Bim 175

Butlletí d’Informació Municipal Número

175

Hivern 2011-2012 Exemplar gratuït

EL BIM CELEBRA 175 EDICIONS EN UNA NOVA UBICACIÓ: LA CASA DE CULTURA

PROGRAMACIÓ AUDITORI DE FEBRER A ABRIL DE 2012 ÒPERA: Dijous 16 de febrer. 21 h.

Pati: 30 €. Amfiteatre: 20 €.

LA BOHÈME. Giacomo Puccini.

TEATRE: Dissabte 25 de febrer. 18.00 i 21.00 h. Pati: 18 €. Amfiteatre: 10 €.

MELLIZOS. Bertín Osborne i Paco Arévalo.

TEATRE FAMILIAR: Diumenge 26 de febrer. 17.00 i 19.30 h. Pati: 10 €.

Amfiteatre: 5 €. MAGICAL 2.

Magical torna en una versió renovada i única, amb nous personatges i cançons, amb La Sireneta, Peter Pan, Wendy, Aladí i Jazmina, El Geni de la Llàntia, Mary Poppins i la Cendrosa, Blancaneu i el príncep, el mag Merlí, Pocahontas… 14 artistes, cantants i ballarins, de reconeguda trajectòria i renom. Idea i text: Miguel Ángel García. Direcció escènica: Fran Barranco. Direcció musical: Carlos Puga. Coreografia: Natalia Goyen.

TEATRE: Divendres 2 de març.

20.30 h. Pati: 18 €. Amfiteatre: 10 €.

EL HOMBRE DE LA PISTOLA DE NATA. Francesc Tormos, Joaquín Hinojosa, María Kaltembacher i Josu Ormaetxe.

Una tragicomèdia boja amb molt d’humor negre, situacions delirants i conjures desgavellades. Autor: Carlos Atanes.

Director: Juan José Afonso. Iraya Producciones.

LÍRICA: Dissabte 3 de març. 20.00 h.

Pati: 30 €. Amfiteatre: 20 €. LA GRAN NIT DE LA SARSUELA. Concert extraordinari Festival de Sarsuela de la Comunitat Valenciana.

Programa: Monogràfic Jacinto Guerrero. Ximena Patricia Agurto, soprano. Javier Agulló, tenor. Arturo Pastor, baríton. L’Ensemble Orchestral de València. Martínez Alpuente, director.

TEATRE: Dijous 8 de març. 20.30 h.

Pati: 15 €. Amfiteatre: 10 €. Representació en valencià. QUÈ FEM DE LA MARE? Neus Agulló, Maribel Casany i Carlos Cantó.

Entreu en una casa de classe mitjanabaixa i viviu les emocions d’una parella amb una mare. Direcció: Pep Cortés.

Text: Ximo Llorens. La Dependent Cia. de Teatre.

CONCERT: Divendres 9 de març.

20.30 h. Pati: 15 € . Amfiteatre: 10 €. MIRADAS DE MUJER. Emilia Onrubia, soprano, i José Madrid, piano.

2

•

BIMTorrent

Emilia Onrubia, soprano valenciana, juntament amb el pianista José Madrid Giordano, aconsegueix crear l’efecte d’unitat entre compositores de diversos estils, èpoques i nacionalitat.

TEATRE: Dissabte 10 de març. 20.00 i 22.00 h. Pati: 18 €. Amfiteatre: 10 € NI CONTIGO… NI SIN TI. Ivonne Reyes, Jesús Cisneros, Cristina Peña, Antonio Vico Conta en clau de comèdia la crisi de la maduresa, d’una relació i de l’amistat.

Text: Santiago Moncada. Direcció: José Troncoso. Iniciativas Teatrales i Descalzos Producciones.

TEATRE: Diumenge 11 de març.

19.00 h. Pati: 18 €. Amfiteatre: 10 € LA CENA DE LOS IDIOTAS. Josema Yuste, Agustín Jiménez i Félix Álvarez “Felisuco”.

L’obra s’ha convertit ja en un dels clàssics de l’humor.

Text: Francis Veber. Direcció: Juan José Alfonso. Música: Marc Álvarez.

CONCERT: Divendres 23 de març.

20.30 h. Pati: 15 €. Amfiteatre: 10 €.

DÉJAME RESPIRAR… Harmonia del Parnàs.

Membre fundador de l’Associació GEMA (Grups Espanyols de Música Antiga), Harmonia del Parnàs interpreta obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris històrics. Música barroca vocal i instrumental de l’àrea valenciana i d’àmbit hispànic. Composicions de Joan Bta. Cabanilles, Pere Rabassa, José Pradas, Hernández Illana..., amb Mariví Blasco, tiple. Sergio Gil, violí. David Antich, flautes de bec. Josetxu Obregón, violoncel.

Marián Rosa Montagut, clave i direcció.

TEATRE: Dissabte 24 de març; 20.00 h, i diumenge 25 de març 19.00 h. Pati: 18 €. Amfiteatre: 10 €.

FAEMINO Y CANSADO. Parecido no es lo mismo.

Una nova volta de torn als plantejaments estètics i ideològics de Faemino i Cansado.

TEATRE: Divendres 30 de març.

20.30 h. Pati: 18 €. Amfiteatre: 10 €.

666. YLLANA. Quatre temibles convictes arriben al corredor de la mort per a ser executats i l’adaptació d’estos convictes a la seua nova situació. Idea original i autoria: Yllana. Direcció: David Ottone. Actors: Fidel Fernández, Raúl Cano, Joe O’Curneen, Juan Ramos.

TEATRE FAMILIAR: Dissabte 31 de març. 18 h. Pati: 10 €. Amfiteatre: 5 €.

Representació en valencià. PER QUÈ NO? Màgic 6.

Bernat és un xiquet ple d’optimisme a l’espera d’una greu operació quirúrgica que somia de convertir-se en un gran actor.

DANSA: Diumenge 1 d’abril. 18.00 h.

Pati: 15 €. Amfiteatre: 8 €. EL MAGO DE OZ. Ananda Dansa Mag d’Oz fidel a la intenció de l’autor, construït amb l’únic fi d’entretindre i distraure els xiquets. Creació i direcció: Edison i Rosángeles Valls. Ballarins: Dolma Jover, Miguel Tornero, Abel Martí, Flavio Garrido, Rosa Belén Ardid, Paula Quiles, Jessica Martín. Música: Pep Llopis. Coreografia: Toni Aparisi.

MONÒLEG: Divendres 20 d’abril.

22.00 h. Pati: 12 € . Amfiteatre: 6 € . TXABI FRANQUESA i MANU BADENES Txabi Franquesa. Actor, presentador, director, reporter, monologuista, animador, còmic... Manu Badenes. Còmic, les seues actuacions tenen la principal font d’inspiració en les situacions quotidianes que tots patim dia a dia al servici de l’humor.

CANTAUTOR: Dissabte 21 d’abril.

20 h. Pati: 15 €. Amfiteatre: 10 €. PEP GIMENO “BOTIFARRA”. Te’n cantaré més de mil Botifarra ha fet que les cançons tradicionals de la Costera i de la Vall d’Albaida tornen a ser cantades per joves i xiquets.

TEATRE: Divendres 27 d’abril.

20.30 h. Pati: 18 €. Amfiteatre: 10 €.

EL TESTIGO. Rafael Álvarez “El Brujo” Composició musical: Javier Alejano. Percussió: Daniel Suárez “Sena”. Adaptació, direcció i interpretació: Rafael Álvarez “El Brujo”.

DANSA: Dissabte 28 d’abril. 20.00 h.

Pati: 15 €. Amfiteatre: 8 €. MOMENTS REMIX. MoMeNTS art DaNSa & TeaTRe MoMeNTS art DaNSa & TeaTRe, escola i companyia de dansa i teatre, formada per persones amb discapacitat i malaltia mental amb una experiència de més de quinze anys, Direcció: Juanjo Rico.

BANDA SIMFÒNICA DEL CERCLE CATÓLIC DE TORRENT: Diumenge 29 d’abril. 12.00 h.

Concert extraordinari 125 Aniversari.

Número 175 · Hivern 2011-2012

Número

175

Hivern 2011_2012

BIMTorrent Alcaldessa: Amparo Folgado Tonda.

Delegat de Publicacions Municipals, Comunicació i Premsa: Juan José García Campos.

Direcció i coordinació: Ana Coronado Gavilán Han col·laborat: Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, Delegació de Mobilitat i Transport, Departament de la Dona, Delegació de Cultura, Vicenta Pastor, Aitor Sánchez Collado, Centre d’Informació Juvenil, Delegació de Medi Ambient, José Yago, Jorge Sánchez Antúnez, Valentín Benlloch Barrachina, José Vicente Alabajos i Òscar Pérez.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 10.000 exemplars.

IMPRIMEIX: ROTODOMENECH, S.L. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT. DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

www.torrent.es bim@torrent.es

Sumari NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT 4. María José Català Verdet va deixar l’Alcaldia per a formar part del Govern Valencià.

5. Nueva consellera de Educación, Formación y Empleo.

6. Nomenament del nou regidor Miguel Monterde Alepuz. Edictes i anuncis.

7. AMPARO FOLGADO TONDA, LA NOVA ALCALDESSA. 8. Dircursos de l’alcaldessa i dels portaveus del BLOC-Verds- Plataforma per l’Hospital: Coalició Municipal Compromís, del Grup Socialista i del Partido Popular.

14. Decrets d’Alcaldia del 13 i 18 de gener sobre la composició de l’Ajuntament.

17. El Ayuntamiento obtiene el Premio Reina Sofía a la accesibilidad de municipios. Dos proyectos municipales premiados por la Universitat Politécnica y Bancaixa. El sector Sèquia de Picanya declarado Área Prioritaria.

18. Estrella Cámara fue “Alcaldesa por un día”. Concluye la III fase del Programa Adaptado de Formación y Empleo URBAN. Ocho nuevos agentes en la Policía Local.

19. Junta de Govern Local. Sessió del 23 de gener de 2012.

20. El concejal de Urbanismo Santiago Martí, nuevo secretario autonómico de Formación y Empleo 48. Calendari fiscal 2012.

LA CIUTAT 21. Reestructuración de las líneas del autobús urbano y nuevas tarifas.

22. Inauguració oficial del campus de la Universitat Catòlica. Anecoop inaugura una planta fotovoltaica a Torrent.

SOCIETAT 23. Projecte didacticomusical sobre les compositores silenciades. Ajuda econòmica per a viudes amb fills a càrrec seu. Reconeixement a membres del Consell Agrari.

24. Homenaje a la centenaria Virginia Muñoz. Jornadas sobre Inversiones en Brasil, Marruecos y China, Desarrollo Local, y Cítricos. Collage-no obtuvo el premio internacional del cartel imagen del Año Internacional de las Cooperativas.

25. Los servicios de la Delegación de Programas Educativos, Familia e Infancia.

26. Conchín Gómez Medina, la nova Reina de l’Encontre de la Setmana Santa.

FALLES 26. E NTREVISTES A LES FALLERES MAJORS DE TORRENT: Irene Andreu Carratalà, Fallera Major Infantil i Inma García Barat, Fallera Major.

28. Les falles van inaugurar la seu en un edifici municipal.

JOVENTUT 29. ACTIVITATS DEL CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL. Álvaro López homenajeado por el Conservatorio de Música.

MEDI AMBIENT 30. La inauguració de l’Arboretum va commemorar l’Any Internacional dels Boscos. ACTIVITATS MEDIAMBIENTALS. 31. Campaña Escolar para estimular el consumo de naranjas autóctonas. Premiado un proyecto del IES La Marxadella.

CULTURA 32. PREMIS LITERARIS “CIUTAT DE TORRENT”. La Unió Musical de Torrent homenatja Ricardo Yago.

49. PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2011 ESPORTS 33. L a Federación Española de Judo nombra al HERCA Mejor Club de España. Josep Millán recibió tres títulos en la Gala del Campeonato Motodes. La III Jornada de controles provinciales de la Federación de Natación en Parc Central.

34. Dani Peña, subcampeón de Billar a tres bandas sub-17 de España. Torneo benéfico de fútbol.

35. EL MERCADO CENTRAL DE TORRENT: HISTORIAS DE UN MERCADO SECULAR. 46. TORRENT AL COR: L’altra cara del Mercat.

55. TORRENT, notícies 2011 64. LES FESTES D’HIVERN. Escolars del CEIP Federico Maicas que van adornar l’Arbre de Nadal municipal -Cavalcada i Reis d’Orient- Entrà de la Flor i Cordà - Sant Blai - Sant Antoni - Màscara guanyadora del Concurs Escolar Antifaç de Carnestoltes, de Nuria Leal, del CEIP Miguel Hernández.

175 EDICIONES DEL BIMTorrent

C

on este primer número del BIM que se publica en 2012 llegamos a la edición 175 de este medio municipal que, en una segunda época, desde 1980 viene recogiendo la vida del municipio en sus crónicas, reportajes, artículos, entrevistas y otros géneros periodísticos, primando siempre la información. Remontándonos a los orígenes y parte de su historia, recordamos la colaboración del historiador Jorge Sánchez Antúnez en 2008 que, a propósito del cincuentenario de la publicación, decía: “Fue en 1958 cuando nacía el primer Boletín de Información, periódico mensual alumbrado por el pomposo Consejo Local del Movimiento en cuyas páginas hunde sus raíces el BIM Torrent, editado por el Ayuntamiento de la ciudad desde hace cincuenta años. Medio siglo a cuestas, entre la dictadura y la democracia, ha permitido a la publicación decana de la información municipal en la comarca, ejercer de testigo y cronista de la transformación de Torrent y su sociedad, la evolución de sus instituciones y de sus costumbres, la metamorfosis del pensamiento oficial y de las constantes inquietudes de sus habitantes.”

Ahora, tras cincuenta y cuatro años de publicación del Boletín Municipal, treinta y dos de ellos en la época democrática, y con la denominación BIM Torrent Butlletí d’Informació Municipal, lo celebramos con cambio de ubicación del Departamento del BIM y con un rico despliegue informativo en sus páginas, que nos hablan de la renuncia de María José Català como alcaldesa y de su nuevo cargo de consellera de Educación, Formación y Empleo, del nombramiento de la nueva alcaldesa Amparo Folgado y de la nueva configuración de la áreas del gobierno local, de las habituales secciones que tratan sobre el municipio, y tres monográficos que nos darán a conocer la historia del Mercado Central (colaboraciones de Jorge Sánchez Antúnez y el Torrent al cor de Valentín Benlloch Barrachina), el repaso anual de las publicaciones torrentinas (meticuloso trabajo de José Vicente Alabajos Ibáñez) y, como colofón, las noticias más relevantes de 2011 aparecidas en prensa. Aportaciones de lujo que permiten ir reconstruyendo en clave narrativa el pasado y presente de nuestra ciudad.

El Departamento del BIM, desde principios de febrero, se ha instalado en la Casa de Cultura. n

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

3

Notícies d e l’ Ajunt am en t

María José Català Verdet va deixar l’Alcaldia per a formar part del Govern Valencià Nomenada consellera d’Educació, Formació i Ocupació pel President de la Generalitat, Alberto Fabra, María José Català és la primera persona torrentina que forma part del Govern Valencià.

Acompanyada pels tretze regidors del Grup Popular, María José Català comunicava la seua designació com a consellera.

M

aría José Català va comparéixer en una roda de premsa, convocada a este efecte el 30 de desembre, en la qual comunicava que abandonava amb “dolor” i “tristesa” l’Alcaldia, però que també afronta amb molta il·lusió el seu pas al Govern Valencià per a treballar pels valencians. Assegurava que, amb este nou càrrec, la ciutadania torrentina guanyarà: “Ja que el Govern Valencià estarà ací tots els dies”, i afegia: “Si dius que el més important és el teu poble, com no has de voler que una persona del teu poble forme part del Govern Valencià?”.

En la roda de premsa digué que després de la telefonada del President de la Generalitat, Alberto Fabra, per a comunicar-li la seua decisió de nomenar-la consellera, es va passar tota la nit pensant en esta decisió.

El 2 de gener prenia possessió del càrrec de consellera d’Educació, Formació i Ocupació. Sobre el nomenament va explicar que havia sigut una decisió molt important que comporta la seua part de dificultat i de dolor. “ja que sempre he dit que Torrent és la meua vocació, la meua aspiració i la meua felicitat, i ho és. Plantejada la possibilitat que, per primera vegada, una persona de Torrent formara part del Govern Valencià, un fet històric, he hagut de posar sobre la taula la importància que podia tindre per al meu po4

•

BIMTorrent

ble i què és el més important per a mi, i ho és tindre una persona en el Govern.

Al final, ha pesat més la necessitat i el benefici de tindre en el Govern Valencià una persona de Torrent”. Sobre la seua conversació amb el president, afirmava: “La primera cosa que li he traslladat al president és que Torrent és el més important per a mi, i que estic convençuda que en els pròxims quatre anys la meua presència afavorirà els torrentins, i necessite que així siga. Ací en l’Ajuntament, la veritat és que deixe un equip molt sòlid, un projecte amb una identitat, amb una forma de ser, amb una línia molt marcada; una línia que continuarà”. La nova consellera assegura que continuarà present en Torrent, “formant part de l’Ajuntament, i no sols a títol emocional o a títol sentimental, sinó que els 25 membres de la Corporació municipal tindran una regidora més, no formal, que seré jo, si m’ho permeten, perquè estaré treballant amb ells, estaré venint a l’Ajuntament, perquè la ciutadania note el Govern Valencià en l’Ajuntament”.

Pel que fa al relleu en l’Alcaldia, apuntà en la roda de premsa que delegava en Amparo Folgado per a estar al capdavant de l’Ajuntament de Torrent, de la qual va dir: “És una persona que porta una trajectòria dilatada en este Ajuntament. Jo sé que serà una gran alcaldessa. Crec que té una capacitat

de treball important, una persona amb molta dedicació i esforç, que té una capacitat de diàleg reconeguda”.

Respecte al seu nou càrrec com a consellera d’Educació, va manifestar: “M’agrada molt el projecte; pense que unir educació, amb formació i ocupació és allò correcte, perquè és orientar una persona des del seu període escolar a un futur professional que hui és més necessari que mai. És una gran conselleria amb moltes dificultats, però estic convençuda que amb molt d’esforç se superarà. Al final, algú ha de fer-se càrrec de les situacions difícils i hem de ser valents, anar cap avant i esforçar-se”. Entre les prioritats per a Torrent des del seu nou càrrec, va dir: “Serà la construcció del Col·legi Número 10, pel qual s’ha lluitat des de l’Ajuntament fins a aconseguir l’adjudicació fa uns pocs dies”.

Vol que el diàleg marque la seua nova gestió en el càrrec: “Tinc la sort d’haver parlat amb membres de molts col·lectius i de tindre amistat amb col· lectius que han estat dialogant amb el conseller en els últims mesos, i eixa línia de diàleg iniciada és la que continuaré. Pense que les coses s’aconsegueixen amb diàleg, amb molt de treball, atenent les persones i ajudant-les.

Això he aprés ací, i a partir d’ací he de conéixer els projectes que ha començat el conseller”. n Número 175 · Hivern 2011-2012

Nueva consellera de Educación, Formación y Empleo M

aría José Català ha sido alcaldesa de Torrent desde el 16 de junio de 2007 hasta el 2 de enero de 2012, cuando tomó posesión de su cargo de nueva consellera de Educación, Formación y Empleo, junto al nuevo vicepresidente y portavoz del Consell, José Císcar, ante la presencia del presidente de la Generalitat, Alberto Fabra y del ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel García-Margallo. El Palau de la Generalitat fue el escenario donde se leyó el decreto y se procedió al juramento de los nuevos cargos; más tarde se hacía el traspaso de carteras en la sede de la Conselleria de Educación, en la Av. Campanar, 32.

Català es la primera persona torrentina que forma parte del gobierno valenciano. El president de la Generalitat, Alberto Fabra, la felicitó remarcando su amplio conocimiento en la administración pública, al frente del Ayuntamiento de Torrent, y alabando su capacidad de trabajo, a la vez que apuntaba en su discurso la necesidad de aunar esfuerzos y trabajar para salir de la situación económica actual. Después felicitó a la que sería nueva alcaldesa de Torrent, Amparo Folgado, presente en el acto junto a los miembros de la Corporación Municipal.

Tras la toma de posesión de María José Català como consellera de Educación, Formación y Empleo, el martes 3 de enero a las 9 horas, se realizó un Pleno Extraordinario en el Ayuntamiento torrentino, donde presentó su renuncia como alcaldesa. En ese mismo pleno, se declaraba vacante su acta de concejala y se pasaba a solicitar formalmente el acta del siguiente miembro de la lista, Miguel Monterde Alepuz, a la Junta Electoral. Éste tomaría po-

Número 175 · Hivern 2011-2012

Trajectòria política de María José Català Verdet

É

Català juró su cargo de consellera.

María José Català forma parte del Consell.

sesión en el Pleno Ordinario realizado el 12 de enero, y la toma de posesión como alcaldesa de Amparo Folgado Tonda se realizó en la tarde de ese mismo día en un Pleno Extraordinario.n

Pleno extraordinario donde presentó su renuncia al cargo de alcaldesa.

s llicenciada en Dret per la Universitat Cardenal Herrera CEU, va fer un Màster en Direcció i Administració d’Empreses i DEA en Dret Constitucional en la Universitat Cardenal Herrera CEU. Va exercir l’activitat professional en una entitat bancària i en un prestigiós despatx professional d’advocats i assessors tributaris de València.

Deixà l’activitat professional per a assessorar el Grup Popular Municipal de Torrent.

Al desembre de 2006 va ser nomenada pel Partit Popular candidata a l’Alcaldia per a les eleccions de maig de 2007. La seua candidatura va obtindre el major suport de la ciutadania amb més de 15.000 vots, i el 16 de juny de 2007 va ser proclamada alcaldessa de Torrent per majoria absoluta. Al març de 2008 fou nomenada diputada nacional, i a l’octubre abandonava este càrrec per a formar part de la Junta Directiva Regional del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, com a coordinadora de la ponència econòmica de l’últim congrés regional del PPCV. Diputada autonòmica per la província de València des de maig de 2011, fou reelegida alcaldessa en les passades eleccions municipals del 22 de maig de 2011, i des del 2 de gener és consellera d’Educació, Formació i Ocupació. n BIMTorrent

•

5

Not í cies d e l’ Ajunt ame n t

Nomenament del nou regidor Miguel Monterde Alepuz E n el Ple ordinari del 12 de gener fou nomenat regidor Miguel Monterde Alepuz, per a ocupar la plaça que va quedar vacant després de la renúncia de María José Català com a alcaldessa de Torrent per a ocupar el càrrec de consellera d’Educació, Formació i Ocupació de la Generalitat. Miguel Monterde va formar part de la corporació en el Grup Popular de l’anterior mandat municipal.

El primer tinent d’Alcaldia, Juan José García Campos, va assumir el paper d’alcalde en el Ple i fou l’encarregat de realitzar el nomenament del regidor. n

EDICTE

EDICTE

ANUNCIO

L

L

A

’Ajuntament en Ple, en la sessió extraordinària del 25 d’octubre de 2011, va aprovar provisionalment la modificació de les ordenances fiscals publicades en la pàgina 41 del BIM 174 (l’aprovació definitiva de l’Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles es publica en un altre edicte). Igualment, el Ple, en la sessió extraordinària del 25 d’octubre de 2011 va aprovar provisionalment l’establiment de les taxes i dels preus públics, així com l’aprovació provisional de les seues ordenances corresponents, publicades també en el BIM 174.

Així mateix, en la sessió ordinària del 7 de novembre de 2011, el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança reguladora del preu públic per la prestació del servici d’utilització d’instal·lacions esportives municipals i de les activitats que s’hi imparteixen. En no haver-se presentat cap reclamació contra estes ordenances en el període d’exposició pública, s’entén que és definitiu l’acord d’aprovació de modificació o d’adopció de les ordenances respectives, i continua el tràmit de publicació per a la seua entrada en vigor, de conformitat amb l’article 17.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, i l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

Contra l’aprovació definitiva, les persones interessades poden interposar un recurs contenciós administratiu davant de la sala del mateix orde del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la forma i els terminis que estableixen les normes reguladores de tal jurisdicció.

Torrent, 22 de desembre de 2011. L’alcaldessa.

PD (Decret d’Alcaldia 1816/2011) el tinent d’Alcaldia, delegat d’Economia, Hisenda i Seguretat Ciutadana, Juan J. García Campos.

Podeu consultar el text d’estes ordenances en el web de l’Ajuntament www. torrent.es, en l’apartat Ciutadà–Acords municipals–Hisenda. n 6

•

BIMTorrent

’Ajuntament en Ple, en la sessió extraordinària del 25 d’octubre de 2011, va adoptar provisionalment l’acord de l’aprovació provisional de la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles.

L’Ajuntament en Ple, en la sessió extraordinària del 29 de desembre de 2011, va adoptar l’acord d’aprovació definitiva per a l’exercici 2012 de la modificació de l’ordenança esmentada.

Torrent, 29 de desembre de 2011. L’alcaldessa. PD (Decret d’Alcaldia 1816/2011).

El regidor delegat de Gestió Pressupostària i Seguretat Ciutadana, Jorge Planells Andreu. n

ANUNCIO

A

provada definitivament l’Ordenança municipal reguladora de la instal·lació i funcionament dels terrasses de vetladors annexos a establiments d’hostaleria.

Podeu consultar esta ordenança en el web de l’Ajuntament www. torrent.es, en Servicis de l’Administració–Normativa municipal–Ordenances. n

provació definitiva del Reglament Orgànic del Consell Municipal de Cultura de Torrent. Podeu consultar-lo en el web de l’Ajuntament: www.torrent. es, en Servicis de l’Administració–Normativa municipal–Reglaments. n

ANUNCIO

E

l Ple d’este Ajuntament, en la sessió del dia 29 de desembre de 2011, va acordar aprovar inicialment la modificació del mode de prestació de l’activitat de conservació i manteniment de les zones verdes de titularitat municipal, que passarà a ser prestat per NOUS ESPAIS TORRENT, SAU, en la seua condició de mitjà propi i instrumental de l’Ajuntament de Torrent, per mitjà d’encàrrec de gestió.

Ho fem públic, de conformitat amb l’acord indicat anteriorment, a l’efecte de reclamacions i al·legacions, per un termini d’un mes comptador des de la publicació en el BOP. Poden examinar l’expedient en la Secretària General del Ple d’este Ajuntament de 9 a 14 hores.

Torrent, 30 de desembre de 2011. L’alcaldessa. PD la tinent d’Alcaldia delegada de l’Àrea de Govern de l’Administració (Decret 1.816 de 15-6-2011), Amparo Folgado Tonda. n

EDICTE

E

l Ple d’este Ajuntament, en la sessió del dia 29 de desembre de 2011, va acordar aprovar inicialment l’Ordenança general de subvencions, reguladora del règim jurídic de subvencions i del procediment de concessió de subvencions atorgades per l’Ajuntament de Torrent i els seus organismes autònoms.

Ho fem públic, per un termini de 30 dies comptadors des de l’endemà d’esta publicació en el BOP, a l’efecte de reclamacions i suggeriments, de conformitat amb el que estableixen els articles 49 i 70.2 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, 196 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, i 123 i 124 del Reglament Orgànic del Ple d’este Ajuntament.

Poden examinar l’expedient en la Secretària General del Ple d’este Ajuntament de 9 a 14 hores, així com el text del Reglament esmentat en l’espai web municipal.

Torrent, 13 de gener de 2012. L’alcaldessa, Amparo Folgado Tonda.

n

Número 175 · Hivern 2011-2012

No t íc ies de l’ A ju n t a ment

AMPARO FOLGADO TONDA, LA NOVA ALCALDESSA L

’anterior alcaldessa, María José Català, acom­ panyada pels tretze regidors del Grup Popular, comunicava el 30 de desembre que havia acceptat la designació com a consellera d’Educació, Formació i Ocupació de la Generalitat, i que confiava en la tercera tinent d’Alcaldia, Amparo Folgado Tonda, com a successora en l’Alcaldia de Torrent. Després de la notícia, Amparo Folgado, emocionada, assegurava que este nomenament de Català com a consellera: «És una cosa de la qual poden estar orgullosos tots els torrentins, i més ara que tindrem no sols la veu sinó el cor de Torrent en el Govern Valencià. Tant jo com tots els meus companys estarem ací, lluitant per Torrent».

Amparo Folgado va tindre paraules d’agraïment cap a María José Català i va dir que després de conéixer la proposta d’anunciar-la com la seua successora en l’Alcaldia, va pensar: «És molt difícil dir que no, per Torrent. Quan vaig començar en política mai vaig

esperar arribar fins ací, però crec que no puc dir que no, ni a Torrent ni a María José per l’exercici que ella ha fet de donació a Torrent per anar a la Generalitat i donar el seu servici. Crec que és una cosa que li devem tots, i jo la primera».

Abans de ser nomenada alcaldessa, era la responsable de la delegació de Recursos Humans i Educació, per la qual cosa va fer menció de les lògiques reestructuracions en les delegacions municipals a partir del Ple de nomenament: «Una reestructuració per a ocupar les delegacions de Personal i Educació, que ocupava fins ara. Quan estiguen definides les àrees de govern, s’estudiaran quins projectes estan pendents, per a marcar les prioritats i treballar per la gent de Torrent». Amparo Folgado també destacava que la proximitat de la nova consellera d’Educació beneficiarà a tots els torrentins.

En el Ple extraordinari del 12 de gener, Amparo Folgado Tonda fou nomenada alcaldessa de Torrent. La sala d’actes de l’Ajuntament va congregar prop de quatre-centes persones per a presenciar el traspàs de l’Alcaldia després de la renúncia de María José Català Verdet. Oferim el discurs de la nova alcaldessa en les pàgines següents.

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

7

Not í cies d e l’ Ajunt ame n t

EL PRIMER DISCURS D’AMPARO FOLGADO COM H

onorable Consellera d’Educació, Formació i Ocupació; Diputats Nacionals i Provincials; Presidenta de la Mancomunitat de l’Horta Sud; Alcaldes i Regidors de la comarca de l’Horta i de València; membres de la Corporació Municipal; exalcaldes democràtics de Torrent; autoritats; representants de l’entramat associatiu i institucional de Torrent; representants de la vida cultural i festiva torrentina; veïns de Torrent; família...

Bona vesprada.

L’escriptor i poeta alemany Johann Peter Eckermann va citar que “No és prou donar passos que un dia puguen conduir fins a la meta, sinó que cada pas ha de ser una meta, sense deixar de ser un pas”. Hui a Torrent fem un pas, una continuació d’un projecte consistent, d’un somni. Nostra meta? El benestar dels ciutadans de Torrent.

No m’agradaria començar el meu primer discurs com a alcaldessa sense mostrar el meu agraïment a tots els factors que han fet que en estos moments em trobe ací, assumint amb gran responsabilitat l’Alcaldia de Torrent.

En primer lloc, gràcies a la que fins ara ha sigut nostra alcaldessa, Mª José Català, actual consellera d’Educació, Formació i Ocupació.

Gràcies per començar i dur a terme un projecte traçat des de la il·lusió i el treball, el projecte de fer de Torrent una Gran Ciutat de referència en la qual habitar, projectar-se i conviure. Et done les gràcies, no solament com a membre del teu equip, sinó com a torrentina.

Has sabut portar l’Alcaldia de Torrent amb la dignitat, l’afecte, la justícia i la vocació que esta ciutat mereix.

Gràcies per dipositar en mi la confiança de poder seguir este projecte, amb un equip cohesionat, format per grans persones amb un objectiu clar: treballar per i per a Torrent.

El treball, l’esforç i la il·lusió continua, i ara també s’estén al Govern Valencià. Perquè Torrent té per primera vegada en la seua història una consellera, perquè els nostres interessos se situen en primera línia, perquè Torrent passa a ser una de les directrius fonamentals de la Comunitat Valenciana i des de Torrent anem a seguir en la línia traçada d’un bon govern. Com ja vaig dir un dia, el Go8

•

BIMTorrent

vern Valencià no solament tindrà la veu de Torrent; tindrà el cor de Torrent.

Gràcies a la meua família. Sabeu qui sóc, d’on vinc, del carrer Marco. I sóc com sóc gràcies a ells: als meus pares, a ma abuela i, sobretot, a la meua tia Carmen. Hui no estaria ací si no fóra per ells. D’ells vaig aprendre a respectar als altres, a escoltar, a dialogar, a disculpar, l’amor pel treball ben fet, el sentit de la responsabilitat i la humilitat.

Gràcies, com no, al meu espòs Enrique i als meus fills. Ells saben disculpar les meues absències i recolzar-me en els moments més crítics.

Als meus germans i familiars, què vos puc dir? Ells són el meu bé més preuat.

Gràcies.

Gràcies al meu equip de govern, perquè he sentit el suport, l’ajuda i la calor de cadascun d’ells en esta nova etapa, sobretot gràcies a Juan García Campos.

Som un equip unit i cohesionat, que va a seguir lluitant per fer de Torrent una ciutat de futur, avantguardista, dinàmica i pròspera. Solament amb la unió s’aconsegueixen grans coses, i, com va indicar l’escriptor francés Jean Lafontaine: «Qualsevol poder, si no es basa en la unió, és feble». El nostre equip de govern és un bon exemple per a justificar esta premissa, ho hem demostrat i anem a seguir demostrant-ho.

