Bim 185

Butlletí d’Informació Municipal Número

185

Febrer/Març 2014 Exemplar gratuït

L'esperat col·legi número 10 va estrenar edifici amb el nom de «Les Terretes»

La campanya «Nadal Solidari» arreplegà 23 tones d’aliments El Punt d'Aliments ha rebut 5.000 quilos de productes alimentaris més que l'any passat. La ciutadania ha fet possible el resultat positiu d'esta campanya.

Per segon any consecutiu, l’Ajuntament repeteix dades positives amb un total de 23 tones de menjar recollides pel Punt d’Aliments per mitjà de la campanya «Nadal Solidari». Són 5.000 quilos més que en el Nadal anterior, gràcies a la col·laboració ciutadana i a la solidaritat d’entitats, comerços i el teixit associatiu i cultural del municipi, així com diferents centres educatius. Els actes solidaris no paren, però esmentarem només com a exemple que un restaurant cuinà una paella solidària per a dos-centes persones que es va repartir en el Punt d’Aliments.

Un any més, l’Ajuntament dóna les gràcies per la col·laboració ciutadana per a esta causa, la de proporcionar aliments a 2.436 famílies que setmanalment acudeixen al Punt d’Aliments per a poder menjar.

L’Ajuntament ha incrementat la partida de la Delegació de Benestar Social per a enguany en un 22,5 %, que passa de 800.000

euros a 980.000 euros. La partida destinada al Punt d’Aliments i a ajudes d’emergència també s’ha incrementat en 180.000 euros, tenint en compte l’augment d’usuaris dels dos servicis municipals.

En este sentit, tal com s’ha fet en 2013, aniran fent-se traspassos a esta partida atenent les necessitats que es presenten al llarg de l’any.

Si haguérem de publicar la llista de les persones que han mostrat la seua solidaritat, no cabria en esta pàgina, així que, per raons d’espai i privacitat, no donarem més noms que els que, també a manera d’exemple, ja enunciàrem en l’edició anterior d’esta revista municipal.

La direcció del BIM demana disculpes per esta omissió deliberada. 

Número185 / Febrer/Març 2014

3

Sumari185 2. La campanya «Nadal Solidari» arreplegà 23 tones d’aliments.

15. Proclamació d’Amparo García Navarro com a Reina de l’Encontre de 2014.

CONSELL RECTOR DEL BIM 185

 La Ciutat

16-17. Entrevistes a Beatriz

President Jorge Planells Andreu

4-5. Las obras del nuevo Mercado Municipal. La Unitat de Policia de Proximitat, present en els 11 districtes de la ciutat i al Vedat. La Diputació contribuirà en la reforma del carrer del Camí Reial.

Vocals Enrique Carratalá Sánchez, José Vicente Gallego Madramany, Alejandro Linares Ramírez, María del Carmen Carpio Gutiérrez, Elsa Bresó Peiró, Natividad Fajardo Palomo i Asunción Ferrer San Pablo.

Direcció, redacció i coordinació Ana Coronado Gavilán Informació i fotografies Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament Disseny i maquetació Eugenio Simó Muñoz Han col·laborat Aitor Sánchez Collado, Alejandro Gimeno Clemente, Delegació d’Igualtat, Delegació d’Educació, Biblioteques Públiques Municipals, José Vicente Alabajos, Tirso Ávila, Cándido Martínez, Jorge Sánchez Antúnez, Escuela de Familia i Òscar Pérez Silvestre.

Fotografies La foto de la portada del col·legi Les Terretes és de Carla Mejías Egea.

A. C., Carmen Monteagudo, Adrián Castelló, Claudio Chust, Cristina Bea, dels entrevistats i dels col·laboradors.

Imprimeix Gráficas Royanes Edita Ajuntament de Torrent Depòsit Legal V. 3.241-1981 www.torrent.es bim@torrent.es El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l’escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen.

D’aquest BIM s’ha fet un tirat-ge de 7.000 exemplars.

Es pot descarregar l’edició d’este BIMTorrent en PDF des d’este codi QR

6-8. Torrent, ciutat per a les persones. El Plan de barrios del Ayuntamiento. Inversiones en barrios.

9. La revitalización del barrio del Xenillet a través del programa URBAN.  Notícies de l’Ajuntament 10-11. Estalvi de més de 14.000 euros en la factura de la llum en la Casa Consistorial. Edicte.

L’administració, més prop amb CLICaTorrent. L’Ajuntament subvencionarà el 100 % de la taxa dels guals al carrer de València.

12. Anuncio de la aprobación definitiva del Presupuesto General de 2014 y Bases de Ejecución.

56-57. ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS

 Societat 13-14. Empreses ubicades a Torrent van generar més de huit mil contractes en 2013. Torrent, en el sèptim lloc en la xarxa AFIC de la Comunitat Valenciana.

Empresariat de Torrent i administracions públiques sumen forces per a la recuperació econòmica. L’Ajuntament ha disminuït el període mitjà de pagament a proveïdors en un 50 %. Horts ecològics: una nova eina de formació i inserció laboral.

S’han tramitat 438 llicències d’activitat des de l’aplicació de la declaració responsable. X Trobada de Dones Emprenedores.

Fernández i Olivares, Fallera Major de Torrent, i a Mireia Galán i Noguera, Fallera Major Infantil.

18-19. Festes i tradicions.

20. Gent de Torrent: Julián Garrido en bicicleta por Camboya y Laos hace las Rutas del Silencio.

22-24. Actividades de la Casa de la Dona. Servicios y actividades en los centros para personas mayores. Els majors van rebre els seus diplomes. Jornades d’economia social AFAMMER. L’associació Mujeres de Torrent celebrà el 23 aniversari. Creu Roja Torrent en la col·lecta de la bandereta. El Mig Any de les festes de Moros i Cristians.

55. El libro de Carlos Bessini El éxito de un fracaso fue presentado en la Asociación de Vecinos Camí la Noria.  Educació 25. Els escolars en el Consell del Xiquet. Paula Delicado Zomeño guanya el XIII Premi d’Interpretació Musical «Vicent Galbis».

26-27. L’ESPERAT COL·LEGI NÚMERO 10 VA ESTRENAR EDIFICI AMB EL NOM «LES TERRETES». Ajudes, beques,

subvencions i premis concedits per al curs 2013-2014.

28. El cinema i el CEIP El Molí.

Tarongeta en els col·legis. El col·legi La Puríssima obté el segell +400 en el procés d’implantació del sistema de qualitat EFQM d’excel·lència educativa i gestió. Campanya contra la drogodependència amb els futbolistes Vicente Guaita, Paco Alcácer, Pedro López i Keylor Navas.

 Cultura 29-30. Nou any, noves lectures.

Nova edició del Voluntariat pel Valencià.

30-31. Camino de ningún final, nuevo libro del poeta José Luis Martínez. Exposicions.

32-38. PUBLICACIONS

TORRENTINES DE 2013.

39. J. Ramón Sanchis, bibliotecario de Torrent, coautor del primer Directorio de Fotógrafos de España.

56. II Concurso de narrativa breve y poesia «Paraules de Gent Major-Ciutat de Torrent».  Medi Ambient 41. Anteproyecto para la creación de un carril verde en el acceso norte. Ampliación del Camí de la Canyà d’Albarder. Agricultores visitan el IVIA. 42-43. EL PLA DIRECTOR DEL CONJUNT PATRIMONIAL HIDRÀULIC HISTÒRIC. 44-45. Les mines d’aigua. El Taller d’Ocupació El Pantà de Torrent. Àrea recreativa al Pantà.  Esports 46-47. I Carrera Solidaria Monte Vedat. Quinta carrera de San Silvestre Solidaria. II Carrera Serra Perenxisa de Torrent. El Club de Gimnasia Rítmica Torrent ganó en la Gala «Porque tú lo vales».

El jugador de Torrent, Pedro López, renova amb el Llevant UD. VANESA MAROTO: UNA TORRENTINA EN EL CIM DEL BALL ESPORTIU ESPANYOL.

48. En recuerdo de Pascual Chuliá Simó.  Històries de la ciutat 49-55. ENRIQUE CARRATALÁ, COLECCIONISTA DE PROGRAMAS DE CINE DE TORRENT. Los orígenes del cine en Torrent: EL CINE CERVANTES.

El BIM es pot veure en la web de l’Ajuntament www.torrent.es Una vegada oberta la web, amb la fletxa del directori es pot accedir a l’última publicació del BIM. Per a consultar números anteriors cal anar a ‘Conéixer Torrent’ i seleccionar, a l’esquerra de la pantalla, ‘Publicacions municipals BIM Torrent’, on apareixeran els BIM que s’han publicat des de gener del 2002.

Número185 / Febrer/Març 2014

4

la ciutat

Las obras del nuevo Mercado Municipal La consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, Isabel Bonig, supervisó las obras del nuevo Mercado Municipal.

El 8 de enero, la alcaldesa, Amparo Folgado, la presidenta de la Asociación de Comerciantes del Mercado Central, Amparo Martínez, y otros miembros del Ayuntamiento, acompañaron en su visita a las obras del Mercado a la consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, Isabel Bonig, y al director general de Infraestructuras, Vicente Dómine. La consellera destacó que «este edificio emblemático mejorará la calidad de vida de los ciudadanos y contribuirá a impulsar y a reactivar la economía del centro de la ciudad al contar también con un área comercial y una sala multiusos»; y la alcaldesa observó sobre el mercado que «es una obra que contribuye a poner en valor el casco antiguo de la ciudad pues supondrá un polo de atracción que dinamizará la zona no sólo a nivel comercial, y que ayudará a modernizar y a hacer más atractivo el centro del municipio» .

La estructura exterior ya está terminada por lo que los operarios están trabajando en el interior del edificio. La planta en superficie, donde quedará instalado el nuevo mercado, es la que se encuentra en una fase más avanzada y con la distribución de todos los puestos ejecutada. El nuevo edificio

(cuyas obras se prevé que finalicen a principios de verano) cuenta con tres plantas sobre rasante y dos sótanos.

Atendiendo a la forma de la parcela y a la prevista peatonalización de la calle Cervantes, el vestíbulo del edificio se dispondrá paralelamente a esta calle y dará acceso a cada nivel. 

Número185 / Febrer/Març 2014

la ciutat

5

Torrent, ciutat per a les persones

La Unitat de Policia de Proximitat, present en els 11 districtes de la ciutat i al Vedat. La incorporació de trenta-quatre nous agents de la Policia Local ha permés introduir-ne vint-iquatre en este servici que protegeix diàriament els carrers a peu, actuant d’una manera més directa i pròxima en els onze districtes en què s’ha dividit la ciutat.

Durant la segona quinzena del mes de desembre, en torns de matí i vesprada, dos agents en cada torn van dur a terme la presa de contacte i es dedicaren a presentar-se a tots els comerços de la zona, així com als diferents centres escolars del municipi, amb l’objectiu de donar-se a conéixer perquè el veïnat sàpia que poden recórrer a ells davant de qualsevol problema. A partir de gener, un agent en cada torn es dedicarà a recórrer els carrers del districte a què estiga destinat, a fi de protegir els ciutadans i prestar una major atenció als negocis de la zona per evitar que siguen víctimes de possibles

robatoris. «La Unitat de Policia de Proximitat treballa conjuntament amb la Unitat Central Operativa de la Policia Local, així es garanteix més seguretat en tot el municipi i s’aconsegueix atendre les necessitats dels ciutadans de forma més pròxima i eficient», assenyala el delegat de Seguretat Ciutadana, Jorge Planells.

Des de la Delegació de Seguretat Ciutadana també es posà en funcionament un dispositiu especial de seguretat durant el Nadal, que va estar actiu fins al 6 de gener per a reforçar la seguretat dels veïns durant eixes dates tan assenyalades, quan es produeixen aglomeracions de gent, i sobretot per evitar robatoris i furts a les zones comercials. Per la seua banda, la Guàrdia Civil reforçava la seguretat en les diferents entrades a la ciutat i en els accessos a les urbanitzacions que formen part del municipi, al polígon industrial Mas del Jutge i en el medi rural.

La zona del Vedat està patrullada per la Policia de Proximitat motoritzada.

D’altra banda, a mitjan mes de gener, vint-i-tres policies locals van acudir a les instal·lacions de l’IVASPE a finalitzar la seua formació després d’aprovar l’oposició. Durant este període, onze policies van cobrir el servici d’estos agents de la unitat de Policia de Proximitat, coneguda com a «Policia de barri».  Districtes de Torrent Zones

1

Sedaví i Hernández Malillos

2

Albocàsser.

3

Constitució i Azorín

4

Pare Méndez

5

Camí Reial

6

Federico Maicas-Azorín i Constitució

7

Xenillet

8

El Molí i Granerers

9

Mestre Giner

10 Poble Nou 11 Ajuntament.

La Diputació contribuirà en la reforma del carrer del Camí Reial, com a continuació de les obres del carrer de València. El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, es reuní a la seu provincial amb l’alcaldessa, Amparo Folgado, qui li va sol·licitar ajuda per a reformar un vial que connecta la població amb les urbanitzacions i amb la localitat de Montserrat.

Rus assegurà que l’entitat provincial col·laborarà en esta actuació per mitjà de la firma d’un conveni singular. Les obres al Camí Reial consistiran en el reasfaltament la via, reformar la xarxa de clavegueram, el soterrament dels contenidors i el canvi de lluminàries. 

Número185 / Febrer/Març 2014

6

la ciutat

Torrent, ciutat per a les persones

Pavimentación y reposición de aceras en El Vedat. El Ayuntamiento dispone de más de 2.500.000 euros para la mejora de calles y barrios, de los que 300.000 son para la pavimentación de la calzada y la reposición de aceras de las calles de El Vedat que lo necesiten.

En la segunda semana de febrero, la alcaldesa, Amparo Folgado, y los concejales de Medio Ambiente, José Gozalvo, y de Hacienda y Seguridad Ciudadana, Jorge Planells, se reunieron con el presidente de la Asociación de Vecinos de El Vedat, Julio Fernández, y

la junta directiva del ente para comunicarles las inversiones y actuaciones que se llevarán a cabo en El Vedat, entre ellas en las calles Riu Cèrvol y Doctor Marañón, así como para recoger sus sugerencias para futuras mejoras en la zona. Se ampliará el ancho de calzada de la calle Riu Cèrvol y se adaptará con un recorrido peatonal, para eliminar el estrechamiento existente ofreciendo así una mayor seguridad a los vecinos que utilizan el acceso diariamente.

Los peatones y los vehículos podrán circular con normalidad evitando el

Segunda convocatoria del «Observatorio Vecinal» de FAVBUR. El 11 de diciembre, en el salón de plenos del Consistorio, la alcaldesa recibió a los representantes de la Federación de Asociaciones de Vecinos, Barrios y Urbanizaciones (FAVBUR) con motivo de la celebración de la segunda convocatoria del «Observatorio Vecinal’. FAVBUR presentó un informe detallado con todas las necesidades y carencias de los diferentes distritos de la ciudad. Una iniciativa que se enmarca dentro de la campaña Torrent, ciutat per a les persones y que

ha permitido solventar el 70 % de las peticiones mientras que las restantes se encentran en vías de solucionarse. La alcaldesa, acompañada por los concejales de Seguridad Ciudadana, de Medio Ambiente, de Urbanismo y de Vía Pública, recibió un informe con nuevas necesidades de los diferentes barrios de la ciudad de manos de la presidenta de FAVBUR, Lola Bartual, y acordaron llevar a cabo un nuevo encuentro dentro de seis meses, desde la fecha, tiempo en el que Ayuntamiento podrá dar respuesta a los problemas de los ciudadanos. 

Se habilitarán 225 nuevas plazas de aparcamiento en la zona residencial de Parc Central. Esta actuación afectará a seis calles que se hacen munidireccionales para mejorar el tráfico y regular el estacionamiento.

La delegación de Movilidad va a llevar a cabo una actuación en seis calles de la zona residencial de Parc Central que permitirá habilitar 225 nuevas plazas de aparcamiento en esta parte de la ciudad. Los trabajos tienen como principal cometido establecer zonas de aparcamiento en estas vías que actual-

mente están sin regulación de estacionamiento. Las calles Atlanta 96 y Seúl 88, que son de doble dirección, pasarán a ser unidireccionales, de manera que la parte izquierda en el sentido de la conducción se destinará al aparcamiento de los vehículos. Por otro lado, las calles Atenas 2004, Sydney 2000 y Londres 48, se verán también afectadas por esta medida pero no en toda su extensión, pues únicamente se aplicará en unos tramos concretos de estas vías. En la calle Montreal 76 se seguirá conservando la doble dirección, ya que la anchura de la calle permi-

embotellamiento que se producía al estrecharse la calle; también se está trabajando en un proyecto de mejora paisajística que renovará la zona situada al final de la principal arteria de la ciudad, la Avenida al Vedat. Se va a crear un paseo alternativo por el interior de la zona forestal que comunicará la parte alta de la calle Dr. Marañón con el final de la Avenida al Vedat. También, se pretenden delimitar las zonas de paso y estancia y las zonas de aparcamiento con la utilización de materiales como la piedra natural o las estacas de madera. 

te no tener que cerrar ninguna de las dos direcciones de paso de vehículos.

«Con esta actuación damos solución a una reivindicación de los vecinos de la zona, y a su vez mejoramos la circulación y la seguridad en el tráfico de estas calles donde se va a llevar a cabo esta medida», señala la alcaldesa, Amparo Folgado; y el concejal de Movilidad, Santiago Miquel, matiza que «esta medida no implica que se vean afectadas las direcciones de otras calles al tratarse de viales secundarios que interconectan con la avenida Olímpica y con la avenida Barcelona 92«. 

Número185 / Febrer/Març 2014

la ciutat

7

Se destinarán más de 2.500.000 euros para inversiones en barrios La liquidación del ejercicio pasado muestra un remanente positivo de 6.000.000 euros. 2013 ha cerrado con un margen de capacidad de financiación (superávit) de 4.500.000 euros.

El Plan de Barrios del Ayuntamiento La empresa municipal Nous Espais, a través de la delegación de Urbanismo, ha puesto en marcha una campaña de participación ciudadana para atender las necesidades de los vecinos e intervenir en los barrios para mejorar la calidad urbana y los servicios.

Enmarcado en la iniciativa Torrent, ciutat per a les persones, se ha puesto en marcha una campaña de participación ciudadana con la denominación Pla de Barris para mejorar la calidad urbana y los servicios. «Una forma de acercar más al ciudadano la posibilidad de transmitir al Consistorio sus propuestas a través de un folleto en el que todo aquel que lo desee podrá detallar su barrio, su localización y una propuesta de actuación para mejorar su calle», destaca la delegada de Urbanismo Marisa Martínez. Técnicos de Nous Espais han repartido los folletos por diferentes distritos de la ciudad para llegar a todo el mundo y, continuando con la labor de visitar los barrios para detectar las necesidades vecinales, la alcaldesa visita las diferentes zonas para informar a los vecinos sobre esta campaña.

El Consistorio prevé centrar sus áreas de actuación en señalización viaria, para mejorar la señalización existente, y en accesibilidad, para mejorar la circulación de todos lo peatones, espe-

Número185 / Febrer/Març 2014

cialmente de aquellos con movilidad reducida. También se pondrá especial interés en la limpieza viaria, en la reposición o rehabilitación del mobiliario urbano, juegos infantiles y de adultos, jardinería, zonas de esparcimiento para perros, zonas de carga y descarga así como cualquier otra iniciativa que la ciudadanía detecte y pueda incorporarse al programa.

Los vecinos han tenido el mes de febrero para entregar sus propuestas en el Ayuntamiento y cualquiera de sus empresas municipales, en la Biblioteca Municipal, en la Casa de la Dona, Centros de Mayores y en las Instalaciones Deportivas Municipales. También se pudo enviar vía correo electrónico a: ciutatperalespersones@nous-espais.com, o a través de un mensaje a la cuenta Facebook de Amparo Folgado Tonda. Tras recoger las propuestas ciudadanas, una Comisión Técnica estudiará el conjunto de las mismas para identificar y priorizar las actuaciones de acuerdo a la urgencia y al presupuesto disponible. Muchas de las actuaciones ya realizadas han sido propuestas por los vecinos a través del buzón de quejas y sugerencias, del Facebook de la alcaldesa y, a veces, solicitadas de forma personal en las visitas realizadas por la alcaldesa a los barrios. 

 Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Los resultados de la liquidación del ejercicio de 2013, que fueron presentados a los medios de comunicación por la alcaldesa, Amparo Folgado, y los concejales de Hacienda, Jorge Planells, y de Urbanismo, Marisa Martínez, mostraban que el ejercicio 2013 se ha cerrado con un remanente positivo de 6.000.000 euros y un margen de capacidad de financiación (superávit) de de 4.500.000 euros.

El Ayuntamiento presenta unos resultados que se ajustan al principio de estabilidad presupuestaria, puesto que se ha finalizado el ejercicio con superávit, ya habiendo obtenido el déficit cero como resultado del ejercicio 2012.

Estas cifras permiten que, por primer año, el Ayuntamiento pueda llevar a cabo inversiones en calles y barrios del municipio por valor de 2.555.510 euros.

Otros datos que se desprenden de la liquidación del ejercicio 2013 es la disminución de la deuda financiera con entidades bancarias en 3.698.567,2 euros, pasando de 59.510.031,43 euros de deuda viva en 2012 a los 55.811.464,23 euros en 2013. El concejal de Hacienda ha destacado la disminución del periodo de pago a proveedores en un 50% durante 2013, ya que el Consistorio realiza los pagos en menos de 60 días al 99% de los proveedores, cumpliendo el plazo legal, y señalando que el Consistorio no se acogió al segundo plan de pago a proveedores.

Los resultados mencionados y el saneamiento de las arcas municipales permitirán que el Ayuntamiento pueda llevar a cabo inversiones en calles y barrios, para lo que se han presupuestado 2.555.510 euros. La alcaldesa anunció la dotación de 450.000 euros para la reforma de la plaza Unión Musical, 35.510 euros para la mejora de la accesibilidad de la calle Riu Cèrvol, cerca de 100.000 euros para la reurbanización de la zona donde se encuentra instalado el mercado provisional; también se destinarán 300.000 euros a la pavimentación y aceras en El Vedat y se realizará una inversión de 670.000 euros para la mejora de la red de alcantarillado de determinadas zonas. 

8

la ciutat

Torrent, ciutat per a les persones

Se han rehabilitado y adaptado aceras de la ciudad, y adecuado y renovado sus parques infantiles, como el de la Plaza Corts Valencianes, con un nuevo juego que da un aire renovado al parque infantil, al igual que el que hace unos meses se instaló en la avenida Al Vedat, con juegos de integración para niños con discapacidad.

En 2013 se han llevado a cabo más de 150 actuaciones en diferentes barrios, enmarcadas en la iniciativa Torrent, ciutat per a les persones, por las delegaciones de Vía Pública, Limpieza Viaria y Zonas Verdes, así como de las concejalías de Medio Ambiente y de Urbanismo. La última del año ha sido en un parque infantil en el que se ha instalado un nuevo juego para los niños en la plaza Corts Valencianes, tras retirar un árbol histórico que corría peligro de desplome. El nuevo juego, con forma de hormiga, tiene un tobogán que da un nuevo aire al parque infantil y hace que los más pequeños disfruten del espacio disponiendo de un juego más a pocos metros de un centro educativo.

En cuanto a la mejora de los espacios infantiles, también se ha puesto en marcha el proyecto para la instalación de un parque infantil en la colonia Montehermoso y se amplió el área de juegos en la Plaza Fray Antonio Panes, así como un Sambori en el parque infantil de la plaza Benemérita Guardia Civil.

Por su parte, la Brigada de Obras ha realizado gran número de actuaciones, como la adaptación de aceras, la instalación de bolardos en la calle Las Barcas en el barrio del Xenillet, dos nuevas fuentes, los bancos en la Avenida el Vedat o la reparación de baldosas en la calle Albocàsser.

En cuanto a señalización vial, la delegación de Movilidad, durante 2013 llevó a cabo más de dos mil actuaciones 757 de las cuales responden a solicitudes presentadas por los propios vecinos.

Inversiones en mejorar la señalización horizontal y vertical, mejoras en los elementos de señalización, y reparación de señales, han sido algunas de las actuaciones más destacadas. Los operarios de la delegación de Movilidad del Consistorio han pintado 14.674 m2 de señalización de calles, empleando 9.038

kilos de pintura divididos en 7.798 kilos de pintura blanca (12.584 m2), y 1.240 kilos de pintura amarilla (2.090 m2), para pasos de cebra, vados, nuevas plazas de aparcamiento, flechas o líneas de stop, entre otros.

Las actuaciones responden a las necesidades de cada barrio por lo que durante 2013 el personal encargado de esta tarea ha movido un total de 2.614 placas móviles para señalizar distintos actos festivos. Cifra a la que se suma la utilización de 952 vallas que han sido empleadas para efectuar cerramientos y cortes de vías con motivo de alguna mudanza, trabajos de poda, o la celebración de festividades. «El total de actuaciones realizadas a lo largo de todo el año ha supuesto que los operarios hayan trabajado en una media de ocho actuaciones diarias, sin contabilizar los actos centrales de Semana Santa y Fallas», destaca el concejal de Movilidad, Santiago Miquel. También a lo largo de 2013 se han realizado 465 intervenciones por parte de los operarios de la sección de señalización para la reparación de señales y otros elementos de señalización vial, con el objetivo de ser reutilizadas. 

Plantación de pinos y carrascas en los alrededores del Arboretum para celebrar el Día del árbol. El 25 de enero se celebró el Día del árbol participando activamente en la plantación de más de 400 especies de pinos y carrascas en los alrededores del Arboretum. Voluntarios de Torrent Verd, así como diferentes colectivos y miembros de diversas asociaciones de la ciudad disfrutaron de esta actividad rodeados de naturaleza en un entorno privilegiado. 

Número185 / Febrer/Març 2014

la ciutat

9

La revitalización del barrio del Xenillet La iniciativa URBAN, cofinanciada con fondos Europeos de Desarrollo Regional (FEDER) y por el Ayuntamiento, ha permitido llevar a cabo una renovación integral del barrio. A finales de febrero abre sus puertas el Centro Social del Xenillet, dotado con servicios y prestaciones dirigidos a los vecinos de la zona.

El barrio del Xenillet va renovándose, pues desde hace ocho años se han invertido más de 12,5 millones de euros a través del programa URBAN, cofinanciado con fondos Europeos de Desarrollo Regional (FEDER) y por el Ayuntamiento, que se gestiona desde la Oficina URBAN. A través de este pro-

grama, la zona cuenta con el trinquet ‘José María Veguer’; la Guardería social ‘Ciudad Jardín’; la nueva pasarela de l’Alter; las calles que se han rehabilitado y dotado con alumbrado y mobiliario urbano nuevo; los treinta y tres comercios que han tenido ayudas para la renovación y creación de nuevos negocios; la rehabilitación de treinta y cuatro fachadas de edificios que se encontraban en mal estado de conservación; a lo que se añade la remodelación de la calle Valencia, iniciada el pasado 9 de diciembre. URBAN también contempla la mejora medioambiental, como vemos en la noticia de abajo, que trata de la renovación de una parte de la fachada norte del barranco. Muchas de estas actuaciones se han realizado gracias a la labor que se lleva a cabo desde el Programa de Formación y Empleo del URBAN. En esta misma lí-

nea, a finales de febrero abre las puertas el Centro Social del Xenillet, que se ha adaptado a las nuevas necesidades con una remodelación del interior.

Este espacio servirá de encuentro para los vecinos de la zona y contará con servicios y prestaciones como biblioteca o atención al ciudadano. También se han redoblado los esfuerzos en materia de seguridad en el barrio aumentando la presencia policial continua.

Por otra parte, el Ayuntamiento y la Asociación Laura Vicuña han formalizado la prestación de un servicio relativo al programa municipal ‘Alfabetización digital en el Barrio del Xenillet’, enmarcado dentro del programa URBAN. Este contrato tiene como principal objetivo incrementar la formación en el ámbito de las tecnologías de la información para mejorar los factores de ‘empleabilidad’. 

Han finalizado las obras de mejora de la fachada norte del barranco enmarcadas en la iniciativa URBAN. Cofinanciada con Fondos Europeos de Desarrollo Regional, FEDER, y por el Ayuntamiento, esta adecuación ha consistido en la construcción de un muro perimetral de 100 metros de longitud, y la pavimentación de alrededor de 600m2 de paseo, que han llevado a cabo treinta alumnos-trabajadores de la especialidad de Albañilería y Jardinería que forman parte del Programa de Formación y Empleo del Proyecto URBAN. Las tareas de jardinería concluyen las labores de ajardinamiento, con la plantación de once pinos, seis moreras, cien plantas de baladre, y quince palmitos. 

Número185 / Febrer/Març 2014

10

notícies de l'ajuntament

Estalvi de més de 14.000 euros en la factura de la llum en la Casa Consistorial

L’Ajuntament ha estalviat un 13 % en la factura de la llum pel sistema d’apagat automàtic de l’edifici de l’Ajuntament del carrer de Ramón y Cajal. Es tracta d’una mesura posada en marxa amb el Pla d’Eficiència Energètica en Edificis Municipals, emmarcat dins del Pla d’Austeritat i Eficiència que va iniciar l’Ajuntament en 2011 per optimitzar els recursos energètics i obtindre instal·lacions més eficients, sense cost per al ciutadà. També s’aplicaren altres mesures que han ajudat a estos resultats positius, entre les quals destaca la unificació de les hores de treball dels funcionaris, que fan la seua jornada des de primeres hores del matí fins

a les 15.30 hores, i un dia a la vesprada, els dijous, per evitar l’anada i la vinguda intermitent durant la setmana, amb la qual cosa es redueix la despesa de llum d’oficines, calefacció i neteja.

El Consistori està realitzant auditories energètiques en els edificis municipals i té previst de fer l’auditoria energètica de la resta d’instal·lacions esportives municipals per a determinar quines són les millores necessàries i posar-les en marxa. Ja s’ha realitzat l’auditoria en les instal·lacions de Parc Central i es treballa en altres línies d’actuació com el Pla d’Eficiència Energètica en Vies Públiques, acció amb què s’estalviarà

en enllumenat públic i es reduiran les emissions de CO2. L’Ajuntament ja va instal·lar un nou sistema de calefacció i refrigeració emmarcat en el Pla d’Eficiència Energètica en Edificis Municipals que comportarà un estalvi anual de 34.000 euros en energia en el seu edifici principal de Ramón y Cajal. Per tal de canviar el sistema de producció de fred-calor de l’edifici s’instal·laren quatre tubs, bombes de cabal variable del sistema de distribució de climatització, equilibratge dels circuits hidràulics i ajustament de cabals d’aire a l’exterior.

Esta actuació ha rebut 150.000 euros de subvenció de la Diputació. 

l’efecte que les persones interessades hi formulen les al·legacions i reclamacions que creguen oportunes.

Els padrons quedaran aprovats definitivament en el cas que no hi haja reclamacions.

Els rebuts corresponents seran posats al cobrament en el període comprés des de l’1 de març fins al 5 de maig de 2014, tots dos inclosos.

Els rebuts podran ser abonats en els locals de l’entitat de recaptació municipal, Recaudación de Torrent, SAU, situats a la plaça de Colón, núm. 12 baix, en horari de 8.30 a 14 de dilluns a divendres, i de 17 a 19 hores de dilluns a dijous, o en qualsevol de les oficines obertes per les entitats financeres col·laboradores en la recaptació d’este Ajuntament.

Transcorregut el termini d’ingrés en voluntària, els deutes seran exigits en via de constrenyiment i produiran el recàrrec de constrenyiment, interessos

de demora i, si és el cas, les costes que es produïsquen.

Contra les resolucions dictades i contra les dades aprovades sols podrà interposar-se recurs de reposició davant del tinent d’Alcaldia delegat de l’Àrea de Govern d’Economia, Hisenda, Personal, Modernització i Seguretat Ciutadana, en el termini d’un mes, comptador des de l’endemà de la finalització del període d’exposició al públic, de conformitat amb el que estableix l’article 14.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Torrent, 13 de febrer de 2014

Edicte

Per mitjà del Decret de l’Alcaldia número 495/2014, de data 12 de febrer, s’han aprovat els padrons de l’impost de vehicles de tracció mecànica (IVTM), el de la taxa per l’aprofitament especial del domini públic amb entrada de vehicles a través de les voreres (Guals) i el del primer quadrimestre corresponent a la taxa per la utilització de terrenys d’ús o domini públic amb parades ambulants (Mercats), tots ells de l’any 2014, dels quals resulten les dades següents: Padró

Nre. de títols

Import total Euros

Mercats 1r quadrimestre

328

43.798,03

Guals

1.924

321.061,13

IVTM

44.691

3.698.947,02

S’exposen al públic els padrons esmentats, per un termini de 15 dies, a

L’alcaldessa, PD (Decret d’Alcaldia 2892/2013, d’11 de novembre) el tinent d’Alcaldia delegat d’Economia, Hisenda, Personal, Modernització i Seguretat Ciutadana, Jorge Planells Andreu. 

Número185 / Febrer/Març 2014

notícies de l'ajuntament

11

Mesa de Contractació

L’administració, més prop amb CLICaTorrent Tal com hem estat informant en el BIM, l’Ajuntament compta amb la nova plataforma d’administració electrònica, CLICaTorrent, que permet realitzar tots els tràmits administratius des de qualsevol punt amb connexió a Internet sense desplaçar-se al Consistori, acció que representarà un estalvi bianual de 500.000 euros per a les arques municipals. L’objectiu de l’Ajuntament amb la modernització de la seua administració és acostar-se al ciutadà i facilitar-li la tramitació de qualsevol tipus de document a través de la xarxa. Presentar una instància o sol·licitar el certificat d’empadronament està a un clic a través de la Seu Electrònica del portal de l’Ajuntament. Els usuaris, que des de casa poden fer tot tipus de tràmits amb l’ordinador, han de tindre a punt el DNI electrònic o sol·licitar el certificat digital CCV per registre d’entrada en l’Ajuntament; després cal entrar en el web de l’Ajuntament www.

torrent.es i accedir a la Seu Electrònica, situada en la barra principal del portal web. El ciutadà haurà de registrar-se seguint les indicacions aportades per la pàgina i podrà començar a realitzar les consultes o tràmits que necessite.

