde Torrent, la ciudad de Valencia se ha incorporado totalmente a la era de la televisión digital. Madrid, Barcelona y Sevilla lo hicieron el 30 de marzo. n BIMTorrent

•

Fest e s

La Confraria de Sant Antoni Abat: foguera, processó i benedicció d’animals

a Confraria celebrava diversos actes en honor al sant. Com és habitual, el programa d’actes es dividia en dos parts. La primera, celebrada al llarg del cap de setmana del 16 i 17 de gener, va consistir en la tradicional cremà de la foguera, la missa solemne i la processó. El 14 de febrer es va fer la desfilada i la benedicció de mascotes i cavalleries. Molts pobles celebren la festivitat amb grans fogueres que s’encenen la vespra per a recordar el foc de Sant Antoni, com es coneixia la malaltia de la banya del ségol (cornezuelo), causada per la ingesta d’aliments contaminats per este bolet

paràsit tòxic, que la tradició conta que el sant curava miraculosament. El 14 de febrer, a la parròquia de Monte Sión, continuant els actes en honor al sant, es repartiren més de 2.000 entrepans i uns 3.500 quilos d’embotit de l’empresa Industrias Cárnicas La Cope. A més dels tradicionals gossos, gats i cavalls, van poder veure’s furons, conills, hàmsters, peixos, pardals i fins i tot galls, gallines i cabres, que van anar rebent la benedicció del sant, després de la qual, l’amo rebia un panet beneït, una garrofa i una estampa de sant Antoni. Posteriorment es va iniciar la desfilada d’animals do-

Festivitat del Mig Any de Moros i Cristians

l 30 de gener, la Federació de Moros i Cristians va organitzar la festa del Mig Any, que convoca els membres de totes les filades i comparses per a la convivència dels festers. Les activitats van consistir en un dinar popular, en què les Capitanies van preparar l’ollà, menjada típica de les festes de moros i cristians; molts dels assistents també cuinaren el tradicional arròs rossejat torrentí. Després es va fer l’«entraeta falsa d’hivern», des del convent cap a la Plaça Major, on totes les comparses i filades van desfilar presidides pels capitans del 2009, Almogàvers i Almohades. A continuació es va fer el sopar de germanor i la revetla amb l’orquestra Azul Tierra. La festa fou organitzada per les Capitanies del 2010, de la Filada Conqueridors i de la Comparsa Abbasies. n 20

•

BIMTorrent

mèstics, cavalls, carros de labor i carruatges pels carrers del Calvari i del Pare Méndez, on va quedar ubicada la tribuna. Participants i espectadors van rebre una peça de xocolate torrentí, obsequi de l’Ajuntament. n

L’Entrada de la Flor, la festa més antiga

ls dia 1 de febrer es va celebrar la festa més antiga entre pólvora, música i la primera branca d’un ametler en flor. De matí, els membres de la Confraria de la Mare de Déu del Rosari anaren al camp a collir l’anomenada primera flor d’un ametler, com mana la tradició, per a depositar-la a la parròquia de l’Assumpció. A les 21 hores, la comitiva anà des de la parròquia de Sant Lluís Bertran a l’església de l’Assumpció, on es realitzava la benedicció i ofrena. En el

recorregut, els participants van tirar coets; després, els festers participaren en una altra disparada de coets en una zona preparada de la Plaça Major, on es va realitzar la cordà.

Amb esta celebració, la Confraria prossegeix les activitats anuals, que comencen amb el Rosari de l’Aurora per Nadal i continuen amb la festa de febrer i amb el Rosari d’octubre. n

Sant Blai

s va celebrar el 3 de febrer amb el tradicional Porrat al carrer de Ramón y Cajal, fins a les portes de l’església de Sant Lluís Bertran, on s’instal· len les dos casetes de la Confraria de Sant Blai amb els gaiatos, els santblaiets i l’oli beneïts. L’Ajuntament va preparar activitats per als menuts amb el lema “A Sant Blai, passa-ho millor que mai!”, amb l’espectacle Corral Kaos, teatre de carrer amb animació i participació del públic, amb xanques de rebot, jocs i diversió per a tota la família; també es duia a terme l’espectacle Flit!, un microscopi gegant i espectacu-

Número 166 · Març-abril 2010

lars abelles gegants amb una aranya de 6 metres de diàmetre, i finalment La festa del Rei a manera de revetla infantil. Totes les activitats es van realitzar en el primer tram de l’Avinguda. Es repartiren 5.000

fullets amb la recepta de la cassola de Sant Blai, plat tradicional d’este dia, i es van repartir 3.000 imants per a la nevera amb els ingredients d’este menjar. Fa més de seixanta anys que les dones

crearen la Confraria, que han anat passant la batuta de l’organització festiva en col·laboració amb la parròquia, però els protagonistes són els xiquets i xiquetes. Els actes religiosos es van iniciar el 31 de gener

amb la tradicional Passejada del Guió pel barri de l’Ermita; tot seguit, més de trenta clavaris i clavariesses d’entre 3 i 5 anys van rebre les medalles de mans del rector de la parròquia. L’acte finalitzà amb el recitat del vers que narra el miracle de sant Blai, segons el qual salvà un bebé de morir ofegat per una espina. L’escenificació del miracle va anar a càrrec de tres xiquetes, que representaven les mares del miracle, Cristina Rubio Silla, Rebeca Puig Cervera i Sofia Puig Cervera. El bebé del miracle fou Laia Andreu Mares. Els actes van continuar amb el trasllat i l’ofrena al sant al temple Passa a pàgina següent ➝

BIMTorrent

•

de Sant Lluís Bertran, que va estar obert per a beneir els gaiatos i posar oli a la gola per a demanar protecció enfront de les malalties que l’afecten. Els xicotets clavaris i clavariesses van ser els protagonistes de la festa en la cercavila des de la plaça de l’Església fins a la parròquia de Sant Lluís Bertran. De vesprada es féu una processó pel barri de l’Ermita, i en acabant es recitava novament el vers i es cantaven els gojos al sant. La tradició per la qual cada clavari donava una cassola

de Sant Blai a una família pobra va ser substituïda per l’ofrena de la vespra, dia de la Candelera, quan els clavaris ofereixen un clavell al sant i reben les candeles que utilitzen en la processó i el típic gaiato. Els gaiatos (dolços i salats), els santblaiets i la cassola (rossejat) són tres productes torrentins. El 3 de febrer, les famílies reunides mengen cassola de fang amb arròs, pilota dolça, salada, cigrons, costelles de vedella, embotit, cansalada i caldo d’olla. La tradició dels gaiatos ve de la representació gràfica del sant, bisbe de Sebaste (Armènia) i portador d’un bastó que a Torrent pren la forma de pa amb confitets o panellet dolç. Els santblaiets són fets per les dones de la Confraria. Una setmana abans de la festivitat es reuneixen en un forn per a realitzar artesanalment estos panets dolços que són beneïts i empaquetats junt amb una estampa del sant i oli beneït per a curar el mal de gola. n

La Setmana Santa i el primer Encontre Gloriós com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic E

n les processons de la Setmana Santa ha destacat la gran participació, la solemnitat i el bon oratge. La representació de l’Encontre Gloriós ha sigut un dels actes més multitudinaris dels últims anys, no debades la Setmana Santa de Torrent ha sigut declarada Festa d’Interés Turístic Autonòmic. El 23 de gener serà recordat sempre per Celia Fabià Lamata i Francisco Fabià Puig. Eixe dia era no-

menada Celia a l’Auditori com a Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció del 2010, i Francisco, pare de Celia, Germà Major Suprem. A això cal afegir que en el mateix acte es va fer pública la declaració de Festa d’Interés Turístic Autonòmic de la Setmana Santa Torrentina. No podem oblidar-nos de Maria Beguer Andreu i de Gemma Garrido Soriano, acompanyants de Celia i cambreres del seguici,

L’alcaldessa, Mª José Català, va entregar a José Vicente Yago, president de la JCHHSS, la placa acreditativa de la Conselleria de Turisme.

Carnestoltes

l 12 de febrer es va celebrar la festa de Carnestoltes, organitzada per l’Associació d’Alumnes de l’Escola d’Adults i patrocinada per l’Ajuntament. Com és habitual, els participants es reuniren a la plaça de Sant Pasqual per a iniciar el recorregut cap a la Plaça Major, acompanyats per una xaranga. La comitiva estava encapçalada per un correfoc de la Colla de Dimonis. En finalitzar l’espectacle a la Plaça Major, la festa va continuar en un envelat ubicat al Parc Central, on tingué lloc un sopar popular i un ball de Carnestoltes. n

•

BIMTorrent

Número 166 · Març-abril 2010

ni de Míriam Tormo Pardo, que fou l’encarregada d’oferir la tradicional conferència que va dedicar a Celia, a qui traslladà els seus records i les vivències com a Reina de l’Encontre de 1999. L’acte de la benedicció de la Germandat de les Set Paraules i el Crist del Perdó, realitzat el 27 de març, va ser el preludi dels actes de la Setmana Santa. Esta germandat va nàixer fa cinc anys. La Setmana Santa començava el 28 de març amb la multitudinària Processó del Diumenge de Rams, i finalitzava amb l’Encontre Gloriós el 4 d’abril. L’Encontre és l’acte més singular i que més públic congrega de tots els que se celebren. Com ja sabem, la figura de la Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrec-

ció representa Na Germana de Foix, virreina de València, que va establir que fóra una jove de Torrent qui la representara quan ella no hi estiguera present. Celia Fabià, de la Germandat de Jesús Natzaré, ha sigut la Reina d’esta primera edició de l’Encontre Gloriós que estrena el títol de Festa d’Interés Turístic Autonòmic. La processó de l’Encontre va transcórrer amb la mateixa cerimònia de sempre, i com és tradicional, la popular Carxofa va deixar caure els al·leluies, eixos milers de papers de colors amb poemes exaltant la Reina de l’Encontre i d’altres que, amb humor, es refereixen a l’actualitat local i política. L’Encontre va comptar amb la presència de l’arquebisbe de València, Monsenyor Carlos Osoro. n

“El vestit que lluïa Celia constava d’una doble falda, cosset i la capa de vellut roig de 7 metres de llarg per 3 d’ample. Vint patges, xiquets i xiquetes d’entre 3 i 5 anys, l’acompanyaven i l’ajudaven a portar la capa”

Número 166 · Març-abril 2010

BIMTorrent

•

Socie t a t

TORRENT, UN LUGAR PARA EL ENTENDIMIENTO Hablando con una rumana PAULA LERMA

e quedado con Simona a las 11 de la mañana en la Fuente de las Ranas, viene con su bebé y una sonrisa. Nació en Rumanía y lleva viviendo en Torrent seis años. Me abre la puerta de su hogar, muy amable me ofrece algo de beber y comenzamos a charlar en el salón de su casa. Me cuenta que como todos vino a España por necesidad: “Mi país es rico, pero no hay trabajo, y si tienes trabajo pagan poco, y lo malo es que la vida es más cara que aquí, puedes tener un sueldo de 200 euros, pero la comida y la ropa son más caras que en España”. Rumanía es un país situado en el sureste de centroeuropa, tiene una población de más de 22 millones de habitantes y pese a que pertenece a la Unión Europea desde 2007 no consigue despegar económicamente. Como Simona, son numerosos los rumanos que dejan su país para buscar un futuro mejor, y España es el destino de muchos de ellos, de hecho, es la segunda nacionalidad mayoritaria dentro del 10% de población inmigrante que hay en nuestro país. En Torrent concretamente, es el colectivo inmigrante más abundante según el censo, con 2.047 ciudadanos procedentes de allí. Simona vino con su prima y un grupo de amigos para trabajar en la naranja, pero se quedaron sin trabajo, y gracias a la hospitalidad de unos amigos, siguió aquí, donde pudo aprender español viendo la televisión y, más tarde, conseguir trabajos de camarera y también de dependienta de un horno, aunque sin contrato. “Da igual que tengas papeles, si no quieren no te hacen con24