No crec que en la història democràtica d’esta ciutat haja existit un equip

humà tan preparat, consolidat i preocupat pel benestar de Torrent.

Dir-vos que el nostre programa segueix avant, més viu i més fort, i que entre tots ho aconseguirem.

Volguera també donar les gràcies al Partit Popular de Torrent. Un lloc en el qual he pogut desenvolupar la meua ideologia, les meues aspiracions i les meues idees. Un Partit Popular amb el qual he compartit bons i mals moments, amb el qual he vist realitzat un somni: portar la gestió de la nostra ciutat transmetent els nostres valors a força de treball en equip, conformant una identitat i una Gran Ciutat.

Finalment, com no, agrair a tots els torrentins i presents les mostres d’afecte i suport que estos dies m’heu traslladat. M’ha reconfortat i sobretot enfortit.

He començat el meu discurs al·ludint a la responsabilitat amb la qual m’enfronte a l’Alcaldia de Torrent. Considere que la nostra ciutat necessita tota la dedicació necessària per a seguir construint una ciutat de referència.

Els ciutadans de Torrent han confiat per segona vegada consecutiva en el Partit Popular, en una forma de governar en la qual la veracitat i la transparència són els seus bastions característics.

El treball i l’esforç són les nostres eines, i l’amor per Torrent la nostra moNúmero 175 · Hivern 2011-2012

A ALCALDESSA tivació. Per açò assumisc amb enorme responsabilitat esta línia traçada, sent conscient del que suposa ser alcaldessa d’esta ciutat, amb la intenció d’atendre a cadascun dels ciutadans, vetlar pel seu benestar, duent a terme iniciatives que beneficien a Torrent concordes a la situació econòmica actual que travessem.

M’agradaria comptar amb la col· laboració de totes les forces polítiques, institucions i entramat associatiu, per a poder seguir fent de Torrent una ciutat digna, tenint sempre en compte les nostres arrels, costums i tradicions, respectant-les i mimant-les, ja que és la base i la raó de ser del nostre poble.

Són moments difícils, però crec que amb consens, diàleg i situant als ciutadans de Torrent com el nostre interés primordial, podem fer grans coses.

Els torrentins hem demostrat que som un poble que no s’afronta davant les dificultats, que no es rendeix. Ara més que mai hem de lluitar per a tirar endavant, per a cercar un futur millor per a tots.

Des de l’Ajuntament vos dic que no cessarem ni un sol dia per donar a Torrent tot el que es mereix, el millor.

Este no és un moment de canvi, és un moment de continuïtat. La vara de mando canvia de mans, però la línia traçada d’un govern responsable, competent i a l’altura de Torrent no varia.

Continua el nostre projecte, les nostres aspiracions i il·lusions i la nostra política basada en una gestió real i responsable. Ara amb més pes que mai,

estem a Torrent i en el Govern Valencià.

Assumisc l’Alcaldia amb la responsabilitat que la nostra ciutat es mereix, vaig a lluitar per continuar un projecte consistent, vaig a treballar amb esforç, tenacitat i il·lusió amb un objectiu: seguir construint una ciutat que mira al futur, en la qual conviure, habitar i projectar-se. El Torrent que tots els seus ciutadans mereixem.

Per a finalitzar, m’agradaria fer-ho amb les paraules de l’escriptor tor-

rentí Pascual Romero Carratalá, més conegut amb el malnom de «Perol», i que mostra el meu sentir per Torrent.

Diu així: Torrent! Fabulós Torrent!

Poble altament industrial, artista, culte i creient!

Poble amb un sòlid present i amb un futur colossal!

Moltes gràcies.

Es la sexta persona que ocupa la Alcaldía de Torrent en la historia reciente

D

esde la instauración de la Democracia seis personas han ocupado la Alcaldía de Torrent: Manuel Puchades, Rafael Marín, Jesús Ros, José Bresó, María José Català, y ahora Amparo Folgado Tonda. Esta mujer de cuarenta y seis años, es diplomada en Trabajo Social y está vinculada al Partido Popular de Torrent desde joven. Comenzó a trabajar como asesora del Grupo Popular en 1995 en el Ayuntamiento, con Benito Nemesio como portavoz, y continuó en esa labor de asesora también en la etapa en la que fue portavoz del Grupo Popular Vicente Soria.

Tras las elecciones municipales de 2007, que dieron la victoria al Partido Popular de Torrent, entró a formar parte del equipo de gobierno desde la delegación de Recursos Humanos, Régimen Interior e Información (fue la presidenta del Consejo Rector del BIM en el anterior mandato municipal). Después del triunfo del Partido Popular el 22 de mayo de 2011, Amparo Folgado ha estado al frente de las delegaciones de Recursos Humanos y Educación. Desde el 12 de enero es la nueva alcaldesa de Torrent. n

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

9

Discurs de Sento Beguer Miquel, portaveu del BLOC-VerdsPlataforma per l’Hospital: Coalició Municipal Compromís

A

mb el permís del Ple i amb el permís de la senyora alcaldessa: Des del 2003 Torrent ha vist com s’investien 4 alcaldes. Els discursos, en cada presa de possessió, han sigut sempre d’agraïment a la dedicació personal de cadascuns dels alcaldes que han tingut la responsabilitat de governar Torrent, i ara sembla que toca fer el mateix. Ser alcalde, o alcaldessa, reporta una dedicació personal que va més enllà de la mera gestió dels recursos municipals, en este sentit vull agrair la que han tingut tots els alcaldes que han passat per esta Casa.

En la part personal li desitge a Maria José Catalá tota la sort i una bona tasca com a consellera d’Educació, Ocupació i Formació; i li ho desitge tant per ella com per al be de tots els valencians i valencianes, als que administrarà des de la seua nova responsabilitat.

I aprofite per a recordar-li, amb complicitat, que és note que és de Torrent i que agrane per a casa tot el que puga Deia adés que en qüestió de discursos d’investidura sembla que l’única paraula possible siga l’agraïment, i és cert que s’ha de fer, però si volem ser objectius també hem de valorar la situació que els gestors públics deixen quan se’n van del càrrec pel que foren triats. Esta valoració, de la que parlava, s’ha de fer de manera honesta i ha de ser demostrable per a qualsevol ciutadà que la vullga contrastar.

Miren vostés, en el discurs d’investidura de Pepe Bresó, en setembre de 2004, tots els grups de l’oposició felicitaven a Jesús Ros però alhora li recordarem al nou alcalde totes aquelles infra10

•

BIMTorrent

estructures i servicis que necessitava Torrent. Estem a 2012 i totes i cadascuna d’aquelles inversions i necessitats continuen sense estar resolts: Resoldre el problema del trànsit, l’Hospital, el soterrament de les vies del metro, la necessitat de noves escoles en edificis dignes, o aquella reivindicació sobre la barrera de l’AVE, que ja no te solució, perquè al remat hem tingut la desgràcia de ser l’únic municipi de tot l’Estat al que li passa l’AVE per dos bandes del terme sense que tinga estació; i en este sentit tant el govern estatal com l’autonòmic han jugat brut amb Torrent, donant l’esquena a les reivindicacions del nostre poble.

En la part econòmica seré breu i clar: quan se n’anà Jesús Ros, l’Ajuntament tenia un deute financer de 34 milions i mig d’euros. En juny de 2007, Maria José Catalá heretà 40 milions i a 1 de gener de 2012, la futura nova alcaldessa governarà

amb un deute de vora 62 milions d’euros. Esperem i desitgem, que per primera vegada, quan vostè deixe l’alcaldia el deute haja minvat considerablement, amb la finalitat de no hipotecar els futur dels nostres fills i néts. Sé que no és agradable parlar de números en un discurs d’investidura, però ser honest significa tant, desitjar tots els parabens personals als que entren i als que se’n van, com explicar la realitat als nostres ciutadans, perquè l’Ajuntament no és únicament la Casa dels polítics, és la Casa de tots els torrentins i les torrentines, i com a amos i ames de la Casa tenen tot el dret a saber-ho.

La legislatura començà amb la decisió de l’equip de govern del Partido Popular de reduir els assessors de l’oposició i també de rebaixar els salaris als regidors de l’oposició en un 10%, és una decisió que acatarem per respecte a la potestat de govern que ostenten, conei-

xent com estaven les arques municipals, però jo ara els demane que eixa austeritat aplicada a l’oposició també s’aplique a l’equip de govern i reduïsca els seus càrrecs, com per exemple el gabinet de premsa, que pot ser exercit des del BIM, que ja compta amb professionals qualificats, o plantejar-se una reducció de les despeses d’Alcaldia tal i com li demanarem a l’alcalde Bresó allà per 2004, o que els regidors del govern s’apliquen eixa reducció del 10% que se li aplica a l’oposició des del començament de la present legislatura.

A la nova alcaldessa Amparo Folgado i Tonda, vull dir-li que, com a regidora i membre de l’equip de govern, és coneixedora de la situació que rep. Li pertoca exercir l’Alcaldia en un període especialment dur, en un poble, el nostre, amb més de 10.000 parats i amb les arques municipals buides. Des del meu grup municipal oferim la nostra predisposició per a treballar en millorar la gestió municipal, perquè de segur n’hi han parcel·les de la gestió del dia a dia que no entenen de colors polítics.

Una de les primeres qüestions que li demanarem a la nova alcaldessa és que l’Ajuntament es presente com acusació particular en defensa dels interessos dels veïns i veïnes de Torrent en el presumpte frau del sanejament de les aigües residuals, més conegut com el cas EMARSA, estimat en més de 17 milions d’euros.

Perquè si és guanya als tribunals, el poble de Torrent tindrà el dret a la reversió dels diners pagats i posteriorment desapareguts o balafiats.

En estos moments tan delicats per a les administraNúmero 175 · Hivern 2011-2012

ció municipal m’agradaria recordar als treballadors i treballadores d’esta Casa, i expressar-los el nostre reconeixement al seu treball i dedicació. Vos recorde les meues paraules en la primera pressa de possessió de Maria José Català com alcaldessa: que estariem vigilants per a que no és produïrà cap agressió als treballadors del Consistori. Per a Compromís, els regidors estem de pas i quan marxem el que queda és la Casa, i aquesta no és un edifici, sou vosaltres, persones amb noms i cognoms. En este sentit el nostre grup ha presentat una moció perquè s’anul·le el traspàs de la gestió de la jardineria a Nous Espais en aplicació del Decret Llei 20/2011, de mesures urgents per a la correcció del dèficit públic, que prohibix la contractació de nou personal en el conjunt de les administracions públiques per al 2012. Pensem que els jardiners poden exercir el seu treball des de l’Ajuntament, i a més respectaríem la legalitat a la que tots estem obligats.

Per acabar vull dedicar a la nostra nova alcaldessa, Amparo, unes estrofes del gran poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, que desitge tinga present mentres és mantinga amb la responsabilitat de governar Torrent: Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.

No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posterioritat com no siga la del teu poble.

Allò que val és la consciència de no ser res sinó s’és poble.

Moltes gràcies a totes i tots els assistents per escoltar-me. n Número 175 · Hivern 2011-2012

Discurso de Andrés Campos Casado, portavoz del Grupo Socialista

M

olt honorable consellera, señora alcaldesa, autoridades locales, autoridades civiles, señoras y señores: En nombre del Grupo Socialista permítanme felicitar y desear toda la suerte y aciertos en su gestión a la que fue hasta hace unos días alcaldesa de Torrent, que ha cambiado las responsabilidades municipales para asumir las que competen a un miembro del Consell de la Generalitat Valenciana.

Asimismo y, de manera especial, quiero felicitar a la nueva alcaldesa que acaba de elegir democráticamente la Corporación Municipal según la representación que los electores asignaron a cada grupo político aquí representado. Puedo asegurarle que encontrará en nosotros la más absoluta colaboración en aquellos asuntos que repercutan de manera positiva en los ciudadanos y ciudadanas de Torrent y en beneficio de la ciudad. También quiero decir que encontrará nuestra más enérgica y leal oposición cuando las decisiones que se deriven de la acción política de la mayoría de gobierno perjudiquen los intereses de las personas, de los colectivos ciudadanos y del espacio público en el que cada día desarrollan su vida cotidiana.

Quiero reiterar mi agradecimiento, en nombre del Grupo Socialista, a todas las personas que nos otorgaron su confianza en las pasadas Elecciones Municipales, porque son las que dan sentido a nuestro trabajo en este Ayuntamiento al servicio de la ciudad y de quienes la habitan.

Hoy, más que en el pleno de constitución del Ayuntamiento, cobran sentido nuestras palabras y nuestros

compromisos porque la realidad que tenemos delante es más dura, porque las circunstancias sociales, económicas y políticas sí que han cambiado en nuestro pueblo y lo han hecho en el sentido de incrementar la precariedad de los ciudadanos y de sus familias, en un contexto político marcado por los recortes de los servicios sociales básicos que afectan directamente a las personas y por el deterioro evidente de nuestras instituciones públicas que, de manera irresponsable, han profundizado en las políticas de opacidad y de dispendio descontrolado de los recursos públicos.

La responsabilidad de gobierno implica la asunción de la responsabilidad de la gestión del mismo, más allá de la coyuntura económica que incide en el desarrollo de las políticas y que no puede convertirse en un arma arrojadiza empleada al antojo de la oportunidad política. Hoy el gobierno Local, el gobierno Provin-

cial, el Autonómico y el del Estado están en manos del mismo partido, el Partido Popular. Se han acabado, por tanto, los chivos expiatorios y las culpabilidades interesadas; es hora de que la mayoría de gobierno de este Ayuntamiento asuma la responsabilidad colegiada y personal de su acción política y explicite un programa de gobierno para la ciudad que pueda ser conocido, evaluado y controlado democráticamente. Para ello es necesario limpiar los canales de comunicación e información tanto dentro de la propia institución municipal, como en las relaciones del Ayuntamiento con los colectivos ciudadanos y con los contribuyentes. Es la hora de un gobierno abierto y transparente que planifique de manera consensuada los grandes ejes de desarrollo de la ciudad, las oportunidades que ofrece a sus vecinos, los servicios específicos que presta y abra las puestas a la participación en unos moBIMTorrent

•

11

mentos en los que es más necesaria que nunca y se permita el control democrático de la acción de gobierno y de la aplicación de los recursos públicos, cualquiera que sea su naturaleza y procedencia.

Atender a las políticas que favorezcan el crecimiento económico para la creación de riqueza y empleo es prioritario en la actual coyuntura económica. Atender la prestación de servicios sociales básicos de calidad es absolutamente necesario en una ciudad populosa como la nuestra en la que el paro se ha cebado fundamentalmente en los jóvenes y en las clases más desfavorecidas que se ven directamente afectadas por los recortes derivados de la acción desesperada de una administración autonómica con la deuda pública más elevada de España y con un déficit incontrolado originado por los dispendios y los gastos fastuosos de políticos que han vivido de espaldas a la cruda realidad de las personas y del País.

Para rematar la situación, creemos que los recortes y la subida de impuestos que afectan a la renta del trabajo y al valor de la vivienda propia y de los inmuebles comerciales, aprobada por las Cortes Generales a propuesta del señor Rajoy, van a pesar como una losa sobre las clases medias, los autónomos y las personas asalariadas. Implementar políticas de apoyo directo al pequeño comercio de Torrent y facilitar soluciones fiscales para el pago aplazado de impuestos y tasas locales se plantea como una medida razonable que llevaremos como propuesta a la decisión del Pleno en base al respeto que nos merece el esfuerzo que realizan las personas y las familias y en defensa del mantenimiento de la actividad económica básica de la ciudad.

Atender a las políticas que faciliten la formación y la educación como herramientas imprescindibles 12

•

BIMTorrent

para ganar el futuro requiere una reasignación de recursos en el presupuesto municipal; establecer una política municipal austera que aborde de una manera sensata el saneamiento de la economía municipal y ordene las políticas de ingresos y gastos desde criterios de justicia distributiva, es un trabajo inaplazable de este Consistorio, si no queremos contemplar a corto plazo un panorama más dramático del que ahora estamos observando y producir una fractura social de la que se derivarán, sin duda, responsabilidades políticas para cargos electos que integran el gobierno municipal. Es importante modernizar las estructuras municipales para ganar en agilidad, en eficacia y en excelencia al servicio de los ciudadanos y de sus necesidades. La modernización y la racionalización de la administración municipal ha de reportar, además, un ahorro neto del coste de los servicios administrativos y una optimización de los recursos humanos al servicio del Ayuntamiento. La austeridad, la racionalidad en la gestión y la modernización son elementos complementarios para conseguir una administración eficaz y ajustada a los momentos de precariedad que vive la sociedad local. Es importante redefinir la política municipal para centrarla en la persona y en el entorno como espacio público de convivencia democrática y de civismo. Sin participación real aumentará la desafección política y disminuirá la corresponsabilidad ciudadana a la hora de asumir, también, responsabilidades en el ámbito del mantenimiento de los espacios públicos, del entorno urbano y la colaboración en la acción de gobierno. Tenemos que hacer, entre todos, que lo colectivo se sienta como lo común y lo compartido y, para eso, se tienen que crear los cauces que mejoren el sentimiento de pertenencia de los ciudadanos a la ciudad

para que sientan lo público como propio y esta ciudad como suya.

El cambio sobrevenido en el relevo de la Alcaldía solo representará un cambio de personas en la representación de la máxima autoridad municipal si, con el relevo, no se produce un cambio de política municipal que atienda a la realidad económica y social de Torrent. La nueva alcaldesa tiene ante sí un reto difícil por el actual estado de cosas pero, a nuestro entender, tiene una oportunidad de oro para dar un cambio de timón en el Ayuntamiento que permita crear ámbitos de consenso sobre bases sólidas que permitan abordar las soluciones que las circunstancias requieren y que esta Corporación esté a la altura de las circunstancias en unos momentos especialmente difíciles para los ciudadanos a quienes representamos y a quienes servimos. No es la hora del juego taimado en el ejercicio de la política; es la hora de la honestidad política, el momento en el que tenemos que demostrar el nivel de compromiso con esta ciudad y con las personas que hemos adquirido voluntariamente hace poco más de siete meses. Todos hemos sido elegidos democráticamente por nuestros ciudadanos y de ahí nos viene nuestra dignidad representativa. Una mayoría de personas depositaron la confianza en el Partido Popular que conforma un gobierno local en solitario y asume, por tanto, la máxima representación de gobierno y la máxima responsabilidad ante los ciudadanos. Queremos desear que estén a la altura.

Como portavoz del Grupo Socialista quiero manifestar de nuevo y, de manera pública y notoria, que nuestro compromiso con esta institución municipal, con las personas y con la ciudad es y siempre será constructivo, honesto, leal e inquebrantable. Nuestro norte es el bienestar y la felicidad de la

inmensa mayoría; nuestra actuación está guiada por los valores que encarna el socialismo democrático: la justicia, la igualdad y la solidaridad en la elaboración de políticas públicas que garanticen la igualdad de oportunidades, el respeto al espacio público y al entorno y la protección de aquellos que la vida no trata demasiado bien e integran los colectivos más desfavorecidos.

En ese espacio político podemos encontrarnos. En cualquier otro en el que esos principios se vean amenazados o conculcados, ejerceremos desde la lealtad a la institución, la más contundente oposición política; una oposición que llenaremos de propuestas concretas que nazcan desde la voz libre y sensata de los ciudadanos y ciudadanas de Torrent; una oposición que no va a dejar de trabajar en ningún momento al servicio de las personas que son, en definitiva, las que dan sentido y razón a la acción política. Esa es también la razón de nuestra presencia en este Ayuntamiento y a ellas les debemos cada uno de estos escaños, nuestro respeto y nuestro agradecimiento.

Quiero acabar con una cita que ya utilicé en mi anterior discurso: Nunca tendré miedo a negociar y siempre negociaré sin miedo, es el único camino para defender los valores en los que creo.

Señora alcaldesa, vuelvo a reiterarle para acabar nuestro ofrecimiento leal a encontrar caminos de encuentro a buscar soluciones conjuntas y colaborar en la construcción del futuro de nuestra ciudad, de nuestras decisiones depende el futuro de mucha gente. Trabajemos con el corazón, con nuestra identidad y nuestros valores por los intereses de los ciudadanos y no por los intereses de los respectivos partidos.

Muchas gracias a todos, buenas tardes y buena suerte. Viva Torrent. n Número 175 · Hivern 2011-2012

Discurso de Juan José García Campos, portavoz del Partido Popular

E

xcelentísima señora alcaldesa. Señores concejales.

Ex Alcaldes de nuestra ciudad.

Honorable consellera de Educación. Alcaldes de la comarca. Autoridades que nos acompañan.

Representantes de asociaciones y colectivos de Torrent. Torrentins tots.

Con su permiso Sra. Alcal­desa: Con la celebración de este Pleno Extraordinario, continuamos la normalidad democrática en nuestra ciudad.

Si hace unos días nuestra anterior alcaldesa Mª José Catala presentaba su renuncia para hacerse cargo de una conselleria en la Generalitat Valenciana, hoy hemos elegido a la que será –ya es– nuestra alcaldesa. Y es de justicia que mis primeras palabras sean para felicitar efusivamente a la Exma.

Sra. Amparo Folgado Tonda, alcaldesa de Torrent.

Todos estamos seguros que de su dedicación y buen hacer, de su talante y de su formación, será la alcaldesa de todos los torrentinos, la alcaldesa que Torrent se merece.

Accede a la Alcaldía con el respaldo unánime de todo el grupo Popular de nuestro Ayuntamiento, respaldo y mandato que nos otorgaron las últimas elecciones municipales donde el Partido Popular obtuvo mayoría absoluta.

Al dar paso pues al relevo en la Alcaldía, no puedo menos que recordar la primera estrofa de nuestro himno: “Conjugant pasat i esperanza”, por lo que consideramos que estando satisfechos de nuestro pasado, continuaremos esforzándonos en la consecución de nuestro mejor futuro.

También quiere mi grupo, oficialmente, felicitar muy efusivamente a la que hasta hace unos días ha sido nuestra alcaldesa y ahora ostenta el cargo de consellera de Educación, Formación y Empleo. María José Català.

Señora consellera, usted ha sido un referente para Torrent. Usted ha sabido aunar un equipo de gobierno compacto y sin fisuras. Usted ha sido, en definitiva, una buena alcal-

Número 175 · Hivern 2011-2012

desa. Gracias por haber dedicado unos años de su vida a nuestro Torrent. De su torrentinidad esperamos mucho, y estamos seguros de que no nos defraudará. Gracias Sra.consellera.

Y comienza hoy una nueva etapa. Etapa de deseos compartidos. Etapa que ha de ser de continuidad en cuanto al cumplimiento del programa electoral con el que se presentó el Partido Popular, pero que ha de tener las peculiaridades e impronta de la nueva alcaldesa. Etapa, también, ilusionante, en la que todos debemos esforzarnos en convertir los problemas de la crisis en la que estamos inmersos, en oportunidades y soluciones.

Decía Víctor Hugo que “el futuro tiene muchos nombres.

Para los débiles es lo inalcanzable. Para los temerosos, lo desconocido. Para los valientes es la oportunidad”. Y nuestra convicción es la de que nuestra alcaldesa se encuentra entre los valientes. Nuestra ayuda, Sra. alcaldesa no le va a faltar nunca.

Decíamos en nuestra intervención a la toma de posesión de la

nueva Corporación Municipal, que éramos conscientes de la gravedad de la situación económica actual, pero que conocedores de esa situación impulsaríamos valores que puedan aportar a nuestra sociedad soluciones a situaciones también difíciles y a fe mía que continuaremos apostando por ellos.

Continuamos pidiendo y continuamos ofreciendo, espíritu dialogante, exento de demagogias que a nada conducen y a mantener posiciones éticas por encima de las estéticas.

Continuamos pues con todas y cada una de de las propuestas formuladas en nuestro Programa de Gobierno y que, por lo reciente de su formulación, no es necesario repetirlas ahora, dado que la nueva alcaldesa, como componente también de la anterior Corporación, asume su cumplimiento.

Terminaré como lo hice en la Investidura del pasado mes de junio: Torrent nos lo ha dado todo.

Torrent se merece mucho.

A Torrent se lo daremos todo.

Gracias n BIMTorrent

•

13

Not í cies d e l’ Ajunt ame n t DECRET D’ALCALDIA, DEL 13 DE GENER DE 2012, NÚMERO 45/2012

Fent ús de les facultats conferides, i de conformitat amb el que disposa l’article 51 del Codi Civil i l’article 124.5 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, resolc: Primer. Delegar, de forma expressa i especial, l’exercici de l’atribució d’esta Alcaldia per a autoritzar matrimonis civils en tots i cada un dels senyors regidors de la Corporació municipal: Juan José García Campos, José Francisco Gozalvo Llácer, María Pilar Vilanova Alabarta, Santiago Martí Alepuz, Modesto Salvador Muñoz Puchol, Ana María Penella Busach, José Santiago Miquel Soriano, Jorge Planells Andreu, Sagrario Carratalá Alabarta, Miguel Manuel Oleaque Bustamante, María Carmen Benavent Roig, Enrique Carratalá Sánchez, Miguel Francisco Monterde Alepuz, Andrés José Campos Casado, Miguel Ángel Juan García Melero, Elvira Nuria Maroto Yago, Tatiana Fargallo García, Natividad Cruz Fajardo Palomo, Francisco José Carbonell Pons, José Antonio Castillejo Durán, Asunción Ferrer San Pablo, Elsa Bresó Peiró, Sento Beguer Miquel i María Herrada Ricart.

Segon. La delegació atorgada haurà de ser acceptada pels delegats i s’entén acceptada tàcitament si en el termini de tres dies hàbils no fan manifestació expressa de no acceptar-la.

Tercer. No obstant això, esta Alcaldia podrà autoritzar matrimonis, i s’entendrà avocada la competència quan intervinga directament en l’autorització d’un matrimoni concret.

Les delegacions tindran efecte des de la data d’adopció d’este Decret. n

DECRETS D’ALCALDIA DEL 18 DE GENER DE 2012 DECRET NÚMERO 48/2012. De conformitat amb el que disposen els articles 126.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, i 37 del Reglament Orgànic del Govern i Administració de l’Ajuntament de Torrent, resolc nomenar membres de la Junta de Govern Local els regidors Juan José García Campos, Santiago Martí Alepuz, María Pilar Vilanova Alabarta, José Santiago Miquel Soriano, Modesto Salvador Muñoz Puchol, José Francisco Gozalvo Llácer, Jorge Planells Andreu i Enrique Carratalá Sánchez.

Designar per a la Secretaria de la Junta de Govern Local els següents regidors membres de la Junta de Govern Local. Titular: José Francisco Gozalvo Llácer. Suplent: Modesto Salvador Muñoz Puchol. n DECRET NÚMERO 49/2012. De conformitat amb el que disposen els articles 125 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, i 51 del Reglament Orgànic del Govern i Administració de l’Ajuntament de Torrent, resolc nomenar Tinents d’Alcaldia els següents regidors membres de la Junta de Govern Local: Primer Tinent d’Alcaldia: Juan José García Campos.

Segon Tinent d’Alcaldia: Santiago Martí Alepuz.

Tercera Tinenta d’Alcaldia: Pilar Vilanova Alabarta.

Quart Tinent d’Alcaldia: José Santiago Miquel Soriano.

Quint Tinent d’Alcaldia: Modesto Salvador Muñoz Puchol.

Determinar que l’orde de substitució en els supòsits de l’article 23.3 de la Llei 7/85, i 52.a) i b) del Reglament Orgànic del Govern i Administració de l’Ajuntament de Torrent ha de ser el mateix que figura en la relació anterior. n DECRET NÚMERO 51/2012. Segons l’article 5 del Reglament de Règim Interior del Consell Escolar Municipal, aprovat pel Ple de l’Ajuntament de 6 de novembre de 2008, el/la president/a del Consell Escolar Municipal ha de ser l’alcaldessa o regidor/a en qui delegue.

Per altra banda, l’article 7 del les Normes Reguladores de la composició i el procediment de designació i nomenament de l’òrgan esmentat, estableix que el Consell Escolar Municipal de Torrent es compon de 30 membres, exclosa la presidenta, que és l’alcaldessa de la ciutat o el/la regidor/a en qui delegue.

Per tot allò exposat, i fent ús de les facultats que em confereix la legislació vigent, resolc delegar la Presidència del Consell Escolar Municipal en la regidora delegada d’Educació, María del Carmen Benavent Roig.

El present decret substitueix i deixa sense efecte el decret núm.

2.054/11 de 12 de juliol. n 14

•

BIMTorrent

DECRET NÚMERO 50/2012. La promulgació de la Llei 4/2010, de 14 de maig, de la Generalitat, d’aplicació al Municipi de Torrent del Règim d’Organització dels Municipis de Gran Població, publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm.6.271, de 20 de maig, així com en el Boletín Oficial del Estado núm. 140, de 9 de juny, representa un important canvi de competències entre els òrgans resolutoris originaris de l’Ajuntament, caracteritzat per la incorporació de la Junta de Govern Local com a màxim òrgan col·legiat executiu amb atribucions pròpies, així com per la redefinició de les atribucions pròpies de l’Alcaldia.

Tals atribucions s’arrepleguen en l’article 124 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, algunes de les quals són delegables en la Junta de Govern Local, en els seus membres, en els altres regidors i, si és el cas, en els coordinadors generals, directors generals o òrgans semblants.

Considerant l’actual règim d’organització i funcionament, i atenent els principis d’eficàcia, celeritat i desconcentració administrativa, resolc delegar en la Junta de Govern Local les següents competències d’Alcaldia: a) Aprovació de convenis de col·laboració amb altres administracions públiques i entitats públiques i privades, relatius a matèries competència d’Alcaldia. b) Aprovació de bases reguladores per a l’atorgament de subvencions municipals. c) Denominació de col·legis públics i qualsevol altre equipament públic municipal. d) Denominació de vies públiques. e) Resolució de reclamacions de responsabilitat patrimonial.

La present delegació d’atribucions té un caràcter indefinit, i podrà ser revocada en qualsevol moment, sense perjuí de l’avocació en els termes establits legalment.

Les atribucions delegades s’exercitaran en els termes i dins dels límits d’esta delegació, i no són susceptibles de ser delegades en un altre òrgan o regidor. Les competències delegades inclouen la facultat de dictar actes administratius i de resoldre els recursos de reposició contra els esmentats actes delegats.

Este decret substitueix i deixa sense efecte el Decret núm. 1.817/11 de 15 de juny. n Número 175 · Hivern 2011-2012

DECRET NÚMERO 52/2012. El 12 de gener del 2012 va tindre lloc la presa de possessió de la nova alcaldessa presidenta de la Corporació municipal, per renúncia de l’anterior titular, per incompatibilitat. El model organitzatiu aplicable a l’Ajuntament de Torrent deriva de la inclusió del municipi en l’àmbit d’aplicació del Règim d’Organització dels Municipis de Gran Població per mitjà de la promulgació de la Llei 4/2010, de 14 de maig, de la Generalitat, d’aplicació al municipi de Torrent del Règim d’Organització dels Municipis de Gran Població, publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6.271, de 20 de maig.

En desenvolupament de l’esmentat règim, en la sessió plenària de data 11 de novembre del 2010 es va aprovar el Reglament Orgànic del Govern i Administració de l’Ajuntament de Torrent, el qual una vegada aprovat definitivament, es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de 19 de gener del 2011.

De conformitat amb el Títol I, Capítol II del Títol IV, i el Títol V del Reglament Orgànic del Govern i Administració de l’Ajuntament de Torrent, les àrees de govern són els nivells essencials de l’organització administrativa municipal, i comprenen cada una d’elles un o més sectors funcionalment homogenis de matèries de competència de l’Administració del municipi. El nombre d’àrees de govern de l’Ajuntament de Torrent no podrà excedir el nombre de membres de la Junta de Govern Local, exclòs l’alcalde.

Segons el que disposa l’article 124.4.k de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en relació amb l’article 123.1.c del mateix cos legal, correspon a l’Alcaldia determinar el nombre total, la denominació i les competències de les àrees de govern. L’estructura política de les àrees de govern situa en la cúspide un/a regidor/a membre de la Junta de Govern Local, amb competències delegades d’Alcaldia i, si és el cas, de la Junta de Govern Local, juntament amb la resta de funcions directives assenyalades en l’art. 61 del Reglament Orgànic del Govern i Administració.

Els regidors delegats, sota l’autoritat del regidor delegat d’àrea, constitueixen el segon nivell d’estructura política de l’àrea i tenen encomanada la direcció de l’activitat de la seua delegació, que versarà sobre un conjunt homogeni de matèries de competència de l’àrea de govern a què es troben adscrits. Les seues funcions s’enumeren en l’art. 62 del Reglament Orgànic del Govern i Administració.

Per tot això, i de conformitat amb el que disposen els articles 124.4.k, de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, i l’art. 31 i la Secció Primera del Títol III del Títol Preliminar del Reglament Orgànic de Govern i Administració de l’Ajuntament de Torrent, resolc estructurar l’Administració municipal, sota la superior direcció de l’alcaldessa, en les següents Àrees de Govern i Delegacions: 1. Àrea de Govern d’Economia, Hisenda, Personal, Modernització i Seguretat Ciutadana: regidor de l’Àrea, Juan José García Campos.

