Bim 171

Butlletí d’Informació Municipal Número

171

Primavera 2011 Exemplar gratuït

L’Espai Jove a l’Edifici Metro

Telèfons d’interés AJUNTAMENT............................................ 96 111 11 11 www.torrent.es info@torrent.es (FAX).........................................................................96 159 98 10 Actes i Resolucions................................................96 111 18 21 Activitats........................................................................ Ext. 1050 Bim i Publicacions Municipals............ 96 111 11 11. Ext. 1156 bim@torrent.es BLOC-EV..................................................................96 111 18 09 Cadastre Urbà............................................................... Ext. 1099 CCOO.......................................................................96 111 11 62 Compres........................................................................ Ext. 1049 Contractació...........................................................96 111 18 17 Coordinació de la Delegació de Festes i Falles......................... 96 111 11 75 / 600 962 514 CSIF..........................................................................96 111 11 63 Cultura........................................................................... Ext. 1171 Educació........................................................................ Ext. 1068 Estadística......................................................... Ext. 1047 / 1048 Gabinet D’Alcaldia..................................................96 111 18 02 alcaldia@torrent.es Gabinet de Comunicació............................................. Ext. 1170 Urbanisme...............................................................96 111 18 12 Informació i Registre General................................96 111 11 11 Informàtica i Telecomunicacions..........................96 111 18 28 Medi Ambient............................................................... Ext. 1123 Obres Públiques........................................................... Ext. 1062 Oficina de Promoció I Ús del Valencià....................... Ext. 1069 Partit Popular..........................................................96 111 18 07 Pressupostos i Comptabilitat................................96 111 18 14 PSPV-PSOE..............................................................96 111 18 06 Recursos Humans..................................................96 111 18 29 Relacions Exteriors i Unió Europea............................ Ext. 1052 Secretaria General..................................................96 111 18 03 Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports............... Ext. 1034 Transport Urbà.............................................................. Ext. 1177 Tresoreria....................................................................... Ext. 1091 Tributs no Periòdics...................................................... Ext. 1057 Tributs Periòdics........................................................... Ext. 1815 UGT..........................................................................96 111 11 61 AJUNTAMENT Altres dependències municipals Aigües de l’Horta....................................................96 158 01 29 Benestar Social.......................................................96 111 18 60 Biblioteca Metro.....................................................96 111 18 51 Brigada d’Obres......................................................96 111 18 61 Camp de Futbol Sant Gregori...............................96 156 03 46 (Cafeteria)..............................................................96 158 00 37 Casa de Cultura i Biblioteca..................................96 111 18 50 Centre d’Esplai Carrer Toledo...............................96 156 49 76 Centre d’Informació Juvenil...................................96 158 96 24 Centre de Comunicació i Serveis Interculturals.. 96 157 00 31 Centre Social Xenillet Carrer Albades..................96 111 18 63

Centre Social La Marina (Hernández Malillos) ...........................................96 111 18 64 Consell Agrari..........................................................96 155 16 84 Consum...................................................................96 111 18 58 Dona........................................................................96 111 18 59 Polítiques Actives d’Ocupació..............................96 111 18 68 EMAT.......................................................................96 111 18 52 FCC Medi Ambient.......................96 156 53 53 / 96 156 38 98 Fundació Esportiva Municipal...............................96 156 23 46 Gabinet Psicopedagògic Municipal......................96 111 18 39 Grua Municipal.......................................................96 156 73 13 L’Auditori.................................................................96 158 10 77 Mercat Central........................................................96 155 94 52 Mercat Sant Gregori...............................................96 155 24 71 Nous Espais, SA......................................................96 156 54 56 Mesures Judicials...................................................96 156 81 87 Piscina Municipal Parc Vedat ....... 647 447 362 / 675 923 121 Policia Local. Oficines............................................96 111 18 92 Policia Local Vedat.................................................96 155 10 41 Policia Local Xenillet carrer Albades....................96 156 81 87 Poliesportiu El Vedat..............................................96 156 63 51 (Cafeteria)..............................................................96 156 39 30 Poliesportiu Anabel Medina..................................96 157 33 78 (Cafeteria)..............................................................96 157 33 33 Protecció Civil.........................................................96 155 90 63 Regidoria de la Dona, Sanitat i omic......................... Ext. 1675 Retosa......................................................................96 111 18 70 Sanitat......................................................................96 111 18 57 Serveis Socials carrer La Marina...........................96 155 77 09 Torrent Activa carrer Joan xxiii.............................96 156 45 63 TELÈFONS D’URGÈNCIA Comissaria Policia Nacional..................................96 155 44 99 (Emergències).......................................................................091 Bombers..................................................................................112 (Emergències).......................................................................112 Atenció a Víctimes de Maltractaments................96 111 18 68 Policia Local. Dependències.................................96 111 18 92 (Emergències).......................................................................092 Avisos i urgències de 8 a 15 hores, excepte festius Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28.....................96 197 42 84 Urgències de 15 a 8 hores, festius les 24 h.

Pac Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28 ............96 197 42 65 Avis d’incidències de l’aigüa i del clavegueram.........................................................96 158 01 29 Avís d’incidències urbanes....................................902 300 392 Taxis......................................................................... 96 155 10 55 ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS Agència Repsol-Butano Oficines..........................96 155 02 28 Agència Repsol-Butano Magatzem......................96 155 16 30 artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca)..........................................96 156 46 58

FARMÀCIES DE GUÀRDIA ABRIL 1 Dv J. Fontestad 2 Ds J. Mateu 3 Dg C. Vicedo 4 Dl R. Belzunce 5 Dt Campos-MtezCarratalá 6 Dm Mª Ros Ortí 7 Dj Vta. Hortigüela 8 Dv C. Vicedo 9 Ds I. Carbonell 10 Dg San Valeriano 11 Dl Torrentina

1 2 Dt R. Medina 13 Dm Farmacia Llueca 14 Dj A. Gregorio 15 Dv J. Martínez 16 Ds M. Nemesio 17 Dg R. Medina 18 Dl San Valeriano 19 Dt M. Lidón C. Parc Central 20 Dm I. Cabañes 21 Dj Farmacia Llueca 22 Dv A. Gregorio

2 3 Ds San Valeriano 24 Dg J. Martínez 25 Dl Torrentina 26 Dt Navarro GómezLobo Cb. 27 Dm Vta. Hortigüela 28 Dj M. Ferrandis 29 Dv Santos Patronos 30 Ds A. Martínez

1 1 Dm E. Benlloch 12 Dj J. Mateu 13 Dv R. Belzunce 14 Ds J. Fontestad 15 Dg Vta. Hortigüela 16 Dl Campos-MtezCarratalá 17 Dt Mª Ros Ortí 18 Dm A. Gregorio 19 Dj C. Vicedo 20 Dv San Valeriano 21 Ds R. Belzunce 22 Dg M. Ferrandis

23 Dl Farmacia Parc Central 24 Dt Farmacia Llueca 25 Dm Vta. Hortigüela 26 Dj J. Martínez 27 Dv Torrentina 28 Ds Campos-MtezCarratalá 29 Dg Santos Patronos 30 Dl R. Medina 31 Dt I. Cabañes

MAIG 1 Dg M. Lidón C. Parc Central 2 Dl I. Cabañes 3 Dt Hnos. Simó Castelló Cb. 4 Dm I. Carbonell 5 Dj J. Fontestad 6 Dv M. Nemesio 7 Ds E. Benlloch 8 Dg Navarro GómezLobo Cb. 9 Dl A. Pascual 10 Dt A. Martínez

2

•

BIMTorrent

CEFIRE (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius)..........................................96 157 20 61 CEGAS S.A............ 96 155 92 56 / 96 377 83 87 / 900 700 365 Cementeri Parroquial.............................................96 156 35 74 Centres d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual).......................................................96 155 25 38 (Federico Maicas).................................................96 155 51 40 Centre de Diàlisi.....................................................96 157 21 95 Centre de Drogodependències............................96 155 69 11 Centre de Prevenció del Càncer de Mama.........96 156 49 03 Centre de Salut Mental..........................................96 197 48 68 Centre de Salut Pintor Ribera. Cita prèvia...........96 197 42 60 Servei de Planificació familiar.............................96 156 46 21 Centre de Salut Pública del Departament n. 9.................................................96 197 48 75 Conservatori Professional de Música de Torrent..............................................................96 155 13 23 Consultori Sants Patrons Cita prèvia Especialitats......................................96 192 48 50 Centre de Salut Torrent II. Cita prèvia..................96 197 48 40 Centre de Salut Mental........................................96 197 48 68 Drogodependències............................................96 197 48 68 Consultori del Vedat...............................................96 156 27 68 Correus....................................................................96 155 05 96 Creu Roja.................................................................96 156 60 74 (Emergències).......................................................96 367 73 75 Departament de la Dona.......................................96 111 18 59 ECOPARC................................................................96 156 31 92 FAC (Federació d’Associacions Ciutadanes).................96 156 49 97 Fernanbus...............................................................96 150 00 82 FGV Estació de Trens de Torrent...........................96 155 16 29 FGV Telèfon d’Informació......................................900 46 10 46 Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària)........................................96 155 94 12 Iberdrola..................................................................96 351 07 22 INSS..........................................................................96 155 00 75 Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Torrent....96 192 76 03 Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Torrent....96 192 76 06 Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Torrent....................96 192 76 09 Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Torrent....................96 192 76 12 Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Torrent....96 192 76 15 Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Torrent....................96 192 76 18 Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Torrent....96 192 76 50 Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Torrent..96 156 07 59 / 90 Jutjats Servici comu...............................................96 192 76 25 Jutjat de Torrent (violència) – num. 1............96 158 01 93 / 94 Jutjats – Deganat....................................................96 192 76 00 Jutjats – Registre civil ............................................96 192 76 27 Mancomunitat de l’Horta Sud...............................96 157 20 11 Museu Comarcal....................................................96 158 82 21 Registre de la Propietat Torrent 1.........................96 155 43 59 Registre de la Propietat Torrent 2.........................96 158 83 10 Registre de la Propietat Torrent 3.........................96 155 28 07 SERVEF / INEM........................................................96 158 87 91 Tanatori Torrent Sant Josep.........96 156 46 32 / 96 127 22 00 Tanatori Mémora..........................96 158 85 80 / 96 158 85 85 Tresoreria General de la Seguretat Social............96 158 80 30

Horaris farmàcies

TITULAR/ADREÇA

HORARI De dilluns a divendres

TELÈFON Dissabtes

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 14 h.

• R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• E. Benlloch. Av. Al Vedat, 6 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• I. Cabañes. Pintor Ribera, 28 De 8,30 a 20,30 h.

De 9 a 13,30 h.

• Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• I. Carbonell. Pare Méndez, 166 De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h.

De 9,30 a 14 h.

• Hnos Simó Castelló CB. Virgen de la Soledad, 16 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• A. De Gregorio. San Ernesto, 2 De 9 a 14 i de 16,30 a 20,30 h.

De 9,30 a 14 h.

• M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 De 9 a 22 h.

De 9 a 22 h.

• J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• V. Hortigüela. Sagra, 14 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• La Torrentina. Plaça La Torrentina, 4 De 9,30 a 14 i de 17 a 20.30 h.

De 9,30 a 14 h • A. Martínez. Av. Al Vedat, 113 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• J. Martínez García. Pare Méndez, 56 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20,30 h. De 9,30 a 13,30 h.

• J. Mateu. Av. Al Vedat, 52 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• R. Medina Almerich. Azorin, 10 De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20 h.

De 9.30 a 13.30 h.

• M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• M. D. Navarro. L’Horta, 17 De 9 a 21 h.

De 9 a 14 h.

• Pare Méndez-Metro. Pare Méndez-Metro, 111 De 9 a 14 i de 16,30 a 20 h.

De 9,00 a 14 h.

• A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• Santos Patronos. Sants Patrons, 42 De 8 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• San Valeriano. Pintor Renau, 23.

De 9 a 13.30 i de 17 a 20 h.

De 9 a 13.30 h.

• C. Vicedo. Av. Al Vedat, 132 De 9 a 14 i de 16,30 a 21.30 h.

De 9 a 14 i

de 16,30 a 21.30 h.

• María Lidón Castillo. Av. Olímpica, 34, Parc Central. De 9 a 21 h.

De 9 a 14 h.

• Farmacia Llueca. Padre Méndez, 116 De 9 a 21 h.

De 9 a 21 h.

96 157 23 75 96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 59 71 96 155 49 23 96 129 49 15 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 14 83 96 155 11 68 96 129 28 48 96 155 54 51 96 117 78 04 96 155 05 42 96 157 14 14 96 157 11 19 96 156 45 58 96 156 25 40 96 155 05 82 96 156 38 69 96 156 26 10 96 108 14 30 96 156 21 00 96 156 25 40

Número 171 · Primavera 2011

Número

171

Primavera 2011

BIMTorrent

Sumari Agenda cultural

PORTADA: L’Espai Jove a l’Edifici Metro (informació pàgina 31).

LA CIUTAT: 4. La Casa de la Dona. 6. Reforma integral del Centro de Mayores de la calle Bellido. 7. Nuevo Centro de Mayores Sant Enric. La Conselleria ha licitat la construcción de la Casa del Major. 8. Nuevo centro municipal para la atención de personas discapacitadas. Sorteo de 62 viviendas de Promoción Pública. 9. La Oficina de gestión de la Movilidad controlará el tráfico permanentemente.

SOCIETAT: Festes i tradicions: 10. El Mig Any de les festes de Moros i Cristians. Elena March Peris, Reina de l’Encontre de la Setmana Santa. 12. La tradicional ‘Entrà de la Flor’. Sant Blai amb espectacle de carrer i exhibició de vehicles ecològics.

14. La festa de Sant Antoni. L’ermita de Sant Lluís Bertran.

16. Les festes Falleres. 19. Amparo Taberner Moncholí, Fallera Major Infantil. Noelia Maroto Esteve, Fallera Mayor de Torrent.

20. Gent de Torrent: Chelo Miquel, presidenta del Comité Local UNICEF Torrent, Dona Atenea de 2011. 22. Gent de Torrent: Salvador Miquel Peris, un erudito en el campo de la comercialización y mercadotecnia. 24. Torrent, un lugar para la convivencia: compartiendo mesa con Bulgaria.

EDUCACIÓ: 26. Los escolares celebraron el Día de la Paz. Jornada de vehículos ecológicos del IES La Marxadella.

27. Torrent demana l’adhesió a la Xarxa de Ciutats Amigues de la Infància d’UNICEF. La màscara del Carnestoltes realitzada per escolars. Clausura del Festival d’Arts Escèniques.

MEDI AMBIENT: 28. El Consell de la Serra Perenxisa decideix la recuperació de l’estat original del paratge natural de la Pedrera i fer un llac artificial. 29. Taller i plantació d’espècies autòctones al barranc de l’Horteta en el Dia de l’Arbre. 30. Una balsa de riego abastecerá a cinco comunidades de regantes del término. 31. L’Espai Jove de l’Edifici Metro.

CULTURA: 32. Publicacions torrentines de 2010 (Segona part). 39. Homenaje póstumo a Vicent Galbis en la décima edición de los premios que llevan su nombre. 40. Agenda Cultural: Maig.

NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT: 40. Escriuen els Grups Municipals.

ESPORTS: 42. Carrera de Montaña en el paraje natural de la Serra Perenxisa. Veteranos del Levante UD y Real Madrid en un partido solidario. 43. Peña Valencianista Les Gagarneres.

David Martínez, campeón del Open 3 bandas de Billar de la Comunitat sub-25. El Torrent CF recogió ropa deportiva con fines solidarios.

CONSELL RECTOR. Presidenta: Amparo Folgado Tonda. Vocals: Modesto S. Muñoz Puchol, José Vicente Gallego Madramany, Rosa Ortí Fernández, Miguel Monterde Alepuz, Ramón Pacheco Sarabia, José Antonio Veiga Gómez, Encarnación Redón Garrido, i Fernando Martínez Gómez. Direcció i coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat: Departament de la Dona, Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, Aitor Sánchez Collado, Paula Lerma, Departament d’Educació, Xavier Salas, José Vicente Alabajos, Eugenio Simó i Òscar Pérez.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L'Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen. D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 10.000 exemplars.

IMPRIMEIX: ROTODOMENECH, S.L. • EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT. • DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

Número 171 · Primavera 2011

EMAT. Espai Metropolità d’Art de Torrent Exposició de Vestits de Reina de la Setmana Santa. Del 28 de març al 12 de juny.

Abril CIJ. Centre d’Informació Juvenil. Convocatòria d’ÚLTIMA Creació contemporània jove 2011: selecció de projectes de pintura mural. · 1/ divendres: Audicions musicals per a alumnes de 1r cicle de primària. El quadern de Clàudia. Vicente Roncero.

10 i 11. 30 hores. L’Auditori.

Conservatori Professional de Música: 19 hores. Audició de contrabaix. 18.30 hores. Audició de violoncels. · 2/dissabte: Concert de cambra a l’andana: 18 hores.

Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March. · 4/ dilluns: Conferència: “Miguel Hernández”. Bernia Mitjans i Candela Fernández. 17 hores. Casa de la Dona. · 5/ dimarts: Visita cultural a Oriola. Centre Cultural L’ Ermita. · 5, 6 i 7 / dimarts, dimecres i dijous: Audicions musicals per a alumnes de 1r cicle de primària. El metal y sus colores. Servei educatiu de l’Auditori de Barcelona amb la col·laboració de l’Obra Social Fundació La Caixa. 10 i 11.30 hores. L’Auditori. · 8/ divendres: Conservatori Professional de Música.

Concert de l’Orquestra Simfònica. 19.30 hores. · 9/ dissabte: Les nostres agrupacions musicals. Banda Simfònica Unió Musical de Torrent. Concert literari: El senyor del anells. 19 hores. L’Auditori.

Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March: Tallers de cucs de seda. 11 a 12.15 hores, i de 12.15 a 13.15 hores. · 11/ dilluns: Presentació de la novel·la El secreto de Chichén Itzá de Marisa Fernández Calabuig. 20 hores. Casa de Cultura. · 12/ dimarts a 15/divendres: Setmana de la seda. Es repartiran caixes de cucs als xiquets. Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March. · 14/ dijous: Cicle de conferències Recuperant la nostra cultura. La vinya i el vi en l’economia torrentina al llarg de la seua història. Salvador Císcar Juan. 20 hores. Casa de Cultura. · 14/ dijous al 17/ diumenge: Conservatori Professional de Música. III concurs Nacional de Piano Ciutat de Torrent Amparo Fandos. · 15/ divendres: Contes infantils. Los colores en nunca jamás. Alumnes del col·legi Madre Sacramento. Fins als 7 anys. 18 hores. Biblioteca Metro.

Conservatori Professional de Música. 17 hores. Audició de cant. 19.30 hores. Audició de trombons. · 16/ dissabte i 17/ diumenge: Nazareno. GTI Grup de Teatre.

(16: 22.30 h.) (17: 19.30 h.) L’Auditori. Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March. Taller de catxirulos en família. (17) Centre d’Informació Juvenil. Caminant per la Serra Perenxisa (dins de la campanya d’activitats d’Horta Neta). · 20/ dimecres: Música antiga i barroca.Taller de música barroca. Passió segons sant Mateu. J.S. Bach. 20.15 hores.

L’Auditori.

Conservatori Professional de Música: Concert Trio Mixtura. 19.15 hores.

(Més informació pàgina 40)

BIMTorrent

•

3

L a

Ciu t a t

La Casa de la Dona La Casa de la Dona se constituye como un lugar de referencia para las ciudadanas de Torrent, procurando información general sobre los derechos de las mujeres. Es un espacio de trabajo por la igualdad de oportunidades y de trato entre mujeres y hombres, centralizando todas las acciones promovidas por el Departament de la Dona, y acogiendo todos los recursos y servicios en un conjunto de instalaciones apropiadas y adecuadas a todas las acciones para su desarrollo. Un espacio de libertad y encuentro, cultural, de formación, denuncia, reflexión, relación, comunicación, intercambio, y lucha, en el que se puede hablar de las necesidades de las mujeres y de sus logros, transmitiendo su valor y visión a la sociedad.

