Bim 190

Butlletí d’Informació Municipal Número

190

Gener / Març 2015 Exemplar gratuït

Ruta del Patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del Barranc de L’ Horteta i la Sèquia de les Fonts

Número190 / Gener / Març 2015

Telèfons d'interés

CONSELL RECTOR DEL BIM 189 President Jorge Planells Andreu Vocals Enrique Carratalá Sánchez Elsa Bresó Peiró Natividad Fajardo Palomo Miguel Ángel García Melero Alejandro Linares Ramírez Fernando López Monleón María del Carmen Carpio Gutierrez David Baviera Climent

Ajuntament www.torrent.es info@torrent.es tdic@torrent.es BIM i Publicacions Municipals (bim@torrent.es) Casa de Cultura Actes i Resolucions Compromís: Bloc-Verds-Plataforma per l’Hospital Cadastre Urbà CCOO

Direcció, redacció i coordinació Ana Coronado Gavilán Informació i fotografies Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament Disseny i maquetació Eugenio Simó Muñoz Han col·laborat Ana Roca (de Casa de la Dona), Salvador Fernández Calabuig, Irineo Sanz i Beatriz Ausina (del Centre d’Informació Juvenil), Cristina Bea, Aitor Sánchez Collado, J. Vicent Alabajos, Delegació de Cultura, Delegació d’Educació, Col·legi La Purísima, Col·legis Públics Antonio Machado, El Molí, Federico Maicas, Juan XXIII, Les Terretes, Lope de Vega, Miguel Hernández, San Juan Bautista, Sant Pasqual, Virgen del Rosario i La Encarnación, Rebeca Amador i Òscar Pérez Silvestre.

Centre de Salut Pública del Departament Núm. 9

Fundació Esportiva Municipal

96 111 18 52 96 156 53 53 96 156 23 46

Gabinet Psicopedagògic Municipal

96 111 18 39

Consultori Sants Patrons. Cita Prèvia. Especialitats Consultori Sants Patrons.

Informació Consultori Sants Patrons.

Admissió

Emat

Departaments municipals

Fcc Medi Ambient

96 111 11 11 /010

Grua Municipal

96 111 18 21

Nous Espais, Sa

96 156 73 13 96 155 94 52 96 155 24 71 96 156 54 56

96 111 18 09

Omac Xenillet Carrer de les Albades

96 156 81 87

Mercat Central Ext.1472

Ext. 1099 96 111 11 62

Mercat Sant Gregori

Piscina Municipal Parc Vedat (I) 606 724 628 Policia Local. Oficines 96 111 18 93 Policia Local Vedat

96 155 10 41 96 156 81 87

Compres

Ext. 1095 Ext. 1037

Policia Local Xenillet Carrer de les Albades

Contractació

Ext. 1817

Poliesportiu El Vedat

Csif

96 111 11 63

Cultura

Ext. 1171

Educació

Ext. 1068

Estadística

Ext. 1047 Ext. 1048

Gabinet d’Alcaldia (alcaldia@torrent.es) Gabinet de Comunicació Informació i Registre General

96 111 18 01 Ext. 1175 Ext. 1170 96 111 11 11

Informàtica i Telecomunicacions 96 111 18 28 Medi Ambient

Ext. 1123

Obres Públiques

Ext. 1113

Oficina de Promoció i Ús del Valencià

Ext. 1069

Poliesportiu Anabel Medina Poliesportiu Parc Central Protecció Civil Regidoria de la Dona, Sanitat i Omic Recaptació de Torrent (Retosa) Sanitat Centre Social La Marina (Hernández Malillos)

96 111 18 64

Torrent Activa Carrer de Joan Xxiii

96 156 45 63

Telèfons d’urgència

96 111 18 07

Pressuposts i Comptabilitat

96 111 18 14

Fotografies Arxius del BIMTorrent, Julián Garrido, CIJ, dels col·legis públics, i dels colaboradors i colaboradores.

Pspv-Psoe

96 111 18 06

(Emergències), Bombers Policia, Ambulàncies

Recursos Humans

96 111 18 29

Policia Local. Dependències

Ext. 1052

Policia Local (emergències)

Imprimeix Gràfiques Royanes

Secretaria General

Depòsit Legal V. 3.241-1981 www.torrent.es bim@torrent.es El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l’escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen. D’aquest BIM s’ha fet un tirat-ge de 7.000 exemplars.

Es pot descarregar l’edició d’este BIMTorrent en PDF des d’este codi QR

Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte Avisos i urgències.

Centre de Salut C/ Pintor Ribera, 28

96 197 42 65

Ext. 1038

Avís d’incidències de l’aigua i del clavegueram

96 158 01 29

Ext. 1815

Avís d’incidències urbanes

96 111 18 03 Ext. 1034

Transport Urbà

Ext. 1177

Tributs no periòdics Tributs periòdics

112 96 111 18 92 092 96 155 22 23

Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports Tresoreria

96 155 44 99 091

Policia Nacional. Comissaria

Partit Popular

Edita Ajuntament de Torrent

Ext. 1675 96 111 18 70 96 111 18 57

Policia Nacional (emergències)

Relacions Exteriors i Unió Europea

96 156 63 51 96 157 33 78 96 157 04 30 96 155 90 63

96 111 10 91

Ugt

96 111 11 61

Urbanisme

96 111 18 12

Altres dependències municipals Aigües de l’Horta

96 158 01 29

Auditori

96 158 10 77

010 96 155 10 55

Taxis Aigües de l’Horta. Avaries Aigües de l’Horta. Atenció al client (de vesprada)

902250370 902250270

Altres telèfons d’interés 96 129 27 45 96 155 02 28

Conservatori de Música Mestre Joan Roig

96 197 48 75 96 155 13 23 96 192 48 50 96 192 48 51 96 192 48 52

Consultori Sants Patrons. SAIP. Servei d’Atenció al Malalt

96 192 48 55

Centre de Salut Torrent II. Cita Prèvia.

Avisos Mèdics Centre de Salut Torrent II. Drogodependències UCA

96 197 48 40

Centre de Salut Torrent II. Centre de Salut Mental

96 197 42 79

Consultori del Vedat

96 156 27 68

Correus

96 155 05 96

Creu Roja

96 156 60 74

Creu Roja. Emergències

96 367 73 75

Ecoparc c/ San Juan Bautista

96 156 31 92

Fac (Federació d’Associacions Ciutadanes)

96 156 49 97

Fernanbus

96 150 00 82

Fgv Telèfon d’informació

900 46 10 46

Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària) Jutjat de Primera Instància Núm. 1 de Torrent Jutjat de Primera Instància Núm. 2 de Torrent Jutjat d’Instrucció Núm. 1 de Torrent Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de Torrent.

Jutjat de Primera Instància Núm. 3 de Torrent Jutjat d’Instrucció Núm. 3 de Torrent Jutjat de Primera Instància Núm. 4 de Torrent.

Jutjat de Primera Instància Núm. 5 de Torrent Jutjat de Primera Instància Núm. 6 Jutjat Penal Núm. 18

96 197 48 57 96 197 48 68

96 155 94 12 96 192 76 03 96 192 76 06 96 192 76 09 96 192 76 12 96 192 76 15 96 192 76 18 96 192 76 50 96 156 07 59 96 156 07 60 96 192 68 10 96 192 68 00

Jutjat de Torrent (Violència) Núm. 1

96 158 01 94 96 158 01 93

Jutjats - Deganat

96 192 76 00

Jutjats - Registre Civil

96 192 76 27

Jutjats - Servici Comú

96 192 76 25

Iberdrola (Atenció al públic)

902 201 520

Iberdrola (Avaries)

902 102 210

Inss

96 155 00 75

Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local

96 111 18 68

Adisto - C/ La Marina, 1 Agència Repsol - Butà Oficines

Mancomunitat de l’Horta Sud

96 157 20 11

Benestar Social

96 111 18 60

Agència Repsol - Butà Magatzem 96 155 16 30

Museu Comarcal

96 158 82 21

Biblioteca Metro

96 111 18 51

Registre de la Propietat Torrent 1 96 155 43 59

Brigada d’Obres

96 111 18 61

Camp de Futbol Sant Gregori

96 156 03 46

Casa de Cultura i Biblioteca

96 111 18 50

Centre d’Esplai Carrer de Toledo

96 156 49 76

Centre d’Informació Juvenil

96 111 18 53

Artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca) Casa Museu de la Setmana Santa de Torrent Cefire (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius) Cementeri Parroquial Centre d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual) Centre d’Educació Permanent d’Adults (Federico Maicas) Centre de Diàlisi - Alcer Centre de Prevenció del Càncer de Mama

Centre de Comunicació i Serveis 96 157 00 31 Interculturals Centre Social Xenillet Carrer de les Albades

96 111 18 63

Consell Agrari Municipal

96 155 16 84

Consum

96 111 18 58

Dona - Departament

96 111 18 59

Centre de Salut Pintor Ribera.

Cita Prèvia Avisos a domicili Servei de Planificació Familiar

96 156 46 58 96 156 64 40 96 157 20 61

Registre de la Propietat Torrent 2 96 158 83 10 Registre de la Propietat Torrent 3 96 155 28 07 SERVEF / INEM

96 158 87 91

Tanatori Torrent Mémora

96 158 85 80 96 158 85 85

Tanatori Torrent Sant Josép

96 156 46 32 96 127 22 00

96 156 35 74 96 155 25 38 96 155 51 40 96 157 21 95 96 120 64 70 96 197 42 60 96 197 42 84 96 197 42 95

Tresoreria General de la Seguretat Social

96 158 80 30

las farmacias de guardia pueden consultarse en la Web del Ayuntamiento: www.torrent.es

Número190 / Gener / Març 2015

notícies de l'ajuntament

TORRENT ES EL MUNICIPIO MÁS TRANSPARENTE DE LA COMUNITAT VALENCIANA Según el estudio realizado por la ONG Transparencia Internacional-España a los 110 mayores ayuntamientos nacionales

La ONG independiente Transparencia Internacional, con sede en España, lleva a cabo esta valoración a través de fondos procedentes de la Unión Europea y de la Secretaría Internacional de IT, y de fundaciones. Transparencia Internacional (TI). Es la única organización no gubernamental a escala universal dedicada a combatir la corrupción a nivel mundial, congregando a la sociedad civil, sector privado y los gobiernos en una amplia coalición global. Por su parte, los voluntarios desarrollan su trabajo de forma gratuita y desinteresada, pues comparten los mismos valores y el mismo objetivo de transparencia y de lucha contra la corrupción. El consejo directivo de España está compuesto por Jesús Lizcano Álvarez, presidente y catedrático en economía financiera y contabilidad; Antonio Garrigues Walter, jurista; Jesús Sánchez Lambás, abogado; Silvina Bacigalupo Sájese, jurista, y por Manuel Villoria Mendieta, catedrático de Ciencias Políticas y de la Administración.

Evaluación en las seis Áreas de Transparencia: En la de Información sobre la Corporación municipal, Torrent ha logrado una puntuación de 100 frente al 86,3 de media. En la de Relaciones con los ciudadanos y la sociedad ha obtenido un calificación de 100 frente al 86,8 de media. En cuanto a la Transparencia Económico-financiera ha conseguido una calificación de 100 frente al 90 de media; en Transparencia en las Contrataciones de servicios ha logrado una puntuación de 100 frente al 74,1 de media; en materias de Urbanismo, Obras públicas y Medio Ambiente ha obtenido un 100 frente a 85,8 de media; y en la Nueva Ley de Transparencia un 100, frente al 81,2 de media.

La web municipal ha sido elemento clave para lograr este reconocimiento.

Número190 / Març 2015

En www.torrent.es, de manera fácil y sencilla, se puede acceder al apartado que enlaza con los 80 indicadores que establece Transparencia Internacional.

Desde el departamento de Informática del Consistorio, se creó en 2012 el Portal de Transparencia, una página especial donde desde cada departamento implicado en las 6 áreas de transparen-

3

cia van cargando y alimentando de información los ítems que hacen referencia a su materia, de manera que queda publicado todo el trabajo que lleva a cabo el Consistorio y se puede acceder a toda la información que se genera en el Ayuntamiento.

La Ordenanza de Transparencia. El Ayuntamiento es uno de los primeros municipios de la Comunitat en tramitar la Ordenanza Tipo de Transparencia, Acceso a la Información y Reutilización aprobada por la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) a principios de septiembre, y aprobada en el Pleno Municipal el pasado 1 de diciembre de 2014. La base de la Ordenanza es la Ley 19/2013 de transparencia, que tiene un doble objetivo: el regulatorio y el de fomento de la efectividad del principio de transparencia para lograr poner a disposición pública los datos generales de las administraciones y organismos del sector público, para ser consultadas y reutilizadas por parte de la sociedad civil. La Ordenanza deberá estar completamente integrada en los municipios y provincias antes del 10 de diciembre de 2015. 

4

notícies de l'ajuntament

Índice de transparencia de los ayuntamientos 2014 Valoración Global (Media General: 85,2)

1 ALCALÁ DE HENARES 100,0

56 ALCALÁ DE GUADAÍRA 90,0

1 ALCOBENDAS 100,0

56 COSLADA 90,0

1 ALCORCÓN 100,0

56 HUESCA 90,0

1 BADALONA 100,0

56 OURENSE 90,0

1 BARCELONA 100,0

56 PAMPLONA 90,0

1 BILBAO 100,0

56 REUS 90,0

1 GETXO 100,0

56 TOLEDO 90,0

1 GUADALAJARA 100,0

63 CASTELLÓN DE LA PLANA 88,8

1 LÉRIDA 100,0

63 GETAFE 88,8

1 MÓSTOLES 100,0

63 VALLADOLID 88,8

1 OVIEDO 100,0

66 SANTA COLOMA DE GRAMENET 87,5

1 PALMA DE MALLORCA 100,0

67 CARTAGENA 86,3

1 SABADELL 100,0

67 PONFERRADA 86,3

1 SAN CUGAT DEL VALLÉS 100,0

69 CHICLANA DE LA FRONTERA 85,0

1 SORIA 100,0

69 FUENLABRADA 85,0

1 TORREJÓN DE ARDOZ 100,0

69 LORCA 85,0

1 TORRENT 100,0

Una aplicación para las incidencias en la vía pública El Ayuntamiento ha desarrollado una aplicación Web para gestionar incidencias en la vía pública (GIVP). Los usuarios pueden hacer llegar propuestas sobre el estado de la vía pública a través de la Web municipal desde cualquier ordenador o dispositivo móvil, mediante un procedimiento sencillo. No es necesario registrarse, solamente se ha de facilitar un texto explicativo de la incidencia, localizarla y adjuntar fotografías que la ejemplifiquen. El usuario también tiene la posibilidad de seguir su estado.

Para acceder a este servicio adicional, debe facilitar su correo electrónico donde recibe un número de seguimiento. Cuando el Consistorio recibe la incidencia, la delegación correspondiente se encarga de tramitarla, resolverla e informar al usuario en tiempo real. Además, el ciudadano puede hacer llegar sus propuestas sobre el estado de la vía pública al Consistorio a través del teléfono 010 y servicio de atención al ciudadano TDIC. 

69 TORREVIEJA 85,0

1 VITORIA 100,0

73 A CORUÑA 83,8

1 ZARAGOZA 100,0

73 SAN SEBASTIÁN DE LOS REYES 83,8

20 GIJÓN 98,8

73 TARRAGONA 83,8

20 LEÓN 98,8

76 ARONA 82,5

20 MÁLAGA 98,8

76 CÁDIZ 82,5

20 SAN CRISTÓBAL DE LA LAGUNA 98,8 76 DOS HERMANAS 82,5 20 SAN SEBASTIÁN-DONOSTIA 98,8

76 PARLA 82,5

20 ZAMORA 98,8

80 ÁVILA 81,3

26 AVILÉS 97,5

80 ORIHUELA 81,3

26 CIUDAD REAL 97,5

80 VALENCIA 81,3

26 GANDÍA 97,5

83 HUELVA 80,0

26 HOSPITALET DEL LLOBREGAT 97,5 84 LAS ROZAS 77,5 26 MANRESA 97,5

84 SAN FERNANDO 77,5

26 MATARÓ 97,5

84 TALAVERA DE LA REINA 77,5

26 SANTADER 97,5

87 SANTA CRUZ DE TENERIFE 76,3

26 TERRASSA 97,5

87 SEGOVIA 76,3

34 CORNELLÁ DE LLOBREGAT 96,3

89 ALICANTE 73,8

34 POZUELO DE ALARCÓN 96,3

90 GIRONA 72,5

36 CÓRDOBA 95,0

90 LUGO 72,5

36 JEREZ DE LA FRONTERA 95,0

90 RUBÍ 72,5

36 PALENCIA 95,0

93 FERROL 71,3

36 PUERTO SANTA MARÍA 95,0

94 CÁCERES 70,0

36 SEVILLA 95,0

95 BENIDORM 67,5

36 VÉLEZ-MÁLAGA 95,0

95 CUENCA 67,5

36 VIGO 95,0

97 SANTIAGO DE COMPOSTELA 66,3

43 ALBACETE 93,8

98 EL EJIDO 65,0

43 BURGOS 93,8

99 SAGUNTO 63,8

43 LAS PALMAS DE GRAN CANARIA 93,8 100 LEGANÉS 61,3 43 LOGROÑO 93,8

101 ALGECIRAS 60,0

43 MAHADAHONDA 93,8

102 MARBELLA 58,8

43 SANT BOI DEL LLOBREGAT 93,8

103 ELCHE 47,5

49 BARAKALDO 92,5

104 PONTEVEDRA 43,8

49 MADRID 92,5

105 TELDE 42,5

49 MIJAS 92,5

106 TERUEL 38,8

49 MURCIA 92,5

107 JAÉN 37,5

49 ROQUETAS DEL MAR 92,5

108 BADAJOZ 32,5

54 FUENGIROLA 91,3

109 ALMERÍA 30,0

54 SALAMANCA 91,3

110 GRANADA 28,8

Premio Sociedad de la Información Concedido por la Fundación Socinfo y la revista Sociedad de la Información, el Ayuntamiento ha sido reconocido con el premio “Comunidad Valenciana 2015 Sociedad de la Información” Con este galardón, se reconoce el trabajo del Ayuntamiento en el desarrollo del Observatorio tecnológico de Administración Electrónica. La entrega del premio se realizó el 18 de febrero en la Fundación Universidad Empresa, con la asistencia del conseller de Hacienda y Administración Pública, Juan Carlos Morales. El concejal de Modernización y Nuevas Tecnologías, Miguel Monterde Alepuz, recibió el galardón. 

 Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Número190 / Gener / Març 2015

notícies de l'ajuntament

ANUNCIO SOBRE APROBACIÓN DEFINITIVA DEL PRESUPUESTO GENERAL DE 2015

Por el Pleno del Ayuntamiento, en sesión celebrada el 23 de diciembre de 2014, se aprobó inicialmente el Presupuesto General y las Bases de Ejecución para el Ejercicio 2015.

En el Boletín Oficial de la Provincia número 310 de fecha 31/12/2014 se publicó dicha aprobación inicial así como en el Tablón de Anuncios del Ayuntamiento.

5

Durante este periodo se han presentado reclamaciones que han sido resueltas por el Pleno en sesión celebrada el 26 de enero de 2015, aprobando definitivamente el Presupuesto General y las Bases de Ejecución.

El resumen por capítulos se transcribe a continuación:

Presupuesto consolidado Presupuesto de ingresos Ente

Ayuntamiento de Torrent

Impuestos directos

Impuestos indirectos

Tasas, precios Transferencias públicos y corrientes otros ingresos

Ingresos patrimoniales

Enajenación Transferencias inversiones de capital reales

Activos financieros

Pasivos financieros

Totales

29.430.390,00

1.862.054,66

3.894.984,40

14.160.080,00

806.834,01

5.500.000,00

0,00

165.656,93

0,00

55.820.000,00

Fundación Deportiva Municipal de Torrent

0,00

0,00

378.500,00

915.000,00

25.400,00

0,00

0,00

1,00

0,00

1.318.901,00

Consell Agrari Municipal de Torrent

0,00

0,00

24.811,50

493.099,00

5.150,00

0,00

0,00

3,00

0,00

523.063,50

Junta Local Fallera de Torrent

0,00

0,00

0,00

210.000,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

210.000,00

Recaudación Torrent S.A.

0,00

0,00

36.000,00

491.000,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

527.000,00

Nous Espais Torrent S.A.

0,00

0,00

0,00

296.354,04

1.882.827,09

0,00

0,00

0,00

0,00

2.179.181,13

Innovació I Desenvolupament Actiu Torrent S.A.

0,00

0,00

171.607,20

563.950,83

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

735.558,03

29.430.390,00

1.862.054,66

4.505.903,10

17.129.483,87

2.720.211,10

5.500.000,00

0,00

165.660,93

0,00

61.313.703,66

0,00

0,00

0,00

4.329.049,83

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4.329.049,83

Total presupuesto Deducción por transferencias internas Total consolidado I

29.430.390,00

1.862.054,66

4.505.903,10

12.800.434,04

2.720.211,10

5.500.000,00

0,00

165.660,93

0,00

56.984.653,83

Deducción por otros conceptos

950,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

950,00

Total consolidado II

29.429.440,00

1.862.054,66

4.505.903,10

12.800.434,04

2.720.211,10

5.500.000,00

0,00

165.660,93

0,00

56.983.703,83

51,65

3,27

7,91

22,46

4,77

9,65

0,00

0,29

0,00

100,00

29.999.824,00

1.946.044,52

4.910.509,69

14.869.544,04

1.088.203,24

0,00

0,00

86.906,29

0,00

52.901.031,78

% Año anterior

56,71

3,68

9,28

28,11

2,06

0,00

0,00

0,16

0,00

100,00

-570.384,00

-83.989,86

-404.606,59

-2.069.110,00

1.632.007,86

5.500.000,00

0,00

78.754,64

0,00

4.082.672,05

-1,94

-4,51

-8,98

-16,16

60,00

100,00

0,00

52,46

0,00

7,16

Gastos Transferencias financieros corrientes

Fondo de contingencia

Inversiones Transferencias reales de capital

Activos financieros

Pasivos financieros

Totales

% Diferencia %

Presupuesto de gastos Ente

Ayuntamiento de Torrent

Gastos de personal

Gastos en bienes corrientes y servicios

19.033.550,89

17.840.180,54

1.437.722,85

8.599.072,52

100.000,00

5.600.000,00

27.000,00

0,00

3.182.473,20

55.820.000,00

Fundación Deportiva Municipal de Torrent

452.053,88

583.423,12

2.315,50

235.000,00

0,00

0,00

0,00

1,00

46.107,50

1.318.901,00

Consell Agrari Municipal de Torrent

323.001,00

154.747,00

1,00

0,00

0,00

40.500,00

1,00

4.813,50

0,00

523.063,50

0,00

133.245,00

0,00

76.755,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

210.000,00

Junta Local Fallera de Torrent Recaudación Torrent S.A.

345.973,66

175.126,34

300,00

3.000,00

0,00

0,00

0,00

2.600,00

0,00

527.000,00

Nous Espais Torrent S.A.

1.395.748,58

651.855,29

131.577,26

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2.179.181,13

Innovació I Desenvolupament Actiu Torrent S.A.

345.854,66

389.703,37

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

735.558,03

21.896.182,67 19.928.280,66

Total presupuesto

1.571.916,61

8.913.827,52

100.000,00

5.640.500,00

27.001,00

7.414,50

0,00

0,00

4.329.049,83

0,00

0,00

0,00

0,00

21.896.182,67 19.928.280,66

0,00

Deducción por transferencias internas Total consolidado I

1.571.916,61

4.584.777,69

100.000,00

5.640.500,00

27.001,00

7.414,50

950,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

21.896.182,67 19.927.330,66

0,00

Deducción por otros conceptos Total consolidado II

4.329.049,83

3.228.580,70 56.984.653,83 0,00

950,00

1.571.916,61

4.584.777,69

100.000,00

5.640.500,00

27.001,00

7.414,50

34,97

2,76

8,05

0,18

9,90

0,05

0,01

5,67

90,10

21.756.863,60

19.167.796,61

2.472.211,16

4.547.998,62

100.000,00

125.741,41

1,00

3,00

4.730.416,38

52.901.031,78

3.228.580,70 56.983.703,83

41,13

36,23

4,67

8,60

0,19

0,24

0,00

0,00

8,94

99,76

139.319,07

759.534,05

-900.294,55

36.779,07

0,00

5.514.758,59

27.000,00

7.411,50

-1.501.835,68

4.082.672,05

0,64

3,81

-57,27

0,80

0,00

97,77

100,00

99,96

-46,52

7,16

% Diferencia

0,00

38,43

% Año anterior

3.228.580,70 61.313.703,66

%

Número190 / Gener / Març 2015

6

notícies de l'ajuntament

Manteniment del preu del TorrentBus Durant el 2014, van utilitzar el servici d’autobús un 35% més d’usuaris que en el 2013. Un 28% dels usuaris són jubilats que utilitzen este servici per 18 euros l’any, i una mitjana mensual de 1.300 persones feren ús de TorrentBici en 2014.

La Delegació de Mobilitat de l’Ajuntament manté el preu del bitllet per quart any consecutiu i per al compliment dels temps de pas de l’autobús s’han instal· lat panells informatius amb temps de pas real en algunes parades del municipi, en les quals s’ha renovat la cartelleria.

Des de 2012, el preu del bitllet senzill és d’1,25 euros, mentre que el bitllet multiviatge (que dóna dret a 10 viatges) té un valor de 6,95 euros. A més, tant els

estudiants com els jubilats del municipi disposen de tarifes reduïdes especials, ja que poden utilitzar el transport col· lectiu sempre que ho necessiten pagant un abonament anual de 18 euros.

Si fem una comparativa de viatgers entre 2013 i 2014 de TorrentBus, observem un augment del 35% d’usuaris. Si en el 2013 la mitjana d’usuaris mensuals d’este servici se situava en 39.000 persones, en el 2014 era una mitjana de 60.000. Este increment s’observa de

forma progressiva des del mes de març del 2014, influït sobretot per la línia 170 del transport metropolità que també dóna servici durant el cap de setmana i que uneix el centre urbà amb el Vedat.

Fixant-nos ara en el tipus de bitllet utilitzat, els abonaments per a estudiants representen un 31% del total, seguit del Bo 10 amb un 28%, un 26% de la targeta daurada destinada als jubilats i, finalment, un 15% a la venda de bitllets independents. 

S’han atés més de cinc-cents expedients d’intermediació hipotecària des de 2012 El Col·legi d’Advocats de València presta de forma gratuïta el servici de mediació en les dependències de Nous Espais.

La intermediació hipotecària permet als propietaris negociar amb el seu banc i buscar una solució que els permeta afrontar el pagament de la hipoteca. Alguns dels acords aconseguits són refinançaments, dacions en pagament o reestructuracions del deute, entre altres.

A fi de pal·liar el drama social dels desnonaments a deutors hipotecaris sense recursos, l’Ajuntament, per mitjà de l’empresa municipal Nous Espais, va posar en marxa en 2012 un servici jurídic gratuït d’intermediació hipotecària per conveni amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València (ICAV). Des que va començar a funcionar el servici, a l’abril del 2012, fins al gener del 2015 s’han gestionat 506 expedients d’intermediació hipotecària.

Amb este servici de mediació, molts deutors poden negociar amb els seus bancs i trobar solucions que els permeten afrontar el pagament de la seua vivenda sense necessitat acudir a la via judicial.

Els acords més habituals als quals s’arriba amb ajuda dels mediadors són el refinançaments, la dació en pagament, la dació en pagament amb lloguer sobre la pròpia vivenda, la dació en pagament amb un lloguer social o la suspensió de

llançament. Altres acords aconseguits amb el servici han sigut la reestructuració de deute, el quitament o rebaixa en els tipus d’interés o l’arrendament de la vivenda. Tots estos servicis es presten de forma gratuïta per advocats en exercici de l’ICAV en les dependències municipals de Nous Espais.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número190 / Gener / Març 2015

medi ambient

7

Àrea recreativa del Pantà de Torrent El Consistori ha rehabilitat i ha renovat esta zona recreativa amb gran tradició en la ciutat.

Este espai d’oci compta amb una zona de jocs infantils, una àrea esportiva i un lloc per a estacionar bicicletes i aparcament. En la foto superior alumnes treballadors del Taller d’Ocupació El Pantà de Torrent, que han sigut els responsables de la restauració i recuperació de l’estructura hidràulica, així com de l’adequació del seu entorn.

El 31 de gener es va inaugurar la nova àrea recreativa del Pantà de Torrent, situada en l’antic berenador de la Urbanització El Pantà, un espai d’oci amb gran tradició en la ciutat i del que els torrentins han disfrutat durant dècades. La Delegació de Medi Ambient ha dut a terme recentment la recuperació de l’estructura hidràulica, així com l’adequació i millora del seu entorn per a retornar a esta zona la funció recreativa que tenia en el passat.

La inauguració de l’àrea recreativa va comptar amb la presència del secretari autonòmic de Comerç i Turisme, Daniel Marco; l’alcaldessa, Amparo Folgado; Ernesto Mateu, president de l’Associació de Veïns de la Urbanització El Pantà; l’arquitecte Tirso José Ávila i els quaranta alumnes treballadors del Taller d’Ocupació El Pantà de Torrent, que han sigut els responsables de la restauració i recuperació de l’estructura hidràulica, així com de l’adequació del seu entorn.

Quaranta alumnes treballadors han restaurat el Pantà. El Taller d’Ocupació

Número190 / Gener / Març 2015

El Pantà de Torrent, del qual han format part quaranta alumnes treballadors, ha dut a terme la restauració de l’estructura hidràulica històrica del Pantà i l’adequació del seu entorn, preparant-se i formant-se per a un nou horitzó laboral.

El 9 de gener es va realitzar la clausura oficial i l’entrega de diplomes del taller d’ocupació que durant 12 mesos ha format els alumnes que ara han ampliat els seus coneixements formant-se en les modalitats de jardineria i restauració del paisatge, fàbriques d’obra, muntatge i manteniment de xarxes d’aigua, i treballs auxiliars d’arqueologia. Amparo Folgado, acompanyada pel regidor de Desenvolupament Econòmic i Social, Santiago Miquel, i el regidor de Medi Ambient, José Gozalvo, lliuraren els diplomes de fi del curs després de la projecció d’un vídeo resum dels treballs realitzats. D’altra banda, Miguel Ángel Sánchez García, alumne del taller d’auxiliar d’arqueologia, ha destacat: «El taller d’ocupació ha sigut per a mi una experiència molt instructiva; he descobert el món de l’arqueologia i m’agradaria trobar una

oportunitat laboral en este àmbit», i Miguel Ángel Romero, alumne d’obra, ha afirmat: «Estic molt content amb la formació rebuda; crec que pot ser molt valuosa per al meu currículum. Espere poder traure’n profit».

El Taller d’Ocupació El Pantà de Torrent ha sigut una iniciativa duta a terme gràcies a una subvenció per part de la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació de 753.014,40 euros i a l’aportació de 159.162,23 euros per part del Consistori torrentí. Emmarcat dins del Pla d’Ocupació conjunt de les Administracions Públiques Valencianes, els tallers d’ocupació tenen com a objectiu millorar l’ocupabilitat de les persones sense treball participant en obres o servicis d’interés general o social, de manera que se n’afavorisca la inserció laboral. Cada un dels alumnes del Taller d’Ocupació ha rebut un certificat, amb detall de les hores, i les àrees o els mòduls superats amb avaluació positiva.   Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

8

medi ambient

Guia de la Ruta del patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del barranc de l’Horteta i la séquia de les Fonts En esta publicació es mostra l’origen i l’entramat de la xarxa hidràulica que van construir els primers assentaments romans en la zona del Mas del Jutge. El document integra recursos pedagògics interactius per a facilitar-ne la lectura.

El 31 de gener, l’Ajuntament presentava la guia de la Ruta del patrimoni hidràulic, natural i etnogràfic del barranc de l’Horteta i la séquia de les Fonts, una obra de 70 pàgines que mostra de forma senzilla i visual l’origen i l’entramat de la xarxa hidràulica que construïren els primers assentaments romans en la zona del Mas del Jutge, i que se va anar desenvolupant

durant els segles per a abastir el terme municipal de Torrent i altres poblacions pròximes. El document arreplega també l’evolució d’esta xarxa hidràulica durant els segles XIX i XX davant el vertiginós augment de la població i la superfície de cultiu. També s’han integrat en esta guia recursos pedagògics com ara codis QR i vídeos interactius per a facilitar al ciutadà la lectura.

La presentació va anar a càrrec de l’alcaldessa, Amparo Folgado; el regidor de Medi Ambient, José Gozalvo, i els historiadors responsables de la guia, Salvador Ciscar i Rafael Jordá, amb la presència de representants de col·lectius i associacions, que van conéixer de primera mà les particularitats de cada un dels elements hidràulics que formen este conjunt històric patrimonial, quines eren les seues funcions d’abastiment i algunes dades històri-

ques que ajuden a posar en valor estes estructures. També es va oferir una breu explicació sobre la senda «La ruta de l’aigua de Torrent», una via de 21 km que connecta a través de les xarxes de regadiu, els barrancs, les séquies, els camins i els recursos patrimonials que estan sent recuperats i que es pot trobar àmpliament explicat en la guia.

La senda permet disfrutar de la natura i d’una jornada d’esport mentre es coneix el patrimoni històric de la ciutat.

La guia és el resultat de set anys de treballs gràcies als quals s’han pogut recuperar elements del patrimoni històric hidràulic com els Arquets de Baix, els Arquets de Dalt, la font del Clot de Bailon, la presa de Manyet, l’assut del Pantà, la zona recreativa del Pantà i les restes d’un antic pont romà que han culminat en la unió de tots ells en «La ruta de l’aigua». 

Número190 / Gener / Març 2015

medi ambient

9

Es preveu restaurar el depòsit del barranc de l’Arquillo. L’Ajuntament restaurarà el depòsit del barranc de l’Arquillo, un antic depòsit de propietat municipal que data de l’any 1966 i que funcionava com a motor de reg que abastia la zona del barranc de l’Horteta.

Esta actuació s’emmarca en el Pla Director del Reg Mil·lenari del Barranc de l’Horteta. L’enginyer civil Daniel Montesinos i l’arquitecte Víctor López van presentar al gener el projecte de reordenament i qualificació de l’espai.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número190 / Gener / Març 2015

10

ACTIVIDADES DE LA CASA DE LA DONA PROGRAMA DE IGUALDAD Y SALUD Pilates. Todos los cursos se hacen los lunes y miércoles desde el 28 de enero al 29 de abril, y constan de 23 horas. Nivel I, de 11:00 a 12:00 horas. Nivel II grupo 1, de 15:30 a 16:30 horas; grupo 2, de 16:30 a 17:30 horas. Especial post Parto, de 17:30 a 18:30 horas.

Alineación corporal y ejercicios para la recuperación del suelo pélvico. Martes y jueves de 9:30 a 11:00 horas, del 29 de enero al 30 de abril. Consta de 36 h.

Talleres de autoestima: “Quién soy yo. Ruta de descubrimiento y crecimiento personal”. Taller de autoestima, del 4 de febrero al 29 de abril. Miércoles de 17:30 a 19:00 horas. Consta de18 horas.“Comunicación positiva: empatía y escucha activa. Profundización”, del 3 al 31 de marzo. Martes de 17:30 a 19:30 horas.

Consta de 8 horas. “Cómo recuperar y mantener la alegría”, del 14 de abril al 5 de mayo. Martes de 17:30 a 19:30 horas. Consta de 8 horas.

Meditación y relajación a través de la Música. Del 4 de febrero al 29 de abril. Miércoles de 9:30 a 11:00 horas.18 horas.

Plantas medicinales y aromaterapia. Del 6 de febrero al 24 de abril. Viernes de 17:30 a 19:00 horas. 15 horas.

Introducción a la reflexologia de cara y de manos. Del 6 de febrero al 24 de abril. Viernes de 19:00 a 20:30 horas. 15 horas.

Yoga especial fibromialgia. Del 30 de enero al 28 de abril. Consta de 34.30 horas. Nivel inicial: martes y viernes de 11:15 a 12:45 horas. Nivel avanzado: martes y viernes de 16:30 a 18:00 horas.

Taller especial para embarazadas: salud física y psicológica. Del 17 de febrero al 30 de abril. Consta de 34 horas. Yoga adaptado: martes y viernes de 18:00 a 19:00 horas. Aspectos psicológicos durante el embarazo: jueves de 18:30 a 20:00 horas.

PROGRAMA DE IGUALDAD, TIEMPO LIBRE, CULTURA Y DEPORTE Club de teatro de la Casa de la Dona, del 28 de enero al 29 de abril. Miércoles de 19:00 a 20:30 horas. Consta de19.30 horas. Dibujo artístico: paisajes naturales y urbanos, del 30 de enero al 24 de abril. Viernes de 19:00 a 21:00 horas.

Consta de 22 horas. Taller de Fotografía Digital: El retrato y la luz de estudio. Del 2 de febrero al 27 de abril. Lunes de 17:30 a 19:00 horas. Consta de 15 horas. No es necesario tener conocimientos previos. Edición de vídeos caseros. Taller teórico práctico. Del 2 de febrero al 27 de abril. Lunes de 19:00 a 20:30 horas. Consta de15 horas. Personaliza tu ropa con ganchillo. Del 10 de febrero al 28 de abril. Martes de 19:00 a 20:30 horas. Consta de 16.30 horas. Recuperando tradiciones: Taller de bolillos. Actividad gratuita. Del 2 de febrero al 30 de abril. Lunes y jueves de 19:00 a 21:00 horas.

Club de lectura de la Casa de la Dona.

Grandes lector@s. Actividad gratuita. Del 30 de enero

al 24 de abril. Consta de 16.30 horas. Grupo 1: viernes de 17:30 a 19:00 horas. Grupo 2: viernes de 19:00 a 20:30 horas. Primeras lectoras. Actividad gratuita. Del 2 de febrero al 27 de abril. Lunes de 17:30 a 19:00 horas. Consta de 15 horas. Introducción a la Música. Orquesta y coro de voces de la Casa de la Dona.

Mujeres protegidas bajo un nombre masculino: mujeres y seudónimos. Del 10 de febrero al 31 de marzo. Martes de 18:30 a 20:30 horas.

Consta de 14 horas. Historia del cine. La mujer como protagonista. Del 14 de abril al 26 de mayo.

Martes de 18:30 a 20:30 horas. Consta de 14 horas.

Ajedrez. Iniciación. Recomendado para mantener la mente activa. Del 10 de febrero al 28 de abril. Martes de17:30 a 19:00 horas. Consta de 16.30 horas. Defensa personal. Del 29 de enero al 30 de abril, los martes y jueves de 15:30 a 16:30 horas. Consta de 24 horas.

Salidas culturales: Worl Press Photo.

Fundación Chirivella Soriano, exposición de algunas de las imágenes más importantes del fotoperiodismo a nivel mundial, el jueves 12 de febrero, a las 18.30 horas. Visita guiada al Museo de historia de Valencia, especial recorrido por el papel activo de la mujer en la historia valenciana, el jueves 26 de febrero, a las 16.30 horas. Corts Valencianes, visita guiada el jueves 16 de abril a las 9:30 horas.

Los beneficios de caminar. 9 rutas por Torrent y alrededores. Del 13 de febrero al 24 de abril, los viernes, de 17:30 a 20:30 horas. Consta de18 horas.

Ciclo de Cine. Grandes mujeres de la Historia: Flor del desierto, el jueves 5 de febrero, 18.30 horas. Dir. Sherry Hormann. Drama biográfico, 2009. La vida de Waris Dirie modelo internacional y embajadora especial de las Naciones Unidas en África. Nacida en Somalia de una familia de pastores nómadas. La bicicleta verde, el jueves 12 de marzo, 18:30 horas. Dir. Haifaa Al Mansour. Drama, 2013. Wajda es una niña de 10 años que sueña con tener una bicicleta, pero donde vive, en los suburbios de Riad, capital de Arabia Saudí, no está bien visto que las mujeres tengan una. Primer filme realizado por una mujer en Arabia Saudí. Lola, la película, el jueves 2 de abril, 18:30 horas. Dir. Miguel Hermoso.

Drama biográfico, 2007. Biopic de la famosa cantante folclórica española Lola Flores, la Faraona. Lola es una niña de ocho años que vive en Jerez con su familia.

Ya a esa temprana edad se ve impactada por el baile flamenco de una barriada gitana. Corre el año 1935 y la joven Lola toma la determinación de esforzarse al máximo para ser una gran bailaora.

Exposiciones y presentaciones culturales. Se llevó a cabo la muestra de pintura “Calidoscopi” de Antonio Fernández Balbuena y Vicente Andrés.

El 19 de febrero se presentó el libro Tempestad en Baltimore, de Yolanda Paris Tudela. La muestra de pintura “Recuerdos”, de Isabel Remohí, se inaugura el jueves 26 de marzo, 19:30 horas.