Gestió Pressupostària, Comptabilitat, Gestió Tributària i Fiscal, Contractació, Patrimoni, Subvencions, Gestió Econòmica, Tresoreria, Recaptació, Personal, Modernització, Noves Tecnologies, Seguretat Ciutadana i Comunicació.

Delegacions dependents: Gestió Pressupostària, Personal i Seguretat Ciutadana: Jorge Planells Andreu. Patrimoni, Modernització i Noves Tecnologies: Miguel Francisco Monterde Alepuz.

2. Àrea de Govern de Grans Projectes, Urbanisme, Vivenda, Infraestructures, Medi Ambient i Règim Interior: regidor de l’Àrea, Santiago Martí Alepuz.

Urbanisme, Grans Projectes, Vivenda, Infraestructures, Medi Ambient, Agricultura, Zones Verdes, Via Pública, Servicis Urbanístics, Barris, Urbanitzacions, Coordinació de Servicis en Via Pública, Informació i Règim Interior.

Número 175 · Hivern 2011-2012

Delegacions dependents: Medi Ambient, Agricultura, Cicle Integral de l’Aigua, Informació i Règim Interior: José Francisco Gozalvo Llácer.

Via Pública, Neteja Viària i Zones Verdes: Miguel Manuel Oleaque Bustamante.

3. Àrea de Govern de Benestar Social, Educació, Joventut i Esports: regidora de l’Àrea, Pilar Vilanova Alabarta.

Benestar Social, Igualtat, Consum, Sanitat, Educació, Família, Infància, Joventut i Esports.

Delegacions dependents: Igualtat, Consum i Sanitat: Sagrario Carratalá Alabarta.

Educació, Família i Infància: María del Carmen Benavent Roig.

Esports i Joventut: Enrique Carratalá Sánchez.

4. Àrea de Govern de Desenvolupament Econòmic i Social, Ocupació, Transport, Mobilitat i Participació: regidor de l’Àrea, José Santiago Miquel Soriano.

Desenvolupament Econòmic i Social, Comerç, Ocupació, Mercats, Oficina d’Emprenedors, Mobilitat, Transport i Infraestructures del Transport.

Delegacions dependents: Relacions Ciutadanes, Participació i Descentralització: José Francisco Gozalvo Llácer.

5. Àrea de Govern de Cultura, Valencià i Turisme: regidor de l’Àrea, Modesto Salvador Muñoz Puchol.

Cultura, Biblioteques, Arxiu, Promoció del Valencià, Turisme, Festes i Entitats Populars.

Delegacions dependents: Festes i Entitats Populars: Ana María Penella Busach.

Efectuar delegació genèrica de competències en els distints regidors delegats d’Àrea, en els termes de l’art. 13 del Reglament Orgànic del Govern i Administració, la qual comprén, a més de les funcions enumerades en l’art. 60 del Reglament Orgànic del Govern i Administració, les funcions següents: Exercici de la totalitat de les competències originàries i delegables de l’Alcaldia en cada una de les matèries incloses en l’Àrea de Govern, excepte aquelles delegades per l’Alcaldia en la Junta de Govern Local i aquelles matèries objecte de delegació específica.

Facultat de dictar actes administratius i la resolució de recursos potestatius de reposició contra els esmentats actes.

Sol·licitud de subvencions en matèries incloses en l’Àrea de Govern, excepte aquelles objecte de delegació específica, sempre que no comporte compromís d’aportació econòmica o que, si el comporta, hi haja consignació pressupostària.

Atorgament de subvencions en matèries incloses en l’Àrea de Govern.

Ordenar l’expedició i donar el vistiplau a les certificacions de dades pròpies de la seua àrea, excepte quan es tracte d’acords del Ple o Junta de Govern Local, o resolucions d’Alcaldia o Tinències d’Alcaldia.

Firma dels oficis de remissió d’anuncis per a la seua publicació en butlletins o diaris oficials corresponents.

Relacions amb associacions i entitats vinculades amb les matèries pròpies de l’Àrea de Govern.

A títol merament enunciatiu, les delegacions en regidors d’Àrea esmentades inclouen: 1. Juan José García Campos. Regidor de l’Àrea de Govern d’Economia, Hisenda, Personal, Modernització i Seguretat Ciutadana. Gestió tributària i d’altres ingressos de dret públic. Tresoreria.

Recaptació. Comptabilitat. Cadastre. Contractació i compres. Relacions fiscals amb altres administracions públiques. Calendari del contribuent. Aprovar la compensació de deutes. Relacions amb la societat RETOSA. Subvencions municipals. Publicacions municipals. Comunicació i premsa.

BIMTorrent

•

15

2. Santiago Martí Alepuz. Regidor de l’Àrea de Govern de Grans Projectes, Urbanisme, Vivenda, Infraestructures, Medi Ambient i Règim Interior. Planejament urbanístic. Gestió urbanística. Grans projectes. Projectes d’urbanització. Projectes d’obres ordinàries. Infraestructures. Gestió edificis públics.

Expropiacions urbanístiques. Informació urbanística i servici d’informació geogràfica. Protecció de la legalitat urbanística, ordes d’execució i ruïnes. Coordinació de servicis en via pública. Concessió de subvencions municipals per a rehabilitació d’edificis, instal·lació d’ascensors i anàlegs. Gestió de vivenda protegida. Relacions amb la societat Nous Espais, SA. 3. Pilar Vilanova Alabarta. Regidora de l’Àrea de Govern de Benestar Social, Educació, Joventut i Esports. Prestacions socials. Gestió dels centres de servicis socials. Atenció als majors i llars de majors. Voluntariat. Integració de cultures. Prevenció de drogues. Persones discapacitades. Convivència i integració local. Pensions no contributives. Ingressos en residències. Servici d’ajuda a domicili. Aula permanent. Dependència. Cooperació al desenvolupament i ONG. 4. José Santiago Miquel Soriano. Regidor de l’Àrea de Govern de Desenvolupament Econòmic i Social, Ocupació, Transport, Mobilitat i Participació. Desenvolupament empresarial. Indústria. Comerç. Inserció laboral. Emprenedors. Tallers d’ocupació i formació per a l’ocupació. Agència Ocupació i Desenvolupament Local. Col·laboració amb empreses per al foment de l’ocupació. Centre Associat SERVEF. Mercats municipals. Venda no sedentària. Transport urbà. Mobilitat. Gestió d’aparcaments públics.

5. Modesto Salvador Muñoz Puchol. Regidor de l’Àrea de Govern de Cultura, Valencià i Turisme. Arxius i biblioteques. Sales d’exposicions. Campanyes de música, cine, teatre i altres manifestacions artístiques. Fira del Llibre. Patrimoni historicoartístic i etnològic. Política lingüística. Gestió d’infraestructures culturals: Auditori, EMAT i altres. Turisme.

Efectuar delegació específica de competències en els distints regidors delegats, en els termes de l’art. 13 del Reglament Orgànic del Govern i Administració, la qual comprén, a més de les funcions enumerades en l’art. 62 del Reglament Orgànic del Govern i Administració, les funcions següents: Exercir, sota la coordinació dels regidors d’Àrea, la totalitat de les competències originàries i delegables de l’Alcaldia en cada una de les matèries incloses en la Delegació, excepte aquelles delegades per l’Alcaldia en la Junta de Govern Local.

Facultat de dictar actes administratius i la resolució de recursos potestatius de reposició contra els esmentats actes.

Sol·licitud de subvencions en matèries incloses en la Delegació, sempre que no comporte compromís d’aportació econòmica o que, si el comporta, hi haja consignació pressupostària.

Atorgament de subvencions en matèries incloses en la Delegació.

Ordenar l’expedició i donar el vistiplau a les certificacions de dades pròpies de la seua Delegació, excepte quan es tracte d’acords del Ple o Junta de Govern Local, o resolucions d’Alcaldia o Tinències d’Alcaldia.

Firma dels oficis de remissió d’anuncis per a la seua publicació en butlletins o diaris oficials corresponents.

Relacions amb associacions i entitats vinculades amb les matèries pròpies de la seua Delegació.

A títol merament enunciatiu, les esmentades delegacions en regidors delegats inclouen: 1. Jorge Planells Andreu, regidor delegat de Gestió Pressupostària, Personal i Seguretat Ciutadana. Gestió pressupostària. Seguretat ciutadana. Policia Local. Protecció Civil.

Emergències. Personal. Beques formatives, de pràctiques i

16

•

BIMTorrent

altres beques. Treballs en benefici de la comunitat. Seguretat i salut laboral.

2. Miguel Fco. Monterde Alepuz, regidor delegat de Patrimoni, Modernització i Noves Tecnologies. Patrimoni i Inventari.

Modernització de l’Administració. Informàtica i telecomunicacions.

3. Sagrario Carratalá Alabarta, regidora delegada d’Igualtat, Consum i Sanitat. Departament de la Dona. Educació per a la Salut. Sanitat Ambiental. Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC). Polítiques d’igualtat.

4. María Carmen Benavent Roig, regidora delegada d’Educació, Família i Infància. Atenció a la infància i menors. Suport, orientació i intervenció amb famílies. Coordinació de centres d’educació infantil. Programes educatius. Absentisme escolar.

Relacions amb el Consell Escolar. Relacions amb l’administració educativa i els centres escolars.

5. José Francisco Gozalvo Llácer, regidor delegat de Medi Ambient, Agricultura, Cicle Integral de l’Aigua, Informació, Règim Interior i Participació. Canvi climàtic i energies renovables. Contaminació acústica. Vigilància mediambiental.

Planificació i gestió d’espais naturals i d’àrees recreatives i d’acampada. Educació ambiental. Monts públics. Agricultura.

Consell Agrari. Cicle integral de l’aigua. Protecció d’incendis.

Control d’abocaments i contaminació atmosfèrica i acústica. Urbanitzacions. Relacions ciutadanes. Registre d’associacions municipals Descentralització. Informació al ciutadà.

Protecció de dades. Estadística. Organització administrativa.

Assessoria jurídica. Règim interior.

6. Miguel Manuel Oleaque Bustamante, regidor delegat de Via Pública, Neteja Viària i Zones Verdes. Enllumenat públic.

Mobiliari urbà. Zones verdes. Neteja viària. Arreplegada de residus. Ecoparcs. Àrees de joc. Manteniment de via pública.

7. Enrique Carratalá Sánchez, regidor delegat d’Esports i Joventut. Promoció de l’esport. Organització d’actes esportius.

Escoles esportives. Proposició i coordinació de campanyes esportives. Gestió d’instal·lacions esportives. Joventut. Gestió de l’Espai i altres infraestructures per a joventut.

8. Ana María Penella Busach, regidora delegada de Festes i Entitats Populars. Festes patronals. Festes populars. Entitats populars.

Regles per a l’exercici de les delegacions: 1. Totes les delegacions atorgades hauran de ser acceptades pels delegats; s’entenen acceptades tàcitament si en el termini de tres dies hàbils no fan manifestació expressa de no acceptar-les.

2. Les atribucions rebudes per delegació són indelegables en un tercer.

3. L’òrgan delegatori conserva la facultat de rebre informació detallada de la gestió de la competència delegada i dels actes o disposicions emanats en virtut de la delegació, així com la de ser informat prèviament de l’adopció de decisions de transcendència.

4. En els decrets que dicten els delegats en l’exercici de la delegació haurà de fer-se constar expressament esta circumstància.

5. La present delegació d’atribucions té un caràcter indefinit, llevat que la seua temporalitat es deduïsca de la mateixa naturalesa de la competència delegada, i podrà ser revocada en qualsevol moment, sense perjuí de l’avocació en el termini establit legalment.

6. En els supòsits de canvi de titularitat dels òrgans delegatoris es presumeix, excepte menció expressa en contra, que les delegacions conferides pels anteriors titulars es mantenen en els seus mateixos termes.

El present decret substitueix i deixa sense efecte el Decret número 1816, de 15 de juny de 2011. n

Número 175 · Hivern 2011-2012

No t íc ies de l’ A ju n t a ment

El Ayuntamiento obtiene el Premio Reina Sofía a la accesibilidad de municipios

E

l 30 de noviembre el Ayuntamiento se alzaba con el “Premio Reina Sofía a la accesibilidad de municipios” por su política para personas con discapacidad. El premio ha sido concedido por el Real Patronato sobre Discapacidad del Ministerio de Sanidad y el galardón será entregado por la propia reina Sofía.

El 14 de junio el Boletín Oficial del Estado publicaba la Resolución de 24 de mayo de 2011, del Real Patronato sobre Discapacidad, por la que se convocaba la concesión de estos Premios. Torrent ha sido merecedor en la categoría de Ayuntamientos de entre 10.001 y 100.000 habitantes y recibirá una dotación económica de 15.000 euros financiada al 50% por el Real Patronato sobre Discapacidad y por la Fundación ACS. Los Premios Reina Sofía a la accesibilidad premian cada año a tres municipios, uno de menos de 10.000 habitantes, uno de entre 10.000 y 100.000 habitantes y un tercero para ciudades de más de 100.000 habitantes. n

El inicio de las obras del plan de accesibilidad de las calles con miembros de la asociación de discapacitados ADISTO.

Dos proyectos del Ayuntamiento premiados por la Universitat Politécnica y Bancaixa

E

l 14 de diciembre nuestra ciudad fue doblemente premiada en la decimocuarta edición de los premios Bancaixa – Universitat Politécnica de Valencia.

Uno de los premios fue para el proyecto del colector general que conecta Parc Central con la calle La Plana, realizado directamente por el Ayuntamiento de Torrent. El otro premio fue para el Plan de Prevención de Incendios Forestales (del que ya se informaba en el anterior número de esta publicación). Los Ayuntamientos de Torrent y de Valencia son las administraciones locales galardonadas en esta edición de los premios Bancaixa-UPV al que se presentaron 781 candidaturas con los mejores trabajos de fin de carrera de la Universitat Politécnica de Valencia. El primero de los proyectos fue realizado por Lydia García Menadas, con la tutoría del ingeniero del Ayuntamiento de Torrent, José Antonio Pérez; el segundo fue realizado por Raimon Pérez Ferrando y su tutora de empresa fue Yolanda López. n

Lydia García y Raimon Pérez, los estudiantes premiados por los proyectos realizados para el Ayuntamiento con el entonces concejal de Urbanismo, Santiago Martí, y el responsable de la empresa Medi XXI, Ferrán Dalmau.

El sector Sèquia de Picanya declarado Área Prioritaria

E

l 23 de diciembre, el Pleno del Consell declaraba de interés general y Área Industrial y Terciaria prioritaria el sector “Sèquia de Picanya” de Torrent, para desarrollar una actuación terciaria, compatible con las industrias existentes en la zona que contribuya al dinamismo económico y la generación de empleo. El sector, de 38,2 hectáreas, está situado junto al acceso norte de Torrent, donde podrán instalarse desde medianas y pequeñas superficies hasta la consolidación de empresas e industrias, pues ser Área Prioritaria permite al Ayuntamiento redactar los instrumentos de planeamiento y de gestión necesarios para obras de urbanización. Ubicado en el noreste del municipio, el sector limita en la parte norte con el Barranc de Torrent, por el oeste con el barrio de Benissaet, por el este con la carretera CV-33 y por el sur con la carretera de Picanya (CV-406), en el tramo de acceso al casco urbano. n

Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

17

Not í cies d e l’ Ajunt ame n t

Soc i et a t

Estrella Cámara fue alcaldesa por un día

E

strella Cámara, del Hogar de Proximidad, para mayores, Virgen del Olivar, vivía el 14 de febrero cómo es el trabajo de alcaldesa, gracias a la iniciativa “Alcaldesa por un día”, que forma parte de las celebraciones del Día de las Personas Mayores y consiste en hacer a una

persona mayor de Torrent alcalde o alcaldesa por un día. Estrella Cámara se presentó a esta iniciativa y fue elegida por sorteo por la Delegación de Bienestar Social para que participara en la toma de decisiones de las gestiones que se llevaron a cabo en esta jornada tan especial. Tras su particular toma de posesión, en la que estuvo acompañada por algunas de sus compañeras del centro, subió al salón de Plenos con la alcaldesa, Amparo Folgado, y miembros de la Corporación Municipal, después visitó la guardería de la Casa Caridad, junto a Carmen Jávega, presidenta de la Mancomunitat de l’Horta Sud, y Antonio Casanova, presidente de Casa Caridad; estuvo en la Universidad Católica y observó las obras del carril bici que une la carretera de Torrent con Picanya. n

III fase del Programa Adaptado de Formación y Empleo del URBAN

E

n el salón de actos del Ayuntamiento, el 15 de febrero se realizó la clausura de la tercera fase del Programa Adaptado de Formación y Empleo de URBAN Torrent, financiado con fondos FEDER (Fondos Europeos de Desarrollo Regional), con un desfile de peluquería y estética y con la entrega de diplomas. Albañilería y pintura, atención socio sanitaria, jardinería y peón forestal, peluquería y estética son las disciplinas que el alumnado, de entre 18 y 40 años, ha aprendido a lo largo de seis meses. En el acto, la coordinadora de la Agencia de Empleo y Desarrollo Local (AEDL) resumió la labor de todos los miembros del programa, y a la entrada del salón se exponían las labores que han realizado (murales con fotos de los talleres o artilugios de jardinería con sus respectivas plantas).

Seguidamente se proyectó un video sobre el URBAN en el que los alumnos cuentan su historia.

Después, el alumnado de peluquería y estética realizó un desfile demostrando sus habilidades. La alcaldesa, Amparo Folgado, felicitó a quienes han hecho posible el programa y a los sesenta alumnos, a quienes entregó los diplomas.

Como venimos informando, este programa se desarrolla en el Barrio Xenillet y está dirigido y coordinado desde la AEDL del Ayuntamiento, incluida en la Delegación de Desarrollo Económico y Social. n

Ocho nuevos agentes en la Policía Local

E

l 12 de diciembre ocho nuevos agentes de la Policía Local tomaron posesión de sus plazas en el Ayuntamiento, por lo que se incrementa la presencia policial en las calles. La incorporación de agentes reducirá las horas extra en la Policía Local y reforzará el novedoso servicio de patrullas unipersonales en los barrios. n

Incorporación de la Policía Local al 112

T

orrent se ha incorporado al servicio de coordinación de servicios de la Generalitat Valenciana. La gestión de emergencias gana en efectividad con el 112, un avanzado software que se encarga de coordinar a partir de una llamada todos los servicios que son necesarios para atenderla, para conocer en qué punto exacto está el siniestro, dónde se precisa de ayuda, qué ha ocurrido exactamente, cuántos efectivos han acudido y cuántos más podrían hacerlo, coordinar diferentes cuerpos de seguridad, o quién está interviniendo, etc. La información a tiempo real es vital para llevar a cabo cualquier acción de emergencia.

El 112 es una tecnología puntera en toda Europa que funcionará tamb i é n e n To r re n t por la red digital de comunicación instalada hace un tiempo en el municipio (un total de 108 agencias, entre bomberos, policía, sanitarios y otros servicios, están adscritas al 112 en la Comunidad Valenciana, con el objetivo de reducir los tiempos de espera y ser más efectivos). n

Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

18

•

BIMTorrent

Número 175 · Hivern 2011-2012

No t íc ies de l’ A ju n t a ment

JUNTA DE GOVERN LOCAL. SESSIÓ DEL 23 DE GENER DE 2012 Constitució de la Mesa Permanent de Contractació La Mesa de Contractació és l’òrgan competent per a la valoració d’ofertes contractuals. Es regula en l’art. 295 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, desenvolupat pels articles 21 i 22 del Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, de desenvolupament parcial de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.

Les funcions de la Mesa de Contractació s’arrepleguen en l’art. 22 del Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, i comprenen: la qualificació de documentació de caràcter general, la determinació de licitadors que han de ser exclosos del procediment, l’obertura de proposicions presentades, la valoració de proposicions, i la proposta d’adjudicació provisional.

La composició de les meses de Contractació en els municipis de gran població es regula en la Disposició Addicional Segona de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.

Per tot això, vista l’anterior composició i tenint en compte els recents canvis organitzatius, sent la Junta de Govern Local l’òrgan de contractació en els municipis de gran població, i de conformitat amb la Proposició formulada per l’alcaldessa presidenta, en data 18 de gener de 2012, la Junta de Govern Local, per unanimitat, acorda: PRIMER. Establir la següent composició de la Mesa de Contractació: President: Juan José García Campos, regidor de l’Àrea d’Economia, Hisenda, Personal, Modernització i Seguretat Ciutadana.

Vocals: José Santiago Miquel Soriano, regidor de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Social, Ocupació, Transport, Mobilitat i Participació. José Francisco Gozalvo Llácer, regidor delegat de Medi Ambient, Agricultura, Cicle Integral de l’Aigua, Informació, Règim Interior i Participació.

Suplents: Santiago Martí Alepuz, regidor de l’Àrea de Grans Projectes, Urbanisme, Vivenda, Infraestructures, Medi Ambient i Règim Interior. Jorge Planells Andreu, regidor delegat de Gestió Pressupostària, Personal i Seguretat Ciutadana. Andrés José Campos Casado, regidor del Grup Municipal Partit Socialista Obrer Espanyol.

Suplent: Elvira Nuria Maroto Yago, regidora del Grup Municipal Partit Socialista Obrer Espanyol. Vicent Beguer Miquel, regidor del Grup Municipal Bloc-VerdsPlataforma per l’Hospital: Coalició Municipal Compromís. Suplent: Maria Herrada Ricart, regidora del Grup Municipal Bloc-Verds-Plataforma per l’Hospital: Coalició Municipal Compromís. Pilar Guillén Zaragoza, lletrada de l’Assessoria Jurídica.

●

Número 175 · Hivern 2011-2012

Teodoro Soriano Tomás, interventor municipal. Secretari: Francisco José Potenciano Moreno, cap del Servici de Contractació i Compres. Suplent: Mª Ángeles Codoñer Gadea, cap de la Unitat de Contractació i Compres.

SEGON. D’acord amb l’art. 83 del Reglament Orgànic de Govern i Administració de l’Ajuntament de Torrent, s’aplicarà a este òrgan col·legiat el règim jurídic establit en el capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, amb les especialitats següents: la convocatòria s’efectuarà amb un caràcter general amb 24 hores d’antelació per correu electrònic o per mitjà de notificació, excepte en casos d’urgència, que es podrà convocar sense antelació mínima.

Les actes no seran objecte d’aprovació posterior, sinó que seran firmades per tots els assistents, per a la seua incorporació a l’expedient de contractació corresponent.

TERCER. El present acord substitueix i deixa sense efecte, en tot allò que s’hi opose, l’adoptat en data 20 de juny de 2011, i produirà efectes des de la data de la seua adopció. ● Periodicitat de les sessions de la Junta de Govern Local El Reglament Orgànic del Govern i Administració de l’Ajuntament de Torrent, aprovat per acord del Ple d’11 de novembre del 2010, en l’article 41.3 determina que les sessions ordinàries de la Junta de Govern Local se celebraran amb una periodicitat setmanal, sense perjuí del que es dispose en les normes que aprove la Junta per al seu propi funcionament o en el seu règim de sessions.

Per tot això, i de conformitat amb la Proposició formulada per la Sra. Alcaldessa Presidenta, en data 18 de gener de 2012, la Junta de Govern Local, per unanimitat, acorda: PRIMER. La Junta de Govern Local celebrarà sessió ordinària amb una periodicitat setmanal, llevat el mes d’agost, tots els dilluns, a les 9.30 hores, excepte als mesos de gener i setembre, que se suprimirà la del primer dilluns.

SEGON. Si el dia de celebració de la sessió ordinària de la Junta de Govern Local coincideix amb un festiu, o entre festius, es traslladarà al primer o segon dia hàbil immediat anterior o posterior, llevat dels dissabtes.

TERCER. El present acord substitueix i deixa sense efecte l’adoptat en data 20 de juny de 2011.

ALCALDIA. DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES EN REGIDORS La promulgació de la Llei 4/2010, de 14 de maig, de la Generalitat, d’aplicació al municipi de Torrent del Règim d’Organització dels Municipis de Gran Població, publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6.271, de 20 de maig, així com en el Butlletí Oficial de l’Estat núm. 140, de 9 de juny, comporta un important canvi de competències entre els òrgans resolutoris originaris de l’Ajuntament, caracteritzat per la incorporació de la Junta de Govern Local com a màxim òrgan col·legiat executiu amb atribucions pròpies. Tals atribucions s’arrepleguen en l’article 127 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, algunes de les quals són delegables en tinents d’Alcaldia, membres de la Junta de Govern Local, regidors, coordinadors generals, directors generals o òrgans semblants, en els termes següents: L’aprovació dels projectes d’ordenances i dels reglaments, inclosos els orgànics, a excepció de les normes reguladores del Ple i les seues comissions (no delegable). L’aprovació del projecte de pressupost (no delegable). L’aprovació dels projectes d’instruments d’ordenació urbanística l’aprovació definitiva o provisional dels quals corresponga al Ple (no delegable). Les aprovacions dels instruments de planejament de desenvolupament del planejament general no atribuïdes expressament al Ple, així com dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d’urbanització (no delegable). La concessió de qualsevol tipus de llicència, llevat que la legislació sectorial l’atribuïsca expressament a un altre òrgan (delegable). El desenvolupament de la gestió econòmica, autoritzar i disposar despesa en matèria de la seua competència, disposar despesa prèviament autoritzada pel Ple, i la gestió del personal (delegable). Aprovar la relació de llocs de treball, les retribucions del personal d’acord amb el pressupost aprovat pel Ple, l’oferta d’ocupació pública, el nombre i el règim del personal eventual, la separació del servici dels funcionaris de l’Ajuntament, sense perjuí del que disposa l’article 99 d’esta Llei (no delegable). Aprovar les bases de les convocatòries de selecció i provisió de llocs de treball, l’acomiadament del personal laboral, el règim disciplinari i les altres decisions en matèria de personal que no estiguen expressament atribuïdes a un altre òrgan (delegable). El nomenament i el cessament dels titulars dels òrgans di-

BIMTorrent

•

19

rectius de l’Administració municipal, sense perjuí del que disposa la disposició addicional octava per als funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (no delegable). L’exercici de les accions judicials i administratives en matèria de la seua competència (no delegable). Les facultats de revisió d’ofici dels seus propis actes (no delegable). Exercir la potestat sancionadora, llevat que per llei estiga atribuïda a un altre òrgan (delegable). Les altres que li corresponguen, d’acord amb les disposicions legals vigents (no delegable).

Així mateix, la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, estableix en la seua Disposició Addicional Segona que en els municipis de gran població, les següents competències són exercides per la Junta de Govern Local, siga quin siga l’import del contracte o la duració: Òrgan de contractació respecte dels contractes d’obres, de subministrament, de servicis, de gestió de servicis públics, els contractes administratius especials i els contractes privats (delegable). Adjudicació de concessions sobre els seus béns i l’adquisició de béns immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial, així com l’alienació del patrimoni (delegable).

Tal norma estableix en l’article 105.1 la competència de l’òrgan de contractació, en este cas, la Junta de Govern Local, per a l’aprovació de projectes d’obres, llevat que esta competència estiga específicament atribuïda a un altre òrgan per una norma jurídica.

La Junta de Govern Local, per unanimitat, acorda: PRIMER. Delegar en els regidors d’Àrea que se citen les atribucions que a continuació s’especifiquen, reservant-se per a si la Junta de Govern Local les atribucions que li són pròpies, sense perjuí de la possibilitat de rebre delegacions d’altres òrgans: · Juan José García Campos, regidor de l’Àrea de Govern d’Economia, Hisenda, Personal, Modernització i Seguretat Ciutadana.

Desenvolupament de la gestió econòmica, autoritzar i disposar despesa en matèria de competències de la Junta de Govern Local i disposar despeses prèviament autoritzades pel Ple. Òrgan de contractació respecte dels contractes d’obres, de subministrament, de servicis, de gestió de servicis públics, els contractes administratius especials i els contractes privats, quan el seu import no excedisca dels límits assenyalats per al contracte menor, díhuit mil (18.000) euros, IVA no inclòs, o cinquanta mil (50.000) euros, IVA no inclòs, en el cas d’obres. Concessions sobre els béns municipals, adquisició d’immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial i alienació del patrimoni, sempre que el seu import no supere díhuit mil

(18.000) euros, IVA no inclòs. Devolució de garanties contractuals, excepte les relatives a Actuacions Integrades o Aïllades, aprovació de certificacions parcials i actuacions de remissió i comunicació de contractes.

Llicències en matèries pròpies de la seua àrea de govern, excepte aquelles objecte de delegació específica. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua àrea de govern, excepte aquelles objecte de delegació específica. · Santiago Martí Alepuz, regidor de l’Àrea de Govern de Grans Projectes, Urbanisme, Vivenda, Infraestructures, Medi Ambient i Règim Interior. Llicències en matèria urbanística, mediambiental i d’activitats i altres pròpies de la seua àrea de govern, així com devolució de garanties vinculades a elles, excepte aquelles objecte de delegació específica. Aprovació de projectes d’obra el pressupost del qual no excedisca del límit del contracte menor d’obres, cinquanta mil (50.000) euros, IVA no inclòs. Devolució de garanties contractuals relatives a actuacions integrades o aïllades. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua àrea de govern, excepte aquelles objecte de delegació específica. · Pilar Vilanova Alabarta, regidora de l’Àrea de Govern de Benestar Social, Educació, Joventut i Esports. Llicències en matèries pròpies de la seua àrea de govern, excepte aquelles objecte de delegació específica. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua àrea de govern, excepte aquelles objecte de delegació específica. · José Santiago Miquel Soriano, regidor de l’Àrea de Govern de Desenvolupament Econòmic i Social, Ocupació, Transport, Mobilitat i Participació. Llicències en matèries pròpies de la seua àrea de govern, excepte aquelles objecte de delegació específica. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua àrea de govern, excepte aquelles objecte de delegació específica. · Modesto Salvador Muñoz Puchol, regidor de l’Àrea de Govern de Cultura, Valencià i Turisme. Llicències en matèries pròpies de la seua àrea de govern, excepte aquelles objecte de delegació específica. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua àrea de govern, excepte aquelles objecte de delegació específica.

SEGON. Delegar en els regidors delegats que se citen les atribucions que a continuació s’especifiquen, reservant-se per a si la Junta de Govern Local les atribucions que li són pròpies, sense perjuí de la possibilitat de rebre delegacions d’altres òrgans: · Jorge Planells Andreu, regidor delegat de Gestió Pressupostària, Personal i Seguretat Ciutadana. Concessió de llicències en matèries pròpies de la seua delegació.

Gestió del personal. Decisions en matèria de personal que no estiguen atribuïdes expressament a un altre òrgan ni siguen competències del Ple ni de la Junta de Govern Local no delegables. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua delegació. · Sagrario Carratalá Alabarta, regidora delegada d’Igualtat, Consum i Sanitat. Concessió de llicències en matèries pròpies de la seua delegació. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua delegació. · María Carmen Benavent Roig, regidora delegada d’Educació, Família i Infància.

Concessió de llicències en matèries pròpies de la seua delegació. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua delegació. · José Francisco Gozalvo Llácer. Medi Ambient, Agricultura, Cicle Integral de l’Aigua, Informació, Règim Interior i Participació.

Concessió de llicències en matèries pròpies de la seua delegació. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua delegació. · Miguel Manuel Oleaque Bustamante, regidor delegat de Via Pública, Neteja Viària i Zones Verdes. Concessió de llicències en matèries pròpies de la seua delegació. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua delegació. · Enrique Carratalá Sánchez, regidor delegat d’Esports i Joventut. Concessió de llicències en matèries pròpies de la seua delegació. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua delegació. · Ana María Penella Busach, regidora delegada de Festes i Entitats Populars. Concessió de llicències en matèries pròpies de la seua delegació. Exercici de la potestat sancionadora en matèries pròpies de la seua delegació.

TERCER. La present delegació d’atribucions té un caràcter indefinit, i podrà ser revocada en qualsevol moment, sense perjuí de l’avocació en els termes establits legalment.

QUART. Les atribucions delegades s’exercitaran en els termes i dins dels límits d’esta delegació, i no són susceptibles de ser delegades en un altre òrgan o regidor.

QUINT. Les competències delegades inclouen la facultat de resoldre els recursos de reposició contra els actes dictats per l’òrgan delegat.

SEXT. Els decrets que es dicten per delegació d’atribucions de la Junta de Govern Local hauran d’indicar expressament esta circumstància.

SÈPTIM. El present acord de delegació substitueix i deixa sense efecte l’adoptat en data 20 de juny de 2011, i produirà efectes a partir del dia següent a la seua adopció. n

Nota de última hora: El concejal de Urbanismo Santiago Martí, nuevo Secretario Autonómico de Formación y Empleo En el pleno extraordinario del 24 de febrero se dio a conocer la renuncia de Santiago Martí Alepuz como regidor del Ayuntamiento, declarando vacante el cargo. Santiago Martí dimitió como concejal del Ayuntamiento tras ser nombrado, el 17 de febrero, Secretario Autonómico de Formación y Empleo en la reestructuración de cargos realizada por el Presidente de la Generalitat, Alberto Fabra.