Per a calcular l’import de les autoliquidacions de taxes i tributs, l’usuari tan sols haurà d’accedir-hi amb el DNI electrònic o amb el certificat digital CCV i fer clic en «Pagament d’autoliquidacions». Per a realitzar una instància general, sol·licitar el certificat d’empadronament, sol·licitar una beca escolar o realitzar duplicat de rebuts cal entrar a la Seu Electrònica i buscar la pestanya «Carpeta ciutadana». Per al pagament de tributs cal polsar la pestanya de «Pagament telemàtic»; i per a inscriure’s en activitats municipals s’ha de buscar el «Portal d’inscripcions». Normalment, els arxius es descarreguen en format PDF i es realitza tot el procés sense papers i amb la mateixa validesa que el presencial. 

L’Ajuntament subvencionarÀ el 100 % de la taxa dels guals d’entrada de vehicles ubicats al carrer de València durant l’any 2014 per tal de donar facilitats al veïnat que té guals en esta via, davant els inconvenients quant a entrada i eixida de vehicles que els provoquen les obres. En el moment en què s’emeten els rebuts per tal que els veïns abonen l’import d’esta taxa, el Consistori facilitarà la instància necessària perquè els residents, propietaris del pas permanent, reben la subvenció pel mateix import del gual. Des de la Delegació d’Urbanisme s’enviarà un comunicat als residents en este carrer, amb el propòsit de conéixer les sol·licituds de guals per a 2015 i preveure els treballs ne-

cessaris per a dur a terme l’execució dels rebaixaments de vorera, que es realitzaran sense cap cost per als veïns.

Les obres del carrer de València estan en la primera fase. Els treballs es realitzen des de la rotonda del carrer de Gómez Ferrer fins al cantó amb els carrers de Jesús i Magistrat Monterde, i duraran fins a l’abril de 2014. La segona fase tindrà un període d’execució de tres mesos i mig, des del maig fins a l’agost, quan es millorarà el tram que discorre des de la cantonada dels carrers de Jesús i Magistrat Monterde fins als carrers de les Albades i Santíssim Crist. Les obres de la tercera, i última, fase es realitzaran de setembre a desembre, amb la reurbanització fins a la intersecció amb el carrer del Canonge Gisbert.

Número185 / Febrer/Març 2014

La Mesa de Contractació és l’òrgan competent per a la valoració d’ofertes contractuals. Es regula en l’art. 295 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, desenvolupat pels articles 21 i 22 del Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, de desenvolupament parcial de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.

Les funcions de la Mesa de Contractació s’arrepleguen en l’art. 22 del Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, i comprén: la qualificació de documentació de caràcter general, la determinació de licitadors que han de ser exclosos del procediment, l’obertura de proposicions presentades, la valoració de proposicions i la proposta d’adjudicació provisional.

La composició de les Meses de Contractació en els municipis de gran població es regula en la Disposició Addicional Segona de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.

La Junta de Govern Local, en la sessió de l’11 de novembre de 2013, va acordar establir-ne la composició, entre els membres de la qual es va designar com a secretari a Francisco José Potenciano Moreno, cap del Servici de Contractació i Compres, qui recentment ha cessat com a funcionari municipal.

Per tot això, i a la vista del nomenament d'Aurora Majuelos Pozo com a cap del Servici de Contractació i Compres, sent la Junta de Govern Local l’òrgan de contractació en els municipis de gran població, en execució de les competències que em conferix la vigent legislació, l’alcaldessapresidenta va proposar l’adopció del següent acord, que es va aprovar: Designar com a secretària de la Mesa de Contractació la Sra. Aurora Majuelos Pozo, cap del Servici de Contractació i Compres, en substitució del Sr. Francisco José Potenciano Moreno.

El present acord modifica parcialment l’adoptat en data 11 de novembre de 2013, i produirà efectes des de la data de la seua adopció, sense perjuí de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en el Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Torrent. 

12

notícies de l'ajuntament

ANUNCIO sobre la aprobación definitiva del Presupuesto General de 2014, y Bases de Ejecución.

Por el Pleno del Ayuntamiento, tras la aprobación del proyecto por Junta de Gobierno Local, tal y como establece el Reglamento Orgánico, en sesión celebrada el 23 de diciembre de 2013, se aprobó inicialmente el Presupuesto General y las Bases de Ejecución para el Ejercicio 2014, siendo resueltas las enmiendas presenta-

das por los grupos políticos municipales.

En el Boletín Oficial de la Provincia número 309 de 30 de diciembre de 2013 se publicó dicha aprobación inicial así como en el Tablón de Anuncios del Ayuntamiento.

Durante 15 días hábiles se presentaron reclamaciones por el Grupo Municipal Compromís por Torrent; por Unión Pro-

greso y Democracia; por el Grupo Socialista PSOE del Ayuntamiento de Torrent y por D. Juan Carlos y D. José María Andrés Teruel, las cuales fueron resueltas por el Pleno en sesión celebrada el 27 de enero de 2014, aprobando definitivamente el Presupuesto General y las Bases de Ejecución.

Resumen por capítulos

Presupuesto de ingresos consolidado (económico-entidades) 2014 Capítulos de gastos

Ayuntamiento

OA F Deportiva

OAM Junta Local Fallera

OA C Agrari

SA Recaudación

SA Nous Espais

Idea´t

Eliminaciones

Consolidado

1. Impuestos directos

29.999.824,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

29.999.824,00

2. Impuestos indirectos

1.946.044,52

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

1.946.044,52

3. Tasas, precios públicos y otros ingresos

3.975.000,00

385.000,00

0,00

35.000,00

36.000,00

515.509,69

0,00

-36.000,00

4.910.509,69

4. Transferencias corrientes

14.573.190,00

845.000,00

210.000,00

430.000,00

541.000,00

1.646.354,04

440.665,00

-3.816.665,00

14.869.544,04

5. Ingresos patrimoniales

1.059.262,70

23.790,54

0,00

5.150,00

0,00

0,00

0,00

0,00

1.088.203,24

1.253.790,54

210.000,00

470.150,00

577.000,00

2.161.863,73

440.665,00

A1. Operaciones corrientes 51.553.321,22

-3.852.665,00 52.814.125,49

6. Enajenación de inversiones reales

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

7.Transferencias de capital

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

A2. Operaciones de capital

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

A) Operaciones no financieras

51.553.321,22

1.253.790,54

210.000,00

470.150,00

577.000,00

2.161.863,73

440.665,00

8. Activos financieros

146.678,78

1,00

0,00

3,00

0,00

-59.776,49

0,00

0,00

86.906,29

B) Operaciones financieras

146.678,78

1,00

0,00

3,00

0,00

-59.776,49

0,00

0,00

86.906,29

51.700.000,00

1.253.791,54

210.000,00

470.153,00

577.000,00

2.102.087,24

440.665,00

Total

0,00

0,00

-3.852.665,00 52.814.125,49

-3.852.665,00 52.901.031,78

Presupuesto de gastos consolidado (económico-entidades) 2014 Capítulos de gastos

Ayuntamiento

OA F Deportiva

OAM Junta Local Fallera

OA C Agrari

SA Recaudación

SA Nous Espais

Idea´t

Eliminaciones

Consolidado

1. Gastos de personal

18.875.000,00

453.100,08

0,00

308.001,00

404.211,80

1.443.985,72

272.565,00

0,00

21.756.863,60

2. Gastos corrientes en bienes y servicios

17.649.500,00

502.900,00

133.920,00

143.733,00

172.488,20

397.155,41

168.100,00

0,00

19.167.796,61

3. Gastos financieros

2.315.500,00

2.790,46

0,00

1,00

300,00

153.619,70

0,00

0,00

2.472.211,16

4. Transferencias corrientes

8.089.583,62

235.000,00

76.080,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-3.852.665,00

4.547.998,62

100.000,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

100.000,00

47.029.583,62

1.193.790,54

210.000,00

451.735,00

577.000,00

1.994.760,83

440.665,00

0,00

0,00

0,00

18.415,00

0,00

107.326,41

0,00

5. Fondo de contingencia A1. Operaciones corrientes 6. Inversiones reales

-3.852.665,00 48.044.869,99 0,00

125.741,41

7. Transferencias de capital

0,00

0,00

0,00

1,00

0,00

0,00

0,00

0,00

1,00

A2. Operaciones de capital

0,00

0,00

0,00

18.416,00

0,00

107.326,41

0,00

0,00

125.742,41

47.029.583,62

1.193.790,54

210.000,00

470.151,00

577.000,00

2.102.087,24

440.665,00

A) Operaciones no financieras

-3.852.665,00 48.170.612,40

8. Activos financieros

0,00

1,00

0,00

2,00

0,00

0,00

0,00

0,00

3,00

9. Pasivos financieros

4.670.416,38

60.000,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4.730.416,38

B) Operaciones financieras

4.670.416,38

60.001,00

0,00

2,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4.730.419,38

Total

51.700.000,00

1.253.791,54

210.000,00

470.153,00

577.000,00

2.102.087,24

440.665,00

-3.852.665,00 52.901.031,78

El Presupuesto General entrará en vigor tras la publicación del resumen por capítulos en el B.O.P. Torrent, a 27 de enero de 2014.

El Tte. de Alcalde, delegado del Área de Gobierno, de Economía, Hacienda, Personal, Modernización y Seguridad Ciudadana, Jorge Planells Andreu

Número185 / Febrer/Març 2014

societat

13

Foment econòmic i social

Empreses ubicades a Torrent van generar més de huit mil contractes en 2013

Un total de 8.508 contractes de treball han generat a la ciutat en el 2013 les empreses i comerços ubicats en el municipi, segons les dades proporcionades pel SERVEF. Una xifra positiva que també ha estat propiciada per la tramitació de 404 noves llicències d’activitat des de l’entrada en vigor de la Declaració Responsable, el 14 de febrer de 2012, fins al 31 de desembre

de 2013. Concretament, 1.065 contractes han sigut indefinits i altres 7.443 temporals. Estes contractacions registrades en els centres de treball de la ciutat s’han realitzat principalment en els grups professionals de treballadors de servicis de restauració, personals, protecció i venedors, així com de treballadors qualificats de les indústries manufactureres, de la construcció i d’ocupacions elementals. D’entre tots els mesos destaca la xifra d’octubre, la més elevada de tot l’any amb 1.040 contractes. La capital de l’Horta Sud ha tancat l’exercici del 2013 amb un descens de l’índex de desocupació amb un total de 10.888 desocupats, nivell equiparable al mes d’agost de 2012, quan la quantitat de desocupats a la ciutat arribà a 10.820 persones.

La majoria de demandants d’ocupació són persones d’entre 25 i 44 anys amb un nivell formatiu d’estudis primaris.

L’escassa formació acadèmica és una de les principals causes de desocupació.

L’empresa municipal Innovació i Desenvolupament Econòmic Actiu de Torrent (IDEA’T) ofereix cursos formatius i de reciclatge, tallers i seminaris per a incrementar les possibilitats de trobar un lloc laboral adequat i fomenta l’emprenedorisme. Els professionals que la integren han atés 288 nous empresaris durant el 2013. Esta atenció s’ha basat a facilitar l’assessorament necessari per a posar en marxa nous comerços i empreses. Uns 354 empresaris, comerciants i emprenedors s’han beneficiat dels cursos, tallers i jornades de formació i reciclatge organitzats per IDEA’T, que també col·labora en iniciatives innovadores, com la primera edició de «Fórmula Emprende», programa de formació dissenyat per l’Associació d’Emprenedors de Torrent i Horta Sud, que va entrar en funcionament l’1 de gener per a promoure el talent de persones creatives que aporten idees amb possibilitats d’arribar a ser negocis amb viabilitat. 

Torrent, en el sèptim lloc en la Xarxa AFIC de la Comunitat. L’Ajuntament ha aconseguit posicionar l’Agència per al Foment de la Innovació Comercial de Torrent (AFIC) en el sèptim lloc del rànquing d’activitat de 2013, d’entre les més de 100 agències de la Xarxa AFIC de la Comunitat Valenciana (una agència que s’encarrega de prestar servicis d’asses-

sorament a comerciants, associacions i emprenedors de la ciutat), a través de l’empresa municipal IDEA’T. Este ascens s’ha aconseguit des de l’inici de l’activitat d’IDEA’T, al juny de 2012, moment en què AFIC Torrent es trobava situat en el lloc 69 del rànquing. L’empresa municipal ha sigut l’encarregada de prestar tots estos servicis i d’organitzar cursos de formació

i campanyes de promoció del comerç local, la qual cosa ha afavorit este lloc entre les deu millors agències. AFIC Torrent també gestiona el Portal del Comerciant (www.portaldelcomerciante.com/torrent), una plataforma en què els comerços poden consultar informació actualitzada del seu interés i formar part de la galeria comercial en línia de manera gratuïta. 

Empresariat de Torrent i Administracions Públiques SUMEN forces per a la recuperació econòmica. A finals de gener, en el Club de Gerents es va impartir la conferència «L’empresariat valencià en el segle XXI», amb la participació del conseller d’Economia, Indústria,

Turisme i Ocupació, Máximo Buch; de l’alcaldessa, Amparo Folgado; el director general d’Economia, Raúl Martín; la presidenta del Club de Gerents, Empar Martínez, i un grup nombrós d’empresaris de la ciutat. Máximo Buch va destacar l’inici de la recuperació econòmica, com a resultat de l’esforç d’empresaris, treballadors i ciutadans i de la col·laboració de les administracions, matisant que els signes de recuperació econòmica a la capital de l’Horta Sud són evidents, ja que s’ha produït una reducció de la desocupació registrada en comparació al 2012, i s’ha experimentat un augment en l’índex de l’activitat econòmica des de 2006.

Torrent té una notable presència d’activitats industrials (874 activitats en alta en l’IAE en 2012), i un pes elevat de les activitats comercials (1.096 altes en l’IAE en 2012, amb predomini del comerç detallista, 932 activitats), fet que ha propiciat que durant el 2013

s’hagen creat 8.505 contractes de treball. «Unes dades molt favorables per a l’economia local que es deuen a l’esforç d’empresaris i emprenedors», assenyalava el conseller, que també exposà l’estratègia econòmica que està seguint el Consell amb el propòsit de crear ocupació, impulsar l’esperit emprenedor, millorar la competitivitat empresarial i posar en marxa iniciatives de suport als sectors productius. En esta mateixa línia, l’alcaldessa va destacar que «l’Ajuntament continuarà treballant amb el teixit econòmic, i per a això se seguiran impulsant diverses línies de treball que ajudaran a revitalitzar l’economia local» . Els empresaris assistents van plantejar al conseller les seues inquietuds que, majoritàriament, feien referència a aspectes relatius a l’eliminació o modificació de barreres en els tràmits per a la creació d’empreses i a conéixer noves fórmules per a impulsar les exportacions i l’emprenedorisme. 

Des de l’entrada en vigor de la Declaració Responsable, s’han tramitat 404 noves llicències d’activitat. Més de 280 emprenedors han sigut atesos i assessorats perquè convertisquen les seues idees en negocis.

Número185 / Febrer/Març 2014

14

societat

Foment econòmic i social L’Ajuntament ha disminuït el període mitjà de pagament a proveïdors en un 50% durant el 2013 pel sanejament de les arques municipals i la situació d’equilibri pressupostari. Des de la Delegació de Gestió Pressupostària es desprenen dades que mostren l’acompliment dels terminis de pagament a 60 dies per al 99 % dels proveïdors, un fet que s’ha aconseguit dos anys abans del que preveu. En 2013, el Consistori no es va acollir al segon Pla de Pagament a Proveïdors, ja que complia el termini legal i feia front als pagaments de forma regular, ja que la tendència del termini de pagament des de fa tres trimestres és a la baixa.

L’Ajuntament ha dut a terme mesures d’austeritat posades en marxa durant els últims dos anys, com ara la contractació d’una Empresa de Servicis Energètics o les polítiques de modernització i del Pla de Gestió Energètica Intel·ligent i Eficient, iniciatives que han fet que els comptes municipals estiguen sanejats. S’ha assolit el dèficit 0 amb un equilibri pressupostari que permet que els proveïdors vegen complits els terminis de pagament. El passat mes de setembre, l’Ajuntament presentà davant del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques l’estat d’execució del pressupost del Consistori i els seus organismes autònoms, en línia amb l’estabilitat pressupostària i regla de la despesa.

D’altra banda, atés que l’Ajuntament compleix els objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic, i que el període mitjà de pagament als proveïdors no supera més de 30 dies (termini màxim previst de la normativa de morositat), no li afectaran les limitacions imposades per la modificació de la Llei de Bases de Règim Local a partir de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat. 

Horts ecològics, una nova eina de formació i inserció laboral.

El col·legi Joan XXIII acull este projecte que està duent a terme l’alumnat treballador del Programa Adaptat de Formació i Ocupació de la iniciativa URBAN. Esta iniciativa es desenvolupa amb el treball dels quinze alumnes treballadors que formen part de l’especialitat de Jardineria del Programa Adaptat de Formació i Ocupació del Projecte URBAN, cofinançat amb Fons Europeus de Desenvolupament Regional i per l’Ajuntament. Pésols,

faves i bròcoli, entre altres, són algunes de les hortalisses que s’han plantat a l’hort i que comencen a collir després d’uns quants mesos de treball. Este hort ecològic compta amb un hivernacle per a la producció de plantes i hortalisses, on també s’utilitza un producte ecològic per al tractament fitosanitari que elaboren ells mateixos gràcies a l’arbre Melia Azedarach, ubicat al pati del col·legi, i amb el fruit del qual, després d’un procés de maceració, s’aconsegueix un insecticida ecològic que evita les plagues i l’atac d’insectes. Esta experiència està permetent que els alumnes treballadors del taller de Jardineria milloren la formació i amplien les seues oportunitats laborals. Els escolars també s’estan beneficiant; al llarg d’estos mesos han col· laborat en els cultius i han conegut el procés que segueixen les plantes des de la sembra fins a la collita dels fruits. Els alumnes treballadors d’esta especialitat tenen un contracte de sis mesos de duració (de setembre a març) pel qual reben un salari mínim interprofessional. 

S’han tramitat 438 llicències d’activitat des de l’aplicació de la declaració responsable.

L’Ajuntament va adaptar les instàncies per a la ciutadania sis mesos abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2012 de la Generalitat, de mesures urgents de suport a la iniciativa empresarial i als emprenedors, microempreses i xicotetes i mitjanes empreses de la Comunitat, amb l’aprovació del Decret Llei del 13 de gener de 2012, avançant-se a la Llei 2/2012. Esta agilitat administrativa ha permés que Torrent siga un dels municipis més ràpids a tramitar llicències, que fomenten l’emprenedorisme i eviten l’obertura de negocis il·legals a la ciutat.

A Torrent s’han tramitat 438 llicències d’activitat des que l’administració es va avançar fa sis mesos en l’adaptació de les instàncies a l’entrada en vigor de la

Llei de suport a la iniciativa empresarial.

Des de la Unitat de Llicències de l’Ajuntament es desprén que al mes de gener d’enguany s’han sol·licitat 38 llicències d’activitat al municipi, 11 més que en 2013. «Són xifres que, vista la situació socioeconòmica actual, donen un aire de positivisme als futurs emprenedors.

L’agilitació de les llicències permet reduir els tràmits d’obertura de local de sis mesos a 30 dies i redueix el cost de les taxes d’obertura a menys de la meitat», declara la regidora d’Urbanisme, Marisa Martínez.

Des del 14 de febrer de 2012 fins al 31 de gener de 2014 s’han tramitat 438 llicències d’activitat. El total de llicències concedides pertanyen a comerços com ara autoescoles, perruqueries, joieries, ultramarins i negocis relacionats amb l’hostaleria. 

LA X TROBADA DE DONES EMPRENEDORES i empresàries de Torrent ha tingut lloc a la Casa de la Dona el 12 de febrer, organitzat per la Delegació d’Igualtat en col·laboració amb l’empresa municipal IDEA’T, sobre «Com aplicar noves tendències al meu negoci». En esta trobada va intervindre Cristina Serrano, experta en investigació de tendències i disseny estratègic, que va instruir les assistents en la detecció de noves tendències en la societat i en els seus hàbits, i a traure’ls profit aplicant-los als seus negocis respectius. Durant l’exposició, també es van donar a conéixer les tècniques per a redissenyar els servicis/productes o crear-ne uns altres de nous en funció de l’anàlisi de tendències realitzada.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número185 / Febrer/Març 2014

societat

15

 Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament  Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Proclamació d’Amparo García Navarro com a Reina de l’Encontre de 2014 L’Auditori va acollir la proclamació de la Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció 2014, Amparo García, juntament amb les seues cambreres, Mª Inmaculada Puchades i Paula González. El Germà Major Suprem de la Setmana Santa és Rafael García Jordán. La jove torrentina, que pertany a la Germandat del Davallament de la Creu, representarà la virreina de València Na Germana de Foix, igual que va fer sa mare en 1986. La consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mª José Català, va acudir a l’acte amb l’alcaldessa, Amparo Folgado.

El 18 de gener es realitzava a l’Auditori la proclamació de la Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció, Amparo García Navarro, juntament amb les seues cambreres, Mª Inmaculada Puchades Vallejo i Paula González Martínez, davant d’un saló ple d’autoritats, representants de la Setmana Santa torrentina, amics i familiars.

En este acte singular en què es rebia a la Reina ixent, Marta Puchol, i més tard a la Reina entrant, Amparo García Navarro, acompanyada per l’alcaldessa, Amparo Folgado, el president de la Junta Central de Germandats, José Vicente Yago, i la Corporació Municipal, també va estar la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mª José Català Verdet. Miriam Tormo (Reina de l’Encontre de l’any 1999, quan Amparo fou patge durant aquell Encontre Gloriós)

va ser l’encarregada de conduir l’acte.

Després del comiat de la Reina de 2013, Marta Puchol, l’escenari va obrir pas a la Reina de l’Encontre 2014, Amparo García, a les seues dos cambreres i el mantenidor d’enguany, Albert Sesé, amic de la família García Navarro, dedicà unes paraules plenes d’afecte tant a la festivitat de la Setmana Santa com a la nova Reina, i el rector de l’església de l’Assumpció, Juan José Llorens, també va compartir amb els assistents unes paraules. L’alcaldessa va imposar el passador a Amparo, que l’acredita com a Reina; va agrair a la Reina ixent el seu gran any com a representant d’esta figura i va donar a la nova Reina tot el seu suport; després es lliuraren els records a cada Germà Major i per a finalitzar es va rebre el Germà Major Suprem, Rafael García, pare de la nova Reina. La clausura de l’acte anà

a càrrec de la consellera, qui va agrair a Marta Puchol l’impuls de l’acte de la visita a la tomba de Na Germana de Foix, i va desitjar un gran any a Amparo García. Per a finalitzar, la presentadora invità els assistents a acudir a la pròxima trobada de germandats el dia 5 d’abril amb motiu del Pregó de Setmana Santa.

La Reina de l’Encontre és una figura única a Espanya que enguany serà representada per esta jove torrentina de 18 anys, que cursa 2n de batxillerat al col·legi Madre Sacramento i pertany a una família amb gran tradició en la Setmana Santa torrentina, ja que forma part de la Molt Il·lustre Germandat del Davallament de la Creu des que es trobava en el ventre de sa mare, Amparo Navarro Vidal, qui ja fou Reina de l’Encontre en 1986. 

La II Setmana Cultural de la Casa Museu de la Setmana Santa, realitzada del 7 al 15 de febrer amb diverses activitats, es va inaugurar amb un concert de la Banda Juvenil del Cercle Catòlic. Al llarg de la Setmana Cultural hi hagué concerts de la Jove Orquestra i la Banda Infantil de la Unió Musical, tres conferències, l’exposició de Gerardo Poveda de fotografies de la Setmana Santa torrentina dels anys 70 (oberta del 20 de febrer al 20 de març a la Casa Museu de Setmana Santa) i el Certamen de Bandes de Tambors i Cornetes. 

Número185 / Febrer/Març 2014

16

societat.Falles

Beatriz Fernández i Olivares, Fallera Major de Torrent Beatriz és una jove que enguany toca el cel de les Falles en ser la màxima representant de la festa més gran de Torrent. És serena i elegant, i treballa d’higienista dental: somriure assegurat. Va ser de la Cort Infantil i les seues germanes ja passaren pel mateix privilegi. Beatriz és una enamorada de la dansa oriental i del busseig, però en 2014 ho deixa tot aparcat per fer realitat un somni: ser la Fallera Major de tots els torrentins.

PROGRAMA FALLER 2014 ························· Dissabte, 22 de febrer, a les 20.00 h. Crida als peus de la Torre. ························· Diumenge, 23 de febrer. A les 11.00 h. Cavalcada Infantil.

–Després d’11 anys, la Falla Barri Sant Gregori torna a tindre la seua màxima representant. Com ho està vivint la teua comissió? I la família?

–La meua comissió és molt més que això: és el barri on vaig créixer, són els meus amics i tant els fallers com els veïns estan molt contents; m’acompanyen en tot el que poden. El dia de l’elecció, el barri estava ple de gent que estime i fins a hui en tots els actes importants han estat amb mi. I respecte de la meua família, estan molt feliços, ja que açò que estem vivint a casa és molt gran per a tots nosaltres: m’ajuden moltíssim, sempre hem treballat en equip per a qualsevol cosa i enguany més encara. A més a més, estem aprenent molt de la festa fallera i coneixent molta gent.

Mon pare i ma mare van amb mi a tots els llocs per a ajudar-nos a la Cort i a mi.

–Tot i la crisi, els fallers tiren endavant, però com creus que ha afectat a la festa?

–En la majoria de les comissions hi han hagut baixes, i això repercuteix en els pressupostos de diferents activitats i altres despeses, com ara monuments. Així i tot, els fallers estem buscant alternatives per a fer ingressos i no baixar el nivell d’esta festa, ja que a més de festa és cultura.

–De vegades no és fàcil conciliar la festa amb el descans veïnal... Què diries als col·lectius de veïns?

–El primer, agrair-los la paciència i comprensió en la setmana fallera i en dies d’activitats al carrer. També els diria que des de l’Ajuntament i comissions, any rere any es treballa per fer la setmana fallera més suportable, insonoritzant casals, fixant hores de finalització de la

························· Dissabte, 1 de març. A les 19.00 h. Cavalcada Major. ························· Diumenge, 2 de març. A les 11.00 h. Cant de l’estoreta, organitzat per la Falla Sant Roc. ························· Dimarts 4 de març. A les 20.30 h. Inauguració de l’Exposició del Ninot a l’EMAT, oberta fins al 15 de març.

música, etc. I, com no, els convide a baixar als casals, que estic segura que els fallers els rebrem amb molt de gust per a poder conéixer la festa des de dins.

–Què destacaries de la teua Cort d’Honor?

–Són xiques molt falleres, que volen la seua ciutat. Cadascuna estem en la nostra comissió des de fa molt de temps, per això estem aprenent molt les unes de les altres. Hem tingut molta sort, ens entenem molt bé, encara que tenim personalitats diferents; això fa que el grup siga complet. Elles també m’ajuden molt, i totes tenen moltes ganes de gaudir l’oportunitat que ens donaren en triar-nos.

–Què esperes de les Falles de 2014?

–Espere viure-les des d’una altra perspectiva de com fins ara.

Espere conéixer millor la setmana fallera, amb els actes nous als quals assistirem, que no s’origine cap problema, que tot isca bé, ja que són dies en què llueix el treball que han estat preparant els fallers durant tot un any... I, sobretot, passar-ho bé amb les Corts d’Honor, amb Mireia i les nostres famílies. I, com no, que el temps ens acompanye.

–Convida els torrentins i els visitants a gaudir de les nostres falles...

–Des d’ací vull fer partícip a tot el món perquè s’acoste a Torrent durant estos dies de falles; que aprofiten per a vore tots els actes que realitzem, que visiten els monuments de la nostra ciutat, que n’hi ha molts, però una de les coses més importants és que paren als casals, que entren i que es relacionen: els fallers els rebrem amb els braços oberts. Així és com de veres coneixeran nostra festa, la més gran. 

························· Diumenge, 16 de març. A les 18.00 Trasllat de la Mare de Déu, organitzat per la Falla Cotxera, i entrega de premis. ························· Dilluns 17 de març. A les 18.30 h. Primer dia d’Ofrena. ························· Dimarts, 18 de març. A les 18.30 h. Segon dia d’Ofrena.

························· Dimecres, 19 de març.

A les 12.00 h. Homenatge de les Falleres Majors de Torrent i les seues Corts als fallers que han treballat per la nostra festa, als peus del Granerer.

A les 12.45 h. Homenatge de les Falleres Majors de Torrent i les seues Corts a sant Josep, a la parròquia de Sant Josep, i a les 13.00 missa i «Operació kilo».

A les 19.00 h. Retirada dels ninots indultats de les Falles 2014.

Número185 / Febrer/Març 2014

societat. Falles

Mireia Galán i Noguera, Fallera Major Infantil Mireia va ser triada Fallera Major Infantil una nit de juliol, i el primer que va preguntar fou si la seua mare havia donat a llum de la sorpresa: venia en camí un altre germanet. Ara són tres germans a casa i en mig del rebombori del dia a dia ella és la protagonista infantil de les pròximes falles a Torrent.

Li agrada molt ballar i baixar al casal, es considera divertida, traviessa, simpàtica, un poquet desordenada i molt molt però que molt “xarraora”, pero sobre tot una xiqueta solidaria. Ací teniu a la Fallera Major Infantil de Torrent de 2014.

Cremà de la falla infantil que haja obtingut el primer premi de Secció Especial (sempre entre les 21.00 i les 22.00 h).

A les 12.00 de la nit, Cremà de la falla que haja obtingut el primer premi de la Secció Especial. ························· Els dies 16, 17, 18 i 19 de març a les 14.30 h mascletà a la plaça del Bisbe Benlloch.

Número185 / Febrer/Març 2014

–Què significa per a tu ser la primera Fallera Major infantil de la teua comissió, Pare Méndez?

–Per a mi és tot un orgull. En la meua falla van tindre a Patrícia Sáez com a Fallera Major de Torrent, la màxima representació, però mai hem tingut infantil en més de 40 anys d’història. És un somni que he pogut fer realitat gràcies a l’ajuda de la meua família, que és molt fallera i sempre està al meu costat.

–Què esperes d’este mes faller que queda per davant?

–Que siga un mes molt intens, com estic segura que serà. Pense estar ben desperta i no perdre’m cap acte. Quan arriba el març ens revolucionem, per-

17

què arriba la Crida, les cavalcades, l’Exposició del Ninot i mil i un actes que no es tornaran a repetir.

–Com has afrontat el repte de representar tots els xiquets de Torrent? Era com t’ho esperaves? Què és el que més t’ha costat?

–Ser Fallera Major Infantil de Torrent pense que sempre sorprèn. Des de fora en tenim una idea, però quan ho vius en primera persona t’adones de la gran quantitat de coses que fem els fallers: la quantitat de concursos que desconeixia i la varietat d’actes que tenim durant tot l’any! El que més m’ha costat és separar-me de la meua Cort, perquè m’ho passe molt bé amb elles i sempre volem estar juntes.

–Què et diuen a l’escola per ser la màxima representant del món faller infantil? Com els ho expliques?

–Hi ha xiquets que enguany són presidents infantils de falles de Torrent, però altres no són gens fallers i no entenen com puc tindre una agenda tan carregada d’actes. Quan arriba el març fem falla a l’escola i és una manera de fer-los entendre la gran festa que són les Falles.

–Un desig per a les Falles...

–Que ens ho passem de meravella, acompanyades de les nostres Corts i de la nostra Fallera Major, Beatriz Fernández. Tots units, en família i, per descomptat, que no ploga en Falles!

–Convida els xiquets que lligen el BIM a disfrutar de les Falles...

–Vull convidar tots els xiquets de Torrent i la resta de visitants que vinguen a disfrutar de la festa més gran que té Torrent: les nostres Falles! Que entren als casals; segur que els rebran amb un somriure. Que visquen des de dins la nostra festa. 

Aitor Sánchez Collado

Es premia l’ús del valencià en les falles. L’Ajuntament ha aprovat la IX convocatòria dels Premis a l’ús del valencià en les falles, en la qual es valora l’ús i la correcció del valencià en la retolació dels monuments, d’acord amb els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Poden participar totes les comissions falleres de la ciutat, que hauran de presentar el text de les llegendes de la falla en paper per registre d’entrada fins al dia 8 de març. El jurat podrà declarar nul qualsevol treball si consideren que els elements presentats no tenen la qualitat suficient.

Estos premis que convoca cada any l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià tenen com a novetat que en compte de tres premis, n’hi ha quatre, amb un import total de 1.600 euros (primer premi, 700 euros; segon, 400; tercer, 300, i quart, 200 euros), a més del banderí acreditatiu. Es faran públics i s’entregaran el mateix dia que la resta de premis fallers. 

18

societat

Festes i tradicions Els Reis D’ORIENT. Ses Majestats van arribar a Torrent la nit del 5 de gener per a posar regals, encara que prèviament van desfilar en la Cavalcada. Oferim fotos d’aquella nit i de la seua visita. (Fotos 1 i 2)  ························································ Sant Antoni AbaT. Un any més, la Confraria de Sant Antoni Abat va realitzar activitats en honor al sant, continuant esta tradició que congrega un gran nombre de devots del popularment conegut com Sant Antoni del Porquet. L’11 de gener se celebrà una missa a la parròquia de MonteSión; després de l’ofici religiós es va fer la processó pels carrers pròxims a l’església acompanyats per la música de la banda simfònica de la Unió Musical de Torrent. Els actes d’este dia van culminar amb un castell de focs artificials enfront del temple parroquial. El 16 de gener, els membres de la confraria es van reunir en l’encreuament dels carrers Pare Méndez amb Calvari per a cremar la tradicional foguera de Sant Antoni, i el 9 de febrer tingué lloc la benedicció d’animals. A més de la confraria, també els membres de l’Associació Cultural Castella-La Manxa de Torrent van celebrar la festivitat de San Antón amb un esmorzar tradicional de productes de la regió. (Fotos 3, 4 i 5)  ························································ L’Entrà de la flor. Esta tradició començava el matí de l’1 de febrer amb la tallà de la primera branca d’ametler en flor per part dels clavaris de la Confraria de la Mare de Déu del Rosari. L’alcaldessa, Amparo Folgado, rebia els clavaris a la porta de l’església de Sant Lluís Bertran, quan acabaven d’arribar de tallar la primera branca d’ametler en flor que seria entregada a la Mare de Déu. El trasllat de la branca es realitzava a les 20.30 hores, des de la parròquia de Sant Lluís Bertran fins a la de l’Assumpció, en una cercavila en què un dels clavaris fou l’encarregat de portar la branca, mentre la resta dels confrares i clavaris disparaven coets al llarg del recorregut. Enguany, els participants en la cordà estigueren enfront de l’edifici de l’Ajuntament, al carrer de Ramón y Cajal, 7, on van llançar coets en un recinte tancat per motius de seguretat. Per a participar en la cordà és indispensable posseir el certificat de consumidor reconegut com a expert. (Fotos 6 i 7) 

Celebració de Sant Blai. Els festejos en honor al sant començaven el 26 de gener amb la benedicció i imposició de medalles als clavaris, la Passejà del Guió i el recitat en vers. Uns dies abans de la celebració de Sant Blai, al Forn L’Ermita es van reunir dones de la Confraria de Sant Blai i veïnes del barri per a l’elaboració dels tradicionals samblaiets, dolç típic elaborat amb farina, oli, aiguardent i sucre que porta estampada la imatge del sant. L’alcaldessa i les delegades de Festes i d’Urbanisme van col·laborar en l’elaboració d’este producte que el dia de sant Blai s’acompanya d’una botelleta d’oli perquè el sant protegisca dels mals de gola, i una estampeta.