PROGRAMA DE IGUALDAD Y FORMACIÓN Informática. Cursos intensivos. Manejo básico del ordenador. Del lunes 9 de febrero al viernes 20 de febrero, de 17:30 a 19:30 horas. Consta de16 horas. Creación y gestión del correo electrónico, del lunes 23 al viernes 27 de febrero, de 17:30 a 19:30 horas. Consta de 8 horas. Internet básico, del lunes 2 al viernes 13 de marzo, de 17:30 a 19:30 horas. Consta de16 horas. Seguridad informática, del lunes 23 al viernes 27 de marzo, de

17:30 a 19:30 horas. Consta de 8 horas. Aplicaciones multimedia, del lunes 20 al miércoles 29 de abril. De 17:30 a 19:30 horas. Consta de12 horas Talleres especiales de empleo. Actividad gratuita para personas desempleadas. Curso de manipulador de alimentos. Sector comidas preparadas. Diploma oficial. Del lunes 9 al viernes 13 de febrero, de 9:30 a 12:30 horas. Consta de15 horas. Introducción a la lengua de signos.

Nivel 1, del 11 de febrero al 13 de mayo, miércoles de 17:30 a 19:00 horas. Consta de19.30 horas. Nivel intermedio, del 4 de febrero al 6 de mayo, miércoles de 19:00 horas a 20:30 horas. Consta de 19.30 horas.

Taller de cuenta cuentos. Especial monitores de tiempo libre. Del 4 de marzo al 29 de abril los miércoles de 17:30 a 19:30 horas. Consta de16 horas. Habilidades y cuidados básicos de personas mayores y dependientes. Del 18 de febrero al 27 de marzo, los miércoles y viernes de 10:00 a 12:00 horas. Consta de 20 horas y Diploma acreditativo. Taller de creatividad: Desarrollo personal y mejora de las habilidades laborales, del 15 al 13 de mayo, los miércoles de 10:00 a 12:00 horas.

Consta de 10 horas.

Ciclo de conferencias. Control calórico en la dieta sana. Con la colaboración de Fina Irlés, jefa del servicio de nutrición y dietética del Hospital General de Valencia. El jueves 23 de abril.19:00 h.

Taller de expresión oral y escrita. Actividad gratuita. Del 9 de febrero al 29 de abril. Lunes, miércoles y viernes de 16:30 a 17:30 horas.

Learning english easily. Del 5 de febrero al 30 de abril, los martes y jueves. Consta de 34.30 horas.

Nivel básico: de 15:30 a 17:00 horas. Nivel medio: de 17:30 a 19:00 horas.

Talleres de consumo. Actividad gratuita. Lectura de las facturas de la luz y el gas.

Jueves 19 de febrero y jueves 26 de marzo, de 17:30 a 19:30 horas. Especial alquileres: inquilinos, arrendatarios, ventajas. Jueves 16 de abril, de 17:30 a 19:30 horas.

PROGRAMA DE CORRESPONSABILIDAD FAMILIAR Y DOMÉSTICA Cómo potenciar la autoestima de nuestr@s hij@s. Actividad gratuita, entrada libre..Miércoles 25 de febrero, de19:00 a 20:30. Cómo conseguir la cooperación de nuestr@s hij@s en las tareas domésticas. Actividad gratuita, entrada libre. Miércoles 25 de marzo, de 19:00 a 20:30 horas. Talleres mixtos de cocina: Cómo incluir en el menú diario la fruta y la verdura, del 10 al 24 de febrero Martes de 19:00 a 21:00 horas. Consta de 6 horas.

Recetas especiales de cuaresma o semana santa, del 3 al 31 de marzo. Martes de 19:30 a 21:00 horas. Consta de 6 horas. Platos únicos completos y saludables, del 7 al 28 de abril.

Martes de 19:30 a 21:00 horas. Consta de 6 horas.

Taller de cocina especial para niños, del 6 de febrero al 8 de mayo. Viernes de 19:00 a 20:30 horas. Consta de 16.30 h. Taller de costura básica para niños, del 6 de febrero al 8 de mayo.

Viernes de 17:30 a 19:00 horas. Consta de16.30 horas.

Nuevas masculinidades. Hombres por la igualdad. Actividad gratuita, entrada libre.

Miércoles 22 de abril, de 19:00 a 20:30 horas.

El 5 de marzo se realizó el XIII encuentro de mujeres emprendedoras y empresarias de Torrent.

Servicio gratuito de bebetecas y ludotecas por las tardes.

Todas las inscripciones se pueden realizar en la Casa de la Dona o en www.torrent.es, portal de inscriciones. La Casa de la Dona está en la calle Músico Mariano Puig Yago, 8. Teléfono 96 111 18 58

Número190 / Gener / Març 2015

la ciutat

Carril bici (ja existent)

11

Cicle carrer (proposta)

Es posa en marxa la xarxa de ciclocarrers El municipi comptarà amb 14 vies en què el pas de bicicletes serà preferent. Els carrers Xocolaters i Simancas ja tenen la senyalització i es treballa en la Zona 30 de l’avinguda de la Marxadella. La xarxa de ciclocarrers connectarà amb els carrils bus i les sendes.

Per a promoure l’ús dels mitjans de transport sostenibles, l’Ajuntament ha començat a senyalitzar la xarxa de ciclocarrers, de la qual formaran part 14 vies del municipi. Carrers urbans compartits en què coexisteix el trànsit motoritzat i el no motoritzat, però on les bicicletes tenen la preferència. El Consistori pretén reforçar així la seguretat de ciclistes i de vianants, sense llevar places d’aparcament i potenciant l’ús del transport sostenible. Per a l’elaboració del projecte de ciclocarrers s’ha comptat amb la col·laboració de col· lectius ciclistes del municipi.

Les ciclocarrers tenen una senyalització horitzontal i vertical que recorda la preferència de les bicicletes i la limita-

Número190 / Gener / Març 2015

ció de la velocitat a 20 km/h. Les primeres vies senyalitzades com a tal han sigut els carrers Xocolaters i Simancas (des del carrer del Pintor Genaro Palau fins a l’avinguda de Sant Llorenç), i en la primera quinzena de febrer es començava a senyalitzar la Zona 30 en l’avinguda de la Marxadella. També s’adaptarà el carrer d’Albaida quan finalitzen els treballs d’ampliació del vial. Altres vies que seran senyalitzades són els carrers Azorín, Pare Méndez, Gómez Ferrer, Germanies o Mare de Déu de l’Olivar, entre altres. Una vegada acabades de senyalitzar totes les vies, Torrent connectarà els més de 15 quilòmetres de carril bici actuals amb els 10 quilòmetres de ciclocarrers, i

s’unirà també amb les sendes, de manera que qui vulga anar amb bicicleta podrà recórrer pràcticament tot el terme municipal.

Augmenten els usuaris de bicicletes.

Són molts els ciutadans que es desplacen pel municipi amb bicicleta; de fet, l’any passat hi hagué un ús cada vegada major de TorrentBici, amb una mitjana de més de 1.300 usuaris mensuals, una xifra que va mantindre els valors de l’any 2013, amb un mes de maig de 1.631 passatgers. El municipi compta amb 19 bancades de TorrentBici i un total de 250 bicicletes repartides per les zones més concorregudes.   Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament

12

la ciutat

Es restaurarà l’antiga capella de l’Hort de Trénor

L’Ajuntament iniciarà la restauració de l’antiga capella de l’Hort de Trénor, el conjunt arquitectònic que fou declarat Bé d’Interés Cultural per la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura. La finalitat de la intervenció és utilitzar este espai per a la realització d'activitats culturals de caràcter municipal. Per a dur a terme este projecte, el Consistori ha sol·licitat l’adhesió del finançament de l’obra al Fons d’Impuls Econòmic del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Esta infraestructura és una capella oratori d’estil neogòtic, un poc heterodoxa, unida a l’antiga casa dels Trénor per un curt corredor. Disposa d’una planta quadrangular coberta per un teulada de vessants, coronada per un llanternó octogonal i rematat amb un esmolat capitell, amb una cornisa motlurada amb cresteria que limita la teulada de teula plana escatosa i dóna lloc a un pinacle en cada un dels angles.

Durant la primera fase d’estudi es farà una anàlisi detallada de l’immoble per a recollir-ne dades històriques, tècniques

de construcció, materials emprats i els mètodes de conservació que han sigut utilitzats al llarg del temps. Este estudi permetrà establir els criteris d’intervenció atenent el valor històric, artístic, arquitectònic i sociològic del bé. Finalitzat l’estudi, es rehabilitarà la capella.

S’ha establit com a criteri principal la conservació de l’immoble en l’estat més paregut possible a la seua concepció original. En la primera part de la rehabilitació s’eliminaran tots els elements aliens a la capella en mal estat per a recuperar els que es puguen reutilitzar i reproduir, o reconstruir aquells que siguen impossibles de salvar. En finalitzar este procés, es posaran els mitjans necessaris per a la consolidació de l’immoble reforçant-ne els fonaments i l’estructura. Els treballs se centraran en la recuperació de les teules de les cobertes per a ser recol·locades posteriorment, una vegada reconstruïts els taulers dels faldons en tots els panys de la coberta.

Per a la recuperació de la capella oratori es restauraran i es restituiran els elements ornamentals. 

Número190 / Gener / Març 2015

la ciutat

Antecedents històrics de l’Hort de Trénor La primera menció històrica que es coneix del que actualment coneixem com l’Hort de Trénor es refereix a l’emplaçament d’un edifici religiós de la població de Torrent: la capella anomenada de Monte-Sión. El 4 de desembre de 1596, l’arquebisbe i virrei de València, Joan de Ribera, va aprovar la instal·lació d’un convent de religiosos franciscans. Després de la desamortització de Mendizábal en 1836, una part dels terrenys que d’esta zona van anar a subhasta pública i foren adquirits pel comte de Montesinos. Amb el temps, les dependències del convent s’han dedicat successivament a casa de beneficència, casa de la Guàrdia Civil i escoles, fins que en 1889 s’hi instal·len els terciaris caputxins. Uns anys més tard, els terrenys són adquirits per la família Trénor, dels quals pren el nom amb què és conegut l’hort en l’actualitat. En els anys 60, la família va voler urbanitzar estos terrenys i es va estendre entre els veïns de Torrent el desig que una part d’este jardí fóra transformat en parc. Finalment, en 1982 es realitza una cessió d’ús a l’Ajuntament d’una part dels terrenys perquè foren utilitzats com a parc públic. Els espais cedits comprenien els edificis de la casa de camp, la capella, les cavallerisses, l’habitació del personal de servici i altres dependències, que van passar a convertir-se en una de les icones històriques, culturals i mediambientals de la comarca de l’Horta Sud. 

Esplendor botànic La recuperació i reforma de l’Hort de Trénor en 2011 va representar el retorn de l’esplendor botànica de l’entorn. El projecte va tindre com a finalitat preservar tots els elements que configuren el parc en dos aspectes: cultural i botànic, per a la qual cosa es tingueren en compte les possibilitats de potenciar l’ús del parc, el seu valor com a col·lecció botànica i el seu entorn paisatgístic amb forta empremta cultural (Bé d’Interés Cultural); l’objectiu principal fou recuperar, amb la màxima fidelitat possible, la trama històrica de l’Hort.

La reforma integral del parc es va centrar en diferents actuacions com l’eliminació de plantes invasores per a recuperar la seua trama històrica, la instal·lació d’un hivernacle amb una zona didàctica destinada a grups d’escolars que –amb els tallers que es realitzen pràcticament totes les setmanes de l’any– coneixen el valor

botànic del parc, a més d’un hort de reproducció de plantes, on s’explica la riquesa del jardí que serveix d’aprenentatge per als més menuts. Al seu torn, es van recuperar les canalitzacions que recreen el que era l’antic hort.

També es va posar en valor el tradicional estany i la cascada, es construí un segon estany i es va habilitar una gran zona de gespa. Pel que fa a l’aspecte botànic, es van crear quatre zones representatives de la flora de la Comunitat, com són el carrascar de la Font Roja, el savinar mixt del Racó d’Ademús, la pineda marítima de la Devesa del Saler i la sureda de la serra d’Espadà. A més, un dels laterals del parc es va dedicar a la plantació d’arbres fruiters i es va recrear la vegetació rupícola en la zona de la Muntanyeta amb espècies característiques de rocall, un espai de bosc de ribera com a continuació del curs d’aigua que s’inicia en la cascada i es van incorporar exemplars representatius de la vegetació de la ribera com ara salzes, xops, fleixos i oms. 300 espècies conformen este jardí botànic. 

 Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número190 / Gener / Març 2015

13

14

la ciutat

Se clausura el Plan Urban tras propiciar un barrio nuevo en el Xenillet

Como se ha venido informando a través de esta revista municipal, a lo largo de más de seis años, en el barrio del Xenillet se ha llevado a cabo un proceso de regeneración social y urbanística gracias al intenso trabajo desarrollado por el Plan URBAN Torrent. Esta iniciativa, está cofinanciada por los fondos Europeos de Desarrollo Regional (FEDER) y por el Ayuntamiento, lo que ha permitido revitalizar completamente este distrito de la ciudad.

Se han destinado más de 12,5 millones de euros para el desarrollo de proyectos, tanto urbanísticos como sociales, que han beneficiado a las familias del barrio y han supuesto para muchos vecinos tener cambios significativos en su vida diaria.

Desde la puesta en marcha de las actuaciones de revitalización del barrio, el proyecto URBAN ha beneficiado a los vecinos del barrio a través de distintas iniciativas formativas y educativas, talleres de empleo, mejora y renovación de infraestructuras, dotación de mejores servicios al barrio, actividades de ocio y tiempo libre, así como apoyo a los comercios del distrito. Además, proyectos formativos y urbanísticos como la reurbanización de la calle Valencia, han conseguido integrar el barrio del Xenillet con el resto del municipio.

En la tarde del 20 de febrero, el CEIP Juan XXIII acogía la clausura del Plan

URBAN Torrent, en la que participaron vecinos del barrio y agentes que han formado parte y colaborado en esta iniciativa. La Liga Española de la Educación, junto con los alumnos del Programa Adaptado de Formación y Empleo de Dinamización de actividades de tiempo libre educativo infantil y juvenil, realizaron talleres y juegos infantiles para los más pequeños del barrio, para dar paso a la clausura, con la proyección de un video testimonial de diversos vecinos en el que se puso en valor cómo la iniciativa URBAN ha mejorado a nivel social el día a día de la vida del barrio. La alcaldesa, Amparo Folgado, en su discurso, señala-

ba que “esta regeneración ha sido posible gracias a los vecinos del Xenillet, ya que son ellos los que cada día demuestran el espíritu de superación y las ganas de salir hacia delante del barrio”; el acto tuvo como música de fondo la actuación de los alumnos de la Escuela de Segunda Oportunidad, a los que la alcaldesa situó como ejemplo del Plan Urban del Xenillet, e hizo entrega de los diplomas a los participantes en el Curso de Alfabetización Digital llevado a cabo por la asociación Laura Vicuña. Para finalizar, un grupo de la Escuela de Segunda Oportunidad presentaba una canción compuesta para el proyecto URBAN Torrent, con

Número190 / Gener / Març 2015

la ciutat una puesta en escena en la que se fusionaba el flamenco, el rap y el baile.

Los proyectos llevados a cabo por el Plan URBAN Torrent desde 2009 han sido:

El Programa Adaptado de Formación y Empleo de la iniciativa URBAN, ha formado y empleado a un total de 270 vecinos del barrio Xenillet. Se han realizado cinco fases con nueve especialidades diferentes en cada una de ellas: Albañilería, Electricidad, Fontanería, Jardinería-Viverismo, Peluquería, Atención Socio Sanitaria a personas en domicilio, Albañilería-Pintura, Jardinería-Peón forestal y Dinamización de actividades de tiempo libre educativo infantil y juvenil. El objetivo de este programa, cofinanciado en un 80% por esta iniciativa, es formar a desempleados residentes y empadronados en el Barrio Xenillet para facilitar su inserción laboral, fomentando el aprendizaje y perfeccionamiento de un oficio. Además, los alumnos colaboran activamente con la conservación, rehabilitación y acondicionamiento de elementos urbanísticos de su entorno residencial, así como la participación en servicios del mismo. Un ejemplo de ello son las obras del Barranco Norte que se han llevado a cabo por un grupo de 30 alumnos-trabajadores que forman parte de este programa.

Las nuevas tecnologías en el Colegio Juan XXIII, situado en pleno barrio de Xenillet, lo conforman como el centro más avanzado tecnológicamente. Desde el Consistorio se apuesta por la tecnología para educar a los más pequeños, y una de las iniciativas más destacadas dentro del campo de servicios sociales de la iniciativa URBAN del barrio del Xenillet son las actuaciones dirigidas al menor. El centro educativo CAES (Centro de Acción Educativa Singular) Juan XXIII, ubicado en el barrio del Xenillet, se convirtió en el primer centro inteligente de la Comunidad Valenciana en 2011. El alumnado de este centro asiste a unas aulas equipadas con pizarras digitales e interactivas para facilitar la enseñanza de los docentes. Además, los alumnos cuentan con un aula de 25 ordenadores que pueden conectarse con las pizarras digitales para intercambiar información. (Foto 1) En cuanto al fomento de la actividad comercial, la modernización de los comercios ha sido uno de los objetivos del plan de dinamización comercial que el Ayuntamiento y la Unión Europea establecieron dentro del Plan URBAN. En total, se han distribuido 197.941 euros para los 24 comercios existentes. Este capital ha redundado en la mejora de la imagen de los comercios del Xenillet, así como en su modernización. Por otro lado, esta

Número190 / Gener / Març 2015

iniciativa ha conseguido atraer a nuevos emprendedores a instalar comercios en una barriada donde apenas existía actividad, la inversión en estas nuevas actividades ha alcanzado los 101.013 euros, con los que se ha abierto más de 9 comercios nuevos en la zona. (Foto 2) La nueva Pasarela de L’Alter. La infraestructura anterior fue derribada y sustituida. Desde su construcción en 1985, fueron cuatro los informes realizados a lo largo de más de dos décadas que indicaban el mal estado de la pasarela y el peligro que conllevaba su uso. En 2010 se puso en marcha el proyecto de creación de la nueva pasarela, por la que pasan los 200 alumnos de este centro educativo. La construcción posee una mejor accesibilidad peatonal y ciclista, y está sustentada por columnas con nuevos cimientos y encofrados. Esta pasarela está adaptada para personas con movilidad reducida, con rampas de acceso, aceras, barandillas con pasamanos, señalización y pasos peatonales. Su ejecución ha tenido un coste total de 410.128 euros, dentro del Plan URBAN. (Fotos 3 y 4) Treinta y tres fachadas se han rehabilitado en el barrio desde la puesta en marcha de este programa, con las dos convocatorias que el Ayuntamiento puso en marcha financiadas por los Fondos Europeos de Desarrollo Regional en colaboración con el Consistorio. Durante la primera fase se rehabilitaron veintiséis fachadas, lo que corresponde a 201 viviendas, y con la segunda fase se restauraron siete fachadas, 148 viviendas. (Foto 5) El Trinquet José Maria Veguer se rehabilitó en octubre de 2013, lo que ha permitido la práctica de la Pilota Valenciana.

Esta infraestructura construida en los años 50 ha recuperado su estado original, con unas instalaciones de primer nivel.

Las obras realizadas ejecutaron mejoras estructurales en elementos que afectaban a la integridad de la instalación como estructura, paredes, muros de cerramiento, gradas y palco. También se han reconstruido los arcos de metal que sirven de soporte para la red metálica que cubre el Trinquet y el pavimento fue remodelado construyendo un muro exterior. Así, los miembros del Club Pelotari de Torrent han podido recuperar su afición en unas instalaciones privilegiadas que les evita tener que desplazarse hasta otras localidades. El trinquet cuenta con una Escola Municipal d’Iniciació a la Pilota Valenciana, en la que participan niños y niñas de entre 5 y 14 años. (Foto 6) La escuela infantil municipal ‘Ciudad Jardín’ abrió sus puertas en 2013, permitiendo a las familias que se encuentran en riesgo de exclusión social no pagar por la escolarización de sus hijos ni por el servi-

1

2

3

4

5

15

16

la ciutat

6

7

8

9

10

cio de comedor, y otros servicios complementarios que se prestan en la misma. El centro, con una capacidad total para 102 alumnos, está en funcionamiento con 47 alumnos con edades comprendidas entre 1 y 3 años, y cuenta con 515 metros cuadrados distribuidos en dos plantas.

Actualmente, es la segunda escuela infantil del municipio gestionada por Casa Caridad. Un proyecto dirigido a los niños del barrio y a mejorar la situación de sus padres, que también reciben el asesoramiento y el respaldo necesario de los profesionales que la gestionan para mejorar su situación actual. (Foto 7) Se han urbanizado 1.800 metros cuadrados de calles del barrio en los que se han ampliado las aceras y los bordillos, se han asfaltado calles y renovado y habilitado nuevas zonas verdes. Por otro lado, se han mejorado el mobiliario urbano del barrio del Xenillet (con la instalación de 61 papeleras, 56 bancos y 198 bolardos) y los servicios del barrio, como el alumbrado (con la instalación de 92 farolas), y la gestión de residuos, para la que se han renovado los colectores y se han colocado contenedores soterrados. El Xenillet cuenta en la actualidad con 222 unidades nuevas de arbolado. (Foto 8) El Centro Social del Xenillet reabría sus puertas en 2014 y retomaba la actividad tras una rehabilitación integral de sus dependencias, adaptándolas a las necesidades actuales. El edificio construido en 1990 tenía problemas que demandaban un cambio físico que permitiera a los vecinos mejorar también en el ámbito social las actividades que se llevan a cabo en el mismo. Las obras ejecutadas han consistido en una mejora energética en la instalación de la climatización y la ventilación del edificio, además de una mejora de eficiencia energética en la instalación de iluminación, lo que ha permitido obtener la etiqueta de calificación energética. La fachada del edificio ha sido pintada íntegramente y el proyecto ha adaptado las dependencias a las nuevas necesidades y mejorado los acabados interiores. El centro cuenta con una oficina de atención al ciudadano en materia de asistencia, ayudas económicas y protección a menores, entre otras; y por otro lado, el desarrollo de programas de formación y orientación laboral, con el fin de mejorar la situación de los habitantes del barrio. Un proyecto que ha contado con un presupuesto de 110.098 euros, que se enmarca dentro de esta iniciativa. En la misma línea, dentro del Centro Social se realizan múltiples actividades dirigidas a los vecinos, como la Escuela de Música, donde chicos y chicas con una formación académica limitada aprenden

normas y habilidades sociales y se educan de una manera lúdica y divertida a través de la música y el baile. (Foto 9) La remodelación integral de la calle Valencia, una de las vías principales de Torrent, con un coste total de 1.959.169 euros, ha permitido la integración del barrio con el resto del tejido urbano del municipio. Los trabajos ejecutados han permitido convertir esta vía en uno de los principales ejes de conexión con el Polígono Industrial Mas del Jutge, así como reducir el volumen de vehículos. Con la remodelación de la calle se ha creado una calzada de doble sentido de circulación, con dos carriles de 3 metros de ancho, una zona para aparcamiento en línea en el lado norte del vial con una amplitud de 2 metros, y aceras peatonales de 1,60 metros de ancho. También se ha reasfaltado y repavimentando la calzada con pavimento fonoabsorbente, renovado parte de la red existente de abastecimiento de agua potable, las canalizaciones de las aguas residuales, y las instalaciones de recogida de aguas pluviales, y se han soterrado los contenedores de residuos.

Inaugurada el pasado mes de noviembre, se ha convertido en la primera vía sostenible adaptada al futuro de la ciudad, gracias a la utilización de pavimentos ecológicos descontaminantes. En materia de iluminación, las farolas cuentan con bombillas leds. Luminarias de bajo consumo que con menos potencia generan más luz, a la vez que tienen un mantenimiento más económico, pues cuentan con una vida más larga que las bombillas convencionales. Un conjunto de medidas que han conseguido que esta calle invite al paseo, por su arbolado, mobiliario urbano y amplias aceras accesibles para personas con movilidad reducida. La adecuación paisajística de la fachada Norte del barranco, así como los talleres y programas educativos para niños y adolescentes como “Aprovecha tu tiempo libre”, en los que se fomenta el trabajo en equipo, el respeto por las personas y por el barrio, y otras actividades de ámbito medioambiental como la “Campaña de Educación y Sensibilización Medioambiental” o los Programas Sociales de Formación, en los que se han desarrollado actividades para ayudar, motivar, apoyar, asesorar y acompañar a las familias del barrio del Xenillet en su desarrollo personal y profesional, completan el proyecto de Iniciativa URBAN desarrollado en el barrio del Xenillet. (Foto 10)   Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Número190 / Gener / Març 2015

la ciutat

El nou Mercat Municipal dinamitzarà el centre històric El nou Mercat Municipal contindrà negocis de restauració connectats a la imatge de qualitat del mercat, ocupant més de 800 m2 de la primera planta, i la segona planta del mercat estarà destinada a una sala cívica de gran superfície que acollirà activitats culturals. En el soterrani –1 està prevista la disposició d’una zona comercial de més de 1.000 m2 de superfície, i en el soterrani –2 se situarà l’aparcament. La inauguració està prevista que es realitze pel mes de març, 

Finalitza la reurbanització de la plaça de la Unió Musical de Torrent La plaça, ubicada a la vora de l’estació de Metrovalència, l’Agència Tributària, l’Espai de la Joventut i la Biblioteca Municipal, va ser construïda en 2006 i presentava deficiències relacionades amb el seu disseny. La reurbanització i el condicionament de tot el seu conjunt permetrà potenciar-ne l’ús com a espai públic per a realitzar activitats lúdiques, dirigides sobretot a públic infantil i juvenil. Per a dur a terme esta actuació s’ha comptat amb l’opinió i les propostes dels veïns de l’entorn.

Les obres de reurbanització de la plaça de la Unió Musical s’han centrat principalment a facilitar el pas dels vianants, reforçar i millorar les zones de joc i estada, així com ampliar les zones verdes per a augmentar-ne els espais d’ombra.

S’ha repavimentat tot l’espai de la plaça reutilitzant, en la mesura dels possibles, el paviment anterior per a estalviar costos, s’ha demolit l’estany i s’ha substituït per jocs infantils, s’han ampliat els espais enjardinats amb tres zones verdes amb cinquanta-sis arbres nous de cinc espècies diferents, s’han fet àrees de gespa de creixement ràpid i compta amb arbres de fulla caduca per a obtindre ombra a l’estiu (la grandària d’estos arbres no és excessiva per a facilitar la visió de la plaça des de l’autopista). En el marge

Número190 / Gener / Març 2015

de la vorera del carrer del Pare Méndez, i responent a una proposta veïnal, s’han substituït les palmeres per arbres de fulla perenne que respecten la visibilitat des dels edificis i redueixen l’impacte del trànsit en eixe tram.

Les zones de jocs infantils han augmentat d’una a quatre, dividides en funció de l’edat dels més menuts (tres zones per a xiquets i xiquetes de 2 a 7 anys i una altra de 7 a 14 anys). En la distribució d’estos espais s’ha tingut en compte el factor de seguretat; així, els espais destinats a xiquets i xiquetes de 2 a 7 anys estan més pròxims a l’Edifici Metro per a facilitar la vigilància i supervisió de mares i pares.

Amb l’objectiu de crear un ambient agradable i segur per als més menuts durant l’època estival, s’han reutilitzat cinc trams de pèrgola de la urbanització anterior de la plaça col·locant nebulització en tres d’elles, que consisteix en el refredament de l’aire per evaporació per a rebaixar la temperatura en una zona, i s’ha instal·lat este sistema en dos columnes de les zones de jocs infantils.

Responent a una reivindicació de veïns i comerciants de la zona, s’ha ampliat fins als cinc metres d’amplària la zona de pas entre els edificis i les zones enjardinades, i de forma coordinada amb Metrovalència s’han retirat les sis claraboies de la part central sobre l’estació de metro Torrent Avinguda, amb la col·locació de plaques alveolars recobertes amb el paviment original reutilitzat. Després de la finalització de les obres, la plaça de la Unió Musical acollia en el matí del 21 de febrer l’activitat «Xiquets a les places», amb activitats i jocs que fomenten el valor i el respecte pel medi ambient entre els més menuts. 

La imatge corporativa de l’Antic Mercat El logotip d’este mercat se centra en l’ús d’una sola tipografia i la representació de les sigles de «Antic Mercat». Per a això, s’ha triat la font Avant Garde. El nom d’esta font prové de l’expressió francesa vanguard, amb la qual es referien a persones o treballs que eren innovadors. D’esta manera es pretén unir les dos dicotomies que defineixen este mercat: el seu nom «Antic Mercat» i que siga un mercat nou i innovador. Pel que fa al color, atés el caràcter municipal del mercat, s’ha optat per triar els mateixos colors corporatius del Consistori, el blau i el groc. 

 Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

17

18

la ciutat

L’Antic Mercat, seleccionat com a projecte magistral En la jornada «30 anys d’arquitectura i cooperació municipal», que es va dur a terme el 13 de gener organitzada per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, a la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre de València, el projecte de l’Antic Mercat fou seleccionat com a projecte magistral.

Després de la inauguració de la jornada per la consellera Isabel Bonig, l’alcaldessa, Amparo Folgado, i l’arquitecte responsable del projecte, Guillermo Vázquez Consuegra, obrien esta trobada que va servir per a destacar diferents actuacions d’edificació, urbanització i urbanisme en la Comunitat. Tots dos destacaren la importància de l’emplaçament del mercat municipal com a centre neuràlgic de la ciutat que connecta la Torre, símbol del passat històric, amb un mercat que busca convertir-se en un centre de dinamisme econòmic i social per a la ciutat. 

L’estructura del mercat provisional s’utilitzarà com a pavelló multiusos desmuntable Després de la posada en marxa de l’Antic Mercat, al febrer l’Ajuntament desmuntava el mercat provisional amb l’objectiu de reutilitzar esta infraestructura com a pavelló multiusos desmuntable per a acollir diverses activitats de caràcter municipal. La instal·lació d’este pavelló comportarà un estalvi pel que fa a despeses per lloguer d’envelats per a usos municipals al llarg de l’any. El Consistori està estudiant diferents alternatives per a la ubicació del pavelló en una zona que complisca totes les condicions necessàries. Esta infraestructura, que ha servit com a mercat provisional, està

fabricada amb materials d’alta qualitat i presenta unes dimensions de 450 metres quadrats, dels quals són utilitzables 400 m2 diàfans per a la realització d’activitats. A més, disposa de lavabos, aire condicionat, il·luminació, aïllament i instal·lació audiovisual.

Després del desmuntatge, l’Ajuntament escometrà la reurbanització de l’espai que ocupava esta infraestructura. Esta actuació es durà a terme en una zona inclosa en el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) del Centre Històric, que comprén des de la rampa que està construint-se per a accedir a l’aparcament del nou mercat fins a l’edifici confrontant.

Com ja s’informava en l’anterior BIM, el Consistori va traure a concurs este projecte en què 25 professionals locals van presentar 11 propostes i es va decantar pel treball de l’arquitecte local Juan Francisco Ferrandis, el projecte del qual destacava per aconseguir integrar tots

els elements respectant la proporció de la plaça respecte de la Torre i l’escala original de les vivendes, adaptant-se així a les necessitats de l’espai. El projecte preveu la creació d’un nou espai amb zones d’ombres àmplies que invitaran al descans, acompanyades d’arbratge de diferents tipus, hi haurà dos espais amb pèrgoles, una zona de jocs oberta al carrer de Sant Antoni Abad i una altra d’esquena a la rampa de garatge, separada per una malla vegetal i amb arbres d’espècies com Arecastrum o Ligustrum japonica variegata. Per a la millora del paisatge urbà, es realitzarà un tractament de la mitgera creant una estructura metàl·lica acompanyada de vegetació enfilada a les bigues que la integrarà en el conjunt. A estes millores cal afegir la instal·lació de mobiliari urbà, que completarà l’entorn.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Número190 / Gener / Març 2015

societat / gent de torrent

El biólogo Octavio Romero Ferraro, galardonado con el Premio de Investigación de 2014 en Oncología La Red Temática de Investigación Cooperativa en Cáncer (RTICC) le ha reconocido el mejor trabajo de Investigación sobre el cáncer en 2014 en España. Romero, que recibió el mismo galardón en 2012, inicia ahora una investigación sobre el cáncer de próstata en California. Su infancia en El Vedat de Torrent, rodeado de animales y naturaleza, supuso el descubrimiento de su vocación como científico.

El biólogo torrentino Octavio Romero Ferraro ha visto recompensados sus esfuerzos como investigador científico en oncología con el Premio de Investigación de la RTICC 2014 Jóvenes Investigadores, un reconocimiento que ya logró hace dos años y que supone un paso más en su carrera. Este galardón, concedido anualmente por la Red Temática de Investigación Cooperativa en Cáncer (RTICC), premia a la mejor Investigación sobre el Cáncer en España.

Su trabajo “Investigación del gen MAX en cáncer de pulmón microcítico, alteraciones de los programas de diferenciación celular controlados por BACF y MIC” se ha convertido en un referente científico en el ámbito nacional. El galardón, que otorga el Instituto de Salud Carlos III, y por lo tanto el Ministerio de Economía y Competitividad, es uno de los más importantes que puede recibir un investigador en nuestro país. La alcaldesa, Amparo Folgado, recibió al biólogo en el Ayuntamiento para felicitarle por el galardón obtenido.

Desde hace nueve años, Octavio Romero estudia el comportamiento de las células tumorales en laboratorio con el objetivo de extraer conclusiones que sirvan a los profesionales para mejorar la calidad de vida de los enfermos de cáncer. “Para un investigador obtener un reconocimiento por su trabajo es muy gratificante”, explica Octavio Romero refiriéndose a la obtención del premio. Para este científico, la labor del investigador debe estar centrada en el compromiso social, se ha de recordar el trasfondo social de su trabajo y conservar la sensibilidad, incidiendo en que los científicos deberían mantener esa perspectiva, fácil de perder en inves-

Número190 / Gener / Març 2015

tigación básica, “los científicos deben trabajar duro para hallar respuestas que permitan mejorar la vida de la gente”, señala. Para él, convertirse en uno de los grandes investigadores españoles en una materia tan sensible y de actualidad como el cáncer no es fácil y conlleva continuar trabajando aún más duro que antes para hallar respuestas.

La investigación galardonada de Octavio Romero forma parte de los trabajos que lleva a cabo el Grupo de Genes y Cáncer del BECBC IDIBELL, sobre cáncer del pulmón y alteraciones genéticas del cáncer. Con este grupo, formado por investigadores nacionales, colaboran también científicos de países como Japón o Alemania, entre otros.

Todos ellos intentan avanzar en materia de oncología, específicamente en el cáncer de pulmón. “Ya no se miran las moléculas desde un punto de vista académico, sino que se mira si estos fallos pueden ser utilizados como dianas terapéuticas para futuros tratamientos”, señala Romero.

El biólogo se enfrenta ahora a una etapa profesional distinta, en el mes de febrero se trasladó junto a su familia a California para participar en el proyecto del centro Sanford-Burnham como investigador asociado a las órdenes del Dr. Jorge Moscat. En esta ocasión su trabajo se centra en la investigación sobre las hormonas y el cáncer, concretamente en el cáncer de próstata.

Para Octavio, la ciencia no es un trabajo solamente, es una forma de vida y un sueño convertido en realidad el poder dedicarse a ella. Los orígenes de su decisión de ser biólogo se sitúan en El Vedat, donde en su infancia descubrió su vocación en el contacto con los ani-

19

males. “Era un niño un poco asilvestrado”, confiesa, y añade que cuando estudió la célula y los componentes de la vida, su pasión por conocer cómo funcionan las cosas fue aumentando.

En 2013 el BIM* entrevistó a Octavio Romero por haber recibido el Premio Nacional de Investigación en Oncología por la Red Temática de Investigación Cooperativa en Cáncer (RTICC), por su trabajo “El gen supresor tumoral y factor remodelador de la cromatina, BRGI, antagoniza la actividad de MYC y promueve la diferenciación celular en el cáncer humano”. ---------------------------------------------

*La entrevista está publicada en la página 18 del BIM 181. Puede consultarse en la Web del Ayuntamiento www.Torrent.es, en el apartado Conocer Torrent y pinchando en Publicaciones municipales BIM Torrent.

20

societat / gent de torrent

José Ramón Cabrero, premiat per la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya Este torrentí va guanyar el premi a la millor tesi doctoral de Ciències Experimentals i Tecnològiques.

Ana Coronado / José Ramón Cabrero

Nascut el 8 de novembre de 1985, José Ramón Cabrero Antonino és fill de Ramón Cabrero i de Rosario Antonino, germà de María, i és casat amb Rosa Adam. Va ser alumne del col·legi Monte-Sión des de primària fins a segon de batxillerat. En 2003 va iniciar els estudis de llicenciatura en Químiques a la Universitat de València, campus de Burjassot, i va finalitzar la carrera en 2008. Al setembre d’eixe mateix any començava la seua tesi doctoral a l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt entre la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Va fer la defensa de la seua tesi, centrada en el disseny de nous catalitzadors de ferro i la seua aplicació en catàlisi orgànica, el 9 de desembre de 2013, amb la qualificació d’Excel·lent cum laude, i fou proposada per al premi extraordinari de tesi. En 2014 va obtindre el premi a la millor tesi doctoral de Ciències Experimentals i Tecnològiques de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya.

La tesi va ser desenvolupada en l’ITQ amb la supervisió del professor Avelino Corma Canós i el doctor Antonio Leyva Pérez. Sobre això apunta quan és entrevistat: «Ha sigut per a mi un gran honor haver pogut treballar amb la direcció dels dos. El professor Corma és un dels químics de referència en els àmbits nacional i internacional, i com a prova d’això ressalte que ha sigut un dels guardonats amb el Premi Príncep d’Astúries 2014 d’Investigació Científica i Tècnica».

–BIM. Què li ha comportat este treball i com valora que li hagen donat el premi a la millor tesi doctoral de Ciències Experimentals i Tecnològiques de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya?

–J.R.Cabrero. Haver pogut treballar amb els dos investigadors esmentats ha sigut un honor per a mi. Este treball de tesi doctoral ha comportat en la meua vida una gran preparació per al món laboral, m’ha fet aprendre nous conceptes de la química i m’ha servit per a reforçar molts altres apresos en la carrera. M’ha ensenyat a saber raonar com un científic i a prendre decisions en determinats moments que m’han servit per a desenvolupar correctament la meua labor com a investigador. Però, a més, fer la tesi doctoral m’ha ensenyat també molt com a persona. He aprés a prendre’m les coses amb més calma, a saber pensar i raonar millor abans d’actuar i a madurar en certa manera com a persona.

D’altra banda, valore enormement el premi que se m’ha concedit a la millor tesi doctoral de 2014 de Ciències Expe-

Número190 / Gener / Març 2015

societat / gent de torrent rimentals i Tecnològiques de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya.

Quan vaig pensar de sol·licitar el premi tenia la sensació que seria molt complicat poder optar a guanyar-lo, ja que a Espanya es fa molta i molt bona ciència i sabia que la competència seria molt alta. Quan em comunicaren que se m’havia concedit el premi, la primera cosa que vaig sentir fou una gran satisfacció personal d’un treball ben fet. Este premi el dec als meus pares, Ramón i Rosario, a la meua germana María i a la meua dona Rosa.

Sense ells, que sempre han estat al meu costat, res d’açò hauria sigut possible. Aprofite l’ocasió per a donar-los un milió de gràcies per tot el que em donen i m’han donat. El premi, el dec també als meus dos directors de tesi, que m’han ensenyat i ajudat molt amb els seus consells i coneixements científics. La veritat és que la concessió d’este premi em dóna moltes forces i motivació per a seguir avant amb la meua carrera investigadora.

–Per què es troba a Rostock, Alemanya, realitzant el postdoctorat?

–Des de l’octubre de 2014 estic realitzant la meua primera estada postdoctoral a la ciutat de Rostock. En concret, estic treballant al Leibniz Institute for Catalysis (LIKAT) davall la supervisió del professor Matthias Beller, que és al seu torn director del centre. El LIKAT està considerat un dels centres de referència mundial en el camp de la catàlisi, i Beller és un dels científics més distingits tant nacionalment com internacionalment. L’objectiu principal d’haver vingut a treballar durant dos anys a este centre d’investigació és la possibilitat d’aprendre a treballar en tècniques punteres i noves en catàlisi i d’enriquir-me del desenvolupament de la química en un país també de referència científicament com és Alemanya. Es tracta d’aprendre i desplegar una nova manera de treball científic que m’ensenye a vore les coses amb una visió més global i general.

–Quins són els seus projectes professionals?

–Quan acabe l’estada postdoctoral a Rostock, la meua idea seria poder tornar al meu país per a continuar desenvolupant novament la meua carrera investigadora. Tot el que aprenc ací em servirà i em donarà idees per a poder prosseguir la meua investigació a Espanya d’una manera més encertada i global, ja que tindré l’experiència de com es treballa en altres llocs de referència com és el cas del LIKAT, i apren-

Número190 / Gener / Març 2015

dré a saber raonar de forma més adequada per a la continuació de la meua investigació a Espanya.

José Ramón Cabrero és autor i coautor de 13 publicacions científiques en revistes d’alt índex d’impacte en el camp de la química i de la ciència en

21

general, entre les quals destaquen dos: una en la revista JACS (Journal of the American Chemical Society) en 2011, i una altra com a coautor en la prestigiosa revista Science en 2012. També és coautor d’una patent de caràcter nacional i internacional encara pendent d’explotació. 