•

BIMTorrent

trato, porque yo cuando los tenía he estado sin contrato. Sólo he cotizado cinco meses en seis años, pero claro, tenía que trabajar, si no no como” dice resignada. Actualmente, tanto ella como su marido están en paro, con un alquiler y un niño de meses, pero no tienen idea de marcharse. “Yo prefiero España mil veces antes que Rumanía. Mi

hijo ya ha nacido aquí, yo ya estoy acostumbrada a la vida de Torrent. Rumanía siempre será mi país, me gusta, pero estoy mejor aquí”, confiesa muy segura. Cuando le pregunto sobre la opinión que se tiene en España del colectivo rumano me reconoce que cree que es mala. “Como algunos roban y son sucios, nos hicieron esta

mala fama, pero hay buenos y malos, como en todo, pero muchos rumanos trabajan, tienen pisos comprados, o pagan sus rentas, tienen una vida normal.”, aclara. Hablando ya de temas más distendidos me cuenta que el mes de marzo, al igual que para los valencianos, es un mes de fiestas en su país. Todo comienza el 1 de marzo Número 166 · Març-abril 2010

con el M˘art¸is¸or, que indica el inicio de la primavera, y las mujeres reciben pequeños broches decorados con hilo rojo y blanco que simbolizan la fortuna y el bienestar. Al igual que aquí, el 8 de marzo celebran el día de la Mujer, y en su caso, también el de la Madre, y el día 9 se lo dedican a los hombres, y es cuando beben y saborean unos dulces típicos denominados Mucenici. En Rumanía la religión predominante es la ortodoxa y como cristianos celebran la Navidad con villancicos y comidas de familia y amigos degustando un poco de una carne llamada Piftie o la Salata Boeuf, que se trata de una ensalada a base de mayonesa, huevo, pepinillos agridulces, pollo, zanahoria, pimientos, patata, y que se decora con esmero una vez terminada. El dulce navideño por excelencia es el Cozonac, una especie de bizcocho relleno de crema de chocolate y nueces. Para celebrar la Pascua elaboran una carne picada de órganos de animales con perejil, verduras, huevo y numerosos condimentos, llamada Drob, y cómo no, los típicos Huevos de Pascua de todos los colores que hacen en casa. Le pregunto qué tal está en Torrent, si se siente integrada y acogida y contenta me dice que con ella todo el mundo ha sido muy amable. “Conmigo de momento han sido muy buenos. He vivido con una familia de aquí estupenda, la dueña de mi antiguo piso también, y con la gente que conozco yo jamás tuve un problema. Torrent me gusta más que Valencia, me encantan las fiestas, la Semana Santa, los Moros y Cristianos, y las Fallas: “Este año he vestido a mi hijo de fallero”, Número 166 · Març-abril 2010

dice orgullosa. “También me gustan los conciertos que hacen en verano, el que más me gustó fue el de Isabel Pantoja, me encanta, quiero comprarme un CD suyo”, dice riendo. Simona me explica que está muy adaptada a las costumbres españolas, de

“Da igual que tengas papeles, si no quieren no te hacen contrato, porque yo cuando los tenía he estado sin contrato. Sólo he cotizado cinco meses en seis años, pero claro, tenía que trabajar, si no no como”

hecho en su casa no tiene la antena parabólica necesaria para poder ver los canales de televisión de su país, dice que prefiere la televisión española, y que sus amigas ya le informan de lo que ocurre en Rumanía y si quiere ver algo en concreto, pues acude a casa de alguna de ellas. A lo que no se ha acostumbrado es a cocinar recetas españolas, se atreve a veces con la tortilla de patata, pero no le sale muy bien, así que sigue con los platos que ella conoce como el Ardei umpluti que ha preparado para hoy. Dice que no tiene problemas para encontrar todos los ingredientes que necesita para sus platos rumanos, pero que si necesita algo puede acudir a la tien-

da de sus compatriotas en la calle Francisco Roselló donde traen muchos productos de su país. Tras dos horas de interesante charla con Simona, conociendo más su país y sus costumbres, me despido sabiendo que gracias a ella y a gente valiente como ella que se marcharon un día de su tierra y acabaron aquí, hoy Torrent es más rico. n

BIMTorrent

•

To r re n t

Co r

ELS OFICIS QUE HAN PASSAT A LA HISTÒRIA E

stem parlant habitualment del Torrent que queda en el nostre record, en el nostre cor, el Torrent que –com tots els pobles i el món en general– ha estat devorat per allò que ningú sap si és bo, o no tant, i que s’anomena progrés. Com sempre, vull fer una divulgació, en lloc d’història, però en este cas comentaré els oficis que a penes fa 40 o 50 anys eren habituals, inclús diria necessaris, i ja han desaparegut. Eixos oficis que hui ja són història. En pensar en este article sobre els oficis desapareguts, me’n vingueren al cap alguns que jo mateix vaig conéixer de menut, i em va paréixer fins i tot VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

EL GRANERER. Tot un emblema de Torrent. De menut, quan era amb els meus pares pels pobles que hi ha al voltant de Torrent o a la mateixa

ciutat de València, contínuament sentia: “Mira, ja estan ací els del poble de les graneres i el xocolate”. I era cert: un soroll habitual en qualsevol dia de la vida del poble era el de la trompeteta del Mut, estimat com a persona i com a home d’ofici. A la porta de casa escampava les palmes de margalló, la corda de pita i la canya, que faria de pal de la granera, i a una velocitat impressionant havia complit l’encomanda de l’ama de la casa que ja estava quedantse sense granera de tant de gastar-la pel corral de terra o pel carrer de pedra. L’HERBASSER. Al marge de l’ofici que la família o els fills de la casa tingueren, en la immensa majoria de les cases de planta baixa es cri-

romàntic parlar d’ells, divulgar-los i, sobretot, recordar-los. Però en recordava molts, i a mesura que em vaig documentar, i el que vaig preguntar a les persones majors, allò romàntic em semblava quasi patètic, perquè la llista és llarga i no podem evitar de pensar: quan s’acabaran d’extingir els oficis de persones especialistes?; quant tardaran a ser desplaçats, per les factories, per Internet o per les multinacionals al servici del consum? Com he dit, la llista és llarga però faré un detall dels que he conegut, dels que recorde com a més pròxims a la vida quotidiana i que ja em semblen molt llunyans. aven animals per al consum, i bàsicament eren gallines i conills. Encara que no tan habituals, en alguns casos també es criaven porcs, cabres, borregos, titots, coloms, etc. L’herbasser passava pels carrers amb el carro ple d’herba, organitzada perfectament en manolls o garbons. L’animal que tirava del carro anava a soles i a un ritme perfectament coordinat amb l’herbasser, que dret damunt de tots el garbons deia: “Quantes garbetes vols?” i a resposta de l’amo o de l’ama de la casa els llançava des del carro i els deixava perfectament ordenats a l’umbracle del portal. Mai no recorde com cobrava l’herba aquell home; jo em pensava que la donava i per això em queia molt bé.

L’ESMOLADOR. Aleshores no es podia canviar de ganivet o de tisores tan fàcilment com hui; tampoc no hi havia eixos esmoladors tan elèctrics i tan efectius, però l’acer del ganivet era de millor qualitat, i calia conservar-los perquè, a més del que hem dit, era una peça fonamental de la cuina. I ací apareix l’esmolador, anunciat pel singular so de l’harmònica i el fort crit de “L’esmolador!!!”, amb la seua bicicleta que portava un triangle de fusta accionat amb el peu, que a manera de corriola feia rodar una pedra d’esmolar i deixava els xiquets amb la boca oberta de la quantitat de purnes que llançava i del tall que donava als ganivets, que de bona veritat infonien respecte.

Torrent era conegut com “el poble de les graneres”. Les pantaloneres foren substituïdes per la indústria tèxtil (en la foto, treballadores de Rochy), i els fabricants de tubs de clavegueram de Torrent feren desaparéixer “la Pipa”. Fotos del llibre Torrent imatge gràfica: La gent i la ciutat (1860-1960).

•

BIMTorrent

Número 166 · Març-abril 2010

El xocolater, també de fama i tradició a Torrent, pareix que hui està tornant a recuperar la seua estima entre els llépols. En la foto, Paco Boltes, aleshores un jove artesà. El viatge matiner a la vaqueria amb la lletera era una rutina diària. En la foto (de l’any 1921), la vaquera encara repartia a domicili amb l’expenedora de llet, la vaca.

EL MATALAFER. Este ofici estava aparellat als matalaps de llana. El matalafer portava dos vares d’entre dos i tres metres i una d’elles almenys amb una curvatura a la punta; també duia agulla i fil per a cosir els matalaps, i un poc de llana de recanvi per si feia falta canviar-ne o afegir-ne. En una gran tela –que també portava– escampava la llana i, a força de colps a la llana amb les vares, i a un ritme harmoniós, provocava un soroll que resultava agradable de sentir. La faena era airejar la llana i separar la pols. Així que quedava un matalap tan mollet i netet que desitjaves que vinguera la nit per a gitar-te. L’àmplia gamma de matalaps de molls, de viscosa i de làtex fa que ara no tinga sentit este ofici. EL CORRETGER. L’ofici de llaurador duia aparellat un carro i una haca. Hui porta aparellat un tractor, una mula mecànica i una furgoneta. El corretger s’encarregava de fer “el material” de l’animal, totes les corretges que servien per a enganxar al carro, per a dominar l’animal i fins i tot per a adornarlo. Hui queden pocs llauradors amb carro, però encara en algunes cases de Torrent i en molts pobles de l’horta tenen animals de tir, bé per a oci o bé per a competir al tir Número 166 · Març-abril 2010

i arrossegament. Per això és possible que encara quede a la comarca algun corretger. LA PIPA. El comú era una fossa que habitualment es posava al corral de les cases, cobert per una llosa de marbre o granit i amb un forat redó, que es tapava amb una fusta en forma de tap i tenia una ansa. Era el que podríem dir l’inodor d’aquella època, l’avantpassat del vàter actual. Quan el comú estava ple s’avisava “la pipa”, que era un carro que portava una cisterna i per mitjà d’una mànega accionada per una bombeta de mà anava buidant aquella fosseta. “La pipa de cagueres”, com es coneixia popularment, la conduïa el senyor Pepe, home amable i cordial com ningú i bon amic de la família, benvolgut per tota la gent del poble. MÉS OFICIS DE PORTES CAP A ENDINS Hi ha molts més oficis, i, de fet, la societat d’aquells temps necessitava artesans de tot tipus. Per tant, estic segur que intentant anomenar-los tots, sempre se me’n passarà algun. El boter, fabricant de bótes o tonells; de fet, recorde un article en un BIM sobre l’últim boter de Torrent, Constantino Fabià, bon boter i bon home. El ferrer, que amb la bos-

sa de l’escola carregat em tenia bocabadat a la porta de la ferreria, pel roig del ferro, els forts colps per a doblegar-lo i les purnes de la farga. L’espardenyer, que et reparava les espardenyes, o te les feia noves i a mida en un llamp. El carboner, el plomero (hui fontaner), el calafater o mestre d’aixa, la pantalonera, el llanterner, el ferrer de cavalls, etc. Ah!, i un record especial al senyor Ramón (Ramón Gil), que es dedicava a reparar les butaques trencades dels cines de Torrent. Un adéu també a les vaqueries, a les fàbriques de gel, o a l’assortidor que tenien les drogueries per a abastir de petroli. OFICIS DE CARRER Potser el més recordat dels oficis urbans siga el de sereno, que va ser substituït pels porters; també els venedors d’arrop i talladetes, d’orxata i aigua civà, el carret de gelats de Tomàs, el palillero, la dona de la terra d’escurar i de l’espart, els repartidors de beguda a domicili (taronja, llima, llimonada i sarsaparrella) que te les servien canviant les botelles buides per plenes –no feia falta ni parlar–, i també un record per als xarlatans que sovint es posaven al principi de l’avinguda –on hui està el ficus– i amb un micro penjat al coll et venien pa-

raules, fum, historietes, però de vegades algun objecte de ceràmica (plats, safates, cafeteres…) o escultures a un preu assequible. Més a camp obert, podríem anomenar els qui feien els ribassos de pedra (ribassers) i els poueros, una tasca arriscada, ja que perforaven pous i ho feien a mà. De segur que hi ha oficis que no recordem, però no oblidem que ara també n’hi ha en vies de desaparició. Potser el forner de pala, el mateix llaurador, també els carters, (substituïts pel correu electrònic). Per una altra banda, estan recuperant-se a Torrent els xocolaters i els professionals de la restauració tornen a fer els plats típics de les nostres iaies. Les dècades cinquanta, seixanta i setanta del segle passat van ser testimonis d’unes formes de vida que, amb el transcurs del temps, han anat desapareixent. Tal vegada els nostres descendents, en un temps no molt llunyà, també puguen fer una ressenya de les professions dels temps actuals; mentrestant, que estes línies servisquen d’homenatge a totes les persones que aleshores ens van fer la vida més fàcil. n BIMTorrent

