Bim 196

BIMTorrent Butlletí d’Informació Municipal Número 196. Estiu 2016. Exemplar gratuït

TORRENT HONRA LA MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’ACCIDENT DE METRO 1 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

L'a j u n ta m e n t

TORRENT HONRA LA MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’ACCIDENT DE METRO EN EL DESÉ ANIVERSARI Un emotiu acte en presència dels familiars de les víctimes; el president de la Generalitat, Ximo Puig; el president de les Corts, Enric Morera; l’alcalde, Jesús Ros; i la Corporació Municipal amb veïns i veïnes va recordar les víctimes de la tragèdia ocorreguda en el metro en el desé aniversari, amb l’homenatge que es va fer el 3 de juliol en un espai enjardinat amb un monument que consta de 43 peces de pissarra trencades que representen les víctimes mortals de la tragèdia, i rodejat de 21 xiprers que simbolitzen la unió del cel i la terra i representen els difunts torrentins.

2 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

L'a j u n ta m e n t

E

l 3 de juliol es van complir deu anys de l’accident del metro a València; una tragèdia que va sacsar cruelment la ciutat, ja que 21 dels 43 difunts eren de Torrent. Veïns i autoritats van estar al costat dels familiars de les víctimes per a honrar la memòria dels difunts en un acte d’homenatge i reconeixement que es va celebrar en la zona del carrer de Pare Méndez que dóna a l’estació de metro Torrent avinguda, on es mostra un monument que consta de quaranta-tres peces de pissarra trencades que representen les quaranta-tres víctimes mortals de la tragèdia. Al voltant d’este monument hi ha vint-i-un xiprers que simbolitzen la unió del cel i la terra i representen les vint-i-una persones de Torrent mortes.

La idea d’un espai dedicat al record de les víctimes va eixir de l’Ajuntament i l’alcalde Jesús Ros va encarregar el projecte a Andrés Carrilero, tècnic municipal, que el va dissenyar.

L’acte, en què van estar presents el president de la Generalitat, Ximo Puig; el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; la corporació municipal; i molt de públic, va ser presentat per la periodista Laura Ballester i començà amb tres minuts de silenci molt emotius, trencats al final per un intens aplaudiment.

En primer lloc va prendre la paraula l’alcalde, que agraí als familiars de les víctimes “la força i el valor que han demostrat estos anys i la gran lliçó cívica que han donat”, i es va referir a este espai com un lloc “dedicat a la

En este acte d’homenatge van prendre la paraula l’alcalde, Jesús Ros, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro, Rosa Garrote.

3 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

memòria, al record i a la meditació en què estaran presents aquells que un dia van agafar eixe tren que no va arribar mai a la seua destinació”. Després va valorar la solidaritat de la ciutadania i manifestà que l’acte i l’espai de l’homenatge en són un exemple ja que “els que habitem a Torrent som solidaris: vos hem acompanyat en el patiment i ací i ara, amb este just homenatge, vos acompanyem en el record dels vostres familiars”. El president de les Corts Valencianes també va donar les gràcies a l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol per la persistència incansable per a buscar la veritat del que va succeir. Per la seua banda, el president de la Generalitat va demanar “perdó en nom de la Generalitat”, va definir el lloc de l’homenatge com “un espai espiritual i de la dignitat” i considerà que amb este acte i on s’ha arribat amb tota la lluita deu anys després es tracta de “la victòria d’un poble i de les causes justes”.

Per a finalitzar els parlaments, Rosa Garrote, presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, va agrair el suport de tots els presents i la creació d’este espai de record.

A l’acte hi assistí un quartet de corda que va interpretar algunes peces durant la vesprada. Finalment, es descobrí una placa de record i homenatge al peu del monument amb què totes les víctimes de l’accident estaran per sempre en el record de la ciutadania torrentina. ⚫ ● Informació facilitada pel Gabinet de Premsa de l’Ajuntament

L'a j u n ta m e n t

consell rector del bim 195 President Alfred Costa Folgado

Vocals Patricia Sáez Orea, Arturo García Gil, Miguel Monterde Alepuz, Aitor Sánchez Collado, Salut Boltes Alandí, i Francisco Cubas Monedero.

Direcció, redacció i coordinació Ana Coronado Gavilán

Han col·laborat Gabinet de Premsa de l’Ajuntament (GPA), Premsa Consorci Provincial de Bombers de València, Unitat d’Estadística, Míriam Luz Jurado, Sergio March Peris, Alfred Ribera, Albert Gradolí Vivas, Jorge Sánchez Antúnez, Oficina de Promoció i Ús del Valencià, CIJ Torrent, Patricia Cuenca Chaves, María José Llópez García, Delegación d’Educació, Centre Públic de Formació de Persones Adultes de Torrent, Pedro Abellán Blasco, Grups Municipals, Biblioteques Públiques Municipals i Vicent Alabajos.

Disseny i maquetació Eugenio Simó Muñoz

FOTOGRAFIA PORTADeS BimTorrent Carla Mejías Egea

BimTorrent digital Inés Murcia Ferre

EL DISEÑO DEL MONUMENTO ES OBRA DE ANDRÉS CARRILERO La sensibilidad de Andrés Carrilero Trujillo ha propiciado la especial atmósfera que envuelve a este monumento situado en el tramo de la calle Padre Méndez, frente a la estación del Metro Torrent Avinguda, que homenajea, en su décimo aniversario, a las víctimas del accidente del Metro ocurrido el 3 de julio de 2006.

Andrés Carrilero entre las personalidades que acudieron al homenaje.

Gràfiques Royanes

Edita Ajuntament de Torrent

Depòsit Legal V. 3.241-1981 www.torrent.es bim@torrent.es

A.C.

Dice Carrilero que en esta plaza son dos los elementos que hacen referencia al accidente del metro: “En un primer lugar un doble conjunto de piedras, por un lado nueve grandes bloques de pizarra (hasta 4 m y 4.400 kg el mayor de ellos), piedras extraídas de cantera y apenas modeladas de color óxido, que simbolizan la fuerza con la que los familiares y amigos de las víctimas del metro han afrontado este trágico accidente; y por otro lado, un conjunto de cuarenta y tres piedras, también de pizarra y de pequeño tamaño, que hacen referencia a la

Imprimeix

evolución de su lucha: inicialmente y durante un largo tramo pequeñas y distantes y de mayor tamaño y densidad, representando el vuelco en la opinión pública que supuso el programa de televisión de Jordi Évole. Estas cuarenta y tres piedras también hacen referencia al número total de víctimas mortales. En segundo lugar se han plantado veintiún cipreses columnares, el número de víctimas locales, porque el ciprés representa la vida por ser siempre verde (cupressus sempervirens) y también es un árbol que por su forma de columna vertical conecta la tierra y el cielo, la trascendencia de la lucha, de la dignidad defendida, del sufrimiento y del recuerdo.”

Hay que recordar que Andrés Carrilero ha sido el artífice de llevar a cabo el ajardinamiento de las calles, plazas y parques de la ciudad, a lo largo de los veintiséis años que ha trabajado como técnico de Parques y Jardines del Ayuntamiento, además de haber colaborado con el BIM en la sección de Parques y Jardines de Torrent. En el mes de julio se ha jubilado. ⚫ 4 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l’escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen. D’aquest BIM s’ha fet un tirat-ge en paper de 5.000 exemplars.

FE D’ERRATES: En el BIM 195, en la pàgina 6 relativa a les dades del Pressupost General i Consolidat per al 2016, es va posar en el quadro segon Presupuesto de Ingresos en compte de Presupuesto de Gastos, error que fou esmenat en el BIM Digital.

Es pot descarregar l’edició d’este BIMTorrent en PDF des d’este codi QR

BIMTorrent digital Butlletí d’Informació Municipal Annex del número 196. Estiu 2016. Exemplar gratuït

L'a j u n ta m e n t

LA POLICIA LOCAL EN EL VEDAT I EL XENILLET

LOS COMEDORES ESCOLARES CONSUMIRÁN PRODUCTOS LOCALES

El Centre de Proximitat i Atenció Ciutadana de la Policia Local de Ciutat Jardí, en el Xenillet, disposa d’una dotació inicial de sis agents i un oficial en torns de matí i vesprada, a més dels efectius de la Unitat Operativa dels torns ordinaris de la nit.

D’altra banda, el Centre de la Unitat de Medi Ambient i Policia Assistencial en el Vedat té un inspector, un oficial i deu agents distribuïts en torns de matí i vesprada, durant tots els dies de la setmana i segons les necessitats del servici per part dels efectius de les unitats policials operatives en horari nocturn.⚫

El Ayuntamiento, a través de la empresa pública IDEA’T, ha firmado un convenio de colaboración con la gestora de comedores escolares Caps Cuidadores para el fomento del consumo de productos hortofrutícolas de Torrent en centros educativos del municipio.

En el convenio se recoge que la empresa Caps Cuidadores (que prepara en torno a 210.000 menús al año en los colegios de la localidad) establezca como principales proveedores de frutas y hortalizas para la elaboración de sus comidas a agricultores y productores del municipio, y que el Ayuntamiento, a través de la empresa municipal IDEA’T, se encargará de dar difusión a este acuerdo para que el mayor número de agricultores sea conocedor de la iniciativa y se pueda beneficiar de la misma, se facilitará a los propios centros la información referente al origen de los alimentos locales que consumen, y se solicitará colaboración y asesoramiento al Consell Agrari Municipal para la creación del registro de agricultores que reúnan los requisitos necesarios para ser proveedores de Caps. ⚫

UN NOU PORTAL MUNICIPAL OFERIX INNOVACIÓ, TRANSPARÈNCIA ACTIVA I PARTICIPACIÓ El portal Open Data dóna accés a la informació d’una manera ràpida i senzilla a la ciutadania, i qualsevol organització pública o privada pot enllaçar les seues aplicacions a estes dades.

El 29 de juny, en la trobada de l’alcalde amb els mitjans, es va fer la presentació del Portal Open Data, que ha començat a implantar-se en la ciutat com un portal web amb informació social o que ha sigut generada o obtinguda per administracions públiques finançades per la ciutadania. També s’hi incorporen dades obertes de l’Ajuntament, de societats municipals i d’organismes au-

L’11 de maig, l’alcalde Jesús Ros, i el regidor de Seguretat Ciutadana, José Antonio Castillejo, visitaren oficialment les dos dependències.

tònoms. Són dades digitals a disposició de la ciutadania amb les característiques tècniques i jurídiques necessàries perquè puguen ser usades, reutilitzades i redistribuïdes lliurement per qualsevol persona, en qualsevol moment i lloc, és a dir, basades en la disponibilitat de l’accés, en la reutilització i redistribució, i en la participació universal.

Es pot accedir al Portal Open Data des de la web municipal, i una vegada dins, davall la capçalera, hi ha un menú on s’agrupa el conjunt de dades per organitzacions i grups. En acabant s’oferix l’opció de recerca del conjunt de dades: davall este camp de recerca es troben les icones que representen els grups de dades acordades per conveni en diversos àmbits, com ara demografia (es pot consultar el cens d’habitants complet), medi ambient (permet la consulta dels contenidors de reciclatge 5 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

geolocalitzats), societat del benestar (es poden veure les incidències de la via pública), mobilitat (permet consultar les places d’aparcament de mobilitat reduïda i de càrrega i descàrrega), etc.

Andrés Campos, regidor de la Delegació de Modernització i Noves Tecnologies, afirma que l’Open Data és un pas més en el compromís de l’Ajuntament per una transparència activa en què la informació és reutilitzable i en la qual altres entitats, organismes i persones poden treballar.

El portal Open Data és una iniciativa del Pla Director Smart City amb què es pretén fer de Torrent un municipi intel·ligent i participatiu oferint servicis eficients i d’alt valor per a la ciutadania aprofitant les oportunitats de la societat del coneixement. ⚫ ● Informacions facilitades

pel GPA

L'a j u n ta m e n t

LA TERRASSA DE LA TORRE MÉS ACCESSIBLE I SEGURA L’Ajuntament ha dut a terme les reformes perquè puga ser visitada complint les mesures de seguretat.

EL AYUNTAMIENTO DUPLICA LA CONSIGNACIÓN DE LAS SUBVENCIONES PARA LAS FAMILIAS MONOPARENTALES A partir de este año los viudos, separados o divorciados que tengan la guardia y custodia de un hijo o hija también pueden solicitar la ayuda.

El Ayuntamiento ha duplicado la consignación de subvenciones para ayudar a estas familias en la situación de desventaja y desigualdad social en la que se encuentran, y facilitar su permanencia en el medio natural en el que viven. Con un presupuesto total de 46.000 euros, que se duplica respecto al año pasado, las familias monoparentales recibirán una ayuda de 400 euros anuales.

Como novedad, en esta convocatoria se ha han incluido nuevos perfiles como posibles beneficiarios de la ayuda económica. Los grupos de personas que pueden solicitar la subvención son personas viudas con hijos e hijas al cargo, cuando los hijos o hijas estén únicamente reconocidos legalmente por un progenitor, mujeres y hombres separados o divorciados que tengan la guardia y custodia de hijos e hijas que no hayan percibido la pensión de alimentos establecida judicialmente o en convenio regulador y las acogidas de larga duración.

La concejala del Área de Derechos Personales e Igualdad, Encarna Lerma, señala: "es importante ayudar a los vecinos y vecinas que de forma individual cuidan a sus hijos e hijas, por ello se ha incrementado la subvención de este año para poder ayudarlos económicamente, así como dar la posibilidad a los hombres, que en anteriores convocatorias no se les permitía, de beneficiarse de esta ayuda”.

6 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

A fi de fer més accessible la Torre, a més de garantir la seguretat dels ciutadans i visitants interessats a conéixer la història de la nostra població, l’Ajuntament ha dut a terme unes reformes en la terrassa, ja que els escolars no podien visitar-la a causa de la falta de seguretat i el perill existent per als qui hi pujaren.

L’antiga barana de ferro de la terrassa i el cablatge s’han substituït per panells de vidre, i s’han reduït també els perfils que hi havia per a fer més lleugera i transparent la solució final.

També s’han fet altres reformes en la Torre, com la recuperació de la mènsula de la part baixa de l’escala i la implantació d’una porta de ferro forjat.

El pressupost de la barana voreja és de 6.600 euros i el de la porta de ferro 340 euros, tot això inclòs en la segona fase del Pla de Museïtzació del Monument, que depén de l’Àrea de Patrimoni i Cultura de l’Ajuntament.

L’actuació en la terrassa de la Torre, que té condició de Bé d’Interés Cultural amb la categoria de Monument, va ser autoritzada per resolució de la directora general de Cultura i Patrimoni amb data 25 d’abril de 2016, segons el que disposa la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, als articles 35 i 36. ⚫

Las personas solicitantes deben estar empadronadas en Torrent, con hijos e hijas a su cargo menores de 26 años. En caso de tratarse de una persona con discapacidad en grado igual o superior al 33%, la edad comprenderá a mayores de 25 años. Las rentas de los miembros de la unidad de convivencia no puede superar el cómputo mensual del 75% del Salario Mínimo Interprofesional. ⚫

Las solicitudes pueden presentarse desde el 27 de junio hasta el 30 de septiembre en el Ayuntamiento, tanto a través de la página web como presencialmente en el TDIC. El modelo oficial de solicitud está disponible en la oficina de información municipal y en la web www.torrent.es Para más información se puede contactar con la Casa de la Dona, C/ Músico Mariano Puig Yago, 8. Teléfono 96 111 11 18.

AJUNTAMENT

TORRENT, MODEL DE PARC EMPRESARIAL PER A ALTRES MUNICIPIS La ciutat transmetrà la seua experiència per a la millora de la gestió i servicis en els parcs empresarials de la Comunitat Valenciana

SE HAN PRESENTADO 347 SOLICITUDES EN LA CONVOCATORIA DE AYUDAS AL ALQUILER PARA 2016 El Ayuntamiento, a través de la empresa municipal Nous Espais, ha proporcionado información sobre esta convocatoria de la Generalitat Valenciana.

El 25 de mayo se publicaba la Convocatoria de Ayudas al Alquiler de la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio, para este año, con el objetivo de facilitar el acceso a una vivienda en régimen de arrendamiento y como personas beneficiarias a quienes contasen con rentas de alquiler devengadas desde el 1 de enero hasta el 31 de diciembre de 2016, pudiendo beneficiarse las personas físicas mayores de edad titulares de un contrato de arrendamiento de vivienda de residencia habitual, con duración mínima de un año y domiciliación bancaria del pago del alquiler igual o inferior a 450 euros. Los ingresos de la unidad de convivencia debían ser en conjunto inferiores al límite máximo de ingresos establecidos.

Han tenido prioridad las personas afectadas por procedimiento de desahucio, ejecución hipotecaria o dación en pago, menores de treinta años, familias monoparentales con título colectivo y carné individual, mujeres víctimas de violencia de género, personas con diversidad funcional con un grado de discapacidad igual o superior al treinta y tres por ciento, y jóvenes extutelados.

Se han exceptuado de este requisito a quienes han acreditado la no disponibilidad de la vivienda por causa de separación o divorcio, o no pudieran habitar en la misma por otra causa ajena a su voluntad; cuando la persona arrendataria o cualquiera que tuviera su domicilio habitual y permanente en la vivienda, fuera pariente en primer o segundo grado de consanguinidad o de afinidad con la persona arrendadora de la vivienda; o cuando la persona arrendataria, o cualquiera que tuviera su domicilio habitual y permanente en la vivienda, fuera socia o participe de la persona física o jurídica que actuase como persona arrendadora, o a quien no tuviera el NIE ni el permiso de residencia en vigor.

La empresa municipal Nous Espais, en Plaça Major, 31, ha atendido a 437 personas, interesadas desde el 26 de mayo hasta el 27 de junio, cuando se acabó el plazo, facilitándoles la información; de ellas, 347 han recibido ayuda para la preparación de la instancia y documentación que tenían que presentar. La web de Nous Espais es www.nousespais.es,

● Informacions facilitades

pel GPA

7 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

Per a analitzar i millorar els parcs empresarials de la Comunitat Valenciana es van reunir, en la segona setmana de maig, el secretari general de la FVMP, Vicent Gil, el gerent de FEPEVAL (Federació de Polígons Empresarials de la Comunitat Valenciana), Diego Romà, i el regidor de Recursos i Modernització, Andrés Campos, que va manifestar el seu interés per col·laborar i transmetre les pràctiques que ja es desenvolupen a Torrent.

FEPEVAL fa costat a la innovació i la promoció de noves inversions, mitjançant la bona gestió i la millora de servicis en els parcs empresarials. Davant d’esta situació, Torrent transmetrà la seua experiència, que naix de la col·laboració dels agents socials i empresarials. Andrés Campos va subratllar que cal la implicació i complicitat de les associacions i empresaris per a aconseguir l’èxit en els plans estratègics de desenvolupament del municipi.

El secretari general de la FVMP destacà l’impacte que suposa per a un municipi posar en marxa un parc empresarial i planificar-ne el creixement, i afirmà que és una qüestió de voluntats, d’acords i de col· laboració en benefici de la promoció econòmica de la localitat. En este tema s’ha acordat mantindre la relació per a intercanviar experiències i poder difondre a la resta de municipis mètodes, fórmules i ferramentes que ja estan posant en pràctica ciutats com ara Torrent. ⚫

L'AJU n ta m e n t

REPRESENTANTS EUROPEUS COMPROVEN ELS RESULTATS DEL PLA URBAN Membres de la Unió Europea, la Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Economia visitaren el barri del Xenillet per a constatar el que s’hi ha dut a terme a través de la iniciativa urbana.

El 17 de maig, representants de la Unió Europea, de la Generalitat Valenciana i del Ministeri d’Economia, van visitar Torrent per a comprovar els resultats finals del Pla URBAN, el projecte cofinançat a càrrec del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el Programa Operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana, que es va iniciar en 2009 per tal d’aconseguir la regeneració econòmica i social del barri del Xenillet, on hi havia un teixit econòmic dèbil, un alt nivell de pobresa i un aïllament social i físic,

EL CONSELL MUNICIPAL DE CONVIVÈNCIA, DEFENSA I PROTECCIÓ DELS ANIMALS JA TÉ REGLAMENT L’Ajuntament va aprovar, inicialment en el Ple el 3 de març i definitivament per decret el 23 de maig, el projecte del Reglament del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, que pretén ser un òrgan de col·laboració i proposta respecte de les diferents iniciatives que es vulguen

tant per la població de la zona com per la barrera natural que suposa el barranc que el delimita. També patia una degradació urbana i mediambiental, un fort índex de desocupació, un nivell de delinqüència elevat, un baix nivell educatiu i un alt índex d’absentisme escolar. Així, la desigualtat i exclusió social de grups específics de població, carència d’habitatges assequibles i altres problemes de diversa mena exigien una intervenció integral per a promoure la regeneració urbanística i social del barri i millorar la relació amb la resta de la ciutat.

Totes estes actuacions estaven orientades a millorar la qualitat de vida

del veïnat, la seua integració completa amb la resta de la ciutat i a fer una remodelació urbanística que s’adaptara a les necessitats del barri. Després de finalitzar este procés, el resultat ha sigut positiu en tots els aspectes en què s’ha desenvolupat esta iniciativa enriquidora que ha obert les portes del barri a una vida millor.

Amb esta iniciativa urbana en el Xenillet s’han desenvolupat múltiples actuacions en tots els àmbits que han permés el desenvolupament del barri i de tot el seu veïnat. ⚫

desenvolupar i siguen d’interés municipal, i el 6 de juny es va anunciar en el Butlletí Oficial de la Província de València (BOP) l’aprovació definitiva.

El Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals està presidit per la regidora de Drets dels Animals, Nadia Marín, i format per un vicepresident, David Baviera; un representant de cada grup polític municipal, Andrés Campos, Ignacio Carratalá, Víctor Albert, Enrique Campos i Francisca Anaya; tres persones a proposta de la presidenta,

Marisol Santana, Paco Domínguez i Raquel Ferrando; un representant de cada una de les protectores legalment constituïdes a Torrent, Juan Serrano d’Acció Animalista Torrent; Antonia Bravo, de l’Associació Protectora d’Animals SOS Peludetes; Mª Ángeles Verdejo, de l’Associació de Defensa Animal Torrent – ADAT, i Carmen Domínguez de l’Associació Protectora de la Natura i Animals Mi Mundo) i pel secretari general del Ple, Fernando Salom o funcionari en qui delegue.. ⚫

Més informació al BIM Digital

RESULTADO DE LAS ELECCIONES GENERALES DE 2016 EN TORRENT DISTRITO

VOTOS

VOTOS NULOS

VOTOS BLANCOS

PSOE (2)

CIUDADANOSPARTIDO DE LA CIUDADANÍA (C’S)

PARTIDO POPULAR (PP)

COMPROMISPODEMOSEUPV. A LA VALENCIANA (PODEMOSCOMPROMISEUPV)

PARTIDO LIBERTARIO (P-LIB)

TOTAL DISTRITO 1 TOTAL DISTRITO 2 TOTAL DISTRITO 3 TOTAL DISTRITO 4 TOTAL GENERAL

8.440 4.786 20.822 8.089 42.137

68 29 140 33 270

42 25 163 38 268

1.953 1.104 5.002 1.117 9.176

1.170 701 3.367 1.546 6.784

3.083 1.754 6.323 3.216 14.376

1.826 988 5.093 1.870 9.777

1 0 5 2 8

8 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

l a c i u tat

VISITA INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ AL PARC DE BOMBERS DE TORRENT Jorge Rodríguez, el president de la Diputació de València, visità el 9 de juny el Parc de Bombers de Torrent, on va tindre lloc una reunió de treball amb Josep Bort (diputat provincial de l’àrea de Medi Ambient i president del Consorci Provincial de Bombers de València), Josep M. Ballester (gerent del Consorci) i José Miguel Basset (cap del Servei Operatiu).