Perquè s’entenga la seua especialitat, el doctor Cabrero ens explica que els nous catalitzadors de ferro (metall molt barat i gens tòxic) han demostrat ser molt actius i selectius (la selectivitat és la formació exclusiva d’un producte quan en la reacció es poden formar diversos productes distints) per a diverses reaccions d’acoblament àmpliament utilitzades en la indústria química i farmacèutica. Una reacció química és el procés en què una o més substàncies (anomenades reactius) es transformen, canviant la seua estructura molecular i els seus enllaços, en altres substàncies, els productes. La catàlisi és el procés pel qual s’augmenta la velocitat d’una reacció química, a causa de la participació d’una substància anomenada catalitzador. Tota reacció química necessita superar una determinada energia per a poder donar lloc als productes finals, la qual cosa es coneix com energia d’activació. Un catalitzador s’encarrega de disminuir el valor de tal energia accelerant-se la reacció en presència d’este. La catàlisi intervé en molts processos industrials. Així mateix, els processos biològics són catalitzats per enzims. La catàlisi és important per a molts aspectes de les ciències ambientals, per exemple, el convertidor catalític dels automòbils i la dinàmica del forat d’ozó. 

22

societat

La festa de Moros i Cristians, declarada Bé de Rellevància Local Immaterial La creació fa un any de la MAFEMiC ha impulsat la consecució d’este distintiu per a esta festivitat en la província de València.

La festa de Moros i Cristians de Torrent ha sigut declarada Bé de Rellevància Local Immaterial per la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Este distintiu serveix per a reconéixer i posar en valor esta festivitat tan característica de Torrent que porta celebrant-se més de 25 anys en la ciutat. La festa congrega cada any durant la Gran Entrada Mora i Cristiana uns 10.000 visitants que admiren l’espectacle en què participen 1.500 persones entre membres de comparses i filades i acompanyament.

La declaració de Bé de Rellevància Local serà una gran espenta i promoció per a la festa, ja que des d’este moment la Generalitat Valenciana, la Unió Nacional d’Entitats Festeres (UNDEF) i les associacions festeres dedicaran un esforç especial a la difusió d’este bé, garantiran el seu estudi i documentació amb criteris científics i incorporaran els testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua pervivència. Este reconeixement arriba un any després de la constitució de la Mancomunitat Festera de Moros i Cristians (MAFEMiC), una entitat que es va crear per a agrupar les poblacions de la província de València amb tradició en la celebració de la festa de Moros i Cristians, atesa la seua expansió en els últims 40 anys. El treball realitzat per la MAFEMiC, impulsat per col·lectius de moros i cristians de 14 ciutats de la província de València, ha donat els seus fruits. 

En el Nadal Solidari es van arreplegar més de 33 tones d’aliments, xifra que supera en 10 tones la quantitat d’aliments en la campanya anterior. La implicació del veïnat i del teixit associatiu, festiu i cultural del municipi ha fet possible l’èxit d’esta iniciativa destinada al Punt d’Aliments.

Per tercer any consecutiu, la població s’ha mostrat ben solidària amb les famílies més desfavorides del municipi i han demostrat la seua generositat col·laborant en la campanya de recollida d’aliments Nadal Solidari. Enguany, la iniciativa ha batut el seu propi rècord amb un total de 33.367,500 kg d’aliments destinats al Punt d’Aliments, gràcies a la col·laboració ciutadana i a la solidaritat d’entitats del teixit associatiu, social, cultural i festiu del municipi, així com de diversos centres educatius.

L’Ajuntament dóna les gràcies per la col·laboració ciutadana i per totes i cada una de les persones que han volgut participar amb una xicoteta, mitjana o gran aportació per a esta causa. 

Més de mil joguets s’arreplegaren en la campanya Joguets Solidaris. Amb l’objectiu que cap xiquet d’entre 3 i 10 anys es quedara sense regals este Nadal, l’Ajuntament va posar en marxa una campanya de recollida de joguets amb la col·laboració desinteressada de veïns, col·lectius i associacions. Es van arreplegar més de mil joguets que es repartiren a 820 xiquets de la localitat. El Centre Juvenil Municipal del Mercat de Sant Gregori va funcionar com a base per a l’arreplega dels joguets, que foren classificats per edats i tipus de joguet. Una vegada classificats, les associacions participants van poder arreplegar els joguets en el Centre Juvenil Municipal Sant Gregori i també en el Camp de Futbol de l’Alter per a fer-los arribar als xiquets. 

El Club de Gerents acorda la creació d’un Comité de Seguretat per al polígon industrial Mas del Jutge de forma coordinada amb l’Ajuntament i diferents agents de seguretat, davall les directrius de FEPEVAL. Esta iniciativa es consolidava en una trobada realitzada al mes de febrer amb la participació de representants del polígon industrial esmentat i de la Policia Nacional; la presidenta del Club de Gerents, Amparo Martínez, i els regidors de Seguretat Ciutadana, Jorge Planells, i de Desenvolupament Econòmic i Social, Santiago Miquel. Este Comité de Seguretat estarà coordinat pel Club de Gerents. 

Els voluntaris de Protecció Civil reben formació de pirotècnia i seguretat en un curs sobre la legislació vigent en el tema d’artificis pirotècnics. Els voluntaris de Protecció Civil de Torrent, Alginet i Picassent que van realitzar el curs volen aconseguir la major seguretat en els seus municipis durant els actes fallers. 

Número190 / Gener / Març 2015

societat

La Policia Local impulsa l’especialització en violència de gènere. Jesús Lazcano, intendent de la Policia Local, ha rebut el diploma que l’acredita com a especialista en violència de gènere en la primera edició del Diploma d’Especialització en Matèria de Violència de Gènere organitzat per l’IVASPE (Institut Valencià de Seguretat Pública) de dos anys de formació i 220 hores lectives. Jesús, juntament amb el seu grup, ha presentat el treball «La violència de gènere en els adolescents a través de les xarxes socials», que ha sigut qualificat amb la màxima nota del curs, un 9,5 sobre 10.

La clausura del curs i l’entrega de diplomes va anar a càrrec del conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, i la secretària autonòmica de Governació, Asunción Quinzá.

Aprofitant, el treball es repartiran tríptics en els col·legis per a evitar situacions de violència de gènere. 

El Col·lectiu Soterranya va celebrar el X aniversari i entregava diferents premis a associacions i personalitats de la comarca per la seua labor de defensa i ajuda en diverses àrees de la societat, i també s’inaugurava un monòlit commemoratiu i una exposició que es va exposar al Museu Comarcal Horta Sud. Mencions: Fundació Limne, Casino Torrent, Centre Excursionista Torrent, Xarxa Joves.net, Francisco Carbonell, Bici Escola València, Fundació Horta Sud, Antonio Cabezuelo Gómez, Rabell Muriel, Voluntaris de Bicis per a Totes, Fernando Mafé, Federació d’Associacions Ciutadanes de Torrent i Comarcal, Institut Obrer València, Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve, Toni Grau, Escola de Persones Adultes de Torrent, Escola de Casas, Tere Puig, AMA, Templers de Torrent i José Francisco Gozalvo Yácer, regidor de Medi Ambient. Mencions especials: Lucho Roa i Yolanda Lacasa López. Premi X Aniversari: Associació Víctimes del Metro 3 de Juliol del 2006.   Informació facilitada pel Col·lectiu

Número190 / Gener / Març 2015

23

La taxa de criminalitat va disminuir a Torrent un 2% durant 2014. El delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, Serafín Castellano, destaca algunes xifres significatives que han disminuït quant a la comissió de delictes en la capital de l’Horta Sud durant el 2014 respecte del 2013. Així, la sostracció de vehicles de motor ha disminuït un 54,8%, els delictes amb violència un 9,5% i els robatoris amb violència i intimidació un 18,1%. Estes dades les oferia en la visita que realitzava a la Comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP) de Torrent amb motiu de la firma del conveni d’integració d’esta comissaria en el Sistema d’Informació i Gestió d’Emergències del Servici 112 Comunitat Valenciana, juntament amb el conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, i l’alcaldessa, Amparo Folgado. Amb esta integració són sis les comissaries de la província de València que compten amb este sistema: Paterna, Sagunt, Alzira, Gandia, València i Torrent.

Des que va entrar en funcionament el servici del 112 en la Comissaria de la Policia Nacional de Torrent s’han atés 28 incidents que s’han gestionat amb un total de 48 telefonades.

Per a posar en marxa este sistema s’ha realitzat una important inversió en la formació d’agents i noves tecnologies que faciliten la prestació del servici. Durant el 2014 s’han atés en tota l’autonomia 66.000 incidències a través de 3.000.000 de telefonades. 

La consellera de Benestar Social va visitar el Centre Laura Vicuña. Asunción Sánchez i la secretària autonòmica de Servicis Socials i Solidaritat, Lucía Cerón, van visitar el 22 de gener el Centre Laura Vicuña, acompanyades per l’alcaldessa, Amparo Folgado; la presidenta de l’Associació, Blanca Polo, i el director del centre, Paco Fenoll. En el centre van vore el treball que cada dia es desenvolupa en el centre i les múltiples activitats que es duen a terme de forma contínua, un projecte educatiu integral en valors.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

24

cròniques antigues

ESTAMPAS DE OTRO TORRENT: La calle de Santa Teresa SALVADOR FERNÁNDEZ CALABUIG

Estos apuntes pretenden ser un nexo entre un pasado relativamente cercano (1945) y un presente que es transición hacia un cambio de siglo y un futuro, que ya es algo tan diferente que no tendrá posiblemente puntos de contacto.

Iniciados en el año 2000, abarcan pues un periodo de sesenta años en los que los primeros veinticinco (1945-1970) tienen una evolución encadenada y hasta perceptible por lo acompasado, pero los treinta siguientes (1970 hasta 2000) rompen la cadencia de la evolución pausada, y van produciendo saltos cualitativos y cuantitativos imposible de asimilar en muchos años.

N

1. Salvador Fernández Ros, Dolores Andreu Almerich y Lola Fernández Andreu empaquetando chocolate en la calle de Santa Teresa, 1929.

2. La familia Martí se fotografió en la misma calle, 1949.

o sé si conseguiré el propósito que me anima al comenzar, pero mi intención al menos es describir, en forma de estampas o cuadros extraídos de la memoria, situaciones, costumbres y modos de vida que estuvieron vigentes durante siglos y en el periodo que se contempla ha acabado por desaparecer el destino que se les daba, o han evolucionado de modo que son irreconocibles. Quizá el caso más paradigmático sea el del arado o la tracción animal en el campo, presente desde la época romana (hace aprox.

2.500 años) y desaparecido en esta época.

Quizá no podré sujetarme a un orden cronológico, ya que las imágenes se presentan de manera espontánea, y desencadenadas por el detalle más nimio en algunas ocasiones (un olor, una asociación de ideas por la visión de algo que siempre estuvo ahí pero se ve de repente, un cambio de estación, etc.)

He pensado, por ello, titularlo y desarrollarlo como estampas de otro Torrent, ya que así podré escribir en el orden que mi memoria o disposición lo permitan, y quizá después, al ser páginas aisladas, puedan ordenarse siguiendo algún sistema cronológico o temático.

Hoy me viene a la cabeza una escena de mi niñez que con frecuencia rememoro no sé por qué. Tengamos en cuenta que cuando yo tenía seis o siete años, Torrent era un pueblo que, aunque grande, guardaba toda la identidad de un núcleo de población autosuficiente, como lo eran muchos entonces.

Mi casa, en la que nací, tenía acceso a dos calles, una la de la Ermita, en la que recaía la vivienda propiamente dicha, calle ancha, más impersonal; y la puerta de atrás, que tras el corral o patio descubierto, y tras atravesar de nuevo una zona cubierta, que correspondía arriba a l’andana o desván, daba a la recoleta, estrecha y -para mí- entrañable, calle de Santa Teresa.

En esta calle discurren casi todos mis recuerdos y posiblemente la mayor parte de mis vivencias en los primeros años de infancia. Quizá por ser más tranquila, mis padres nos dejaban jugar en ella con más libertad, ya que su único tráfico -y a ello posiblemente no era ajeno el grueso empedrado de adoquín de piedra- eran los cinco o seis carros que al caer la tarde pasaban de vuelta del campo, y con destino único en la placeta de la Era, calle de San Cosme o calle de San Agustín, pues por ella no se iba a ningún otro sitio. Eso sí, todos los sábados llegaba la tartana de la tía Concha “la Canya” conducida por Pepe “el Ratat”. Puede que la relación de mi familia con el vecindario, por razones de parentesco o amistad, fuera más intensa, y quizá el hecho de que la fábrica de chocolate de mi padre y mis tíos estuviera en esta calle, hicieron desde luego que la

Número190 / Març 2015

cròniques antigues vida de los míos se desarrollara en ella mayormente.

La calle de Santa Teresa era curiosa: estrecha, tranquila y de poco lustre, pero curiosamente, intensamente autosuficiente. En ella había dos vaquerías, la del tío Pepín o “Casa la Conda” y “Casa la Diega”, dos fábricas de chocolate “Sucrao” y la de “El tío Rafel”, dos “trulls” o lagares de vino, “Casa Paulino” y “Casa Garral”, una fábrica de zapatos, una carpintería, dos tiendas de pienso y leguminosas, una peluquería de señoras, un zapatero de composturas “El tío Ramón”, una carnicería, la de Rosita la del “Bunyago”, unas modistas, Lolita y Conxeta, un despacho de petróleo, y por ella además se iba a comprar el pan al horno y a la tienda de ultramarinos, “la botigueta de casa Conxeta” en la calle del Cristo, a cincuenta metros. ¿Cómo no vivir permanentemente hacia esa calle y por la puerta trasera? ¿Cómo no pasar en ella casi todas las horas, si los amigos primeros, Antonio y Pedro Burguera, Arturo Mil, Vicente Andreu y todos los otros vivían allí?

Si además la tía María, “la Catxota”, hermana de mi abuela y persona que sabía hacer de todo y lo hacía con gusto para todos, vivía enfrente de nosotros, y el tío Rafael al lado, con su eterno buen humor ¿cómo no estar siempre en la calle de Santa Teresa?

Pero vayamos, tras tan larga introducción, a la escena de que antes hablaba: está comenzando el otoño, es tiempo de vendimia, llueve, porque entonces y por este tiempo llovía con frecuencia, y los carros, tirados por mulas o caballos, tapados con lonas superpuestas a las guarniciones, para proteger a los animales, llegan desde el campo, forrado su fondo también de lona, cargados de uva para vendimia: “Mondragón” o “Pitjagós”, y por las esquinas que los pliegues de la lona forman, van dejando escurrir un mosto claro, fruto del traqueteo y el agua de lluvia.

Los capotes de los carreteros son también de lona gruesa, y éstos, sentados en la barra del carro o en un improvisado pescante consistente en una tabla sobre la uva, dejan escurrir el agua mansamente, y guían imperturbables y pacientes a los animales y sus cargas hacia los lagares.

Los niños, pese al agua y las amenazas recibidas en casa, corremos detrás para coger algún racimo, a veces raspa y pellejos, y ellos, los labradores, amagan y nunca descargan golpes de tralla hacia nosotros.

Pocas veces conseguimos nuestro propósito, porque el trayecto es corto, pero para críos de seis y siete años, la

Número190 / Març 2015

emoción ha sido plena, y nos reunimos a mostrarnos el botín y comentar cada vez la hazaña.

Otras veces, días de sol fuerte y calor, el enemigo no es el hombre de carro, sino otro más numeroso y eficaz: las avispas, que con el dulzón aroma del mosto de los carros y de las bocas de los lagares, están a cientos en las aceras, sobre los carros, y sobre nosotros, que alguna vez no salimos bien librados. El pinchazo es doloroso, y quieren salir lágrimas, pero ¿cómo llorar ante todos? Hay que hacerse el valiente, y si hay barro en las juntas de los adoquines en la acera, aplicarlo sobre el picotazo, y si no, la saliva y un poco de tierra, fabricarlo, untarse y marchar a casa, donde la reprimenda es segura, pero donde ya se puede llorar a gusto.

Algunas veces, y si las tablas que cu-

25

bren el lagar están mal ensambladas, podemos percibir ¡sublime emoción! cómo hierve el mosto que fermenta, como si alguien desde abajo lo agitara, formando burbujas y despidiendo un mareante olor a alcohol. Esto dura poco; alguien nos aparta, o nosotros mismos nos asustamos y corremos al centro de la calle para comentar nuestro heroísmo.

Quizá sea verdad que los olores despiertan nuestros recuerdos más que ningún otro sentido, pero a esta época están asociados el del mosto, la calle mojada, el cálido vaho de las caballerías y el sabor entre áspero y dulce de la uva robada, junto a la sensación de peligro y jactancia, ¡lo pasábamos bien con tan poco!

Quizá escribiré otro día sobre el verano y los “parotets” y maragasses” y los días de canícula en los que los cazábamos. 

3. Procesión en la calle de Santa Teresa, con don Juan Fernández Mora. Julio de 1950.

4. Andrés Llopis en la vaquería “Casa la Diega”, 1952.

5. En la puerta de la iglesia de San Luis Bertrán, con don Ángel García Sedó, 1958.

26

joventut

Concurs de Talents Artístics TorrentJove En una iniciativa de la Delegació de Joventut com a part del programa Espai Solidari i Oci Saludable, el 4 de gener es van entregar els premis d’esta primera convocatòria en un festival en què participaren els finalistes, que van mostrar les seues habilitats sobre l’escenari.

A les 18.00 hores va començar l’espectacle amb l’actuació del grup de jóvens de l’Escola de Música del programa d’Animació Sociocultural de la Delegació de Joventut ConCierto Futuro, que, amb els seus professors, interpretaren una peça musical que s’acompanyava d’un ball-acarament entre passos de flamenc i de hip hop. A continuació es van succeir les dèsset actuacions seleccionades per a este festival celebrat en la sala d’actes de l’Ajuntament, en el qual es concediren deu premis principals i set accèssits. L’alcaldessa, Amparo Folgado, i el regidor de Joventut i Infància, Javier Noguera, juntament amb els membres del jurat, van entregar els guardons.

Durant dos jornades d’audicions es van presentar més de noranta jóvens de Torrent d’entre 14 i 29 anys, uns de manera individual i altres en grup, davant d’un jurat expert en arts escèniques, música i dansa, que va tindre la difícil tasca, per la bona qualitat de les intervencions dels concursants, de seleccionar els jóvens destacats per transmetre quelcom d’especial. Més enllà de valorar la tècnica, es van centrar en el

talent per a les arts d’estos xics i xiques, que mostraren il·lusió i nervis en els moments de la selecció. Finalment, la decisió del jurat va quedar com segueix: Triorrent, que amb la seua interpretació de corda van tocar temes cinematogràfics coneguts, es van emportar el primer premi en la modalitat d’habilitats musicals. Ángel Ibáñez, una jove arpista de 16 anys, aconseguí el segon premi. En esta mateixa modalitat van ser premiats amb un tercer guardó el saxofonista Vicente Mateu i Terespiral, que interpretà una fuga amb la viola. En la modalitat de ball van ser primer premi les xiques de Candy’s Swuag, cinc jóvens que van contagiar ritme a tots els presents. Les set xiques del grup Magical Itveca ens brindaren una coreografia que incloïa moviments de gimnàstica rítmica, i els va correspondre el segon premi. Blaszing FIRE, una formació de quatre jóvens, oferiren un elegant ball i van rebre el tercer premi. En la modalitat d’arts escèniques, el tercer premi va ser per a Mag Laso, que va sorprendre amb un joc de cordes a ritme de música. El jove mag Adrián Rocafull, premiat amb

el segon reconeixement, va enlluernar amb la seua desimboltura en l’escenari, amb bromes i traient el públic com a col·laborador, i portant amb èxit un difícil joc de cartes del qual no sabrem mai el truc. Amb el primer premi, en arts escèniques triomfà Molt Brass, un grup format per set xics de 15 a 18 anys, que amb instruments de vent-metall, va interpretar una mescla de temes del grup Abba, al mateix temps que ballaven i escenificaven moments com si es tractara d’un musical, una posada en escena que va resultar simpàtica i de gran talent musical. Els jóvens que eixa vesprada van actuar amb els premiats i van meréixer un accèssit, que també comptava amb dotació econòmica, van ser Alex Castillo, Lourdes Villanova, Eleness, Esencia y Alma, Adrián Samblás, La Esencia del Arte i Sandra Sánchez.

Després de la bona acollida d’esta edició per a jóvens, que ens ha donat mostres una vegada més dels bons artistes que tenim en la ciutat, es posa en marxa el primer Concurs de Talents Artístics Infantil. 

Número190 / Gener / Març 2015

joventut

La Delegació de Joventut acostarà el programa Erasmus+ als jóvens L’Ajuntament rep una subvenció de la UE per a portar avant el projecte, D’Interés Continu, que la màxima activitats encaminades a donar a conéixer de prop el programa Erasmus+ en el marc de la Joventut.

Molts jóvens desconeixen les interessants propostes relacionades amb l’estratègia de Joventut de la Unió Europea, i esta situació genera una barrera davant de les oportuni-

tats que estos programes ofereixen.

El problema que s’aprecia és doble: o bé els programes de Joventut de la UE no arriben als jóvens, o bé, si arriben, no senten que els interessen o no arriben a entendre que poden ser protagonistes o almenys participar i, inclús, crear algun projecte que puga rebre un suport econòmic.

Hi ha casos de jóvens amb bones idees per a un possible projecte europeu que se senten sense el poder suficient per a portar-lo a terme i, al final, opten per desistir-ne. Esta circumstància s’acusa, encara més, en jóvens que es troben en una situació de risc d’exclusió. Enfront d’esta situació, la Delegació de Joventut, a través del projecte D’Interés Continu, proposa, entre altres activitats, unes jornades obertes a jóvens i als qui realitzen una labor amb la joventut. A més, es formarà un grup de jóvens que representen diferents

El CIJ en el programa Practica Salut en els IES i en el Servici d’Animació Sociocultural per a jóvens del Xenillet Practica Salut és una estratègia preventiva amb especial interés en l’àmbit educatiu i sociocomunitari. El seu objecte és potenciar actituds positives cap al model d’estil de vida saludable i millorar les habilitats personals necessàries per a adoptar comportaments adequats davant de situacions de risc en el temps d’oci dels adolescents. Este programa compta amb l’aval de ser un Programa Acreditat per la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana.

El CIJ treballa el programa en l’àmbit educatiu amb tallers dirigits a l’alum-

Número190 / Gener / Març 2015

nat d’ESO. Esta campanya d’intervenció, fruit del treball conjunt amb els municipis integrants del Consorci de la Xarxa Joves.net, intenta conscienciar els adolescents sobre la importància per a la salut de molts dels seus hàbits diaris. El programa es proposa com una acció d’educació per a la salut, entesa com un procés de formació i responsabilització dels jóvens en l’ús del temps lliure amb la intenció que adopten actituds per a la promoció de la salut individual i col·lectiva, i així propiciar estils de vida saluda-

27

perfils socials, que participaran en reunions formatives per a aprofundir en el coneixement del programa Erasmus+, dels modes d’informació i canals de difusió més adequats, a fi de comptar amb la seua opinió i propostes treballades amb experts responsables de polítiques de joventut.

D’Interés Continu vol fomentar la participació del ciutadà jove com a peça fonamental en el desenvolupament democràtic de la vida en comunitat. Els jóvens tindran l’oportunitat de posar de manifest la seua opinió, proposant línies d’actuació que consideren realment útils, per tal que este i altres programes europeus arriben a la població jove, i compte amb la informació adequada, siga coneixedora de la manera de participar i senta el suport de l’administració pública local en les seues iniciatives. 

bles i conductes positives de salut en temes com l’exercici físic, conducció, alimentació, sexualitat i igualtat, eixir de festa (alcohol i drogues), pantalles i salut emocional. Durant el mes de desembre, el CIJ va posar en pràctica alguns dels tallers d’esta campanya en el Servici d’Animació Sociocultural per a jóvens del barri del Xenillet. ConCierto Futuro i en l’IES Serra Perenxisa.

La campanya consta de materials i suports diferents (panells, guies i fitxes de treball) en els quals es plasmen i viuen les seues històries uns personatges que responen a diferents perfils d’adolescents, així com els escenaris en què estos es mouen (el centre educatiu, el centre comercial, el carrer…). Els participants en els tallers han disfrutat encarnant estos personatges, per mitjà dels quals argumenten sobre els hàbits en el temps lliure. Compten, així, amb l’oportunitat de defendre postures molt pròximes, o les seues contràries, i reflexionar sobre les conseqüències que estes tenen en la salut. Fomentar l’alimentació saludable en el temps d’oci, reflexionar sobre els hàbits de consum en els caps de setmana, valorar la importància d’una vida activa per a la salut, fomentar un ús responsable de les pantalles i de la seua participació en les xarxes socials, i sensibilitzar i informar els adolescents sobre les conseqüències que es deriven d’una conducció arriscada, són els objectius d’este programa. https://practicasalut.wordpress.com. 

28

joventut

Escapa’t a la Neu 2015. La Delegació de Joventut, per mitjà del CIJ i en col· laboració amb la Xarxa Joves.net, ha participat en esta activitat, facilitant als jóvens de Torrent la pràctica d’esports d’hivern. L’activitat incloïa breus escapades per a passar els dissabtes de febrer a Javalambre i Valdelinares, esquiant, passejant i disfrutant del paisatge. El 21 de febrer es duia a terme una ruta senderista guiada. Esta activitat de ruta per Javalambre, que permet passar un dia en família fora de l’entorn habitual, és una de les més esperades pels jóvens, i el fet que es realitze amb la tornada en el mateix dia facilita als jóvens practicar estos esports a preus molt econòmics, amb comoditat i seguretat per no haver de dependre d’un vehicle propi per a disfrutar de la neu. En l’oferta de viatges inclosos en «Escapa’t a la neu», enguany també es podien passar els dies 6 a 8 de febrer en l’estació de Grand Valira, per a esquiar, practicar snow (forfait il·limitat per a dos dies i assegurança), transport, allotjament en règim de mitja pensió i habitacions múltiples o individuals.  El CIJ continua el seu programa de formació en mediació escolar.

Per segon any, el CIJ ha col·laborat en la formació de l’alumnat de l’Escola El Drac, que s’incorpora este curs al servici de mediació amb què compta el centre. Als mesos de novembre i desembre s’han realitzat diverses sessions de formació en què més de vint alumnes escolaritzats en ESO i tercer cicle de primària van aprendre procediments, tècniques i estratègies per a convertir-se en un suport per a la resolució pacífica de conflictes interpersonals que sorgisquen entre companys.

El paper dels alumnes, que han participat de forma voluntària en esta formació, és facilitar la comunicació entre les persones en conflicte perquè puguen dialogar i arribar a un acord que done solució a la problemàtica que els porta a fer ús del servici de mediació. Com a novetat en este curs acadèmic, els alumnes del tercer cicle de primària que s’han format són els qui s’estan fent càrrec d’atendre els seus companys dins del nou projecte Mediació Express, que es desenvolupa en horari de pati de primària. Participar en estes sessions formatives, en les quals han col·laborat els mediadors formats el curs anterior, ha sigut una experiència interessant i enriquidora, en paraules de l’alumnat. 

Campaña Horta Neta, actividades gratuitas en el medio natural para jóvenes. Un año más la Concejalía de Juventud participa en el programa Horta Neta de la Xarxa JOVES.net, una campaña de conocimiento, mejora y conservación del medio ambiente.

Las actividades tienen lugar durante los fines de semana, desde el 21 de febrero hasta el 5 de junio, y son las siguientes: El 21 y 28 de febrero se hicieron los Rincones de Picassent en bicicleta y repoblación forestal en el Parque del Turia. En coordinación con el Parque Natural del río Turia podrán mejorar la vegetación de ribera. El 7 de marzo: Caminando por la ruta del agua, un recorrido a pie para conocer la evolución del agua como fuente de vida, visitando la Cisterna, La Cassola, Tribunal de las aguas. El 28 de marzo: Limpieza de la Albufera, desde las barcas, junto a las matas, se recogen y clasifican residuos. El 18 de abril: Descubriendo la Sierra Perenxisa. Ruta por el término de Torrent, aprovechando parte del sendero PR V-162. El 25 de abril: Taller de agricultura ecológica. Taller práctico para conocer los aspectos bá-

Concurs «Paraules d’amor»: cartes d’amor o desamor de la Xarxa Joves.net. Per quart any, el Consorci Xarxa Joves.net, format per 16 ajuntaments de la província de València i un referent en el desenvolupament de polítiques de Joventut, ha convocat el concurs «Paraules d’amor» per a contribuir al descobriment de l’escriptura com a recurs d’expressió de sentiments i emocions, a més del foment d’unes

sicos de la agricultura ecológica. El 9 de mayo: Senderismo en Moncada. Ruta Cavanilles y Riu Rau. El sendero de la ruta Cavanilles discurre por los escenarios descritos por el ilustre botánico en el año 1795. El 16 de mayo: Travesía por la Albufera en bicicleta y barca; y el 5 de junio: Senderismo bajo la luna en Picassent, la ruta entre La Capritxosa y la Cueva del Águila en horario nocturno.

Las actividades van dirigidas a jóvenes de 12 a 35 años aunque la edad, en algunos casos, puede ser inferior. Las personas menores de 18 años han de ir acompañadas de su tutor/a legal o de una persona convenientemente autorizada, en este caso la persona adulta que los acompañe puede superar los 35 años.

Son actividades gratuitas que requieren de inscripción previa. Para inscribirte pasa por el Centro de Información Juvenil. Además, se puede participar en la galería instagram #hortaneta2015 y ganar un cargador solar para el móvil. El tema fotográfico es el patrimonio natural/ cultural donde se realizan las acciones de la campaña Horta Neta. El plazo para la presentación de fotografías al concurso finalizará el 15 de junio de 2015. 

relacions afectives saludables basades en el respecte, l’equitat i la valoració mútua. L’entrega de premis en esta edició es duia a terme a L’Espai el 26 de febrer. Els premis (un lector de llibres i un lot de llibres electrònics) van recaure en Fernando Soriano González (categoria de 12 a 14 anys) i en Rosella Espinós Cardona (categoria de 15 a 18 anys). L’acte va estar amenitzat per l’actuació musical d’alumnat del Servici d’Animació Sociocultural per a Jóvens del Barri Xenillet, ConCierto Futuro, i va comptar amb alguns dels participants acompanyats d’amics i familiars; amb el president del Consorci de la Xarxa Joves.net, Enrique Carratalá, i el regidor de Joventut i Infància, Javier Noguera, que lliuraren els premis.   Informacions facilitades pel CIJ i Delegació de Joventut

Número190 / Gener / Març 2015

societat / festes

29

L’ENTRÀ DE LA FLOR L’1 de febrer es va realitzar la tradicional Entrà de la Flor, en la qual els clavaris i membres de la Confraria de la Mare de Déu del Roser entreguen la primera branca d’ametler en flor a la Mare de Déu. La festa començava tallant la branca d’ametler a primera hora del matí i amb el trasllat a la parròquia Sant Lluís Beltran. Posteriorment, clavaris i confrares anaren a la popular Caseta del Rosari a esmorzar, acompanyats per l’alcaldessa i la delegada de Festes.

A les 20.45 hores, els participants en l’Entrà de la Flor es reunien a la parròquia de Sant Lluís Beltran per iniciar el trasllat de la branca, cercavila en què es fa disparada de coets fins a la parròquia de l’Assumpció, on es va fer l’ofrena de la branca d’ametler florit a la Mare de Déu del Roser amb una xicoteta oració i el rés de l’himne. Com a fi de festa va tindre lloc la cordà en un recinte tancat, per motius de seguretat, a la vora de l’Ajuntament. En una hora es van disparar entre 15.000 i 17.000 coets. Tots els participants, tant del trasllat de la branca com de la cordà, van complir el requisit indispensable de posseir el certificat de Consumidor Reconegut com a Expert (CRE).

Esta festivitat es remunta als romans, que ja festejaven l’arribada primerenca de la primavera amb un ritual a la deessa Flora. Va ser en 1606 quan la Confraria de la Mare de Déu del Roser començà a oferir la primera branca d’ametler florida a la Mare de Déu. 

SANT BLAI Unes setmanes abans de celebrar la festa de Sant Blai, un nombrós grup de dones de la seua confraria es reuniren a preparar l’oli que s’utilitza el dia de la festa amb un sentit religiós i popular per a curar el mal de gola. Els actes en honor a Sant Blai començaven el 26 de gener amb la benedicció i imposició de medalles als clavaris, després de la qual tingué lloc la Passejà del Guió i el recitat de versos. El 3 de febrer, torrentins i torrrentines omplien el carrer de Ramón y Cajal, ple de parades de fira de les quals van disfrutar sobretot els més menuts. La festa començava amb la benedicció de pans i una missa a la parròquia Sant Lluís Bertran. A les 11.30 hores, els clavaris i clavariesses de Sant Blai, quaranta-dos xiquets d’entre tres i cinc anys, desfilaren en una cercavila acompanyats de música de tabal i dol-

Número190 / Gener / Març 2015

30

societat / festes

çaina des de la plaça de l’Església fins a la parròquia de Sant Lluís Bertran per a participar en la Missa Major acompanyats per les tres mares: María Hurtado, Rosa Nieves Cuñat i Neus Manzano, que portaven la Xiqueta del Miracle, Sofía Noguera. La festa en honor al sant culminava amb una processó a les 17.30 hores des de la parròquia de Sant Josep fins a l’ermita, després de la qual es va recitar el vers i es cantaren els goigs.

Representants municipals i polítics de Torrent i d’altres localitats van recórrer el carrer de Ramón y Cajal, on les parades de la fira rebien els nombrosos

visitants que arribaven a Torrent des de tots els racons de la comarca. Per quart any consecutiu, Tarongeta celebrava el Sant Blai en una parada enfront del Consistori, on repartia suc de taronja local de forma gratuïta. Una de les parades més visitades fou la dels samblaiets, panets dolços que elaboren les dones de la Confraria de Sant Blai que ofereixen amb una estampa del sant i una botelleta d’oli beneït. El 3 de febrer també és gastronòmic, per això Torrent ha establit al voltant d’esta celebració tres menjars: els samblaiets, la cassola de Sant Blai i els gaiatos. 

Les primeres dades arreplegades sobre esta celebració es troben en el barroc, quan Torrent era una població que a penes superava els 1.500 habitants i la majoria es dedicava a l’agricultura i a la ramaderia. Els llibres de l’església de l’Assumpció recullen per eixes dates tal festivitat, i hi ha constància que en 1657 es va celebrar la primera festa en honor al sant. El 3 de febrer, l’ermita de Sant Lluís Bertran és centre de culte per a venerar sant Blai i buscar la seua empara pel que fa als mals de gola. El dita popular resa: «Sant Blai gloriós, cura’m la gola i lleva’m la tos» 

Clavaris i clavariesses de 2015: Elías Benavent, Álvaro Broseta, Álvaro Carratalá, Pepe Company, Ariel Elizalde, Juan Bosco Hurtado, Santiago Llopis, Nicolás Magán, Albert Mora, Chema Muñoz, Marco Noguera, Víctor Noguera, Manu Orero, David Redón i Pablo Simó. María Alabarta, Carmen Alcañiz, Laia Andreu, Blanca Castilla, Elena Company, Maria Company, Marta Dueñas, Inés Elizalde, Claudia Forment, Elena García, Blanca Giménez, Lorena González, Lucía Lillo, Claudia Márquez, Eva Maria Molés, Alejandra Muñoz, Marta Noguera, Claudia Ortí, Sara Ortí, Inés Palop, Teresa Pons, Blanca Puchades, Andrea Reginfo, Laura Ros, Adriana Ruiz, Carla Silla i Alejandra Yusá.

Número190 / Gener / Març 2015

societat / festes

EL MIG ANY DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS El 7 de febrer, els Moros i Cristians celebraven la seua festa de Mig Any. Els membres de les comparses i filades van omplir els carrers de música i color per a disfrutar d’este dia que recorda que queden només sis mesos per a les grans festes de Moros i Cristians de la localitat.

Entre els actes festius es va fer una dinar de germanor a les instal·lacions

MÉS DE 3.500 PERSONES EN LA BENEDICCIÓ D’ANIMALS DE SANT ANTONI A les 5.45 hores de la matinada, i desafiant el fred, va començar a fer cua amb els seus dos gats i un gos al braç, la primera persona que esperava la celebració de la benedicció d’animals de Sant Antoni, que va tindre lloc al matí del 8 de febrer. És una tradició en què col·labora la Caixa Rural Torrent i que any a any guanya adeptes, fins a sumar els 3.500 assistents que la Confraria de Sant Antoni estima que van participar en esta emblemàtica cita. «Estem agraïts de com cada any hi ha més visitants. Hem passat de participar en la

Número190 / Gener / Març 2015

de Parc Central, on els més menuts van poder gaudir de jocs, i a les 19.00 hores les diferents comparses i filades es van citar a la parròquia de Monte-Sión per a desfilar en la tradicional Entrada de Mig Any, al ritme de la música i gran ambient festiu, fins a la Torre. La desfilada va estar presidida pel capità cristià 2014, Juan José Navarro, i el capità moro, Manuel Iborra Daries, que es van acomiadar així dels seus càrrecs. En acabar la desfilada es tornaren a reunir en l’envelat instal·lat al Parc Central per a sopar i celebrar l’acte de nomenament

benedicció uns 250-300 gossos i gats a tindre’n el doble», reconeix Gerardo Mora, secretari de la confraria, que des de bon matí preparava amb altres membres de la formació els 2.400 cantellets de blanc i negre que es repartirien entre els assistents, acompanyats del suc de taronja que oferia l’estand del Consell Agrari.

Tot just enfront, davant de la parròquia de Monte-Sión, el rector Javier Díaz començava la benedicció dels animals a les 11 hores, amb l’atenta mirada del públic que, animals al braç, passaven davant del rector per a rebre la benedicció i un pa beneït. Gossos, gats, pardalets, lloros i conills van ser els animals més comuns en esta jornada, completada amb una vistosa desfilada pel carrer del Pare Méndez, on els grans protagonistes van ser els cavalls, arribats des de nombroses hípiques i amb molts particulars d’uns quants

31

de càrrecs. Els representants de les festes de Moros i Cristians de Torrent per a enguany són la capitana mora, Amparo Martínez, de la comparsa Benimerina; el capità cristià, Alejandro Andreu, de la filà Cides; l’alferes mora, Cristina Planells, de la comparsa Almohades, i l’alferes cristiana, Yolanda Muñoz, de la filà Almogàvers. Durant l’acte, els càrrecs de 2015 van rebre la insígnia de la Federació.   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

municipis de l’Horta Sud i la província de València.

«En Pare Méndez hi havia tres i quatre files de gent veient la desfilada. Estem molt contents amb l’acollida de l’acte, al qual ve gent de les poblacions veïnes Picanya, Aldaia, Catarroja i altres», comenta Rafa García, president de la Confraria de Sant Antoni, formada per vint-i-dos confrares, que, a més d’oferir l’esmorzar als assistents i coordinar la desfilada, van repartir regals entre els participants en la celebració.

Sant Antoni Abat està considerat el patró dels animals domèstics. La llegenda conta que era un gran amic dels animals i que quan en veia algun ferit el curava. És conegut també com sant Antoni del Porquet perquè en una ocasió en va curar un i, com a mostra d’agraïment, el va acompanyar tota la seua vida.   Informació facilitada per Cristina Bea

32

festes

LES FALLES AITOR SÁNCHEZ COLLADO

La Falla Ramón y Cajal intentarà mantindre l’or del llorejat artista Vicente Martínez Aparicio, i per a això ens proposa una falla crítica amb el lema «Benvinguts a Politicany». Per la seua banda, Antoni Pardo ens divertirà amb una falla plena sàtira de la mà de Carlos Carsí, que repeteix per segon any en la demarcació amb «La festa nacional» i una sorollosa granja. Mario Gual intentarà pujar del tercer lloc de l’any passat amb el monument «Rumba, samba, mambo!» per a la Falla Avinguda, en què els balls de saló donen lloc a divertides escenes quotidianes. Lope de Rueda intentarà aconseguir la glòria, com en 2013, amb Paco Giner: per a esta ocasió, la plaça es convertirà en un western amb «A l’Est de l’Oest». El debutant en Torrent, Javier Santes, oferirà un bosc encantat ple de fades i donyets per a demostrar que «Espanya encara té donyet» en Ángel del Alcázar, i FALLES I ART-E Andrés ens transportarà a Alemanya amb «Històries amb cerveses» en Plaça Reina Sofia.