•

Socie t a t

Promoció Econòmica entrega els premis ENCADENATS: 6 xecs de 500 euros i una panoràmica en globus Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

una gran oferta de productes i servicis que es poden adquirir al municipi sense necessitat de desplaçar-se. María Ángeles Merchante, Nuria Vigara, Rafi Cerezo, María López, Eduardo Rubio i Rosa Pereira van ser les persones triades en el sorteig realitzat al febrer davant notari, que han pogut gastar 500 euros fins al 31 de març, i disfrutaran d’una panoràmica de Torrent en globus. n

’Ajuntament, per mitjà de la Delegació de Promoció Econòmica i Polítiques Actives d’Ocupació, entregava al febrer sis xecs de 500 euros per a gastar en el comerç local, i una vista panoràmica de la ciutat en globus que es realitzarà a la primavera. La campanya, denominada “Encadenats, cadena de comerços i serveis de Torrent”, ha demostrat que la ciutat ofereix

Visita del Consell Agrari a la Fira de Saragossa

XXXI Jornades de Cítrics de la Caixa Rural

iversos membres del Consell Agrari de Torrent, el delegat d’Agricultura i Medi Ambient, José Gozalvo, i el delegat de Seguretat Ciutadana, Santiago Miquel, visitaren el 12 de febrer la Fira Internacional de Maquinària Agrícola de Saragossa, la major fira agrària que té lloc a Espanya, on més de 1.300 empreses han exposat els seus produc28

•

BIMTorrent

tes en els 140.000 m2 d’exposició. El balanç provisional de xifres de visitants se situa entorn dels 200.000 professionals, que van omplir les instal·lacions firals durant les cinc jornades, entre ells els membres de Torrent, que no van voler perdre’s esta mostra de gran pes del món agrícola en l’economia mundial. n

n una vesprada plujosa i beneficiosa per al camp, el 18 de febrer es van tancar les XXXI Jornades de Cítrics organitzades per Caixa Rural Torrent, en les quals diversos experts i investigadors realitzaren una radiografia de l’estat actual del camp valencià en matèria de cítrics. A la clausura d’estes jornades van assistir l’alcaldessa, María José Català, i la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Maritina Hernández, acompanyades pel president de Caixa Rural Torrent, Gerardo Puchol. Des del 15 febrer, agricultors i interessats en la matèria van passar per la sala d’actes d’esta entitat per a conéixer la situació actual de la taronja, del camp valencià i algunes claus per a afrontar la crisi que afecta este sector. Es va comptar amb Manuel Laínez, director general d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació; Juan Salvador, secretari general de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA); la Fundació Ruralcaja amb seu a Paiporta sobre alternatives al cultiu dels cítrics, i Luis Navarro, director del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l’IVIA. n

Número 166 · Març-abril 2010

So c i e t at

La Asociación Laura Vicuña obtiene la Certificación de Calidad ISO 9001 Información facilitada por Paco Fenoll

l Centro de Día Laura Vicuña recibió la Certificación de Calidad ISO 9001, junto a 22 ONG gallegas y 4 valencianas (AIDEM, Asociación Periferia, Fundación Fortuny y Fundación San Francisco de Borja), en A Coruña, el pasado 19 de febrero, en un acto organizado por Caixa Galicia, al que asistieron el presidente de la Xunta de Galicia, Alberto Núñez Feijoo, y el director general de Caixa Galicia, José Luis Méndez. La Asociación Lau ra V i c u ñ a e s u n a entidad prestadora de servicios sociales que ha certificado el sistema de calidad de su Centro de Día de Menores de Inserción Sociola-

boral, para mejorar la eficiencia de su gestión y la obtención del reconocimiento externo de

calidad de validez internacional que acreditan su buen funcionamiento y la calidad de sus ser-

vicios. El Centro de Día Laura Vicuña está concertado con la Consellería de Bienestar Social

y forma parte de la red de centros de protección de menores de la Generalitat Valenciana. n

Convenio entre el Ayuntamiento y el Síndic de Greuges

l Ayuntamiento y el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana se comprometen a incrementar su colaboración para mejorar la protección de los derechos y libertades de las personas, con el objetivo de ser más eficaces, agilizar los trámites de la administración y asistir a las quejas o sugerencias de los vecinos de manera más eficaz. El 11 de marzo la alcaldesa, María José Català, y José Cholbi, del Síndic de Greuges, firmaban el primer convenio de colaboración de estas características en la Comunitat Valenciana. El Síndic se compromete a publicitar Número 166 · Març-abril 2010

en la Web de la Institución el resultado de la investigación de las quejas que hayan sido resueltas de forma favorable para el ciudadano por parte del Ayuntamiento de Torrent, remitirá al mismo un ejemplar del Informe Anual o los Informes Especiales que se presentan en Les Corts Valencianes, y mantendrá intercambio de información con el personal técnico del Ayuntamiento en recomendaciones, sugerencias o recordatorios de deberes legales. El Ayuntamiento se compromete a remitir al Síndic la información que se requiera en relación con las quejas que se encuen-

tran en tramitación; encomendar en una oficina, unidad administrativa o persona concreta la centralización de las relaciones del Ayuntamiento con el Síndic, y colaborar en la difusión pública de la Institución del Defensor del Pueblo de la Comunitat Valenciana para facilitar a la ciudadanía su conocimiento y su acceso. Se instalará un buzón de quejas dirigidas al Síndic en la Oficina de Información al público, en la Web del Ayuntamiento habrá un enlace a la Web del Síndic de Greuges, y se designará una Comisión Mixta, formada por dos representantes de cada una de las partes. n BIMTorrent

•

Socie t a t

Fondos para Haití desde UNICEF

Concierto a beneficio de Manos Unidas

’Auditori acogió el 14 de febrero un concierto a beneficio de Manos Unidas, a cargo de la Banda Sinfónica del Círculo Católico. La campaña de este año de Manos Unidas lleva por lema “Contra el hambre, defiende la tierra”, por medio de la cual siguen luchando en la erradicación de la pobreza y el hambre, pero desde la defensa de la tierra y el cuidado del medio ambiente, ya que los efectos de los cambios y los desastres climáticos afectan sobre todo a la vida de los más pobres. Bajo la dirección de Vicente Cogollos Llinares, la Banda Sinfónica interpretó diversas composiciones. n

on el fin de recaudar fondos para Haití, en donde UNICEF está realizando una importante labor, el Comité local de Unicef-Torrent aprovechó la festividad de Sant Blai para recaudar fondos. Por ello se instaló un puesto de venta y recaudación de donativos en el propio recinto de la feria, por lo que tuvieron la posibilidad de acercarse a él multitud de personas. En dicho puesto se vendieron diferentes productos que gratuitamente donaron hornos y pastelerías de Torrent,

que no dudaron ni un momento en realizar un sobreesfuerzo de trabajo la víspera para tener el producto recién hecho y en las mejores condiciones. Fruto de todo ello han sido los 3.290 euros que se recaudaron, por lo que una vez más el Comité aprovecha para agradecer a todos las gracias por su colaboración y generosidad, resaltando al Ayuntamiento por la instalación del puesto, y al Gremio de Horneros y hornos participantes por su trabajo desinteresado y generosidad. n

Campaña solidaria de recogida de móviles desde el Día Mundial contra el Cáncer

l Ayuntamiento acogió un punto de recogida de móviles en desuso. Esta campaña permite recaudar fondos para la lucha contra el cáncer. El 4 de febrero, con motivo del Día Mundial contra el Cáncer, la alcaldesa, María José Català, Pilar Puig, presidenta de la Junta Local de la Asociación Española Contra el Cáncer, Antonia Sanchis, entonces presidenta local de Tyrius, y Andrés Campos, presidente de Sinapsis Torrent, depositaron móviles en desuso en el punto ubicado en la planta baja del Ayuntamiento. Los puntos de re30

•

BIMTorrent

cogida tanto de móviles sin uso como de cargadores están en diversos puntos de la ciudad: el Ayuntamiento, los

mercados municipales, las dos bibliotecas públicas, la A.VV. La Marxadella, Escuela de Adultos, Parc Central,

A.VV. El Vedat, Asociación Cultural Castilla La-Mancha, Col·lectiu Soterranya, Col·lectiu Safranar, Centro Excursionista de Torrent (CET) y la Falla Zaragoza Parc-Central albergan puntos de recogida de móviles. Esta campaña también cumple con un fin medioambiental puesto que favorece el reciclaje de móviles, ya que contienen piezas altamente contaminantes, y que a menudo quedan olvidados en un cajón de casa. Con el reciclaje de estos móviles se obtendrán fondos que se destinarán íntegramente a la junta local de la AECC. n Número 166 · Març-abril 2010

Jove n t ut

Premis de Fotografia i Concurs de Reportatge Audiovisual “TorrenTJove”

Vive Torrent, nueva revista en la ciudad A. C.

l 4 de març, el Centre d’Informació Juvenil va ser l’escenari dels premis del V Concurs de Fotografia i del I Concurs de Reportatges TorrenTJove, ja que s’inaugurava l’exposició de fotografies seleccionades, que també s’han publicat en un catàleg. S’han concedit cinc premis, quatre d’ells amb una dotació econòmica de 500 euros, un premi de 700 euros a la millor col·lecció de 3 fotografies, i un premi de 500 euros a la millor fotografia d’autor local. En el V Concurs de Fotografia TorrenTJove, modalitat lliure, guanyava l’obra “Cuidado”, de Francisco Javier Martínez Parreño; en la modalitat de fotografia en l’interior, la vencedora ha sigut “Resquicios del tiempo”, de José Ramón Luna de la Ossa; en la modalitat Ciutat de Torrent, Ana Mª Rodríguez Edo guanyava amb “Acueducto y ventana”. Pel que fa al premi de la millor col·lecció, el vencedor ha sigut Ralf Pascual Izarra, amb “Arqueología doméstica”, i el premi a l’autor local fou per a Adrián Herreros Rincón, amb la fotografia “Llum, música i tecnologia”. Altres artistes seleccionats foren: Alba Padilla Lozano, Josefina Andrés Irita, Juan Manuel Mallén Alcañiz, Enrique Nicolás Paura Benítez, Francesc Xavier Molero Boltes, Vanesa Gordillo Vilches, Iolanda Primo Almarche, Manuel Arrebola Arévalo, Irene-Laximi Fernández García, Martín Zirovnicky, Mª del Mar Benlloch Ros, Mª José Tapia Sánchez, Cristina Bea Seligrat, Marc Bellmunt Rubio, Davide Favaro, Germán Penalva Campos, Antonio Benítez Barrios, Antonio Miranda López i Diego García Bordería. En el mateix acte es féu pública la resolució del jurat del I Concurs de ReportatNúmero 166 · Març-abril 2010

ges, que portava com a lema en esta edició “TorrentPuntNet” i es va fer una mostra dels treballs premiats. En la modalitat lliure individual o en equip, de 14 a 19 anys, el reportatge vencedor ha sigut “Un gesto, un mundo”, de Beatriz Vera Vinuesa. En la modalitat lliure individual o en equip, de 20 a 30 anys, ha guanyat “I a tu, què et molesta?”, de Bocabadats Produccions (equip format per Ignacio Toledo, Ricard Ballester, Ainoa Ferragud, Sergi Mocholí i Marian García). En la modalitat de grup escolar va guanyar el reportatge presentat pel 2n curs del cicle formatiu d’Imatge de l’IES La Marxadella. n

ocos días antes de las fiestas falleras salía a la luz una revista en nuestra ciudad. Una publicación nueva, fresca y con contenido, con un formato cómodo y repleta de información sobre la ciudad, cultura, compras, salud, empresas, servicios, motor, viajes, fallas, gastronomía, belleza, casa, deportes, naturaleza, ocio, entretenimiento, entrevistas… Más de cien páginas conforman Vive Torrent, una publicación bimestral que enriquece el panorama informativo de la ciudad. La directora de Vive Torrent es Cristina Bea, joven pero experimentada periodista que sabe lo que se trae entre manos en cuanto a información se refiere. En la página de presentación de la revista dice: “[…] y un objetivo claro: demostrar que Torrent, con sus más de 80.000 habitantes, no es sólo una gran ciudad por las cifras de su población y por el estatus que recientemente se le ha otorgado, sino porque somos capaces de transmitir todas aquellas cualidades, características, actividades, comercios, empresas, negocios, ideas y sueños que tenemos los torrentinos”. Enhorabuena. n BIMTorrent