Daremos más información en el próximo número del BIM. 20

•

BIMTorrent

Número 175 · Hivern 2011-2012

L a

C iu t at

Reestructuración de las líneas del autobús urbano y nuevas tarifas El Ayuntamiento reestructura trayectos y horarios con poca demanda y potencia los más utilizados. Los usuarios del servicio municipal de autobús también podrán usar las líneas metropolitanas que pasan por la ciudad. Jubilados y estudiantes tendrán un precio de 18 euros al año por el uso ilimitado del servicio de autobús, y el resto de tarifas se equipararán a los precios de toda el área metropolitana. El bono de diez viajes sale a 0,69 euros por trayecto, y el billete a 1,25 euros.

H

asta ahora, el coste de servicio municipal era subvencionado en un 90 % por las arcas municipales, pues sólo se recuperaba un 10% del coste. Con el nuevo plan de la concejalía de Movilidad y Transporte se prevé una reducción del coste de 0,8 millones de euros por la reestructuración de líneas y por los mayores ingresos de las nuevas tarifas, para recuperar el 35 % de este gasto y que el coste municipal de este servicio municipal pase del 90 % al 65 %.

El 5 de diciembre pasado se aprobaban en el pleno las nuevas tarifas para 2012 y se adelantaba el nuevo plan de reestructuración de líneas. El precio de los billetes se equipara al que se paga en toda el área metropolitana y es fijado por la Agencia de Movilidad.

El billete sencillo vale 1,25 euros, y el billete para 10 viajes 6,95 euros. Se fija una tarifa simbólica para estudiantes y jubilados que podrán viajar de manera ilimitada al año por 18 euros con la tarjeta de transporte para estos dos colectivos, que antes viajaban totalmente gratis, y que son usuarios a los que el Ayuntamiento les seguirá subvencionando casi el 99 % del coste real. Santiago Miquel, concejal delegado de Movilidad y Transporte, argumenta que se quiere priorizar la subvención del uso del transporte público para quienes tienen menos ingresos como jubilados y estudiantes, que pueden adquirir tarjeta anual por 18 euros, lo que sale a 1,5 euros al mes viajar en el autobús, y en el caso de los estudiantes todo el año (antes la tarjeta Número 175 · Hivern 2011-2012

sólo cubría de septiembre a mayo). Esta misma tarjeta les servirá para recargar viajes de metro, EMT, tranvía y transporte metropolitano.

El recorte presupuestario es necesario para mantener un servicio de calidad que responda a las necesidades de los ciudadanos y ciudadanas que utilizan el autobús urbano; de no realizar este recorte, el Ayuntamiento con el tiempo y por la falta de ingresos debido a la crisis, tendría que suprimirlo. Desde la puesta en marcha de Torrentbus al Consistorio le cuesta mantener el servicio 1.879.000 euros anuales, pero del total de plazas ofertadas, cerca de 7,5 millones al año, sólo se usa un 11%.

Las líneas metropolitanas llegan a El Vedat: En la reestructuración de las líneas se ha acordado con los autobuses metropolitanos que comunican Valencia, Aldaia,

Alaquàs y Xirivella con Torrent (línea 170 de MetroBus) que podrán ser utilizados por los usuarios de Torrent y que estas líneas llegarán hasta El Vedat, lo que permitirá multiplicar los autobuses con el trayecto desde la Cotxera, pasando por la Avenida al Vedat, hasta la zona residencial. Las líneas de este servicio son las dos metropolitanas y las de Torrentbus, por lo que la Avenida verá incrementado el número de autobuses que

realicen este trayecto, reduciendo los tiempos de espera. Las cinco líneas existentes, tras los estudios pormenorizados de usos y horarios, se modifican y reestructuran para mantener los recorridos del resto de la ciudad eliminando los trayectos menos utilizados y los horarios menos demandados para abaratar los costes del servicio. n Información facilitada por la delegación de Movilidad y Transporte, y el Gabinete de Comunicación

TITULOS DE TRANSPORTE

PRECIO

Billete individual (sin trasbordo).

1,25 €

Bonobús (10 viajes con trasbordo dentro de los 30 minutos siguientes a la 1ª cancelación).

6,95 €

Tarjeta Estudiante, con validez anual y viajes ilimitados del 1 de enero al 31 de diciembre.

18,00 €

Tarjeta Dorada, con validez anual y viajes ilimitados del 1 de enero al 31 de diciembre.

18,00 €

Expedición o renovación de tarjetas por cualquier motivo.

4,00 € BIMTorrent

•

21

L a

Ciu t a t

Inauguració oficial del campus de la Universitat Catòlica

E

l 30 de novembre es va realitzar l’acte d’inauguració oficial del campus de la Universitat Catòlica a Torrent, al qual assistiren el president de la Generalitat, Alberto Fabra; l’arquebisbe de València, Carlos Osoro; l’alcaldessa en aquell moment, María

José Català; el conseller d’Educació, José Ciscar, i representants de la Universitat Catòlica i de la Corporació municipal. Les autoritats van descobrir la placa commemorativa i van visitar les instal·lacions, seguint les explicacions del rector de la Universitat Catòlica,

José Alfredo Peris. L’arquebisbe i gran canceller de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir va beneir les instal·lacions i reconeixia que la Universitat Catòlica de València ha fet una opció extraordinària emplaçant una seu a Torrent. n

A la inauguració del campus de la Universitat Catòlica van assistir el president de la Generalitat, l’arquebisbe de València, l’alcaldessa, el conseller d’Educació, i representants de la Universitat Catòlica i de la Corporació municipal.

Anecoop inaugura una planta solar fotovoltaica a Torrent Amb una inversió de tres milions d’euros, podrà abastir més de tres-centes vivendes

E

l 12 de desembre, l’empresa de comercialització hortofructícola Anecoop va inaugurar la seua planta solar fotovoltaica a Torrent, amb l’assistència dels regidors de Medi Ambient i de Foment Econòmic, José Gozalvo i Santiago Miquel, respectivament; el director general d’Energia de la Generalitat Valenciana, Antonio Cejalvo; el director general de Montesol Energías Renovables, José Antonio Soler, i el president d’Anecoop, Juan Safont. En la visita al parc solar van pujar a una grua elevadora per a contemplar tota la coberta del magatzem d’Anecoop a Torrent, amb 6.100 plaques solars.

Les instal·lacions sobre cobertes tenen avantatges, perquè s’utilitzen infraestructures existents i provoquen menys impacte visu-

Els regidors José Gozalvo, de Medi Ambient, i Santiago Miquel, de Desenvolupament Econòmic i Social, amb el director general de Montesol Energías Renovables, José Antonio Soler; el director general d’Anecoop, Juan Mir; el director general d’Energia, Antonio Cejalvo, i el president d’Anecoop, Juan Safont.

al que les que estan sobre el terreny.

Antonio Cejalvo i Juan Safont descobriren una placa commemorativa de la inauguració, i a continuació José Antonio Soler va donar dades tècniques

de la nova instal·lació, tot destacant que l’energia es produeix en el mateix punt de consum i que la inversió, de 3 milions d’euros, propiciarà l’abastiment de més de 300 llars. Antonio Cejalvo va dir que és un

projecte amb què s’evitarà l’emissió de 500 tones de CO2 a l’atmosfera, perquè l’impuls de les energies renovables és una aposta de la gestió d’Anecoop en l’exercici de la seua Responsabilitat Social Cooperativa. n

Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

22

•

BIMTorrent

Número 175 · Hivern 2011-2012

So c ie t a t

Ajuda econòmica per a viudes amb fills a càrrec seu

L Projecte didacticomusical sobre les compositores silenciades «Música en femenino. Músicas silenciadas» és un material didàctic que mostra la història de les dones compositores, ignorades pel fet de ser dona. El seu autor és Juan Pablo Valero.

E

l 19 de desembre fou presentat a la Casa de la Dona el projecte didacticomusical dedicat a mostrar i fer visible la música de les compositores, ignorades durant segles. Un material que atén la figura de la dona dins del món de la música, perquè en són moltes les compositores que han sigut silenciades per la història. Esta unitat didàctica ha estat realitzada pel Conservatori de Música de Torrent i la Delegació de la Dona de l’Ajuntament. De fet, ha sigut un professor d’este Conservatori, Juan Pablo Valero, l’autor de la unitat d’este cicle que tracta de recuperar i dignificar estes figures oblidades en molts casos.

Este treball posa a l’abast del professorat un material que retorna la veu a les dones de la història de la música, i omplin els buits en el cànon.

Es presenta en format DVD amb un maneig simple pel disseny àgil i interactiu del dissenyador Manel Antich,

membre de l’estudi valencià Dènou i de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV ). El conjunt de materials està dirigit a docents de centres de primària, secundària i batxillerat, conservatoris, universitats o qualsevol tipus d’ensenyances, i per a l’ús personal. El seu caràcter és divulgatiu i didàctic. En la presentació van estar l’autor, Juan Pablo Valero García; Manolo Tomás, director del Conservatori de Torrent; la delegada d’Igualtat, Sagrario Carratalá, i Ángeles López Artiga, compositora de Massamagrell reconeguda internacionalment.

El projecte compta amb la col·laboració de l’elenc de dones situades en l’avantguarda internacional com ara Ángeles López Artiga, Cruz López de Rego Fernández, Marisa Tacat Torres, Leonora Milà, Pilar Ramos López, Ana Vega Toscano i Mercedes Zavala Gironés. n

es viudes del municipi compten amb una ajuda econòmica addicional a la pensió de viudetat que perceben per part de l’Estat, ja que, per iniciativa de la Delegació d’Igualtat, Consum i Sanitat, des de 2010 l’Ajuntament dóna una ajuda econòmica dirigida a les viudes amb fills al seu càrrec, el total és de 18.800 euros, dels quals 400 euros van destinats per a cada viuda com a suplement de la seua pensió de viudetat. Les beneficiàries són viudes amb fills que conviuen amb la sol·licitant, menors de 27 anys, entre els quals s’inclouen aquells fills majors de 26 anys que hi conviuen i tinguen un grau de discapacitat (mínim del 65%), segons un certificat oficial emés per l’organisme competent.

Esta mesura s’estableix per a cobrir certes despeses extraordinàries relacionades amb el manteniment de la casa, com ara el rebut de l’IBI, rebuts extraordinaris de llum i aigua, o amb el manteniment de menors, com material escolar, uniformes, activitats extraescolars, etc. Tot això tenint en compte la situació de desavantatge social en què es troben estes dones perquè el cònjuge o persona lligada per relació semblant d’afectivitat i pare dels seus fills i amb qui compartien les despeses ha mort.

Per a beneficiar-se d’esta ajuda, les sol·licitants han de reunir requisits com residir a Torrent, estar al corrent de les obligacions tributàries municipals i que la renda per capita de la unitat familiar no supere el 100% del salari mínim interprofessional.

Respecte de la convocatòria de 2011 de l’ajuda econòmica per a viudes amb fills a càrrec, es van presentar 66 sol·licituds, de les quals se n’han concedit 47 i se n’han denegat 19 per motiu de no tindre els requisits estipulats. Un total de 26 dones que van sol·licitar l’ajuda abans de l’1 de juny del 2011 han rebut l’ajuda en dos pagaments, i les 21 dones que la van sol·licitar entre l’1 i el 30 de juny l’han rebut en un sol pagament. Des de la Delegació d’Igualtat es treballa en la nova convocatòria de 2012. n

Reconeixement a membres del Consell Agrari

L

’Ajuntament, des de la Regidoria de Medi Ambient va fer un reconeixement als antics membres del Consell Agrari que, després de l’últim mandat municipal, van finalitzar la seua comesa i deixaven pas a nous membres. El regidor de Medi Ambient, José Gozalvo, va acompanyar els nou exmembres del Consell, juntament amb altres membres de la Corporació municipal. n Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

23

So ciet a t

Jornada sobre inversiones en Brasil, Marruecos y China. El 2 de diciembre, la Casa de Cultura acogió una jornada sobre las posibilidades de invertir en países como Brasil, Marruecos y China, en una actividad organizada por el Ayuntamiento, el Club de Gerentes, la Mancomunidad Intermunicipal de l’Horta Sud y el despacho de abogados Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, a la que asistió un centenar de empresarios y emprendedores de Torrent y la comarca, para conocer cómo poder invertir en estos países emergentes o exportar nuestros productos. n

Jornada sobre desarrollo local.

El 13 de enero, el Club de Gerentes acogió la jornada “Enfoque Estratégico para el desarrollo local”, organizada por el PSPV-PSOE de Torrent y el Grupo Municipal Socialista, que contó con cuarenta asistentes, entre ellos representantes del socialismo municipal valenciano como Ramón Marí, Pep Almenar, Carlos Fernández (alcaldes de Albal, Picanya y Mislata), Vicent Zaragozà, Michel Montaner (secretarios generales de Silla y Xirivella), Vicente Berlanga, Ana González, de Llaurí, y otros concejales de distintas localidades.

Intervinieron Juan Noguera, doctor en Geografía, Joaquín Martín Cubas, pro-

Homenaje a la centenaria Virginia Muñoz Cámara

V

irginia Muñoz, que reside en el centro de La Marxadella, fue homenajeada con motivo de su 100 cumpleaños, que se celebró el 11 de enero.

Virginia nació en Albacete en 1912 y desde pequeña se dedicó a tareas domésticas, agrícolas y de atención al ganado que precisaban en la familia. Al igual que muchas personas de su época, no tuvo tiempo para ir a la escuela o jugar disfrutando de su infancia y juventud. Virginia enviudó dos veces. Se trasladó a Valencia pasando a vivir en una residencia.

Desde el año 2000, vive en el centro mencionado y se ha ganado el afecto de quienes compartimos vida y trabajo en este centro. Sus ganas de bailar, sus movimientos de brazos y el inseparable pañuelo cubriendo su cabeza, siempre la acompañan. n

fesor de Ciencias políticas de la Universidad de Valencia, ambos miembros del Instituto Interuniversitario de Desarrollo Local, y el economista y sociólogo Josep Mª Pascual. Jorge Ruiz, secretario de economía, formación y empleo del Comité Local, cerró la jornada. n

Jornadas de Cítricos de la Caixa Rural Torrent. El salón de la Caixa Rural

Torrent acogió el 20, 21 y 22 de febrero las trigésimo terceras Jornadas de Cítricos organizadas por la entidad para analizar y potenciar el sector citrícola de la Comunitat, con especialistas de este ámbito en las ponencias “Los nuevos patrones de cítricos”, por Mari Ángeles Forner, doctora ingeniera agrónoma del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (IVIA), “Las propuestas para la reforma de la PAC 2013-2020”, por Manuel Lainez, director general de Producción Agraria y Ganadería de la Generalitat Valenciana“, y “Cooperativismo 2012: Año Internacional de las Cooperativas”, por Nardi Alba, directora de la Confederación de Cooperativas de la Comunitat Valenciana, con la clausura de Mª José Català, consellera de Educación, Fomento y Empleo, cartera responsable de las cooperativas. n

Información facilitada por Vicenta Pastor, directora de la Residencia y Centro de Día en la Avda.

Marxadella.

Collage-no, Premio internacional del cartel imagen del Año Internacional de las Cooperativas

L

a firma Collage-no de diseñadoras gráficas de Valencia, de la que forma parte la torrentina Rosa Silla, ha ganado el premio internacional del cartel que será imagen del Año Internacional de las Cooperativas tras haber sido presentado en el Congreso que tuvo lugar en Cancún en el mes de noviembre. El planteamiento del cartel parte de los conceptos sostenibilidad, empresa y cooperación. El eje vertebrador de la propuesta de Collage-no fue ensamblar colectivamente un conjunto de imágenes en las que cada una de estas diseñadoras ilustraba los tres conceptos, eligiendo libremente la técnica y los recursos disponibles. Al final del proceso se pusieron en común todas las propuestas y se mezclaron. Todo un ejemplo de cooperación y trabajo en equipo, donde el anonimato, la creación lúdica y espontánea están presentes. n

24

•

BIMTorrent

Número 175 · Hivern 2011-2012

So c ie t a t

Los servicios de la Delegación de Programas Educativos, Familia e Infancia L

a Delegación de Programas Educativos, Familia e Infancia facilita información y recursos para ayudas familiares, escolarización temprana, estimulación precoz, conciliación de la vida laboral y familiar, recursos municipales de ocio y tiempo libre (talleres, ludotecas, centro de día, CIJ, etc.). Dicha información actualmente se puede obtener a través de la web del xiquet (habrá una futura sección en la web del Ayuntamiento -www.torrent.es- para la fami-

lia), y por los profesionales que están trabajando en los ámbitos de Familia e Infancia y en los de Bienestar Social.

Se ofrecen recursos educativos, de ocio y tiempo libre, terapéuticos, de mediación y orientación, de formación etc., servicios como escuela de padres, talleres para abuel@s acogedores, para padres con menores con TDH, actuaciones específicas de apoyo a las familias numerosas, entre ellos, la Campaña “ Comerç Nombrós” (como una manera

de apoyar el comercio de Torrent y ayudar a las familias numerosas), recursos para facilitar a los menores el acceso a la escolarización obligatoria (matinera, monitor despertador, servicio a domicilio), servicio de atención a la familia e infancia, e intervenciones psicoeducativas desde el Gabinete psicotécnico.

En el último trimestre de 2011 hubo dos actos importantes: la Celebración del día Internacional del Niñ@ y la Jornada de Familia.

Conmemoración del día de la Infancia El 20 de noviembre fue el día Universal del Niño como conmemoración de la aprobación de la Declaración de los Derechos del Niño en 1959 y de la Convención sobre los Derechos del Niño en 1989. El Ayuntamiento se sumó a ello con el II Concurso de Dibujo del Día Internacional de la Infancia, llevado a cabo el 23 de noviembre en su salón de actos, con la participación de escolares de los colegios San Pascual, Antonio Machado, Virgen del Rosario y Torre Pinos, que aportaban a sus ganadores en cada una de las categorías: en Educación Especial resultó elegido el dibujo de Tamara Lorenzo titulado “Derecho a no ser discriminado, a ser criado en paz, amor y fraternidad” de Torre Pinos; en la categoría de Cuentos se hizo la distinción por ciclos: Borja Martínez, del colegio Antonio Machado, fue el ganador del primer ciclo con el cuento “El niño que conoció tener derechos”, el ganador del segundo ciclo fue el relato “El meu amic Daniel” de Pau Mario Blanch, del colegio San Pascual, y el cuento de Félix Alejandro Borrego, del centro Virgen del Rosario “En los 40” obtuvo el primer premio del tercer ciclo. La entonces alcaldesa, Mª José Català, acompañada por Mª Carmen Benavente, delegada de Programas Educativos, Familia e Infancia, entregó los premios, y a continuación dos “hadas del bosque” escenificaron los cuentos ganadores del certamen y dieron paso a Felipe, un malabarista de Cucurucú Teatre. Para clausurar el acto se proyectó un vídeo que recordó a los asistentes, al ritmo de una conocida canción de Disney, cuáles son los derechos de los niños.

III Jornada del Plan Municipal de Soporte a la Familia, sobre la separación conyugal hostil

El 13 de diciembre se realizaba la III Jornada del Plan Municipal de Soporte a la Familia. El tema central fue sobre la separación conyugal hostil y de todo lo que se genera alrededor de ella. La primera Número 175 · Hivern 2011-2012

ponencia trató de las vías de la Psicología Jurídica, con la exposición de Mª Carmen Gómez y Mª Pilar Meseguer, psicólogas del equipo técnico del juzgado de familia de Valencia, la segunda ponencia disertó

acerca de cuando el amor se acaba, con reflexiones sobre las guerras familiares con diferentes aportaciones sistemáticas y clínicas, y la experiencia aportada por Rafael Metlikovez, terapeuta familiar d’Espai Obert (Barcelona); después se impartió una conferencia que trató de la mediación familiar en rupturas conflictivas, por Ignacio Bolaños, psicólogo y mediador de la Universidad Complutense de Madrid. La clausura la realizó la regidora delegada de Programas Educativos, Familia e Infancia, Mª Carmen Benavent.

Casi doscientos especialistas en la materia, entre abogados, psicólogos, trabajadores sociales, profesores, directores de colegios, médicos y terapeutas de toda la comarca, participaron en esta jornada. n BIMTorrent

•

25

Fal l es

ENTREVISTES A LES FALLERES MAJORS DE TORRENT 2012 El 2 de juliol va canviar la vida de dos jóvens torrentines i també de tota una comissió: Ramón y Cajal assolia, després de 21 anys, el somni doble de tindre les seues representants com a Falleres Majors AITOR SÁNCHEZ de Torrent de 2012.

Irene Andreu Carratalà, Fallera Major Infantil

I

rene és tota una malalta de falles, nascuda al si de Ramón y Cajal, on la seua família ha forjat la seua pròpia vocació fallera. Li encanta anar a vore falles als tallers de la mà de son pare i, per tant, no és estrany que el seu acte favorit siga la Plantà quan els ninots “cobren vida”. Està en sisé de primària en el col·legi La Puríssima, amb bones notes perquè és una xiqueta molt aplicada i molt amiga de les seues amigues. Li agrada el tenis, l’esquí i l’atletisme, i es declara una fanàtica del València CF, del qual té el passe per a assistir al Mestalla i disfrutar del futbol del seu equip favorit.

–Irene, sabem que eres fallera des que vas nàixer, però alguna vegada havies imaginat que series Fallera Major Infantil de Torrent?

–Sempre és un somni per complir, però és tan difícil. Quan escoltes el teu nom, no saps com reaccionar.

En el meu cas, estava molt nerviosa, però a l’instant vaig sentir una profunda tranquil·litat, em vaig quedar en blanc. En eixos moments intentes buscar entre el públic els teus amics, familiars, però no trobava a ningú, només veia llums, molta gent... més de 1.600 persones!

–El càrrec et ve de nou, però no el fet de participar en altres festes, perquè la teua mare va ser Reina de l’Encontre en 1996 i de xicoteta vares ser clavariessa de Sant Blai i confrare de la Santa Faç. Ja eres famosa! Quins consells t’ha donat la teua família?

–M’han dit que disfrute i que no em preocupe de res, perquè ja ningú em pot llevar este privilegi de representar tots els xiquets de Torrent.

–I dins de tots eixos xicotetes privilegis... quin és l’acte que més t’agrada?

–A mi, m’agraden tots els actes, però sobretot dos: la Presentació, que és un moment màgic, però sobretot la Plantà, perquè eixe dia es completen els monuments i les nostres falles, per les quals hem estant treballant, cobren vida.

–Com estem veient, eres tota una malalta de falles...

–Jajajaja! Sí, la veritat és que m’agrada fullejar el Turista Fallero, Actualidad Fallera, vore els esbossos, anar al taller en mon pare... el monument és allò principal de la nostra festa.

–Què diries per a animar a vindre a les Falles?

–Que els xiquets de Torrent vinguen a Falles, que disfruten en el carrer i co-

neguen la nostra festa; s’ho passaran genial amb moltes activitats, festa i alegria. Els xiquets som els reis de Torrent durant la setmana de Falles. n

Conchín Gómez Medina, la nova Reina de l’Encontre de la Setmana Santa Pertany a la Germandat del Diví Costat de Crist, i les seues cambreres són Candela Tarín i Carla Requena

L

a nova Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció és Conchín Gómez Medina.

El 21 de gener, més de 700 persones van omplir l’Auditori per assistir al tradicional acte de nomenament de la Reina de l’Encontre, en el

26

•

BIMTorrent

qual també foren presentats els 17 Germans Majors de cada germandat i el Germà Major Suprem.

La nit s’iniciava amb la recepció de la seua predecessora, Elena March, acompanyada de les seues dos

cambreres. A continuació, amb l’arribada de Conchín Gómez a l’esplanada de l’Auditori, començava este emotiu acte. Allí les esperaven el president de la Junta Central de Germandats de Setmana Santa, José Vicen-

te Yago; l’alcaldessa Amparo Folgado i la consellera d’Educació, Formació i Ocupació, Mª José Català. L’acte es va iniciar amb la pujada a l’escenari d’Elena March, que va llegir l’acta de nomenament de Conchín Gómez Número 175 · Hivern 2011-2012

Inma García Barat, Fallera Major

I

nma és tota vocació fallera. Per a ella, l’any 2012, lluny de ser una època obscura i marcada per la crisi, serà un moment ple de felicitat compost, a parts iguals, de responsabilitat i de l’amor que professa a la festa torrentina. En tots els sentits. Inma ha sigut doblement reina, ja que es converteix en la Fallera Major número 42 de la història de la ciutat, però també va ser Reina de l’Encontre en el 2005, de la Germandat del Prendiment de Jesús, de la qual és membre des dels 8 anys. Tota una ànima festiva que li ve de darrere, ja que este bagatge festiu en el seu currículum va començar com a clavariessa de la Puríssima en 2003 i de la Mare de Déu dels Dolors en 2004.

Amb 26 anys, Inma García Barat representa la ciutat en la seua expressió festiva més gran: les Falles. Treballa en la joieria familiar i d’entre les seues aficions destaca anar al cinema, llegir i, quan poc, quedar en els amics i jugar al tenis.

–Imaginem que enguany serà difícil compatibilitzar-ho tot amb el regnat...

Com et canvia la vida ser Fallera Major?

–La veritat és que completament. Durant 365 dies t’involucres al 100 % per la teua ciutat. Sacrifiques temps d’oci i d’estar amb la família per a poder representar este càrrec, tot un somni que s’ha fet realitat. En el moment de la meua elecció, mai podria imaginar tot el que vindria després. Quan lligen el teu nom estàs en un núvol, no te n’adones, respires i asumeixes “sóc jo”, la Fallera Major de Torrent. El que més recorde d’eixe dia és el moment d’arribar al centre de l’escenari, donar un abraç i un bes enorme a Irene (Fallera Major Infantil de Torrent), l’única cosa que volia en eixe moment.

–El 2012 està marcat per la crisi, però ens imaginem que per a tu este any serà alguna cosa més...

–Sí, és un any meravellós. Tot i la crisi, els fallers afrontem el problema amb molta

com a successora en el càrrec.

A continuació, es va realitzar el nomenament oficial de Conchín Gómez, que va rebre de mans de l’alcaldessa la insígnia que la distingeix com a Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció. Conchín també va rebre de José Vicente Yago un quadre commemoratiu del seu nomenament.

En ser proclamada Reina, va rebre els Germans Majors i es va fer el nomenament del Número 175 · Hivern 2011-2012

il·lusió; al mal temps, hi fem bona cara.

La difícil situació econòmica que vivim fa que usem més enginy encara. Intentem fer la mateixa festa, amb menys diners, però també de forma responsable i solidària, ja que moltes falles col·laboren en iniciatives com el Punt d’Aliments o d’altres causes socials. Els fallers tenim sempre encesa una llum d’esperança, i quan arriba el març tots baixem al casal, ens oblidem dels problemes i fem família entre tots. Les Falles són la millor medicina contra la crisi.

–Podem dir que, tot i la crisi, eres una dona afortunada. Tens l’exclusivitat d’haver sigut Reina de l’Encontre i ara Fallera Major, un privilegi que es repeteix per segona vegada en la història de la ciutat... Dos festes diferents, dos càrrecs completament diferents?

–Sí, són dos festes radicalment diferents.

El 2005 vaig ser Reina de l’Encontre i va ser un any molt especial i bonic en què vaig conéixer molta gent i el recorde amb molt d’afecte. I enguany, com a Fallera Major, ho visc d’altra manera. És més divertit, estic acompanyada per 10 xiques, la meua Cort, cadascuna d’una falla, que donen una perspectiva diferent de la festa. Com a curiositat, et puc dir que Gema Peris, la primera dona que ha tingut el privilegi de ser Fallera Major de Torrent (1984) i Reina, formava part també de la meua comissió i, damunt, la seua filla va ser cambrera quan jo vaig ser Reina de l’Encontre.

–Sabem que et sents molt involucrada en la teua falla a l’hora de participar dels decorats de carrers. Suposem que tota la teua comissió i la família són un pilar fonamental en el teu regnat...

Quins consells t’han donat?

–Que siga jo mateixa i que disfrute de cada segon i cada moment. En concret, el meu home és i serà l’eix principal, ja que és molt faller i prové d’una família

molt arrelada al món de les Falles, en la qual esta festa és vital.

–Quin és l’acte que més t’agrada?

–La Presentació és un dia molt emotiu per a mi, junt amb l’Ofrena i enguany la Crida.

–Què li demanes a enguany?

–No vull pensar en el que encara queda per vindre... trasllat, ofrena, etc. Visc el dia a dia, el moment, per tal de no perdre’m cada instant d’este any que passa molt ràpidament.

–Tens la sort de conéixer molt bé la teua companya de viatge d’enguany, però... com definiries a la Fallera Major Infantil?

–Irene és un bombó de xiqueta, intel· ligent, madura, però també amb eixa innocència de xiqueta; tota eixa bellesa que té per fora, també la té per dins.

–Què diries a les persones que no són de Torrent per a animar-los a vindre a les Falles?

–Des d’ací convide tot el món a Falles, perquè tenim moltes coses a oferir. n

Germà Major Suprem, càrrec que enguany representa José Manuel Alejandro Iborra.

Com saben vostés, en 2010 la Setmana Santa de Torrent fou declarada Festa d’Interés Turístic de la Comunitat Valenciana, tant per la seua tradició de segles d’història, atracció visual i turística, així com per la seua singularitat, en la qual destaca esta figura de la Reina de l’Encontre, única a tot Espanya. n BIMTorrent

•

27

Fal l es

Les falles van inaugurar la seu en un edifici municipal En este edifici del carrer de Bellido estava abans la Delegació de la Dona, Igualtat, Sanitat i Consum, per la qual cosa compta amb unes instal·lacions adequades que ajudaran a millorar la gestió del món faller.

L

a Junta Local Fallera inaugurà el 19 de gener una nova seu, situada al carrer de Bellido, número 8, que compta amb les comoditats de despatxos, mobiliari i accés a Internet, la qual cosa permetrà millorar la gestió de les 29 comissions de la ciutat. L’Ajuntament amortitza així el lloguer de la seu anterior, ubicada en un pis antic de l’Avinguda.

Ara els fallers de la ciutat i membres de Junta Local disposen d’estes noves oficines que abans eren la Delegació d’Igualtat, Dona, Sanitat i Consum.

L’alcaldessa, Amparo Folgado, i el delegat de Cultura, Modesto Muñoz, juntament amb el vicepresident primer de Junta Local, Pascual Piles, van pronunciar els discursos inaugurals. Amparo Folgado destacà el caràcter lluitador dels fallers i l’esperit de renàixer de les cendres. «Amb esta nova seu, les falles tindran les oficines que es mereixen per a millorar la seua activitat festiva, la més gran de la ciutat, i d’esta manera milloraran la seua qualitat,

28

•

BIMTorrent

noves oficines, la sala de reunions i els despatxos completament preparats amb mobiliari, accés a Internet i un punt d’informació/recepció que agilitarà els tràmits de les comissions. En total, tres plantes d’oficines que la Junta Local compartirà, en l’última planta, amb l’Associació de Veïns La Torre i l’Associació de Veïns El Molí.

al mateix temps que l’Ajuntament amortitza el lloguer de la seu anterior». Després dels discursos, l’alcaldessa, acompanyada per les Fa-

lleres Majors de 2012, Inma García i Irene Andreu, van tallar la cinta protocol·lària i van descobrir la placa. La resta de fallers visitaren les

L’Ajuntament amortitza el lloguer de l’anterior immoble La iniciativa de traslladar la seu de la Junta Local Fallera al carrer de Bellido, en un local de propietat municipal, és una conseqüència d’una de les mesures del Pla d’Austeritat que incideix en la norma de “Racionalització i ús eficient dels béns municipals”. Per això, es rescindeix el contracte de lloguer del pis de l’Avinguda, amb un estalvi per al consistori d’una mitjana de 6.000 euros anuals. n Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número 175 · Hivern 2011-2012

Jove n t ut

Activitats del Centre d’Informació Juvenil ◗ Recursos per a l’educador en el treball amb persones amb discapacitat Homologat per Generalitat Jove. IVAJ. Duració: 30 hores. Preu per al participant: 30 euros. Torn de matí: dimarts i dimecres de 10 a 12. Del 31 de gener al 21 de març. Torn de vesprada: dijous i divendres de 18 a 20 hores. Del 2 de febrer al 23 de març.