Pel que fa a les infantils, l’artista Mario Gual intentarà guanyar per tercera vegada en la categoria d’or infantil de Torrent. La proposta «De Torrent a l’Orient» planteja un viatge de contrastos que lluitarà amb el retorn de David Moreno a la màxima competició infantil de la ciutat. L’obra «Minut Blau… Com sona la natura» és la proposta de l’artista torrentí per a la Falla Ramón y Cajal. Per la seua banda, l’artista Sergio Fandos, de Borriana, s’estrena amb «H2O» i una explosió de color i formes. Cate i Rosa continuen amb el seu bon fer per a la Falla Ángel del Alcázar i enguany ens ensenyaran medicina i diversió en «Jugant a metges». Els secrets del món del circ es podran contemplar en «Carnivale», una arriscada composició de José Luis Platero per a Lope de Rueda. La comissió més jove en la competició, la Falla Reina Sofia, buscarà un lloc en el pòdium amb «El somni de la festa fallera», de FALLES I ART-E. Els guanyadors es coneixeran el 16 de març, en l'obertura de sobres, a les 16.00 hores, per a després enllaçar amb el Trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats (a les 18.30 hores) des de la parròquia del Bon Consell fins a l’església de l’Assumpció. Els fallers de la Falla Barri Cotxera, amb la participació de les 29 comissions i la Junta Local, traslladen la imatge amb el fervor de molts torrentins, que llancen pètals i poesies a la patrona. Després es farà l’entrega de premis, a càrrec de les màximes representants. El 17 de març comença l'Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats i seran la Fallera Major Infantil, Maria Bartual, i la seua Cort d’Honor les encarregades de tancar la desfilada. La comitiva estarà precedida per la

Falla Sedaví, a la qual pertany la xiqueta.

Este riu d’emocions i flors continuarà el 18 de març amb el tancament de l’Ofrena per part de la Fallera Major, Ester Veguer, que pertany a la Falla Carrer Benemèrita.

La Corporació Municipal i les Reines de les Festes de Segorbe desfilaran als peus de la patrona dels torrentins. El foc arriba el 19 de març i l’homenatge i record als fallers que treballen en l’ombra. Les Falleres Majors de Torrent assistiran a una missa major en l’església de Sant Josep a les 12.00 hores, i en acabar es farà una

ACTES DE FALLES

-------------------------------------------------Diumenge, 1 de març. A les 11.00 h, Cant de l’estoreta, organitzat per la Falla San Roc. Del 2 al 15 de març. Exposició del Ninot a l’EMAT. Dilluns, 9 de març. Gala literària en què es presentarà El Granerer i es lliuraran els premis dels llibrets. A les 20.00 h, en la sala d’actes de l’Ajuntament.

Dijous, 12 de març. A les 22.00 h, Jocs Florals, organitzats per la Falla Ramón y Cajal.

Dilluns, 16 de març. A les 18.30 h, trasllat de la Mare de Déu organitzat per la Falla Cotxera i entrega de premis.

Dimarts 17 de març. A les 18.30 h, primer dia d’Ofrena.

Dimecres, 18 de març. A les 18.30 h, segon dia d’Ofrena.

Diumenge, 19 de març. A les 19.00 h, retirada dels Ninots Indultats de les Falles 2015.

Cremà de la falla infantil que haja obtingut el primer premi de la Secció Especial (entre les 21.00 i les 22.00 h). A les 12 de la nit, Cremà de la falla guanyadora del primer premi de la Secció Especial.

ofrena al sant per a després eixir en cercavila per l’avinguda al Vedat fins a l’escultura d’El Granerer, en la plaça de les Corts Valencianes, on col·locaran una corona de llorer en record dels fallers difunts i de tots els treballadors de la festa. A les 19.30 hores visitaran les falles guanyadores dels ninots indultats per a retirar-los del foc, i a partir de les 21.00 hores acompanyaran la falla guanyadora del primer premi de secció especial infantil. Finalment, la falla guanyadora en la secció d’or serà consumida per les flames a la 1.00 h.  -------------------------------------------------Segon Concurs de Foto Falles d’Instagram. La Delegació de Cultura i Turisme posa en marxa este concurs de fotografia per a potenciar l’atractiu turístic de la ciutat. Davant la bona acollida de l’any passat, en què van participar més de 950 fotos, de l’1 al 19 de març els usuaris podran pujar a la xarxa fotos relacionades amb les Falles de Torrent, citant @AjuntamentdeTorrent i amb les etiquetes #fallesdetorrent2015. Un jurat expert en esta aplicació i periodistes torrentins triaran les tres millors fotos.

-------------------------------------------------Mascletades del 16 al 19 de març a les 14.30 h. Tota la setmana fallera els amants de la pólvora tenen una cita al peu de l’Ajuntament amb les mascletades oficials en la plaça del Bisbe Benlloch. La firma Caballer Fireworks, SL Vicente Caballer oferirà el seu desplegament de focs una vegada donen l’orde des del balcó municipal les Falleres Majors de la ciutat.

Número190 / Gener / Març 2015

cultura

PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2014 Hem catalogat les publicacions relacionades amb Torrent de 2014, sobre la història, la gent i les entitats de la ciutat o de la comarca, les editades per torrentins en el camp de la literatura en general, les guardonades en els Premis Literaris Ciutat de Torrent i les de format audiovisual, amb un total de 44 títols. En esta tretzena entrega renovem el compromís amb este treball, amb el qual pretenem col·laborar a fer possible el coneixement, per part de la ciutadania, de les institucions, la gent, les tradicions i la creació literària a la nostra ciutat.

VICENT ALABAJOS vicentalabajos@ hotmail.com

TORRENT. CIUDAD ABIERTA A LA INVERSIÓN / Ed. Innovació i Desenvolupament Econòmic Actiu Torrent, SA (IDEA’T) / 82 pàg.

Es tracta d’una publicació de l’Ajuntament de Torrent que té com a objectiu fonamental ajudar en la captació d’inversors que porten les seues empreses i negocis al nostre terme municipal. Arreplega tot el que la nostra ciutat ofereix en este camp: parcs empresarials de gran potencial; proximitat a la capital; ubicació estratègica al costat d’importants infraestructures viàries; fàcil accés a mitjans de transport aeris, marítims i ferroviaris; un ampli ventall de serveis i infraestructures que faciliten el dia a dia de les empreses; capital humà amb les competències professionals necessàries per a respondre a les exigències d’un entorn empresarial dinàmic i global, i un Ajuntament al seu servei. La publicació ha comptat amb l’assessorament de l’empresa IDOM, especialitzada en este camp, i conté, a més de la informació detallada de cada capítol, una col·lecció de fotografies molt acurada, amb el resultat final d’un llibre potent i molt atractiu.

Número190 / Gener / Març 2015

VI PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT / Ana Coronado Gavilán / Ajuntament de Torrent / 104 pàg.

Amb motiu de la sisena edició en 2014 dels Premis Carta de Poblament de Torrent, amb els quals l’Ajuntament reconeix i impulsa l’exercici d’activitats culturals, educatives, científiques i socials que siguen rellevants en la nostra societat, s’ha publicat el tradicional llibre commemoratiu, en què les autoritats municipals expliquen el sentit d’esta iniciativa i es fa una semblança de les persones i entitats que han merescut el guardó en 2014: Premi Arts, Lletres i Esports: Calo Carratalá López (artista plàstic) i Pedro López Muñoz (futbolista). Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient: José Alfonso Antonino Daviu (professor universitari d’Enginyeria Elèctrica). Premi Societat i Concòrdia: Congregació de Religiosos Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (Amigonians). Premi Trajectòria Professional: Salvador Fernández Calabuig (empresari). La Delegació de Cultura organitza estos premis i és el departament responsable de proposar a l’Alcaldia els components del jurat. En esta sisena edició ha estat format per: José Ortí Soriano, José Hernández Yago, José Deusa García, Manuel Herreros “Champi”, Vicente Carratalá Deval, José Royo Martínez i Miguel Lluch Cerezo. L’acte de lliurament es va celebrar en la Torre el diumenge 30 de novembre. El llibre inclou, a més d’una biografia dels guardonats, una transcripció de la Carta de Poblament de Torrent, del 28 de novembre de 1248.

EL REG MIL·LENARI DEL BARRANC DE L’HORTETA / Coordinació: Xavier Salas / Ajuntament de Torrent / Plànol guia 58 x 40 cm.

L’Ajuntament ha patrocinat un estudi, amb la col·laboració dels historiadors Voro Císcar i Rafa Jordà; el director del Taller del Pantà, Paco Peiró; l’arquitecte Tirso José Ávila i l’arqueòleg Javier Máñez, sobre el patrimoni hidràulic de Torrent, que permet la realització d’una nova ruta que

33

s’afig a la Guia d’itineraris, a partir de l’antiga séquia general que unia el nucli urbà amb el Pantà, i que passava pels carrers de Ramón y Cajal o Gómez Ferrer, encara conegut per molts com el carrer de Vora Séquia. Este estudi ha establit quatre àrees de treball diferenciades: la restauració del Pantà de Torrent, treballs arqueològics, senyalització i difusió dels treballs realitzats i pla de millores. Alguns dels elements del patrimoni hidràulic del municipi en els quals s’ha treballat són: els Arquets de Baix, els Arquets de Dalt, la font de Manyes, la font del Clot de Bailon, la presa de Manyet i l’assut del Pantà.

A més de les actuacions sobre els elements arqueològics, també s’ha previst la millora de l’entorn a través de la realització de treballs mitjançant la creació d’una única senda que permet connectar tots els elements del patrimoni historicohidràulic. Està previst el desenvolupament d’una aplicació mòbil per a seguir la informació del recorregut. D’esta ruta s’edità el passat mes de desembre un plànol guia amb textos en valencià, castellà i anglés, i una publicació, la presentació de la qual es va fer al gener, amb els continguts de l’estudi.

QUADERNS DE PATRIMONI / Tomás Roselló Jaunzarás / Diari LEVANTEEMV / Treballs setmanals / quinzenals de 1 / 2 pàg. en la secció de l’Horta.

El diari LEVANTE-EMV ha publicat en 2014 –seguint la línia iniciada en 2013– una sèrie d’articles en la secció “Quaderns de Patrimoni” en l’edició de l’Horta, que signa el torrentí Tomás Roselló, amb els següents títols: “El legado de la histórica VOLTA, SA en l’Horta”. “El legado de Andreu Alfaro en l’Horta”. “Un icono de la modernidad” [El edificio de la Caja de Ahorros de Torrent]. “Un monumento para Torrent” [L’Hort de Trénor]. “Un siglo de ‘trencadís’ en l’Horta”. “Arquitectura industrial contemporánea y moderna [en l’Horta]”. “El legado de l’Horta que alberga el Museo Arqueológico Nacional”.

“L’antic convent de Rocafort”. “Una ciudad de vanguardia: Nova Porta Torrent” [Parc Central]. “Una ‘passejà’ pel patrimoni de Quart”.

“El regadiu històric de Picanya”. “El legado de Telefónica en l’Horta”. “Las casillas de peones camineros”. “El granero de Valencia” [Los Silos de Burjassot]. “La defensa histórica del patrimonio [en l’Horta]”. “20 años de investigación [en l’Horta]” [Premios y colecciones de historia local y comarcal]. “Monumentos de l’Horta” [20 años de monumentos restaurados, reformados impropiamente, en peligro y desaparecidos].

“La Yutera de Foios”. “El campanario de Manises”. “Una publicidad para siempre” [Paneles publicitarios y rótulos comerciales cerámicos en l’Horta]. “El legado neomudéjar en l’Horta”.

Tomás Roselló és arquitecte tècnic i màster en Conservació del Patrimoni Arquitectònic. A més, ha assistit a nombrosos seminaris impar-

34

cultura

tits per experts en restauració tant en l’àmbit estatal com d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica. Tota esta formació li ha permés convertirse en investigador principalment sobre l’arquitectura valenciana de finals del segle XIX fins a l’actualitat. Dins de la seua faceta investigadora ha realitzat didiversos treballs sobre patrimoni arquitectònic d’Osca, València, Alaquàs i Torrent, entre els quals destaca Estudi dels sistemes constructius i danys d’una casa de poble a Torrent, guardonat l’any 2007 amb la First Martin Weaver Scholarship, de l’Association for Preservation Techology Internacional (EUA).

L’esperit d’un poble, de l’escriptor local José Manuel Almerich. Una obra en la qual s’arreplega una important col·lecció d’imatges i informació sobre els vint-i-cinc anys d’història d’esta festivitat tan arrelada en el municipi. Es conta, amb el rigor a què ens té acostumats J. M. Almerich, els inicis de la festa en 1987, l’evolució dels festejos, la història de cadascuna de les comparses i filades i dóna un conjunt de dades significatives de la realitat de la festa: nom de les filades i comparses, presidents de l’Associació d’Amics de les Festes de Moros i Cristians i de la Federació de Moros i Cristians, marxes mores i cristianes compostes per a les comparses i filades de Torrent, capitanies mores, capitanies cristianes, alferessies mores i alferessies cristianes. El disseny d’Eugenio Simó i les fotografies de José Luis Herráiz, José Manuel Almerich, Julián Garrido, Carlos Poveda, M. José Sena, Vicent Sanchis i Fidel Ponce, entre d’altres, no han fet altra cosa sinó afegir cotes més altes d’excel·lència a la publicació.

José Manuel Almerich Iborra (Torrent, 1963) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, escriptor i geògraf i autor d’una vintena de llibres dedicats al patrimoni cultural i natural de la Comunitat Valenciana.

UN MUSEU PER A LES ESCOLES CURS 2014-2015 / Adrià Besó Ros / Ed. Museu Horta Sud «Josep Ferrís March» / 16 pàg.

El Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís» ha editat una vegada més la Guia de servicis educatius, en esta ocasió per al curs 2014-2015, en la qual es detallen informacions sobre el Museu i les activitats que s’ofereixen al professorat i a l’alumnat dels pobles de la nostra comarca.

A més de tota la informació general i específica per als docents, podem trobar els programes concrets sobre tallers i activitats. Entre les visites dinamitzades estan: «La peça intrusa», «Els objectes conten...», «Un paisatge dins de casa», i entre els tallers didàctics permanents: el xocolate, jocs tradicionals, pesos i mesures tradicionals, elaboració de pa, instruments de canya, cucs de seda (temporal) i exposició del betlem tradicional, tots ells amb la seua il·lustració específica i amb dades sobre objectius, descripció, participants i duració. La teniu publicada en format PDF en: http://www.museuhortasud.com.

MOROS I CRISTIANS DE TORRENT. L’ESPERIT D’UN POBLE / J. M. Almerich Iborra / Ed. Federació de Moros i Cristians de Torrent / 120 pàg.

La festa de Moros i Cristians de Torrent ha celebrat el seu 25é aniversari, motiu de la publicació del llibre Moros i Cristians a Torrent.

MESTRES DE LA REPÚBLICA A L’HORTA SUD. IL·LUSIONS TRENCADES, VIDES PARTIDES / Wilson Ferrús Peris / Ed. Perifèric / Col·lecció «Monografies de l’Horta Sud», IDECO / 492 pàg.

Este llibre conté la investigació mereixedora del XIX Premi d’Investigació de l’Horta Sud 2012, que va convocar l’IDECO (Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud). S’hi analitza amb profunditat la cruenta repressió exercida contra el magisteri d’educació primària a l’Horta Sud per la dictadura franquista durant la postguerra, a través de processos de depuració, consells de guerra i contenciosos en els jutjats especials de Responsabilitats Polítiques o de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Una porgada ideològica que a l’Horta Sud va afectar 114 mestres. El treball també inclou els 14 mestres nacionals de l’Horta Sud depurats per la República durant la Guerra Civil.

Les principals fonts d’investigació utilitzades per Ferrús han estat els expedients de depuració depositats en nombrosos arxius de l’Estat, principalment l’Arxiu General de l’Administració del Ministeri d’Educació i Cultura, així com arxius municipals, butlletins oficials tant de la República com del franquisme i entrevistes personals realitzades a familiars i amics d’aquells mestres.

El professor catarrogí Wilson Ferrús, a més d’endinsar-se en el fosc entramat juridicoadministratiu d’aquella violència institucional, narra la història personal de 33 d’aquells 114 mestres

represaliats. És la història de la vida de 33 mestres que recull en l’emotiu capítol “El magisteri reprimit. Una aproximació a la persona”, dels quals ha estat possible reconstruir la seua biografia per mitjà de documentació d’arxius i de testimonis orals facilitats per familiars i amics.

Per altra banda, l’autor s’ha centrat a fixar la realitat escolar dels 20 pobles de l’Horta Sud entre 1931 i 1939, tant pel que fa a les escoles públiques com privades.

LLUITANT CONTRA L’OBLIT / Laura Ballester Beneyto / Ed. Sembra Llibres / 240 pàg.

El llibre conté una anàlisi periodística sobre l’accident del metro de València de 2006, en què varen morir 43 persones i 47 més van quedar ferides. L’obra és de la periodista Laura Ballester, del diari Levante, una de les professionals que des de fa huit anys han seguit tots els fets relacionats amb la tragèdia. Va ser guardonada recentment amb el premi Cartelera Turia, precisament per la investigació i la difusió del cas. La reobertura de les investigacions judicials i el nou suport ciutadà a les concentracions, sobretot arran del programa de televisió Salvados, han tornat a posar el focus mediàtic damunt la lluita del col·lectiu de víctimes del metro, que demana respostes i l’assumpció de responsabilitats. El llibre conté textos de la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, Beatriz Garrote, i del periodista Jordi Évole, responsable de l’especial «Los olvidados» del programa Salvados, de la Sexta Televisión. Laura Ballester va estudiar Periodisme al CEU San Pablo de València i porta 15 anys en la redacció del diari Levante. Anteriorment havia treballat en Silla Televisió i El Punt.

NIÑOS DE LA GUERRA. SOLIDARIDAD URUGUAYA CON LA REPÚBLICA ESPAÑOLA, 1936-1939 / Carlos Zubillaga / Ed. Linardi & Risso.

Montevideo / 156 pàg.

La Guerra Civil Espanyola va commoure fortament la societat uruguaiana, no solament

Número190 / Gener / Març 2015

cultura pel pes que la immigració peninsular tenia en el seu tramat demogràfic, sinó per la sintonia ideològica d’amplis sectors de l’opinió pública amb les polítiques transformadores que la República Espanyola estava assajant. La intervenció dels règims nazi-feixistes europeus en la dilucidació de la contesa (en tant que sostenidors inocultables de l’alçament militar de juliol de 1936), va generar una allau de solidaritat amb la nació agredida, per la qual van discórrer gents de molt diversa adscripció política, prèviament coincidents en l’oposició al règim instaurat per Gabriel Terra a partir de 1933.

Les expressions d’aquella solidaritat van adquirir diferents formes. Esta obra estudia la que va comprometre activament un grup d’uruguaians de provada militància democràtica en el servei possible a les víctimes més febles de la situació bèl·lica peninsular: els xiquets.

La creació del Comité Nacional pro Casas para Niños a Espanya va donar forma institucional a la tasca d’assistència a la infantesa evacuada de les zones de combat, mitjançant l’apadrinament d’una Colònia Escolar a Torrent que es va denominar Casa de la Democràcia Uruguaiana.

Els vívids textos epistolars que van permetre la comunicació dels xiquets allí acollits amb els membres uruguaians del Comité constitueixen, en alguns moments, un dur testimoniatge del clima bèl·lic que van haver de suportar.

D’altra banda, els dibuixos d’aquells xiquets de la guerra, traduint temors i expectatives, sumen expressivitat i emoció al relat històric d’esta xicoteta/gran contribució uruguaiana a l’esforç de guerra antifeixista a Espanya. Esta publicació ens porta a la memòria la de Cristina Escrivà Moscardó, De las negras bombas a las doradas naranjas, d’Edicions L’Eixam (2011) –que també vam incloure en este resum anual–, i tracta igualment de les colònies escolars de l’època de la Guerra Civil, i particularment de la Casa de la Democràcia Uruguaiana de Torrent.

tines i fins i tot els del Club del Minusvàlid o el del Polígon Mas del Jutge. A més de les dades bàsiques de cada llibret (falla o entitat editora, any, impressió, nombre de pàgines, dimensions, depòsit legal, etc.), s’inclouen les imatges de portada d’una part de les publicacions catalogades.

35

obres, podem llegir textos al voltant de l’artista de l’alcaldessa, Amparo Folgado; del regidor de Cultura, Modesto Muñoz; del mateix Vicent Pallardó Camps, i d’un altre artista torrentí de referència: Calo Carratalá. Vicente Pallardó Camps va nàixer en 1947 a Torrent. Entre 1962 i 1967 realitza els estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València i obté el títol de professor de Dibuix que convalida pel de llicenciat en l’any 1983. És un artista que treballa amb pedra, marbre, ferro, fusta, ceràmica, fang o qualsevol altre material que li permeta traslladar a la matèria la seua personal forma de veure l’art. A més de les seues nombroses exposicions, cal destacar les seues obres en llocs públics com ara Picanya (El Llaurador, Solidaritat, Créixer junts millor), Alcàsser (Monument a les Xiquetes d’Alcàsser), Borriana (Niña), Alqueria de la Comtessa, Beneixida, Torrent, etc.

HERMANDAD DEL DIVINO COSTADO DE CRISTO 25 ANIVERSARIO / M. Carmen Carpio Gutiérrez i Magda Puig López / Ed. Germandat del Diví Costat de Crist / Patrocina: Diputació de València / 173 pàg.

Tracta de l’origen (any 1989) i la trajectòria d’esta germandat, que ha comptat amb el patrocini de la Diputació de València. Hi ha comentaris introductoris de l’arquebisbe de València, Carlos Osoro; del rector Agustín Alcayde Pardo; de la consellera d’Educació, M. José Català; del president de la Diputació, Alfonso Rus Terol; de l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado Tonda, i del president de la Germandat, José Ortí Martínez. Tot seguit s’analitzen aspectes de la fundació i presentació de la germandat, l’hàbit, el banderí, el pas, els trasllats, la banda de cornetes i tambors, els presidents, les reines, exposicions provincials, les diferents activitats, els germans majors i persones destacades de l’entitat. Un anecdotari i una galeria fotogràfica completen el llibre, un dels projectes que es van desenvolupar per a la celebració dels 25 anys d’esta germandat.

EL ÉXITO DE UN FRACASO / Carlos E. Bessini / Ed. Diputació de València / 62 pàg.

La publicació d’este libre ha coincidit amb la celebració del 30 aniversari de la creació de l’Associació de Veïns Camí La Nòria, que va meréixer també l’edició d’un vídeo commemoratiu. Carlos Bessini, veí d’este barri en la seua infància i adolescència, és llicenciat en Filologia i ha participat en nombroses iniciatives de caràcter cultural i social a la nostra població. Per a esta edició l’autor ha comptat amb la col·laboració de: Diputació de València, Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, Ajuntament de Torrent i Caixa Rural de Torrent.

LXXXV ANYS DE LLIBRETS DE FALLA TORRENTINS (1928-2013). CATÀLEG BIBLIOGRÀFIC / Aitor Sánchez Collado / Ed. Ajuntament de Torrent / 144 pàg.

Esta publicació es va editar amb motiu de l’exposició del mateix nom a l’EMAT, comissariada per José Ramón Sanchis Alfonso, Salvador Císcar Juan i Aitor Sánchez Collado, els quals signen els següents treballs: “Els pallassos, un precedent de les falles torrentines”, “La falla del carrer Cambrils de 1928 i Miquel Mora Muñoz”, “Les falles de Torrent a través de la premsa històrica”, i “Història i evolució dels llibrets de falla a Torrent”. En el catàleg es presenten les fitxes dels llibrets que es coneixen des de 1928, relacionant en primer lloc els de la Juta Local Fallera, els de cadascuna de les 28 falles torren-

Número190 / Gener / Març 2015

CATÀLEG EXPOSICIÓ “L’EXRESSIÓ DEL SENTITS”. VICENT PALLARDÓ CAMPS / Textos de Vicent Pallardó i Calo Carratalá / Disseny gràfic: Eugenio Simó / 72 pàg.

IX CONCURS DE FOTOGRAFIA TORRENTJOVE / Coordinació: Irineo Sanz Molero / Edita: Ajuntament de Torrent / 51 pàg.

L’EMAT (Espai Metropolità d’Art de Torrent) va acollir al juny de 2014 l’exposició “L’expressió dels sentits”, de l’escultor torrentí Vicent Pallardó Camps, i es va editar un catàleg commemoratiu, en el qual, a més de la reproducció fotogràfica d’una cinquantena de les seues

El llibret catàleg d’esta activitat anual inclou 51 treballs entre guanyadors i finalistes del Concurs de Fotografia que ha organitzat el Centre d’Informació Juvenil. Es van presentar un total de 491 fotografies d’uns 250 participants, de les quals se’n van seleccionar 55, que s’exposaren

36

cultura

a l’Espai al març de 2014. El Premi Paisatge fou per a Javier García Pardo per «No esperamos a nadie»; el Premi Torrent per a Aroha López Gorrito per «L’estació»; el Premi Tema Lliure: Carlos Orteu Falces per «Tan lejos, tan cerca»; el Premi Col·lecció: Luismi Romero Carrasco per «Excursión invernal I, II, III»; el Premi Autor Local: Borja Gómez Llobregat per «Subsuelo 1, 2, 3», i el Premi Fotografia amb Mòbil: Enrique Escandell Montero per «Volver».

Es publiquen 35 de les obres d’este torrentí d’adopció, que formaren part de l’exposició anomenada “La calle del destino”, muntada a l’Espai el passat mes de novembre. Martínez Buades es va llicenciar en la Facultat de Belles Arts Sant Carles de València i ha protagonitzat nombroses exposicions individuals, entre elles “Desde las profundidades hacia la visión” (El Tintero, València), “Palabras en construcción” (Rest. Camiri, València) o “Palabras y ciudad” (Llibreria El Dr. Sax, València), totes tres en 2014. Ha estat finalista o ha rebut mencions en diferents certàmens com ara Premi Pintura Fundació Mainel, Mostra Creació Jove de l’Horta, Certamen Internacional de Pintura de Torremolinos i Beca de la Fundació Rodríguez Acosta, de Granada.

LLIBRETS DE FALLA TERCER CONCURS CÒMICS TORRENTJOVE / Coordinació: Irineo Sanz Molero / Edita: Ajuntament de Torrent / 55 pàg.

Esta publicació mostra els treballs guanyadors del III Concurs de Còmics TorrentJove, convocat pel Centre d’Informació Juvenil de Torrent.

Els treballs seleccionats mostren el talent dels joves artistes participants en alguna de les dos modalitats del concurs: tema lliure i relats sobre situacions de l’oci juvenil a través d’accions saludables. Premiats: Modalitat Oci Saludable: “Fiesta de disfraces” (Andrea Lucio Sotelo). Modalitat lliure, major de 20 anys: “My hand” (Antonio Segura Donat): Modalitat lliure, fins a 20 anys: “Fermes” (Núria Tamarit Castro); Menció Especial al més jove: “La mala cabeza de Juan” (Roberto Taberner Moncholí). També es reprodueixen els treballs finalistes següents: “Gilbert & Marion” (Samuel Guerrero Gómez); “Autodestrucción” (Mª del Mar Martínez i Luis Llácer); “¡Papá, yo quiero zé torero!” (Tomeu Riera Amengual); “Nuevos hábitos” (Alejandro Espert Doménech); “Destino inquebrantable” (Sonia Sanxisto i Daniel Egea); “Chari” (José S. Barroso Gil); “Diana” (Cristina Martos Vela); “Sólo un sueño” (Óscar Motos Gallego); “Todo el tiempo del mundo” (Fernando A. Cabezas Martínez) i “Seguir adelante” (María Muñoz Díaz).

CATÀLEG EXPOSICIÓ “LA CALLE DEL DESTINO” / Ramón Martínez Buades / Ed. Ajuntament de Torrent / Coordinació: Irineo Sanz Molero / 46 pàg.

LLIBRET FALLA RAMÓN Y CAJAL 2014 / Investigació: Salvador Ciscar i Juan / Coordinació: Joaquim Requena / Ed. Falla Ramón y Cajal / 468 pàg.

Joaquín Requena Piles, coordinador de la publicació, signa a més l’article titulat “Hi continua havent censura en les falles?”, que amb el treball sobre la fallera més major de Torrent, Pepica Piles i Mora complementa l’estudi central del llibret, de Salvador Ciscar i Juan, sobre “Anotacions i marques de censura en els esbossos de falles (18881971)”, una important aportació a esta temàtica ja tractada anteriorment per, entre altres, Enric Soler i Godes, Antonio Ariño Villaroya o Gil-Manuel Hernández. Prop de 2.000 esbossos de diferents arxius s’han hagut de consultar per tal de confeccionar este catàleg sobre marques i anotacions que al llarg de la història han anat estampant els censors, fitxes il·lustrades amb imatges en què es poden veure les correccions concretes que es demanaven. Completa la publicació el «Racó Infantil», amb els textos de José Fernando Andreu Mora. El llibret va meréixer el Premi Soler i Godes al Millor Article d’un llibret de l’Horta i el 8é premi de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport; a més, la Junta Local Fallera de Torrent li va atorgar el 1r premi al Millor Llibret, premi a la Millor Portada (de José Luis Campillo), premi al Millor Article d’Investigació i premi al Millor Contingut Infantil.

LLIBRET FALLA SANT VALERIÀ 2014 / Aitor Sánchez Collado / 166 pàg.

Aitor Sánchez Collado publica el treball “L’Hort de Trénor: anàlisi històrica, botànica, arquitectònica i social d’una icona de Torrent”, en què narra els seus orígens franciscans, el pas a les mans privades de la burgesia valenciana i la seua posterior reivindicació social perquè fóra convertit en parc municipal pel seu gran valor artístic i ecològic. Podem llegir els següents articles: “Història d’una terra: De l’hort franciscà al paradís de la burgesia valenciana”, “Els Trénor arriben a Torrent. L’hort com a regal de noces”, “Les visites de Leopoldo Trénor a l’hort”, “L’Hort de Trénor a la premsa (1899-2014)”, “Lluita ciutadana: El Parc de Trénor per a Torrent” (tots cinc d’Aitor Sánchez Collado), “L’Hort de Trénor al servei de la guerra” (Salvador Ciscar Juan i Aitor Sánchez Collado), “El dia a dia de la casa dels Gómez Trénor” (Maribel Romero, del personal de servei de la família), entrevista “La coordinadora des de dins” a Toni Carretero, membre de la Coordinadora pro Titularitat Pública de l’Hort de Trénor; “L’arquitectura de l’Hort de Trénor de Torrent” (Tomás Roselló Jaunzarás), i “El paradís a la volta del cantó” (Andrés Carrillero Trujillo). La portada és obra del dissenyador torrentí Eugenio Simó i fou nominada a la millor portada del Premi Ortifus de la Plataforma Lletres Falleres. Este llibret va obtindre el segon premi del concurs de la Junta Local Fallera.

LLIBRET FALLA SANT ROC 2014 / Emilio J. García / Il·lustracions: Calo Carratalá / 145 pàg.

El llibret tracta en el seu estudi central les anècdotes del món faller amb els següents articles: “Polèmiques falles torrentines... boniques i fines! (Aitor Sánchez Collado), “Apunts per a un anecdotari faller” (Javier Mozas, Associació d’Estudis Fallers), “Una història de borratxos” (Pedro Manchón, periodista i president de la JLF de Benicarló), “Anècdotes falleres culleranes” (Juan Gabriel Figueres i Hernández, Falla El Canet de Cullera), “Titaniquet, de la platja al foc” (Rafa Tortosa, Falla Juan Ramón Jiménez

Número190 / Gener / Març 2015

cultura de Xàtiva) i “Coses de Sant Roc” (Laura Gómez i Pedrós, Falla Sant Roc de Torrent). També hi ha el treball titulat “Fallers brillants”, de José Serer i Sena, de la Falla Sant Roc de Torrent, amb notes biogràfiques de Rosa Esquivel, Alicia Calabuig Conejeros i Josefina SenaVillarroya. La publicació fou guardonada amb el tercer premi del concurs convocat per la Junta Local Fallera de Torrent.

LLIBRET FALLA AVINGUDA 2014 / Coordinació: Noelia Maroto i Esteve i Ana Royo i García / 64 + 60 pàg.

La Falla Avinguda s’incorpora al conjunt de les falles de Torrent que volen incloure en el seu llibret treballs de caire històric, cultural i/o social, a més dels continguts habituals sobre l’explicació de la falla, fotografies, programa d’actes, etc. El treball titulat “Benvingut, míster botillero” està integrat per tres parts: la primera, de Silvia Soria i Cases i Alejandro García Martínez; la segona titulada “El poble dels xocolaters”, de José Maroto Yago; i la tercera, amb un treball de Paqui Fuentes López sobre la gastronomia de Sant Blai (rossejat i dolços), “Cuina tradicional versus cuina d’autor”, de Gemma Puchades Villarreal, “Gastronomia raonable”, d’Enrique Romero Martí i “La cançó de Sangonera”, de Miguel Gascón Rocha. En les pàgines de la secció infantil podem veure “La falla a més és cultura” (Mª José Almerich López), “Infantils” (Mario Gual del Olmo), “Ikastoles falleres” (Ferran Martínez Gómez) i “Trons i esclafits” (Miguel Ángel Gascón Rocha).

ALTRES PUBLICACIONS D’AUTORS TORRENTINS

ANTONI PORCAR I CANDEL (1904-1947). EL MESTRE QUE VA DONAR LA PARAULA ALS INFANTS / Francesca Vidal i Bellés / Ed. Universitat Jaume I / 209 pàg.

El llibre explica la història d’Antoni Porcar, que

Número190 / Gener / Març 2015

va ser precursor, a primeries del segle XX, en la introducció de les idees de renovació pedagògica que arribaven d’Europa. El contacte amb els mestres freinetistes del grup Batec de Lleida (1930-1933) li va comportar un dels mestratges més influents en la seua vocació educadora. Com deia el seu amic Soler i Godes i també els seus alumnes, era un mestre d’escola de cap a peus, d’ofici i també de vocació. L’edició ha estat possible gràcies al suport de la Càtedra Enric Soler i Godes, creada per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, la Diputació, la Universitat Jaume I i i els hereus del mestre, amb la finalitat de retre-li homenatge i, a més a més, establir una aportació viva del nostre país a la història de la pedagogia i de la pràctica escolar, de manera que el seu llegat servisca de suport per a la realització d’estudis i investigacions.

L’autora, veïna de Torrent, és llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València, mestra diplomada en Ciències Humanes i Educació Infantil i especialista en Audició i Llenguatge i Pedagogia Terapèutica. Des dels anys 80 és membre del MCEP-PV (Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del País Valencià). Ha treballat en diferents nivells educatius com Infantil, Primària, Secundària, SPEs i actualment, des de fa tretze anys, és professora d’ensenyament secundari postobligatori de Formació Professional en l’especialitat d’Intervenció Sociocomunitària.

D’UN TEMPS... CRÓNICA DE UN TIEMPO / Pasqual Moreno Torregrossa / L’Eixam Edicions / 192 pàg.

Esta obra del torrentí Pasqual Moreno Torregrossa s’ocupa del relat del període comprés entre 1971 i 1978, i posa l’èmfasi en aquells anys decisius de 1973 a 1976 en què l’autor contempla des de França els estertors del franquisme, als quals contribueix en la mesura que pot en la seua condició d’exiliat i dirigent del FRAP (Front Revolucionari, Antifeixista i Patriòtic). Parla sobretot de les aventures, iniciatives, supervivència material i mobilitzacions dels demòcrates de diferent encuny asilats forçosos en el país veí, però pendents del seu amb tots els sentits.

La febril activitat política que l’autor desplega li permet i l’obliga a establir contactes i relacions amb personatges de diferent tarannà i calat polític. Són notables els que manté amb exiliats i vells republicans, perdedors de la Guerra Civil amb les seues històries i drames personals al coll. Álvarez del Vayo, president del FRAP; Fernando Valera, últim president del Govern de la República; el professor Agustín García Calvo, però tam-

37

bé María Casares i nombrosos intel·lectuals de primeríssima fila de França. El llibre no se cenyeix exclusivament al trànsit per l’exili. També aflora la dècada dels 70 i els seus anys previs, quan al País Valencià emergia una nova oposició com era Nova Germania, el PSV i el primer PSPV. Pasqual Moreno és doctor en Enginyeria Agrònoma i doctor en Ciències Econòmiques. Ha treballat en diversos sectors, i en l’última etapa com a professor universitari i consultor internacional en temes agraris. Actualment és coordinador de la Càtedra Tierra Ciudadana-FPH de la Universitt Politècnica de València i membre del Comité promotor de la Universitat Internacional Tierra Ciudadana (UITC).

LA VOZ DEL ÁRBOL / Vicente Muñoz Puelles / Ed. Anaya Infantil i Juvenil / 128 pàg.

L’escriptor valencià i veí de Torrent, Vicente Muñoz Puelles, va resultar guanyador de l’XI edició del Premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil amb La voz del árbol, i és la segona vegada que obté este premi, després de guanyar-lo en 2004 amb El arca y yo. L’autor descriu així la seua novel·la: «En La voz del árbol s’ajunten alguns dels temes que més m’interessen: la infància, la natura i els llibres. Crec que els xiquets necessiten la naturalesa, perquè són part d’ella i no haurien d’abandonar-la mai. Quant als llibres, pense el que deia Graham Greene: que solament durant la infància els llibres poden exercir en nosaltres una influència realment profunda, perquè ens ajuden a entendre el món al mateix temps que creixem, i també ens serveixen com a textos d’endevinació que ens parlen del futur i ens descobreixen com podem arribar a ser».

Vicente Muñoz Puelles es dedica des de molt jove a la literatura. Ha publicat dèsset novel·les per a adults, una de les quals, Sombras paralelas (1989), va ser portada al cinema en 1995. És també autor de dos llibres de relats, Manzanas (Tratado de Pomofilia, 2002) i El último sueño del jíbaro y otras fantasmagorías (2003). Entre els seus premis destaquen La Sonrisa Vertical per Anacaona (1980), el Premi Azorín per La empreratriz Eugenia en Zululandia (1993) i l’Alfons el Magnànim de narrativa per Las desventuras de un escritor en provincias (2002). En 1999 va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil amb Óscar y el león de Correos. En 2005, amb La perrona, va obtindre el Primer Premi Llibreters d’Astúries.

38

cultura

PRESÈNCIES / Berna Blanch / Ed. Tabarca Llibres, SL / 135 pàg.

Esta novel·la està ambientada en carrers i llocs emblemàtics de la ciutat de Torrent.

Conta la història d’Eva, que una nit d’estiu proposa als seus amics Roser, Lluís i Jaume fer una sessió d’espiritisme. En els dies següents viuran un seguit de situacions insòlites que els faran dubtar del seu raciocini i de les seues conviccions sobre l’existència d’esperits i fenòmens sobrenaturals. ¿Hi caben curanders, aparicions, somnis fantàstics i espectres en el món d’Internet i les noves tecnologies? La por, els dubtes, l’amistat i l’amor es barrejaran amb intensitat en un mes de juliol inoblidable per als protagonistes. Berna Blanch va nàixer fa quaranta-sis anys a Catarroja i viu a Torrent.

Va ser fundador del Cercle Poètic Argila de l’Aire. Fruit d’este treball, i juntament amb Ana Pastor, edità durant sis anys la revista de creació Diàfora. Dins de l’àmbit poètic ha guanyat, entre altres, els premis literaris Ciutat de Torrent, el Joan Perucho, el Benvingut Oliver o l’Ibn Jafadja Ciutat d’Alzira.

Els últims llibres publicats són: Incorpòria, Espiga, Pol·len i De la transparència. Amb Apunts d’altres mons, novel·la de gènere fantàstic, va guanyar el premi de narrativa Vila de Puçol.

FUTURO PERFECTO / Alejandro Lorente Alonso / Ed. Brúfol / 154 pàg.

Una narració de plaers quotidians, records vius i misteris familiars potser sobredimensionats pel pas del temps. El viatge a través del temps no ho és perquè la narració avança i retrocedisca, que també, sinó pels records dels protagonistes, cinèfils, melòmans, bibliòfils, que fan un repàs als últims 40 o 50 anys de la nostra història recent.

Este és el segon llibre d’Alejandro Lorente publicat per Brúfol; anteriorment va ser

finalista dels Premis de la Crítica Valenciana amb el seu poemari Imágenes falsas, publicat aleshores per Edicions RiE. Alejandro Lorente és professor de l’IES La Marxadella, ha publicat anteriorment el ja esmentat Imágenes falsas (poesia), Iconos, Origen futuro, el poemari Escucha i, d’imminent aparició, Historia del rock y medio (assaig). A més de la seua faceta de docent i escriptor desenvolupa altres activitats de caràcter artístic i creatiu, gràcies a la seua formació en diferents disciplines com ara la llicenciatura en Filologia Hispànica-Anglés i llicenciatura en Art Dramàtic, amb una sèrie complementària de cursos d’especialització. Tot això li ha permés entrar en el camp de la interpretació com a actor de teatre, cinema i TV, o en el de la producció de curtmetratges.

ESCUCHA / Alejandro Lorente Alonso / Ed. Brúfol / 162 pàg.

Este mateix professor de l’IES La Marxadella va publicar també el poemari Escucha, que està dividit en dues parts: “El cuaderno verde” i “Escucha”. La primera és una pintura de quatre colors: verd, groc, blanc i roig.

La segona ens diu que cos, ment i esperit formen un tot. Escucha és un llibre de poemes intens, original. Breus poemes en els quals ens sorprén la percepció del món.

“Poesia contundent, senzilla, però alhora elaborada”, ens diu l’editor José Luis Doñate. El llibre aparentment sembla una “tempesta d’idees”, sobretot en la primera part.