•

Cultu ra

LA TORRE FUE CONSTRUIDA EN LA ÉPOCA MUSULMANA Información facilitada por los arqueólogos Rafael Martínez y Lourdes Roca

a Torre fue construida aproximadamente en el año 1070 (más o menos 35 años), lo que descarta toda posibilidad de que sea cristiana, así lo han demostrado las pruebas del Carbono 14*. Ahora deberá precisarse en que época musulmana se erigió esta fortificación militar que ha sido restaurada y recuperada. El informe de los investigadores concluye que la probabilidad del 95´4% es que se construyera entre un intervalo mayor de 1038 y 1223, antes de que llegará Jaume I a Valencia y su cristianización en 1238. La pregunta sobre el origen moro o cristiano de La Torre ya tiene respuesta. Las pruebas de carbono 14 son concluyentes, se han realizado en dos partes diferentes de La Torre, en la primera planta (con una pieza de madera de la construcción) y en la parte superior (con otra pieza de madera de la parte defensiva o matacán). La metodología arqueológica aplicada ha permitido recoger datos que desde el principio apuntaban al origen islámico de La Torre, por ejemplo, la localización de material cerámico (5 o 6 muestras) de este periodo en el suelo original de la terraza exterior y las medidas de las tapias del encofrado eran testimonios que indicaban la filiación islámica de la construcción. El alto de las tapias oscila entre 0,91-0,94, lo que corresponde a la medida de dos codos mamuni. Para la mayoría de los investigadores, los tapiales de más de 1 m. de alto corresponden a tapiales cristianos y los que miden entre 80-94 cm. son, mayoritariamente, islámicos. Ante la escasez de elementos de juicio, la dirección ar32

•

BIMTorrent

Al fin lo sabemos, la investigación precisa con un margen probabilidad del 95,4 % su construcción en un intervalo de entre 1038 y 1223, antes de la llegada de Jaume I y la cristianización de Valencia en 1238.

queológica de la obra decidió llevar a cabo la realización de pruebas de radiocarbono que certificaran y ajustaran los parámetros cronológicos que se estaban manejando puesto que, a pesar de haber analizado todos los paramentos y subsuelos de cada una de las plantas (incluidas baja y terraza) las profundas y agresivas remodelaciones que sufrió el edificio en 1847, (cuando se transformó en cárcel del partido judicial), o la agresiva remodelación de 1973, (que acabó con la construcción del porche del mercado) hacía muy difícil su datación, lo que dificultó enormemente la identificación de periodos constructivos y hacerlos corresponder con periodos cronológicos La alcaldesa ha indicado que las 5 plantas de La Torre se convertirán en un espacio en el que se podrá conocer, conforme se sube por las plantas, la evolución cronológica del edificio, aparejada a la evolución de la ciudad. Las pruebas se han realizado en los Servicios Científicotécnicos del Laboratorio de Datación por Radiocarbono de la Facultad de Química, de la Universidad de Barcelona. Se enviaron dos muestras, ambas representativas del momento de la construcción, un fragmento de tablilla, perteneciente a una aguja del encofrado con que se construyó la fortificación, y un fragmento de una de las vigas que sustentaban uno de los matacanes volados ubicados en la parte superior de La Torre. n *Se llama carbono radiactivo al isótopo radiactivo del elemento del mismo nombre, presente en todos los seres vivos. Mientras viven, las plantas y los animales absorben dióxido de carbono del aire y cuando mueren, sus átomos de C14 comienzan a desintegrarse. Como se conoce la velocidad de desintegración del C14, al que no lo afectan factores externos, la edad de los restos puede calcularse contando el número total de átomos de carbono que contienen y comparando la proporción entre los de C14 y los de C12. Número 166 · Març-abril 2010

Cu l t u ra

En l’Auditori María del Mar Bonet, el ballet de Julia Grecos o el cant d’estil de Pep Gimeno “Botifarra” protagonizan la primera edición del festival Ecos de la Mediterrània Representaciones y conciertos recogen importantes propuestas artísticas de todas las épocas y géneros con el común denominador de la cultura mediterránea

ntre abril y mayo, l’Auditori presenta un nuevo festival que recoge importantes propuestas artísticas de todas las épocas y géneros con el común denominador de la cultura mediterránea. Ópera, folklore, música antigua, danza y música contemporánea se dan cita en Ecos de la Mediterrània, un festival de nuevo cuño que se pone en marcha este año con nueve actuaciones y espectáculos. El ciclo se centra en la música y la danza, en la historia y la actualidad, en la vertiente popular y el culto. Los ecos de la música de Alessandro Scarlatti, en el 350 aniversario de su nacimiento, los poemas de Ausiàs March con la música de la época, de la mano de Capilla de Ministrers, la potencia musical de las creaciones de Carles Santos o la puesta en escena de la impresionante Ópera de Vivaldi “Judith triomfant” a cargo de los solistas, el coro y ensemble instrumental de la Maîtrise des Hauts-de-Seine (París). Para esta última producción, l’Auditori ha contado con la colaboración de la Embajada Francesa. También la cantante mallorquina Maria del Mar Bonet nos invita a hacer un recorrido por la culturas del Madre Nostrum acompañada de una gran orquesta sinfónica, nuestra Orquesta Ciutat de Torrent; uno de los grandes del Cant d’Estil Valencià, Pep Gimeno “Botifarra” nos aproximará al nuestro folclore más autóctono y la compañía de Julia Grecos, a través del espectáculo Ecos del Alma mostrará el origen mediterráneo de algunos palos y bailes del arte del flamenco; y la obra de diferentes compositores valencianos, ya clásicos, estará presente de la mano del guitarrista Jorge Orozco y del Cuarteto Moreno Gans.

Programación • Homenaje a ALES-

• FANTASIANT MÚSICA

I POESIA PER A AUXIÀS MARCH. CAPELLA DE MINISTERS. Sábado 15

SANDRO SCARLATTI

(1660-1725) en el 350 aniversario de su nacimiento. CONCERTO DE’ CAVALIERI. Viernes 16 de abril. • MARÍA DEL MAR BONET. Bellver. Orquesta Ciutat de Torrent. Sábado 24 de abril a las 22.30 h. Precio: Platea 20€ - Anfiteatro 15€.

• PEP GIMENO “BOTIFARRA”. Viernes 7 de mayo a las 22.30 h. Precio: 8€.

• E CO S D E L A L M A . BALLET ESPAÑOL JULIA GRECOS. Sábado 8 de mayo a las 22.30 h. Precio: Platea 12€Anfiteatro 10€.

• JUDITH TRIOMPHANT. Ópera Barroca de Antonio Vivaldi. Jueves 29 de abril a las 20.15 h. Precio: Platea 12€- Anfiteatro 10€.

• CUARTETO MORENO GANS . Viernes 14

de mayo a les 19.30 h. Precio: 12€.

• CARLES SA NTOS , piano. Viernes 21 de mayo a las 20.15 h. Precio: 12€. n

de mayo a las 20.15 h. Precio: 8€.

• JORGE OROZCO, guitarra. Viernes 30 de abril a las 20.15 h. Precio: 8€.

El emat expone “De Pictura. En defensa de la belleza”

esde el 10 de febrero al 2 de mayo, el Espai Metropolità d’Art de Torrent (EMAT) muestra la hermosa exposición “De Pictura. En defensa de la belleza”, donde se une la pintura de grandes maestros con la fotografía contemporánea y adopta su nombre de un viejo tratado de Alberti sobre la pintura, ya que quiso afirmar de manera rotunda la pervivencia de las reglas de lo bello, el buen uso de la composición, la permanencia de las leyes de la perspectiva y la idea de los géneNúmero 166 · Març-abril 2010

ros como universos temáticos coherentes. Se presentan siete cuadros de grandes pintores como Eugenio Cajés, José Gutierrez Solana, Thomas Hiepes, Eugenio Lucas Velázquez, José de Ribera, Martín Rico y Ortega, y Francisco de Zurbarán, y las fotografías de once artistas: Carlos Cid, Victoria Diehl, Anthony Gayton, Pierre Gonnord, Ellen Kooi, Yasumasa Morimura, Erwin Olaf, Pétur Thomsen, Peyrotau & Sediles, Javier Velasco y Manuel Vilariño. n BIMTorrent

•

Cultu ra

Clausura del cicle “La veu amb què parlaven els nostres pobles”, amb dansà a l’esplanada de l’Auditori

l 2 de febrer, vespra de Sant Blai, es clausurava el cicle “La veu amb què parlaven els nostres pobles” amb una dansà multitudinària a l’esplanada de l’Auditori. Este cicle, organitzat pel Conservatori Professional de Música i

l’Associació d’Estudis del Cant Valencià, ha comptat amb una gran participació en les diverses activitats. L’alumnat del curs va mostrar allò que ha aprés en el taller realitzant una dansà davant dels assistents, el Cor del

Conservatori oferia un concert d’obres populars valencianes, i en arribant el cant d’estil es van dedicar alguns versos a la festivitat de Sant Blai. El projecte “La veu amb què parlaven els nostres pobles” vol

recuperar les tradicions pròpies del nostre territori i contribuir a la seua difusió i restauració, alhora que propiciar un acos-

tament de la cultura tradicional a l’àmbit acadèmic per tal que es revalore la seua importància i se n’assegure la pervivència. n

L’Auditori estrenà ‘Madame Butterfly’, d’Opera 2001 E l drama líric, produït per Opera 2001 en col· laboració amb l’Auditori, s’estrenava el 20 de febrer a Torrent (per primera vegada a Espanya) de la mà del director Martin Mázik, amb llibret d e Gi u s e p p e Giacosa i Luigi Illica, l’Orquestra Simfònica de Pleven (Bulgària) i el Cor de Mirosaki (Japó). n 34

•

BIMTorrent

Número 166 · Març-abril 2010

Cu l t u ra

PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2009 (i II) Esta compilació de publicacions torrentines de l’any passat hem hagut de preparar-la en dos entregues, atesa la quantitat de llibres i la limitació d’espai. La primera entrega, que es publicà en el BIM núm. 165 (hivern 2009-2010), contenia els resums de les publicacions sobre la història, les gents i les entitats de la ciutat, i les realitzades per torrentins en el camp de la història, l’art, l’assaig, la ciència, el medi ambient i la literatura en general. En la segona, que publiquen en este número del BIM, també incloem els Premis Literaris “Ciutat de Torrent”, els catàlegs d’exposicions i certàmens, i l’apartat de publicacions en altres formats. J.V. ALABAJOS

PREMIS LITERARIS “CIUTAT DE TORRENT” LA MEMÒRIA DEL SILENCI / Llucià Vallés i Calvo / Ed. Tabarca Llibres / Obra guanyadora del X Premi de Narrativa Juvenil “Ciutat de Torrent” 2008 / 166 pàg. En este llibre, que tracta de l’amistat, el detectiu privat Jaume Figuerola rep l’encàrrec d’investigar la desaparició d’un quadre d’Ignacio Pinazo a l’IVAM en els dies previs a la visita del Papa a València. Segons avança la investigació, el nostre protagonista va adonant-se que hi ha massa misteris i sang al voltant

el cas i que el quadre amaga un secret que el vincula a fets ocorreguts en l’època

dels poetes romàntics i el regnat d’Isabel II. Llucià Vallés i Calvo va nàixer a Osca l’any 1960 i és professor a València des del 1983. Actualment treballa a l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja. En 2001 publicà la seua primera novel·la, Aventura al poble fantasma, en l’editorial Tabarca. En 2002 va guanyar el premi Vicent Silvestre de Narrativa Infantil amb L’illa de les foques. També publicà Lluna i la pluja, Mmmmm, quina melmelada!, Roser i el mar i La mirada del gamarús, que va ser Premi Samaruc en 2006.

Societat Coral El Micalet. Com a autora de narrativa

infantil, ha publicat Carla i el circ dels cacauets, El malvat Pacuco, Unas zapatillas de Jaragua, Galletas de Camari. En poesia té Poesia a contrapèl (1995), En cadena (1995), Voces distantes (1995), Les paraules del silenci (1996), Extrañas palabras (1997), Ecos (1998), Versos per a Marc (1999), Las habitaciones secretas (2000), 20 anys de poesia a la Universitat. Antologia (2007), El sueño del búho (2007), Ventanas. Antologia de poetes valencianes (2007) i Había arena temblando en el paisaje (2008). Escriu també teatre.