En la reunió es va parlar de les circumstàncies en les quals es troba en estos moments el Consorci Provincial de Bombers de València.

Per a explicar les necessitats del Consorci Provincial de Bombers de València i descriure el funcionament i les característiques pròpies, el president d’esta entitat, Josep Bort, es va reunir el 9 de juny amb el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, en el Parc de Bombers de Torrent. En la reunió estaven presents el gerent del Consorci, Josep Ballester, l’inspector en cap de Bombers, José Miguel Basset, i tècnics de les diferents àrees de l’entitat. Bort i Ballester assenyalaren les difícils circumstàncies en què es troba en estos moments el Consorci, ja que d’ací a uns anys hi

haurà una jubilació massiva de bombers que afectarà un terç del personal.

“L’augment de la inversió ha de continuar en els anys vinents perquè a les necessitats de personal s’hi unixen la de renovació dels vehicles i la de renovació de l’equipament, perquè el que està en joc és el benestar de la ciutadania”, va assenyalar Bort. De fet, la partida d’inversió per a este any 2016 és de 3.400.000 euros, on la major necessitat és la de personal. Durant la reunió, Ballester va posar l’accent a convocar noves places i quants recursos i temps costen traure un bomber preparat al carrer. De moment, es van incorporar 36 bombers nous el dia 8 de juliol.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, s’interessà pel funcionament del Consorci, es va mostrar obert a la incorporació de personal en matèria formativa, i va subratllar la necessitat de l’arribada de nous bombers davant les pròximes jubilacions perquè el servici sempre es trobe en les millors condicions.

El president del Consorci Provincial de Bombers de València va explicar

que s’ha dut a terme un pla d’inversió pluriennal fins al 2020 que preveu la substitució del 100% dels vehicles forestals i el 50% de les autobombes urbanes i d’altres vehicles auxiliars.

Després de la reunió, Jorge Rodríguez i l’alcalde, Jesús Ros, acompanyats dels regidors Andrés Campos i José Antonio Castillejo, visitaren les instal·lacions del Parc de Bombers de Torrent, que pertany al Consorci Provincial de Bombers de València de la Diputació de València, i té vora 50 efectius que treballen en cinc tandes.

La zona que cobrixen, com a primera eixida, la comprenen els municipis de Torrent, Picanya, Paiporta, Alaquàs, Aldaia i Xirivella, però proporcionen servici sempre que són requerits en l’àmbit de tota la província.

El Consorci Provincial de València inclou un total de 650 bombers. Per la seua banda, València capital té els seus propis efectius, els quals depenen de l’Ajuntament de València i tenen com a radi d’acció la mateixa ciutat. ⚫ ● Informació facilitada per Jessica Peña (Premsa Consorci Provincial de Bombers de València)

Informació facilitada per la Unitat d'Estadística de l'Ajuntament.

Més informació en la web de l'Ajuntament www.torrent.es, en el portal de dades obertes.

PARTIDO SOM ANIMALISTA VALENCIANS CONTRA EL (SOM VAL) MALTRATO ANIMAL (PACMA)

PARTIDO COMUNISTA DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA (PCPE)

FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS (FE DE LAS JONS)

UNIÓN PROGESO Y DEMOCRACIA (UPYD)

RECORTES CERO-GRUPO VERDE (RECORTES CERO-GRUPO VERDE)

VOX (VOX)

RENOVACIO POLITICA (REPO)

CIUDADANOS DE CENTRO DEMOCRÁTICO (CCD)

129 81 319 122 651

18 8 35 4 65

16 5 25 6 52

21 5 54 24 104

23 21 48 19 111

17 12 64 35 128

2 3 17 2 24

33 19 83 27 162

36 31 84 28 179

9 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

FA L L A S

PAULA GIMÉNEZ VILANOVA I CARMEN SIRVENT GARRIGUES, LES NOVES FALLERES MAJORS DE TORRENT La falla Avinguda aconseguix per cinquena vegada una doble representació en la festa fallera torrentina.

Dissabte, 9 de juliol, la ciutat va triar les seues màximes representants falleres: Paula Giménez Vilanova i Carmen Sirvent Garrigues, una xiqueta i una jove que pertanyen a la mateixa comissió, la falla Avinguda, i que tornaran a viure un any juntes però ara com a màximes representants de les festes josefines. L’Àgora de Parc Central va acollir més de 1.500 persones en una gala que portava per lema “Tots Som Superació” i que mostrà com el treball, la dedicació i la força de voluntat diàries són els ingredients bàsics per a aconseguir un somni. El grup Perfussió d’ADISTO va participar amb un número musical de percussió que va fer que s’alçaren tots els assistents.

En l’acte van ser presentades una per una les 18 candidates, que van fer la seua desfilada final en una bonica

composició que va ocupar tot l’escenari de Parc Central, decorat i ambientat, amb colors i lones característics de les falles torrentines.

Finalment l’alcalde, Jesús Ros, i el regidor del àrea de Festes, Alfred Costa, van replegar el sobre dels membres del jurat (Estefanía López, Marisa Gil, Hugo Morte, Roberto Esteve i Julian Carabantes). L’alcalde va pronunciar el nom de la candidata infantil, Paula Giménez, que després d’uns moments d’incertesa, va esclatar en plor al mig de l’escenari.

Després era el torn de Carmen Sirvent, que complia en eixos moments el somni de ser Fallera Major de Torrent.

Paula Giménez Vilanova té deu anys i pertany a la falla Avinguda.

Estudia 4t de primària al col·legi La Purísima i de major vol ser dentista.

La seua família és fallera de sempre i ella des que va nàixer. A més sa mare ja va pertànyer a la cort d’honor de la fallera major l’any 2005. El seu lloc preferit és la Torre, per on passen tots el actes de les falles, i els seus favorits són les presentacions i els concursos de poesia. Les seues aficions són llegir, dibuixar i ballar.

Carmen Sirvent Garrigues té 25 anys i és també de la falla Avinguda. És enginyeria en Telecomunicacions i actualment treballa en una multinacional en l’àrea de desenvolupament de programari (software). Carmen és fallera de sempre i la seua família porta la festa a la sang. El seu lloc favorit és l’Hort de Trénor i el seu somni viure un any ple de vivències i records per a tota la vida. ⚫ ● Informació facilitada

pel GPA

La Junta Local Fallera té una nova web. El guanyador del concurs per a dissenyar la nova web de la Junta Local Fallera ha sigut Antonio Hidalgo Mas. La web (fallesdetorrent.es) té una interfície senzilla, accessible i interactiva, i és un mitjà de comunicació entre la Junta Local i les falles de Torrent. ⚫

10 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

ES PLANTARÀ UNA FALLA ALS ESTATS UNITS Les falles de Torrent han fet el muntatge de la base del monument

SALUDA DE FESTES

MÍRIAM LUZ JURADO

Enguany el festival d’art més important del món, Burning Man, plantarà per primera vegada en la història una falla al desert de Nevada als Estats Units, en el festival d’art contemporani de més renom, en què enguany hi haurà una falla que prové de més de nou mil quilòmetres de distància.

Va ser una iniciativa dels artistes David Moreno i Miguel Arraiz, que van viatjar a Nevada per a conéixer esta iniciativa i s’han convertit en ambaixadors del festival a Espanya amb l’objectiu de presentar al desert un projecte col· laboratiu amb tres signes basics: que és fruit d’un treball en grup gràcies a la creació d’una comunitat compromesa amb les falles perquè continuen en el futur; que es basa en un llenguatge contemporani que mostrarà com les falles han crescut durant anys; i un llenguatge artístic en les peces que formaran la falla en què col·laborarà el Gremi d’artistes fallers. Les falles de Torrent han fet el muntatge de la base del monument, realitzada en jornades intensives de treball en el casal de la falla Cronista Vicent Beguer i Esteve, el qual es va convertir en un taller faller de confecció artesanal fruit de la col·laboració de les comissions falleres, d’ADISTO i de les falleres majors i les seues corts. El 31 de maig la sala Cívica de l’Antic Mercat va acollir la presentació del mosaic de fusta de més de 36 metres quadrats de mosaic de Nolla, base del projecte Renaixement composta per més de 25.412 peces de mosaic de fusta i que viatjarà al setembre a Nevada al festival d’art contemporani més important del món. La presentació es va fer a través d’una estructura audiovisual i els assistents van veure fotografies i vídeos del procés de muntatge i del festival d’art i foc. Els artistes van assenyalar que el monument tornarà a València per a ser cremat, ja que les condicions del desert no ho permeten i que serà en l’entorn de la Llotja on es farà este ritual. . El regidor de l’Àrea de Festes, Alfred Costa, manifesta: “Es tracta d’una empresa de col·laboració i germanor que portarà el nom de Torrent arreu del món”. El monument ja ha començat el viatge cap al desert. ⚫ Són moltes les similituds entre el Burning Man i les Falles, entre l’art i el foc, que se sumen a les iniciatives perquè la UNESCO declare la nostra festa patrimoni de la humanitat

LLEGIR LA LLETRA MENUDA Quan es parla de festes patronals, quasi ningú no llegeix “la lletra menuda”. Enguany, les festes patronals tenen els pressupostos més ajustats i responsables que es recorden, també per algunes cadires i taules sense pagar de quan “els gossos els lligaven amb llonganisses”. Llegida la lletra menuda, cal anar als titulars. Cal recordar que són les festes més participatives des de fa molts anys, pel nombre d’entitats i associacions que hi prenen part: esportives, culturals, folklòriques o musicals.

Cal recordar que amb el que costava només el Rockejat, enguany pràcticament s’han fet les festes patronals senceres, Rockejat inclòs. Cal recordar que s’hi inclou la despesa mai no prevista de difusió i promoció als mitjans de comunicació. Cal recordar que quan algú descobrisca que les festes del 2016 costaren al voltant de 2 euros per habitant, fou fruit del sacrifici i esforç per gestionar una programació d’allò més atrevida i cridanera. Tot i els entrebancs, enguany tenim artistes nacionals, companyies i produccions valencianes, la major participació de grups locals, animació infantil, musicals, sarsuela, cant líric, esport, música simfònica, teatre i humor. Per a totes les edats, per a tots els gustos, perquè tots tenim dret a gaudir d’unes festes, potser ajustades, molt dignes, però això sí: “sense lletra menuda”.

Només em resta agrair la col·laboració estreta de la Federació de Moros i Cristians i l’espectacular treball realitzat, felicitar els càrrecs dels bàndols i desitjar que tant els torrentins i torrentines com els qui ens visiten troben en la programació de les festes l’excusa perfecta per a eixir a la fresca i fer més gran, si pot ser, la nostra ciutat.

Alfred Costa Folgado Regidor de Festes

11 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

M O R O S I C R I S TIAN S

Les festes de Moros i Cristians seran més cíviques i sostenibles L’Ajuntament, en col·laboració amb Ecovidrio i la Generalitat Valenciana, posa en marxa del 24 al 28 de juliol, una campanya de reciclatge i conscienciació que consistix en el fet que es distribuïsquen uns poals amb rodes equipats amb sistema ale-hop en les diferents zones en què es concentren les comparses i filades al mateix temps que s’instal·laran diversos contenidors al voltant de cada una, i una patrulla de conscienciació informarà els festers del procés del reciclatge del vidre i els obsequiarà amb algun detall d’Ecovidrio (obridors, bosses, xapes amb emoticones mores o cristianes, etc.); i per a donar suport a la labor de reciclatge, la patrulla col·laborarà amb la retirada dels poals que es vagen omplint i amb el buidatge en els contenidors que s’han instal·lat.

El regidor de l’Àrea d’Activitats Lúdiques, Alfred Costa, valora la importància d’estar també a l’altura de les grans festes de Moros i Cristians en l’àmbit del respecte a l’entorn en què es duen a terme.

D’altra banda, el concurs que s’ha posat en marxa entre distints municipis de la Comunitat Valenciana per a fomentar el reciclatge de vidre durant estes festes, consistix a reciclar la major quantitat de vidre possible mentre duren les festes, i en acabar l’any es coneixerà el municipi més reciclador, i això es calcularà sobre la base del quilògrams de vidre reciclat per fester. La localitat guanyadora rebrà un xec per valor de 3.000 € destinats a l’organització de l’acte de proclamació de càrrecs del 2017. Tota la informació i bases legals del concurs, poden ser consultades en www.lareconquistadelvidrio.com ⚫

Miguel Ángel Bonilla, guanyador del cartell de festes. La Federació de Moros i Cristians de Torrent va presentar el 27 de maig el cartell guanyador de les festes patronals de 2016 en el restaurant del Club Santa Apol·lònia, així com els guanyadors del concurs de dibuix infantil de festes. El cartell guanyador ha sigut el de Miguel Ángel Bonilla Sánchez, natural d’Agullent, presentat amb el nom Guardians de la festa. El motiu central és la Torre, de la qual ixen els rostres d’un moro i un cristià amb els símbols de la lluna i la creu. El jurat encarregat de triar el cartell el formaven el regidor de Festes, Alfred Costa; el president de la FMTC, Daniel Català; José Serer, José María Martínez i Raul Mil, tres dels quatre càrrecs festers actuals; i Amparo Simó Muñoz, Vanessa Costa Durante i Rebeca Plana Perpinyà, llicenciades en Belles Arts.

També es nomenaren els guanyadors del concurs de dibuix de festes: categoria de 6 a 9 anys, Daniel Gadea Vilar; categoria de 10 a 13 anys, Celia Simó Pérez; categoria de 14 a 16 anys, Cristina Durán Gordillo; i en la categoria especial s’hi premià els escolars participants. Els premis es van entregar en la celebració de la festa de Sant Joan. ⚫

NOMENAMENT DELS CÀRRECS EN EL SOPAR DE CAPITANIES José María Martínez és el capità del bàndol cristià i José Serer del bàndol moro, i Raul Mil és l’alferes cristià i José Garrigues l’alferes moro.

12 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

M O R O S I C R I S TIAN S

La Federació de Moros i Cristians TÉ un nou local en el carrer de Moralets. El 4 de juny va tindre lloc la inauguració de la nova seu de la Federació de Moros i Cristians de Torrent en el local municipal situat en el carrer de Moralets, amb capacitat per a acollir els assistents a les reunions de la Federació. Amb motiu de l’obertura, membres de la FMCT i representants de MAMEFIC es reuniren amb l’alcalde, Jesús Ros, i amb el regidor d’Activitats Lúdiques, Alfred Costa. L’alcalde va declarar que la nova seu és un punt de trobada i intercanvi, no solament per festes sinó per tot l’any: “Es pot veure que la Federació de Moros i Cristians de Torrent treballa molt bé i que són un punt de referència qualitativa”.

L’activitat continuà amb el dinar oferit per la capitania cristiana dels Templaris en el restaurant Artesano del Parc Central.

José M. Martínez va convidar tota la filada a un dinar i féu entrega d’un pin amb l’escut dels Templaris. Entre els assistents també s’hi trobaven el capità moro, José Serer, l’alferes cristià i el moro, l’alcalde, membres de la corporació municipal, i el compositor de la “Marxa Templaris de Torrent”, Ramón Bresó. A la vesprada del mateix dia, la capitania mora de Califats també organitzà un quinto i tapa a què va assistir un gran nombre de públic. ⚫

El 2 de juliol es va donar oficialment el tret d’eixida a les festes de Moros i Cristians de Torrent, que es celebren del 24 al 30 de juliol, amb l’acte de nomenament de càrrecs. A l’Àgora de Parc Central es va celebrar esta vetlada on van acudir totes les comparses i filades, a més de familiars i amics dels protagonistes de la nit. L’acte donava la benvinguda als nous càrrecs de les festes i acomiadava els capitans de 2015. La capitania cristiana està representada enguany per la filada Templaris, amb José María Martínez com a capità, i la capitania mora recau sobre la comparsa Califats Sarraïns, amb José Serer com a capità. Raúl Mil, de la filada Conqueridors, és l’alferes cristià i José Garrigues, de la comparsa Abbasies, l’alferes moro.

Els nous càrrecs van agrair a tots els qui són i els qui han sigut al llarg de les seues vides l’ajuda incondicional i el caliu donats, que els faran gaudir si es pot, encara més, de la festa. L’alcalde, Jesús Ros, va entregar als nous capitans la medalla de la ciutat i va animar-los a gaudir de la festa. El president de la FMCT, Daniel Català, també va parlar-ne i va lliurar un detall als capitans i alferes nous. En l’acte hi hagué un espectacle de dansa i foc abans del tradicional sopar de l’acte. En acabant, es va poder gaudir de la música amb l’orquestra Matrix. ⚫

13 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

M O R O S I C R I S TIAN S

ELS CAPITANS I ELS ALFERES MOROS I CRISTIANS MÍRIAM LUZ JURADO

JOSÉ SERER ÉS EL CAPITÀ MORO José M. Serer Sena pertany a la filada CalifatsSarraïns i és el capità de les tropes mores de 2016, un any molt especial ja que és la primera capitania que ostenten. És una filada jove que es va fundar fa 11 anys. Serer assenyala que la seua família ho viu molt intensament, atés que un dels seus germans també pertany a la filada i a més la seua parella serà la seua favorita. Fa 10 anys que està en Califats i destaca l’esforç i les ganes de treballar de tots els components.

Com va ser el moment de l’elecció com a capità moro? Va ser molt emocionant, perquè vaig ser jo el que va prendre la decisió de ser capità. Fou un dia molt emotiu on tots em felicitaren per la meua decisió i pel càrrec que anava a exercir.

Com s’afronta econòmicament la capitania? Amb molt d’esforç i dedicació. No és una cosa simplement econòmica, sinó també de treball, esforç i ganes.

Què pots avançar-nos de l’aparat (el boato)? (Riu) És un bon secret… El farem com més digne millor i intentarem que siga una cosa diferent que no s’haja vist. Pot ser que sorprenguem el poble de Torrent dins de la humilitat que la nostra comparsa ha mostrat durant tot l’any. ⚫

Els dos alferes ja es coneixien i s’avenen molt bé ja que van compartir la seua última capitania junts. José i Raúl coincidixen que es tracta d’una festa de germanor que no pots perdre’t i que desborda companyonia a tota hora del dia.

D'esquerra a dreta, Raúl Mil Contreras, alferes cristià de Conqueridors, José Mª Martínez Martínez, capità cristià, José Mª Serer Sena, capità moro i José Garrigues Sanchis, alferes moro de Abbasies.

14 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

Tots dos capitans destaquen que la relació entre les dos capitanies és molt bona, ja que fa sis anys van compartir el seu any d’alferesia i any rere any han compartit moments junts que els han unit més. Els capitans de 2016 coincidixen que es tracta d’una festa jove, que amb tan sols 26 anys d’història té una gran importància a la Comunitat Valenciana. Són unes festes que cal vindre a veure perquè el que es fa a Torrent sorprén qualsevol.

JOSÉ Mª MARTÍNEZ ÉS EL CAPITÀ CRISTIÀ José María Martínez Martínez pertany a la filada Templaris i és enguany el capità cristià. Per a ell, este càrrec ha suposat una gran il·lusió ja que no tots els anys es pot representar el bàndol cristià de Torrent. Afirma que la seua família viu la festa amb molts nervis i ganes, i també sa filla, que serà la seua favorita. Templaris es va fundar l’any 1998 i José María hi està des del 2004. És una filada que destaca per la germanor entre tots els membres i les ganes de treballar i tirar endavant cada any.

Com va ser el moment de l’elecció com a capità cristià?

Va ser un moment molt senzill: ens reunírem tots en la filada i m’hi vaig presentar com a candidat. A la setmana següent es va celebrar una altra reunió i em van votar.

Com s’afronta econòmicament la capitania? La inversió depén del que cadascú hi vulga gastar o no. És clar que és un any important i com més sucre, més dolç.

Què pot avançar-nos de l’aparat (el boato)? (Riu) Açò és secret! Però està ben complet i fa més gran la filada. Hi podreu veure moltes coses noves i agradarà molt. Per açò convide tot aquell que no conega la nostra festa que no s’ho perda i vinga a veure’ns. ⚫

JOSÉ GARRIGUES, L’ALFERES MORO

RAÚL MIL CONTRERAS, L’ALFERES CRISTIÀ

L’alferes moro José Garrigues Sanchis pertany a la comparsa Abbasies des de l’any 1998. La comparsa es fundà just un any abans que hi entrara per la inquietud d’un grup d’amics de compartir junts la festa grossa torrentina. José confessa que enguany és molt diferent per a tota la seua família i que ho viuen amb ganes i il·lusió esperant el gran moment de l’entrada mora i cristiana, el seu acte preferit de tota la setmana. Del boato ens ha desvetlat que el més destacable és la carrossa i el ball que portaran i que la seua favorita serà la seua dona i les seues tres filles menudes, que viuran enguany la festa d’una manera molt especial. ⚫

L’alferes cristià Raúl Mil pertany a la filada cristiana Conqueridors, fundada el mateix any que la seua companya d’alferesia.

Raúl confessa que la seua família està molt il·lusionada i que esperen amb ganes la baixada mora i cristiana, encara que un dels seus actes preferits durant l’any és també el Mig Any. Pel que fa a l’aparat (el boato), el guarda com un gran secret i sols espera que encara que no siga tan nombrós, complisca les expectatives. ⚫

15 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

ROCKEJAT'16 DOBLA LA PROGRAMACIÓ El festival torrentí s’allarga a quatre dies amb la participació de ‘totes les bandes locals’ per primera vegada en la història, i amb menys pressupost.

La nit del Rapejat, en què hi ha una batalla de galls presentada per Mbaka, és la gran novetat d’esta edició.

● Informació facilitada

per Sergio March 16 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

L’Ajuntament presentava el 15 de juny de matí el cartell del Rockejat 2016.

Una edició rècord, ja que enguany manté les dos jornades gratuïtes pròpies del festival i prolonga l’activitat durant dos dies més amb un dels millors cartells musicals de l’estiu. Però el major esforç ha sigut coordinar i posar d’acord tots els grups locals que desfilaran per l’escenari del major festival indie que es recordarà en la ciutat.