Un espacio para todas, sin importar la condición social, edad, religión, cultura, color de piel, o cualquier otra característica.

La Casa de la Dona, que se ha construido en el solar donde estaba ubicada la antigua comisaría del Cuerpo Nacional de Policía, en la calle Músico Mariano Puig Yago, número 8, es un edificio con más de 1.700 metros cuadrados que abrió sus puertas el 2 de febrero para albergar diversos servicios municipales con espacios destinados a la formación, el desarrollo y la cultura, tratando temas relacionados con la Igualdad de Oportunidades y con los derechos y recursos para la Mujer.

4

•

BIMTorrent

El edificio es una obra municipal en la que se han invertido 1,8 millones de euros y ha sido ejecutada a través de la empresa pública Nous Espais.

La inauguración de la Casa de la Dona contó con la presencia de la Corporación Municipal, colectivos de mujeres, asociaciones ciudadanas, representantes

de la administración pública, de diversas entidades, y numeroso público; intervinieron la alcaldesa, María José Català, la consellera de Justicia y portavoz del Consell, Número 171 · Primavera 2011

1.751’8 metros cuadrados al servicio de las ciudadanas

En un amplio y luminoso edificio de cinco plantas

Paula Sánchez de León, y la de Bienestar Social, Angélica Such, señalando que esta nueva dotación de Torrent supone un salto cualitativo y cuantitativo para la atención

a la Mujer en los ámbitos del asesoramiento, información y formación, igualdad, cultura, encuentro y desarrollo de las inquietudes de las mujeres de Torrent.

La ludoteca infantil será gratuita hasta junio

El Ayuntamiento ofrece este servicio de forma gratuita

hasta junio para que los niños y niñas de Torrent puedan jugar y participar en talleres de formación.

La Casa de la Dona incluye la opción de bebeteca (hasta los 2 años) y ludoteca (de 3 a 9 años) con programas pedagógicos adaptados a cada necesidad. Este espacio ocupa casi toda la planta baja del edificio, en donde se desarrollan actividades de psicomotricidad, relajación, música, expresión plástica, danzas, juegos, teatro, animación a la lectura y videoteca.

La primera ludoteca municipal es un centro del que se podrán beneficiar las madres y los padres porque está dedicado a la formación y ocio de los menores.

El Ayuntamiento ofrece de forma gratuita este servicio hasta el próximo mes de junio para dar a conocer qué ofrece la Casa de la Dona, además de las instalaciones destinadas a la Mujer y los otros servicios de los que se informa en estas páginas. L’Espai del xiquet abre todas las tardes de lunes a viernes de 17 a 19 horas y los sábados por la mañana, de 10.30 a 13.30.

con anchas escaleras y ascensor, destacan sus diáfanas dependencias y sus cristaleras, en ellas está inscrito el nombre de las más de 40.000 mujeres que actualmente viven en la ciudad(1).

La planta baja cuenta con la recepción, el vestíbulo, aseos y diferentes estancias, además de la ludotecabebeteca municipal, L’Espai del Xiquet, un servicio del que podrá beneficiarse cualquier trabajadora de la ciudad y sus familias para afrontar compromisos laborales con la tranquilidad de que sus hijas o hijos están a buen recaudo y disfrutando de muchas opciones pensadas para el ocio infantil. L’Espai del Xiquet está abierto de lunes a viernes de 17 a 19 horas y los sábados desde las 10:30 a las 13:30 horas. En la primera planta se ubican la sala de exposiciones, despachos y aseos. La segunda planta cuenta con una sala de conferencias y de actos para asociaciones y entidades, con un centenar de butacas. La tercera planta acoge las dependencias del Departament de la Dona (con atención en general, y también especializada en el ámbito de la Violencia contra la Mujer y el desarrollo del Plan de Igualdad). Tiene una sala de reuniones, donde se da cita, sobre todo la Comisión Local Mujer(2), con un aula de formación polivalente donde se ubica una cocina para realizar talleres relacionados con la gastronomía y potenciar las políticas de igualdad entre hombres y mujeres. En este tercer piso también están las dependencias de Sanidad y OMIC. La cuarta planta se destina al Gabinete Psicotécnico, un aula de Informática, con veinte ordenadores, que sirven para introducir a muchas mujeres en su manejo y acceder a Internet, una sala de reuniones, despachos y aseos. En el ático se ha instalado un gimnasio equipado con vestuarios y taquillas que servirá para propiciar la atención al bienestar y la salud de las mujeres, ya que está destinado a realizar talleres de relajación, risoterapia, alineación corporal, y otras técnicas estudiadas dentro del Plan de Igualdad; y en el sótano se dispone de un garaje para once plazas de aparcamiento.

Ha comenzado la andadura de La Casa de la Dona y, sobre ella, continuaremos informando.

“Sin la participación activa de la mujer y la incorporación de su punto de vista a todos los ámbitos del proceso de adaptación de decisiones, no se podrán conseguir los objetivos de igualdad, desarrollo y paz.”

(Declaración de Beijing, IV Conferencia Mundial de Naciones Unidades sobre la Mujer, 1995). n [Para obtener más información sobre los servicios que se prestan en La Casa de la Dona, ubicada en la calle Músico Mariano Puig Yago, número 8, se puede llamar al teléfono 961111859 y consultar la Web del Ayuntamiento: www.torrent.es] (1) En la línea del gigantesco panel que da acceso al salón de Plenos del Ayuntamiento con los nombres de todos los ciudadanos y ciudadanas inscritos en Torrent en noviembre de 1998, cuando se inauguró la actual Casa Consistorial.

(2) La comisión Local de la Mujer pasará a denominarse Consejo Asesor de Mujer, un órgano de consulta y participación ciudadana en las políticas municipales de Igualdad.

Número 171 · Primavera 2011

BIMTorrent

•

5

L a

Ciu t a t

Reforma integral del Centro de Mayores de la calle Bellido E

n la tarde del 29 de e n e r o, n u m e r o s a s personas acudieron a las nuevas instalaciones del Centro de Mayores de la calle Bellido para asistir a su inauguración. En el acto estuvo la alcaldesa María José Català, junto a miembros de la Corporación Municipal, que fueron recibidos por la presidenta del centro, Teresa Esbrí. La alcaldesa y la presidenta descubrieron la placa conmemorativa.

En la celebración se disfrutó con una orquesta, baile y merienda. Teresa Esbrí, agradeció la labor del Ayuntamiento en esta remodelación “que tanta falta nos hacía a los mayores de Bellido”, y los asistentes al centro agradecieron a la presidenta su trabajo y la labor que realiza.

Quienes ahora disfrutan del centro son los mayores del antiguo hogar de San Cayetano, que por estar deteriorado fueron trasladados a la calle Bellido en abril de 2007.

Sin embargo, las insta-

Exterior del centro después de la reforma. Al lado, momento de la intervención de la presidenta del centro, Teresa Esbrí.

Reconocimiento a la presidenta del centro por los miembros de la junta del Centro de Mayores.

laciones no habían sido acondicionadas a este nuevo uso, por lo que también presentaban deficiencias. La inversión de 271.000 euros que ha realizado el Ayuntamiento, provenientes del Fondo Estatal para Empleo y Sostenibilidad Local, ha dado como resultado un centro completamente nuevo y con todos los servicios que merecen nuestros mayores.

La planta baja cuenta con un despacho, una sala para ofrecer el servicio de podología y una nueva cocina. La primera planta, de 150 m 2 y que ahora es totalmente accesible gracias a la instalación del ascensor, está acondicionada con parqué, ya que es utilizada principalmente para las clases de gimnasia y las tardes de baile. También se ha acondicionado parte de la planta superior con mesas para los talleres de manualidades. El centro cuenta con dos grandes ventanales, y una claraboya, por lo que la claridad predomina en las instalaciones. n Información facilitada por el G. de Comunicación del Ayuntamiento

6

•

BIMTorrent

Número 171 · Primavera 2011

L a

C iu t at

Nuevo Centro de Mayores Sant Enric

Público asistente.

Las puertas abiertas del nuevo centro.

El presidente del centro, Rafael Delgado. Al lado, grupos de mayores con la alcaldesa y la delegada de Gente Mayor.

L

os mayores del Centro de Mayores Sant Enric, que antes estaba en la calle Camí Reial, estrenaban el 24 de marzo una nueva sede en la calle Azorín número 40. El nuevo centro abría sus puertas, tras ser inaugurado por la alcaldesa, María José Català, acompañada por el presidente del centro, Rafael Delgado, con la presencia de miembros de la Corporación Municipal, entre ellos, la delegada de Gente Mayor, Pilar Vilanova, y numeroso público.

El Ayuntamiento ha invertido, a través del Fondo Estatal para Empleo y Sostenibilidad Local de 2010, más de 250.000

euros para acondicionar este centro ubicado en una de las calles que vertebran la ciudad. El arquitecto de esta obra ha sido Juan Ramón Burgos.

Los mayores que acudieron a la inauguración se mostraban satisfechos con su nuevo local de más de 140 metros cuadrados, ya que dispone de un salón muy espacioso, luminoso y diáfano (con un sistema abatible de persiana que permite dividir la estancia en dos salas, para que puedan realizar teatro o cualquier otro tipo de ensayo sin perturbar la actividad del resto de usuarios), cocina y una hermosa barra de cafetería. n

La Conselleria d’Infraestructures ha licitat la construcció de la Casa del Major

Edifici on s’ubicarà la Casa del Major.

El 26 de gener, la Conselleria d’Infraestructures anunciava la licitació de les obres de construcció de la Casa del Major, que s’ubicarà al carrer de Sant Número 171 · Primavera 2011

Imatges virtuals de les fatxades per als carrers de Sant Gaietà i de Sant Blai.

Gaietà número 39, amb accés pel carrer de Sant Blai. Esta nova construcció ocuparà l’espai de l’antic edifici destinat a tallers de l’INEM, i està concebut

com un centre assistencial, social i cultural que contribuirà a la dinamització de la zona.

Este projecte per als majors compta amb un

pressupost d’1.268.788,71 euros de les inversions de la Generalitat Valenciana del Pla Confiança. n Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

BIMTorrent

•

7

L a

Ciu t a t

Nuevo centro municipal para la atención de personas discapacitadas que gestionará ADISTO E

l Ayuntamiento inauguró el 21 de marzo un centro municipal de atención para personas discapacitadas y familiares ubicado en la calle La Marina, 1. Este centro, de cerca de 350 metros cuadrados, cuenta con patio exterior, recepción, tres aulas, despachos y aseos. En las obras de rehabilitación se emplearon y formaron treinta personas desempleadas de larga duración a través del Taller de Empleo para el Reciclaje Profesional, subvencionado con 559.263,50 euros por la Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo, para el desarrollo del proyecto de habilitación y actividad del centro, mediante la contratación de profesorado y alumnado-trabajador. La inversión en la remodelación total que se ha efectuado supera los 300.000 euros financiados por el Ayuntamiento.

Intervención del presidente de ADISTO, José Mª Bernal.

Este centro municipal será gestionado por la Asociación de Discapacitados de Torrent, ADISTO, y será

su nueva sede. El Ayuntamiento se encargará de la supervisión técnica y orientación de la progra-

mación anual de actividades y programas que se han acordado a través de un convenio con ADISTO. n

Sorteo de 62 viviendas de Promoción Pública

E

l 22 de marzo el Ayuntamiento realizó un nuevo sorteo, desde la empresa pública Nous Espais, de 62 viviendas protegidas del edificio M-26 Estas nuevas viviendas, que están construyéndose, con plaza de garaje y trastero incluido, tienen un precio desde los 100.000 euros, las de un solo dormitorio, hasta 220.000 euros, las

8

•

BIMTorrent

de cuatro dormitorios. Disponen de piscina en la zona comunitaria y estarán junto al Parc de Trénor. Las nuevas viviendas contemplan el Perfil de Calidad de Ahorro de Energía y Sostenibilidad expedido por la Conselleria de Territorio y Vivienda y el IVE (Instituto Valenciano de la Edificación). n Número 171 · Primavera 2011

L a

Ciu tat

La Oficina de Gestión de la Movilidad controlará el tráfico permanentemente E

ste servicio diseñado por INGEVIA y desarrollado por la empresa ABERTIS y el grupo ETRA estará disponible 24 horas al día y propicia que Torrent se convierta en la cuarta ciudad de España, después de Madrid, Barcelona y Valencia, puesto que dispone de este sistema de última generación. El equipamiento instalado en la Oficina de Gestión de la Movilidad permite que se envíen señales directas desde los diferentes sensores de tráfico a la central con el objetivo principal de adaptar las fases semafóricas según la necesidad del tráfico. El sistema estudia el flujo existente, lo reestructura para modificarlo en beneficio de los conductores, y permite el reconocimiento de matrículas en los diferentes accesos a la ciudad.

Gracias a ello podrán realizarse operaciones como localizar coches robados, acotar zonas de paso para los vecinos de algunas zonas determinadas o determinar la afluencia de vehículos en la ciudad.

La Oficina fue inaugurada el 10 de marzo por la alcaldesa, Mª José Català, junto al director general de Transporte, Vicente Dómine, el secretario autonómico de Gobernación, Luis Ibáñez, el concejal de Seguridad Ciudadana, Santiago Miquel, y miembros de la Corporación Municipal.

Número 171 · Primavera 2011

La Oficina de Gestión de la Movilidad es un nuevo servicio municipal que facilita y fomenta la movilidad sostenible de la ciudadanía con la última tecnología en gestión de tráfico, ya que dotará de una mayor seguridad en las calles y accesos a la ciudad, permitirá la gestión integral de la movilidad en el municipio apoyándose en la centralización semafórica llevada a cabo, las cámaras instaladas y la red de sensores de tráfico que en tiempo real envían información sobre el estado del tráfico a la Oficina, además de conseguir una mayor eficacia de la Policía Local.

Funciones y servicios La Oficina de Gestión de Movilidad tiene funciones primordiales y objetivos principales en innovación y desarrollo tecnológico en materia de movilidad urbana, como promover la movilidad sostenible en el municipio, implementar un sistema de gestión automatizado y centralizado, facilitar el acceso a la información del tránsito, reducción de los tiempos de recorrido en general y de los niveles de congestión en las arterias de comunicación. La intención es obtener resultados positivos como minimizar costes en tiempos de desplazamiento y consumo de carburante, mejora del medio ambiente (la reducción de tiempos de recorrido se traduce en una reducción en emisiones de CO2) y la mejora de la seguridad vial. También se adaptan los itinerarios y la señalización para invidentes, instalando semáforos

acústicos y descontadores de tiempo en los pasos de peatones más conflictivos. Todo ello se completa con la instalación de paneles informativos de mensajes variables, que ofrecen información del tráfico en los principales accesos a la ciudad y que otorgarán a todo aquel que se disponga a entrar en Torrent información puntual sobre el estado del tráfico en las vías principales de la ciudad, y podrá adoptar itinerarios alternativos. Además, se han instalado semáforos en nuevos cruces para evitar cualquier tipo de congestión y conflicto, así como cámaras de televisión mediante un circuito cerrado que manda la señal directa a la oficina de gestión y cámaras de control de accesos a la ciudad. n Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

BIMTorrent

•

9

So ciet a t

FESTES I TRADICIONS Com és habitual en estes dates, publiquem en el BIM una relació de les festes i dels costums dels primers mesos de l’any més arrelats en la població.

El Mig Any de les festes de Moros i Cristians

E

l 29 de gener, els Mo ro s i Cr i s t i ans van celebrar el Mig Any amb música mora i cristiana per a recordar que queda poc perquè les filades i les comparses disfruten del carrer.

Un miler de participants es reunien en este Mig Any que començà amb un dinar de germanor a les instal·lacions del Parc Central. En un gran envelat es van ajuntar prop d’un miler de moros i cristians per a retrobar-se en este dinar, en què es van arreplegar aliments no peribles (més de 350

Elena March Peris, Reina de l’Encontre de la Setmana Santa

L

a Setmana Santa de Torrent ostenta el títol de Festa d’Interés Turístic Autonòmic, sobretot per a la singularitat de la figura de la Reina de l’Encontre, que representa la virreina de València, Germana de Foix. La Reina de l’Encontre d’enguany, Elena March, pertany a la Germandat de la Sant Faç, i son pare, Dagoberto March, és el Germà Major Suprem.

Encara que el 22 de gener Elena March Peris prenia el testimoni de la seua predecessora Celia

10

•

BIMTorrent

Fabiá, Reina de 2010, era el 29 de gener quan fou nomenada oficialment a l’Auditori com a Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció de 2011, protagonista d’un acte en què es van presentar els 17 Germans Majors i el Germà Major Suprem, Dagoberto March.

Després del nomenament, l’alcaldessa, María José Català, va imposar a Elena la insígnia que la distingeix com a Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció. Una vegada proclamada com a Reina, esta Número 171 · Primavera 2011

quilos, sobretot d’arròs, macarrons, llentilles o fideus, i més de 100 litres, entre oli i llet) per al Punt d’Aliments. En acabant de dinar, les filades i comparses es van trobar al lloc de costum per a fer la falsa baixada.

Des del Convent i fins a la plaça Major, uns 500 moros i cristians desfilaren presidits pels capitans del 2010, que s’acomiadaren per a deixar pas als nous càrrecs d’enguany. n

jove rebia els Germans Majors de cada germandat. Posteriorment, Dagoberto March va ser nomenat Germà Major SuNúmero 171 · Primavera 2011

prem i serà l’encarregat d’acompanyar la seua filla en tots els actes que presidirà com a Reina de l’Encontre. Elena treballa

en un despatx d’advocats.

L’any passat va estar marcat per la declaració de la Setmana Santa Torrentina

com a Festa d’Interés Turístic de la Comunitat Valenciana, per la seua tradició de segles d’història, per l’atractiu visu-

al i turístic i per la seua singularitat, en la qual destaca esta figura de la Reina de l’Encontre, única a tot Espanya. n BIMTorrent

•

11

La tradicional ‘Entrà de la Flor’

D

es de primera hora de l’1 de febrer, els clavaris i confrares de la Mare de Déu del Rosari van començar la celebració de l’Entrà de la Flor, arreplegant la primera branca d’ametler en flor per a oferir-la a la Mare de Déu. Una vegada triada la branca, els clavaris i confrares es van traslladar a la popular Caseta del Rosari per a participar en l’esmorzar tradicional. De nit, els participants en l’Entrà de la Flor feren oració a l’església de Sant Lluís Bertran i després la cercavila fins a l’església de l’Assumpció per a l’ofrena.

A la plaça Major tingué lloc la cordà, en un recinte tancat on es van llançar entre 12.000 i 15.000 coets en una hora.

L’Entrà de la Flor és celebrada des de fa més de quatre-cents anys per la Confraria de la Mare de Déu del Rosari (1606). Esta activitat té l’ori-

gen en l’etapa grecoromana, està lligada al foc i a la llum que provoca, s’ofereixen a la Mare de Déu les primeres flors que floreixen (en el cas

de Torrent, l’ametler), acompanyada de coets agarrats amb tenalles. Amb esta celebració, la Confraria inicia les activitats del cicle anual, que

Sant Blai amb espectacle de carrer i exhibició de vehicles ecològics

E

l 3 de febrer, dia de Sant Blai, encara que laborable, és quasi una festa major a Torrent, ja que la devoció popular i el valor etnològic es remunten segles arrere a la capital de l’Horta Sud. El carrer de Ramón y Cajal es transformà un any més en una fira per a acollir una de les festes més arrelades de Torrent. Milers de transeünts van visitar el tradicional pòrtic de l’església de Sant Lluís Bertran i van adquirir els pans beneïts, els santblaiets i l’oli per a previndre els mals de gola.