CERCANT OCELLS D’AIGUA / M. Carmen Sáez / Ed. Tabarca Llibres / Obra guanyadora del III Premi de Poesia “Ciutat de Torrent” 2008 / 63 pàg. M. Carmen Sáez va nàixer a Millares ( València). Actualment resideix a Almussafes. És sòcia fundadora del Grup Poètic Argila de l’Aire. Ha participat en més de 200 activitats entorn de l’animació cultural, com són tallers d’animació lectora, recitals de poesia, teatre i contacontes. Actualment, és professora de l’Aula de Teatre Infantil de la Número 166 · Març-abril 2010

EL LLEÓ DEL RIF / Mariano Casas / Ed. Tabarca Llibres / Obra finalista del X Premi de Narrativa Juvenil “Ciutat de Torrent” 2008 / 103 pàg. L’argument d’El lleó del Rif relata les aventures d’un adolescent de principis del segle XX al Marroc. Germà d’un científic, es veu involucrat en uns interessos tèrbols del govern espanyol contra Raisuni, el cabdill nadiu que encapçala les revoltes. A la fi, este guerrer acaba sent el personatge més honrat de tota la trama. És una novel·la d’aventures en què es coneixen altres cultures. Mariano Casas (València, 1963) és un escriptor especialitzat en obres de narrativa juvenil. En Tabarca Narrativa té publicades Un estiu al rodeo i Visió nocturna. BIMTorrent

•

LAS MUJERES EN LA VIDA DE SAN PABLO / Remedios Falaguera / Styria de Ediciones / 139 pàg. Esta publicació, dividida en catorze apartats i l’epíleg de les catequesis del papa Benet XVI sobre l’apòstol dels gentils, ofereix una visió subjectiva del sant i de les dones, amb ressenyes i opinions de l’autora que estudia i rellig els textos de l’apòstol i aborda sant Pau des de la seua perspectiva personal de cristiana. RETORN AL CENTRE DE LA TERRA / Josep Maria Diéguez / Ed. Tabarca Llibres / Obra guanyadora I Premi de Teatre Juvenil “Ciutat de Torrent” 2008 L’any 1864, Jules Verne feia viatjar Axel, un jove inexpert, ni més ni menys que al centre de la Terra. Hui, este llibre el porta al mateix lloc molt anys més tard. Però no està sol. Altres personatges de Verne l’acompanyen en la nova aventura: el mític capità Nemo, la dolça Aouda de La volta al món en 80 dies... El temps ha passat, però ells no han canviat. O sí? Què fan ací? On eren fins ara? I què és este soroll que se sent dins del forat? Josep Maria Diéguez (Barcelona, 1958), director i autor teatral, resideix des de fa temps a Vic, Osona. En el camp de la dramatúrgia ha guanyat una quinzena de premis, la majoria publicats: el primer, el Josep Robrenyo de teatre universitari 2001 amb Variacions irades. L’últim, el premi al qual correspon este llibre. Entremig, guardons a Mallorca, València, Barcelona... A més, ha traduït del francés La prise de l’école de Madhubai, d’Hélène Cixous, i Prof!, de Jean-Pierre Dopagne. Este premi està patrocinat per Caixa Rural de Torrent. 36

•

BIMTorrent

(N.D. Este llibre pertany a la primera part de la compilació de publicacions)

CATÀLEGS D’EXPOSICIONS I CERTÀMENS

FIGURACIÓN Y NUEVA ESCULTURA ESPAÑOLA EN LAS COLECCIONES ICO / Javier Ferrer Serra / Ed. Espai Metropolità d’Art Torrent / 73 pàg. Torrent va acollir a finals de l’any l’exposició titulada “Figuració i nova escultura espanyola en les col·leccions ICO”, segona mostra a la nostra ciutat de les obres d’esta Fundació, amb Javier Ferrer com a comissari. En l’exposició es pogueren contemplar un total de 27 pintures i 14 escultures, obres de Juan Navarro Baldeweg, Carlos Franco, Guillermo Pérez Villalta, Miquel Barceló, Eduardo Arroyo, Andrés Ángel, Alfonso Fraile, Jaume Plensa, Lluís Gordillo, Darío Villalba, Pilar Insertis. Miquel Navarro, Andreu

Alfaro, Carmen Laffon, Joan Cardells, Xesús Vázquez, Costus, Adolfo Schlösser, Eva Lootz, Pablo Palazuelo, Delia Picirilli, Juan Ugalde, Ferran Garcia Sevilla, Patricia Gadea, Jovés Viñes i Alberto Corazón. La col·lecció, que, en part i amb el títol “La poètica de l’art espanyol recent”, va ser presentada l’any 2006 a l’EMAT, es va completar amb esta visió conceptual, diacrònica i artísticament contemplada sobre la idea del ressorgiment de la figuració en la pintura espanyola i d’una nova manera de fer en l’escultura espanyola, amb les col·leccions de l’ICO com a fil conductor. Es va fer una selecció entre una gran quantitat d’obres de la col·lecció, a fi de mostrar un canvi de tendència estètica que s’inicia a mitjan dels anys 70 amb Gordillo i que continua en l’actualitat. En el catàleg han col·laborat, a més del director de l’EMAT, Javier Ferrer, José Manuel Guerrero, i en el disseny, Eugenio Simó.

ONE WAY, ONE TICKET. UN ENSAYO SOBRE LA MUERTE EN LA COLECCIÓN DEL IVAM / Ed. IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) i EMAT (Espai Metropolità d’Art Torrent) / 171 pàg. El catàleg d’esta exposició, que va estar oberta a Torrent a finals de l’any 2008, conté, a més de la mostra de les obres exposades, les col·laboracions de M. José Català, alcaldessa de Torrent; Consuelo Ciscar, directora gerent de l’IVAM; Raquel Gutiérrez, tècnica de l’IVAM, i Fernando Castro i Juan Ramón Escrivà, que fan l’anàlisi dels continguts. L’exposició es va plantejar com un assaig sobre la visió de la mort en l’art modern i contemporani a partir dels fons de l’IVAM i reuní 70 obres entre instal·lacions, fotografies, pintures i escultures que es mostraren en els dos espais expositius: l’EMAT de Torrent i la Sala de la Muralla de l’IVAM. A l’EMAT es pogueren contemplar la instal·lació de Christian Boltanski La réserve des suisses morts, juntament amb obres de Ross Bleckner, James Lee Byars, Carmen Calvo, John Davies i l’Equip Crònica. A l’IVAM s’exposaren treballs de John Heartfield, Josep Renau, Antonio Saura, Ramón de Soto, Julio González, Antoni Tàpies, Markus Lupertz, Eduardo Arroyo, Equipo Realidad, George Grosz, Carmen Calvo, John Davies i l’Equip Crònica, entre altres. Número 166 · Març-abril 2010

CUADERNO IMAGINARIO / José Manuel Guerre ro / Producció: Auditori i Ajuntament de Torrent / Patrocina: Obra Social Caja Madrid / Disseny: Eugenio Simó / 64 pàg. Este llibre presenta les obres fotogràfiques que es mostraren en l’exposició de José Manuel Guerrero,

I CONCURS DE CÒMIC TORRENT JOVE / Delegació de Joventut de l’Ajuntament de Torrent / 48 pàg. Esta revista inclou els treballs guanyadors, d’entre 4 i 6 pàgines cadascun, del I Concurs de Còmic TorrentJove, en les diferents modalitats: Modalitat lliure, fins a 20 anys: El racisme, d’Alina Ivashko ( Torrent). Modalitat lliure, de 21 a 35 anys: La última calada, de Laura Díaz Cubas (Torrent). Modalitat “Davant la violència”: Ciències de la Número 166 · Març-abril 2010

a l’Auditori, amb Javier Ferrer com a comissari, en la inauguració d’este espai com a sala d’exposicions. Esta exposició, definida com a neopictorialista, travessava la frontera de la fotografia per a endinsar-se en el terreny de la pintura, s’impregnava de la tradició de natures mortes i utilitzava antigues tècniques fotogràfiques. Són unes 40 imatges agrupades en dos sèries: la primera, “Je veux vivre dans ce rêve”, i l’altra “El jardín de la Luna”. El Certamen Photo España va seleccionar este llibre com un dels millors de l’Estat i el va mostrar, amb els altres seleccionats, al mes de juny a la Sala Matadero de Madrid, en l’exposició “Los mejores libros de fotografía del año”.

vida, d’Iván García Aguado (Aldaia). I també els accèssits i mencions: Modalitat lliure, fins a 20 anys: Cavernícoles, de Sergio Cuenca Merichal. Emma Black i el cadàver desaparegut, de María Belén Garrido Hita. Franchu, el patito afortunado, de Manuel Martínez Fuentes. Modalitat lliure, de 21 a 35 anys: Renacimiento, d’Antoni Carrillo Bosch (Barcelona). El indeciso, de Luis Espinosa Olmos (València). Dama en apuros, de Víctor Pérez Corbella (Torrent). Modalitat “Davant la violència”: El mañana, de Laura Díaz Cubas ( Torrent). Tenemos que hablar, de Miguel Delicado Villar ( València). Maikito, de Joaquín Carro González (Tarragona). Estos treballs i els finalistes foren exposats al públic a la sala d’exposicions del Centre d’Informació Juvenil al maig passat.

INTRACITY. ART PÚBLIC I MEDIACIÓ SOCIAL / José Luis Pérez Pont / Ed. Xarxa Joves. Net / 109 pàg.

VI CONCURS DE PINTURA RÀPIDA “CIUTAT DE TORRENT” 2009 / Coordinació: Andrea Gallardo Domingo / Ed. Delegació de Cultura de l’Ajuntament de Torrent / 12 pàg. El catàleg reprodueix les obres guanyadores del VI Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Torrent”, que es va celebrar al juny amb els Jardins de Trénor com a protagonista. Les obres es van exposar al juliol al públic amb motiu de les Festes Patronals, a la Caixa Rural. Els artistes distingits van ser: Vicente Benito Botella, 1r premi; José Fr a n c i s c o M a r t í n e z González, 2n premi; Ju a n A n t o n i o S o r i a Rodríguez, 3r premi; María Dolores Vázquez Aznar, premi a pintores amb la boca o el peu; Francisco Javier Planells Alós, premi a pintors amb la boca o el peu. La Delegació de Cultura de l’Ajuntament, amb esta proposta cultural, obri les portes als pintors perquè deixen constància d’un espai emblemàtic de la ciutat amb els seus quadres, que formaran part del patrimoni artístic i cultural dels torrentins. La participació en l’edició 2009 de més de 60 artistes ens dóna una idea de l’interés que desperta el certamen.

Este catàleg presenta el recull dels set treballs seleccionats en la segona edició de la convocatòria Intracity-Art Públic i Mediació Social, que promou la Xarxa Joves.Net i els ajuntaments d’Albal, Aldaia, Mislata, Picanya, Picassent, Quart de Poblet i Torrent. Els treballs i els seus autors són: BlackBOX300 (Yago Eiros), Avís d’ocasió (Pablo Ángel Lugo Martínez), Viatge d’un pot d’esprai per una ciutat dormitori (Benjamín Martínez Espinosa), Trenta-cinc lletres que desapareixeran (versió 2) (Daniel Reyes León), In t ra c l a s s e ( Pa l o m a Rueda Gascó), Narracions caminades (Antonio R. Montesinos) i Can feliç (Gemma Ventura/ Laura Sergio). Cadascun dels set treballs finalistes porta un comentari de l’autor, en què n’explica la intenció i els trets, i una sèrie de fotografies il·lustratives de l’obra que es va exposar al carrer. José Luis Pérez Pont, crític d’art i director d’Intracity, és el coordinador de la publicació, en la qual han col·laborat moltes persones, entre elles Eugenio Simó, a qui es deu el disseny i la maquetació.

BIMTorrent

•

DARFUR. IMÁGENES CONTRA LA IMPUNIDAD / Mónica Allende i Ian Denning / Ed. Obras Sociales Caja del Mediterráneo / 144 pàg.