Este curs està dirigit a monitors/es o a qui s’estiga formant per a això, que vulguen realitzar una labor responsable i qualificada amb persones discapacitades tant en l’aspecte físic com psíquic. Requisits per a obtindre el certificat: tindre 18 anys i posseir el certificat de Monitor/a de Temps Lliure o d’Animador/a Juvenil, estar realitzant un curs dels esmentats o estar participant en la realització d’activitats d’animació en el temps lliure infantil i juvenil. En cas de no tindre cap dels requisits, s’obtindrà un certificat de l’Escola d’Animació Juvenil, homologada per l’IVAJ, que imparteix el curs. ◗ Iniciació al japonés Duració: 20 hores. Preu: 25 euros. Torn de matí: dijous de 9.30 a 11 h. Del 2 de febrer al 26 d’abril. Torn de vesprada: dimecres de 17.30 a 19 h. Del 8 de febrer al 25 d’abril. ◗ Francés per a viatjar Duració: 20 hores. Preu: 25 euros. Torn de matí: dimecres de 9.30 a 11.30 h. Del 8 de febrer al 18 d’abril. Torn de vesprada: dilluns de 18 a 20 h. Del 6 de febrer al 30 d’abril. En estes sessions s’aprenen expressions útils per a expressar-se en este idioma, a més de conéixer costums, mitjans de transport, menjars típics, en-

tre altres, que permetran disfrutar dels viatges i aprofundir l’idioma. ◗ Creació de blogs Duració: 8 hores. 4 dissabtes de 10.30 a 12.30 h. Sessions de febrer: 19-26. Sessions de març: 4-11. Preu 10 euros. ◗ Community mAnager El Community Manager és la persona encarregada de crear, gestionar i dinamitzar una comunitat d’usuaris en Internet i realitza la seua activitat dins de les xarxes socials: Facebook, Twitter, Tuenti, Youtube, etc. També ha de participar en fòrums, grups de discussió, així com crear i administrar continguts en blogs corporatius. 22 hores. Dijous i divendres de 18 a 20 h. Del 16 de febrer al 23 de març.

Preu: 25 euros.

Domina el maneig de xarxes socials i blogs, ferramentes bàsiques de hui en dia. ◗ Pilates per a adolescents Teen Pilates. Dirigit a xics i xiques de 14 a 17 anys. Exercicis d’acord amb este període d’edat de creixement. Duració: 20 hores. 2 dies per setmana: dimecres i divendres: de 16.35 a 17.30. Preu: 25 euros.

Del 8 febrer al 27 d’abril. Ja pots practicar pilates a L’Espai! Amb taules adequades de pilates, pots aconseguir reforçar els músculs i preparar el cos per a un futur entrenament. ◗ tècniques d’estudi 3r i 4t d’ESO Duració: 10 hores. Dilluns i dimarts de 18 a 19.30. Preu: gratuït. Del 14 de febrer al 27 de març. Curs de tècniques d’estudi per a xics i xiques. 6 sessions en què aprendràs a estudiar.

◗ Dibuix Un taller de dibuix que proporciona ferramentes bàsiques per a poder afrontar qualsevol classe de dibuix que es vulga realitzar. A més, este curs teoricopràctic és un laboratori d’idees, intercanvis i aprenentatge en què l’element indispensable és la creativitat. Utilització de tècniques com el carbonet, la sanguina o el clarobscur. Duració: 15 hores. Dissabtes: de 10 a 11.30 h. Preu: 30 euros, inclòs el material. De l’11 de febrer al 5 de maig. ◗ Viatge a la neu Boí-Taüll: 17, 18 i 19 de febrer. Allotjament: Apartaments La Solana (Boí-Taüll Resort). Preu bàsic: 149€. Inclou: transport, allotjament en règim de mitja pensió (1AD i 1MP), habitacions múltiples/ dobles, forfet il·limitat per a dos dies i assegurança. Opcionals: Lloguer de material: esquí 28€/snow 35€. Classes d’esquí (4 hores) 36€. Suplement habitació doble: 25€ per persona. Javalambre: 4 de febrer. Preu bàsic: 12,50€. Inclou transport i assegurança. Ruta de senderisme opcional. Opcionals: forfet i assegurança per a la pràctica d’esquí: 32€.

Lloguer de material: esquí: 12€/snow: 25€. Classes d’esquí (2 hores): 16€. n

Álvaro López homenajeado por el Conservatorio de Música E

l Conservatorio de Música de Torrent ha homenajeado al trombonista con síndrome de Down, Álvaro López, con la segunda parte de un video que resume su evolución dentro del proyecto Tots músics, tots diferents, titulado “Álvaro vol tocar el trombó.

II Part”, continuación del video “Álvaro vol tocar el trombó. Diari inacabat de un profesor de conservatori”. Su profesor, Rafael Polanco, que ya hizo un primer vídeo, ha realizado la segunda parte con el conserje del CMT, Miguel Ángel López, aficionado el mundo audiovisual, y con la ayuda de algunos alumnos de la asignatura de Periodismo Musical. En él se muestran fotografías y grabaciones de Álvaro cuando comenzó su andadura musical e imágenes y grabaciones actuales, incluyendo valoraciones del profesorado y un balance sobre su paso por la escuela.

El 20 de enero, el salón de actos del Conservatorio se llenó de amigos, familiares, alumnado y profesores para acompañar a Álvaro en su homenaje. Éste comenzaba en el Conservatorio a los once años, y seis años después termina sus estudios elementales de música con un nuevo objetivo: la prueba de acceso a Grado Medio. n

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

29

Medi

Ambi en t

La inauguració de l’Arboretum va commemorar l’Any Internacional dels Boscos L es veus de l’Escola Coral van protagonitzar un singular Concert de Nadal inaugural de l’Arboletum, acte al qual van assistir l’anterior alcaldessa, María José Català; el regidor de Medi Ambient, José Gozalvo; membres de la Corporació municipal, acompanyats de l’alumnat de l’Escola Taller Parc Vedat, i nombrosos veïns. Francisco Peiró, director i professor del taller-escola, va parlar de les espècies plantades, de les mesures aportades al terreny i del fet que les espècies estan en el seu hàbitat natural; destacà l’enclavament privilegiat de Torrent, prop de la mar per a rebre la brisa, però no tant com perquè l’afecten els vents salins.

L’obertura d’este Arboretum, un museu a l’aire lliure que mostra la flora i fauna del bosc mediterrani, s’emmarca dins de l’Any Interna-

cional dels Boscos, declarat per l’Assemblea General de l’ONU. L’Arboretum és una recreació del bosc mediterrani i un dels primers auditoris naturals de la Comunitat Valenciana, amb més de quaranta arbres distints que embelleixen la zona i fan del barranc del Llop una parada obligatòria per als amants de la natura. n Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

ACTIVITATS MEDIAMBIENTALS TALLERS EN L’HORT DE TRÉNOR CADA DIUMENGE, D’11 A 13.30 HORES Febrer 5. Carassetes d’animals.

12. Bicicontes.

19. Jumping Clay.

26. Pardalets del parc.

Març 4. Buscant el tresor. Proposem a les famílies que visiten el parc a fer un recorregut a la recerca d’un tresor amagat en la natura. Utilitzarem vestits, jocs i dificultats per fer el recorregut més divertit.

11. Jumping Clay. Taller creatiu en què podràs crear un món meravellós amb les teues pròpies mans. Amb materials argilosos de colors elaborarem figures d’animals, plantes i tot allò que ens vinga al cap.

18. Meduses de colors. A estos animalets no els veuràs pel parc, però… ¿veritat que són divertits?

Combina colors i fes la teua xicoteta col·lecció.

25. Pardalets al cap. Taller de perruqueria creativa. Milers de papallones han arribat al parc de Trénor, amb les quals Nicoletta farà pentinats extravagants! Jugarà a fer pentinats amb esponges, flors, plomes, rul·los, pilotes, extensions de cabells de colors…

30

•

BIMTorrent

Visites guiades i taller de reproducció de plantes Els dissabtes 28 de gener, 25 de febrer i 31 de març es faran dos recorreguts guiats pel parc, a les 12.00 i a les 13.00 h. Així mateix, a partir de les 10.00 i fins a les 13.00 h funcionarà un taller de reproducció de plantes en l’hivernacle del parc. Visites escolars tots els matins laborables amb reserva prèvia per correu electrònic: carrilerot@torrent.es.

Curs de formació: La jardineria a casa, iniciació a la jardineria domèstica. Dijous 23 i divendres 24 de febrer, de 10.00 a 12.00 hores (hivernacle de l’Hort de Trénor). Places limitades a 20, amb inscripció prèvia a carrilerot@torrent.es.

Notes sobre les plantes que s’utilitzen a casa i en el jardí, per a gaudir de la nostra afició a la jardineria.

ALTRES ACTIVITATS 31 de gener. Dia de l’Arbre. Plantacions al camí dels Arquets.

19 de febrer. Excursió pel sender ST-3 (barranc dels Gils). Places limitades a 50. Cal portar calcer adequat.

Eixida: plaça de les Corts Valencianes, a les 10.30 hores. El recorregut va des del barranc dels Gils fins a la urbanització Masia de Pavia, i segueix l’itinerari de la senda coneguda com ST-3.

Destaquem en este recorregut el paisatge de ribera d’este barranc no tan conegut i les vistes panoràmiques de la serra Perenxisa.

11 de març. Excursió pel sender PRCV-162 (barranc de Gallego). Places limitades a 50. Cal portar calcer adequat. Eixida: plaça de les Corts Valencianes, a les 10.30 hores. El recorregut va per la ribera del barranc de Gallego, entre els termes de Torrent i Godelleta. Visita de la presa i caiguda d’aigua de Gallego, els polvorins de la Guerra Civil o la presa del Poyo.

Inscripcions prèvies (mediambient@ torrent.es). n Número 175 · Hivern 2011-2012

Me d i

A m b i ent

Campaña escolar para estimular el consumo de naranjas autóctonas

L

a delegación de Medio Ambiente del Ayuntamiento junto con el Consell Agrari presentaron el 19 de enero en el colegio Federico Maicas la campaña “Taronges de Torrent, les més bones”.

Una campaña dirigida a escolares de los colegios del municipio para estimularles en el consumo de naranjas de Torrent, que ha contado con Tarongeta, una mascota que les explica lo bueno de comer naranjas, en zumo o peladas, pero siempre al natural, pues ayudan a prevenir enfermedades y tienen mucha vitamina C. En la presentación estuvieron la alcaldesa, Amparo Folgado, el delegado de Medio Ambiente, José Gozalvo y la delegada de Familia, Mª Carmen Benavent.

Los escolares de 5º de Primaria vieron el vídeo promocional y en el patio les esperaba una máquina expendedora con zumo recién exprimido. La campaña, promueve un consumo saludable, una vida sana, e invita a los más pequeños a consumir un producto natural, a través de Tarongeta con forma de naranja que explica de dónde vienen las naranjas, el proceso de recogida, dónde adquirirlas, por qué es sano comerlas o cuánta es la producción en Torrent. El proyecto audiovisual, en castellano y valenciano, se pudo ver hasta el día de Sant Blai, donde en un punto de información el Ayuntamiento finalizaba la campaña para el público en general. n

Premiado un proyecto del departamento de Automoción del IES La Marxadella

P

rofesores del departamento de Automoción del IES La Marxadella han recibido de la Dirección General de Educación y Calidad Educativa de la Conselleria de Educación, Formación y Empleo, en la convocatoria por la que se conceden los premios 2011 de la Comunitat Valenciana a Materiales Didácticos e Innovación Educativa, el segundo premio en la modalidad F por su proyecto “Fabricación de un vehícu-

Número 175 · Hivern 2011-2012

lo de consumo energético eficiente”, dotado con 3.000 euros.

En esta misma convocatoria, también se le ha concedido una ayuda económica para la realización de proyectos de innovación educativa sobre el desarrollo del currículum cuyo título es “Fabricar una carrocería autoportante en fibra de carbono para vehículo de consumo energético eficiente” dotado también con 1.917 euros. n BIMTorrent

•

31

Cul t u ra

PREMIS LITERARIS «CIUTAT DE TORRENT» Els guanyadors d’esta edició han sigut Josep Usó i Mañanós en narrativa, Teresa Broseta en teatre juvenil i M. Carme Arnau en poesia.

D

esprés de la Setmana de les Lletres organitzada per l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, plena de xarrades i lectures, tingué lloc la XII edició dels Premis Literaris «Ciutat de Torrent», en què es lliuraren uns premis als guanyadors de les diverses disciplines literàries. És ja la XII edició del Premi de Narrativa Juvenil, guanyat ara per Josep Usó i Mañanós; la V del Premi de Poesia, lliurat a M. Carme Arnau, i la III de Teatre Juvenil, en què l’escriptora valenciana Teresa Broseta n’ha sigut la guanyadora. El jurat d’estos premis va estar format per qui ha sigut presidenta fins a enguany de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres; el vicepresident de l’Acadèmia, Josep Palomero; l’escriptor i membre també del Consell Valencià de Cultura, Ricardo Bellveser; l’escriptor de l’Olleria, Francesc Mompó; l’escriptor de València, Vicente Muñoz Puelles; l’autor i poeta de Catarroja Berna Blanch; el regidor de Cultura, Modesto Muñoz, i el president de Caixa Rural de Torrent, Gerardo Puchol. Esta va ser l’edició amb més participació, ja que s’hi han presentat 73 obres literàries: 40 en la modalitat de poesia, 20 en narrativa i 13 en la modalitat de teatre.

Els guanyadors amb membres del jurat i patrocinadors dels premis.

El regidor de Cultura, Modesto Muñoz, va dedicar unes paraules als guardonats i a tots els participants. El lliurament de premis va estar amenitzat per la presentadora de Canal 9 Chus Lacort. L’escriptor Josep Usó i Mañanós ha guanyat el XII Premi de Narrativa Juvenil, dotat amb 9.000 euros, amb la novel·la Fàtima i Cristina; ha quedat finalista en este gènere Vicent Sanhermelando Bellver, amb

la novel·la Un pont sense baranes. M. Carme Arnau ha rebut el V Premi de Poesia pel poemari Paraules sota la pell de l’univers, dotat amb 6.000 euros i finançat per l’Editorial Tabarca. D’altra banda, l’escriptora valenciana de llibres infantils Teresa Broseta ha guanyat el III Premi de Teatre Juvenil amb l’obra Rellotge de cucut. El premi, de 4.500 euros, ha estat patrocinat per la Caixa Rural de Torrent. n

La Unió Musical de Torrent homenatja Ricardo Yago

E

n el XIV Concert Extraordinari de Nadal, organitzat per l’Ajuntament amb la Unió Musical de Torrent, el Club de Gerents i la Banda Simfònica, es va homenatjar Ricardo Yago, president de la UMT al llarg de vint-i-dos anys i artífex del fet que la banda torrentina siga una de les millors de la Comunitat Valenciana.

L’Auditori va acollir el 18 de desembre el XIV Concert Extraordinari de Nadal. El concert solidari va estar protagonitzat per l’homenatge a Ricardo Yago, fundador de la UMT i president des de 1989.

32

•

BIMTorrent

Ricardo Yago va rebre una placa commemorativa del seu pas i la seua gran labor en la Unió Musical de Torrent durant més de dos dècades, dedicada a la formació dels més jóvens, educant-los en la música i

fent d’ells unes grans persones.

El concert solidari, en el qual es van recaptar 7.000 euros a benefici de Caritas Interparroquial, va tindre èxit i fou un bon punt de referència perquè les orga-

nitzacions, entitats, societats i persones prenguen consciència de les distintes realitats del seu voltant. El públic va poder disfrutar d’una vesprada solidària i de bona música dirigida per José María Ortí Soriano. n Número 175 · Hivern 2011-2012

Es p o r t s

La Federación Española de Judo nombra al HERCA Mejor Club del Año 2011

Josep Millán recibió tres títulos en la Gala del Campeonato de Motodes 2011

E

l campeonato español de velocidad y otras categorias de motociclismo Motodes 2011 premió al torrentino Josep Millán con tres títulos en la categoría extreme: Campeón Nacional de Motodes, Campeón de la Comunidad y Campeón por Equipos.

La gala premiaba a este joven que ya es todo un orgullo para los torrentinos. El concejal de Deportes acompañó al ganador en la gala. n

E

l Club torrentino Herca, que ha cumplido su 45 aniversario, ha sido reconocido por la Federación Española de Judo como el Mejor Club de España de 2011 en un acto celebrado en Madrid. El reconocimiento, en la sede del Comité Olímpico Español, contó con el presidente del Comité Olímpico Español. En el acto también se entregó al concejal de Deportes, Enrique Carratalá, el Cinturón Negro 4º Dan de Judo. n

La III Jornada de controles provinciales de la Federación de Natación en Parc Central

E

l 14 y 15 de enero se realizó la III Jornada de los controles provinciales de la Federación de Natación de la Comunidad Valenciana (FNCV) en las instalaciones de Parc Central.

Participaron categorías infantiles y mayores de la capital de L’Horta Sud. Gracias al Club Natación Barracudas Torrent y a la Fundación Deportiva Municipal se ha promovido la homologación de la piscina de Parc Central para ser sede de la Federación de Natación de la Comunidad Valenciana en este tipo de eventos oficiales. En este control provincial participaron 14 clubes de la Comunitat. Los controles se realizaron en dos sesiones. Entre los participantes del club torrentino destacaron Rafael López Laserna y Mario Pérez Mora por los tiempos en las modalidades de 100 metros mariposa masculino y 100 metros libres masculino. n

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

33

Esp or t s

Dani Peña, subcampeón del campeonato de billar a tres bandas sub-17 de España

P

asados unos meses, felicitamos a Dani Peña, un torrentino de trece años que consiguió el segundo puesto en el Campeonato de Billar a Tres Bandas sub-17 de España realizado el pasado mes de octubre en Murcia.

Dani comenzó a jugar al billar hace dos años y pertenece al Club de Billar de Torrent. Desde el club se interesaron por él y lo federaron.

A pesar de su edad y del poco tiempo que lleva practicando este deporte apunta maneras y, según se dice, es inconformista y ambicioso en el juego. Este triunfo demuestra que puede llegar muy lejos. n

Torneo Benéfico entre veteranos del Valencia CF, y del Levante UD, y el Monte-Sión CD con periodistas de Superdeporte

E

l Torneo de Fútbol Benéfico, organizado por la ONG Mundosunidos se jugaba el 18 de diciembre en el campo de Fútbol San Gregorio de Torrent con los veteranos del Valencia CF, Levante UD, Monte-Sión CD y Periodistas Superdeporte.

Un proyecto para sufragar parte del gasto de construir un hospital en la India, Tres euros aportaron quienes acudieron al torneo en el que colaboraron los jugadores Fernando Giner, Ricardo Arias, Félix Ettien o Luis Rubiales, y también el equipo de Monte-Sión y periodistas de Superdeporte. El torneo enfrentó a los veteranos del Valencia CF con los del Levante UD y

34

•

BIMTorrent

al Monte-Sión CD con periodistas de Superdeporte, simultáneamente, en dos partidos de fútbol 7. La final se disputó en todo el cam-

po, entre los veteranos del Valencia CF y los del Levante UD. Los representantes de los cuatro equipos recibieron como trofeo La Torre

en miniatura. Los veteranos de los equipos de Primera División, ofrecieron las maquetas de sus respectivos estadios a la ONG. n Número 175 · Hivern 2011-2012

El Mercado Central de Torrent: historias de un mercado secular Jorge Sánchez Antúnez

E

l Mercado Central era el punto obligado de peregrinación en el comercio torrentino. Los supermercados aún no se habían extendido por la ciudad y las tiendas de barrio no suponían una competencia importante. Recuerdo sus dos plantas siempre llenas, especialmente los viernes.

El público fluía en cascada por sus escaleras, por sus pasillos, saliendo de los ascensores y aguardando su turno para realizar la compra. En aquel gigantesco mentidero la gente no sólo cargaba la cesta de alimentos sino también de otras comidillas, chismes y últimas novedades: alguien se había muerto, tal vecino estaba enfermo o fulanita tenía «una aventura» con un picanyero. Los rumores, murmullos y cacareos de los corrillos se entremezclaban con el coro de voces graves y agudas de los vendedores que cantaban las excelencias de sus productos para atraer la atención de los clientes: −¡Jureles, jureles frescos, guapas!, ¡Espinacas tiernas, son baratitas!, ¡Mirad nenas qué tocino blanco para el puchero!−. Pero por encima de todas aquellas gargantas sobresalía la del barítono de la ONCE pregonando los cupones del día: ¡Para hoy, iguales para hoy!

El mercado era grande cuando yo era pequeño y me parecían cientos, miles, las piernas que desfilaban por sus anchos pasillos exhibiendo aquellas medias y pantys de Marie-Claire anunciados en la tele. A menudo la quietud se apoderaba de la improvisada pasarela de mamás y todas se arremolinaban en torno al mismo puesto porque sus productos gozaban de mayor calidad que los de

Número 175 · Hivern 2011-2012

El Mercado Central en los primeros años 80. Archivo BIM TORRENT.

la parada de al lado; entonces tocaba esperar un buen rato la vez y el tiempo se hacía eterno. En los setenta, la clientela, sin ninguna profilaxis, escarbaba con sus propias manos entre la fruta y la verdura buscando las mejores piezas, alguien se colaba en el pescado y se

montaba la bronca y, en la primera planta, no faltaban los aspavientos por la subida de los huevos o del precio del pollo; un golpe certero, repentino, interrumpía las protestas… el hacha carnicera acababa de caer sobre el pescuezo de una gallina. − ¿Te corto también las patas,

reina?, preguntaba circunspecta la pollera cuyo mandil blanco estaba moteado por virutitas de vísceras.

Para no perderme ni tampoco acabar atropellado por ninguna estampida inesperada me agarraba a la falda de mi madre y eso que los carritos de la compra todavía no eran habituales, lo peor de no tenerlos serían los efectos para muchas amas de casa porque sus brazos acabarían desencajándose por el peso de sus bolsos como las piezas de un Tente. A veces había madres que abandonaban a sus retoños en el antiguo Ayuntamiento de la plaza Mayor para realizar la compra en el mercado del viernes menos atosigadas; ya se encargaría algún benévolo funcionario de cuidar a las desamparadas criaturas hasta que volviese la despreocupada progenitora. De aquellas bulliciosas mañanas, preescolar aún, conservo el olor a embutido fresco, a jamón serrano recién cortado y al aroma a bebé que desprendía el queso; a los arenques secos, a las tiras de bacalao salado y a las cebolletas en vinagre mientras me comía un Cropán en el puesto de pollos de la señora Carlota.

Continúa hasta la página 45 ➔

BIMTorrent

•

35

L

a construcción del Mercado Central respondió a un proyecto largamente gestado a fin de alojar a los vendedores que montaban sus tenderetes al aire libre y la urgente necesidad de contar con un establecimiento mayor para abastecer a una población que crecía desmesuradamente. El anterior mercado, al amparo de los porches que rodeaban La Torre hacía más de tres siglos, se había quedado pequeño, estaba destartalado y resultaba insalubre. Por fin, la ansiada obra se inauguró en diciembre de 1969. Sin embargo, se construyó con muchas deficiencias y en aquellos primeros setenta ya presentaba un aspecto decadente y sucio. El edificio del Mercado Central, rectangular, sobrio y gris, nunca representó una arquitectura señera en nuestra ciudad, en todo caso constituyó una manifestación más de brutalismo urbanístico en Torrent y en su centro histórico, herencia de los años del desarrollo. Durante sus cuatro décadas de existencia, se acometieron diversas reformas para mejorarlo y en los últimos tiempos se estudiaron diferentes proyectos para remodelarlo y adaptarlo a un entorno que hoy se pretende recuperar pero, en última instancia, se ha optado por derribarlo y levantar otro mercado con criterios más vanguardistas. El moderno edificio diseñado por el arquitecto sevillano Vázquez Consuegra suplirá a los viejos mercados de la plaza Mayor y, como aquéllos, permanecerá a la sombra de La Torre, testigo silencioso de generaciones enteras que han acudido al centro de Torrent para aprovisionarse de víveres. De la evolución de aquellos mercados y sus historias el BIM TORRENT, decano de la información local en la comarca, se hace eco en estas páginas.

El Mercado en la edad moderna: el pórtico de las carnicerías A

firman algunos de nuestros historiadores locales que el origen del mercado en Torrent es anterior al siglo XVII, a raíz de los documentos que revelan la construcción de unos porches alrededor de La Torre para alojar las carnicerías del municipio.1 Cuando se levantan aquellos porches, sobre el primitivo foso de la portentosa fortaleza, Torrent era una encomienda de la Orden de los Caballeros de San Juan del Hospital.

En 1233 el rey Jaime I había donado la alquería musulmana de Torrent a la citada Orden por su contribución a la Reconquista del territorio. Una vez adquirida, en 1248 los monjes guerreros otorgaron una carta puebla a las primeras familias de labradores cristianos que se instalaron en el lugar. En el documento se especificaban las condiciones de su dominio feudal y las prestaciones y servicios a los que quedaban obligados los torrentinos como vasallos suyos. Los medios de producción se convierten en posesión de los Hospitalarios y el comendador se erige en amo y señor representando sus intereses en cada una de las demarcaciones del dominio feudal de éstos, contará además con amplias facultades y control sobre la vida municipal. En el apartado comercial se reservarán el monopolio de carnicerías, hornos, tiendas, molinos…

Como explica José Manuel Iborra, todo era propiedad de los Hospitalarios y podían impedir la iniciativa de cualquier vecino que deseara instalar una tienda para vender al por menor2. Pasado el tiempo cedieron parte de estas instalaciones, concretamente la administración de las carnicerías en 1653, al Ayuntamiento a cambio de 170 libras anuales, o bien le cedieron la licencia para abrir nuevos establecimientos, ante la presión popular y el crecimiento de la población y del consumo. El régimen señorial se perpetuará en Torrent hasta 1847 y en este contexto de sumisión, bien avanzada la época moderna, el 30 de marzo de 1613 el comendador, Fernando Ruiz de Prado, a través de su procurador Pedro Ortí de Vera, concede, en documento autorizado por el es-

La Torre con el pórtico de las carnicerías y puestos del mercado hacia 1906.

Archivo Municipal de Torrent.

cribano de Valencia Juan Roselló, a las autoridades municipales, representadas por el justicia Vicente Andreu y los jurados Jacobo Ortí y Senent Irles, un patio de veinticinco palmos de ancho (5’66 m) y cien palmos de largo (22’65 m), situado en el corral del castillo para construir un pórtico en la plaza Mayor y cobijar las carnicerías en un lugar adecuado. Según el cronista José Royo3, que ha estudiado el documento de la concesión, entre otras condiciones se estableció poder construir el porche para la utilidad y la comodidad del lugar con la obligación de mejorarlo a expensas de los fondos municipales y poder utilizar las paredes de La Torre como soporte sin posibilidad de construir encima del tejado. La donación se hacía mediante enfiteusis4 con la obligación de pagar todos los años el día de Navidad la cantidad de tres sueldos y el reconocimiento por parte de las autoridades municipales del dominio mayor y directo del comendador sobre dicho porche.

Antes de la edificación del porche, conocido popularmente como el porxi,

Primera planta en 1991. Archivo BIM TORRENT.

36

•

BIMTorrent

Número 175 · Hivern 2011-2012

ya se haría plaza en el entorno de la Torre-castillo rodeada por sus muros, centro de la localidad y emblema de la población a partir del siglo XI. Al no existir un edificio que albergara el mercado, los carniceros sacarían sus tablas al aire libre y aquellos vecinos que podían vender sus frutos y verduras montarían sus paradas o mostrarían sus productos en cajones. El mercado, en el Torrent de la Edad Moderna, se parecería a los zocos musulmanes pero ni mucho menos alcanzaría la aparatosidad de su entramado, sería bastante modesto dado el reducido número de habitantes. Beguer Esteve recoge los datos de los censos de población de diferentes autores en fechas cercanas a la construcción del pórtico; señala que en 1565 había 211 hogares y 897 habitantes, en 1609 era 420 el número de casas y 1.785 personas y en 1646 las cifras arrojan 398 casas y 1.692 habitantes5. El volumen de transacciones tampoco sería alto, Torrent es una sociedad campesina, la carne no se consume a diario, no está al alcance de todos, y muchos lugareños se alimentarían con sus propios cultivos y con los animales que sacrificaban.

Aún así las cosechas no eran suficientes para satisfacer la demanda de la población y por eso era mayor el número de cosechas que entraban de otros municipios vecinos que las que se recolectaban en la localidad.

El botánico Cavanilles en las postrimerías del siglo XVIII señala que en Torrent se recogían «1200 cahices de trigo, 700 de maiz, 70 de cebada, 30 arrobas de aceyte, 660 de algarrobas, 30 de muy delicadas uvas, 120 de cebollas, 300 cántaros de vino, 70 libras de seda, y una cantidad considerable de alfalfa, melones y hortalizas»�.

Al despuntar el alba los vendedores levantarían sus mostradores y tenderetes para tenerlo todo preparado para la clientela femenina, que en su papel de organizadoras del hogar, acudiría temprano puesto que la reventa, aunque perseguida, hacía subir los precios y por tanto interesaba estar pronto en la plaza. Para cada comida se compraba lo preciso; nadie tenía despensa en casa y además existían dificultades para conservar los alimentos, motivo por el que las autoridades se preocupaban de asegurar la venta de los mismos en el mejor estado posible, de no proporcionar productos de buena calidad podían mandar a quemar todo el género.

Sabemos que en el último tercio del siglo XVIII cualquier vecino podía Número 175 · Hivern 2011-2012

Ejemplo de carnicería en el s. XIV. Ilustración del Tacuinum Sanitatis.

vender todos los días en su casa o en la plaza todo tipo de verduras y fruta seca como melones, brevas, manzanas, cerezas, albaricoques, guisantes, habas, membrillos y otros semejantes de cosecha propia o comprados fuera de la localidad, así como ofrecer determinados productos en el mercado que se organizaba los viernes7. En el siglo XIX Isidro Miquel aludirá a la variedad de productos en Torrent y «la abundancia y calidad de comestibles que se expenden en sus concurridos mercados»8.

Todo tenía un precio tasado y era muy raro que se autorizase a un vendedor a ofrecer cualquier cosa al precio que quisiera. La autoridad vigilaba y no permitía el menor fraude, ni en el peso ni en el precio. Los mostradores de carne, y de pescado si los había, estaban muy vigilados a fin de impedir que los mejores pedazos

se reservasen a clientes privilegiados, cosa que ocurría a menudo en cualquier mercado de la época, o que se vendiesen productos estropeados.

Los compradores que se acercaban a las tablas de la carne sabían que se iban a encontrar con ciertas categorías de aquella vianda a precios fijos porque así lo había establecido la autoridad municipal con los particulares, o compañías, que habían firmado un contrato a cambio del monopolio del aprovisionamiento. En este sentido en 1781 las autoridades torrentinas arrendaron el abastecimiento de la carne de carnero a Batista Criado, pastor y vecino de Paiporta, por un año 9 y a Miguel Tisné de Torrent el derecho de venta de carne de cerdo por un año y cuatro meses en 178210.

En las carnicerías, el derecho de pilón11 que le correspondía al comendador, facultaba la matanza de reses en el matadero. El que se quedaba con el derecho de vender carne de carnero u oveja era el que ofrecía la libra de carne a menor precio durante todo el año. Las condiciones estipuladas en los contratos eran muy precisas y si el abastecedor o vendedor no las cumplía en sus diferentes cláusulas solía sancionarse con una multa elevada. El abastecedor de carne de carnero le proporcionaba también buey y ternera al tablajero o carnicero que tenía la obligación de vender a cualquier persona que le solicitara tal carne, tanto de Torrent como forastera, la cantidad necesaria sin que nunca pudiera faltarle, al precio de cincuenta dineros por

La familia Royo Yago en una mesa de carnicería en la plaza Mayor, junto a la Torre, 1898. Torrent, imatge gràfica: la gent i la ciutat, (1860-1960), 1998.

BIMTorrent

•

37

libra bajo pena de tres libras cada vez que faltara carne o la vendiera a un precio mayor, a excepción de que hubiera bula pontificia que autorizara a comer carne en Cuaresma, pudiendo venderla a dos dineros por libra12. La facultad de nombrar cortantes de carne de carnero, que se vendiera y pesara en las carnicerías era privativa de los capitulares del Ayuntamiento, sin intervención del abastecedor. Los cortantes debían estar en las carnicerías todos los días de venta de carne hasta las diez de la mañana y desde las dos hasta la puesta de sol. De las vísceras se vendían los livianos con los corazones y los sobrecorazones y las cabezas con las lenguas. El abastecedor les proporcionaba a los carniceros «la cabeza y la lengua por catorce dineros; el liviano con el corazón y el sobrecorazón por doce dineros; y los quatro pies de cada carnero por seis dineros». Por otro lado, el arrendatario de la carne de cerdo debía de proporcionar para el consumo de sus vecinos toda la carne de cerdo necesaria «como es: tocino, morcillas, lomo y longanizas, por los precios; la libra de tocino y morcilla del peso de a treinta y seis onzas por precio de cinquenta y siete dineros valencianos; y la de lomo y longanizas del mismo peso, por sessenta y ocho dineros valencianos» si el peso era mayor o la carne no era de calidad se le multaba con tres libras. José Manuel Iborra indica que el Ayuntamiento también vigilaba la calidad del embutido, así las morcillas, habían de tener una parte de carne y sangre y dos de cebolla preparada con las especias correspondientes.

A finales del XVIII, cuenta, que si los vecinos mataban un cerdo para su venta tenían que pagar ochenta y seis dineros por arroba de carne y pagando esa misma cantidad podían vender los jamones en la plaza13.

A lo largo de la Edad Media en los Fueros y Ordenanzas de casi todas las ciudades españolas aparecen disposiciones de tipo sanitario y como consecuencia surgen varios personajes que se perpetuarán en el tiempo, encargados de vigilar los mercados y la calidad de los alimentos.

En Torrent dos de las instituciones municipales encargadas de la venta y del control de los mercados y la sanidad alimenticia durante la época foral fueron los jurados y el mustaçaf. Bajo el control de los jurados quedaba el funcionamiento de los establecimientos públicos: hornos, 38

•

BIMTorrent

MONEDAS VALENCIANAS Dinero (diner): Unidad de pequeño valor. 240 dineros equivalen a 1 libra.