Esta celebració de Sant Blai va tindre un gran espectacle de carrer, que ja s’ha vist en carrers d’Itàlia, Holanda, Romania, França, etc., i va estar protagonitzat per un titella de més de 10 metres, Salvador, a la plaça Major, que va fer disfrutar els passejants, i una exhibició dels vehicles ecològics dels estudiants de l’IES La Marxadella.

12

•

BIMTorrent

Número 171 · Primavera 2011

contínua amb la Festa de la Mare de Déu del Rosari, al maig, el Rosari d’octubre i l’Aurora, al desembre i al gener.

La celebració de la festa s’iniciava el 30 de gener amb la tradicional passejada del guió, on més de trenta clavaris i clavariesses, amb edats compreses entre els 3 i els 5 anys, van rebre les medalles de mans del rector. Després de la missa i benedicció de medalles es féu una cercavila en què els menuts van llançar caramels al compàs de la banda de música. En finalitzar el recorregut pel barri de l’Ermita, els participants van contemplar el Número 171 · Primavera 2011

En commemoració dels 400 anys de la seua fundació, la Confraria, amb la col·laboració de l’Ajuntament i les entitats Bancaixa, CAM, Caixa Rural i

tradicional recitat del vers que narra el miracle de sant Blai, pel qual va salvar un nadó de morir ofegat per una espina clavada a la gola. L’escenificació del miracle va anar a càrrec de tres xiquetes que interpretaven el paper de les mares del miracle, que en esta ocasió han sigut Nuria Almenar, Rebeca Puig i Sofía Puig; el bebé del miracle va ser Marta Dueñas Bresó. Els actes religiosos van continuar amb el trasllat i l’ofrena al sant a la parròquia de

La Caixa, va editar un llibre, del qual ja informàrem, sobre la història de la centenària confraria. Encara poden adquirir exemplars del llibre. n

Sant Lluís Bertran, encara que els actes centrals de la festa es feien el 3 de febrer, dia en què tradicionalment les famílies torrentines gaudeixen del tradicional arròs de sant Blai. Des de primera hora, el temple de Sant Lluís Bertran va estar obert per a la benedicció dels gaiatos i la unció de l’oli en la gola com a protecció davant les malalties que l’afecten. Al llarg del dia, els clavaris i clavariesses van iniciar la cercavila des de la plaça de l’Església fins a la par-

ròquia de Sant Lluís Bertran, on es va celebrar la missa major. A la vesprada es realitzà la processó i en acabant es va recitar novament el vers i es van cantar els gojos a sant Blai.

Relació de xiquets i xiquetes clavaris d’enguany: Javier Aguilar Almenar, Cayetano Aparisi Romero, Álvaro Fenoll Bresó, Pablo Gozalvo Cervera, Víctor Guijarro Andreu, Guillermo Hervás García, Christian Macías Árboles, Carles Marcilla de Miguel, Sergio Martínez Mora, Manel Mora Torrent, Marc Navarro Verdet, Marc ortí Moreno, Jesús Sobrevela Gasent, Javier Alagarda Gómez, Ana Almerich Serra, María Alós Silla, Victoria Izquierdo García, Amparo Martínez Puig, Natalia Martínez Silla, Clara Miquel Silla, María Monterde Garrido, Alba Mora Amador, Lucía Mora Molina, Sofía Moral de Miguel, María Moreno Mora, Esther Ortí Martínez, Cristina Peris Bartual, Marta Rubio Rodríguez, Sara Sobrevela Gasent, Amparo-Cruz Toledo Pardo i Marta Úbeda Romero. n BIMTorrent

•

13

La festa de Sant Antoni

E

l 13 de febrer, gossos, gats, cavalls, hàmsters, cignes, ànecs, cobais, tortugues, lloros i fins i tot un porc vietnamita rebien la benedicció de sant Antoni a la parròquia de Monte-Sión, on, com cada any, es congregaren centenars de persones per a continuar les celebracions en honor al patró.

A les 9.30 hores començava l’esmorzar popular en què es van servir més d’un miler d’entrepans d’embotit, obsequi de l’empresa torrentina Cárnicas La COPE, i posteriorment el mateix entorn de Monte-Sión va acollir la benedicció del sant. Amb esta benedicció, els amos dels animals van ser obsequiats amb el tradicional

14

•

BIMTorrent

panet, una garrofa i l’estampa del patró dels animals. Més tard, a ritme de tabal i dolçaina, el poble torrentí i les seues mascotes desfilaren des del carrer del Convent fins a Pare Méndez, on estava ubicada la tribuna. Van tancar la desfilada els cavalls i les carrosses de qualsevol tipus, vistosos carruatges, des dels més tradicionals i dedicats a les labors del camp, fins als d’estil elegant del segle XVIII. Després de la foguera, de la missa major i de la processó per a retre tribut al sant, els festers han tancat amb estos actes el seu programa festiu de 2011, que s’ha prolongat durant més d’un mes. n

L’ermita de Sant Lluís Bertran En el marc del cicle de conferències que organitza l’Ajuntament, «Recuperant la nostra cultura», la historiadora Presentación Mora Juan va pronunciar una conferència amb el títol «L’ermita de Sant Lluís Bertran de Torrent», de la qual, pel seu interés històric i les dates commemoratives de l’inici d’any, presentem un extracte.

L

a principal activitat de Torrent quan sant Lluís Bertran la va visitar era l’agricultura, i, per tant, una gran preocupació per a les persones de l’època eren les plagues, les pedregades o les sequeres. En un poble com el nostre, sense xarxa fluvial, la importància de l’aigua era altíssima, ja que es necessitava tant per a l’agricultura com per al consum humà. Precisament, els miracles que sant Lluís va fer a Torrent estan relacionats amb l’aigua: sant Lluís Bertran va residir una temporada al nostre municipi, l’any 1580, convidat pel patriarca Ribera. Un veí del poble, Lucas Blasco, que en aquell moment era jurat, quan estava en unes vinyes de la seua propietat, va vore que sant Lluís anava cap a la font de l’Om. Lucas va demanar que beneïra el seu camp, ja que no plovia des de feia sis mesos. Sant Lluís hi va accedir, i després se n’anaren a la font, on va beure aigua i també la va beneir. Eixa mateixa nit va ploure, segons testimonis de l’època. Tampoc l’aigua

de la font –que a partir del miracle va ser coneguda com a “font de Sant Lluís”– va minvar més i és de molt bona fama. L’agraïment del poble per les benediccions i favors rebuts va culminar en l’acord municipal de 12 de setembre de 1634, quan el Consell General de Torrent va celebrar davall del porxi una sessió a la qual va assistir tot el poble, i s’acordà la construcció d’una ermita dedicada a sant Lluís. També s’acordà guardar com a festa de precepte el dia que l’Església dedicara al sant quan fora canonitzat.

L’ e d i f i c i v a s e r construït immediatament, als afores de la població, sobre tres quartons de terra de propietat municipal, i al seu voltant hi havia unes noranta moreres. El 1868 va estar a punt de ser enderrocada per una orde de la Junta Revolucionària de València, juntament amb el convent de Monte-Sión i l’ermita de la Mare de Déu del Rosari, que va ser l’única que en desaparegué. També durant la Guerra Civil va ser Número 171 · Primavera 2011

utilitzada com a mercat, però a causa de l’oposició veïnal es va destinar per a usos militars.

L’ermita conserva alguns quadres de la predel·la de l’antic retaule de l’altar major, amb dos escenes que representen uns miracles de sant Lluís

Font de Sant Lluís.

Número 171 · Primavera 2011

i les imatges de santa Bàrbara i un dels evangelistes. També conserva un llenç del segle XVIII que representa la Sagrada Família, restaurat pel pintor torrentí Ramon Cabrelles.

Al llarg d’estos quasi 400 anys, l’ermita ha estat un dels cen-

tres de la vida religiosa i festiva torrentina.

Les festes dedicades a sant Lluís van ser molt importants; a més de la part religiosa, se celebraven cavalcades, cantades d’albades, i els festers de sant Lluís –que eren els jurats que cessaven en el

seu càrrec eixe any– ballaven la xàquera.

Este solemne ball era introductori d’uns altres més alegres, anomenats danses i follies. Esta festa anà a poc a poc desapareixent des de finals del segle XIX, fins a deixar de celebrar-se en el segle XX, i actualment

queda reduïda als actes que en honor al seu patró realitza la Cooperativa Agrícola Sant Lluís Bertran.

A mesura que les festes a sant Lluís anaven perdent-se, la festa de Sant Blai del dia 3 de febrer adquiria importància al llarg del segle XX, fins a ser una de les festes torrentines més destacades tant en l’aspecte religiós, per la commemoració que fan els xiquets clavaris del miracle del sant, com en els aspectes festius amb la fira instal·lada al carrer i el gastronòmic amb els gaiatos, el santblaiets i el típic arròs de Sant Blai.

No podem oblidar una altra manifestació festiva que ix de l’ermita cada 1 de febrer, com és l’Entrà de la Flor, en la qual els clavaris de la Mare de Déu del Rosari van en processó fins a l’església de l’Assumpció per a oferir-li una branca d’ametler florit, festa que sembla que s’hi celebra des de 1606, quan es va fundar esta confraria. n

Sant Lluís Bertran (1526-1581) va ser un home de salut precària i costums austers. Segons els seus biògrafs, era alt i prim; a conseqüència d’un colp que es va pegar quan viatjava a predicar a Amèrica, va quedar coix per sempre.

BIMTorrent

•

15

Fal l es

Les festes falleres Torrent va viure intensament les seues Falles amb 58 monuments, mascletades, castells pirotècnics i prop de 5.000 rams de flors que vestiren el mant de la patrona. L’Ajuntament plantà la primera falla municipal interactiva, les escenes de la qual van ser creades pel veïnat a través d’Internet i les xarxes socials. Ara tot és cendra i ja comencen a treballar en les Falles del 2012.

AITOR SÁNCHEZ COLLADO Falla municipal.

A

l mal temps, bona cara. A pesar de les pluges i de la situació de crisi, l’esperit de superació dels fallers es va mostrar amb més força si és possible plantant 58 monuments, una falla de nova creació (Escultor Vicente Pallardó) i dos falles municipals que van omplir els carrers d’alegria, música i pólvora. Torrent va viure la seua setmana de festes més participativa amb activitats en tots els punts del municipi, però el triomf va anar a parar a la demarcació d’Ángel del Alcázar, guanyadors del 1r premi de la secció especial i absoluts de la millor falla de Torrent (també el de Crítica Local) amb un monument titulat “Torrent, mora o cristiana? de l’artista de Daimús, Pere Baenas, amb el qual han tornat a tocar el cel faller tres anys més tard. La Falla Antoni Pardo va ser la vencedora en infantils amb “La nit màgica” de l’artista Javier Igualada, que amb una gran lluna va tornar la il·lusió al guanyar el màxim palet després que en 2010 el guanyara la de Ramón y Cajal.

16

•

BIMTorrent

LA PRIMERA FALLA INTERACTIVA Per primera vegada es va plantar una falla municipal interactiva 2.0, en què la ciutadania suggeria les idees Falla Ángel del Alcázar.

per a crear les bases d’este monument que portava per lema “Pintant Torrent”. Precisament, pintors locals reconeguts van participar en l’equador de la festa en una

matinal de pintura amb la creació d’obres relacionades amb la falla municipal. Javier Planells (que pinta amb la boca a causa d’una paràlisi cerebral), Salvador Gómez i

Falla infantil Antoni Pardo.

Número 171 · Primavera 2011

Falla interactiva.

Falla infantil municipal.

Antonio Fernández van concloure les seues obres a peu de falla i les deixaren exposades al monument. La Junta Local Fallera va posar en marxa al mes d’agost diversos espais en les xarxes socials d’Internet: Facebook, Twitter i un bloc específic en què la ciutadania podia donar idees i crear el guió del primer monument faller 2.0, nom que rep este sistema participatiu en la xarxa.

Per la seua banda, la falla infantil tenia per lema “Torrent en verd 011” i tractava sobre els espais naturals del municipi, les seues rutes verdes, camins rurals i fonts del terme rural perquè tota la xicalla coneguera les possibilitats que ofereix el nostre entorn.

16 DE MARÇ: PLUJA… PERÒ DE PREMIS Pluja, sí… però, en este cas, de premis i d’alegria va caure a Torrent. En la secció primera la guanyadora va ser Sant Valerià amb una interessant proposta protagonitzada per persones majors (guanyadora també del Ninot Indultat Major, i la Falla Cronista, guanyadora del Ninot Indultat Infantil), i una divertida i infantil granja escola va ser la guanyadora, a proposta del Barri Sant Gregori. En la secció segona, la Falla Sedaví va fer triplet en guanyar l’or major, infantil i el d’enginy i gràcia. En la secció tercera, el doblet va anar a parar a la Falla Carrer Benemèrita. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament també va atorgar premis destinats a fomentar l’ús correcte de la llengua i difondre-la en els cartells. Va guanyar Camí Reial, el segon lloc va ser per Número 171 · Primavera 2011

a Ángel del Alcázar i el tercer per a Ramón y Cajal. La Falla Sant Roc va organitzar el premi d’ornamentació de carrers.

Saragossa-Parc Central va recuperar este premi amb la reproducció en marqueteria del carrer de l’Església el dia de l’Ofrena. (en 2n fou per a Ramón y Cajal, i el 3r per a Av. Segon Tram).

La pluja no va desmeréixer l’alegria d’estes Falles, però va obligar a ajornar el trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats al 17 de març. La Falla Cotxera i la Junta Local, acompanyades pels representants de les 28 comissions de Torrent, van traslladar la imatge de la patrona fins a la plaça de l’Església, on uns minuts més tard es van rebre les primeres flors per a vestir el seu mant en la primera jornada d’ofrena que va recórrer l’Avinguda.

Decorat del carrer Saragossa.

17 I 18 DE MARÇ: L’OFRENA La Junta Local Fallera va organitzar l’Ofrena, per la qual van passar més de 8.000 fallers que van teixir el mant de la Geperudeta, compost per més de 5.000 rams. Catorze falles van desfilar el primer dia fins que va tancar la desfilada la Fallera Major

Infantil, Amparo Taberner Moncholí, acompanyada pel delegat de Falles, Miguel Monterde, i la Reina Infantil de les festes de Sogorb, Sandra Pérez. Els fallers de la seua comissió, Sants Patrons, van desfilar davant d’ella per a mostrar-li el seu afecte.

BIMTorrent

•

17

Ofrena.

L’endemà, la Fallera Major, Noelia Maroto, va ser l’encarregada de tancar el segon dia d’Ofrena, acompanyada per l’alcaldessa, Mª José Català, el delegat de Falles i el vicepresident primer de la Junta Local Fallera, Pascual Piles. El seguici va estar precedit per la Falla Avinguda, a la qual pertany Noelia. En l’acte també va estar present la Reina de les Festes de Sogorb, Rebeca Bonillo. Un castell de focs artificials va tancar l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, vestida amb colors rosa i blanc amb detalls en roig.

TORRENT VA VIBRAR AMB LES SEUES MASCLETADES Tots els dies, la ciutat va vibrar amb les mascletades espectaculars que el pirotècnic Vicente Caballer disparava davant de l’Ajuntament. Les falleres majors feien el senyal d’avís al so del “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà” i el públic va quedar impressionat amb tronades de foc terrestre, algunes sorpreses i un espectacular final aeri que va posar el punt final a les mascletades. Però, sens dubte, l’espectacle rei va ser el del dia 19 de març, una mascletà ensordidora que va comptar amb seqüències digitals.

En la Mascletà.

19 DE MARÇ: FOC PURIFICADOR A les 21 hores, la Fallera Major Infantil, amb l’alcaldessa, va encendre la traca amb què 18

•

BIMTorrent

Mascletà.

Entre el grup el pirotècnic Caballer.

s’iniciava la primera cremà de 2011. Un castell de focs artificials va donar pas al culte al foc i a una combustió ràpida a la qual van seguir la

resta de monuments infantils. Posteriorment, va ser el torn de la falla major. La falla “Pintant Torrent” es va consumir entre un ramell de focs

i espectacle pirotècnic seguit per milions de persones gràcies a la retransmissió en directe de Canal 9 i a través d’Internet. n Número 171 · Primavera 2011

Amparo Taberner Moncholí, la Fallera Major Infantil Amparo ens mira atenta i mostra somriures de complicitat, tot i estar molt cansada per la setmana de falles.

Estudia al Col·legi Pléyade, té 10 anys i un germà bessó.

Li encanta ballar, el València CF, anar a la platja i a la piscina. És fallera des que va nàixer, i la mare, la tia i la iaia varen ser falleres; fins i tot la tia fou fallera major, i la mare va ser Reina de l’Encontre. Tota una nissaga de dones valencianes que viuran amb Amparo un somni fet realitat.

Però enguany, Amparo és reina per partida doble: Fallera Ma-

jor i cambrera de la Reina de l’Encontre.

–Com t’ho has passant enguany? Fes memòria.

–Molt bé, amb Noelia genial i també amb les meues amigues de la Cort. Som un grup que durarà tota

la vida. Durant les Falles he conegut molta gent i molts actes de les falles que abans desconeixia.

–Com has compaginat l’escola i el càrrec de Fallera Major?

–Molt bé. Ara estem molt cansades de tot el que hem viscut en la setmana, però jo puc amb tot. En els estudis, el meu germà em diu els deures. De major m’agradaria ser o advocada o professora, perquè m’agraden molt els xiquets.

A Amparo, Amparito com li diuen en família, li agrada la Cavalcada del Ninot, on la seua falla del Sants Patrons és una de les màximes exponents a mostrar grans comparses i disfresses infantils. n

Noelia Maroto Esteve, Fallera Mayor de Torrent Parlem també amb Noelia, llicenciada en Comunicació Audiovisual, té 27 anys i prové d’una nissaga familiar, com se sol dir, “de tota la vida”.

La mare va tindre la sort de representar Torrent l’any 1977, i la germana tingué la mateixa sort com a Regina Infantil el 2001. Però ara Noelia ha viscut el seu any en la Setmana Fallera més gran de Torrent.

–Noelia, com et definiries per a tota aquella gent que no et coneix?

–Sóc una xica que, d e p r i m e re s, p u c resultar un poc seriosa, però quan em coneixes, m’ent re g u e. M ’ a g ra d a molt estar amb els meus amics, al caNúmero 171 · Primavera 2011

sal, llegir, el cine, la muntanya i escalar.

He sigut delegada de Festes i d’activitats diverses, he fet el llibret... Sóc una fallera de casal.

–Una fallera de veritat... i com a tal imagine que hauràs viscut un any molt e s p e c i a l . Qu è e n destacaries?

–Sobretot l’any vis-

cut amb les meues c o m p a n ye s d e l a Cort, i, com no, el dia de la Crida. Eixe dia portava el mateix vestit de valenciana que va lluir ma mare

quan va ser Fallera Major, i recorde a tota la gent al peu de la Torre i cridant a la festa; va ser molt emocionant. En general em quede amb els moments de felicitat i el caliu dels torrentins i visitants, que sempre et mostren un somriure.

Sóc una fallera propera, de casal, i així vull que la gent em recorde.

–Noelia, fes en 10 línies un resum del 2011...

–Enguany ha sigut, com a mínim, igual que l’any passat. He viscut la festa des d’una altra perspectiva. Per això m’agradaria convidar tot el món a conéixer Torrent, perquè tenim molt a oferir. n BIMTorrent

•

19

S o c i e t a t G e n t d e To r r e n t

Chelo Miquel, presidenta del Comité Local UNICEF Torrent, Dona Atenea de 2011

La Dona Atenea d’enguany és Chelo Miquel Andreu, la presidenta del Comité Local UNICEF de Torrent, que realitza la important labor d’aconseguir ajudes per a beneficiar la infància en els programes que este organisme realitza arreu del món.