El 3 de febrer, com tots els anys, el carrer de Ramón y Cajal es va omplir de festa amb les parades de porrat i de fira, i a l’hora de dinar el menú estava clar: la cassola de Sant Blai. La festa començava amb la benedicció de pans; tot seguit, els clavaris i clavariesses de Sant Blai (vint-i-tres xiquets d’entre 3 i 5 anys) van desfilar en una cercavila des de la plaça de l’Església fins a la parròquia Sant Lluís Bertran per a participar en la missa major, abanderats per les tres xiquetes que fan de mares: Mariola Garrido, Rosa Nieves Cuñat i Amparo Taberner, portant el Xiquet del Miracle, Nelo Amate.

Les clavariesses de 2014 han sigut Raquel Aguilar, Laia Almerich, Carla Castelló, María Coronado, Ana Dueñas, Claudia Gascón, Amparo González, Mireia Martínez, María Martínez, Victoria Martínez, Alejandra Mora, Martina Soria, Nélida Verdejo i Cristina Zayas; i els clavaris, Mario Benavent, Javier Blanco, Álvaro de Angulo, Pablo Miquel, Gabriel Mora, Josep de Pablo Mora, Enrique Mora, Hugo Navarro i Héctor Remohí.

La festa en honor a sant Blai culminava a la vesprada amb una processó des de la parròquia de Sant Josep fins a l’ermita, després de la qual es va recitar el vers i s’interpretaren els goigs.

Les parades de fira amb artesania, dolços, fruites seques i tómboles foren visitats per milers de visitants que arribaven a Torrent des de tots els racons de la comarca, i, per tercer any consecutiu, Tarongeta va estar en un estand al peus de l’Ajuntament per a repartir suc de taronja local de forma gratuïta i rebre productes de primera necessitat a benefici del Punt d’Aliments.

En les parades va estar UNICEF, a la qual nombrosos forns van entregar productes tradicionals que podien adquirir-se per un preu assequible per a obtindre beneficis destinats a l’ONG. Una de les parades més visitades fou la dels samblaiets i els gaiatos. (Fotos 8 a 14).

La presidenta de la Confraria de Sant Blai, Mª Carme Alejo, i una de les components de la confraria, Lolita Pérez, van entregar el 31 de gener a l’alcaldessa els tradicionals samblaiets, el clàssic gaiato i el pa beneït.(Foto 10)  ·························································································· Les primeres dades recuperades sobre esta celebració es troben en el Barroc, quan Torrent era una població que a penes superava els 1.500 habitants i era eminentment rural. Els llibres de l’església de l’Assumpció arrepleguen per eixes dates tal festivitat. Hi ha constància que en 1657 es va celebrar la primera festa en honor al sant. Des d’aleshores, el 3 de febrer l’ermita de Sant Lluís Bertran és el punt de trobada per al culte dels que veneren i busquen l’empara de sant Blai per als mals de gola. La dita popular fa: «Sant Blai gloriós, cura’m la gola i lleva’m la tos».

··························································································

1

4

7

9

12

Número185 / Febrer/Març 2014

societat

2

3

5

6

8

10

13

Número185 / Febrer/Març 2014

11

14

19

20

societat

Julián Garrido En Las "Rutas Del Silencio" Este torrentino ha recorrido 1.500 Km. en bicicleta por Camboya y Laos, y ha visitado cinco colegios de niños y niñas sordos junto a dos españoles más, para luchar por la eliminación de las barreras y por la defensa de la calidad de vida de las personas sordas.  ALEJANDRO GIMENO CLEMENTE

Silencio, abstención de hablar, así define la Real Academia de la Lengua Española la ausencia total de ruido, una situación que padecen más de un millón de personas en España afectados por la sordera. Un obstáculo para la gran mayoría de afectados, pero que sin embargo para el mallorquín, José Luis García Guinard, afectado por sordera bilateral profunda desde sus primeros meses de vida, supone la principal motivación que le hace superarse día a día. Un estímulo que le ha llevado a fijarse un objetivo: demostrar al resto de la humanidad, a través de su proyecto «rutasdelsilencio.org», que no existen fronteras si eres capaz de superar tus propias dificultades.

Su último desafío le ha llevado a recorrer 1.500 km. pedaleando en su bici, su fiel compañera de fatigas y con la que ha conocido lugares recónditos de Camboya y Laos. Una experiencia de la que también han sido partícipes el mallorquín Pedro Ballesteros y Julián Garrido, un vecino de Torrent que es un aventurero nato y cámara profesional de medios de comunicación, que le ha acompañado en este proyecto que para él ha supuesto un reto personal y profesional. Una experiencia que ha grabado con su cámara y que quedará plasmada en un interesante documental que verá la luz próximamente bajo el título «3 pedales compartiendo el silencio» .

El 25 de octubre comenzaba esta experiencia única que ha durado 38 días y en la que los tres aguerridos ciclistas han pedaleado con un único objetivo, luchar por la eliminación de las barreras y por la defensa de la calidad de vida de las personas sordas. Una meta que han visto cumplida tras recorrer de punta a punta estos dos países asiáticos y visitar cinco colegios de niños sordos. Niños y niñas a los que José Luis, Pedro y Julián les han trasmitido que es posible conquistar el mundo a pesar de sufrir la limitación de no poder escuchar. «Los chavales al ver a José Luis no podían creer que fuera uno de lo suyos y que para él no existieran fronteras en el mundo», ha declarado Garrido, que a su vez ha definido esta vivencia como «una experiencia única que ha cambia-

Número185 / Febrer/Març 2014

societat. Gent de Torrent

21

do mi vida, pues me ha permitido conocer realidades muy distintas a las que vivimos aquí» .

Diariamente recorrían en bicicleta una media de 80 km., etapas que han disfrutado intensamente a pesar de los obstáculos que han encontrado en el camino. Lluvias, altas temperaturas, más de un 80% de humedad en el ambiente, carreteras impracticables, situaciones límite que nunca consiguieron mermar el ánimo de ninguno de ellos, pues «hemos podido comprobar que todos estos niños con discapacidad auditiva escuchan y se comunican con el corazón», recuerda con emoción Julián Garrido.

Una experiencia única que se ha desarrollado a lo largo de 38 días y que quedará plasmada en el documental «3 pedales compartiendo el silencio» Del total de colegios visitados, tres de ellos se encontraban ubicados en tres ciudades de Camboya (Battambang, Phonom Penh y Kampong Chang), y otros dos situados en dos ciudades de Laos (Vientiane y Luang Prabang). Centros escolares con capacidad para albergar a alrededor de 400 niños de entre 4 y 16 años, una cifra muy reducida teniendo en cuenta que sólo en Camboya hay un total de 51.000 afectados por este trastorno auditivo y que únicamente 2.000 reciben asistencia. Un trastorno cuyo tratamiento en el primer mundo parece estar superado, pero que los países subdesarrollados están lejos de conseguirlo a pesar de la labor que desarrollan los docentes que trabajan en estos colegios, y que consiguen enseñarles el lenguaje de signos y proporcionarles la educación necesaria.

En definitiva una experiencia vital que le ha permitido conocer lugares y personas maravillosas, que dedican su esfuerzo a los demás, como es el caso de Quique Figaredo, un párroco de Gijón instalado en Camboya desde hace 27 años, y cuya vida está dedicada íntegramente a ayudar a los niños mutilados afectados por las minas antipersona. O Salvador Fernández, un malagueño que también trabaja por y para los camboyanos desde hace cinco años, y que les puso en contacto con Chum Mey, uno de los dos supervivientes del campo de concentración S-21 y cuya estremecedora historia personal también quedará reflejada en el documental.

El 1 de dicembre, José Luis, Pedro y Julián concluyeron la última etapa de este viaje, que ha terminado en España y que les ha proporcionado que cada uno de ellos vuelva a su casa con la mochila cargada de experiencias. Recuerdos y vivencias que Julián Garrido ha conseguido capturar a través del objetivo de su cámara y que quedarán plasmadas en el documental en el que está trabajando.

Un documental que posiblemente sea el primero de muchos, pues Garrido ya está pensando en cuál será su próximo reto.  Nota de la Dirección: Julián Garrido colaboró durante un tiempo como fotógrafo del BIM, antes de trabajar en Canal 9.

Número185 / Febrer/Març 2014

22

societat

Actividades de la Casa de la Dona La delegación de Igualdad ha elaborado un amplio programa con actividades relacionadas con la salud, la cultura, el deporte, la formación o la corresponsabilidad familiar.

Programa de igualdad y salud PILATES Nivel 1. Lunes y miércoles de 17:30 a 18:30 horas, del 27 de enero al 16 de abril ( 22 horas). Nivel 2. Grupo 1. Lunes y miércoles de 15:30 a 16:30 horas, del 22 de enero al 16 de abril (23 horas). Grupo 2. Lunes y miércoles de 16:30 a 17:30 horas, del 22 de enero al 16 de abril (23 horas). Post parto. Lunes y miércoles de 12:30 a 13:30 horas, del 5 de febrero al 16 de abril (19 horas). ································································· YOGA y fibromialgia. Martes y viernes de 17:30 a 19:00 horas, del 24 de enero al 15 de abril (34 horas y media). ································································· YOGA especial mujeres embarazadas. Martes y viernes de 16:30 a 17:30 horas, del 4 de febrero al 15 de abril (20 horas). ································································· ALINEACIÓN CORPORAL y ejercicios para la recuperación del suelo pélvico. Martes y jueves de 10:30 a 12:00 horas, del 23 de enero al 17 de abril (34 horas y media). ································································· MEJORAR EL SENTIDO DEL HUMOR. Viernes de 17:30 a 19:30 horas, del 7 de febrero al fin 7 de marzo (10 horas). ································································· DORMIR BIEN. Viernes de 17:30 a 19:30 horas, del 28 de marzo al 11 de abril (6 horas).

Programa de igualdad, tiempo libre, cultura y deporte CLUB DE LECTURA CASA DE LA DONA. Primeras lectoras. Viernes de 17:30 a 19:00 horas, del 24 de enero al 11 de abril. Grandes lectoras. Viernes de 19:00 a 20:30 horas, del 24 de enero al 11 de abril (18 horas). ································································· HISTORIA DE LOS PREMIOS NOBEL DE LITERATURA (vida y obra principal). Lunes de 17:30 a 19:00 horas, del 10 de febrero al 14 de abril (13 horas y media). ································································· CLUB DE TEATRO CASA DE LA DONA. Obra original para la Semana de la Mujer. Miércoles de 19:00 a 20:30 horas, del 22 de enero al 16 de abril (18 horas).

································································· DIBUJO ARTÍSTICO CON LÁPIZ Y LÁPICES DE COLORES. Miércoles de 19:00 a 21:00 horas, del 29 de enero al 16 de abril (22 horas). ································································· FOTOGRAFÍA DIGITAL: especial retratos. Lunes de 19:00 a 20:30 horas, del 27 de enero al 14 de abril (16 horas y media). ································································· DEFENSA PERSONAL Grupo 1.

Martes y jueves de 15:30 a 16:30 horas, del 23 de enero al 17 de enero (23 horas). Grupo 2. Martes y viernes de 19:00 a 20:00 horas, del 24 de enero al 15 de abril. (23 horas). ································································· RETOMANDO LA BICICLETA. Rutas sencillas por Torrent y alrededores.

Lunes de 15:30 a 17:00 horas, del 27 de enero al 14 de abril (16 horas y media).

De marcha. Camínando por Torrent y alrededores. Miércoles de 16:00 a 17:30 horas, del 29 de enero al 16 de abril (16 horas y media). ································································· TALLER DE ENCAJE DE BOLILLOS (construye tu propio bolillero).

Viernes de 19:30 a 21:00 horas, del 7 de febrero al 11 de abril (15 horas). ································································· CICLO DE CINE a las 18:30 horas.

Juana la loca, película dirigida por Vicente Aranda (la historia de amor entre la hija de los Reyes Católicos y Felipe el Hermoso) el jueves 30 de enero. El Club de la Buena Estrella, dirigida por Wayne Wang ( vida de cuatro mujeres chinas de una misma familia, desde la guerra China de principios de siglo XX a la actualidad en San Francisco) el jueves 13 de marzo.

Mataharis, dirigida por Icíar Bollaín (tres mujeres detectives privados que no llevan sombrero ni pistola, pero hacen la compra, cambian pañales y tratan de mantener una pareja) el jueves 17 de abril. ································································· SALIDAS CULTURALES a las 16:30 horas: Worl Press Photo, jueves 6 de febrero, la exposición más importante de fotoperiodismo del mundo en la Fundación Chirivella Soriano. Visita al IVAM, exposición permanente de Julio González, escultura cubista, jueves 3 de abril. ································································· EXPOSICIONES. (Se inauguran todas a las 19:30 horas) MARÍA ICART BAÑOLAS (Óleos), jueves 13 de febrero.

MUÑE´S BY SANDRA ALANÍZ (Óleos) «La moda y complementos no están reñidos con el Arte», lunes 3 de marzo.

RAMÓN NOVEJARQUE VICENT, jueves 10 de abril.

Programa de igualdad y formación INGLÉS «Learning english easily» .

Nivel 1. Martes de 15:30 a 17:00, del 4 de febrero al 15 de abril. (15 horas).

Nivel 2. Grupo 1. Jueves de 17:30 – 19:00 horas. Grupo 2. Jueves de 19:00 – 20:30 horas, del 23 de enero al 17 de abril. Duración 19 horas y media. ································································· INFORMÁTICA: Aprender a escribir con ordenador, del 10 al 14 de febrero, 10 horas. Internet básico. Del 24 al 28 de febrero, 10 horas. Creación y gestión del correo electrónico, del 10 al 14 de marzo, 10 horas. Internet nivel 2. Compras seguras, gestiones administrativas, operaciones bancarias, cultura y ocio, 10 horas, del 24 al 28 de marzo. Creación de páginas Webs del 7 al 11 de abril, 10 horas. ································································· EMPLEO: Taller de habilidades laborales, lunes y jueves de 10:00 a 12:00 horas, del 17 de febrero al 17 de abril (32 horas). Principales portales de empleo y webs de empresas, martes 25 de febrero de 9:30 a 11:30 horas. Cómo preparar y enfrentarse a una entrevista de trabajo, martes 25 de marzo de 9:30 a 11:30 horas.

Mercado laboral actual: vida laboral, contratos y nóminas, martes 8 de abril de 9:30 a 11:30 h. ································································· ENTENDER EL ARTE: artistas emblemáticos: Dalí, Picasso, Camílle Claudell y Frida Kalho.

Martes de 19:00 a 20:30 horas, del 4 de febrero al 15 de abril (20 horas). ································································· IDENTIDAD FEMENINA. Martes de 17:30 a 19:30 horas, del 18 de febrero al 15 de abril (16 horas). ································································· EXPRESIÓN ORAL Y ESCRITA. Martes de 16:00 a 17:00 horas, del 28 de enero al 15 de abril (11 horas). ································································· FORMACIÓN EN CONSUMO: forma y contenido de las facturas de teléfono, agua, luz y gas. Jueves de 18:00 a 19:00 horas, del jueves 6 de febrero al jueves 27 de febrero.

(Actividad gratuita). ································································· RELACIONES Y PAREJAS SALUDABLES. Manejo de los sentimientos y emociones, reflexión sobre el mito del amor romántico y de nuestro rol en la pareja. Miércoles de 17:30 a 19:00 horas, del 12 de febrero al 16 de abril (13 horas y media).

································································· TALLER DE MÚSICA. Notas musicales, ritmos, palmas, coro de voces…. Miércoles de 17:30 a 19:30 horas. Del 12 de febrero al 16 de abril.

Duración 18 horas. ································································· MANTENIMIENTO BÁSICO DE LA BICICLETA. Normas de circulación, ruedas, frenos, luces… Jueves 6 y 13 de febrero de 16:00 a 17:30 horas.

(Actividad gratuita) ································································· CONFERENCIAS: La custodia compartida, en la Comunidad Valenciana. Jueves 27 de febrero, 19:00 horas. Programa de detección precoz del cáncer de colon. Hospital General de Valencia. (Fecha por determinar)

Programa de igualdad y corresponsabilidad familiar y doméstica TALLER MIXTO DE COCINA: Cocina italiana. Martes de 19:00 a 21:00 horas, se inicia el 11 de febrero (8 horas). Congelados y descongelados.

Martes de 19:00 a 21:00 horas, del martes 25 de marzo al martes 15 de abril (8 horas). ································································· PEQUEÑAS REPARACIONES DE ELECTRICIDAD Y FONTANERÍA. Miércoles de 10:00 a 12:00 horas, se inicia el miércoles 19 de febrero (16 horas).

Otros X Encuentro de Mujeres Emprendedoras y Empresarias de Torrent.

Miércoles 12 de febrero. Presentación de la Asociación Corazones Abiertos. «Por cada mujer que consigamos aumentar su autoestima y fortaleza, tendremos ante nosotros a una emprendedora en potencia» .

Miércoles 19 de febrero. ································································· Todas las inscripciones se pueden realizar en la Casa de la Dona o en la web del Ayuntamiento www.torrent.es portal de inscripciones  Información facilitada por la Delegación de Igualdad en la Casa de la Dona

Servicio gratuito de bebeteca y ludoteca de 17:00 a 20:30 horas.

Número185 / Febrer/Març 2014

societat

Programa de actividades y servicios para personas mayores ·············································· II Concurs de Narrativa Breu i Poesía. «Paraules de Gent Major, Ciutat de Torrent» (Delegación de Cultura).

Presentación de trabajos del 3 de febrero al 31 de Marzo.

Programa de Termalismo Municipal: Cura Termal 2014. Estancia en el Balneario Hervideros de Cofrentes Abierto plazo de inscripción hasta el 31 de Marzo. ·············································· Febrero ·············································· Talleres de Artesanía y Manualidades. Centros Municipales de Mayores.

De 16:30 a 19:30 h.

Taller de Alfabetización, Ortografía y Redacción Básica. Lunes 16:30 a 17:30 h.

Aula de Formación Permanente para Mayores.

Lunes 17:30 a 19 h.

II Curso de Informática y Acceso a Internet. Martes y jueves. De 10:30 a 12:30 h.

Celebración Día de San Valentín. Tarde de Baile.

Viernes 14. 17 h.

Centro de Mayores Virgen del Olivar. Taller de Cine.

Centro de Mayores Virgen del Olivar. Lunes 24. 17 h.

Charla Informativa SocioSanitaria (en colaboración con Farmacia Santos Patronos). Centro de Mayores Virgen del Olivar Miércoles 26. 17 h. ·············································· Marzo ·············································· Talleres de Artesanía y Manualidades. Centros Municipales de Mayores.

De 16:30 a 19:30 h.

Taller de Alfabetización, Ortografía y Redacción Básica. Lunes 16:30 a 17:30 h.

Aula de Formación Permanente para Mayores.

Lunes 17:30 a 19 h.

III Curso de Informática y Acceso a Internet. Martes y jueves 10:30 a 12:30 h.

Campeonato de Petanca «Trofeo de Fallas» Organizado por el Club de Petanca Torrent.

Inscripciones 1 al 10 de marzo.

Visita Cultural al Museo de la Policía Local de Valencia. Miércoles 12. 10 h.

Charla «Vivir en un centro residencial.

Nuestra realidad día a día» en colaboración con

Manos Unidas Torrent recaudó 1.400 euros para colaborar en un proyecto en la India. En la Parroquia de la Asunción se realizó un concierto benéfico de la banda juvenil del Círculo Católico en el que se recaudaron 1.400 euros para la construcción de un hogar para niñas de padres afectados por el SIDA que está llevando a cabo Manos Unidas, dentro de la Campaña contra el Hambre que anualmente lleva a cabo esta ONG para el desarrollo, que intenta luchar para erradicar la pobreza y el hambre en los países más desfavorecidos. Al concierto, dirigido por Víctor Manuel Araque, asistieron el presidente de la Banda Sinfónica del Círculo Católico, Carlos Piles, la representante de Manos Unidas Torrent, Xelo Verdet, la alcaldesa, Amparo Folgado, y el delegado de Desarrollo Económico y Social, Santiago Miquel. 

Número185 / Febrer/Març 2014

Savia Manises. Centro de Mayores Virgen del Olivar.

Martes 25, 17 h.

Taller de Cine. Centro de Mayores Virgen del Olivar.

Lunes 31, 17 h. ·············································· Abril ·············································· Talleres de Artesanía y Manualidades. Centros Municipales de Mayores.

De 16:30 a 19:30 h.

Taller de Alfabetización, Ortografía y Redacción Básica.

Lunes 16:30 a 17:30 h.

Aula de Formación Permanente para Mayores.

Lunes 17:30 a 19 h.

III Curso de Informática y Acceso a Internet.

Martes y Jueves de 10:30 a 12:30 h.

Visita al Centro Cultural del Carmen y al Museo del Corpus de Valencia.

Miércoles 2. 9:30 h.

Recital Poético «Poetas Unidos» en colaboración con AFED Torrent. Centro de Mayores Virgen del Olivar. Jueves 10. 17 h. ··············································

23

INFORMACIÓN SOBRE HORARIOS DE SERVICIOS PARA MAYORES ·········································· CENTRO DE PROXIMIDAD PARA MAYORES VIRGEN DEL OLIVAR Calle Virgen del Olivar, 40. Tel. 96 1111385. ·········································· Servicio de Peluquería: Lunes a viernes de 10 a 13:30 horas y de 16:30 a 19:30 horas.

Servicio de Fisioterapia: Lunes a viernes de 10 a 12 h.

Servicio de Gimnasio: Acceso al gimnasio para usuarios de lunes a viernes de 11 a 13 h. y de 17 a 19 h.

Servicio de Podología: Viernes, de 10 a 13 h. y de 16 a 19 h.

Información y atención al público: Lunes a viernes de 8 a 15 h. y de 16 a 20 h.

Dinamizadora Social: Martes, miércoles y jueves de 10 a 15 h. y lunes de 16 a 19 h.

Aula de Informática: Cursos martes y jueves de 10:30 a 12 :30 h. Acceso al Aula para usuarios todos los días de 16 a 20 h.

Taller de Manualidades, Plástica y Artesanía: Jueves de 16:30 a 19:30 h.

Taller de Alfabetización, Refuerzo Neolectores y Gramática: Lunes de 16:15 a 17:15 h.

Aula de Formación Permanente para Personas Mayores: Lunes de 17:15 a 19 h.

·········································· CENTRO DE MAYORES BELLIDO Calle Bellido, 11.

Tel. 96 1575763. ·········································· Taller de Manualidades, Plástica y Artesanía: Miércoles de 16:30 a 19:30 h.

Servicio de Podología: Miércoles de 10 a 13 h. y de 16 a 19 h.

Baile: Jueves y domingos de 17:30 a 20 h. ·········································· CENTRO DE MAYORES DE SAN ENRIQUE Calle Azorín, 40.

Tel. 96 1561651. ·········································· Taller de Manualidades, Plástica y Artesanía: Martes de 16:30 a 19:30 h.

Podología: Lunes de 10 a 13 h. y de 16 a 19 h. ·········································· Los servicios de talleres y actividades formativas, ocio educativo y fisioterapia son totalmente gratuitos para usuarios.

En los servicios de peluquería y podología se establecen precios públicos para mayores de 60 años. ··········································

24

societat

···················································· Els majors de Torrent van rebre els seus diplomes abans de les festes de Nadal, després de finalitzar els cursos impartits en els tallers de l’Aula de Formació Permanent i els tallers ocupacionals d’Artesania i Treballs Manuals, uns cursos organitzats per l’Ajuntament per a majors de 65 anys que volen continuar aprenent i formant-se. L’acte va reunir al voltant d’un centenar de persones dels centres de majors Virgen del Olivar, San Enrique i Bellido. La Coral Rondalla del CEAM Catarroja va oferir un concert als assistents. (Foto 1)  ···················································· Jornades d’Economia Social AFAMMER. La sala d’actes de l’Ajuntament va acollir l’11 de desembre les Jornades d’Economia Social organitzades per l’Associació de Famílies i Dones del Medi Rural (AFAMMER). L’alcaldessa, Amparo Folgado, clausurà les jornades amb la presidenta de l’associació a València, Cristina Pons, i a la presidenta de la Comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats, Carmen Quintanilla, que va vindre a Torrent en qualitat de presidenta d’AFAMMER, una organització pionera a Espanya que va nàixer en 1982 amb l’objectiu que les dones rurals deixen de ser invisibles i que la seua veu siga escoltada en tots els fòrums nacionals i internacionals per a aconseguir el

1

4

repte de la igualtat real d’oportunitats.

Entre els assistents van estar també els alcaldes i alcaldesses Enrique Ortí (Xirivella), José Vicente Anaya (Aiora), José Miguel Tolosa (el Puig), Carmen Jávega (Aldaia) i Ana Piera (Jalance), a més de membres de la Corporació Municipal de Torrent. (Foto 2)  ···················································· L’Associació de MUJERES de Torrent ceLebrÀ el 23 aniversari el 19 de desembre, després d’una Setmana Cultural que finalitzava amb un dinar de germanor en què van estar l’alcaldessa, Amparo Folgado, acompanyada per la presidenta de l’associació, Victoria Peco; la delegada d’Igualtat, Sagrario Carratalá, i altres membres de la Corporació Municipal. La celebració tingué lloc al Restaurant Europa, amb la presència d’un bon grup de sòcies i representants d’associacions de dones de la capital de l’Horta Sud. (Foto 3)  ···················································· Creu Roja Torrent va recaptar 4.000 euros en la col·lecta de la bandereta de desembre, en la qual van participar cinquanta-set comerços. En l’estand situat a la plaça Moralets van estar les Falleres Majors de Torrent, Beatriz Fernández i Mireia Galán, amb les seues respectives vidrioles acompanyades per les Corts d’honor tot per recaptar fons destinats a la labor solidària de Creu Roja. (Foto 4) 

2

···················································· El Mig Any de les festes de Moros i Cristians es va celebrar el 25 de gener amb actes que concentraren un gran nombre d’assistents en este dia que recorda que falten sis mesos perquè filades i comparses disfruten de les festes. Al matí, les instal·lacions de Parc Central van acollir els membres de les diverses filades i comparses per a participar en un gran dinar de germandor en què no faltaren la música i jocs per als més menuts Posteriorment, les diverses filades i comparses es congregaren per fer l’Entrada de Mig Any. Des de la parròquia de Monte-Sión fins a la Plaça Major, moros i cristians van marxar al ritme de la música en una desfilada presidida per la capitana cristiana de 2013, Rosa Ortí, i el capità moro, Sergio Martí, que s’acomiadaven d’esta manera dels seus càrrecs. Després de l’entrada, es tornaren a reunir en l’envelat instal·lat al Parc Central per a sopar tots junts i celebrar l’acte de nomenament de càrrecs. Fou el moment en el qual el capità moro de 2014, Manuel Iborra Daries, de la comparsa Almoràvits; el capità cristià, Juan José Navarro Mora, de la filà Guardians; l’alferes moro, Pascual Baviera Martínez de la comparsa Alfaquies, i l’alferes cristià, Francisco Castilla Pérez, de la filà Contrabandistes, van rebre la insígnia de la Federació de Moros i Cristians de Torrent. (Foto 5) 

3

5

Número185 / Febrer/Març 2014

educació

25

Els escolars en el Consell del Xiquet Trenta alumnes de quinze centres educatius es van reunir en el saló de plens de l’Ajuntament, on els va rebre l’alcaldessa per a escoltar les seues propostes. Els xiquets i les xiquetes també tenen veu en l’Ajuntament: el dia 31 de gener de matí , l’alcaldessa, Amparo Folgado, el regidor de Joventut i Infància, Javier Noguera, i la regidora d’Educació, Mª Carmen Benavent, escoltaven els representants del Consell del Xiquet, trenta alumnes de 5é de primària en representació de 15 centres educatius, que van presentar sis propostes en el saló de plens del Consistori. Cada any, des del Consell es tria un tema perquè siga treballat en

profunditat en els diferents col·legis del municipi. En 2012, les activitats es van focalitzar en els «Drets del xiquet», i per a este curs 2013-2014 el tema que es desenvolupa és «Solidaritat social i medi ambient». Emmarcat en estos temes, els escolars presentaren les seues propostes, com la col·locació de contenidors menuts de reciclatge als col·legis i crear un programa de voluntariat entre estudiants i els més majors. Les sis propostes del Consell es van elevar el Ple municipal ordinari com a moció a proposta d’Alcaldia per al seu compliment i execució. Després de l’aprovació en la sessió plenària, es traslladarà als xiquets d’estos col·legis la posada

en marxa de les seues propostes. «Els xiquets, com a ciutadans, participen amb les seues idees en les millores de la ciutat. Per tant, és fonamental que vegen executades les seues propostes», destaca l’alcaldessa. Per a finalitzar, els alumnes i les autoritats i professorat es van desplaçar al Ficus de la plaça del Bisbe Benlloch, on van llegir el seu manifest. En l’acte van participar els CEIP San Juan Bautista, El Molí, Virgen del Rosario, Antonio Machado, Lope de Vega, Sant Pasqual, Miguel Hernández, Federico Maicas, i els centres Santo Tomás de Aquino, San José y Santa Ana, Santa Teresa de Jesús, María Auxiliadora, Monte Sión i La Purísima. 

La saxofonista Paula Delicado Zomeño guanya el XIII Premi d’Interpretació Musical «Vicent Galbis» El 13 de febrer es van atorgar els guardons de la XIII edició del Premi d’Interpretació Musical «Vicent Galbis» de l’Ajuntament i del Conservatori Professional de Música de Torrent. En el certamen van participar Elisa Andreu González (trompa), Laura Blasco Llopis (piano), José Victor Hernándis Boil (trombó), Alberto Betes Ribes (trompeta), Paula Delicado Zomeño (saxòfon) i Miquel Guillem Gómez Ramos (flauta). Després de les seues actuacions, el jurat, conformat per Amparo Folgado Tonda, M. Carmen Benavent Roig, Fani Blanch Piqueras, Ernest Aparisi Moreno, José Enrique Plaza Alfaro, Juan Luis Roldán Pareja, Elísabet Sanchis Fornás, i actuant com a secretària Mariví Andreu Comos, es donà este resultat: primer premi, dotat amb 700 euros, per a Paula Delicado Zomeño; (la primera de la dreta, segons es mira la foto) segon premi, dotat amb 400 euros, per a Miquel Guillem Gómez Ramos, i tercer premi, dotat amb 200 euros, per a Alberto Betes Ribes. 

Número185 / Febrer/Març 2014

26

educació

L’esperat col·legi Número 10 va estrenar edifici amb el nom «Les Terretes» En el CEIP Les Terretes, construït per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, i per l’Ajuntament, s’han invertit 7 milions d’euros i té capacitat per a 810 alumnes. Arrere queden ja els anys de reivindicació i els 49 mòduls provisionals que han estat utilitzant-se els últims huit anys.

El 7 de gener començava el centre a funcionar amb 9 unitats d’infantil, 18 de primària i un menjador escolar; el 15 de gener fou inaugurat pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, i és el centre educatiu més gran de la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a la seua denominació, l’Ajuntament i la comunitat educativa del col·legi han volgut conservar el record del topònim del lloc en què s’ubica, on a principis del segle passat els xiquets i jóvens torrentins pujaven a esta zona alta de la ciutat els dies de Pasqua. La terra blanca de l’indret era utilitzada per a escurar i també es comercialitzava.

La inauguració oficial del CEIP Les Terretes es va realitzar el 15 de gener amb un acte encapçalat pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, a qui acompanyaven la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mª José Català, i l’alcaldessa, Amparo Folgado. La inauguració també va comptar la directora del col·legi, Cristina Barat; la regidora d’Educació, Mª Carmen Benavent; membres de la Corporació Municipal i una àmplia representació de la comu-

nitat educativa de Torrent. Este nou centre està considerat com el més gran de la Comunitat Valenciana.

Les autoritats visitaren les instal· lacions del centre, que estan en funcionament des del 7 de gener. El recorregut s’iniciava en dos aules de primària, on van ser rebudes per docents i alumnat; posteriorment es van desplaçar a l’aula de música, on un grup d’escolars, acompanyats pel docent, van cantar una cançó al ritme d’ins-

truments tocats per ells mateixos; a continuació es van dirigir a les instal· lacions d’infantil, i després al gimnàs del centre, on el president descobria la placa inaugural del centre escolar, per a després manifestar: «L’equip docent del centre és un exemple del compromís que té amb l’educació, que sens dubte es veurà reflectit en tots els seus alumnes que ara inicien esta nova etapa carregats d’il·lusió i amb gran motivació». La consellera d’Educació,

Número185 / Febrer/Març 2014

educació Cultura i Esport, va declarar que «Torrent mereixia un centre d’estes característiques, perquè hem de recordar que des de 1984 no s’havia construït cap centre d’educació infantil i primària en la ciutat», destacant que «este col·legi era necessari i ha sigut molt demandat, ja que el creixement poblacional en el municipi ha sigut molt gran en els últims anys». Per la seua banda, l’alcaldessa assenyalava que «el 15 de gener ha sigut un dia històric per a Torrent, perquè el CEIP Les Terretes és el resultat de més de vint anys de reivindicació i de l’esforç de l’administració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, i de l’Ajuntament».

