Bim 194 by Ajuntament de Torrent

BIMTorrent Butlletí d’Informació Municipal Número 194. Hivern 2015/2016. Exemplar gratuït

L'Entrà de la flor 1 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

les plantacions no s’allibera amb la tala de l’arbre, sinó que roman emmagatzemat en els productes paperers. Els productes paperers són, d’esta manera, magatzems eficients de CO2 i més paper significa menys CO2 en l’atmosfera. Des de Gráficas Royanes es considera que la producció d’articles de paper amb la certificació FSC és un valor afegit en el mercat, per a qualsevol client i per a l’administració pública, com a ferramenta útil de compromís sostenible amb la societat, l’economia i el medi ambient. És una empresa compromesa amb la sostenibilitat i el medi ambient, per això decidírem implementar en 2012 la certificació FSC com a política interna, certificació que s’afig a l’ISO 14001 sobre gestió ambiental que tenim en vigor des de l’any 2011, per a desplegar i promoure l’ús de papers certificats dins de la cadena de custòdia que exigeix l’organització FSC. !

Canadà, així com propietaris i administradors de boscos, empreses processadores i també partidaris i membres individuals. Quins beneficis reporta a la societat i al medi ambient? Esta certificació frena la tala il·legal de boscos verges, ja que la fusta que s’empra prové de boscos que es creen específicament per a subministrar a les indústries. Segons ASPAPEL, les plantacions on es cultiva la fusta per a paper es regeneren i es replanten contínuament. Es tracta de plantacions d’espècies de creixement ràpid (pi i eucaliptus). Al nostre país, els boscos creixen de 13,8 milions d’hectàrees en 1990 a 17 milions d’hectàrees en 2000 i 18,2 milions d’hectàrees en 2010, segons Magrama. Es planten molts més arbres del que es tallen: el creixement anual de la fusta al nostre país en 2014 va ser de 46,3 milions de m3 amb escorça i les tales anuals per a tots els usos (inclosa la fabri-

cació de paper, que representa un poc més d’un terç del total) van ser de quasi 14,7 milions de m3 sense escorça. L’economia del bosc implica a Espanya quasi 30.000 empreses, prop de 200.000 treballadors (selvicultura i repoblació, indústria paperera, de la fusta i del moble, de la biomassa…) i una xifra de negoci de més de 18.000 milions d’euros. Els beneficis de la certificació FSC són evidents. Els boscos gestionats segons els principis i criteris d’FSC impliquen condicions més justes per a les persones, el respecte a les comunitats indígenes i a la població local, i estrictes controls ambientals. La certificació FSC és, sens dubte, un motor de desenvolupament rural i d’ocupació verda. FSC Espanya té molt present que s’ha de fomentar el paper de les masses forestals com a generadores de recursos i ocupació a través de la certificació forestal FSC, ja que la gestió forestal responsable, inherent a la certificació FSC, possibilita la creació de llocs de treball, la fixació de població i la millora de la qualitat de vida en les zones rurals. El desenvolupament d’esta indústria és igualment important per a la lluita contra el canvi climàtic. El paper és un gran aliat perquè els arbres utilitzen l’energia del Sol per a captar CO2 de l’atmosfera i transformar-lo en fusta. Així s’alimenten i creixen. I els arbres de creixement ràpid com els eucaliptus i els pins de les plantacions per a paper, precisament a causa del seu ràpid desenvolupament, són grans captadors de CO2 que ajuden a frenar el canvi climàtic. L’eucaliptus, per exemple, fixa anualment el doble de carboni que el castany i ho fa cinc vegades més ràpid que l’alzina. Les 420.580 hectàrees de plantacions per a paper que va usar el sector al nostre país per al seu aprovisionament en 2014, emmagatzemen 27,9 milions de tones de CO2 equivalent. El carboni fixat en

DIRECCIÓ, REDACCIÓ I COORDINACIÓ

FOTOGRAFIA PORTADES

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l’escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen. D’aquest BIM s’ha fet un tirat-ge en paper de 5.000 exemplars.

BIMTorrent

S’IMPRIMIX AMB PAPER PROCEDENT DE FONTS RESPONSABLES Què és FSC? Forest Stewardship Council és una organització global, sense ànim de lucre, dedicada a promoure la gestió forestal responsable en tot el món. Posa a disposició d’empreses i consumidors la informació necessària perquè puguen triar els productes forestals que compraran, al mateix temps que creen canvis positius en aprofitar la força que té la certificació de productes forestals en la dinàmica dels mercats. L’FSC facilita el desenvolupament d’estàndards, garanteix el seguiment dels projectes forestals i protegeix la marca registrada FSC perquè els consumidors puguen optar per productes que procedeixen de boscos ben gestionats. Entre els seus socis estan algunes de les més destacades ONG ambientals com WWF i Greenpeace, empreses com TetraPak i Mondi PLC i organitzacions socials com la National Aboriginal Forestry Association de

Ana Coronado Gavilán

DISSENY I MAQUETACIÓ Eugenio Simó Muñoz consell rector del bim 194

PRESIDENT Alfred Costa Folgado

VOCALS Patricia Sáez Orea, Amadeo García Zahonero, Arturo García Gil, Salvador Ciscar Juan, Carlos Sáiz Carrión, Salut Boltes Alandí, Enrique Campos Fenoll, i Ezequiel Castellano Moreno.

HAN COL·LABORAT Gabinet de Premsa de l’Ajuntament, José Manuel Navarrete Martínez, Sergio March Peris, Grups Municipals, Delegació de Joventut, Aitor Sánchez Collado, Departament de la Dona, Salvador Ciscar Juan, Francisco García Gascón, Cristina Bea, Vicent Alabajos, Biblioteques Públiques Municipals, Delegación d’Educació i Òscar Pérez Silvestre.

BIMTorrent

l’Entrà de la Flor. Realitzada per Sergio March Peris.

BIMTorrent digital

Escena de l’obra musical El Mag d’Oz, representada en l’Auditori el 29 de desembre. Realitzada per José Manuel Navarrete Martínez.

································································ Informació facilitada per José P. Andreu Silla, director gerent de Gráficas Royanes, i Ricardo López Gómez, responsable de Qualitat i Medi Ambient.

································································ Fonts: www.fsc.org. www.aspapel.es. Memòria anual 2013. FSC. Memòria de sostenibilitat 2015. El bosc, l’origen. ASPAPEL.

································································

Certificació de *SGS, empresa capdavantera en inspecció, verificació, assajos i certificació.

IMPRIMEIX Gràfiques Royanes

EDITA Ajuntament de Torrent

DEPÒSIT LEGAL V. 3.241-1981 www.torrent.es / bim@torrent.es

Es pot descarregar l’edició d’este BIMTorrent en PDF des d’este codi QR

RESULTADOS DE LAS ELECCIONES GENERALES DE 2015

Totales Distritos

Votos

Votos Nulos

Votos Blancos

PSOE (2)

PCPE

PACMA

CIUDADANOS

UNITAT POPULAR

SOMVAL

ARA PV

I.FEM

UPYD

PODEMOS-COMPROMIS

AVANT

VOX

CCD

RECORTES CERO-GRUPO VERDE

EN POSITIU

Resultados provisionales facilitados por el Ayuntamiento de Torrent

8.801

1.977

103

1.273

281

2.785

2.027

4.939

1.102

813

142

1.524

1.098

21.570

143

123

5.048

233

3.633

811

5.627

168

5.331

135

8.171

1.044

1.709

267

2.822

1.943

Total

43.481

273

257

9.171

461

7.428

1.501

189

12.758

327

10.399

167

242

125

EDICTE El Ple de l’Ajuntament, en la sessió ordinària del dia 5 de novembre de 2015, va aprovar provisionalment la modificació de les Ordenances fiscals i Ordenances reguladores de preus públics. En no haver-se presentat cap reclamació en contra en el període d’exposició pública i, per tant, entenent-se definitivament adoptat l’acord d’aprovació de modificació o derogació de les Ordenances respectives, es procedeix a la publicació dels textos de les modificacions per a la seua entrada en vigor, de conformitat amb l’article 17.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, i l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. Contra l’aprovació definitiva, els interessats podran interposar recurs contenciós administratiu davant la sala del mateix orde del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la forma i els terminis que estableixen les normes reguladores de tal jurisdicció.

APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PER A 2016 D’ORDENANCES FISCALS I ORDENANCES REGULADORES DE PREUS PÚBLICS

►OFR DE LA TAXA PER CONCESSIÓ DE

►OFR DE LA TAXA PER L’ÚS PRIVATIU O

PLAQUES, PATENTS I ALTRES DISTIN-

APROFITAMENT ESPECIAL D’INSTAL·-

TIUS QUE IMPOSEN O AUTORITZEN LES

LACIONS I EDIFICIS MUNICIPALS.

ORDENANCES MUNICIPALS.

Article 5 i Disposició final.

Article 6 i Disposició final.

►OFR DE LA TAXA PER L’OCUPACIÓ

►OFR DE LA TAXA PER FORMALIT-

TEMPORAL DEL DOMINI PÚBLIC

ZACIÓ DE LA CONCESSIÓ DE L’ÚS DE

LOCAL O DE TERRENYS D’ÚS PÚBLIC

ARTICLES MODIFICATS

LOCALS I INSTAL·LACIONS UBICADES

AMB TERRASSES D’ENVELATS I ALTRES

ALS MERCATS MUNICIPALS.

ELEMENTS ANÀLEGS PER A ACTIVI-

►ORDENANÇA GENERAL.

Article 6, 8 i Disposició final.

Articles 36, 57, 58, 68, 69 i Disposició final.

►OFR DE LA TAXA PER L’APROFITA-

TATS D’HOSTALERIA. Article 4 i Disposició final.

MENT ESPECIAL DEL DOMINI PÚBLIC

►OFR DE LA TAXA PER EXPEDICIÓ DE

►ORDENANÇA FISCAL REGULADO-

PER L’ENTRADA DE VEHICLES A TRA-

DOCUMENTS ADMINISTRATIUS.

RA (OFR) DE L’IMPOST SOBRE BÉNS

VÉS DE LES VORERES.

Article 6 i Disposició final. ►ORDENANÇA REGULADORA DEL

Article 5 i Disposició final.

Títol de l’Ordenança. Articles 1, 2, 5, 7, 8, 10 i Disposició final.

►OFR DE L’IMPOST SOBRE VEHICLES

►OFR DE LA TAXA PER UTILITZACIÓ DE

SERVICI D’UTILITZACIÓ D’INSTAL·-

DE TRACCIÓ MECÀNICA.

TERRENYS D’ÚS O DOMINI PÚBLIC AMB

LACIONS ESPORTIVES.

Articles 5, 8 i Disposició final.

PARADES, BARRAQUES, CASETES DE

Articles 4, 5, 7 i Disposició final.

►OFR DE L’IMPOST SOBRE CONSTRUC-

VENDA, ESPECTACLES, ATRACCIONS,

►ORDENANÇA REGULADORA DEL

CIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES.

INDÚSTRIES DE CARRER O AMBU-

PREU PÚBLIC PER LA PRESTACIÓ DEL

Article 8 i Disposició final.

LANTS, RODATGE CINEMATOGRÀFIC I

SERVICI D’AJUDA A DOMICILI.

►OFR DE L’IMPOST SOBRE L’INCRE-

UTILITZACIÓ PER VEHICLES DE TRAC-

Article 4 i Disposició final.

MENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE

CIÓ MECÀNICA DE CAMINS RURALS.

IMMOBLES.

NATURALESA URBANA.

Articles 6, 8 i Disposició final.

Articles 4, 9, 10, 11, 12 i Disposició final.

►OFR DE LA TAXA PER INSTAL·LACIÓ

►OFR DE LA TAXA PER PRESTACIÓ DEL

DE CAIXERS AUTOMÀTICS EN LES

SERVICI DE CONCESSIÓ DELS INSTRU-

FAÇANES DELS IMMOBLES AMB ACCÉS

MENTS D’INTERVENCIÓ AMBIENTAL.

DIRECTE DES DE LA VIA PÚBLICA.

Article 2 i Disposició final.

Article 4 i Disposició final.

►OFR DE LA TAXA PER LA PRESTACIÓ

DEL SERVICI D’EXPEDICIÓ DE LLICÈN-

DEL SERVEI DE CELEBRACIÓ DE CA-

CIES URBANÍSTIQUES.

Article 6 i Disposició final.

PREU PÚBLIC PER LA PRESTACIÓ DEL

····························································· Es pot consultar el text de les Ordenances esmentades en la pàgina web de l’Ajuntament (www.torrent.es) en Serveis de l’Administració – Normatives municipals – Ordenances fiscals. ·····························································

SAMENTS CIVILS EN L’AJUNTAMENT.

Article 4 i Disposició final.

APROVAT EL PRESSUPOST MUNICIPAL PER AL 2016. El 2 de febrer, amb els vots a

Este BIM oferix informació del període que va des de la passada tardor fins al dia de sant Blai, i té com a novetat que es publicaran moltes més notícies en un annex digital virtual que es podrà veure en la web de l’Ajuntament

www.Torrent.Es/torrentPublic/inici/coneixer/BIM/bimtorrent

favor de PSOE, Compromís i Guanyant, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP, s’aprovava en Ple Extraordinari la Proposta de Pressupost Municipal per a l’exercici 2016. Un pressupost de 57.593.000 euros consensuat i compartit amb els grups, en el que s’ha tingut en compte la majoria d’esmenes presentades. Les polítiques socials, les de promoció econòmica i les de foment de l’ocupació primen sobre la resta amb una clara visió social. El ple va ser retransmés per primera vegada en la història del consistori en directe a través de youtube en una emissió en proves en streaming. !

3 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

A J U N TA M E N T

PER LA MILLORA EN EL SERVICI DE GESTIÓ D’INCIDÈNCIES DEL CONSISTORI Comptar amb l’opinió, les propostes i els suggeriments de la ciutadania és per a l’Ajuntament la manera més eficaç de gestionar la ciutat. Per facilitar al ciutadà la comunicació amb l’administració, el Consistori ha millorat el servici de comunicació d’incidències en la via pública i treballa en l’optimització del procés de resolució d’incidències per millorar com arriben i els temps de resolució. Després d’estudiar en profunditat les incidències notificades, els responsables de gestió d’incidències han donat d’alta nous registres per a notificar i diferenciar, per exemple, trapes de clavegueram, d’enllumenat i altres trapes, trencades o furtades. En la reunió del grup de treball es va presentar un informe que explica que des que va començar el 2015 el veïnat ha notificat al Consistori més de 1.500 incidències en la via pública, resoltes en un termini mitjà de tretze dies des de la notificació. Les àrees que més suggeriments han registrat estan relacionades amb l’enllumenat, la gestió del fem, la neteja viària i la gestió de jardins. Pel que fa al mètode de comunicació amb el Consistori, un 44% de les incidències han sigut registrades a través del telèfon d’atenció al ciutadà 010, un 22% pel web d’incidències i un 11% pel Servici d’Informació i Atenció al Ciutadà TDIC. Cal destacar que des de la posada en marxa de l’aplicació per a mòbils dissenyada per a gestionar incidències, el servici ha tingut molt bona acollida i ha sigut utilitzat en més d’un 3% de les ocasions. Per al procés de notificació d’incidències per mitjà del web municipal www.torrent.es o des de l’aplicació mòbil no cal registrar-se, sinó només facilitar un text explicatiu de la incidència, localitzar-la i adjuntar fotografies que la il·lustren, i la persona usuària té la possibilitat de seguir el seu estat. Per accedir a este servici addicional s’ha de facilitar el correu electrònic per a rebre un número de seguiment o un telèfon de contacte. Quan el Consistori rep la incidència, la delegació corresponent s’encarrega de tramitar-la, resoldre-la i informar per correu electrònic o per telèfon. !

EL SERVICI MUNICIPAL D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ COMPTA AMB EL SERVICI DE CITA PRÈVIA, des del qual es poden gestionar pràcticament tots els tràmits que es realitzen en l’Ajuntament. En el web municipal www.torrent. es es pot accedir al servici de cita prèvia del TDIC (http:// bit.ly/1Nc9blY). En només cinc clics, es tria el dia i l’hora a què es vol ser atés, s’eviten cues i esperes innecessàries. Este servici permet diferenciar entre cites per a urbanisme i altres tràmits, i atén diàriament les sol·licituds d’uns 350 veïns; compta amb vint-i-dos treballadors, catorze d’ells de cara al públic, i hi ha tres en l’atenció telefònica de l’Ajuntament. Per una altra banda, el TDIC disposa d’un ampli horari d’atenció que va des de les 8.30 fins a les 18.30 hores de manera ininterrompuda. Qui desitge resoldre qualsevol dubte, pot fer-ho a través de tres canals: presentant-se en el Consistori, per via telefònica o gestionant la seua cita prèvia a través del web municipal. !

4 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

A J U N TA M E N T

SOBRE LA GRATUÏTAT DE TORRENTBUS I LA MILLORA DEL SERVICI El nou any presenta importants novetats per al transport municipal. TorrentBus serà gratuït en 2016 per a estudiants, pensionistes, jóvens amb Carnet Jove, desocupats, persones amb mobilitat reduïda i persones amb ingressos per davall del salari mínim interprofessional que sol·liciten la seua Targeta Daurada o d’Estudiant. Per a la resta de títols de transport, les tarifes mantenen els preus de 2015: el bitllet senzill costarà 1,25 € i el bitllet multiviatge de 10 viatges 6,95 €. Per als usuaris que en 2015 disposaven de Targeta Daurada, esta els queda automàticament renovada quan cancel·len el primer viatge del 2016 en l’autobús. Els estudiants que tenien targeta han d’actualitzar-la abans del 30 de juny de 2016. Per a totes les targetes noves s’ha d’abonar un import de 4 € en el moment de l’expedició en concepte de cost de la targeta. Els requisits per a la sol·licitud de la Targeta Daurada poden variar segons el col·lectiu des del qual es realitze, encara que tots comparteixen la necessitat d’estar empadronats en Torrent, així com la presentació de la instància MOVI-015 degudament emplenada i acompanyada d’una fotografia de tipus carnet. La sol·licitud s’ha de realitzar en el TDIC o des del web de l’Ajuntament. A aquells usuaris que es troben en situació de desocupació, se’ls sol·licitarà la targeta DARDE o la seua vida laboral a fi d’acreditar la situació actual. Les persones amb mobilitat reduïda han d’aportar un certificat de discapacitat en què conste el seu grau de minusvalidesa i l’afectació de la mobilitat. Els viatgers amb ingressos per davall del salari mínim interprofessional

han de presentar un certificat negatiu de renda i les dos últimes nòmines. Per la seua banda, els pensionistes per viudetat també han d’aportar un certificat que acredite la seua situació. Als pensionistes per incapacitat permanent absoluta es demana un certificat amb el reconeixement oficial de la incapacitat, i les persones majors de 65 anys no han d’aportar cap documentació addicional. Els usuaris del Carnet Jove també poden sol·licitar la Targeta Daurada presentant este document expedit per la Generalitat Valenciana. La targeta d’estudiants tindrà un període de vigència en funció dels cicles escolars: de 7 a 12 anys, de 12 a 16, de 16 a 18 i de 18 a 25. Este títol només serà expedit a jóvens d’entre 7 i 25 anys que acrediten la seua condició amb un certificat del centre d’estudis.

Per a més informació relativa a les noves tarifes de TorrentBus, poden contactar amb el Departament de Mobilitat de l’Ajuntament, en el telèfon 96 111 11 11.

REORGANITZACIÓ EN ELS ITINERARIS. També durant els primers mesos d’este nou any es du a terme una reorganització d’itineraris i línies que milloraran el servici públic de transport en el municipi i connectaran tots els barris. Des del Departament de Mobilitat, juntament amb l’empresa que presta el servici de TorrentBus, s’està treballant perquè estos canvis entren en vigor en els primers mesos de 2016. L’ÚS DE TORRENTBUS VA AUGMENTAR EN 2015. Amb esta sèrie de mesures es busca prolongar la tendència ascendent que va haver-hi en l’ús de TorrentBus durant el 2015. En total, es van registrar 645.087 viatgers, la qual cosa representa un increment de 60.000 trajectes respecte del mateix període de l’any 2014. Estes xifres confirmen el repunt que viu el transport públic a Torrent, després que el nombre de viatgers descendira durant l’any 2013. També és la millor xifra des que en 2012 es registraren 680.000 viatges. En els anys següents, 2013 i 2014, les dades totals van ser de 563.000 i 585.000 usuaris, respectivament. ! ● Informacions facilitades pel GPA

5 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

A J U N TA M E N T

ELS CANVIS DE DOMICILI EN PERMISOS DE CONDUCCIÓ I DE CIRCULACIÓ PODRAN REALITZAR-SE EN L’AJUNTAMENT L’Ajuntament de Torrent s’adhereix al conveni entre la Direcció General de Trànsit i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, per mitjà del qual es permet a la ciutadania tramitar en els ajuntaments el canvi de do-

L’AJUNTAMENT POSA L’AUDITORI EL NOM DEL MUSICÒLEG VICENT TORRENT L’Ajuntament va acordar el 14 de gener, en Ple ordinari, reconéixer la contribució de Vicent Torrent al patrimoni torrentí i valencià posant el seu nom a l’Auditori de Torrent, amb els vots favorables del Partit Socialista, Compromís i Guanyant. Vicent Torrent és musicòleg, fundador del grup Al Tall i investigador

micili del seus permís de conducció i del permís de circulació dels vehicles que posseïsquen. Fins ara, les persones que canviaven de domicili havien de desplaçarse a la Direcció Provincial de Trànsit per realitzar el canvi en els seus documents personals relacionats amb el trànsit (permís de conducció i permís de circulació del vehicle). El conveni permet que es puga realitzar este tràmit des de l’oficina municipal i evitar el desplaçament.

L’adhesió al conveni permet una major actualització dels Registres de Conductors i Vehicles, amb la qual cosa milloraran els servicis de gestió tributària i les notificacions com a conseqüència del procediment sancionador, que tindrà un major grau de certesa. El conveni recull, a més, diverses mesures que potencien la comunicació d’informació entre la Direcció General de Trànsit i Torrent. !

de la música tradicional valenciana. Amb el grup Al Tall, Vicent Torrent va gravar treballs en l’Auditori de Torrent i el passat mes de novembre rebé el premi Carta de Poblament (pàg. 11) com a reconeixement a la seua trajectòria professional, en la qual s’ha dedicat a fer música en valencià i a recuperar un llenguatge que cerca la tradició mediterrània; també ha dedicat una gran part de la seua vida a la recopilació i recerca d’enregistraments i documentació de cançons i melodies populars dels pobles valencians. !