L’alcaldessa li lliurava el guardó a la Dona Atenea de 2011, amb la delegada de la Dona i les presidentes dels diversos col·lectius de dones de la ciutat, durant el dinar tradicional commemoratiu del 8 de Març, en què participaren prop de 250 dones i es va donar a conéixer l’aprovació de la sol·licitud en el Ple de l’Ajuntament per tal que Torrent entre en la Xarxa de Ciutats Amigues de la Infància.

Chelo Miquel va agrair el nomenament, alhora que va destacar que és un reconeixement compartit amb totes les voluntàries que treballen en UNICEF Torrent, ja que ANA CORONADO

C

helo Miquel va nàixer el 2 d’abril de1948 a Torrent, filla de l’homenatjat mestre Enrique Miquel Mossi i de Consuelo Andreu. Té dos fills i ha treballat de mestra als col· 20

•

BIMTorrent

legis Sant Tomàs d’Aquino, Monte-Sión i La Puríssima.

En 1996 va formar part del Comité Local d’UNICEF, i des de 2001 n’és presidenta; el Comité es reuneix diverses vegades l’any i pren les decisions sobre les accions que cal desenvolupar per a

gràcies al seu treball s’han aconseguit grans reptes i s’ha pogut ajudar en els projectes que UNICEF té en marxa a favor de la infància en tot el món. Les components del Comité Local Torrent són Chelo Miquel, Mari Carmen Moreno, Enriqueta Espeleta, Carmina Puig, Belén Puig, Mª Dolores Ibáñez, Isabel Cubells, Pilar Simó, Ana Parra, Elvira Gómez, Teresa García Morant, Teresa García Martínez, Purín Mora, Mª Paqui Martínez, Pilar Muñoz, Rosa Montesinos, Magdalena Puig, Mª Carmen Carpio, Mónica Garrido i Llanos Armero.

Per a fer-nos una idea del treball desenvolupat des del Comité Local per als programes d’UNICEF, vos remetem a les recaptacions obtingudes al llarg dels últims anys: en 2005 es van obtindre 22.756 €, en 2006 es va arribar als 35.665 €, en 2007 van ser 23.302 €, en 2008 19.306 €, en 2009 17.386 € i en 2010 s’han aconseguit 17.885 €. obtindre diners destinats a UNICEF.* També és voluntària del Centre de Cultura Popular CRE-ART, on ha estat fent classes de pintura en ceràmica, tela i oli al llarg de 23 anys.

Pel que fa a la preparació de les accions que progra-

ma el Comité Local d’UNICEF, Chelo comenta el següent: “Les idees sorgeixen de totes les que componem el Comité, i el que més esforç requereix és l’organització del Sopar Anual, que té com a objectiu aconseguir fons per als programes Número 171 · Primavera 2011

HISTÒRIA DEL COMITÉ LOCAL TORRENT D’UNICEF, DEL 1982 Al 2011

d’UNICEF. Primer ens reunim i repassem les llistes de les persones invitades al sopar, després elaborem les cartes d’invitació i de petició de regals a entitats, empreses i comerços per a la rifa que es fa en el sopar; es reparteixen les cartes i s’arrepleguen els regals dos setmanes abans del sopar per a anar embolicant-los; la setmana prèvia al sopar, tots els dies acudim al restaurant on se celebrarà (abans es feia al Lido, però des que va tancar el fem a El Romeral) per a ordenar els regals i preparar-ho tot per a la rifa”. I a açò, afig: “En els primers anys totes les dones que formàvem el Comité ens reuníem a ca Rosita Mora; allí preparàvem els regals i es transportaven en una furgoneta al Lido, ara els anem portant gradualment al restaurant i allí ho preparem tot. Hi ha una bona organització”.

Recorda que en 2006 va morir Rosita Mora i “el sopar que preparàrem aquell any es va transformar en un homenatge a ella. Ha sigut el més multitudinari de tots els que hem fet: hi van acudir més de quatre-centes persones”. Tornant a Número 171 · Primavera 2011

les accions del Comité, Chelo comenta que en el sopar de l’any passat va estar la presidenta del Comité d’UNICEF de la Comunitat Valenciana, Nidita Guerrero, que va comentar la idea de la Xarxa de Ciutats Amigues de la Infància, i ara l’Ajuntament ha iniciat els passos adequats per a formar part de la xarxa, com es demostra en l’acord adoptat per tots els grups municipals en el passat ple del 3 de març.

Chelo diu que, des que està en UNICEF, la seua visió de la infància ha canviat molt: “M’adone de la falta que fa ajudar els xiquets i xiquetes del món. A la nostra societat li falta informació respecte d’això, però els que som socis d’UNICEF llegim la revista que edita i sí que sabem les necessitats i l’explotació de menors. Estan molt desprotegits, així que la labor d’UNICEF també arriba per als pares i mares en molts països i en molts dels àmbits de l’educació. Es treballa pels drets del xiquet i, entre els diversos programes, estan els de cooperació al desenvolupament de vacunes.

UNICEF es desenvolupa a través de 37 comités nacionals, un d’ells UNICEF Espanya, que en 1982 creava una delegació a Torrent amb Carmen Montero Jiménez com a presidenta. Va ser ella qui inicià la col·laboració amb este organisme arreplegant fons per al finançament dels projectes per al desenvolupament de les accions que UNICEF realitzava. Catorze anys més tard, en 1996, va ocupar la presidència durant quatre anys Mari Carmen Cervera Almerich, i n’era vicepresidenta Rosa (Rosita) Mora García, que després d’eixe temps va ser la presidenta durant uns mesos, fins al 16 de març del 2001, data en què accedia a la presidència Chelo Miquel Andreu, membre del Comité des de 1996 (quan UNICEF va fer cinquanta anys i es realitzava el Primer Congrés Mundial contra l’Explotació Sexual Comercial dels Xiquets i Xiquetes).

En 2006, el Comité va obtindre el Premi Eurogerents a l’Activitat Social del Club de Gerents de Torrent i es va celebrar a València el XXIV Congrés Nacional d’Enginyeria Hospitalària, l’organització del qual va aprovar entregar a Torrent un donatiu de 3.000 euros.

Al llarg del seu exercici s’ha ampliat el nombre de membres de la Junta que treballa per aconseguir subvencions per als Programes de Cooperació al Desenvolupament, es realitzen actes especials consistents en obres teatrals, representació de sarsueles, festivals de ball, concerts, venda de dolços donats per empreses i forns de Torrent en la festivitat de Sant Blai i el tradicional Sopar Anual que aglutina al voltant d’unes tres-centes persones que també participen en la magnífica rifa de productes donats per empreses i comerços per a recaptar diners per al programa d’UNICEF. Entre les últimes innovacions després de la incorporació de jóvens en el Comité, s’han realitzat revetles patrocinades per l’Ajuntament i festes andaluses d’estiu al Club de Santa Apol·lònia del Vedat. Chelo Miquel afig a açò que l’Ajuntament sempre ha col·laborat amb el Comité Local UNICEF des dels inicis, i ha subvencionat projectes. Entre les accions desenvolupades per a l’obtenció de fons estan les diverses campanyes de recollida de fons per a les catàstrofes d’El Salvador i l’Índia, i per al desastre d’Haití en 2010, on només en la caseta que l’Ajuntament instal·là al carrer de Ramón y Cajal per al Comité Local, el 3 de febrer, dia de Sant Blai, es van recaptar 3.000 euros gràcies a la solidaritat dels ciutadans que hi van adquirir productes donats per empreses i forners de Torrent. També s’han realitzat festivals de fi de curs amb actuacions, exhibicions de ball de l’Acadèmia Ritme de Ball. Una de les últimes activitats realitzades per a aconseguir fons va ser la representació teatral El mag d’Oz, posada en escena per la companyia teatral GTI Teatre, amb la qual es van recaptar 1.500 euros per a UNICEF. * UNICEF va ser creada el 1946 per l’Assemblea General de les Nacions Unides per a la Protecció de la Infància, i en l’actualitat treballa en més de 150 països i territoris en via de desenvolupament per a aconseguir l’assoliment dels drets de tots els xiquets i xiquetes, millorant les seues condicions de vida i realitzant programes de cooperació al desenvolupament.

També dóna respostes a les emergències com els terratrémols. És el major proveïdor de vacunes per a estos països i treballa per la salut, la nutrició de la infància, l’abastiment d’aigua, el sanejament de qualitat, l’educació bàsica i la protecció dels menors contra la violència, l’explotació i la sida. n BIMTorrent

•

21

S o c i e t a t G e n t d e To r r e n t

Salvador Miquel Peris, un erudito en el campo de la comercialización y mercadotecnia Habita entre nosotros el profesor Salvador Miquel Peris, un erudito nacional en el campo de la comercialización y gestión de mercados o mercadotecnia. Es doctor en Ciencias Económicas y Empresariales, catedrático de Comercialización e Investigación de Mercados en la Universitat de València y ha desarrollado una intensa y prolija labor en tan magna institución. Hay que apuntar que fue el primer profesor de doctorado sobre contenidos de Marketing* y director de la primera tesis doctoral de esta materia en la Universidad Jaume I de Castellón. Aunque está jubilado desde hace años, continúa enfrascado en temas de mercado, asistiendo a conferencias y simposiums relativos a la materia en la que es especialista.

Destaca en su trayectoria docente y de investigación su especialización en el ámbito de la mercadotecnia, como director de numerosas tesis doctorales en distintas universidades españolas, propiciando la consolidación de profesorado en ellas. Ha publicado numerosos artículos y libros, y participado en congresos nacionales e internacionales.

El 23 de septiembre de 2010 consiguió el premio a la Trayectoria en Marketing en el vigésimo segundo Encuentro de Profesores Universitarios de Marketing, realizado en la Universidad de Oviedo; por algo ha sido el primer catedrático en esta materia de la Universitat de València y el cuarto de toda España.

ANA CORONADO

H

ace setenta y ocho años su vida comenzaba en Torrent, al amparo de una pequeña tienda de comestibles que su familia tuvo en la calle Canónigo Gisbert y de un estanco que regentaba su madre. Tras estudiar Peritaje y Profesorado Mercantil, que entonces se estudiaban en una escuela próxima al Portal de Valldigna en Valencia, fue a Barcelona para conseguir el grado máximo en dichos estudios, el título de Intendente Mercantil. Para continuar actualizando su formación, comenzó la carrera de Económicas, estudios que finalizaba en Valencia en su primera promoción. Al acabar las obligadas milicias de entonces dio clases en la Escuela de Comercio como profesor adjunto de Organización y Administración de Empresas. Cuando consiguió la cátedra trabajó incansablemente para dar a conocer el Marketing, materia que se puede definir como un proceso de intercambio que usan quienes necesitan unos productos y quienes se los procuran. Todo, para satisfacer necesidades, entendidas éstas desde un sentido amplio, y que se interpretan casi siempre en función del estatus del comprador.

Salvador Miquel dice al respecto de las necesidades de consumo creadas en la sociedad: “En los albores de la humanidad se cubrían las 22

•

BIMTorrent

necesidades primarias: comer, guarecerse del frío, de la lluvia, y otras necesidades perentorias, que se iban modificando a lo largo de la historia.

Hasta que las necesidades básicas se fueron cubriendo, y conforme la sociedad se iba enriqueciendo fueron apareciendo otras necesidades nuevas.” Y concretando más apunta antes del cuestionario: “El marketing se aprovecha de cómo es la sociedad actual así como de sus valores y deseos. Ahora todos queremos un buen coche, una buena casa, ropa cara, viajar…, son necesidades de tipo más social y de autoestima. Todo ello se potencia vía publicidad y medios de co-

municación impulsado por los productores en su amplia gama. En la compra de un coche, por ejemplo, nuestra necesidad básica es el transporte; sin embargo, con eso no es suficiente. Exigimos un coche que además diga algo de nosotros, que transmita nuestra forma de ser o nuestro estatus, y eso nos lleva a elegir una marca concreta cuyo fabricante ha comunicado en su publicidad las características que buscamos en el vehículo, además de las básicas (poder desplazarnos).

No obstante, hay ciertas exigencias sociales que los fabricantes deben considerar, estrictamente por ley o no, y que hace que los productos

no sólo atiendan a las necesidades amplias de los consumidores, sino también a las de la sociedad en general: coches que contaminen menos, que hagan menos ruido…, y más recientemente la aparición del coche híbrido (que contamina menos y no utiliza un recurso cada vez más escaso como es el petróleo).

Las grandes multinacionales controlan el mundo que conocemos, aún más que los políticos. Estudian cuáles son las necesidades y deseos no cubiertos o mal cubiertos, con el objetivo de generar nuevos productos para después venderse y conseguir beneficios; los responsables de marketing Número 171 · Primavera 2011

ayudan en tal tarea. Es una sociedad en la que las necesidades más básicas ya están cubiertas y el colectivo demanda novedades continuamente condicionadas por su estatus, lo que lleva a las empresas a buscar nuevos productos y modificar los existentes, aunque sea sólo en el diseño. Hay que cambiar mucho para seguir vendiendo. Aunque el intercambio ha existido siempre”. ¿Por qué eligió dedicarse a una materia de estudio que se antoja inabarcable?

Cuando comencé como docente en la Universitat de València impartía docencia en Organización y Administración de Empresas en la Escuela de Comercio. Tras finalizar mis estudios en Ciencias Económicas y Empresariales pasé a dar clases en la mencionada Facultad, y cuando se promulgó la Ley de Reforma Universitaria se identificaron las áreas de conocimiento. Dentro de Economía de la Empresa, que era el área en la que desempeñaba mi labor, se creó, entre otras, la especialidad de Comercialización e Investigación de Mercados y decidí decantarme por ella; aunque entonces era algo muy novedoso en España, en las universidades americanas ya existían investigadores en esta materia que asesoraban a las grandes multinacionales. ¿Siempre ha existido el marketing o en tiempos pasados fue otra cosa, cuándo nace como concepto?

La necesidad de intercambio entre dos partes ha existido desde siempre, pues una persona nunca ha podido autoabastecerse de manera individual para satisfacer todas sus necesidades: uno mismo no puede fabricarse su pan, sus zapatos, su ropa, etc., por eso, al principio el intercambio era de productos por productos. Ahora, como sabemos, lo que se intercambia son productos o servicios por dinero. La palabra marketing comienza a utilizarse a principios de 1900, si bien las primeras definiciones datan de entre 1910 y 1920. A parNúmero 171 · Primavera 2011

Las grandes multinacionales controlan el mundo que conocemos, aún más que los políticos. Estudian cuáles son las necesidades y deseos no cubiertos o mal cubiertos, con el objetivo de generar nuevos productos para después venderse y conseguir beneficios; los responsables de marketing ayudan en tal tarea. tir de ahí y conforme ha ido evolucionando la sociedad, el entorno de las empresas y su propia gestión, se ha ido redefiniendo el concepto, y apareciendo extensiones y aplicaciones del mismo como marketing agrícola, marketing político, marketing social, marketing relacional… ¿Qué opina de la obsolescencia programada que domina absolutamente nuestros modos de vida desde el siglo pasado?

Si pensamos en una empresa, ésta quiere ganar dinero, y para ello hace uso de las herramientas que el marketing le proporciona. Por otro lado, la tecnología ha evolucionado tanto que permite hacer productos cada vez más perfectos. Sin embargo, en los países desarrollados es cada vez mayor la oferta en relación a la demanda, lo que, unido a la innovación tecnológica de la que hablábamos, hace inviable que tantas empresas con posibilidad de hacer productos cada vez mejores puedan sobrevivir en el mercado. Por ello, se decide fabricar productos que técnicamente tengan menor duración para que el consumidor se vea obligado a renovarlos, permitiendo de esta forma la subsistencia de la empresa para que obtenga beneficios.

La consecuencia de esta innovación posibilita por una parte el mantenimiento de

➝El 23 de septiembre de 2010 consiguió el premio a la Trayectoria en Marketing en el vigésimo segundo Encuentro de Profesores Universitarios de Marketing, realizado en la Universidad de Oviedo.

empleo y por otra la generación de material contaminante; así que, respondiendo a la pregunta, compete a los técnicos de medio ambiente y a los respectivos gobiernos el encontrar la solución apropiada a esta paradoja. ¿A qué se puede aplicar el marketing y de qué modo ha evolucionado?

A todo aquello que pueda ser objeto de intercambio, ya sean bienes tangibles, servicios o ideas. Así por ejemplo, hablaríamos de marketing político, para referirnos a cuando el político hace una campaña con el objetivo de ganar votos y así ser elegido en un mercado competitivo.

Antes, la base del marketing eran las cuatro PES (PrecioProducto-Plaza y Promoción) y existía poca oferta en relación a la demanda; por eso se fabricaba un producto, se le fijaba un precio determinado y se distribuía en lugares que permitieran su acceso al cliente; la promoción jugaba poco papel, dado que todo lo que salía a la calle se vendía.

Ahora hay muchísima competencia y sólo va a conseguir la venta aquel que se diferencie y ajuste más su producto a las necesidades del consumidor. En la actualidad la comunicación o promoción en sus distintas variantes es fundamental para dar a conocer el producto, comunicar sus atributos y, en definitiva, venderlo, creando productos que, dentro de una misma gama, se diferencien. ¿La técnica del marketing es igual en todos sitios? ¿En qué se diferencian por ejem-

plo un público rural de uno urbano? ¿Sólo depende de los productos?

En el fondo la aplicación del concepto de marketing es el mismo, pero lo que cambia son la necesidades del público al que la empresa quiere llegar. Una persona que viva en una zona rural tendrá seguro necesidades similares a otra persona que viva en un entrono urbano, pero también habrán otras muchas necesidades diferentes. Es tarea del marketing identificar unas y otras necesidades, generar el producto que permita satisfacerlas, establecer cuál es el precio adecuado que el individuo estará dispuesto a pagar y que a la empresa le dará beneficio, determinar dónde venderlo y comunicar su existencia y atributos. ¿Qué consejos daría a los consumidores y a los fabricantes?

A los consumidores, que ejerzan sus derechos como tales: que piensen realmente lo que les aporta el producto antes de decidir si comprarlo o no, que se fijen en las características propias del producto y no sólo en su apariencia, que comparen precio por unidad entre marcas, que exijan y reclamen cuando se consideren engañados o perjudicados. Y a los fabricantes, que estudien las necesidades y deseos de los consumidores, ya que en un entrono como el actual donde hay tanta oferta sólo aquellas empresas que ofrezcan productos que se ajusten realmente a las necesidades o deseos de las personas serán las que tengan la supervivencia asegurada; y a partir de aquí, que fabriquen los productos acordes a dichas necesidades o deseos. También que cuiden a los clientes para fidelizarlos, atendiendo sus comentarios o quejas, todo ello respaldado por una calidad que se corresponda con lo que realmente ofrecen. n * El significado de la palabra inglesa Marketing la Real Academia de la Lengua Española lo reconoce como Mercadotecnia BIMTorrent

•

23

So ciet a t

TORRENT, UN LUGAR PARA LA CONVIVENCIA Compartiendo mesa con Bulgaria PAULA LERMA

D

imitriyka y Slavcho son matrimonio y proceden de Bulgaria. Hace once años decidieron dejar su vida en su pueblo, Zhitnitsa, y embarcarse en una aventura en busca de oportunidades. Slavcho, no sabe por qué, siempre tuvo en mente venir a Valencia. Una vez aquí, decidió venir a Torrent porque le gustó el tamaño de la ciudad y su cercanía a la capital. Acordaron que primero sería él el que viajara, y así fue. Los primeros meses fueron muy duros. Sin compatriotas ni conocidos a los que pedir ayuda, comenzó a trabajar en el campo, sin contrato, por muy poco dinero, durmiendo a la interperie. No hablaba ni una sola palabra de español y un empleo así era lo máximo a lo que podía aspirar en aquel momento, aunque en su país se había preparado como mecánico.