Característiques del centre. El CEIP Les Terretes té capacitat per a 810 alumnes i compta amb 3 línies autoritzades per a 9 unitats d’infantil i 18 de primària. En este curs hi ha escolaritzats 484 alumnes en el centre, repartits en 9 unitats d’educació infantil de segon cicle (206 alumnes) i en 13 unitats d’educació primària (fins a 5é) amb 278 alumnes, tots ells coordinats gràcies al treball de 37 docents.

El centre està situat en una parcel·la de 12.695 m2 i una superfície construïda de 5.475 m2, que ha comportat una inversió total de 7 milions d’euros.

CEIP Les Terretes és una denominació adoptada de forma consensuada entre el Consell Escolar del centre, la comunitat educativa de Torrent i l’Ajuntament, amb l’aprovació de la Conselleria, que recorda i respecta el topònim del lloc on es troba el centre, on a principis del segle XX, els xiquets i els jóvens disfrutaven del seu temps d’oci i envolaven el catxirulo per Pasqua per l’amplitud d’esta part de la ciutat, tenint en compte que Torrent no havia crescut fins a la part alta del municipi.

I una dada més: la terra blanca d’este lloc era utilitzada per a escurar els atifells de cuina, llevar roba i comerciar.

«Des del primer moment, l’Ajuntament i la comunitat educativa del centre (AMPA, pares, alumnes i claustre de professors) coincidírem en el desig d’anomenar el nou centre “CEIP Les Terretes”», destaca la regidora d'Educació. L’Ajuntament dóna esta denominació al col·legi perquè no caiga en l’oblit el nom pel qual els avantpassats torrentins coneixien la zona, com ja es va fer en el cas de l’IES La Marxadella, nom de la zona on es va construir. 

 Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número185 / Febrer/Març 2014

27

Ajudes, beques, subvencions i premis concedits per al curs 2013-2014 ····································································· Ajudes a líalumnat díeducació especial Es van destinar 90 euros als centres díeducació especial en funció del nombre díalumnes empadronats a Torrent.

CPEE LíEncarnació: 3.510 € CEE La Unión: 900 € CEE Squema: 1.080 € CEE Torre Pinos 3.780 € Total: 9.270 € ····································································· Ajudes a centres de compensatòria per a l’adquisició de material didàctic per a l’alumnat d’educació infantil i primària Es van destinar 35.500 € per a donar estes ajudes, a raó de 30 € per alumne/a d’educació infantil i primària, empadronat a Torrent. Mitjançant un conveni amb els AMPA d’estos centres, es concediren les quantitats següents, en funció del seu alumnat: CEIP Lope de Vega: 11.700 € CEIP Mare del Deu del Rosari: 13.800 € CEIP San Juan Bautista: 7.530 € Total ajudes compensatòria: 33.030 € ····································································· Ajudes de menjador La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha ampliat la convocatòria als alumnes díeducació infantil i a líalumnat de centres concertats, amb la qual cosa ha concedit ajudes a líalumnat díinfantil i primària tant de centres públics com de centres concertats.

Mitjançant el Decret núm. 64/2014 síhan atés dos casos díextraordinària i urgent necessitat, segons líinforme previ emés pels Serveis Socials de líAjuntament, per un import total de 1.200 euros. ····································································· Convocatòria de beques S’han concedit beques en una primera fase a: Educació infantil de 1r cicle: 120 ajudes de 100 €: 12.000 € Educació infantil de 2n cicle: 500 ajudes de 30 €: 15.000 € Educació primària: 600 ajudes de 30 €: 18.000 € A l’EPA, 75 ajudes de 30 €: 2.250 € Música i dansa: 2.250 € Total: 49.500 € En una segona fase hi havia un sobrant de 9.897 € euros aproximadament que, juntament als 16.500 € sobrants d’ajudes d’ESO, s’han destinat a atendre les beques denegades en la convocatòria. Així, i segons Decret núm. 3.354/2013, s’han concedit en esta fase 2 les ajudes següents: Educació infantil de 1r cicle: 25 ajudes de 100 €: 2.500 € Educació infantil de 2n cicle: 175 ajudes de 30 €: 5.250 € Educació primària: 620 ajudes de 30 €: 18.600 € Total: 26.350 € ····································································· Ajudes a l’alumnat de secundària S’ha destinat un total de 265.000 € en ajudes a tot l’alumnat d’ESO (de 1r a 4t) empadronat a Torrent i que curse estudis en centres de la localitat sostinguts amb fons públics, a raó de 90 € per alumne que promociona i 45 € per alumne repetidor. Es firma un conveni amb les llibreries de Torrent, en virtut del qual fan un descompte a l’Ajuntament de 8 % de l’import total dels vals recaptats.

Han sobrat 16.500 € que es destinaran, juntament amb els 9.000 € sobrants de beques, a atendre beques denegades d’educació infantil i primària.

····································································· Ajudes Pqpi (Programes de Qualificació Professional i Inicial) Es destinen 7.000 € als distints centres que imparteixen PQPI autoritzats per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, quantitat que s’ha distribuït en funció del nombre d’alumnes empadronats a Torrent, d’acord amb el detall següent: IES Tirant lo Blanc 32 alumnes x 33,5 €: 1.072,00 € IES Serra Perenxisa 36 alumnes x 33,5 €: 1.206,00 € IES La Marxadella 39 alumnes x 33,5 €: 1.306,50 € IES Veles e Vents 42 alumnes x 33,5 €: 1.407,00 € Associació Laura Vicuña 45 alumnes x 33,5 €: 1.507,50 € Ajuntament de Torrent (Delegació de Desenvolupament Econòmic i Social) 14 alumnes x 33,5 €: 469,00 € ····································································· Subvencions en matèria d’educació.

S’han concedit ajudes a centres docents i entitats de caràcter educatiu per un total de 61.000 euros, amb el detall següent: Ajudes per convocatòria. La Junta de Govern Local aprovà la convocatòria de subvencions per un import de 32.000 €, d’acord amb el detall següent: Material didàctic: 4.000 € Biblioteques: 4.000 € Experiències pedagògiques: 3.000 € Activitats extraescolars: 5.000 € AMPA: 15.000 € Participació de famílies: 1.000 € Total: 32.000 € Esta convocatòria s’ha resolt mitjançant el Decret núm.3.433/2013.

Ajudes directes: concedides per mitjà del Decret núm. 1689/2013. ····································································· Ajudes a centres singulars i a entitats diverses Total: 29.000 € CEIP Juan XXIII. Mitjançant el Decret núm.

2.118/2013, a este centre se li concedeix una ajuda de 6.000 € per a l’adquisició de material escolar per a l’alumnat del centre, per motiu de ser CAES. CEE La Unión. Mitjançant el Decret núm. 1.294/2013, s’han destinat 9.000 € per a col·laborar en tasques d’atenció en l’ensenyament, adaptació i reinserció social dels discapacitats (deficients psíquics i físics) del centre.

CEIP El Molí. Mitjançant el Decret núm.

3.429/2013, s’han concedit a este centre 300 € per a ajudar en les despeses ocasionades per l’assistència a la Mostra Internacional de Curts Escolars de Pyros (Grècia) per a participar amb el curt Mira’t el melic. Total beques i ajudes: 451.150 € ····································································· PREMIS XIII Premi Vicent Galbis: 1.200 €.

IV Premi Amparo Fandos: a banda de despeses de tribunal, d’afinació, de representació, fins a un total de 6.000 €. La resta va a càrrec de la partida de despeses diverses: 3.500 €. Total premis: 4.800 € ·····································································

Total ajudes, subvencions i premis: 455.950 €  Informació facilitada per la Delegació d'Educació

28

educació

El cinema i el CEIP El Molí. L’alumnat del tercer cicle de primària, amb tot el seu professorat i la col·laboració dels pares, van realitzar un curtmetratge anomenat Mira’t el teu melic, dins de les activitats de música del centre. Este curt ha sigut presentat a diversos festivals de cinema internacionals, entre ells el Festival de Cinema Escolar i Juvenil de Pyrgos (Grècia) que tingué lloc dels dies 5 al 8 de desembre i van assistir dos mestres del centre en representació del col·legi.

El curt ha sigut premiat en el Festicortos a l’Argentina, i està nominat a la MICE (Mostra Internacional de Cinema Escolar) dels Premis Tirant (València, del 20 al 23 de febrer).

L’experiència ha sigut molt positiva tant per a l’alumnat com per al centre.

El Molí agraïx a l’Ajuntament la seua col·laboració en la realització i difusió de la pel·lícula. 

Tarongeta en els col·legis. Un any més, el Consell Agrari Municipal ha posat en marxa esta campanya per a promoure el consum de taronja local entre els més menuts.

Des de 2011, la campanya Tarongeta es difon per tots els centres educatius públics i concertats del municipi repartint suc de taronja natural entre l’alumnat, donant a conéixer el sabor d’estes taronges i explicant a tots els alumnes les bondats de la taronja torrentina, amb una projecció audiovisual realitzada en castellà i en valencià. Per mitjà de Tarongeta, un titella amb forma de taronja, s’explica d’on ve esta fruita, per què és sa menjar-ne o quanta és la producció a Torrent, entre moltes altres coses. L’alcaldessa i els regidors de Medi Ambient, Educació i Infància van visitar el CEIP Virgen del Rosario, i juntament amb docents i escolars comprovaren la qualitat del suc. El dia de Sant Blai, Tarongeta va estar repartint gratis suc de taronja al carrer de Ramón y Cajal. 

El col·legi La PurísSima obté el Segell +400 en el procés d’implantació del Sistema de Qualitat EFQM d’excel·lència educativa i gestió. En este centre s’han compromés amb la millora contínua des de l’inici de la implantació del Sistema de Qualitat EFQM, que s’ha anat concretant amb la seua posada en marxa en estos anys en els cicles, departaments, comunitat educativa, administració i en els qui estan implicats en el centre.

El reconeixement a l’excel·lència en educació i formació atorgat per l’Institut de Tècniques Educatives de la CECE per al període 2013-2015 va ser entregat el 29 de novembre a Madrid a la titular del centre, sor Montserrat Pineda. 

Campanya contra la drogodependència amb els futbolistes Vicente Guaita, Paco AlcÁCer, Pedro López i Keylor NAVAS. La campanya contra la drogodependència juvenil per a adolescents en edat escolar de la Delegació de Joventut i Infància, en col·laboració amb la d’Esports, passarà per tots els centres d’ESO del munici-

pi. Amb el missatge «Jo també dic NO», els futbolistes Vicente Guaita i Paco Alcácer, del València CF, i Pedro López i Keylor Navas, del Llevant UD, mostren el seu suport a esta campanya que es durà a terme a partir del mes de març en els centres d’ESO de Torrent, amb l’objectiu de transmetre que l’esport i el sentiment d’equip són les armes més

eficaces per a previndre que els més jóvens siguen víctimes de les drogues. Les visites als centres educatius comptaran amb la presència d’un dels mediàtics futbolistes que col·laboren amb la campanya i d’un tècnic del Consistori especialitzat en la matèria, que parlarà sobre els perills a què s’exposen estos estudiants amb el consum de drogues. 

Número185 / Febrer/Març 2014

cultura

29

Biblioteques Públiques Municipals

Nou any, noves lectures Presentem una xicoteta selecció dels llibres que últimament han ingressat a les nostres biblioteques.

Moltes més novetats a la teua Biblioteca

Lo que encontré bajo el sofá Eloy Moreno Ed. Espasa

El cielo ha vuelto Clara Sánchez Ed. Planeta

El buen hijo Ángeles GonzálezSinde Ed. Planeta

La casa del silenci Blanca Busquets Ed. Rosa dels Vents

Dispara, jo ja sóc mort Julia Navarro Ed. Rosa dels vents

El francotirador paciente Arturo PérezReverte Ed. Alfaguara

Los años de peregrinación del chico sin color Haruki Murakami Ed. Tusquets

Diari del Greg El tercer en discòrdia Jeff Kinney Ed. Estrella Polar

Octavo viaje al Reino de la Fantasía Gerónimo Stilton Ed. Destino

Astèrix i els Pictes Jean-Yves Ferri Ed. Salvat

Els animals del zoo Carmen Palomo García Ed.Cadí

Nova edició del Voluntariat pel Valencià. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de Torrent ha tornat ha posar en marxa el Voluntariat pel Valencià. Esta campanya permet treballar, entre tots, per a augmentar l’ús social del valencià. Torrent és un dels municipis pioners en el Voluntariat pel Valencià, ja que fou dels primers a encetar-la quan Escola Valenciana la va oferir, fa vora nou anys.

El voluntariat lingüístic consistix a posar en contacte gent que vol aprendre a parlar valencià amb gent valencianoparlant per a destinar una hora a la setmana a parlar en valencià, i dóna bons resultats perquè és una manera molt directa d’aprendre valencià i alhora aprofita per a inte-

Número185 / Febrer/Març 2014

grar la gent en la societat en què viu.

Cal destacar que el valencià és una llengua d’integració i de convivència, per tant, els objectius del Voluntariat pel Valencià són augmentar l’ús social del valencià, aprendre valencià i integrar els nouvinguts.

El 16 de gener de vesprada, en la sala d’actes de la Casa de la Cultura s’iniciava l’edició d’enguany. El regidor de Cultura, Valencià i Turisme, Modesto Muñoz, donà la benvinguda a totes les persones participants en la campanya; també assistiren a l’acte representants d’Escola Valenciana, amb el seu president, Vicent Moreno, que volgué encoratjar els participants a fer servir el valencià en tots els àmbits de la vida diària. En este acte es presentaven les

30 parelles lingüístiques que s’han format a Torrent enguany, que ja comencen a funcionar i a quedar per a parlar en valencià, fins a l’acte de cloenda que normalment té lloc abans de l’estiu. Així i tot, no és una campanya tancada; la gent interessada s’hi pot apuntar al llarg de l’any en l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, que s’encarrega de formar les parelles i de gestionar la campanya. La projecció del documental Descobrint Corella per a divulgar la figura de l’escriptor valencià Joan Roís de Corella, a qui l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha nomenat Escriptor de l’Any, tancà este acte que enceta el camí d’una experiència ben enriquidora per als participants del Voluntariat pel Valencià. 

30

cultura

«Camíno de ningún final», nuevo libro del poeta José Luis Martínez El 21 de enero se presentó en el Café Malvarrosa Espai Paral·lel de Valencia, el libro Camíno de ningún final del torrentino José Luis Martínez, que aparece en el centro de ambas fotografías, una antología poética seleccionada por Vicente Gallego que se ha publicado en la prestigiosa Editorial Renacimiento, con el número 62 en la Colección Antologías, Sevilla 2013. El poeta José Luis Martínez Rodríguez es autor de las siguientes obras: Culture Club, libro publicado por la Universidad de Valencia en 1986; Pameos y meopas de Rosa Silla, editado por Mestral Libros en 1989; Abandonadas ocupaciones, publicado por la Editorial Aguaclara en 1997; El tiempo de la vida en la Editorial Pre-Textos, 2000, y Florecimiento del daño, editado por Visor Libros en 2007.

El acto de la presentación de este libro, en el que se incluyen poemas inéditos, estuvo muy concurrido y se leyeron diferentes poemas con introducciones y comentarios enjundiosos y anecdóticos del poeta acerca de la creación de los mismos. Intervinieron en las lecturas Francisco Benedito, Vicente Gallego, Josep Santonja, Juan Pablo Zapater y el propio autor. Vicente Gallego hace esta semblanza del autor de Camíno de ningún final en el prólogo del libro: «Sus poemas consiguen siempre algo muy difícil: que la vida tintinee y huela a vida. En sus versos -ternura y lucidez, conocimiento e inocencia-, se da una visión entusiasta de la vida: intensidad en

el dolor y en la alegría, como si no existiera la tibieza, como si sólo hubiéramos venido para arder, para brillar un instante entre el polvo y la ceniza. Poemas como «Una edad del corazón», «El camino que lleva a un árbol», «El tiempo de la vida», «Bajo el signo menos», «Florecimiento del daño», «Abluciones» o «Ejercicio de relajación» se encuentran, según mi criterio, entre lo más granado que la escritura ha ido regalándole. Su primer libro ha cambiado el título original por el de una sección que lo integraba: El concepto de autor. Esta antología incluye estos poemas inéditos: «Rico postre», «Retrato», «Historias de amor», «A favor del poema

débil», «Cuando hablamos de amor» y «De nuevo el primer libro» . El poeta que halló una voz tan singular y segura en su generación termina por encontrar una más honda sabiduría y nos habla ahora de corazón a corazón: Tu última verdad te espera dulce.» También el 6 de febrero se presentó el libro en FNAC. José Luis Martínez retorna a hacernos partícipes de su producción poética tras una larga temporada de auto superación por problemas de salud, demostrando que su genialidad no le abandona nunca.

Enhorabuena para él y para sus lectores. 

Exposiciones

En L’Espai Jove Raquel Jauregui mostró del 3 al 15 de enero sus dibujos, acuarelas, óleos, acrílicos y grabados en la exposición "Identitats"; luego lo hizo el artista torrentino Francisco García Gascón, que expuso su obra Neu con motivo de la Semana de la Nieve en el Espai, un impactante muestra realizada con acuarela y óleo sobre actividades deportivas en entornos nevados; del 7 a 26 de febrero estuvo la exposición fotográfica Encantos de Ana Mª Rodríguez Edo, y a partir del 28 de febrero se expone el 9é Concurs de fotografia Torrentjove. 

Número185 / Febrer/Març 2014

cultura

En l’EMAT

«Expressions del patrimoni. Fotografia». Esta exposició itinerant, que es va mostrar del 22 de gener al 23 de febrer a l’Espai Metropolità d’Art de Torrent (EMAT), va mostrar l’obra de més de trenta fotògrafs que retraten el patrimoni de la Comunitat Valenciana, i entre les fotografies, algunes van mostrar una part del patrimoni històric de Torrent, com els Arquets de Baix, capturats per Sergio Belinchón.

En esta mostra fotogràfica, organitzada per la Conselleria de Cultura per mitjà de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, 32 fotògrafs valencians van retratar el patrimoni de la Comunitat Valenciana, per la qual cosa es van donar a conéixer les distintes actuacions en el patrimoni històric i artístic de diverses localitats. L’exposició ha unit les intervencions de restauració en diversos elements del patrimoni amb l’art de la fotografia, una forma de divulgar el valor cultural dels béns amb què compta la Comunitat Valenciana, a través del repertori del patrimoni arquitectònic, etnològic, arqueològic i industrial. La directora general de Cultura, Marta Alonso, juntament amb l’alcaldessa, Amparo Folgado, van inaugurar esta exposició, al costat de la comissària de la mostra, Felisa Martínez, i el regidor de Cultura, Modesto Muñoz.

L’exposició va conjugar l’art de la fotografia amb les intervencions de restauració i rehabilitació dutes a terme per la Direcció General de Cultura que s’han realitzat en diversos elements del patrimoni de diverses èpoques, des de prehistòrics fins a contemporanis, passant per la pintura mural i les més importants intervencions en matèria arquitectònica.

Els artistes i fotògrafs participants han sigut Alberto Adsuara, Lluís Albert, Paco Alcántara, Antonio Alcaraz, José Manuel Almerich, Pepa Balaguer i Lluís Vicén, Raúl Belinchón, Sergio Belinchón, Joaquín Bérchez, Pepe Calvo, Enrique Carrazoni, Albert Corbí, Cayetano Ferrández, Mateo Gamón, Juan García Rosell, José Manuel Guerrero, Francesc Jarque, José Jordán & MAO, Ximo Lizana, Antonio Martínez Bielsa, Mira Bernabeu, Francisco Moltó, Mtraker, José Penalba, Juan Peiró, Jesús Rivera Quirante, Pepe Sapena, Señor Cifrián, Vicente Tirado, Paco Valverde, Rocío Villalonga i María Zárraga.  El dimarts 4 de març, s'inaugura l'Exposició del Ninot, que estarà fins al 15 de març, on també es podrà contemplar una exposició bibliogràfica de llibrets de falles torrentins, un recorregut històric des de 1900 fins a l’actualitat.  Exposiciones en la Casa de la Dona ········································ Jueves 13 de febrero, óleos de María Icart Bañolas. ········································ El lunes 3 de marzo, óleos en «La moda y complementos no están reñidos con el Arte», de Muñe's by Sandra Alaníz. ········································ El jueves 10 de abril expone Ramón Novejarque Vicent.

Número185 / Febrer/Març 2014

Óleo de María Icart Bañolas.

El colectivo "Torrent Pinta» muestra en la sala de exposiciones de la Obra Social de la Caja del Mediterráneo un Homenaje al Vino. Se puede contemplar de lunes a viernes desde el 5 al 28 de febrero.

31

32

cultura

Publicacions torrentines de 2013 El resum anual de publicacions sobre la història, la gent i les entitats de la ciutat –de les editades per torrentins en el camp de la història, l’art, l’assaig, la ciència, el medi ambient i la literatura en general, i de l’apartat de publicacions audiovisuals–, que enguany fa el número 12, abasta un total de 43 treballs.

Amb este resum, el BIMTorrent, que té com un dels seus objectius fer poble, facilita que es coneguen les seues institucions, la seua gent, les seues tradicions… i açò és el que busquem ací: contribuir a eixe coneixement perquè cada dia augmente l’estima de la ciutadania per les seues arrels.

VICENT ALABAJOS

(Per a contactar i oferir informació sobre publicacions de Torrent, oferim esta direcció del correu de l'autor d'este resum anual: vicentalabajos@hotmail.com)

HISTORIA Y TRAYECTORIA DE LAS SOCIEDADES MUSICALES DE L’HORTA SUD Ed. Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud. 94 pàg.

Este llibre ha comptat amb la col· laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i de la Junta de Govern de l’Horta Sud, que presidix Rafael Pérez Rodríguez.

Podem llegir en la primera part del llibre un historial de la Federació i una declaració institucional d’este organisme amb motiu de la publicació; una relació de les activitats més significatives de la secció comarcal, des de 1998 a 2012, i una taula de dades estadístiques de la Federació (nombre de societats, músics participants, escoles de música, etc.). En la segona part es presenta la història resumida de les 32 societats musicals de la nostra comarca, cadascuna d’elles precedida d’un comentari de l’alcalde o alcaldessa de la població corresponent, amb una fotografia de cada banda.

Esta publicació, que es va presentar al juny passat, abasta un notable nivell de qualitat tècnica, i quant als continguts pot representar una primera aproximació a la història de les bandes de música dels nostres pobles, que tenen, des de la seua fundació, una llarga i densa trajectòria. 

V PREMIS «CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT Ana Coronado Gavilán Ajuntament de Torrent.

56 pàg.

Amb motiu de la cinquena edició del Premis «Carta de Poblament de Torrent», amb els quals l’Ajuntament reconeix i impulsa l’exercici d’activitats culturals, educatives, científiques i socials que siguen rellevants en la nostra societat, s’ha

Esta banda de música, que va nàixer a Aldaia, està formada per músics jubilats de les poblacions de la nostra comarca i ha celebrat el 10é aniversari, motiu pel qual publicaren este llibre. S’inclouen, després de les al·locucions dels representants institucionals, comentaris del president de l’agrupació, Fernando Miras Gallego; del director d’honor, Hugo M. Chinesta, i director actual, el torrentí Ramón Sorlí Mora, per a passar a una descripció detallada dels primers moments i de la trajectòria de la Societat. A continuació es publiquen les partitures i la lletra de l’himne comarcal, informació de les activitats més importants des de 2002 i actuals i directori de la Junta AGRUPACIÓ MUSICAL ELS MAJORS DE L’HORTA SUD. X Directiva, presidentes d’honor, directors i músics que han passat per la ANIVERSARI 2002-2012 banda.

Les últimes pàgines estan dediFernando Miras, Ramón cades a una galeria de fotografies Sorlí i José M. Benlloch de persones vinculades i documents Ed. Mancomunitat històrics: Comissió Organitzadora, Intermunicipal de l’Horta acta de constitució, estatuts, RegisSud. 82 pàg. tre d’Associacions, etc. 

UN MUSEU PER A LES ESCOLES Adrià Besó Ros Ed. Museu Horta Sud Josep Ferrís March. 16 pàg.

editat un llibre, com ja és tradicional, en què les autoritats municipals expliquen el sentit d’esta iniciativa i es fa una semblança de les persones i entitats que han merescut el guardó en 2013: Premi Arts, Lletres i Esports: Ruth Aguilar Fulgencio. Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient: Sacramento Rodríguez Ferrón.

Premi Societat i Concòrdia: Fra Gerardo Sánchez Mielgo / Hogar San Martín de Porres. Premi Trajectòria Professional: José Luna Cachinero.

La Delegació de Cultura organitza estos premis i és el departament

El Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís va editar pel setembre la guia de servicis educatius per al curs 2013-2014, en la qual es detallen informacions sobre el Museu i les activitats que s’oferixen al professorat i a l’alumnat dels pobles de la nostra comarca per al curs actual.

A més de tota la informació general i específica per als docents, podem trobar els programes concrets sobre tallers i activitats: el xocolate, jocs tradicionals, pesos i mesures tradicionals, elaboració de pa, instruments de canya, cucs de seda (temporal), exposició Enarborar (temporal) i exposició del betlem tradicional, tots ells amb la seua il·lustració específica, i amb dades sobre objectius, descripció, participants i duració. Disseny gràfic d'Eugenio Simó 

responsable de proposar a l’Alcaldia els components del jurat que, en esta cinquena edició, ha estat format per: José Ortí Soriano, José Hernández Yago, José Deusa García, Manuel Herreros «Champi», Vicente Carratalá Deval, José Royo Martínez i Miguel Lluch Cerezo. L’acte de lliurament d’estos premis tingué lloc a la Torre el 30 de novembre. El llibret inclou una transcripció de la Carta de Poblament de Torrent, del 28 de novembre de 1248.

Disseny gràfic d'Eugenio Simó. 

Número185 / Febrer/Març 2014

cultura

Baix il·luminats» (José Miguel López García), premi Ciutat de Torrent; i «Enredando, Explosión de color, Punto de partida» (Sonia Ricart Demira), premi Autora Local. I també es poden veure les fotografies dels finalistes: Enrique Escandell Montero, Carlos Mateo García, Alina Simona Mandiuc, Valentín Jaramillo Arévalo, Paula Aparicio, Miguel Ángel López Muñoz, Alicia Martínez Gil, Sonia Ramos Flores, Mª del Mar Benlloch VIII CONCURS DE Ros, Paloma López Gisbert, Luis MiFOTOGRAFIA TORRENTJOVE guel Romero Carrasco, Marta Carratalá Galán, Aina Buforn García, Anna Coordinació: Irineo Sanz Casanova Sanz, Jesús Alejandro Molero. Edita: Ajuntament de Montañana Grau, Enrique González Torrent. 59 pàg.

Berdini, Javier Prieto Ruiz, Marc Estellés Feliu, Andrea Gil Navarro, El llibret catàleg d’esta activitat Omar Timón Cepeda, María Luisa anual inclou els treballs guanyadors Romero Alcaide, Iván Rodríguez i finalistes (un total de 48 títols) del Martínez, Iris Gómez de Segura, ViConcurs de Fotografia que ha organit- cente Zamit Cubas, Mónica López Dolz, Alberto Navarro, Cantavella, zat el Centre d’Informació Juvenil.

Miguel Ángel López Muñoz, Brais Podem veure-hi: «Levitación, Ausina Valcárcel, Claudia Molina Pisando fuerte, Otoño» (Jesús Guixot, Francisca Samblás Rivas, PaLara Bernal), premi Col·lecció; «Sin blo Vázquez Ortíz, Belén Villanueva horizontes» (Miguel Ángel Vallet Alcón, Laura Eek Quesada, Enrique Burguillos), premi Modalitat Lliure; González Berdini, Mª de la Sierra «Amb el TorrentBici arribaràs vo- Cervantes Valverde, León Delacroix i lant» (Alejandro Dolz Gimeno), premi Paula Alonso Elbaile. Disseny gràfic: Modalitat Sobre Rodes; «Arquets de Pasqual Ortí. 

EXPOSICIÓ «TORRENT. RECORDS DELS 70.

Gerardo Poveda Ed. Ajuntament de Torrent.

Col·lecció «5 fotografies» .

Amb motiu de l’exposició de fotografies del torrentí Gerardo Poveda, titulada «Torrent, records dels 70», que s’ha presentat a l’EMAT del 24 d’octubre al 22 de desembre, es va editar un quadernet informatiu amb la reproducció de cinc dels treballs exposats, tots ells de fa quaranta anys. L’exposició contenia 108 imatges en blanc i negre de la Setmana Santa de Torrent, les carreres de bicicletes i de motos i llocs emblemàtics de la ciutat.

Gerardo Poveda va ser membre del Foto Club València i directiu d’esta associació entre els anys 1960 i 1976, i ha rebut nombrosos premis: 2n del Concurs Nacional de Fotografia Esportiva (1971), 1r del Saló Regional de Fotografia Ajuntament de Torrent (1972), VII Concurs Nacional de Fotografia Trofeu Avet de Plata (1976), 1r del Concurs Fotogràfic de Setmana Santa de Torrent (1978), etc. 

CATÀLEG INTRACITY: ART PÚBLIC I MEDIACIÓ SOCIAL. ÚLTIMA: CREACIÓ CONTEMPORÀNIA JOVE Xarxa Joves.Net. 76 pàg.

Es va publicar amb este llibre el resultat d’Última 2009 i Intracity 2010, dos projectes de creació contemporània jove, pintura mural i art públic, intervenció en l’espai públic i mediació social. Els autors i autores selec-

EL ROGLE VERD NÚMERO EXTRAORDINARI 25 ANYS Ed. CEIP Sant Pasqual. 36 pàg.

El col·legi públic Sant Pasqual ha publicat el número 74 de la revista escolar El Rogle Verd, un extraordinari

Ed. Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Coordinadora: Lucía González Menéndez. 120 pàg.

CATÀLEG EXPOSICIÓ «NORUEGA 2011» Calo Carratalá

Número185 / Febrer/Març 2014

L’exposició «Noruega 2011» es va organitzar al Centre del Carme per als mesos de setembre a novembre, amb una selecció de 70 obres entre olis i dibuixos preparatoris, la majoria de gran format, fins a més de 4 metres d’alçada, obres creades en la tardor de 2011, quan el pintor torrentí es va traslladar a Noruega convidat per Ingunn Van Etten, directora de la residència d’artistes Kunstnarhuset Messen, un xicotet poble situat en el fiord de Hardanger, prop de Bergen. Els textos del catàleg són de Juan Bonilla Gago i Martín López-Vega, i les fotografies

cionats van ser: Escif, Dulk, Julieta, Okuda, Difusor, La Tejedora CCEC, Sara Díez Rasines, Rubén González Rubio i Paula Valero. Última i Intracity són dos projectes que s’alternen anualment, enllaçats en una mateixa voluntat de contribuir a generar espais creatius de llibertat, en què els joves artistes són seleccionats mitjançant una convocatòria pública a materialitzar idees i propostes artístiques pensades específicament per a intervindre en l’espai públic. Una característica significativa, definitòria, dels projectes artístics que han rebut el suport d’Última i Intracity és la capacitat d’estos per afavorir la participació del públic, convidant l’audiència a convertir-se en una peça clau en el seu desenvolupament i, en algunes ocasions, en l’element fonamental que els fa possibles. Es descriuen i s’aporten imatges al catàleg de diferents formes de treball en el camp del grafit, realitzades als municipis d’Albal i Torrent, a més d’un projecte desenvolupat pel col·lectiu Difusor a la comarca del Priorat (Tarragona).

Disseny gràfic d'Eugenio Simó. 

amb motiu de la celebració dels 25 anys de la seua fundació. Es tracta d’una publicació que va nàixer molt modesta (amb sistema d’impressió en offset i elaboració artesanal) i que ha aconseguit mantindre’s al llarg de vint-i-cinc anys per a donar un servici de comunicació entres els diferents estaments de la comunitat escolar (alumnes, famílies, professorat), que ha resultat molt important en la seua trajectòria. Han col·laborat amb escrits de reflexió sobre les vivències tingudes en estos anys els directorscoordinadors de la revista, alumnes, pares/mares i mestres de diferents èpoques, amb un total de 36 treballs que han enriquit els records i la valoració al voltant no solament del periòdic, sinó també de l’escola en general.

La revista especial fou presentada en un acte carregat d’emoció al passat mes de novembre, amb l’assistència de més de 150 persones que es reuniren després en un sopar de convivència. 

de Paco Alcántara, Nuria Andrés Sáez, Dag Fosse i Toye Gbode.

Calo Carratalá (Torrent, 1959) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València; ha sigut becari en l’Acadèmia d’Espanya a Roma i professor a la Universitat de Terol. Està considerat com un dels exponents més ferms de la nova figuració, que ensenya la natura mitjançant eixe equilibri entre figuració i abstracció, amb un estil personal dins del panorama artístic contemporani.

Va realitzar la primera individual l’any 1984 al Café Lisboa de València, i al llarg de la seua vida professional ha participat en col·lectives i en certàmens en què ha obtingut guardons com ara els primers premis de pintura Vila de Pego (Alacant) en 1977, Bancaixa de 1998 i Mercantil de València eixe mateix any, entre d’altres. 

33

34

cultura

LLIBRET FALLA PLAÇA SANT ROC 2013. L’APROPÒSIT FALLER Direcció: Emilio José García González i Javier Mozas Hernando. Disseny i maquetació: Eugenio Simó.

424 pàg.

El llibret 2013 de la Falla Plaça Sant Roc va obtindre el primer premi de la convocatòria de la Generalitat Valenciana per la Promoció i Ús del Valencià, guardó que cap comissió torrentina havia aconseguit fins ara (la mateixa Falla de la Plaça Sant Roc havia tret en l’edició anterior un quart lloc

LLIBRET FALLA RAMÓN Y CAJAL 2013 Investigació: Salvador Ciscar i Juan. Coordinació: Joaquim Requena. Ed. Falla Ramón y Cajal. 360 pàg.

El treball d’investigació que Salvador Ciscar Juan oferix un any més en este llibret porta el títol de «1931-1939.