“El Rockejat de 2016 és el que han volgut els jóvens de Torrent. Durant els darrers mesos hem mantingut tres reunions amb els grups locals i representants dels principals col·lectius juvenils de la ciutat. En la primera, per a compartir el model de festival a què ells aspiren; la segona, per a compartir amb ells les propostes artístiques presentades per les empreses i perquè ells marcaren les seues prioritats; i, finalment, per a fer possible per primera vegada la seua major aspiració: que puga tocar el nombre més gran de grups locals. El Rockejat tenia un cost pròxim als 120.000 € en dos jornades.

En 2015, després de moltes negociacions, es va poder rebaixar el preu fins als 90.000 euros, i este exercici, amb el pressupost dedicat a festes reduït per un dels majors ajusts, es va articular la fórmula del concurs obert a què es van presentar més de huit ofertes.

En l’última reunió del 26 de juny, van ser els grups locals mateix els qui van acordar de participar-hi i multiplicar per tres la seua presència, sense oblidar l’increment de grups intèrprets en valencià” explica el regidor d’Activitats Lúdiques, Alfred Costa.

Així, del 21 al 24 de juliol l’Àgora de Parc Central vibrarà al compàs de les nits temàtiques preparades per al Rockejat 2016. La primera dedicada a la música dance i DJ, que serà totalment debades, amb Santi Bertomeu i Alex Watkinson, en particular. Les dos nits següents, el rock, el pop i la música alternativa hi seran els protagonistes, amb La Raíz i Nach com a grans caps de cartell. I, finalment, la nit del Rapejat, on el rap serà el gran protagonista junt amb la improvisació, en una “batalla de galls” que estarà moderada i arbitrada pel presentador de la MTV, Mbaka.

Les entrades es poden adquirir en l’Auditori, el Centre d’Informació Juvenil - l’Espai o en www.entradasatualcance.com ⚫

ROCKEJAT 2016 21/ 24 de julio Parc Central de Torrent

------------------------------------

DÍA 21 / 21.30 h Entrada gratuita

------------------------------------

------------------------------------

►Desakato. La chispa de este grupo se encendió en 2003 en la localidad asturiana de Llanera, y desde 2008 sacan nuevo disco cada dos años. La inercia de su éxito les ha llevado por todo el país y tras muchos conciertos con un arrollador directo, formulan en su quinto trabajo de estudio “La teoría del fuego” (según la que debe arder todo para que pueda regenerarse).

-----------------------------------►Vadebo. Se formó en la ciudad de

Valencia en verano de 2013 con antiguos miembros otras bandas de la ciudad y de algunas todavía en funcionamiento. Este proyecto trata mediante ritmos la música de ska, reggae, hip hop y punk rock, sin perder el compromiso social que los define como banda.

►Santi Bertomeu. Persuasivo, provocador, efusivo..., así se puede definir a este disc-jockey alicantino en cada actuación. Sus sesiones, de estilo house comercial y electro-latino, se caracterizan por un contacto directo con el público. La voz se vuelve imprescindible a la hora de captar la energía de la gente y hacer vibrar la pista de baile.

------------------------------------

►Alex Watkinson. Dj que acompaña a

------------------------------------

------------------------------------

Santi Bertomeu en el Rockejat.

-----------------------------------►Lion stuff b2b kill the cat.

Los djs Jorge y Alex se han juntado para participar en el Rockejat, pues actúan por separado. Les gusta la música variada y, sobre todo, la electrónica, futur house y dubster.

------------------------------------

►Pumoki. Grupo de djs formado por tres jóvenes que viven en Torrent. Seis manos pinchando sonido y música. La juventud y frescura los llevan a mezclar matices minimalistas, pasando por el EDM y el trap, hasta el techno. Sus componentes son Enrique Martínez Puchades, Nacho Simó Ortí y Miguel Ríos Muñoz.

-----------------------------------►W.A.R! Está formado por dos jóvenes

deejays y productores torrentinos, que han asistido a importantes citas en discotecas de la ciudad de Valencia. Sus componentes son Adrián Mínguez Benítez y Alejandro Arnau Martí.

-----------------------------------►Tomy Moreno y Roman Molero.

Djs que forman Romtom records. Sus producciones intensas hacen bailar a quien escucha sus ritmos.

-----------------------------------►Hardy Burns N Azzhiel. Son dos

djs que actúan por separado y se han unido para actuar en el Rockejat. Es la primera vez que participan y su estilo de música es trap, EDM, hardstyle y dubster.

------------------------------------

DÍA 22 / 20.00 h Entrada 10 euros.

------------------------------------

►La Raíz. Grupo de música de Gandía.

La Raíz, como la conocemos hoy en día, se inicia en 2006 y desde entonces aparece entre los grupos cabeza de cartel de casi todos los festivales en los que tocan.

En enero de 2016 publicaron su cuarto trabajo: “Entre poetas y presos”.

►Skatuttipresto. Grupo de Godella

creado en 2010 por diez jóvenes a los que les encantan los directos y se caracterizan por la espontaneidad en su música. Sus ritmos son festivos y reivindicativos.

►4 bajo cero. Grupo de hard rock de Valencia que se formó en 2013 y grabó un primer EP como carta de presentación.

Ahora llegan con su primer largo, “Antihéroe”, disco autoproducido, lleno de hard rock ochentero.

-----------------------------------►Desconcierto. Grupo de rock

gestado en Torrent a finales de 2001. De variadas influencias que van desde el rock / punk / metal nacional a múltiples estilos y tendencias, abarca tonos suaves y contundentes que crean melodías con un propio estilo.

-----------------------------------►Shiroco. Banda de hard rock de

Torrent formada por tres hermanos: Jandro a la guitarra, Amparo a la batería y Jorge a la guitarra y voz del grupo; Juan Costa colabora en los teclados.

------------------------------------

DÍA 23 / 20.00 h Entrada 10 euros.

-----------------------------------►Nach. Es un rapero, poeta, escritor

y actor español, inicialmente llamado Nach Scratch, actualmente se conoce como Nach, y es considerado como uno de los mejores MC de habla hispana.

Durante 2012 hizo su primera gira por Latinoamérica, denominado “Latam Tour”, visitando México, Colombia, Venezuela, Chile, Argentina, Ecuador y Perú. En 2013 recibió un Disco de Oro por su LP “Un Día en Suburbio”.

------------------------------------

►Erick Hervé. Uno de los nombres más respetados dentro del underground nacional, que creó uno de los mejores trabajos de 2015 “Focus”, y un sin fin de inéditos en solitario o junto a sus compadres de “Ilegal Music”.

------------------------------------

►Charly Efe & Loren D. A finales de los 80 le llegaron unas cintas de Run DMC y Beastie Boys a través de Inar. Metido 17 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

de lleno en esta cultura, como escritor de gaffiti con Donk como tag (de aquí la D), y como dj desde 1994, ha participado en trabajos e ditados con grupos de otros estilos como “Benito Camelas”, “Freak Tango”, y “El sueño de Elvira”.

-----------------------------------►Frida: Grupo que inicia nueva etapa

para dar un salto cualitativo musical en los directos y en las canciones con instrumentos orgánicos. El concepto de Frida no es otro que el rap con banda, al estilo de los grupos clásicos del género.

------------------------------------

►Herbanegra. Desde el Camp de Túria y Cocentaina, este grupo valenciano de rap, que combina raíces, música negra, energía y elegancia, presenta su primer álbum “El renàixer d´abril”. Está formado dos ex-Rapsodas Ivan (Kpoll) y David (Dr. NTRFK), y dos vocalistas femeninas, Berta Iñíguez (corista y flautista de Andreu Valor) y Sandra Aragón.

-----------------------------------►Bastardo. Es una banda de rock

persuasivo, con dos discos “Entre cuentos y arrumacos” y “Faltaría Más”. Jesu es su cantante y sus bastardos son Germán, Santi y Óscar.

-----------------------------------►The Q experience. Es una Banda de rock.

-----------------------------------►Zuvak. Grupo torrentino con

influencias de ska, reggae y punk dispuesto a dar mucho espectáculo.

------------------------------------

DÍA 24 / 20.00 h

RAPEJAT. BATALLA DE GALLOS Y NOCHE DE RAP. Entrada gratuita

------------------------------------

►02 SPEAKER: MBAKA. El Presentador Mbaka moderará la Batalla.

-----------------------------------►EXTRA AKA CAST. Grupo de rap que participa en esta Batalla de Gallos.

-----------------------------------►LFK2. Grupo torrentino desde 2007

formado por tres jóvenes que empezaron a grabar sus temas en 2012. Su tipo de rap es simple con influencias del rap español y del americano y con bases clásicas y letras que muestran lo que ellos viven.

-----------------------------------►AK Negro Quens of the street.

Grupo formado por Ak Negro y Big-A con el dj Buba Pro en los platos, que crea una música donde la armonía de la voz femenina envuelve al rap. La banda quiere llegar a todo tipo de público dando a su música pinceladas de soul, rhythm and blues y funky. Este año hacen la presentación de su segundo disco, y en el Rockejat se da la primicia de varios temas con nuevos enfoques, donde el reggae tiene cierto protagonismo.

------------------------------------

►Fuera de conteXto. Grupo de rap formado por Kometa y Estarlich, Mcs del grupo del barrio de Benimaclet y Kyder, dJ de Torrent. Su estilo se centra en las letras, muy personales y con toque de reivindicación social.

soc i e tat

EL AYUNTAMIENTO CON FEM FUTUR Esta asociación acoge a menores de Chernóbil.

Desde la partida de cooperación internacional, el Ayuntamiento colabora con Fem Futur (asociación que acoge a niños y niñas afectados por el accidente de Chernóbil) proporcionándole ayuda económica para el alquiler de una de las viviendas para la acogida de la monitora, cuya estancia en Torrent durará aproximadamente unos setenta días. Para el concejal de Atención a las Personas, Paco Carbonell, este tipo de acciones reflejan “el compromiso del Ayuntamiento con las personas más necesitadas. Pese a que nuestra prioridad son los vecinos y vecinas, no podemos olvidar que hay familias que lo están pasando mal fuera de nuestra ciudad y a las que no podemos dar la espalda.

Por eso aprobamos una partida para cooperación internacional, con la que canalizamos el compromiso de nuestra ciudad con la sociedad”. ⚫ Fem Futur trabaja desde hace años en un programa de estancia temporal para traer en verano a la Comunitat Valenciana a menores de Ucrania con el objetivo de alejarlos de su difícil día a día en su país.

TERESA DOMÍNGUEZ HA CUMPLIDO CIEN AÑOS DE VIDA La residencia La Saleta acogió el 23 de junio una gran celebración, porque Teresa Domínguez, una residente, cumplió su centésimo aniversario.

Así, se organizó un evento en el que estuvo presente todo el personal del centro, sus residentes, familiares y

amigos, a los que se unieron el alcalde, Jesús Ros, y el concejal de Atención a las Personas, Francesc Carbonell, quienes ayudaron a plantar un olivo para conmemorar este centenario e iniciaron la tradición de que cada vez que alguien cumpla cien años se sumará un olivo al lugar. En la celebración, los asistentes disfrutaron de unas actuaciones de canto, guitarra y una merienda. ⚫ ● Informaciones facilitadas

por el GPA

18 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

EL DIA DE L’ORGULL GAI: #EstimaComVulgues L’Ajuntament ha volgut destacar el Dia de l’Orgull Gai o Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, que se celebra el 28 de juny, per la qual cosa en la frontera del consistori va lluir la bandera commemorativa en defensa de la igualtat, que portava els colors de l’arc de sant Martí.

Els dies 28 i 29 de juny, Torrent esclatà en sis colors i féu costat als drets del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals.

L’Àrea de Drets Personals de l’Ajuntament, a càrrec de la regidora Encarna Lerma, va dur a terme diverses activitats, com ara la col·locació de la bandera del col·lectiu en la frontera de l’ajuntament i la projecció en la Casa de la Dona dels films Pride i La chica danesa. Basades en fets reals, estes pel·lícules són de reivindicació social atés que parlen de la diversitat de drets i dels sentiments i emocions dels personatges, i la seua evolució en les històries.

L’Ajuntament reivindica el dret de totes les persones a exercir lliurement el seu amor. Com va dir la cantant Gloria Trevi, “l’amor ha de ser lliure i cal que hi haja protecció per a les parelles, siguen del sexe que siguen”. ⚫ ● Informació facilitada

per Alfred Ribera

soc i e tat

VICENT MORA VA SER NOMENAT LLAURADOR DE L’ANY Vicent Mora Ortí, va rebre el guardó que reconeix els anys de treball i sacrifici en el camp. El Consell Agrari li atorgà també el premi com a president d’honor pel seu amor i dedicació a la terra.

V

icent Mora, més conegut per tots com el Periquillo, va ser homenatjat el 13 de maig com a llaurador de l’any 2016 a Torrent. Un guardó que reconeix la seua labor i dedicació en el camp durant més de setanta-tres anys de treball. A més, el Consell Agrari li va atorgar el títol de president d’honor gràcies a la faena feta durant tants anys al capdavant d’este organisme, ja que en fou vicepresident des del 1990 fins a l’any 2007.

En l’acte d’homenatge, Vicent va estar acompanyat de familiars, amics i coneguts. El nomenament es féu coincidint amb la festivitat de Sant Isidre Llaurador, en la seu del Consell Agrari, amb la presència de familiars, amics, altres llauradors i la majoria dels membres de la corporació municipal.

En la cerimònia de l’homenatge, l’alcalde, Jesús Ros, va donar les gràcies a tots els llauradors que durant anys han treballat i treballen en el camp, en especial al Periquillo, “per la seua dedicació constant i perquè ha estat sempre a punt per a ajudar de manera desinteressada qui ho ha necessitat”.

Vicent nasqué el 4 de gener de 1932 a Torrent. Es va casar amb Concepción Ortí, amb qui va tindre un fill i una filla, Inma i Vicent, als quals inculcà el seu amor per la terra però fent-los saber el sacrifici i la faena que això comportava. Des que es va jubilar no s’ha separat de la terra i cada vesprada s’acosta al motor i aprofita qualsevol racó de terra en casa dels fills per a plantar-hi i tindre cura d’alguns conreus.

Vicent Mora fou responsable de la brigada d’obres del Consell Agrari i, des del 1990 fins al 2007, vicepresident d’este organisme. Actualment és el president dels motors dels Gils i de la Serra, gràcies als quals, i per iniciativa seua, el reg gota a gota arribà al secà, fet que comportà un canvi en el sistema de regatge. ⚫ ● Informació facilitada

19 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

pel GPA

soc i e tat

100 KM QUE CANVIEN VIDES En un món que ens ofega amb multitud d’ofertes d’oci i entreteniment, i una societat que ens envolta cada vegada més individualista, ens veiem en el deure de destacar la participació d’una família torrentina per segon any consecutiu en el repte solidari de la ‘Oxfam Trailwalker’, una carrera en què l’expressió “el més important és participar” cobra més sentit que mai. Pepe Torrent, Isabel Llópez, Mireia Torrent, Quique Torrent, Xavi Llópez, Salva Llópez i tota la seua familia, el ‘Kaxos Team’, ens fan veure que un món millor és possible i amb iniciatives com la que vos contem, esta família torrentina aporta el seu granet d’arena per tal de canviar el món.

SERGIO MARCH PERIS

La carrera es va realitzar els dies 11 i 12 de juny a Madrid per la vall de Lozoya i la Sierra Norte amb un total de 100 km que s’havien de completar en 32 hores com a màxim. El repte? Lluitar contra la pobresa i la injustícia en el món. Perquè ens fem una idea com els donatius de la carrera servixen d’ajuda en estos projectes, podem dir que amb 2.500 euros Oxfam Intermón pot construir un pou i canalitzacions d’aigua potable a Etiòpia, on set de cada deu persones no tenen accés a aigua potable o han de caminar fins a sis hores per a poder obtenir-la i el consum d’aigua contaminada provoca 6.000 morts diàries. Amb una quantitat prou inferior, 120 euros, una família camperola al Perú pot construir un reservori d’aigua per a regar els seus cultius, millorar la seua producció, i poder alimentar-se. A més, entre altres accions, amb 1.500 euros Oxfam Intermón impartirà formació en higiene en quatre comunitats i amb 2.000 € podrà instal·lar bombes per a extraure aigua en cinc comunitats. Coneguem amb esta entrevista les vivències i els detalls de la participació d’esta família torrentina en la Oxfam Trailwalker.

20 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

Per quanta gent estava format l’equip? L’equip el formàvem sis persones: Pepe, Isabel, Mireia, Quique, Xavi i Salva. Som tots cosins i germans de la mateixa família. L’organització només permet inscriure quatre persones per a caminar i dos més com a equip de suport. Però darrere hi havia moltes persones més: les nostres parelles, germans, cunyats, pares. Tots sumaven.

Enguany érem 12 persones en total.

Què vos va moure a participar-hi l’any passat i este per a repetir-hi? Tot va començar ara fa dos anys. Enrique, pare de Quique i de Mireia i tio dels altres membres de l’equip, ja va participar en l’edició de 2014 i ens va contar la seua experiència. A nosaltres ens va motivar i al setembre de 2014 ens vam posar en marxa, entrenant quasi cada diumenge fent caminades de 3-4 hores.

L’any passat fou la primera vegada que hi participàrem però no tots poguérem fer els 100 km. Un dels components de l’equip va causar baixa en el km 70 i un altre no hi pogué participar com a caminant per una greu malaltia que va patir al principi de 2015 i que a dia de hui ja està superada. Els que no vam poder complir el repte hi teníem un compte pendent i volíem superar-lo.

Eixe fou un dels motius pels quals vam decidir repetir. I després d’enguany podem dir que ho hem aconseguit.

Quina quantitat de diners recaptàreu i quines accions heu dut a terme per a recaptar eixos fons? Per a poder participar en la prova, l’equip ha d’arreplegar com a mínim 1.500 euros, a banda de la inscripció. El primer any vam assolir la xifra de 1.700 euros. Este segon any, encara que ens va costar arrancar,

finalment vam superar els 2.000 euros.

Estem molt contents de la resposta de la gent, quan explicàvem el repte i sabien que era per una causa solidària, no tardaven gens a aportar-ne. Enguany hem fet una rifa amb la col·laboració del Llevant UE i del València CF i vam fer més de 150 camisetes, amb l’ajuda també de les aportacions de nou patrocinadors. També hem rebut importants donatius particulars. Pensem que és una bona manera de fer conéixer les activitats solidàries que fan estes organitzacions per tot el món i de promoure la solidaritat.

En un repte tan dur, de segur que hi devia haver moments de debilitat.

Quins van ser i què pensàveu en eixos moments? En 100 km passen moltes coses, tant a escala física com anímica. És molt important preparar-nos físicament però també mentalment.

Han sigut al voltant de 24 hores.

Els moments més durs per a nosaltres enguany han sigut després de dinar, quan més calor feia. Eren les 5 de la vesprada i estàvem al voltant de 30 graus i havíem caminat ja huit hores.

El moment més dur fou en el km 73 quan un membre de l’equip es va haver de retirar per una lesió en el tendó. El van veure els fisioterapeutes però no hi havia altre remei que abandonar perquè, si no, la lesió podia anar a més i portar més conseqüències. El silenci en el grup també ens fa saber que una cosa no va bé. El primer que penses és que tal volta no pots acabar i el cap et pega moltes voltes. Però també penses en l’esforç que has fet per arribar-hi i sobretot perquè eres part d’un equip i que ell també depén de tu. Traus forces

gràcies als altres. Així vam aconseguir superar els moments més delicats. I per això, la satisfacció d’aconseguir-ho amb el teu equip, amb la teua família, és major.

Alguna anècdota que ens pugueu contar? La veritat és que són 24 hores molt intenses i es viuen tot tipus de situacions. És una experiència única per a l’equip, pel que compartim junts i amb la resta d’equips. Després de pagar-la per ser novells l’any passat perquè isquérem darrere del tot i anàvem molt a espaiet, enguany hem eixit en primer línea i al començar arrancàrem esprintant. Per uns segons, i només per uns segons, arribàrem a ser líders de la prova.

També recordem xarrades amb altres equips d’altres parts d’Espanya, les bromes amb l’equip del nostre oncle per a veure qui acabava abans, les contínues revisions de “xapa i pintura” que ens va fer la nostra tia Dolors en els peus per a poder continuar, l’atenció que ens donaven tots els membres de l’equip de suport al llarg de la carrera. Moltes rialles i alguna llagrimeta.

En quant de temps completàreu el recorregut? Hi hagué temps per a una mica de descans? Enguany el nostre objectiu era baixar de 24 hores i ho vam aconseguir, arribàrem a meta en 23 hores i 45 minuts. Al llarg de la carrera paràvem als punts de control on féiem revisió de peus i menjàvem i ens hidratàvem. A més, férem parades un poc més llargues per a dinar, berenar i sopar. En esta última parada poguérem dormir un parell d’hores, on aconseguírem forces per als últims 27 km que restaven. Els quilòmetres ana-

21 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

ven passant i nosaltres necessitàvem més forces però gràcies a l’equip de suport no ens va faltar res.

Després de finalitzar la carrera, eixa mateixa nit, ja tranquil·lament al llit i amb tantes emocions en tan poc de temps, què vos passava pel cap? Ens passaven pel cap tots els moments viscuts però sobretot la satisfacció d’haver-ho aconseguit amb l’equip i per una bona causa. Este repte el podríem intentar fer de manera individual però pensem que la satisfacció de fer-ho amb els altres, amb la teua família, és molt més gran. És una experiència que no oblidarem mai i que sempre podrem compartir. Enguany ha sigut també molt especial ja que al novembre vam perdre la nostra iaia Conxeta, la persona que sempre ha estat cuidant de tots nosaltres. I tots sabíem que estos 100 km de sacrifici eren per ella. Ha sigut molt emotiu.

Teniu pensat repetir en pròximes edicions? Què diríeu a la gent perquè seguira el vostre camí? A la gent els diem que és una cosa especial i que val la pena superar un repte en equip i a més amb fins solidaris. Però també els diem que no es fàcil, que cal ser constant i estar preparat. Però tornem a repetir: val la pena.

Per a l’any que ve hi ha una novetat. A banda de les rutes que es fan a Girona i a Madrid, on este any han participat més de 600 equips, en 2017 es farà també per primera vegada a Euskadi i té molt bona pinta. Ens motiva conéixer un altre lloc però, com nosaltres diem, al setembre parlem.

Ara és moment d’aprofitar el que hem aconseguit. ⚫

soc i e tat

LA PARTICIPATIVA XXXI SEMANA DE LAS PERSONAS MAYORES La Semana de las Personas Mayores se desarrolló del 16 al 21 de mayo en su trigésima una edición. Los participantes disfrutaron de actividades como charlas, talleres, actividades deportivas o actuaciones, y de la feria para mayores, todo ello organizado por la delegación de Bienestar Social y el Consejo Local de Personas Mayores.