Libra (lliura): 1 libra tiene 20 sueldos. 17 libras equivaldrían hipotéticamente a 64 pesetas.

Sueldo (sou): 1 sueldo tiene 12 dineros.

MEDIDAS Arroba (rova o arrova): Equivale a 12,780 kgs. Para el aceite son 11,93 kgs.

Cahíz: (Cafís): Se utilizaba para la medida de cereales y equivale a 201 litros.

Cántaro (cànter): Se utilizaba para medir vino, equivale a 10,77 litros.

Celemín: Es una mediad de capacidad de granos, semillas y otras cosas que hace la duodécima parte de una fanega y se divide en cuatro cuartillos.

Libra: (lliura): Como unidad de peso 1 libra equivale a 355 gramos.

Onza (unça): Medida de peso que equivale a 30 gramos. carnicerías, tiendas, tabernas, etc.

Elaboraban los correspondientes estatutos para el mantenimiento de la salud de la población, multaban y si era menester embargaban los géneros que no guardasen las condiciones adecuadas o asesoraban en el avituallamiento de carnes y trigo a la población. La figura del mustaçaf tiene su origen en el musthasib árabe y con la conquista de Valencia se extiende a otras ciudades y lugares de la Corona de Aragón. Velaba por la buena calidad de los alimentos, especialmente las carnes, el pescado, las frutas, el pan y, en general, sobre todos los productos comestibles perecederos por ello inspeccionaba tanto las carnicerías, hornos, tiendas… como los alimentos que se vendían en el mercado. Sabemos por las numerosas instrucciones del

Llibre del Mustaçaf de la ciudad de Valencia, igualmente aplicables en Torrent, que se prohibía vender una carne por otra, ni meter añadidos, el vender carnes mortecinas; la leche no debía estar aguada, castigándose esta falta con su derrame; mezclar pescado salado con fresco y las hortalizas no se podían vender mojadas, ni con tierra, la fruta seca no podía venderse amontonada, sino a rasero.

También tenía la misión de vigilar la fidelidad de pesas y medidas que se usaban en la población y distribuía minuciosamente los espacios de venta de los diferentes productos de la plaza. La popularidad o impopularidad del mustaçaf derivaba de lo relativo a su inspección del peso de los artículos en venta. El magistrado merodeaba entre las tablas o cajones del mercado o cualquier puesto y vendedor y clientes sabían que era muy probable que, terminada la venta, tomaran el artículo comprado para remedirlo o repesarlo, con la esperanza de que anduviese escaso. De manera que era fácil que se armara un gran alboroto, se denunciara, y al tablajero o al vendedor le caía la multa establecida. La multa o calonia era la pena favorita del mustaçaf, por la sencilla razón de que carecía de sueldo fijo, quedándose con un tercio de lo multado. Al abolirse los Fueros en 1707 la misión de los jurados y del mustaçaf pasaron a sus equivalentes, regidores y almotacén y aunque los regidores primero y los concejales después heredaron algunas de sus atribuciones, como lo concerniente al repeso, la mayoría de ellas fueron pasando a otras autoridades y organismos.

Número 175 · Hivern 2011-2012

Un Mercado con solera: el Mercado de los viernes E

l mercado de los viernes ha gozado de una extraordinaria popularidad en Torrent y en otras localidades de la comarca durante siglos y ha atraído, generación tras generación, a un numeroso público deseoso por adquirir los artículos que ofrecían sus vendedores ambulantes, arracimados en torno a los porches de La Torre, a precio de ganga.

El articulista del semanario Torre en los años cincuenta lo consideraba un mercado sin parangón «sin pasión lo digo: no he visto otro mercado o feria semanal como “Nuestro Mercado” que desde tiempo inmemorial viene celebrándose todos los “Viernes”» 14. Sobre su origen José María Ibáñez Clemente, director del Boletín de Información en la década de los sesenta, decía que surgió a finales del siglo XIX para animar el mercado ordinario y estimular las transacciones comerciales, pero ya Pascual Madoz, ministro de Hacienda en 1855, apuntaba a propósito de Torrent en su monumental Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar publicado entre 1846 y 1850, la celebración de un mercado semanal los viernes. Las primeras noticias sobre el mercado semanal de los viernes datan de 1780 a partir de un expediente de arrendamiento de una tienda de especiería existente en la actual calle de Fray Luís Amigó a favor de Josep San Miguel15. Estas tiendas despachaban todo tipo de productos y eran similares a las tradicionales de ultramarinos. Las tres especierías existentes en Torrent debían expender sus mercancías utilizando como referencia los precios de la ciudad de Valencia y estaban obligadas a tener: «todo género de legumbres, quesso, assí de Mallorca como de Cerdeña,

Número 175 · Hivern 2011-2012

El mercado del viernes en 1960. Foto Cardona.

El mercado del viernes a los pies de la Torre poco antes del derribo de los porches a finales de los años sesenta. Revista de Fiestas Patronales, 1978.

atún, abadejo, sardinas, aceyte, arroz, pimienta negra y colorada, azafrán, canela, clavos, sémola, farro, fideus, almendras, piñones, avellanas, miel, azúcar, almidón, jabón, higos, pasas, nuezes, papel de escribir y de estraza, plumas para escribir, clavos de yerro y cintas de hiladillo y sedas de todos los colores y hechuras». El arrendatario de la tienda podía vender también cualquier clase de pescado fresco y salado así como confituras, miel y azúcar y nadie en Torrent podía vender, bajo la consiguiente multa, los géneros ni mercadurías propios de las especierías para no perjudicarles «a exepción del día viernes de cada semana en que se hará mercado público en dicha plaza Mayor» Durante esa jornada los vecinos y forasteros podían hacer sus negocios libremente en la plaza y ofertar cualquier mercaduría y productos aunque fueran los mismos que dispensaban las tiendas de especiería, sin pagar por ello derecho alguno. Los arrendatarios si querían vender en el mercado no podían bajar el precio de sus productos en todo el día natural del mismo a como lo habían vendido en el día anterior. El contrato, igualmente, explicitaba cómo debía vender los productos de las especierías que se sacaran a la plaza en el día de mercado, así «el arroz, aluvias, garbanzos y demás legumbres y nuezes es por zelemines y medios zelemines; la pimienta negra por onzas; el azafrán por cuartos de onza; el azeyte por libras y medias libras; los higos y pasas por libras y medias libras; el atún y abadejo por libras y medias libras; las sardinas por docenas y medias docenas; el azúcar y miel por libras y medias libras; y los clavitos y canela por cuartos de onza y no en menor proporción».

BIMTorrent

•

39

Vendedores en el mercado del viernes y la calle Baviera durante el mercado de los viernes en 1966. Revista de Fiestas Patronales, 1970-1971.

Los vendedores ambulantes llegaban desde todos los rincones. Primero fueron los huertanos, artesanos y quincalleros quienes ofrecían sus artículos, pero a lo largo del tiempo los productos se diversificaron y los tipos humanos que inundaban el mercado, también. Tal y como describe Hermenegildo Miquel, en la primera mitad del siglo pasado, acudían los agricultores torrentinos cargados con sus serones, sacos y cestas de hortalizas, legumbres y frutas que cosechaban en sus huertas, para venderlos y comprar con el beneficio de la venta: telas, ropas, alpargatas, zapatos y especias; los recoveros profesionales y caseros ocasionales, con sus timoratos pavos, patos, gallinas, pollos y conejos metidos en banastos y los huevos de las gallinas de la huerta; los vendedores de frutos secos con sus castañas, avellanas, nueces, 40

•

BIMTorrent

higos y pasas; los cerealistas y los dedicados a la venta de comestibles, los vendedores de salazones y pescados; los especieros murcianos, manchegos y extremeños, con sus pimientos, dulces y picantes, azafranes, canela, pimiento, clavos y otras especies para el condimento de los guisos; los caldereros con sus paellas y calderos, trébedes, parrillas y palas; los alpargateros, zapateros, talabarteros y herreros; los cacharreros o peroleros de Alaquàs; los tinajeros y los vendedores de loza basta y entrefina de Manises; los buhoneros y quincalleros, «cuyos productos y chucherías, son de segura venta por constituir el ornato y embellecimiento de las guapas y sobre todo de las feas», los vendedores de tejidos, que montaban sus puestos como auténticas tiendas provistas de telas desde la más modesta a la más rica; los vendedores de retales que hacían su

agosto por lo barato de sus piezas; los sacamuelas, los herbolarios y las gitanas que echaban la buenaventura. Entre las once y las doce, ayer como hoy, el mercado estaba en plena efervescencia y entre el ir y venir de la gente, los gritos y las gesticulaciones de los que pregonaban sus mercancías, se colaban «los descuideros, carteristas, mecheras, timadoras de la “tela” y del “dos” y otros amigos de lo ajeno para robar a las sencillas y buenas gentes»16. Un ejemplo de la vitalidad del mercado de los viernes lo comenta Ibáñez Clemente al observar a un vendedor ambulante que ofrecía, con micro en mano, un cortador de patatas, haciendo demostraciones de lo bien que cortaba su instrumento y que entre las 9 y las 12 de la mañana había agotado las quinientas piezas de su mercancía17. Juguetes, discos, bolsos, monedas, también tendrían su lugar

en épocas más recientes. Al comenzar los años setenta, los casi trescientos puestos del mercado se extendían en torno a La Torre, la plaza Colón, calle Cervantes hasta la Estación y la plaza del Maestro Giner desde la esquina de la Calle San Cristóbal hasta frente a la Casa de Cultura actual pero sin lógica y con anarquía, así que la primera Corporación de la Democracia lo reestructuró, pues igual se vendía fiambre junto a productos de droguería.

Se acordó que las frutas y hortalizas se vendieran en la calle Raimundo de Peñafort; confecciones y otros complementos, en la calle Baviera; animales domésticos y similares, en la calle Colón; zapatería y vestidos, en calles Cervantes y Santo Domingo; herboristería y similares en la plaza Mayor. Algunos comercios del centro, celosos de la competencia del mercadillo, también sacaron sus artículos al exterior.

Número 175 · Hivern 2011-2012

El Mercado y sus reformas entre los siglos xix y xx A

mitad del siglo XIX Torrent ofrecía un aspecto de manifiesto deterioro. Isidro Miquel Casanova, que fue secretario del Ayuntamiento, se extrañaba de que en cuarenta años no sólo no se había hecho ninguna obra pública en el pueblo sino que tampoco se habían realizado mejoras en los pocos edificios que existían en el Torrent de 1841; hasta la casa consistorial, decía «se observaba hecha un asco que daba vergüenza mirarla». Atribuía aquel abandono a los avatares del siglo: la Guerra de la Independencia (1808-1814), el Trienio Liberal (1820-1823), la primera guerra carlista (1833-1840) y a la indiferencia o la falta de fondos públicos. Uno de sus primeros objetivos fue alejar el matadero municipal del centro del pueblo pues era un foco de infección en un lugar tan concurrido como la plaza Mayor donde estaba ubicado «en el ángulo que forma la torre de la cárcel del partido, y la entrada de la misma junto al porche».

En 1848 se restauraron los porches construidos en el siglo XVII. Reproducción de La Torre en la obra Valencia de Teodoro Llorente publicada en 1889.

Los porches reformados en 1848 fueron derribados en 1908 porque se habían quedado pequeños para albergar el mercado.

Foto de 1906 aprox. Un segle de fotografia i fotógrafs a Torrent (1839-1939), 2010.

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

41

El matadero contenía una balsa, a la puerta de la cárcel, en la cual se «vaciaban los excrementos de las tripas, exhalando como era consiguiente una fetidez intolerable» �. En los veranos realizar la compra no sería una misión agradable, al hedor asfixiante se uniría una avalancha de moscas pegajosas y atolondradas que volarían entre las morcillas y el pescado, numerosas en una sociedad que convivía habitualmente con animales de granja. Los días de lluvia, en cambio, la plaza se convertiría en un barrizal hasta que se adoquinó en 1888. Del aspecto del porche de las carnicerías también se lamentaba «estaba completamente asqueroso» y describe su estado «además de tener unos grandes hoyos en el intermedio de los arcos, con un pasillo en medio que sólo podía transitar una persona, no tenía ventilación por la parte de mediodía, en la cual sólo había un pequeño portillo». Desde que se construyeron no se habían restaurado y además soportaban desde 1846 las instalaciones de los juzgados.

En 1848 se llevaron a cabo las obras de remodelación, se quitaron los hoyos y se construyó de nuevo el arco en la parte de mediodía para darle más ventilación. En 1864 se embaldosó todo el piso y en 1865 se construyó un rastrillo de piedra para colocar en fila las mesas de expender carnes y otro mucho más ancho enfrente de la entrada de la cárcel que se destruyó durante el Sexenio Revolucionario (1868-1874)19.

No obstante, la reforma, los porches se habían quedado pequeños para acoger el mercado y no estaban bien acondicionados para el volumen de negocio y el aumento de la población, por lo que antes de que acabara el siglo se levantaron algunas voces que proponían construir un nuevo establecimiento. En diciembre 1899 el periódico conservador La Crónica anunciaba que el Ayuntamiento había ultimado el proyecto de construcción de un gran Mercado en la plaza Mayor20. En abril de 1900 su homólogo El Regional comentaba que a falta de otro sitio mejor podía emplazarse en la plaza del Arrabal y ponía como modelo el mercado construido en Picassent que «además de los buenos servicios que presta, constituye un ornato muy aceptable y decente…»21 aunque matizaba sobre su coste «que no sea tan notable como el de Cullera, que ha costado treinta mil duros, ni tan pequeño como el de Picassent, que no sabemos lo que cuesta»� y proponía, de acuerdo con las técnicas arquitec42

•

BIMTorrent

María Silla Mora en su puesto de verduras y hortalizas bajo el porche, 1960.

Torrent, imatge gràfica: la gent i la ciutat, (1860-1960)

El mercado bajo los últimos porches que se construyeron en La Torre, 1966. Archivo BIM TORRENT.

tónicas en boga, que el mercado se construyese cubierto de hierro en el punto más apropiado de la localidad y «que reemplace al que hoy existe, y en el cual se expendan todo el día los artículos de abasto necesarios»�. En 1908 el profesor Francisco García Collado también consideraba que los porches se habían quedado pequeños para el cometido por el que se construyeron en el siglo XVII al aumentar la población por lo que de nuevo la mayoría de los carniceros vendían la carne en mesas instaladas al aire libre. Urgía igualmente que los presos fueran desalojados de la cárcel y se derribaran los porches adosados al edificio que tanto la afeaban24. En el mismo senti-

do se pronunciaba Silvino Beneyto y Tasso, frente a la idea descabellada de derribar La Torre, «se agita otra vez y con insistencia la idea, entre las autoridades y vecinos de la población, de querer demolerla, cosa que no creo que hoy este proyecto sea de fácil logro, pues para llegar a este caso, habría necesidad de gastar algunos miles de pesetas, no sólo en la demolición, sino en la construcción de otra cárcel, juzgados y de más dependencia, que están hoy en el recinto de la torre...»

Insistía que lo auténticamente necesario era demoler los porches y construir un nuevo mercado «Aún cuando esta torre carece de todo adorno, dada su solidez e importancia histórica, Número 175 · Hivern 2011-2012

¿no sería conveniente, no solo no demolerla (como opinan muchos) sino hacer desaparecer de su alrededor el porche y demás edificios, y dejar a ésta limpia y airosa, con el objeto de construir un buen mercado revestido de todos los adelantos modernos?»25.

Finalmente la demolición de los porches se hizo efectiva en diciembre de 1908 pero no se construyó el mercado en otra ubicación sino en su entorno tradicional, bajo unos nuevos porches formados por planta baja y piso para instalar las dependencias judiciales.

En marzo de 1909 las obras de la cárcel y del mercado central avanzaban a buen ritmo como informaba la prensa «adelantan rápidamente, merced al celo e interés que en su pronta terminación están demostrando los dignos señores alcalde y juez de primera instancia»�. Carlos Sarthou Carreres ya podrá contar en su Geografía del Reino de Valencia que los viejos pórticos que rodeaban La Torre «han sido sustituidos por otros más modernos, que cobijan á las vendedoras del mercado y sostienen las dependencias y oficinas del juzgado»27. Sin embargo, las recientes instalaciones no solucionaban el problema de la falta de espacio en el mercado porque Torrent seguía aumentado la población y el consumo.

En 1948 el semanario falangista Torre recordaba el eterno proyecto de un mercado para Torrent «Hay un proyecto de mercado en Torrente de no sabemos qué año y que, según nos enteramos posteriormente ha quedado en agua de borrajas […] por falta de terreno.» Se lamentaba de que en el municipio no existieran unos locales que reunieran unas condiciones mejores para instalarlo ya que no se encontraba en el lugar más adecuado «pues cualquiera que haya de venir a Torrente a despachar asuntos oficiales no le puede causar buena impresión un mercado como el nuestro y en el lugar céntrico donde se encuentran todas las oficinas oficiales y semioficiales» e ironizaba sobre el retraso del proyecto «que desde que se proyectara, a ladrillo por día, nos parece que hubiéramos tenido un mercado tan capaz como el mejor y más despejado del mundo.» También denunciaba la costumbre de sisar de algunos vendedores y la necesidad de una mayor inspección en el sistema de pesos y es que los hábitos no cambiaban a pesar del trascurso de los siglos «nuestras amas de casa, se quejan del encarecimiento del mercado, no ya solamente por los precios, sino por la Número 175 · Hivern 2011-2012

forma de pesar de los vendedores.»28 El semanario se quejaba del mal acondicionamiento del mercado porque habían aumentado la importancia de las transacciones comerciales efectuadas «en nuestro pobre y destartalado mercado, que el espacio se ha hecho pequeño y la instalación precaria y antihigiénica» y pedía soluciones «No es decoroso, ni útil, ni higiénico, que todos los días, por imperativa de insuficiencia del actual mercado y de su mal acondicionamiento, se encuentre la plaza del Caudillo con una suciedad impropia de tal lugar. Suciedad motivada, pese a la rapidez de la brigada de limpieza, por la importancia del mercado y del pequeño puesto disponible.

Lo que hace que las mercancías se hacinen y ocupen lugares de las cercanías, como aceras y calzadas, que le dan un aspecto de zoco marroquí en desorden múltiple»�.

El proyecto del mercado aún tardaría en plasmarse sobre el papel algunos años más. En el anteproyecto de

presupuestos de 1958 la partida destinada a este fin ascendía a 1.889.282, 43 pesetas (11.354,82 euros) 30 pero no fue hasta el 30 de septiembre de 1964 cuando se aprobó por el pleno del Ayuntamiento el proyecto del esperado mercado que ascendió a 7.163.237,36 pesetas (43.051,92 euros) 31, incluidas las expropiaciones que se llevaron a cabo. El encargado de su redacción fue el arquitecto municipal Carlos E. Soria Pérez y el emplazamiento escogido, entre las calles Cervantes, Baviera y la plaza Colón, respetaba la tradicional ubicación del mercado en el centro de la ciudad pero desalojándolo de los porches, los cuales tenían los días contados para que La Torre recobrara su aspecto primigenio. En 1967 las obras ya estaban en marcha. Entretanto, el Boletín de Información barajaba varias posibilidades para denominarlo: Mercado Central, Mercado de Colón y Mercado del Castillo32 y así distinguirlo de los otros mercados existentes en

Derribo de los porches en 1968.

Ilustración del proyecto del Mercado Central. Revista de Fiestas Patronales, 1968.

BIMTorrent

•

43

la ciudad, el Mercado de El Vedat y el Mercado de San Gregorio. Finalmente, en los últimos días de diciembre de 1969 abría sus puertas el Mercado Central. La nueva instalación contaba con dos plantas y un total de ciento dieciséis puestos o palcos. La planta alta estaba destinada a la venta de ultramarinos y carnicerías, y los bajos, a pescaderías y verduras. Para el mejor funcionamiento del mercado se recomendaba que «tuviera otros aires más acordes con el momento actual, relativo a la presentación de los productos, calidades, precios y peso de los mismos, con una mayor vigilancia y severidad si cabe, de las inspecciones sanitarias, eliminando todo intrusismo, regulando la competencia legal, dentro de un mismo marco de tributos e impuestos» y que tuvieran preferencia los labradores que desearan vender directamente sus productos sin necesidad de intermediarios33.

Sin embargo, de nuevo, en el Torrent de la industrialización y de la explosión demográfica, el mercado no respondió a las expectativas de los consumidores de los primeros setenta. El edificio se había diseñado para llegar hasta la calle Santo Domingo pero las presiones vecinales dificultaron la ejecución de un proyecto más ambicioso, lo que originó una construcción raquítica y a pesar del volumen de ventas, al principio los ciudadanos y los vendedores lo infrautilizaron puesto que no reunía las condiciones óptimas para el comercio. Hasta 1982 carecería de luz eléctrica y de instalaciones sanitarias mínimas y además se cometían irregularidades porque se traspasaban puestos sin conocimiento del Ayuntamiento o se procedía a la venta fraudulenta de alimentos, principalmente de pescados, asunto que fue atajado por la inspección continua de la Policía Municipal y la colaboración de los usuarios.

Todas estas anomalías fueron solventándose durante los ayuntamientos de la democracia.

La planta baja a finales de los 80. Archivo BIM TORRENT.

El 29 de junio de 1999 se inauguraba la enésima reforma del Mercado Central. Archivo BIM TORRENT.

44

•

BIMTorrent

Número 175 · Hivern 2011-2012

Para tal fin se elaboraron normativas referentes tanto a la conservación del recinto en un estado decoroso, como la garantía del cumplimiento de unas bases técnico-sanitarias mínimas que debían ser observadas por todos los vendedores en beneficio de los derechos del consumidor y se reguló el orden de carnicerías, pollerías, fruterías y verdulerías, lácteos y pescaderías. También se dictaron normas para sacar las basuras, ordenar cajones, instalación de bancos y macetones. En los primeros ochenta se pintó el mercado por dentro y por fuera, se construyeron rampas para los carritos, se mejoró el alumbrado, se instalaron alarmas y se bajaron los techos con planchas de escayola para mejorar la estética y evitar la acumulación de suciedad, al tiempo que se tomaban medidas de limpieza e higiene y desinsectación para acabar con moscas y mosquitos en verano. El mercado debía combatir sus deficiencias y ganar tanto en higiene como en atractivo para captar a un público cada vez más exigente. Durante la década de los noventa este empeño por mejorar el aspecto no decayó y se realizaron varias reformas. De este modo, el 21 de marzo de 1990 se inauguraba una ambiciosa remodelación, esta vez eran reformados treinta y seis puestos correspondientes a la sección de frutas y verduras y a la pescadería todos ellos recubiertos de mármol. Aún así el mercado no despegaba. En 1999 se reformó de nuevo, se reordenó, y se cerró la primera planta.

El mercado de nuestros días goza todavía de un público fiel y ha sabido readaptarse, con calidad y cercanía al consumidor, frente a la competencia de supermercados y grandes superficies. Modernidad y tradición, atractivo, calidad y precios óptimos serán objetivos para que el Mercado Central del futuro mantenga su secular servicio abasteciendo a los ciudadanos con los mejores alimentos, y siempre resguardado al abrigo de nuestra Torre. n

Número 175 · Hivern 2011-2012

notas 1 SANCHIS ALFONSO, José Ramón y ROYO MARTÍNEZ, José, «El “mercat de Torrent” a finales del siglo XVIII (I)», BIM TORRENT, núm. 10, 1981, p. 10. (en nota núm. 1 a pie de página).

2 IBORRA LERMA, José Manuel, Historia básica de Torrent, Torrent, 1982, p. 61.

3 ROYO MARTÍNEZ, José, «Crònica Torrent», BIM, Torrent, núm. 96, 1993, p. 21. El texto original, transcrito al latín, en Febrer ROMAGUERA, Manuel V., FERNÁNDEZ ARAGÓN, Miguel, ROYO MARTÍNEZ, José y SANCHIS ALFONSO, José Ramón, «Document 105». Torrent i Els seus documents (1233-1847), 2003, pp. 109-110.

4 El establecimiento enfitéutico consistía en un contrato de cesión del dominio útil de un inmueble mediante el pago anual de un canon.

5 BEGUER ESTEVE, Vicente, «Sant Lluís Bertrán i Torrent». Obra Completa, vol. IV, 2003, p. 169. La elaboración de los censos de este periodo no son fiables porque no se realizaban por personas sino por hogares. Para obtener el número de habitantes se calcula una media de tres o cuatro personas por casa.

6 CAVANILLES, Antonio José, Observaciones sobre el Reyno de Valencia, tomo I. Valencia, Albatros, 2002, p. 160.

7 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 161», Op. cit., p. 184.

8 MIQUEL CASANOVA, Isidro, «Memoria sobre la villa de Torrent» (introducción y transcripción de J. R. Sanchis Alfonso y José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 6, 1988-1990, Torrent, 1991, pp. 15-16.

9 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 172», Op. cit., pp. 204-208.

10 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 174», Op. cit., pp. 210-213.

11 Impuesto que pagaba el municipio al comendador para administrar las carnicerías.

12 SANCHIS ALFONSO, José Ramón y CHUST BLASCO, Pasqual J., «L’abastiment de carn al lloc de Torrent segons els arrrendaments de 1776 (I)», BIM TORRENT, núm. 42, 1984, p. 14.

13 IBORRA LERMA, José Manuel, Op. cit., p. 63.

14 MIQUEL COMES, Hermenegildo (bajo el pseudónimo de Don Gil Do), «El mercado del viernes en Torrente». Torre, núm. 221, 1952, p. 2.

15 FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. et alii, «Document 161», Op. cit., pp. 182-185.

16 MIQUEL COMES, Hermenegildo, op. cit. p. 2.

17 IBÁÑEZ CLEMENTE, José María, «El mercado de los viernes, un hervidero de gente y un extraordinario centro comercial». Revista de Fiestas Patronales, 1971.

18 MIQUEL CASANOVA, Isidro, Op. cit, p. 72.

19 MIQUEL CASANOVA, Isidro, Op. cit, p. 76.

20 «Noticias». La Crónica, 23 de diciembre de 1899, núm. 12, p. 8 en Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910), 1997.

21 «Intereses locales». El Regional, 15 de abril de 1900, núm. 7, p. 3 en Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910).

22 «Intereses locales». El Regional, 20 de abril de 1900, núm. 8, p. 2 en Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910).

23 «Intereses locales». El Regional, 13 de mayo de 1900, núm. 10, p. 2 en Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910).

24 RODRÍGUEZ MOLINA, Mª José y SANCHIS ALFONSO, José Ramón, Un segle de fotografia i fotógrafs a Torrent (1839-1939). La seua relació amb la ciutat de València. Torrent, 2010, p. 349 y 372.

25 ROYO MARTÍNEZ, José, Torrent en la prensa de Valencia. La Voz de Valencia (1901-1917), Torrent, 2006, pp. 498 a 500. Silvino Beneyto escribe bajo su pseudónimo de Óscar.

26 ROYO MARTÍNEZ, José, Op. Cit., p. 533.

27 SARTHOU CARRERES, Carlos, Geografía del Reino de Valencia. Tomo II, Barcelona (s. a.), pp. 875-876.

28 De la Villa, Juan, «Ventanal a la calle. El mercado». Torre, 16 de octubre de 1948, núm. 12, 1948, p. 1.

29 «El mercado de abastos». Torre, 14 de julio de 1951, núm. 153, p. 1.

30 «Información Municipal». Boletín de Información, núm. 5, 1958, p. 2.

31 «Selección de acuerdos». Torrente. Boletín de Información, 1964, septiembre, p. 2.

32 «Un nombre para el mercado». Torrente. Boletín de Información, 1967, noviembre, p. 1.

33 RUBIO PUCHE, Pedro, «El nuevo mercado municipal». Torrente. Boletín de Información, 1967, noviembre, p. 6.

BIMTorrent

•

45

To r re n t

al

Cor

L’altra cara del Mercat

VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

Si tots el pobles han tingut un centre neuràlgic, un punt de trobada i de pas obligat, dels ciutadans en general i de les dones en particular, eixe lloc sense dubte és el mercat. El cor dels torrentins també batega gràcies a l’energia i la vitalitat que ens aportaven els aliments que els llauradors i botiguers ens posaven al nostre abast. Fruites i verdures de les nostres terres, i peix i marisc de la mar més propera. Hui, esta foto tan romàntica i nostàlgica, es desvirtua –esperem que poc– per uns llocs que d’uns anys cap ací ens han canviat el paper d’estrassa de les parades del mercat per la cel·lofana, el plàstic i el suro artificial: es diuen “grans superfícies”.

E

l Mercat de Torrent és notícia en estos últims temps: actes públics, falta d’espai, enderrocaments, projectes, instal·lació provisional, restes arqueològiques… mare meua! Quins embolics...

A mi, també m’agradaria parlar del Mercat, però només de parets cap afora, de les coses que passaven a les dones i als hòmens torrentins, i sobretot als xiquets, al voltant del Mercat.

Per raons de la faena dels meus pares, de xicotet vivia al carrer de Sagra, a la casa de la meua iaia Maria i de mon tio Julio (que aleshores era fadrí), així que tenia la plaça del Mercat a 100 metres. Una plaça del Mercat àmploa i espaiosa, sense trànsit de cotxes i amb un porxi que protegia les botigues (que les anomenaven casetes) i els clients de les inclemències meteorològiques; amb el parc infantil de l’avinguda, es podia dir que eren els dos parcs d’atraccions més importants de Torrent.

La Torre, els porxes i les casetes del Mercat. Any 1960.

El ritual era acabar l’escola a Santo Tomás de Aquino, i si D. Enrique o D. Fernando no t’havien castigat, passar pel berenar que tenia a punt la iaia –codonyat, carabassat, xocolate en pols i llet condensada, plàtan…– i, entrepà en mà, als porxis a buscar els companys de sempre, i una vegada els agranadors havien netejat la plaça, a jugar al joc que estiguera de moda en el moment. L’escondite, el “parao rescatao”, la pareteta, els galls, les caniques –també conegut per les boletes o el guà–, la trompa, el punxó, cromos, bufos, i fins i tot caçar vespes, i, com no, contar-se historietes i aventures que foren de veres o inventades; tant era, no feia falta demostrar res. Tot açò era el que tocava fer, perquè no teníem televisió, ni consoles, ni brioixeria industrial… ni ganes tampoc! Tampoc no hi havia cap problema de seguretat: podies beure de les fonts, i si feies alguna maldat, algun veí o veïna et portava a casa de l’orella.

El mercat del divendres pels anys 50 en plena activitat. La Torre era la presó, davall el porxe i les casetes, dalt els Jutjats i la vivenda de la família Gutiérrez, i el tendal el Gran Café. La part de darrere del Mercat també s’omplia els divendres. Esta és la plaça de Colón l’any 1955.

46

•

BIMTorrent

Número 175 · Hivern 2011-2012

Nelo “Quarta” i Maria “La Benifaionera” han venut en les casetes i també al carrer. En la foto apareixen al carrer de Cervantes, enfront de “Casa el Coixo”.

Feli i la seua mare, Maria, a la parada del Mercat. Encara que estava especialitzada en llegums, podem vore que venien de tot.

Un personatge omnipresent en la vida pública de Torrent va ser Antonio Gutiérrez Pérez. Treballà pel poble sense escatimar esforç ni energies.

Va ser funcionari municipal, alguatzil, cap d’obres, del Sindicat de Barbers, i en l’entorn de la Torre i del Mercat va ser el carceller de la presó i cobrador de les parades del Mercat. Vivia dalt del porxe amb la seua dona i els seus quatre fills. En la foto de l’esquerra el podem vore quan era responsable de les festes del poble, i en la de la dreta amb l’uniforme de la Creu Roja (és el primer començant per la dreta).

Però, seguint amb els xiquets, hi havia raons per a rondar el porxi del Mercat tan sovint, i és que eixes raons eren… dos paradetes!!! on es podien trobar tota classe de llepolies, i recorde algunes coses que venien i que han desaparegut o es venen ara en llocs distints: les pometes de la reina, sorolles, xufes, tramussos, gínjols, castanyes, panolles i tota classe de porrat. Ah, i molt curiós: es canviaven tebeos.

Records Hem vist que el voltant del Mercat era un paradís per a la xicalla, però no volem deiNúmero 175 · Hivern 2011-2012

xar de mencionar algunes persones que, amb l’ajuda de Feli Calatayud, hem pogut recordar con a històrics en el Mercat de Torrent, i conscients que en falten molts per anomenar (potser els esmentarem en pròxims articles), escrivim com a homenatge els seus noms i malnoms.

A la planta de dalt estava la carnisseria, els pollastres, ultramarins, ous i olis, i recordem a Manuel i Maria (Nelo Quarta i La Benifaionera), Vicent Royo (Cuni), Salvador Puig (Voro), José Yago (El Morenito), Amparín –filla de Conxeta (La Quarta)– i Paco (La Pollería), Rosario (La Camila),

Encarnita (la dels companatges), Lola (L’Olivera), Antonio i Amparín (companatges), Antonia (companatges), Amparín i Pepe (els de l’abadejo), el germans Esteso (ultramarins), Eladia (La Pollera), Mateu i Sonín (carnisseria)...