Torrent, història d’una guerra», i ocupa una extensió de 241 pàgines, amb 128 il·lustracions, entre fotografies, dibuixos i altres documents, xifres que ens donen una idea de la importància del treball.

Amb els títols dels diferents capítols de l’article veurem més en concret els seus continguts: «Torrent, 1931-1936», «Torrent, 1936-1939»,

LLIBRET FALLA PARE MÉNDEZ 2013 Direcció: Mireia Ramón Tordera. Treball d’investigació: Evelyn Oltra Véliz. 120 pàg.

El llibret de la Falla Carrer Pare Mén-

«Instal·lacions militars i sanitàries», «La defensa passiva en Torrent», «Els segells benèfics», «Els bitllets locals a Torrent», «Torrent, refugi d’infants», «La posición Pekín», «Ràdio Torrent», «Personalitats en Torrent», «Persecució religiosa», «Repressió, persecució i dies de sang» i «El final de la guerra» . En les pàgines de la Falla 2013 hi ha uns quants articles relacionats amb el lema de l’exercici «Tinguem la guerra en pau» : «Els casals, búnkers del segle XXI» (José Fernando Andreu Mora), «Fes la funció i no la guerra» (Juan José Benavent Roig), «Guerra d’autors» (Joaquin Requena Piles), «Guerra d’estils» (Sergio Giménez López), «Batalles perdudes..., però no la guerra» (José Fernando Andreu Mora) i «1957. Les falles de Torrent en peu de guerra» (Salvador Ciscar i Juan).

Completa la publicació el «Racó infantil», amb els textos de José Fernando Andreu Mora, també emmarcats dins del lema faller 2013.

Este llibret va el ser guanyador del prestigiós premi Ortífus a la millor portada d’un llibret de falla, dins del Premi de Lletres Falleres organitzat per la Falla Borrull-Socors. A més, va obtindre el 6é premi de la Conselleria de Cultura i els premis al millor article d’investigació, al millor contingut infantil i al millor llibret de falla dels convocats per la Junta Local Fallera de Torrent. 

dez també optava a diferents premis: Generalitat Valenciana per Promoció del Valencià (en què obtingué el lloc 60), Junta Local Fallera de Torrent, Premis Mocador d’Assaig, Premis Joan Climent, Premis Enric Soler i Godes i Premi Mestre Ortífus.

S’hi han publicat els treballs titulats: «Qui o què és Pare Méndez», «Sant Antoni, festa típica al nostre carrer», «La progressió del carrer», «Canvis socioeconòmics», «El senyor José Méndez Perpiñá» i «40 aniversari» .

La publicació inclou els apartats més habituals: explicació de la falla, entrevista al president i a la fallera major, recompenses, programa d’actes, etc. A més, conté el «Racó infantil», en el qual es publiquen les informacions, entrevistes i documents gràfics dels més menuts de la comissió. 

molt valorat) i el 2n premi de la Junta Local Fallera. Este llibret –que té el continent i el contingut d’un autèntic llibre– ha estat fruit del treball d’un grup de persones vinculades al món de les Falles, que han aportat la seua experiència, coneixements i treball dins del tema monogràfic de la publicació: els apropòsits fallers. Podem llegir estudis i comentaris de Javier Mozas, Josep Lluís Marín i Pasqual Molina, de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF); de persones del món faller de les diferents poblacions en què se celebren, com ara José Martínez Tormo, Miguel Ángel Gascón, Miguel A. Martínez, Rubén Tello, Juan Gabriel Figueres, Antonio José Fresno, Rafa Tortosa, Maria i Laura Caballero, Alejandro Pérez, Javi García, Nicolás Garcés, Jaume Bronchud,

LLIBRET FALLA SANT VALERIÀ 2013 Aitor Sánchez Collado 144 pàg.

La Falla Sant Valerià s’ha unit al grup de les comissions que s’esforcen per editar un llibret que aporte alguna cosa més que les informacions habituals i pròpies de la festa fallera.

En esta publicació, que va meréixer el 2r premi de la Junta Local Fallera i el lloc 39 en la llista de premis de la Generalitat Valenciana per la

Manel Andrés, Jéssica Miró, Paco Pellicer, Vicent Borrego, Hernán Mir i Salva Ferriol; o dels torrentins Emilio José García, Aitor Sánchez Collado, Mamen Casabán, Inma Sánchez, Cristina García i Dori Rodríguez, que pertanyen al món de les Falles i/o al dels mitjans de comunicació local.

L’esforç de la falla editora ha tingut el premi per una sèrie de treballs sobre este aspecte del teatre faller, que es convertirà en referència segura per a futurs estudis o articles en eixa línia.

S’ha de destacar la contribució d’Eugenio Simó, dissenyador i maquetista, al resultat final d’este llibret, que ha causat l’admiració dels entesos en veure la qualitat del producte d’un treball en equip amb tantes persones involucrades. 

Promoció i Ús del Valencià, s’inclouen articles relacionats amb el patrimoni d’escultura pública de la ciutat i com a homenatge a l’escultor Rafael Pi Belda, que va morir en 2012: «Homenatge pòstum a Rafael Pi Belda, l’escultor de l’alé humà» (Ana Coronado), «Reflexions sobre l’obra de Pi Belda, l’escultor que jugà amb el foc» (Aitor Sánchez), «Primeres mostres d’escultura pública a Torrent» (Salvador Ciscar), «Vicent Ortí Mateu o la recerca constant de l’art. Al·legoria a la Victòria de Samotràcia» (Aitor Sánchez), «Fernando Sánchez Buenache i l’ànima de les pedres» (Aitor Sánchez), «Modernitat mediterrània, l’últim regal de Pallardó» (Ana Coronado), «Vicent Pallardó Camps: tradició i esperança en l’escultura. Torrent als xocolaters» (Esmeralda Ramírez), «Un fet per guiar als torrentins. Carmen Romero Martí i l’escultura Torre Far» (Aitor Sánchez), «Escultura agrícola vs. escultura industrial» (Adrià Besó), «Estructures escultòriques efímeres per al foc a València i Alacant en la primera dècada del segle XXI» (Roberto Martínez). 

Altres publicacions d’autors torrentins

Número185 / Febrer/Març 2014

cultura

SIN BRÚJULA Y SIN PRISA J. M. Almerich Iborra Perifèric Edicions. 200 pàg.

Este llibre és un homenatge al paisatge mediterrani. Un viatge pels llocs no llunyans que potser hem visitat alguna vegada però que no coneixem. Una invitació suggeridora i evocadora a descobrir la bellesa que amaga el nostre patrimoni amb un llenguatge brillant replet de sensibilitat. Almerich ens transmet en

LA VIDA QUE ME QUED A Cristina Carrasco García Babilonia Ediciones. Col·lecció «Pliegos de la Palabra» núm 7.

54 pàg.

El poemari està dividit en set capítols: El hospital (I al VI), Crónicas del afuera I (3), En la casa (VII al XIII), Crónicas del afuera II (3), El viaje al adentro

DIRECTORIO DE FOTÓGRAFOS EN ESPAÑA (1851-1936) María José Rodríguez Molina i José Ramón Sanchis Alfonso Ed. Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València.

Disseny i maquetació: Eugenio Simó. 2 volums. 1.024 pàg.

Número185 / Febrer/Març 2014

forma de relats breus de viatge les seues sensacions i experiències davant el paisatge en eixides no més enllà d’un cap de setmana. Un llibre en què el geògraf dóna pas a l’escriptor, qui ens transmet, amb subtilesa fotogràfica, propostes i idees per a eixir, d’una forma literària, de la quotidianitat. Una visió íntima i personal de llocs inoblidables.

Esta és la nova obra de José Manuel Almerich Iborra (Torrent, 1963), llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, escriptor i geògraf i autor d’una vintena de llibres dedicats al patrimoni cultural i natural de la Comunitat Valenciana, com Torrent, festa i patrimoni.

Entre les seues obres més importants destaquen Espais naturals valencians, la col·lecció Rutas en bicicleta de montaña por el patrimonio cultural y natural de la Comunidad Valenciana; Los ríos, caminos de agua y de vida; Pobles abandonats, els paisatges de l’oblit; Paisajes fortificados, torres, murallas y castillos i el llibre La huella morisca en tierras valencianas. http://issuu.com/ perifericedicions/docs/sinbrujulaysinprisa 

(XIV a XVIII), Crónicas del afuera III (2) i Serán violetas (XIX a XXII).

Sobre l’escriptura de Cristina Carrasco, diu Javier García Moreno, qui prologa i dirigeix la col·lecció: «Leerla y navegar en la niña, en la mujer, en la amante, lo que inquieta de un pájaro acosado, presa entre la mandíbula del pavor y la soberanía del rescate, toda una dama de lindezas supuran en este traqueteo de violetas, así lo veo yo, sin concesiones, sin habladurías, sin halagos enfermizos, con la voluntad de la higiene máxima que puede ofrecer el prólogo escrito por un canalla sobre un libro mayúsculo, sobre una poética danza de versos en lágrimas ensartadas en púas que no dejan indiferencia ninguna».

Cristina Carrasco va estudiar Pedagogia i ja havia publicat anteriorment A la vora del camí, un llibre infantil escrit en valencià amb Carmen Ribelles, i Peregrina de agua y diosas, que va ser Premi Marc Granell Vila d’Almussafes en 2011.

Publica el blog de poesia http:// lunasvioleta.blogspot.com.es/ 

Els autors són María José Rodríguez Molina, arxivera de l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, i José Ramón Sanchis Alfonso, director dels Arxius i Biblioteques de l’Ajuntament de Torrent.

El resultat del seu treball és una basta publicació, editada en dos volums, que oferix una relació alfabètica d’estos professionals, de fotògrafs i d’altres professions relacionades amb la fotografia, ordenada per comunitats autònomes i, dins d’elles, per provínci-

INTRODUCCIÓN A LA PSICOLOGÍA DEL TRABAJO José María Peiró. Ed. Centro de Estudios Financieros. 400 pàg.

La complexitat del fenomen del treball i la seua importància socioecòmica, cultural, grupal i personal l’han convertit en objecte d’estudi d’un gran nombre de disciplines: el dret, la sociologia, l’economia, la medicina, l’antropologia, etc. Esta obra oferix un estudi sistemàtic de l’activitat laboral i el seu context des de la perspectiva de la psicologia. S’hi analitzen tant les principals característiques dels llocs de treball, les seues unitats bàsiques i les seues

GUARDIANS I PROTECTORS Jesús Cortés. Il·lustracions de Francesc Santana . Ed. Bromera. Col·lecció: «El Micalet Galàctic». 192 pàg.

El jove Pol Box i el professor Hermann Ros tenen només tres dies per a aconseguir el poderós Llibre mestre i lliu-

es, capitals i poblacions. A través d’este particular cens és possible conéixer el nom d’uns 9.000 professionals, molts d’ells inèdits fins ara, en la historiografia especialitzada, i a més permet precisar l’activitat dels fotògrafs en una localitat determinada, en una adreça i en un temps concret. L’edició naix amb la idea d’impulsar estes iniciatives realitzades per professionals i de potenciar este tipus d’obres, que són una eina fonamental per als arxius, biblioteques i altres centres de documentació.

35

agrupacions, així com els aspectes psicològics essencials que incidixen sobre el seu exercici. A més de l’anàlisi de l’ajust persona-lloc de treball, s’examinen aspectes psicosocials como el treball en equip i la qualitat de vida laboral. L’obra resulta un instrument fonamental per a la formació d’esta disciplina de les ciències socials, i com a llibre «de text» cal considerar-lo.

El catedràtic torrentí de Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de València J. M. Peiró (Premi «Carta de Poblament de Torrent» 2009 a la Trajectòria Professional) ocupa càrrecs tan importants com ara president de la International Association of Applied Psychology (IAAP), director de l’Institut Universitari d Investigació en Psicologia dels Recursos Humans, del Desenvolupament Organitzacional i de la Qualitat de Vida Laboral (IDOCAL), i director de l’Observatori d’Inserció Professional i Assessorament Laboral (OPAL) de la Universitat de València. En 2013 també ha col·laborat en dues obres col·lectives: Salud laboral: riesgos laborales, psicosociales y bienestar laboral, de Bernardo Moreno i Eva Garrosa, en el qual ha signat amb Eva Lira l’apartat «Estrés laboral: nuevas y viejas fórmulas» ; i en The Oxford handbook of retirement (M. Wang), en què publica «Retirement practices in different countries», amb M. N. Tordera i K. Potocnik. 

rar-lo al malèfic Oracle. Una misteriosa societat secreta, una increïble col· lecció de llibres vius i el sinistre pla d’una ment malaltissa obsessionada amb la paraula escrita fan d’esta una aventura extraordinària en què la lectura esdevé més màgica que mai.

Jesús Cortés Zarzoso, el seu autor, va nàixer a Torrent l’any 1962. Va cursar estudis fins al BUP. Més tard s’especialitzà en la correcció i la traducció de textos, de tal manera que actualment treballa en este camp. Juntament amb esta dedicació professional, Jesús Cortés també conrea la literatura. Concretament, és autor de diverses obres narratives de temàtica infantil (Àlex i Cia, detectius, 1997) i juvenil (Plom, més que plom, 1993; o la guardonada amb el premi Bancaixa No em pots dir adéu, 1998). Pel que fa al seu vessant de traductor, ha publicat les obres Pena de mort (1997), original de Víctor Hugo, i La princesa de Babilònia (1998) de Voltaire. En total té publicades tretze obres, la majoria en Editorial Bromera. 

José Ramón Sanchis és un autor prolífic i polifacètic, que en els últims anys ha publicat llibres tan importants com: Maquis. Una historia falseada (dos volums. Govern d’Aragó), Campesinos y rentistas (Ajuntament de Quart de Poblet), La Cofradía del Rosario de Torrent (1606-2006) (Ajuntament de Torrent), Un segle de fotografia i fotògrafs a Torrent (1839-1939) (Ajuntament de Torrent) i La obra de Francisco Peña en Villarroya de los Pinares (Ajuntament de Villarroya de los Pinares). 

36

cultura

LLIBRE DE CONTEMPLACIÓ Jesús Girón Araque Ed. Germania. 76 pàg.

La Casa de Cultura de Torrent va acollir l’acte de presentació del Llibre de contemplació, de Jesús Girón, persona vinculada a Torrent que durant molts anys va exercir la professió de mestre al CEIP Antonio Machado (14 anys com a director).

LA HERENCIA PERDIDA Carlos José Reyes Soler Ed. Seleer. 452 pàg.

Dotze hores. Dotze emblemàtics llocs.

Dotze morts. L’exagent de la CIA i actual instructor del CNI, Ryan Cooper, es veu obligat a interrompre les seues vacances en rebre la telefonada urgent del director del CNI, Marcos Fernández. La troballa del cadàver d’un conegut cienciòleg en un dels jardins de la catedral de l’Alhambra posarà en estat d’alerta tot el servei secret espanyol. El cos ha estat profanat i un

LA ESTEPA DE LOS MALDITOS Antonio Pascual García Ed. Círculo Rojo. 218 pàg.

El Centre Laura Vicuña va ser l’escenari de la presentació, al febrer, del llibre La estepa de los malditos, d’Antonio Pascual

El poemari, que compta amb la direcció editorial de Manel Alonso i Català i l’assessorament de Josep Antoni Fluixà, inclou 42 composicions agrupades en cinc capítols: La mirada dels espills, L’aspra superfície de l’estèril paisatge, Tessel·les, L’estratègia dels records i Suite per a unes mans de cartó, que completen un total de 76 pàgines.

L’autor és mestre de Primària, llicenciat en Geografia i Història i llicenciat en Ciències de l’Educació. Treballa en un institut de secundària. Finalista en el certamen de poesia breu L’Esplai d’Olot amb Les roques blanques de Rügen, ha rebut diversos guardons com ara el Premi Poeta Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona en dues ocasions amb Pianista dels estels i Clarobscur, el Premi Poetes de l’Ebre d’Amposta amb una selecció d’Ulls de mirada trista, el Premi Francesc Bru de Canals amb Records d’infantesa i el Premi Picassent de poesia en dues ocasions i finalista en altra amb Ulls de mirada trista, Seducció del silenci i Suaument pel corrent del temps. Manté el blog de poesia «El cau de Calpurni» . És membre del Col·lectiu d’Escriptors del Camp de Túria, LletrAEdeta. 

missatge ha estat tatuat en el seu cos: la paraula NEPHET i un text apocalíptic.

Prompte, Ryan Cooper comprendrà la gravetat de la situació quan s’assabente del segrest del seu fidel amic Isaac Paxton per un mecenes àvid de poder i que tracta de desenterrar un dels misteris més importants dels últims dos segles, i que té la signatura d’un dels noms més il·lustres de la nostra història: Jules Verne. Ryan, ajudat per la seua dona, la forense Esther García, es veurà immers en la persecució d’una ment criminal capaç de cometre assassinats atroços en els llocs més emblemàtics del món, al mateix temps que tracta de salvar el professor Paxton –en una inacabable carrera pels carrers d’Istanbul i Jerusalem– d’un mecenes estranyament unit al temible psicòpata.

Carlos Reyes es va criar i va créixer a Torrent. Des de molt menut mostrà una notable imaginació. La seua iniciació a la lectura va nàixer en els trajectes en metro que realitzava per acudir a classe en la seua època d’estudiant d’Administració. La seua passió per la història antiga i la curiositat per les societats secretes el van portar a investigar i documentar-se. Esta és la segona obra després de la publicació de En la sombra. 

García, en un acte solidari d’ajuda per a esta associació. L’autor des de molt jove va mostrar una gran passió per la literatura. En l’actualitat té una obra publicada en esta mateixa editorial, titulada Entre dos mares.

María, acompanyada d’Aran torna a Moscou. El seu cosí Lenin li té preparat un treball de professora en una escola de la recent capital de la Unió Soviètica. L’esposa de Lenin, Nadezhda, serà l’encarregada d’introduir María en les arts de la docència enmig d’una Rússia devastada per la revolució i la guerra civil. María es troba encantada amb la seua nova ocupació, fins que un fet acaba per enviar la mare d’una de les seues alumnes als gulags de Sibèria. Mentrestant, Josef Stalin comença una vertiginosa carrera per arrabassar el poder a Lenin... Però, més cap a l’est, a l’estepa d’Ucraïna, hi ha un sinistre orfenat habitat per uns sinistres personatges.

Misteri, acció i història s’entrecreuen en este punyent i ben documentat relat. 

ORIGEN. SUEÑOS DEL PASADO Amparo Bermejo Paradis i Fabián Colomer Carrillo Ed. Círculo Rojo. 322 pàg.

Es tracta d’un llibre que parla de l’origen de la humanitat. Àngels, dimonis, bruixes... tots ells es veuran embolicats en una guerra provocada per l’afany de poder d’Asmodeo, el dimoni més temible i

DE LA TRANSPARÈNCIA Berna Blanch Perifèric Edicions. 72 pàg.

L’escriptor resident a Torrent va presentar recentment el seu nou llibre, De la transparència, un poemari que va meréixer el Premi Benvingut Oliver 2010, convocat per l’Ajuntament de Catarroja. Els poemes de Berna Blanch són bastits amb

ORIGEN FUTURO Alejandro Lorente Alonso Ed. Brúfol. 46 pàg.

Es tracta d’una col·lecció de 17 contes esquemàtics. Una anotació ràpida, una descripció freda i precisa d’un futur deshumanitzat i sòrdid. Vivències com un somni –o millor, un malson– que ens deixen amb una sensació de

poderós que mai haja existit, i l’egoisme de les Hespèrides, la vertadera imatge de Déu. Bryan, un jove humà, es veurà involucrat sense remei possible en esta disputa que no li tocava, o almenys això és el que sembla. En el bosc de New Forest, una estranya jove serà la responsable que ell entre en eixe món extravagant, amb el nom d’Eva. La primera vegada que els seus ulls es posen sobre ell, els seus llavis formularan la pregunta que canviarà el destí del jove Bryan per sempre: «¿Adán?»

Amparo Bermejo Pardis, de Catarroja, va estudiar batxiller a l’Institut Mare de Déu dels Socors, a Benetússer, i després d’un aprenentatge autodidacta d’escriptura creativa decidí iniciar la seua carrera literària. És coautora d’El séptimo poder i El cuaderno de Izacar, dos novel·les que no han vist encara la llum.

Fabián Colomer Carrillo és un jove artista torrentí que va començar la carrera de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València l’any 2009. En el seu temps lliure es dedica a la fotografia, la il·lustració, el dibuix, a llegir i escriure. ublicat Pol·len i Apunts d’altres mons. 

l’arquitectura del silenci i la transparència expressiva. Una poesia en què el paisatge és un referent exterior, però també una part de la pròpia intimitat: una poesia que ens parla de la comunió amb tot allò que ens envolta, perquè el poeta ens diu i sap que som part del corrent de la vida.

Berna Blanch va nàixer a Catarroja.

Cansat d’escriure en solitari fundà el Cercle Poètic Argila de l’Aire amb uns pocs desconeguts. Junts duen 18 anys fent soroll i les més diverses activitats literàries.

Fruit d’aquest treball, amb Ana Pastor edità durant sis anys la revista de creació Diàfora. Dins de l’àmbit poètic ha guanyat el Certamen Literari d’Almussafes, el Josep Maria Ribelles de Puçol, el Josep Fàbregas i Capell de la Vila de Sallent del Bages, el de Creació Poètica de Paiporta, el Ciutat de Torrent, el Premi de Poesia Editorial Montflorit de Cerdanyola del Vallès, el Joan Perucho, el Vila d’Ascó, el Benvingut Oliver de Catarroja i, darrerament, l’Ibn Jafadja Ciutat d’Alzira. Ha publicat el recull Racons oberts. L’any 2012 havia publicat Pol·len i Apunts d’altres mons. 

desconcert que queda en despertar, quan no es distingix bé la realitat i la ficció. Els personatges es van entrellaçant i definint en els diferents contes, fins que la història pren forma.

El relat mínim i centrat en el moment de més intensitat servix per a descriure els interessos, anhels i maquinacions d’aquells que es veuen embolicats en circumstàncies on apunta tot el fons de la bogeria de la vida que ens envolta.

Alejandro Lorente, que actualment és professor de l’IES La Marxadella, ha publicat anteriorment Imágenes falsas (poesia), Iconos i d’imminent aparició Futuro perfecto (novel·la) i Historia del rock y medio (assaig).

A més de la seua faceta de docent i escriptor, desenvolupa altres activitats de caràcter artístic i creatiu, gràcies a la seua formació en diferents disciplines com ara la llicenciatura en Filologia Hispànica-Anglés i llicenciatura en Art Dramàtic, amb una sèrie complementària de cursos d’especialització. Tot això li ha permés entrar en el camp de la interpretació com a actor de teatre, cinema i TV, o en el de la producció de curtmetratges. 

Número185 / Febrer/Març 2014

cultura

SÍLABAS DE LA TIERRA AIRADA Luis Hernández Rubio Ed. Hipujo Libros. 62 pàg.

La Casa de Cultura de Torrent va acollir l’acte de presentació del Llibre de contemplació, de Jesús Girón, persona vinculada a Torrent que durant molts anys va exercir la professió de mestre al CEIP Antonio Machado (14 anys com a director).

LOS TRECE TRÉBOLES Marc Fresquet Martínez Ed. Mundos Épicos. 190 pàg.

Es tracta de la primera obra de Marc Fresquet en l’editorial Mundos Épicos, una novel·la juvenil en clau d’enigmes, de la col·lecció «Serie Joven», amb una portada de Félix Sotomayor.

LIPOTIMIA DEL CORAZÓN Mari Carmen Ramírez Jordá Ed. Visión Net. 96 pàg.

L’amor és un sentiment molt estrany i que estremeix fins la fibra més sensible de la nostra ànima, donant-nos la felicitat extrema en sentir la seua carícia, però quan no és correspost ens sentim defallir, com un desmai que traspassa el nostre cor i

Número185 / Febrer/Març 2014

El poemari, que compta amb la direcció editorial de Manel Alonso i Català i l’assessorament de Josep Antoni Fluixà, inclou 42 composicions agrupades en cinc capítols: La mirada dels espills, L’aspra superfície de l’estèril paisatge, Tessel·les, L’estratègia dels records i Suite per a unes mans de cartó, que completen un total de 76 pàgines.

L’autor és mestre de Primària, llicenciat en Geografia i Història i llicenciat en Ciències de l’Educació. Treballa en un institut de secundària. Finalista en el certamen de poesia breu L’Esplai d’Olot amb Les roques blanques de Rügen, ha rebut diversos guardons com ara el Premi Poeta Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona en dues ocasions amb Pianista dels estels i Clarobscur, el Premi Poetes de l’Ebre d’Amposta amb una selecció d’Ulls de mirada trista, el Premi Francesc Bru de Canals amb Records d’infantesa i el Premi Picassent de poesia en dues ocasions i finalista en altra amb Ulls de mirada trista, Seducció del silenci i Suaument pel corrent del temps. Manté el blog de poesia «El cau de Calpurni» . És membre del Col·lectiu d’Escriptors del Camp de Túria, LletrAEdeta. 

En l’any 2048, Tom Scott, Franz Kiessling i Aurane Leclerc són tres joves de distints països que es coneixen en un concurs de videojocs organitzat per una gran companyia internacional: Reality Bytes, SC. El gènere del concurs se centra en les aventures gràfiques, plenes de proves d’enginy, sagacitat i audàcia. El concurs condueix els tres joves fins a Londres, on participaran en les proves finals d’un nou videojoc de Reality Bytes que està a punt de llançar-se al mercat. Malgrat això, els tres protagonistes es veuran embolicats en una perillosa aventura, en què no tot és el que pareix i no és suficient amb resoldre els enigmes que se’ls plantegen, sinó que també hauran de distingir entre allò que pertany al món del videojoc i a la realitat. Hi ha personatges enigmàtics, la figura d’un encaputxat, l’actitud sospitosa dels membres de Reality Bytes, aparicions inesperades… Tom, Franz i Aurane necessitaran tota la seua astúcia, enginy i valor de l’amistat per desentranyar el misteri de l’organització de Los Trece Tréboles. 

el deixa desvalgut sentint que el nostre món s’inunda de tristesa. L’autora ha volgut en aquest poemari transmetre eixos sentiments tan presents en les nostres vides, dedicat als afortunats que troben l’amor en el seu camí i també als qui amb l’ànima malparada no l’aconsegueixen.

Nascuda a València, Mari Carmen Ramírez ha fet d’administrativa, teleoperadora d’alta gestió, màrqueting avançat i poeta autodidacta. Va descobrir fa quatre anys a través del seu blog personal, animada per les seues amistats, el món de l’escriptura i especialment la poesia. És membre de l’Associació Ateneu Blasco Ibáñez, Tertúlia Literària A-Rimando i de l’Associació d’Art Multidisciplinari Mistium. Va ser finalista del concurs de Centre d’Estudis Poètics en l’any 2011, i en 2012 va participar en l’antologia del VII Encontre de Poetes en la Xarxa. Compagina la seua passió d’escriure amb un negoci familiar a Torrent, on la seua parella, les seues filles i els seus amics han estat suport incondicional en la seua faceta d’escriptora. 

CAMINO DE NINGÚN FINAL José Luis Martínez Rodríguez Renacimiento Editorial.

Col·lecció «Antologías» .

192 pàg.

En els seus versos –tendres i senzills, coneixement i innocència– segons Vicente Gallego, es dóna una visió entusiasta de la vida: intensitat en el dolor i en l’alegria, com si no existira la tebiesa, com si solament haguérem vingut per a encendre’ns,

EN PLENITUD Luis Enrique de las Peñas Ed. Visión Libros. 364 pàg.

Enrique de las Peñas Jiménez és habitual en les activitats de l’Espai Literari Torrent de Paraules, tant quan es tracta de l’obra d’altres escriptors o escriptores com quan

DONDE ESTÁ LA ESPERANZA Fernando Sancho Casañ Ed. Franouren. 250 pàg.

En esta novel·la es tracta la vida d’una dona, Analía, que després de caure malalta pels maltractes psicològics que pateix en la infantesa, produïts per la seua família, inicia la seua cura a través de la poesia, món en què és introduïda

37

per a brillar un instant entre la pols i la cendra.

Poemes com «Una edad del corazón», «El camino que lleva a un árbol», «El tiempo de la vida», «Bajo el signo menos», «Florecimiento del daño», «Abluciones» o «Ejercicio de relajación» es troben entre el més granat que l’escriptura ha donat.

El seu primer llibre ha canviat el títol original pel d’una secció que l’integrava: «El concepto de autor» .

Esta antologia inclou estos poemes inèdits: «Rico postre», «Retrato», «Historias de amor», «A favor del poema débil», «Cuando hablamos de amor» y «De nuevo el primer libro» .

El poeta, que va trobar una veu tan singular i segura en la seua generació, acaba per trobar una més profunda saviesa i ens parla ara de cor a cor: «Tu última verdad te espera dulce» .

José Luis Martínez Rodríguez (1959) és autor de Culture Club (Universitat de València, 1986), Pameos y meopas de Rosa Silla (Mestral Libros, 1989), Abandonadas ocupaciones (Editorial Aguaclara, 1997), El tiempo de la vida (Editorial Pre-Textos, 2000) i Florecimiento del daño (Visor Libros, 2007). 

ell és –com en este cas– el protagonista.

Tal com assenyala en el comentari de l’edició, «més que un llibre és una meditació. És una íntima experiència que es comunica intensa, fluida i lliurement. És un cant a la vertadera vida, a la Vida Incontenible que traspassa qualsevol barrera, qualsevol frontera, qualsevol prejudici o condemna. És un escrit sense fissures, pla, perquè camines, córregues i inclús alces el vol. És una invitació perquè confies en la Providència que et sosté i et deixes portar fins a tu mateix. És una expressió d’amor. És un llibre de perdó cap a totes les vanes idees que amaga la ment humana... Et convida constantment a realitzar un exercici d’autoanàlisi i de profund autoconeixement...» .

Este autor és un integrant més del col· lectiu –cada dia més nombrós– de les persones que tenen una relació (de treball, de residència o d’altres tipus) amb la nostra ciutat i que expressen les seues inquietuds i/o coneixements mitjançant una publicació. 

per la seua mestra, i descobrix que en el perdó i en la bondat està l’esperança del món.

Este és el primer llibre de Fernando Sancho Casañ, que va nàixer a Torrent en 1960 i va cursar els estudis primaris al Col·legi Joan XXIII, en el qual va conéixer el mestre Saturnino García, que va tindre un gran ascendent sobre ell i el va orientar en diferents aspectes de la vida, particularment en el de la llengua i la literatura. Amb el temps ha realitzat de forma autodidacta estudis de diverses disciplines, com electrònica i informàtica, que no l’han apartat de la iniciativa d’emprendre una trajectòria en el món de la narrativa.

Fernando Sancho té dos blogs, un de comentaris sobre l’actualitat cultural, política i social (http://fernandosanchocasany.blogspot.com.es/) i un altre (http://literaturayrelatos.blogspot.com. es/) amb relats escrits per ell. Actualment prepara el seu segon treball, que es podrà catalogar com novel·la històrica i negra. 

38

cultura

Publicacions audiovisuals

PAU ALABAJOS DIU MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ Ed. Bureo MúsiquesMetrònom. Disc-llibre amb 88 pàgines + 15 temes.

El treball de Pau Alabajos ha estat la selecció de quinze poemes de Vicent Andrés Estellés, que ha recitat amb l’acompanyament al piano de Stefanos Spanopoulos, responsable de la selecció i arranjaments musicals, amb peces de Mozart, Bach, Beethoven o Theodorakis, en un format de disc-llibre dissenyat per Formo.org i direcció editorial d’Armand Llácer. El musicòleg valencià Josep Vi-

HORIZONS Foxriver. Westline Studios.

Producció: Juan Blas.

El disc Horizons ha estat gravat i mesclat per Juan Blas en Westline Studios, amb masterització de Víctor García en Estudis Ultramarinos Costa Brava (Girona).

Foxriver és un grup d’indie-rock de

EL MANUAL DEL CONTORSIONISTA PROFESIONAL (CD) Juanjo Pérez. Autoedició.

Disseny: Mike Castelló.

En este treball, Juanjo Pérez acompanya les seues lletres molt íntimes i sentides amb format de banda (bateria, darbuka, caixó, shaker, baix, teclat, piano, guitarra acústica i guitarra elèctrica) i la seua veu.

El disc es va presentar a la sala SGAE i a FNAC Sant Agustí, on també va mostrar el videoclip del primer single, gravat al juny, produït per l’empresa espanyola

cent Frechina prologa el llibre i analitza la importància del Mural en la reconstrucció de la identitat valenciana. Al disc es mira de front, amb admiració i respecte, el gran poeta de Burjassot, en el 20é aniversari de la seua mort, una figura que sempre ha acompanyat el cantautor en la seua vida i les seues inspiracions.

La nova producció discogràfica va ser presentada a l’Auditori Joan Plaça del Botànic de València, amb l’acompanyament al piano de Francesc Gamón, que ha continuat col·laborant en els directes realitzats des d’eixa presentació a Vilareal, Sagunt, Ontinyent, Girona, Torrent, Almenara, Massamagrell, Auditori de Barcelona, Bétera i altres ciutats.

La discografia del torrentí inclou: Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011) i Cesk Freixas i Pau Alabajos. Concert especial Barnasants 2012 (Barnasants, 2012). Els recitats del disc de 2013 es poden escoltar en la pàgina: http://paualabajos.bandcamp.com/ 

Torrent format en 2008. Des de la seua creació ha publicat la maqueta Psychological Relapse i el disc The Last View, a més d’haver actuat en diversos festivals, entre ells en diverses edicions del Rockejat, compartint escenari amb grups com La Habitación Roja, The Sunday Drivers, Boikot i Los de Marras. A principis de 2013 publiquen el seu nou disc Horizons, intgrat per deu cançons gravades i mesclades en Westline Studios i masteritzades en Ultramarins Costa Brava. Els títols dels temes són: «Complexes», «The same old whim», «Trauma», «On a knife edge», «Forest of wolves», «Not saying a word», «Take it away», «Some lights around», «Away from nowhere» i «Homeland» . Formen el grup Carlos Sánchez, Sergio Muñoz, Juanma Pérez i Guillermo Ros. 

especialitzada en rodatge subaquàtic Bluescreen (Lo imposible de J. A. Bayona, Mar adentro d’A. Amenábar, El camino de los ingleses d’A. Banderas, La mala educación de P. Almodóvar...).