TORRENT SE SUMA A LA XARXA D’ADMINISTRACIONS PEL VALENCIÀ

6 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

El conveni regula la col·laboració en els projectes del Voluntariat pel Valencià, el Cinema en Valencià a l’Escola i el foment de la matriculació en valencià. Escola Valenciana i Guaix, Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud, han firmat un conveni amb l’Ajuntament per a col·laborar en les activitats de foment del valencià. El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i el president de Guaix, Vicent Font, es van reunir amb l’alcalde, Jesús Ros; la regidora d’Educació, Patrícia Sáez, i la tècnica de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, Anna Gascó, per a formalitzar un conveni a l’Ajuntament que regula la col·laboració mútua en els projectes de l’entitat cívica que posa en marxa cada any l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià municipal, com ara el Voluntariat pel Valencià i el Cinema a l’Escola o en el foment de la matrícula en valencià, amb l’objectiu de potenciar la presència d’activitats en valencià a la ciutat. Així, Torrent s’afig a la Xarxa d’Ajuntaments pel Valencià que acull els projectes d’Escola Valenciana, la qual a través del conveni també promourà la creació de material docent (àlbums, tallers de cultura popular, devedeteca, etc.) i farà arribar anualment un lot d’este material a cada una de les escoles i instituts de Torrent. !

A J U N TA M E N T

EL LLIURAMENT DELS VII PREMIS CARTA DE POBLAMENT EL 28 DE NOVEMBRE ES VA CELEBRAR LA VII EDICIÓ DELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT, UNS GUARDONS QUE RECONEIXEN I IMPULSEN LA LABOR DE CIUTADANS I INSTITUCIONS A FAVOR DE L’ART, LES LLETRES, L’ESPORT, LA CIÈNCIA, LA LABOR SOCIAL I LA TRAJECTÒRIA DE PERSONES I INSTITUCIONS. EL GUARDÓ EN LA CATEGORIA ARTS, LLETRES I ESPORTS S’HA CONCEDIT A AGUSTÍN PÉREZ RUBIO; EN CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT HA SIGUT GUARDONAT FRANCISCO JOSÉ MARTÍ CÁNOVES; EN SOCIETAT I CONCÒRDIA S’HA RECONEGUT LA LABOR DE VICENTE SILLA ALANDÍ I DE FRANCESC BOLTES ROS, I EN LA CATEGORIA DE TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL ES VA RECONÉIXER EL TREBALL DE VICENT TORRENT CENTELLES.

n esta ocasió, la gala de lliurament dels premis s’ha celebrat en la sala de la Casa de la Cultura, un escenari que ha permés acollir més quantitat de públic que en ocasions anteriors, i va tindre una pantalla gegant a l’eixida de la sala per a seguir la gala en directe. El Consistori va posar la figura de Jaume I a l’entrada, ja que va ser este monarca l’encarregat de lliurar als cavallers hospitalers el control de les terres de Torrent per mitjà de la Carta de Poblament de la ciutat donada l’any 1248. El regidor d’Activitats Lúdiques i Tradicionals, Alfred Costa, juntament amb Isabel Olmos,

subdirectora del periòdic LevanteEMV, va presentar els premis. José Ortí, president del jurat, va parlar de la importància i transcendència dels guardons com a reconeixement a tots els qui fan el seu treball complint amb uns ideals i amb la seua obligació. Isabel Olmos va llegir l’acta que va concedir els Premis Carta de Poblament a Agustín Pérez, Francisco José Martí, Francesc Boltes, Vicent Silla i Vicent Torrent. Després de la presentació en vídeo, els premiats van anar pujant a l’escenari per arreplegar els guardons de mans dels membres del jurat. Tots ells es van dirigir als assistents per agrair el premi (el pare d’Agustín Pé7 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

rez i la seua la neboda, Carmen, van recollir el guardó, ja que ell era a Mèxic treballant, encara que va dedicar unes paraules als presents a través d’una videoconferència). Per a tancar l’acte, l’alcalde, Jesús Ros, assenyalava la importància dels premis, va agrair a tots el premiats la seua contribució a la ciutat i va reconéixer el treball dels membres del jurat i la responsabilitat que té triar els premiats entre totes les candidatures. Els assistents a l’acte van endurse com a record el llibre VII Carta de Poblament, publicat, com en les edicions anteriors, pel Departament del BIM i Publicacions Municipals. !

A J U N TA M E N T

VII PREMIS CARTA DE POBLAMENT

El jurat dels premis, compost per una representació dels veïns il·lustres, ha incorporat dos dones: Isabel Olmos, subdirectora de Levante-EMV, i Consuelo Vilaplana, directora del Centre de Majors Santa Elena de Torrent, qui juntament amb José Ortí Soriano (Fill Predilecte segons l’acord plenari de 28-2-1984), José Hernández Yago (Fill Predilecte segons l’acord plenari de 21-10-1999), Manuel Herreros Casas, Champi (Insígnia d’Or segons l’acord plenari de 16-12-1986 i 29-9-1989), Vicente Carratalá (Insígnia d’Or segons l’acord de plenari de 4-3-2002) i José Royo Martínez (historiador i cronista oficial de Torrent) van ser qui van triar els premiats. José Deusa (Fill Adoptiu segons l’acord plenari de 12-111993) va actuar com a assessor del jurat. Els membres del jurat van decidir nomenar José Ortí Soriano president del jurat, i Isabel Olmos, secretària.

AGUSTÍN PÉREZ RUBIO: PREMI CARTA DE POBLAMENT A LES ARTS Com a fets més destacats de la seua carrera professional, està haver sigut director del MUSAC (Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó) i actualment és el director artístic del MALBA, el Museu d’Art Llatinoamericà de Buenos Aires. Agustín Pérez, fill de Francisco Pérez Company i d’Amparo Rubio Marco, naix el 1972 i estudia en el col·legi Montesión. Es llicencia en Geografia i Història, branca d’Història de l’Art, es doctora en Història i Estètica-Filosofia, fa de

crític d’exposicions i escriu en diversos mitjans sobre art. Sobre això apunta: «Un dels primers llocs on em presente fou al BIM, on se’m va donar l’oportunitat d’escriure sobre mostres i activitats que es feien a Torrent i València per a ampliar la part de cultura i art d’esta revista municipal; després vaig anar fent una major labor en altres mitjans especialitzats. La meua relació amb els artistes jóvens o no tan jóvens –el treball dels quals m’atreia– féu que tinguera no sols una base teòrica àmplia d’història i filosofia, sinó una pràctica molt forta quant al fet artístic. En este sentit, professors com María Teresa Beguiristain, Román de la Calle o Inmaculada Aguilar foren fonamentals juntament amb artistes com Ángeles Marco, però també les classes de doctorat amb Juan Vicente Aliaga i José Miguel Cortés, qui em va buscar per a treballar en l’espai de La Gallera uns anys com a coordinador, mentre començava la meua carrera més internacional, no sols de projectes a Madrid sinó a Torí, Oslo i Amèrica Llatina. I la meua relació amb mitjans internacionals com NU. The Nordic Art Review de Suècia, o Art Journal de Filadèlfia o Flaix Art de Milà, Nova York, amb els meus viatges i estades a l’estranger m’ajudaren a formar-me en l’art contemporani internacional. L’any 2002 em va cridar Rafael Doctor per treballar en un projecte d’un nou museu que volia presentar a la Junta de Castella i Lleó. Així va nàixer el projecte dels dos sobre què havia de ser el MUSAC. La sorpresa fou que van seleccionar la nostra proposta com la guanyadora, i després de passar per proves i exàmens vaig aconseguir la plaça de cap de conservació del 2003 al 2008, i al concurs públic internacional guanyí el lloc de director de MUSAC, on estiguí fins al gener del 2013». «El meu treball es basa en el coneixement, tant de la història com del moment present i futur. Pense que el meu verdader treball és el de ser com un lladre d’endoll entre el públic, la institució i l’artista…, i, a més, ser un poc visionari sobre què, quan o on és millor mostrar un artista o una obra». En el museu on treballa actualment, el MALBA, la seua tasca té quatre branques: la col·lecció, les exposicions, els programes públics i les publicacions. Per a ell, són igual d’importants des del punt de vista independent i transversal, i pensa que tot açò ha d’estar imbricat amb la gestió de recursos per fer que un museu siga, més que una col·lecció o que una sala d’exposicions, «un lloc d’experiències àmplies i plurals que van als sentits, però també a l’intel·lecte». !

8 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

A J U N TA M E N T

FRANCISCO JOSÉ MARTÍ CÁNOVES: PREMI CARTA DE POBLAMENT CIÈNCIA I TECNOLOGIA És el cap del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Clínic Universitari de València, referent nacional i internacional. Francisco José Martí naix en 1960 a Alaquàs i estudia COU a l’INB de Torrent, on fa amistat amb diversos companys de curs amb qui compartirà estudis en la Facultat de Medicina. Gràcies a estes relacions coneix la torrentina Marisa Cervera Planells, i en 1992 es casen i s’instal·len en esta ciutat, on se sent tan integrat que inclús participa en les festes patronals, ja que és membre de la filada dels Hospitalaris, amb els seus dos fills. Va fer els estudis de Medicina i el doctorat, i va triar l’especialitat d’Anestèsia i Reanimació a l’Hospital Clínic Universitari de València; finalitzà l’especialitat en 1992. En 1996 va fer la lectura de la tesi doctoral, de la qual va obtindre la qualificació Cum laude, i ha sigut instructor dels cursos FCCS Fundaments of Critical Care Support de la Critical Care Society. La seua activitat professional s’ha desenvolupat principalment en l’àrea d’anestèsia de cirurgia cardiovascular i reanimació. L’àmbit del seu treball tracta matèries com el desenvolupament d’activitat científica en l’àrea de ventilació mecànica, sèpsia, apnea del son i estrés oxidatiu. També exerceix de professor col·laborador d’Anestèsia en la Universitat de València, de professor associat de la Universitat CEU Cardenal Herrera i de cursos per a

perfeccionament en Anestèsia i Reanimació a Espanya i Amèrica del Sud. D’altra banda, actua de promotor i consultor nacional d’un nou tractament per al xoc sèptic Polimixina B en hemoperfusió, i amb més anestesiòlegs promou la introducció de l’ecografia pulmonar com a diagnòstic de patologia pulmonar en pacients crítics. És col·laborador científic en la introducció del Sevorane com a fàrmac per a la sedació de pacients crítics; coordina el màster de la Universitat de València sobre Suport respiratori i ventilació mecànica, i col·labora en el màster d’Implantologia impartit en Odontologia en la Universitat CEU Cardenal Herrera. També és metge reanimador de l’equip de futbol València CF des del 2006. Dels professionals de serveis com el d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Clínic Universitari de València, del qual forma part, manifesta que el treball diari d’atenció als pacients i el d’investigació que es du a terme l’ha convertit en un centre de referència nacional i internacional en la seua especialitat, i destaca que periòdicament es fan cursos de formació per a anestesiòlegs en països hispanoamericans, en què participen els membres del seu servici, ja que imparteixen classes teòriques i tallers formatius. Això implica que anestesiòlegs d’altres països passen temporades en el seu servici per completar la seua formació, ja que són referents en l’àrea de ventilació mecànica. Entre els països que visita de forma habitual estan Mèxic, Panamà, Cuba i l’Argentina. !

VICENTE SILLA ALANDÍ I FRANCESC BOLTES ROS: PREMIS CARTA DE POBLAMENT SOCIETAT I CONCÒRDIA Vicente Silla, el president del Comité Territorial de Casa Caritat de Torrent, està en contacte permanent amb els òrgans directius de l’Associació Valenciana de Caritat, i facilita la seua acció en la ciutat. Va nàixer l’any 1937, és el fill major de Vicente Silla Baixauli, el Corretger, i Carmen Alandí Casany. Des dels onze anys ajuda son pare en el negoci familiar de corretgeria en el cèntric carrer de Baviera. En acabar la mili treballà en una fàbrica familiar de sabons de València, i abans de contraure matrimoni amb Finita Sobrecases Moncholí (tenen dos filles i tres néts) s’incorpora a Cafés Mijay, empresa puntera de café que liderava qui es convertí en sogre seu, Jaime Sobrecases Viñes, i amb el temps es féu càrrec de l’empresa, on passava la major part de la vida, des del 1966 fins al 2005. En la seua activitat professional ha sigut gerent d’empreses com el Cine Montecarlo de Torrent i Prosiba, SA. Ha format part dels consells d’administració de la Caixa d’Estalvis de Torrent, del València Club de Futbol SAD i de la Mútua d’Accidents de Treball Ibermutuamur, de la qual és president des del 2013; és membre de Rotary Club València Centre, de l’Ateneu Mercantil i del Casino de l’Agricultura. En l’actualitat exerceix activitats en explotacions agràries especialitzades en el cultiu de ta-

9 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

A J U N TA M E N T

ronges, i des de 2010 és el president del Comité Territorial de la Casa de la Caritat de Torrent. Des d’eixe any funciona la primera escola infantil de Casa Caritat de fora de València, que s’ubica a Torrent, igual que el Comité Territorial, el qual té com a missió informar de les necessitats socials que detecta en la ciutat i del funcionament del centre. En 2013 s’inaugurava la guarderia social Ciutat Jardí, de titularitat municipal, que també està gestionada per Casa Caritat. En estes escoles, a més d’impartir els coneixements propis del primer cicle d’educació infantil, es procura als menors un ambient normalitzat amb hàbits i rutines i es facilita la conciliació de la vida familiar i laboral, ja que es treballa també amb les famílies. El Comité Territorial de la Casa de la Caritat de Torrent té caràcter d’òrgan consultiu i assessor dins de l’Associació Valenciana de Caritat per mitjà del seu president, Vicente Silla, que està en contacte permanent amb els òrgans directius de l’associació esmentada, facilita la seua acció en la ciutat i dóna informació de la marxa de les activitats que l’associació du a terme a Torrent i de les necessitats socials que s’hi detecten. El comité difon el nom i la funció social de la Casa de la Caritat a Torrent, promociona la captació de voluntaris i de recursos econòmics i elabora propostes als òrgans directius de l’associació relatives als assumptes que afecten l’àmbit territorial del comité, que en l’actualitat està format per Vicente Silla, Rafael Alonso Claver, Vicente Palacios Bellver, Francesc Carbonell Pons, Amparo Moncholí Pascual, Inmaculada García Barat, Francisco Andreu Andrés, Isabel González Diéguez, Rosa Fernández Seguí, Salvador Fernández Calabuig, Rosa Ortí Fernández i Vicente García Piles. El càrrec de membre és honorífic, gratuït, voluntari i renunciable. !

Francesc Boltes és l’últim dels ferrers agrícoles de producció autòctona a Torrent, un home que ha dut una activa labor professional, un artesà del ferro que l’ha treballat d’acord amb els cànons més tradicionals. La seua producció s’ha distingit per la qualitat en els materials i el treball manual ben fet. Nascut l’any 1935 al carrer de Sant Cristòfol, Boltes prové d’una família que tradicionalment es dedicava a l’ofici de ferrer. Conta que son pare, José Boltes Gómez, va heretar els dons del seu progenitor, Francisco Boltes, i que a sa mare, Josefina Ros Gozalbo, se la coneixia a Torrent com a Rofina, i el seu avi matern com el Parat. Francesc és casat des de 1962 amb Encarnación Alandí Piles, amb qui ha tingut dos filles i quatre néts. Anà al col·legi del Grup Escolar, i des de molt menudet ja va començar a treballar en tasques relacionades amb l’horta. Deixà l’escola als onze anys, quan va començar a treballar en la farga com a aprenent en la ferreria de son pare. En la ferreria, contigua a sa casa, es feien totes les ferramentes que s’usaven en el camp: falçons, falçonets, corbelles, llegons, destraletes, corbellons, aixades, forcats, empeltadors, cavallonadores, etc., i de rodes, tots els estris de cultiu, inclosos també els propis per als tractors de cadenes. A principis de 1970, ell i son pare van canviar el taller per un altre al carrer de València, número 148, un local de 300 metres quadrats que va donar aire a l’espai de treball; quan es jubilà son pare, ell continuà fent-se càrrec de la ferreria. Francesc Boltes és molt conegut, apreciat i estimat pels paisans; és autodidacta i amant de la lectura; i tal és l’amor que té per la seua llengua que quan eixia de la ferreria, ja de nit, s’encaminava a l’institut de batxillerat

10 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

A J U N TA M E N T Tirant lo Blanc per assistir a les classes nocturnes de dos cursos de valencià perquè volia aprendre. Al llarg de la seua trajectòria social i en la seua vinculació amb la cultura valenciana, es va implicar amb el Partit Nacionalista del País Valencià, després Unitat del Poble Valencià i Bloc, i en l’actualitat Compromís. També apunta que ha participat en els Premis Octubre i Premis Bromera, que és soci d’Acció Cultural del País Valencià, i que col·labora amb l’associació torrentina La Gavella, Moviment per la Llengua i la Cultura. Ha participat en la campanya del Voluntariat pel Valencià, que organitza anualment l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament, com a voluntari per a ensenyar a castellanoparlants, i ha collaborat amb el Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March». Boltes també ha sigut un amant del ciclisme, i des de molt jove va formar part de la Penya Ciclista Motorista de Torrent, que després es convertí en la Penya Ciclista de Torrent. !

VICENT TORRENT CENTELLES: PREMI CARTA DE POBLAMENT A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL Cofundador del grup musical Al Tall, des del 1975 fins al 2013 ha anat xafant escenaris. Molts anys gravant discos, aprenent de la tradició musical, cantant i tocant instruments musicals.

nacionalismes expansius i colonitzadors imperialistes, a petita o gran escala. Això explica que fer música segons l’estil de la tradició no és tant per separar o crear unes diferències i accentuar-les, sinó com una reivindicació d’un llenguatge d’unes comunitats humanes, uns recursos musicals i estètics que s’utilitzen més per la bellesa que per a reforçar una identitat nacional. Vicent Torrent va treballar a l’Institut València de la Música des que es va fundar. Ha dut a terme campanyes per fer treballs de camp en els pobles, gravacions i documentació de les cançons i de les melodies –els Tallers de Música Popular–, i s’han anat editant discos d’estos documents d’interpretacions fetes per la gent: la Fonoteca de Materials. La col·lecció té en l’actualitat trenta-dos volums. El 1988, la Generalitat de Catalunya concedí al grup Al Tall la Creu de Sant Jordi per la seua aportació a l’estudi i divulgació de la música d’arrel popular, i uns anys més tard el Centre de Cultura Popular de Torí (Itàlia) li concedí el primer premi de la secció internacional en el Concurs Folkautore, d’àmbit europeu, per la cançó «Tio Canya», cançó, segons Vicent, que és la més coneguda del grup i de la qual ell mateix és autor. En la celebració dels vint-i-cinc anys del grup es va tocar i gravar en directe a l’Auditori de la ciutat. En La Nit, la banda comptà amb la col·laboració de músics de la Unió Musical de Torrent, i la gravació va tindre de nou com a escenari l’Auditori. L’any 2013 es va concedir al grup la Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura, i també fou objecte de molts reconeixements de la societat civil. Al Tall abandonava els escenaris el 18 d’octubre de 2013. En altres aspectes de la seua vida, Vicent Torrent està casat amb Maite Benavent Chover; tenen una filla, un fill i quatre néts. !

Va nàixer l’any 1945 i visqué part de la infantesa en la casa familiar del carrer de Sant Agustí de Torrent, on també passà els primers anys de casat. La vocació de músic se li va manifestar als díhuit anys, quan va tindre una guitarra, i va escoltar Raimon i Ovidi Montllor. Començà a compondre cançons en valencià i tocava amb amics, fins que en els anys 70 van formar L’Equip València Folk amb repertori de Dylan, Joan Báez i del Grup de Folk de Barcelona. El grup durà tres anys i es desféu pel servici militar, però l’experiència musical els animà a continuar i va nàixer Al Tall. Aleshores, parlem del 1975, hi havia un moviment de cantautors prou notable, per la qual cosa se’ls va oferir gravar un disc a Barcelona que es presentà en la Sala Zeleste i es va titular Cançó popular. A este, el seguiren Deixeu que rode la roda, Posa vi, posa vi, posa vi, Quan el mal ve d’Almansa, Som de la Pelitrúmpeli, Cançons de la nostra Mediterrània, Tocs i vares, Al Tall, deu anys, Xarq al-Andalus, Xavier ‘el Coixo’, Europ eu!, La Nit, 25 anys en directe, Vares velles, Envit a vares i Vergonya, cavallers, vergonya. Al principi, el grup tingué vocació de fer música actual amb un repertori nou, per això el sentit dels textos no està tan aferrat a la tradició com va poder estar-ho el instrumental. La composició va ser conjunta, encara que el pes dels textos va recaure en Vicent Torrent. El grup es va definir com a nacionalista, no en el sentit exclusivista que s’està donant ara al terme; fou valencianista. Va defendre drets humans col·lectius d’una comunitat, postil·la Vicent, i diu que més aïna és internacionalista, en lluita contra els 11 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

L’A J U N TA M E N T I L A C I U TAT

EL COMITÉ DE SEGURETAT. En les instal·lacions del Club de Gerents es va reunir el Comité de Seguretat amb l’objectiu de posar en marxa el Pla de Seguretat. Esta trobada de treball va comptar amb el regidor de Seguretat Ciutadana i Espais Públics, José Antonio Castillejo; el comissari de la Policia Nacional, José Enrique Brisa; l’inspector en cap de Seguretat Ciutadana, Francisco Real; l’intendent responsable de la unitat operativa de la Policia Local, Juan A. Riquelme; el director de Seguretat de FEPEVAL, Antonio Molina, i representants de les empreses que formen part del Comité de Seguretat de Torrent. El regidor va deixar constància de la voluntat del Consistori per la seguretat i per millorar el dia a dia del polígon industrial Mas del Jutge, i els membres dels Cossos de Seguretat de l’Estat van anunciar noves mesures per a garantir la seguretat en el polígon, que inclouen també la vigilància nocturna per part de la Policia Local. D’altra banda, el regidor de Personal, Seguretat Ciutadana i Espais Públics es va reunir amb empresaris

APROVAT EL DOCUMENT DE L’ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE INTEGRAL I LA SOL·LICITUD DELS FONS FEDER PER AL SEU DESPLEGAMENT Després dels resultats aconseguits en el període anterior 2007-2013 amb el programa d’Iniciativa URBANa i el programa URBACT- Roma-NET, també cofinançats per FEDER i desenvolupats en els últims anys en el municipi, l’Ajuntament vol presentarse a esta nova convocatòria que, a diferència de les anteriors, comprén tot el municipi i ciutadania.

i comerciants per a informar-los del Pla «Comerç Segur» que la Policia Nacional i la Local van desplegar en les festes nadalenques. A la reunió van assistir l’intendent principal de la Policia Local, Eduardo Martínez; l’intendent J. A Riquelme Botifora; el comissari de la Policia Nacional de Torrent, Enrique Brisa, i l’inspector Alejandro Segura, i en representació de comerciants i empresaris van estar

L’Ajuntament va aprovar en el Ple extraordinari del passat 8 de gener el document de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrada de Torrent 2015-2020 (EDUSI) del Programa Operatiu de Creixement Sostenible FEDER 2014-2020, i la sol·licitud de subvenció que possibilitaria el seu desplegament, amb els vots a favor de PSOE, Guanyant, Partit Popular i Ciutadans; Compromís es va abstindre en la votació. L’Estratègia és una visió de futur per al municipi, per la qual cosa l’Ajuntament va obrir el procés de participació ciutadana perquè tota la 12 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

el president de l’Associació de Comerços i Servicis de Torrent, la presidenta de l’Associació Torrent Comercial, el president de l’Associació d’Emprenedors de Torrent i Horta Sud, membres de comité del Club de Gerents, i la gerent d’IDEA’T: Vicente Rodrigo, Gracia Acosta, José Vicente Herráiz, Paco Capel, Paco Jiménez i María Muñoz, respectivament. !

ciutadania i els agents locals interessats pogueren conéixer, participar i realitzar les seues aportacions des del primer moment. Per a això s’ha utilitzat el web municipal (www.torrent.es), on es troba publicat un document de participació ciutadana amb les primeres propostes que l’Ajuntament considera d’interés desplegar en la seua Estratègia. Este web ha estat obert als comentaris i aportacions de tots els ciutadans en general i agents locals interessats en particular.