EL CÍRCULO CATÓLICO EN LA PRENSA (1884-1934) / José Royo Martínez / Ed. Cercle Catòlic de Torrent / 91 pàg. El catàleg, editat amb motiu de l’exposició “El Círculo Católico en la prensa (1884-1934)”, commemorativa dels 125 anys de la seua existència, conté un pròleg del president de l’entitat, Benito Nemesio Casabán, que recorda la trajectòria de l’associació més antiga de la ciutat i es deté en més detall en les activitats i servicis que ofereix actualment. La primera part del cos central de la publicació es titula “Crónica histórico-descriptiva del Círculo Católico a través de las noticias de prensa (1884-1934)”, treball del cronista oficial de Torrent, José Royo Martínez, que investiga una sèrie d’aspectes relatius a l’entitat a través de les notícies de premsa (Las Provincias, El Obrero de Nazaret, La Voz de Valencia, La Crónica i Diario de Valencia): la fundació, les seus socials, les vetlades religioses i festives, les conferències, l’escola nocturna, el teatre, la creació de la Caixa Rural i del Sindicat Agrícola, els actes polítics… En la segona part s’inclouen els facsímils de 26 de les pàgines dels diaris utilitzats en la investigació, en les quals apareixen les notícies més importants de Torrent i es fa la transcripció dels textos d’eixes notícies. Són continguts de molt d’interés no solament per als socis del Cercle Católic, sinó també per als amants del coneixement del passat de la nostra ciutat. 38

•

BIMTorrent

Caja Mediterráneo ha patrocinat l’exposició “Dar fur. Imágenes contra l a i m p u n i d a d ”, que després de la seua inauguració a Sevilla i de passar per Alacant, estigué a Torrent al setembre-octubre, a la sala d’exposicions de la CAM. El catàleg d’esta exposició compta amb Mónica Allende (directora editorial), Ian Denning (director artístic) i amb els textos de l’escriptor i periodista Alfonso Armanda. L’objectiu del projecte era oferir un testimoni recent i directe de les dimensions de la crisi que viu esta zona del país africà, i per a això Lynsey Addario, Stanley Greene i Álvaro Ybarra Zavala, fotoreporters de reconegut prestigi internacional, han viatjat recentment (entre l’agost del 2008 i l’abril del 2009) a diversos punts de la regió per a endinsar-se en la realitat quotidiana dels camps de refugiats, dels hospitals, dels poblats exposats als atacs, dels campaments de les distintes faccions enfrontades, dels hòmens, dones i xiquets amb la vida truncada per la guerra. A través de 80 imatges d’excepcional qualitat, l’exposició i el catàleg, partint de la particular empremta de cada fotògraf, aporten una visió global i objectiva, però també pròxima i sensible d’una de les pitjors catàstrofes humanitàries de la història recent.

MARE / Catàleg d’exposició / Fotografies d’Álvaro Leiva / Textos de Luis Pancorbo / Ed. Obras Sociales Caja de Ahorros del Mediterráneo / 175 pàg. Este catàleg inclou les 83 fotografies en què Álvaro Leiva recorre temps i llocs del Mediterrani i sorprén a cada imatge pel seu do de trobar humanitat, gestos i evocacions en la seua millor llum. La força poètica que desprén el Mediterrani és impetuosa, aclaparadora i és el mar del mig, el mar del centre entre terres extremes, entre els Alps i el Sàhara, entre l’Orient i l’Occident. I, a més, és el gran punt de convergència d’Europa, Àfrica i Àsia. L’exposició, titulada “Mare”, tracta de les gents del Mediterrani, sobre les seues vides i mirades, en un recorregut que comprén països com Espanya, el Marroc, Itàlia, França, Tunísia, Israel, Albània, Grècia, Turquia o Síria.

PUBLICACIONS EN ALTRES FORMATS TORRENT CF (20082009) / Cristina Bea Seligrat / Ed. Torrent CF / 131 pàg. El Torrent CF va editar la guia de la temporada 2008-2009 amb tota mena d’informacions sobre l’entitat que acollia en eixa temporada 18 equips federats, des de l’amateur, que juga en la Regional Preferent, i dels Veterans fins als Querubins. En les pàgines introductòries, Jesús Martínez Cercós, col· laborador habitual del Torrent CF, signa un treball titulat “Partidos históricos que marcaron épocas”, amb les fotografies corresponents, molt interessant per als aficionats. Després de diverses notícies del Club, es publica un treball sobre les lesions de creixement, a càrrec del fisioterapeuta del club, Fran Martínez, i un altre sobre la preparació física, que escriu Juan Yuste, preparador físic del primer equip. En la segona part del llibre es presenten les plantilles de jugadors i els equips tècnics de cadascun dels 18 equips –amb fotografia inclosa– i el calendari de la competició.

Número 166 · Març-abril 2010

EL VALENCIÀ EN UN CLIC / Oficina de Promoció i Ús del Valencià / CD El valencià en un clic recopila en un CD tots els recursos lingüístics i material divers per a l’autoaprenentatge del valencià: gramàtica de l’AVL, exercicis autocorrectius, models d’exàmens de la Junta Qualificadora, programa de fonètica, diccionaris... L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià el reparteix a tota la gent que es matricula en les convocatòries de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i també a la gent que els demana informació sobre recursos lingüístics amb la voluntat de facilitar al ciutadà una informació com més àmplia millor.

AGENDA JOVE 2009-2010 / AU Agenda Urbana / Ed. Xarxa Joves.Net L’Agenda de la Xarxa Joves. Net, fidel al seu estil de sempre, aprofita el fet que 2010 és l’Any Europeu de la Pobresa i l’Exclusió Social per a oferir informació sobre els recursos locals per a la integració dels municipis que formen el consorci, en gran part de l’Horta Sud. També és clàssica en esta publicació –que fa l’Ajuntament de Torrent amb els altres ajuntaments de la Xarxa– la indicació de les celebracions dels anys europeus, internacionals o mundials dedicats a un problema cultural, social o polític important.

AGENDA ANUAL 2010 / Pau Àlvarez i Josep Olaso / Ed. Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Torrent L’Agenda de l’Oficina del Valencià ofereix, a més del seu ús convencional, informacions interessants sobre les campanyes i servicis que dóna, directori de telèfons, de recursos lingüístics, entitats, etc., a més de material gràfic d’algunes de les campanyes ja desenvolupades. La publicació es fa en col·laboració amb els ajuntaments de Picassent, Sueca, Tavernes de la Valldigna i Xirivella.

REGALA EN VALENCIÀ. TENS ON TRIAR!/ Ed. Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Torrent / 12 pàg. El llibret s’estructura en diversos apartats: jocs educatius, jocs en família, ordinadors, jocs multimèdia i llibres. Cada apartat està organitzat per edats i hi es pot trobar una Número 166 · Març-abril 2010

CARPETA DE GRAVATS / Patricia Concina / Ed. Escola d’Adults de Torrent Es tracta d’un aiguafort, gravat a l’aiguatinta, manera negra, linografia, altres colors i pigment daurat, tot sobre paper d’un alt gramatge que li fa de matalàs i que l’acull d’una manera amable i tova al mateix temps. El treball es presenta dins d’una carpeta amb una sivella dissenyada i concebuda per la ceramista Myriam El-Zein, i que configura un bon contenidor que li fa de signatura completa i redo-

na al mateix temps. Este gravat, que amb el títol genèric “Els fins justifiquen les pors”, ofereix una lectura oberta, clara i concisa, és susceptible de ser interpretat per cada persona de manera diferent i a cada dia que s’observa. Nascuda a La Plata, ciutat de la República Argentina, viatjà a Brussel·les l’any 1993 per perfeccionar-se en la restauració de ceràmica a l’Escola Superior d’Arts Visuals de La Cambre. Esta experiència ha representat una fita important en la vida professional de Patrícia. Amb el temps, s’instal·la com a restauradora en esta ciutat europea, fins que l’any 2000 decideix traslladar-se a València a treballar amb el gravador Lluís Valdez Canet a l’Escola d’Art Superior de Disseny. Altres artistes anteriors de treballs (pintura, escultura, ceràmica…) patrocinats per l’Escola d’Adults són: Amorós, Calo Carratalà, Carrasco López, Mor Bouso i Míriam El-Zein.

PER SANT JOSEP LES FALLES IXEN AL CARRER / Ed. Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Torrent El tríptic de les Oficines del Valencià dels ajuntaments de Torrent, Mislata, Sueca i Xirivella inclou un complet lèxic de 120 paraules –amb la corresponent traducció al castellà– relacionades amb la festa de les Falles, útil per a difondre formes correctes de parlar i escriure entre els integrants d’este conjunt d’asso ciacions locals.

explicació de cada joguet i l’editorial o la casa que el comercialitza per tal de facilitar el treball del comprador. L’objectiu de la publicació és fer saber a la gent que hi ha molta oferta de joguets, jocs i llibres en valencià, i, per tant, que també es pot “regalar en valencià”. BIMTorrent

•

ESPAIS NATURALS DE TORRENT / Ed. Delegació de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torrent / 15 pàg.

EDUCAR EN EL CONSUM. I CAMPANYA DEL JOGUET NO SEXISTA I NO VIOLENT 2009-2010. GUIA DEL JOGUET 2009 / Ed. Oficina Municipal d’Informació als Consumidors de l’Ajuntament de Torrent / 8 pàg. El fullet conté una sèr ie de sugger iments que s’han de tindre en compte quan comprem un joguet, i en general amb els regals de Nadal, i dóna criteris per a elegir jocs que no fomenten la discriminació per sexe ni la violència.

És un llibret guia que conté informació i imatges de Rafa Martínez dels següents espais naturals de la nostra població: la serra de Perenxisa, el Vedat, els barrancs de Torrent, de l’Horteta, dels Gils, de les Canyes i de Gallego, la lloma de Birlet, la presa del Manyet, la sima del barranc de Calderón, la presa de Gallego, el clot de Bailon, la font de la Teula, la font de Manyes, la font de Sant Lluís, la Penya Roja, la lloma de Muntanyana, els Arquets de Dalt i els Arquets de Baix.

TORRENT RECICLA! / Ed. Delegació de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torrent / 27 pàg.

RECICLA EL TEU OLI USAT/ Ed. Delegació de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torrent / 8 pàg. En este fullet s’explica la iniciativa municipal d’arreplegar els olis vegetals que es destinaran a la producció de biodièsel, amb els avantatges corresponents. S’hi pot trobar informació de les diverses maneres que hi ha per a este reciclatge, incloent la més desconeguda: la possibilitat de sol·licitar un contenidor per part de les comunitats de veïns. n

En este llibret es cataloguen una sèrie de bones pràctiques per al reciclatge de residus urbans, amb els següents apartats: vidre, paper i cartó, envasos, oli de cuina domèstic, medicaments caducats, tesidus domiciliaris perillosos, runes, roba usada, mobles i objectes voluminosos i restes de poda. A més, inclou altres consells que cal tindre en compte i un directori telefònic dels servicis municipals relacionats: Punts Nets, Ecomòbil, Ecoparc i Recollida d’objectes voluminosos.

Estrena del pasdoble ‘Fallera Major Infantil de Torrent’, de José Martínez Va ser interpretat per la Banda del Cercle

a seu del Cercle Catòlic estrenava en les festes falleres el pasdoble Fallera Major Infantil de Torrent, del compositor José Martínez. A l’acte assistiren l’alcaldessa, les falleres majors, les seues respectives corts d’honor i el vicepresident 1r de la Junta Local Fallera. La interpretació de l’obra va ser emotiva, per a un públic reduït per l’espai. La peça es caracteritza per la força i per la presència dels instruments de fusta. En finalitzar el concert, el director va lliurar les partitures a l’alcaldessa, i ella va donar al compositor i a la banda una placa commemorativa reconeixent la seua aportació al patrimoni cultural torrentí. Les falleres majors ja tenen el seu pasdoble. Recordem que la Unió Musical (UMT) va estrenar fa uns mesos el pasdoble Fallera Major de Torrent, del compositor Francisco Andreu. n 40

•

BIMTorrent

L’alcaldessa va donar al compositor i a la banda una placa commemorativa reconeixent la seua aportació al patrimoni cultural torrentí. La Fallera Major Infantil, Maria Fernández Chust, escoltà embadalida el pasdoble. Número 166 · Març-abril 2010

Cu l t u ra

Sergio Rodrigo gana el premio Vicente Galbis

l salón de actos del Conservatori Professional de Música acogía el 12 de marzo la entrega de los premios de la IX edición del Premio de Interpretación Musical Vicente Galbis. En esta ocasión Sergio Rodrigo Delgado con el clarinete fue el ganador del primer premio, como también obtuvo el autonómico y el premio profesional del Conservatori.