ALBERT GRADOLÍ VIVAS

En la mañana del 16 de mayo, la XVIII Vuelta a pie de mayores marcaba el comienzo de la Semana, con un recorrido desde el Ayuntamiento hasta la Fuente de las Ranas y vuelta, para terminar en el centro Virgen del Olivar, y por la tarde se inauguraba oficialmente la Semana en el salón de actos del Ayuntamiento, con la actuación de la Rondalla del CEAM y del Grupo de teatro Bellido. Al día siguiente se inauguraba la Feria de las Personas Mayores, dando paso al comienzo de los talleres y charlas en el centro de mayores Virgen del Oli-

var, contando también con el grupo de teatro CEAM, que actuó en el salón de actos del Ayuntamiento, justo después de que finalizara el Taller Literario del Aula de Formación Permanente de Personas Mayores. En la tarde del 18, se realizaba el tradicional espectáculo de Play Back a cargo de la Asociación de Mujeres de Torrent, que tuvo que suspenderse antes de su finalización debido a que la lluvia hizo acto de presencia, aunque esto no truncó el resto de actividades programadas y una vez resguardados (dentro del propio Centro Virgen del Olivar) los asistentes disfrutaron de la merienda organizada por la asociación Tyrius. También el día 19 fue intenso en actividades físicas con clases de yoga, de gimnasia y bailes del salón; al mediodía se hizo la comida de convivencia y después se entregaron los trofeos de los Campeonatos de Juegos de Mesa y Petanca.

La Coral y Rondalla Camí la Noria ofrecieron una actuación musical, y hubo desfile de modelos de usuarios y usuarias de los Centros de Personas Mayores. El día más destacado fue el 20 de mayo, ya que se realizó la visita cultural “Torrent monumental”, un recorrido guiado por la ciudad que partió del Centro Virgen del Olivar, y, en el salón de actos del Ayuntamiento, se homenajeó a la Persona Mayor de Torrent, que este año ha sido Ramón Alcalá Pedrosa, quien 22 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

estuvo acompañado por familiares y amigos.

Tras el homenaje se entregó el premio del concurso de dibujo del cartel de la Semana a María Victoria Nguema Borico, alumna de Primaria del CEIP El Molí, de mano de Francisco Bertomeu, director de oficina de Caixa Rural Torrent, entidad patrocinadora del Concurso, y del concejal del Área de Atención a las Personas, Francisco Carbonell, en el salón de actos del Ayuntamiento. La actuación de la Coral del CEAM puso punto final al acto. ⚫

soc i e tat

RAMON ALCALÁ PEDROSA, HOMENAJEADO COMO PERSONA MAYOR DE 2016 Ramón Alcalá Pedrosa que, como se ha citado, ha sido este año homenajeado como la Persona Mayor de Torrent, nació en diciembre de 1921 en Escañuela, un pequeño pueblo de la provincia de Jaén, y ha dedicado su vida al trabajo, la familia y la música.

Ramón lleva viviendo cincuenta años en esta ciudad en la que ha visto crecer a sus hijos y nacer a sus nietos y bisnietos, sintiéndose un torrentino más, tal y como demuestra en la siguiente entrevista, realizada por Albert G.V. ¿A qué ha dedicado su vida y por qué vino a Torrent? ¡Uh!, mi vida la he dedicado a tantas cosas... he sido zapatero y músico, he trabajado en el campo recogiendo olivas desde los siete hasta los doce años; a los trece ingresé en la banda de música del pueblo, pero, mi mayor ocupación ha sido el campo, porque en el pueblo no había otra cosa que no fuera la agricultura. En 1937 fui a la guerra, estuve en el frente de Extremadura y cuando resulté herido me trajeron al hospital de Alicante. Cuando me recuperé la guerra ya se había terminado y me volví al pueblo; hice la mili en el campo de Gibraltar y estuve en Algeciras tres años y medio, allí tocaba la corneta y cuando estaba en un campamento salió una circular que decía que los músicos militares en la zona podían solicitar entrar en la banda de música militar de Algeciras, así que eché la instancia, me cogieron y estuve dos años y medio tocando junto a profesionales hasta que de nuevo volví a Escañuela, donde me casé y nacieron

mis tres hijos. Después fui a un pueblo de Castellón, pero recalé aquí con mi familia porque el trabajo que tenía no me gustaba y un primo hermano mío me aconsejó venirme a Torrent, donde trabajé de albañil y en una fábrica de tableros hasta que cerró. Entonces yo tenía ya sesenta y dos años y estuve cobrando el paro hasta que me jubilé anticipadamente. ¿Cómo es su relación con la gente del centro de la calle Bellido? Siempre he sido muy sensible y tengo mucha humildad porque lo traigo de familia, y me gusta hacer el bien, por ello creo que me llevo bien con todo el mundo y lo respeto todo. En el Hogar todos me conocen y participo en las actividades que se programan, como un torrentino más, después está el hecho de que soy aficionado a componer poemas que creo que gustan a la gente y eso me hace sentirme a gusto, sin olvidar mi participación en los juegos de mesa, pues disfruto mucho con el dominó y he conseguido muchas copas. ¿Qué ha sentido al recibir este homenaje? Pues un orgullo grandísimo. Es un placer para mí recibir un premio así en este gran pueblo en el que he desarrollado la mayor parte de mi vida. ⚫

Premio al Compromiso Professional: Sales Gilabert Fos, por su implicación a favor de personas y familias afectadas por las adicciones.

Premio a la Solidaridad: Falla Monte de Piedad de Xirivella, por su esfuerzo a favor de quienes padecen cáncer.

Premio a la Acción Social: José Enrique Brisa Crespo, por su dedicación

en el desarrollo de programas y proyectos para mejorar la calidad de las personas.

Premio a la Trayectoria Vital y Personal: Miguel Ángel Torres Hernández, por su trabajo al frente de proyectos que velan por la atención y recuperación de personas y familias atrapadas en el ámbito de las drogas. Enhorabuena.

LA XVI EDICIÓN DE LOS PREMIOS ARTIC Este año los premiados han sido la Asociación AFACO; la doctora Sales Gilabert Fons, de la Unidad de Conductas Adictivas de Torrent; la Falla Monte de Piedad de Xirivella; José Enrique Brisa Crespo, comisario jefe de la Comisaría de la Policía Nacional en Torrent, y Miguel Ángel Torres, médico asesor de la Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca.

En l’Hort de Trénor, la tarde del 30 de junio se realizó la ceremonia de entrega de la décima sexta edición de los Premios que otorga anualmente ARTIC. Las distinciones otorgadas responden a los siguientes apartados: Premio a la Normalización: Asociación AFACO, por el desarrollo de acciones dirigidas al tratamiento y dotación de autonomía de personas con diversidad funcional e intelectual, y a sus familiares.

23 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

societat / GENT DE TORRENT Albuixec, durante medio año. Allí hice mi proyecto final de carrera y esa fue mi primera y hasta el momento única experiencia en el ámbito empresarial.

JÓVENES TALENTOS

Cómo definirías tu carrera y en qué ámbito quisieras desarrollarla.

Me gustaría ampliar mis conocimientos en el área de robótica y automatización. Esto supone integrar mis conocimientos de mecánica con electrónica y eléctrica para disponer de una formación que permita realizar los proyectos que la industria necesita, ya que hoy en día todo está relacionado y se necesitan ingenieros que tengan amplias competencias.

JOSÉ ANDREU HA OBTENIDO EL PREMIO EXTRAORDINARIO DE FINAL DE CARRERA El torrentino José Andreu Cerezo acaba de terminar sus estudios universitarios de Ingeniería Mecánica y ha obtenido el premio extraordinario de final de carrera por ser el alumno con más nota media de su promoción. Nacido en enero de 1993, es hijo de José Pascual Andreu Silla y de Clara Eugenia Cerezo Sánchez y tiene un hermano.

Este ingeniero que, desde bien pequeño, fue alumno del colegio MonteSión, ha realizado su carrera en la Universidad Politécnica de Valencia y ha vivido un año de intercambio en la Universidad de Pensilvania en Filadelfia. Tan sobresaliente ha sido su camino universitario que le entrevistamos para el BIM, con la esperanza de que no será la única vez.

A. CORONADO / JOSÉ ANDREU

La formación en ingeniería mecánica pasa por tener una base sólida en matemáticas y ciencia. ¿Cuándo surge en ti el interés por la Ingeniería mecánica? Desde pequeño me gustaba desmontar todos los aparatos que encontraba y los juguetes. A veces me entretenía más desatornillando los coches teledirigidos para ver qué tenían dentro que jugando con ellos. Luego, de más mayor, me interesaban las maquetas, y supongo que siempre he tenido predilección por los aparatos físicos, quería entenderlos y crear los míos propios.

¿Por qué crees que has destacado en los estudios, cuál ha sido tu calificación de fin de carrera?

Pues simplemente por esfuerzo y dedicación, ya que creo que es el único modo de conseguirlo, sobre todo en las ingenierías. Mi nota final ha sido de un 9,2, y he obtenido el premio extraordinario final de carrera por ser el alumno con la nota media más alta. ¿Tienes alguna experiencia de trabajo? Sí, estuve trabajando en prácticas de empresa en Vossloh, multinacional ferroviaria que tiene su sede española en 24 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

¿Cuál es tu especialidad? Diseño de máquinas. Se trata de estudiar máquinas en movimiento, las fuerzas que sufren y qué desplazamientos se esperan. En la empresa en la que estuve diseñé un mecanismo neumático para elevar la trampilla frontal de unos tranvías que están circulando en Alemania ¿Crees que actualmente puedes encontrar trabajo en España?

Actualmente estoy buscando trabajo en España y tengo algunas entrevistas de trabajo previstas en un futuro cercano. El porcentaje de ingenieros que encuentran trabajo tras graduarse es muy superior al de otras disciplinas, sobre un 90%, así que tengo confianza en que encontraré trabajo. ¿Deberías trabajar en otros países para ampliar tus conocimientos? Me gustaría trabajar en otros países pero el mayor obstáculo que encuentro es en el proceso de selección. Resulta complicado encontrar ofertas de empleo en el extranjero. ¿Qué sabes del desarrollo de tu especialidad a lo largo de la historia? La ingeniería mecánica es posiblemente una de las especialidades de ingeniería más antiguas. La mecánica moderna comienza con Newton y sus leyes, que hasta hoy se usan diariamente, y más tarde con la revolución industrial y desde entonces mueve todas las máquinas que nos rodean a diario. ⚫

GENT DE TORRENT EN LA HISTÒRIA

ERNESTO RUBIO: LA VOZ DE LA ZARZUELA EN TORRENT JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

R

osaura Rubio Suriñach hacía años que estaba enferma.

Vivía sola, como muchas ancianas, en su casa de Barcelona acompañada por sus recuerdos, aunque no le faltaron nunca las atenciones de quienes la cuidaban. Pocas semanas antes de su muerte, el 10 de diciembre de 2014, decidió difundir por youtube, gracias a las personas que supieron apreciarla, el legado de sus progenitores, unas cuantas composiciones líricas que permanecían en el olvido e interpretaban sus padres. Con su crepitar antiguo esas viejas grabaciones quizás hayan despertado la curiosidad de un puñado de internautas, o tal vez pasen desapercibidas entre la maleza de la jungla cibernética, pero al menos han roto el ostracismo al que estaba condenada por décadas de silencio una pareja de artistas que recorrieron los escenarios de toda España y de la América hispana triunfando con sus voces y sus actuaciones. Los nombres de Filomena Suriñach y de Ernesto Rubio, a pesar de que hoy no nos digan nada, figuraron en el mundo de la zarzuela escritos con mayúsculas, entre los años veinte y treinta del pasado siglo, cuando el género gozó de sus últimas temporadas de gloria y atraía y se dirigía a todos los sectores sociales. Por cierto, Ernesto Rubio era paisano nuestro, se me había olvidado… como a Torrent.

AC TO I

El personaje

E

rnesto Rubio Sancho pertenece a la generación que entre 1900 y 1925, tras la pesadumbre del 98, vivió y formó parte de la eclosión artística que benefició a la tercera etapa del teatro lírico español por excelencia surgido hacia 1850 y a sus diferentes estilos: la zarzuela, por la variedad de teatros, títulos, autores (compositores y libretistas), cantantes y actores. De modo que el artista torrentino interpretó las partituras de algunos de los mejores compositores que se consagraron entonces como José Serrano, Leopoldo Magenti, Vicente Lleó o Jacinto Guerrero y compartió escena con un ramillete inacabable de talentos de su generación como los Sagi Barba y Sagi Vela, Selica Pérez Carpio, Cora Raga, Dorini de Disso, Laura Nieto, Eladio Cuevas y tantos otros que el tiempo ha borrado de la memoria y dejaron de existir para el público, pero también asistió a los primeros síntomas de decadencia del género y a la incertidumbre que abriría la Guerra Civil1.

Sin embargo, su vida está llena de interrogantes por falta de información y la desaparición de su única hija que no tuvo descendencia. Sólo a través de algunos retazos de la prensa coetánea y los datos que nos aportó hace décadas el cronista Beguer Esteve, podemos reconstruir su laureada trayectoria, pero nada sabemos de su existencia más allá de las bambalinas, de sus influencias, de su formación musical previa o su autodidactismo y, en última instancia, de los motivos por los que decidió despedirse de la escena. Aún con todas estas lagunas en el BIM Torrent no hemos querido desaprovechar la oportunidad de recuperar la figura de un artista torrentino que engrandeció los dulces días de la zarzuela, un espectro musical que vaga por los escenarios actuales de tarde en tarde, en el 120 aniversario de su alumbramiento aunque su voz se 25 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

haya desvanecido con el transcurrir de los años.

Nuestro biografiado nació en Torrent, el 20 de diciembre de 1896; era el tercer hijo del matrimonio formado por Pascual Rubio Medina y de Gertrudis Sancho Ribes que junto a sus hermanos Gertrudis, José, Pascual y Octavio vivían en el número 57 de la Plaza Mayor, frente a la ca-

Ernesto Rubio con su hija Rosaura, 1931.

Foto Natividad Ramos.

lle San Cristóbal2. De su padre conocido como Calet el Manyà, por ser cerrajero de profesión, heredó el apodo. Su madre era ama de casa y sus hermanos no desarrollaron ninguna cualidad artística hasta donde hemos podido averiguar. Ernesto, el fill del Manyà, estudió en el colegio de Montesión y allí, en el convento, cantera de artistas torrentinos, entre lecciones y oraciones, se inició como cantante en el coro en sus años infantiles. El muchacho, que tenía buen timbre de voz y

GENT DE TORRENT EN LA HISTÒRIA gracia para la escena, pisó las tablas de la compañía antoniana y ya no se bajó. Parece ser que su primer papel lo interpretó recreando la zarzuela El fantasma donde le daba vida al personaje del tío Telmo.

Hacia 1918 ingresó en la compañía de aficionados del Círculo Católico que se ubicaba en un edificio de la plaza Colón y dirigía Alejo Mora. Bajo su dirección actuó con Francisco Andreu y Alfonso González, otros aficionados que despuntarían como figuras de la lírica local3. En el modesto teatro del Círculo Católico se estrenaron las mejores obras de la época, interpretándose a Arniches, Muñoz Seca, Linares Ribas y Jacinto Benavente, así como sainetes y piezas en valenciano y las populares zarzuelas que eran las preferidas del público. En 1921 debutó como barítono en las zarzuelas Música clásica, de Ruperto Chapí, y en la exitosa La canción del olvido, creación musical de José Serrano con libro de Federico Romero y Guillermo Fernández-Shaw, compuesta en 1916.

Tan genial fue su interpretación en la obra del maestro Serrano con su recreación donjuanesca del capellán Leonelo, que le sirvió para que, poco después, debutase en Valencia y se profesionalizara4.

El 27 de abril de 1922 la promesa torrentina de la zarzuela irrumpió en el Teatro Ruzafa con la misma obra que le había catapultado en Torrent, cosechando las ovaciones del público de la capital5: “dijo con tales acentos de pasión y colorido el raconto del primer cuadro, exuberante de facultades, haciendo gala de un

Libreto de La del Soto del Parral, el barítono torrentino en el centro.

buen órgano vocal, que el público rompió en aplausos atronadores, obligándolo a repetir el número y llamándolo a escena.”

El diario El Pueblo reseñaba que había cautivado al público y alababa la calidad de su voz “bien timbrada, extensa y brillante en todos los registros”. Le pronosticaba, por otra parte, un halagüeño futuro si sabía conducirse: “Lo demás, el arte del fraseo, el matiz se adquieren si hay temperamento de artista y un buen maestro que sepa hacer del neófito una figura sobresaliente.”

La canción del olvido, en la que compartió protagonismo con la tiple de Jarafuel Selica Pérez Carpio, fue su patita de conejo y una de las obras que más veces representó a lo largo de su carrera por los teatros de nuestro país.

AC TO I I

La carrera

A

lguna crónica dijo de Ernesto Rubio que se enorgullecía al decir que era de Torrent y, en ese sentido, rindió un homenaje en marzo de 1923 a sus vecinos torrentinos que lo habían visto crecer como artista dedicándoles una de sus funciones en el teatro circo Regües de la antigua plaza de Emilio Cautelar de Valencia (hoy plaza del Ayuntamiento). De nuevo repetiría con La canción del olvido, La alsaciana y el juguete cómico No semos naide, además del prólogo de la obra Payasos.

Su actuación, aunque breve, resultó muy destacada y una vez más recibió las felicitaciones de los espectadores6.

“Las ovaciones con que fue premiada la notable labor del señor Rubio fueron muchas y unánimes, viéndose obligado a repetir los cantables más salientes de ambas obras.”

Periódicos como El Pueblo, La Correspondencia de Valencia y Las Provincias, le dedicaron elocuentes calificativos como brillante, colosal, notable, extraordinario, espléndido, y pronto se convirtió en “el cantante de moda” e inició giras por toda España trabajando para diferentes compañías. Ernesto Rubio, a veces protagonista y primer actor, fue un secundario de lujo que le puso voz a las composiciones que una generación, repleta de artistas valencianos como él, hizo famosas: La leyenda del beso, La calesera, La rubia del Far West, El ruiseñor de la huerta, La dogaresa o La del Soto del Parral, entre otras. En el teatro Ruzafa estrenó La calesera, La rubia del Far West y La alegría de la huerta en 1926, en el Apolo La leyenda del beso y en el teatro Moderno La africana. El éxito de La calesera 26 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

fue arrollador. La asistencia a la función crecía noche tras noche y se multiplicaron los carteles que la anunciaban por los escaparates de muchos comercios de Valencia.

En 1927 recorre los teatros de nuestra provincia (Sagunto, Requena, Sueca…) interviniendo en el sainete Los de Aragón, acompañado por Consuelo Benítez, y recibiendo los halagos del público de esos municipios. En Alicante actúa en la Danza de los apaches, zarzuela de Luis Germán y el maestro Serrano, que la crítica de la ciudad recibe con indiferencia.

En Barcelona, su escenario talismán, culminó la temporada de invierno de 1928 y el diario de Blasco Ibáñez describía su estancia en la Ciudad Condal a su regreso a Valencia7: “acaba de realizar una brillante temporada en Barcelona, cosechando muchos aplausos por sus espléndidas facultades.”

En junio se reponía en el teatro Serrano, a cargo de la compañía de Teresita Esteve, La del Soto del Parral, drama rural ambientado en tierras segovianas en el que compartiría escenario con la tiple Cora Raga, Isidoro Vallcanera, Mariano Aznar y el tenor José Sanchis. La zarzuela de Anselmo C. Carreño y Luis Fernández de Sevilla había llegado a las tierras del Turia precedida por el éxito obtenido durante su estreno en el teatro la Latina de Madrid el 26 de octubre de 1927 de la mano del catalán Sagi Barba, con quien el barítono se mediría en la misma obra al recalar en su compañía.

Cuando apretaba el calor muchos teatros cerraban y las funciones se trasladaban al aire libre, como la plaza de toros. El verano era la ocasión para reponer las obras que habían gozado de mayor éxito y de camino se planificaba la temporada. En el coso valenciano actuó en Marina, Los gavilanes, La alegría de la huerta y Doña Francisquita. Pero sería en los coliseos del Paralelo de Barcelona donde Ernesto Rubio alcanzó sus más sonados triunfos en un tiempo en que la Ciudad Condal superó la cartelera madrileña ya que acababa de perder tres de sus teatros más importantes: el Real, el Novedades y el Apolo. En el teatro Victoria actuó durante seis temporadas consecutivas interviniendo en La canción del Olvido, La leyenda del beso, La del Soto del Parral, Los gavilanes, El gato montés, La pícara molinera y, sobre todo, la romanza de La dogaresa, de Antonio López y Rafael Millán, uno de sus mejores logros profesionales, por la cual en Barcelona se le denominó “El rey de La dogaresa”8.

En enero de 1929 trabaja con la compañía de Emilio Sagi Barba, barítono, maestro de cantantes, que había sido contratada en el teatro Apolo de la capital catalana. En esta compañía coincidió con la

GENT DE TORRENT EN LA HISTÒRIA

Ernesto Rubio delante, sujetando un bolso y asiendo una pierna, con una de las compañías en las que trabajó en los años 20. Foto Natividad Ramos.

tiple Filomena Suriñach García con quien contrajo matrimonio en 1930. Filomena Suriñach no era una recién llegada en el arte de la declamación. Había nacido en Barcelona el 28 de diciembre de 1897, era soprano y fue alumna del Real Conservatorio del Liceo de Barcelona, donde recibió el título profesional en 1916. Después de una gira por Italia (Milán, Turín y Bolonia), realizó un exitoso recorrido por las islas Filipinas y de regreso a España, en 1929, se decantó por la zarzuela en la compañía de Tomás Ros junto a Tana Lluró y Sagi Barba. Desde aquel instante la pareja se hizo inseparable y compartió cartel coincidiendo a menudo en las mismas funciones. Con el famoso Sagi Barba recorren nuestra genuina piel de toro. En marzo estrena en el teatro Apolo de Palma de Mallorca La ventera de Ansó y en abril, como protagonista, La campana rota en el Apolo de Valencia. En Alicante no convenció su debut con esta pieza y sobre su actuación se dijo que había sido9: “un poco desigual en los agudos, pero con deseos de agradar, lo que habría conseguido de tener más asegurada la obra, hilvanada en todos los actores, tal vez…”

En las postrimerías de aquella primavera de 1929 se rumoreaba por los mentideros del espectáculo con la partida de Ernesto Rubio a México, como se había insistido en otras ocasiones, pero el cantante quiso permanecer en el teatro de la Latina y continuar con las galas que tenía programadas en Valencia. Repite un año más en la plaza de toros. Con la compañía de Daniel Garrido estrena en el ruedo de la calle Játiva El ruiseñor de la huerta, zarzuela de costumbres valencianas con libro de Julián Sánchez-Prieto y música del alberiquense Leopoldo Magenti que venía con todas las bendicio-

nes del público donostiarra, después de haberse estrenado por primera vez en el teatro Victoria Eugenia de San Sebastián y pasar por Zaragoza y Ocaña. La de Magenti fue una de las zarzuelas preferidas de la temporada. Entre los números mejor tratados destacaba por sus efectos en el que participaba el barítono torrentino con intervención de la rondalla de guitarras y bandurrias y el coro. Su actuación se agradeció y tuvo que repetir. En el teatro Serrano trabaja con Dorini de Disso, pseudónimo de la soprano madrileña Isadora de Dios Pañero, en La leyenda del beso y en el Victoria de Barcelona el cantante actúa por primera vez como tenor en la obra El romeral.