Objectius Temàtics de les línies d’actuació de l’EDUSI Torrent per a esta nova convocatòria: Millorar l’accés, l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i la comunicació. Afavorir el pas a una economia de baix nivell d’emissió de carboni en tots els sectors. Conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència dels recursos. Promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa. !

● Informacions facilitades pel GPA

L’A J U N TA M E N T I L A C I U TAT

Cosedora, 1983 Bronce / Bronze. 16 x 21 x 24 cm

DONACIÓ I CESSIÓ D’ESCULTURES DE RAFAEL PI A L’AJUNTAMENT

lorencia Castán Rodríguez, viuda de l’escultor Rafael Pi Belda, va subscriure un conveni amb l’alcalde, Jesús Ros, al mes de novembre passat per fer efectiva la donació de dos escultures de Rafael Pi: Cosidora –bronze de 16 x 21 x 20 cm (de 1983)– i Veremador –bronze de 15 x 18,50 x 50 cm (1992)–, així com la cessió dels models monumentals en guix de les escultures El Granerer –de 2,20 metres d’alçada (1999)– i Agricultor –de 2,20 m d’alçada (1998)– a l’Ajuntament de Torrent. Amb la donació, es transmet la propietat de les obres descrites, excepte allò relatiu a la propietat intel·lectual i drets d’autor de les obres, d’acord amb el que disposa la Llei de Propietat Intel·lectual. Estes obres no podran ser tretes de l’Ajuntament llevat que s’utilitzen per a una exposició temporal i prenent les mesures oportunes per a la seua conservació i seguretat. Les obres donades hauran d’estar exposades de forma permanent en dependències de l’Ajuntament en condicions que garantisquen la seua seguretat, conservació i

estudi. Actualment estan exposades en l’Alcaldia. Amb la cessió, la família de l’escultor ha cedit a l’Ajuntament les escultures monumentals esmentades per períodes de cinc anys, renovables per ambdós parts, perquè siguen exposades de forma permanent en dependències municipals, en un lloc destacat i visible al públic. Actualment s’exposen en l’edifici municipal del carrer de Ramón y Cajal número 7, i en el Consell Agrari. Les obres cedides podran ser prestades a altres museus per a exposició, sempre que se n’indique la procedència. La cessió no preveu els drets d’autor, que es regiran per allò que estableix la Llei de Propietat Intel·lectual. ! 13 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

Vendimiador, 1992 Bronce / Bronze. 15 x 18,5 x 50 cm

A J U N TA M E N T

EL SERVICI DE RECOLLIDA I CUSTÒDIA D’ANIMALS Gossos d’Alpe és l'adjudicatària del servici durant quatre mesos, en els quals l’Ajuntament prepara el text del plec de condicions definitiu. L’Ajuntament, en la seua defensa dels drets dels animals, ha tingut en compte les sol·licituds de les associacions i protectores locals recollides en diverses reunions, i el 20 de novembre firmava l’adjudicació del servici de recollida i custòdia d’animals abandonats i errants del municipi. Este nou contracte suposa la continuïtat del servici d’arreplegada d’animals en la ciutat. Després que la convocatòria del concurs públic quedara deserta, el Consistori adjudicava per contracte menor el servici de recollida, custòdia i donació d’animals de companyia abandonats, errants o decomissats per als pròxims quatre mesos a Gossos d’Alpe, un centre caní situat a Sollana que compleix tots els requisits sol·licitats, entre ells l’absència de sacrifici o l’ampliació de l’horari d’arreplegada. La regidora responsable de l’Àrea de Drets dels Animals, Nadia Marín, manifesta que així es garanteix el benestar animal i s’eviten els sacrificis, condicions fonamentals i imprescindibles per a l’adjudicació del servici. Durant estos quatre mesos, l’Ajuntament està estudiant les modificacions i al·legacions presentades pels col·lectius animalistes de Torrent per tal de preparar el text del plec de condicions definitiu que eixirà a concurs. Amb Gossos d’Alpe s’ha ampliat l’horari d’arreplegada d’animals fins a les 19.00 hores de dilluns a divendres (abans els avisos per a arreplegar animals s’atenien només fins a les 14.00 hores). El servici funciona també els dissabtes de matí des de les 10 fins a les 13.00 hores, i l’empresa adjudicatària està obligada a respondre a l’avís en un termini màxim de 90 minuts des que rep la notificació del servici municipal. Els responsables dels animals traslladats al centre d’acollida disposen d’un termini de fins a 20 dies per a arreplegar l’animal, i en el cas de no presentar-se s’entendrà que es tracta d’un cas d’abandó i es denunciarà el propietari. Com fins ara, el procediment habitual per a donar un avís d’abandó en la via pública és telefonar a la Policia Local, que es posarà en contacte amb el centre de recollida. 14 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

PROMOURE LES ADOPCIONS Amb este fi, la nova adjudicatària ha de facilitar l’entrada a les seues instal·lacions a les persones interessades en l’adopció perquè puguen conéixer els animals acollits. Ja en la visita al centre que va realitzar la regidora i diversos representants de les protectores locals SOS Peludetes, Mi Mundo i ADAT (amb les quals es treballa en l’elaboració d’un esborrany del Reglament del Consell Municipal de Protecció Animal), es van fer fotos als animals per a difondre-les per les xarxes socials en busca de llars d’adopció o acollida. Si els animals troben adoptadors, l’empresa s’encarrega d’instal·lar-los un microxip d’identificació, emplena la seua targeta de vacunacions i realitza un contracte d’adopció, i tots els costos derivats d’estes gestions van a càrrec de l’adoptant. L’empresa adjudicatària ha de mantindre el web actualitzat amb la informació de tots els animals, i el Consistori facilita també l’enllaç des del seu web. Nadia Marín envia un missatge de conscienciació social per a qui regale mascotes sense parar-se a pensar en les responsabilitats que ocasiona fer-se càrrec d’un ésser viu: «Hem de ser conscients que un cadell no és un capritx ni un regal d’usar i tirar, i, en cas d’estar segurs i convençuts de voler un animal, cal valorar l’opció de l’adopció en comptes de comprar-lo». ! ●Informació facilitada pel GPA

E S C R I U E N E L S G R U P S M U N I C I PA L S

JAUME SANTONJA RICART Portaveu del Grup Guanyant Torrent- Acord Ciutadà

L’ACORD I EL DIÀLEG COM A NORMA Transcorreguts més de 230 dies de nou govern municipal presidit pel cap de llista del PSOE, consolidat el pas dubitatiu de les regidores i regidors responsables de cada àrea com a sistema i mode de treball, des d’aquesta plataforma ciutadana que té representació al consistori torrentí, s’albira una legislatura lenta però esperem que segura. Lenta, perquè observem com totes les decisions passen per un punt comú, complint així el principi geomètric mitjançant amb el qual s’estableix que per un punt passen infinites rectes. Efectivament, el punt de referència dels responsables de la vida administrativa municipal no és altre que el presidencialista primer munícep. Intuïm que arribarà a ser segura per dues raons: la primera, perquè sempre s’ha dit que xano-xano s’arriba “lontano” i una bona mostra d’això la donen els nostres majors quan pas a pas arriben a tots els puestos. La segona de les raons per les que Guanyant Torrent pensa que la legislatura pot ser segura, s’observa amb el canvi i adaptació que totes les forces polítiques amb representació municipal, capaces d’arribar a bastir compromisos per tirar endavant. Hi ha columnistes de renom local, que han qualificat la política torrentina com a de baix perfil i, en aquest sentit, encara que sobre el plenari de la corporació planegen les antigues formes de la vella política, on la cridòria, la desqualificació i el soroll impertinent es contraposen al trellat, s’observa com a poc a poc, hi ha intenció per acordar aspectes que preocupen la ciutadania. D’aquesta manera i no de cap altra, és com des de Guanyant Torrent es concep la política: amb la proposta, la col·laboració i el diàleg, més encara quan aquestes actituds constructives van en favor de la ciutadania, tal i com s’ha comprovat als darrers plenaris on, els acords han estat possible sempre que s’ultrapassen les fronteres partidistes i partidàries per intentar construir una proposta més oberta capaç d’abraçar el que la gent espera. Transcorreguts aquestes més de 230 dies d’acció de govern local, comença a ser un bon moment perquè els cinc grups polítics que configurem el consistori torrentí sapiguem abordar totes les qüestions des d’una perspectiva més planera i deixant de banda les arrogàncies pròpies dels partits partits, on la substanciació dels equips mai sobrepassen els personalismes dels qui exerceixen un lideratge obligat. A partir d’aquesta premissa, aquells grups que continuen volent lladrar, insultar o fer soroll als plenaris o a les comissions de treball, que ho facen. La ciutadania els ho tindrà en compte més aviat que tard. Paga la pena seguir col·laborant, però sense fabulacions, mentides ni nyaps. /

ENRIQUE CAMPOS FENOLL - FRANCISCO JOSÉ CUBAS MONEDERO Ciutadans Torrent-Partit de la Ciutadania (c’s)

SINFONÍA DEL NUEVO AÑO El pasado año 2015 marcará un hito en los anales de la historia, la defunción del bipartidismo y la irrupción de nuevas fuerzas políticas, con aires renovadores y esperanzadores, han motivado que en nuestras instituciones impere la pluralidad y la “vox populi”. Empiezan a sonar los primeros compases del 2016, y a pesar de que la batuta de la Junta de Gobierno se empeña en darle “un tempo más Vivace”, éstos se ven atenuados por “silencios” que hacen aflorar, por una parte, reminiscencias y, por otra, contrapuntos, entre ellos el cierre del centro deportivo de la Cotxera motivado por su escasa rentabilidad y Parc Central, el cual nos adeuda a los torrentin@s la friolera de 750.000 €, si bien es cierto que hay un principio de acuerdo entre la gestora y el consistorio en sufragar la deuda, veremos en qué queda la cosa. Pero si hablamos de “cacofonía”, nos encontramos con dos notas disonantes, por una parte el Antic mercat, el cual el gobierno anterior no supo/no pudo dinamizarlo, extensión del actual gobierno que pone de manifiesto el sinfín “sin que se puedan justificar los medios”, y por otra, el parking Juan Carlos I, el cual invita a pensar en música de “réquiem”, ambos hubieran supuesto unos ingresos presupuestarios extras. C´s Torrent, por circunstancias fortuitas, no pudo participar en las alegaciones a los presupuestos por un problema técnico y de coordinación, no obstante, el trabajo de análisis y maquetación de propuestas se irá materializando durante el presente ejercicio a través de mociones, las cuales iban/ irán dirigidas a planes de fomento de empleo, (recordar que el PSOE dejó escapar una importante subvención por 70.000€), recortes en Fiestas como ejercicio de responsabilidad con colectivos más desfavorecidos, impulsar nuestra cultura, patrimonio e idiosincrasia a través de una Oficina de Turismo, la creación de la unidad canina de la policía y la unidad de ciclo-policía, dos unidades que perfectamente desarrollarían una labor complementaria a las funciones del orden y la seguridad, ayudas directas a colectivos de Discapacitados para mejorar su calidad de vida en su vivienda habitual, incremento de ayudas a las asociaciones sin ánimo de lucro, que desarrollan una labor integradora y social. Tuvimos nuestro punto álgido de debate ante la propuesta de Compromís por el cambio de nombre del Auditori por el de “Vicent Torrent”, apartando la opinión del Consell de Cultura, el PSOE y Guanyant votaron a favor en el pleno, incurriendo en un agravio comparativo ante personas ilustres de nuestra ciudad. Con el Mig Any de moros y cristianos y el mundo fallero en plena ebullición, nos conduce a un movimiento “allegro”, escenario que invita a pensar que cualquier tiempo pasado “no” fue mejor. Queda mucho por hacer y, a pesar de nuestro breve bagaje, C’s Torrent estará en el lugar que le corresponde, propugnando sensatez, transparencia, sentido común y carácter conciliador. /

15 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

E S C R I U E N E L S G R U P S M U N I C I PA L S

AMPARO FOLGADO TONDA Portavoz del Partido Popular

GRUP COMPROMÍS PER TORRENT

VUELVA USTED MAÑANA

TOLERÀNCIA ZERO Com a part de les propostes per a la confecció del pressupost 2016 des de Compromís per Torrent hem proposat un pla d’acció integral contra la violència masclista a la nostra ciutat. Amb una dotació de 100.000€, ampliable si escau als propers anys en funció de les necessitats i la demanda d’atenció, volem abordar una qüestió que va més enllà de l’alarma social, amb l’objectiu de posar els fonaments per a protegir les dones davant aquesta xacra conscienciant la ciutadania des de les primeres etapes educatives. En concret amb aquesta partida volem la implementació dels següents aspectes: 1. Cobrir el lloguer i la totalitat de les despeses mèdiques no cobertes pel sistema públic de salut a totes aquelles dones que patixen la violència masclista i que prèviament hagen denunciat la seua situació. Entenem que el canvi de domicili secret, tutelat per l’Ajuntament, és bàsic per a una primera protecció directa contra l’agressor. Dins d’aquesta àrea s’inclouen l’atenció i orientació municipal contra els maltractaments. 2. Establir i difondre plans educatius, en totes les etapes docents, en col·laboració amb els centres del municipi, basats en la igualtat, el respecte, la llibertat, l’autonomia i la coresponsabilitat contra la violència de gènere. 3. Ampliació del nombre de personal tècnic d’atenció directa a les víctimes de violència de gènere d’aquest municipi amb un equip multidisciplinari. 4. La realització de campanyes permanents contra la violència de gènere, que incloguen la difusió dels recursos existents d’ajuda i recolzament legal a les víctimes, Plans d’Ocupació amb perspectiva de gènere i la seua incorporació en la planificació, el finançament i la prestació dels serveis socials. Per a Compromís la perspectiva de gènere en la gestió pública va més enllà de considerar les dones com a collectiu que requereix programes i despesa específics per a la correcció de desigualtats, sinó que també la transversalitat de gènere s’ha d’aplicar com a part integrant del procés polític i del cicle pressupostari. En aquest sentit aquesta mena d’estat de terror físic i psicològic ha de ser considerada com un problema social de totes i tots, amb una consignació pròpia específica, tenint en compte que ens afecta directament, atenent el fet que en la passada legislatura només les dones assassinades per aquesta classe de delictes sumen 215 homicidis a l’Estat Espanyol; així per exemple al 2015 la primera víctima (a Elx) i darrera (a Torrevieja) varen ser assassinades a territori valencià. /

Gran artículo que escribió Mariano José de Larra sobre la costumbre de no resolver los problemas. Este artículo bien valdría para explicar la situación del Ayuntamiento de Torrent desde que gobierna el PSOE del Sr. Ros con el mando a distancia de Compromís. Y así, en poco menos de un año de Sin-Gestión, Torrent espera que se resuelvan sus problemas. ` Si usted quiere que se baje la contribución, la respuesta es: vuelva usted otro año. ` Si usted quiere que se cree una bolsa de trabajo con los cerca de TRES millones de euros para Torrent, la respuesta es: vuelva usted a preguntar. ` Si usted quiere que se apruebe el Reglamento Fallero que aprobaron los falleros, la respuesta es: vuelva usted dentro de un año y se lo habremos cambiado ` Si usted quiere que el Auditori siga teniendo el nombre de Torrent, la respuesta es: vuelva usted mañana y le ponemos el nombre que nosotros queremos. ` Si usted quiere que una empresa que debe el canon al Ayuntamiento pague, la respuesta es: vuelva usted y lo paga en 36 meses. ` Si usted quiere que se realice una actuación en la cantera, la respuesta es: vuelva usted dentro de 36 meses ` Si usted quiere que una empresa que ha dejado a más de 800 usuarios en la calle les devuelva el dinero de su abono, la respuesta es: vuelva usted mañana y espérese sentad.o. ` Si usted quiere que sus impuestos se gasten de forma correcta, la respuesta es: vuelva usted mañana y nos gastamos 53.000 euros en una cabalgata. ` Si usted quiere que le atiendan en Alcaldía o un concejal, la respuesta es: Vuelva usted mañana. Para este equipo de gobierno el mañana es un lugar futurible donde el ciudadano, espera y desespera a que alguien resuelva sus demandas. Donde el mañana, o 36 meses es decir simplemente: no voy a hacer nada. Y así, la respuesta siempre es la misma: vuelva usted mañana. Y con esta frase de “vuelva usted mañana” y con la simple excusa de “mi socio de gobierno no me lo permite” Torrent sigue esperando respuestas a sus demandas y tal vez podríamos acabar diciendo aquella famosa frase de “tanto monta, monta tanto” Jesús Ros como Alabajos, y mientras tanto…Torrent esperando. /

16 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

JOVENTUT ENTREGA DE PREMIOS DE LA IV EDICIÓN DEL CONCURSO DE CÒMIC TORRENTJOVE

ANDRÉS CAMPOS Portavoz del Grupo Socialista

LA NUEVA POLÍTICA Hemos aprobado nuestros primeros presupuestos y lo hemos hecho con una clara voluntad de diálogo. Sólo en la confluencia de ideas, en el intercambio y en la sana discusión, encontraremos el camino. Fruto del diálogo de la aportación de casi todos los grupos municipales, especialmente de los de izquierdas, y nuestra firme decisión de que los números resuelvan problemas y ayuden a personas, hemos presentado unos presupuestos realistas y muy sociales. Unos presupuestos donde se han congelado impuestos municipales, reducido tasas, se han bajado los sueldos de políticos, asesores y reducido el gasto financiero o el gasto en fiestas. En cuanto al gasto, hemos querido iniciar el camino de la recuperación empezando por las personas, aumentando las partidas de promoción económica y empleo, puesto que lo prioridad sin lugar a dudas es mejorar las tasas de empleo, apoyar a nuestros industriales y a nuestro comercio y generar sinergias con nuestros emprendedores. También hemos aumentado la dotación en políticas sociales reforzando en más de 300.000€ las ayudas de emergencia que este año 2016 estarán cercanas al millón de euros. Pero también se ha aumentado el gasto en ayudas para productos farmacéuticos, mujer e igualdad, violencia de género, mujeres solas con hijos a cargo y en protección a los más desfavorecidos. Todas las políticas que refuerzan la formación y la educación de la ciudad se han visto mejoradas, dotando mayores partidas de becas, nuevos programas y la aportación municipal para la “xarxa llibres”, que garantizan la práctica gratuidad de libros para todas las familias. Se ha aumentado en más de 300.000€ la dotación para un nuevo plan Empleam que permita la generación de programas conjuntos de administraciones para contratación directa, ayudando a desempleados de larga duración. Hemos querido potenciar las actividades culturales, la promoción turística, las políticas medioambientales, implementar partidas que mejoren la transparencia y la participación ciudadana y, como no, la toma de decisiones. Todo esto sin dejar de pensar en el futuro y presupuestado inversiones para la ciudad por más de 5 millones de euros, que nos sitúen en la vanguardia y también preserven nuestro patrimonio natural, cultural y artístico. En definitiva unos presupuestos realistas y pensando en las personas y sus necesidades. Unos presupuestos que deben representar un punto de inflexión y cambio, y ya desde su inicio nacen fruto del consenso y la nueva forma de hacer política, con diálogo y escuchando a todos y todas. /

El 21 de enero se entregaban los premios del IV Concurso de Cómic TorrentJove en el acto de inauguración realizado en la sala de exposiciones de l’Espai, en el que se reconocía el talento creativo de quienes participaron en esta edición del concurso. En la modalidad de temática libre resultaron premiadas las obras Pendulum, de Víctor Lorenzo Pinel y Alicia Jaraba Abellán, y La Tierra de los colores, de Manuela Elisabeth Rodríguez González. El concurso cuenta, además, con una modalidad de temática específica, y que en esta ocasión ha tratado el tema Europa y participación en programas europeos, Erasmus+.Juventud en acción. La elección de esta modalidad específica respondió a que la delegación de Juventud se encontraba inmersa en un proyecto europeo que ha contado con la participación de 300 jóvenes. El proyecto lleva por nombre De Interés Continuo, siendo su objetivo trazar entre jóvenes y responsables de políticas de juventud, unas líneas para dar a conocer los contenidos del programa Erasmus+. Los premios, en esta modalidad, fueron para Andrea de la Rubia Gómez-Morán por ¿De qué color es Europa? y Naiara Fernández Cantero y Yasmine Hairech Morales con Romania. La convocatoria del concurso sirvió como propuesta de trabajo en la asignatura de plástica de los colegios Santa Teresa de Jesús y San José Santa Ana, cuya implicación en el concurso incrementó considerablemente (setenta trabajos) la participación en el tramo de edad más joven. La concejala del área de Juventud, Nadia Marín Nieto, entregó los premios junto a diversos miembros de la Corporación Municipal. Durante el acto se proyectaron dos vídeos con la presentación y agradecimientos de los premiados que no pudieron acudir a esta entrega de premios, y otro con algunos de los momentos del programa De Interés Continuo, Erasmus+, en sus diferentes fases. Del 21 de enero al 19 de febrero se puede visitar la exposición de los trabajos seleccionados, de lunes a viernes de 9 a 14 y de 16 a 20 horas (sábados de 10 a 13 horas), en la sala de exposiciones de L’Espai en el edificio Metro.!