Cuando su situación mejoró ligeramente vino Dimitrikya, o Dima, como la conocen todos.

Años después recuerdan sus primeros tiempos en España con una sonrisa en la cara, algo que muestra su gran fortaleza. Ahora él trabaja como transportista y ella como asistenta de hogar, aunque en los últimos meses se dedica a cuidarse ya que en poco tiempo tendrá a las niñas que espera.

En Torrent han encontrado un lugar para tener a su familia, es donde han conseguido la estabilidad. Su español es muy bueno ya, e incluso entienden bien el valenciano, están totalmente integrados. Cuando llegaron a Torrent, la comunidad búlgara era prácticamente inexistente en nuestra localidad, pero hoy son 609 los que están empadronados.

Entre sus amistades, por supuesto, hay muchos búlgaros, pero también muchos españoles. Junto a sus ami24

•

BIMTorrent

Karkavitka.

Sarmi.

Banitca.

Tolumbichka y Baklava.

Número 171 · Primavera 2011

gos, suelen realizar barbacoas en El Vedat, en la “Venta del conill”. En reuniones como estas también disfrutan de recetas típicas de su país como el Banitca, que es una especie de empanada que puede ser rellenada con diferentes ingredientes, según el gusto de los comensales, el Sarmi; hojas de col rellenas de carne picada con arroz y especias, o el Karkavitka, que es similar a nuestra morcilla. En cuanto al postre, suelen disfrutar de delicias como el Tolumbichka, una pasta empapada en sirope muy dulce, o el Baklava, relleno de nueces y también servido con sirope.

Para comprar cualquiera de los productos necesarios para cocinar sus platos, Dima y Slavcho acuden a una tienda situada en Padre Méndez, donde encuentran todo lo que necesitan procedente de Bulgaria y Grecia.

Dima y Slavcho afirman que les encantan las fiestas torrentinas, y aseguran que aquí, cuando nos proponemos hacer una fiesta, lo hacemos realmente bien. Disfrutan mucho de la Semana Santa y de las fiestas patronales de Moros y Cristianos.

Poco después de este encuentro con nuestros amigos búlgaros nacieron sus hijas, María y Alegría. Sus raíces se encontrarán en Bulgaria, pero su hogar y su presente estará aquí y harán que nuestra sociedad sea mucho más valiosa y más rica.

Hasta aquí llega nuestra serie de apuntes sobre algunos inmigrantes de Torrent y sus países de origen. Por supuesto son muchas más las nacionalidades de las que se puede hablar, pero nos hemos ceñido a las de comunidades más numerosas, aunque absolutamente todas son igual de importantes. Cada ciudadano o ciudadana de origen extranjero que vive aquí nos hace ser una ciudad más completa y mejor, porque la diferencia siempre suma. n

Número 171 · Primavera 2011

BIMTorrent

•

25

Educac i ó

Los escolares celebraron el Día de la Paz E

l 1 de febrero centenares de niños y niñas celebraban el Día de la Paz en la Plaza Mayor, en un acto organizado por la Delegación de Educación del Ayuntamiento.

Tras la recepción de los participantes se hizo un espectáculo interactivo a cargo del número de animación ¡Plaf!, con trucos de magia y valores. Después se leyó un manifiesto.

El Día Escolar de la No-violencia y la Paz, fue declarado por primera vez en 1964, por una iniciativa pionera, no gubernamental, independiente, y voluntaria de educación no violenta y pacificadora del profesor español Llorenç Vidal.

Su objetivo es la educación en y para la tolerancia, la solidaridad, la concordia, el respeto a los Derechos Humanos, la no-violencia y la paz. n

Primera Jornada de Vehículos Ecológicos y de la Formación Profesional del IES La Marxadella Doce prototipos ecológicos diseñados y construidos en escuelas y universidades españolas se exhibieron en la primera Jornada de Vehículos Ecológicos, patrocinada por Caixa Rural Torrent.

E

l I.E.S. “La Marxadella” organizó el 2 y 3 de febrero las primeras Jornadas de Vehículos Ecológicos y de Formación Profesional, donde se expusieron doce prototipos de bajo consumo que en mayo representarán

26

•

BIMTorrent

a España en la prestigiosa carrera Shell Eco-marathon, que se celebra en Alemania, junto a otros doscientos equipos de todo el mundo.

En la víspera de San Blas los ciudadanos pudieron conocer el funcionamiento de estos vehículos del futuro en el salón de actos de La Marxadella, donde se mostró una exposición con varios trabajos de los alumnos y se impartieron unas conferencias acerca de los proyectos del departamento de automoción y sobre los mismos vehículos ecológicos. El 3 de febrero se hizo una exhibición en la Avenida al Vedat y una exhibición de circulación por la vía pública. También estuvieron expuestos vehículos eléctricos pertenecientes a concesionarios de Torrent y Valencia.

Los alumnos de Automoción del Instituto de la Marxadella han participado dos veces con sus modelos en una competición organizada por Shell Eco-maratón en Alemania, en la que el ganador es el coche que recorre el mayor espacio con menor consumo.

Los vehículos han sido diseñados y elaborados por los sesenta alumnos de Automoción del instituto de la Marxadella, que ya llevan tres prototipos, uno por año. En éste han utilizado fibra de vidrio y acero para confeccionar el prototipo, además de aligerar el peso del vehículo que no supera los 50 kilogramos.

El primer monoplaza que diseñó el alumnado de La Marxadella pesaba 90 kilogramos y funcionaba con gasolina. El segundo au-

tomóvil tenía un peso de 80 kilogramos y también funcionaba con gasolina pero recorría el doble de kilometraje que el anterior.

El último prototipo tan solo pesa 45 kilogramos y funciona con etanol, por lo que se gana velocidad y se disminuye el consumo. El coordinador del equipo Ecológico-Marxadella, Jose Manuel Luna, afirma que han conseguido que los prototipos recorran 559 kilómetros por hora con tan solo un litro de alcohol; y asegura que apuestan por el monoplaza como vehículo de ciudad ya que tiene un 80% menos de emisiones que cualquier otro vehículo. n Más información: http://jove-torrent.blogspot.com y consultas en la dirección de correo de contacto: ecologico@auto-marxadella.com

Número 171 · Primavera 2011

Ed u c ac i ó

Torrent demana l’adhesió a la Xarxa de Ciutats Amigues de la Infància d’UNICEF E

l 20 de novembre es va celebrar el Dia Internacional de la Infància, i el Ple del 3 de març aprovava per unanimitat iniciar els tràmits per a sol·licitar el programa Ciutats Amigues de la Infància i incorporar Torrent a la Xarxa Local a favor dels Drets de la Infància i l’Adolescència, promoguda per UNICEF. L’Ajuntament vol sumar-se a esta xarxa, atés que té molts dels requisits amb què s’impulsa i es promou l’aplicació de la Convenció sobre els Drets del Xiquet en l’àmbit de les entitats locals.

Torrent compta amb una població infantil d’11.896 xiquets i xiquetes en la franja d’edats compresa entre els 0 i els 11 anys.

Aproximadament, representa un 14,32% del total dels habitants de la ciutat.

El Consistori ha pres iniciatives per a la participació

Commemoració del Dia Internacional de la Infància. Els membres del Consell de Xiquets i Xiquetes van llegir els drets dels infants al saló de l’Ajuntament.

de la infància en la vida pública de la ciutat, com ara la creació del Consell del

La màscara del Carnestoltes realitzada per escolars

E

ls escolars participaren en el concurs de màscares de Carnestoltes que organitza la Delegació d’Educació. El 18 de febrer, l’alcaldessa i la delegada d’Educació van vore les màsca-

Número 171 · Primavera 2011

res dels menuts i van llegir els vots davant d’un públic format per xiquets i professors de diversos centres educatius, encarregats de votar les tres màscares guanyadores, una per secció se-

gons l’edat. En la primera categoria va guanyar Borja Martínez, del Col·legi Antonio Machado; Carles Corella, del Col·legi Monte-Sión, fou el vencedor de la 2a categoria i guanyador absolut en ser triada la seua màscara, per sorteig, per a ser impresa i repartida; en la 3a categoria s’emportà el premi Daniel García, del mateix col· legi. n

Xiquet, que està format per 15 xiquets i xiquetes més 14 suplents que cursen 3r cicle

de primària, i a través d’Internet amb el nou Web del Xiquet. n

Clausura del Festival d’Arts Escèniques

E

l 25 de febrer, Torrent va acollir un any més la cloenda del III Festival Escolar d’Arts Escèniques de l’Horta, organitzat per alumnes de Producció Audiovisual, Ràdio i Espectacles de l’IES La Marxadella. Cinc col·legis de l’Horta hi van quedar finalistes. El guanyador absolut del festival fou el Col·legi Antonio Machado. L’acte va comptar amb l’assistència de l’actriu Iris Lezcano de la sèrie de televisió L’Alqueria Blanca, de l’alcaldessa Mª José Català i de la delegada d’Educació, Lola Roch. n

BIMTorrent

•

27

Medi

Ambi en t

El Consell de la Serra Perenxisa decideix la recuperació de l’estat original del paratge natural de la Pedrera i fer un llac artificial

28

•

BIMTorrent

2

Tipologías de restauración de canteras

SERRAPERENXISA

Situación futura. Restauración Naturalista

Restauración natural con adecuación de nuevos usos y relleno parcial.

Descripción general de la intervención En esta propuesta el aporte de Residuos de Construcción y Demolición (RCDs) y otros residuos inertes se llevará a cabo en el frente Sureste, generando una pendiente suave en la depresión central que se convertirá en una vaguada, y en el talud Norte, sirviéndose de estructuras de contención para evitar el deslizamiento del terreno. Las tres zonas se adecuarán paisajísticamente mediante revegetación.

Aparcamiento de vehículos

Zona social-recreativa

n ció

ue nq

a Pesc

go

o/e

sta Rie

reta

cio

terp

vo-o Re cre ati

Lag

o nic

to ien am

Ce ntr o in

ta

otá

arc

icle

ob

bic en

rrid Re co

deri

ta Ru

sm

o

s in nto

Sen

Ap

terp

to

natu

ien

ión Ele

me

tam

rucc

tra

nst

nta

reta

ral

RC D

s

Zona Sur-este y vaguada central: estas zonas, que en la presente propuesta se funden en una sola, son en las que se llevarán a cabo una revegetación más intensa y en las que se pueden introducir, si se considera oportuno, usos educativos, de ocio y descanso, deportivos y florísticos y faunísticos.

Talud Norte: Se convertirá en una ladera de pendiente media que contendrá los recorridos que permitirán la ascensión a la cima y mirador.

tiv os

Oportunidades paisajísticas y de utilización

Pla

esprés del tancament definitiu de la pedrera que durant dècades ha comportat una agressió a un paratge natural, es farà una restauració que es preveu que finalitze en un termini de 30 anys, amb objectiu de tornar la serra al seu estat original amb la repoblació d’arbres. També ha acordat la possibilitat d’afegir un llac artificial que augmentarà la biodiversitat del paratge i s’utilitzarà el reg en la zona alhora que servirà com a punt de recollida d’aigua per als casos d’incendi. Amb estes conclusions i el Pla Especial de la Serra Perenxisa, en redacció en la Conselleria de Territori, s’elaborarà el projecte de restauració.

La recuperació es realitzarà d’acord amb el Pla de Protecció de la Serra Perenxisa, restituint el perfil original per mitjà del rebliment parcial del buit deixat per la pedrera i l’adaptació del sòl, per a promoure usos que respecten el medi ambient amb rutes per a senderisme, senda botànica, zona de jocs o miradors.

Després d’uns quants mesos de reunions i projectes, el Consell de Participació (format per l’Associació per a Conservació de la Serra Perenxisa, el Centre Excursionista, Caçadors de Torrent, el Consell Agrari i l’Associació Falda de

Re co

D

200.00 182.00

Mirador 159.72

1

139.00

133.00

124.00

3

114.00

2

95.76 89.00 76.50 65.00 53.00

Relleno con RCDs

Impacto visual

0

50

100

200

0

50

100

200

SECCION

SECCION

En esta intervención se eliminará el impacto visual desde entornos próximos y lejanos, al rellenarse y revegetarse la totalidad del ámbito de actuación aún sin alcanzarse el perfil original del terreno.

Posibles usos y actividades

Senderos. Visitas guiadas

- Rentabilidad de los residuos del relleno.

- Planta de tratamiento de RCDs en proximidades.

- Laguna artificial y/o balsa de riego.

- Reconstrucción natural.

- Espacio arbolado.

- Zona recreativa-ocio.

- Elementos interpretativos.

- Senderos y visitas guiadas.

- Recorrido botánico.

- Zona aparcamiento.

- Nuevo acceso sur.

- Aula de naturaleza/Centro interpretación nuevo o adecuación de existente en “La Lloma de Birlet”.

1

Se elimina el impacto visual del talud principal.

2

Se elimina el impacto visual de la zona Sur-este.

3

Se elimina el impacto visual de la excavación central, que era sólo perceptible desde el interior del ámbito de actuación.

Lago artificial y/o balsa de riego Vista sur

Planta de tratamiento de RCDs

Relleno y estimación de plazos Con un porcentaje de relleno del 70% se estima un vertido total de 6.520.000 tn. Se llevará a cabo durante un periodo de 35 años, con una frecuencia de paso de 37 camiones volquete de 20 tn al día; suponiendo que exista disponibilidad de RCDs.

Relleno 70% en 38 años Vista aérea

Número 171 · Primavera 2011

la Serra) ha decidit que es duga a terme una restauració naturalista. L’elecció haurà de complementar-se amb aquells usos millor valorats pel Consell. Per al rebliment del buit deixat per l’explotació de la pedrera es preveu l’aportació de residus de construcció, de demolició i d’altres residus inerts al front sud-est, per tal de generar un pendent suau en la depressió central

que es convertirà en un tàlveg i en el talús nord, servint-se d’estructures de contenció per a evitar moviments del terreny. Les zones s’adequaran paisatgísticament per mitjà de revegetació.

Segons este projecte, la zona sud-est i el tàlveg central es fondran en una sola i en ella es durà a terme una revegetació més intensa, on hi ha la possibilitat d’inclou-

re usos educatius, de descans i oci. Per la seua banda, la zona nord es convertirà en una vessant de pendent mitjà que contindrà els recorreguts que permetran l’ascensió al cim i al mirador.

D’entre els possibles usos destaca la creació d’un llac artificial o bassa de reg que podria ser utilitzada pels agricultors de la zona. D’entre

els usos valorats més positivament també destaca la introducció de rutes per a senderisme, la generació d’una rendibilitat dels residus de rebliment, la introducció de jocs infantils, la senyalització, rutes per a bicicletes, una senda botànica i miradors que estaran ubicats a la part alta i a la zona baixa.

“Ecologistes, veïns i agricultors són els

qui més directament estan relacionats amb la serra, i per això la seua decisió és la millor opció per a tornar a Torrent un dels seus espais mediambientals més importants”, manif e s t a l’ a l c a l d e s s a , María José Català. El tancament definitiu de la pedrera va ser el passat 30 de juny, i el desmantellament va concloure el dia 1 de gener. n

Taller i plantació d’espècies autòctones al barranc de l’Horteta en el Dia de l’Arbre

E

l 31 de gener, l’Ajuntament celebrava el Dia de l’Arbre amb un taller en què els escolars de primària van poder conéixer ferramentes i usos per a la cura de l’entorn natural i la protecció de les espècies autòctones; taller que es va sumar a les activitats que tradicionalment s’organitzen per a commemorar este dia, com la plantació d’espècies autòctones, esta vegada de grans dimensions (oms o similars), a la reserva del barranc de l’Horteta (Clot de Bailón). Els membres del Taller Torrent Activa van ser els encarregats de plantar estes espècies de més de 2 metres d’alçada per a conservar espècies autòctones i conscienciar sobre el respecte i atenció del medi ambient. En les activitats participà l’alumnat de deu centres escolars. n Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número 171 · Primavera 2011

BIMTorrent

•

29

Medi

Ambi en t

Una balsa de riego abastecerá a cinco comunidades de regantes del término

E

l 14 de marzo se inauguró una balsa de regulación de riego que abastece a los regantes de la toma número 12 del canal Júcar-Túria. Con esta balsa se beneficiarán más de 500 agricultores de Torrent y Picanya pertenecientes a cinco comunidades de regantes. La presentación de la balsa comenzó con la explicación de esta infraestructura a cargo del jefe del Área de Planificación e Infraestructuras Hidráulicas, Vicente Serrano, sobre dos paneles descriptivos de la actuación de la balsa de riego y de las inversiones de la Generalitat Valenciana en el Canal Júcar-Túria, y con la presencia de un numeroso grupo de agricultores, la alcaldesa, María José Català, el vicepresidente tercero del Consell y Conseller de Agua y Medio Ambiente, Juan Cotino, el presidente de la C.R Canal Júcar-Túria, Adrián Martínez, el director General del Agua, Mariano Benlliure, el director Territorial en Valencia, Vicente Collado, y miembros de la Corporación municipal, entre ellos el concejal de Agua y Medio Ambiente, Jose Gozalvo.

La alcaldesa y el conseller accedieron al edificio de control de la balsa, pulsaron la válvula de apertura de la toma del canal e hicieron un breve recorrido alrededor de la balsa.

Información facilitada por el G. de C. del Ayuntamiento

30

•

BIMTorrent

Facilidades PARA el riego del municipio Esta balsa de riego sirve como regulación para que, cuando el Canal Júcar-Turia lleve más agua, se llene la balsa y los regantes tengan más facilidades para hacer uso del agua y no estar a expensas del caudal del canal para poder regar sus huertos. La balsa de riego es una infraestructura automatizada que en futuros periodos de sequía podrá abastecer a los agricultores del término con agua proveniente de pozos de emergencia que la Consellería ha realizado durante estos años. La balsa cuenta con un presupuesto de 3,53 millones de euros, tiene una capacidad de 19.400 metros cúbicos y permitirá regular los caudales que provienen del Canal Júcar-Túria para regar más de 2.000 hectáreas de regadío. n Número 171 · Primavera 2011

Jove n t ut

L’Espai Jove a l’Edifici Metro Centenars de jóvens van visitar l’11 de març les instal·lacions de la segona planta de l’Edifici Metro, el nou Espai Jove, que disposa de més de mil metres quadrats dedicats a l’oci i a la formació de jóvens amb un gran equipament de tecnologia, zona wifi i la seu de la futura ràdio municipal. L’alcaldessa, María José Català, inaugurava eixe dia l’Espai Jove amb la regidora de Joventut, Lola Roch, i de nombrosos membres de la Corporació Municipal. L’Ajuntament posa en funcionament este espai que beneficiarà prop de 30.000 persones que integren el cens de jóvens de Torrent, els noms dels quals estan inscrits en dos murals a l’entrada de l’Espai de manera que quedaran representats per sempre.*

L

’Edifici Metro, per l’estació de metro i la Biblioteca Municipal, és un dels punts més transitats pels jóvens. En este edifici s’ha ubicat l’Espai Jove, en la inauguració del qual va haver-hi un concert gratuït amb l’actuació del grup Preciados, quartet punter en les emissores de ràdio nacionals. Centenars de jóvens van cantar i van ballar amb les cançons “Otra oportunidad”, amb el tema oficial de la Volta Ciclista a Espanya en 2010 “Inmigrantes” i el single “Si no estás tú”. En l’acte, tres veïns van ser agraciats amb un dels iPad que es van sortejar entre els assistents per part de l’empresa que ha executat les obres de l’Espai Jove. L’Ajuntament envià als jóvens una invitació personalitzada que els assistents van depositar en una urna.

L’alcaldessa i els representants de l’empresa van entregar els iPad als afortunats.

Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número 171 · Primavera 2011

Torrent compta amb una població juvenil de 27.104 persones, amb edats compreses entre els 13 i els 35 anys, la qual cosa representa quasi el 35% de la població del municipi. L’Espai Jove acull el Centre d’Informació Juvenil (CIJ), ja que compta amb més de 1.000 metres de superfície que inclouen una àrea per als empleats de Joventut, aula d’informàtica, dos aules polivalents, espais amb ordinadors amb accés a Internet de consulta ràpida, sala de lectura i una sala per a exposicions, a més d’un estudi per a la ràdio municipal.

L’aula d’informàtica compta amb 18 ordinadors equipats amb Linux i OpenOffice, amb accés a Internet. Linux és un sistema operatiu d’ús lliure i gratuït, cosa que evita el cost de llicències d’altres sistemes operatius. OpenOffice és un paquet ofimàtic amb la mateixa funcionalitat que Microsoft Office, però també lliure i gratuït. L’aula està equipada amb una pissarra digital interactiva. La sala de lectura compta amb accés wifi a Internet sense limitació de temps ni amplària de banda, per tal que el públic puga connectar-se amb els seus equips portàtils. L’única restricció és l’habitual de filtre de continguts i descàrregues P2P (és a dir, programes de descàrrega del tipus Emule). *Així s’ha fet recentment en la Casa de la Dona, de la mateixa manera com féu en l’entrada del saló de Plens de l’Ajuntament, l’any 1998. n BIMTorrent

•

31

Cul t u ra

PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2010 (Segona part)

J. V. ALABAJOS

Com ja van informar en l’anterior BIM, publiquem la segona part d’esta entrega anual, que en esta ocasió arreplega 39 resums de llibres sobre la història, la gent i les entitats de la ciutat, els editats per torrentins en el camp de la història, l’art, l’assaig, la ciència, el medi ambient i la literatura en general, els Premis Literaris «Ciutat de Torrent», els catàlegs d’exposicions i certàmens i l’apartat de publicacions audiovisuals.

ALTRES PUBLICACIONS D’AUTORS TORRENTINS

DISTRIBUCIÓN COMERCIAL / S. Miquel, M. J. Miquel, F. Parra i Christian L’Hermie / ESIC Editorial / 482 pàg.

El catedràtic torrentí Salvador Miquel Peris va publicar el llibre titulat Distribución comercial, que ja porta diverses edicions, amb l’equip format per M. José Miquel Romero, Francisca Parra i Christian L’Hermie i editat per ESIC. En la vida moderna, el comerç realitza la funció de l’intermediari entre els sectors de distribució i consum. Des del moment que uns són els que produeixen i altres els que consumeixen un bé, necessàriament ha hagut de produir-se un intercanvi, almenys entre dos parts, i a més una adaptació de l’espai i del temps que separen les activitats de produir eixe bé i de consumir-lo. En este intercanvi entre les parts, el màrque32

•

BIMTorrent

ting tracta de satisfer necessitats i desitjos, i identifica, crea, desenvolupa i serveix a la demanda. Si la necessitat és una sensació de carència d’alguna cosa, el desig és la manera en què s’expressa la voluntat de satisfer tal necessitat. Per a poder dur a terme este conjunt d’activitats, és necessari que hi haja nombroses persones i entitats que actuen com a anelles intermediàries entre fabricants i consumidors, formant una trama interdisciplinària de persones i empreses, que constitueixen un sistema comercial.

Perquè este sistema puga assolir els seus objectius i arriben els productes des del seu origen a la destinació, és necessari que aparega el que es denomina la distribució comercial, els èxits de la qual es realitzen per mitjà de canals de comercialització.

Sa l v a d o r Mi q u e l –jubilat des de fa uns anys–, que va publicar altres obres anteriorment sobre temes de la seua especialitat, va rebre a l’inici del present curs el I Premi a la Trajectòria de Professor de Màrqueting en la XXII Trobada de Professors Universitaris de Màrqueting, celebrada a la Universitat d’Oviedo.

LA HUELLA MORISCA EN TIERRAS VALENCIANAS / A. Arazo-J. M. Almerich / Ed. Conselleria de Cultura i Esport-Generalitat Valenciana / 250 pàg.

Igual que l’anterior obra de la mateixa col·lecció, Lugares para el encuentro, José Manuel

Almerich comparteix l’autoria amb María Ángeles Arazo. En esta ocasió torna a ser l’autor de les fotografies on s’ha resumit en 249 pàgines i una obra de gran format el millor dels nostres paisatges culturals vinculats a la presència musulmana.

El llibre mostra la passió dels autors pel paisatge humà i és, en definitiva, un viatge en el temps pels vessants més recòndits de les nostres muntanyes, les aljames i les antigues moreries. I, sobretot, les seues gents, persones anònimes que mantenen vives les tradicions i conserven els costums heretats dels seus avantpassats.

ESPIGA / Berna Blanch / Editorial Meteora / Guanyadora del IV Premi «Joan Perucho Vila d’Ascó» 2009 / 64 pàg.

Espiga consta d’un pròleg de Marc Granell i de trentaset poemes de Berna Blanch estructurats en tres parts: « Co m e s re s p i ra u n p a s lent», «Els cercles de la lletra» i «Geografia d’un cant».

Berna Blanch va nàixer fa quaranta-dos anys a Catarroja i actualment viu a Torrent. Ha guanyat el Certamen Literari

d’Almussafes, el Josep M. Ribelles de Puçol, el Josep Fàbregues i Capell de la Vila de Sallent del Bagès, el de Creació Poètica de Paiporta, el Ciutat de Torrent, el premi de poesia Editorial Montflorit de Cerdanyola del Vallès i, amb Espiga, el IV Premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó, 2009.

Ha publicat els llibres Els buits que camine (col·lecció «Germinal de Poesia»), La claror del llamp (Ed. Brosquil), El baf de l’espill (Ed. Brosquil), Arran de terra (editat per l’Ajuntament de la Vila de Sallent), La llum antiga (Tàndem Edicions), Incorpòria (Tabarca Llibres) i El tacte del reflex (Editorial Montflorit).

Cansat d’escriure en solitari, fundà el Cercle Poètic Argila de l’Aire amb uns pocs desconeguts. Junts duen quinze anys fent soroll i les més diverses activitats literàries.

Número 171 · Primavera 2011

(Per a col·laborar amb J. V. Alabajos, esta és la seua adreça de correu electrònic: vial20@hotmail.com)

EL DERECHO CIVIL VALENCIANO TRAS LA REFORMA DEL ESTATUTO DE AUTONOMÍA / Francisca Ramón, coordinadora / Ed. Tirant lo Blanch / «Monografías» núm. 705 / 663 pàg.

La professora torrentina del Departament d’Economia i Ciències Socials de la Universitat Politècnica de València, María Amparo Baviera Puig, és una de les 18 persones que firmen este llibre, coordinat per Francisca Ramón Fernández. La reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunítat Valenciana de 2006 ha significat, en relació amb el reconeixement del dret foral, una fita sense precedents, ja que es propicia la recuperació dels continguts dels Furs del Regne de València. En el llibre s’analitza eixe reconeixement i s’estudien les diverses figures que es desenvolupen en l’àmbit del dret civil foral valencià.

Es tracta de posar de manifest, des d’un punt de vista eminentment pràctic, el dret que se segueix en l’actuació de moltes relacions jurídiques que es desenvolupen i que conformen un dret actual, modern i consolidat amb la realitat social aplicable.

Amparo Baviera publica habitualment en llibres i revistes els seus treballs d’investigació des que començà la seua brillant carrera professional en 2005, coincidint amb la consecució del primer Premi Nacional de Final de Carrera atorgat pel Ministeri d’Educació i Ciència pels seus estudis d’enginyera agrònoma a la Universitat Politècnica de València.

En 2009 va col·laborar en el llibre La influencia del derecho valenciano en las disciplinas tecnológicas, de la mateixa editorial i coordinat també per Francisca Ramón, i en 2010 ha participat en el llibre Valencia criminal, de l’Editorial El Full, antologia de contes escrits per reconeguts professionals dels mitjans de comunicació i escriptors de gènere negre, en el qual la torrentina submergeix el lector en un Torrent fosc, ple de misteri, amb un cert protagonisme de la Torre, que sorprendrà a tots per la mescla de realitat i ficció.

EDUCACIÓN SEXUAL EN ADOLESCENTES. LA ASIGNATURA PENDIENTE / Felipe Hurtado Murillo / Editorial Promolibro / 185 pàg. + CD. Esta és una nova publicació de Felipe Hurtado, que s’ha d’afegir a les editades anteriorment: Sexualidad: funcionamiento normal, trastornos y tratamientos (1997), Manual de educación sexual, reproductiva y afectiva (1999) i Trastornos sexuales, de la identidad sexual y de la relación de pareja.

Análisis de casos (2001).

Històricament, la sexualitat, pel fet que està unida al món de les emocions i dels sentiments, a més d’estar íntimament relacionada amb les creences i els valors, ha sigut un tema carregat de prejudicis i actituds negatives. Com a conseqüència d’això, fins i tot hui en dia, la informació que es transmet està plena de conceptes erronis i de càrrega nega-

VÉRTICE. o cómo llegar a la cima/ Juanjo Pérez / Autoedició / 43 pàg.

Juanjo Pérez, cantautor torrentí, té també en la seua producció de l’any passat un llibret de poesia, amb 22 poemes agrupats en els capítols «Tal día como hoy», «Recuerdos y estaciones», «Versos que presté», «Otros versos que presté» i «Vértice».

«Vértice» és un lloc, un paisatge, una persona, un perfum... un horitzó per aconseguir, el cim de la muntanya per escalar.

La infància que espera la maduresa al portal. El secret millor guardat. Les estacions de l’any.

Número 171 · Primavera 2011

tiva per a una gran part de la població, la qual cosa condiciona la persistència de diversos problemes que ocasionen patiment personal i social: trastorns sexuals, abusos sexuals a menors, violència entre sexes, infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats, entre altres.

Hi ha unanimitat sobre la necessitat ajustar els continguts específics de l’educació sexual a l’edat i als desenvolupament evolutiu de xiquets/es i adolescents, així com donar els continguts i entrenar les habilitats socials necessàries (adopció de decisions, assertivitat, negociació) de forma seqüencial per a facilitar la integració i l’assimilació.

Este llibre pretén aportar als professionals una ferramenta educativa útil i aplicable a les demandes socials, que servisca tant per a promoure una salut sexual com una ajuda a la prevenció dels principals problemes que afecten els adolescents.

Felipe Hurtado, doctor en Psicologia, especialista en Psicologia Clínica i Sexologia, és facultatiu especialista de l’Àrea de l’Agència Valenciana de Salut Centre de Salut Sexual i Reproductiva Font de Sant Lluís, de València. Dirigeix el Màster Universitari en Sexologia i Salut Sexual i el Diploma Universitari en Sexologia i Salut Sexual.

El lector podrà trobar entre els seus versos les directrius per a despertar l’anhel.

Un mapa conceptual on veure’s reflectit. Una sèrie de paraules encadenades amb un únic objectiu: arrancar-te de la realitat, sostraure’t d’allò personal… “«Vértice» es un conjunto poéticotidiano” (comentari de l’autor).

A més d’este poemari, Juanjo Pérez ha començat el desenvolupament de la gira «Como nuevo», acompanyat per Andrés Tejedor a les percussions i Julio Álex al teclat, una formació al més pur estil folk, que ofereix els temes que s’integraran en el seu pròxim treball discogràfic.

BIMTorrent

•

33

DICCIONARIO WEB 2.0 / Mar Monsoriu Flor / 186 pàg.

La nova for ma social d’utilitzar Internet comporta l’ocupació de tota una terminologia que està sent gradualment encunyada. Ja no serveix conéixer només què és un blog o una wiki; ara també és necessari saber què és un bliki. A més, els usuaris de les xarxes socials del tipus Facebook parlen de la seua activitat en els murs, perfils o pàgines, fins i tot a persones que no en formen part. Altres, centrats en la plataforma Twitter, publiquen tuits, envien

LA BANDERA DE LA LIBERTAD / Evencio Tortajada Terrádez / 130 pàg.

El conquense afincat a Torrent, Evencio Tortajada, publica un nou llibre de poemes de la seua sèrie Poesía Peña, en este cas dedicat a la memòria de Miguel Hernández pel seu centenari.

El poemari inclou 40 composicions breus de temes generals i 38 més agrupades en capítols que porten per títol «Poetas», «A mi Paca», «Personal», «A Isabel Nieto», «Amor», «A Mira», «A la Cañada», «A Ledaña», «Con el sudor de tu frente», «Museo de Bellas Artes», «Día de Difuntos» i «Prosa». El llibre està prologat per l’advocat Vicente Calvo Alfonso 34

•

BIMTorrent

missatges directes (DM) o destaquen hashtag.

Tots utilitzen vocables desconeguts per a qui s’enfronta per primera vegada a estes tecnologies.

Per això, Mar Monsoriu, especialista en xarxes i mitjans socials, després de la publicació del seu Manual de redes sociales en Internet, una obra de referència en el sector, ha vist la necessitat de desenvolupar el primer diccionari que hi ha sobre esta matèria, que és el seu quart llibre.

Ha anat recopilant les paraules i les ferramentes més rellevants d’este nou àmbit, definint-les de manera que puguen ser comprensibles per a qualsevol que s’endinse en esta nova Internet que tant entusiasma els usuaris i que tan útil comença a ser per a les empreses, entitats i organismes. Són quasi 600 termes els que componen esta obra de la A a la Z i que, segons l’autora, és la primera d’estes característiques que s’edita en el món.

i conté una col·laboració de Pepe Veiga.

Esta és la sisena obra de l’autor que, abans de la publicada en 2010, ja havia tret al carrer A tiempo, Amanece tarde, Altura de miras, Entre páramos desiertos i No morirás.

QUADERNS PRÀCTICS PER A ASSOCIACIONS 1 I 2 / Coordinador: Julio Huerta Balastegui / Ed. Fundació Horta Sud / 28 pàg. i 31 pàg., resp.

El Centre de Recursos Associatius de la Fundació Horta Sud ha encetat una publicació, totalment pràctica, per a la informació de les associacions en diferents àmbits de la seua creació, gestió i manteniment. S’han editat en 2010 els dos primers números: Manual bàsic de procediments per a la constitució i gestió d’associacions (I) i Manual bàsic sobre l’Impost de societats (II).

Es volen aclarir amb estos quadernets els dubtes que les associacions plantegen habitualment a través del Servei d’Assessoria del Centre de Recursos i recopilar les gestions que cal realitzar al llarg de la vida d’estes entitats, segons preveu la Llei d’Associacions de la Comunitat Valenciana.

Col·laboren amb la publicació el Fons Europeu

per a la Immigració de la Unió Europea, el Ministeri de Treball i Immigració, la Mancomunitat de l’Horta Sud i Caixa Popular.

DEMONIOS DE MI VIDA / Toni Jamás / Fotografies de Mtraker.

El llibre conté 35 poemes d’Antonio Jamás, líder del grup de rock Mar, que ja havia publicat anteriorment Balas en tu corazón i Las 8 oraciones (El Parnaso Ediciones) fa uns anys.

En el comentari introductori del llibre podem llegir: «De la unió entre la bogeria, la irrealitat, les penes i les alegries ixen els dimonis de la meua vida. Versonoias de Toni Jamás i esquinofotografía de Mtraker ens donen un repàs a la nostra pròpia existència. Bufons de l’humor negre, escopeixen els cànons estipulats per a reviure els odis interns que és el que ens fa feliços. Sempre que ens trobem a punt d’ofegar-nos apareixen les boies de la casualitat, on ens podem recolzar una estona per a continuar el nostre angost viatge». El llibre es pot llegir on line en: www.marsiempre. com Número 171 · Primavera 2011

PREMIS LITERARIS «CIUTAT DE TORRENT» I AV EL VEDAT

LEER O NO LEER. SOBRE IDENTIDAD EN LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN / José Manuel Mora Fandos / Ed. Ensayo Biblioteca Nueva.

En esta obra es plantegen qüestions del tipus: com afecta la lectura a la identitat, o quina relació té amb una vida feliç. I es respon a estes preguntes des d’una experiència personal amb els llibres, l’aprenentatge i l’ensenyança de la lectura, l’influx d’altres lectors, les obres clàssiques, la publicitat, la pintura, les pel· lícules… Una resposta des de l’interior d’una cultura teixida per innombrables missatges i canals d’informació que influeixen en l’individu i en la societat, on la lectura reclama –amb una radicalitat inèdita fins ara en la història– un personal exercici identitari, lliure i responsable.

El torrentí José Manuel Mora Fandos (1968) és doctor en Filologia Anglesa, especialista en l’obra poètica i assagística de T. S. Eliot i les seues traduccions a l’espanyol.

Del 1996 al 2006 va ser gestor cultural en la Fundació Mainel, de València. Dirigeix la col·lecció de poesia «Sèrie Maior». Ha sigut comissari d’exposicions d’arts plàstiques, coordinador de diverses edicions dels col·loquis Cultura Visual Contemporània i organitzador de premis de poesia, relat i pintura.

Fou professor ajudant d’espanyol a la University of Wales, College of Cardiff. En l’actualitat és professor de llatí. Escriu literatura, principalment poesia, relats, assaig i articles acadèmics.

Número 171 · Primavera 2011

Una partida de cartes jugada fa més d’un segle al raval de Cocentaina. La sospita d’unes trampes que decidiren qui es quedà un mas de la serra, apostat de manera temerària aquella nit. Un assassinat mai no demostrat i un trencaclosques del qual ningú vol parlar un segle després. I, de sobte, una colla de joves que han acabat el curs de 4t d’ESO i es disposen a gaudir de l’estiu i de les festes de moros i cristians, fins que a Juli se li ocorre embarcar els seus amics en la investigació sobre el Mas de la Pedra. A partir d’ací

coneixeran l’emoció de descobrir papers antics i textos ocults, el sabor de l’amenaça d’uns motoristes desconeguts, la por…

Ivan Carbonell Iglesias (València, l’Horta, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana i llicenciat en Humanitats per la Universitat de València, on estudia el Grau d’Història. És professor de valencià en secundària i ha guanyat nombrosos premis de literatura breu. És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (AILLC) i del Centre d’Estudis Contestans de Cocentaina (CEC).

EL SECRET DEL COLLAR DE DIAMANTS / Joan Pla / Ed. Tabarca Llibres / Obra finalista de l’11é Premi de Narrativa Juvenil «Ciutat de Torrent» / 175 pàg.

El secret del collar de diamants recrea una història ocorreguda després de la guerra del 1936. Entre les famílies de Bernat i de Maria s’oposa un valuós collar de diamants, robat i guardat en secret fins que, per l’atzar de les circumstàncies, Bernat i Maria es retroben a l’institut. Aleshores apareixerà l’ombra d’aquell

fet, falses acusacions i morts injustes. Tots dos mostren interés, enmig de l’amor difícil, d’arribar

a l’arrel d’aquell secret tot i l’oposició familiar…

Joan Pla va nàixer a Artana i resideix a Borriana. És un dels autors valencians més valorats i prolífics. Alguns dels seus títols han estat molt llegits, com Mor una vida, es trenca un amor, Només la mar ens parlarà d’amor, L’illa del faraó, L’anell del papa Luna, El Crist romànic, Camí sense retorn, les tres últimes publicades per Tabarca Llibres. Últimament ha publicat Pou sense fons on the rocks en Edelvives.

EL SOMNI ON HI HAVIA MASSA GENT / Carme

Carceller / Ed. Tabarca Llibres / Obra guanyadora del 2n Premi de Teatre «Ciutat de Torrent» / Patrocina: Caixa Rural de Torrent / 61 pàg.

Júlia és una adolescent que vol ser major. Després d’una esbroncada paterna té un somni en què es fan presents tots els personatges que han sigut importants en la seua infantesa (joguets, fantasies i temors) i tots els que són importants en el seu present (noves

tecnologies, moda, amistats i amors). En la baralla per l’estima i interés de Júlia comprendrem com és de difícil ser adolescent...