Arreplega les cançons que ha compost entre els anys 2009 i 2011, un total d’onze temes gravats en els estudis d’Onda Valencia. Els músics que han participat en el treball són: Andrés Tejedor (bateria, darbuka, caixó i shaker), Víctor Sánchez (baix), Marcos Herrero (guitarra acústica i elèctrica), Óscar Moreno (guitarra acústica, elèctrica, espanyola i teclats), Toni Muñoz (piano) i Eladio Rubio (arranjaments, teclats i programacions). En 2007 autoeditaren Camínos y veredas, en 2008 Más caminos y veredas i en 2012 En acústico. A la seua producció discogràfica s’ha d’afegir l’afició a la poesia, que va arreplegar en el llibre Vértice (2010), amb 22 poemes agrupats en els capítols «Tal día como hoy», «Recuerdos y estaciones», «Versos que presté», «Otros versos que presté» i «Vértice» . 

THE ART OF MAKING ENEMIES No Regrets. Santo Grial Records. Producció: Paco Morillas. És la tercera producció d’este grup torrentí, que ha estat gravada i mesclada per Paco Morillas en Blackout Musice (València) i masteritzat per Jason Livermore en The Blasting Room Studios, Fort Collins (Colorado).

Inclou els següents temes: «Press Start», «Ella dice», «8-7», «Cuando diga

THE DEATH OF THE MUSIC Eleness. Daniel Linuesa González. Guay Music Records.

Es tracta d’un projecte de rock electrònic que naix a Torrent en 2011 amb la gravació del single No one i la realització del seu videoclip. Durant el 2012 finalitzen el seu primer disc d’estudi de 10 cançons, The death of the music, publicat al juny de 2013, que descriuen amb frases com «acords obscurs», «atmosferes vibrants», «classicisme poètic» o «jocs de llums» . La persona que compon i dóna

FLORES EN LA BASURA Dkasta. PSM Music.

Producció: Arturo Torres (ART2).

DKASTA es va fundar l’any 2000 i el seu primer disc fou ¿Qué puedo hacer?, amb 9 temes gravats en 2002 per Octavio Hidalgo en els estudis APK de Quart de Poblet. Durant esta primera etapa comparteixen escenaris amb bandes com Rosendo, Peepshow, Los Suaves, Los de Marras, Benito Kamelas,

yo», «Se nos acaba el aire», «Qué más da», «Aros de cebolla», «J&S (amb Iker de Dikers)», «Hey-oh, Hey-oh», «It’s back», «Mind your own business», « I love the way you lie» i «Pizza surprise».

No Regrets es va formar en 2006 i després d’editar dos maquetes publicaren «NR-33» (2009), «Brand New Shit» (2010) i el single «Ella dice» (2012), que preparava el disc que ací comentem. En ell es poden veure totes les influències que al llarg d’estos anys han convertit el so del grup en el que és hui en dia. Anteriorment els seues temes eren tots en anglés però en l’últim disc ja es poden escoltar alguns en castellà.

Des de 2011 han actuat junt a grups com ara Sum 41, No Use For A Name, Zebrahead, Theverlong, NoWayOut, Daylight o Puk2.

Integren el grup els torrentins Pascual Torrent (veu i guitarra), Adrián Martín (baix i veu), Aarón Úbeda (bateria) i Sergio Moreno (guitarra i cors). http://facebook.com/noregretspunkrock.

veu als temes és el jove Daniel Linuesa González, a qui se li reconeixen reminiscències de grups como Depeche Mode, i que construeix ambients envolupants que creen una misteriosa xarxa de sensacions. Els títols dels temes són: «The secret of this world», «Change everything», «No one», «We’ll die in sin», «Like A rag», «No way», «Muse», «Forgetting on my own», «Deep inside of me» i «The death of the music» .

Els temes que Daniel Linuesa tracta en les seues composicions són tan variats com el dolor, la bogeria, la frustració, l’obsessió, la melancolia, la mort…, vivències que el commouen. Però també temes sobre si mateix, com una teràpia al voltant de les seues inquietuds i pensaments sobre tot allò que ens rodeja.

Podeu seguir Eleness en: https://www. facebook.com/elenessmusic, http:// www.youtube.com/eleness2012, http:// smarturl.it/elenessitunes o http://bandness.com/eleness. 

Transfer, Celtas Cortos, Danza Invisible, O’Funk’illo, Hamlet, Kólico, Desera, Feria de Monstruos, Aneurysma, Chamanes i Termofrigidus, entre altres. La banda entra en una llarga parada de 5 anys i decideix reprendre l’activitat en 2009.

A partir del 2012 deixen els directes per a la preparació del nou disc Flores en la basura, que conté estos temes: «La radio ha muerto, «Me asomé a tu mundo», «Piel de cordero», «Luna», «Portal 69», «Diente de león», «Héroe y heroína», «Alas de papel», «Reproche», «Roedor» i «Tiempos de rock» .

La gravació va estar a càrrec de Jose Luis Valentín i Carlos Claver, mescles d’Arturo Torres (ART2) al Vendrell (Tarragona) i masteritzat per Enrique Soriano, de Crossfade Mastering, a València.

Integren el grup Eusebio Silla (veu), Guillermo Picazo i Santi González (guitarres), José Alberto Rodríguez (baix) i José Luis Valentín (bateria). 

Número185 / Febrer/Març 2014

cultura

NO HAY BAR QUE POR BIEN NO VENGA Tonirito Leré i la Bona Band.

El torrentí Tonirito Leré va publicar fa dos temporades el seu primer treball, Vamos p’allá payo. Este segon disc continua sent tan festiu o més que l’anterior, però el percentatge de mala llet ha augmentat considerablement, i és que els temps estan com estan i això es reflecteix en les noves cançons.

DON’T WORRY NOM, I’M FINE (EP) Grup Bandicoot Hope Estudios.

ZOMBIE GENERATION SUPERVIVENCIA (curtmetratge) Director: Pavo Bravo Roda Producció: Salvador de Miguel Baviera.

Este curt va quedar en el 2n lloc en la Zombi Record de Rocafort (de curtmetratges en valencià de temàtica zombi), certamen

CURTMETRATGES CONCURS LOCAL FALLA NICOLAU ANDREU II Concurs Curts Falles Majors i I Concurs Falles Infantils.

La Falla Nicolau Andreu aconsegueix consolidar este certamen, que en 2013

Número185 / Febrer/Març 2014

Ha estat enregistrat a XY de Xirivella i produït per Tony Llanos i la Bona Band. Durant l’enregistrament han estat molts els amics de la banda que es van passar per l’estudi per aportar la seua col·laboració, entre ells Manolo Kabezabolo, que apareix just al final de la producció, amb el resultat d’un disc més reivindicatiu, més lluitador, més rabiós, més compromés que mai amb les causes socials i també més rocker.

A Tonirito l’acompanyen els membres de la Bona Band: Diegaxu a la bateria, Su al baix i Jou a la guitarra.

Els títols de les cançons: «Hoy», «Me gustan», «Despierto», «Falsas esperanzas», «No soy voz sino palabra», «El arte de follarte», «Vagabundo», «Una musa encontré», «Tu aliento», «Desvaríos», «Persiana bajada», «Mi voluntad» i «Bonus trackatrá» .  Esta banda està formada per Toni Serrano (veus), Jorge Torrent (bateria), Pepe Vilanova (guitarres) i Pasqu Torrent (baix i cors), i es va fundar pel desembre de 2008 per una iniciativa de Jorge i Pepe. El disc ha estat produït per Aarón Úbeda i conté estos temes: «Así mejor», «Back to the past», «All in», «Just 14», «Repast interlude», «Para que puedas saber» i «Arthur» .

A este grup de música punk rock els interessen artistes com ara Green day, Blink182, New Found Glory, The Ramones, Bad Religion, Sum 41, No Regrets... A més de l’EP gravat han fet directes en diversos escenaris: Rockejat, Festicom, Casa de la Joventut de Paterna, etc. 

SÍRVASE SU COPA AQUÍ (CD) Grup Funkiwi’s. Ed. Mesdemil.

Este disc és un còctel musical que promet embriagar i contagiar de bon rotllo tota persona que l’escolte. L’àlbum està compost per deu cançons, en les quals la festa i l’humor són protagonistes al costat d’una sempre present crítica social. Sorprén la maduresa d’estos joves, els diferents registres vocals, el ritme tan

10 ANYS DE L’EDIFICI DEL CONSERVATORI DE TORRENT (vídeo) Ed. Conservatori Professional de Música de Torrent. 12 minuts.

en què els mateixos productors i directors havien aconseguit el 1r premi en l’edició de l’any anterior amb Zombie Generation, en un concurs celebrat amb ajuda a diverses ONG, motivació que els va portar a realitzar-ne una segona part. Una de les ànimes d’este projecte és l’aficionat torrentí –i conegut comerciant– Salva de Miguel, que ja té experiències anteriors en la realització de curtmetratges.

La trama se centra en un home que ho ha perdut tot, que sobreviu en un món envoltat de zombis, sense esperança ni il·lusió, vivint dels records, però tot canvia quan uns supervivents li donen una informació que capgirarà la seua vida.

A més del director i productor esmentats, també ha participat amb un paper protagonista José Rodríguez, que s’ha encarregat de l’edició digital i dels efectes especials. 

Amb motiu de la celebració del 10é aniversari del nou edifici del Conservatori

ampliava als fallers més menuts. Els títols guanyadors en Infantils són: 1r, La menuda tragicomèdia (F. Ramón y Cajal); 2n, Una falla de pel·lícula (F. Barri Sant Gregori) i 3r, L’arreplegà de la falla (F. Avinguda).

En Majors: Records, Premi Popular Online Bondia i 2n Premi al Millor Curt (F. Saragossa-Parc Central); La secretaria màgica, Premi Millor Tècnica i Edició Wattussi, Premi Millor Actriu Noelia Plaza i 1r Premi al Millor Curt (F. Sant Amador-Espartero); i Somni faller, Premi Millor Actor Fernando Pérez, Premi Enginy i Gràcia El Mosset i 3r Premi al Millor Curt (F. Cronista Vicent Beguer). Es poden veure els curts en línia en: http://www. youtube.com/user/nicolau1976. 

És la nova pel·lícula de la torrentina Susi Gozalvo, que en 2008 ja va estrenar el seu primer llargmetratge, Zhao, guardonat en el Festival de Màlaga, premi al millor actor a Miguel Ángel Silvestre; Festival Internacional de Madrid-Móstoles, premi a la millor direcció, Susi Gozalvo; i Premis Tirant 2009, millor fotografia, direcció artística i maquillatge.

Hi intervenen Silvia Valero, Ángel Fígols, Piter Pardo, Luz de Paz Flores Prado, Andrea Ferrando, Jonathan Montoya, Ramón Orozco, Ángela Bermúdez, Eloy Rodríguez i Francesc Aledón. La història està situada en el barri mariner del Cabanyal de València, amenaçat des del 24 de juliol de 1998 per un projecte de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez que partirà el

PEDAZOS DE MÍ (llargmetratge) Direcció i guió: Susi Gozalvo Producció: Luis Rodrigo. 96 minuts.

39

definit i treballat, els arranjaments sempre presents i el protagonisme del baix en les seues cançons. Tot això, sense oblidar que el grup encara no ha fet un any des de la seua formació, converteix Funkiwi’s en una claríssima futura promesa del panorama musical.

El grup, en què hi ha tres components relacionats amb la nostra ciutat (Óscar, Vicen i Lluís) es va crear al febrer de 2012 fruit de l’amistat i la complicitat sorgida en grups anteriors. Durant este temps de gestació, la banda ha anat formant una personalitat pròpia amb estils ben diferents com el funk, el hip-hop, el rock i el reggae que es fusionen.

Els temes del disc són: «Funkoholicos», «Tengo un sueño», «Rollo Funkiwi’s», «Quién me invita», «Discostu», «Boikotean», «No tengo dinero», «Hormiga Reggae Sound», «Tiempo» i «M’està baixant» . 

Professional de Música de Torrent, i entre les diferents activitats realitzades, es va editar un vídeo d’esta celebració, en el qual s’arreplega de forma completa i amena la trajectòria del Conservatori des dels seus inicis, quan era Instituto Musical, una obra benèfica de la Caixa d’Estalvis de Torrent, fins a l’actualitat. Es conta en detall la història del centre en les seues primeres etapes, el projecte de nou edifici, el curs de les obres, la inauguració, l’activitat d’estos deu anys de funcionament i els projectes, i sempre amb el recurs enriquidor de les imatges de les persones, actes i instal· lacions, que enfoquen perfectament la importància del Conservatori. Es pot veure el vídeo en línia ací: http://www.youtube. com/watch?v=1_ANN4AxlNg&feature= player_embedded 

barri en dos i que suposa la destrucció de 1.651 habitatges. Els veïns discrepen en l’acceptació d’este projecte, uns a favor, uns altres en contra. Segons conta la directora i guionista: «Igual que hi ha un cinema de guió, existeix un cinema de càmera. Este és el cinema pel qual ens hem filtrat el meu equip i jo. Un cinema que vas descobrint en el rodatge, és el cinema que construeix el film a partir de la ubicació del personatge en l’entorn i com es deixa portar per la història que va desgranant l’autor. Este és el cinema que jo busque i el que tot l’equip hem trobat en esta pel· lícula. He introduït uns personatges en un barri en fase d’estancament d’un procés de demolició. En ell viuen tres personatges principals, Dolores, una escombraire que ha trobat en la retirada d’enderrocs la seua forma actual de vida; Rosalía, una dona que viu en el solar que un dia va ser sa casa, i Víctor, un home sense ocupació i abandonat per la seua dona, que recorre a un amic, Piter, que viu d’okupa en una de les cases del barri. El personatge de Rosalía viu en el solar amb tota normalitat i és acceptada pels altres. Té una vida social d’allò més corrent. Treballa i fins i tot té qui li netege el seu racó. El pes d’estes vides quotidianes penja d’un passat que ja és irrecuperable, com l’escenari on viuen. L’abandó del barri només existeix en els edificis on estava previst construir l’avinguda. A partir d’ací és com si tot pertanyera a una altra ciutat...» . 

40

cultura

J. Ramón Sanchis, bibliotecario de Torrent, coautor del primer Directorio de Fotógrafos de España Directorio de Fotógrafos en España (1851-1936), obra editada en dos volúmenes, es un compendio de los profesionales de la fotografía que participaron en los anuarios y las guías comerciales de España entre 1851 y 1936. Se presentó el 19 de diciembre en el salón de actos Alfons el Magnànim y trata sobre la actividad de 9.000 fotógrafos en el periodo citado. Este tipo de obra ya existe en países como Gran Bretaña o Francia y llega a España a través de la Diputación de Valencia y de los autores del libro: José Ramón Sanchis Alfonso, director de los Archivos y Bibliotecas del Ayuntamiento de Torrent, y María José Rodríguez Molina, archivera del Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia.

El directorio fue presentado en La Beneficència por María José Gil, directora del Archivo General y Fotográfico de la Diputación, José Huguet, historiador de la Fotografía, Belén Palacios, responsable de Fotografía de la Biblioteca Nacional, José Ramón Sanchis Alfonso y María José Rodríguez Molina. Gil mencionó que es una obra faraónica, fruto de ocho años de trabajo que han dado como resultado un completo informe fotográfico documentado e inédito hasta el momento. Huguet lo definió como una muestra del nuevo talante de investigación en el que se ha reunido una base de datos sumamente valiosa para los historiadores fotográficos. Según Palacios, esta obra marcará un hito en la historia de las fuentes de la información española, ya que facilita el trabajo para todos aquellos que se dedican a la

investigación fotográfica, informando de que el directorio es una herramienta indispensable, que calificó como la obra publicada más documentada en España. Por su parte, José Ramón Sanchis explicó que la razón de comenzar la investigación en 1851 radica en la inexistencia informativa de los años anteriores, puesto que la profesión de fotógrafo no estaba reconocida; y, con respecto al trabajo desarrollado matizaba: «Ampliar la búsqueda a todo el territorio nacional fue una tarea complicada y, finalmente, logramos vaciar un total de 193 obras, la mayoría de ellas inéditas en España» .

El Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia valora la iniciativa de los autores del libro y confirma que se han recibido peticiones del directorio por parte de universidades,

asociaciones profesionales y bibliotecas. Desde el Archivo Provincial se destaca que estas publicaciones «brindan la posibilidad de perfeccionar, profundizar y ampliar las líneas metodológicas que permiten identificar autores y establecimientos fotográficos difíciles de sistematizar con los datos que suelen aparecer en el documento fotográfico» .

Sin duda una obra base para la profundización de la historia de la fotografía en nuestro país, la investigación en torno a ella, la unificación de información y desarrollo de posteriores trabajos.

Es además una obra a tener en cuenta para aquellos amantes de la fotografía que quieran conocer de cerca a los fotógrafos que antes que ellos trabajaron en su misma localidad. El diseño de la publicación ha sido realizado por el diseñador torrentino Eugenio Simó. 

El VIII Certamen Literario El Vedat, Asociación de Vecinos, organizado por la Asociación de Vecinos de El Vedat, finaliza el 15 de marzo de 2014. Pueden participar autores españoles o residentes en España, en las categorías Infantil, hasta 14 años, y General, desde 15 años. La temática es libre y las obras, en castellano o valenciano, deben ser inéditas y no premiadas. Los trabajos se presentarán escritos en prosa, con una extensión mínima de 1 página y máxima de 3 en la categoría Infantil, y una extensión mínima de 3 páginas y máxima de 5 en la General, en formato A4, escritas en una sola cara a doble espacio, con letra Times New Roman a un cuerpo de 12 puntos para las dos. El fallo del jurado se dará a conocer el segundo sábado de junio de 2014. Para esta edición se contará con un total de 1.200 euros en premios, patrocinados por la empresa BigMat Aldino, para los ganadores en las diferentes categorías, y la Caja Rural - Cajamar también aportará su grano de arena como patrocinadora. Para obtener más información sobre las bases: asociacion@elvedat.org 

Número185 / Febrer/Març 2014

medi ambient El Ayuntamiento propone a ADIF ceder sus terrenos para la creación de un carril verde. La delegación de Medio Ambiente trabaja en un anteproyecto para la creación de un carril verde en el acceso norte del municipio, por lo que el Consistorio solicitará a ADIF la cesión de los terrenos de su propiedad que se encuentran abandonados, situados en el falso techo del túnel construido hace cuatro años durante las obras del tren de alta velocidad. Esta propuesta se puso en marcha en el mes de diciembre pasado tras la reunión del delegado de Medio Ambiente con el responsable del departamento de Conservación de ADIF para conocer la titularidad de los solares que se encuentran en el acceso norte de la ciudad. Tras conocer que la propiedad de los mismos es de la empresa Administradores de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), los técnicos municipales trabajan en la elaboración del anteproyecto que se trasladará al responsable de Patrimonio de ADIF. La creación de un "passeig verd", paralelo a la vía urbana, dotará al municipio de una nueva zona verde con una distancia de 4,2 km y unirá el camino viejo de Torrent, con el puente que une la capital de l’Horta Sud con Alaquàs y el polígono industrial Mas del Jutge.

El proyecto contemplará también la plantación de árboles y arbustos de diferentes especies propios de la zona del Mediterráneo, y la creación de un carril bici que se sumará a los 32 kilómetros de carril para ciclistas habilitados en todo el municipio. Esta actuación se enmarca en el Plan de mejoras de las entradas de Torrent, por lo que también está previsto realizar una serie de trabajos en la rotonda y en los márgenes de la carretera situados entre Torrent y Alaquàs para despejar y limpiar de maleza y de vegetación esta zona, y renovar la cartelería. 

41

 Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament  Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Mejora paisajística en uno de los principales accesos a El Vedat. Se trabaja en un nuevo proyecto de mejora paisajística para la zona situada al final de la Avenida al Vedat. Los trabajos se van a llevar a cabo para mejorar la calidad botánica de la zona con el tratamiento del arbolado y la incorporación de nuevas especies y plantas arbustivas. También se va a crear un paseo alternativo por el interior de la zona forestal que comunicará la parte alta de la calle Dr. Marañón con el final de la Avenida al Vedat. Miembros de la brigada del Consell Agrari y de Nous Espais se

encargarán de llevar a cabo al poda del arbolado existente y la limpieza de los árboles muertos. Posteriormente se iniciarán las labores de plantación de especies propias de la zona. Seis pinos, tres algarrobos, una higuera, cinco carrascas, trescientas hiedras o diez de retama serán algunas de las más utilizadas, junto a distintas especies de plantas arbustivas y trepadoras. Los trabajos también contemplan la utilización de piedra para la realización de muretes y para la estabilización de una escalera, así como la instalación de un cartel indicador de la zona habilitada para el paseo. 

Ampliación del Camí de la canyà d’Albarder. El Consell Agrari Municipal está realizando la ampliación de este camino para facilitar el paso de vehículos.

Cuarenta agricultores en el IVIA el 13 de diciembre, participando en una jornada de visita a sus instalaciones. El Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (IVIA) es un organismo público que se dedica a la investigación y transferencia de resultados de investigaciones agrarias. Los agricultores torrentinos asistieron a una charla sobre variedades de cítricos, acompañados por el concejal de Medio Ambiente. Esta iniciativa fue organizada por el Consell Agrari Municipal y se contó con un autobús facilitado por el Grupo Cooperativa Cajamar-Caixa Rural Torrent. 

Número185 / Febrer/Març 2014

42

medi ambient

El Pla Director del Conjunt Patrimonial Hidràulic Històric

Font de Sant Lluís El Pantà

Arquets de Baix

Arquets de Dalt Clot de Bailon Presa del Manyet

Font de Manyes

En el plànol que s’exposa es veu la localització dels Arquets de Baix i de Dalt, el Pantà, les fonts de Sant Lluís i de Manyes, el Clot de Bailon o la presa de Manyet.

Este Pla ajudarà a posar en valor l’antiga estructura hidràulica del municipi, i l’Ajuntament sol·licitarà que per la seua singularitat este conjunt patrimonial siga considerat Bé d’Interés Cultural.

L’Ajuntament està recuperant el conjunt d’estructures que conformen l’antic sistema hidràulic de Torrent, la qual cosa ajudarà a determinar quin és l’origen de l’assentament poblacional del municipi, perquè Torrent no compta amb cap riu ni amb séquies del riu Túria, però sempre ha tingut fonts i barrancs que han permés abastir el municipi d’aigua per mitjà de procediments singulars.

Per donar a conéixer este estudi, el 9 de gener, l’alcaldessa, Amparo Folgado; el regidor de Medi Ambient, José Gozalvo, i l’arquitecte Tirso Ávila, van presentar als mitjans de comunicació el Pla Director del Patrimoni Hidràulic de Torrent. En la compareixença, l’alcaldessa va anunciar que, una vegada finalitzats tots els treballs, se sol·licitarà que tot este conjunt històric de conducció d’aigües siga considerat Bé d’Interés Cultural (BIC), afegint que és important que la ciutadania conega com naix esta ciutat i per què està situada en el seu enclavament actual, ja que qualsevol assentament sempre ha tingut prop algun curs d’aigua.

Número185 / Febrer/Març 2014

medi ambient El Pla Director analitza l’estat actual del conjunt patrimonial i de la seua conservació, establint un context històric, l’evolució i una descripció constructiva, per tal de poder realitzar una sèrie d’actuacions de manera estructurada i aconseguir la posada en valor del conjunt. En este estudi es donarà tota la informació que hi ha sobre els elements que componen l’antic sistema hidràulic que permetia l’abastiment d’aigua, comptant amb la col·laboració del cronista oficial i historiadors de la ciutat, com Rafael Jordà, a més de l’investigador local, Salvador Císcar (per a aportar el costat més històric i anecdòtic, que ha passat de generació en generació, a este projecte), l’Associació de Veïns El Pantà i amb l’ajuda de la memòria ciutadana, sobretot la de les persones més majors del municipi que, amb els seus records sobre la seua joventut, quan visitaven el Pantà, poden facilitar molt el treball actual. Un treball que es realitzarà junt amb els arquitectes José Manuel Climent i Tirso Àvila, i l’arqueòleg Javier Máñez. «Per la rellevància de totes les estructures, s’ha considerat convenient dur a terme la redacció del Pla Director, amb l’objectiu de consolidar, estudiar, restaurar i divulgar tot este patrimoni amb què compta Torrent», assenyala l’arquitecte Tirso Ávila.

Esta investigació, que es fixa sobretot en els llocs més antics d’assentaments en tota la geografia de Torrent (com la serra Perenxisa i les aigües de l’Horteta, que en el seu temps van ser canalitzades en séquies furgades en la terra i porta-

Número185 / Febrer/Març 2014

des al Mas del Jutge, fins que, en el segle XVIII, van ser portades al nucli de la ciutat), contextualitzarà tots els treballs de recuperació i restauració duts a terme durant els últims set anys, i serviran per a poder analitzar cada un dels elements hidràulics d’este conjunt històric patrimonial. Estes infraestructures, algunes de l’època romana i majoritàriament de l’època àrab, aconseguien distribuir l’aigua en el terme municipal. Amb la posada en valor de tots els elements que integren el conjunt hidràulic antic, la delegació de Medi Ambient ha considerat necessari completar el Pla Director amb la redacció d’una primera actuació de valoració i divulgació dels recursos restaurats en conjunt, per tal que forme part també del patrimoni cultural dels torrentins.

Més avant, i amb la denominació «La ruta de l’aigua de Torrent», desenvolupada independentment del Pla Director, es crearà una senda que articule i connecte, a través de les xarxes del regadiu, els barrancs, les séquies, els camins i els recursos patrimonials quan estiguen totalment restaurats i recuperats. Esta ruta de l’aigua, en la seua faceta d’element de difusió patrimonial, aprofitarà els treballs del Pla Director. «Esta nova ruta permetrà incorporar un nou element al circuit cultural de Torrent, i afavorirà el seu aprofitament en termes de difusió i potencial turístic. Comptarà amb uns suports físics i documentals que il·lustraran i permetran l’acostament i el coneixement d’este patrimoni a la ciutadania, ja que es pretén crear un

43

model mixt de turisme mediambiental i patrimonial amb connexió i relació amb altres ofertes de turisme cultural», assenyala el regidor de Medi Ambient. Per la seua banda, el president de l’Associació de Veïns El Pantà, Ernesto Mateu, que estigué en la presentació del Pla, va mostrar l’agraïment i la satisfacció de tots els habitants residents en esta zona, manifestant que «era impensable que el Pantà recuperara l’esplendor d’antany quan era utilitzat com un punt de reunió per a l’oci i el gaudi dels dies d’estiu» .

Quant a la metodologia del Pla Director del Patrimoni Hidràulic de Torrent, que es realitzarà al llarg de sis mesos, els treballs s’han dividit en tres fases: en la primera es realitzarà la recopilació i la revisió de la informació sobre el sistema hidràulic, perquè la compilació dels estudis realitzats ha d’oferir la informació suficient del conjunt per a poder planificar les actuacions per a la seua recuperació i posterior reutilització i difusió; d’altra banda, s’efectuarà la revisió i anàlisi de la situació actual, amb un estudi sobre la situació en què es troben els distints elements i xarxes del sistema, la qual cosa permetrà avaluar l’estat de conservació i els danys que afecten les seues estructures arquitectòniques; i, finalment, la proposta de les directrius bàsiques d’actuació definirà les directrius en el procés de recuperació i revitalització del conjunt patrimonial, amb diferents línies d’actuació: historicoarqueològica, arquitectònica-restauradora, mediambiental, d’usos i gestió. 

44

medi ambient

Les mines d’aigua. El llibre Estudi de l’evolució del sector agrari a Torrent al llarg del segle XX, del torrentí J. Lluís Fresquet Gozalvo, repassa l’evolució del sector agrari de Torrent i fa una anàlisi de la Comunitat de Regants i la Comunitat

d’Agricultors. El llibre confirma que l’augment de la població, i com a conseqüència l’augment de la superfície que havia de ser regada, va provocar la necessitat d’augmentar el cabal d’aigua per a abastir el municipi, tant als regants com als ha-

bitants, però no es determina amb exactitud la localització de les mines. Davant d’això, la Comunitat de Regants va encarregar al seu sindicat que iniciara els estudis corresponents per a realitzar l’obra que augmentara el cabal d’aigua, per la

El Taller d’Ocupació El Pantà de Torrent. El 30 de desembre, el grup conformat per quaranta alumnes treballadors d’este taller d’ocupació per a l’adequació de l’àrea recreativa de la zona del Pantà, va ser rebut per l’alcaldessa, Amparo Folgado, i els regidors de Desenvolupament Econòmic i Social, Santiago Miquel, i el de Medi Ambient, José Gozalvo, al saló de plens de l’Ajuntament. Com ja informàrem en el BIM anterior, este taller compta amb deu places per a jardineria i restauració del paisatge, deu places per a fàbriques d’obra, deu més per a muntatge i manteniment

de xarxes d’aigua i deu per a l’especialitat en treballs auxiliars d’arqueologia.

L’alumnat treballador seleccionat té un contracte de formació i aprenentatge de dotze mesos de duració, amb 1.920 hores de formació teoricopràctica.

La recuperació del Pantà es du a terme gràcies a la subvenció de la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, de 753.014,40 euros, i l’aportació de 159.162,23 euros de l’Ajuntament. El taller forma part del Pla d’Ocupació conjunt de les Administracions Públiques Valencianes, amb l’objectiu de donar treball a persones

desocupades en obres o servicis d’interés general o social, de manera que s’afavorisca la seua inserció laboral. En acabar, cada un dels alumnes del taller d’ocupació rebrà un certificat, amb un detall de les hores, i les àrees o els mòduls superats amb avaluació positiva.

El 13 de gener, transcorreguts quasi 15 dies des que els 40 alumnes treballadors del Taller d’Ocupació El Pantà de Torrent començaren els treballs de restauració i adequació de l’àrea recreativa, s’han realitzat labors de neteja del terreny, i en un any serà convertit en una zona d’oci per a gaudi del veïnat. 

Número185 / Febrer/Març 2014

medi ambient qual cosa es va comptar amb els servicis de l’enginyer José Mª Bordás, que realitzà el primer projecte d’ampliació d’aigües del regadiu torrentí partint d’una mina que s’excavaria a l’extrem nord-oest del terme municipal, partida de la Paret Decantà, on es va realitzar un pou de prova en què es va arribar a una profunditat de 14 metres. Allí es va trobar terreny d’al·luvió formant un mantell freàtic de gran rellevància i es van realitzar operacions d’anivellació que determinaren que l’aigua podria arribar de forma natural al Pantà. Una vegada aprovat el projecte, començaren els treballs de perforació de la mina i es van construir trenta pous.

Finalment, la galeria va arribar a tindre una longitud de 530 metres i es va aconseguir un cabal de 2.700 litres per minut.

Després de l’èxit dels treballs, la Comunitat va encarregar un nou estudi de captació d’aigües, però esta vegada a la partida de la Contienda, molt pròxima al Pantà, on es va realitzar una galeria de 500 metres que aportava un cabal de 2.880 litres per minut.

Àrea recreativa al Pantà. L’Ajuntament ha projectat una àrea recreativa al Pantà, que retornarà als veïns un espai d’oci del qual es disfrutava antany (i que fins fa cinc anys, els veïns de la urbanització utilitzaven per a les seues festes estivals). El tancat de la parcel·la serà un mur massís i una barana de fusta. Es derruirà la superfície construïda en la parcel·la, on se situarà una zona de lavabos, la zona de jocs infantils i mobiliari urbà. En l’espai limítrof a la parcel·la amb superfície construïda ja s’ha començat a retirar les antigues taules de pedra. La zona es configura com un enclavament amb un alt valor paisatgístic i etnogràfic.

Durant els anys 40, els habitants de Torrent i de municipis adjacents

Número185 / Febrer/Març 2014

La prospecció de la mina del Pantà. Un equip d’espeleòlegs ha recorregut 300 metres des de l’entrada de la mina i han descobert dos pous d’entre 6 i 10 metres de profunditat. La mina d’aigua del Pantà, amb més d’un quilòmetre de longitud, podria arribar fins al camí de Santonja.

Fa un any, a través de la delegació de Medi Ambient, es va descobrir l’entrada d’una de les mines d’aigua que abastien el municipi. Veïns del mas de Santonja recorden haver utilitzat la terra fèrtil de la contornada de la mina per a cultivar hortalisses. Encara que l’equip d’espeleòlegs continua les seues investigacions, els veïns esmentats del camí de Santonja han comentat al Consistori que, antigament, la mina arribava fins a les seues cases, a més d’un quilòmetre del Pantà. Un d’ells, Jesús Simó, recorda que els seus avantpassats s’abastien de l’aigua del pou situat prop de la seua vivenda:

disfrutaven del bany del pantà i de la zona de berenadors pròxima.

Les tasques de renovació de l’àrea recreativa preveuen que es conserve l’essència del lloc amb una estètica que recordarà aquells anys del segle XX. Tindrà zona de pícnic i esbargiment i nou mobiliari urbà (bancs i taules de trencadís), amb espais per a jocs infantils i esportius (pista de bàsquet i taula de ping-pong) amb un lloc per a aparcament de cotxes i bicicletes, a més de l’enjardinament de tot l’espai i un mirador al barranc de l’Horteta.

En les tasques d’adequació de l’àrea recreativa treballa l’alumnat del Taller d’Ocupació El Pantà de Torrent.  Foto del torrentí Luis Lorente Mir en El Pantà, en 1937.

45

«els meus pares cultivaven hortalisses en la zona de la mina més pròxima a la nostra casa, però amb la construcció de l’autovia el pas es va tallar» . Això significa que els mesuraments i estudis d’esta galeria subterrània podrien ampliar-se fins a esta zona de la ciutat.

A l’octubre de 2012, l’Ajuntament anunciava el descobriment de la mina del Pantà com a conseqüència de la investigació de l’origen dels sistemes d’abastiment d’aigua del municipi a principis del segle XX. La delegació de Medi Ambient va propiciar el descobriment de l’entrada d’una de les mines d’aigua que abastien el municipi pels voltants del Pantà, al barranc de l’Horteta, construïda a principis del segle passat, i obstruïda per restes de males herbes que van ser retirades per poder descobrir un poc més sobre els avantpassats de Torrent. Amb este descobriment s’ha completat la visió del sistema hidràulic del barranc de l’Horteta. 