A la part de baix estava el peix, la fruita i la verdura. Recordem a Maria (La Cassoletes), Conxeta (La Campana), Manuel Cabello, Carmen (La Benifairona, tia de Feli) i la seua nora Amparín (La Picanyera), Enrique (El Vell) –del carrer del Convent, del qual era assídua la meua iaia i ma mare–, El Maruco i Les Violetes (a les peixateries).

Este és un xicotet homenatge a la funció social que, sense saber-ho, tenia el Mercat de Torrent i la seua gent. Com voreu, este article deixa caps solts i flocs d’on poder estirar i continuar parlant de la gent, dels jocs, dels menjars, dels comerços del voltant, i d’eixa influència que ha tingut en el cor de Torrent. El meu company Jorge Sánchez Antúnez ens ha mostrat abans una bona història del Mercat, que amb estes pàgines potser conformen la història del Mercat de Torrent.

Agraïments a Feli Calatayud, per la seua aportació documental i gràfica. n BIMTorrent

•

47

Retosa Tel. 96 111 18 70 · Fax 96 158 95 57 e-mail: retosa@torrent.es

48

•

BIMTorrent

Número 175 · Hivern 2011-2012

Cu lt u ra

PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2011

J. V. ALABAJOS

Hem arribat a la desena entrega en el BIM d’estos resums anuals de publicacions sobre la història, la gent i les entitats de la ciutat, els editats per torrentins en el camp de la història, l’art, l’assaig, la ciència, el medi ambient i la literatura en general i l’apartat de publicacions audiovisuals, amb un total de 26 títols, uns pocs menys que els darrers anys, però una quantitat encara ben significativa. Continuem amb la convicció que és necessari fer esta relació, que reuneix tot allò que s’edita al llarg de l’any, perquè la ciutadania ho conega i busque el que li interesse. Fer poble, que és un dels objectius d’esta publicació, requereix en primer lloc que es coneguen les seues institucions, la seua gent, les seues tradicions… i això és el que busquem ací: contribuir a eixe coneixement perquè cada dia augmente l’estima de la ciutadania per les seues arrels.

• GUÍA DIDÁCTICA PARA LA DIVULGACIÓN DE LOS VALORES NATURALES Y CULTURALES DE L’HORT DE TRÉNOR / Andrés Carrilero Trujillo i Ana Belén Pérez Domingo / Ajuntament de Torrent / 81 pàg. El llibre comença amb una ressenya històrica del parc i la proposta d’itinerari que es considera més adequat. El bloc que s’ocupa de les zones paisatgístiques n’inclou 12, cadascuna de les quals conté fotografia, descripció i relació d’exemplars d’arbres i arbusts. A continuació es relacionen les 45 fitxes botàniques d’arbres del parc, amb fotografia, plànol de localització i descripció, i, finalment, 44 fotografies de les espècies arbustives amb el seu nom popular i científic.

La utilització d’este llibret per part de la ciutadania acompliria sobradament el seu objectiu de donar a conéixer el parc des de diferents nivells d’anàlisi. Recordem que des de fa uns mesos l’Ajuntament organitza, els diumenges de matí, tallers a l’Hort de Trénor, i un dissabte al mes s’hi fan visites guiades.

• ESTUDIO SOCIOLÓGICO DE LA SITUACIÓN DE LAS MUJERES EN TORRENT / Antonio Ariño, Mª Eugenia González i Milagros Julve / Coordinació: Ana Roca / Ed. Ajuntament de Torrent i Universitat de València / 394 pàg. Es tracta d’un treball realitzat des del Departament d’Igualtat de l’Ajuntament de Torrent, en col· laboració amb la Universitat de València sobre la situació actual de les dones a Torrent, amb l’objectiu de realitzar una diagnosi i extraure unes conclusions i propostes d’acord per a l’elaboració del I Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Hòmens de Torrent.

L’estudi conté els següents apartats: Introducció, Població, Educació, Treball, Salut, Discapacitat i dependència, Servicis socials, Violència de gènere, Família, Associacionisme,

Corporació municipal, Avanços i reptes, l’opinió d’una experta (Encarna Borràs), Conclusions i proposta d’orientació per al Pla d’Igualtat, Bibliografia i Annexos.

Este estudi, dirigit pel professor Antonio Ariño Villarroya, que ja ha treballat anteriorment en altres investigacions referides a Torrent, és una eina fonamental per als interessats en este camp de la situació de la dona en la societat, però també per als amants dels temes torrentins, que hi trobaran dades i arguments molt significatius.

Per a la consecució dels objectius plantejats s’han desenvolupats les següents actuacions: recerca i anàlisi de dades estadístiques, recollida de dades per mitjà de tècniques qualitatives i entrevistes estructurades a tècnics i responsables de servicis i recursos en l’àmbit municipal.

El fruit d’este treball és una publicació, amb totes les garanties que aporta el professor Ariño, que fonamenta una detallada i innovadora proposta del Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Hòmens de Torrent.

• UN MUSEU PER A LES ESCOLES / Adrià Besó Ros / Ed. Museu Horta Sud «Josep Ferrís March» / 20 pàg.

El Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís» va editar una guia sobre els servicis educatius per al curs 2011-2012, en la qual es detallen les activitats que s’ofereixen al professorat i a l’alumnat dels pobles de la nostra comarca. A més de tota la informació general i específica per als docents, podem trobar els programes concrets sobre tallers i activitats: el xocolate, identificació i plantació de llavors, jocs tradicionals, pesos i mesures tradicionals, elaboració de pa, pintura de ventalls, cucs de seda i l’exposició del betlem tradicional.

• MÚSICA EN FEMENINO. MÚSICAS SILENTES / Juan Pablo Valero / Ajuntament de Torrent i Conservatori de Música / CD. A través del projecte Música en femení. Músiques silents s’ha pretés acostar les dones mestres de la música al públic en general reconeixent el seu esforç, obra i contribució a la història de la música i de la humanitat. El 28 de gener del 2011 es va dur a terme una jornada d’investigació, reflexió i reconeixement del la seua aportació a la música. El 16 de desembre es va presentar un nou treball, editat en un CD, basat en la recopilació de dades sobre la dona i la música amb la finalitat de normalitzar en els centres docents la revaloració de la labor de les dones músiques. Per a això s’han reunit una sèrie de materials dirigits a docents de centres de primària, secundària i batxiller, conservatoris, universitats, o qualsevol altre tipus d’ensenyances, així com per a ús personal. Este projecte no està dirigit en exclusiva als especialistes en música, sinó que és de caràcter divulgatiu. La cultura musical ha d’estar integrada en una formació humanística completa, per això el tractament que se li ha donat no exigeix cap coneixement especialitzat en esta matèria. S’ha de ressaltar la col·laboració inestimable en este treball d’un elenc de dones situades a l’avantguarda internacional com són Ángeles López Artiga, Cruz López de Rego Fernández, Marisa Manchado Torres, Leonora Milà, Pilar Ramos López, Ana Vega Toscano i Mercedes Zavala Gironés.

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

49

• GUIA ESPAIS NATURALS DE TORRENT / Pablo Calap i Gemma Costa / Coordinació: Xavier Salas i Enrique Medina / Ajuntament de Torrent / 66 pàg. En esta guia, de xicotet format o de butxaca, podem trobar informació sobre els ecosistemes de Torrent, de muntanya, de barranc i agrícola, amb un mapa de tot el terme. Imatges i informació sobre espais tan característics de Torrent com són el paratge natural de la serra Perenxisa, el Vedat, el barranc de Torrent, el barranc de l’Horteta, el barranc dels Gils, la presa de Gallego, la presa de Manyet, la lloma de Birlet, la lloma de Muntanyana, el clot de Bailon o el camí del Xorro es troben en la guia. D’altra banda, les fonts i els arcs que han sigut restaurats durant l’última legislatura com la font de la Teula, la font de Manyes, la de Sant Lluís o la del Clot de Bailon tenen el seu espai en el llibret. Els Arquets de Dalt, els Arquets de Baix, l’Arquet i el Pantà s’inclouen en estes 66 pàgines en què el veïnat de Torrent i tot aquell que ho desitge podrà informar-se sobre els espais naturals de la ciutat acostant-se un poc més a tota la riquesa natural del municipi.

A més, al final de la guia apareix un resum de senderisme i altres activitats que poden realitzar-se a Torrent, així com la localització dels espais naturals. Un llibret molt útil per a aquells que són amants del medi ambient i per als qui vulguen iniciar una aventura mediambiental per la ciutat.

• III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE • III PREMIS «CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT»/ Ana Coronado Gavilán / Ajuntament de Torrent / 78 pàg. Amb motiu de la tercera edició del Premis «Carta de Poblament de Torrent», amb els quals l’Ajuntament de Torrent reconeix i impulsa l’exercici d’activitats culturals, educatives, científiques i socials que siguen rellevants en la nostra societat, s’ha editat un llibre en què les autoritats municipals expliquen el sentit d’esta iniciativa i es fa una semblança de les persones i entitats que han merescut el guardó en 2011: Premi Arts, Lletres i Esports: Francisco Alcácer García.

Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient: Salvador Miquel Peris.

Premi Societat i Concòrdia: José Ferrís March (Concòrdia) i Congregació Filles de M. Auxiliadora (Societat).

Premi Trajectòria Professional: Industrias Cárnicas La Cope, SA. La Delegació de Cultura organitza estos premis i és el departament responsable de proposar a l’Alcaldia els components del jurat, que en esta tercera edició ha estat format per José Ortí Soriano, José Hernández Yago, José Deusa García, Manuel Herreros “Champi”, Vicente Carratalá Deval, José Royo Martínez i Miguel Lluch Cerezo. L’acte d’entrega d’estos premis es va celebrar a la Torre el 26 de novembre.

El llibre inclou una transcripció de la Carta de Poblament de Torrent, del 28 de novembre de 1248.

50

•

BIMTorrent

• LLIBRET FALLA RAMÓN Y CAJAL 2011 / Andrés Andreu, Salvador Ciscar i Joaquim Requena / Ed. Falla Ramón y Cajal. El treball d’investigació de Salvador Ciscar Juan, titulat “La importància de la vinya i el vi en l’economia torrentina, la seua indústria de transformació i comerç”, ocupa 67 pàgines, il·lustrades amb 35 imatges entre fotografies i reproduccions de cartells i documents. El treball aprofundeix la història d’esta indústria torrentina des de la antiguitat fins al segle XX, s’explica el desenvolupament d’una indústria subsidiària d’emmagatzematge i transport i acaba amb un apèndix documental i la bibliografia emprada, tot amb el rigor a què ens té acostumats l’autor de la investigació.

També podem llegir un estudi complementari al treball «Filatèlia valenciana», que es va publicar en el llibret de l’any 2005, en el qual s’actualitza la informació produïda en este camp en els sis anys que han passat.

Esta publicació fou la guanyadora del Concurs de Llibrets 2011 de la Junta Local Fallera de Torrent.

• DE LAS NEGRAS BOMBAS A L AS DOR ADAS NARANJAS. COLONIAS ESCOLARES 1936-1939 / Cristina Escrivà Moscardó-Rafael Mestre Marín / Ed. L’Eixam / 352 pàg.

Este llibre es va presentar a l’octubre passat a la Casa de Cultura, en un acte organitzat pel Col· lectiu Soterranya, amb la participació de Cristina Escrivà Moscardó. Dades, documents, imatges i testimonis orals avalen esta monografia sobre el període de la Guerra Civil, que comprén des de l’eixida de la infància evacuada fins al seu trànsit i instal·lació. El que serien unes vacances en colònies, es van convertir en llar i escola permanents fins al final de la guerra.

Les 352 pàgines i 250 il· lustracions converteixen este llibre en l’estudi més extens sobre les colònies escolars en temps de guerra. En les seues pàgines podem trobar informació del nostre municipi, centrat en el temps de la República en guerra i la solidaritat dels seus ciutadans. Torrent tenia un Hospital de Refugiats, un menjador d’Assistència Social i un Institut Psiquiàtric, entre altres estaments socials, mobilitzant recursos i persones per a l’ajuda als més necessitats. Documentalment s’inclou informació sobre la recepció de xiquets madrilenys, desplaçats per la guerra i acollits en règim familiar i col·lectiu. Una de les colònies col·lectives estava establida al Mas del Jutge o “Casita de la Democracia Uruguayana”, com també es va denominar, i va ser apadrinada per l’organització Pro Casa de Niños en la España Leal d’Uruguai.

Número 175 · Hivern 2011-2012

• LLIBRET FALLA PLAÇA SANT ROC 2011 / Direcció: Emilio José García González / 168 pàg. El llibret d’enguany inclou, entre altres continguts convencionals de les comissions falleres, els següents treballs: “Paraules que naixen del foc. L’origen del vocabulari faller” (Javier Mozas i Hernando, de l’Associació d’Estudis Fallers); “Notorietat” (José Francisco Carsí i Navarro, del blog El Analista Fallero); “Reflexions d’un artista faller infantil” (David Moreno i Terrón); “Experiències” (Emilio José García i González); “Crisi, crisi, crisi… Però no del sentiment faller” (Alejandro García, presentador del programa Cadafal); “Treballs arqueològics a la torre de Torrent” (Lourdes Roca i Fernández, arqueòloga de la Torre); “El teatre a Sant Roc” (Laura Gómez i Pedrós), i “Un altre any amb fallers brillants!”

(Dori Rodríguez i Torrecilla).

Este llibret va obtindre el segon premi en el concurs que convoca la Junta Local Fallera de Torrent.

• EL PAISAJE CREADO / J. M. AlmerichM. A. Arazo / Ed. Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana / 130 pàg. José Manuel Almerich és autor de les fotografies, igual que en els dos títols anteriors de la mateixa col·lecció de gran format Lugares para el encuentro o La huella morisca en tierras valencianas, la intenció de la qual és acostar al ciutadà aquells llocs de difícil accés, a fi que conega una part important del nostre patrimoni cultural desconegut per una gran part de la població.

En l’obra s’ha tractat de reflectir el paisatge rural valencià i la seua transformació al llarg de la història. En ell apareixen reflectits des dels camps abancalats en vertical de les comarques de l’Alcalatén, fins a la cultura de la pedra seca i les oliveres mil·lenàries dels Ports i el Maestrat, així com el món dels nevaters de l’interior alacantí, els riu-raus de la Marina o les salines del sud de la Comunitat. Des dels cims del Pico Calderón, a 2.000 m d’altitud, fins a les marjals a nivell de la mar, i com l’ésser humà ha adaptat este entorn per a la seua pròpia supervivència.

Durant segles, el paisatge mediterrani és un paisatge cultural, més una obra humana que no de la natura. En eixe sentit, el món rural valencià conté un patrimoni únic, i moltes vegades dispers en llocs inaccessibles i desconeguts per a una gran part de la població.

El nostre paisà J. M. Almerich, geògraf i escriptor, prosseguix la seua ja llarga trajectòria de realització d’investigacions i les consegüents publicacions, totes elles molt acurades, sobre l’espai natural del nostre territori.

• LA BIBLIOTECA FANTÀSTICA / Jesús Cortés / Ed. Bromera / Il·lustracions: Francesc Santana / Col· lecció «El Micalet Galàctic» / 186 pàg. En el nou llibre del torrentí Jesús Cortés, Samuel Tyker, sol i sense amics, comença una nova vida al poble desconegut de Sant Telm, però no sap que el destí l’ha escollit per a convertir-lo en el guardià i protector d’uns llibres tan sorprenents com perillosos, els llibres de la biblioteca fantàstica.

Jesús Cortés té una llarga trajectòria en les edicions de literatura infantil i juvenil en l’editorial Bromera.

Obres seues són Les confessions de Titus Burns, Rosas negras en Kosovo [Black Roses in Kosovo], Plom, més que plom!, Roses negres a Kosovo, El somni de Fran, Àlex & CIA. Detectius, Àlex & Cia. Delinqüents, No em pots dir adéu, La mansió del terror i L’ull de la mòmia.

Número 175 · Hivern 2011-2012

• PAISATGES FORTIFICATS, TORRES, MURALLES I CASTELLS A LES TERRES VALENCIANES / J. M. Almerich / Ed. Bromera / «Grans obres» / 128 pàg. Des dels pobles ibers fins als palaus fortificats, la història del poble valencià és la història de conquestes i reconquestes, de temors i de sobirania, de la lluita constant per la defensa del territori, un territori complex i segmentat, anhelat per tots els pobles que es van disputar el control de la costa i de les muntanyes de l’interior.

Paisatges fortificats és una obra d’utilitat extraordinària per a conéixer eixa diversitat patrimonial i paisatgística, sovint desconeguda, que ens caracteritza com a valencians.

Un recorregut suggeridor i evocador, un viatge pels escenaris més insòlits i atractius, des de les esglésies i ermites fortificades fins a les ciutats emmurallades, passant per les torres de guaita i els castells encimbellats en la roca. Una obra imprescindible que ens trasllada als orígens de la nostra personalitat com a poble i com a societat.

José Manuel Almerich Iborra (Torrent, 1963) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, és escriptor i geògraf i autor d’una vintena de llibres dedicats al patrimoni cultural i natural de la Comunitat Valenciana. La seua primera publicació, Muntanyes de la Comunitat Valenciana. Camins, paratges i paisatges oberts al Mediterrani va ser declarada pel Ministeri d’Economia «Llibre d’Interés Turístic Nacional», declaració que tornaria a obtindre amb la publicació Torrent. Festa i patrimoni (2005).

Entre les seues publicacions destaquen: Espais Naturals Valencians (Bromera 2001), La Terra, l’aigua, l’home. L’Horta de València (2002), Els rius, camins d’aigua i de vida (2005), Pobles abandonats, els paisatges de l’oblit (2007), El massís del Caroig.

Gents i naturalesa (2008), Rutes amb bicicleta de muntanya pel Patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana (2009), Lugares para el encuentro. Calles y plazas de la Comunidad Valenciana (2009), La huella morisca en tierras valencianas (2010) i El paisaje creado (2011).

BIMTorrent

•

51

• CATÀLEG DE LA PRODUCCIÓ MUSICAL DE S A LVA D O R G I N E R / Vicente Galbis López i Hilari García Gázquez / Ed. Universitat de València / 100 pàg. Realitzat conjuntament per la Universitat de València, la Societat Coral El Micalet i l’Ajuntament de València, este catàleg de l’obra de Salvador Giner naix amb motiu de la celebració del centenari de la seua mort. La ingent producció musical del mestre Giner (més de quatre-centes obres), així com la seua participació activa en el desenvolupament de la música a la ciutat de València, han fet que siga considerat com un dels músics valencians més importants i justifiquen l’esforç realitzat. Amb esta publicació es pretén recuperar i difondre el patrimoni musical del rellevant músic valencià que es conserva al seu arxiu. Esta obra de consulta ofereix una informació valuosa no només a intèrprets, musicòlegs o investigadors de la música, sinó també a tot aquell qui estiga interessat en la cultura valenciana de l’època.

Són els seus autors el torrentí Vicente Galbis, director de l’Aula de Música de la Universitat de València. i Hilari García, director de l’Orquestra Filharmònica de la institució acadèmica.

La publicació d’este treball representa la recuperació i difusió pública de diverses obres i documents que Giner va llegar a la Societat Coral El Micalet de València, que ha sabut conservar durant dècades.

52

•

BIMTorrent

• SI PRETTY WOMAN FUESE VENDEDORA / José Ortí López / Ed. Autor/Editor / 80 pàg. En este llibre, en què s’utilitzen les pel·lícules per a reforçar i interioritzar cada una de les fases de la venda i de la postvenda, es poden trobar anècdotes de vendes, experiència, anàlisi de les fases de les vendes i un estímul per a vendre. Es planteja la venda com una oportunitat de futur, com un mitjà de vida digne i amb moltes possibilitats.

El seu autor és el torrentí José Ortí López, que treballa en Mapfre des de fa vint-i-tres anys i actualment és a Alzira, on coordina l’operativa d’assegurances en les oficines Caja Madrid de la subcentral València Sud. Seues són estes paraules de presentació del llibre: “Si per a tu vendre és un rotllo, un aclaparament, si no ho veus com un futur professional, si no disfrutes de la venda, este és el teu llibre. Quan vaig dir als meus pares que volia dedicar-me a les vendes, els doní un disgust. Quan els vaig explicar que era vendre assegurances, van entrar en una profunda depressió. Quan vaig començar, m’hauria agradat que em contaren este llibre. Perquè vendre és divertit, apassionant, una aventura. Et permet conéixer i relacionar-te amb molta gent. També guanyar diners…”.

• EL SECRETO DE MONNA LISA / Dolores García Ruiz / Roca Editorial / 454 pàg. Esta novel·la de Dolores García Ruiz, escriptora veïna de Torrent, ens conta a través del narrador de la història (Francesco Melzi, un deixeble de Da Vinci) com assistim a les últimes hores de Leonardo en la cort del rei francés Lluís XII. Melzi, intrigat per la raó per la qual el mestre està obsessionat amb la seua obra La Gioconda –l’única que l’ha acompanyat en tots els viatges–, li demana que li explique la seua història.

Dolores Ruiz va nàixer a Melilla en 1964, on va passar la seua primera infància, i als nou anys es va traslladar a València. Nàixer a l’Àfrica i haver entrat en contacte directe amb diferents cultures i religions (cristiana, jueva, musulmana i hindú) ha marcat la seua evolució personal i espiritual cap a la recerca d’allò més genuí que tenen tots els éssers humans. Va cursar estudis de Dret per la UNED i és correctora professional d’edició.

• EL SECRETO DE CHICHÉN ITZÁ / Marisa Fernández Calabuig / Ed. Denes / 186 pàg. És el segon llibre de la torrentina Marisa Fernández Calabuig –després d’El tesoro de los templarios–, del qual l’autora ha escrit: “Quan vaig visitar la península de Yucatán vaig quedar fascinada per les antigues ciutats maies, pels seus rius subterranis, pels seus paisatges… i vaig decidir que algun dia escriuria un llibre d’aventures ambientat en la ciutat de Chichén Itzá.

En investigar la cultura maia, em va cridar l’atenció que el seu calendari s’acabara el 21 de desembre del 2012, així com les diverses interpretacions que es fan de les seues antigues profecies. ¿Com no havia d’introduir unes dades tan saboroses en la trama del llibre? Vaig posar mans a l’obra i vaig començar a fabricar El secreto de Chichén Itzá. Vaig decidir enviar els personatges principals de la meua primera novel·la El tesoro de los templarios a la ciutat de Chichén Itzá, però no en el temps actual, sinó en l’any 1018, una època en què la civilització maia estava en l’esplendor. Així, en la meua novel·la, Andrea, Luis, Alfredo i Santi viatgen arrere en el temps a complir una perillosa missió i coneixen tots els personatges que van començar a poblar la meua ment quan vaig començar a bussejar en la història dels maies: guerrers despietats, aguerrits jugadors de pilota, valentes heroïnes i sacerdots maies encarregats de dur a terme els sacrificis humans.

De vegades vaig sentir enveja dels meus personatges, m’hauria encantat poder viatjar amb ells; en altres ocasions, no obstant això, em vaig alegrar d’estar fora de perill a ma casa escrivint en el meu ordenador…”.

Número 175 · Hivern 2011-2012

• ALQUIMIA DE LOS SENTIDOS / Patricia Cuenca i Grupo A-Rimando / Ed. Hipalage / 168 pàg.

El grup poeticoliterari valencià A-Rimando, al qual pertany la nostra paisana Patricia Cuenca, fundadora i coordinadora de l’Espai Literari Un Torrent de Paraules, va presentar a principis d’any el llibre Alquimia de los sentidos, que conté poesies i relats, l’autoria dels quals pertany a 19 poetes i escriptors. És el resultat d’un conjunt de veus, constatades en l’àmbit literari i molt diferents, que conflueixen en un mateix punt: la necessitat de comunicar-se per mitjà del llenguatge. Són diversos registres amb el mateix codi; distintes mirades sobre objectes comuns; emocions a flor de paper i la pell en vers, o és al revés? Tant hi fa: l’ordre no altera la memòria i la transmutació; és normal entre buscadors de fórmules vives. A través dels sentits es pretén obrir xicotetes finestres als colors, escoltar la música de la paraula, percebre el tacte suau de la lletra impresa, oldre la fragància d’uns poemes o relats…

Escriuen en el llibre Mascha Alex, Doris Alonso, Antonio Baños Roca, Vicente Barberá, Alberto Corella, Patricia Cuenca Chaves, José Manuel da Rocha Cavadas, Gloria de Frutos, Fernando José Deusa Piñeiro, Carmen F. González, Nicolasa Martínez Jiménez, Lola P. Robles, Lola Pérez Fernández, Carmen Pérez Galdú, Enrique Pérez Morell, Francisco Ponce Carrasco, Hermelinda Rasal, Juan Benito Rodríguez Manzanares i Paco Romero.

Número 175 · Hivern 2011-2012

• SOMBRA ES LA PALABRA / Luis Hernández Rubio / Ed. Bubok / 66 pàg. Este llibre es va presentar al novembre passat a la Casa de Cultura, i és obra de l’advocat torrentí Luis Hernández Rubio, que ha volgut reflectir en ella el poc efecte de la paraula sobre este món.

En el llibre es reconeix la poca utilitat del llenguatge, d’ací que l’autor contínuament s’endinse en la melancolia, en la tristesa, en la ràbia per no aconseguir les metes que la paraula proposa, que és aconseguir un món fora de perill de tanta desídia i tanta deixadesa. Es tracta de poemes que arriben a l’ànima amb el seu turment, el seu desfici, la seua ràbia i la seua desesperança.

Luis Hernández havia escrit anteriorment dos llibres de poemes (Pasión y fuego i Del amor y otras indecisiones) i una obra de teatre (Una mujer, un hombre, un vendedor amante). Recentment ha publicat poemes seus en l’antologia titulada Nueva poesia castellana, llibre editat per Comunicación Literaria de Autores.

• DISCORDANCIAS / Elena Casero / Ed. Talentura / 160 pàg.

Després de publicar tres novel· les (Tango sin memoria, Demasiado tarde i Tribulaciones de un sicario), Elena Casero entra amb força en el món del relat. Les 19 històries que integren Discordancias aborden la soledat com a filla legítima de la misèria emocional que, amb el pas del temps –que ens fa malbé–, colonitza la nostra vida i es converteix en un paràsit perfectament adherit a la pell. Però hi ha en ells l’humor negre, àcid, absurd, que emana pels porus de la seua autora com si de la incontrolable lava d’un volcà en erupció es tractara. El lector, exhaust –encara que un poc alleujat per eixes imprevisibles i genials traces d’humor negre– espera amagat davall d’un llençol salvador un final aborronador, sense eixida, però es veu recompensat per una llampada d’il· lusió, de vida més enllà de la vida, d’esperança. Elena Casero (València, 1954) és una autora tardana, una autora a qui la vida ha portat a escriure, i ho fa sempre amb un toc d’humor que la va caracteritzant i donant ja una marca personal als seus escrits. A Torrent, ciutat a la qual està vinculada per raó de residència, ha sigut premiada en diverses edicions del Concurs Literari El Vedat.

• LAS MIRADAS PERDIDAS / Evencio Tortajada Terrádez / Ed. De Vecchi / 61 pàg. El nou llibre d’Evencio Tortajada conté un primer grup de 14 composicions, de pocs versos, sobre temes variats. Amb el títol de Misticismo agrupa uns altres set poemes que parlen del sentit de la vida i de la mort en la persona que es fa preguntes.

Mira, població on va nàixer l’autor, és el tercer grup de poesies i altres escrits en què parla de la gent, dels llocs i tradicions que considera importants. Finalment, la publicació inclou huit escrits en prosa sobre diferents temes.

Esta és la setena obra de l’autor que, abans de la publicada en 2011, ja havia tret al carrer A tiempo, Amanece tarde, Altura de miras, Entre páramos desiertos, No morirás i La bandera de la libertad.

PUBLICACIONS AUDIOVISUALS • ABRE TU VENTANA (DVD) / ADISTO, Emilio Solo i Ana Mar Vila / Estudios J. R. Lasala. L’Associació de Discapacitats de Torrent (ADISTO) ha editat un DVD que conté un videoclip en què participen membres d’esta associació, que han comptat amb la direcció i animació del cantant i músic Emilio Solo, així com d’Ana Mar Vila i les empreses Bon Dia Comunicació i Estudis J. R. Lasala.

Este treball va ser presentat recentment a la Caixa Rural de Torrent amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, en una gala que va oferir diverses actuacions artístiques a més de la interpretació en directe del tema Abre tu ventana.

El DVD es ven al preu de 5 e i la recaptació que s’sconseguisca es destinarà a finançar activitats d’ADISTO. Han patrocinat l’edició l’Ajuntament de Torrent, Caixa Rural de Torrent i la CAM. BIMTorrent

•

53

• UNA AMABLE, UNA TRISTA, UNA PETITA PÀTRIA (CD) / Pau Alabajos/ Bureo Músiques. Després de la publicació de Futur en venda (2004) i Teoria del caos (2008), el cantautor torrentí Pau Alabajos torna a la càrrega amb Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011). El títol del seu nou CD és el primer vers de Coral romput, un dels llibres més viscerals que va escriure el poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. En aquesta tercera aventura discogràfica participa una orquestra simfònica, formada per més de huitanta músics, amb la qual s’han enregistrat tres dels onze temes que conformen el disc. Els arranjaments d’orquestra i de quartet de corda han anat a càrrec de la violinista Laura Navarro, i la producció artística ha estat responsabilitat de Toni Xuclà.

Els temes del CD són: 1.

Zàpping. 2. Una nit a Berlín.

3. Utòpics, idealistes, ingenus.

4. Hotel Van Belle. 5. Fosses del silenci. 6. Diuen que totes les coses. 7. 1948. 8. Nit i boira. 9.

Inventari. 10. Mil milions. 11.

Eyjafjallajökull.

Esta producció va rebre tres nominacions en els Premis Ovidi de Música en Valencià 2011: millor disc de cançó (que va guanyar Raimon amb Rellotge d’emocions), millor cançó a Inventari i millor disseny de disc.

El torrentí ha rebut, entre altres, estos reconeixements i guardons: Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita; el seu segon llarga durada, Teoria del caos li va valdre el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor i el Premi Muixeranga 2008 al millor disc del domini lingüístic per votació popular; el Premi Enderrock 2008 al millor disc de cançó d’autor per votació popular, així com també el Premi Enderrock 2008 al millor artista de cançó d’autor per votació popular.

Nota. El correu de l’autor d’estes ressenyes és vicentalabajos@hotmail.com

54

•

BIMTorrent

• PEQUEÑA MAÑANA DE GLORIA (EP). Grup Groovettes / Pandemonium Studios / Producció V. Martínez. Groovettes es forma al setembre del 2010 de la mà de Santi Miquel Puchol (vocalista, baixista), Quique Ros Silla (guitarrista, corista) i Roberto Martínez Palop (baterista, corista), els tres estudiants de Magisteri. Este primer EP ha sigut gravat en Pandemonium Studios, del Vedat, amb producció de Valeriano Martínez, cantant i líder de Peep Show, i masterització de José M. Rosillo, Premi de la Música al So 2010 i director del FIB. Sona en Spotify, Facebook, Rebernation, Nokia, Grooveshark i iTunes.

Els seus sis temes porten per títol: 1. Pequeña mañana de gloria. 2. Radiobanda. 3.

Quentin’s Club. 4. Adiós. 5. Luces rosas. 6. 400 noches. De dos d’estos temes, Luces rosas i Adiós, s’han fet sengles videoclips.

En Pequeña mañana de gloria, Groovettes mostra influències britàniques i de grups amb què van compartir escenari en anteriors projectes: Sidonie, Lori Meyers, Vetusta Morla, The Sunday Drivers… Les seues bones relacions amb el món de l’art i la moda fan de Groovettes una banda de rock amb estil i personalitat. Entre les seues actuacions més destacades estan la del Rockejat 2011 i les Festes d’Aldaia. Actualment ultimen els preparatius per a la gravació del seu primer disc.

• UNITS PER MIRA’M. CANÇONS POPULARS (CD) / Marcel·lí García, Maria López i Xelo Rodríguez / Ed. Fundació Mira’m / Falla Cronista Vicent Beguer i altres. La plataforma solidària de falles Units per a Molts, de la qual forma part la falla torrentina Cronista Vicent Beguer, ha desenvolupat un projecte consistent en la gravació del CD Units per Mira’m, que conté 10 cançons populars i 2 d’autor dedicades a les persones amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) creades per Marcel·li García (membre de Riu Túria, professor de música i director de la coral juvenil de la Societat Coral El Micalet) i per Maria López i Xelo Rodríguez, professores de música. Els fons que es recapten amb la venda estan destinats a la Fundació Mira’m, que treballa en el camp de les persones amb TEA. Temes: 1. Mira’m. 2. Què li passa a Ariana. 3. La Lluna balla. 4. Ai, mariners! 5. El testament d’Amèlia. 6. El señor don Gato. 7. Ramonet, si vas a l’hort. 8. La niña que se va al mar. 9. La manta al coll. 10. Plou i fa sol. 11. Ball de la polca. 12. L’ska del dimoni.