Enero de 1930 no pudo comenzar mejor. Ernesto Rubio y Filomena Suriñach son contratados por la compañía lírica de Saus Caballé que dirige Pedro Segura en el teatro Apolo de Barcelona, cuando se gesta La Campanela. La Campanela era una zarzuela alegre, de estilo italianizante, como tantas otras, con letra de José Ramos Martín y música del toledano Jacinto Guerrero que narraba un episodio de amor situado en la Florencia del siglo XVII, similar al de Susana y los viejos. Dos avaros a cuyo servicio está un joven doncel, con voz de barítono, se enamoran de una bella mora, Campanela de nombre. La mujer atiende a los requiebros del criado, el sobrino de uno de los ancianos, mientras rehuye el trato con éstos. Finalmente el amor juvenil triunfa con aires de romanza. La Campanela se estrenó el 25 de enero en el Apolo y alcanzó un gran éxito que consagró a la pareja RubioSuriñach; él en el papel de Bergamino y la tiple como Fiametta. La obra funcionó bien tanto en Barcelona como en 27 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

Revista de Barcelona: El Diluvio, 2 de febrero de 1929.

Caricatura de los personajes de La Campanela (Laura Nieto y Ernesto Rubio) de Francisco Ugalde para ABC, 13 de junio de 1931.

GENT DE TORRENT EN LA HISTÒRIA Madrid. Tras el nacimiento de su hija Rosaura, el 11 de marzo de 1931, Ernesto Rubio volvería a meterse en la piel de Bergamino en el teatro Chueca de la villa y corte al comienzo de la temporada estival, aunque en esta ocasión su partenaire era Laura Nieto. El público volvió a responder con entusiasmo y ovaciones a la creación del maestro toledano; sin embargo, a Alejandro Miquis de la revista Nuevo Mundo le pareció una obra que respondía a un estilo manido y caduco10: “El género, no sé si por culpa de los músicos, que exigen obras hechas con un patrón viejo, o de los libretistas, que creen imposible encontrar situaciones musicales fuera de ese patrón, se estancó hace muchos años y no hay quien le mueva; menos mal que aún queda público inerte también, y con eso basta, y por lo que se ve, para que todas las zarzuelas estrenadas logren aplausos ruidosos, y alguno, de vez en cuando y cada vez más de tarde en tarde, los honores de la supervivencia. Campanela, la obra nueva del maestro Guerrero estrenada en Chueca, consiguió ya lo primero; pero no creo que consiga igualmente lo segundo.”

Gracias al auge de la industria discográfica y a la popularidad de la zarzuela sus interpretaciones en la “Romanza de Bergamino” de La Campanela y en “Los huertanos” y “La ronda valenciana” de El ruiseñor de la huerta quedarían registradas en discos Regal y Columbia.

Tras los aplausos obtenidos en Chueca iniciará una gira que le lleva a Burgos, Salamanca, León Valladolid, San Sebastián, Bilbao, La Coruña, Palma de Mallorca, Valencia y Portugal.

En julio de 1932 emprendió, junto a su mujer, una gira de seis meses por Hispanoamérica, su primera incursión americana tal vez, con la compañía de Pedro Barreto que había sido contratada por la empresa Alcocer. Abordo del trasatlántico Juan Sebastián Elcano partieron del puerto de Santa Cruz de Tenerife rumbo a Puerto Rico. En la isla caribeña debutaron con El niño judío y las obras Luisa Fernanda, Katiuska y Carnavalada. Tras su estancia en la antigua isla española visitaron Venezuela, Colombia, México y otras repúblicas americanas donde la zarzuela gozaba de muy buena salud11.

La pista de Ernesto Rubio se pierde hasta 1935 para reaparecer en el teatro Olympia de Barcelona12 durante la reposición de la zarzuela cómica La corte de faraón, de otro torrentino de adopción como el maestro Vicente Lleó Balbastre13, y en los festivales y homenajes a los que acude en Barcelona donde había fijado su residencia. En aquella ciudad, Ernesto Rubio y Filomena Suriñach participan en el programa dominical Variedades Artísticas Semanales de la emisora Radio Asociación.

Escena de La Campanela en el Teatro Chueca de Madrid. Ernesto Rubio, a la izquierda.

Revista Nuevo Mundo, 19 de junio de 1931.

Filomena Suriñach y Ernesto Rubio en su casa de Barcelona hacia los años 60. Foto Natividad Ramos.

Cae el telón

C

on el estallido de la guerra en julio de 1936, el espectáculo no se detuvo y aunque los artistas de zarzuela eran respetados por ambos contendientes, tanto Ernesto Rubio como Filomena Suriñach, que rondaban la cuarentena y aún les quedaban tablas, abandonan los escenarios. ¿Las contingencias de la guerra, decadencia del género, agotamiento? Lo cierto es que tomaron una decisión mutua y desaparecieron de la escena a la par poniendo fin a su intensa carrera profesional, pero tanto uno como otro intervinieron en funciones benéficas ocasionales cuando acabó la contienda. Así, Ernesto Rubio, volvió a reencontrarse con sus antiguos compañeros de Torrent participando en las zarzuelas del teatro parroquial durante alguna de sus estancias en el municipio 28 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

Al retirarse del espectáculo los rastros de Ernesto Rubio y de Filomena Suriñach se pierden, aunque pudieron dedicarse a actividades comerciales los años siguientes. En 1947 todavía se encuentran en España porque la Suriñach cantó alguna vez en Barcelona, como en El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. Un año más tarde, los tres miembros de la familia están en Cuba a la espera de que el consulado de México les autorice su entrada al país azteca, México y España habían roto sus relaciones diplomáticas en 1939. En México D. F. aterrizan el 24 de enero de 1948 por un periodo inicial de seis meses, no como inmigrantes ni como exiliados, oficialmente la tarjeta expedida por el servicio de migración del estado norteamericano dice que Ernesto Rubio se había trasladado para conocer el negocio de las carnes y le acompañaban su esposa, ama de casa, y su hija14.

Es probable que para colaborar con su cuñado Enrique Suriñach, industrial del sector alimentario, −también hizo sus pinitos como barítono en Barcelona apadrinado por su hermana−, e iba a abrir un supermercado en la ciudad de Guadalajara, estado de Jalisco15. Al año quebraría el negocio16. No sabemos si la experiencia mejicana se prolongó más allá de los seis meses autorizados y si aquella estancia fue una ventana para escapar de las penurias de nuestro país. Nueve años más tarde encontraremos a la familia atravesando de nuevo el Atlántico, en clase turista, en el crucero italiano Augustus desde Barcelona, para desembarcar en el puerto de Nueva York el 21 de mayo de 195717. Pasarán décadas antes de volver a tener noticias sobre el tándem Rubio-Suriñach, esta vez por los obituarios de La Vanguardia.

Quienes les conocieron como nonagenarios en Barcelona recuerdan a un matrimonio de ancianos con la cabeza bien amueblada y gozando de buena salud. Tras un pequeño conato de incendio en su casa, sin apenas importancia, se trastornaron del susto e iniciaron su declive. Filomena Suriñach murió el 3 de julio de 1991 y Ernesto Rubio Sancho el 22 de septiembre de 1993.

Bergamino, tantos años compartiendo el amor de su Fiumetta, quizás vagaba con desconsuelo al encontrarse solo y prefirió seguir las huellas de su amada hasta los escenarios del paraíso para poder dedicarle una vez más la romanza de La Campanela.

“Bella efigie de mi amada hoy te vuelvo a contemplar y a la imagen adorada nunca te podré olvidar.”18

CAMPANYA “SÓC DE TORRENT”

Ernesto Rubio en 1948.

1. Sobre la zarzuela vid. TEMES, José Luis, El siglo de la zarzuela (1850-1950), 2014.

2. En https://familysearch.org/ Padrón municipal de Torrent, 1912, folio 218.

3. BEGUER ESTEVE, Vicente, “Un siglo de teatro en Torrente” Revista de Fiestas Patronales, 1970, Obra completa, vol. V, 2003, pp. 240-241.

4. BEGUER ESTEVE, Vicente, “La música en Torrente” (1840-1970)”. Obra completa, vol. I, 1997, p.

273 e IBÁÑEZ CLEMENTE, José Mª., “Aquel viejo Círculo”. Torrente. Boletín de Información, noviembre y diciembre de 1968, p. 5.

5. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Hemeroteca Virtual de Prensa Histórica (HVPH), El Pueblo, 28 de abril de 1922, p. 2.

6. HVPH, Diario de Valencia, 2 de marzo de 1923, p.

5.

7. HVPH, El Pueblo, 29 de junio de 1928, p. 4.

8. BEGUER ESTEVE, Vicente, “La música en Torrente” (1840-1970)”, op. cit., p. 274.

9. HVPH, El Luchador, 4 de mayo de 1929, p. 3.

10. Hemeroteca Nacional. Biblioteca Nacional de España, MIQUIS, Alejandro, “Semana teatral”. Nuevo Mundo, 19 de junio de 1931, p. 22.

11. HVPH, La Gaceta de Tenerife, 3 de julio de 1932, p. 2.

12. La Vanguardia, 19 de mayo de 1935, p. 20.

13. Corre un bulo en Torrent, y no por repetirse ha de ser cierto, de que el maestro Vicente Lleó nació en nuestra ciudad. Algunas publicaciones y enciclopedias especializadas se hacen eco de este hecho, pero ni su nacimiento, ni el de sus padres, están recogidos en los libros de bautismo de la parroquia de la Asunción, los cuales afortunadamente se han conservado.

A falta de este testimonio los padrones municipales de la ciudad de Valencia son clarificadores, mientras no surja otra documentación. Los padrones que consultamos hace unos años nos dicen que Vicente Lleó Balbastre nació en Valencia el 9, y no el 19, de noviembre, de 1870. En 1877 vivía en la calle Beata, 11 y en 1894 en la calle Perseguer, 3ª-1ª, con sus padres Vicente Lleó Cerezo y María Balbastre Piqueres y su hermano pequeño José. Su vinculación con Torrent, donde pasaba largas temporadas como otros representantes de la burguesía valenciana, sería posterior.

Archivo Municipal de Valencia. Padrones, 1875-1880, signatura 273/folio 16392, y 1894, signatura 670/folio 1770.

14. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Secretaría de Estado de Cultura-Movimientos Migratorios Iberoaméricanos en http://pares.mcu.es/ MovimientosMigratorios/ Fichas de Rubio Sancho, Ernesto, Suriñach García, Filomena y Rubio Suriñach, Rosaura.

15. Hemeroteca Nacional de México, El Informador, 16 de febrero de 1948, p. 7.

16. Diario Oficial de México, de 4 de abril de 1949, p. 9 y de 25 de mayo de 1950, pp. 35 y 36.

17 En https://familysearch.org/ New York. Passenger and Crew Lists, 1909, 1925-1957.

18 “Ernesto Rubio * Romanza de “Campanela” (Jacinto Guerrero)” en https://youtu.be/gAh2AkF6DQg. Gracias a Marta Domínguez por sus aportaciones y a Nati Ramos por sus fotografías.

L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament ha posat en marxa una campanya per a promoure i difondre el nom correcte de la ciutat, davant la utilització incorrecta del nom de la ciutat que de manera continuada fan particulars, institucions públiques i privades, tot i que Torrent fou una de les primeres ciutats que va normalitzar el seu nom (el 2 de febrer de 1979 el Consell de Ministres aprovà el canvi de nom de Torrente a Torrent), l’Ajuntament troba necessari posar en marxa una campanya per a la divulgació i utilització de la denominació oficial i correcta del nom de Torrent. Per això, davant la importància i el pes de les xarxes socials en l’actualitat s’ha convocat un concurs d’Instagram que està pensat amb la idea que la gent durant les vacances, tant si se’n va de viatge com si es queda per la ciutat, publique fotografies amb el hasthag #sócdeTorrent i amb el material que facilita l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià amb la llegenda “Sóc de Torrent, en qualsevol idioma”. El termini per a participar en el concurs d’Instagram i publicar les fotos acaba el 30 de setembre.

A banda del concurs completen la campanya, vídeos i panells informatius per a difondre en tots els àmbits el nom correcte i oficial de la ciutat i actuacions institucionals com l’enviament de cartes a les institucions, empreses i particular que continuen fent servir el nom incorrecte de la ciutat. ⚫

Concurs d’Instagram Este estiu te’n vas de viatge o de vacances?

Et quedes per ací?

Fes-te una foto amb el ventall o la motxilla i el lema i publica-la en Instagram amb el hashtag #sócdeTorrent

De De l’1 l’1 de de juliol al 30 30 de de setembre setembre al

I GUANYA 1r premi

Participa-hi i difon el nom correcte de la nostra ciutat

Tauleta digital Samsung 10.1’’ 2d premi Càmera digital Nikon 3r premi Smartphone Alcatel 5015x

Es diu

Torrent Arreplega el ventall o motxilla en el TDIC o en l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià

Tota la informació en www.torrent.es

29 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

e mix d

Presu

t

ciuta

JOVENTUT

L’ESTIU ARRIBA AL CIJ Un any més, la Delegació de Joventut organitza l’activitat del campament de juliol perquè jóvens de 12 a 17 anys gaudisquen d’una setmana d’activitats esportives en la natura.

Enguany el lloc triat és el bell paratge natural de la serra d’Albarrasí, que rodeja Tormón (Terol). Una trentena de xics i xiques residiran en l’alberg El Abrigo de Tormón de l’11 al 18 de juliol, per a practicar escalada, tir a l’arc i tirolina, caminar per barrancs i muntar a cavall, entre moltes altres activitats al costat del riu Ebrón.

Per als qui resten a Torrent, el CIJ els proposa una sèrie d’activitats els matins de juliol dirigides a jóvens de 12 a 16 anys, els quals podran triar entre les activitats següents: Coaching Educatiu (per a estudiants que l’any que ve comencen 1r o 2n d’ESO), Iniciació a l’Alemany, Learn and Play in English, L’Art de Crear: Manualitats, Descobrint Emocions (taller d’educació emocional), El Llapis Màgic: taller d’escriptura creativa, Retoc Bàsic d’Imatges amb GIMP 2.8, Fotografia: Trau el Màxim Partit de la Teua Càmera Compacta, Taller de Maquillatge de Personatges Terrorífics: Zombifica’t, Taller de Creació de Videojocs, Construïx el Teu Robot.

Per a jóvens a partir de 16 anys la proposta d’activitats és per a les vesprades de juliol, tallers i cursos com: Teatre i Expressió Corporal, Italià

per a Viatjar, Francés per a Viatjar, Tecnologies de la Informació i Comunicació Aplicades als Processos de l’Animació Juvenil, Globoflèxia, Papiroflèxia i Malabars, i Taller d’Iniciació a la Fotografia.

Per a conéixer activitats futures del CIJ, només cal entrar en www.torrentjove/activitats o fer una visita al Centre d’Informació Juvenil, ubicat en l’Espai. Recordem que també es pot estar al dia de les novetats sobre activitats del Departament de Joventut a través del facebook i twitter CIJ Torrent, i pel número de whatsapp: 644326771. ⚫ Podeu sol·licitar-ne una plaça presencialment en CIJ TORRENT i en línia a partir del 6 de juny + INFO: www.torrentjove.com 96 111 18 53

EL CONSELL DEL PLE DE XARXA JOVES.NET A TORRENT La sala de reunions de l’Ajuntament va acollir el 10 de maig el Ple del Consell de la Xarxa Joves.net, una trobada que reuní alguns dels representants de les àrees de Joventut dels dènou municipis que actualment formen el Ple del Consell d’este consorci intermunicipal, amb seu a Torrent, a més dels municipis de Catarroja, Manises i Rocafort, que també s’han adherit a esta iniciativa. En la reunió es tractaren diversos aspectes com ara donar compte de la liquidació del pressupost de l’exercici anterior, posar en comú matèries de l’actual exercici, així com tractar les gestions i actuacions que es treballen amb altres organismes i administracions en l’àmbit de la joventut, per mitjà de convenis i col·laboracions. La regidora de l’Àrea de Joventut i vicepresidenta del Consell, Nadia Marín, va acompanyar durant la sessió el president del consorci, Antonio Arenes, i la resta de regidors presents en l’acte. ⚫

L’EXPOSICIÓ “SAUDADE”, DE JAUME MORA, EN L’ESPAI Jaume Mora exposa la seua obra del 24 de juny al 25 de juliol, en la sala d’exposicions de l’Espai, 2a planta de l’Edifici Metro, av. al Vedat, 103.

Este jove il·lustrador residix a Torrent i ha organitzat tretze exposicions entre individuals i col·lectives. Les seues darreres obres mostren uns negres potents, encara que no tan opacs com en treballs anteriors, atés que ha substituït els acrílics per black indian ink (tinta índia). La seua última col·lecció, “Saudade”, combina les taques de tinta índia i els colors forts de pigments sintètics que li permeten aconseguir una obra desimbolta i equilibrada. Sentiment i expressió són els components immaterials en l’obra d’este artista que, valent-se de línies i taques, es materialitza en un poètic exercici d’innovació. ⚫ 30 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

JOVENTUT

FINAL DEL CONCURS DE TALENTS ARTÍSTICS TORRENTJOVE

1

L’11 de juny, a les 18.30 hores, començava una vesprada de ball música i màgia en la plaça de la Unió Musical, en què dèsset actuacions van ser les finalistes de la tercera edició del Concurs de Talents Artístics, organitzat per la Delegació de Joventut, on enguany han participat jóvens de 13 a 24 anys. El festival va estar conduït per Pablo García, Benjamí Martino i Marta Ruiz. Els tres col·laboren amb el CIJ com a corresponsals juvenils i es van apuntar a la proposta de conduir la vesprada.

Al concurs d’enguany s’han inscrit huitanta-cinc xics i xiques de Torrent, que van anar a les audicions que es feren en l’Espai (segona planta de l’edifici Metro) els dies 20 i 21 de maig. Prop de quaranta actuacions, corresponents a les modalitats en què es podia participar, es van succeir davant de l’atenció dels membres del jurat, que en esta ocasió estigué compost per Juanjo Pérez, cantautor; Kevin Lozoya, trompetista; i Mari Carmen Herrera, professora de ball.

Els tres en acabar el festival coincidiren a manifestar que l’experiència els ha resultat molt gratificant i van gaudir de l’emoció que els concursants posaven en el càsting. Tots passaren pel photocall que hi havia a l’entrada de l’Espai: les fotos es poden veure en www.torrentjove.com Les tres modalitats del concurs corresponien a habilitats musicals, instrumentació i cant, que una vegada més fou la que més actuacions candidates va rebre; habilitats de ball; i habilitats d’arts escèniques, a la qual es van presentar dos mags. Els finalistes reberen un premi en metàl·lic. Estos han sigut els premiats: En la modalitat Espectacle i Arts Escèniques, el primer premi va ser Tris Tras Magia (Foto 1), i el segon Mago Álvaro Max. En la modalitat Habilitats Musicals, el primer fou Queen (Foto 2), el segon Cronos, i en el tercer lloc els premiats van ser Héctor Mora i The Heart of the Music, perquè el jurat va optar per duplicar este lloc. Els accèssits van ser per a The Space, Estefania Deossa, Lúa Jiménez, María Requena i Jenny Ideen. En la modalitat Habilitats de Ball, el primer premi el va aconseguir Candy Swag Crew (Foto 3), el segon Impact Five, i el tercer Crack Shot. Els accèssits foren per a Nerea Casas, Beatriz Ramos i Itveca Fusió.⚫

2

3

31 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

A S S O C IA C I O N S C U LTU R A L S

TORRENT DE PARAULES, UN REMANSO DE PAZ Y CULTURA La Asociación Espacio Literario y Cultural Torrent de Paraules, fundada en 2011 por Patricia Cuenca, se propuso en este 2016, como en los años anteriores, dinamizar la vida literaria y cultural de la ciudad. Torrent de Paraules es como un remanso de paz interior, un espacio en el que hacerse oír, una ventana de aire fresco a la exposición de los sentimientos y las emociones, tan inherentes a las palabras escritas, habladas, recitadas y hasta cantadas, porque en las tertulias y eventos de todos los miércoles se da mucho de todo ello, ya que hay poesía, prosa, música, imaginación, declamación, narración, y teatro. patricia cuenca chaves

Este Espacio no se limita solo a ser una tertulia literaria que reúne a sus socios y socias cada tarde de miércoles, aun siendo dicha tertulia el principal sello definitorio de Torrent de Paraules. La Asociación, nacida y ubicada en Torrent, dio un paso más y se dedicó a difundir y propagar variadas actividades culturales y literarias así como eventos o ferias del libro; aunque, por descontado, las presentaciones de libros son una cita clásica e ineludible de la Asociación, con la que reconocidos escritores han compartido su obra, como Blas Muñoz, José Antonio Mateo, David Trashumante, María García-Lliberós, Antonio Garrido, Mª Teresa Espasa, Heberto de Sysmo, Marta Querol, Antonio Garrido, Gregorio Muelas, entre otros, a la vez que se han ofrecido conciertos de estupendos compositores, músicos y artistas como Josep Aznar, Verónica Abellán, Juan Francisco Esparza, Rafael Amor, Juanjo Pérez, o jóvenes talentos del Hip Hop, como Pablo e Iván, entre la variada oferta.

Diversas personalidades han participado del Ciclo de Conferencias 2016, como el catedrático Antonio Capafons, que imparte charlas y conferencias en varios países del mundo y nos instruyó en un interesante coloquio sobre la hipnosis clínica y la investigación en su aplicación en los diferentes campos, entre ellos la educación. A lo que se unen múltiples eventos en los que se disfruta de diversas formas de

interpretación, dramatización y teatro, canalizado por el grupo de teatro de Torrent de Paraules y el alumnado del taller de expresión y teatro.

Torrent de Paraules ha estado presente un año más en un sinfín de actos literarios y culturales de Valencia, como en las Jornadas de Derechos Humanos, en el Aniversario de CLAVE, en el Ateneo Marítimo Blasco Ibáñez, en lecturas dramatizadas y obras de teatro en el SGAE con Marcel Marck -un histórico del teatro en Valencia y miembro activo de Torrent de Paraules, que tuvo su muy ganado homenaje por parte de la Asociación-, en conciertos, en exposiciones, etc. También se organizan talleres diversos, como el de teatro, y se monta además un cinefórum una vez al mes (con la presencia de dos críticos de cine, Gregorio Muelas y José Antonio Olmedo) en la sala de Casa de la Dona; también se desarrolla un Ciclo Cultural 2016 en la sala de actos de la Casa de Cultura.