46

esports

La I Carrera Solidaria Monte Vedat contó con más de trescientos corredores a lo largo de diez kilómetros.

El entorno del Pabellón El Vedat acogió el 15 de diciembre la I Carrera Solidaria Monte Vedat, organizada por la Asociación de Vecinos El Vedat y la agencia deportiva Uno i Uno a beneficio de los Hogares de San Martín de Porres, contando con la colaboración de Caixa Rural Torrent.

330 corredores participaron en esta cursa por las calles de este barrio de El Vedat, volcado con esta iniciativa,

“la primera gran actividad del Club de Corredores El Vedat, la nueva plataforma online creada por la asociación de vecinos y Uno i Uno Agencia Deportiva para impulsar las iniciativas deportivas en el barrio”, destaca Ana Andreu, responsable de la oficina ciudadana de la Asociación de Vecinos El Vedat. Se repartieron premios por un total de 1.200 euros a los siguientes corredores: primer clasificado El Hand Adil (Club Deportivo Runners Valencia), segundo Mohattane Mohamed (C.A. Massamagrell), y terce-

ro Luis Agustín Escriche (Caresport. es). Primera clasificada Fátima Ayachi (C.A. Cárnicas Serrano), segunda Raquel Landín (C.A. Piélagos Inelecma), y tercera Míriam Muñoz (Triatlón Laboratorio SyS). Primer clasificado asociado David Hungría (Club de Corredores El Vedat), como participante solidario resaltó Inmaculada Bautista (Hogares de San Martín de Porres y Santa Rosa de Lima). Premio Uno i Uno Antonio Navarro Antonino, y premio Natura y Cultura para la primera corredora local, Esther González. 

Más de ochocientos corredores en la V San Silvestre Solidaria. Cerrando 2013, numerosos deportistas participaron en la quinta San Silvestre Solidaria. En esta edición participaron 824 corredores que se dieron cita en la plaza Mayor donde, en un espacio habilitado al efecto, depositaron alimentos no perecederos como único requisito indispensable para recoger su dorsal. A las 20.30 horas, la alcaldesa dio la salida a esta divertida carrera de

3.900 metros en la que se recorrieron las principales calles de la ciudad. Los corredores, ataviados con divertidos disfraces, llenaron las calles del recorrido y los espectadores pudieron ver corriendo a superhéroes, animales, algún torero, o Darth Vader y Minnie Mouse.

Clasificación masculina: 1º Abdellatif Belhattab. 2º José Antonio Teller. 3º Juan Hortelano. Clasificación femenina: 1ª Carla de Tena. 2ª Sandra Muñoz.

3ª Virginia Ocaña.

Mejores disfraces: En Hombres, 1º Alberto Domínguez, 2º Pedro Castillo y 3º Manolo Montoso; en Mujeres, 1ª Sonia Ibáñez, 2ª Inma Montoso y 3ª Ana Latorre; en Niños y Niñas, Mario Muñoz y Triana Poveda.

En esta carrera se consiguieron recoger casi 1.200 kilos de alimentos destinados al Punto de Alimentos para cubrir las necesidades de aquellas familias más desfavorecidas de la ciudad. 

Número185 / Febrer/Març 2014

esports

47

II Carrera Serra Perenxisa de Torrent. El 12 de gener, més de 300 participants es congregaren en la III edició de la Carrera Serra Perenxisa, organitzada per l’Ajuntament en col·laboració amb Paco Calabuig, la Fundació Esportiva Municipal i el Càmping La Piràmide. Este acte esportiu va comptar amb dos modalitats: l’extensa de 19 quilòmetres i la versió reduïda de 12 km. Els regidors d’Esports, Enrique Carratalá, i de Joventut i Infància, Javier Noguera, van lliurar els premis d’esta competició en un entorn privilegiat en plena natura. Classificació: (19 km.) Categoria Absoluta Masculina: Abelardo Orquín Bellver, José Luis Castillo i Emilio Catalá Úbeda. Categoria Absoluta Femenina: Lina Sanchis Lorente, Pilar Holgado Romo i Laura García Perdomo. (12 km): Categoria Absoluta Masculina: Felipe Pérez Ballester, Francesc Piá Roig i David Hernández Díaz. Categoria Absoluta Femenina: Juana Rodríguez Martínez, Vanesa Huesa Moreno i Alba Andreu Gómez. 

El Club Gimnasia Rítmica Torrent fue el ganador de la gala “Porque tú lo vales”. El Club colaboró un año más con la asociación ADISTO, participando en su I Gala con el lema citado como acto de clausura de la I Semana de la Discapacidad de Torrent. Las diecisiete gimnastas del club animaron al público asistente con un baile innovador, con el que ganaron el premio de esta primera Gala. El Club terminaba la temporada con otra medalla de plata del trío prebenjamín, compuesto por Paula Melero, Mónica Tendero y Samantha Lozano, y un bronce del conjunto alevín, formado por Sandra Aguirre, Laura Blanco, Sonia Moraga, Laura Aleixandre, Alba Capella y Lucía Ofenden, en la última fase del Trofeo Mediterráneo celebrado en Guadassuar. El jugador de Torrent, Pedro López, renova amb el Llevant UD fins aL 2017. El Llevant UD va anunciar la renovació de Juanfran García, almenys per una temporada més, i la del jugador de Torrent Pedro López, que jugarà en el club valencià fins al pròxim mes de juny de 2017, amb opció a una més. Segons va anunciar el club granota en el seu web oficial, Juanfran i Pedro López van firmar en la vesprada del 14 de gener els seus nous contractes amb el president del club valencià, Francisco Catalán.

Pedro López, que fa ja la seua tercera temporada al València des que va arribar procedent del Valladolid, ha firmat fins al juny de 2017, amb opció a una temporada més. 

Número185 / Febrer/Març 2014

Vanesa Maroto: una torrentina en EL cim del BaLL ESportiU EspaNYol El cap de setmana del 9 i 10 de febrer tingué lloc a Benalmádena el Campionat d’Espanya de Ball Esportiu en la modalitat de 10 balls. Quedà campiona d’Espanya (en la categoria de Júnior 1) la parella de Vanesa Maroto Esteve i Joan Albelda Gomis, que veiem en les fotos. 

48

esports

En recuerdo de Pascual Chuliá Simó El torrentino Pascual Chuliá falleció por enfermedad el 16 de febrero, tenía 60 años y había mantenido una larga trayectoria con los Socialistas de Torrent, en cuya agrupación realizó diversas funciones, como la de ser responsable de Finanzas y secretario de Organización, pero, sobre todo, por haber ejercido de jefe del Gabinete de Alcaldía y de Protocolo del Ayuntamiento de Torrent de 1987 a 2007, habiendo dejado un grato recuerdo en todas las personas que lo trataron.

Además de su cometido político y administrativo, será recordado por otras muchas facetas, entre las que destacan las deportivas, sociales festivas y culturales.

Fue uno de los promotores del actual Club Nou Bàsquet Torrent, pues, aunque se fundó oficialmente en 1982, su relación con el Club era

anterior, ya que fue jugador de los equipos en todas las categorías en los inicios del Club, pasando después a formar parte de la directiva, en la que ha permanecido hasta su fallecimiento. En los últimos años compaginó su labor directiva con la de entrenador (él y su hijo Pascual entrenaban a diversos equipos de las categorías inferiores del Club: alevines, benjamines e infantiles), llevando a cabo un gran trabajo que hizo que poco a poco se fuera consiguiendo que los equipos del NB Torrent estuvieran entre los punteros de la Comunitat Valenciana); también fue uno de los fundadores de la filà cristiana Hospitalaris, y participó en la creación del grupo de teatro Coturno. Por todo ello, Pascual Chuliá ha dejado una huella imborrable en la ciudad. Que descanse en paz. 

El nové Torneig de Reis de bÀsquet 3x3, organitzat per la Unió de Bàsquet Femení, concentrà més de 300 jugadors d’edats compreses entre els 5 i els 14 anys. Els partits, que es van disputar durant el 2 i el 3 de gener, reuniren més de 75 equips tant de la ciutat de València com dels diferents municipis de l’àrea metropolitana, des de la categoria de prebenjamins fins a infantils. 

Número185 / Febrer/Març 2014

històries de la ciutat

49

Torrent ha contado con ocho salas de cine a lo largo del siglo XX, –nos comenta Enrique Carratalá–, el cine Cervantes, el cine Avenida, el cine Montecarlo, el Parroquial, el cine Liceo, el Torrent Decine, los cines de Las Américas y el teatro de Monte-Sión, que durante algún periodo también proyectó películas.

Enrique Carratalá, coleccionista de programas de los cines de Torrent En 1976 Torrente, el boletín de información municipal, se hacía eco de la figura de un peculiar personaje de la vida local que había vivido durante las primeras décadas del siglo XX, Víctor, apellidado Almerich Alonso, a quien sacamos a colación porque de él se comenta que en su archivo particular, además de determinada documentación interesante para nuestra ciudad, guardaba una colección completa de programas de fiestas, cines y teatros locales, ordenados por fechas y años que abarcaba el periodo comprendido entre 1916 a 1925.

Víctor no tuvo descendientes que conservaran su valioso legado y fue pasto de las llamas por el desinterés de otras personas para consternación nuestra. Por fortuna su testigo lo ha recogido, emulando su celo coleccionista por los programas de cine, sin que nada supiera de la existencia de aquél, Enrique Carratalá Deval. Muchos de nuestros

Número185 / Febrer/Març 2014

lectores tendrán noticias suyas por su laureada trayectoria deportiva como judoka y especialmente por haber fundado, junto a sus hermanos, la Escuela Deportiva Herca en 1966, desde la que difundieron las artes marciales en Torrent. El veterano maestro también se nos ha revelado como un gran cinéfilo y, entre su numeroso material dedicado al séptimo arte, ha reunido durante años una envidiable colección de programas del cine que se proyectaba en nuestra ciudad y que se remonta a los albores del mismo cinematógrafo en Torrent. En la actualidad, desde el sosiego que le proporciona la jubilación, ha relatado para el BIM TORRENT su propósito por concluir un libro sobre el cine y los cines que entretuvieron el tiempo de ocio de varias generaciones de torrentinos y hemos charlado sobre sus recuerdos de un Torrent de película. jorge sánchez antúnez

Junto a aquellas salas existieron cuatro terrazas de verano que aliviaban a los espectadores del calor estival porque, hasta que no se extendió el uso del aire acondicionado impulsado por los hermanos Baviera desde el cine Montecarlo, el ambiente llegaba a ser asfixiante y las salas cerraban la temporada de verano. La piscina de Las Delicias, a las afueras del casco urbano sobre la que se edificó la mítica sala Bony, en la calle Zaragoza, fue una de las terrazas en la que se organizaban veladas de cine y de variedades. El Parque de Atracciones, en la calle Ramón y Cajal, ofrecía un programa de música y cine similar.

Otra de las legendarias terrazas torrentinas fue el Clot, a la entrada de la Avenida, y por último estaba el cine Casalt que abrió a principios de los cincuenta en la avenida de San Lorenzo de El Vedat, donde hoy se encuentra el restaurante Ca Tomás. En estos lugares las películas se proyectaban sobre una pantalla de cemento, que era lo habitual. Además ha habido otro cine exhibido en cineclubs o bajo el patronazgo de alguna institución local.

Enrique, ¿cuáles eran sus salas preferidas en el Torrent de su infancia?

Solía frecuentar el cine Avenida y el Montecarlo, los domingos, pero, había sesiones casi a diario. Lunes y martes se reponían los filmes de los domingos y a lo largo de la semana resultaba corriente el estreno de hasta seis títulos. En el cine Montecarlo, llegaron a estrenarse algunas películas antes in-

Jorge Sánchez Antúnez entrevistando a Enrique Carratalá Deval en su despacho.

50

històries de la ciutat

cluso que en el resto de España como La Estrella del Variedades de Bárbara Estanwyck y la popularísima Violetas Imperiales de Carmen Sevilla y Luis Mariano que llegó a Torrent antes que a Valencia. ¿Qué recuerdos guarda de aquellos años de cine?

Recuerdo que al anunciarse las grandes producciones de la Universal, la Paramount o la Metro con las notas atronadoras de sus fanfarrias ya me quedaba quieto en mi asiento, dispuesto a zambullirme en aquel mundo de celuloide a pesar de las incómodas butacas de madera, pero eso era lo de menos. A veces, mientras los protagonistas de alguna película se zurraban, me viene a la memoria Raíces profundas de Alan Ladd, sin darme cuenta, mis piernas se movían y bailaban lo que duraba la pelea como si yo participara en ella. El western y el género de aventuras eran mis favoritas cuando era pequeño. Disfrutaba con Alí Babá y con el Robin de los Bosques de Errol Flynn. Creo que el cine era una iniciación a la vida. Los cines de Torrent se llenaban entonces y los domingos la Avenida era un hervidero de personas que acudían de todos los pueblos de los alrededores porque en nuestra ciudad las novedades de la cartelera se estrenaban antes que en otras localidades. Quizás hoy en día se consuma más cine debido a la televisión, el dvd e internet pero no se vive con la misma intensidad que antaño; el cine es un espectáculo para disfrutarlo en la sala. ¿Surgió entonces su afición por el séptimo arte?

Sí. De niño empecé a coleccionar los programas de cine de manera inconsciente, a modo de fetiche para recordar las películas que veía. Eran un reclamo publicitario original y muy bien trabajado, algunos magníficamente acabados por celebridades de la ilustración. Unas veces me los proporcionaban mis amigos, el taquillero, alguien que salía de la sala o los recogía del suelo. Después ya me dediqué a reunir programas, carteles, cromos… He ido localizando programas en tiendas de filatelia, ferias y exposiciones o en contacto con otros coleccionistas. En Valencia no ha habido muchos lugares donde encontrar material para la gente que nos gusta esto del cine, salvo en el rastro. En otros lugares como Madrid y en Barcelona, en el mercado de Sant Antoni, he podido adquirir, a muy buen precio, sobres con programas raros, difíciles de localizar. Pero afortunadamente tampoco me he obsesionado con el tema;

hoy día los precios se han disparado. ¿Cuándo se planteó la idea de escribir un libro sobre los cines de nuestra ciudad y qué nos puede contar sobre él?

Es un proyecto que todavía está en fase de elaboración. Se me ocurrió hace unos diez años a partir de las informaciones que iba recopilando del antiguo semanario Torre sobre el cine Montecarlo y de lo que en él se publicaba sobre la programación de los cines de Torrent entre los años cuarenta y cincuenta; también por los datos que he obtenido del reverso de los programas de cine. Pensé que podía ilustrar una historia de los cines de Torrent con los viejos prospectos que anunciaban las películas. En líneas generales el libro contará la historia de esas salas de proyección y de su cine a través de sus pro-

gramas de mano, de hecho me gustaría titularlo así: Los cines de Torrent a través de sus programas de mano. Década por década repasará los géneros que se estrenaban en nuestras pantallas, desde los que se veían en el cine más antiguo de la ciudad: el Cervantes, hasta el más reciente de Las Américas. Tendríamos el cine del oeste, de aventuras, el cine negro, el cine histórico, el religioso, el musical, el cine español patriótico…

Incluiremos un apartado referente a la calificación que se le daba a cada una de las películas desde las toleradas hasta aquellas que casi ni se podían ver y otro a los estragos de la censura en los propios folletos. A veces desaparecía el nombre de los protagonistas de la película en estos programas por su posicionamiento político, aunque luego se revelara en los títulos de crédito.

En el libro se podrán descubrir los es-

Número185 / Febrer/Març 2014

històries de la ciutat trenos del cine mudo en la sala Cervantes o los primeros tiempos del cine Avenida; el primero con sistema sincronizado de sonido. Luego llegaría el cierre.

La última película que se proyectó en el Avenida fue el Último Dragón en 1985.

En este sentido también he conservado el último programa del cine Liceo anunciando no una película sino un festival de tunas. Junto a toda esta información otra de las facetas del cine relacionado con la localidad y al que me gustaría dedicarle un apartado son los cromos de las glorias del cine que salían en las table-

tas de los chocolates que se fabricaban en Torrent. Tengo un álbum completo.

Y bueno, hay otros capítulos pero éstos ya se verán cuando se publique el libro. ¿Qué le parece que en el Torrent actual no haya ninguna sala de cine?

Me parece normal. El cine de nuestra ciudad desapareció cuando dejó de ser rentable. La televisión y el vídeo hicieron el resto. Si prácticamente han desaparecido las salas de Valencia. A finales de los ochenta se hizo un estudio sobre la viabilidad de las salas que quedaban abier-

51

tas en los pueblos de la periferia de Valencia que alertaba sobre la inminencia de su cierre pero no se concretó nada.

Para entonces ya habían cerrado las tres salas de la Avenida; sólo se mantenía el Torrent Decine que finalmente cerró en 1989, diez años después de su inauguración. Poco después abrirían las salas de cine de Las Américas surgidas al amparo del centro comercial y que aguantaron un par de años en los primeros noventa.

Hoy, del cine en Torrent, sólo nos queda un bonito recuerdo y las proyecciones en verano, en la plaza de la Iglesia. 

Después de hablar con Enrique Carratalá y mientras esperamos a que se materialice la obra en la que tantas ilusiones deposita, fieles a nuestra tradición por recuperar algunos momentos de nuestro pasado no hemos podido sustraernos a la tentación por esbozar unas pinceladas sobre los primeros tiempos del cinematógrafo en Torrent. Para ello hemos reabierto y apuntalado el cine Cervantes gracias al cual, y a su propietario, en los umbrales del siglo XX, Torrent entraba en la balbuceante cultura audiovisual que caracterizaría a toda la centuria. Levantemos pues el telón y que el león ruja.

Los orígenes del cine en Torrent: el cine Cervantes Los inicios del cine en Torrent se remontan a la apertura de la sala Cervantes hacia 1911 si nos atenemos a las informaciones con las que contamos actualmente pues no disponemos de otros datos que nos proporcionen noticias anteriores sobre el acercamiento a la sociedad torrentina de la naciente industria del cinematógrafo que tanto encandiló a los hombres y mujeres del último lustro del siglo XIX. El inventó llegó a Valencia el 10 de septiembre de 1896 con una proyección en el Teatro Apolo, entre su oferta de espectáculos, que obtuvo el beneplácito del público.

Es posible que el celuloide se asomara por Torrent de la mano de algún exhibidor ambulante o tal vez algún teatro de la ciudad imitase aquella apuesta del Teatro Apolo pero no lo podemos acreditar. De lo que no cabe duda es que fue la sala Cervantes la pionera de los cines estables en nuestra ciudad a iniciativa de Francisco Torán Fabiá (1868-1954), una de las fortunas más sobresalientes del Torrent de entre siglos. Hacendado, comerciante del textil y la alimentación, socio fundador de la Caja Rural y Sindicato Agrícola en 1906, (posteriormente Caja de Ahorros de Torrent), hombre del Banco de España en Torrent y concejal en varias ocasiones, fue uno de los impulsores de la apertura de la avenida al Vedat y promotor de una serie de mejoras socioeconómicas en la ciudad de los

Número185 / Febrer/Març 2014

Francisco Torán Fabiá en 1902.

Foto Torrent imatge gràfica…

últimos años veinte. Muy popular entre sus paisanos era conocido como el Tío Jaume y le perseguía cierta fama por su tacañería. Le gustaban los toros, los viajes y la fiesta; los más ancianos lo recuerdan por el porte con el que lucía su capa por las calles. El mundo del espectáculo no le sería ajeno ya que su malogrado hermano Jaime, con quien compartía negocios, participaba en algunas de las obras que se representaban en el Teatro Principal de la calle Santos Patronos y dado su estatus estaría al corriente del entretenimiento en boga de los teatros y salas de la Valencia de la Exposición Regional, muy exitoso entre el público de su alcurnia. De hecho filmó un evento familiar en su propiedad de la Noria de Don Pedro en la partida del Safranar durante aquellas décadas de irrupción

del cine. Es probable que atraído por la pantalla confluyesen en él el entusiasmo por el aparato de los hermanos Lumière y la posibilidad de explotar un próspero negocio en la virginal periferia de la capital del Turia carente de ninguna sala dedicada ex profeso a la novedosa industria.

Sobre unos terrenos de su propiedad en la calle Cervantes, abierta en 1910 al tránsito para acceder al trenet, construyó un grandioso edificio, sobrio pero con reminiscencias modernistas, para instalar su cinematógrafo en lugar tan privilegiado como el centro urbano que le aportaría pingües beneficios porque no sólo se nutriría del público local sino también del foráneo que podría desplazarse tanto en tren como en tranvía a escasos metros, ambos, de su establecimiento. El 9 de junio de 1911 solicitaba del Ayuntamiento la autorización para abrir al público su sala de cine y el 16 del mismo mes el consistorio acordaba que el inspector municipal de sanidad y el ingeniero industrial Luis Millás Sagreras se encargaran de la inspección del local. Una vez informadas las condiciones del local, el 22 de noviembre de 1911 el Ayuntamiento autorizaba la apertura del primer cine de Torrent «Visto el informe emitido por el abogado asesor de la Corporación referente a las circunstancias y tramitación que debe darse a la instancia presentada por Don Francisco Torán Fabiá solicitando autorización para instalar en un edificio de nueva planta de su propiedad situado en la calle Cervantes, un cinematógrafo público el Ayuntamiento por su parte y sin perjuicio de las facultades que competen a la Alcaldía acuerda procede se

52

històries de la ciutat

Escenario del cine Cervantes que desaparecía al bajar el lienzo de la pantalla que asoma bajo el medallón con la figura Miguel de Cervantes. Acto benéfico organizado por el Banco Popular y el Ayuntamiento de Torrent el 3 de agosto de 1929. Foto en La Semana Gráfica. Hemeroteca Municipal de Valencia.

Entrada del Cine Cervantes con los correspondientes exhibidores de su programación a ambos lados de la puerta. Jornada benéfica del 3 de agosto de 1929. Foto en La Semana Gráfica. Hemeroteca Municipal de Valencia.

conceda la autorización solicitada.» 1 El cine adoptó el nombre de la calle que homenajeaba al autor del Quijote, maestro indiscutible de la creación, y con su apertura se inauguraba el único cine estable de la comarca, fuera de la ciudad de Valencia, y uno de los primeros abiertos en la provincia2.

La estructura del interior del edificio respondía al patrón de las clásicas salas de exhibición que imitaban el modelo del teatro con una zona de palcos en el piso superior y otra de butacas y generales en la planta baja. Esta configuración intentaba complacer el gusto de la burguesía y con ello atraerla a las salas porque así evitaba mezclarse con otras clases sociales y resultaba más adecuada a la comodidad, elegancia y seguridad que su condición exigía y en Torrent solía pasar largas temporadas de recreo. En 1928 el cine contaba con

Patio de butacas del cine Cervantes. Asistentes a un mitin de la Derecha Regional Valenciana el 18 de diciembre de 1931. Foto en Diario de Valencia. Hemeroteca Municipal de Valencia.

noventa y seis entradas de palcos, trescientas treinta y seis de butacas y doscientas siete de generales, sumando su aforo seiscientas treinta y nueve plazas.3 El edificio del Cervantes se convirtió en el local de mayor capacidad de Torrent para celebrar reuniones, asambleas y todo tipo de eventos multitudinarios y su amplitud era reseñada por la prensa siempre que acogía alguno de estos acontecimientos hasta que en 1931 se inauguró otro cine, el Gran Cinema Avenida que superó su aforo. A lo largo de los años veinte y treinta albergó diferentes actos políticos de la Derecha Regional Valenciana donde llegaron a reunirse dos mil y tres mil almas. En 1928, con ocasión de una función de cine a beneficio de los enfermos de la localidad, los organizadores agradecían «…a todos los que habéis contribuido con vuestro óbolo; pero de un modo especial

al digno teniente alcalde y propietario del cine, don Francisco Torán, por su cooperación y desprendimiento» 4. En 1929 eran los niños de las escuelas públicas los protagonistas de un acto del ayuntamiento, en el recinto del cinematógrafo, patrocinado por el recién creado Banco Popular, que acababa de inaugurar oficina en Torrent.

En marzo de 1912 el cine Cervantes funcionaba con normalidad y en él se ofrecían «películas de gran corrección e instructivas, muy en consonancia con la cultura del público que lo frecuenta» . Sin embargo se había estrenado con cierta polémica porque, entre tanto público distinguido, representante de la buena sociedad, la prensa más conservadora se hizo eco, molesta, de algunos comentarios y de la conducta de un sector de los asistentes a raíz de la proyección de la película Pasión y muerte de Jesús

Número185 / Febrer/Març 2014

històries de la ciutat

y destacó la pasividad de las autoridades del orden ante la afrenta «Días pasados se ofreció la Pasión y Muerte de Jesús, muy oportunamente en época cuaresmal; pero unas cuantas gentes ineducadas hicieron comentarios nada correctos, a ciencia y paciencia de los agentes de la autoridad que lo presenciaron. Nosotros esperamos –decía– que el alcalde con su celo evitará que se repita el caso; pero si así no fuera, sería conveniente que el dueño del citado cine retirase la película de referencia en evitación de espectáculos como el que lamentamos.» 5 La programación de los cines se completaba con representaciones teatrales. El Cervantes no fue una excepción y alternaba las proyecciones cinematográficas con temporadas de teatro gracias a la afición que había en Torrent por las tramoyas y las bambalinas pero, según ha señalado Vicente Beguer, las funciones teatrales dejarían de representarse hacia 1923 para hacerlo de manera esporádica. Los meses de verano, cuenta, también se ponían en escena algunas obras en el corral anexo al cine. En la sala, las notas de un piano amenizaban el desarrollo de las cintas mudas para proporcionarle el fondo musical que requerían, y se intensificaban en los momentos de mayor dramatismo. De forma habitual los cines incorporaron la figura del explicador de la función debido al elevado índice de analfabetismo entre la población, éste se encargaba de leer los letreros que salían entre las escenas para que el público siguiera el argumento del film sin perderse, si no le interrumpía algún guasón, claro. En el cine Cervantes dicho papel lo realizaba el tío Lerite. Dice Enrique Carratalá que con una caña señalaba y leía los letreros de cada una de las escenas: «Ara ix el moro i l'abraça» ; o describía el papel de cada uno de los intérpretes: «Eixe que porta la capa és el torero, i eixe que porta els cuernos és el bou».6 Este mismo personaje tenía reservada la misión de captar la atención del público ejerciendo de avisador y, a la puerta del cine, invitaba a entrar a todo el que pasaba a las distintas funciones: «Pasen, señores, pasen, para ésta y para la otra» . El cronista Beguer Esteve comenta que fue el último y más popular de los avisadores del cine7. La organización de rifas fue otro de los ganchos a los que recurrió propietario del Cervantes para conseguir mayor clientela. Unas veces se sorteaba un

Número185 / Febrer/Març 2014

cordero, importante obsequio en una sociedad agrícola como la torrentina, y otras cualquier objeto que despertara el interés de la gente.

El exceso de celo de los operarios del cine por sonorizar algunas películas, poniendo en práctica efectos especiales caseros de lo más rudimentarios, ocasionaba algún que otro accidente. Enrique Carratalá relata en su manuscrito inédito, que durante la proyección de una película de aviación, para darle realismo a la escena, se hacía arrancar una moto situada detrás del escenario coincidiendo con el despegue de la aeronave, con tan mala suerte que en una de las sesiones la moto se negaba a arrancar mientras el avión ya había emprendido el vuelo, entonces, la moto que se había ahogado, arrancó por fin pero a destiempo produciendo tal humareda que el público se vio obligado a abandonar la sala para no asfixiarse. La huída de los espectadores no fue excepcional antes de finalizar una sesión. En una época en la que el uso de las hojas de reclamaciones no era una práctica muy difundida, las quejas de los usuarios se resolvían a las bravas y la sala padecía los estragos de una masa enfurecida cuando se anunciaba una película y ésta se sustituía por otra porque la copia no había llegado a tiempo para exhibirse o no se habían distribuido suficientes rollos para todos los cines.

Los asistentes a la proyección, sintiéndose estafados, arremetían contra el mobiliario del local hasta que la rabia inicial se apaciguaba o hasta que no quedaba nada más que desmontar8.

Uno de los programas más antiguos ofrecido en el Cervantes anunciado en un medio de comunicación lo publicaba una rareza informativa de la prensa torrentina, el periódico Actividad. En el apartado de espectáculos presentaba los siguientes títulos para la segunda semana de septiembre de 1923: domingo (9), El misterio de la doble cruz; jueves (13), La Lucha por los Millones; sábado (15), Los Conquistadores del Oeste9. Para Enrique Carratalá estos títulos no han trascendido en la historia del cine porque debieron ser de poco nivel artístico.

En 1930 el semanario La Voz Local, otra de nuestras publicaciones bizarras, anunciaba en su cartelera de espectáculos sesiones continuas de cine en la sala Cervantes, sábado y domingo, y su crítico destacaba como lo único notable de la programación ci-

53

54

històries de la ciutat

nematográfica de la semana la Revista Torrente, probablemente estrenada el 17 de enero de 1930. Mestre, el autor de la crónica, fantasea sobre el futuro y se ve cuarenta años más tarde en el mismo cine viendo un reestreno de aquella revista y que afortunadamente nos ha descrito. Se imagina de nuevo en el cine Cervantes, «que no es el de ahora, sino un elegante Coliseo, con sillones afelpados en la preferencia, butacas en la general, ventiladores, calefacción eléctrica, y sin olor de… excuso decirlo», acompañado por su nieto a quien explica de quién se trataba cada uno de los personajes de la localidad que fueron captados por el objetivo de la cámara. La joven rubia, simpática y bella era Araceli «una flor que mandó Torrente a Valencia para que hiciera exhalar, a un coso de 24 mil almas, el perfume de estos jardines…» ; una célebre vendedora ambulante se llamaba Rosa «la que apenas rayaba el día, con su gorro blanco y su cesta al brazo, se lanzaba a la calle desafiando la crudeza del invierno gritando «Buñolots calentots» ; o en verano gritaba «chiques ahigua chelá» … (sic)» ; le seguía Víctor «es aquel que te dije que a su muerte dejó 3427’45 cuartillas escritas a lápiz…» ; a continuación se descubre ante una figura de la ópera que se ríe satisfecho «Ernesto Rubio, el barítono que, con su magnífica voz, llevó el nombre de Torrente de triunfo en triunfo por toda España y hasta por América. Los periódicos de aquellos tiempos hacían de él grandes elogios y él se enorgullecía al decir que era de Torrente.» ; por último cerraba su repaso con la familia Torán «¿Ves a esa familia? Es la del Señor Torán, el propietario de este Cine en aquella época ¡cuánto dinero ganaría con él! – Le gustaba mucho guardárselo; pero en medio de todo era simpático»10. Aquella sucesión de imágenes de la que lo desconocemos todo seguramente fue un encargo de Francisco Torán para deleite y atracción del espectador local, algo que ya se había practicado en los cines de Valencia. En este sentido, de la mano del productor valenciano Antonio Cuesta y dirigida por el tarraconense Joan Maria Codina se había rodado en 1908 el drama El pastorcito de Torrente, ambientado en nuestra ciudad, un corto del que apenas tenemos más referencias, perteneciente a la serie de producciones de temática valenciana realizadas para su exhibición por las salas de Valencia.

El cantor de jazz revolucionó la industria del cine con su estreno en 1927 y el cine sonoro progresiva y rápidamente fue sustituyendo al cine mudo. En los años treinta se estrenaron películas habladas en el cine Cervantes con la novedad de que la versión original norteamericana se volvía a rodar en español para la población de habla hispana porque constituía un importante mercado para las grandes compañías cinematográficas y todavía no existía el doblaje, así que algunos actores españoles y de origen hispano trabajaron algunos años en Hollywood, según nos explica Enrique Carratalá. Esta novedad la reflejaban los programas del cine Cervantes, «Hablada y cantada en español» o «Totalmente hablada en español», para no ahuyentar al público del cine sonoro oyendo una lengua extranjera. El experimento de la doble versión pronto quedó descartado porque se impondría el doblaje de las voces por actores nacionales.

Hasta la apertura del cine Avenida en la incipiente Avenida del Vedat el 21 de mayo de 1931 con la película El precio de un beso, el cine Cervantes careció de competencia pero en Torrent ya se habían exhibido películas en otros recintos. La Real Pía Unión de San Antonio de Padua establecida en el convento de Monte-Sión adquirió una pequeña máquina de cine gracias a un donativo en 1918 y los domingos, después de los oficios de la tarde se daban sesiones para los niños que llenaban el salón. Una comisión se encargaba de revisar las cintas antes de la función pero al resultar muy complicado conseguir programas adecuados se dejó de hacer cine y se vendió el aparato para disgusto de la muchachada11. En la década de los cincuenta el teatro de Monte-Sión retomaría la actividad cinematográfica.

También tenemos noticias de que en la plaza de toros de Torrent hubo sesiones de cine en los felices veinte, al menos las noches de verano, a cargo de una empresa de espectáculos nocturnos12. Durante la Guerra Civil ni el Cervantes ni el Avenida suspendieron su programación y en la postguerra fueron refugio de sueños frustrados y una ventana al mundo para un público joven que le hizo ganar a los cines mayor número de espectadores de tal modo, que en el caso de Torrent, se abrieron nuevas salas. En 1948 se

Número185 / Febrer/Març 2014

històries de la ciutat

inauguró el cine Montecarlo, el teatro parroquial también apostaba por el celuloide en los cuarenta y en 1959 nacía el cine Liceo.