● Información facilitada por la Delegación de Juventud

L A C I U TAT

EN MARXA LES OBRES DE MILLORA EN CARRERS, PLACES I JARDINS Unes actuacions que es realitzen a través del Pla Provincial d’Obres i Servicis de la Diputació A mitjan mes de gener s’iniciaven una sèrie d’obres per tota la ciutat destinades a la millora de carrers, places i jardins de cada barri, emmarcades dins del Pla Provincial d’Obres i Servicis de la Diputació, pel qual es destinen 2.890.169,88 euros a l’execució d’unes trenta actuacions urbanístiques, de les quals ja s’informava en l’anterior BIM. La regidora de Desenvolupament Sostenible, Inma Amat, destaca que en estes obres s’han tingut en compte reclamacions històriques del veïnat, a la qual cosa afig: «Tractarem de donar solucions a les inundacions per fortes pluges en la part alta de l’avinguda al Vedat amb la construcció de nous col·lectors en els punts més afectats o millorar l’accessibilitat de la plaça de la Llibertat i dels banys de la Casa de la Cultura. A més, es crearan noves zones infantils i es milloraran i es repararan moltes de les ja existents. Es tracta d’unes actuacions que s’han programat després de consultar les necessitats reals de cadascun dels barris de la ciutat». Altres exemples de les actuacions que s’estan duent a terme, a més d’obres de repavimentació, millora de voreres, enjardinament o de renovació de la xarxa de distribució d’aigua potable d’alguns carrers de Torrent, són la reparació de la font de l’avinguda de la Reina Sofia, la reforma del local multiusos del carrer de la Marina, la millora en l’accessibilitat a l’aparcament de l’avinguda al Vedat per mitjà

d’un ascensor o el tancament de la pista d’atletisme del Parc Central. A més, en el polígon industrial Mas del Jutge s’han iniciat les labors de millora de la senyalització i numeració de tota la zona industrial, mentre que en zones recreatives com la de la Marxadella es millorarà la zona esportiva i el jardí. !

TRES NOUS COL·LECTORS EN LA ZONA ALTA DE L’AVINGUDA AL VEDAT L’Ajuntament, tenint en compte els problemes que pateixen alguns carrers del Vedat quan hi ha pluges intenses, adequa la xarxa de clavegueram de la zona amb un col·lector en la part alta de l’avinguda, i també millora de la xarxa de drenatge en diversos punts del nucli urbà. La instal·lació del collector va en l’encreuament de l’avinguda al Vedat amb el carrer de l’Escultor José Capuz, des d’on connecta amb el col·lector situat en l’encreuament de l’avinguda amb el carrer de Manuel Herreros «Champi». D’altra banda, l’orografia del Vedat i l’escassetat d’infraestructures de captació d’aigua provoquen l’acumulació d’aigua en determinades zones quan plou copiosament, la qual cosa dificulta el

trànsit i inclús permet l’entrada d’aigua en els garatges i vivendes. Per a solucionar estos problemes, l’Ajuntament millora el drenatge d’aigües pluvials en la ronda de l’Escultor Vicent Pallardó, en l’avinguda al Vedat en l’encreuament amb l’avinguda de la Marxadella, en l’encreuament amb el carrer d’Azorín, en el carrer del Pare Méndez en la seua intersecció amb el carrer de la Comare Pilar Martí i en el carrer d’Albaida en el seu encreuament amb la ronda de l’Escultor Vicent Pallardó. En estes zones installaran reixes i embornals de grans dimensions per facilitar la recollida de l’aigua i evitar-ne l’acumulació i l’estancament. A això s’afig que les ajudes econòmiques de la Diputació de València per a inversions permeten realitzar actuacions de millora de la xarxa de clavegueram en els carrers Puríssima, Escultor Capuz i Velázquez, amb dos col·lectors pluvials en els carrers Puríssima i Velázquez connectats al col·lector que arranca en el carrer de l’Escultor Capuz. Per poder dur a terme la connexió s’executarà també un tram de pluvial a l’avinguda i la instal·lació d’embornals i reixes de grans dimensions. !

● Informació facilitada pel GPA

CINCO MINUTOS DE SILENCIO POR LOS ATENTADOS DE PARÍS. El 14 de noviembre alrededor de 350 personas se concentraron a las puertas del Ayuntamiento a las 19 horas para manifestar su rechazo ante los atentados ocurridos en París y expresar su solidaridad con el pueblo francés. La Corporación Municipal, representantes de instituciones locales y población civil, se manifestaron así contra el terrorismo. Tras cinco intensos minutos de silencio la multitud rompió en un emotivo aplauso colectivo de más de un minuto de duración. Las banderas del Ayuntamiento ondearon a media asta durante todo ese fin de semana. ! 18 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

S O C I E TAT

ACTIVIDADES Y FORMACIÓN DEL PERSONAL VOLUNTARIO DE PROTECCIÓN CIVIL La agrupación local de Protección Civil de Torrent está formada por cuarenta y cinco personas que colaboran con los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad de manera desinteresada siempre que se requiere su presencia. Entre las actividades de Protección Civil están la prestación de servicio en eventos con aglomeración de gente (encuentros deportivos, espectáculos pirotécnicos, etc.), y labores de vigilancia medioambiental, sobre todo en el periodo estival. FORMACIÓN EN EXTINCIÓN DE INCENDIOS Los voluntarios de Protección Civil de Torrent han recibido formación específica en extinción de incendios, dentro del programa anual de formación de voluntarios que tiene como objetivo garantizar una formación completa a los voluntarios que les permita afrontar con grandes garantías de éxito sus trabajos. El Jefe del Parque de Bomberos de Torrent, Francisco Pallardó, impartió la jornada formativa a los voluntarios, abordando temas relativos a la extinción de incendios y la actuación ante un accidente de tráfico. En la jornada se trató sobre incendios forestales, sus características, labores de extinción, importancia de la actuación conjunta, colaboración entre voluntarios y cuerpos de Seguridad del Estado, y también sobre los accidentes de tráfico, para ampliar sus conocimientos en manipulación y evacuación de heridos.

CURSO DE BÚSQUEDA Y RESCATE Los días 5 y 7 de diciembre se impartió un curso de búsqueda y rescate dirigido a los voluntarios e impartido por Pablo Hernán, socio del Centre Excursionista de Torrent. En la parte teórica se hizo especial hincapié en el conocimiento del material de rescate y su uso, así como las pautas a seguir para realizar la búsqueda; en la parte práctica se llevó a cabo el descenso por un barranco en la explanada que se encuentra frente a las instalaciones de Protección Civil, en la calle Perelló. Por la noche se realizó un simulacro de búsqueda y rescate a lo largo de la zona comprendida entre la confluencia de dos caminos asfaltados, debajo de la A-7 a su paso por la Partida del Toll.

PARTICIPACIÓN EN EL GRAN PREMIO DE VALENCIA DE MOTOCICLISMO Cinco voluntarios de la agrupación de Protección Civil de Torrent participaron en el dispositivo de seguri-

dad previsto para el Gran Premio de Valencia de motociclismo que tuvo lugar en el circuito Ricardo Tormo de Cheste, formando parte de este evento deportivo de relevancia mundial.

EXHIBICIÓN DE LOS CUERPOS Y FUERZAS DE SEGURIDAD DEL ESTADO Protección Civil, Policía Nacional, Guardia Civil, Bomberos, Policía Local, Cruz Roja y la Unión de Radioaficionados de Torrent fueron los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado y entidades que el 2 de enero mostraron el trabajo que desempeñan y los medios que cuentan para ello en un amplio despliegue en la Torre. Los ciudadanos pudieron ver los nuevos uniformes que lucirán los voluntarios de Protección Civil, en cuya dotación ha colaborado Caixa Rural Torrent, las unidades caninas y de caballería de la Policía Nacional, así como las prácticas de reanimación básicas que enseñaron los voluntarios de Cruz Roja a los asistentes. !

Los Voluntarios de la Agrupación de Protección Civil realizaron su cena anual con la asistencia del alcalde, Jesús Ros, el concejal de Seguridad Ciudadana, José Antonio Castillejo, el concejal de Gestión de Recursos y Modernización, Andrés Campos, y otros miembros de la Corporación Municipal, el jefe de Protección Civil, Rubén Boscá, el intendente general de la Policía Local, Agustín Millán, el Comisario de la Policía Nacional, José Enrique Brisa, el jefe del Parque de Bomberos de Torrent, Francisco Pallardó, el jefe de Protección Civil Valencia, Miguel Ángel Berenguer, el Interventor de la Oficina Principal en Torrent de la Caixa Rural, Francisco Ballester, y voluntarios de Cruz Roja, entre otros. ● Información facilitada por el GPA

19 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

S O C I E TAT FA L L E S tíssim, són actes en què la gent mostra el que vol i cuida la figura de la Fallera Major de Torrent. Sempre tenen paraules boniques, es donen i et donen tot el que tenen; això demostra la qualitat humana del faller. De fet, m’agrada vore com cada falla treballa d’una manera. La perspectiva que et dóna este càrrec és única per a observar la dedicació a la festa i també el que es fa a Torrent i en altres ciutats. No em vull perdre cap acte.

Molts actes que de segur es fan més amens amb la companyia de la teua Cort... Què ens pots dir d’elles? Totes pensem diferent, però la convivència i el respecte està per damunt de tot. Tenim la pràctica de conviure tot un any com a representants de les nostres comissions, però enguany ens estem coneixent en profunditat i sempre estem juntes. Elles sempre estan ahí quan em pose nerviosa, per a fer-me algun gest, paraula o mostra d’afecte.

Quan creus que ho necessitaràs més?

NOELIA PEINADO I ARCE, FALLERA MAJOR DE TORRENT DE 2016 AITOR SÁNCHEZ COLLADO

Els somnis estan per a fer-los realitat i Noelia ho fa per partida doble: d’una banda, com a Fallera Major de Torrent en 2016; i per l’altra en un any en què la seua comissió de Nicolau Andreu celebra el 40 aniversari. Una efemèride per a emmarcar, com el regnat de Noelia, que enfila la recta final acompanyada per les seues companyes de Cort, la seua família i el foc com a fil conductor d’este somni. Es considera oberta, simpàtica, humil, senzilla, però també un poc cabuda. Estudia Magisteri d’Educació Infantil i Primària (especialitzada en Educació Física), carrera a la qual dóna un respir per a dedicar-se en cos i ànima a la tasca de representar Torrent. A Noelia no li arriba de nou viure la festa des de dins: en 2004 va ser membre de la Cort d’Honor Infantil, però ara ho fa des d’una altra perspectiva... Conta’ns: com ha sigut l’evolució d’estos sis mesos de regnat? Un any senzillament meravellós. Pel juliol ens canvià la vida amb l’elecció, i a partir d’aquell moment hem passat actes i moments que mai oblidarem. De la Demanà recorde a tota la família, amics, en general, a la gent que de veritat vols que estiga. Era com obrir les portes de

ta casa i fer partícip a tot el món de la meua felicitat. D’això passàrem a la Proclamació al Ple de l’Ajuntament, un acte molt senzill, però imponent, on sents el pes de la joia quan te la imposen. I de l’Exaltació ho recorde tot perfectament: cada cara, cada convidat en la recepció. Des del principi fins al final vaig sentir que començava de veritat el nostre any.

Com es veu la festa des de la perspectiva de Fallera Major? Com és el faller de Torrent? Les presentacions m’emocionen mol20 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

Doncs, imagine que en la Crida. És el meu acte favorit, l’inici intens de la festa. L’any passat no vaig parar de plorar durant tot l’acte, vaig sentir molt les paraules d’Ester Veguer. Ara de pensar que seré jo qui pronuncie el discurs... estic desitjant que aplegue, però a la vegada no. Estic segura que mai oblidaré el moment de tindre baix, als peus de la Torre, a tota la ciutat. Altres actes que també m’agraden molt són la Despertà, i pràcticament tots: sóc fallera de casal, d’arribar la primera i anar-me’n l’última.

Eres la segona Fallera Major de Torrent de la teua comissió (després de Mª del Mar Cruz López en 1990). Com afecta la crisi a la representació i a la festa fallera? Quines solucions donaries? Pense que les Falles han de buscar fórmules per ajudar a les famílies amb incentius i reduccions de quotes en funció del nombre de membres. Es poden retallar d’actes o sopars, però el que hem de mantindre i potenciar són els nostres monuments, l’eix central que ens fa diferents. Pel que fa a la representació, en la meua comissió la Fallera Major no té cap obligació; d’esta manera, s’animaria més gent.

Fes una crida als lectors del BIM... Convide a tots els torrentins i visitants a saber què hi ha darrere de la paraula “falles”, una festa declarada d’Interés Autònomic i Bé d’Interés Cultural, però que a banda d’això és família, una festa per a tots. !

o fer festes del pijama... Fins a les 5 de la matinada ens quedem xarrant i disfressant-nos... A més, també estem totes en contacte amb les xiquetes que es van presentar a la Cort i se’n van quedar fora.

El calendari va passant les pàgines i els actes també passen... Quin és el que més ganes tens que arribe? Tinc moltes ganes que arribe la Crida; sé que és un acte en què només parla la Fallera Major, però no m’importaria també dirigir-me als xiquets. És l’acte amb el qual comença tot: les cavalcades, el Cant de l’Estoreta, concursos... i, com no, l’Ofrena, acte molt emotiu. La Cremà també m’agrada perquè és el símbol pel qual treballem tots; significa que tot acaba per tal que torne a començar, i així que una altra xiqueta puga disfrutar l’any que jo estic vivint. Com a consell diria a la pròxima Fallera Major Infantil de Torrent que al final una s’acostuma a tot; podria anar a l’escola amb monyos i vestida de valenciana. Sense problemes.

I este any és difícil de compaginar amb les tasques escolars?

CARLA PALLARDÓ I GARCÍA, FALLERA MAJOR INFANTIL DE TORRENT Carla és tot color: una paleta indescriptible i imprevisible de tendresa, simpatia, inventiva i creativitat que de segur barreja amb precisió en este any de falles. És besnéta i néta de tota una nissaga de pintors i escultors de la ciutat. El cognom Pallardó deixa empremta en el seu caràcter, però sobretot en la seua vitalitat i ganes de no perdre’s cap instant. Estudia a l’escola La Comarcal i està molt arrelada a la seua comissió, Sedaví, on tenen la sort de repetir una altra màxima representant de la ciutat. Un luxe que Carla complirà amb pinzellades d’humor i d’amor per la festa. L’art està molt present en la teua vida; de fet, el teu besavi, Vicent Pallardó, va ser l’escultor i artista faller més important de la ciutat... Com es viu la festa com a Fallera Major Infantil? Està sent un any màgic. De la meua exaltació recorde l’espectacle de pintura que va tindre lloc abans de la meua pujada a l’escenari: al principi no sabia quina figura representaven els artistes, fins que al final m’adoní que era una reproducció d’un dibuix meu. Era el primer dibuix que vaig fer

amb un estoig d’aquarel·les que pertanyia al meu iaio. Poder representar a tots els xiquets de Torrent m’està servint per a visitar la resta de comissions i també descobrir coses noves per a mi, com El Granerer, on es recull tota la informació de les falles de nostra ciutat.

Com són les teues amigues de la Cort d’Honor Infantil? La meua Cort és encantadora: no parem quietes ni un moment! A banda dels actes oficials, quedem per a ballar 21 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

La veritat és que estic traient molt bones notes; no me’n puc queixar. De major vull ser dissenyadora, o pintora, per això les meues assignatures favorites són art, educació física i padrins lectors, on cada divendres els xiquets de primària contem un conte als d’infantil. Jo n’he llegit u que tenia com a valor principal l’ensenyament «No faces als altres allò que no vols que et facen a tu».

Amb este bon consell acabem. De segur que el podem aplicar a les Falles i també convidar a tots a viure les nostres... Clar que sí! Jo diria a tots els xiquets que entren als casals, que no tinguen vergonya i disfruten de la festa des de dins. Tots som una gran família dins d’un casal, qualsevol. I que els majors ens facen un poc de cas perquè la festa siga millor. Bones Falles! !

S O C I E TAT

SEMANA CONTRA LA VIOLENCIA HACIA LA MUJER El pasado 25 de noviembre la ciudad se unió a las acciones programadas en el Día Mundial de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer desde la delegación de Derechos Personales, que organizaba la Semana Contra la Violencia de Género para potenciar la igualdad entre mujeres y hombres en todas las esferas de la sociedad y evitar que se sigan produciendo actos de violencia contra la mujer.

n este Día de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer, el acto central de la Semana fue la lectura de un Manifiesto contra la violencia machista consensuado en el pleno municipal. La regidora de Atención a las Personas, Encarna Lerma, expresó que se trabaja para hacer de Torrent “un espacio libre de violencia de género donde mujeres y hombres podamos convivir en igualdad, libertad y paz”; por su parte, el alcalde, Jesús Ros, apuntaba: “Torrent tiene el reto de desarrollar herramientas y recursos en la lucha contra la violencia machista desde los diferentes ámbitos de actuación”. Tras la lectura del Manifiesto, las asociaciones y colectivos de mujeres, parte de la ciudadanía y miembros de la Corporación Municipal guardaron un sentido minuto de silencio como muestra de rechazo a los actos violentos contra las mujeres. Durante este día se realizaron distintas actividades frente al Consistorio para concienciar sobre la lacra social que supone la violencia contra la mujer. La actividad ‘Derribando el Muro de la Violencia de Género’ y ‘Sembrando el Árbol de la Igualdad No Violencia e Igualdad entre Mujeres y Hombre’ formó un gran panel colectivo con mensajes de concienciación y a favor de las mujeres, y la delegación de Derechos Personales instaló una mesa informativa sobre las iniciativas que desarrolla el Ayuntamiento a favor de las mujeres en la plaza Obispo Benlloch. Tras el acto institucional se reunía por primera vez la Comisión Ciudadana de la Violencia de Género, compuesta por representantes políticos, técnicos especialistas, miembros de los Cuerpos de Seguridad del Estado

y agentes sociales relacionados con el trabajo a favor de la Mujer, quienes trabajarán en la prevención de la violencia contra las mujeres en Torrent, detectando posibles vías de actuación y evaluando las acciones propuestas después de su realización. Siguiendo con las actividades, en el colegio público San Juan Bautista se clausuraba la Semana Contra la Violencia de Género y se entregaban los premios del concurso “Actuamos contra la violencia machista” entre cuyos participantes se eligió el dibujo para el diseño del cartel municipal de la Semana. En el acto se reconoció la obra del centro ADISTO (seleccionada por los técnicos municipales) y los carteles diseñados desde 22 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

el Centro Laura Vicuña y el IES Veles e Vents (elegidos por votación). En el concurso participaron también el IES Tirant lo Blanc, los colegios Pléyade, Trinitarias, Madre Petra y el centro Torrent Activa. Durante la semana, el Ayuntamiento también impulsó la actividad “Dibujando la violencia”, a través de la cual, la ciudadanía expresó su sentir sobre este problema social haciendo dibujos sobre la violencia machista, y desde la Casa de la Dona se organizaron actividades divulgativas y educativas, como la de la psicóloga Amelia Carratalá, con la conferencia “La importancia de los modelos parentales en la igualdad”, y la exposición de carteles “Ac-

S O C I E TAT tuamos contra la violencia machista”; también se organizó una salida cultural al centro Cultural la Nau de Valencia para ver la exposición fotográfica Mujeres- Afganistán. Por otro lado, el personal especializado de la Casa de la Dona propició al personal municipal un taller de formación en lenguaje no sexista con el objetivo reflexionar sobre la importancia del lenguaje para fomentar la igualdad. En 2015, cincuenta y seis mujeres murieron víctimas de la violencia machista (diez de ellas en la Comunitat Valenciana), y muchas otras se han visto obligadas a solicitar medidas de protección para evitar las agresiones machistas. En Torrent, en el mismo periodo, noventa y una mujeres solicitaron medidas de protección y alejamiento. Del 1 al 28 de enero de 2016 se han producido ocho nuevos casos de muerte (uno de ellos en la Comunitat Valenciana). !

EDUCACIÓN EN LA IGUALDAD DESDE LA NIÑEZ Y LA ADOLESCENCIA. Desde la Casa de la Dona se trabaja con los más pequeños del municipio sobre la igualdad entre hombres y mujeres y se realizan talleres de prevención enfocados a adolescentes, con el objetivo de trabajar sobre los estereotipos y evitar comportamientos violentos, en los que participan distintos centros educativos de la ciudad durante todo el curso. !

● Información facilitada por el Departament de la Dona

LA JUNTA LOCAL DE LA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER NO CESA EN SUS ACTIVIDADES UN RASTRILLO SOLIDARIO fue realizado por la Junta Local de la AECC del 16 al 27 de noviembre en la calle Ramón y Cajal número 6. El rastrillo tuvo gran éxito de participación, pues la recaudación total alcanzó los 19.000€ destinados a la investigación y lucha contra el cáncer. La entonces presidenta Pilar Puig agradeció a la familia Martínez Loriente la iniciativa y el apoyo recibido, así como a la familia Moncholí por haber cedido las instalaciones en las que se organizó el rastrillo. Este ha sido uno de los últimos actos en los que Pilar Puig participó como presidenta de la Junta local de la AECC, y agradecía en un comunicado la confianza depositada en ella por el alcalde, Jesús Ros, quien la propuso para presidir la asociación en el año 1989. También tuvo palabras de agradecimiento para la Junta Provincial, las colaboradoras que han participado en todas las tareas llevadas a cabo durante las últimas décadas y por el apoyo de todas las entidades financieras colaboradoras, asociaciones culturales de mujeres, de moros y cristianos, fallas y colegios de Torrent; mencionando al Club de Gerentes, ADISTO, FAC y la Falla Escultor Vicente Pallardó, quienes reconocen la labor social que ha desarrollado y desarrolla la Junta local. Amparo Almerich asume el cargo de presidenta en sustitución de la Pilar Puig. !

EL COLEGIO LA PURÍSIMA recibió un reconocimiento por ser el centro escolar que más fondos ha conseguido para luchar contra el cáncer, pues superó los 3.700 euros. Este acto se inscribe dentro de la campaña impulsada por la Junta Local de la AECC, que busca concienciar a la infancia sobre esta enfermedad, en la que participaron trece centros escolares de la ciudad. Caixa Rural Torrent premiaba al centro ganador con una tablet. !