Aparentment, perquè no hi ha dubte que hi ha treball de poeta, orfebreria de paraules i versos. També, en Escucha es nota la potència de l’aforisme, perquè hi ha poemes que ho són. El poder de la sentència. I del misteri. El llibre comença amb el misteri de no saber-se ben bé qui és. Però avança guanyant seguretats. Certeses per a acceptar el món i acceptar-se. Potser exigim tant a la vida que eixa exigència ens porta a la insatisfacció. Però quan s’accepta que el que és és i s’abandona la set, arriba l’alliberament.

No desitjar. Acceptar i viure les coses quotidianes. Descobrint la bellesa de l’habitual.

Un poc o molt de religió o saviesa oriental escoltem en “Escucha”, on no hi ha ocellets que piulen ni dies eternament assolellats com pregona el coach càndid. Hi ha realitat.

Realitat bella, però acceptada.

TEMPESTAD EN BALTIMORE / Yolanda París Tudela / Ediciones Contrabando / 168 pàg. És la vida una petita tempestat en un got d’aigua? O poden les ones arrossegar-nos fins a platges desconegudes? La protagonista i narradora d’esta història –una dona de 36 anys perduda enmig de l’onatge de la vida i amb els nervis desfets– cerca els estímuls necessaris per a no enfonsar-se, eixir a la superfície i continuar la seua navegació. Però cada dia és un pou d’incertesa, i el vaivé de la vida mai cessa. Esperances i il·lusions conviuen a cada moment amb decepcions i fracassos.

Malgrat els contratemps, ella no es rendeix.

Té un somni al qual no vol renunciar: escriure i ser feliç. I quan tot va malament i anuncia tempesta, té un salvavides al qual agarrar-se: el gran mite de Baltimore, el millor nadador de la història, l’increïble Michael Phelps, l’home que més medalles d’or ha guanyat en les Olimpíades, el nadador incansable que va demostrar a tots que els somnis es poden complir.

Yolanda París, vinculada a la nostra ciutat, és llicenciada en Dret per la Universitat de València, va treballar durant set anys per a l’organització SOS Racisme. En els últims anys ha centrat la seua activitat en la producció literària, fent cursos de poesia i escrivint, sobretot, relats curts i alguna novel·la, treball que li ha reportat alguns premis, com el Francisco Bru de l’Ajuntament de Canals i el primer premi del Certamen de Narrativa per a Dones a la Comunitat Valenciana.

LA MAR EN VERS / M. Carmen Ribelles / Edicions 96 / Col·lecció «Bressol de lletres» / Il·lustracions: Eugenio Simó / 32 pàg.

La mestra jubilada M. Carmen Ribelles ha escrit el llibre de poesia infantil La mar en vers,que ha comptat amb la col·laboració d’Eugenio Simó en les il·lustracions. Nadant entre els poemes del llibre ens embarcarem en una aventura marina i junts descobrirem un sorprenent món ple de vida: colors, aromes, misteris, tresors... Els versos d’esta obra són curts i, si es llegeixen en

Número190 / Gener / Març 2015

cultura veu alta, es comprova que el seu ritme podria imitar les ones de la mar. Carmen Ribelles, nascuda a Novelda i torrentina d’adopció, ha escrit anteriorment altres contes infantils. Va estudiar Magisteri i Pedagogia, i a més de les seues classes ha dedicat molt de temps a la poesia, amb tallers, recitals, xarrades, etc. Des que va publicar este poemari infantil ha participat en nombroses activitats de presentació del llibre i en sessions d’animació lectora per a l’alumnat de centres educatius.

La poesia ha acompanyat Antonio Jamás des de sempre, des de l’adolescència en diverses pàgines que el van ajudar a perfeccionar el seu ofici, i més del timó en la nau d’una banda de rock, vehicle perfecte per a un poeta maleït en l’era del rock and roll i les paraules acomodades entre rasguejos de guitarres.

Gótica Bohemia està dividit en quatre capítols: “Desde tiempos de Eva”, “Balas en tu corazón”, “Las 8 oraciones” i “El ángel y el poeta”. Esta col·lecció de textos ens mostra les obsessions personals d’Antonio Jamás, tant de batalles personals com de la visió del món des del seu particular prisma, el món del poeta, les dones i tot eixe univers bohemi, però amb la lucidesa dels ulls recentment oberts al matí en un dia clar, o en una nit llarga. El llibre, presentat al novembre en l’Espai, és el segon després de la seua estrena amb Balas en tu corazón, de 2005. En el 2014 ha publicat també el CD Desierto interior, un projecte en solitari després de la discografia editada amb el grup Mar.

LA SEÑAL DE JUDAS / Carlos Reyes / Ed. Edisi / 540 pàg.

En este llibre es conta que per la mort del seu amic i famós periodista, Roger Sunderland, Noa Campbell –periodista i psicòloga– es veu obligada a iniciar una recerca que introduirà a ella i al famós criminòleg Peter Becks en una espiral de misteri i camins sense resoldre buscant una veritat que sembla amagar-se enmig d’una estranya conspiració. Al mateix temps, un temible assassí anirà darrere dels seus passos tractant d’acabar amb les seues vides i soterrar definitivament un secret de més de cinquanta anys. El món sembla tornar a regirar-se des de les seues entranyes com ho fera temps arrere.

En La señal de Judas, Carlos Reyes ens condueix entre secrets i teories de tres dels esdeveniments més rellevants de la nostra última era: 11-S, l’assassinat de JFK i l’arribada de l’home a la Lluna. Una trama que ens mostrarà el costat fosc de cadascun dels successos que ens van marcar com a societat. Carlos Reyes (Torrent, 1983) es va criar i va créixer a la nostra ciutat.

Des de molt xicotet mostrà una gran imaginació. La seua iniciació a la lectura va nàixer en els trajectes en metro que realitzava per a acudir a classe en la seua època d’estudiant d’Administració. La seua passió per la història antiga i la curiositat per les societats secretes el van portar a investigar i documentar-se. Les seues obres anteiors són En la sombra i La herencia perdida.

GÓTICA BOHEMIA / Antonio Jamás / Ed. Germania / 106 pàg.

Número190 / Gener / Març 2015

UN ATRACO MUY DEPORTIVO / Jesús Cortés / Il·lustracions: Oriol Malet / Ed. Algar / Col·lecció «Los 4 Sherlocks» / 96 pàg.

En este llibre, recomanat per a edats d’entre 9 i 12 anys, es conta la història de Fran, Gomo, Mati i Wen, que practiquen esports per diversió i, a més, els encanta devorar els llibres del detectiu Sherlock Holmes. La recaptació robada en un torneig benèfic de futbol els enfrontarà al seu primer cas com a detectius. Encara no ho saben, però és qüestió de temps que demostren els seus coneixements en l’art de la deducció i es convertisquen en els 4 Sherlocks! Però la semifinal del torneig ja està en joc, i tenen molt poc de temps per a resoldre el cas! Jesús Cortés Zarzoso, el seu autor, va nàixer a Torrent l’any 1962. Va cursar estudis fins al BUP. Més tard s’especialitzà en la correcció i la traducció de textos, de tal manera que actualment treballa en este camp. Juntament amb esta dedicació professional, Jesús Cortés també conrea la literatura. Concretament, és autor de diverses obres narratives de temàtica infantil (com ara Àlex i Cia, detectius, 1997) i juvenil (Plom, més que plom, 1993; o la guardonada amb el Premi Bancaixa No em pots dir adéu, 1998). Pel que fa al seu vessant de traductor, ha publicat les obres Pena de mort (1997), original de Víctor Hugo, i La princesa de Babilònia (1998) de Voltaire. En total té publicades catorze obres, la majoria en l’editorial Bromera.

39

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE TORRENT

MÜNCHEN / Josep Lluís Roig Sala / Ed. Tabarca Llibres / Obra guanyadora del 13é Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent / 155 pàg.

Quin misteri pot ser tan antic i tan fort com a per ser guardat i allunyar de la gent des de sempre? És possible que tots el que s’involucren en la seua investigació acaben desapareixent? És esta desaparició voluntària o no? Estàs disposat a posar-te en perill? Josep Lluis Roig (Oliva, la Safor, 1967) té publicats deu llibres de poesia amb premis com el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre, una novel·la, cinc obres de teatre i una narració juvenil. Esta és la seua primera novel·la per a joves.

MÀSCARES TRENCADES / Santiago Forné / Ed. Tabarca Llibres / Obra finalista del 13é Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent / 111 pàg.

Màscares trencades és un relat inquietant sobre la identitat difusa i variable de dos adolescents (Àngels i Maria) que senten que la seua personalitat els és canviada i fins i tot robada. Una història de vampirisme psicològic en què no és fàcil dilucidar qui és la presa i qui la fera. El llibre inclou una guia de lectura de Júlia Grivé, que escriu: “Les narracions literàries pretenen emocionar, transmetre sensacions, mostrar-nos diverses visions del món i convidar-nos a la reflexió. Al llarg del recorregut, intentarem analitzar aquests aspectes de la novel·la i facilitar el seu descobriment”. Santiago Forné (Castelló, 1959) és llicenciat en Filologia i professor d’adults.

Ha publicat les novel·les La dona infìdel, L’últim estiu abans de Chicago, Conta’m la veritat sobre l’amor i L’últim linx.

40

cultura

PUBLICACIONS AUDIOVISUALS

ENCARA / Antoni Prats / Ed. Tabarca Llibres / Obra guanyadora del 6é Premi de Poesia Ciutat de Torrent / 63 pàg.

Josep Antoni Prats i Gràcia (Sueca, 1946) és llicenciat en Filosofia i doctor en Filologia.

Ha exercit la docència a Pego i Dénia, ciutat on resideix, i ha estat a la Marina Alta on ha desenvolupat principalment la seua activitat cultural, sobretot per mitjà de l’Institut d’Estudis Comarcals i com a director de la revista de literatura L’Aiguadolç. Dels deu llibres de poemes d’Antoni Prats publicats, els dos títols darrers son L’esfinx i La joia.

A més, la seua obra poètica forma part, entre altres, de les antologies Poetes del sud i Iberia polyglotta, i ha aplegat una part representativa dels seus poemes en el llibre El llarg solatge, de recent aparició.

PAU AL PALAU / Pau Alabajos / Ed. RGB Suports / Doble CD amb 30 cançons.

El dia 29 de setembre de 2012, el cantautor Pau Alabajos va celebrar els seus deu anys de carrera musical amb un concert simfònic al Palau de la Música de València, acompanyat per seixanta músics damunt de l’escenari i amb la col·laboració de grans amics i companys de batalla (Cesk Freixas, Amàlia Garrigós, Vicent Partal, Núria Cadenes, Feliu Ventura, Rodonors Invictes i Miquel Gil), que llegiren els versos més lluminosos del poeta Vicent Andrés Estellés. Ara la discogràfica RGB, de Barcelona, publica este doble CD, que conté una trentena de cançons de la dècada de carrera, i el reportatge fotogràfic que Xepo WS va realitzar durant aquella nit inoblidable. La discografia del torrentí inclou: Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011), Cesk Freixas i Pau Alabajos-Concert especial Barnasants 2012 (Barnasants, 2012) i Pau Alabajos diu Mural del País Valencià (Bureo Músiques-Metrònom, 2013).

UNA CASA DE BOJOS / Roser Barrufet i Soldevilla / Ed. Tabarca Llibres / Obra guanyadora del 4t Premi de Teatre Ciutat de Torrent / 55 pàg.

Una casa de bojos presenta un plantejament enginyós, ja que exposa el cas d’una família que és internada en un psiquiàtric perquè sembla que estan malament del cap. Ara bé, la bogeria dels quatre amaga un misteri que s’anirà descobrint al llarg de l’obra, amb pinzellades d’humor que emmascaren un drama molt actual. Roser Barrufet i Soldevilla, nascuda a Barcelona, viu des de fa molts anys a Castelló de la Plana. És autora de poesia, contes, relats, teatre i novel·la. En Tabarca Narrativa n’ha publicat dos: Estel d’hivern i La platja encantada.

per títol: “Bloody Mary”, “El error”, “El mundo de cristal” i “Vampiros”. Antonio Jamás és el cantant i compositor de Mar, grup de rock de caires neoromàntics amb el qual ha publicat tres discos: Mar (2006), En directo (2007) i Recuerdos (2009) el seu treball més ambiciós fins ara.

EL SO DE LA FESTA. MARXES MORES I CRISTIANES / Banda Unió Musical de Torrent i Banda Cercle Catòlic de Torrent / Producció: AudioArt / CD amb 12 temes.

El Concert Commemoratiu del XXV Aniversari de la Festa de Moros i Cristians a Torrent va meréixer l’edició d’un CD, amb 12 composicions d’autors torrentins, interpretades per la Banda de la Unió Musical de Torrent, dirigida per Jesús Cantos Plaza, i per la Banda del Cercle Catòlic de Torrent, dirigida per Vicent Cogollos Llinares. En este disc, els protagonistes són la música i les nostres bandes, les que hui més que mai ens demostren que són part imprescindible de la festa. Les bandes són l’expressió d’un sentiment compartit per filades i comparses, festers i festeres que interpreten un tros del seu patrimoni cultural, una forma d’identificació amb la festa. Marxes mores i cristianes que amb el temps es reconeixeran com un símbol d’identitat del nostre poble. Els títols de les marxes i els seus autors són: «Almoràvits de Torrent» (Ramón V. Bresó Olaso), «Els Contrabandistes» (José Ortí Soriano), «Sumayl’s de Torrent» (José Ribera Tordera), «Orde Montesa» (Francisco Andreu Comos), «Medina» (Bernardo Mora Fandos), «Cavallers Hospitalaris» (Francisco Carratalá Martínez), «Abassies de Torrent» (José Ribera Tordera), «Festa Comilitona» (Víctor Pradillo Vilanova), «Capitania Abassies» (José Ribera Tordera), «Hugo Conqueridor» (Francisco Andreu Comos), «Buadin’ss» (Víctor Manuel Araque Sánchez) i «El Diví» (Francisco Valor Llorens).

DESIERTO INTERIOR / Antonio Jamás / Ed. CMV Creative / CD amb 5 temes.

Es tracta del nou treball discogràfic d’Antonio Jamás, en què han col·laborat Julián Nemesio (Revólver) a les bateries i percussions, Sotos (Jaime Urrutia) a les guitarres i Santi Rex (Niños del Brasil) en un duo per a la cançó “Vampiros”. S’ha fet als estudis CMV Creative de València, amb gravació i mescles de J. Carlos Pardo Moreno i remesclat per Sotos.

Inclou cançons que evoquen paratges i textures molt properes al country conjugades amb melodies pop de suau octanatge, tot açò sense allunyar-se de les guitarres i dels textos blaus i foscos que s’entrellacen amb versos molt mes lluminosos i esperançadors, un disc eclèctic i ambiciós en què el seu passat i present musical es conjuguen sense remei. Les cançons porten

EL TONTO DEL BOTE / José Enrique March i Begoña Valero / Associació de Discapacitats de Torrent (ADISTO) / Marben Media.

El curt de 2014 d’ADISTO, dirigit per José Enrique March, està basat en un relat de Be-

Número190 / Gener / Març 2015

cultura goña Valero i interpretat per usuaris de l’associació, projecte en el qual s’ha interessat i col·labora Culturarts-IVAC de la Generalitat Valenciana, Ajuntament de Torrent, productora Marben Media i el CEU San Pablo.

Luis es passa el dia pensant en la música i, fins i tot, quan va pel carrer no pot evitar repicar amb un llapis o el que tinga a la mà i traure ritmes de percussió fins i tot de les llandes. Per esta raó, alguns l’anomenen “El tonto del bote”. Però molt prompte demostrarà el que val davant de milers de persones. És una història universal, de prejudicis i superació, amb la qual es vol eliminar l’etiqueta de discapacitat i els prejudicis que comporta, demostrar el talent que hi pot haver en estos xics i xiques i donar-los visibilitat. En este treball han col·laborat Toni Moral en el disseny d’art, i La Rana Mariana en la música.

Falla Saragossa-Parc Central: Junts fem festa. 2n Accèssit, Falla Lope de Rueda: L’esforç sempre té premi. 3r Accèssit, Falla La Cotxera: Ni dins ni fora. 4t Accèssit, Falla Blanqueries: Jocs de nanos. Els millors curts Ciutat de Torrent són: Falla Antoni Pardo, Falla Sant Gregori i Falla Benemèrita G. C. En Majors, els premis s’han atorgat de la següent manera: 1r Premi, Falla S. VicentAmparo Iturbi: Jaume ha abandonat el grup. 2n Premi, Falla Benemèrita G. C.: Raons. 3r Premi, Falla Sant Roc: Faixa roja. I la Falla Sant VicentAmparo Iturbi ha aconseguit a més els premis: Millor Tècnica i Edició Watussi; Millor Enginy i Gràcia; Millor Actor Autoescuelas Torrent, Rubén de Haro; i Millor Actriu, Amparo Tassinarii.

Els premis de la Junta Local Fallera de Torrent han recaigut en: Millor curt, Falla Benemèrita G. C.; Millor Enginy i Gràcia, Falla Benemèrita G. C; i Millor Crítica Local, Falla Plaça Concòrdia: Per un casal llicenciat. h t t p : / / w w w. n i c o l a u a n d re u . e s / i n d e x . php?start=18

41

el Palauet de Torrent, un edifici situat en la carretera entre la nostra ciutat i Alaquàs i que per a molts torrentins té un valor especial, malgrat l’estat de ruïna en què es troba. Una investigació del torrentí Tomás Roselló ha descobert que darrere està l’important arquitecte de començaments de segle XX José Mª Manuel Cortina, cunyat del propietari dels terrenys, José Giner. Per a veure el vídeo: https://www.youtube.com/ watch?v=b0Z-64nCWIY Sobre este tema, Tomás Roselló ja havia publicat en la revista Ars Longa (núm. 18, 2009; p. 163-171 ) el treball titulat “El Palacete de Torrent: el chalet de la familia Giner-Cortina del arquitecto José Mª Manuel Cortina Pérez (1919-2009)”.

Podeu llegir l’article ací: http://www.uv.es/ dep230/revista/PDF635.pdf Tomás Roselló és arquitecte tècnic i màster en Conservació del Patrimoni Arquitectònic, a més de professor convidat del Màster en Història de l’Art i Cultura Visual de la Universitat de València.

LA ASUNCIÓN DE TORRENT / Ed. Flight Works Media / Vídeos VIMEO / 2 minuts i 25 segons.

Presenta imatges a vista d’ocell de l’exterior i interior de l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu amb una tècnica extraordinària, la qual cosa permet gaudir de la bellesa d’este edifici monumental torrentí com encara no l’havíem vist. Vimeo és una xarxa social d’Internet basada en vídeos, creada pel novembre de 2004 per la companyia InterActiveCorp, que permet compartir i emmagatzemar vídeos digitals de particulars i empreses. Per a veure el vídeo en línia: http://vimeo.com/97005770

30 ANIVERSARIO CAMÍ LA NÒRIA / Jesús del Ramo (Bon Dia Comunicació) / Ed. AV Camí La Nòria / Vídeo documental de 24 minuts.

El vídeo s’ha realitzat amb motiu del 30 aniversari de l’Associació de Veïns Camí La Nòria, i repassa la història d’este barri torrentí, que ha patit i pateix els inconvenients de l’aïllament per les vies del metro. Compta amb les intervencions de José Pascual Castro, Manuel Bessini i Antonio Navarro, president, secretari i soci cofundandor de l’associació, respectivament, a més de la consellera d’Educació, M. José Català, i de l’alcaldessa, Amparo Folgado. S’hi explica amb imatge de vídeo i fotografies la trajectòria d’esta barriada amb la importància que ha tingut des dels inicis l’Associació de Veïns. https:// www.youtube.com/watch?v=ZA_vuHT81Ms

CURTMETRATGES CONCURS LOCAL FALLA NICOLAU ANDREU / III Concurs Curts Falles Majors i II Concurs Falles Infantils La Falla Nicolau Andreu continua amb l’organització d’este certamen, una novetat en el conjunt de concursos fallers tradicionals, al qual es presentaren 26 curtmetratges: 16 en majors i 10 en infantils. Els títols guanyadors en Infantils són: 1r Premi, Falla Antoni Pardo: Un somni impressionant. 2n Premi, Falla Barri Sant Gregori: Els xiquets veuen, els xiquets fan. 3r Premi, Falla Ros Casares: Rosnia. 4t Premi, Falla Benemèrita G. C.: Un 40 aniversari de cine. 5é Premi, Falla Sant Roc: Converses sobre el futur. 1r Accèssit,

Número190 / Gener / Març 2015

EL XALET GINER-CORTINA. UN EDIFICI EN L’OBLIT / Tomás Roselló Jaunzarás / Realització: Jesús del Ramo (Bon Dia Comunicació) / Vídeo 5 minuts i 37 segons.

Es tracta d’un breu resum de la història del Xalet Giner-Cortina, també conegut com

HOMENAJE A LA MADRE GERTRUDIS / Ed. Servicio Audiovisual Diocesano / Vídeo documental de 17 minuts i 50 segons.

Amb motiu de la mort a l’agost de 2013, als 84 anys, de Francisca Rol Sánchez –la Germana Gertrudis, com era coneguda per tots la fundadora del Col·legi Madre Petra del Vedat, dedicat a alumnes d’ètnia gitana i marginats des de fa 50 anys–, es va elaborar un documental per a homenatjar-la que presenta la biografia i el treball d’esta religiosa de la Congregació de Sant Josep de la Muntanya com «una vida dedicada als altres». En el vídeo es poden veure les intervencions sobre esta religiosa benefactora de Francisco Nemesio (Associació Joan Pau II per a Gitanos i Marginats), la Madre Concepción (de la Congregació de Sant Josep de la Muntanya), Francisco Serrano Oceja (CEU San Pablo), Amparo Folgado Tonda (alcaldessa de Torrent), José Alfredo Peris (Universitat Catòlica de València), Marcelina López Sánchez (exalumna del Madre Petra), Ángela Giménez Heredia (mare d’alumnes del Madre Petra) i Rubén Baldoví (secretari del Col·legi Madre Petra). El col·legi Madre Petra de Torrent va començar l’actual curs amb una vintena d’alumnes nous i prop de 200 estudiants en total, en la seua majoria gitanos, procedents de Torrent i de la ciutat de València, així com de localitats pròximes com ara Xirivella, Aldaia o Alaquàs, i també altres alumnes, fills d’immigrants, nascuts a Bolívia, Equador o Romania, entre d’altres països.

42

cultura

III CONCURS DE NARRATIVA BREU I POESIA «PARAULES DE GENT MAJOR CIUTAT DE TORRENT» L’Ajuntament, per mitjà de la Delegació de Cultura, convoca el III Concurs de Narrativa Breu i Poesia «Paraules de Gent Major Ciutat de Torrent», a fi de promoure la creació literària entre els majors de la nostra ciutat, que amb la seua saviesa, experiència i bon ofici aporten un benefici incalculable al nostre patrimoni cultural.

BASES Primera. Participants. Hi poden participar totes aquelles persones de qualsevol nacionalitat, residents o no en la ciutat de Torrent, que hagen fet els 60 anys.

Segona. Modalitats. El concurs consta de dos modalitats: narrativa breu i poesia.

Tercera. Llengua vehicular. Les obres poden presentar-se en qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, castellà i valencià, per a les dos modalitats.

Quarta. Temàtica. El tema és lliure. El treball ha de ser original, inèdit i no haver sigut premiat anteriorment.

Cinquena. Extensió i presentació: Modalitat Narrativa breu. S’ha de presentar un original de l’obra, que ha de tindre una extensió mínima de 3 folis i màxima de 10, escrits en una sola cara. Modalitat Poesia.

S’ha de presentar un original de l’obra, que ha de tindre una extensió mínima de vinti-huit versos i un màxim de cent versos.

La rima i la mètrica són lliures. En les dos modalitats, el text ha d’escriure’s a doble espai i amb la lletra Arial 12. Els participants poden presentar-se a una o a les dos modalitats i s’accepta únicament una obra per cada modalitat.

Sisena. El termini de presentació i recepció de l’obra s’inicia el dia 2 de febrer de 2015 i conclou el dia 13 de març de 2015.

El treball s’ha d’entregar en sobre tancat en la Delegació de Cultura (6a planta) de l’Ajuntament de Torrent (c/ Ramón y Cajal, 1). També es pot enviar per correu certificat a l’atenció de la Unitat de Gestió Cultural i Turisme de l’Ajuntament de Torrent. En l’exterior del sobre s’haurà de consignar

III Concurs de Narrativa Breu i Poesia «Paraules de Gent Major Ciutat de Torrent». En l’interior, a més de l’obra, s’ha d’incloure un sobre en l’exterior del qual ha de figurar el títol de l’obra i la modalitat a què es presenta. En l’interior han de figurar les dades següents: nom i cognoms de l’autor o autora, domicili, edat, telèfon, adreça de correu electrònic, fotocòpia del DNI i títol de l’obra. Cap obra ha d’anar firmada per l’autor o autora.

Setena. Premis. S’establixen els premis següents. Modalitat Narrativa breu: Primer premi: 150 euros i diploma. Segon premi 100 euros i diploma. Tercer premi: 50 euros i diploma. Accèssit: diploma. Modalitat Poesia: Primer premi: 150 euros i diploma. Segon premi: 100 euros i diploma. Tercer premi: 50 euros i diploma. Accèssit: diploma.

L’Ajuntament es reserva el dret de publicar les obres premiades en la seua pàgina web, en el BIM, en la revista Consell Major i en altres publicacions oportunes. Si les publica farà referència expressa a la identitat dels autors i autores.

Huitena. Jurat i lliurament de premis. El jurat del concurs està presidit, per delegació de la Sra. Alcaldessa, pel regidor de Cultura, i compta amb persones de l’àmbit literari i acadèmic de prestigi reconegut. El jurat disposa de les facultats necessàries per a interpretar i aplicar estes bases i pot declarar desert un o tots els premis, i les seues resolucions són inapel·lables. La decisió final del jurat es farà pública durant la tercera setmana d’abril del 2015, dins de la Setmana del Major, en la cerimònia oficial d’entrega de premis que tindrà lloc en la sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent el divendres dia 17 d’abril de 2015. En este acte es llegiran el primer premi en cada modalitat, narrativa breu i poesia. Es recomana l’assistència dels autors i autores a la cerimònia oficial de lliurament de premis.

Si no hi poden acudir, poden delegar l’assistència en un representant per mitjà d’autorització per escrit.

Novena. Propietat de les obres. Les obres no premiades poden ser arreplegades pels autors i autores en el termini d’un mes després de la decisió del jurat en la Delegació de Cultura (6a planta) de l’Ajuntament, personalment o per la persona en qui es delegue, que ha d’aportar una autorització de l’autor o autora. Passat este termini no s’admet cap sol·licitud de devolució de les obres presentades i es destruiran.

Desena. Facultats de l’organització. L’Ajuntament de Torrent, com a entitat organitzadora del concurs, es reserva el dret de modificar les bases o prendre decisions, si fóra necessari, que no es reflectisquen en estes bases, així com a solucionar qualsevol conflicte en la seua interpretació. La participació en este concurs comporta l’acceptació total de les bases, així com de la decisió del jurat i la renúncia a qualsevol reclamació legal.

Per a qualsevol consulta, les persones interessades han de dirigir-se a la Delegació de Cultura de l’Ajuntament de Torrent (c/ Ramón y Cajal, 1. 46900 Torrent), al telèfon 96 111 11 11 (extensions 1171 i 1190) o a l’adreça de correu electrònic cultura@ torrent.es

Gema Guillamón Cervera, Reina de l’Encontre 2015 El 16 de gener, l’Auditori va acollir la seua proclamació com a Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció, juntament amb les seues cambreres Isabel Molero González i Carla Silla Daries.

Gema Guillamón té 15 anys, pertany a la Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat i serà la màxima representant de la Setmana Santa torrentina. Gema Guillamón, a qui espera

Exposició Instragram en la Caixa Rural de Torrent, del 26 de febrer al 12 de març, es pot vore la mostra titulada «Exposició de fotografia amb mòbil», que arreplega les 20 obres seleccionades pel jurat com a finalistes en cada un dels tres concursos Instagram de la Regidoria de Cultura, Valencià i Turisme, realitzats en 2014. L’exposició també consta de l’aportació d’una fotografia dels membres del jurat. 

En la Casa de la Dona es va exposar Calidoscopi del 22 de gener al 13 de febrer, una mostra pictòrica dels artistes torrentins Antonio Fernández, amb la seua obra costumista d’imatges i escenes torrentines i una vessant més surrealista, i Vicente Andrés, que va mostrar un univers colorista i alegre, amb ballarines de traços delicats. 

Número190 / Gener / Març 2015

cultura

un any intens i ple d’activitats, serà la responsable de representar la virreina Germana de Foix en l’Encontre Gloriós del Diumenge de Resurrecció. La nova Reina de l’Encontre va estar abrigada durant la seua proclamació per un

gran nombre d’autoritats, representants de la Setmana Santa de Torrent, amics i familiars. L’alcaldessa, Amparo Folgado, va rebre en l’esplanada de l’Auditori a la Reina ixent, Amparo García, i més tard a la Reina entrant,

El Cercle Catòlic va celebrar el VI Festival de Bandes Juvenils en l’Auditori a mitjan febrer, una trobada organitzada per la Banda Juvenil del Cercle Catòlic de Torrent en què van participar l’Orquestra Salvador Porter, el Cor de Bonrepòs i Mirambell i la Banda Juvenil del Cercle Catòlic. D’altra banda, Vicente Cogollos Llinares, director de la Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent des de fa més de deu anys, ha obtingut el títol de doctor per la Universitat Sant Vicent Ferrer de València, després de la brillant defensa de la seua tesi doctoral amb la qualificació d’Excel·lent cum laude. A la defensa de la tesi van acudir els representants del Cercle Catòlic de Torrent, el president Benito Nemesio Casabán, el vicepresident segon i president de la Banda Simfònica de l’entitat, Carlos Piles, i el president d’Honor Ramón Hernández Yago, entre altres. 

Número190 / Gener / Març 2015

43

Gema Guillamon, acompanyada pel president de la Junta Central de Germandats, José Vicente Yago, i la Corporació Municipal. També es va rebre a la nova Germana Major Suprema, Mª Teresa Daviu Ortí. 

En l’Espai es va mostrar l’exposició «Flores de papel» de Natalia Rodríguez, que es va exposar fins al 28 de febrer amb 14 obres sobre les flors com a element intrínsec de la natura. L’artista, llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles de València, imparteix classes en l’Escola d’Adults de Torrent. A partir del 12 de març s’exposarà l’obra seleccionada en el X Concurs de Fotografia TorrentJove. 

A l'EMAT, del 2 al 15 de març, es mostra l'Exposició del Ninot, i l’exposició “Arxiu gràfic i documental de la Junta Local Fallera”, on es mostra un repàs per la història de les falles de la capital de l’Horta Sud dividides en: falles de paper, falles en fotogrames, falles al carrer i falles de seda (evolució del vestit de valenciana i influència de la figura de la Fallera Major de Torrent).   Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

44

educació

Los colegios públicos El Molí, Lope de Vega y Juan XXIII ganaron el Concurso de Murales Navideños sobre “¿Cómo ves la Navidad?”, por lo que dispondrán de una cantidad económica para invertir en material escolar para el centro. Este concurso forma parte de la campaña para la Prevención de Problemas Visuales que lleva a cabo Primera Ópticos Torrent, en colaboración con Fundación Cione Ruta de la Luz. 

La máscara de Clara Viana Cabañero fue la elegida para el Carnaval. Dieciocho colegios participaron en el concurso de máscaras de la delegación de Educación, presentando sus propuestas para las cuatro categorías del concurso: Educación Infantil, Primaria, Secundaria Obligatoria y Educación Especial; después se realizó el acto de votación en el Consistorio, donde profesores y alumnos de los centros eligieron la máscara ganadora de cada categoría y se realizó el sorteo entre las cuatro máscaras elegidas para decidir cuál se imprimiría y repartiría el día de carnestoltes. En la 1ª categoría ganó Izan Repa Martín, del CEIP El Molí; en la 2ª Clara Viana, del CEIP Antonio Machado; en la 3ª Jorge Moya Franco, del colegio Pléyade, e Irene Díaz, del CEE La Unión. 

El colegio La Purísima organizó un almuerzo y una ruta solidarios. Las familias de los escolares colaboraron en el Almuerzo solidario llevando al colegio cocas caseras, empanadas, pasteles, bizcochos, tortillas… A la hora del recreo, los alumnos compraban sus raciones, y lo recaudado se destinaba al Proyecto Solidario de las Hermanas Franciscanas de la Inmaculada en Chile “Una casa para mi hermano”. Gracias a la gran participación de las familias, parte de estos alimentos también fueron donados a entidades solidarias de la ciudad, Nova Vida, Cruz Roja y el Hogar de San Martín. En cuanto a la Ruta Solidaria por Torrent, contó con más de cuatrocientos escolares y con la participación de las Delegaciones de Medio Ambiente, Infancia, Educación y Policía, profesores y familias. Los participantes aportaban un euro para obtener su dorsal con el logo del proyecto y un par de mandarinas. Las Hermanas Franciscanas de la Inmaculada agradecen la ayuda del Ayuntamiento, a través de Protección Civil, Policía Local, técnicos de Medio Ambiente y el Consell Agrari, que les regaló las mandarinas.   Información facilitada por el colegio La Purísima

Número190 / Gener / Març 2015

educació

Tres centros educativos de Torrent participarán en el Informe PISA. Este año, la OCDE, Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico, vuelve a evaluar el rendimiento de los escolares mediante el informe PISA, Programa Internacional para la Evaluación de Estudiantes. Esta edición de 2015 es especial para la Comunitat Valenciana ya que, por primera vez, serán evaluados alumnos de 53 centros escolares de la autonomía, de los que tres centros de Torrent, el IES La Marxadella, el Colegio Madre Petra y el Colegio Madre Sacramento, han sido seleccionados para participar. Los colegios seleccionados formarán parte de esta primera experiencia PISA en la Comunitat. La OCDE ha seleccionado 34 centros públicos y 19 centros concertados; y se ha habilitado una lista con 106 centros suplentes que participarían en el estudio en el caso de que fallase alguno de los 53 centros seleccionados.

Durante el mes de abril, los alumnos de 15 años de los centros seleccionados serán examinados por el informe PISA. Los resultados obtenidos servirán para valorar la calidad de la enseñanza en la autonomía valenciana y compararla con los resultados del resto de comunidades. Sin embargo, la cantidad de la muestra no permitirá hacer comparaciones en el ámbito internacional.

El informe PISA es un documento que cada tres años realiza la OCDE para medir el rendimiento de los estudiantes y comparar los diferentes sistemas educativos, detectar sus fortalezas y poder reparar algunas de sus deficiencias. En el último estudio, realizado en 2012, se realizaron pruebas de lectura, matemáticas y ciencias a estudiantes de 65 países diferentes. En esa ocasión, se introdujo por primera vez la evaluación de las competencias de resolución creativa de problemas y competencia financiera, que volverán a evaluarse en la edición de este año, en que se evaluarán especialmente las competencias científicas de los alumnos.   Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Número190 / Gener / Març 2015

45

ESPECIAL COLEGIOS PÚBLICOS DE TORRENT

UNA ESCUELA DE TODOS Y PARA TODOS

En este país, la enseñanza pública no tiene el reconocimiento que sí tiene en otros países de la Unión Europea, como Francia, Finlandia, Italia…, con mejores resultados académicos, donde más del 90% de los niños acuden a la escuela pública. Aquí en Torrent, sabemos que realizamos una oferta de calidad igual o mejor que cualquier escuela privada-concertada, tanto por la competencia de su profesorado como por la cantidad de recursos que usamos con nuestros alumnos. Pero estamos preocupados por una cierta tendencia de los padres/madres a enviar a sus hijos a centros concertados. Es por ello, por lo que queremos abrir nuestras puertas para que las familias puedan conocer directamente la realidad de nuestros colegios, y ponernos a su disposición para facilitarles, a través de charlas, visitas, consultas informáticas, etc. cualquier información que les permita decidir mejor la educación para sus hijos/as.

Desde hace unos meses, en el seno de Naciones Unidas se ha abierto un debate muy interesante, que se cerrará hacia finales del presente año, sobre cuáles han de ser los objetivos de Desarrollo Sostenible (Agenda post2015) que deberían alcanzarse en el horizonte de 2030, cuando todavía se evalúan si los objetivos del Desarrollo del Milenio han sido suficientemente satisfechos. Bien, esta institución mundial, con la finalidad de detectar cuáles son los problemas que más afectan a la población global y, en consecuencia con los que deben ser atendidos de manera prioritaria, realizó una encuesta que, conocida como My World, han respondido más de cinco millones de personas de todas las edades, continentes y condición, en ella se pide que el encuestado ordene de mayor a menor importancia, tanto para él como para su familia, dieciséis temas, todos ellos cruciales para poder llevar adelante una vida digna. El primero, así considerado por más de tres millones de personas, ha sido el que se proponía como “Una buena educación”.

En estos tiempos, en los que la equidad social se está viendo gravemente afectada, en los que la divergencia, inseguridad y desigualdad son cada vez más evidentes, nadie, tampoco los que nos gobiernan, debemos olvidar que la principal fuerza de convergencia, de cohesión social como lo ha sido en otros momentos, es la difusión de los conocimientos y la inversión en la capacitación y formación de habilidades, lo que permite el aumento de la producción en general y, sobre todo, la reducción de las desigualdades. La difusión del conocimiento y de compartir el saber –el bien público por excelencia- y no los mecanismos del mercado es lo que nos puede llevar, de nuevo, a la convergencia. ¿Quién ha de asumir, por su grado de responsabilidad, el que se posibilite “una buena educación”, así como el de garantizar una equidad social, que evite desigualdades, que haga de la educación un

bien público, de todos y para todos, y no un producto que se rige por las leyes del mercado, que ya estamos constatando a donde nos han llevado? Sin duda alguna los gobiernos, a ellos, más que a nadie, les corresponde que un “Estado social, democrático y de Derecho” sea real, tal y como lo prescribe la Constitución de 1978. ¿Cuál es el camino más idóneo? La escuela pública que es la que ha hecho posible que todos los ciudadanos, y de un modo especial las ciudadanas, accedieran a la educación y gracias a ella alcanzaran una autonomía que les ha permitido elegir el proyecto de vida que consideran valioso. La escuela pública es un claro ejemplo de una democracia inclusiva, paradigma de una sociedad compleja, multicultural, que potencia aquello que, desde la Grecia Clásica, se considera imprescindible para construir una buena ciudadanía, “la amistad cívica”, aquella en la que los ciudadanos de un mismo Estado, Autonomía, Municipio… que, por pertenecer a él, saben que han de perseguir metas comunes y para ello hay vínculos que les unen y que se fundamentan sobre principios éticos tan valiosos como es el de la solidaridad, el respeto activo y la responsabilidad.

Queremos destacar que la escuela pública es aquella en la que tu voz es importante para decidir, una escuela tuya, en la que se aprenda a convivir con todos, al tiempo que crecen los conocimientos de los niños y de las niñas sobre el mundo cambiante en el que viven.   Las informaciones del Especial sobre colegios públicos de Torrent han sido facilitadas por los propios colegios.

46

especial colegios públicos de torrent

CEIP ANTONIO MACHADO: Su primer objetivo es el de hacer Escuela cada día Somos una escuela de dos líneas –de 3 años de Infantil a 6º de Primaria- Tenemos un total de 18 clases más una de PT (Pedagogía terapéutica) y otra de AyL (Audición y Lenguaje). Pertenecemos desde el curso 2013-14 a la Red de Centros Plurilingües, esto es, hemos ampliado el inglés en una asignatura más en toda primaria y ofrecemos el castellano y el valenciano como lenguas vehiculares.

El claustro de este Centro de Educación Infantil y Primaria está formado por treinta y dos maestros/as definitivos.

Podemos definir a nuestra escuela como aconfesional, acogedora, dinámica, comunidad viva, inclusiva, que ofrece una educación integral en hábitos, valores y aprendizajes.

El primero de nuestros dos objetivos es Cada día hacer ESCUELA inspirados en el poema de Antonio Machado cuando dice. “…Caminante, no hay camino, se hace camino al andar…” y el segundo, es que la interacción entre ESCUELA y FAMILIAS, es nuestra seña de identidad.

Destacamos el dinamismo de los miembros de la Junta del AMPA que todos los martes por la tarde se reúnen con la finalidad de colaborar con la Escuela en todos los aspectos relacionados con la educación de sus hijos.

Nuestra trayectoria de siempre ha sido la innovación Fuimos la primera escuela de la localidad en la utilización de los ordenadores participando en el Programa de informática en la enseñanza. Hoy en nuestras clases están las nuevas tecnologías como Internet, cañones, pdi, tablets… Estamos

al día en redes sociales: Facebook, twitter, youtube, blogs de clase y de nuestros proyectos libros y aparte, música…

Hemos utilizado desde siempre el teatro como recurso educativo y, por ello, tenemos acondicionado un salón de actos que utilizamos con frecuencia en la actualidad.