El cine Cervantes se publicitaba «a la vanguardia de los grandes programas» y estrenaba o reponía algunos títulos míticos: el Ben-Hur de Ramón Novarro, La fiera de mi niña con una Katharine Hepburn y un Gary Grant insuperables, la obra maestra del cine patrio La aldea maldita dirigida por Florián Rey y tantos y tantos títulos guardados en la memoria de varias generaciones. Con la llegada del Technicolor las películas de acción ganaron en atractivo y las Aventuras de Buffalo Bill y Quo Vadis? hacían las delicias del público como los filmes de miedo y aquellos largometrajes que alertaban del peligro amarillo protagonizados por Fu-Manchú. En 1949 se podía asistir a las sesiones del Cervantes por dos pesetas la entrada de butaca y de una la general frente a los 10 de general y 25 céntimos de preferente13 que se pagaban en los cines de Valencia cuando el Cervantes se puso en marcha, un precio alto para la época. Los precios eran comunes en los cines de Torrent y subieron progresivamente a tres y cuatro pesetas en 1950, motivo de una

1. AMT, Actas 1911, sesión 9, 16 y 30 de junio y de 22 de noviembre.

2. El Anuario Batlles, 1914-1915 que recoge las actividades comerciales, industriales y profesionales referidas a las provincias de Valencia, Alicante y Castellón, en el apartado de espectáculos públicos, enumera los siguientes cines en la provincia de Valencia: En Valencia el cine Benlliure, cine de la Corona, cine Escalante, cine Moderno, cine Romea, cine Sagunto, cine Sogueros, cine Victoria, cine El Cid, Palacio de Novedades, La Rosa y Ruzafa (los dos últimos establecimientos no sabemos si funcionaron como salas de cine) y Salón Eldorado; en Ayora, cine Vicente Brú; en Benifaió, José Piñana (cinematógrafo); en Massanassa, José Muñoz Raya (cine) y en Torrent, cine Cervantes. En Castellón y Alicante apunta un cine por cada una de las ciudades.

Hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de España (http://hemerotecadigital.bne. es/index.vm).

3. En 1947 siendo Miguel Abellán Vendrell su arrendatario, se emprendieron unas reformas en su interior para aumentar la capacidad del aforo pasando

Número185 / Febrer/Març 2014

ácida queja en el semanario Torre. En cuanto a salarios, Francisco Tárrega recuerda en sus memorias que por estas fechas tenía arrendado el cine Miguel Abellán y en su puesto como acomodador ganaba «14 quinzets els dissabtes i 4 pessetes els diumenges» 14 . El semanario falangista reprochaba a los acomodadores de los cines la laxitud con que actuaban frente a los alborotadores y los frecuentes escándalos en las salas. Torre, es una fuente excepcional de información para la historia de los cines en Torrent durante la postguerra.

Con la inauguración de nuevas salas de cine en Torrent más cómodas y más espaciosas, el cine Cervantes iría perdiendo público frente a sus competidores. La televisión, las mayores ofertas de ocio, fundamentalmente para el público joven, terminarían dándole la puntilla y bien entrado 1969 desaparecería el más longevo de los cines que han existido en Torrent. El cine Cervantes se transformó, acorde con la moda, en una discoteca para satisfacción del público más bailongo con diferentes nombres y numerosas reformas que adulteraron la fisonomía de la primitiva sala hasta la clausura total y la decadencia definitiva del edificio.15 

a disponer de ciento doce entradas de palco, quinientas ochenta y seis entradas de butacas de patio y ciento quince de generales, alcanzando un total de ochocientas trece plazas. Información documental obtenida de Enrique Carratalá del AMT, Contribución industrial 19261936 y 1942-1951.

4. ROYO MARTÍNEZ, José, Torrent en la prensa de Valencia.

Diario de Valencia (1911-1936), Vol. II, 2009, p. 687.

5. ROYO MARTÍNEZ, José, Torrent en la prensa de Valencia.

La Voz de Valencia (1901-1917), 2006, p. 750.

6. Según recuerda J. Vicente Piera de los comentarios de su abuelo cuando iba al cine Cervantes.

7. BEGUER ESTEVE, Vicente, «El teatro en Torrent» . Obra Completa, vol.II, 1998, pp. 80 y 81.

8. En 1996, Concha Roig Torán, nieta de Francisco Torán, nos contó algunas de las anécdotas que hemos reflejado en este artículo, como los sorteos y los altercados que se sucedían en el cine así como algunos datos sobre la semblanza de su abuelo. También en PIERA FENOLL, José Vicente y SÁNCHEZ ANTÚNEZ, Jorge,

«Els col·laboradors de la premsa torrentina» . Torrent i la seua premsa entre dos segles (18901910), 1997, pp. 194-195.

9. «Actividad», de 9 de septiembre de 1923 en Torrent, imatge gràfica: la gent i la ciutat, (1860-1960), 1998, p. 468. Los cardinales entre paréntesis son míos.

10. «La Voz Local» de 25 de enero de 1930. Torrent, imatge gràfica..., 1998, p. 475.

11. TORRENT NAVARRO, Vicente, «Crónica general de la Real Pía Unión San Antonio de Padua» Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 8. Torrent, 1994, pp.

182-183.

12. «Actividad», op. cit. p. 468.

13. El Pueblo, 1 de enero de 1912. (http://prensahistorica. mcu.es).

14. Biografía de Francisco Tàrrega Mas, el tio Paco el de la Nena, (http:// quadernsdinvestigacio. alaquas.org/ficheros/ q20042309tarin.txt). Entre 1925 y 1937 un quinzet equivalía a 25 céntimos (14 quinzets = 3,5 ptas.).

15. Los programas utilizados para ilustrar estas páginas forman parte de la colección particular de Enrique Carratalá Deval.

55

El libro "El éxito de un fracaso" fue presentado en la Asociación de Vecinos Camí la Noria

“El éxito de un fracaso reconoce las proezas y la lucha de la gente de a pie de mi barrio por conseguir una calidad de vida digna en el entorno en el que vive”, destaca Carlos Bessini, autor del libro, que fue presentado el 31 de enero en la sede social de la Asociación de Vecinos Camí la Noria, sobre la que gira la obra. Según Bessini, “las decisiones e intereses de los poderes políticos y económicos han convertido el lugar en una zona aislada y casi incomunicada con la población, a causa del impacto de diversas infraestructuras, entre ellas, el ferrocarril”.

El libro, que será distribuido de manera gratuita en asociaciones vecinales, entidades culturales, patrocinadores, colaboradores y particulares, define al barrio Camí la Noria como “una barriada muy peleona, que no ha tenido más remedio que serlo para no ser mucho más discriminada y olvidada”, y destaca que el objetivo del vecindario es el de “unirse con el casco antiguo de Torrent y, por tanto, de integración definitiva a la ciudad. El autor, ha empleado un año en recopilar la documentación y testimonios de los vecinos.

La publicación de El éxito de un fracaso fue presentada, con motivo del XXX aniversario de la Asociación de Vecinos Camí la Nòria, por el presidente de la asociación, José Pascual Castro, la alcaldesa, Amparo Folgado (en la fotografía de abajo), junto a su autor, Carlos Bessini; y ha contado con el patrocinio de la Diputación de Valencia, la Consellería de Educación, Cultura y Deporte, Caixa Rural Torrent y Ayuntamiento. 

escriuen els grups municipals

II Concurso de narrativa breve y poesia «Paraules de gent major Ciutat de Torrent» El Ayuntamiento de Torrent, a través de la delegación de Cultura, convoca el II Concurso de narrativa breve y poesía «Paraules de Gent Major Ciutat de Torrent», al objeto de promocionar la creación literaria entre los mayores de nuestra ciudad, que con su sabiduría, experiencia y buen oficio aportan un incalculable beneficio a nuestro patrimonio cultural.

BASES Participantes. Podrán participar todas aquellas personas de cualquier nacionalidad, residentes o no en la ciudad de Torrent, que hayan cumplido los 60 años.

Modalidades. El concurso consta de dos modalidades: Narrativa breve y Poesía.

Lengua vehicular. Las obras podrán presentarse en cualquiera de las lenguas oficiales de la Comunidad Valenciana , castellano y valenciano, para ambas modalidades.

Temática. El tema será libre. El trabajo debe ser original, inédito y no haber sido premiado anteriormente.

Extensión y presentación.

Modalidad. Narrativa breve: Se presentará un original de la obra, que tendrá una extensión mínima de 3 folios escritos en una sola cara y máxima de 10.

Modalidad. Poesía: Se presentará un original de la obra, que tendrá una extensión mínima de veintiocho versos y un máximo de cien versos, siendo la rima y métrica libres.

En ambas modalidades el texto se realizará a dos espacios y con la letra Arial 12. Los participantes pueden presentarse a una o ambas modalidades, aceptando únicamente una obra por cada modalidad.

Plazo de presentación y recepción de la obra. El plazo de presentación se inicia el día 3 de febrero de 2014 y concluirá el día 31 de marzo de 2014. El trabajo se entregará en sobre cerrado en la Delegación de Cultura (6ª planta) del Ayuntamiento de Torrent, calle Ramón y Cajal, número 1. También se podrá enviar por correo certificado a la atención de la Unidad de Gestión Cultural y Turismo del Ayuntamiento de Torrent. En el exterior del sobre se deberá consignar II Concurso de narrativa breve y poesía «Paraules de Gent Major Ciutat de Torrent» . En el interior además de la obra se incluirá un sobre en cuyo exterior figurará el título de la obra y la modalidad a la que se presenta. En

el interior, deben figurar los siguientes datos: nombre y apellidos del autor o autora, domicilio, edad, teléfono, dirección de correo electrónico, fotocopia del D.N.I y título de la obra.

Ninguna obra irá firmada por su autor o autora.

Premios. Modalidad Narrativa Breve: Primer premio: 150 euros y diploma. Segundo premio: 100 euros y diploma. Tercer premio: 50 euros y diploma. Accésit: diploma. Modalidad Poesía: Primer premio: 150 euros y diploma. Segundo premio: 100 euros y diploma. Tercer premio: 50 euros y diploma. Accésit: diploma.

El Ayuntamiento se reserva el derecho de publicar las obras premiadas en su página web, en el BIMTorrent, en la revista Consell Major y en otras publicaciones oportunas, haciendo referencia expresa a la identidad de sus autores y autoras.

Jurado y entrega de premios.

El jurado del concurso estará presidido por delegación de la Sra. Alcaldesa, por el Concejal de Cultura del Ayuntamiento y personas del ámbito literario y académico de reconocido prestigio.

El jurado dispone de las facultades necesarias para interpretar y aplicar estas bases, pudiendo declarar desierto alguno o todos los premios y sus resoluciones son inapelables. El fallo final del jurado se hará público durante la tercera semana de mayo de 2014, dentro de la «Semana del Mayor», en la ceremonia oficial de entrega de premios que se celebrará en el salón de actos del Ayuntamiento el viernes, día 16 de mayo de 2014. En este acto se procederá a la lectura del primer premio en cada modalidad, narrativa breve y poesía. Se recomienda la asistencia de los autores y autoras a la ceremonia oficial de entrega de premios, pudiendo delegar en un representante mediante autorización por escrito.

Propiedad de las obras.

Las obras no premiadas podrán ser recogidas por sus autores y autoras en el plazo de un mes después del fallo del jurado, en la Delegación de Cultura (6º planta) del Ayuntamiento de Torrent, personalmente o por la persona en quien se delegue aportando autorización del autor o autora. Pasado dicho plazo no se admitirá ninguna solicitud de devolución de las obras presentadas y se procederá a su destrucción.

Facultades de la Organización. El Ayuntamiento se reserva el derecho a modificar las bases, o tomar decisiones, si fuera necesario, que no se reflejen en las mismas, así como solucionar cualquier conflicto en su interpretación. La participación en este concurso supone la aceptación total de las bases, así como la decisión del jurado y la renuncia a cualquier reclamación legal. Para cualquier consulta las personas interesadas deben dirigirse a la Delegación de Cultura del Ayuntamiento de Torrent, calle Ramón y Cajal, 1 (46900 Torrent) al teléfono 961111111 extensiones 1171 y 1190, así como a la dirección de correo electrónico cultura@torrent.es

Sento Beguer Miquel Portaveu de la Coalició Municipal Compromís

“Torrent perplex” Recordàvem al número anterior la desfeta que per als ajuntaments pot suposar La Llei de “Racionalización y sostenibilidad de las Entidades Locales”, una cortina de fum per a tapar la vertadera vergonya del deute públic que ha generat l’Estat Central, molt superior al generat per les Comunitats Autònomes i infinitament a la dels ajuntaments, tot allò sense exculpar del disbarat de recursos d’algunes d’aquelles, com és el cas de la valenciana, la qual també afecta molt negativament als serveis que presten a la ciutadania.

Als nadals de 2011 l’ínclit expresident Francisco Camps, referint-se al triomf electoral del Partido Popular a les eleccions estatals, i abans d’entrar a la Seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, va afirmar: “Es excepcional, me ha gustado mucho y estoy feliz porque comienza una nueva etapa para los españoles después del invierno socialista de Zapatero”... Bé, aquest senyor va gestionar “esta nuestra comunidad” al llarg de més de huit anys i és tan culpable com el senyor Zapatero de dos dels grans mals que patix el poble valencià: La dolenta gestió dels nostres recursos públics i l’infrafinançament respecte a la resta de territoris de l’Estat espanyol.

Però la gestió municipal, la de Torrent, tampoc se salva. Analitzem les nostres dades locals per a intentar esbrinar les conseqüències d’aquestes etapes de gestió. A finals de 2011 Torrent tenia 10.000 aturats, a dia de hui són 11.000, un 10% més. Si creuem les dades del INE (estadística) i del Sepe (Ocupació) veiem que els primers ens diuen que la “Comunidad Valenciana” té un percentatge d’ocupats respecte de la població total del 43’33%.

Com que Torrent està en la mitjana autonòmica i l’atur de la nostra població és d’11.000 persones (sobre un cens total de 81.000) arribem fàcilment a calcular que el percentatge de desocupació de la nostra població és del 31’% sobre el total de persones en edat de treballar. Aquest percentatge és superior al de la mitjana comarcal, la mitjana autonòmica i la mitjana estatal.

Si anem ara al pressupost municipal aprovat pel Partido Popular per a 2014 observem que la despesa destinada a Foment de l’ocupació és de 682.221’28euros, dels quals per a Polítiques actives d’ocupació es destinen només 100.000euros d’aquesta partida. Mirem ara el pressupost total que el PP ha destinat a festes i “saraos”: 245.000euros a festes patronals, més 210.000euros a falles, 90.000 a altres festes, i 84.600euros a Moros i Cristians, en total 629.600euros, als quals s’haurien d’afegir els 65.000euros dels concerts del Rockejat, que el PP imputa a la delegació de polítiques de joventut quan és una despesa més de les patronals, com els concerts de la Pantoja, Estopa o El canto del loco, tot un clàssic...

Parafrasejant el gran sociòleg valencià, Josep Vicent Marqués, aquestes maneres d’acceptar la gestió dels recursos públics és pròpia d’un “País Perplex”, són la conseqüència d’un procés social “que consistix en avanços i retrocessos, on les societats desnaturalitzen i naturalitzen, desmitifiquen i mitifiquen el que en realitat és el producte del seu mateix quefer”. 

Número185 / Febrer/Març 2014

57

Gracias, y hasta siempre Grupo Municipal Socialista

Jorge Planells Andreu Portavoz del Grupo Popular

¿Tripartito? No, Gracias.

Es justo empezar a escribir este espacio con un gracias excelso. Gracias a una vida de esfuerzo y dedicación en la que pusiste de acuerdo a mucha gente en reconocer que la grandeza muchas veces radica en la discreción.

Acostumbrados a reconocer siempre a los que más se exponen a los más visibles, muchas veces pasa por nuestra vida alguien que desde la humildad y la discreción nos enseña y nos aporta otra perspectiva de las cosas y unos valores que siempre nos acompañarán.

Así, una de tus lecciones fue ser grande sin pretenderlo, imprescindible sin imponerlo y cómo no, aportando tranquilidad, sobriedad y luz desde la humildad.

Pascual Chuliá pasó por esta vida ocupando mucho espacio allá por donde estuvo, siendo de esas personas que pese a ser discreto no pasa inadvertido para nadie y acaba influyendo en la vida de la gente que lo rodea casi sin quererlo.

Un hombre de pasiones entregado a su familia y a sus hijos a los que protegió y guió desde la tranquilidad como todo lo que hacía Pascual, con pasión y entrega, pero tranquilo y sereno.

Apasionado en todas las facetas que desempeñó de las que destacaremos el teatro y su aportación al teatro amateur de nuestra ciudad donde disfrutó y nos hizo disfrutar. Cómo no, nombrar su dedicación al baloncesto (jugador, entrenador, fundador del Nou Bàsquet Torrent) o su implicación en el entramado social y cultural de Torrent, como muestra su paso por Hospitalaris, filà de la que fue fundador.

Punto y aparte merece su esfuerzo, compromiso y entrega a la vida pública. Su aportación serena le hizo ser diferente y encontrar en un mundo a veces áspero e ingrato infinidad de amigos y amigas, fruto de su calidad humana. Pascual Chuliá supo llenar muchos espacios y lo supo hacer de verdad, llegando a propios y extraños. Más allá de colores o siglas consiguió el reconocimiento unánime, algo que está a la altura de muy poca gente, sólo de los más grandes.

Se abren huecos muy grandes y vacíos irremplazables cuando nos toca despedir a alguien de la talla de Pascual, pero también en ese vacío se nota la importancia de quien nos acompañó casi en silencio, de alguien que influyó en muchas personas para bien desde el respeto y la reflexión, jamás desde la imposición. Su forma de entender la vida y asumirla nos enseñó más de una lección.

Sabemos que estas breves líneas no se acercan ni de lejos a todo lo que ofreció, ni a todo lo que representó para muchos, pero es el mínimo reconocimiento que le podemos dar a alguien que se entregó durante toda una vida a sus ideas, a sus amigos, a su familia y a su ciudad.

Jamás te olvidaremos, DEP. 

Número185 / Febrer/Març 2014

Mucho ha tardado el PSOE de Torrent, pero finalmente, y ello es de agradecer, ha puesto las cartas boca arriba y ha escenificado lo que les ha dado por denominar “MARIDAJE DE IDEAS”, es decir, un TRIPARTITO como alternativa al Gobierno del Partido Popular en el Ayuntamiento de Torrent.

Así, so pretexto de una desacuerdo acerca del Presupuesto Municipal, y al socaire de una rueda de prensa conjunta, el PSOE DE TORRENT presentó ante la ciudadanía de Torrent a sus compañeros de viaje en un hipotético gobierno municipal, a saber: el BLOC y UPyD. Desde ahora, los/as ciudadanos/as de Torrent deben saber que el PSOE se ha autodescartado para gobernar por sí mismo el destino de la ciudad de Torrent y ha puesto en manos de estos dos partidos minoritarios la gobernabilidad de nuestra ciudad. Ello significa, sin ningún género de duda, que tan sólo existen ya dos alternativas para el futuro de Torrent: el Gobierno del Partido Popular, a quien le avalan la gestión, la estabilidad y los resultados de estos últimos años, y un TRIPARTITO que aglutina a partidos minoritarios, que gobiernan solo para las minorías, con los fatales resultados que experiencias similares han provocado en otros lugares por todos conocidos.

Es por ello que, ahora más que nunca cobra fuerza la necesidad de seguir apostando por un equipo de gobierno que, pese a las adversidades, ha sido capaz de sanear las maltrechas cuentas del Ayuntamiento de Torrent, ha conseguido alcanzar la estabilidad presupuestaria, ha cerrado estos dos últimos ejercicios con superávit, ha logrado reducir el plazo de pago a los proveedores hasta llegar al cumplimiento del plazo legal, y todo ello sin dejar de incrementar año tras año la consignación presupuestaria destinada a la atención de los sectores más sensibles, como la Educación, el Fomento de Empleo y Bienestar Social.

No está todo hecho, vamos por buen camino, pero aún queda mucho por recorrer, y la senda del tripartito nos llevará a un lugar de insostenibilidad que truncará todos los avances conseguidos.

A buen seguro que desde el PSOE ahora negarán el TRIPARTITO (lo negarán hasta la saciedad, pero que no quepa duda alguna que apoyar a PSOE es apoyar al BLOC, que apoyar a UPyD es apoyar a PSOE y viceversa) pero es lo cierto que el auténtico escenario que se presenta desde el pasado mes de enero en la ciudad de Torrent abarca tan sólo dos únicas opciones: el Partido Popular, y una amalgama de partidos malavenidos que lo único que les une (y así lo manifiestan públicamente) es desalojar al Partido Popular del gobierno municipal, aunque de ello se derive una situación de inestabilidad e ingobernabilidad que sin duda constituirá un paso atrás en todo lo andado.

Por ello, PARA TORRENT, TRIPARTITO NO, GRACIAS. 

Farmàcies de guàrdia Març 2014

3

Dj

A. Pascual C/Ramón y Cajal Nº 44

1

Ds

Farmacia Universidad C/ Virgen de La Soledad, 16

4

Dv

Mª Ros Ortí C/ Malvarrosa Nº 4

2

Dg

M. Nemesio Pl. Maestro Giner, 1

5

Ds

A. Martínez Avda Al Vedat Nº 113

3

Dl

J. Fontestad C/ Music José Ortí, 24

6

Dg

Campos-Mtez-Carratala C/ Camí Reial Nº 112

4

Dt

R. Belzunce C/ Virgen de La Paz

7

Dl

E. Benlloch Avda. Al Vedat Nº 6

5

Dc

Campos-Mtez-Carratala C/ Camí Reial Nº 112

8

Dt

J. Fontestad C/ Músico José Ortí Nº 24

6

Dj

Mª Ros Ortí C/ Malvarrosa Nº 4

9

Dc

R. Belzunce C/ Virgen de La Paz

7

Dv

C. Hortigüela C/ Gómez Ferrer Nº 49

10 Dj

Campos-Mtez-Carratala C/ Camí Reial Nº 112

8

Ds

I. Carbonell C/Padre Méndez Nº166

11 Dv

A. Martínez Avda Al Vedat Nº 113

9

Dg

A. Pascual C/Ramón y Cajal Nº 44

12 Ds

E. Benlloch Avda. Al Vedat Nº 6

10 Dl

C. Vicedo Avda. Al Vedat Nº 132

13 Dg

Mª Ros Ortí C/ Malvarrosa Nº 4

11 Dt

San Valeriano C/ Pintor Renau Nº23

14 Dl

C. Hortigüela C/ Gómez Ferrer Nº 4

12 Dc

R. Medina C/ Azorín Nº 10

15 Dt

C. Vicedo Avda. Al Vedat Nº 132

13 Dj

Farmacia Llueca C/ Padre Méndez Nº 56

16 Dc

San Valeriano C/ Pintor Renau Nº23

14 Dv

A. Gregorio C/ San Ernesto Nº 2

17 Dj

R. Medina C/ Azorín Nº 10

15 Ds

J. Mateu Avda. Al Vedat 52

18 Dv

C. Hortigüela C/ Gómez Ferrer Nº 49

16 Dg

A. Martínez Avda Al Vedat Nº 113

19 Ds

J. Fontestad C/ Músico José Ortí Nº 24

«Camíno del Instituto. Ayudar a la transición de la etapa secundaria»

17 Dl

J. Martínez C/ Padre Méndez Nº 56

20 Dg

C. Vicedo Avda. Al Vedat Nº 132

Fecha por concretar / Por Chelo Claramunt, psicóloga del Gabinete Psicotécnico Municipal

18 Dt

Torrentina Plza. Torrentina Nº 4

21 Dl

San Valeriano C/ Pintor Renau Nº23

19 Dc

E. Benlloch Avda. Al Vedat Nº 6

22 Dt

Farmacia Llueca C/ Padre Méndez Nº 56

20 Dj

E. Benlloch Avda. Al Vedat Nº 6

23 Dc

A. Gregorio C/ San Ernesto Nº 2

21 Dv

I. Cabañes C/ Pintor Ribera Nº 28

24 Dj

J. Martínez C/ Padre Méndez Nº 56

22 Ds

M. Nemesio Plza . Maestro Gines Nº 1

25 Dv

Torrentina Plza. Torrentina Nº 4

23 Dg

J. Fontestad C/ Músico José Ortí Nº 24

26 Ds

R. Belzunce C/ Virgen de La Paz

24 Dl

Navarro Gómez-Lobo Cb. C/ L'Horta Nº 17

27 Dg

R. Medina C/ Azorín Nº 10

25 Dt

T. Vilar-Sancho C/ Sagra Nº14

28 Dl

Farmacia Llueca C/ Padre Méndez Nº 56

26 Dc

M. Ferrandis C/ Fray Luis Amigo

29 Dt

Farmacia Parc Central Avda..Olimpica Nº 34

27 Dj

Santos Patronos C/ Santos Patronos Nº 42

30 Dc

I. Cabañes C/ Pintor Ribera Nº 28

28 Dv

Farmacia Universidad C/ Virgen De La Soledad

Maig 2014

29 Ds

A. Pascual C/Ramón y Cajal Nº 44

1

Dj

A. Gregorio C/ San Ernesto Nº 2

30 Dg

R. Belzunce C/ Virgen de La Paz

2

Dv

Navarro Gómez-Lobo Cb. C/ L'Horta Nº 17

31 Dl

I. Carbonell C/Padre Méndez Nº166

3

Ds

Campos-Mtez-Carratala C/ Camí Reial Nº 112

4

Dg

J. Martínez C/ Padre Méndez Nº 56

La escuela de padres y madres municipal quiere ser un instrumento para proporcionar a las familias la información y formación necesaria a la hora de afrontar las diferentes etapas de crianza. Por ello es un lugar de encuentro para intercambiar experiencias y reflexionar.

SESIONES FORMATIVAS CASA DE LA DONA 18:30 HORAS «12 básicos de la educación» 26-02-14 / Por Luís Felipe Prieto, psicólogo social

«La autoridad de los padres» 22-05-14 / Por Luís Felipe Prieto, psicólogo social

«Los tres años. Cómo ayudar a nuestr@s hij@s en el inicio de la escolarización» Fecha por concretar / Por María del Mar Navarro, psicóloga del Servicio de Atención Temprana del Gabinete Psicotécnico Municipal

«Cómo educar a los hijos en la responsabilidad» 30-10-2014/Por Luís Felipe Prieto, Psicólogo social Información e inscripciones: Telf: 961580834 / 961111865 Correo Electrónico: lauravicuna@lauravicuna.es C/ Músico Mariano Puig Yago 8. Torrent TALLERES Info.: 961564135/cas.talleres@gmail.com Taller para madres y padres de niños menores de 6 años Por Pilar Martínez Martínez, psicóloga del CAS Grupo 1: 3 de marzo de 2014/Grupo 2: fecha por confirmar Lugar: Virgen del Olivar 40 Programa de formación en TDAH para docentes Por Pilar Martínez Martínez, psicóloga del CAS Taller dirigido a los centros escolares que lo soliciten (fecha por confirmar) Ayuntamiento de Torrent. Delegación de Familia www.torrent.es/torrentPublic/inicio/serveis/familia.htmt

Abril 2014 1

Dt

J. Mateu Avda. Al Vedat Nº 52

5

Dl

T. Vilar-Sancho C/ Sagra Nº14

2

Dc

M. Nemesio Plza . Maestro Giner Nº 1

6

Dt

M. Ferrandis C/ Fray Luis Amigo

Número185 / Febrer/Març 2014

Ajuntament www.torrent.es info@torrent.es tdic@torrent.es BIM i Publicacions Municipals (bim@torrent.es) Casa de Cultura

96 111 11 11 /010

Ext.1472

Actes i Resolucions

96 111 18 21

Compromís: Bloc-Verds-Plataforma per l’Hospital

96 111 18 09

Cadastre Urbà

Ext. 1099 96 111 11 62

CCOO Compres

Ext. 1095 Ext. 1037

Contractació

Ext. 1817 96 111 11 63

Csif Cultura

Ext. 1171

Educació

Ext. 1068

Estadística

Ext. 1047 Ext. 1048

Gabinet d’Alcaldia (alcaldia@torrent.es) Gabinet de Comunicació

96 111 18 01 Ext. 1175 Ext. 1170

Informació i Registre General

96 111 11 11

Informàtica i Telecomunicacions

96 111 18 28

Emat

96 111 18 52

Fcc Medi Ambient

96 156 53 53

Fundació Esportiva Municipal

96 156 23 46

Gabinet Psicopedagògic Municipal

Conservatori de Música Mestre Joan Roig

96 111 18 39 96 156 73 13

Consultori Sants Patrons. Cita Prèvia. Especialitats

96 192 48 50

Grua Municipal Mercat Central

96 155 94 52

Consultori Sants Patrons.

Informació

96 192 48 51

Mercat Sant Gregori

96 155 24 71

Nous Espais, Sa

96 156 54 56

Consultori Sants Patrons.

Admissió

96 192 48 52

Omac Xenillet Carrer de les Albades

96 156 81 87

Piscina Municipal Parc Vedat (I)

606 724 628

Policia Local. Oficines

96 111 18 93

Policia Local Vedat

96 155 10 41

Policia Local Xenillet Carrer de les Albades

96 156 81 87

Poliesportiu El Vedat

96 156 63 51

Poliesportiu Anabel Medina

96 157 33 78

Poliesportiu Parc Central

96 157 04 30

Protecció Civil

96 155 90 63

96 156 60 74 96 367 73 75

96 111 18 70

Ecoparc c/ San Juan Bautista

96 156 31 92

Sanitat

96 111 18 57

96 156 49 97

Centre Social La Marina (Hernández Malillos)

Fac (Federació d’Associacions Ciutadanes)

96 111 18 64

Fernanbus

96 150 00 82

Fgv Telèfon d’informació

900 46 10 46

Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària)

96 155 94 12

Jutjat de Primera Instància Núm. 1 de Torrent

96 192 76 03

Jutjat de Primera Instància Núm. 2 de Torrent

96 192 76 06

Jutjat d’Instrucció Núm. 1 de Torrent

96 192 76 09

Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de Torrent.

96 192 76 12

Jutjat de Primera Instància Núm. 3 de Torrent

96 192 76 15

Recaptació de Torrent (Retosa)

Ext. 1675

Torrent Activa Carrer de Joan Xxiii 96 156 45 63

96 155 44 99

96 111 18 07

Policia Nacional (emergències)

091

Pressuposts i Comptabilitat

96 111 18 14

112

Pspv-Psoe

96 111 18 06

(Emergències), Bombers Policia, Ambulàncies

Recursos Humans

96 111 18 29

Ext. 1177

Tresoreria Tributs no periòdics Tributs periòdics

96 111 10 91 Ext. 1038 Ext. 1815

Ugt

96 111 11 61

Urbanisme

96 111 18 12

Ajuntament. Altres dependències municipals Aigües de l’Horta

96 158 01 29

Auditori

96 158 10 77

Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local

96 111 18 68

Benestar Social

96 111 18 60

Biblioteca Metro

96 111 18 51

Brigada d’Obres

96 111 18 61

Camp de Futbol Sant Gregori

96 156 03 46

Casa de Cultura i Biblioteca

96 111 18 50

Centre d’Esplai Carrer de Toledo

96 156 49 76

Centre d’Informació Juvenil

96 111 18 53

96 111 18 92

Policia Local (emergències)

092

Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte

96 155 22 23

Avisos i urgències.

Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28

96 197 42 65

Jutjat d’Instrucció Núm. 3 de Torrent

96 192 76 18

96 158 01 29

Jutjat de Primera Instància Núm. 4 de Torrent.

96 192 76 50

010

Jutjat de Primera Instància Núm. 5 de Torrent

96 156 07 59 96 156 07 60

Jutjat de Primera Instància Núm. 6

96 192 68 10

Jutjat Penal Núm. 18

96 192 68 00

Jutjat de Torrent (Violència) Núm. 1

96 158 01 94 96 158 01 93

Jutjats - Deganat

96 192 76 00

Jutjats - Registre Civil

96 192 76 27

Jutjats - Servici Comú

96 192 76 25

Avís d’incidències de l’aigua i del clavegueram Avís d’incidències urbanes

96 155 10 55

Taxis Aigües de l’Horta. Avaries Aigües de l’Horta. Atenció al client (de vesprada)

902250370 902250270

Altres telèfons d’interés Adisto - C/ La Marina, 1

96 129 27 45

Agència Repsol - Butà Oficines

96 155 02 28

Agència Repsol - Butà Magatzem

96 155 16 30

Artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca)

96 156 46 58

Casa Museu de la Setmana Santa de Torrent

96 156 64 40

Cefire (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius)

96 157 20 61

Cementeri Parroquial

96 156 35 74

Centre d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual)

96 155 25 38 96 155 51 40

Centre de Diàlisi - Alcer

96 157 21 95

96 111 18 63

Centre de Prevenció del Càncer de Mama

96 120 64 70

96 155 16 84

Centre de Salut Pintor Ribera.

Cita Prèvia Avisos a domicili Servei de Planificació Familiar

96 157 00 31

Centre Social Xenillet Carrer de les Albades Consell Agrari Municipal Consum

96 111 18 58

Dona - Departament

96 111 18 59

Número185 / Febrer/Març 2014

Policia Local. Dependències

Centre d’Educació Permanent d’Adults (Federico Maicas)

Centre de Comunicació i Serveis Interculturals

96 197 48 68

Creu Roja. Emergències

Regidoria de la Dona, Sanitat i Omic

Policia Nacional. Comissaria

Transport Urbà

Centre de Salut Torrent II. Drogodependències UCA

96 197 48 57

96 155 05 96

Ext. 1069

Ext. 1034

96 197 48 40

Creu Roja

Oficina de Promoció i Ús del Valencià

Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports

Centre de Salut Torrent II. Cita Prèvia.

Avisos Mèdics

96 156 27 68

Telèfons d’urgència

96 111 18 03

96 192 48 55

Correus

Ext. 1113

Secretaria General

Consultori Sants Patrons. SAIP. Servei d’Atenció al Malalt

Consultori del Vedat

Obres Públiques

Ext. 1052

96 155 13 23

96 197 42 79

Ext. 1123

Relacions Exteriors i Unió Europea

96 197 48 75

Centre de Salut Torrent II. Centre de Salut Mental

Medi Ambient

Partit Popular

Centre de Salut Pública del Departament Núm. 9

96 197 42 60 96 197 42 84 96 197 42 95

Iberdrola (Atenció al públic)

902 201 520

Iberdrola (Avaries)

902 102 210

Inss

96 155 00 75

Mancomunitat de l’Horta Sud

96 157 20 11

Museu Comarcal

96 158 82 21

Registre de la Propietat Torrent 1

96 155 43 59

Registre de la Propietat Torrent 2

96 158 83 10

Registre de la Propietat Torrent 3

96 155 28 07

SERVEF / INEM

96 158 87 91

Tanatori Torrent Mémora

96 158 85 80 96 158 85 85

Tanatori Torrent Sant Josep

96 156 46 32 96 127 22 00

Tresoreria General de la Seguretat Social

96 158 80 30

Telèfons d'interés

Ajuntament Departaments municipals