Entre sus actuaciones, Torrent de Paraules realizó un programa radiofónico semanal en la emisora local y lo continuará haciendo cuando Radio Torrent reabra su programación.

Por otra parte, la Asociación difundió un año más la literatura y la cultura para llegar a la sensibilidad de la gente y a la felicidad interior de quien la busca; pues es un espacio en el que cultivar no sólo las letras, 32 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

sino el espíritu, y en el que dar rienda suelta a la expresión, un espacio en el que hacer sentir un remanso de paz cargado de palabras torrenciales.

He ahí su esencia.

Te invitamos a formar parte de este proyecto cultural. Acércate y tus sueños podrán hacerse realidad junto a nosotros. ¡Qué viva la CULTURA! Algunas actividades para los próximos meses: el Ciclo de Cinefórum se hace un viernes al mes en Casa de la Dona, con proyección de películas; en el Ciclo Cultural se presentan libros, y se dan recitales, conferencias, lecturas dramatizadas y eventos culturales en Casa de Cultura y otros puntos de encuentro (poesía ambulante); en julio, en la Feria del Libro de Torrent se dan recitales de poesía, dramatización y música, a lo que se añade el Festival Solidario de fin de año con actuaciones de poetas, rapsodas, artistas, actores y músicos, para recaudar alimentos y juguetes que se reparten en Navidad a quien que lo necesite. ⚫ Correo electrónico: asoctorrentdeparaules@gmail.com Grupo en Facebook: Torrent de Paraules Presidenta de Torrent de Paraules: Patricia Cuenca Chaves Teléfono de contacto: 616 551 353

C U LTU R A

CLOU EL VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ El Museu Comarcal de l’Horta Sud acollí el 28 de juny l’acte de cloenda de l’onzena edició del Voluntariat pel Valencià de Torrent. Per a celebrar-ho, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià va organitzar una vesprada per a gaudir de bona poesia ja que en l’acte es féu l’última sessió d’esta edició del Club de lectura del Voluntariat, en què s’havia triat per a llegir el poemari guanyador del Premi Poesia Ciutat de Torrent, Geografia de les veus, de Rafael Casanova, qui va assistir a l’acte i va intercanviar impressions i reflexions amb els lectors. Rafael Casanova ha sigut fins ara professor

de valencià en l’institut Serra Perenxisa i l’acte es va convertir també en un homenatge que li dedicaren alumnat i companys, ara que canvia de destinació professional, els quals hi van participar amb la lectura de poemes seus.

Esta iniciativa, que consistix a posar en contacte persones que volen aprendre a parlar valencià amb persones valencianoparlants i que cada any posa en marxa l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, té com a objectius promoure l’ús social del valencià i integrar els nouvinguts.

La gent interessada a participar en el Voluntariat pel Valencià de Torrent, bé com a aprenent o com a ensenyant, pot adreçar-se a l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament (usvalencia@torrent.es) per a apuntar-s’hi i esta els convocarà per a la nova edició que començarà al novembre, en què es presentaran les noves parelles lingüístiques. ⚫ ● Informació facilitada per l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià

L'ESCOLA CORAL I L'AJUNTAMENT PROMOCIONEN EL FOMENT I LA DIFUSIÓ DE LA MUSICALITAT A TRAVÉS DEL CANT Per primera vegada l’Ajuntament ha firmat un conveni amb l’Escola Coral de Torrent per al foment en la iniciació de la pràctica musical entre els menuts. El regidor de l'Àrea de Cultura, destaca que "l'Escola Coral de Torrent ha desenvolupat la seua tasca del 2001 ençà amb un projecte integrador. Calia consolidar l'estreta relació que mantenen l'Ajuntament i esta institució coral amb un acord que assegure l'estabilitat de les activitats i el programa que proposa anualment l'Escola: concerts, aplecs i trobades tallers amb altres grups… Qualsevol estímul que potencie l'aprenentatge musical ha de ser considerat com un valuós pas endavan". Entre els acords establits al conveni es troba el compromís de l’Ajuntament de posar a la disposició de l’Escola Coral tres aules del Centre Cultural Sant Marc, donar suport als aspectes logístics de les activitats de l'Escola Coral, i incloure en les publicacions les activitats que s’arrepleguen en este conveni. D’altra banda, l'Escola Coral podrà celebrar dos concerts cada any en l’Auditori i el Consistori col·laborarà en aquelles activitats de caràcter extraordinari que puguen requerir alguna intervenció. ⚫

CONVENI BIENNAL DE L’AJUNTAMENT AMB LES SOCIETATS MUSICALS DE TORRENT S’ha adoptat el compromís que xiquets i xiquetes en risc d’exclusió social accedisquen als estudis d’educació musical infantil.

El 5 de maig es van reunir l’alcalde, Jesús Ros, el regidor de l’Àrea de Cultura, Alfred Costa, i els presidents de la Unió Musical, Juan Benavent i del Cercle Catòlic, Benito Nemesio, en la firma del conveni de l’Ajuntament amb les societats musicals de la ciutat per al foment, difusió, suport a l’aprenentatge i promoció del patrimoni artisticomusical de la ciutat.

“Atés l’important vincle de les societats musicals amb l’Ajuntament i la importància que les seues activitats tenen per a la ciutat, tant la UMT com el Cercle Catòlic s’han felicitat perquè la firma s’haja fet amb caràcter biennal, la qual cosa oferix major cobertura pressupostària i major estabilitat a l’acord que resulta beneficiós per a totes les parts”, destaca el regidor de l’Àrea de Cultura. El conveni inclou la participació dels diferents grups de cada una de les societats musicals en gran part de la programació festiva i cultural de la ciutat.

Entre altres aspectes destaquen els concerts de les bandes simfòniques, la col·laboració amb l’orfeó polifònic, les bandes juvenils, els grups de rock, 33 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

les formacions folkloricomusicals, la promoció d’activitats musicals en l’àmbit municipal i la difusió cultural estatal i internacional, i el foment en eixos àmbits.

Com a novetat, s’ha reflectit en el conveni un compromís pel qual xiquets i xiquetes en risc d’exclusió social podran accedir als estudis d’educació musical infantil en l’escola d’iniciació musical i també es permetrà la realització d’activitats culturals promogudes per l’Ajuntament en els locals de les societats musicals, en cas que el consistori no tinga disponibles les seues instal·lacions i sempre que no s’interferisca en l’activitat programada per la societat musical. ⚫

C U LTU R A / S O C IETAT

José Llópez Piles, Consuelo Barberá González i Marina Llópez Piles.

Vicent Barberà Martí, Masseta.

EL BALL, UNA TRADICIÓ FAMILIAR maría josé llópez garcía component del grup de ball L’U i Dos de Torrent

“La gran família del grup L’U i Dos de Torrent és ara la que torna a fer eixir al carrer els torrentins i torrentines, la que continua assajant per a poder reviure la tradició, la cultura... Tenim una passió que volem compartir i transmetre a vosaltres, la mateixa que tingueren els meus avantpassats i tots els que digueren que sí al ball, ja que el ball és vida.”

Vicent Barberá Ten, conegut per la gent del poble amb el malnom de Masseta, va ser el segon de la família a participar en el ball i a enamorar-se’n. Ell, en companyia d’altres jóvens de Torrent, on també es trobava Consuelo González Muñoz.

34 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

Rondaven els anys 40, ja cap al final, quan una xiqueta anomenada Consuelo Barberá González (coneguda per tots com la filla de la Morà), encoratjada per les amigues, començà a ballar en un dels grups de ball que tenia Torrent. Esta xiqueta no sols es va enamorar del ball sinó que també va conéixer un torrentí “moreno i ben plantat”que es convertiria en el seu home, José Llópez Piles (de la família popular dels Nadalos), qui anava a ballar amb la seua germana Marina.

I és que l’amor es troba on menys t’ho esperes, i ella, com els seus pares, el va trobar ballant. El pare, Vicent Barberá Ten, conegut per la gent del poble amb el malnom de Masseta, va ser el segon de la família a participar en el ball i a enamorar-se’n. Ell, en companyia d’altres jóvens de Torrent, on també es trobava Consuelo González Muñoz, La Morà (que seria la seua dona més endavant), varen fer pels anys 20 un grup de ball. A estos jóvens els varen ensenyar tres hòmens que ja en la seua joventut s’havien interessat per esta cultura.

En particular, trobem el tio Mascarilla, el tio Tarcil i Vicent Barberà Martí, Masseta, que era l’avi de la nostra protagonista.

Però no tot queda ahí: la sang ballava per les venes de tota esta família i algú havia d’explotar-ho i continuar. Corrien els anys 70 quan un grup de xiques dirigides per la senyora Filomena varen reprendre tot allò que una vegada va fer eixir el poble de Torrent al carrer: el ball. I com no podia ser de cap altra manera, entre eixes jóvens hi havia la neboda de Consuelo, neta de Vicent Barberá, pare de Conchín Muñoz Barberá, actualment directora del grup de ball L’U i Dos de Torrent.

Amb la il·lusió de dur el ball de nou a la gent del poble i a altres comunitats, va fer que la germana M. José i el cosí Pepe Llópez Barberà s’enamoraren.

I tu, sí tu: lector o lectora de l’article, has de fer l’exercici d’endevinar amb tota la informació que més amunt he donat, la seua descendència. Pista: els cognoms en són la clau. Segur que ja ho has endevinat: el fill de la xiqueta (bé, ja no tan xiqueta) Consuelo Barberá i de José Llópez.

No podem dir que l’amor va aplegar a Conchín per mitjà del ball, però va arrossegar el seu home, Vicente Carratalá, a esta tradició, diguem-ne, familiar. ¿I què passa amb Pepe, eixe jove que als 13 anys començava a ser instruït per la seua cosina i sa mare; eixe xiquet que, com son pare, té una cosa (i continua tenint) de “ben plantat”?

Doncs es va enamorar pels anys 80 d’una jove molt guapa, Rosa García, que s’unia amb les amigues a este grup ja establit. De nou es repetix la història: el ball va ser l’enllaç per a l’amor.

I no puc acabar este article sense anomenar l’última generació d’esta saga familiar. Maria i Fernando, germans i nebots de Conchín; Inma, la filla de Conchín, i Vicent i Nacho i jo mateixa, néts de Consuelo. La gran família del grup L’U i Dos de Torrent és ara la que torna a fer eixir al carrer els torrentins, la que continua assajant per a poder reviure la tradició, la cultura... Perquè tenim una passió que volem compartir i transmetre a tots vosaltres, la mateixa passió que tingueren els meus avantpassats i tots els que digueren que sí al ball, ja que el ball és vida i compartida sempre és molt millor. ⚫ N D. En el BIM Digital hi ha més informació sobre la indumentària valenciana i torrentina.

Vicente Carratalá i Conchín Muñoz Barberá, actualment directora del grup de ball L’U i Dos de Torrent.

A la dreta, assentada, Consuelo Barberá, de peu José Llópez, a l’esquerra, assentada, Rosa García, de peu Pepe Llópez i la xicoteta M.José Llópez.

D’esquerra a dreta, Inma Carratalá, Fernando Muñoz, Nacho Hidalgo i M. José Llópez.

35 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

CULTURA

EUGENIO SIMÓ DISSENYA EL LOGOTIP DE LA INSTITUCIÓ ALFONS EL MAGNÀNIM

EL CINE ESPAÑOL PROTAGONISTA EN TORRENT Del 20 al 23 de junio l’Auditori acogió la proyección de algunas de las mejores películas del cine español actual que se enmarcaban en el Festival Cinema Jove.

Antes de las proyecciones, directores, productores o actores y actrices, dieron una charla y valoraron positivamente esta iniciativa del Consistorio que ha acercado el cine español a vecinos y vecinas y a gente venida de fuera del municipio.

Este ciclo cinematográfico comenzó con la película Cerca de tu casa de Eduard Cortés con la presencia del productor Loris Omedes y del actor Oriol Vila; le siguieron 5 metros cuadrados con el director Max Lemcke y el actor Emilio Gutiérrez Caba, y Los comensales, con el director Sergio Villanueva y el actor Sergio PerisMencheta; Palmeras en la nieve, que contó con la presencia del director Fernando González Molina y de la actriz Macarena García, cerró el ciclo. ⚫

La nova imatge corporativa de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació va ser presentada el 19 de maig pel diputat de Cultura, Xavier Rius, pel director de l’entitat, Vicent Flor, i per Eugenio Simó, autor del disseny. L'adjectiu "Magnànim" és l'eix temàtic principal per al desenvolupament del pictograma. "Emmarcat en un cercle, a partir de la simplificació i seqüenciació d'elements de caràcter tipogràfic comuns, presents en les inicials AM (Alfons el Magnànim), he construït una icona clara, sintètica i fàcil d'identificar", va explicar Simó. Respecte al text, que incorpora també al nom el de Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, el dissenyador torrentí va utilitzar una tipografia de caràcter contemporani per contraposar-la als trets més clàssics del logotip i així representar també la doble dualitat passat/futur, ciència/humanisme que caracteritza el projecte del Magnànim.

D'altra banda, en les pròximes falles, Eugenio Simó dissenyarà el monument de la falla La Plaça de Torrent coincidint amb el seu 75 aniversari. ⚫

DOLORES GARCÍA CONSIGUE EL GALARDÓN LITERARIO “LETRAS DEL MEDITERRÁNEO” 2016 POR LA REBELIÓN DE PENÉLOPE En 2016, Versátil Ediciones ha publicado la tercera novela de Dolores García Ruiz, La rebelión de Penélope, que aborda la problemática de las adicciones emocionales y trata de las segundas oportunidades, todo ello aderezado con una trama de acción e intriga. La escritora, vecina de Torrent, ha sido galardonada en esta primera edición del certamen literario convocado por la Diputación de Castellón, junto a los autores José Luís Rodríguez del Corral, Alejandro M. Gallo y Juan Bolea, en un acto solemne celebrado el 7 de junio.⚫ 36 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

EDUCACIÓ

BEQUES PER AL CURS 2016/2017 En la Junta de Govern Local del 13 de juny de 2016 es va aprovar la convocatòria de beques.

Les beques escolars poden sol·licitar-se de l’1 de juliol al 30 de setembre a l’Ajuntament, Delegació d’Educació, en el carrer de Ramón y Cajal, 7, o per via telemàtica a través de la web de l’Ajuntament www.torrent.es.

Les beques escolars que no es justifiquen en els terminis i condicions que assenyalen les bases corresponents estan anul·lades automàticament.

L’Ajuntament convoca ajudes per a adquirir material escolar corresponent als distints nivells educatius (educació infantil de segon cicle, educació primària i educació secundària obligatòria) i per a possibilitar a les famílies l’accés a altres ensenyaments, com són els estudis d’educació infan-

ESCOLES D’ESTIU Activitats lúdiques, esportives i educatives per al període estival dels xiquets i xiquetes.

til de primer cicle, l’educació d’adults i els ensenyaments de música i dansa. La convocatòria es fa atenent els principis de publicitat i objectivitat i, pel caràcter social, haurà d’afavorir la concessió de les ajudes a les famílies amb capacitat econòmica més desfavorable, i té un import total de 125.000 euros, amb el desglossament següent: • Per a cursar estudis d’educació infantil de primer cicle, 45.000 euros (300 ajudes de 150 euros).

• Per a l’adquisició de material escolar en els cursos d’educació infantil de segon cicle, 22.000 euros (550 ajudes de 40 euros).

• Per a l’adquisició de material escolar (exclosos llibres de text), per a cursar estudis d’educació primària 28.000 euros (700 ajudes de 40 euros).

• Per a l’adquisició de material escolar (exclosos llibres de text), per a cursar estudis d’educació secundària obligatòria 24.000 euros (600 ajudes de 40 euros).

• Per a cursar estudis d’educació permanent d’adults, 3.000 euros (75 ajudes de 40 euros).

• Per a cursar estudis de música i dansa, 3.000 euros.

Les escoles d’estiu i campus esportius per als xiquets i xiquetes del municipi tenen la finalitat que els pares i mares puguen conciliar la faena amb el període estival dels fills, fent-los participar en activitats lúdiques i educatives coordinades per professionals.

L’Escola d’Estiu Especial funciona del 23 de juny al 22 de juliol, organitzada per l’Ajuntament, el Gabinet Psicotècnic Municipal i els centres d’educació especial L’Encarnació, La Unió, Squema i Torrepinos, amb la col·laboració del centre ocupacional ABD, en el col·legi públic d’educació especial L’Encarnació, dirigida a xiquets i xiquetes amb edats entre 3 i 20 anys, que estiguen matriculats en algun d’estos centres d’educació especial. Els participants tindran un gran ventall d’activitats, com ara visites culturals, activitats esportives, tallers i jocs. Totes les activitats estan coordinades i supervisades per monitors especialitzats.

L’Escola d’Estiu d’Educació Infantil i Primària està activa també en el mateix període i en diferents centres educatius del municipi. Els infants hi tindran activitats esportives, contacontes, piscina i tallers, especialment.

Sis campus esportius ha organitzat per a este estiu la Fundació Esportiva Municipal, que es diferencien en el contingut de les activitats, els horaris i les edats a què estan adreçats. ⚫

37 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

EDUCACIÓ

LA XXXI SETMANA CULTURAL DE L’ESCOLA D’ADULTS L’Escola d’Adults de Torrent ha celebrat la trenta-unena Setmana Cultural entre els dies 13 i 17 de juny amb diferents activitats de caràcter lúdic i formatiu, en què han participat centenars de persones.

La setmana es va iniciar el 13 de juny, amb l’acte inaugural i l’obertura de l’exposició “Un treball permanent”, sobre les tasques realitzades en els diferents tallers que han funcionat durant el curs (ceràmica, pintura, dibuix, restauració de mobles, informàtica i fotografia). L’exposició es féu en la sala d’exposicions de l’Espai, en l’Edifici Metro i a la inauguració hi assistí un nombrós grup d’alumnat i professorat del centre, acompanyats de representants dels distints grups polítics municipals, presidits per l’alcalde. En l’acte inaugural es va fer també una lectura musicada en commemoració del quart centenari de la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare. Esta activitat, titulada Algun encantador de los muchos que tienen estos libros va permetre gaudir en versió original d’alguns textos

d’estos autors i del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

El dia 14 es feren en l’Hort de Trénor diferents tallers pràctics oberts a tot el públic de pintura, dibuix, reflexologia, quiromassatge, relaxació, ioga, mètode Pilates... A la nit, a més d’un sopar en el recinte de l’Hort, es va celebrar la Nit de Cine, amb la projecció de la pel·lícula La família Bélier, del cineasta Eric Lartigau. El dia 15, estigué dedicat a l’humor, amb la intervenció del monologuista, humorista i actor Pau Blanco, també en l’Hort de Trénor.

El 16 s’organitzà una visita didàctica a la ciutat de Villena, en la comarca alacantina de l’Alt Vinalopó i, finalment, el dia 17, es va dedicar a la música, amb un sopar en l’Hort i l’actuació d’Elma Sambeat (veu) i Damián Valent (guitarra), que van interpretar un variat repertori de jazz, bossa nova i folklore.

Més de 1.400 persones han participat en cursos i tallers del setembre al juny.

El Centre Públic de Formació de Persones Adultes de Torrent, que ha complit 31 anys d’història, ha tingut durant el curs 1.472 alumnes, inscrits en els 79 cursos i tallers que han funcionat del setembre al juny. Cursos i tallers de formació bàsica, graduat en educació secundària, accés a formació professional i a la universitat, castellà, valencià, anglés, francés, informàtica, i diferents cursos ocupacionals i d’oci. L’escola desenvolupa també un ampli programa d’activitats de dinamització social i cultural: xarrades, audicions musicals i poètiques, visites culturals, cinefòrum, exposicions, festes, setmana cultural i viatges formatius. ⚫ ● Informació facilitada pel Centre Públic de Formació de Persones Adultes de Torrent

ALUMNAT DEL JULIO VERNE HA CREAT UNA GUIA TURÍSTICA DE TORRENT Un grup d’alumnes del col·legi Julio Verne ha dut a terme un treball sobre costums, tradicions i història del nostre municipi, que s’ha reflectit en una guia turística bàsica de Torrent, feta per escolars i destinada a xiquets i xiquetes.

La guia va ser presentada en l’Ajuntament en forma de tríptic en valencià i anglés, i el col·legi i el consistori han acordat fer-ne una impressió i edició per a les visites guiades, sobretot per a alumnat infantil i jove. En el mes de novembre tindrà lloc la Setmana del Turisme a Torrent, en què la ciutat disposarà dels locals de turisme de la Diputació en el carrer del Poeta Querol, on hi haurà el tríptic. ⚫

L’alcalde, el regidor de Turisme i la regidora d’Educació, van rebre el 8 de juny representants del col·legi per a agrair-los l’esforç. Les classes involucrades en este projecte anaren al Museu Comarcal, a l’Hort de Trénor i feren una visitada guiada a la Torre.

38 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

EDUCACIÓ

RECONEIXEMENT A L’ALUMNAT AMB MILLOR RENDIMENT ACADÈMIC La sala d’actes de l’Ajuntament va acollir el 27 de maig l’homenatge a l’alumnat de Torrent que ha obtingut els premis extraordinaris al rendiment acadèmic de primària i secundària i a les millors qualificacions de selectivitat durant el curs 2014/2015. L’acte va estar amenitzat amb una actuació inicial de l’Escola Coral de Torrent.

Els alumnes van rebre de l’alcalde, Jesús Ros, i de l’inspector territorial cap de districte, Antonio Martín, el reconeixement al rendiment acadèmic pel qual ja reberen el guardó de la Conselleria d’Educació. La regidora d’Educació i Dinamització Lingüística, Patricia Sáez, va conduir l’acte i expressava que “reconéixer l’esforç dels alumnes de la nostra ciutat és part d’una política educativa que pretén millorar la qualitat del nostre sistema a través dels incentius i la il·lusió de millorar”.

Premis al Rendiment Acadèmic en Educació Primària per a: Pablo Álvarez Domínguez, Nuria Santos-Olmo Roca i Sonia Moraga Salvador, del CEIP Antonio Machado. Jorge Barrios Coronado i Marta Li Vivó Vindel, del CC Nuestra Sra. de Monte-Sión. Pau Mario Blanch Pastor, Mario Ferrer Martínez i Miquel Soriano Felipe, del CEIP Sant Pasqual. Carmen Bravo Puerto, Mario Martínez Escriva i Mireia Paes Cervera, del CEIP Miguel Hernández.

Encarnación Casañ Cantero i Nerea Fernández Alfonso, del CEIP Les Terretes. Cristina García Castellano, del CC San José y Santa Ana. Nerea Gómez-Lobo Guillén, del CEIP Federico Maicas. Sergio Hervás Miguel, del Centre Privat Julio Verne. María Jiménez García, del CEIP Molí.