23 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

S O C I E TAT

CARMEN VERDET ARTÉS, REINA DE L’ENCONTRE I ÀNGEL DE LA RESURRECCIÓ 2016 L’Auditori es va omplir el 23 de gener per a acollir l’acte de nomenament de la Reina de l’Encontre i Àngel de la Resurrecció, que tingué com a protagonista Carmen Verdet Artés, qui exercirà el càrrec durant l’any 2016. L’encarregat de presentar i conduir l’acte va ser el periodista torrentí, Fernando Sahuquillo. Tots els assistents es posaren drets per a rebre, amb la Marxa Reial sonant de fons, la Reina de l’Encontre i Àngel de la Resurrecció 2016, Carmen Verdet, acompanyada per les cambreres, Amparo Martínez Puig i Amparo Fabià Pascual. Carmen pertany a la germandat del Sant Sepulcre i a una extensa família molt arrelada a la ciutat i a la Setmana Santa torrentina. Enguany, Carmen veu complit el seu somni i serà la màxima representant de la Setmana Santa de Torrent, encarnarà el paper de la virreina Germana de Foix el Diumenge de Resurrecció per a pregonar l’al·leluia de Crist ressuscitat.

L’alcalde, Jesús Ros, va prendre la paraula per a donar l’enhorabona a Carmen i fer valdre el paper de la societat civil torrentina en totes i cada una de les tradicions que es celebren a la ciutat. La conferència la va impartir la diputada de les Corts Valencianes i alcaldessa de Torrent del 2007 al 2011, M. José Català Verdet, qui va recordar la importància de la família de Carmen en el desenvolupament de la seua germandat i de la Setmana Santa

LA JUNTA LOCAL DE UNICEF CELEBRÓ SU CENA BENÉFICA ANUAL con la asistencia de representantes del tejido asociativo, social y festivo de la ciudad, entre los que se encontraban el alcalde y numerosos miembros de la Corporación Municipal, representantes de las Fiestas de Moros y Cristianos, de la Semana Santa, las Falleras Mayores de Torrent y miembros de distintas asociaciones y colectivos. La cena solidaria anual a beneficio de UNICEF está organizada por la Junta Local de Torrent, y en esta ocasión se realizó en el restaurante El Romeral. Se recaudaron 10.000 euros destinados a sufragar proyectos de desarrollo infantil de la entidad. El acto estuvo presidido por la presidenta de UNICEF Torrent, Chelo Miquel y la presidenta de UNICEF Comunitat Valenciana, Nidita Guerrero. ! 24 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

torrentina. També tingueren paraules d’afecte i enhorabona per a la reina, el delegat del govern, Juan Carlos Moragues, el president de la Junta Central de Germandats, José Vicente Yago i el consiliari de la Junta Central, Juan José Llorens. Els germans majors de cada germandat, i el germà major suprem, José Conejeros Lorente, també van pujar a l’escenari on Carmen Verdet els féu entrega d’una figura commemorativa. !

LAS ELECCIONES AL CONSEJO DE MAYORES EN VIRGEN DEL OLIVAR se realizaron el 30 de noviembre. La lista ganadora fue la compuesta por Juana Latorre Expósito, Francisco Lenidez Roa, Magdalena Tudela Montañés, Ramón Antolí Cambra y Vicente Gimeno Sanz. ! ●Informaciones falicilitadas por el GPA

LA IMPORTÀNCIA DE LA VINYA I EL VI EN L’ECONOMIA TORRENTINA, LA SEUA INDÚSTRIA DE TRANSFORMACIÓ I COMERÇ (II)

Comèdia La entretenida, de Miguel de Cervantes (1615).

Restes d’un celler trobat en el solar del Saló Parroquial en l’enderrocament de l’any 2010.

L’1 de febrer de 1758 va veure la llum a Madrid el Diario noticioso, curioso-erudito y comercial, público y económico, primer periòdic espanyol amb periodicitat diària,1 i inclús el primer diari imprés a Europa. El diari constava només de quatre pàgines i una de les seues seccions era «Noticias de Comercio»; és en esta secció on trobem el comerç del vi de Torrent que existia a la capital d’Espanya: «En la calle de la Ruda, casa de la Valenciana, se vende Vino de Torrente, de toda satisfaccion, a 26 reales la arroba» (núm. 90. Dimarts 22 d’abril de 1760). I també «En la Taberna que está en la Plazuela de Lodones, baxando de la Fuente de Relatores, se vende Vino tinto de Torrente a 25 reales la arroba» (núm. 124. Dimarts 3 de juny de 1760). En 1771, Antonio Ponz Piquer, conegut en la seua època com l’«abate Ponz», va començar un recorregut per les terres d’Espanya que anà publicant en volums successius amb el títol Viage de España, o Cartas en que se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse, que hay en ella; per descomptat, també hi parla de Torrent en estos termes: «famoso por el exquisito vino que allí se hace». La crisi vinícola que assolà França entre 1768 i 1782 va provocar una gran demanda d’aiguardent valencià. En les zones de Sagunt i la contornada de València, com a Torrent, s’instal·laren comerciants francesos. Com veurem en el segle XIX, es crea una gran indústria al voltant d’este derivat del vi. Entre 1788 i 1794, l’editor madrileny Antonio de Sacha publica la tra-

1. La Gaceta de Madrid va ser fundada en 1661, però s’editava mensualment. Més tard passà a ser d’edició setmanal, abans de convertir-se en el Boletín Oficial del Estado (BOE).

ducció de l’Encyclopédie Méthodique;2 en el tom dedicat a la geografia moderna destaca quatre vins i aiguardents del Regne de València: els de la Font de la Figuera, Alacant, Benicarló i Torrent. J. Santet, destil·lador francés originari de Montpeller, instal·la la seua fàbrica a Torrent i hi roman durant dotze anys, fins a final de segle, quan es trasllada a Madrid. A la darreria del segle XVIII, una gran part de la producció vitivinícola torrentina era destinada a la producció d’aiguardent, i inclús arriba a convertir-se en la principal activitat industrial de Torrent, tal com es destaca en les descripcions que es fan de la població en obres com Geografía moderna”, escrita en francés per l’abat Nicollé de la Croix3 i traduïda i augmentada pel doctor Josef Jordán y Frago en 1779, en la qual podem llegir en la breu descripció de la població: «Toda la industria de los naturales se reduce a hacer aguardientes y algunos lienzos de buena calidad». O el Diccionario geográfico universal de 1795, que setze anys més tard descriu de la mateixa manera la indústria aiguardentera: «Lugar de España en el Reyno y Partido de Valencia: es pueblo de Ordenes Militares: tiene

2. La traducció espanyola de l’obra correspon a part dels 166 volums que l’editor i empresari francés Charles-Joseph Panckoucke i els seus successors van realitzar de 1782 a 1832. Estos havien pres la direcció de la magna empresa que implicava l’Encyclopédie després de l’abandó per diversos conflictes entre Denis Diderot, Jean D’Alembert i Le Breton, iniciadors de l’obra. Els problemes amb el Sant Ofici i el Consell de Castella van provocar que a Espanya només es publicaren 10 volums del total de l’Enciclopèdia. 3. L’edició original francesa de 1784 no conté la descripció de Torrent; anomena tan sols 14 poblacions d’Alacant, Castelló i València.

5 / BIMTorrent

LA IMPORTÀNCIA DE LA VINYA I EL VI EN L’ECONOMIA TORRENTINA, LA SEUA INDÚSTRIA DE TRANSFORMACIÓ I COMERÇ (II)

Aproximadament en l’últim quart de segle (1770-1775),4 s’alça al carrer dels Sants Patrons núm. 8, un retaule dedicat a sant Abdó i sant Senén. Igual que en altres poblacions, el motiu era sol·licitar la intercessió dels sants perquè protegiren les collites dels indefensos agricultors de les granissades i la pedra. Els atributs exhibits pels sants representen dos dels principals productes de l’economia de la població. Abdó, situat a l’esquerra del retaule, porta unes gavelles de blat, i Senén porta un gran xanglot de raïm negre. (pàg. 8) Els tipus de vins produïts a Torrent durant el segle XIX són arreplegats en diverses publicacions. L’obra Agricultura general de Gabriel Alonso de Herrera (1605) anomena el vi «rancio de Torrente», i el Diccionario de la Hacienda de José Canga Argüelles (1827) el cataloga com «dulce o licoroso ó sea de postre». La fama del vi de Torrent travessa les fronteres nacionals: en l’obra Itinéraire descriptif de l’Espagne d’Alexandre de Laborde (1808), que descriu un viatge per l’Espanya de principis del segle XIX, esmenta el vi de Torrent: «Los pueblos se suceden unos a otros muy cerca, percibimos entre ellos el de Torrente, conocido por sus vinos y aguardiente».5. En el Dictionnaire Géographique Universel, obra realitzada per geògrafs france-

Alcalde Mayor. Este Pueblo es muy nombrado por el exquisito vino que se coge en su territorio. Está situado en un terreno llano, plantado de olivos y viñas, regado con una fuente caudalosa que lo fertiliza. Tiene Iglesia Parroquial y un Convento de Frayles. Sus vecinos ascienden a unas 800 familias, cuya industria se reduce a la fabricación de aguardientes, y de algunos lienzos de buena calidad». Aquell mateix any es publica l’obra del botànic i naturalista valencià Antoni Josep Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, que ens informa de l’activitat dels agricultors de Torrent i el consum de raïm en la capital: «Gran número de ellos [agricultors] pasan en Madrid el verano vendiendo horchata de chufas y agua de cebada, donde a fuerza de sudores y economía ahorran algo para pasar el invierno. Otros se ocupan algunos meses en transportar y vender las delicadas uvas que se despachan en la capital [València]». També ens aporta la informació de les quantitats de cultius que es collien a Torrent: «En el término de Torrent se cogen 1.200 chaices de trigo, 700 de maiz, 70 de cebada, 3.000 arrobas de aceyte, 66.000 de algarrobas, 3000 de muy delicadas uvas, 12.000 de cebollas, 30.000 cántaros de vino, 7.000 libras de seda, y una cantidad considerable de alfalfa, melones y hortalizas. Sin esto entran en la población los frutos que sus vecinos cogen fuera del término, que son más de doble en quanto a trigo, aceyte, cebada y algarrobas, y como tres veces más en quanto al vino».

La niña de los embustes, d’Alonso de Castillo Solórzano (1632).

4. Pérez Guillén, Inocencio V. (2003): «Dos siglos de pintura cerámica: el conjunto de paneles urbanos públicos de Torrent». Torrens 14, p. 15. 5. «Les villages se succedent de près; on apperçoit entre autres celui de Torrente, connu par ses vins et ses eauxde-vie». Alexandre de Laborde (1808): Itinéraire descriptif de l’Espagne, p. 314. París.

Coronas del Parnaso, y platos de las Musas, d’Alonso Jerónimo de Salas Barbadillo (1635).

6 / BIMTorrent

LA IMPORTÀNCIA DE LA VINYA I EL VI EN L’ECONOMIA TORRENTINA, LA SEUA INDÚSTRIA DE TRANSFORMACIÓ I COMERÇ (II)

Obras poéticas pósthumas, de Manuel de León Marchante (1733).

sos el 1833, la població de Torrent és descrita breument en el tom desé i anomena els vins. Corria l’any 1845 quan va aparéixer la malaltia de l’oidium en la desembocadura del Tàmesi, i prompte va començar a expandir-se per les vinyes europees. En els cinc anys posteriors, l’oidium ja cobria les vinyes de tot França i Portugal i passava als territoris de Galícia. En les costes mediterrànies va afectar des de Girona fins a Màlaga, encara que la malaltia va tindre menys virulència. L’efecte de l’oidium sobre les vinyes de països estrangers tingué unes conseqüències molt favorables per a les nostres vinyes, atés que va disparar la demanda de vi destinada a l’exportació, i fins al 1864, data en què es van recuperar les vinyes franceses i italianes, fou una autèntica edat d’or de les vinyes valencianes que provocà que alguns productors francesos s’instal·laren a Torrent. Segons l’Almanak Mercantil de 1800, tres eren els fabricants d’aiguardent a Torrent: Manuel Cebrián, Vda. de Arias e hijo, i la societat formada pels francesos León Bordalonge, Gastón i Condón. En 1877 arriba la fil·loxera6 a França i hi destrossa totes les vinyes. Com en la crisi de l’oidium, produeix un augment de la demanda de vins espanyols. La viticultura torrentina tornava a viure una segona edat d’or, que inexorablement tindria fi a mesura que la fil·loxera començava a invadir els territoris valencians. Verdadera Albeyteria, de Pedro Gracia Conde (1734).

6. Malaltia de la vinya causada per l’insecte hemípter de la família fil·loxèrids, de nom científic Phylloxera vastatrix, l’atac del qual constitueix una plaga agrícola.

7 / BIMTorrent

En el primer himne a Torrent,7 escrit per Francisco Vilanova Pizcueta, doctor en Dret Civil i Canònic, apareix una referència a l’activitat vitivinícola de l’època en la cinquena estrofa: «De tus labores como tributos / Ceres y Baco te dan frutos. / Dorada espiga, pomposa vid, / y por doquiera ganan tus hijos, / frescos laures, triunfos prolijos / en la del campo reñida lid». Amb l’arribada del segle XX, el cultiu de la vinya, la fabricació del vi, aiguardent i les empreses subsidiàries del sector constitueixen un dels principals motors de l’economia torrentina. A l’agost 1903 se celebra a València l’Assemblea de Viticultors,8 amb la presència de representants de Torrent, Jumilla, Requena i altres poblacions. Entre altres propostes, es va acordar impulsar la reorganització de sindicats i juntes de defensa de la viticultura en totes les regions vitícoles. Segons l’Anuario de la Exportación Industria y Comercio de 1904, a Torrent hi havia les següents activitats relacionades amb la indústria vitivinícola: «Fábricas de aguardientes y licores: Francisco Chiner Fabiá, en la calle Sagra, y José Miquel Planells, en la calle Acequia. Fábricas de Alcoholes: Vicente Aguilar, en la calle Bañador, Nicolás Andréu y compañía, en la calle Acequia, Mariano Miquel, en la calle Valencia, Felipe Mora, en la calle del Ganado, Manuel Mora, en la calle Acequia, y Pascual Silla, en

7. L’himne actual porta lletra de Jesús Huguet Pascual (1982) i música de José Ortí (1997). 8. El Progreso agrícola y pecuario. Madrid, 7 d’agost de 1903 (any IX).

LA IMPORTÀNCIA DE LA VINYA I EL VI EN L’ECONOMIA TORRENTINA, LA SEUA INDÚSTRIA DE TRANSFORMACIÓ I COMERÇ (II)

Torrent comencen un declivi sense retorn en ser substituïdes pel taronger i desapareix quasi totalment el comerç vitícola. La taronja resultava molt més rendible econòmicament i no requeria un procés de transformació i elaboració tan sofisticat com l’elaboració del vi. Les 40.354 fanecades de vinyes de principis de segle es van reduir a unes 10.000 en la dècada dels anys 70, i a 392 en l’any 1995;10 actualment no hi ha terrenys dedicats al conreu de la vinya.11 La història del raïm i del vi de Torrent ens proporciona un dels nostres millors llegats immaterials d’obligada recuperació, ja que va portar el nom de la població per tot Espanya i més enllà de les nostres fronteres nacionals, a més de la seua presència en obres clàssiques dels millors autors literaris del Segle d’Or. /

Enciclopedia Metódica (17981794).

―♦―

la calle Valencia. Cosecheros de Vinos: Vicente Almerich, Francisco Andréu, en la calle del Convento, Tomás Baviera, en la Plaza del Castillo, Severino Chulea, Ramón Martí, Agustín Miquel, en la calle Sagra, Francisco Miquel, en la calle San Cristóbal, Lamberto Miquel, Pascual Miquel, en la calle San Cristóbal, Paulino Navarro, en la Plaza Mayor, Cristobal Ortí, en la calle de la Ermita, Ramón Ortí, en la Plaza de la Era, Isidro Planells, en la calle Arrabal, Luis Planells, Pascual Ros Romeo, Salvador Ros Vázquez, Felipe Simó, Manuel Simó, Vicente Simó, en la calle Bellido, y Pascual Silla Miquel». En els primers dies d’octubre de 1908 s’anuncia la fatídica notícia9 que amb temor esperaven els agricultors de Torrent: «La filoxera. En la Diputación provincial se han recibido dos comunicaciones de los alcaldes de Liria y de Torrente anunciando que en los términos respectivos se ha presentado la filoxera, continuando su propagación a los viñedos de Albaida y Sagunto». A Torrent, totes les vinyes van ser replantades amb ceps americans i, a poc a poc, van anar recuperant-se les plantacions i, lògicament, el comerç vitícola de la població i la fama dels seus vins. La Guía del Turista en Valencia, editada en 1929, invitava el turista a visitar-los proposant el Vedat de Torrent i Alaquàs, amb el títol de «Zona Vitícola (Terreno ondulado)». La indústria del vi va continuar creixent i arribant a tindre un gran auge en l’època de la postguerra. És a mitjan segle XX quan les vinyes de

10. Registro vitícola: provincia de Valencia. Madrid, 1995 11. Segons la informació demanada en la Cambra Agrària de Torrent, actualment no hi ha vinyes en el terme llevat dels xicotets cultius particulars que hi puguen existir.

9. ABC. Diumenge 4 d’octubre de 1908, p. 8; i La Correspondencia de España: diario universal de noticias, número 18498 de 4 d’octubre de 1908 (any LIX).

8 / BIMTorrent

Retaule dedicat als sants Abdó i Senén (1770-1775), al carrer dels Sants Patrons núm.

S O C I E TAT

DÍA DE LA INFANCIA El 21 de noviembre se celebró por todo lo alto el Día de la Infancia en la plaza de La Torre con la participación de distintas entidades que trabajan a favor de los niños en la ciudad como Cruz Roja, ADISTO, Laura Vicuña o la DGT. Los más pequeños disfrutaron de distintas actividades y talleres como pintacaras, un circuito de seguridad vial, un panel para colgar sus deseos,

y una actividad dirigida a conocer la realidad de los niños y niñas de todas las partes del mundo. Todas las familias que se acercaron a la Plaça Major disfrutaron de una actuación de teatro y un número de cantajuegos ofrecido por los chicos de ADISTO. Como fin de fiesta, la concejala de Derechos Personales, Encarna Lerma, y el concejal de Transparencia, Actividades Lúdicas y Tradicionales, Alfred Costa, entregaron los premios del concurso de Instagram organizado por el

TALLER DE BEBIDAS SALUDABLES CON MOTIVO DEL DÍA MUNDIAL SIN ALCOHOL Coincidiendo con la celebración del Día Mundial Sin Alcohol, el Plan Municipal de Drogodependencias del área de Atención a las Personas, en colaboración con la Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca (ARTIC), organizó un taller de bebidas saludables el 13 de noviembre en la Plaza Obispo Benlloch, en el que los participantes conocieron alternativas saludables para las bebidas habituales, potenciando hábitos de consumo saludables entre la población. !

Consistorio con motivo del Día de Infancia, un concurso de fotografías con la temática derechos de la infancia. El jurado del concurso otorgaba en esta ocasión el primer premio a @gelam con la fotografía “Derecho a sonreír y no vivir atrapados en un mundo de adultos”, el segundo premio a @nuriatienc con la fotografía “Poder disfrutar de nuestra infancia, poder disfrutar de nuestra locura”, y el tercer premio a @diarradrissa923 con la fotografía “Derecho a la educación”. !

TORRENT SE UNIÓ A LA LUCHA CONTRA EL SIDA La fachada del Consistorio lució el 1 de diciembre un lazo rojo en conmemoración del Día Mundial de la Lucha contra el SIDA, para ayudar a erradicar la estigmatización y la discriminación que todavía están presentes en algunos ámbitos de la sociedad, especialmente en el mundo laboral. Es imprescindible dirigir esfuerzos para garantizar los derechos sociales y laborales y avanzar en la normalización de la infección. La experiencia ha demostrado que los programas y estrategias frente al VIH consiguen mejores resultados cuando se fundamentan en los derechos humanos e implican la población afectada. !

SE INCENTIVA EL VOLUNTARIADO SOCIAL El concejal de Atención a las Personas, Francesc Carbonell, se reunió con miembros del programa Solidaritat Torrent para tratar temas acerca del voluntariado en la ciudad. La organización desarrolla programas de atención tanto con menores como con ancianos en riesgo en exclusión. Los voluntarios de Solidaritat Torrent ofrecen repaso escolar en distintos centros escolares de la ciudad y acompañamiento a mayores en su domicilio potenciando sus relaciones sociales, mejorando su bienestar y evitando situaciones de soledad.!

●Informaciones falicilitadas por el GPA

29 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

S O C I E TAT

APOYO A LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD

on motivo del Día de la Discapacidad, que se conmemora el 3 de diciembre, se realizaron diferentes actividades y actos a través del Plan Municipal de Atención a Personas con Discapacidad y/o Dependencia. El 30 de noviembre se inauguró la exposición “Murales en Tela” realizados por los centros específicos de atención a las personas con discapacidad de Torrent; el 1 de diciembre, las actividades se concentraron en el Centro ocupacional Habitare, donde Kultrún Batucada y el grupo de rock de AVAPACE amenizaban la mañana con mucho ritmo, y por la tarde lo hizo el grupo de percusión de ADISTO en el Conservatori Municipal. El 2 de diciembre, el primer grupo de la actividad “Yoga de la Risa” participó en el gimnasio de la Casa de la Dona; la Fundación Espurna hizo una exhibición de coreografías con mucho ritmo y alegría en el Edificio Metro, y el artista Julio F. Puente inauguró su exposición solidaria de pinturas a beneficio de AFEM Torrent en la Sala de Exposiciones de L’Espai. El Día de la Discapacidad, la fachada del Consisto-

rio lució un gran lazo naranja, símbolo de apoyo a la integración de las personas con discapacidad en todos los ámbitos de la sociedad, se instalaron mesas informativas, y los jóvenes de ADISTO estrenaron su musical en el Pabellón El Vedat. En este evento también participó alumnado de Educación Especial de La Encarnación, Torre Pinos y el centro ocupacional Tomás de Osma. El día 4 se dio una charla informativa en la Casa de la Dona sobre la importancia de la buena educación alimentaria del dietista nutricionista José Roldán, enfocada a personas con discapacidad, familiares y profesiona-

ADISTO CELEBRÓ SU XV ANIVERSARIO CON UNA GALA. El 12

queñas escenificaciones de danza y baile, además de la representación de las madres de los miembros ADISTO, en una muestra de la implicación de los familiares en cada proyecto, y la proyección del vídeo ‘Lipdub’, realizado hace algunos años, que implicó a cientos de personas. El alcalde, Jesús Ros, subió al escenario para animar a los implicados en el proyecto de la asociación y ofrecerles apoyo incondicional por parte del Consistorio. En la Gala se manifestó el agradecimiento a todas las asociaciones colaboradoras y hubo

de diciembre la Asociación de Discapacitados de Torrent celebró su Gala XV Aniversario, donde se reconocía el trabajo que se ha estado realizando desde hace quince años, y se reivindicó la importancia por conseguir una vida mejor para las personas discapacitadas. Fue una fiesta con actuaciones, entre ellas las representaciones musicales con piezas de conocidas bandas sonoras, o los números artísticos, que se completaron con actuaciones de gimnasia rítmica y pe-

les; ya en el salón de actos del Ayuntamiento, se entregaron los diplomas al alumnado que participó en el III Curso para personas cuidadoras de otras en situación de dependencia, derivada de la enfermedad mental. Los días 9 y 16 de diciembre el segundo y tercer grupo de “Yoga de la Risa” actuaron en el gimnasio de la Casa de Dona; el día 12, en el salón de actos de la Obra Social CAM Sabadell, ADISTO hizo una gala especial por su XV aniversario, y el 23 de diciembre, el Ayuntamiento organizó una Jornada de Respiro para alumnado de Educación Especial en el centro de ADISTO. /

Participantes en el Curso para personas cuidadoras de otras en situación de dependencia, derivada de la enfermedad mental.