Francisco J. Blasco Alemany al saxofón, y Adrián Fernández Marín en percusión

obtuvieron el segundo y tercer premio, respectivamente. El acto de entrega de premios se inició con un concierto de la Orquesta Sinfónica del Conservatorio, interpretando una selección de Peer Gynt, junto a la soprano Belén Rojo, así como el Concertino para clarinete y orquesta, Mi bemol Mayor, OP. 26, con Sergio Rodrigo como solista. Pre-

El grupo de teatro Retablillo pone en escena “Romeo y Julieta”

e hará la representación en l’Auditori de Torrent, el 25 de abril, a las 19 horas y en el Teatro Olympia de Valencia, el 27 de abril, a las 10 de la mañana y a las 19 horas. También realizarán otras representaciones en Benifaió, el 5 de junio, en la plaza de la Iglesia de Torrent, el 11 de junio, y en el Aula de Cultura de la CAM, el 18 de junio. Se trata de galas benéficas en pro de la ONG TARPURISUM (sembrar) en Perú y de las RR. Misioneras Trinitarias en Colombia, continuando con el objetivo por el que se fundó este grupo de teatro: fomentar la solidaridad comprometiéndose con proyectos humanitarios. Para ese montaje de Romeo y Julieta, Retablillo ha contado con cincuenta personas de distintas edades que con interés y entusiasmo, desde octubre del año pasado, han realizado los ensayos en la parroquia del Buen Consejo de nuestra ciudad. n Número 166 · Març-abril 2010

viamente, Manuel Tomás Ludeña, director del Conservatori Professional de Música, agradeció al Ayuntamiento el reconocimiento al trabajo que realizan a diario con la concesión de uno de los premios Carta de Poblament. En el transcurso del acto también se entregaron los Premios Profesionales de Música en la fase del Conservatorio, en los

que se reconoció el expediente de varios estudiantes: En Piano, Javier Caballero Ros. En Violonchelo, Guillermo Pérez NietoSandoval. Viola, Xavier Puig Blanch. Violín, Pau Ruiz Blanch. Percusión, Adrián Fernández Marín. Flauta, Ismael Ibáñez Alemany. Fagot, Blanca Hervás Zafra. Saxofón, Francisco Javier Blasco Alemany; y Clarinete, Sergio Rodrigo Delgado. n

Presentació del llibre de poesia Espiga de Berna Blanch

n el saló d’actes de la Casa de Cultura, la vesprada del 26 de març, l’Ajuntament, a través de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià va propiciar la presentació del llibre de poesia Espiga de Berna Blanch. La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura, Modesto Muñoz i del poeta Marc Granell, després va parlar de la seua obra el mateix autor, Berna Blanch; acabant l’acte amb un recital de poemes que formen part del llibre a càrrec del cercle poètic Argila de l’aire. n BIMTorrent

•

Medi

Ambie n t

La zona de l’aqüeducte dels Arquets Contracte de s’ha repoblat amb ametlers l’Ajuntament per al manteniment i senyalització de les sendes E

l 22 de gener es formalitzava la contractació del manteniment dels senders homologats, sendes i vials cicloturístics de la ciutat, inclosa la cartelleria i la senyalització. El contracte de manteniment comprén els plafons informatius, els cartells, els pals de seguiment, el desbrossament i la neteja, la senyalització horitzontal, etc. Es realitzarà el seguiment i la inspecció periòdicament, per tal que l’empresa contractista repose els elements danyats o en mal estat. La contractació d’esta empresa és, en principi, per dos anys i comporta una inversió de 7.000 euros anuals. n

Senyalització de les vies d’evacuació del Vedat

l 30 de gener va ser el Dia de l’Arbre i es realitzava la plantació de cinquanta exemplars d’ametler a la ribera del barranc, on està situat el monument dels Arquets, un aqüeducte de l’època medieval (del qual ja informàrem en el BIM 165). Estos ametlers s’han plantat al marge del barranc per tal de reduir l’impacte visual dels hivernacles 42

•

BIMTorrent

situats prop de l’aqüeducte i, al mateix temps, serviran per a millorar tot l’entorn després de la important intervenció municipal per a recuperar el patrimoni de la ciutat de Torrent. Han sigut voluntaris de la Creu Roja de Torrent els qui, amb els responsables de la Regidoria de Medi Ambient, participaren en esta repoblació arbòria. n

’està completant la senyalització dels diversos itineraris i de les vies d’evacuació en cas d’incendi de les àrees habitades del Vedat, de manera que set itineraris s’estan abalisant depenent de les zones de les urbanitzacions d’esta àrea residencial. Es tracta d’una de les parts essencials que marca el Pla d’Autoprotecció i Evacuació que va aprovar l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana. El Pla afecta una superfície de prop de 12 quilòmetres quadrats i l’objectiu és tindre un Vedat més segur. El Pla d’Autoprotecció i Evacuació del Vedat divideix la zona en set sectors i cada un disposa d’un itinerari d’evacuació específic senyalitzat que condueix els residents a un Punt de Trobada segur des d’on poder ser evacuats i eixir de les zones de perill. Per tal d’abalisar totes les vies d’evacuació s’utilitzen més de 400 senyals, que s’estan col·locant als encreuaments de carrers i camins. Els senyals que marquen els itineraris són de colors diferents depenent de la zona en què se situen. Es diferencien de la resta de la senyalització vertical per tindre els pals de color roig, i s’han indicat els prop de 100 punts d’aigua que hi ha a la zona. La senyalització es completa amb panells informatius al llarg de tota la urbanització. Des de fa mesos, els responsables d’este Pla d’Emergències es reuneixen per a activar-lo i poder-lo tindre preparat per als mesos d’estiu. n Número 166 · Març-abril 2010

Me d i

A mbient

El cierre de la cantera de la sierra Perenxisa E l Ayuntamiento cerrará la cantera de la sierra Perenxisa. El cierre se hará efectivo el próximo 30 de junio, cuando se comenzará a desmantelar la planta según el convenio firmado el 10 de febrero por la alcaldesa, con los responsables de la empresa Aricemex. La desmantelación de todas las instalaciones de la empresa que explota la cantera tendrá que estar acabada para finales de año y se está trabajando el Consell de Participaciò del Parc de la Serra Perenxisa sobre el proyecto de recuperación de la cantera, ya que desde el Ayuntamien-

to se quiere que quienes disfrutan de la sierra Perenxisa puedan aportar sus ideas para decidir cuál es la mejor actuación. En un principio, el objetivo es devolver la cantera al estado inicial, antes de iniciarse la explotación de áridos en esta montaña de la sierra. La cantera comenzó hace más de cuarenta años su actividad en la sierra Perenxisa en terrenos de titularidad municipal, y fruto de convenios firmados se arrendaron dichos terrenos para iniciar obras como el Plan Sur de Valencia y la extracción de áridos para obras. A partir del 30 de junio la em-

presa con el convenio firmado deberá conseguir la adecuación

de la planta de explotación de la cantera para que el 31 de di-

ciembre de este mismo año pase a disposición municipal. n

Limpieza del barranco a la altura del casco urbano y el polígono para evitar incendios en el verano

n la cuarta semana de marzo, el Ayuntamiento finalizaba la limpieza de 1,5 kilómetros de barranco a su paso por el casco urbano y el polígono que comenzó a finales de febrero para evitar posibles incendios en la temporada estival y aumentar la seguridad de los vecinos, por la proximidad de viviendas en este tramo del cauce. La limpieza, realizada desde el propio Número 166 · Març-abril 2010

Ayuntamiento, ha contado con el permiso de la Confederación Hidrográfica del Júcar, ya que ésta argumenta que no tiene competencia en la prevención de incendios. Con esta limpieza también se ha mejorado la imagen que sufría este tramo del lecho del barranco, que discurre desde el puente que enlaza el casco urbano y el polígono industrial hasta el nuevo Pont Blau que

une la zona de El Vedat con el polígono Masía del Juez. El Ayuntamiento ha invertido cerca de 58.000 euros en estos trabajos que, aunque no son de competencia municipal, se han realizado para evitar la degradación medioambiental del lecho y dar trabajo a desempleados de la ciudad. La asociación de vecinos de San Luis Bertrán- Caracoles y la Ermita habían pedido en diferentes ocasiones la limpieza y llegaron a remitir hasta 400 firmas a la Confederación reclamándola, ya que temían por los posibles incendios. n Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

BIMTorrent

•

Notícies d e l’A j untam e n t

Escriuen els Grups Municipals

Grup BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital

EDICTE El Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària celebrada el 22/12/2009 va aprovar provisionalment l’establiment del preu públic que a continuació es detalla, així com l’aprovació provisional de la seua corresponent ordenança: ORDENANÇA REGULADORA DEL PREU PÚBLIC PER A L’ADQUISICIÓ DE LA PUBLICACIÓ “GUIA D´ITINERARIS” No havent-se presentat cap reclamació contra la mateixa en el període d’exposició pública i per tant entenent-se definitivament adoptat l’acord d’aprovació de l’Ordenança, es procedix a la seua publicació per a la seua entrada en vigor, de conformitat amb l’article 70.2 la Llei 7/1985, de 2 Abril, Reguladora de les Bases del Règim Local. Contra l’aprovació definitiva els interessats podran interposar recurs contenciós administratiu davant de la sala del mateix orde del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la forma i els terminis que establixen les normes reguladores de la dita jurisdicció. ANNEX I. FONAMENT LEGAL. Article 1r.- Este Ajuntament en exercici de les competències que li assigna l’article 47.1 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, i fent ús de la facultat dels articles 41 i 127 del referit text legal, establix el preu públic per L’ADQUISICIÓ DE LA PUBLICACIÓ “GUIA D´ITINERARIS”, l’exigència del qual s’efectuarà amb subjecció al que preveu esta Ordenança. II. OBLIGATS AL PAGAMENT. Article 2n.- Estaran obligats al pagament del preu públic, les persones naturals o jurídiques, públiques o privades que adquirisquen la mencionada publicació. III. QUANTIA. Article 3r.- 1.El preu públic que es regula en esta Ordenança s’exigirà en la quantia de 2,88 €/unitat. 2. Al preu públic a què es referix l’apartat anterior s’aplicarà el tipus de l’Impost sobre el Valor Afegit vigent en el moment d’efectuarse la venda de les publicacions. IV. NAIXEMENT DE L’OBLIGACIÓ I PAGAMENT. Article 4t.L’obligació de pagament naix amb l’adquisició de la publicació, i s’abonarà en el moment de la seua adquisició. DISPOSICIÓ FINAL. La present Ordenança entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província, i s’aplicarà a partir de l’1 de Gener del 2010, romanent en vigor fins a la seua modificació o derogació expressa. n

Torrent, 10 de Febrer del 2010. L’alcaldessa, p.d. (Decret Alcaldia 2190/08) El tinent d’alcalde, delegat d’Economia, Hisenda i Patrimoni, Foment Econòmic, Ocupació i Comerç JUAN JOSÉ GARCÍA CAMPOS

En record d’Amalia Torrent Garrigues

En la matinada del 8 d’abril ens va deixar Amalia Torrent Garrigues, quan només tenia quaranta-huit anys. Des de l’Ajuntament lamentem la seua absència i l’enyorem, la qual cosa ens produeix una gran tristesa. Amalia era cap de la Unitat de Tributs no Periòdics. Al llarg de vint-i-quatre anys com a fun cionària va demostrar ser molt competent en el desenvolupament del seu treball i també una vital i entranyable companya. Sempre la recordarem. n 44