Vamos por la XXVIII Semana Cultural tratando cada año un tema diferente y que después tiene continuidad en la Falla escolar, en Carnestoltes y en el Concurso literario Antonio Machado (Dibujo, narrativa y poesía), que ofrecemos a nivel de localidad y vamos por la edición XXVII. Realización de la revista escolar “El Lapicero Informativo”, estando en este momento en el número 109: todos ellos alojados en Internet.

También en Internet tenemos el proyecto Meteocole Torrent para dar información del tiempo atmosférico de nuestra localidad minuto a minuto.

Estamos llevando a cabo un Plan de fomento a la lectura acompañado de actividades que nos sugiere nuestra mascota Saltarín lector como la celebración del día de la Biblioteca escolar, el Biblio-

pati diario –muchos alumnos y alumnas utilizan durante el patio la biblioteca del centro-, machadoradio on line produciendo programas de radio varias veces en el curso con la participación de los alumnos gozando de la experiencia de que su voz queda registrada y puede ser escuchada por ellos mismos en Internet.

Trabajamos programas de habilidades sociales y educación emocional.

Destacamos también los proyectos de trabajo, los talleres con mamás y papás, talleres de arte en inglés, la escuela de padres…

Hay oferta de actividades extraescolares como Escola matinera a partir de las 7,30 horas, patinaje, chiqui dance, refuerzo escolar, multiactividad la tarde de los viernes, balonmano, deporte escolar, escuela de nadal, de verano o campus deportivo.  Azorín, 13 T. 962 564 810 mestreacasa.gva.es/web/ ceipantoniomachado.

46017444@edu.gva.es

Número190 / Gener / Març 2015

educació

47

CEIP EL MOLÍ: La buena Educación El CEIP El Molí, situado en la parte norte de la ciudad, es un centro ordinario, que sigue dos líneas, una de castellano y otra de valenciano, y que además, es un centro de integración preferente de alumnos discapacitados motóricos. Esta es una experiencia de la que todos nos enriquecemos, ya que nos permite convivir con alumnos muy diferentes, lo que posibilita aprender en el respeto y el conocimiento de la diversidad. El centro cuenta con un equipo de profesoras especialistas en Pedagogía Terapéutica, Audición y Lenguaje, además de educadoras, un fisioterapeuta, que también hace de sanitario para urgencias y primeros auxilios, y los servicios de una psicóloga.

Es un centro que mantiene todas sus instalaciones disponibles: el laboratorio, donde a través del proyecto “Investiga” nuestros escolares manipulan, experimentan e investigan, desde los cinco años. Un Aula de Música, que es el lugar en el que se desarrollan muchos de los aprendizajes del proyecto “Somos Música”. Un Aula de Informática, pizarras digitales interactivas en prácticamente todas las aulas, así como ipads en las clases de Educación Especial. Tenemos presencia en Facebook y 4 blogs. Una Biblioteca, con más de 4.500 libros, que sirve de soporte al Plan Lector del centro. Un Gimnasio, en el que se desarrollan la mitad de las clases de Educación Física y un Proyecto de Psicomotricidad para los más pequeños de la etapa primaria. Entre nuestras instalaciones queremos destacar nuestros árboles, algunos plantados hace más de treinta años que nos dan sombra natural, cobijo para los pájaros y nos permiten disponer de un espacio más natural. Desde el curso 2008, el colegio pertenece a la red de centros plurilingües, lo cual supone un esfuerzo en el aprendizaje del inglés, que les permite conseguir acabar la primaria con una competencia más que adecuada para estudiar en la línea plurilingüe de la Educación Secundaria.

Número190 / Gener / Març 2015

Una de las cuestiones que más valoramos es mantenernos muy cerca de todos los miembros de la Comunidad Educativa.

Cualquier información, consulta o reclamación, son atendidas en el día. Además contamos con más órganos de participación, como la junta de alumnos delegados, y la asamblea de madres representantes, que se reúnen mensualmente con dirección.

Javier, es el único maestro que estuvo en la inauguración el curso 1984-85.

Nuestra plantilla tiene una media de 42 años, con la estructura que se recomienda, de dos profesores mayores de 40 años por cada uno menor. Es justo el sistema que asegura una estabilidad en el proyecto educativo pero con la introducción de innovaciones, las cuales nos centran en diferentes aspectos didácticos.

Nuestro comedor ofrece diariamente dos menús, cocinados con verduras ecológicas, con un precio rebajado para los más pequeños, analizados mensualmente por una comisión en la que hay alumnos y madres.

Nuestro mayor objetivo cuando educamos a nuestros alumnos es enseñarles a pensar: identificar los problemas, reconocer las variables de los que depende, ele-

gir entre las diferentes soluciones, actuar atentos a los posibles cambios, todo ello con serenidad y tiempo, para al final saber explicar por qué y cómo hemos actuado, y cuáles son las consecuencias. Este modelo con pequeñas variaciones sirve para resolver un problema matemático, una investigación científica, la elaboración de un cuento, o una riña entre compañeros. Y nuestro mayor logro, conseguir una buena educación que entendemos es la que ayuda a que sean buenas personas: buenos compañeros y alumnos, que se respeten y ayuden, atentos y dispuestos a realizar el esfuerzo que significa conocer.

Nos quedan muchas cosas por contar, de madres/padres voluntarios, de nuestro interés por conocer el mundo real y por tanto las salidas a dar la clase en lugares interesantes, de nuestra actividades extraescolares y de la escola matinera, del uso continuado de nuestras instalaciones, del banco de libros organizado por el AMPA... Concertar una visita te será fácil.  Granerers, 6 T. 961 205 280 Facebook: cpelmoli.

46017456@edu.gva.es

48

especial colegios públicos de torrent

CEIP FEDERICO MAICAS: “Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo” Con esta frase de Benjamin Franklin se presenta el colegio Federico Maicas, un centro escolar mixto perteneciente a la red de centros de la escuela pública, que cuenta con líneas en castellano y en valenciano. Está situado en la parte alta del municipio, en la calle Simancas, próximo al Campo de Fútbol San Gregorio y la salida hacia la carretera de Monserrat y el Vedat. Su Proyecto educativo integra el proceso de enseñanza y aprendizaje de 660 escolares.

Datos de interés Media ratio de alumnos/profesor en Educación Infantil: 21/1 Media ratio de alumnos/profesor en Educación Primaria: 23/1 Nacionalidades: Españoles: 78% - Internacionales: 22% Metros/aula en Educación Infantil: 54 m2 Metros/aula en Educación Primaria: 54 m2 Comunidad educativa: nuestro Proyecto educativo integra el proceso de enseñanza y aprendizaje de un total de 660 niños/ as que conforma nuestro alumnado, una plantilla docente de 49 profesores, dos psicólogas a tiempo parcial que cubren el total de la semana, tres profesoras de Pedagogía Terapéutica, una profesora completa de Audición y Lenguaje y otra a tiempo parcial, dos profesoras de música, tres profesores de Educación Física, un educador a tiempo completo y una educadora media jornada, administrativa, conserje, tres limpiadoras, trece monitoras de comedor y cuatro cocineras que atienden la cocina propia del centro.

Autorizados por la Conselleria mediante el Contrato Programa, nuestro Proyecto de enseñanza impulsa lo siguiente: Desarrollo de la competencia lingüística

potenciando la comprensión lectora y el hábito lector.

Desarrollo de la competencia matemática potenciando el cálculo mental y la resolución de problemas.

Elaboración de programas de trabajo y atención individualizada y/o a nivel de grupos reducido para alumnos que presentan bajo rendimiento escolar.

Desarrollo de un programa de éxito enfocado a alumnos con buen rendimiento académico mediante el uso de programas de ampliación en Tablets.

Crear mecanismos de evaluación tanto de los procesos como de los resultados que nos permita controlar de forma organizada los logros de nuestros alumnos.

Servicios y enseñanzas que ofrece el centro Dos líneas en Educación Infantil desde los tres años: Baños integrados en aulas de 1º y 2º E. Infantil Tres líneas de Educación Primaria con tres patios diferenciados: Pizarras digitales hasta tercero de Primaria y Proyectores en el resto de aulas. Proyección libro digital.

Programa Plurilingüe: enseñanza de la lengua inglesa y valenciano desde los tres años.

Aula CYL: Aula experimental de Comunicación y Lenguaje que hace realidad nuestra filosofía “integrar es dejarles entrar, incluir es darle la bienvenida”.

Aula de Psicomotricidad dotada con parque móvil y circuito motórico.

Aula de Convivencia con profesorado especializado en mediación escolar.

Aula de Música dotada de Pizarra Digital.

Aula de informática para Educación Infantil y aula de informática en Primaria.

Biblioteca de centro y/o sala de audiovisuales.

Instalaciones deportivas: tres campos de fútbol y dos canchas de baloncesto.

Proyectos de Innovación educativa: Taller Batucada y Aprendo jugando con papá y mamá.

Proyecto anual de Formación del profesorado Página Web actualizada a diario y con notificaciones directas a las familias Escola matinera (a partir 7:30 h) y actividades extraescolares (a partir 16:30 h) Comedor y servicio de cocina in situ.  Simancas, s/n.

T. 961205725 46008731@edu.gva.es

Número190 / Gener / Març 2015

educació

49

CEIP JUAN XXIII: El centro ofrece gratuitamente los libros de texto y el material escolar a todo su alumnado Único colegio catalogado como Centro Inteligente en la ciudad de Torrent, el CEIP Juan XXIII ofrece también gratuidad en los libros de texto y en el material escolar, así como becas de comedor para el alumnado de educación infantil y una amplia oferta de actividades extraescolares totalmente gratuitas. Lo más destacable de este colegio es contar con un profesorado comprometido con el alumnado y sus familias en busca de la educación integral de los escolares.

El colegio Juan XXIII, así como su entorno, ha experimentado durante los últimos años una mejora en todos los sentidos gracias a las inversiones recibidas por parte de las diferentes administraciones. Esto ha supuesto que en la actualidad el centro disponga en todas sus aulas de pizarras digitales y equipos informáticos que se han convertido en herramientas indispensables en el trabajo de clase. Cuenta también con dos aulas de informática totalmente equipadas (una en el edificio de educación infantil y otra en el edificio de educación primaria), así como un aula de informática portátil que puede utilizarse en cualquier dependencia del centro.

Al ser un Centro de Acción Educativa Singular, el colegio ofrece gratuitamente los libros de texto y el material escolar a todo su alumnado. Además, un convenio a nivel local, hace posible que los todos los alumnos de educación infantil tengan garantizadas las becas de comedor escolar.

Número190 / Gener / Març 2015

Lo más destacable del CEIP Juan XXIII es que cuenta con un profesorado comprometido con el alumnado y sus familias en busca de un objetivo común: la educación integral de nuestros niños y niñas. Para ello hemos elaborado un proyecto educativo de calidad, que nos permite desarrollar actuaciones de éxito y proyectos de innovación los cuales nos hacen mejorar día a día y nos ayudan a alcanzar los resultados deseados.

Por otra parte, hemos establecido acuerdos y convenios con diferentes organizaciones como la Liga Española por la Cultura, la Fundación Deportiva Municipal, Fundación Secretariado Gitano… que nos permiten ofrecer a nuestro alumnado atractivas actividades extraescolares (repaso escolar, biblioteca tutorizada, multi-deporte, taller de percusión, taller de hip hop…) que resultan totalmente gratuitas para las familias.  Partida de L’Alter, 31 962 565 260 www.mestreacasa.gva.es/web/juanxxiii 46008716@edu.gva.es

50

especial colegios públicos de torrent

CEIP LES TERRETES: Compta amb unes instal·lacions a la vanguardia dels centres educatius de la xarxa pública L’equip de professionals del centre treballa per una ESCOLA que promou una educació inclusiva, facilitadora de la convivència i de la relació, compromesa amb la innovació educativa, que fomenta la participació activa de la comunitat educativa, sostenible i potenciadora de la creativitat. El CEIP Les Terretes és un centre de recent creació.

El decret 17/2009 de 23 de gener li atorga plena autonomia i se’l coneix provisionalment com a CEIP Nº10.

A gener de 2014 es fa realitat una nova infraestructura, a partir d’aquesta data compta amb unes instal·lacions a la vanguardia dels centres educatius de la xarxa pública. La totalitat de les seus espais estan adaptats per garantir l’adequada accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques. Compta amb Gimnàs, Aula d’Informàtica, Biblioteca, Sala d’usos múltiples, Aules d’infantil amb bany propi i Patis individuals, patis diferenciats per a infantil, Menjador i primària, aules de primària, diversos espais de treball en xicotet grup i menjador amb cuina in situ.

Es tracta d’un col·legi que acull alumnat del segon cicle d’Educació Infantil (3 a 6 anys) i d’Educació primària (6 a 12 anys). Segons resolució provisional de la Direcció General de Centres Docents està adscrit a l’Institut Marxadella.

Compta amb 1 unitat d’Educació especial (aula de comunicació i llenguatge), 9 unitats d’infantil i 18 unitats de primària. Per cada curs d’infantil i primària hi han 3 grups d’alumnes i s’ofereixen dos programes plurilingües.

A l’etapa d’infantil ja s’imparteixen els programes plurilingües, destinant 1:30h

setmanals a anglès i el proper curs s’implementarà en 1r i 2n de primària.

S’ofereixen els serveis complementaris d’escola matinera, menjador i una gran varietat d’activitats extraescolars: futbol sala, patinatge, judo i gimnàstica

rítmica gestionades per la Fundació Esportiva Municipal (FDM). L’Associació de pares i mares (AMPA) a més d’organitzar les activitats d’anglès, dansa, teatre i ceràmica participa activament en el dia a dia del centre. 

PRIMÀRIA Programes lingüístics

Assignatures en valencià

Assignatures en castellà

Assignatures en anglès

PROGRAMA PLURILÍNGÜE EN VALENCIÀ, s’imparteix en 2 grups de cada curs

Valencià Ciències Socials Ciències Naturals Matemàtiques Ed. física Música Cultura valenciana

Castellà Religió/Educació en valors

Anglès Plàstica

PROGRAMA PLURILÍNGÜE EN CASTELLÀ s’imparteix en 1 grup de cada curs.

Valencià Ciències Socials Ciències Naturals Ed. física Música Cultura valenciana

Castellà Matemàtiques Religió/Educació en valors

Anglès Plàstica

Constitució, 55 T. 961205000 46029689@edu.gva.es

Número190 / Gener / Març 2015

educació

51

CEIP LOPE DE VEGA: Ha formado a muchas generaciones de Torrent El colegio Lope de Vega, creado en 1932, cuenta con un gran historial en la formación de muchas de las generaciones de la localidad. Pese a su antigüedad es un centro muy moderno, dinámico, emprendedor en la formación y aplicación de las nuevas tendencias pedagógicas. Fue el primer Centro en Torrent en ofertar enseñanza en valenciano.

El CEIP Lope de Vega tiene como propósito presentar una atención educativa que favorezca el máximo desarrollo posible de todo el alumnado y la cohesión de todos los miembros de la Comunidad Educativa.

El Claustro definitivo es dinámico y está implicado al máximo en una formación que favorezca la Escuela Inclusiva, ya que nuestro centro se caracteriza por tener una gran diversidad. Tal y como apuntan las teorías pedagógicas que avalan el trabajo en los centros escolares con Comunidades de Aprendizaje, “la Diversidad es la clave para la Excelencia” El programa plurilingüe del Centro es PPEV (Programa Plurilingüe de Enseñanza en valenciano) y PPEC (en castellano), siendo la lengua extranjera en inglés.

Estamos inmersos en el programa experimental de Jornada Continua, desde el curso 2013-14, obteniendo buenos resultados y con la máxima aceptación de toda la Comunidad Educativa.

Nuestro horario es de lunes a viernes, de 9h a 14h clases lectivas, de 14h a 15,30 servicio de comedor y de 15,30 a

Número190 / Gener / Març 2015

16,30 actividades extraescolares voluntarias y gratuitas. Favoreciendo la vida familiar y laboral, y la participación de nuestro alumnado en actividades extraescolares y gratuitas tales como: Ajedrez, Teatro, Coro, Baile, Percusión, Deporte, Repaso, realización de Deberes, Ludoteca, Talleres.

El centro cuenta con transporte y Comedor escolar, con cocina casera y adaptada a las características del alumnado.

El CEIP Lope de Vega tiene una gran experiencia en la aplicación de las nuevas tecnologías (TIC) desde hace años.

Utilizando en todas las aulas pizarras digitales y recursos tecnológicos en cada una de las materias curriculares.  Dr. Francisco Roselló, 25 T. 961 205 530 lopedevegatorrent.blogspot.com 46008704@edu.gva.es

52

especial colegios públicos de torrent

CEIP MIGUEL HERNÁNDEZ: La integració de tot l’alumnat, l’atenció als nouvinguts i el reforç educatiu està en el projecte educatiu El CEIP Miguel Hernández té 6 Unitats d’Educació Infantil i 13 Primària, amb una Plantilla de 8 mestres d’Infantil i 12 mestres de Primària, dos especialistes d’anglés, 2 d’Educació Física, 1 de música, 2 de Pedagogia Terapèutica, 2 d’Audició i Llenguatge (una compartida amb un altre col·legi), 1 psicopedagoga i 1 educadora (també compartides) i 11 monitores de menjador.

Quant a les infraestructures del col·legi, en la part exterior del centre que dóna al carrer Constitució, disposem d’una zona enjardinada amb un hort de plantes aromàtiques. A l’altre costat de l’edifici de Primària està el pati, que consta d’una pista de futbol i una altra de basquetbol, amés d’una zona de terra amb arbres. En un dels fons d’ambdues pistes hi ha una grada que ens resulta molt útil per a la celebració de les diferents activitats complementàries programades. I, finalment, en el costat oposat, hi ha una xicoteta construcció on estan els vestuaris d’Educació Física.

A l’edifici de Primària es troba la Biblioteca, l’Aula de Música, l’Aula d’Informàtica, l’Aula d’Idiomes, la Biblioteca, el Menjador i una Sala de Psicomotricitat. Totes les aules de primària estan dotades amb ordinador, projector i equip de so.

Després està l’edifici d’Infantil, on es van construir recentment dues aules per a l’alumnat de tres anys. Compten amb dos patis amb una zona de jocs. Les aules de 4 i 5 anys tenen pissarres digitals.

L’horari lectiu de l’alumnat actual és l’anomenat de jornada partida: pel matí de

dilluns a dijous de 9:00h a 13:15h (dilluns i dimarts) i de 9:00h a 12:30 (dimecres, dijous i divendres). Per la vesprada, de 15:15h a 16:45h, de dilluns a dijous. La sessió de formació del professorat es fa els divendres de 12:30 a 14:30h, no havent classe per la vesprada. Quan hi haja base legal, si la comunitat educativa així ho desitja, sol· licitarem la jornada continuada amb horari lectiu de 9h a 14h.

Projecte Lingüístic de Centre. Actualment tenim a l’escola dos programes lingüístics, el Programa Plurilígüe d’Ensenyament en Valencià i el Programa Plurilígüe d’Ensenyament en Castellà. L’idioma anglés es dóna en tots els nivells d’Educació Infantil. En Primària a més de l’assignatura, tenim en anglés la plàstica.

La nostra escola vol ser un eix vertebrador de la societat valenciana i per això apostem per donar-li al valencià el màxim protagonisme en el currículum dins del que marca la normativa legal. Així, doncs, en tots els cursos donem les ciències naturals i socials en valencià.

Atenció a la diversitat: escola inclusiva.

La integració de tot l’alumnat, l’atenció als

nouvinguts i el reforç educatiu està molt present en el nostre projecte educatiu.

Servei de Menjador. Comptem amb un projecte de menjador que pretén inculcar bons hàbits alimentaris per aconseguir un bon desenvolupament físic i intel·lectual.

Considerem òptim buscar l’equilibri entre activitats fisico-esportives, artístiques i de recreació-oci. Entre altres activitats fem una lliga de futbol i tallers per a potenciar el consum de fruites i verdures, i també de bons modals a la taula. Per a les famílies convoquem reunions sobre nutrició i també reunions trimestrals amb l’encarregada i el director. El seguiment i valoració es realitza a través de la Comissió de Menjador del Consell Escolar.

Projectes i Programes de l’escola.Continuar treballant el nostre Pla de Foment de la Lectura a través de la Biblioteca de centre, d’Aula i d’anglés, escola de pares. Duem a terme xarrades orientatives.

“Supermercat de les Matemàtiques”. Una idea que tenim per a treballar l’assignatura d’una manera dinàmica i manipulativa.

Jornada de portes obertes en Educació Infantil durant el període de matrícula on les famílies poden vore les instal·lacions, conèixer al nostre professorat... Formació anual de mestres. Tots els mestres del centre estem convençuts de que la formació continuada és fonamental per a la nostra tasca. Actualment treballeml’anglés i les TICs (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). També comptem amb la revista La Font, una institució ja en la nostra escola. Ix tots els trimestres, sent un mitjà de comunicació escola-famílies. Activitats complementàries:, 9 d’octubre, Halloween, la Castanyera, Nadal, Dia de la Pau, Carnestoltes, Falles, Trobada d’Escoles en Valencià, Setmana Cultural i festa i graduació de fi de curs. Activitats extraescolars: Escola de tabal i dolçaina amb la col·laboració de La Gavella, Escoleta matinera, futbol-sala (organitzat per la FDM) i patinatge, anglés i ball modern, a través de l’AMPA. Pla de Transició amb l’IES La Marxadella.  Constitució, 64 T. 962 566 990 http://mestreacasa.gva.es/web/ceipmiguelhernandez 46016579@edu.gva.es

Número190 / Gener / Març 2015

educació

53

CEIP SAN JUAN BAUTISTA: Cuenta con una educación de calidad y con el Premio Nacional en Compensación educativa Bienvenidos al colegio público San Juan Bautista, situado en el distrito de Poble Nou, frente al complejo deportivo Parc central y la Ciutat de l’esport. Somos un centro de educación infantil y primaria (3 unidades de infantil y 8 de primaria) donde ofrecemos enseñanza en castellano, formando parte a su vez, del programa plurilingüe, según el cual impartimos clases de inglés desde los 3 años y ofrecemos, también en inglés y para toda primaria, la asignatura de educación artística.

Dentro de nuestras instalaciones destacamos un Gimnasio cubierto y totalmente equipado, donde los alumnos cuentan con pista polivalente de baloncesto, fútbol sala, balonmano, etc.

Contamos también con pistas de fútbol y baloncesto al aire libre.

Además de esta amplia oferta deportiva, el centro cuenta con actividades de natación para toda primaria, las cuales tienen lugar dentro de las instalaciones del Parc central.

También contamos con una amplia Biblioteca con ordenadores, rincón de juegos y una amplia oferta de libros y cuentos para todas las edades, los cuales están a disposición de nuestros alumnos.

En nuestro centro también encontrarás un Teatro, Aula de Informática, Taller de Artes Plásticas, así como Aulas de Música e Idiomas dotadas de pizarra digital interactiva.

Además de por nuestras instalaciones, nos caracterizamos por ser un centro multicultural, donde la atención a la

Número190 / Gener / Març 2015

diversidad es nuestra máxima preocupación. Es por ello que somos un centro de educación compensatoria, cuyo programa a la compensación educativa fue galardonado con un premio nacional.

Dentro de esta oferta educativa centrada en dar a los alumnos el máximo apoyo, así como la igualdad de oportunidades, ofrecemos el Programa de Acompañamiento Educativo (P.A.E), donde los alumnos pueden asistir, dos días a la semana, a clases de repaso tras la jornada escolar.

Es una escuela de todos y para todos. La cercanía y dedicación a nuestros alumnos y a sus familias es uno de los principales objetivos del CEIP San Juan Bautista. Por ello, el centro lleva a cabo la “escuela de padres y madres” en la que se organizan charlas donde especialistas en educación y psicología infantil y familiar informan y ayudan a las familias sobre diversos temas de actualidad así como de aquellas inquietudes que puedan tener.

Queremos construir un colegio entre todos y para todos en el que los alumnos que pasen por él lo recuerden como un lugar que les ayudó a crecer como alumnos, pero sobre todo como personas.  San Juan Bautista, 22 T. 961 205 540 mestreacasa.gva.es/web/ceipsanjuanbautista 46008741@edu.gva.es.

54

especial colegios públicos de torrent

CEIP SANT PASQUAL: Oferix gimnàs, aules d’anglés, de música i d’informàtica, sala d’activitats diverses i menjador escolar Totes les clases porten una metodologia, majoritariament de projectes, que proporcionen a l’alumnat un aprenentatge més vivenciat i més adaptat als seus interesos i necessitats.

Unitats del centre: 27 aules, ( 9 a infantil i 18 a primària).

Horari: dilluns i dimarts de 9 a 13,15h – dimecres a divendres: de 9 a 12,30 h.

Vesprades: dilluns a dijous de 15,15h a 16, 45h.

Horari de secretaria: tots elsmatins de 9 a 10 h.

Línies: 3 Programes plurilingües d’ensenyament en valencià.

Professorat del centre: Tutors/res, mestres de suport, especialistas d’anglés, música, educació física, pedagogía terapéutica, audició i llenguatge.

-Personal no docent: Psicóloga, educador i conserge.

Instal.lacions del centre. 27 aules per alumnes, Gimnàs, Aula d’Anglés i de Música, Sala d’activitats diverses, Aules d’Informàtica per a educació infantil i educació primària i amb Patis diferenciats; i Menjador escolar amb capacitat per a 400 alumnes que poden ser comensals fixes amb un preu de 4.25 euros/dia o discontinu amb un preu de 5.30 euros/dia. El personal està format per 5 cuineres i 18 monitors/res. Al menjador, al temps de l’esplai, abans o després de dinar, es realitzen diverses

activitats dirigides pels monitors/res.

Projectes del centre. A educació infantil es porta a terme un projecte de psicomotricitat des de 3 fins a 5 anys, amb activitats al gimnàs (acuturier) i amb jocs populars al pati. Totes les clases porten una metodologia, majoritariament de projectes, que proporcionen a l’alumnat un aprenentatge més vivenciat i més adaptat als seus interesos i necessitats.

A educació primària es porten també diversos proyectes als cicles: filosofía per a xiquets, programa de Manuel Segura, relacionar-se bé, Cor musical Sant Pasqual, format per alumnes de 4t fins a 6é de primària.

Recursos materials. A més de les 2 aules d’informàtica per a infantil i primària, quasi la totalitat de l’alumnat pot gaudir de les pissarres digitals del centre, que proporcionen un recurs visual moltric per a treballar a les aules.

Activitats extraescolars. L’AMPA del centre oferix entre altres: ball/dança, teatre, anglés, cerámica, esgrima… i mitjan çantels clubs esportius també, judo, gimnàstica rítmica, básquet, fútbol…

Cambra de mares i pares delegats. Les famílies del centre participen formant par d’aquesta cambra i ens ajuden a portar a terme activitats i festes que realitzem durant el curs com: carnestoltes, eixides diverses, tallers, festa de fi de curs….  Pare Méndez 149 T. 961 205 440 / F. 961 205 441 mestreacasasantpasqual 46008728@edu.gva.es

Número190 / Gener / Març 2015

educació

55

CEIP VIRGEN DEL ROSARIO: “Un cole de todos y para todos” Este colegio se define como un espacio multicultural, donde las diferencias son vistas como un elemento enriquecedor. En el “Cole de colores” todos los niños tienen su espacio.

En el CEIP Virgen del Rosario trabajamos dentro de un Contrato-Programa aprobado por la Conselleria, en el que se desarrollan actuaciones encaminadas a la mejora de los rendimientos académicos y la socialización de los alumnos. Cabe destacar el programa de Compensación Educativa y el proyecto “A ESCENA”.

En este marco, nuestra escuela se define como un espacio multicultural, donde las diferencias son vistas como un elemento enriquecedor. En nuestro “Cole de Colores” todos los niños tienen su espacio.

Nuestro objetivo principal es afianzar este proyecto para crear una escuela inclusiva, una escuela para todos.

Contamos con un programa impulsado desde el AMPA: Reutilización de libros de texto. El AMPA gestiona la compra de libros y de material escolar para el beneficio ecónomico de las familias y que todo el alumnado cuente con todo lo necesario.

Servicios del centro Comedor escolar, COCINA PROPIA y actividades lúdicas para los comensales.

Biblioteca, con 4 ordenadores conectados en red.

Número190 / Gener / Març 2015

Sala de audiovisuales. Aula de informática, de inglés, de música, multiusos…

9 aulas con pizarra digital, que vamos aumentando cada curso.

Psicóloga del Gabinete Psicotécnico Municipal.

Clases de refuerzo fuera del horario escolar.

Refuerzo a alumnos de 5º y 6º, para mejorar el paso al Instituto.

Refuerzo a alumnos de 3º y 4º, para repasar y hacer los deberes.

Actualmente tenemos 6 unidades de Educación Infantil y 15 de Educación Primaria, con dos líneas lingüísticas, valenciano y castellano.

INFANTIL

CASTELLANO

VALENCIÀ

En nuestro centro impulsamos el aprendizaje del inglés y participamos en Programas Europeos.

Los 3 cursos de Educación Infantil reciben dos sesiones de inglés semanales.

Contamos con 6 tutoras más dos maestras de apoyo.

En Educación Primaria se imparten 3 sesiones de inglés semanales, más 1 sesión de plástica también en inglés, y en este curso hemos contado con una auxiliar de inglés para reforzar la lengua oral.  Gabriela Mistral, 4 T. 961 205 120 46008698@edu.gva.es

PRIMARIA CASTELLANO

VALENCIÀ

3 AÑOS

1

1

1º PRI.

1

1

4 AÑOS

1

1

2º PRI.

2

1

5 AÑOS

1

1

3º PRI.

1

1

TOTAL

3

3

4º PRI.

2

1

5º PRI.

1

1

6º PRI.

2

1

TOTAL

9

6

56

especial colegios públicos de torrent

CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL LA ENCARNACIÓN: El seu Projecte Educatiu es basa en els principis democràtics de participació, d’igualtat, de no discriminació i de respecte a les diferències.

El col·legi d’educació especial La Encarnación ofereix atenció especialitzada a uns 160 xiquets i joves amb necessitats educatives especials, d’edats entre els 3 i els 20 anys. De caràcter comarcal, té una experiència de treball consolidada al llarg de prop de 30 anys, i hi han passat uns 875 xics i xiques de la comarca, la major part d’ells de Torrent.

Al seu voltant té tot tipus de serveis, una parada de l’autobús urbà, i a uns minuts a peu està la parada del metro. Com va anunciar la Consellera d’Educació, està en marxa el projecte d’adequació i d’ampliació de l’edifici, i les obres del qual començaran el curs pròxim, i es realitzaran al llarg de 17 mesos.

Més de 60 professionals atenen els 22 grups-classe. Els tutors són mestres especialistes en Pedagogia Terapèutica, que treballen juntament amb els educadors compartint cada grup d’alumnes; també hi ha 2 mestres de Música, 2 d’Educació Física, 5 d’Audició i Llenguatge i 2 de Formació Professional, així com 4 fisioterapeutes. El personal de serveis està format pel conserge i 2 cuiners. A l’hora del menjador tenim el suport de monitors externs. Comptem, a més, amb l’atenció d’una psicòloga en la funció d’Orientadora Educativa, una metgessa i una treballadora social, del Servei Psicopedagògic Escolar V-04.

Com a part de la comunitat educativa participen els pares i les mares de l’alumnat, a través del Consell Escolar, i a través de l’Associació de Mares i Pares d’Alum-

nes (AMPA), donant-nos el seu suport en determinades activitats.

Tant l’ensenyament com el menjador escolar i el transport són totalment gratuïts. Per això, perquè som l’oferta pública, ens esforcem per donar el millor servei de qualitat educativa, per mantenir-nos al dia i per actualitzar-nos de manera permanent, tant en noves tecnologies com en metodologies didàctiques i en la recerca de noves experiències adaptades a les necessitats específiques del nostre alumnat.

"El nostre Projecte Educatiu es basa en els principis democràtics de participació, d’igualtat, de no discriminació i de respecte a les diferències. Està elaborat sobre la base del Currículum d’Educació Infantil i d’una part del d’Educació Primària, i inclou tota una sèries d’objectius i de continguts de caràcter funcionals dirigits a aconseguir la màxima autonomia personal i social dels nostres alumnes en la vida adulta. Una part del nostre currículum es desplega a través d’activitats fora del centre, com competicions esportives, assistència a concerts o teatre, visites a comerços, ús del transport públic, etc."

El centre compta amb unitats d’Edu-

cació Infantil, de Primària, de Secundària, i de tallers polivalents com el de ceràmica, d’artesania o d’hort. Quan els alumnes fan els 21 anys acaben la seua escolaritat, i des d’ací s’ofereix una orientació personalitzada cap a les eixides ocupacionals, educatives o d’altre tipus que existisquen en cada moment.

El Servei d’Atenció Ambulatòria i Prèvia a l’Escolarització (SAAPE) ofereix logopèdia i fisioteràpia (a alumnes que no poden rebre aquests serveis en el seu centre).

També som un centre de recursos obert a la comunitat educativa de la nostra zona, i oferim assessorament especialitzat. Per una banda, a moltes famílies en el procés de presa de decisions a l’hora de matricular els seus fills; i d’altra, als professionals que ho requerisquen, sobretot en orientació educativa, en materials adaptats i en metodologies didàctiques.  Pare Méndez, 153 T. 961 205 715 46008790@edu.gva.es

Número190 / Gener / Març 2015

esports

El atleta paralímpico Pablo Cantero en el Campeonato Autonómico de Veteranos de la Federación de Atletismo El deporte es un instrumento para la superación personal, pero lo es más, si cabe, en el caso de los deportistas discapacitados. Este es el caso de Pablo Cantero, un atleta invidente del Club de Atletismo de Torrent, estudiante de psicología que lucha día a día por superar sus marcas.

Su alto grado de exigencia, sacrificio y superación personal han llevado a Pablo a competir, no solamente en campeonatos de deporte adaptado, sino también en los campeonatos para videntes que lo permiten.

57

En el Campeonato Autonómico de Veteranos de la Federación de Atletismo de la Comunidad Valenciana realizado en el mes de febrero, Pablo Cantero participó en la disciplina de salto de longitud en una sesión de control (que sirve a los atletas invidentes para ir tomando sensaciones de competición y llevar el seguimiento de sus marcas para cuando lleguen los campeonatos oficiales de deporte adaptado). La adaptación de la prueba del salto de longitud para que puedan competir atletas invidentes es algo más complicada que en otras disciplinas. Mientras que los videntes tienen una tabla con plastilina para marcar el salto nulo y desde la que se mide la longitud del salto, en las competiciones para personas con visibilidad reducida se substituye por un metro cuadrado de cal delante del foso de arena. De esta manera se consigue evitar la pérdida de centímetros que sufría el saltador ciego cuando saltaba en las condiciones de los videntes ya que el salto se medía desde la línea de plastilina aunque se saltara antes.

Gracias a las facilidades del director técnico de la FACV, José Peiró, y de los árbitros responsables de la competición, el Velódromo Lluis Puig, con la grada llena, fijó su atención en los saltos de Pablo Cantero manteniendo el silencio para que pudiera escuchar las indicaciones de su guía. La adaptación de la prueba de salto de longitud en el campeonato autonómico de veteranos de la FACV supone un paso hacia delante en la adaptación de las competiciones de deporte no adaptado para que puedan participar atletas con discapacidad. Esta competición ha permitido a Pablo Cantero mejorar su marca personal en salto de longitud y situarla en los 5,45 metros, cada día más cerca de los 6,0 metros que supondrían poder participar en el Mundial paralímpico de Doha de noviembre de 2015, para el que se entrena con fuerza.

Además de mejorar sus marcas, Pablo Cantero trabaja como miembro de la Asamblea de la FACV en el estamento de atletas para mejorar las condiciones de los deportistas con discapacidad para que pueda lograrse la inclusión total y puedan participar en todo tipo de competiciones y no solo en campeonatos de deporte adaptado. El próximo reto para Pablo Cantero sería conseguir incluir en el reglamento la adaptación para ciegos de manera que las marcas conseguidas en todo tipo de competiciones fueran oficiales. 

Nou Bàsquet Torrent se proclama campeón de la Copa Junior Preferente El equipo Junior Preferente del club Nou Bàsquet Torrent conseguía el último fin de semana de enero el ascenso a la categoría Autonómica para la próxima temporada, tras una jornada intensiva celebrada en la localidad de Ondara, organizada por la Federación de Baloncesto de la Comunidad Valenciana.   Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Número190 / Gener / Març 2015

58

esports

En la carrera San Silvestre solidaria ‘Ciutat de Torrent’ se recogieron más de 4.000 kilos de alimentos. Este año, la sexta San Silvestre solidaria ‘Ciutat de Torrent’ batió record de participación con 1.780 corredores gracias a los cuales se conseguió recaudar más de 4.000 kilos de alimentos que destinados al Punto de Alimentos para cubrir las necesidades de las familias más desfavorecidas de la ciudad.

Los participantes se dieron cita en la plaza Mayor. A las 20.30 horas, la alcaldesa, Amparo Folgado, junto a la Fallera Mayor, Ester Veguer, y la Fallera Mayor Infantil, María Bartual, dio el pistoletazo de salida a esta divertida carrera de 3.900 metros en la que se recorrieron las principales

calles del casco urbano. Los corredores iban ataviados con divertidos disfraces, de superhéroes, personajes del cine como Charles Chaplin, algún Papá Noel despistado, e incluso disfraces inspirados en juguetes y en personajes de dibujos animados.

Clasificación: Hombres: 1º Jorge March, 2º José Antonio Teller, 3º Samuel Rodríguez. Mujeres: 1ª Carla de Tena, 2ª Sharor Carrera, 3ª Sandra Muñoz. Mejores Disfraces: Hombres: 1º Alberto Domínguez, 2º Javier Muñoz, 3º Pedro Castillo.

Mujeres: 1ª Inma Montoso, 2ª Belén de Miguel, 3ª Yolanda Quilis. Niños: 1º Pablo Moral. Niñas: 1ª Sofía Moral. Colectivos: 1º Grupo atletismo infantil Albalat dels Sorells. 

IV Carrera per muntanya Serra Perenxisa. En la mañana del 18 de enero, más de trescientos corredores participaron en esta carrera, organizada por la Fundación Deportiva Municipal y Paco Calabuig, en colaboración con el Ayuntamiento y el Camping la Pirámide, en dos modalidades: una carrera de 21 kilómetros y otra de 12km.). Clasificación: 21km Categoría Absoluta masculina. 1. Abelardo Orquín Bellver. 2. Oscar Soto Moreno. 3. Rubén Soto Moreno. 21km Categoría Absoluta femenina. 1. Ana Abad García. 2. Eva María Bernat Llorens. 3. Olga García. 21km Clasificación local Categoría Absoluta masculina.1. Miguel Montaño Luque. 2. Miguel Vidal Faus. 3. Pablo Navarro Ros. 21km Clasificación local Categoría Absoluta femenina. 1. Luz Cabanes Castelló. 12km Categoría Absoluta masculina.1. Francisco Santamaría Barberan. 2. Jose Felipe Pérem Balleres. 3 Manolo Cuajares Guimbau. 12 km Categoría Absoluta femenina. 1. Clara Vallejo Lozano. 2. Patricia Gil Terrón. 3. Mª Carmen Martínez. 

Número190 / Gener / Març 2015

esports

59

Impulso del deporte como actividad física extraescolar El Ayuntamiento se ha sumado al proyecto deportivo CEPAFE, iniciativa propuesta desde la Consellería de Educación, Cultura y Deporte que consiste en proporcionar ayudas económicas a los centros educativos públicos y concertados de la Comunitat Valenciana que impartan actividades deportivas y de educación física en horario no lectivo, para que los escolares adquieran hábitos de vida saludables, fomentando la educación en valores a través del deporte. La Fundación Deportiva Municipal participará en el proyecto ayudando a los centros educativos del municipio en la presentación de proyectos y en la preparación de la documentación para poder acceder a las ayudas.CEPAFE apoya la realización de proyectos deportivos en centros de educación primaria y secundaria, fuera de horario lectivo y que estén integrados en el proyecto educativo de cada colegio. A través del Proyecto Deportivo de Centro (PDC) se establecen los objetivos a conseguir, los recursos necesarios y los procedimientos de actuación, así como las personas implicadas dentro de cada organización.

Los Proyectos Deportivos de los Centros Escolares deben ir asociados al Proyecto Educativo de Centro para dar coherencia a la acción educativa y conseguir dar continuidad a la línea pedagógica más allá del horario lectivo. Los centros escolares pueden pedir asesoramiento en la Fundación Deportiva Municipal para la preparación de los Proyectos Deportivos de Centro.

Para los centros escolares, unirse al proyecto CEPAFE no supone coste ninguno. Se pretende conseguir que el alumnado realice actividades deportivas dentro de su propio centro escolar sin que supongan ningún coste añadido, y obtienen un sello de calidad que les reconoce como centro educativo promotor de la actividad física y el deporte.

La iniciativa tiene como novedad este año el aumento del presupuesto destinado a los colegios, así como el reconocimiento en horas de formación permanente para los profesores participantes, hasta un límite de 400 horas por centro. 