Ana Miñarro Romero, Elena Pérez Baixauli, Lourdes Ruiz de la Hermosa Arce i María Salcedo Císcar, del CC La Purísima. María Gordillo Algaba, Alicia Olivares Lluna i Javier Sánchez Hermosilla, del CC Santa Teresa de Jesús. María Silla Mora, del CC María Auxiliadora.

Premis Extraordinaris al Rendiment Acadèmic en Educació Secundària Obligatòria per a: Blanca Lourdes Alejos Tordera, del CC Santa Teresa de Jesús, i Jordi Verdet Rodríguez, de l’IES Marxadella.

Premis al Rendiment Acadèmic d’alumnat que ha obtingut les Millors Notes de Selectivitat en el curs 2014/ 2015 per a: Miguel Ángel Beltrán Sánchez, Raúl Casa Tarín i Nuria Pérez Gascón de La Purísima. Rosa María Benlloch García, Sergio Francisco Campayo Sánchez, Alba Couchoud Falcó, Clara Crespo Zafón i Juan Bosco Puig Garcés, de teresianes. Paula Berbegal Sáez, Mar González Aleis, Sergio Jiménez Lozoya, i Carles Salcedo Martí, de Veles e Vents. Roberto Sáez Hernández i Elena Sánchez Villanueva, de la Marxadella. Sebastián Sánchez Riera, de Ntra. Sra. de Monte-Sión. ⚫

● Informacions facilitades

39 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

pel GPA

EDUCACIÓ

HOMENATGE A PROFESSORS I PROFESSORES QUE S’HAN JUBILAT Este curs escolar setze professors i professores de distints centres educatius de Torrent han donat per finalitzada la seua llarga etapa professional dedicada a l’ensenyança, i l’Ajuntament ha reconegut la seua gran tasca professional amb un acte que va tindre lloc el 24 de juny en el Conservatori Professional de Música de Torrent, on Patricia Sáez, regido-

ra d’Educació, destacava el seu treball en el món de l’ensenyament. Per la seua banda, l’alcalde, Jesús Ros, lliurava una placa commemorativa a cada un dels professors i professores per la seua trajectòria professional en els diferents centres educatius i remarcava que el seu treball professional ha sigut i és important “perquè han posat la primera pedra en l’ensenyança de molts torrentins i torrentines”, i la importància de “la seua comesa en la formació de persones”.

Javier Fuster, director del CEIP El Molí, va dirigir unes paraules als presents en representació de tots els companys de treball, en una sala d’actes plena de familiars, amics i companys

Professorat que s’ha jubilat a la fi del curs 2015-2016: Concepción Almerich Ros, Juana Mª Martínez Sola i Pilar Viñas Almenar, del col·legi Madre Sacramento. María Rosario Vicenta Bañuls Part, del CEIP Joan XIII. José Bolumar Barrachina i Rosa Mª Naranjo Ibiza, del CEIP Miguel Hernández.

Rosa Mª Canuto Silla i Vicente Millán Doménech, del CEIP Antonio Machado. Javier Fuster Pérez, del CEIP El Molí. Alicia Gimeno Asensio, de l’EPA. Mª Teresa Gómez-Fabra Gómez, del C Santa Teresa. Alfredo Inestal Sáiz i Lorenza Martínez Ruiz, del CEIP Federico Maicas. Alejandro Martínez Tudela, del col·legi Monte-Sión. Josefa Medina Fenoll i Manuela Plaza Delgado, del col·legi María Auxiliadora. ⚫

CLASSES I MENJADOR EN EL CAMPUS SOCIAL D’ESTIU Des del 23 de juny, un dia després d’acabar les classes, i fins al 31 d’agost està en marxa el segon Campus Social en el col·legi Lope de Vega, on xiquets i xiquetes de 6 a 16 anys de famílies amb menys recursos poden tindre un estiu ple d’activitats educatives i d’entreteniment.

De bon matí a mitjan vesprada, vora 80 xiquets i xiquetes fan activitats lúdiques, educatives o culturals i, tenen accés debades al servici de menjador. Enguany es fan dos eixides setmanals des del centre per a assistir a sessions de cine, excursions a la piscina del Vedat i diverses visites a parcs i jardins de la nostra ciutat.

La selecció dels escolars que hi participen s’ha fet tenint tant la informació proporcionada pel centre escolar com la valoració dels tècnics de Benestar Social de l’Ajuntament. ⚫ 40 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

Agricultura / Gent de Torrent

J. Lluís Fresquet va fer l’estudi de l’evolució del sector agrari a Torrent al llarg del segle XX Este torrentí és l’autor d’un extens treball sobre l’agricultura de Torrent i director de la digitalització de tota la informació del sector agrícola del municipi al llarg del segle passat. Estudi de l’evolució del sector agrari a Torrent al llarg del segle XX és un interessant i necessari treball d’investigació realitzat en la Universitat Politècnica de València.

A. CORONADO

El doctor enginyer agrònom professor de la Universitat Politècnica de València, J. Lluís Fresquet Gozalvo (nascut en 1946) està lligat a l’agricultura des de la infància, quan en les vacacions escolars, amb els seus dos germans, ajudava son pare en el camp. Va ser un bon estudiant i va obtindre el Premi Extraordinari de Batxillerat Superior. De sempre li ha agradat la branca de Ciències i, encara que va dubtar a l’hora d’enfocar els seus estudis entre la Medicina o l’Agronomia, es va decantar per esta última, per a dedicar-se per complet al coneixement de la terra i els conreus.

Molt de temps ha passat des de llavors, en el qual Fresquet ha desenvolupat una activa carrera en què destaquen els vinti-dos anys que va dedicar al departament de projectes i construccions de l’empresa valenciana Pascual Hermanos a Águilas, Múrcia, fins que esta es transforma en Pascual Hermanos Holding, és nomenat director de l’empresa Urbaland SA, i inicia així una activitat de promoció i construc-

ció d’habitatges, però sense oblidar la seua dedicació agrícola. Del 1999 al 2000 va ser professor associat de l’Escola Politècnica Superior de Gandia, fins que, en eixe mateix any, va obtindre el grau de doctor i la plaça de professor titular de l’Escola Universitària, en el Departament de Producció Vegetal, en la Politècnica de València.

“Un compendi del patrimoni material i immaterial de la capital de l'Horta” J. Lluís Fresquet és ara notícia perquè és comissari d’una exposició en el Museu Comarcal de l’Horta que mostra part del seu treball de camp en Agronomia de Torrent i l’Horta, un extens estudi sobre l’agricultura, a la qual cosa, d’altra banda, s’ha unit la digitalització de tota la informació del sector agrícola del municipi al llarg del segle XX, tasca que li va ocupar quasi tres anys d’investigació i recopilació de dades. “El principal èxit d’este estudi és que a la fi s’ha aconseguit digitalitzar i

homogeneïtzar tota la informació antiga en este àmbit de la història torrentina, i s’han arreplegat moltes dades d’infraestructures de l’època, els cultius que es practicaven aleshores i oficis que ja han desaparegut”, destaca l’autor de la publicació esmentada, la investigació i edició de les quals es va dur a terme des del Centre Valencià d’Estudis del Regadiu (CEVER) de la Universitat Politècnica de València i fou patrocinada i finançada per la Caixa Rural Torrent i la Cooperativa Agrícola Sant Lluís Bertran.

En la presentació del llibre (març del 2012), J. Lluís Fresquet va estar acompanyat pel vicerector de la Universitat Politècnica de València, Salvador López, que destacà el notable treball de documentació duta a terme per este conscienciós enginyer per a la realització de l’estudi: “Suposa el compendi del patrimoni material i immaterial de Torrent i de molts municipis de l’Horta, amb una idiosincràsia molt pareguda, que minimitzarà els efectes de l’oblit.”⚫

Compost per 278 pàgines i trufat de fotografies, el llibre, de què s’ha tornat a parlar en la primera Setmana de l’Agricultura, es basa en l’estudi de nombrosíssims documents de l’Arxiu del Regne, de l’Ajuntament, de la Cambra Agrària i de l’Arxiu Municipal de Torrent. “He treballat amb documents del CECAF de Madrid i el Centre de Cartografia i Fotografia de l’Exèrcit de l’Aire”, apunta l’autor. L’estudi arreplega l’evolució de les superfícies de secà, regadiu i els diferents conreus del segle passat; l’evolució de la ramaderia en les variants bovina, ovina, porcina i aviar; les indústries derivades com ara almàsseres, cellers, conserves i centres de manipulació i envasament de fruites i hortalisses; els oficis relacionats amb l’activitat agrària, com ara constructors de carros per al camp, guarnimenters i subministradors d’adobs i plaguicides; i l’anàlisi de l’evolució de la Comunitat de Regants i la Comunitat de Llauradors. Imprescindible.

41 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

Agricultura

LA I SETMANA DE L’AGRICULTURA VA MOSTRAR EL PASSAT, PRESENT I FUTUR DE TORRENT

42 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

L’alt nivell dels ponents, la participació de la Federació Valenciana de Municipis i la Unió de Llauradors, entre altres entitats, han donat una projecció excepcional al desenvolupament d’este monogràfic sobre el municipi.

La Primera Setmana de l’AgriCULTURA, organitzada per l’Ajuntament, va tindre lloc al Museu Comarcal del 4 al 9 de juliol i va oferir una visió del passat, present i futur de l’agricultura de la nostra ciutat a través de xarrades, tallers i una gran exposició composta de fotografies de gran format, cartografies, material audiovisual històric i contemporani i escultures. El comissari de l’exposició és J. Lluís Fresquet, un expert del sector agrari a Torrent, com s’informa en la pàgina anterior.

Entre les activitats de la setmana, es va fer una jornada d’Iniciatives agràries municipals, bancs de terres, vies pecuàries, mercats de la terra i gestió de terres abandonades organitzada per la Federació Valenciana de Municipis i Unió de Llauradors; a més de diverses xarrades: J. Lluís Fresquet va fer el desglossament del seu llibre Estudi de l’evolució del sector agrari a Torrent al llarg del segle XX; Adrià Besó va presentar el llibre Horts de tarongers. La formació del verger valencià; Paco Planells, Fermín Salcedo i Anna Alemany van parlar d’agricultura sostenible, i David Baviera (regidor, representant del Consell Agrari), Daniel Sacristán (Llavors d’Ací), Manel Alemany (Per l’Horta) i Lluís Planells Alòs (Horts Urbans d’Alaquàs) van parlar d’agricultura i participació. Per a cloure la Setmana, l’Observatori Ciutadà de l’Horta (Per l’Horta) va fer una eixida pràctica al Safranar i Natura i Cultura, un mercat ecològic al Centre Ambiental del Vedat.

Els actes tingueren molts assistents i la presència dels llauradors torrentins, de gent interessada per l’agricultura i representats municipals. L’alcalde, Jesús Ros, va destacar les arrels agrícoles de la ciutat: “Torrent és una gran ciutat en l’actualitat gràcies a les seues arrels agrícoles i a la gent que ha treballat amb tant d’esforç i sacrifici als nostres camps”, i del regidor de l’Àrea de Cultura, Alfred Costa, que va organitzar la Setmana i va remarcar el significat del joc de majúscules i minúscules utilitzat per a referir-se a l’AgriCULTURA, per a mostrar la cultura agrícola de Torrent. També hi va haver un tast de deliciosa orxata feta per torrentins. ⚫

L’exposició, que estarà oberta durant els mesos de juliol i setembre, mostra quatre vessants: “Torrent i les seues arrels agrícoles”, “Evolució del sector agrari al llarg de la història”; “Ferros” (de l’escultor torrentí Vicente Ortí, on es veu la transformació d’eines del camp en autèntiques obres d’art); i “Dones i Horta” (de Per l’Horta, per la qual la figura de la dona és protagonista i disposa d’un espai específic, on destaca el treball tan important que ha desenvolupat al llarg de tots estos anys en manufactures i en conserveres).

L’exposició també inclou un homenatge als llauradors de la ciutat.

43 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

ME D I AM B IENT

UNA PATRULLA RURAL EVITARÀ LES ACCIONS DELICTIVES EN ZONES RURALS, URBANITZACIONS I DISSEMINATS La nova Patrulla Rural, amb base en el Centre de Proximitat del Vedat, funciona des del 16 de maig per a vigilar les zones rurals, urbanitzacions i dissemi-

PARANYS CONTRA LA PROCESSIONÀRIA EN EL VEDAT I LA SERRA PERENXISA La Regidoria de Medi Ambient fa controls biològics basats en paranys de feromones per a atrapar els mascles de la processionària i així impedir la reproducció d’este insecte.

nats, mantenint contacte permanent amb els agricultors per a evitar possibles robatoris i accions delictives. La patrulla disposa d’un vehicle adequat a les característiques del servici i està formada inicialment per huit agents (dos en cada tanda de matí i vesprada, els set dies de la setmana), un inspector i un oficial, com a responsable de la Secció de Medi Ambient, a què està adscrita la patrulla.

Per a complir la seua tasca, la patrulla mantindrà reunions amb la resta de forces i cossos de seguretat amb àrea d’actuació i demarcació a Torrent, els responsables del Consell Agrari, la Policia Local i el guarda rural “per a coordinar actuacions i oferir

un servici pròxim i eficient tant a agricultors com al veïnat”, assenyala el regidor de Seguretat Ciutadana, José Antonio Castillejo, que es reuní amb els agents per a traçar les principals línies d’actuació i coordinació en relació amb esta posada en marxa de la Patrulla Rural. ⚫

Com ja s’informava en el BIM anterior, la Delegació de Medi Ambient du a terme les actuacions necessàries per al control de plagues centrades en la processionària de pi (Thaumetopoea pityocampa).

En el mes de juny s’iniciava el cicle vital de la processionària, atés que, després des descloure’s les crisàlides, les palometes comencen el procés de reproducció, que culmina a la fi del període estival quan ponen els ous en les fulles dels pins i altres coníferes. El control de plagues s’ha dut a terme en la contornada de la serra Perenxisa i sobretot en la zona del Vedat, principal lloc d’afecció de la processionària, establint un control biològic tant en parcel·les privades com públiques.

Este control biològic es produïx per mitjà de la introducció de vint-i-dos paranys de feromones en el Vedat i vint-i-cinc en la serra Perenxisa, l’objectiu dels quals és atrapar els mascles d’este insecte i evitar d’esta manera la

reproducció, la qual cosa comportarà una menor població de la processionària per a l’any que ve.

L’Ajuntament, amb l’empresa pública Nous Espais, oferix a partir de setembre campanyes de tractament contra la processionària amb preus públics que es publiquen anualment.

Esta campanya no garantix la desaparició de la plaga però sí la probabilitat de reduir-ne l’afecció.

Inma Amat, regidora de l’Àrea de Medi Ambient, assenyala: “La processionària del pi prolifera en camps i parcs, i suposa una amenaça per a animals i qualsevol persona que mantinga un contacte directe amb les larves. Per això, en la Delegació de Medi Ambient, estem duent a terme una sèrie d’actuacions de control biològic per a evitar la proliferació de la reproducció d’este insecte també danyós per a la massa arbòria”. ⚫

44 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

“La Patrulla Rural, amb base en el Centre de Proximitat del Vedat, disposa d’un vehicle adequat a les característiques del servici de vigilància”

● Informacions facilitades

pel GPA

COnéiXeR eL nOStRe teRme Se estrena una nueva sección de manos de Pedro Abellán Blasco, agente de la Patrulla del Medio Ambiente del Ayuntamiento, que nos ilustrará a través de diversas colaboraciones sobre la flora y fauna de nuestro entorno. La información que irá proporcionando para cada una de las ediciones del BIM nos enseñará a valorar la vida en todo el ámbito que nos rodea, pues no sólo las personas habitamos en el término municipal de Torrent. Abrimos pues una nueva ventana a la naturaleza que, a buen seguro, no nos dejará indiferentes.

Culebra bastarda

Erizo

Zorro

PRECAUCIÓN, AMIGO CONDUCTOR… Prisas, prisas, prisas…todos tenemos prisas. Vivimos en un mundo acelerado, de horas punta, de tecnología digital 3.0, de muchos Mbps…y así nos va, bueno, así le va a nuestra escasa y amenazada fauna local, la nuestra, si es que alguna vez nos perteneció, la que vive en nuestro entorno más próximo, que es el caso que nos ocupa y que nos toca de cerca. pedro abellán blasco

Estarán conmigo que, ante la irrupción en la carretera de cualquier animal, prima ante todo la seguridad propia, la nuestra y la de los seres queridos que nos puedan acompañar.

No se deben hacer maniobras que nos hagan perder el control de nuestra máquina. Hay una clara preferencia e indiscutible premisa: nuestra seguridad lo primero.

Esto no admite discusión, todo el mundo debe tenerlo presente. No obstante, en ocasiones, nuestro conocimiento de la vía, la costumbre de paso y frecuencia de su uso hace que pisemos el acelerador más de lo que procede, sin apenas darnos cuenta.

En nuestro amplio término municipal hay un grupo de vías que suelen observar elevada frecuencia de paso, sobre todo a ciertas horas y en mayor medida en los meses estivales, pues son el acceso a segundas residencias y en algunos casos también las principales. Se trata de los caminos que unen los distintos barrios y partidas de diseminados con la población. La Carrasquera, Corral del Manyet, Manyes, La Font de la Teula, el camping La Pirámide, La Pardala o Faxardet, por ejemplo, son pequeños núcleos cuya población se multiplica los meses de estivales. El tránsito de vehículos es elevado y eso repercute en la seguridad del paso de la fauna al atravesar la calzada.

El límite de velocidad establecido para estas vías es de 50 km/h. Dado su ancho y estado es una cifra adecuada, no obstante, no se suele respetar, al45 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

canzándose velocidades mucho mayores. Simplemente nos confiamos.

Como consecuencia, muchos animales perecen atropellados; aves, reptiles y mamíferos de variadas especies se dejan su vida en el asfalto. Crías, adultos, machos y hembras aparecen a diario en las cunetas o en mitad de la vía, algunos reconocibles, otros en absoluto.

Desde aquí, a través de estas imágenes que nunca se debieron recoger, el grupo impar de agentes de vigilancia ambiental municipal pretende despertar sus conciencias, apelar a su responsabilidad y llamar su atención sobre un problema invisible, soterrado, apenas conocido, pero de vital importancia para el mantenimiento de nuestra biodiversidad medioambiental, ya escasa y mermada de por sí a causa de otros problemas de difícil o imposible solución como son el galopante cambio climático, los venenos y plaguicidas, y la caza indiscriminada.

Por favor, respeten ustedes los límites de velocidad, conduzcan con cuidado y no se distraigan mientras circulan por nuestros caminos rurales.

Las vidas de muchos de nuestros amigos de la naturaleza están en nuestras manos y en nuestras conciencias.

Pongamos algo más de nuestra parte y permitamos que ese erizo, aquel conejo, esa culebrilla, el mirlo o el gorrión puedan cruzar, llegar hoy al otro lado y seguir con su vida.

Muchas gracias. ⚫ Más información en el Bim digital.

ME D I AM B IENT

Los concejales del área de Seguridad Ciudadana, José Antonio Castillejo, y del área de Sostenibilidad y Medioambiente, Inma Amat, técnicos de la delegación de Medioambiente y representantes de la Policía Local y Protección Civil, muestran a los concejales de Valencia el sistema antiincendios.

EL AYUNTAMIENTO DE VALENCIA ESTUDIA LOS MODELOS DE PREVENCIÓN DE INCENDIOS DE TORRENT PARA LA DEVESA DEL SALER Para prevenir el riesgo de incendios el Ayuntamiento desde hace años, viene llevando a cabo actuaciones en la zona montañosa de El Vedat: el ya conocido sistema SIDEINFO, y este año el sistema SENTICNEL.

EN MARCHA LA CAMPAÑA DE PREVENCIÓN DE INCENDIOS FORESTALES Protección Civil peina la zona boscosa desde las 10 de la mañana hasta el ocaso.

El 15 de junio comenzaba la campaña Previfoc 2016, que se prolongará hasta el 15 de octubre con el trabajo ininterrumpido del voluntariado de Protección Civil durante todo este periodo con actuaciones de vigilancia, desde las diez de la mañana hasta el ocaso de dos o más voluntarios (dependiendo de la alerta decretada), que peinarán toda la zona boscosa de la localidad para garantizar la rápida intervención en los pequeños conatos de incendio

El sistema SIDEINFO es ahora la alternativa a las cámaras térmicas instaladas en los edificios de la Devesa-Albufera, que está considerando instalar el Ayuntamiento de Valencia en esa zona protegida. Recordemos que este sistema antiincendios tiene como eje central la instalación de cañones que se encienden automáticamente cuando las previsiones climatológicas detectan riesgos de incendio, pero se complementa con los trabajos de selvicultura en la zona, además de la instalación de una infraestructura hidráulica con bocas de incendio y una correcta señalización de evacuación. Y para reforzar este sistema antiincendios, también se ha puesto en marcha el sistema SENTICNEL, que fue presentado por el alcalde, Jesús Ros, en el mes de mayo.

El sistema SENTICNEL tiene unos detectores de humo situados en los árboles que activan el sistema de protocolo de incendios, si detecta humo en El Vedat.

Esta tecnología innovadora es la que ha llevado a Sergi Campillo, concejal de Personal, y Sandra Gómez, concejala de Seguridad Ciudadana, del Ayuntamiento de Valencia, a visitar las instalaciones de estos sistemas antiincendios en El Vedat, para considerar si el SIDEINFO podría ser la alternativa óptima de prevención de incendios a las cámaras térmicas de los edificios de la zona Devesa-Albufera, en este momento averiadas y obsoletas. ⚫

y evitar riesgos mayores, así como en caso de que sea necesario, colaborar con las autoridades competentes. Protección Civil también estará presente en todos los actos y fiestas veraniegas que impliquen la utilización de fuego, o tengan cierto grado de peligrosidad para que el verano transcurra con normalidad y sin incidentes.

Para facilitar el correcto trabajo Protección Civil cuenta con un Nissan Navara pick-up equipado como vehículo de extinción con una cuba de 800 l, un camión de extinción de incendios Pegaso, Mod. 9132 con una cuba de 3.000 l, un Nissan Atleon, equipado como vehículo de extinción, con una cuba de 1.700 l y con una pluma hidráulica para levantar 1.500 kg, y un Mercedes Benz Mod. 2635 equipado como camión nodriza, con una cuba de 13.000 l, además del diferente material de extinción y vehículos de apoyo.

A esta campaña se le suman los

sistemas SENTICNEL y SIDEINFO. El primero, de reciente implantación desde el plan Smart City, cuenta con diez nodos de detección, dos estaciones meteorológicas y dos cámaras de vídeo vigilancia y ofrece, en tiempo real, una evaluación personalizada del riesgo de incendio en las diferentes zonas de El Vedat y que según el riesgo determinado pone en marcha las medidas preventivas correspondientes.