30 30 BIMTorrent. BIMTorrent. Número Número 194. 194. Hivern Hivern 2016 2016

reivindicaciones de los chicos y chicas de ADISTO, que pidieron un trato justo en materia de dependencia. En la preparación del acto intervino gente de diferentes movimientos sociales de Torrent, entre ellos jóvenes de la asociación Laura Vicuña y miembros de la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve. Como colofón de la fiesta, se hizo una cena aniversario con miembros de ADISTO, acompañados por miembros de la Corporación Municipal. / ● Informaciones facilitadas por el GPA

S O C I E TAT

XXV ANIVERSARIO DE LA ASOCIACIÓN MUJERES DE TORRENT ANA CORONADO

Para celebrar su vigésimo quinto aniversario la Asociación Mujeres de Torrent realizó una serie de actos conmemorativos del 14 al 17 de diciembre pasado, teniendo como base de operaciones su nueva sede en la calle L’Horta, donde se realizó un encuentro distendido con merienda incluida para tratar diversos temas de interés colectivo y se le impuso la banda de Miss Aniversario a Mari Carmen Juárez, una componente de la asociación; también se llevó a cabo el tradicional Campeonato de Juegos de Mesa, degustación de repostería elaborada por las propias asociadas y, para finalizar los actos conmemorativos, la comida de celebración, en el restaurante Agustín, un ágape que reunió a todo el colectivo, que estuvo acompañado por buena parte de la Corporación Municipal y otras personalidades del municipio. Al finalizar la celebración, la presidenta de la Asociación, Victoria Peco, glosó la historia del colectivo, y el alcalde, Jesús Ros, tuvo palabras de agradecimiento para todas las mujeres que forman la Asociación, destacando la importante labor que realizan en la sociedad torrentina. Como colofón se entregaron los premios a las ganadoras del Campeonato de Juegos de Mesa.

UNA ASOCIACIÓN CONSOLIDADA. En 1990 se fundaba en Torent este nuevo colectivo con la denominación de Asociación Mujeres de Torrent. Desde entonces las asociadas y simpatizantes celebran su aniversario cada 19 de diciembre, y ya se ha cumplido el vigésimo quinto aniversario. La primera junta de la asociación estaba compuesta por la presidenta, Pepa Martínez; la vicepresidenta, Mari Cruz Jiménez, la secretaria, Ángeles Tomás, la vicesecretaria, Rosita Vilata, la tesorera Victoria Peco, la vicetesorera Laura Pérez, y las vocales Concha Lerma, Ángeles Moreno y Pura Padilla. Las presidentas de la Asociación Mujeres de Torrent a lo largo de su historia han sido Pepa Martínez, Mari Cruz Jiménez, Teresa López y, desde hace más

La Junta actual de la Asociación con anteriores presidentas y secretaria.

De derecha a izquierda (según se mira la foto), Pepa Martínez, Mari Cruz Jiménez, Teresa López y Victoria Peco, las cuatro presidentas a lo largo de la historia del colectivo

de una década Victoria Peco, cuya presidencia cuenta con el respaldo de la vicepresidenta, Pepa Castillo; secretaria, Amparo Bonet; tesorera, Tere López, y las vocales Rosarín Fuentes, Carmen López y Santi Gimeno, las componentes de la junta actual. Desde el nacimiento de la Asociación se ha estado trabajando activamente por las mujeres y la igualdad, impulsando y realizando diversas actividades, como charlas informativas, salidas culturales, cursos de informática y otras materias formativas, encuentros de mujeres, campeonatos de juegos de mesa, etc. Hoy en día, la Asociación, que forma parte de la Comisión Local de Mujer, destaca sobre todo por la solidaridad con la ciudadanía, ya que las asociadas colaboran con actuaciones 31 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

teatrales de play backs en diferentes actos benéficos y divirtiendo con su espectáculo a los mayores; también colaboran con UNICEF, Punto de Alimentos, Asociación Española contra el Cáncer, o en campañas de donaciones de sangre, entre otras actividades. En la actualidad, la Asociación Mujeres de Torrent cuenta con alrededor de setenta socias que, desde esta página, invitan a todas las mujeres a conocer y participar en la Asociación. / ÅCalle L’Horta, número 4 bajo. Abre en el horario de 16 a 20 horas todas las tardes de lunes a jueves. Teléfonos 960 06 2 912/ 652 912 600 Correo electrónico mujeresdetorrent@gmail.com.

S O C I E TAT / F E S T E S

L’ENTRÀ DE LA FLOR Com cada any, Torrent va celebrar la tradicional Entrà de la Flor el dia 1 de febrer. Va començar amb el tall de la branca de l’ametler florit a les 8 del matí: clavaris i veïns es van dirigir a tallar la branca que a la nit oferirien a la Mare de Déu del Rosari; a continuació, la transportaren a la parròquia de Sant Lluís Bertran on estaria fins a la celebració de l’Entrà i després, com ja és costum, es va celebrar l’esmorzar i el dinar en la Caseta del Rosari. Una vegada recollits els coets, tots els participants en l’Entrà acudiren a la parròquia de Sant Lluís Bertran, i a les 21.00 h començava l’acte: des de la parròquia de Sant Lluís Bertran, la branca de l’ametler es posava en camí acompanyada pel so i la llum dels coets per a arribar a la parròquia de l’Assumpció, on es féu la benedicció i fou oferida a la Mare de Déu del Rosari. Finalment, amb tres-centes trenta dotzenes de coets solts dins del recinte restringit, va tindre lloc la cordà que posà el punt final a l’acte amb un bonic espectacle de llum i color. En esta celebració torrentina multitudinària es barregen tres cultures: la grecoromana, representada per la presència i el culte a la branca d’ametler com a benvinguda de la primavera; la cultura islàmica, present en la pólvora, el foc i el soroll que acompanya la branca durant tot el trajecte, i la cultura cristiana, hereva de tota la tradició anterior, representada en la devoció i el culte a la Mare de Déu del Rosari. /

LA FEDERACIÓ DE MOROS I CRISTIANS CELEBRÀ LA FESTA DEL MIG ANY El 30 de gener, la Federació de Moros i Cristians de Torrent va celebrar la seua tradicional festa del Mig Any, que marca amb roig en el calendari l’equador fins a l’arribada de la festa en què seran els grans protagonistes. Els actes de celebració començaren de matí amb l’Entradeta que va discórrer des de Mont-Sió fins a la Torre. Més tard, tots els assistents gaudiren d’un dinar que tingué lloc a la carpa desplegada en les instal·lacions de Parc Central. Un nodrit grup de la Corporació Municipal va acompanyar els membres de les comparses i filades. L’arribada de la nit donà pas als actes de comiat dels càrrecs del 2015 i al nomenament dels substituts durant el 2016. La secretària de la Federació va llegir els noms dels nous càrrecs i s’imposaren les insígnies als nous capitans i als alferes tant moros com cristians. José Garrigues com a alferes moro i Raúl Mil com a alferes cristià pujaren a l’escenari per al seu nomenament. El Capità Moro, José Serer, i el cristià, José Martínez, també van ser nomenats en els seus nous càrrecs. Després, la festa va continuar fins a ben entrada la nit. / 32 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

SANT BLAI Xiquets i majors van omplir el 3 de febrer el carrer de Ramón y Cajal, on el santblaiets, les parades de porrat i la cassola de Sant Blai van estar molt presents. La festa comença de bon matí amb la benedicció de pans i una missa a la parròquia de Sant Lluís Bertran. Vint i trés clavaris i clavariesses de Sant Blai, entre tres i cinc anys van desfilar en una cercavila acompanyats amb la música de la dolçaina i tabal des de la plaça de l’Església fins a la parròquia de Sant Lluís Bertran. Allí va tindre lloc la missa major, on els clavaris i les clavariesses van estat abanderats per les tres mares: María Hurtado Blanquer, Inmaculada Puchades Vallejo i Leyre Moraga Ortiz que van portar la xiqueta del milacre: María de los Desamparados Sabater Furió. La festa en honor a sant Blai va culminar amb la processó per la vesprada des de la parròquia de Sant Josep fins a l’ermita. Tot seguit, es va recitar en vers i cantan els gojos. Clavaris i clavariesses de 2016. La festa començà el dia 31 de gener amb la imposició de medalles als clavaris i clavariesses. Tot seguit va tindre lloc la Passejada del guió i la recitació en vers a l’arribada a la parròquia. Les Clavariesses van ser Sofía Pérez Sánchez, Sarah Moraga Ortiz, Elena Reginfo Company, Lucía Fernández Ruiz, Carla Oria de Rueda Puig, María Ubeda Romero, Lucía Pradillo Valor, María Clara García Zanón i Candela Mauri Barea; i els Clavaris Nicolás González Martínez, Guillermo Carretero Fernández, Mario Navarro Belenguer, Raúl Pérez del Puerto, Vicente Simó Mollá, Juan Pablo García Zanón, Javier i Soriano Rodríguez. /

● Informacions facilitades pel GPA

C U LT U R A

LA PRESENTACIÓ DEL GRUP MUIXERANGA LA TORRENTINA Muixerangues de Sueca, València, Carlet i Cullera, així com tres grups de tabal i dolçaina de la ciutat (El Rossejat, el Cercle Catòlic i Els Dolçainers), a més d’altres d’Alaquàs i València, acompanyaren La Torrentina el passat 28 de novembre en una jornada que es va iniciar amb una cercavila des de la Font de les Granotes fins a la Torre, on els muixeranguers van fer un desplegament de torres humanes davant d’un gran nombre de veïns; un acte únic a Torrent.

Mª Jesús Herrada, membre de la Muixeranga La Torrentina, va destacar que el fet que a Torrent es comencen a realitzar este tipus d’actes significa per a la ciutat «un gran pas cultural». A més, la gran acceptació de l’acte per part del veïnat –que omplí els carrers del recorregut i acudí a la fi de l’acte a la Torre– demostra que hi ha un futur per escriure amb la Muixeranga a Torrent. Presentà l’acte Zequi Castellano, amb la col·laboració de Vicent Palacios, qui va fer una explicació més tècnica. Els muixeranguers representaren figures com l’Alcoianet, la Trobada, el Banc, l’Aixecat, la Figuereta o la Marieta, i al final de l’acte els grups participants reberen un exemplar de la Crònica de Ramon Muntaner sobre la vida de Jaume I. La Muixeranga La Torrentina naix arran que els xiquets i xiquetes de la Falla La Cotxera obtingueren el primer premi en representar una muixeranga en el «Cant de l’estoreta» a València. Amb el nom de La Torrentina, i fent referència a l’antiga fàbrica de la Cotxera, es va plantejar crear un grup de Muixeranga a la capital de l’Horta Sud, finalment ha estat possible amb gent de Torrent i de tota la comarca. Actualment, el grup està format per 7 xiquets i 18 adults. En els pròxims mesos tenen la intenció de tancar diverses actuacions per la comarca, ja que, com afirma Mª Jesús Herrada, «volem ser de la comarca», fet que ens mostra que el grup La Torrentina està en creixement. /

EL CERCLE CATÒLIC DE TORRENT PRESENTÀ ELS NOUS MÚSICS PER A LA SEUA BANDA SIMFÒNICA El 14 de novembre, amb motiu de la celebració de Santa Cecília, l’alcalde va rebre els díhuit nous músics en el Consistori. Abans d’això, la Casa de la Música havia sigut el punt d’eixida de la imatge de la patrona de la Música, portada pels membres del Cercle fins a la porta de l’Ajuntament, des d’on després de la recepció seguiren en cercavila fins a la parròquia de Sant Josep. / 34 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

C U LT U R A

LLIURAMENT DELS PREMIS LITERARIS CIUTAT DE TORRENT L’obra guanyadora de narrativa juvenil va ser L’estranya dona mexicana d’Enric Lluch Girbés, l’obra finalista fou París Blonde de Vicent Enric Belda Belda; la guanyadora de poesia va ser Geografia de les veus de Rafael Casanova i Estruch, i Els medis de Francisco Ramón Romeu Sánchez la guanyadora de teatre juvenil.

a sala d’actes de la Casa de Cultura va acollir el 22 de desembre el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Torrent. En esta edició cal destacar l’èxit de participació del XIV Premi de Narrativa Juvenil, VII Premi de Poesia i V Premi de Teatre Juvenil, que ha superat totes les altres edicions amb un total de 85 obres: 52 en poesia, 18 en teatre i 15 en narrativa. Abans del lliurament dels premis, l’Orquestra Scordae va interpretar Cànon de Pachebel, Gavotte I i II de Bach i Hymn de Glück. A continuació, es van fer públics els guanyadors de cada modalitat i el finalista de narrativa juvenil. El jurat va estar compost pel regidor de Transparència, Activitats Lúdiques i Tradicionals, Alfred Costa, i per persones de reconegut prestigi en l’àmbit literari com ara Josep Palomero, Berna Blanch, Vicente Muñoz Puelles i Joaquina Barba, i en el premi de teatre a més per un representant de Caixa Rural Torrent que patrocina el premi.

L’OBRA GUANYADORA DE NARRATIVA JUVENIL va ser L’estranya dona mexicana d’Enric Lluch Girbés El seu argument tracta la història del perio-

dista d’investigació valencià Miquel Molins, que rep, a través de l’advocada Maria Torner, l’encàrrec d’aclarir les circumstàncies en què van morir l’any 1947 el pare, el germà i l’oncle d’una senyora mexicana, Amalia Torres, la qual ha vingut per este motiu a València. Per la seua part, l’OBRA FINALISTA DE NARRATIVA JUVENIL va ser París Blonde de Vicent Enric Belda Belda, que conta dos històries de forma paral·lela: per una banda, les vivències del jove immigrant romanés Alexandru, estudiant de 1r de batxillerat a Exea i les relacions amb el seu amic Marc i la seua nòvia. Per una altra banda, conta la història de dos soldats romans, Marcus i Ovidius, els quals combaten a la Dàcia en les files de la Legio XII Gemina. De manera intel·ligent, l’autor fa coincidir les dos històries cap al final de la narració. EN L’OBRA GUANYADORA DE POESIA, Geografia de les veus de Rafael Casanova i Estruch es recorre la pluja, la mirada, la terra, el silenci, la llum, la paraula, el pas del temps, la percepció del cos, del moment o la fusió amb l’entorn, on l’autor aconsegueix un poemari intimista molt ben fet que domina el ritme i les pauses. 35 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

L’OBRA GUANYADORA DE TEATRE JUVENIL va ser Els medis de Francisco Ramón Romeu Sánchez, la sinopsi de la qual és la següent: enmig de les protestes juvenils que es van produir en l’IES Lluís Vives de València en 2012, planteja el conflicte generacional entre un pare intolerant i el protagonista, un adolescent transsexual. ······························································ Amb motiu del lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Torrent, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià també va organitzar del 14 al 22 de desembre la Setmana de les Lletres, dedicada en esta edició a la literatura i la música. ······························································

Els premis literaris que convoca l’Ajuntament per mitjà de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià s’organitzen en col·laboració amb l’editorial Tabarca mitjançant un conveni. L’editorial és qui tria els membres del jurat i qui edita els llibres guanyadors, a més de fer-se càrrec de la dotació del premi de poesia (3.000 euros). L’Ajuntament es fa càrrec de la dotació del guanyador del premi de narrativa juvenil (9.000 euros) i de tota l’organització dels premis. Per la seua banda, Caixa Rural Torrent patrocina el premi de teatre juvenil i es fa càrrec de la dotació de 4.000 euros d’esta modalitat. / ●Informacions falicilitades pel GPA

A S S O C I A C I O N S C U LT U R A L S

TORRENT PINTA: PER AMOR A l’ART FRANCISCO GARCÍA GASCÓN, de l’Associació Torrent Pinta

DE SEGUR QUE MOLTS DELS QUI llegiu estes línies encara no ens coneixeu. El nostre col·lectiu naix a principis de l’any 2013 de forma oficial com a conseqüència d’una reunió d’un grup d’apassionats per la pintura en la cafeteria de l’edifici Montecarlo; allí és on es forgen les idees per a constituir la nostra associació Torrent Pinta, una entitat sense ànim de lucre que vol promoure l’art en totes les seues facetes. Este col·lectiu, en la seua curta trajectòria, ja ha posat en marxa nombroses activitats i ha presentat diverses mostres tant individuals com col·lectives: «Presentación» a la Casa de la Dona al maig de 2013; en el 2014 les realitzades a la Caja Mediterráneo Fundación «Homenaje al vino» i «Miradas», i a la Caixa Rural Torrent «Pinceladas Solidarias I» amb el títol «Agua» en favor del Punt d’Aliments; en 2015, «Primavera presumida» a la Casa de la Dona i, de nou, amb fins solidaris i repetint escenari a la Caixa Rural Torrent «Paisaje», amb una resposta immillorable per part dels torrentins, que hi van adquirir obra.

DES DE TORRENT PINTA VOLEM POSAR EN VALOR L’ART PICTÒRIC, que encara que no siga una activitat de

supervivència humana, sí que serveix per a omplir les necessitats estètiques i culturals, una finestra permanent en construcció. En este procés, des de Torrent Pinta pretenem fomentar, estimular, aglutinar i desplegar les inquietuds dels socis i simpatitzants i compartir-ho amb la societat. Així, en els nostres estatuts consta l’objectiu d’acostar a la població la cultura i l’art en totes les seues facetes, fomentar noves formes d’oci, la comunicació, i l’intercanvi d’idees i coneixements entre artistes. I tot això es tradueix en la programació d’activitats, unes que ja estan en marxa i altres en fase d’obtindre les condicions necessàries per a desenvolupar el seu contingut i viabilitat. L’associació té com a objecte contribuir a la unió dels artistes, promocionant la noble afició per qualsevol de les arts plàstiques; realitzar exposicions d’art col·lectives, individuals, temporals, periòdiques i itinerants; prestar col·laboració en certàmens i concursos públics i privats; possibilitar la convocatòria de concursos i certàmens artístics, oberts al públic en general o restringits als artistes associats; organitzar cursos; editar una gaseta periòdica amb informació 36 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

d’activitats generades i programació de futurs actes, i organitzar conferències, classes magistrals, fòrums de debat, col·loquis, tertúlies radiofòniques i tot tipus d’actes artístics i culturals. Per a l’acompliment dels seus fins, l’associació disposarà de les quotes dels socis, de les subvencions i donatius que reba i dels altres recursos que puga arbitrar derivats d’atencions artístiques i culturals. Des de l’associació anem assolint etapes i reptes, i entre els pròxims... tenim una mostra de temàtica torrentina «Rincones de Torrent» preparada per a ser estrenada. !

ÅActualment tenim obert un compte en Facebook, amb el nom de TORRENT PINTA, on ens podeu seguir; un telèfon de contacte (658 010 196) i un correu sisxsis36@hotmail.com per a interessats a pertànyer al grup. També podeu accedir a la fitxa del web de l’Ajuntament (www.torrent.es), on estan allotjades les dades de les diverses associacions. FE D’ERRATES. En el BIM anterior, va eixir publicada la paraula Associacions en la capçalera de la secció «ASSOCIACIONS CULTURALS» amb una sola s. Demanem disculpes.

C U LT U R A

TRIOMF DE LA UMT EN EL CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA «VILA D’ALTEA» La Unió Musical de Torrent es va emportar el primer premi i menció d’honor en el XLII Certamen Internacional de Bandes de Música «Vila d’Altea», celebrat el 6 de desembre en l’auditori d’esta ciutat alacantina. En esta edició participaren també l’AMC Banda de Música de Puertollano (Ciudad Real), La Primitiva Xativina de Xàtiva, la Societat Unió Musical de Crevillent i la Banda Simfònica de la Societat Filharmònica Alteanense. El programa amb què va brillar la banda torrentina va ser el següent. Pasdoble de presentació: Puenteareas, de R. Soutullo. Obra obligada: Oryza, de Ramon Garcia i Soler. Obra lliure: The lost labyrinth, de Kevin, dirigides per Frank de Vuyst. !

L’alcalde i el regidor d’Activitats Lúdiques i Tradicionals van acompanyar la banda local a Altea, on van viure la jornada amb emoció i celebraren l’èxit obtingut amb els nostres músics.

37 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

IMPACTANT EXPOSICIÓ DE LIDÓ RICO EN L’EMAT L’escultor murcià Lidó Rico exposa fins al 14 de febrer en l’EMAT la mostra titulada «¿A partir de cuántos nudos puedo navegar?» El seu treball, des de finals dels anys huitanta, ha girat entorn de la reproducció del seu propi cos a través d’un perillós procés creatiu on se submergeix literalment en la matèria i en una autèntica lluita visceral, desenvolupant una obra que el manté al marge de les modes. En l’exposició es mostren obres d’elaboració recent que no han sigut exposades fins ara, amb un mordaç i profund gir tant estètic com conceptual en la seua línia de treball amb peces com Mute, Paramentes o Medidas para respirar, entre altres. Lidó Rico passa de reproduir-se metòdicament a fer-ho d’una manera seriada, recolzant en diferents àudios per a establir amb l’espectador un acostament sensorial desconegut fins ara en el seu treball. Els nusos a què es refereix són més que una mesura de velocitat: cada peça és un nus que es planteja com a element a desenllaçar, i el navegar és el trànsit, el desplaçament físic i mental que cada obra suggereix i invita a realitzar, encara que si l’elecció del títol té altres raons ocultes, visitant esta mostra es podran arribar a desxifrar. !

●Informacions falicilitades pel GPA

C U LT U R A /G E N T D E T O R R E N T

DOLORES GARCÍA PUBLICA ‘LA REINA DEL AZÚCAR’ TRAS EL ÉXITO DE ‘EL SECRETO DE MONNA LISA’ CRISTINA BEA

Afincada en Torrent desde hace tiempo, esta escritora vive con entusiasmo la gran acogida de su nueva novela.

del amor que va a experimentar Inés Belmonte, al egoísmo y la traición, la generosidad y la mezquindad, pasando por el heroísmo y la cobardía. Tanto los críticos literarios que la han aplaudido, como el público, coinciden en que es por la belleza literaria y el ritmo ágil con que está narrada la historia, que consigue que el lector se adentre en ella y no quiera salir, necesite conocer qué va a ocurrir y escuchar esa voz narrativa que le seduce y cautiva. Ahí es donde está el oficio de quien escribe, no tanto en lo que se cuenta sino en cómo se narra. La novela está contada a través de dos tramas temporales que se alternan: una actual que arranca en Valencia y mantiene el ritmo acelerado de un thriller, y otra situada en el pasado y que corresponde a las memorias de la enigmática Inés Belmonte, la reina del azúcar.