El XV Open Internacional Wuko y XXII Campeonato Nacional de Karate Memorial Ángel M. Duato se realizaba en Torrent el 13 de diciembre, organizado por la Federación Española Unificada de Artes Marciales (Feuam), en el Pabellón Deportivo El Vedat. El acto congregó a 230 participantes en la categoría kata y 205 participantes en la categoría kumite, entre los que hubo representantes de Italia, Suiza, Portugal y España. La presidenta de Feuam, Amparo Martínez, estuvo acompañada por Sean Henke, presidente de la Unión Mundial de Karate Wuko, y el delegado de Deportes, Enrique Carratalà. 

Número190 / Gener / Març 2015

Las Escuelas Municipales de Iniciación al Deporte registran un aumento de usuarios, debido, fundamentalmente, a la gestión que hacen de ellas los clubes deportivos. En septiembre de 2011, el Ayuntamiento empezó a ceder a los clubes la gestión de algunas de las EMID y desde entonces ha ido aumentando el número. En 2010 los usuarios de las EMID eran 719, y en 2014 la cifra aumentaba hasta 1.080 deportistas, lo que supone un aumento de aproximadamente un 40% de usuarios que hacen uso de la oferta deportiva.

Desde las Escuelas Municipales de Iniciación al Deporte que gestiona la Fundación Deportiva Municipal, las disciplinas que se ofrecen son balonmano, frontenis, natación, patinaje, pilota valenciana, tenis, rugby, voleibol, polideportiva y deporte adaptado, a lo que se une que la delegación de Deportes ha puesto en marcha las nuevas Escuelas de Iniciación Deportiva en las disciplinas de rugby y voleibol. Por su parte, las Escuelas Municipales de Iniciación al Deporte que están a cargo de los clubes deportivos ofertan: atletismo, baloncesto, fútbol, fútbol sala, gimnasia rítmica y judo. 

X Torneo de Reyes de básquet 3x3. Torrent acogió los días 29 y 30 de diciembre el X Torneo de Reyes de básquet 3x3 en el pabellón municipal El Vedat que fue organizado por el Club Unió Bàsquet Femení Torrent UBF. El evento reunió a más de 60 equipos y 272 jugadores de toda la Comunitat Valenciana. Estuvieron presentes el presidente del Club, Joaquín Juan Brull y el concejal de Deportes, Enrique Carratalá. En el torneo participaron las categorías de pre-benjamín hasta infantil, que disputaron partidos de baloncesto de tiempo reducido de tres contra tres.   Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

60

esports

El club deportivo Herca comenzó bien el año. La sección de gimnasia rítmica del club se desplazó del 9 al 12 de enero a Atenas para disputar el “8th Helioupolis cup” trofeo internacional en el que participaron 26 clubes de alto rigor competitivo, como Italia, Chipre, Rusia, Dinamarca, Bulgaria, Austria, Grecia, o Reino Unido.El trofeo contó con tres días de eventos.

La clasificación fue la siguiente: Paola Martínez, en categoría baby, 1ª clasificada, medalla de Oro. Lucía Martínez, en categoría mini, 5ª clasificada con cuerda, Diploma. Carla Gómez, en categoría mini, 8ª clasificada en pelota, Diploma. Adiya Tavbulatova, en categoría mini, 9ª clasificada en aro; y Beatriz Bonilla, en categoría mini, 9ª clasificada en pelota.

Alua Bekturova como juez en el trofeo y Carla Alacreu como entrenadora valoran la experiencia en el Heliopoulis cup como muy positiva tanto para ellas como para sus gimnastas, que observaron, aprendieron, crecieron y mejoraron a su vuelta en España.

Ambas esperan seguir llevando el nombre de Herca y Torrent en más ocasiones por todo el panorama internacional.

En cuanto a los judocas del club, en la Super Copa de España celebrada en Tortosa el 17 de enero, las hermanas Ortiz Medina consiguieron 2 bronces en la categoría junior Marta en (-63kg) y María en (-57kg).y Adrián Senent consiguió un tercer bronce en categoría infantil de (-60kg). También en Castellón se celebraron los Juegos Escolares en categoría infantil y los judocas del club Herca consiguieron traerse a casa 4 metales: 3 oros y 1 plata. La primera en conseguir el oro fue Nevine Benlatreche en infantil femenino (-52kg), y después llegaron los chicos con 2 oros: Daniel Oliver (-66kg) y Adrián Senent (-60kg) y la plata conseguida por Nacho Leal en (-55kg). 

Vanesa Maroto Esteve vuelve a ganar el primer puesto en el Campeonato de España de Baile Deportivo ANA CORONADO

La torrentina Vanesa Maroto forma pareja artística con Joan Albelda desde hace seis años y ambos cuentan con un excelente e inmejorable historial deportivo: En 2011 fueron campeones de Bailes Latinos de la Comunidad Valenciana (Alicante); en 2012 subcampeones de España de 10 Bailes (Madrid), de Latinos (Amposta), y de Standard (Bilbao). En 2013 fueron campeones de Latinos de la Comunidad Valenciana (La Eliana) y de Standard (Ribarroja); subcampeones 10 bailes de la Comunidad (Ribarroja), subcampeones de España de 10 Bailes (Vilanova y la Geltru), y de Latinos (Madrid). En 2014 fueron Campeones de España de 10 Bailes (Benalmádena), y campeones de la Comunidad Valenciana de 10 Bailes, Latinos y Standard.

El 8 de febrero de este año, Vanesa y Joan se proclamaron campeones de España en la categoría de Junior-2 en el Campeonato de España de los 10 Bailes (L´Hospitalet de L´Infant).  Información facilitada por Rebeca Amador

Número190 / Gener / Març 2015

esports

Hace cuatro años el BIM 174 ya publicaba una noticia sobre el triunfo de la torrentina Vanesa Maroto como campeona de Baile Deportivo en la Comunitat Valenciana, y tras este tiempo, el historial deportivo de Vanesa sigue cosechando triunfos. Vanesa Maroto Esteve comenzó a bailar siguiendo los pasos de su familia; su padre, Pepe Maroto Yago, y su madre, Emilia Esteve Canet hacen baile social desde hace casi veinte años, y su hija mayor, Laura, compitetía en baile deportivo. La pequeña Vanesa imitaba a su hermana cuando la veía bailar, y disfrutaba tanto que su padres se decidieron a que probara en el baile, porque facultades no le faltaban. Vanesa y su pareja, Joan Albelda Gomis, se iniciaron en el baile de salón a los siete años, y participaron en su primera competición un año

después. Su primer triunfo tuvo lugar el l9 de julio en Alicante, en el Campeonato de la Comunitat Valenciana de Baile Deportivo, en el que la pareja obtuvo la primera posición en la modalidad de bailes latinos.

En la actualidad, Vanesa tiene trece años, estudia segundo de ESO en el colegio de las Teresianas, y cuando sale, después de merendar, se va a entrenar a Valencia, a la calle Pérez Galdós, donde tiene su academia de baile, y cuenta con cuatro entrenadores distintos para cada uno de los estilos.

A la disciplina de esta joven bailarina se une la estrechísima colaboración de sus padres, que le dedican todos los fines de semana y los puentes de días que se pueden agrupar al año, para acompañarla a todas las competiciones que se organizan cíclicamente en

El baile deportivo, nacido en los años 50, se divide en las modalidades Standard y Latino. El standard responden a los ritmos del vals inglés, tango, vals vienés, slow fox y quickstep, y los latinos a la samba, el cha-cha-cha, la rumba bolero, el pasodoble y el jive (rock&roll).

Los términos baile de salón de competición, baile deportivo, baile de competición y DanceSport denominan el baile como modalidad deportiva donde se respetan direcciones y se siguen normas establecidas y escritas, bailándose en todo el mundo de la misma forma.

En esta modalidad están incluidos 10 bailes. El término “Baile Deportivo” designa una forma evolucionada de baile de salón que es objeto de competiciones de carácter deportivo. Su técnica tiene una larga tradición internacional y comporta un elevado grado de ejercicio físico y un importante componente artístico. Se practica en cerca de setenta países, representados en la International Dance Sport Fe-

Número190 / Gener / Març 2015

61

varios puntos de España, aunque recalcan que donde más se practica es en Cataluña, pues hay muchísima afición.

Dice Vanesa que le gusta mucho bailar y que es disciplinada: “Cuando quedamos campeones de España sentí tanta emoción que se me hizo un nudo en la garganta.”

Vanesa se levanta diariamente a las 7 de la mañana, va al colegio y luego entrena hasta las 21 horas o más, hace los deberes, cena y se acuesta. A pesar de su juventud, lleva una dieta cuidada que le posibilita mantenerse en forma: carne, pescado, verdura, fruta, pasta, leche, frutos secos y chocolate negro son sus alimentos base. Su padre apunta: "Vanesa come sano y bastante, está fuerte y aguanta bien el ritmo que lleva porque le encanta el baile". 

deration (IDSF). La Federación Internacional de Baile Deportivo es el organismo internacional que regula el baile en el campo amateur y el Consejo Mundial de Baile y Baile Deportivo es el organismo internacional que regula el baile en el campo profesional. En España a nivel amateur, el baile deportivo lo regula la Federación Española de Baile Deportivo FEBD, entidad reconocida por el Consejo Superior de Deportes. Además existen cuatro Federaciones Autonómicas, la catalana, la aragonesa la valenciana y la balear. El 4 de septiembre de 1997 el baile deportivo y la Federación Internacional de Baile Deportivo fueron reconocidos por el Comité Olímpico Internacional (COI). En abril de 2006 el Consejo Superior de Deportes reconoció el Baile Deportivo de Competición como una actividad deportiva.

Para participar en una competición de baile se ha de pertenecer a una academia y tener entrenador.

62

ajuntament

escriuen els grups municipals

Aprovació definitiva de la Modificació puntual de l’Ordenança Reguladora del Medi Rural del terme municipal de Torrent, aprovada pel Ple de 6 d’octubre del 2014.

Es pot consultar en la Web municipal www.torrent.es- Conéixer Torrent- Publicacions municipals BIM Torrent i en Servicis de l’Administració- Normatives municipals- Ordenances.

De conformitat amb el que establix l’article 44 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic dels Entitats Locals, es fa públic que la Junta de Govern Local va adoptar un acord en data 2 de març de 2015 pel qual fa delegació específica de les competències de l’òrgan de contractació en relació amb el contracte de gestió d’instal·lacions esportives de la Ciutat de l’Esport, a favor del regidor delegat de Joventut i Infància d’este Ajuntament, el Sr. Javier Noguera Andreu.

Torrent, 6 de març de 2015 L’alcaldessa-presidenta, Desamparados Folgado Tonda

De conformitat amb el que establix l’article 44 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic dels Entitats Locals, es fa públic que la Junta de Govern Local va adoptar un acord en data 2 de març de 2015 per mitjà del qual es deixen sense efecte els acords adoptats en data 11 de novembre de 2013, i 10 i 24 de febrer de 2014, relatius a la Mesa de Contractació, i se n’establix la següent composició: President titular: Sr. Jorge Planells Andreu, regidor de l’Àrea de Govern d’Economia, Hisenda, Personal, Modernització i Seguretat Ciutadana.

Suplent: Sra. María Luisa Martínez Ros, regidora de l’Àrea de Govern de Grans Projectes, Urbanisme, Vivenda, Infraestructures, Medi Ambient i Règim Interior.

Vocals: Titular: Sr. José Santiago Miquel Soriano, regidor de l’Àrea de Govern de Desenvolupament Econòmic i Social, Ocupació, Transport, Mobilitat i Participació. Titular: Sr. José Francisco Gozalvo Llácer, regidor delegat de Medi Ambient, Agricultura, Cicle Integral de l’Aigua, Informació, Règim Interior i Participació. Suplent: Sra. Pilar Vilanova Alabarta, regidora de l’Àrea de Govern de Benestar Social, Educació, Joventut i Esports. Suplent: Sra. M. Carmen Benavent Roig, regidora delegada d’Educació i Família.

Titular: Sr. Andrés José Campos Casado, regidor del Grup Municipal Partit Socialista Obrer Espanyol. Suplent: Sra. Nuria Maroto Yago, regidora del Grup Municipal Partit Socialista Obrer Espanyol.

Titular: Sr. Vicent Beguer Miquel, regidor del Grup Municipal Compromís: Bloc-Verds-Hospital. Suplent: Sra. María Herrada Ricart, regidora del Grup Municipal Compromís: Bloc-Verds-Hospital.

Titular: Sra. M. Carmen Aparisi Aparisi, interventora municipal. Suplent: Sra. Aurora Majuelos Pozo, cap del Servici de Fiscalització.

Titular: Sra. Pilar Guillén Zaragoza, lletrada de l’Assessoria Jurídica. Suplent: Isabel Cerdá Ureña, directora general de l’Oficina Pressupostària.

Secretari: Titular: Sr. Jonatan Baena Lundgren, secretari general de l’Administració Municipal. Suplent: Sra. Mª Ángeles Codoñer Gadea, cap de la Unitat de Contractació i Compres.

Torrent, 6 de març de 2015 L’alcaldessa-presidenta, Desamparados Folgado Tonda

El Ple d’este Ajuntament, en sessió celebrada el dia 2 de març de 2015, va acordar aprovar la modificació de la modalitat de prestació del servici de conservació i manteniment d’edificis de titularitat local destinats a centres públics d’educació infantil i primària i educació especial.

El que es fa públic, a efectes de reclamacions, de conformitat amb el que establix l’article 49 i 70.2 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local i 196 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, podent examinar-se l’expedient en la Delegació d’educació i Família de 9 a 14 hores, per un període de 30 dies a partir de la publicació en el BOP. Torrent, a 3 de marzo de 2015 El Tinent d’Alcalde delegat de Règim Interior i Participació, José Francisco Gozalvo Llácer

Acord contra la pobresa energètica El dia 8 de gener Compromís per Torrent va presentar una moció d’actuació contra la pobresa energètica a la nostra ciutat. Aquesta moció, que inicialment presentàrem, va ser defensada per la nostra regidora Maria Herrada i finalment aprovada per unanimitat del Ple de l’Ajuntament de dia 2 de març del 2015, on va ser acceptada, per qüestions d’operativitat administrativa, una esmena del grup municipal del Partido Popular que proposava l’ampliació inicial del termini de 3 mesos a un any per a la redacció d’un Pla de Xoc contra la pobresa energètica amb l’objectiu de garantir el dret de la ciutadania als subministraments bàsics de la llar que permeta identificar, previndre i corregir les situacions detectades per les famílies, veïnes i veïns de Torrent.

La pobresa energètica es pot definir com aquella situació que patix una llar incapaç de pagar una quantitat de serveis de l’energia suficient per a la satisfacció de les seues necessitats domèstiques quan es veu obligada a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica del seu habitatge. Aquesta pobresa depén fonamentalment de tres components: Els ingressos familiars, els costos de l’energia i la qualitat de la vivenda referida a la seua eficiència energètica.

L’informe del 2013 De l’Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja ja assenyalava que prop del 58% de les persones ateses tenia problemes per a mantindre sa casa a una temperatura òptima, un 16% més que al 2011. Un altra dada és que una de cada tres persones ateses per Creu Roja no pot pagar els subministraments bàsics, com l’aigua, la llum o el gas. La UE també compartix aquest diagnòstic i ja en les Directives 2009/72/CE i 2009/73/CE del mercat interior d’electricitat i gas, respectivament, plantegen exigències que obliguen als Estats Membres a adoptar mesures per a abordar el fenomen de la pobresa energètica. Unes mesures legals que ni el Govern Espanyol ni el Valencià encara no han pres.

Les companyies elèctriques no oferixen dades per a quantificar el nombre de clients que no paguen i, per tant, es veuen afectats per talls de subministrament. Així, mentres els ajuntaments i les entitats socials doten diferents ajudes referides al pagament de factures de gas, llum i aigua, les grans companyies de subministrament continuen obtenint beneficis milionaris, que arriben a ser del 6,78% enfront del 2,62% de les europees, i ordenand talls de subministrament per deutes irrisoris.

Des de Compromís ens congratulem que la nostra moció, a la que s’ha afegit el grup municipal del Partido Popular i del grup Socialista, haja eixit endavant, fruit del debat i el consens democràtic, que per altra banda és el que pensem que la ciutadania espera dels seus representants a les institucions per a donar resposta i corregir aquelles situacions que abunden en la desigualtat social i provoquen que molts veïns, veïnes i famílies de Torrent es troben més prop que mai de l’abandó i la fractura social. 

Número190 / Març 2015

63

Andrés Campos Portavoz del Grupo Socialista

Sin Miedo a perder Muchas veces me pregunto hacia dónde camina la estrategia de los que nos marcan el rumbo. Estrategias que intentan a menudo situar a la sociedad en un estado de pre-emergencia ante una posible situación catastrófica.

Andan en el PP muy preocupados por desacreditar, vía miedo, las opciones de Izquierdas y esa amplia mayoría que parece conformarse como alternativa a su gobierno, y quizás su desconexión con la realidad les hace olvidarse que una gran parte de la ciudadanía no puede tener miedo, puesto que nada tienen que perder.

Dijo el presidente Kennedy “Si una sociedad libre no es capaz de ayudar a sus muchos pobres, no puede proteger a los pocos ricos.” Y esta sociedad que pretende dirigir el PP no protege a los que menos recursos tienen y, lo que es peor, no educa ni forma para dotar de oportunidades de futuro a nadie. Está conduciendo a nuestro país a ser el sector servicios del norte de Europa y quiere mantenerse en el poder por el miedo y no por un proyecto claro de futuro.

Es necesaria por tanto un catarsis social que lo cambie todo para reconducir las políticas de reestructuración necesarias a la valentía, a la audacia y a la proyección de futuro; y con estos mimbres creo que los socialistas debemos afrontar el reto, con valentía, audacia y proyecto de futuro. Un proyecto donde los que ya no tienen nada que perder encuentren oportunidades. Un proyecto donde el miedo no sea una excusa. Y un proyecto donde el reto no sea sobrevivir, sino liderar.

Los socialistas debemos recuperar el reflejo que busca una sociedad cargada de argumentos para reclamar un liderazgo claro y de futuro, donde volvamos a encontrar el marco de convivencia sin dejar rezagado a nadie y donde nuestro valor añadido sea la identidad, la excelencia y la calidad. Quizás todo es incierto pero los retos se afrontan: sin miedo a perder… 

Número190 / Març 2015

Jorge Planells Andreu Portavoz del Grupo Popular

Desfaciendo entuertos Una vez más, el actual gobierno municipal ha tenido que salir al paso para hacer frente, con cargo al bolsilo de todos los ciudadanos, de los errores del pasado cometidos por el PSOE. La Plaza Unión Musical trae de nuevo a colación la nefasta gestión de aquellos que hace ya mucho tiempo tuvieron la responsabilidad de gestionar los intereses de esta ciudad, dejaron su impronta, y que ahora pretenden regresar.

Allá por los años 2005/2006 se urbanizó la Plaza Unión Musical de Torrent. Una plaza emblemática, a las puertas de la ciudad, y que fue presentada entonces a bombo y platillo como un nuevo y futurista modelo de desarrollo urbanístico, que pretendía hacer extensible al resto de la ciudad el anterior equipo de gobierno socialista. Por fortuna, los ciudadanos lo impidieron.

Lo cierto es que en aquella modélica plaza escaseaban los espacios abiertos, las zonas de juego infantil, las zonas de sombras, los bancos, que contaba con elementos que la hacían prácticamente intransitable (lucernarios, una pasarela inservible y un estanque sin agua), limitaba además las posibilidades de desarrollo de los locales comerciales instalados en la plaza por el escaso espacio disponible para la instalación de terrazas, además de un pavimento en permanente “movimiento”.

Apenas 8 años después, y dentro del Plan de Barrios aprobado por el Ayuntamiento de Torrent, la Plaza Unión Musical ha sido prácticamente reconstruida, destinando para ello una inversión cercana a los 450.000 euros.

Recientemente ha sido reabierta y hoy sus vecinos pueden disfrutar de un espacio abierto con una mayor superficie útil y disfrutable, en el que las zonas de juego infantil constituyen la atracción de los más pequeños, los bancos para los mayores permiten un descanso bajo las zonas de sombra que asimismo se han creado.

También los locales comerciales recayentes a la plaza han visto como pueden ampliar sus espactativas de negocio al disponer de una mayor superficie para instalar sus terrazas.

Finalmente, la amplitud de la zona útil y pisable central ha permitido que se lleven a cabo actividades festivas y sociales en la Plaza que hasta ahora resultaban inimaginables y que sin duda constituirán un gran apoyo a la dinamización de esta parte de nuestra ciudad y que permitirán acercar acontecimientos y eventos públicos para deleite de los vecinos.

Este es el modelo de ciudad que desde el gobierno del Partido Popular queremos para nuestra ciudad.

Un modelo de ciudad útil, sencillo, práctico, cómodo y que procure servir de espacio de encuentro entre todos los ciudadanos.

Trabajamos por ello y lo seguiremos haciendo con renovada ilusión. Sólo eso nos mueve. 

Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent

ANUNCI

a la seua propietat, podrà denunciar els fets procedint en la forma establida en l’article 5.1 de la present Ordenança, sense perjuí que aquell puga exercir altres accions que li assistisquen en dret.

3. Es consideren excepcions per drets adquirits respecte de les prohibicions d’este article, els que assisteixen als ramaders en el període de restollada sempre que es realitzen dins dels usos tradicionals, és a dir, entrant amb els seus ramats després de feta la collita segons el tipus de cultius de què es tracte, amb autorització del Consell Agrari Municipal.

Article 5. Comissió de Valoració o Reclamacions. Al si del Consell Agrari Municipal de Torrent es crearà una Comissió de Valoració o Reclamacions que podrà actuar com a àrbitre amb subjecció al que preveu la Llei 36/1988, de 5 de desembre, per a resoldre les disputes i controvèrsies que sorgisquen entre ells. En cas de no haver-hi acord entre els contendents, se seguirà la tramitació que s’expressa a continuació. Formulada una denúncia o reclamació pel propietari, es requerirà al presumpte infractor que comparega davant de la Comissió de Valoració o Reclamacions, composta per membres del Consell Agrari, que actuaran com a pèrits pràctics, els quals determinaran els danys causats i la seua valoració, segons l’ús i el costum de bon llaurador d’acord amb el seu legal saber i entendre, i s’alçarà acta, en la qual es farà constar: Dia, mes, any i lloc de la valoració. Persones que hi intervenen. Danys, perjuís i sostraccions ocasionades. Criteri de valoració. Quantificació dels danys ocasionats. Firma de les persones que intervenen donant fe de l’acte. L’actuació del Consell Agrari en estos actes tindrà el caràcter d’arbitratge entre les parts per a la resolució extrajudicial i equitativa del conflicte plantejat.

En el cas de no haver-hi acord entre els propietaris, o si a criteri de la Comissió els fets tingueren caràcter de poder ser considerats delictes o faltes, el propietari o propietaris afectats podran dirigir la denúncia al Jutjat d’Instrucció competent. Igualment, tals actuacions a criteri dels membres de la Comissió de Valoració o Reclamacions, amb independència d’exercir els seus drets els propietaris afectats, podran remetre la comunicació corresponent al Jutjat d’Instrucció competent.

Aprovada definitivament l’Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent, que queda redactada en els termes següents: TÍTOL I. Disposicions generals (objecte i vigència) Article 1. Objecte. L’objecte d’esta Ordenança és la regularització dels usos i costums que, dins de l’àmbit rural, es practiquen en el terme municipal de Torrent, adequant-los al marc social actual, tot això sense perjuí de les funcions de cooperació, col·laboració i informació recíproca que han de presidir les relacions entre Ajuntament i Administracions amb competència sectorial en les matèries a què al·ludeix esta Ordenança, d’acord amb allò previngut en l’article 56 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i en l’article 4 de la Llei 30/1992.

Article 2. Vigència. La present Ordenança entrarà en vigor d’acord amb el que estableix l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i s’aplicarà fins que no siga derogada, suspesa o anul·lada. El Consell Agrari Municipal de Torrent, a la vista de les dades i resultats que subministre l’experiència en l’aplicació d’esta Ordenança, proposarà al Ple de l’Ajuntament les reformes que convinga introduir-hi. Qualsevol proposta de modificació, derogació o suspensió que afecte esta Ordenança exigirà un informe previ del Consell Agrari Municipal.

TÍTOL II. Regulació d’usos i costums. El Consell Agrari Municipal i la Comissió de Valoració Article 3. Presumpció de tancament de finques rústiques. Als efectes de l’aplicació d’esta Ordenança, i en relació a tercers, i sempre que no conste la tolerància o el consentiment del propietari, siga expressa o tàcita, tota finca rústica o amb la classificació de sòl no urbanitzable del terme municipal es considerarà tancada i fitada basant-se en la informació que es desprenga de l’Oficina del Cadastre Virtual dependent del Ministeri d’Economia i Hisenda, encara que materialment no ho estiga, com d’altra banda s’estableix en el Codi Civil.

Article 4. Prohibicions.

1. Als efectes de l’aplicació d’esta Ordenança, i sempre que no conste la tolerància o el consentiment del propietari, siga expressa o tàcita, queda prohibit en les finques rústiques o agrícoles, en els seus annexos i servituds, segons la presumpció establida en l’article anterior, el següent: a) Entrar a arreplegar restolls, branques, troncs o palla. b) Entrar a arreplegar cítrics, hortalisses, verdures, fruites o qualsevol tipus de fruit, ja siguen caiguts o no, branques per a empelts o qualsevol altre fruit. c) Travessar finques alienes siga quin siga el mètode que s’empre. d) Produir danys al regar en finques o camins per sorregaments. e) Caçar o realitzar pràctiques d’ensinistrament de gossos en l’àmbit de la delimitació del vedat, fins que no s’acaben les collites. f) Realitzar pràctiques esportives de qualsevol índole, a excepció de les tradicionals d’àmbit cultural com el denominat tir i arrossegament de cavalleries, autoritzades expressament per escrit pel propietari de l’immoble, així com les que disposen de llicència municipal d’activitat, inclús de caràcter de temporal. Tal prohibició no comprén les practiques esportives de caràcter individual denominades fúting i ciclistes de diferents modalitats, les quals sempre poden realitzar-se en camins d’ús públic amb la deguda senyalització de seguretat.

2. El propietari que es considere afectat per alguna d’estes conductes o altres que crega que han reportat un dany o perjuí

TÍTOL III. Servicis de Vigilància Rural Article 6. Funcions del Servici de Vigilància Rural. Les funcions de vigilància rural, mentre no s’haja constituït el servici per personal destinat o dependent del Consell Agrari Municipal es duran a terme per membres del Cos de la Policia Local de Torrent, ja que impliquen exercici d’autoritat; i una vegada constituït el Servici de Guarderia Rural, este serà coordinat per la Policia Local en virtut de l’article 16 de la Llei de la Funció Pública Valenciana. Són funcions de vigilància rural: 1. Vetlar pel compliment de les disposicions que dicte la Unió Europea, l’Estat, la Comunitat Autònoma o l’Ajuntament de Torrent, relatives a la conservació i millora de la naturalesa, medi ambient, recursos hidràulics, riquesa cinegètica, piscícola, agrícola, forestal i de qualsevol altra índole que estiga relacionada amb els temes rurals i mediambientals, inclús la pràctica de caça i pesca (inclús del Canal Xúquer-Túria) i Nuclis de l’Àrea de Disseminats del Districte núm. 4 del terme municipal de Torrent, a excepció de l’Àrea Urbana de Mont Vedat.

2. Garantir el compliment de les ordenances, reglaments i bans de l’Ajuntament, en l’àmbit de la seua actuació.

3. La vigilància i protecció del Patrimoni Municipal pel que fa a les parcel·les situades en sòl no urbanitzable o rústic, els espais públics rurals, així com la delimitació i demarcació del terme municipal per a la seua íntegra conservació.

4. Protecció de l’hàbitat rural i de les espècies i classes de flora i fauna existents en el terme municipal, amb especial atenció a aquelles que es troben en vies d’extinció, així com especial 1

Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent

atenció a la conservació i protecció del Parc Natural de la Serra Perenxisa, Mont Vedat i barrancs i canals del seu àmbit 5. Seguiment de cultius, plagues, factors climatològics adversos, etc., en l’agricultura i en la ramaderia, amb la finalitat d’aportar dades i estadístiques a les administracions i entitats competents.

6. Vigilància i atenció de la xarxa de comunicacions rurals (pistes, camins, sendes, ponts, guals, etc.) dels desnivells naturals (canals, barrancs, rambles, etc.) i de les aigües incontrolades que puguen afectar la seua integritat, així com vigilar els abocaments incontrolats, tant sòlids com líquids, que molesten i danyen el camp i els ramats.

7. Cooperar en la resolució dels conflictes privats que es produïsquen en el medi rural, quan siguen requerits per a això, tenint en compte les competències de la Comissió de Valoració i Reclamacions.

8. Control i seguiment de totes les activitats que es realitzen i que estiguen qualificades d’especial protecció agrícola, forestal, paisatgística o ecològica pel Pla General d’Ordenació Urbana o altres instruments d’ordenació i protecció.

9. Emetre els informes que els demanen els òrgans administratius i les autoritats municipals.

10. Denunciar a l’autoritat les infraccions de caça, epizoòties i apicultura.

11. Prestar auxili en cas d’accident, catàstrofes o calamitats públiques, participant en la forma prevista en les lleis en l’execució dels Plans de Protecció Civil o Pla d’Emergències que s’establisca.

12. Supervisió dels aprofitaments de qualsevol tipus concedits per l’Ajuntament o els seus organismes autònoms sobre les parcel·les municipals.

13. La inspecció permanent de les activitats comercials, industrials i de servicis, legalitzades o no, situades en sòl rústic o no urbanitzable, pel que fa a la repercussió dels seus processos productius sobre el medi ambient i els recursos naturals, així com els que específicament se’ls encomane.

14. Control i seguiment de totes les activitats que es realitzen dins de les zones qualificades com d’especial protecció agrícola, forestal, paisatgística o ecològica per les normes subsidiàries del planejament urbanístics i del propi Pla General d’Ordenació de Torrent i altres instruments d’ordenació i protecció.

15. Realitzar la pràctica de notificacions, requeriments o d’inspeccions que determinen els departaments i servicis municipals en l’àmbit del medi rural.

obres, plantacions de tanques vives, tanques mortes, tanques de fil d’aram o tancament de finques rústiques de manera que no perjudique els limítrofs, observant la Llei 4/2004, de 30 de juny de la Generalitat, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, per donar compliment a les regles següents: A) Tancament amb malla metàl·lica i teles transparents. En cas de no posar-se d’acord els propietaris de les finques limítrofes per al tancament amb malla metàl·lica o tela, podrà fer-ho un d’ells dins del terreny de la seua propietat, respectant el molló mitger en tota la seua longitud (fita lliure). En general, el molló mitger o fita serà de 10 centímetres per a la separació de propietats i, en cas de no haver-n’hi, s’entendrà de tal mesura i com si les finques estigueren fitades. No es permet el fil d’aram espinós.

B) Tancament amb tanques mortes, seques o de canya.

En cas de no posar-se d’acord els amos de les finques limítrofes per al tancament amb tanques mortes, seques o de canyes seques, podrà fer-ho cada un d’ells dins del terreny de la seua propietat, separant-se quaranta centímetres del límit divisori o centre del molló mitger. Ha de tindre fins a una altura màxima de dos metres, només en el cas que es produïra ombra o qualsevol altre perjuí al veí limítrof, retirant-se a més un metre més per cada metre de major elevació, si continua produintse ombra o un altre perjuí amb la tanca. A més dels citats 40 centímetres de separació, per a la col·locació de la tanca, si s’afronta amb camí i les condicions del terreny així ho exigeixen per existir talussos o terraplens, s’haurà de deixar també cuneta, previ permís del Consell Agrari Municipal.

C) Tancament amb elements vius. En cas de no posar-se d’acord els amos de les finques limítrofes per al tancament amb tanques vives, podrà fer-ho cada un d’ells plantant dins de la seua propietat, separant-se un metre del límit divisori o centre de molló mitger, fins a una altura màxima de dos metres, de manera que es retirarà un metre per cada metre de major elevació, només en el cas que es produïra ombra o qualsevol altre perjuí al veí limítrof. El propietari de la tanca viva estarà obligat a retallar-la anualment en l’època adequada i oportuna segons costum per a mantindre la seua altura reglamentària i que les branques i arrels no perjudiquen els predis limítrofs.

D) Tancament d’obra. Tot propietari podrà tancar les seues heretats per mitjà de tanca a nivell del camp, d’acord amb estes condicions: a) L’altura de la base d’obres serà de 50 centímetres aproximadament, i la resta de tela metàl·lica fins a una altura màxima de 2 metres. En el cas que este tipus de tancament altere el curs natural de les aigües pluvials, no es permetrà l’alçament de base d’obra, o bé s’hauran de fer els corresponents sobreeixidors en el mur (cada dos metres i amb quaranta centímetres d’obertura), sempre que no perjudique les parcel·les confrontants, l’eixida de les aigües pluvials no es canalitzara i que la seua evacuació del predi fóra pel sistema de cavallera. La base d’obra haurà de ser lluïda i procurant que harmonitze amb el paisatge i l’entorn. b) Es deixarà una separació entre heretats de 40 centímetres fins a 2 metres, i un metre més per cada metre de major elevació, només en el cas que es produïra ombra o qualsevol altre perjuí al veí limítrof.

E) Xamfrans. En les finques que facen cantó a dos camins rurals o en els límits amb camins amb girs pronunciats o bruscos, serà obligatori per a permetre la visibilitat del trànsit que els tancaments formen xamfrà. El camí quedarà el doble d’ample des de l’eix fins al centre del xamfrà.

F) Hivernacles. Els hivernacles que es construïsquen en les finques se separaran com a mínim 1 metre o 1,50 metres del centre del molló mitger, depenent del tipus d’hivernacle que es pretenga col·locar.

TÍTOL IV. Obres i construccions Article 7. Llicències. Per a executar qualsevol tipus d’obra, moviments de terra, construccions o instal·lacions en el terme municipal, ja siguen fixes o provisionals, serà necessària la prèvia llicència municipal informada pels tècnics de l’Àrea d’Urbanisme, a excepció dels treballs clàssics de la bona pràctica agrícola que no comporten l’alteració de les cotes vigents del sòl dels predis, amb l’informe necessari del Consell Agrari en cas de discrepància.

Després de la concessió o denegació de sol·licitud de llicència, esta es comunicarà al Servici de Vigilància Rural per al seu control, qui al seu torn informà a l’Àrea de Disciplina Urbanística de l’Ajuntament sobre la idoneïtat de l’execució de l’autorització o infracció urbanística que, si és el cas, puga produir-se.

TÍTOL V. De les distàncies i obres intermèdies per a certes construccions i plantacions, així com el tancament de finques Article 8. Distàncies de separació en el tancament de finques rústiques. A falta d’acord, i segons allò legalment previngut, es respectarà el costum tradicional pel que fa a 2

Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent

G) Basses d’aigua. Totes les basses d’aigua a executar estaran tancades en el seu perímetre amb una tanca metàl·lica que tindrà dos metres d’altura prenent com a cota zero la coronació de la bassa. Les basses tenen la classificació següent: si la bassa no sobrepassa els 90 cm de la cota del terreny en un perímetre de cinc metres en tots els seus costats, es considera bassa no elevada. Si la bassa supera els 90 cm de la cota del terreny o assentament, es considera bassa elevada. Serà necessari aportar projecte tècnic sempre que la bassa siga d’obra, així com si té una capacitat igual o superior a 150 m3 de capacitat màxima fins al sobreeixidor.

Condicionaments per a basses que no sobrepassen els 90 cm (no elevades). Les separacions a límits i camins seran les següents en funció de la seua elevació i capacitat, quan es tracte de basses no elevades: Si és inferior a 150 m3 de capacitat, la distància de separació serà de 2 metres a marges i a camins. Si la capacitat està entre 150 i 500 m3, la distància de separació serà de 3 metres a marges i a camins. Si la capacitat és superior a 500 m3, la distància de separació serà de 4 metres a marges i a camins.

Condicionaments per a basses que sobrepassen els 90 cm (elevades). Les separacions a límits i camins seran les següents en funció de la seua elevació i capacitat, quan es tracte de basses no elevades: Si és inferior a 150 m3 de capacitat, la distància de separació serà de 2 metres a marges i de 8 metres a camins. Si la capacitat és superior a 150 m3, la distància de separació serà de 10 metres a marges i de 16 metres a camins.

H) Instal·lació de pals. No es permet en sòl públic i camins privats la instal·lació de pals de cap índole, encara que es tracten de servicis públics d’energia elèctrica, telefonia, telègrafs, televisió per cable o d’altres servicis.

I) Altres obres. 1. Per a executar qualsevol tipus d’obra o instal·lació de les previstes en el present capítol, de caràcter fix, provisional o mòbil, o de parets per a canalitzar canals de desaigüe o séquies, que confronten amb carreteres o camins rurals, s’exigirà la llicència municipal prèvia, i per a la seua resolució serà necessari l’informe emés pel Consell Agrari Municipal, amb independència dels servicis tècnics municipals, emés en el termini improrrogable de 10 dies hàbils; serà positiu en cas de silenci administratiu. 2. En tot cas, es respectaran les distàncies i condicions fixades en els Decrets del Govern Valencià 49/1994, sobre Mesures per a limitar la pol·linització encreuada de plantacions de cítrics, i 12/1987, sobre Regulació de l’activitat apícola, així com qualsevol altra disposició dictada pels òrgans competents de la Generalitat Valenciana en matèria d’apicultura, pol·linització, tractaments fitosanitaris o la resta de qüestions d’índole agrícola.

fície de les finques a què dóna servici. En la determinació de les indemnitzacions per les servituds, així com en la fixació del preu a pagar pel terreny que s’ocupe, podrà intervindre el Consell Agrari si les parts no s’hi han pogut posar d’acord i sempre abans que es determine judicialment.

L’usuari del pas en estes servituds o camins privats té l’obligació de mantindre el camí de pas en condicions òptimes, tenint inclús el dret d’omplir o rebaixar si és el cas el mateix, sempre, per descomptat, que no perjudique el veí o veïns, a fi d’evitar entollades per reg i pluja, sense possibilitat de canalitzar aigües al camí o servitud.

La servitud de pas haurà de continuar respectant-se encara que discórrega parcialment o totalment per una zona que s’haja qualificat com a urbana.

TÍTOL VII. Transformacions en finques rústiques Article 10. És preceptiva l’autorització o llicència municipal, que són d’estes classes: Els moviments de terra poden ser com a conseqüència d’extraccions o reposició de terres sobre el predi original. Quan a conseqüència d’una transformació es produïsca una excavació o elevació de la parcel·la, s’observaran les normes següents: A) Se separarà de la parcel·la confrontant 50 centímetres per cada metre d’excavació o reposició fins a arribar a un màxim de 2 metres.

B) Si el predi transformat pateix una excavació, no es podran realitzar murs que sobrepassen el nivell del camí que puguen impedir el pas de les aigües naturals.

C) Si el predi transformat pateix una elevació, haurà de disposar dels sobreeixidors suficients perquè les aigües naturals no es queden estancades en el camí afectat.

D) A més del que disposen els apartats anteriors, s’hauran de disposar els mitjans suficients perquè el predi transformat no patisca cap tipus de corriment de terres i puga donar curs a les aigües naturals.

E) Es prendran les mesures necessàries perquè el talús perdure i no siga erosionat; es podrà reclamar la restitució del predi no transformat si deixa de complir totalment o parcialment la seua funció.

F) Un talús podrà ser eliminat sempre que siga substituït per un mur de formigó amb la suficient solidesa, les característiques de la qual vindran determinades per la preceptiva llicència municipal, observant les mesures de separació de l’apartat a) d’este capítol.

G) En el cas d’excavacions o elevacions que superen els 2 metres, el propietari del predi s’atindrà a les normes que a este efecte li dicte el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament, amb un informe previ del Consell Agrari Local emés en el termini improrrogable de 10 dies hàbils. En cas de silenci administratiu es considerarà de caràcter positiu.

H) En els casos que es limite amb una sendera es necessitarà l’autorització de la Conselleria d’Agricultura, i en cas de barranc o desaigüe natural encadastrat o que els servicis tècnics municipals el consideren com a tal, caldrà una autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

TÍTOL VI. De les servituds Article 9. Només existirà servitud de pas quan esta estiga reconeguda en document públic o privat, sense que el mer transcurs del temps forme el dret de pas. Quan s’haja constituït una servitud de pas i, llevat que en el títol no es dispose o resulte una altra cosa, es presumirà que té com a màxim per a les necessitats del predi dominant l’amplària que s’indica: a) Quan no hi ha junt a ella cap séquia, ribàs o semblant, l’amplària serà de tres metres i vint-i-cinc centímetres. b) Si és recta i té inclús al costat una séquia, ribàs o semblant i no hi ha perill, l’amplària serà igualment de tres metres i vinti-cinc centímetres. c) Si pels dos costats de la senda hi haguera una séquia, ribàs o qualsevol altre obstacle de perill, o tinguera revoltes en el seu traçat o parets de més de huitanta centímetres, l’amplària haurà de ser de vint-i-cinc centímetres més.