Estas mediciones pueden ser consultadas en el banner principal de la web del ayuntamiento www.torrent.es; y el Sistema de Defensa contra Incendios Forestales consta de doce cañones de bombeo de agua que se activan como medida de prevención cuando se determina un riesgo de incendio muy elevado y cuando se ha producido un incendio. ⚫

46 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

● Informaciones facilitadas

por el GPA

ESPORTS

LOS MEJORES DEPORTISTAS TORRENTINOS DE 2016 El galardón a Mejor Deportista del Año ha sido para Vanesa Maroto Esteve, campeona de España de Bailes Standard, Diez Bailes y Bailes Latinos y miembro de la Selección Española con la que competirá en el próximo mundial.

El Ayuntamiento ha vuelto a premiar el esfuerzo y la dedicación de los deportistas del municipio. El pasado 15 de julio L’Hort de Trénor fue el escenario de la XXX Gala del Deporte, una ceremonia en la que se entregaron los premios a los mejores deportistas del año. Durante el evento, el club de gimnasia ITVECA amenizó la velada, ofreciendo una exhibición de gimnasia rítmica, y el alcalde, Jesús Ros, y Nadia Marín, concejala de Deportes, entregaron los galardones a los deportistas. El galardón a Mejor Deportista del Año ha sido para Vanesa Maroto, campeona de España de Bailes Standard, Diez Bailes y Bailes Latinos y miembro de la Selección Española con la que competirá en el próximo mundial.

“Estoy muy contenta. Es una recompensa muy grande porque significa que he estado todo el año trabajando y esforzándome para conseguirlo”, afirmaba Vanesa Maroto antes de recibir el premio. Vanesa representará a España en el Campeonato del Mundo Junior II de Diez Bailes, el próximo septiembre en Bulgaria, lo que afronta con gran optimismo y muchas ganas. “Ya he ido a dos

mundiales, pero para mí es más importante la experiencia que la posición en la que quedas. La mejor sensación es el ambiente del campeonato y estar con los mejores del mundo, además, en la pista te sientes única y es un momento irrepetible. Uno de los mejores momentos para mí es el desfile de banderas, donde dicen el país y sus representantes”, explicaba Vanesa.

MENCIÓN ESPECIAL. Torrent CF. Campeón de su grupo en Regional Preferente. Unió Básquet femenino. Campeón de grupo y de la fase Senior Femenino Preferente. Club Balonmano Torrent. Campeón de grupo y de la Copa Federación. Tigres Torrent Club de Rugby. Campeón de la Liga Nacional de Rugby-13.

ENTIDAD COLABORADORA CON EL DE-

ENTRENADOR DEL AÑO. Antonio Jareño Romero. Por su labor en el Torrent CF, campeón de la liga Preferente. CLUBES DEPORTIVOS DEL AÑO. Club Atletismo Torrent y Club Deportivo Herca.

Por los éxitos conseguidos por sus atletas en la actual temporada. MEJOR DEPORTISTA DE LA MINIOLIMPIADA ESCOLAR 2016. Mario Bello Vieco. Medalla

de Oro en 80 ml y record de la Miniolimpiada (9”41). MEJOR DEPORTISTA ALEVÍN. Martina Llovera Verdet. Judo. MEJOR DEPORTISTA INFANTIL. Paula Giménez Garrido. Atletismo. MEJOR DEPORTISTA CADETE. Anna Bonte. Atletismo. MEJOR DEPORTISTA JUVENIL. Neus Navarro Cuesta. Baloncesto. MEJOR DEPORTISTA FEMENINA CON MAYOR PROYECCIÓN.

Paula Orts Richard. Atletismo. MEJOR DEPORTISTA MASCULINO CON MAYOR

PORTE. Brigada de obras. Por su magní-

PROYECCIÓN.

fica colaboración logística de la organización de las actividades deportivas de Torrent. Policía Local de Torrent. Por su magnífica colaboración en la organización de las actividades deportivas de Torrent. Protección Civil de Torrent.

Por su magnífica y desinteresada colaboración con el deporte torrentino.

Atletismo.

Pablo López Rodríguez.

MEJOR DEPORTISTA DEL AÑO. Vanesa Maroto Esteve. Baile. Campeona de España de Bailes Standard, Diez Bailes y Bailes Latinos.

Enhorabuena. ● Información facilitada

por el GPA

La FDM fomenta un estiu saludable amb els campus esportius. La Fundació Esportiva Municipal va estrenar programació amb activitats variades com ara natació, dansa, pàdel, futbol i moltes altres en els campus esportius d’estiu, on xiquets i jóvens participen en un gran nombre d’activitats que compaginen diversió i aprenentatge, tot i fomentant la consciència sobre el medi ambient, la importància de l’esport i les bondats de continuar estudiant.

Més informació a través de la pàgina web: www.fdmtorrent.com. ⚫ 47 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

ESPORTS

Una Llegua de solidaritat de rècord

TORRENT GUANYA EN LA TERCERA CATEGORIA TRINQUET EL CORTE INGLÉS Els dies 9 i 10 de juliol, i per segon any consecutiu, es van jugar les tres finals de categoria de Trinquet El Corte Inglés en el trinquet José María Veguer, amb un gran nombre d’espectadors que animaren en tot moment els jugadors. La competició s’inicià el dia 9 amb una exhibició de raspall adaptat (cadira de rodes) i quan va acabar es va jugar la final segona entre el CPV Manises a i el CPV Onda A, en la qual l’equip de Manises s’emportà la victòria. El dia 10 es va jugar la final tercera entre dos equips pertanyents al Trinquet de Torrent, i va ser el Torrent E el que va aconseguir el triomf. Ja, per a culminar, es va jugar la final primera entre el Trinquet de Torrent i el CPV Almussafes A, en la qual este equip va obtindre la victòria. ⚫

Mario Molano Vila va jugar en el Campionat d’Espanya de basquetbol que es va disputar al març a San Fernando (Cadis) amb la selecció alevina de la Comunitat Valenciana. Amb tan sols dotze anys, este xiquet torrentí ha aconseguit un gran èxit esportiu. La seua major afició és el basquetbol, que practica des que comptava sis anys, quan ja apuntava, com més tard demostraria en les etapes de benjamí i aleví, quan va ser preseleccionat per a formar part de la selecció valenciana i participà en el Campionat d’Espanya.

Llavors no va poder arribar a l’última llista dels dotze triats d’un conjunt de 150 xiquets de tota la Comunitat Valenciana, del millor de cada club d’esta Comunitat. Però, enguany ho ha aconseguit, malgrat que li diagnosticaren diabetis tipus 1, la qual cosa no ha sigut obstacle perquè Mario, gràcies al seu esforç, la seua constància i la seua generositat, haja entrat en esta llista d’elit. ⚫ 48 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

El 1 de juliol va tindre lloc la XXIV Llegua Urbana Ciutat de Torrent, organitzada per la Fundació Esportiva Municipal. Amb 825 inscrits, es van arreplegar 1260,45 quilos d’aliments, donats pels corredors en llevar-se el dorsal i destinats al Punt d’Aliments. La prova va tindre l’eixida i la meta en l’avinguda al Vedat (parc infantil).

Primer/a classificat/ada: Absoluta-F: Carla de Tena Silla. Absoluta-M: Iván Latorre Escribà. Veterà B-M: Javier Ibáñez Ferrer.

Veterà A-M: Jorge March Soriano. Veterà A-F: Mariló Colomino Lechuga. Veterà B-F: Inmaculada Casillas Galindo. ⚫

e scr i u e n e ls gr u ps m u n i c i pa ls

Jaume Santonja Ricart Portaveu del Grup Guanyant Torrent- Acord Ciutadà

Per un Ajuntament participatiu Habitualment, aquest grup municipal rep crítiques de part d’altres partits presents al plenari, sobre el fet que el nostre regidor no assisteix a reunions de comissions, sense tenir en compte que sovint, aquestes reunions solen anar solapades o s’hi celebren en un horari que, per a un regidor com el nostre que no disposa de dedicació exclusiva, li resulta molt complicat perquè es troba dins del seu horari laboral. El regidor de Guanyant Torrent viu del seu treball i, en acabant, dedica el vessant polític a atendre les responsabilitats com a representant de la ciutadania.

Guanyant Torrent, sempre ha entés la política com a un servei i mai com un objectiu per servir-se d’ella i, és per això que des del minut zero, ha procurat participar a les comissions i grups consultius municipals, no sols amb el nostre regidor electe, sinó disposant de les millors persones existents al seu entramat social, en cada ocasió.

No és la primera vegada que manifestem la necessitat d’oferir un govern més proper a la ciutadania i insistim a dir que, s’hauria de governar amb parets de vidre, però “els procediments” sovint ho dificulten perquè més enllà de la legislació vigent, es troba la voluntat política d’aquelles persones que l’han d’aplicar i no troben més que dificultats per obrir a la participació els temes, les comissions o les plataformes i consells existents.

Per propiciar la participació ciutadana, quan no falta un segell, cal una autorització i quan es disposa d’aquesta, resulta que no ho fa possible la inexistència d’un paper timbrat de l’Estat. El limitat model democràtic establert en la Llei de Bases de Règim Local, ha sofert unes reformes que limiten la capacitat d’acció i la democràcia participativa i és per això que, no pararem a demanar una comissió “ad hoc” que estudie com obrir el tancat món municipal, pensant sempre amb que la gestió directa d’una ciutadania organitzada, farà de l’Ajuntament una eina de transformació democràtica.

Volem una Corporació garant dels drets humans mitjançant experiències democràtiques, on el protagonisme residisca en les persones i en els moviments socials. El plenari ha de recuperar responsabilitats que ara només té l’alcaldia i apostar per la democràcia directa i l’apoderament ciutadà. En altres indrets sí que es fa i a Torrent no hem de ser menys que en altres llocs de l’Estat. Voluntat, sols falta voluntat i ganes de fer entrar el vent fresc a la nostra Corporació Municipal. Ningú és menys per propiciar la participació; ans el contrari. Es participa participant i la ciutadania això ho sap. ⚫

Enrique Campos Fenoll - Francisco José Cubas Monedero Ciutadans Torrent-Partit de la Ciutadania (c’s)

¿UN NUEVO GOBIERNO ANTES DE NAVIDAD? Si hace unos meses, antes de las segundas elecciones, nos encontrábamos ante la persistente orfandad de gobierno, con la consecuencia clara de una imagen de país a la deriva, no es menos cierto que la situación tras estas elecciones sea de lo más halagueña, confiando en el beneplácito de los partidos constitucionalistas a su capacidad de legitimar un gobierno, sin pensar en sillones, ni carteras, únicamente considerar la situación “in extremis”. Con todo, mutatis mutandis se diría que confiamos en un inminente acuerdo, y el paso a un escenario de gobernabilidad, donde consideramos a C’s como elemento catalizador indispensable para configurar un gobierno estable.

España necesita transmitir confianza y estabilidad, salir de esa estela que turba el desasosiego generalizado, y eliminar esa utópica posibilidad de un gobierno “totum revolutum” de izquierdas.

Durante nuestra breve e intensa estancia en la institución, hemos suplido nuestra debilidad como Grupo Político, configurando un equipo de trabajo fiel, compacto, dinámico y comprometido con la ciudad de Torrent. Nuestra procedencia, la sociedad civil, no ha resultado óbice para que un breve tiempo hayamos engranado en el complejo funcionamiento de la institución, y que sin una inercia política de Grupo hemos sido capaces de asimilar y poner en marcha, fruto de ello es nuestra aportación, la cual se refleja en las actuaciones que realizamos día a día: Nuestra preocupación por el aparcamiento en Torrent, instaba al Grupo Municipal a adecuar los solares para parking público, dentro de un plan sostenible, surgía la propuesta de impulsar la utilización de vehículos eléctricos en el Parque Móvil municipal, así como medidas para el resto de usuarios, una fiscalización de la eficiencia energética en los edificios públicos y su cumplimiento, una propuesta que instó a la Generalitat a la reindustrialización de la Comunitat Valenciana, peticiones como la sensibilización sobre la celiaquía, la inclusión de parques inclusivos, la instalación progresiva de pictogramas para la inclusión de aquellos que sufren trastornos de espectro autista, la solicitud de implementar un servicio de enfermería escolar, y nuevas propuestas para combatir el mosquito tigre, han sido fruto de nuestro trabajo.

Mirar atrás y comprobar que has hecho tu trabajo, nos congratula, nos motiva y pone de manifiesto el fuerte compromiso con nuestros afiliados, simpatizantes y vecinos de Torrent.

En breve nos encontraremos inmersos en las fiestas patronales, C’s aprovecha para desearles unas felices fiestas, y recordarles el compromiso y la implicación en toda aquello que acontezca en nuestra ciudad. ⚫

49 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

e scr i u e n e ls gr u ps m u n i c i pa ls

Amparo Folgado Tonda Portavoz del Partido Popular

Grup Compromís per Torrent

La transparència no s’esmena

UNA DE ROMANOS

No es cap secret per a ningú que l’aposta de Compromís per la trasparència i la objectivitat dels processos de contractació de personal és un dels punts prioritaris de la nostra agenda política.

En el darrer ple presentàrem una moció per què els tribunals de selecció de personal que treballe per l’ajuntament siguen realment tribunals objectius, sortits d’un procés de sorteig en el que totes i tots els funcionaris tinguen les mateixes oportunitats de formar-hi part. Aquestos tribunals comporten complement salarials als que tot el personal qualificat de l’Ajuntament deuria tindre les mateixes oportunitat per poder accedir-hi, no només aquelles persones que nomene l’Alcalde a més de sumar transparència i reduïr al màxim qualsevol ombra de sospita sobre “perquè” o “per quins motius” l’Alcaldia nomena determinades persones per formar part d’un tribunal de selecció. La transparència sempre té una doble funció: salvaguardar l’imatge de les nostres institucions i protegir als nostres funcionaris i funcionaries de falses sospites sobre la seua professionalitat.

Malgrat tota aquesta lògica el Ple va donar prou de què parlar. En primer lloc, vingueren les acussacions del Grup Municipal Guanyant Torrent que, fent una defensa plena i frontal de les competències de l’Alcaldia i acusant al nostre grup de votar en contra d’una moció presentada per Guanyant uns plens enrere. Moció que, bàsicament, tenia els informes en contra dels tècnics municipals –no com en el nostre cas. La nostra moció tenia informe favorable- i que va ser rebutjada per tots els grups que integren la corporació.

Posteriorment l’Alcalde va proposar una esmena que, segons el mateix Ros consistiria en introduïr la formula “instar a que puedan ser cumplidos los puntos precedentes”. Instar a que puedan ser cumplidos! PUEDAN SER! O no!, no?

Aquesta fórmula no només insulta a la democràcia, sino també al treball del nostre grup en aquest Ajuntament. Quan Compromís va decidir donar l’investidura a Jesús Ros no va dir: “Instem a que el sr. Ros puga ser Alcalde! ferem una serie d’acords signats i li donarem el vot d’investidura.

El Govern Municipal deuria recordar que governa amb un clar dèficit democràtic en quant a majoria política significa, i burlar-se d’aquesta forma del partit (Compromís) que des de l’oposició representa la clau del Govern Municipal no és la millor forma de sentar les bases d’una “legislatura tranquila”.

Finalment, i després d’un llarg debat Compromís va decidir eliminar el punt que tancava la moció, tot i així la proposta queda intacta i ara Torrent compta amb nous criteris de transparència interna que repercuteixen en l’igualtat d’accés de totes i tots a l’ocupació pública municipal, dificultant els “amiguismes” i l’enxufisme”.

Malgrat tot no podem fer més que l’amentar la “pinça d’opacitat” duta a terme per Guanyant i el PP. Els dos únics Grups que s’abstingueren a la nostra moció, que va comptar amb el suport de Ciutadans i –després d’una llarga negociació al ple- del PSOE. ⚫

Una vez más en Torrent tenemos que contar una de las de Tripartito, o como se podría denominar “una de Romanos”.

Verán, en nuestra ciudad de Torrent, desde que gobierna el tripartito, con esa fórmula de “socios de gobierno con mando a distancia” no nos dejan de sorprender. Y, así en esa escenificación de Luperca (la loba capitolina) que crió y amamantó a Rómulo y Remo, en este nuestro Torrent podemos imaginar quién es cada uno de los personajes y de qué manera se cuidan y alimentan mutuamente.

Pues bien, nuestro personajes de la serie de Romanos se dedican ahora a poner en práctica aquella frase “PANEM ET CIRCENSES”, o comúnmente llamada “PAN Y CIRCO”. Esta es una locución latina peyorativa que describe la práctica de un gobierno que, para mantener tranquila a la población u ocultar hechos controvertidos, da al pueblo alimento y entretenimiento de baja calidad y con criterios asistenciales. Y ustedes se preguntarán ¿qué es el pan y qué es el circo para el Sr. Ros y el tripartito?

Pues el pan de pueblo para el Sr. Ros es crear 60 puestos de trabajo cuando se podrían haber hecho cerca de 500 con los tres millones para obras de la Diputación.

Pan tostado es recortar la ayuda de “cheque recién nacido”.

Pan sin sal es bajar al 75% de salario mínimo para acceder a la ayuda de mujeres solas.

Pan de molde es el que tienen que padecer aquellas familias que deben “amoldarse” a los criterios de la Renta Garantizada y cobrarla 15 meses después.

Pan duro es que tienen que soportar cuando quieren tener una cita con el alcalde.

Quedarse sin Pan, es lo que sentimos cuando nos llega el recibo del IBI. Pan sin miga es aquel que tienen los vecinos de Torrent con obras sin acabar desde hace más de cinco meses Y el circo para el Sr. Ros es hacer unas fiestas de baja calidad.

Circo es cambiar el nombre del Auditori sin consultar a los ciudadanos, pero contentando a sus Rómulo y Remo, que ya se sabe, que nadie da pactos gratis.

Circo es gastarse 50.000 euros en una cabalgata de Reyes.

Circo es tener un Reglamento Fallero en el cajón porque no me interesa enfadar a mi socio de gobierno.

Circo es dejar que se cierre la instalación de la Cotxera y no hacer nada.

Circo es adjudicar un contrato para los uniformes de la policía que no se pueden poner y que cuestan 200.000 euros.

Circo es adjudicar el contrato de retirada de animales y enviarlos a Vinaroz Circo es…

Pues con el Pan y Circo que nos tienen acostumbrados el tripartito, despedimos el primer año de desgobierno, y un año en el que algunos se consideran Dioses y otros Rómulo y Remo.

Felices Fiestas a todos los vecinos y vecinas de Torrent. ⚫

50 BIMTorrent. Número 196. Estiu 2016

Biblioteques Públiques Municipals

Novetats de l'Estiu

Presentem una selecció dels llibres que hem rebut a les nostres biblioteques.

Moltes més novetats a la teua biblioteca

Andrés Campos Portavoz del Grupo Socialista

Buena memoria Hace mucho tiempo que alguien me dijo: “la realidad no siempre es la que es, sino la que la gente acepta como tal.” Hablábamos, evidentemente de política, y cada día entiendo mucho más aquella afirmación.

Veo como en apenas doce meses los responsables de situaciones caóticas, y algunas de ellas sonrojantes, se convierten en aliados de la oportunidad y voceros desproporcionados de lo que no hicieron, pero después sí pidieron.

Debe ser muy cierto aquello de que la memoria es corta y que lo importante es que la gente vea una nueva realidad, que nada tiene que ver con lo que hicieron cuando gobernaban.

En la oposición no cuenta la ideología, para el PP sólo cuenta la oportunidad. Da igual las líneas rojas, mentiras, insuflar miedo, confundir o hasta querer parecer comunistas, lo que importa es ganar, eso sí, no para transformar la realidad de muchos sino la de unos pocos que evidentemente tienen más poder que muchos.

La frase que mejor define al PP en la actualidad es: “donde hice digo, digo Diego” y es que ahora dicen cosas que jamás hicieron y juegan con la memoria corta, la realidad social y lo que ellos quieren que se asuma como realidad política.

Rajoy pidiendo apoyo al PSOE y responsabilizando a otros de su soledad y la poca confianza en un partido corrupto, que ha mentido hasta Europa y que ahora quiere engañar para gobernar prometiendo cosas que no hicieron con mayorías aplastantes, y precisamente utilizaron para aplastar a los más débiles.

Bonig hablando a los valencianos y valencianas de la sociedad que pudo ser, como si no estuviéramos pagando sus veinte años de desgobierno, corrupción y seguidismo central. Ellos que han provocado la mala financiación y que los valencianos fuéramos una prolongación del PP de Madrid.

Amparo Folgado sin asumir el resultado y reclamando políticas que ella tenía en los cajones, como si de la noche al día un trastorno bipolar y una AMNESIA GENERALIZADA, le permitiera pintar una realidad que sólo existe en los manuales políticos del PP y de las cuentas de resultados afines al reino, que juegan en la sombra para ostentar el poder y manipular la verdad.

La política debe cambiar, no por estar podrida, sino por los que creen que entre sombras y luces van a conseguir su fin. Así que para todo esto no hay nada mejor que una buena memoria y una “opinión” propia y no interesada e impulsada por unos pocos que viven muy bien e influyen mucho. ⚫

51 BIMTorrent

----------------------------Cinco esquinas ----------------------------Mario Vargas Llosa ----------------------------Ed. Alfaguara Narrativa Sig.: N VAR cin

----------------------------El Ruiseñor ----------------------------Kristin Hannah ----------------------------Ed. Suma de letras Narrativa Sig.: N HAN rui

----------------------------El niño en la cima de la montaña ----------------------------John Boyne Ed. Salamandra ----------------------------Narrativa Sig.: N BOY niñ

----------------------------El metge del rei ----------------------------Joan Olivares ----------------------------Ed. Bromera Narrativa Sig.: N V OLI met

----------------------------Aquell agost amb punt final ----------------------------Juanjo García ----------------------------Ed. Bromera Narrativa Sig.: N V GAR aqu

----------------------------Historia de un canalla ----------------------------Julia Navarro ----------------------------Ed. Plaza y Janés Narrativa Sig.: N NAV his

----------------------------Mestra ----------------------------L.S. Hilton ----------------------------Ed. Roca Narrativa Sig.: N V HIL mes

----------------------------Palmeras en la nieve ----------------------------Luz Gabás ----------------------------Ed. Temas de Hoy Narrativa Sig.: N GAB pal

Els llibres més llegits de les biblioteques

----------------------------La vida sense la Sara Amat ----------------------------Pep Puig ----------------------------Ed. Proa Novel·la realista Sig.: N V PUI vid

----------------------------Nosotros, los de entonces ----------------------------Marta Rivera de la Cruz ----------------------------Ed. Planeta Narrativa Sig.: N RIV nos

----------------------------Hombres desnudos ----------------------------Alicia Giménez Bartlett ----------------------------Ed. Planeta Narrativa Sig.: N GIM hom ----------------------------Llibre més demanat en castellà

----------------------------La noia del tren ----------------------------Paula Hawkins ----------------------------Ed. La Campana Sig.: N V HAW noi Novel·la policíaca ----------------------------Llibre més demanat en valencià