Carme Carceller (Castelló, 1966) es dedica a la docència en un institut de secundària de Castelló. Intenta transmetre el verí del teatre als seus alumnes en l’assignatura de Dramatització, i és per ells que s’ha llançat amb aquesta obra al món de l’escriptura.

EL SECRET DEL MAS DE LA PEDRA / Ivan Carbonell Iglesias / Ed. Tabarca Llibres / Obra guanyadora de l’11é Premi de Narrativa Juvenil «Ciutat de Torrent» / 185 pàg.

BIMTorrent

•

35

CATÀLEGS D’EXPOSICIONS I CERTÀMENS

II CERTAMEN LITERARI EL VEDAT ASSOCIACIÓ DE VEÏNS / Ed. AV El Vedat / Edició: Quintín Ruiz Díaz i Carlos E. Bessini / 111 pàg.

Esta publicació, la segona d’estes característiques que edita l’Associació de Veïns El Vedat, inclou els treballs guardonats en el II Certamen Literari que va convocar esta entitat.

En la categoria general es poden llegir: “Entre puntos” (Elena Casero Viana), “Razones” (Mª Carmen Pérez Alarcó), “El uniforme” (Alberto de Frutos Dávalos), “El testimonio del mundo” (Santiago Martínez Sánchez), “El bote salvavidas” (Elena Casero Viana), “Els tres parells de sabatilles” (Mª Teresa Pérez Sena), “Luz cegadora” (Carmen Zomeño Sánchez), “Encuentro en primavera” (Francisco José Segovia Ramos), “Especial” (Ana Isabel Quintela González) i “Passió per la lectura” (Josep Soler Costa).

En la categoria infantil s’inclouen: “L’illa trobada” (Paulina Pulut Wduwska), “La casa de la abuela” (Andrea Bermell Andreu), “El conejo de Laura” (Pablo Lacasta Sanchis), “Debajo de mi cama” (María Lacasta Sanchis), “Havia una vegada un xiquet” (Josep Arnao Rodríguez), “El bosque de los recuerdos” (Olga Martino Pérez), “Ui, quina por” (Rut Carratalà Ortí), “Carlota y su diente mágico” (Álvaro Chicote Machuca), “El xiquet desaparegut” (Christian Regatero) i “El inmigrante” (Daniel Grillo Ávila).

36

•

BIMTorrent

DE PICTURA. EN DEFENSA DE LA BELLEZA / Javier Ferrer i Serra / Ed. EMAT Ajuntament de Torrent / 139 pàg.

Del 10 de febrer al 18 d’abril, l’EMAT va oferir l’exposició titulada «De Pictura. En defensa de la belleza», amb Javier Ferrer de comissari. El catàleg que se’n va editar conté articles relacionats amb els continguts de l’exposició, del comissari i director de l’EMAT, Javier Ferrer, i també de Felipe Garín i Facundo Tomás.

Es poden llegir els següents treballs: “De pictura, en defensa de la bellesa”; “El retrat. El cerimonial de Narcís”, “La natura morta. Vanitas vanitatis”, “El niu.

El combat d’Eros i Tanathos”, “El paisatge. El despertar de Gea” i “Del cel a la terra. Deus pictor versus homo ludens”.

En cadascun dels treballs s’incorporen les reproduccions de fotografies i quadres dels autors que protagonitzaven esta mostra: els fotògrafs Carlos Cid, Victoria Diehl, Anthony Gayton, Pierre Gonnord, Ellen Kooi, Yasumasa Morimura, Erwin Olaf, Pétur Thomsen, Peyrotau & Sediles, Javier Velasco i Manuel Vilariño; i els mestres de la pintura de la col·lecció Bodegas Tradición Joaquín Rivero: Zurbarán, Ribera, Thomás Hiepes, Martín Rico i Ortega, Gutiérrez Solana i Eugenio Cajés. L’exposició va comptar amb el patrocini del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, i amb la col·laboració de la Colección Joaquín Rivero, Galería Espacio Mínimo, Galería Juana de Aizpuru, Mite Galery, Galería Cámara Oscura i Galería Metta.

DREAMS: SOBRE LA NECESIDAD DE SOÑAR DESPIERTO / Javier Ferrer i Serra / Ed. Ajuntament de Torrent / 95 pàg.

El catàleg de l’exposició «Dreams: sobre la necesidad de soñar despierto» compta amb els textos de Javier Ferrer, director de l’EMAT, i el disseny d’Eugenio Simó.

Es plantejava en esta exposició – que es va organitzar a principis de l’estiu passat– com a hipòtesi de treball, la sobrevivència de l’oníric i del surreal en l’art contemporani a través de l’obra de set artistes internacionals: Regina Silveira, Paco Pomet, John M. Robinson, Elizabeth Aro, Cecilia de Val, Juan Cuéllar e Illán Argüello.

La investigació que es proposava l’EMAT intentava indagar els motius pels quals una quantitat cada vegada més gran d’artistes en la nostra època fa del fantàstic un territori fèrtil, alhora que suggereix una classificació dels diferents tipus de somnis que es representen. Les motivacions per a somiar desperts poden ser múltiples: des de la necessitat d’explorar nous “territoris” fins a la tendència a fugir i dissentir d’un entorn hostil ple de buit i d’ansietat que és la nostra realitat actual, o la influència dels mass media que bolquen constantment en la nostra ment cascades d’imatges fora de context en forma de collage surreal.

La classificació de les temàtiques a què els somnis solen referir-se de manera habitual, representades per la selecció d’artistes que es van presentar en l’exposició, va des de l’univers dolorós del malson terrorífic, als espais metafísics irreals o la representació de xicotetes coses en els nostres somnis que, sense ser aterridores, sí que amenacen la nostra quietud. Es va comptar amb la col·laboració de quatre prestigioses galeries espanyoles: My name’s Lolita (Madrid), Galería Metta (Madrid), Cámara Oscura (Madrid) i Spectrum Sotos (Saragossa).

Número 171 · Primavera 2011

PICASSO. SUITE VOLLARD / Pierre Daix i Juan Carrete Parrondo / Col·lecció Bancaixa.

El llibre catàleg de l’exposició Picasso. Suite Vollard, comisariada per Juan Carrete, que es va mostrar a l’EMAT al novembre, està editat per Bancaixa, entitat propietària de la col·lecció, i compta amb textos de Pierre Daix i de Juan Carrete Parrondo, que analitzen les obres de la mostra, les obres de Picasso en general i la biografia i l’obra de l’editor Ambroise Vollard, qui dóna nom a esta col·lecció. Una aportació

fonamental són el disseny d’Enric Satué i les fotografies de Juan García Rosell.

Els cent gravats que Picasso va realitzar per al marxant Ambroise Vollard entre els anys 1930 i 1937 són reproduïts en el catàleg. Les obres que integren la Suite Vollard estan considerades com una de les sèries gràfiques més importants de la història de l’art, només comparable en qualitat i extensió als gravats realitzats anteriorment per Goya o Rembrandt.

En la sèrie es troben reflectits els temes centrals de tota l’obra picassiana. Això no obstant, quatre eixos destaquen en el conjunt de la Suite Vollard: «El taller de l’escultor», «El minotaure», «Rembrandt» i «La batalla de l’amor».

Picasso va practicar en la Suite Vollard quasi totes les tècniques de gravat; les més habituals són l’aiguafort i la punta seca, encara que també va recórrer al burí. Però, de la tècnica de què va traure més profit va ser l’aiguatinta al sucre, que va utilitzar en els últims gravats de la sèrie.

5é CONCURS DE FOTOGRAFIA TORRENTJOVE / Coordinació: Irineo Sanz Molero / Ed. Centre d’Informació Juvenil. Ajuntament de Torrent / 42 pàg.

Esta publicació del Centre d’Informació Juvenil reprodueix els treballs guardonats en el 5é Concurs de Fotografia.

Modalitat lliure, «Cuidado», de Francisco Javier Martínez Parreño; Modalitat Fotografia d’Interior, «Resquicios del tiempo II», de José Ramón Luna de la Ossa; Modalitat Ciutat de Torrent, «Ventana/ A c u e d u c t o » , d’ A n a María Rodríguez Edo; Modalitat Autor Local, «Llum, música i tecnologia», d’Adrián Herreros Rincón; i Premi a la Col·lecció, «Arqueología doméstica I, II y III», de Ralf Pascual Izarra.

També es publiquen les fotografies dels següents artistes seleccionats: Alba Padilla Lozano, Iolanda Primo

Almarche, Enrique Nicolás Paura Benítez, Vanessa Gordillo Vilches, Francesc Xavier Molero Boltes, Martin Zirovnicky, Cristina Bea Seligrat, Mª del Mar Benlloch Ros, Josefina Andrés Iritia, Marc Bellmunt Rubio, Manuel Arrebola Arévalo, Davide Favaro, Mª José Tapia Sánchez, Juan Manuel Mallén Alcañiz, Irene-Laxmi Fernández García, Diego García Bordería, Antonio Benítez Barrios, Antonio Miranda López i Germán Penalva Campos.

PUBLICACIONS AUDIOVISUALS

Número 171 · Primavera 2011

EL VALENCIÀ EN UN CLIC (CD) / Ed. Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Torrent Enguany s’ha fet una versió nova i actualitzada d’El valencià en un clic. S’ha tornat a recopilar en un DVD

tots els recursos lingüístics i material divers per a l’autoaprenentatge del valencià, i s’ha inclòs la Gramàtica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un programa de fonètica fet per la Universitat d’Alacant i models

d’exàmens de la Junta Qualificadora, exercicis, dictats, lectures, a banda d’un grapat d’enllaços d’Internet actualitzats, amb la voluntat de facilitar al ciutadà una informació sobre el valencià com més àmplia millor.

SUEÑOS ROTOS (CD) / Jeriath Sergio Rico va nàixer a Castelló de la Plana, rodejat d’una família de cantants i músics, entre discos de Gardel, Matt Monro, Nino Bravo, Miguel Aceves Mejías i altres cantants de l’època que desperten la seua passió per la música. Ja als 11 anys mostra la inclinació per la música i en l’adolescència decideix

comprar la primera guitarra i aprén a tocar pel seu compte sense ajuda de ningú i sense saber gens de solfeig.

En 1998 compon «Pequeño duende» i es posa per nom artístic Jeriath (àngel caigut o amb les ales trencades). Així inicia la seua carrera de cantant i compositor, amb actuacions en locals d’oci i festivals i una aparició en TV en el progra-

ma El mundo tiene talento.

Després d’un any treballant de valent i amb el suport de la seua xica… acaba el disc titulat Sueños rotos, que plasma les seues vivències i desenganys.

Sergio Rico està vinculat a Torrent per raons laborals i sentimentals. Ací va presentar per primera vegada este disc, a l’AV El Vedat, la passada primavera.

BIMTorrent

•

37

FESTES DE TORRENT 2010 (DVD) / Ed. Ajuntament d e To r r e n t a m b la col·laboració d’algunes empreses / IP Producciones E s t e DV D c o n t é quatre reportatges que prenen com a base les Festes Patronals 2010, i que van ser emesos per Levante TV en el seu espai informatiu de societat: Concerts a Torrent, Moros i Cristians, Sants Patrons Abdó i Senén, i Torrent, gran ciutat.

Els reportatges analitzen cada aspecte de la festa i inclouen entrevistes amb diferents protagonistes de cadascun dels àmbits i també amb alguns ciutadans que opinen sobre allò que viuen en eixos dies tan assenyalats.

BRAND NEW SHIT (EP) / No Regrets En 2006 naix esta banda torrentina de punk rock. Després de gravar dos EP, The Junk Room i The acOustic room, es dediquen a fer concerts, que en ocasions els porten a tocar amb grups ja importants como Dikers, Skumdum, Mute, High Five Drive o Nothink, i es van fent un lloc en este complicat món de la música. En 2009, amb tota l’experiència adquirida, trauen el seu primer disc, nR-33, amb 13 temes.

El 2010 han publicat un nou àlbum amb noves cançons, Brand New Shit, punk rock al més pur estil Califòrnia, que compta amb les col·laboracions d’Iker Piedrahita, de Dikers; Víctor i Ramón, de 121db; Carla de Crush, i Guti i Pedro d’Usualmess.

Els temes de la producció són: “It’s Back, “J&S” (feat. Iker Dikers), “Mind Your Own Business” (feat. Ramón y Victor 121db y Pedro de Usualmess), “Pizza Surprise” i “I Gotta Feeling” (feat. Carla de Crush y Guti).

Formen el grup: Amparo Mora Chinesta, Sergio Moreno Zamora, Aarón Úbeda Escribano, Adrián García Císcar i Pascual Torrent Silla.

¡VAMOS P’ALLÁ PAYO! (CD) / Tonirito Leré y la Bona Band La història de Tonirito Leré comença quan roda per diferents espais en companyia de la seua guitarra. La inquietud de Tonirito Leré el va portar a enregistrar les seues cançons en forma de maqueta Tonirito Leré del Bo, a través d’un estudi propi. Posteriorment s’ajuntà amb Manolo Kabezabolo i d’eixa col·laboració va eixir el disc Aversiones.

Més tard es va crear l a Bo n a Ba n d a m b Diegaxu a la bateria, Gabo a la guitarra, que després seria substituït per Iván Arendiz, Susana Punk Tomaka al baix i Tonirito a les veus, que enregistraren este disc als Estudis Rocketes de Castelló.

Temes: “Xiketa linda”, “Don’t worr y”, “Noches aullando”, “Un día gris”, “Otra madrugada”, “Oración de vicio”, “Libertad”, “Carita de mala”, “Extraña vida”, “¡Mangante!”, “Y yo no me río”, “Te faré mare” i ”Como el patito feo”.

KAOTHIC MOVEMENT (CD) / Fragmatic Es tracta del segon treball discogràfic d’este grup que va nàixer a Torrent en 2003, any en què tragué el seu EP titulat Small Fragments. El seu estil ha estat des de sempre una mescla d’influències com ara Depeche Mode, Oomph!, The Killers, KMFDM, Garbage o Muse.

L’LP Kaothic Movement està integrat pels següents temes: “Bipolar suffocation”, “Dama38

•

BIMTorrent

RECUERDOS (CD) / Mar És el nou disc del grup torrentí Mar, liderat per Toni Jamás, que en el seu projecte busca de fer convergir poesia i rock, melodies i guitarres. Diversos són els músics valencians que l’han acompanyat: Toni Albiach, Diego López i Manolo Cascales, a les bateries i percussions, Ángel Martínez al baix, Juan Dela, Miguel Rodrigo, Óscar Ureña, Ramón Martínez i Nicola Turchetti a les guitarres i Francis G. Guerrero als teclats.

Mar naix a finals del 2004, quan fa pública una maqueta de 4 temes (Océanos de tiempo), en què van col·laborar Santi Rex (Niños del Brasil) a les veus –grup en què va militar Bunbury a mitjan dels 80– i Julián Nemesio (Mónaco), reputat baterista valencià.

En el 2006 ix el seu primer disc, Mar (Producciones Malditas), que torna a comptar amb col·laboracions de luxe de Santi Rex (Niños del Brasil), J. L. Macías (Glamour, Comité Cisne), Efrén López (L’Ham de Foc) i Diego Galaz (Revólver). També els poemaris escrits per Toni Jamás Balas en tu corazón i Las 8 oraciones (El Parnaso Ediciones) veuen la llum eixe mateix any.

En el 2007, els directes es van succeint i la banda es troba en un bon moment; per això, decideixen plasmar-ho en directe i publiquen Mar en directo. En el 2010, Mar grava amb Octavio Hidalgo una nova col·lecció de cançons englobades en Recuerdos, títol del seu tercer treball i single d’avanç.

ge spiral”, “Secret garden”, “Dead on the white floor”, “A good’s suicide”, “Disguising 1000 smiles”, “A brilliant day to die” i “Emelline”.

Actualment, i després d’haver arribat a les semifinals del concurs «Sona la Dipu», preparen una nova producció en castellà íntegrament sobre temes de rock europeu modern. El grup està format actualment per Mario (guitarres), Betty (veu), Enric (bateria), Víctor (baix) i Tristán (teclats).

Número 171 · Primavera 2011

VICIO Y VIRTUD (CD) / Quelonio El primer treball discogràfic d’este grup, Buscando una luz, es va editar en 2002, cinc anys després que començaren les actuacions més o menys oficials. Fan música heavy clàssic i metal més modern derivat de les influències personals de cada component. Ara editen el segon treball, Vicio y virtud, quan s’ha experimentat un procés de consolidació i hi ha una certa consistència en el grup, que està format per Teresa Broseta (veus), Juan Vázquez (bateria), José Ruiz (guitarra), Toni Rosaleny (baix) i Emilio Luque (guitarra).

Els temes que integren el disc són: “Dame placer”, “Juego de miradas”, “Ave Fénix”, “Vicio y virtud”, “V”, “El grito de la realidad”, “Por la espalda”, “Tu fuego”, “Buscando una luz” (pt.II), “Aquí estoy”, “Cima de la eternidad” i “Susurrando al viento”.

L’encarregat del disseny i de la maquetació del contingut del CD ha estat l’artista murcià Fernando Navarro (Nanderas_HM), i les fotografies són de Leticia Reig. El disc ha estat gravat als Fireworksestudios de Massanassa, amb la supervisió de Fernando Asensi i Quique Mompó.

PSYCHOLOGICAL REL APSE (CD) / Foxriver Foxriver va nàixer a principis de 2008, quan Carlos Sánchez Charlie, vocalista, i Juanca García, baix, van decidir unir-se per a formar una nova banda després d’haver tocat ja junts en Breakout. Poc després van conéixer Sergio Muñoz, guitarra rítmica, i Jorge Reverte, guitarra solista. Finalment es va incorporar Guillermo Ros, el bateria.

Durant tot este temps han anat definint un estil propi que els caracteritza. El grup ha gravat moltes vegades; però cap d’elles ha vist la llum, fins que José Masià, tècnic de so i gran amic del grup, es va posar en contacte amb ells per a fer el seu primer treball, Psicologhical Releapse.

El disc conté els temes següents: “A bittersweet nightmare”, “Fame”, “Fake Generation”, “Moudly Hands”, “Dead Man” i “Bones and Skin”.

NITRO MONSTERS (CD) / Code Name Code Name va guanyar en 2008 el Concurs de Pop Rock «Sona la Dipu», i això els va permetre la gravació d’este CD titulat Nitro Monsters, que inclou una col·laboració amb Chimo Bayo. Els temes de la producció són: “Cop models”, “Steet trash”, “Copycat”, “Demons”, “Labyrinth”, “Mutantes en la Universidad”, “Neon maniacs”, “Society”, “Videodrome” (amb Chimo Bayo), “Razas de noche”, “Reanimator” i “Donnie Darko”.

El grup, nascut l’estiu de 1999, havia editat fins ara Here Comes a New Challenger! i Bizarre Action Figures, els dos amb RPM (Roger García) i masteritzats als estudis Finnvox de Finlàndia. Els components de Code Name són Tristan Krow, Facun, Kemao, Betty, Ray Crazy, Víctor Von Zombie i Henry W. n

Homenaje póstumo a Vicent Galbis en la X edición de los premios que llevan su nombre Melodi Roig Escutia ganó el premio con la flauta de pico

L

a décima edición de los Premios Vicent Galbis se llevó a cabo el 17 de febrero en el Conservatorio con un homenaje a Vicent Galbis García (fallecido el pasado 4 de noviembre).

Un reconocimiento en recuerdo a su persona y prolija carrera musical que da nombre a estos Premios del Conservatorio Profesional de Música de Torrent.

Melodi Roig Escutia fue la ganadora por su maestría con la flauta de pico, Sofía Ríos Reláez al saxo-

Número 171 · Primavera 2011

fón ganó el segundo premio y Pau García Salt con la tuba obtuvo el tercer premio.