L’amplària de les servituds o camins particulars existents serà ampliada pels usuaris sempre pagant en proporció a la super-

TÍTOL VIII. Distàncies per a plantacions, arbres aïllats, poda de branques i arrels i arrancada d’arbres Article 11. Plantacions d’arbres. A l’empara del que estableix l’article 591 del Codi Civil, es regulen en este capítol les distàncies de separació per a la plantació d’arbres, tant plantacions com arbres aïllats, i que seran les següents: la distància de separació dels arbres que es planten a la vora de parcel· les limítrofs o d’una carretera o camí seran: 2,5 metres: ceps i anàlegs. 2,5 metres: cítrics, pereres, pomeres, bresquilleres, pruneres, nesprers i anàlegs. 4 metres: albercoquers, oliveres, 3

Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent

cirerers, caquis, ginjolers, llorers i avellaners. 5,5 metres: ametlers, palmeres, pistatxos i moreres. 7 metres: garroferes, figueres, anouers i coníferes o resinoses. 10 metres: plataners, eucaliptus, altres frondoses no ressenyades en distàncies anteriors i anàlegs. En cas de plantació de canyes, baladre o una altra espècie per a subjecció de talussos, estos seran mantinguts i podats pels seus propietaris.

Article 12. Tall de branques, arrels i arrancada d’arbres 1. Tot propietari té dret a demanar que s’arranquen els arbres que d’ara en avant es planten o nasquen a una distància de la seua finca menor que l’establida en l’article anterior.

2. Si les branques d’alguns arbres s’estenen sobre una finca o camí limítrof, l’amo d’estos té dret a reclamar que es tallen quan s’estenguen sobre la seua propietat, encara que s’hagen guardat les distàncies assenyalades.

3. Si són les arrels dels arbres veïns les que s’estenen en sòl d’un altre, l’amo del sòl en què s’introduïsquen podrà tallar-les per si mateix, dins de la seua finca, encara que s’hagen guardat les distàncies assenyalades, i també si estes arrels causaren dany a plantacions o obres.

a l’Ajuntament la quantia que s’estableix en la corresponent Ordenança municipal d’ocupació de via pública. El Servici de Guarderia Rural està autoritzat al cobrament de la taxa, així com establir en l’Ordenança fiscal un cànon anual per a tots aquells vehicles amb excés del tonatge citat que de forma periòdica utilitzen els camins d’ús públic municipal, tenint en compte que l’article 12.1 de la Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana, l’Ajuntament té competència per a regular “l’explotació” de les carreteres i camins del terme municipal en concordança amb el que disposen els articles 74 i 76 del Text refós sobre disposicions vigents en matèria de règim local.

Article 16. Prohibició d’abocaments 1. Queda prohibit abocar, depositar o tirar en els llits públics o privats, en rierols, brolladors, barrancs, séquies, desaigües, col·lectors i qualsevol element de la xarxa hidràulica o fluvial, qualsevol tipus d’objecte, llenya, canyes, brosses, pedres, envasos, plàstics, runes, rebutjos, fems orgànics o inerts, o qualsevol altre material o element que puga impedir el pas de les aigües o siga susceptible de degradar l’entorn o el medi ambient. Els envasos de productes tòxics de procedència agrícola s’han de depositats en els contenidors que s’habiliten a càrrec del Servici de l’Ecoparc del municipi.

2. Queda prohibit abocar, tirar, depositar fems industrials o domèstics, runes o rebutjos o qualsevol altre tipus de residus sòlids o líquids contaminants en tot el terme municipal, llevat que es realitze en abocadors controlats i legalitzats aptes per a l’adobament o el residu agrícola.

3. Respecte dels purins de granges porcines i d’altra índole de procedència animal, l’autorització d’abocament sobre qualsevol predi agrícola, amb independència de l’autorització del propietari haurà de comptar amb l’autorització del Consell Agrari Municipal, el qual coordinarà el control dels abocaments per mitjà del Servici de l’Oficina Comarcal de l’Horta Sud de la Conselleria d’Agricultura.

4. En les propietats privades no es permetrà l’acumulació de qualsevol deixalla, rebuig, producte en desús o fem, per evitar que el vent o una altra causa els puga escampar a propietats limítrofs i causar danys, així com per evitar pudors.

5. Tampoc es permetrà donar eixida als camins, llits d’aigua i sendes d’ús públic o particular, així com a parcel·les de titularitat pública o particular, a aigües procedents de piscines, aigües residuals de piques, llavadors, excusats o qualsevol altre abocament d’indústries disperses pel camp. Estes aigües seran absorbides o conduïdes a pous sèptics o femers situats en l’interior de les finques, els quals hauran d’estar degudament preparats i que es puguen buidar.

Article 17. Focs en la pròpia finca. Per a la realització de foc o crema de restolls en la pròpia finca caldrà ajustar-se a allò disposat en la legislació aplicable, en particular al Pla de Cremes d’este terme municipal que publica anualment la Conselleria d’Agricultura en coordinació amb la Conselleria de Medi Ambient i Prevenció d’Incendis Forestals. En qualsevol cas, haurà d’autoritzar-se pel Consell Agrari Municipal, donant compte per al seu coneixement i prevenció al Consorci de Bombers de la població de Torrent i a la Policia Local, amb expressió de polígon, parcel·la i coordenades del punt de crema.

Article 18. Construcció de cremadors. Els propietaris que desitgen construir cremadors en les seues parcel·les hauran de retirar-se 5 metres del límit de propietats o camins. Quan es limite amb parcel·les de plantacions d’arbres per a fusta o de risc d’incendi, la distància per a construir els cremadors, llevat que l’Administració competent en el tema dicte altres normes a este efecte, anirà en proporció al perill existent, per a la qual cosa la llicència d’obres anirà informada pel Departament

TÍTOL IX. Del depòsit de materials i estacionament de vehicles, abocaments, foc i manteniment de parcel·les Article 13. Depòsit de materials en camins municipals 1. Es podran depositar en les carreteres i camins rurals per a entrada a les finques particulars, amb caràcter excepcional i sempre que no puga fer-se en l’interior de la pròpia finca, amb un informe favorable del Servici de Guarderia Rural que establisca els dies, horari i senyalització per a la seguretat viària, materials com ara fem, materials d’obres menors i altres efectes, i en qualsevol cas deixar pas suficient per al trànsit de persones i vehicles, responsabilitzant-se el propietari del predi objecte dels treballs dels danys i perjuís que poguera ocasionar a tercers, així com del manteniment de la senyalització de trànsit establida pel Servici de Guarderia. Quan es tracte d’una ocupació superior a 24 hores de caràcter periòdic, esta haurà de tramitar-se com a ocupació de via pública per part dels servicis municipals.

2. Transcorregut el termini assenyalat pel Servici de Guarderia Rural o per la corresponent autorització d’ocupació de via pública, podrà retirar-los directament la Brigada d’Obres del Consell Agrari Municipal i depositar-los dins de la propietat de l’interessat i/o, per la seua naturalesa o volum, traslladar-los al depósit que determine l’Ajuntament a càrrec del sol·licitant de la llicència o autorització. Serà exigible el cost inclús per via de constrenyiment, de conformitat amb el que estableix l’article 95 i concordants de la Llei 30/1992.

3. Abans de l’ocupació de camins d’ús públic haurà de sol·licitar-se l’autorització corresponent.

Article 14. Estacionament per a càrrega i descàrrega en camins municipals. Els vehicles estacionats en carreteres o camins rurals del terme municipal per a càrrega i descàrrega de mercaderies no entorpiran el trànsit rodat i deixaran espai suficient per al pas d’altres vehicles i persones, en observació de les normes del Reglament de Circulació, especialment pel que fa a la senyalització. Els propietaris dels vehicles es responsabilitzaran dels danys i perjuís que puguen ocasionar a tercers.

Article 15. Modalitat i tonatge dels vehicles. Està autoritzat el pas per les carreteres i camins rurals de qualsevol tipus de vehicles que es troben degudament matriculats. Això no obstant, els vehicles de tracció mecànica i/o articulats per qualsevol propulsió, amb un pes superior a 15 Tm –excepte els vehicles eruga o de cremallera metàl·lica, els quals estan prohibits pel que fa a la seua circulació rodada–, hauran d’abonar 4

Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent

2. L’Ajuntament i el Consell Agrari Municipal, l’Administració General de l’Estat a través del Servici de Protecció a la Naturalesa de la Guàrdia Civil, així com els òrgans de la Generalitat Valenciana competents en la matèria, vetlaran per mitjà de l’exercici de les seues competències –en execució de les competències que legalment els corresponguen i les previstes pel règim de protecció de la legalitat i la disciplina urbanística– pel compliment dels deures anteriors, havent de dictar a este efecte ordes d’execució i iniciar procediments sancionadors que a este fi corresponguen.

Article 20. Danys a propietats confrontants. Els propietaris de parcel·les rústiques que per abandó del cultiu o tindre solars abandonats limítrofs amb terrenys rústics que causen danys a les terres cultivades, bé per escampament de llavors, de males herbes o per plagues procedents dels terrenys abandonats, estaran obligats a netejar els seus terrenys i a pagar els danys que hagen causat en les parcel·les cultivades.

d’Urbanisme de l’Ajuntament. Els cremadors ja construïts que puguen resultar perillosos per la seua ubicació s’hauran d’adequar d’acord amb el que estableix esta Ordenança, o si és el cas allò indicat pel Consell Agrari i el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament.

Article 19. Manteniment de la parcel·la 1. Els propietaris de finques rústiques classificades de Sòl No Urbanitzable tenen els deures següents: a) Conservar el sòl mantenint la seua massa vegetal d’acord amb l’equilibri mediambiental en el seu ús i en les condicions precises perquè no es produïsca o s’incremente el risc d’erosió, incendi, inundació i contaminació, que no es produïsca perill per a la seguretat o salut pública i evitant qualsevol pertorbació mediambientals o danys o perjuís a tercers o a l’interés general. b) Permetre o cedir a càrrec del pressupost del Consell Agrari Municipal de Torrent, previ conveni o cessió, la realització de les labors de replantació o reforestació de la vegetació arbòria o vegetal autòctona en tota la superfície dels terrenys que l’hagen perduda com a conseqüència de l’abandó del seu cultiu, incendi, desastre natural o acció humana no autoritzada degudament, assumint el Consell els costos de l’Impost sobre Béns Immobles de Naturalesa Rústica i anàlegs d’obligada cotització sobre el predi que es meriten. c) Complir els plans o normes establides per les Conselleries competents en matèria d’agricultura, medi ambient i cultura, així com per les administracions sectorials, d’acord amb la seua legislació específica per al bon funcionament de les obres i servicis públics. A este respecte, els terrenys de la seua propietat facilitaran l’execució dels treballs necessaris amb este fi públic, sense perjuí de les compensacions i indemnitzacions que els corresponguen. d) Mantindre les construccions o oficis –inclús els annexos– en condicions de seguretat, salubritat i endreç, realitzant els treballs i obres necessàries per a conservar o rehabilitar en ells les condicions imprescindibles d’habitabilitat o ús efectiu que els és propi, en els termes que preveu la legislació urbanística, d’ordenació de l’edificació i del patrimoni cultural. e) Destinar el sòl als usos previstos per l’ordenació del territori o urbanística, i autoritzats per les normes sectorials o el Pla General d’Ordenació vigent en el municipi de Torrent, alçant les càrregues imposades per a l’exercici lícit de les activitats que puguen autoritzar-se. f) Abstindre’s de realitzar actes o activitats que puguen contaminar la terra, l’aigua o l’aire, de conformitat amb el que preveu la legislació aplicable, la informació de la qual es determina en els manuals d’ús dels productes a tractar. El Consell Agrari col·laborarà davant de qualsevol dubte o interpretació d’un ús adequat. g) Abstindre’s de realitzar actes de segregació o divisió de terrenys i actes jurídics de parcel·lació o determinació de l’ús de finques en contra del que estableix la legislació agrària, forestal i urbanística, la qual, sobre sòl no protegit sobre parc natural, està determinat en les normes del Pla General d’Ordenació Urbana, inclús si tal acte es realitza en document privat. h) No tolerar, permetre, consentir o autoritzar abocadors il· legals o incontrolats que hi haja o hi puga haver en terrenys de particulars, col·laborant amb els poders públics en la seua detenció i posterior restauració del medi ambient pertorbat.

La propietat, a fi d’evitar el seu establiment incontrolat i possible sanció, pot optar a les condicions de cessió de l’apartat b) d’este article. i) Tenint en compte que els ribassos i talussos són propietat del predi superior, encara que el tancament del camp es realitza per la part superior, el seu manteniment i neteja serà a càrrec del propietari.

TÍTOL X. De les aigües de reg Article 21. Responsabilitat del curs de les aigües de reg.

Excepte prova en contra, es consideraran responsables del curs de les aigües de reg i dany que puguen produir les entitats de gestió de la captació, conducció i distribució de les aigües, amb independència del règim d’explotació, i els propietaris de les finques on vaja destinat o es realitze el reg.

Article 22. Responsabilitat de les canalitzacions 1. Excepte prova en contra, es consideraran responsables de les canalitzacions i del seu estat de conservació: a) Les Comunitats de Regants, propietaris de pous o naixements d’aigua, societats de transformació o qualsevol altra persona jurídica que siga titular de les canalitzacions de captació i distribució general. b) Les persones físiques o jurídiques titulars de la canalització, de la recepció i de la distribució general.

2. En cas d’accident o dany a tercers, inclús sobre carreteres o camins municipals, seran responsables dels seus titulars.

3. Els servicis tècnics municipals determinaran la profunditat i les característiques de tota canalització, en previsió de les possibles ruptures, manteniment i seguretat del trànsit rodat, informant al Consell Agrari Municipal després de la concessió o denegació de sol·licitud de llicència, i es comunicarà al Servici de Vigilància Rural per al seu control, informant este servici a l’Àrea de Disciplina Urbanística de l’Ajuntament sobre la idoneïtat de l’execució de tal autorització o infracció urbanística que, si és el cas, puga produir-se.

Article 23. Prohibició de l’abocament d’aigües a camins i elements annexos 1. Queden prohibits els desaigües, sobreeixidors, canalitzacions o altres construccions pels quals l’aigua de reg o les aigües pluvials aboquen sobre carreteres o camins, així com qualsevol actuació, inclús per negligència, que cause estos mateixos efectes.

2. Es considera infracció administrativa l’abocament d’aigües a les carreteres i camins de titularitat pública, així com a les finques d’altres propietaris, la qual cosa comportarà la corresponent sanció, a més de reparar el dany causat.

TÍTOL XI. Camins municipals Article 24. Classificació dels camins. Amb observança total d’allò previst en la Llei Valenciana 6/1991, de 27 de març, i sense perjuí de la legislació sectorial aplicable, s’entén als efectes d’esta Ordenança que són carreteres, camins i pistes rurals tots aquells de domini públic municipal i d’ús comú general susceptibles de trànsit rodat que discórreguen pel terme municipal. Quan travessen terrenys classificats de sòl urbà o urbanitzable o per nuclis de població identificats en sòl no ur5

Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent

banitzable, els trams afectats tindran la consideració de carrers o viaris d’accés a les parcel·les, amb el seu tractament propi.

Article 25. Servitud de pas. Només existirà servitud de pas quan esta estiga reconeguda en document públic o privat, sense que el mer transcurs del temps forme el dret a passar. Quan s’haja constituït una servitud de pas, i llevat que en el títol no es dispose o en resulte una altra cosa, es presumirà que, com a màxim per a les necessitats del predi dominant, té l’amplària que s’indica: a) Quan no hi haja junt a ella cap séquia, ribàs o semblant, l’amplària serà de tres metres i vint-i-cinc centímetres. b) Si és recta i té a un costat séquia, ribàs o semblant i no hi ha perill, l’amplària serà igualment de tres metres i vint-i-cinc centímetres. c) Si pels dos costats de la senda hi haguera una séquia, ribàs o qualsevol altre obstacle de perill, o tinguera revoltes en el traçat o parets de més de huitanta centímetres, l’amplària haurà de ser de vint-i-cinc centímetres més.

L’amplària de les servituds o camins particulars existents s’ampliarà pels usuaris sempre pagant en proporció a la superfície de les finques a què dóna servici. En la determinació de les indemnitzacions per les servituds, així com en la fixació del preu a pagar pel terreny que s’ocupe, podrà intervindre el Consell Agrari si les parts no s’han pogut posar d’acord i sempre abans que es determine judicialment. L’usuari del pas en estes servituds o camins privats té l’obligació de mantindre el camí de pas en òptimes condicions, tenint inclús el dret d’omplir-lo o rebaixar-lo si és el cas, sempre, per descomptat, que no perjudique el veí o veïns, a fi d’evitar entollades per reg i pluja. La servitud de pas haurà de continuar respectant-se encara que discórrega parcialment o totalment per una zona que s’haja qualificat com a urbana.

Article 26. Classificació dels camins municipals, amplàries i distàncies de separació dels tancaments 1. Classificació DE PRIMERA CATEGORIA. Són tots els radials que parteixen del nucli urbà, els que creuen transversalment el terme, els que separen polígons cadastrals i els que així resulten catalogats de manera expressa. En tota la seua longitud, la seua amplària mínima serà de 6 metres, incloent dins d’esta mesura una cuneta mínima de 50 centímetres a cada costat, observant si és el cas els camins classificats de vies pecuàries respecte a l’ample de calçada establit en la seua classificació de data 12 d’agost de 1987 per la Conselleria d’Agricultura i Pesca de la Generalitat Valenciana. Els tancaments de finques particulars que recaiguen a estos camins hauran de retirar-se cinquanta centímetres de la cuneta, o 3,50 metres de l’eix viari.

Denominació: Camí del Felipets; Camí del Polvorí, Camí de la Pardala-Cañada de Aragón, Camí de la Vereda-Cañada de Cuenca (fins a intersecció del Camí de Barbeta), Camí de la Vereda-Cordel del Mullo Blanc, Camí del Mas de Pavía, Camí del Corral de Manyes, Camí de Barbeta-Cañada de Cuenca (fins a la intersecció del Camí de Fajardet), Camí de Barbeta (fins a la intersecció del Camí de la Travessa del Modronyal), Camí de Fajardet, Camí de la Travessa del Modronyal (fins al Camí de la Pujada del Modronyal), Camí de GuardalongaCañada de Cuenca, Camí de la Pujada del Modronyal, Camí de Morredondo, Camí de Xarcos Secs (fins a la intersecció del Camí de la Pardala, Camí de Xarcos Secs-Cañada de Aragón (des del Camí de la Pardala fins al Camí dels Arquets), Camí de Xarcos Secs (des del Camí dels Arquets-Pujada de Modronyal, fins a la Ctra. de Montserrat), Camí de Tizón (fins al Camí del Mas Nou), continuació del Camí de Tizón, Camí del ArquetsCañada de Aragón (fins al Camí de la Font), Camí del Maset Nou (fins al Camí de la Lloma de l’Espart), Camí de la Lloma de l’Espart (fins al Camí Nou de Santo Domingo), Camí dels Hor-

nillos-Colada Camí dels Hornillos, Camí Nou de Santo Domingo, Camí Vell d’Alaquàs-Vereda d’Alaquàs, Camí dels Mollons, Camí de la Mala Pujada-Cordel de Aragón, Camí de les Canyades-Cordel de Aragón (fins al Camí de la Mala Mata), Camí de les Canyades (fins a la intersecció del Camí del Corral Blanc), Camí de la Canyada de l’Albarder, Camí del Corral Blanc, Camí de la Mala Mata, Camí del Forn del Monseny, Camí del Realon, Camí Travessa de la Foia (des del Camí de Realon fins al Camí de Picassent), Camí de Picassent-Vereda Camí de Picassent, Camí de la Vereda de la Marxadella, Camí de la Pedrera-Vereda Camí de la Pedrera, Camí d’Alcàsser (des d’autovia de TorrentValència) i Camí dels Mollons.

DE SEGONA CATEGORIA. Són tots els que serveixen d’enllaç o travessia entre els camins de primera categoria i els que així resulten catalogats de manera expressa.

En tota la seua longitud, l’amplària mínima serà de 4,50 metres, incloent-hi dins d’esta mesura una cuneta mínima de 50 centímetres a cada costat, observant si és el cas els camins classificats de vies pecuàries respecte de l’ample de calçada establit en la seua classificació de data 12 d’agost de 1987 per la Conselleria d’Agricultura i Pesca de la Generalitat Valenciana.

Els tancaments de finques particulars que recaiguen a estos camins hauran de retirar-se 3 metres de l’eix viari. Denominació: Camí travessa del Clot de Bailon-Rosafina, Camí de la Canyada de Birlet, Camí de la Font de Manyes, Camí de la Caseta de Cocota (fins a intersecció del Camí de Falcó, Camí de la Casa Blanca, Camí de Falcó, Camí de la Canyada del Corral, Camí Corral del Volante-Cañada de Cuenca, Camí dels GilsCañada de Cuenca, Camí de Covatelles (fins a intersecció de la Senda de l’Oller), Camí del Llustre (des del Camí del Corral de Manyes fins a accés al nucli de Font del Carrasquera), Camí de la Lloma de l’Espart (des del Camí Nou de Santo Domingo fins al final del nucli del Corral del Colero), Camí del Mas del Jutge-La Contienda, Camí del Pantà, Camí del Mas del JutgeCordel de Aragón, Camí de la Font de Sant Lluís (fins al camí a les Cases de la Banderilla), Camí de la Font-Banderilla, Camí Vell de Torís, Camí de les Canyades (fins a intersecció del Camí al Corral Blanc, Camí de la Mala Mata (des del Camí dels Canyades, fins a autopista A-7), Camí del Pla de Quart, Camí del Pla-Alter, Camí del Barranc-Vereda del carrer de Pila, Camí de la Noria, Camí Vell de Benetússer i Camí Vell d’Alcàsser (des de la via, fins a l’autovia de Torrent-València).

DE TERCERA CATEGORIA. Són tots els que no queden inclosos en algunes de les dos categories anteriors i els que així resulten catalogats de manera expressa.

En tota la seua longitud l’amplària mínima serà de 3,50 metres, incloent-hi dins d’esta mesura una cuneta mínima de 50 centímetres a cada costat, observant si és el cas els camins classificats de vies pecuàries respecte de l’ample de calçada establit en la seua classificació de data 12 d’agost de 1987 per la Conselleria d’Agricultura i Pesca de la Generalitat Valenciana. Els tancaments de finques particulars que recaiguen sobre estos camins hauran de retirar-se 3 metres de l’eix viari. Denominació: Camí de Revuelto, Camí de la Mosca (des de final càmping, fins al Camí de la Pardala), Camí de Catxota, Camí del Tresor, Camí del Pocico, Camí de Panxeta, Camí de Cocota, Camí de la Caseta del Grill, Camí del Severo, Camí de l’Alcaldet, Camí de la Serra, Camí Canyada de Rafaelot, Camí de la Caseta del Llustre (des de l’accés al nucli de la Font de la Carrasquera fins al Camí de Barbeta), Camí de la Canyada de Godelleta, Camí de la Murtera, Camí de la Penya del Gat, Camí Vell de Montserrat, Camí de la Lloma de l’Espart (des del nucli del Corral del Colero), Camí del Modronyal, Camí del Maset Nou (des de nucli de Bonavista fins al Camí de Tizón), Camí de Tizón (des de l’encreuament amb el Camí del Maset Nou), Camí de Santo 6

Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent

Domingo, Camí Vell de Xiva, Camí-Senda de l’Olier, Camí dels Carboners, Camí de Covatelles (fins a la intersecció d’este amb la Senda de l’Olier), Camí de la Canyada de Barcos, Camí del Molló Rodat, Camí del Motor de Sant Lluís, Camí del Bunyoler, Camí de la Contienda, Camí del Mas del Morenito, Camí de Barret, Camí del Mas de Santonja, Camí del Toll, Camí Canyada d’Aragó, Camí de la Banderilla, Camí dels Mollons (des del Corredor Comarcal), Camí de la Mala Mata-Cordel de Aragón (des de l’autopista A-7 fins al Camí de la Canyada de l’Albarder), Camí de la Marxadella, Camí de la Pedrera-Vereda del Camí de la Pedrera (des del Camí de Picassent fins a la Vereda de la Marxadella), Camí del Motor de Pedroso, Camí Vell de València, Camí de Mocatells, Camí de l’Hort del Pollastre, Camí Vell de Catarroja, Camí de la Canariera, Camí de Santa Anna, Camí del Ràfol, Camí de Xitell i Camí de la Travessa de la Foia (des del Camí de Picassent fins al Camí d’Alcàsser).

CAMINS SENSE EIXIDA. Els camins que donen accés a parcel· les i que no tinguen més eixida que l’accés d’entrada hauran de tindre com a regla general, i mentre el planejament urbanístic no dispose una altra cosa, una amplària mínima de quatre metres, i si esta no fóra prou es recularan els tancaments d’accés de les parcel·les per a donar tal amplària de quatres metres.

2. Alineació i rasants. Els Servicis Tècnics municipals informaran sobre les alineacions i rasants que deguen observar-se en cada camí municipal, en compliment de les categories que se citen en el present article, a fi de conduir per les cunetes les aigües pluvials que produïsquen a llits públics i les seues servituds, així com aconseguir una major visibilitat dels camins.

3. Cessió de vials. Mentre no es produïsca l’adquisició de sòl objecte de cessió per a l’ampliació dels camins municipals, es mantindrà la propietat de la porció del sòl cedit per a ús públic, per mitjà d’acta que formalitzarà el Consell Agrari Municipal. Es podrà adquirir per mitjà de costos de contribucions especials o expropiació forçosa.

Article 27. Normes generals sobre camins municipals 1. PROHIBICIÓ DE VARIAR LÍMITS. Es prohibeix distribuir o traslladar els pals o senyals indicadors dels límits de les propietats particulars, camins o del terme municipal.

2. PROHIBICIÓ D’OBSTRUCCIÓ. Els camins, canals, travesses, braçals i la resta de servituds destinades al trànsit de persones i ramats no podran tancar-se, obstruir-se ni estretir-se de cap manera. Tampoc no es podrà edificar dins de les línies de servitud. Els propietaris de les finques limítrofs amb els camins tindran l’obligació de tallar totes les branques, canyes i males herbes que molesten el trànsit de la via pública. Les terres, pedres o arbratge que per les pluges o per qualsevol altre motiu de força major es desprenguen de les finques sobre el camí, seran retirades pel propietari del camí. En altres supòsits, seran retirades pel propietari de les finques.

3. PROHIBICIÓ D’OCUPACIÓ. No es consentirà als particulars incorporar, en tot o en part, a les seues possessions, estes vies de comunicació ni dur a terme construccions, com ara tanques, etc., que minven els drets del comú de veïns.

L’Ajuntament disposarà la restitució dels primers al domini públic i la demolició dels segons, ordenats per l’autoritat municipal.

4. PROHIBICIÓ DE CAUSAR DANYS EN CAMINS I SERVITUDS PÚBLIQUES. Es prohibeix causar danys en els camins i servituds públiques, així com extraure’n pedra o terra. Les canals, senderes i abeuradors per al trànsit i ús dels ramats es trobaran sempre expedits, i es resoldran els contenciosos que se susciten sobre reconeixement i delimitacions, d’acord amb la vigent legislació. Així mateix, no es permetrà l’arrossegament directe pels camins de brancatge, ferramentes de cultiu, materials de construcció o qualsevol altre objecte, a excepció dels brancatges en les festes patronals. Els amos de les here-

tats tocants als camins no podran impedir el lliure curs de les aigües naturals o pluvials que d’estos provinguen, fent rases, calçades o col·locant obstacles en límit de la seua propietat.

5. NORMES DE TRÀNSIT I CIRCULACIÓ. El trànsit pels camins estarà expedit constantment, sense que en ells puga existir objecte o cap vehicle que els obstruïsca. En cap punt d’ells es permetrà deixar soltes les cavalleries o ramats, ni abandonats els vehicles. Els ramats hauran de ser conduïts pel centre de les vies dedicades al seu trànsit, sense sobrepassar els límits dels predis immediats. Els infractors d’este precepte seran multats o patiran la penalitat que els tribunals els imposen, si hagueren causat dany o introduït el bestiar a plaer en propietat aliena. Les cavalleries i vehicles que circulen pels camins hauran de fer-ho per la seua dreta, deixant la resta de la via per als que porten el sentit contrari.

Quan els camins particulars o de servici d’unes quantes finques estiguen tancats, per motiu d’haver-hi donat el consentiment o permís tots els usuaris, tals tancaments hauran de ser perfectament visibles, tant a plena llum com de nit, per a la qual cosa hauran de contindre elements fluorescents o signes que els distingisquen des d’una certa distància per evitar accidents de circulació. Està prohibida la col·locació de cadenes de qualsevol índole i s’han de tancar amb portes, les quals en la seua obertura no podran envair el corresponent camí d’ús públic en cas de ser confrontants.

6. PAVIMENTACIÓ I MANTENIMENT DE CAMINS. El Consell Agrari Municipal podrà imposar contribucions especials per a realitzar la pavimentació i el manteniment de camins, de conformitat amb el que disposa l’article 2.a de l’Ordenança general municipal de les contribucions especials de l’Ajuntament de Torrent.

El mòdul de repartiment entre els propietaris beneficiaris determinarà les quotes de les contribucions especials, tenint en compte que es produeix un increment de valor dels terrenys, determinat a resultes de la proposta de l’Associació Administrativa de Contribuents, que regula l’article 16 i 167 de l’esmentada Ordenança general municipal de contribucions especials. L’aportació municipal a estes contribucions especials per mitjà del Consell Agrari Municipal es realitzen per aportació en espècie, és a dir, material a emprar en l’obra i cost de personal laboral de la Brigada del Consell Agrari, que es determinarà en el projecte o memòria tècnica redactada per facultatiu competent.

TÍTOL XII. Cessió de camins particulars a l’Ajuntament Article 28. Normes. Els propietaris de camins particulars que vulguen cedir-los a l’Ajuntament per a la classificació com a públics ho sol·licitaran al Consell Agrari, i una vegada sol· licitada la cessió per tots i cada un dels propietaris confrontants s’emetrà un informe per part de la Comissió de Camins del Consell Agrari Local, en el qual s’indicarà si el camí que es pretén cedir compleix els requisits establits en els punts següents: El camí que es pretenga cedir haurà de complir com a mínim els requisits indicats per als camins de tercera categoria i tindre eixida a altres camins.

El ferm del camí que se cedisca haurà d’estar en perfectes condicions d’ús.

La cessió del camí (terreny que ocupa) serà cedit a l’Ajuntament en document públic per tots i cada un dels propietaris confrontants, sense excepcions.

En els camins particulars que se cedisquen a l’Ajuntament, tots els tancaments que resulten dificultosos o perillosos per al trànsit hauran de ser adequats d’acord amb el que estableix la present Ordenança o al que siga acordat pel Consell Agrari 7

Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent

TÍTOL XIV. Infraccions, sancions i procediment Article 32. Infraccions. L’incompliment, encara a títol de simple inobservança, d’allò que s’ha preceptuat en esta Ordenança municipal constituirà infracció administrativa.

La responsabilitat administrativa derivada del procediment sancionador serà compatible amb l’exigència a l’infractor de la reposició de la situació alterada per ell mateix al seu estat originari, així com la indemnització dels danys i perjuís causats, que seran taxats per la Comissió de Valoració o Reclamacions, constituïda en el si del Consell Agrari Local. Tal circumstància es comunicarà a l’infractor perquè ho satisfaça en el termini que a este fi es determine, i si no ho fa quedarà expedita la via judicial corresponent.

Pel que fa a la classificació de les infraccions caldrà ajustar-se al que disposa l’article 140 de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de Mesures per a la Modernització del Govern Local.

Article 33. Sancions 1. Les sancions a imposar seran determinades en la legislació sectorial aplicable, i si no n’hi ha serà d’acord amb el que estableix l’article 141 de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de Mesures per a la Modernització del Govern Local.

2. Quan el Consell Agrari Municipal actue en funció d’arbitratge entre les parts que mantinguen un conflicte privat, determinarà la forma en què ha de ser reparat el dany causat. Tal resolució serà obligatòria per a les parts, en els termes establits pel Codi Civil i la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’Arbitratge.

3. L’Alcaldia és l’òrgan competent per a imposar la sanció derivada del procediment instruït, competència que pot delegar, d’acord amb el que estableix la Llei 11/1999, de 21 d’abril, així com la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

4. Per a fer efectiva la sanció pecuniària, l’Ajuntament de Torrent podrà fer ús de les prerrogatives atorgades en el Llei Reguladora de les Hisendes Locals, de 28 de desembre de 1988, inclosa la via de constrenyiment quan la sanció administrativa siga ferma en via administrativa.

Article 34. Procediment. Serà el regulat pel Reial Decret 1398/1993, de 4 d’Agost, tenint en compte que es procurarà que el òrgan instructor siga el Regidor responsable de l’àrea i que dins del període probatori, i en el cas que els haguera, s’inclourà la taxació dels danys i perjuís, realitzada per la Comissió de Valoració i Reclamacions, constituïda en el si del Consell Agrari Municipal. Quan la denúncia es referisca a fets que siguen de competència del Jutjat de Primera Instància i Instrucció, es remetrà el propietari a l’òrgan judicial competent, abstenint-se l’Ajuntament d’instruir procediment sancionador fins que no haja recaigut una resolució judicial respecte d’això.

Article 35. Tipificació de les infraccions i sancions 1. Tipificació d’infraccions i sancions en determinades matèries. Per a l’adequada ordenació de les relacions de convivència d’interés local i de l’ús dels seus servicis, equipaments, infraestructures, instal·lacions i espais públics, en defecte de normativa sectorial específica, establir els tipus de les infraccions i imposar sancions pel compliment de deures, prohibicions o limitacions continguts en les corresponents ordenances, d’acord amb els criteris establits en els punts següents.

2. Classificació de les infraccions. Les infraccions a esta Ordenança a què es refereix l’apartat anterior es classifiquen en: molt greus, greus i lleus.

Són faltes molt greus: a) Pertorbació rellevant de la convivència que afecte de manera greu, immediata i directa la tranquil·litat o l’exercici de drets legítims d’altres persones, al normal exercici d’activitats de qualsevol classe segons la normativa aplicable o la salubritat o ornament públic, sempre que es tracte de conductes no sub-

i el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament, i en aquells tancaments que impedisquen el curs natural de les aigües pluvials els propietaris hauran de fer els corresponents sobreeixidors (cada dos metres i amb quaranta centímetres d’obertura).

Quan es comprove que compleix les normes establides segons l’informe de la Comissió de Camins, es proposarà al Consell Agrari Local que transmeta la proposta al Ple de la Corporació, que estimarà o desestimarà la sol·licitud presentada.

TÍTOL XIII. De l’aprofitament de pastures, herbes i restollades Article 29. Normes. L’aprofitament de pastures, herbes i restollades en el terme municipal es regirà pel Decret 156/1969, de 6 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de pastures, herbes i restolls, així com per aquelles disposicions que dicte la Generalitat Valenciana i esta Ordenança. Es faculta al Consell Agrari Municipal a dictar instruccions per a una millor distribució i repartiment equitatiu d’estos aprofitaments. S’estableix el període per a estos aprofitaments com el temps o termini que discorre des de l’alçament d’una collita i fins a l’inici dels treballs de preparació agrícola del predi d’una nova producció.

Article 30. Aprofitament de pastures i delimitacions.

Amb un caràcter anual, basant-se en els aprofitaments existents, el Consell Agrari Municipal elaborarà un Pla d’Aprofitaments de Pastures del terme municipal de Torrent, les característiques del qual aniran en funció de la capacitat dels aprofitaments, classes, quantitat i tipus de bestiar que els ha de consumir. Es procurarà que estos aprofitaments estiguen delimitats o separats per accidents geogràfics del terreny, arquitectònics, vies de comunicació almenys de camins de 1ª categoria; el fitament adequat serà a càrrec del sol·licitant.

Article 31. Prohibicions i condicions 1. Queda prohibida qualsevol invasió de bestiar o animals solts d’un aprofitament a un altre, encara que siga del mateix titular de l’explotació ramadera, així com traure de pastura qualsevol ramat o animal que no estiga autoritzat amb este fi pel Servici d’Inspecció Veterinària.

2. Llevat de prova en contra, es presumeix responsable dels danys que puguen ocasionar el bestiar o els animals al propietari dins de l’aprofitament assignat.

3. Els responsables dels ramats hauran d’atendre amb major cura, en el període d’aprofitaments de pastures, herbes i restollades, que el bestiar no produïsca cap tipus de dany en les finques particulars o en camins, observant el següent: a) No es podrà entrar en els guarets llaurats i preparats per a la sembra immediata, i mai després de pluges intenses i recents quan es puga produir un ablaniment dels terrenys del predi. b) El bestiar haurà d’entrar de manera que no cree ni produïsca sendes, assegadors o qualsevol tipus de pas que endurisca de forma contínua el terreny del predi. c) No es podrà afectar la integritat dels ribassos, murs o qualsevol altre sistema utilitzat com a mitgera entre parcel·les o accés. d) Els desplaçaments del bestiar en gran grup d’una finca a una altra que es realitzen assíduament hauran de discórrer pels camins. e) Quan una finca es trobe fumigada contra les males herbes, en les zones d’aprofitament el propietari de la finca haurà de col·locar un cartell informatiu en els accessos en què indique: «Perill: camp fumigat/Peligro: campo fumigado». El Servici de Guarderia Rural comprovarà tal circumstància en cas de consulta o denúncia per part del ramader titular de l’aprofitament. f) Aquelles altres limitacions i condicions que per causes justificades establisca el Consell Agrari Municipal.

8

Ordenança reguladora del medi rural del terme municipal de Torrent

Disposició derogatòria. A partir de l’entrada en vigor d’esta Ordenança queda derogada l’Ordenança per al camp del Consell Agrari Municipal de Torrent d’11 de gener de 1996, així com totes les disposicions que d’igual o inferior jerarquia s’hi oposen, contradiguen o resulten incompatibles amb el text reproduït.

Torrent, 26 de gener de 2015 L’alcaldessa. PD el tinent d’Alcaldia delegat de Règim Interior (Decret 2892, d’11-11-2013) José Fco. Gozalvo Llácer

sumibles en els tipus previstos en el capítol IV de la Llei 1/1992, de 21 de febrer, de Protecció de la Seguretat Ciutadana. b) L’impediment de l’ús d’un servici públic per a una o altres persones amb dret a la seua utilització. c) L’impediment o el greu i rellevant dany per al funcionament normal d’un servici públic. d) Els actes de deteriorament greu i rellevant d’equipaments, infraestructures, instal·lacions o elements d’un servici públic. e) Els actes de deteriorament greu i rellevant d’espais públics o de qualsevol de les seues instal·lacions i elements, siguen mobles o immobles, no derivats d’alteracions de la seguretat ciutadana.

Són faltes greus i lleus: a) La intensitat de la pertorbació ocasionada en la tranquil·litat o en el pacífic exercici dels drets d’altres persones o activitats. b) La intensitat de la pertorbació causada a la salubritat o ornament públic. c) La intensitat de la pertorbació ocasionada en l’ús d’un servici o d’un espai públic per part de les persones amb dret a utilitzar-los. d) La intensitat de la pertorbació ocasionada en el funcionament normal d’un servici públic. e) La intensitat dels danys ocasionats als equipaments, infraestructures, instal·lacions o elements d’un servici o d’un espai públic.

3. Quantia de les infraccions. Excepte previsió legal distinta, les multes per infraccions de la present Ordenança, segons la seua gravetat, seran les següents: Infraccions Molt greus, de 1.501,00 fins a 3.000,00 euros. Infraccions greus, de 751,00 fins a 1.500,00 euros. Infraccions lleus, de 60,00 fins a 750,00 euros.

Disposicions addicionals Primera. En les zones de vora o delimitació entre el sòl urbà i urbanitzable amb el no urbanitzable, s’haurà de garantir, a través del corresponent programa d’actuació urbanística, l’adequat accés a les finques rústiques exteriors a l’actuació, així com les connexions necessàries a la xarxa de carreteres i camins rurals existents, siguen públics o privats.

Segona. En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la present Ordenança, el Consell Agrari Municipal haurà de crear i constituir la Comissió de Valoració a què es refereix l’article 5.

Tercera. En el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’esta Ordenança, el Consell Agrari Municipal i l’Ajuntament de Torrent constituiran una comissió mixta per a la classificació dels camins d’usos públics que en l’actualitat, basant-se en la informació cadastral històrica, es troben presumptament ocupats pels predis limítrofs, així com el seu trànsit per a l’ús públic, tenint en compte que amb motiu de la classificació dels camins que s’especifiquen en l’article 26 de la present Ordenança, no impedeixen les accions regulades en l’article 46 i concordants del Reglament de Béns de les Entitats Locals, aprovat per Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny.

Quarta. En el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la present Ordenança, els propietaris que finques afectes a l’àmbit de la seua aplicació hauran d’adaptar-se al que disposa, a fi de donar compliment pel que fa a tancaments, accessos i mitgeres. Poden elevar consulta per escrit al Consell Agrari Municipal en cas de dubte o interpretació de la norma.

Disposició transitòria. Esta Ordenança entrarà en vigor als 15 dies de ser publicada íntegrament en el Butlletí Oficial de la Província de València, d’acord amb el que estableix l’article 70.2 de la Llei de Bases de Règim Local.

9