•

BIMTorrent

“QUE VEINTE AÑOS NO ES NADA” SENTO BEGUER MIQUEL

l relativisme és el pensament que sosté que una cosa és bona o roïna d’acord amb els desitjos i criteris de l’individu, segons, per tant, els seus propis “interessos”. El relativisme moral s’ha convertit en la resposta comuna als conflictes més profunds als que s’enfronta la classe política que defensa la perpetuació dels abusos del sistema. Si vosté s’ha preguntat alguna vegada per què les grans franquícies polítiques patrocinen i impulsen el relativisme moral en la societat, ací té la resposta: el relativisme és un blindatge per als que abusen del poder, a més de ser el caldo de cultiu que convé i necessiten els que estan utilitzant el sistema democràtic en benefici propi. En qualsevol societat pot aparéixer la corrupció, com a una persona sana li pot sobrevindre una malaltia, el problema però radica en intentar negar-la, amagar-la o el que és més pitjor argumentar que és un virus menor que ens afecta a tots. És tracta en definitiva de desviar l’atenció mitjançant la relativització o colectivització inevitable del problema. En una societat sense moral, relativitzada, on res siga veritat o mentida, els desvergonyits se senten a gust i blindats perquè ells només poden prosperar en una societat envilida i sense principis. Els poderosos del nostre temps són plenament conscients que en una societat de valors i de principis ells no tindrien cabuda. En conseqüència, la defensa del relativisme que es fa hui des dels grans poders no respon a una fe ideològica, a un plantejament moral o a un convenciment filosòfic, sinó a un pragmatisme interessat amb el que es pretén donar justificació i cobertura a la immoralitat del poder: a la corrupció (gürtel, naseiro, filesa, etc) a l’abús (cas GAL o la més sibil·lina de la manipulació diaria a Canal 9), al privilegi insultant (perpetuació del sistema bipartidista finançat pels engranatges del sistema), a l’opressió dels dèbils (que li ho pregunten als que reben porrades al Cabanyal), a la desigualtat i a altres alifacs, que acompanyen hui al poder representat pels grans “krakens” del poder. Si la indecència, com resulta evident, és incompatible amb la virtut, els poders corruptes i indecents necessiten acabar amb els valors i principis per a prosperar en una societat que ho permeta tot, que siga incapaç de rebel· lar-se i d’alçar-se contra l’abús i la indignitat Veig estupefacte que davant el més recent d’aquestos casos, el cas Gürtel, els responsables de la franquícia popular han callat sobre si finançaven o no la defensa del principal imputat polític de la trama, que aquestos dirigents assenya-len les empreses com únics xoriços, o el que es pitjor que moralitze la seua militància dient-los que els demés feren o farien igual. Fa vint anys el PP es varen reunir a Sevilla per parlar de regeneració i de noves formes de fer política davant la corrupció del PSOE... i com la cançó “que veinte años no es nada”. n Número 166 · Març-abril 2010

Grup Socialista

Grup Popular

EL CAS GÜRTEL

COMPROMISO CONTRA EL CAMBIO CLIMÁTICO

JOSÉ A. VEIGA

Mª JOSÉ CATALÀ VERDET

a p a r a u l a G ü r t e l s’ h a convertit ja en sinònim de corrupció, de com les males arts poden portar el sistema polític al nivell més alt de putrefacció i de descrèdit. Els milers i milers de folis del sumari no deixen de subministrar detalls que ajuden a comprendre el jeroglífic que algú havia dibuixat per a jugar amb avantatge i finançar irregularment el Partit Popular; presumptament, clar. Eixa és la clau de tota esta trama de corrupció i podriment. Però en este cas n’hi ha molt més: els aprofitats de sempre, els que invariablement estan ací per a traure benefici sense esforç, els que es passen la vida buscant atalls per a eludir les lleis. Els que adulen i els que es deixen adular. Els que subornen i els que es deixen subornar. Els qui creuen que el poder que circumstancialment se’ls ha delegat és per a sempre. Els que es consideren molt per damunt de la norma perquè pensen que el procediment natural és el que els beneficia a ells. Molt n’hem conegut en estos mesos de la utilització de regals i suborns a personalitats públiques pertanyents o vinculades al PP. Molt n’hem conegut sobre les misèries humanes d’alguns que de colp es troben en la seua vida amb riquesa o poder que els ennuvola la consciència i els cega de supèrbia. Són moltes les ensenyances de la trama Gürtel. La que més directament ens afecta: que la Comunitat Valenciana necessita una regeneració completa i urgent. La Generalitat, les Corts, diverses conselleries i ajuntaments, la radiotelevisió pública i empreses oficials i privades s’han cucat i necessiten una desinfecció inajornable. La història espanyola està plena d’exemples de persones que van entregar el seu temps, el seu esforç, moltes vegades el patrimoni i fins i tot la vida en defensa de causes que van considerar justes. Parlem de persones de tots els colors, a les quals volem reivindicar des d’ací, perquè la política no és eixa activitat menyspreable que alguns pocavergonyes no cessen de desacreditar amb una actitud arrogant i egoista. La política, a pesar de tot, segueix sent una dedicació intensa i un mitjà imprescindible per a avançar col·lectivament. Amb totes les dificultats que es presenten, amb tots els impediments, la política és un mètode de transformació i d’avanç, d’esperança, de progrés i de millora col·lectiva. A pesar de tots els correas, alvaritos, crespos, bárcenas, ramblas, serras, cotinos, campos i costas. A pesar de tots els paco camps. n

Número 166 · Març-abril 2010

uchar contra el cambio climático es cosa de todos, sabemos que el 40% de las emisiones de gases invernadero se produce en las ciudades debido al tráfico, a los consumos energéticos en viviendas y la actividad industrial. Esa ha sido una de las razones por las que nuestra ciudad se ha adherido este año a la red de Municipios valencianos sobre el Cambio Climático y Calidad Ambiental, así como a la Red Española de Ciudades por el Clima y al Pacto de los Alcaldes por una Energía Sostenible Local. Estas adhesiones tienen unos compromisos con el medio ambiente que en el Partido Popular estamos poniendo en marcha desde el Ayuntamiento de Torrent, los últimos tres años. En este tiempo hemos trabajado en la conservación de nuestro patrimonio forestal, con la reforestación de la Serra Perenxisa con unos 14.000 ejemplares, el cierre de la cantera, la protección del Vedat con la creación de un sistema preventivo frente a incendios forestales y un plan de evacuación. El compromiso no sólo se ha ceñido a nuestro bosque, sino que también se han renovado los semáforos instalando tecnología LED, firmamos un manual de buenas prácticas medioambientales con el Club de Gerentes, hemos ampliado las líneas de transporte urbano, torrentBus, llegando a más vecinos y vecinas de la ciudad. El servicio de alquiler de bicicleta al que hemos denominado torrentBici, se han ampliado los kilómetros de carril bici y los próximos años crecerá todavía más este tipo de carril para las bicicletas. Otra de las medidas que se recomienda es la ampliación de espacios para los peatones. En Torrent estos lugares de convivencia han aumentado con el ensanche de aceras en las esquinas que han sido adaptadas a personas con movilidad reducida, así como en la peatonalización de las calles Sagra y San Cristóbal. En cuanto al ahorro energético, con la renovación de la fachada del Ayuntamiento, lograremos ahorrar un 30% de energía al ir incorporadas placas solares. Además conseguiremos reducir la factura de la luz en unos 50.000 € anuales. A estas acciones municipales hay que sumar la concienciación ciudadana que ha hecho reducir el consumo del agua en un 9,1% desde 2006. Así como el gran incremento del reciclaje de cartón, plástico, vidrio y aceite, con la instalación de nuevos contenedores. Como decía antes, luchar contra el cambio climático es cosa de todos, por eso, las pequeñas aportaciones de cada uno, pueden hacer mucho. Creo que es un buen balance para estos tres años de gobierno municipal, con acciones encaminadas a la conservación de nuestro patrimonio y a la lucha contra el cambio climático. No debemos quedarnos tampoco ahí, todavía nos queda mucho por hacer. n BIMTorrent

•

Espo r t s

Becas para jóvenes deportistas de élite Reciben esta ayuda para continuar su carrera deportiva

La entrega de becas tuvo lugar el 1 de febrero en el salón de plenos del consistorio con la presencia de la alcaldesa y del concejal de Deportes.

l Ayuntamiento ha concedido, un año más, las becas a los deportistas de

élite de la ciudad. En esta ocasión trece jóvenes han recibido una ayuda de 500 y

1.000 euros, que les servirá para sufragar parte de los gastos de desplazamiento

que conlleva participar en diversos campeonatos nacionales y autonómicos. n

BECAS PARA DEPORTISTAS DE ÉLITE DE LA PROMOCIÓN 2009 Becas de 1.000 euros Deportista

Edad

Deporte

Mejor puesto

Elia Borrego Arnau

Vela

1ª fémina absoluta Copa de España 2009-Selección Nacional

Pablo Cantero López

D. Adaptado

1º Cto. de España Logitud (Moratalaz)

Carla De Tena Silla

Atletismo

4ª Cto. de España Juvenil (Motril) - 2.000 m.

Javier Martínez López

Gimnasia

5º en el Campeonato de España Base (Salt) - Programa Tecnificación

Luis Cebrián Chuliá

Atletismo

5º Cto. de España Cadete (El Prat de Llobregat) - Triple Salto

Lucía Mora Gómez

Atletismo

7ª Cto. de España Juvenil (Motril) - 2.000 m.

Edad

Deporte

Mejor puesto

Becas de 500 euros Deportista Javier Borrego Arnau

Vela

Campeón Autonómico 2009 - Selección Autonómica

Eugenio Pinazo Naranjo

Tenis

Vencedor trofeos nivel autonómico - Esportiste d’elit B de la C.V.

Carlos Arribas Peris

Atletismo

1º Cto. Autonómico (Benidorm) - 1.000 m.

José Fletes Martínez

Motociclismo

2º clasificado en la categoría Alevines automáticas (C. Valenciana)

Irene Muñoz Luján

Karate

2ª en Katas - Campeonato Autonómico Junior

Mª Amparo Cabanes Ros

Judo

2ª Clasificada en el Campeonato Autonómico (Picassent)

Sebastián Pina Otey

Atletismo

2º Cto. Autonómico (Valencia) - 400 m.l.

•

BIMTorrent

Número 166 · Març-abril 2010

Es p o r t s

Valencia C.F. y F.C. Barcelona se enfrentaron en el partido de la liga de Fútbol Indoor 8 goles del valencianista Juan Sánchez despojaron de ilusión al Barcelona en un partido que finalizó con un rotundo 9 a 15

n millar de torrentinos llenaba el 12 de marzo el Pabellón de Deportes de El Vedat para disfrutar del anticipo del derbi del

14 de marzo entre el Barcelona y Valencia en el Camp Nou, en la liga de Futbol Indoor. Con un resultado final de 9 -15 (ya que el

FC Barcelona jugaba como local), el Valencia quedaba cuarto en la clasificación en la novena jornada de la Liga Indoor que dis-

putan los jugadores veteranos de 9 equipos españoles que han ganado la liga. El partido era importante para que los dos equipos pudieran mantener intactas sus aspiraciones al título de Liga. Torrent acogió el cuarto partido de fútbol Indoor con la

misma afluencia de público que siempre. El partido se pudo seguir a través de Canal + fútbol en directo. Ese mismo día, a las 16 horas, se disputaba el campeonato de fútbol Indoor infantil en el que participaron las 6 escuelas de fútbol de Torrent. n

Paco Alcácer defiende los colores de la selección Española de fútbol sub-17 para el Europeo El joven delantero torrentino es uno de los jugadores del filial con mayor futuro y proyección del Valencia CF

s uno de los canteranos del Valencia CF con mayor proyección. Paco Alcácer García volvía a defender los colores de la selección española de fútbol sub-17 el 10 de marzo. Seleccionado para la segunda fase del Europeo, este delantero del Valencia B es uno de los fijos de la selección. Antes de partir hacia Irlanda se entrevistó con la alcaldesa, María José Català, y el concejal de Deportes, Miguel Monterde, quienes le felicitaron por su gran proyección y le desearon los mayores éxitos para Número 166 · Març-abril 2010

El jugador Paco Alcácer con la camiseta de la selección española en el Ayuntamiento junto a la alcaldesa, concejales y entrenadores.

este Europeo de fútbol. A la cita acudió acompañado de los representantes del

Club Deportivo Montesión donde se inició este joven deportista.

Paco Alcàcer es de Torrent y sus inicios fueron en los equipos del colegio Montesión pasando después a los equipos inferiores del Valencia CF. Ha representado a España en la sub-16 de fútbol y ahora lo hace en la sub-17. Su ilusión y su meta es jugar en primera división con su equipo, el Valencia CF. Ya ha entrenado en diferentes ocasiones con el primer equipo y sin duda es uno de las jóvenes promesas del equipo valenciano con mayor proyección. n BIMTorrent

•