El público asistente abarrotaba el salón de actos del Conservatori. Al comienzo del acto se proyectó

un video en homenaje a Galbis. En el transcurso del homenaje, la alcaldesa hizo público el acuerdo, que se aprobó en la Junta de Gobierno Local el 15 de noviembre pasado, me-

diante el cual todos los grupos políticos municipales propusieron dar a una calle de Torrent (en la zona de urbanización del Parc Central 2) con el nombre del músico Vicent Galbis,

a esta propuesta se añadieron también las instituciones musicales y el Conservatori de Torrent.

La viuda de Vicent Galbis, Esther López, estuvo acompañada por la alcaldesa, Mª José Català, y el director del Conservatori, Manuel Tomás, quienes le entregaron un recuerdo c o n m e m o r a t i v o.

También se entregaron los Premios Profesionales de Música del Conservatorio a Andrea Berbejal (piano) y Daniel Castellanos (trombón). n BIMTorrent

•

39

Escriuen els Grups Municipals Grup Socialista

Grup BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital

SIN PENA NI GLORIA

TRANSPARENCIA

SENTO BEGUER MIQUEL. Portaveu del BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital

Grup Municipal Socialista

esde hace bastantes meses no hay liderazgo en el Gobierno ni el partido que lo soporta D para afrontar una crisis económica tan profun-

D

da como la que padecemos; y ésta es la causa fundamental por la que los analistas más veteranos concluyen que hay muchas posibilidades de sufrir una dura derrota en las lecciones locales y autonómicas de mayo.

A Zapatero ya lo dejan ni ir a actos de su partido, la marca PSOE ya no se publicita ni en sus propios colectivos locales, ahora ya no son partido socialista obrero español, o partido socialista del País Valencià, ahora son socialistas valencianos, socialistas de Torrent, agrupación socialista de Catamarruc o vaya usted a saber, hasta su sindicato le ha montado una huelga general, porque siempre hay un mínimo, un suelo que no se puede sobrepasar sin que te saquen las vergüenzas. Zapatero sigue siendo víctima de su pecado original, que consiste en haber negado, en su día, la evidencia de una crisis tan profunda. La debilidad política de Zapatero arrastra a todo el Gobierno y a todo el partido. Y aquí, en Torrent, este hecho nos lastrará con cuatro años más de gestión caótica del Partido Popular.

En Torrent la credibilidad de la Alcaldesa no es la negación de la crisis. Ella también negó la crisis. Lo dicen sus presupuestos de fiestas y el déficit galopante que hablan para que reluzcan sus vergüenzas. Nuestra Alcaldesa pontifica e imparte magisterio en inaugura-

ciones, asociaciones y actos sociales mientras en Torrent no tenemos ni presupuesto ni información pública sobre lo gastado. Hay que tener valor. Su gran encuentro planetario fue decirnos que nos sacaría de la duda sobre el origen de la Torre. Se acuerdan, ¿mora o cristiana? La Torre que está a 200 metros de la cola del paro del carrer Sagra. Esos, que ya son 9.500 en Torrent, le contestarán la encuesta.

Que les pregunten.

Aquí la credibilidad se llama por ejemplo Hospital de Torrent, del que por ahora no tenemos ni lo más mínimo: Los terrenos todavía no son del Ayuntamiento, no son nuestros. Todavía no hay planos ni plica para el concurso de su gestión si definitivamente, que va ser que sí, es de gestión privada. La Alcaldesa parece que ha tenido suficiente con apropiarse de las inauguraciones de las obras del Plan E, los Fondos Feder europeos y poco mas, bueno eso si, la Casa de la Dona, sobre la que pesa un bonito préstamo del que aún no se ha amortizado ni un euro, es su gran obra de legislatura.

Se comprometió a construir el Hospital en estos cuatro años y nos ha engañado, como nos engañó con otras grandes promesas para Torrent como el soterramiento de las vias, las VPO’s, el Instituto Tecnológico, el nuevo polígono industrial, el colegio número 10, nuevas escuelas infantiles etc. Nos ha engañado, como nos engañó Zapatero cuando negaba la crisis. n

esde el inicio de la actual legislatura 2007-2011, el Grupo Municipal Socialista ha planteado muchísimas preguntas y ha presentado numerosas mociones al Gobierno Municipal de Torrent.

La finalidad de nuestras preguntas y propuestas ha sido siempre garantizar una gestión transparente y buscar la mejora de la calidad de vida de nuestros vecinos y vecinas, pues entendemos que ese tiene que ser el principal objetivo de cualquier fuerza política municipal, esté en el gobierno o esté en la oposición.

Por desgracia, hemos de decir que la inmensa mayoría de preguntas no han obtenido nunca respuesta por parte del gobierno local, y que prácticamente ninguna de las mociones presentadas han sido llevadas al Pleno para su debate. No es que hayan sido rechazadas, es que ni siquiera han sido consideradas. Cuando un grupo político tiene una propuesta, la presenta por registro de entrada, y quien gobierna tiene la obligación legal de tramitarla y llevarla al Pleno para su debate y

Agenda cultural. Maig · 3/dimarts: Anem al tetre. Campanya intermunicipal. Teatre per a escolars de 4 a 8 anys. La pell de gallina. L’Horta Teatre. 10 i 11.30 hores. L’Auditori. · 4/ dimecres: Teatre per a escolars de 6 a 12 anys. Enamorirse. PTV Clowns. 10 i 11.30 hores. L’Auditori. · 5/ dijous: Teatre per a escolars de 3 a 10 anys. Musiqueries. Dani Miquel, el cantacançons. 10 i 11.30 hores.

L’Auditori. · 6/ divendres: Música antiga i barroca. La Galanía. Tormenti d’Amore. Cantates italianes. G.F. Handel (1685-1759).

Raquel Andueza, soprano. 20.15 hores.

L’Auditori. Conservatori Professional de Música. 17 hores. Audició de cant. · 7, 14, 21 i 28 / dissabtes: Música a l’albereda. 19 hores. Plaça de la Unió Musical de Torrent. Concerts dels alum40

•

BIMTorrent

nes de música de cambra del Conservatori Professional de Música. · 8, 15, 22 i 29 / diumenges: Diumenges d’art a l’Avinguda. De 9.30 a 13.30 hores. Estació de metro Torrent-Avinguda.

Retrats en viu i en directe realizats per mestres de la pintura i tots els artistes que desitgen participar-hi. · 11/ dimecres: Conservatori Professional de Música. Concert per a dos pianos i orquestra K 365 de W.A. Mozart. Variacions sobre un tema de Haydn. Pianistes: Blas Pi Rodríguez, César Cabedo Moltó, Antonio Blaya Nicolás i Jordi Blanch Tordera. Orquestra: professors i alumnes del Conservatori. 19.15 hores. · 12/ dijous: Escola d’Adults. Festa de la primavera. Activitats lúdiques, paelles i contacontes. 12 a 18 hores. Àrea recreativa la Canyada del Conill.

ARTIC. Exposició dels treballs dels tallers. Fins al dia 27. Centre Cultural de la CAM. · 13/ divendres: Conservatori Professional de Música. 18 hores. Audició de tuba. 18.30 hores. Audició de viola. · 14/ dissabte: Jandro. TV. Humor i màgia. 22.30 hores. L’ Auditori.

Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March. 18 hores. Concert de cambra a l’andana. XII Jocs Florals a la Mare de Déu. Cloenda i llurament de premis. Distribució del facsímil als assistents a la vetlada amenitzada per un quartet de música del Conservatori Professional de Música. Carrer de Sant Gaietà, enfront de l’escoleta laboral de la parròquia. · 16/ dilluns: Comença l’inscripció en el VIII Concurs de Pintura Ràpida CiuNúmero 171 · Primavera 2011

No t íc ies de l’ A ju n t a ment

Grup Popular posterior aprobación o rechazo. Pues bien; en Torrent, decenas de propuestas de la oposición son ocultadas y no son ni siquiera consideradas; se pierden por las rendijas oscuras de un poder absoluto que cuida las formas aún menos de lo que cuida el fondo.

Ante actuaciones de este tipo, a la oposición municipal no le queda otra vía que utilizar todos los mecanismos que contempla la democracia para garantizar la transparencia y el debate que merece la sociedad torrentina del siglo XXI. En enero de 2010, el Pleno del Ayuntamiento tuvo que reunirse en sesión extraordinaria convocada con carácter de urgencia por el Grupo Socialista para debatir propuestas que no habían sido ni siquiera consideradas por el Gobierno Municipal.

Pensamos entonces que sería una solución extrema, pero ahora, nuevamente, el Pleno se tiene que reunir con idéntico procedimiento para que se nos informe de asuntos cruciales en la vida de la ciudad: ¿Qué pasa con el presupuesto del 2011 y con la liquidación del presupuesto de 2010?; ¿qué pasa con el Plan de Saneamiento Económico y Financiero 2009-2015, aprobado el 30 de junio de 2009 y del que nunca nadie ha sabido nada más?; ¿qué cantidad real de empleo se ha creado en nuestra ciudad con la importante inyección económica de más de 21 millones de euros de los fondos estatales de inversión local de 2009 y 2010?, y ¿qué ha pasado con las obras de remodelación de la fachada del Ayuntamiento?, ¿cuánto nos han costado en realidad y quién ha pagado al final los “cristales” rotos? n

tat de Torrent, obert fins al 12 de juny. A l’Ajuntament (consulteu les bases). · 19/ dijous: Cicle de conferències. Recuperant la nostra cultura. Séquies i molins en la comarca de l’Horta. Enric Guinot Rodríguez. 20 hores. Casa de Cultura. Conservatori Professional de Música. 19.30 hores. Audició de música de cambra. · 20/ divendres: Les nostres agrupacions musicals. Banda Simfònica de la Unió Musical de Torrent. La sarsuela, 22.30 hores. L’Auditori. Conservatori Professional de Música. 18.30 hores. Audició de trompeta. 19 hores. Audició de trompa. · 21/ dissabte: Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís i March. Dia internacional dels museus. Itinerari a peu per la Séquia Reial del Xúquer. · 23/ dilluns: Conservatori Professional Número 171 · Primavera 2011

REALIDADES JUAN JOSÉ GARCÍA CAMPOS. Portavoz del grupo municipal Popular

A

las puertas de finalizar la primera legislatura del Partido Popular en el gobierno municipal de Torrent, están viendo la luz múltiples proyectos que vienen a sumarse a los realizados durante toda la legislatura. Son fruto del gran trabajo realizado durante estos últimos cuatro años y suponen un avance para nuestra ciudad, una mejora de la calidad de vida y una apuesta por el futuro.

En el mes de febrero abrieron sus puertas el centro de mayores de la calle Bellido, la Casa de la Dona y los 20 puntos de conexión Wifi en la ciudad. Tres proyectos que ya están rindiendo al 100% y como se ha visto tras su inauguración, eran muy necesarios en nuestra ciudad.

Pero ha sido durante el mes de marzo cuando más realidades se han puesto a funcionar. Me refiero a proyectos como la Central de Movilidad con cámaras reguladoras del tráfico, los 1000 m 2 de Espai Jove con salas de informática, formación, sala de estudio y radio municipal para los jóvenes de Torrent. El Centro municipal de atención al discapacitado y sus familias en la calle La Marina, seguimos apostando por la vivienda asequible y se ha realizado un nuevo sorteo de 68 VPO.

de Música. 17.30 hores. Audició de violí. · 24/ dimarts: Conservatori Professional de Música. 20 hores. Audició de violí. Lectura rondalles valencianes d’ Enric Valor. Per a col·legis públics i concertats. Hi actuarà el cantacançons Dani Miquel. 10 hores. Casa de Cultura. · 25/ dimecres: Conservatori Professional de Música. 19 hores. Audició de percussió. · 26/ dijous: Conservatori Professional de Música. 19 hores. Audició de piano comple. Sala d’actes. · 26 i 27/ dijous i divendres: Fundació Shakespeare. Tallers i conferències dirigits a jóvens i col·lectius teatrals locals.

Representació de Hamlet, Hamlet! Del text a l’escena. L’Auditori. · 27/ divendres: Contes infantils. El ratolí Florín. Alumnes del col·legi Ma-

Han finalizado las obras de instalación de césped artificial y nueva iluminación en el Campo de Fútbol Sant Gregori B, a falta de concluir los vestuarios nuevos. Hemos puesto la primera piedra de la Escuela Infantil Ciutat Jardí, la segunda que se pone en marcha con el gobierno del PP, antes no había ninguna.

También se ha inaugurado el nuevo centro de mayores San Enrique en la calle Azorín, el tercero reformado por completo en la actual legislatura. Así como el Hort de Trénor, que vuelve a abrir sus puertas; nuestro pulmón verde en el centro de la ciudad ha sido completamente rehabilitado, resaltando la riqueza botánica de nuestro parque, dignificando un espacio que se encontraba en malas condiciones y que, tras la rehabilitación va a volver a ser un orgullo para nuestra ciudad.

Y seguimos trabajando, con nuevas ilusiones y con proyectos de gran envergadura como el futuro hospital, el soterramiento de las vías de metro y la atracción de motores económicos que generen empleo en nuestra ciudad. Esta es la política del Partido Popular, cumplir las promesas y trabajar a diario para que Torrent avance y crezca en servicios para todos los ciudadanos. n

dre Sacramento. Fins als 7 anys. 18 hores.

Biblioteca Metro. Conservatori Professional de Música. 18 hores. Audició de guitarra. 18.30 hores. Audició de saxòfon. · 27 a 29 / divendres i dissabte: Escola d’Adults. Viatge cultural a Ronda (Màlaga). · 28/ dissabte: Cançó. Pau Alabajos.

Presentació del CD Una amable, una trista, una petita pàtria. 22.30 hores.

L’Auditori. Concert. Escola Coral de Torrent i Cor de Veus Blanques de la Unió Musical de Picanya. 18.30 hores. Sala d’actes de l’Ajuntament. · 29/ diumenge: Les nostres agrupacions musicals. Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent. 12 hores.

L’Auditori. · 30/dilluns i 31/ dimarts: Conservatori Professional de Música. 17.30 hores.

Audició de piano. n BIMTorrent

•

41

Esp or t s

Primera Carrera de Montaña de la Liga Autonómica en el paraje natural de la Serra Perenxisa Cristóbal Adell Albalat y Silvia Sos Melià, ganadores de la categoría absoluta de la carrera en la que se inscribieron más de cuatrocientos deportistas

E

l 30 de enero se realizaba la primera carrera de montaña de la liga autonómica en el paraje natural de la Serra Perenxisa, participando más de cuatrocientos deportistas federados. Un recorrido en el que los protagonistas absolutos fueron los corredores Cristóbal Adell Albalat y Silvia Sos Melià, los ganadores de la carrera de montaña. Todo ello organizado por la Federació d’Esports

de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana (FEMECV) y por el Club de Muntanya CXM València A la carrera asistieron el presidente de

la Federación de Deportes de Montaña y Escalada de la Comunidad Valenciana, Francisco Durà, el concejal de Deportes, Miguel Monterde, y el

de Medio Ambiente, José Gozalvo. Los corredores destacaron la exigencia del recorrido como algo positivo, pues gozaron del paisaje de uno de los

pulmones verdes más importantes de Torrent y quedaron satisfechos con el paraje. Muchos de los deportistas desconocían este paraje natural situado a esca-

Veteranos del Levante UD y Real Madrid empataron en un partido solidario a favor de Casa Caridad F útbol y solidaridad llenaron el campo de futbol San Gregorio A el 5 de marzo con un partido que enfrentó a los veteranos del Levante UD y el Real Madrid. Al final del encuentro todo quedaba en tablas 1-1 en el marcador, pero aunque no hubo ganadores todos ganaron ya que metieron el gol solidario con la recaudación del partido que fue destinada a la Casa Caridad, con sede en Torrent.

El Levante UD, la Fundación Cent Anys y la Asociación de Veteranos de la entidad azulgrana organizaron este

partido solidario junto a sus homólogos del Real Madrid C.F., con motivo del acuerdo de colaboración “Proyecto 205” (suma de los años de existencia de ambas entidades centenarias) que el pasado mes de enero firmaron el Levante UD, su Fundación y Casa Caridad, con las que ambas instituciones realizan acciones conjuntas encaminadas a sensibilizar a la sociedad acerca del problema de las personas desfavorecidas, con el objetivo de captar recursos para ayudar a los más necesitados. n

Los dos equipos junto a directivos, entre ellos el presidente del Levante, Quico Catalán, el primer teniente de alcalde, Juan J. García, el concejal de Deportes, Miguel Monterde, y el presidente de Casa Caridad, Antonio Casanova.

42

•

BIMTorrent

Número 171 · Primavera 2011

Se inauguró oficialmente la Peña Valencianista Les Cagarneres Con la presencia del jugador torrentino Guaita y de Banega

sos kilómetros de la ciudad de Valencia, ya que es la primera vez que una carrera de este tipo se ha disputado en la Sierra Perenxisa.

El XIII Campeonato de Liga de Carrera por Montaña de la Comunitat Valenciana transcurrió por un circuito de 22 kms y 900 metros de desnivel positivo que da la vuelta por completo a la Serra Perenxisa, enlazando senderos

y caminos. Los corredores tomaron la salida desde el Cámping La Pirámide. En Categoría Absoluta Masculina, el primer clasificado fue Cristóbal Adell Albalat, el segundo Ramón Carratalà Vera, y el tercero Emili Selles Seguí. En Femenina, la primera clasificada fue Silvia Sos Melià, la segunda Lola Peñarrocha Alós, y la tercera Carmen Martínez Peñalver. n

David Martínez, campeón del Open 3 bandas de Billar de la Comunitat Valenciana sub-25

E

l 25 de febrero se presentaba de manera oficial la Peña del Valencia que lleva ya cuatro años de funcionamiento. La alcaldesa, María José Català, inauguró oficialmente esta asociación con el nombre de Peña Valencianista Les Cagarneres, sita en el bar Chesus, junto a dos invitados de honor: el futbolista torrentino, Vicent Guaita y Éver Banega, quienes quisieron apoyar a la afición de la capital de l’Horta Sud y agradecer su respaldo.

“Estoy contento por haber estado con esta peña que es de mi pueblo. Significa estar en casa, rodeado de amigos, prácticamente, en familia”, comentó el portero torrentino, arropado por gente conocida de la infancia y de su colegio Monte-Sión. Al acto también asistieron miembros de la Corporación Municipal.

La Peña Valencianista Les Cagarneres es muy activa, sus miembros, siempre que pueden, se desplazan para acompañar al equipo. n

El Torrent CF recogió ropa deportiva con fines solidarios

E E

l club escuela de Billar de Torrent organizó el Open 3 bandas de Billar de la Comunitat Valenciana sub-25, cuyo vencedor fue David Martínez, perteneciente al Club Billar Moncada. El joven se alzó con el trofeo de este torneo que tuvo lugar el pasado 19 de de febrero en Torrent. El delegado de Deportes hizo la entrega del trofeo y compartió la tarde con los aficionados a este deporte que tiene tanta afición en la capital de l’Horta Sud. n

Número 171 · Primavera 2011

l Evangélico CF, los colegios públicos Lope de Ve g a , V i r g e n d e l Rosario, Juan XXIII y San Juan Bautista, además de Cáritas y Nova Vida, son los centros destinatarios de las botas de fútbol y prendas deportivas usadas que el Torrent CF recogió los días 15, 16 y 17 de febrero en sus oficinas de l a a ve n i d a P é rez Galdós, nº 5 bajo.

La labor solidaria

del Torrent CF también se demostró el 29 de diciembre con la celebración del I Torneo Solidario del Torrent CF

en el que se recaudaron 500 kilos de leche, aceite, arroz y juguetes destinados al Punto de Alimentos. n BIMTorrent

•

43