Para esta novela ya ha contado con una editorial que apoya su trabajo y lo está llevando a todos los rincones del país. ¿Cómo está siendo la aceptación nacional? Sí, he apostado por

Dolores, ¿quién es ‘La reina del azúcar’? Es la protagonista de una historia llena de coraje y de superación que va a vivir una vida apasionante en la Melilla cosmopolita y exótica de principios de siglo XX. Una vida muy distinta a la existencia burguesa que le esperaba en París, y que va a ser capaz, a pesar de haber perdido todo, de convertirse en la dueña del monopolio de azúcar de buena parte del norte de África y, sobre todo, mantener oculto su secreto más oscuro.

¿Qué vamos a encontrar en su segunda novela? La lucha de una mujer por ser feliz, a pesar de todo y de todos, en circunstancias muy adversas, nada menos que en el marco de las Guerras del Rif y en una ciudad casi desconocida

como Melilla. Es una novela tanto de mujeres como de hombres que luchan por ser felices, cada uno a su manera. Es lo que hace que tantas personas lectoras se identifiquen con Inés Belmonte, porque todos tenemos nuestra “propia guerra” que nos dificulta alcanzar nuestras ilusiones y expectativas. De hecho, el escritor Javier Sierra la calificó en su presentación en Madrid como “una lección de vida”. Quien lee La reina del azúcar encuentra una historia inolvidable que intriga, conmueve y mantiene el interés haciendo reflexionar sobre nuestra propia actitud ante la vida, porque en sus páginas se abordan las pasiones que a todos nos afectan tarde o temprano: desde las diferentes variantes 38 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

Ediciones Versátil y les he confiado esta obra, que para mí es tan especial, porque comprendí que se habían enamorado de la novela y que la defenderían como yo misma. No me he equivocado y todo el equipo editorial está volcado en conseguir que La reina del azúcar llegue a todos los rincones de España y así está siendo, aunque esto no es nada fácil y lo que funciona sobre todo es el boca-oreja, la recomendación de otro lector entusiasmado por ella. Me consta por los continuos mensajes de afecto y comentarios de lectores de todo el país que me llegan a través de las redes sociales.

¿Por qué muestra Melilla en esta obra? Vivo en Torrent, pero Melilla es mi tierra natal y, en buena medida, es el motivo por el que surgió esta novela. Quise darla a conocer tal y cómo es, cómo ha sido y su importancia trascendental en nuestra historia reciente, porque aún resulta una gran desconocida para la mayoría de los peninsulares que tienen de ella una visión desvirtuada por los medios de comunicación. Pocos españoles conocen que Melilla es la segunda ciudad del mundo, solo detrás de Barcelona, con mayor patrimonio de edificios modernistas, más de 500. Es una ciudad bellísima, elegante y señorial, con

C U LT U R A /G E N T D E T O R R E N T calles anchas y luminosas, de playas de arena suave y fina con infinidad de atractivos, excelente gastronomía propia y una gran calidad de vida. En la novela, la protagonista vive la expansión de Melilla más allá de sus murallas renacentistas y cómo se levantan los magníficos edificios modernistas en la nueva Melilla. Ambas crecerán a un tiempo y, a fuerza de acontecimientos, Inés Belmonte va adquiriendo la fortaleza, la resistencia y las ganas de vivir de una sorprendente ciudad bañada por el Mediterráneo africano. También es un intento de rescatar del olvido a tantos que perdieron sus vidas en episodios terribles de unas guerras en las que no se jugaba la seguridad del país, sino intereses bastardos de las potencias y de las compañías mineras. Es una deuda personal, porque les debo mi existencia: salvaron a mis abuelos de una muerte segura cuando solo eran unos niños sitiados en una ciudad sin escapatoria.

¿Cómo llevó a cabo la documentación para la redacción del libro que, al igual que con ‘El secreto de Monna Lisa’, se caracteriza por el entramado histórico que lo respalda? No cabe duda que La reina del azúcar tiene un fuerte componente histórico ineludible y que aparecen en la misma personajes del calado del General Silvestre, Abd-elKrim, incluso, una versión tan auténtica como desconocida y sorprendente de un veinteañero Francisco Franco perdidamente enamorado. Ya en el año 2005 viajé a Melilla para documentarme in situ, e incluso fui autorizada a visitar la Comandancia Militar de Melilla. Fue un viaje mágico y muy especial, e hice amistades que me ayudaron a recopilar más información e imágenes que han contribuido a enriquecer la novela, que no es una novela histórica al uso, sino que los acontecimientos históricos son el marco en el que transcurre la acción de los personajes, y lo que verdaderamente importa son sus particulares conflictos. El componente histórico queda como un trasfondo fundamental para el devenir de la protagonista pero no es el protagonista en sí mismo. Es una novela coral en la que los personajes principales marcan la acción y los secundarios aportan una riqueza entrañable.

¿Cuánto tiempo de preparación e investigación le lleva una novela? Depende

de la naturaleza de la historia que vaya a narrar. Con la primera novela, El secreto de Monna Lisa fueron unos dos años y con La reina del azúcar han resultado ser diez, pero con muchas interrupciones, de los que efectivos de investigación habrán sido unos cinco. De todas formas, el hecho de que hayan sido diez años los que ha tardado en ver la luz esta novela, no sólo habla del tiempo de preparación de la misma y de escritura, sino también de la maduración del texto, que no ha tenido mi aprobación para ser publicado hasta que lo he considerado digno de ser leído y el tiempo para encontrar una editorial en la que confiarle esta obra.

Con su primera novela hizo también un ensayo sobre el trabajo de Leonardo Da Vinci, ¿cómo lo definiría? Fue un auténtico visionario y un adelantado a su tiempo en más de 500 años, pero no tan esotérico como lo suelen mostrar desvirtuando su forma de ser. Resulta sencillamente asombroso que este hombre nacido en el siglo XV, entre otras muchas cosas, lograra pintar una imagen que puede ser vista en relieve: el retrato de Monna Lisa. Es uno de los cuatro secretos que desvelo en mi primera novela, El secreto de monna Lisa, y que expongo en un ensayo posterior. Un descubrimiento asombroso al que me llevó la investigación previa a la escritura de esa novela. Pero lo mejor de Da Vinci fue el ser humano que era, lo mejor de él es lo que siempre buscó a través de sus estudios: su alma. Fue su exquisita forma de ser y sentir y los motivos que le llevaron a pintar ese cuadro, único en la historia del arte, lo que me impulsó a escribir mi primera novela y crear un personaje que aún no han olvidado los lectores, Lisa Gherardini.

Además de escribir, corrige trabajos de otros autores e imparte talleres de escritura, ¿qué nos dice al respecto? Así es, soy correctora profesional y atiendo a escritores que desean pulir sus manuscritos antes de enviarlos a concursos literarios o a una editorial. Esto es fundamental, ya que durante la fase de creación el escritor no es consciente de sus errores gramaticales, estructurales o reiteraciones. Así quedan redondos y siempre respetando su estilo personal. También imparto talleres de escritura dirigidos tanto a los que se inician por primera vez en 39 BIMTorrent. Número 193. Tardor 2015

el arte de crear una novela, como a los que ya tienen cierta experiencia y desean perfeccionar. Es una labor muy gratificante cuando compartes los avances de los asistentes y comprobar cómo maduran en su escritura. La literatura es un ámbito de libertad en el que nada nos está vedado, tanto si eres lector como si eres escritor. Por eso a lo largo de los siglos los escritores resultamos tan peligrosos para los tiranos: transmitimos conocimientos y damos alas para volar. ¿Se te ocurre algo más espeluznante para un gobierno déspota que la cultura?

¿Tiene ya en mente la próxima novela? Sí, claro. Más de un proyecto está en espera. Pero muy pronto voy a comenzar con uno que me hace una especial ilusión y que se desarrolla en la Comunidad Valenciana. !

C U LT U R A

PUBLICACIONS LOCALS

que ho faran altres torrentins que s’interessen pels temes del passat del nostre poble. /

De nou, J. Vicent Alabajos ha realitzat la recopilació anual de publicacions. En esta catorzena entrega s’informa dels nous treballs editats, publicacions relacionades amb Torrent de 2015, sobre la història, la gent i les entitats de la ciutat o de la comarca. En estes pàgines, impreses en paper, es destaquen les més recents; la resta de publicacions es poden consultar en el nou BIM virtual. VICENT ALABAJOS / vicentalabajos@hotmail.com

LAS BANDAS DE MÚSICA DEL CÍRCULO CATÓLICO DE TORRENT (1887-2012) Vicente Cogollos Llinares Ed. Cercle Catòlic de Torrent / 385 + 59 pàg. / ISBN: 97884-608-3278-2.

ste llibre és el resultat de la tesi doctoral, premiada amb un Excel·lent cum laude, presentada al gener per l’autor, director actual també de la banda, amb el títol La actividad musical del Círculo Católico de Torrent: de la Banda del Patronato de la Juventud Obrera (1887-1936) a la Banda de Música del Círculo Católico de Torrent (1940-2012), que fou dirigida per Óscar Creus Ortolá, director d’orquestra i professor de la Facultat de Psicologia, Magisteri i Ciències de l’Educació de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir. La tesi contenia una breu introducció politicohistòrica sobre l’època de la Restauració a València i sobre els aspectes sociocul-

turals de la ciutat de Torrent a les acaballes del segle XIX, acompanyada per una contextualització historicomusical de València en el trànsit al segle XX i dels anys posteriors a la Guerra Civil. Per a elaborar el seu estudi, Cogollos ha analitzat el fenomen bandístic a la Comunitat Valenciana, i l’ha definit com un «element dinamitzador de la nostra cultura i signe d’identitat de la cultura valenciana». Així mateix, el doctorand es va detindre especialment en l’anàlisi dels Cercles Catòlics Obrers, ja que les bandes de música estudiades naixen i es desenvolupen al caliu d’unes associacions obreres molt significatives des del punt de vista sociològic que, amb el seu carisma, determinen l’evolució mateixa de les agrupacions musicals. L’estudi aprofundia també en aspectes importants com ara la incorporació de la dona a la banda de música o l’evolució del repertori interpretat pels diferents directors. En la publicació s’han deixat fora aspectes estudiats que no eren necessaris si es volia arribar al lector mitjà, la qual cosa no ha estat un obstacle per a tractar els temes amb rigor i profunditat. S’aborda l’estudi històric de la Banda de Música del Patronato de la Juventud Obrera (1887-1936), de la Banda de Música del Círculo Católico Obrero de San José (1940-2012) i dels elements fonamentals per a l’agrupació musical. Conté com a documents annexos: llistes de músics, correspondència, escrits, contractes, nomenaments i notificacions, programes de concerts, festivals, certàmens i retalls de premsa, referències bibliogràfiques i índex de taules i imatges. Una obra concebuda amb tota l’ambició, que les persones relacionades amb esta entitat llegiran amb molta atenció, de la mateixa manera

DEMOCRACIA DESDE ABAJO. NUEVA AGENDA PARA EL GOBIERNO LOCAL Joan Romero, Andrés Boix, editors Publicacions de la Universitat de València (PUV) / 420 pàg. / ISBN: 978-84-370-9748-0.

a publicació porta com a subtítol «Políticas públicas, cohesión social y buen gobierno en la Comunidad Valenciana tras la reforma del régimen local», i conté els estudis: «Democracia, políticas públicas y gobierno local ante el nuevo ciclo político» (Joan Romero), «Introducción a una agenda alternativa al gobierno local valenciano: marco legal y posibilidades», «La reforma local de 2013 y sus consecuencias sobre la prestación de servicios públicos», «Competencias y posibilidades de acción local para los municipios valencianos tras la reforma local de 2013 y en el marco de la Ley de Régimen Local de 2010» (Andrés Boix), «Los ayuntamientos y la nueva gobernanza democrática. Nuevas propuestas para nuevas formas de gobernación» (Josep Maria Pascual), «La ventaja colaborativa» (Josep Sorribes), «La gestión de espacios metropolitanos: El área metropolitana de Valencia» (María Dolores Pitarch), «Políticas de gestión del territorio, ambientales y de paisaje» (José Vicente Sánchez), «Pensamiento y gestión urbanística a escala local y autonómica» (Eduardo García de Leonardo), «Servicios sociales municipales en la Comunidad Valenciana» (Xavier Uceda i Lucía Martínez), «Educación, formación y aprendizaje permanente» (José Veiga), «Políticas culturales»

40 40 BIMTorrent. BIMTorrent. Número Número 194. 194. Hivern Hivern 2016 2016

(Reyes Marzal), «Polítiques d’habitatge» (José Manuel LuisHortolano) i «Políticas de movilidad sostenible a escala local» (Andrés Boix i Reyes Marzal). Els nous governs locals eixits de les urnes al maig de 2015, tant a la Comunitat Valenciana com en la resta de l’Estat, s’enfronten a reptes d’importància indiscutible. Este volum pretén aportar l’armadura de la que podria ser una nova agenda per al govern de les ciutats i dels municipis, que a més de reorientar les polítiques públiques de forma profunda permeta ferho amb una àmplia participació ciutadana en la seua definició, per contribuir així a construir una autèntica democràcia des de baix. Al mateix temps, l’estudi tracta de posar en comú i ordenar de forma estructurada un ambiciós ventall de propostes de reforma del govern local, desenvolupades tant en el seu vessant finalista com funcional i orgànic. Cada capítol incorpora un quadre resum final on s’ordenen les diverses propostes identificant el nivell competencial en què es considera més adequada. Pel que fa al capítol XI, «Educación, formación y aprendizaje permanente» (pàg. 235-264), que ha estat a càrrec del nostre paisà José Veiga, director del Centre FPA de Torrent, presenta una anàlisi detallada del nou marc legal amb què han de treballar el governs municipals, enllaçant les activitats i procediments habituals –no sols en el camp de la formació permanent, sinó també en els de l’ensenyament obligatori– amb propostes innovadores, raó que fonamenta l’edició d’este llibre. /

UN CURSO DE MAGIA PERSONAL

María Amparo Díez Landete Editorial Kolima / 134 pàg. / ISBN: 978-84-16364-35-0. Hi ha investigadors que afirmen que el món material de la forma té el seu origen en una força que no és física, i que esta té moltes característiques que no poden ser visibles als nostres sentits corporals. Esta força l’anomenem energia. Este llibre, basantse en la física quàntica, que diu

C U LT U R A que l’Univers sencer és un gegantesc oceà d’energia vibrant en diferents freqüències, sosté que nosaltres formem part d’ell i que tot el que existeix en l’Univers està connectat, i va desgranant els principis de la llei d’atracció aplicats a la vida de cadascú i acompanyant-ho amb tècniques per a reforçar el poder de la màgia personal. Amparo Díez, resident a Torrent, on ha realitzat activitats relacionades amb la seua especialitat, és coach en creixement personal (PNL) i facilitadora multidisciplinària, terapeuta i mestra de Reiki Usui Shiki Ryoho. Té també una sòlida formació en el camp de la salut energètica holística, la qual cosa per a ella és sinònim de recerca permanent del món dels camps energètics humans i còsmics, activitat que porta desenvolupant ja fa anys. Amparo és també autora del llibre Date permiso para vivir (2012). /

B I B L I OT E Q U E S P Ú B L I Q U E S M U N I C I PA L S

Nou any, lectures noves Presentem una xicoteta selecció dels llibres que últimament han ingressat a les nostres biblioteques.

Irène Pierre Lemaitre Bromera

El último paraíso Antonio Garrido Planeta

Esperant la lluna plena Vicent Sanhermelando Bromera

Los besos en el pan Almudena Grandes Tusquets

Más maldito karma David Safier Seix Barral

El cártel Don Winslow RBA

La vostra Anita Lluís Antón Baulenas Bromera

Una pasión rusa Reyes Monforte Espasa

RES DE NOU

Sensio Carratalá Beguer Instrumentació: Pepe Garcés Doble CD amb 20 cançons. Sensio Carratalá ens sorprén, 34 anys més tard, editant un doble CD amb la col·laboració de Pepe Garcés i també de Víctor Pineda, Alfredo Silla i José Miguel Nemesio, amb vint cançons originals en valencià que porten els títols “Pelegrins”, “Granerer”, “Quan la llum”, “Encara plou”, “Lligat al meu cos”, “Les heures”, “Per ella”·, “Cor de paradís”, “Camí vell”, “Quasi em vols”, “Trenque per tu”, “Costums”, “La Torre”, “Bona nit, soledat”, “No ens veiem”, “El nostre amor”, “Cargadito”, “Inadaptats”, “L’espectador” i “T’encisaré”. Es tracta d’un recull de cançons creades per ell des de 1981, any que va editar Rodant l’amor amb el grup Fusta, del Club Caminem Junts, amb cinc cançons originals, en valencià i molt boniques (o almenys així ho veuen els participants en aquella iniciativa). Sensio Carratalá s’ha dedicat professionalment a la biologia, com a professor de secundària i com a assessor del CEFIRE de Torrent, però no ha abandonat mai l’afició per la poesia i la música, i la prova està en este CD presentat recentment al Centre Ambiental El Vedat, on es van reunir per a celebrar-ho una trentena de velles glòries de la localitat. http:// www.sensio.com.es/ /

MOLTES MÉS NOVETATS A LA TEUA BIBLIOTECA

El último adiós Kate Morton Suma

Van ploure estrelles Raquel Ricart Tandem

41 41 BIMTorrent. Número 194. 193. Tardor Hivern 2015 2016

Feliu Rei de les ovelles Olivier Tallec Tàndem

C U LT U R A

LA COMUNITAT EDUCATIVA DE TORRENT REP 1 MILIÓ D’EUROS EN AJUDES I SUBVENCIONS El programa «Xarxa de llibres» representa una gran part de les ajudes en educació TORRENT VA REPASSAR ELS 40 ANYS DE CARRERA D’AL TALL El grup musical Al Tall va recordar a Torrent els seus quasi 40 anys de carrera amb la celebració de diversos actes culturals. El passat 16 de desembre es va projectar a la Casa de la Dona el documental Sempre Al Tall, dirigit per Josep Pitarch, en què es narren els concerts, homenatges i assajos durant l’última gira del grup. El material gravat mostra la importància d’Al Tall en l’engranatge cultural, lingüístic i reivindicatiu de les últimes dècades de la societat valenciana. També es va exposar la mostra fotogràfica «Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País Valencià» en la sala L’Espai. Entre els documents exposats es trobaven lletres de les seues composicions i fotos de la seua carrera o dels concerts més multitudinaris. !

CINEASTAS LOCALES, PREMIADOS EN EL FESTIVAL DE CINE FANTÁSTICO Y DE TERROR Pesanta ganó el Premio del Público al mejor cortometraje español, en cuya producción ha participado alumnado del IES La Marxadella. Ángel Valera, Sofía Simó y José Andrés Sáiz recibieron el premio del público al mejor cortometraje español en el Festival de Cine Fantástico y de Terror de Donosti (San Sebastián). El corto crea en el espectador el sentimiento de miedo a través del estado de paranoia que sufre la protagonista debido a un trastorno que padece, la parálisis del sueño. En esta historia cobra especial importancia un íncubo creado por alumnado de efectos especiales del instituto. Ángel Valera, director del corto, señala que el eje fundamental de la historia es "la transición y la relación entre el sueño y la realidad". !

L’alumnat i els centres escolars de Torrent rebran, en conjunt, més d’un milió d’euros en matèria d’ajudes i subvencions durant els exercicis 2015 i 2016. Una gran part dels fons correspon al programa «Xarxa de llibres», cofinançat a parts iguals per l’Ajuntament, la Generalitat i la Diputació Provincial de València. Un total de 632.260 € han sigut consignats des del Consistori per als exercicis 2015 i 2016 a través d’este programa. L’objecte de la convocatòria són les ajudes econòmiques que es destinaran al finançament del programa de gratuïtat de llibres de text i altres materials curriculars, denominat «Xarxa de Llibres de Text de la Comunitat Valenciana», per al present curs escolar, dirigit a la creació de bancs de llibres i altres materials curriculars per a l’alumnat d’educació especial i el que curse l’ESO i la Formació Professional Bàsica en els centres docents públics i privats concertats. Des de l’Ajuntament s’han concedit ajudes destinades a l’alumnat d’ESO empadronat en la nostra localitat. Cada alumne/a que haja superat el curs rep un val de 90 € per a bescanviar en les llibreries de Torrent que van firmar el conveni amb l’Ajuntament. En el cas de l’alumnat repetidor, la quantia de l’ajuda ha ascendit a 45 €. L’import total per este concepte ha suposat una consignació de 260.000 €. Pel que fa a l’alumnat d’educació infantil, de primer i segon cicle, s’han concedit 670 ajudes per valor de 28.500 € per mitjà de la convocatòria. Així mateix, els centres que desenvolupen projectes de compensació educativa reben 7.980 € destinats a l’adquisició de material didàctic per a l’alumnat d’educació infantil. La convocatòria de beques també ha previst la concessió d’ajudes per a l’alumnat d’EPA i de música i dansa, per un import de 4.500 €. Pel que toca a subvencions, l’import total ascendeix a 60.000 € en matèria d’educació. Amb estes ajudes es pretén cobrir àrees educatives essencials per als centres escolars, com les biblioteques escolars, participació de les famílies o activitats extraescolars, a més de les ajudes corresponents al material didàctic i experiències pedagògiques singulars. Entre els receptors d’estes subvencions hi ha alguns centres de la ciutat i altres entitats que col·laboren de manera significativa en la preparació i la formació dels jóvens torrentins. En este últim grup s’inclouen les ajudes destinades a la Unió Musical de Torrent i al Cercle Catòlic per al manteniment de l’Escola de Música, o a l’Associació La Gavella per a activitats que fomenten l’ús del valencià entre els escolars. Les Associacions de Mares i Pares dels centres educatius de la localitat també en són beneficiàries amb subvencions per valor de 15.500 €. !

El alcalde y el concejal de Transparencia, Actividades Lúdicas y Tradicionales recibieron en el Consistorio a los creadores del cortometraje y les felicitaron en nombre de la Corporación Municipal. 42 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

EDUCACIÓ

LA XV EDICIÓ DELS PREMIS GALBIS LA VA GUANYAR EL PIANISTA FERRAN RUIZ BLANCH El Conservatori Professional de Música de Torrent va acollir el 22 de novembre la XV edició dels Premis Vicente Galbis. Estos importants guardons, organitzats per la Delegació d'Educació, són un homenatge en honor a la memòria de Vicente Galbis, il·lustre músic i professor de música molt implicat en l’ensenyança i amb el Conservatori de Música de Torrent.