La Falla Cronista Vicent Beguer –i les altres falles que pertanyen a la plataforma solidària– té a la disposició de qui vulga contribuir exemplars d’este CD al preu de 10 €. mail@fallacronista.com

• LOS TUERCAS (CD) / Grup Los Tuercas / Flor y Nata Records / Producció: Uve Martínez. El grup torrentí Los Tuercas ha editat un nou disc amb el títol homònim, el tercer de la seua producció, després de l’EP Piruletas i el CD Glamour.

Els temes que inclou este treball són: 1. Ford Robado. 2. Nada es como es. 3. El blues de la señorita Martínez. 4. El veneno de Yoli.

5. Rock’n’ron. 6. Tony S. 7. A costa de los demás. 8. Tempestad. 9.

Barbie. 10. La perla del Caribe. 11. Te estoy amando locamente.

Integren el grup Fernando Silla (veu i guitarra), Carlos G. Chaparro (veu, baix, harmònica) i Ángel Carrión (bateria).

Los Tuercas han pasat de quartet a trio, i en este treball continuen fidels a un so i una actitud que els ha caracteritzat d’un clar estil de rock desvergonyit amb una concepció molt particular que mescla ritmes apegalosos, lletres que narren històries de la vida real nascudes al carrer i una posada en escena que traspassa la barrera del simple concert per a situar-se en la frontera del xou.

El disc ha estat produït, repetint la fórmula anterior, per Uve Martínez i masteritzat per José María Rosillo. Ha comptat amb el disseny i la fotografia d’Assad Kassab (del grup Sokolov) i fou gravat a Pandemonium Studios.

• EL VALENCIÀ EN UN CLIC 4 (CD) / Ed. Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Torrent. Davant l’èxit obtingut i la demanda existent, s’ha editat una nova versió d’El valencià en un clic. S’han tornat a recopilar en un CD tots els recursos lingüístics i material divers per a l’autoaprenentatge del valencià. A més, s’ha reorganitzat el contingut per nivells, per tal d’afavorir l’accés directe de cada usuari segons el grau al qual vol presentar-se. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià facilita gratuïtament este CD a les persones interessades. n Número 175 · Hivern 2011-2012

Torrent, notícies 2011 Informació facilitada per JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

L

’any de l’austeritat, la recessió, els retalls, les primes de risc, els actius tòxics, les agències de reiting, els bons patriòtics, les intervencions en caixes i bancs, els indignats, la fugida dels jóvens millor preparats a Alemanya a la recerca d’un futur que se’ls nega en el seu propi país (guió d’una pel·lícula que ja hem viscut), del creixement de la desocupació i d’una infinitat de notícies descoratjadores, va acabar com va començar: amb molt poquetes llums… de Nadal, clar, perquè en esta època de vaques famèliques en què ens ha tocat viure, fins en les coses més nímies es pretén estalviar. La crisi arrasa com un vendaval tot allò que es troba al seu pas, ja res és segur i tot tremola, tot, excepte les pompes fúnebres. Pareix que per a eixir d’este forat, tots hem de posar l’espatla encara que al precipici ens van espentar només uns pocs, o això diuen les males llengües. El cas és que la situació ha tret el Govern socialista del

Número 175 · Hivern 2011-2012

poder i ha reforçat i ha assentat el Partit Popular en totes les administracions. A Torrent, va renovar la majoria absoluta i haurà de gestionar una època encara molt complicada. No obstant això, recorrerem a la dita de «no hi ha mal que dure cent anys» per a afrontar amb optimisme el futur i veure la llum al final del camí, encara que esta siga un desig apocat.

Després d’onze anys en esta secció, i mentre la crisi no ho impedisca, continuarem resumint les notícies més pròximes que ens afecten, les quals ens permeten prendre la temperatura de les coses que passen a Torrent i a la seua gent.

Per al resum informatiu de 2011 hem recorregut a BIM TORRENT, ABC, ADN, Crónica Digital, Diariocritico, El Mundo, El País, El Periodic.com, Europapress, Horta, La Opinión de Torrent, Las Provincias, Levante, La Razón, Noticias.Info, Nou Torrentí, Pikermoda.com, Público, Qué!, Super Deporte, Tribuna Municipal i 20 Minutos.

BIMTorrent

•

55

Gener 16. Passarel·la Alma. Una nova edició de la passarel·la solidària Alma va tindre lloc a l’Auditori.

En esta ocasió va ser presentada pel dissenyador valencià Francis Montesinos, i hi participaren altres dotze dissenyadors de moda

de primera línia de forma altruista, entre altres Javier Larraínzar, Dolores Cortés i Miquel Suay, a benefici de la Fundació Aixec.

El programa incloïa, a més de la pròpia desfilada integrada per models professionals i persones amb discapacitat, la introducció a l’acte del periodista Fernando Delgado i l’actuació de Presuntos Implicados.

20. Cine espanyol amb Berlanga.

L’EMAT feia un repàs de la història del nostre cine des de 1896 a través de cent vint imatges amb moments culminants en el cel·luloide espanyol, algunes d’elles inèdites. L’exposició va ser al mateix temps un homenatge a Luis García Berlanga, amb la projecció d’algunes de les seues ja clàssiques pel·lícules.

29. Centre de Majors al carrer de Bellido. S’inaugurava el Centre de Majors del carrer de Bellido, dissenyat per l’arquitecte

Febrer

2. Casa de la Dona. En el número 8 del carrer de Mariano Puig Yago obria les portes la major Casa de la Dona de la Comunitat Valenciana per a donar cobertura a les necessitats de les dones de Torrent. L’edifici, ideat i executat per dones, té 1.700 metres quadrats dividits en soterrani, planta baixa i cinc altures. Per a la construcció de l’edifici es van invertir 1,8 milions euros. Al multitudinari acte acudiren més de dos mil dones, que van buscar el seu nom en els vinils que decoren les vitrines de l’edifici, on estan gravats els noms de totes les empadronades en la nostra ciutat.

4. Carrera per la muntanya. La serra Perenxisa fou l’escenari de la primera de les tres proves puntuables del Campionat de Lliga de Carreres per Muntanya de la Comunitat Valenciana. Hi van participar més de quatre-cents corredors, que van suar la cansalada en una prova de vinti-dos quilòmetres i nou-cents metres de desnivell positiu i molt exigent pel seu recorregut i dificultat, però amb l’espectacular al·licient d’un paisatge verd. La victòria en categoria absoluta masculina va ser per a Cristóbal Adell Albalat, i en la categoria femenina es va imposar Silvia Sos Melià.

56

•

BIMTorrent

6. El futur de la pedrera. El Consell de Participació Natural de la Serra Perenxisa, que integren ecologistes, veïns i agricultors, va decidir convertir la pedrera de Monredó en un llac artificial. Es projecta rescatar-la amb sendes, miradors, zones recreatives i que es repoble amb nombrosos arbres. L’Ajuntament va voler que el veïnat fóra qui decidira el seu futur, i la restauració es durà a terme en trenta anys.

20. Victòria a Bogotà. La tenista torrentina Anabel Medina vencia en el torneig de tenis de Bogotà després de guanyar amb la seua companya romanesa Edina Gallovits Número 175 · Hivern 2011-2012

Març José Ramón Burgos, per a oferir un servici a doscents cinquanta ancians.

L’edifici de dos plantes, antiga seu de la Unió Musical, es distribueix en cafeteria, cuina, despatxos i perruqueria a la planta baixa, i sala de ball i conferències al primer pis.

31. Atracador frustrat.

Una empleada de la sucursal d’una entitat bancària en la Plaça Major frustrava un atracament en la seua oficina en enfrontar-se al delinqüent, armat amb una pistola.

Va fugir en posar-se nerviós.

en la final de dobles a la parella hispanocanadenca Laura Pous i Sharon Fichman.

21. Sense aigua. El robatori dels cables d’uns motors que subministraven aigua a la urbanització Calicanto va deixar uns cinc mil veïns de la zona sense aigua. També va resultar afectada la línia de mitja tensió que subministra electricitat als motors i permet bombar aigua a la serra Perenxisa.

23. Wi-fi per a tots. Torrent, dins del Pla de Modernització que oferia el consistori al ciutadà, es convertia en l’únic municipi de la Comunitat Valenciana amb més de vint punts de connexió wifi a Internet. Qualsevol persona podia navegar una hora al dia per la xarxa a una velocitat de 256 kbps.

El sistema també permetia realitzar tràmits burocràtics sense eixir de casa.

2 5 . At r a p e n m i l e r s d’euros. Paco i Santi, dos germans de Torrent, van guanyar 300.000 euros en el programa Atrapa un millón que condueix Carlos Sobera en Antena 3.

Número 175 · Hivern 2011-2012

5. Jornada benèfica per Alba Ojeda.

Una jornada benèfica per la xicoteta Alba Ojeda reunia nombroses persones a la plaça de la Llibertat, a fi de recaptar fons i ajudar els seus pares a sufragar el tractament que apliquen a la seua filla per la paràlisi que pateix després de ser víctima d’una sèrie d’errors en els servicis d’urgència uns mesos abans. Altres actes de suport a la xiqueta i la seua família van tindre lloc al llarg de l’any amb els mateixos fins.

8. Dona Atenea. En el 25 aniversari de la Setmana de la Dona, la torrentina Chelo Miquel va ser guardonada amb el premi Dona Atenea que atorga anualment l’Ajuntament.

Chelo Miquel és presidenta d’UNICEF des de l’any 2000 i realitza una important labor en la ciutat per aconseguir ajuda en benefici de la infància en els programes d’este organisme arreu del món.

10. Gestió del trànsit. Amb una inversió pròxima al milió i mig d’euros, s’inaugurava l’Oficina de Gestió de Mobilitat i Trànsit per a donar major fluïdesa del trànsit en tota la ciutat. El sistema compta amb la centralització semafòrica, un centenar de sensors, una vintena de càmeres de control i diversos panells informatius.

11. L’Espai, un lloc per a jóvens. S’inaugurava L’Espai a la segona planta de l’Edifici Metro, una superfície de més de mil metres destinat a l’oci i a la formació dels jóvens de la ciutat i de tota la comarca. El local es va equipar amb les noves tecnologies i zona wifi.

teràpia, teatre o manualitats, i amb un pati de més de mil metres quadrats amb una gran pèrgola. Per a la reforma del centre, de quatre-cents metres quadrats, es van invertir tres-cents mil euros i va ser construït per trenta desocupats torrentins.

24. Nou Centre de Majors Sant Enric. Els nostres majors van estrenar una nova seu per a les seues activitats al carrer d’Azorín, número 40.

24. Soterrament del metro. En l’Associació Camí la Nòria, després de tres dècades de reivindicació veïnal, es presentava el projecte del soterrament de les vies del metro. La futura estació quedarà integrada en un centre comercial amb una gran plaça i una zona d’estacionament de turismes.

25. L’Hort de Trénor. Recuperat i restaurat, de nou obria als visitants l’Hort de Trénor. En el nostre jardí botànic s’han creat quatre zones representatives de la flora de la Comunitat Valenciana: el carrascar de la Font Roja, el savinar mixt del Racó d’Ademús, la pineda marítima de la devesa del Saler i la sureda de la serra d’Espadà.

19. Els exploten petards. Tres menors entre 12 i 13 anys van patir importants ferides en explotar-los uns petards que manipulaven en el carrer de Sagra durant les Falles.

Al carrer dels Xocolaters, un altre menor també va acabar ferit pel mateix motiu.

21. Un centre per a ADISTO. Obria les seues portes el primer centre per a discapacitats de la capital de l’Horta Sud al carrer de la Marina. El centre acollia l’Associació de Discapacitats de Torrent (ADISTO) i es va condicionar amb aules de gimnàstica, fisioBIMTorrent

•

57

Abril 7. Adéu al director Manuel Enguídanos. Moria als seixanta-huit anys el director de la Banda Simfònica de la Unió Musical, Manuel Enguídanos Cotanda. Havia sigut director de la banda torrentina des de feia quinze anys i abans en va ser de la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria, a més d’exercir com a professor i subdirector de la Banda Municipal de València.

18. Ens va deixar Vicente Estela Pérez. Una de les persones més altruistes i generoses en la nostra societat moria en este mes d’abril. Vicente Estela pertanyia a l’Associació Torrent Solidària i va ser col·laborador del BIM en la secció «Històries de Torrent Solidària», un espai en què vam conéixer moltes persones anònimes que ajudaven desinteressadament la gent que es trobava sola, impedi-

da o desarrelada. Va col·laborar en ràdios de la comarca, en el periòdic El Vedat sobre conscienciació cívica i difusió de valors humans i fou col·laborador de Creu Roja.

Vicente va treballar fins a la seua mort per una societat més justa.

En el BIM Torrent 148 hi ha un article sobre la seua labor solidària.

20. Acords africans. Una delegació de Burkina Faso i Mali – Bamba Mamou, alcaldessa de Sikasso (Mali), i Diasso Muhammad Malakilo, alcaldessa d’Ougadougou (Burkina Faso)– visitaven Torrent a fi d’establir acords de cooperació política i la possibilitat d’estudiar la implantació de negocis a l’Àfrica per part d’operadors econòmics valencians.

21. Una tortuga camina solta. L’equip de vigilància de Medi Ambient recuperava una tortuga que deambulava pel carrer del Camí Reial, avisat per un veí de la zona. Els agents la van traslladar al paratge del Clot de Bailón, al barranc de l’Horteta, lloc on en 2010 es va realitzar una solta de quaranta-huit tortugues de riu.

22. Un altre any sense processó. Un any més, se suspenia la processó del Sant Soterrar, la més important de la Setmana Santa torrentina, a causa de la pluja. La processó es va suspendre quan ja havien eixit cinc germandats davall d’una aigua amenaçadora que es va intensificar.

24. Tenis «Ciutat de Torrent». En la final de la VII edició de Tenis Femení «Ciutat de Torrent», la jove tenista de 17 anys i promesa del tenis espanyol, Gabine Muguruza, es

Maig 1. Mitja Marató. El Dia del Treball, els atletes de la Mitja Marató van fer un gran esforç i van córrer pel nucli urbà, les pistes d’atletisme i la muntanya amb grans desnivells. A pesar de la dificultat de l’itinerari, l’edició de 2011 va doblar en nombre de participants la de l’any anterior, amb més de mil nou-cents participants. El marroquí Adil El Hand guanyà amb un temps d’una hora i dotze minuts. La valenciana María Ángeles Tetual va ser la primera dona que va arribar a la meta, i el torrentí Carlos Alcalá va ser el millor corredor local.

4. La Font de Manyes. Es recuperava un altre dels brolladors tradicionals de Torrent, la font de Manyes, que va ser restaurada pels alumnes de l’Escola Taller del Vedat. En 58

•

BIMTorrent

l’entorn de la font es van instal·lar àrees enjardinades i flora mediterrània.

9. Baixà de la Mare de Déu. En la més multitudinària celebració mariana dels últims anys, més de dos mil persones aclamaven i besaven pels carrers del centre de la ciutat a la Mare de Déu dels Desemparats en la Baixà de la patrona, en un recorregut que va transcórrer des de la parròquia de l’Assumpció fins a l’ermita de Sant Lluís Bertran.

12. Condols pel terratrémol de Lorca. Un dia després del terratrémol de 5,2 graus en la localitat murciana de Lorca, els ciutadans es van concentrar a la porta de l’Ajuntament per a homenatjar les víctimes. La campanya electoral es va suspendre per un dia.

14. Premis Ciutadà. La Federació d’Associacions Ciutadanes de Torrent (FAC) va lliurar els seus premis. El premi local va recaure en la missionera torrentina Mª José Velert, coordinadora dels col·legis Escoles Pies per al Món, Mans Unides, Normandia i Paradís dels Infants, a Bolívia, i el premi nacional fou per a Metges Sense Fronteres, organització que assisteix les poblacions en situacions de crisi i denuncia les violacions dels drets humans 21. キックボクシング (Kick Boxinh). L’equip de Kick Boxing del gimnàs Herca va aconseguir la Copa Federació d’esta modalitat de lluita en la segona edició que va tindre lloc a Xàbia.

Número 175 · Hivern 2011-2012

Juny 2. Protestes per l’educació. Prop de quatre-centes persones es van manifestar a la plaça de la Llibertat a favor d’una educació pública, de qualitat i en valencià enfront dels retalls que consideraven que pateix el sector.

11. De nou, alcaldessa. Mª José Català prenia per segona vegada la vara de comandament de l’Ajuntament gràcies al suport dels regidors que va obtindre el Partit Popular durant la constitució de la novena corporació de la democràcia. A l’acte van acudir més de tres-centes persones, a més d’una trentena d’indignats de Torrent que van aprofitar l’ocasió per a exposar les seues protestes davant de la porta de l’Ajuntament. va imposar a la veneçolana Marina Giral amb un resultat de 6-1 i 6-3.

27. Moria Manuel Villaescusa. Un dels líders socials de Camí la Nòria que, amb persones com Benito Pozo, Francisco Cuenca, Rafa Pérez i Manuel Bessini, va lluitar durant tres dècades per aconseguir el soterrament de les vies del metro i millorar el barri; no debades, al llarg de diversos anys va ser president de l’Associació de Veïns Camí la Nòria.

30. Anabel Medina triomfa a Estoril. Anabel Medina s’imposava en la final de l’Obert d’Estoril després de dos anys de sequera: aconseguí el desé títol de la seua carrera, en superar l’alemanya Kristina Barrois en dos sets per 6-1 i 6-2.

22. Eleccions municipals. El Partit Popular obtenia els millors resultats aconseguits fins al moment a Torrent i revalidava la majoria absoluta amb 14 regidors i 18.753 vots, enfront dels 9 regidors del PSOE amb 12.576 vots i la Coalició Compromís amb 2 regidors i 2.919 vots.

23. S’incendia un edifici. Durant la matinada eren desallotjades un centenar de persones de quaranta-tres vivendes i un geriàtric per l’incendi en un garatge que va cremar dos cotxes i dos motos en els números 6 i 8 del carrer del Bon Consell. Els bombers van tardar tres hores a apagar les flames gegantines.

31. Passió per Guaita. La renovació del torrentí Vicent Guaita com a porter del València es va convertir en un acte multitudinari a la Casa de Cultura, abrigat entre altres, per alumnes del col·legi Monte-Sión on havia estudiat de menut.

Número 175 · Hivern 2011-2012

15. Electrocutat en l’intent de furtar un motor. Un jove de trenta-un anys, encofrador en desocupació del barri dels Caragols, moria electrocutat en intentar furtar un motor de reg per a obtindre’n el coure. La víctima fou abandonada pels seus còmplices a la porta de l’ambulatori del carrer del Pintor Renau.

15. Tanca una acadèmia. Eixia per les pàgines de premsa el tancament de l’acadèmia d’oposicions CEFORD, que deixava els alumnes de Torrent en el carrer i es temia que es repetira el cas de l’acadèmia d’anglés Oppening de fa uns anys. Alguns havien pagat fins a dos mil euros per llibres i preparació. L’acadèmia va anunciar només el tancament temporal de les seues aules per burofax.

30. Arquitectura de futur. Vam saber que les vivendes protegides que construeix l’Ajuntament de Torrent s’havien convertit en un referent en el món de l’arquitectura, segons la prestigiosa web dels Estats Units, líder del sector, ArchDaily. El portal, un dels més visitats del món, destacava els edificis del Parc Central M-17 de 14 plantes, realitzat per OAB (Carlos Ferrater) i Peñín Arquitectes (Alberto Peñín).

BIMTorrent

•

59

Juliol 7. Restauració de l’Alhambra. A poc a poc, el centre de Torrent es rehabilitava i recuperava un altre dels seus edificis neomodernistes. Així, l’edifici conegut com l’Alhambra, que acull una sucursal de La Caixa, va estar restaurat totalment per un estudi d’arquitectura, que ha ocupat la planta superior de l’immoble.

12. Operació policial. Durant l’operació Monte-Sión, la Policia Nacional detenia sis persones d’entre 20 i 67 anys d’un mateix clan familiar per tràfic d’estupefaents.

Els agents van realitzar quatre escorcolls i van intervindre un Seat, setanta-nou paperines de cocaïna, vint-i-una barretes d’haixix i setze plantes de marihuana.

13. Accessibilitat per a invidents.

En la seua aposta per l’accessibilitat de la ciutat, l’Ajuntament, en col· laboració amb l’ONCE, posava en marxa un sistema per als invidents per a travessar els carrers amb l’ajuda de l’activació d’un comandament a distància. El semàfor emet un so dèbil i es prepara per a canviar de llums.

14. Un col·legi plurilingüe. La Conselleria d’Educació premiava la labor del col·legi Madre Sacramento pel foment de les llengües i la consciència europea de l’alumnat, en un acte que va tindre lloc a la Conselleria. El col·legi forma part de la Xarxa de Centres Plurilingües de la Comunitat Valenciana.

19. Tòtems de Vicente Ortí. Amb el títol “Vicente Ortí: escultures”, l’escultor torrentí exposava cinquanta-nou peces a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de València que representaven la figura humana a través de l’abstracció emprant diferents elements i materials com ara pedra, fusta i ferro. Les seues escultures guardaven una semblança amb els tòtems primitius, com una intencionada reflexió sobre les manifestacions artístiques primitives i inclús prehistòriques.

21. Pedro López fitxa pel Llevant.

El defensa torrentí del Valladolid,

Pedro López, fitxava pel Llevant durant tres temporades i era presentat a l’Hort de Trénor pel seu nou equip.

23-30. Les Festes de Torrent. Les festes més austeres dels últims anys van obrir amb l’actuació de Rosario, també van tocar els huitanters Hombres G, Tamara i en el Rockejat La Fuga i Muchachito Bombo Infierno.

Les actuacions musicals les va tancar l’incombustible Raphael l’últim dia de les festes.

en la pròrroga un partit que s’havia posat molt difícil.

6. La sort a Torrent. El sorteig especial d’estiu de la Loteria Nacional va deixar un milió d’euros a la nostra ciutat. En l’administració número 1 del carrer de Ramón y Cajal es van vendre vint dècims del número guanyador, el 18.988.

•Accident mortal. Moria un guàrdia civil de 27 anys en un accident en la A-7, a l’altura de Montroi-Montserrat, amb la motocicleta en què es desplaçava. Un vehicle se’n va eixir de la calçada quan acudia a atendre un sinistre.

10-15. Pelegrins de la JMJ. Més de set-cents jóvens pelegrins de la Jornada Mundial de la Joventut, que va tin-

dre lloc a Madrid, s’allotjaren a Torrent en domicilis particulars de feligresos de Monte-Sión i al pavelló esportiu del Vedat abans d’acudir a la capital d’Espanya. Els pelegrins procedien d’Alemanya, Nicaragua i, sobretot, d’Itàlia. Durant la seua estada van conéixer la ciutat.

27. Protecció Civil plora per Juan Bertomeu. Cap de l’Agrupació Local de Protecció Civil de Torrent, Juan Bertomeu Palomar moria després d’una llarga malaltia. Al llarg de la seua gestió va fer un gran impuls a l’agrupació de voluntaris fins a convertir-la en una de les peces fonamentals en la coordinació i seguretat en les activitats organitzades des de l’Ajuntament. La Generalitat Valenciana li va concedir a títol pòstum la Medalla de Plata al Mèrit de la Protecció Civil.

Agost 1. Paco Alcácer i la Sub-19. La selecció espanyola de futbol Sub-19 va conquistar l’Europeu de Romania en imposar-se en la final a la selecció de la República Txeca per 2 gols a 3 gràcies als dos gols del torrentí del València Paco Alcàsser, que va remuntar

60

•

BIMTorrent

Número 175 · Hivern 2011-2012

Setembre

13. Enderrocament del Mercat. S’iniciaven les obres de derrocament del Mercat Central, construït en 1969. Uns dies abans havia obert el mercat provisional instal·lat a la mateixa Plaça Major. El nou mercat que es construirà està dissenyat per l’arquitecte Guillermo Vázquez Consuegra.

17. Quins pardals! La Guàrdia Civil recuperava en la nostra ciutat noranta-sis aus fringílides que serien venudes il·legalment. Es tractava de seixanta-dos caderneres, trenta-dos verderols i dos passerells.

22. Un Torrent de color. Un nombrós públic va assistir a la inauguració en la sala d’exposi-

cions de l’EMAT de la mostra del pintor torrentí Antonio Fernández Balbuena, en què feia un repàs a la història de l’últim segle de Torrent a través de les seues pintures.

23. Una torrentina revelació. En la Passarel· la Torrent, que anualment organitza el Club de Gerents amb l’Associació Nacional de Dissenyadors Espanyols (ANDE), la model torrentina Silvia Almerich va guanyar el concurs «Model Revelació de la Comunitat Valenciana» en l’apartat femení. La gala es va celebrar al Parc de Trénor i va atraure molta assistència. Els models van exhibir la moda de les principals botigues de Torrent a fi de de mostrar al públic que la nostra ciutat és una atractiva i moderna destinació comercial on es pot trobar de tot.

27. Atracament amb arma blanca. Un home atracava l’oficina de Recaptació Municipal, Retosa, i s’emportava mil cinc-cents euros de la caixa (fou detingut al gener de 2012).

30. Desvalisaven vivendes. Va caure una banda de delinqüents romanesos que havia desvalisat vint-i-tres vivendes a Torrent. Els sis membres de la banda portaven poc de temps en la ciutat i estaven a punt de canviar de lloc en el moment en què foren detinguts.

19. Estratègies per a crear ocupació. L’Ajuntament creava una comissió d’experts amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament econòmic i social de la nostra ciutat per a poder generar ocupació.

Integraven la comissió diversos empresaris, tècnics municipals, professors universitaris i representants de les universitats valencianes, del Club de Gerents i de l’Associació de Comerciants de Torrent. Entre els objectius es proposava una marca de productes de qualitat de Torrent, promoció exterior de la ciutat i ofertes de noves zones empresarials i industrials.

Leucojum valentinum, Sierra Perenchiza.

Urginea Undulata, Sierra Perenchiza.

25. Noves espècies. La patrulla de Medi Ambient de l’Ajuntament trobava en el paratge de la serra Perenxisa dos noves espècies de flora autòctona, després de dos anys d’observació. Es tractava de dos espècies de flora que es localitzen en la zona del bosc de carrascar de la serra, el Leucojum Valentinum, campaneta valenciana de flors blanques que fins ara estava localitzada en les baixes muntanyes calcàries de la Plana de Castelló i a Moraira (Alacant), i la Urginea Undulata, una planta pròpia de l’Àfrica i l’Orient Mitjà i exclusiva d’Alacant i València, de flors rosa o violeta i fulles en roseta llargues i estretes de huit a quinze centímetres.

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

61

Octubre

Novembre

3. La gestió de l’Auditori. El Ple de l’Ajuntament aprovava la dissolució de l’organisme autònom que dirigia l’Auditori per a iniciar els tràmits a fi d’externalitzar la seua gestió cultural i estalviar més de 400.000 euros anuals.

6. El nou Sant Gregori. L’alcaldessa visitava el renovat camp de futbol Sant Gregori B després de mesos d’estar tancat per la seua remodelació. L’estadi s’ha millorat amb la col·locació de gespa artificial, nous vestidors i una nova cafeteria. Per a celebrar la seua obertura es realitzà una exhibició de rugbi i un torneig de futbol dels benjamins.

17. La Universitat Catòlica. S’iniciava el primer curs en el grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir de Torrent. L’edifici de la universitat, que destaca per la seua modernitat i sostenibilitat ambiental, ha comportat una inversió de catorze milions d’euros.

Compta amb vint-i-quatre aules per a seixanta-cinc alumnes per classe i sales per a laboratoris, biblioteques, despatxos per als docents o vestidors i un espai de mil dos-cents metres quadrats per a ubicar el pavelló esportiu cobert, a una profunditat de set metres. Oficialment s’inaugurava el 30 de novembre.

62

•

BIMTorrent

2. Laura Vicuña. En el número 29 del carrer de Tirant lo Blanc, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, inaugurava el nou centre Laura Vicuña destinat a la formació de jóvens i dones amb risc d’exclusió social.

L’edifici es compon de quatre plantes i té diversos tallers d’electricitat, perruqueria, estètica, tall i confecció, cortinatge i administració, entre altres.

3. Un hotel en ruïnes. Tancat des de 2009 per problemes econòmics, l’Hotel Lido presentava un estat calamitós que amenaçava afonament per l’abandó i els furts ocasionats per lladres, vàndals, ferrovellers i tot tipus de persones que han aprofitat qualsevol cosa de valor de l’edifici.

A causa de la seua degradació, l’Ajuntament va establir un perímetre de seguretat per a evitar riscos per al veïnat del Vedat.

9. Ponència a Brussel· les. El catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de València, José María Peiró Silla, intervenia en el Parlament Europeu amb una ponència sobre el benestar sostenible en el treball.

10. Un gol al Torrent CF. La directiva del Torrent CF denunciava la presumpta estafa d’un home de mitjana edat que es feia passar per comercial del club en botigues i bars. Venia espais publicitaris falsos i hi menjava a càrrec del compte del club en bars i restaurants. A Alzira i Gandia es van donar casos semblants.

20. Canvi del Govern de la nació. En les eleccions generals, el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta amb 22.778 vots a Torrent, enfront dels 10.778 que va obtindre el PSOE i UPyD, la sorpresa de la nit, que es va convertir en la tercera força més votada a la nostra ciutat amb 2.856 vots. Un fort ruixat va inundar alguns carrers i va deixar una part del centre

Desembre 1. Una ciutat sense barreres. A l’Ajuntament se li atorga el Premi Reina Sofia a l’accessibilitat per convertir Torrent en una ciutat sense barreres per a les persones amb discapacitat. El premi va ser concedit pel Reial Patronat sobre Discapacitat del Ministeri de Sanitat en la categoria d’Ajuntaments d’entre 10.001 i 100.000 habitants. El guardó serà lliurat per la Reina.

11. El Torrent desocupat. A finals d’any, Torrent superava la barrera psicològica dels deu mil desocupats, un 18,56 % de la població activa torrentina, especialment els menors de 29 anys i les dones. Els retalls en el sector públic i l’atonia de l’economia i el consum van propiciar este augment. Els servicis i la indústria van ser els sectors que més ocupació van destruir.

12. Panells solars. En el polígon industrial del Mas del Jutge, l’empresa hortofructícola Anecoop i l’Agència Valenciana de l’Energia

(AVEN) van inaugurar una instal· lació de plaques solars amb una potència total en servici de 1.131 kwp destinades a la producció agrícola.

14. Guardonat el Pla contra Incendis del Vedat. El Pla Municipal de Prevenció contra Incendis Forestals de Torrent, elaborat per l’empresa valenciana Meid XXI GSA en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, era guardonat en la catorzena edició dels Premis Bancaixa-UPV. En Número 175 · Hivern 2011-2012

27. El saló parroquial.

Ple de gom a gom, obria les portes el nou teatre parroquial La Asunción.

El recinte, inaugurat per l’arquebisbe de València Carlos Osoro, substituïa l’antic edifici replet de records inoblidables per a tota una generació de torrentins que van passar matins i vesprades de cine i actuacions teatrals. El saló parroquial ha comptat amb un finançament de 750.000 euros de la Generalitat.

28. Premis Carta Pobla. En la tercera edició dels Premis Carta Pobla de Torrent, els guardonats van ser Paco Alcácer, Salvador Miquel Peris, José Ferrís March, les Filles de Maria Auxiliadora i Industrias Cárnicas La Cope.

de la ciutat sense llum durant la jornada electoral.

22. Premi Vicent Galbis per a Benjamí Falces Vaquero. En la novena edició del Premi d’Interpretació Musical Vicent Galbis, celebrat a la sala d’actes del Conservatori Professional de Música de Torrent, el jove saxofonista Benjamí Falces Vaquero aconseguí el primer premi, seguit per Rubén Simó Llácer (trompeta) i Inés Romaguera Lara (violí).

19-20. Sense aspirines. La vaga convocada per les farmàcies a la Comunitat Valenciana també va tindre un ampli seguiment en la nostra ciutat, on vam poder veure llargues cues que es van prolongar fins i tot en el carrer en els establiments que feien els servicis mínims.

30. Comiat de l’alcaldessa. María José Català Verdet anuncià en roda de premsa que deixava l’Alcaldia de Torrent per a formar part del Govern Valencià com a consellera d’Educació, Formació i Ocupació. Proposava Amparo Folgado Tonda com a relleu.

el pla s’incloïen iniciatives pioneres com el Sistema de Defensa contra Incendis Forestals (Sideinfo), que s’activa per missatgeria mòbil, que consisteix en quinze canons que llancen quinze mil litres d’aigua per minut per a protegir la zona boscosa del Vedat.

15. Premis Literaris “Ciutat de Torrent”. Els guanyadors d’esta edició han sigut Teresa Broseta en teatre juvenil, M. Carme Arnau en poesia i Josep Usó i Mañanós en narrativa. El finalista fou Vicent Sanhermelando Bellver.

17. La inauguració de l’Arboretum.

L’obertura de l’Arboretum al Vedat s’emmarca dins de l’Any Internacional dels Boscos, declarat per l’Assemblea General de l’ONU. És un museu a l’aire lliure que mostra la flora i la fauna del bosc mediterrani, des del qual s’inicia una de les rutes més interessants per a conéixer la riquesa del bosc torrentí.

Número 175 · Hivern 2011-2012

BIMTorrent

•

63