En esta ocasió, el pianista torrentí Ferran Ruiz Blanch rebia el primer premi; Teresa Roldán Cervera, especialitzada en viola, el segon, i Rocío Crespo Celdrán, especialitzada en cant, el tercer (que va ser recollit per la seua germana, ja que ella es troba estudiant fora de Torrent). La gala va començar amb un breu concert d’alumnat del Conservatori, tot seguit es van entregar els guardons i, per a finalitzar l’acte, el

guanyador, Ferran Ruiz Blanch, va interpretar un Concert per a piano i orquestra en Re M de J. Haydn. L’alcalde, Jesús Ros; la regidora d’Educació i Dinamització Lingüística, Patricia Sáez, i l’inspector d’Educació, Juan Salvador Oliver, acompanyaren la directora del Conservatori, Fani Blanch; la viuda i fill de Vicente Galbis i l’alumnat i exalumnat del Conservatori amb els seus familiars en esta important cita. !

ALUMNAT EN PRÀCTIQUES DE MAGISTERI I DEL MÀSTER DE PROFESSORAT CONEIXEN ELS PROJECTES DE PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ A TORRENT Una de les primeres accions fruit del conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Torrent i Escola Valenciana és la convocatòria d’una reunió amb els alumnes en pràctiques de Magisteri o del Màster de Professorat de les escoles i instituts torrentins, per a explicar-los tots els projectes de promoció del valencià que duen a terme Escola Valenciana i l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament. La reunió tingué lloc a la sala d’actes de la Casa de la Cultura, i amb els estudiants van participar la regidora d’Educació i Dinamització Lingüística, Patricia Sáez; el president de Guaix, Vicent Font; un altre representant de Guaix, Joan Gómez, i la tècnica de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, Anna Gascó. A la reunió informativa, en què es van explicar els projectes i es va repartir material, acudiren prop d’una trentena de mestres i professors en pràctiques provinents de la majoria de les escoles i instituts de Torrent. ! ● Informacions falicilitades pel GPA i Departament d'Educació

43 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

EDUCACIÓ

II PREMIS AL MILLOR EXPEDIENT DE BATXILLERAT

Tres estudiants van rebre els premis de 1.500 euros per les seues excel·lents notes en batxillerat: Naira Vanacloig, del col·legi La Purísima de València; Mª Amparo Pérez i José Ricardo García, del Santa Teresa de Jesús i de l’IES Tirant lo Blanc, respectivament. L’acte d’entrega dels premis tenia lloc el 2 de desembre per part de Caixa Rural Torrent en la seua sala d’actes, i comptà amb la ponència «Intel·ligència emocional» de l’empresari Juan Planes –director de Pollos Planes i president i fundador de l’associació Desata tu Potencial– i amb la presentació dels IX Premis Educatius de Caixa Rural Torrent, per mitjà dels quals, des del Fons de Formació i Promoció Cooperativa de la Caixa es premiarà la innovació pedagògica de tres centres educatius. (Foto 1) !

25 ANIVERSARI DE L’IES SERRA PERENXISA

Este centre d’educació secundària de Torrent va celebrar l’11 de desembre el seu vint-i-cinqué aniversari amb una gala en què es va recordar i homenatjar tot l’alumnat i personal docent que ha passat per les seues aules des de la seua inauguració. La participació de diversos exalumnes feia l’ullet a la diversitat cultural, que ha crescut en paral·lel a la realitat social de la ciutat. Durant l’acte es féu un emotiu record als docents que han mort al llarg d’estos anys i que van ajudar a educar les generacions més jóvens. (Foto 2) !

ELS GUANYADORS DEL CONCURS NACIONAL DE MICROPEL·LÍCULES #SAVIAFEST, REBUTS EN L’AJUNTAMENT

Alumnat de 1r de batxillerat del col·legi Santa Teresa de Jesús de Torrent es va desplaçar el passat 30 de novembre a Madrid per assistir a la gala #SaviaFest, un festival de micropellícules de 15 segons convocat el curs passat per l’editorial SM, el qual va rebre 917 micropellícules de més de 300 col·legis de tot el país. El treball d’este alumnat, titulat #TheUnknowingDead, va ser un dels nominats en la categoria d’acció, i en una gala plena d’emoció, espectacle i, sobretot, cine, van rebre el 1r premi del certamen. El 17 de desembre van ser rebuts per l’alcalde, Jesús Ros, i pel regidor de Transparència, Activitats Lúdiques i Tradicionals, Alfred Costa, que els van felicitar en nom de la Corporació. La pel·lícula guanyadora es pot veure en este enllaç: https://www.youtube. com/watch?v=eE7Ja2Zm3_c(Foto 3 i 4) ! ● Informacions falicilitades pel GPA

44 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

MEDI AMBIENT

LLUITA CONTRAEL TOMICUS L’Ajuntament, segueix la seua lluita contra el Tomicus amb la tala de 200 pins del Vedat afectats per esta plaga d’insectes, que es va dur a terme entre finals de desembre i principis de gener. Amb esta mesura es pretén frenar l’avanç de la plaga, afegida a la installació de trampes en les zones afectades (10 al Vedat i 20 a la serra Perenxisa), que són renovades cada tres mesos per frenar la reproducció dels insectes en el seu estat adult. El següent pas en la lluita contra el Tomicus serà la poda dels arbres afectats en la zona de la serra Perenxisa, !

ACTIVITATS ELS CAPS DE SETMANA A L’HORT DE TRÉNOR I AL CENTRE AMBIENTAL EL VEDAT PER A CUIDAR EL MEDI «Nendo Dangos: les boles de vida», el taller «El cocodril de l’estany», «La diversitat de l’hàbitat marí» i «L’ecosistema de l’Albufera» han sigut els tallers temàtics de reciclatge que es van fer a l’Hort de Trénor per a demostrar que es poden crear objectes a partir de materials usats. En el Centre Ambiental El Vedat també es realitzen tallers els caps de setmana (a un preu mòdic) amb un programa que preveu activitats com la invenció d’històries a partir de dibuixos en pedres, sabons artesanals o un taller de dinosaures. El 30 de gener es va celebrar el Dia Mundial de l’Educació Ambiental amb activitats per a tota la família, i el 31 gener el Dia de l’Arbre, amb una plantació en l’àrea recreativa de La Marxadella; també es realitzen concerts gratuïts i mercats d’agricultura ecològica i local. (Foto 2) !

AUTORITATS I TÈCNICS VISITEN EL SISTEMA DE DEFENSA CONTRA INCENDIS FORESTALS i altres avanços en matèria de defensa contra incendis forestals d’interfase urbana-forestal. Al desembre, Torrent va rebre diversos responsables polítics i directors tècnics de la Generalitat Valenciana, representants de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria i la regidora de Medi Ambient de Vilamarxant, acompanyats per l’alcalde, Jesús Ros, i pels regidors de Personal, Seguretat Ciutadana i Espais Públics, José Antonio Castillejo, i de Desenvolupament Sostenible, Inmaculada Amat, en una visita institucional al Sistema de Defensa contra Incendis Forestals SIDEINFO al Vedat. Torrent va rebre per este sistema el reconeixement Best Practice to Improve the Living Environment de l’ONU en 2012 en els Premis Internacionals de Dubai. (Foto 3) ! ● Informacions falicilitades pel GPA

3 45 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

ESPORTS / GENT DE TORRENT

EL TORRENTÍ ÁNGEL FERNÁNDEZ PROPICIA LA MEDALLA D’OR DE L’EQUIP FEMENÍ MEXICÀ DE BÀSQUET EN EL CAMPIONAT CENTRE-AMERICÀ ANA CORONADO

El tècnic torrentí de bàsquet Ángel Fernández Julià deixava el seu lloc d’entrenador en el València Bàsquet en 2013 i a primeries del mes de juliol de 2015 iniciava a Mèxic una nova i brillant etapa professional: al mes d’octubre passat, l’Equip Femení Mexicà de Bàsquet que entrena aconseguia la Medalla d’Or en el Campionat Centre-americà de Bàsquet.

46 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

ESPORTS

l torrentí Ángel Fernández, nascut en 1963, es va aficionar al bàsquet des dels dotze anys, la qual cosa el va portar a jugar com a semiprofessional en categoria de segona divisió d’Espanya. En els seus primers deu anys de professió (de 1985 a 1995) fou entrenador i coordinador d’escoles esportives municipals i centres de formació de bàsquet de Torrent i en La Salle de Paterna, i després va estar en el València Bàsquet durant quasi vint anys, en els quals va entrenar en totes les categories de formació del club taronja i en va dirigir el planter fins a 2013. Ha sigut també director esportiu del Ros Casares, seleccionador en categories inferiors de la Comunitat Valenciana, primer entrenador del Club Bàsquet Calp i ha col·laborat amb l’equip júnior del Nou Bàsquet Torrent. Després de deixar el València Bàsquet, es va posar en contacte amb ell Modesto Robledo, el president de l’Asociación Deportiva Mexicana de Baloncesto (ADEMEBA), que tenint en compte la seua trajectòria professional, li demanava que fera el que poguera per portar la selecció femenina absoluta en el procés del campionat de la Confederación Centroamericana de Baloncesto (COCABA) i perquè impartira xarrades als entrenadors de diversos estats de Mèxic. A primeries del mes de juliol de 2015, Ángel Fernández hi acceptava: va creuar l’Atlàntic i va firmar un contracte de cinc mesos (fins al 10 de desembre, quan va tornar a Torrent a passar les festes de Nadal). Al setembre, com a entrenador i seleccionador nacional, Ángel Fernández, el cos tècnic d’ADEMEBA i les jugadores mexicanes es concentraren en la capital coahuilense. A l’octubre de 2015 l’Equip Femení Mexicà aconseguia el triomf en la final contra Guatemala que es va jugar a Costa Rica. La Medalla d’Or de l’Equip Femení Mexicà de Bàsquet en el Campionat Centre-americà de Bàsquet a l’octubre de 2015 ha sigut la seua carta de presentació a Mèxic, i després d’açò Ángel Fernández començava una sèrie de xarrades als entrenadors de diversos estats de Mèxic com Michoacán, Zacatecas, Vera Cruz, Distrito Federal i Saltillo, la capital de l’estat de Coahuila. Ángel Fernández comenta per al BIM que està molt satisfet del seu treball a Mèxic, que li ha renovat la il·lusió i les ganes de treballar. Sobre el desenvolupament de la seua comesa apunta que les jugadores mexicanes mostren molt de potencial i que, tenint en compte que és un país de 120 milions d’habitants, hi ha moltíssima població per a competir a un gran nivell en campionats mundials o olimpíades. Diu que el bàsquet a Mèxic ha evolucionat a millor en l’aspecte físic i sobretot pel que fa al ritme i la intensitat, ja que fins fa poc es treballava moltíssim només la tècnica individual. /

LA PRIMERA SAN SILVESTRE INCLUSIVA se realizó el 28 de diciembre. La 7ª San Silvestre Ciutat de Torrent, calificada como inclusiva, contó con la participación de 1.965 personas de todas las edades vestidas con curiosos disfraces en su gran mayoría. Por primera vez en Torrent las personas con diversidad funcional psíquica y física participaron en esta prueba para que el deporte continúe siendo un elemento de integración de todos los colectivos en la ciudad, y se contó con la atleta paralímpica, Ruth Aguilar. Al retirar el dorsal, cada participante realizó una aportación solidaria de alimentos no perecederos destinados al Punto de Alimentos. El alcalde dio el pistoletazo de salida a la carrera que discurrió por un circuito urbano de 3.975 metros con salida y meta en la Plaza Mayor. En categorías masculina y femenina, los ganadores fueron Nacho Jiménez y Carla de Tena, y en cuanto a los participantes con diversidad funcional psíquica, en las categorías masculina y femenina, Sergio Mora y Estela Benavent. /

47 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

ESPORTS / GENT DE TORRENT

MARCOS RUDA

GRAN PILOTO DE MOTOS A LOS ONCE AÑOS ANA CORONADO

Marcos Ruda se proclamó campeón de Minimotos de Cataluña y Baleares a los seis años, a los siete ya consiguió el título de Campeón de España de Minimotos, a los ocho fue subcampeón de España Mini Gp 110cc, a los nueve otra vez quedaba subcampeón de España Mini Gp 110cc, y a los diez conseguía se el campeón valenciano del Motodes, campeón del Mediterráneo y tercero del Campeonato de España de Velocidad CEV.

E Marcos posa junto a su padre.

l piloto de motos Marcos Ruda Comino, hijo de Ángel Ruda y de Teresa Comino, que cumplió once años el 5 de enero pasado, vino con su familia a Torrent desde Palma de Mallorca en 2011. Marcos es un chaval despierto y está fascinado con el mundo de las motos, que ya le empezó a interesar cuando estaba a punto de cumplir los cuatro años. Sí, a tan tempranísima edad, nos cuenta su padre que un domingo de finales de 2008 volvían a casa después de una comida familiar en Palma y en el trayecto vieron a un niño practicando con una minimoto en la escuela de Lorenzo Competición, lo que suscitó la curiosidad del pequeño Marcos, que se quedó tan prendado con esta visión que comenzó a practicar con una bici infantil sin pedales en el circuito de la misma escuela, en dos días ya mantenía el equilibrio y Chicho Lorenzo, padre del pentacampeón del mundo de moto Gp Jorge Lorenzo, le dejó una minimoto que después le regalaría al ver las aptitudes del incipiente piloto. Marcos aprendió a pilotar la moto con cuatro años, a los seis ya estaba federado y empezó

48 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

ESPORTS a competir. En el periodo de esos dos años entrenaba tres horas diarias seis días a la semana ya que Chicho le vio ese don especial y le dijo que quería que entrenara también con los mayores. Desde que vive en Torrent sólo entrena fuera del horario escolar los sábados y domingos, pues por falta de medios económicos tuvo que dejar el gimnasio de alto rendimiento Uno Por ciento del circuito de Cheste, donde hacía gimnasia. Marcos es piloto de ETG, la Escuela Técnica de Girona, y hasta que cumplió los diez años corría en circuitos pequeños y ahora ya puede hacerlo en circuitos del mundial. Situado entre los mejores de España y Europa, Marcos goza de gran reconocimiento en el mundo de las motos, como indica su palmarés: En 2011 fue Campeón de Cataluña y Baleares; en 2012 Campeón de España de minimotos, cuna de campeones; en 2013 Subcampeón de España Mini Gp 110cc; en 2014 Subcampeón de España Mini Gp 110cc., y en 2015 ha sido el Campeón Valenciano del Motodes, Campeón del Mediterráneo y el tercero de España y Europa CEV. En 2015 se presentó a la primera carrera del Campeonato de España CEV, realizada en Albacete en abril con una moto que le había regalado un amigo de la familia, era la peor moto de la parrilla pero su padre, con mucha ilusión, le apuntó, pero sólo el viernes, para los entrenamientos libres ya que no se podían permitir que corriera, aún así dio la gran sorpresa al subirse por primera vez en una moto4 y entrar por primera vez en un circuito del mundial, fue el mas rápido y el Equipo ETG le pagó los gastos de

Marcos y su padre quieren agradecer el apoyo recibido en el año 2015 "a ETG, un gran Equipo; a César Gracia, gran técnico de suspensiones de Alaquàs; a Caravanas Ortiz; a Soldaval; Eco Sellado, Brett gracias por los consejos; a Motul, Newgrapf; al Club Deportivo Uno Por ciento; a Scorpions Helmes, y a Ángel Carpio por estar siempre junto a Marcos y acompañarnos en las carreras".

la carrera y le invitó a correr, el sábado siguiente hizo la pole y el domingo ganó la carrera ante los equipos oficiales del mundial, como Arguiñano team, Montlau de Marc Márquez, Alex Rins, Espargaró, etc., teniendo en cuenta que es un gran escaparate para poder llegar al mundial, y este año Marcos volverá a correr en Moto 4 ya que no puede subir de categoría por la edad en el Campeonato de España CEV, Mediterráneo y Motodes. Su afición por pilotar motos ha ido creciendo. Goza de una afición y unas dotes extraordinarias que prácticamente le son innatas, ya que nadie de su familia había tenido ningún contacto con el mundo de las motos, aunque eso ha cambiado, como muestra su padre cuando apunta: “Nuestra ilusión, la suya y la mía, es la de poder seguir evolucionando, pero para ello Marcos necesita entrenar mucho, cosa que no siempre puede ser por los pocos medios de que disponemos, tanto económicos como materiales. Así que, y aprovechando este espacio que nos ofrece el BIM, queremos pedir ayuda a posibles patrocinadores para que, entre todos, este sueño se haga realidad. Marcos puede poner la publicidad del sponsor en su moto, mono etc.; también se podría hacer factura de la ayuda recibida y el patrocinador se beneficiaría fiscalmente, desgravándose la factura por publicidad.” Y nos informa de que las carreras en las que participa Marcos son televisadas por TVE o TDP y se publican en las crónicas de las revistas de ámbito nacional como Motociclismo o Solo Moto, y también en el ámbito autonómico, como Levante motos, Superdeporte y algunas más.!

EL TORRENT CF FACILITA UN AULA DE ESTUDIO PARA LOS JUGADORES DE LA ESCUELA en sus instalaciones en el Campo de Sant Gregori para formar de manera integral a sus deportistas y como muestra del compromiso del club con ellos y sus familias. El aula de apoyo al estudio lleva el nombre de Marina Sangüeso, una joven deportista de Torrent ya fallecida y todo un ejemplo de mérito deportivo. En la presentación del aula estuvieron el presidente del Torrent, Fernando Lino, miembros de la junta directiva del club, ex miembros de la junta del Ciudad de Torrent, familiares de Marina Sangüeso y la concejala de Juventud y Deportes, Nadia Marín. ! 49 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

PARC CENTRAL REUBICA ELS AFECTATS PEL TANCAMENT DE LA COTXERA La Comissió de Seguiment de la Ciutat de l’Oci i de l’Esport de Parc Central, reunida el 13 de gener en la seu de l’Ajuntament, va acordar que esta instal·lació assumirà els usuaris afectats pel tancament del complex esportiu La Cotxera. El concessionari de les installacions de Parc Central, l’empresa Gaia, ha manifestat la viabilitat d’assumir tant els grups col·lectius com aquells usuaris particulars que provinguen de La Cotxera. També s’ha acordat que es respectaran els preus dels abonats provinents de La Cotxera que estigueren donats d’alta en el moment del tancament; d’esta manera, els afectats hauran de pagar la mateixa quota d’abonament, i l’Ajuntament assumirà les diferències que puga haver-hi amb les noves tarifes de la installació de Parc Central. En la Comissió de Seguiment van estar presents la regidora de Joventut i Esport, Nadia Marín, com a presidenta de la comissió amb els tècnics municipals, el secretari general de l’administració municipal i els responsables de l’empresa Gaia, gestora de les instal·lacions de Parc Central. S’espera que esta mesura desbloquege la situació de tots els usuaris afectats pel recent tancament de La Cotxera. En les instal·lacions de Parc Central s’ha posat a la disposició d’aquelles persones que vulguen continuar la seua activitat en la Ciutat de l’Oci i de l’Esport, personal destinat a comprovar les dades i donar d’alta l’usuari temporal fins que es reòbriguen les instal·lacions de La Cotxera, una reobertura per a la qual el Consistori treballa des del primer moment i que espera aconseguir com més prompte millor. Estos tràmits poden dur-se a terme en la zona de recepció de l’edifici de dilluns a divendres, d’11 a 13 hores i de 17 a 20 hores. !

MÁS DE 700 CORREDORES PARTICIPARON EN LA CARRERA X MUNTANYA DE SERRA PERENXISA La salida y llegada de la quinta edición de la Carrera x Muntanya se realizaron en el Camping La pirámide, una prueba en la que participaron más de 700 corredores y se dividió en dos distancias: la de iniciación, con un recorrido de 12 kilómetros, y la Trail, en la que los más experimentados compitieron en un recorrido de 21 kilómetros por las laderas y senderos de la Serra Perenxisa. Asimismo, los corredores también se dividieron en diferentes subcategorías en función de sus edades. La clase Máster reunió a quienes superaban los 50 años, y la de Veteranos a los participantes entre 40 y 49 años. La organización también permitió la inscripción de corredores cadetes, previa autorización de sus padres o tutores, con edades entre 15 y 17 años, para la prueba de iniciación. El resto de corredores participó en la competición absoluta, 50 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

que comprendía desde los 18 hasta los 40 años. Los vencedores de la distancia larga fueron David Ballester Sanz, del club Mur i Castell-Tuga, en categoría masculina, y Gloria Company Tomás, del club Peña El Coyote, que consiguió la mejor marca en categoría femenina (curiosamente ambos corredores participaban en la categoría de veteranos pero superaron a todos los rivales de la categoría absoluta). En la prueba de 12 kilómetros, el primero fue Francisco Santamaría Barberán, en categoría femenina la victoria fue compartida por Clara Vallejo Lozano y la torrentina Isabel Remohí, que llegaron con la misma marca; y entre los corredores locales Luis Gálvez Peña fue el mejor de la prueba larga y Luz Cabanes Castelló fue la primera torrentina en cruzar la línea de meta. En la prueba corta los mejores competidores de nuestro municipio fueron Juan Mari Lujambio Puy e Isabel Remohí, que también fue la primera en la clasificación general. ! ● Informacions falicilitades pel GPA

CALENDARI FISCAL 2016 Impost sobre vehicles de tracció mecànica Taxa entrada vehicles a través de voreres 1a setmana de març Impost sobre béns inmobles (urbana i rústica) Primer termini: 1a setman de juliol Segon termini: 1a setman d'octubre S'aplicarà el 2n termini, en valors iguals o superiors a 120,00 € Impost sobre activitats econòmiques: 1a setmana d'octubre Taxa mercats periòdics 1 quatrimestre 2 quatrimestre 3 quatrimestre

RETOSA T. 96 111 18 70 F. 96 158 95 57 retosa@torrent.es

GENER

FEBRER

MARÇ

DL DT DC DJ DV DS DG

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

1 8 15 22 29

2 9 16 23

3 10 17 24

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

ABRIL

MAIG

JUNY

DL DT DC DJ DV DS DG

3 10 17 24

1 8 15 22 29

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24

4 11 18 25

5 12 19 26

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

DL DT DC DJ DV DS DG

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24

4 11 18 25

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

DL DT DC DJ DV DS DG

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24

4 11 18 25

51 BIMTorrent. Número 194. Hivern 2016

5 12 19 26

6 13 20 27

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

BIMTorrent