Boletín Informativo Municipal de Torrent BIM 198

BIMTorrent Butlletí d’Informació Municipal Número 198. 1r trimestre de 2017. Exemplar gratuït

2

consell rector del bim 198 President Alfred Costa Folgado

Cordà

L’ENTRÀ DE LA FLOR

Vocals Patricia Sáez Orea, Amadeo García Zahonero, Aitor Sánchez Collado, Arturo García Gil, Miguel Monterde Alepuz, Salut Boltes Alandí, Enrique Campos Fenoll i Ezequiel Castellano i Moreno.

Direcció, redacció i coordinació

Ana Coronado Gavilán

Han col·laborat Gabinet de Premsa de l’Ajuntament (GPA), Sergio March Peris, Míriam Luz Jurado, Inés Murcia Ferre, Carla Mejías Egea, Amparo Parras Cerveró, TAUT-CH Arquitectes per Torrent, V. Alabajos, Departament de Polítiques d’Igualtat i de la Dona, M. José Llópez García, Jorge Sánchez Antúnez, Departament d’Educació, Pedro M. Abellán Blasco, J. Lluís Fresquet, Grups Municipals, Biblioteques Públiques Municipals i Oficina de Promoció i Ús del Valencià.

Disseny i maquetació Eugenio Simó

FOTO DE LA PORTADA Sergio March Peris

Imprimeix

Gràfiques Royanes

Edita

Ajuntament de Torrent

Depòsit Legal V. 3.241-1981 www.torrent.es bim@torrent.es El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l’escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen. D’aquest BIM s’ha fet un tiratge en paper de 3.250 exemplars.

El passat 1 de febrer es va celebrar la tradicional Entrà de la Flor, acte multitudinari característic de Torrent on es barregen les cultures grecoromana, (representada per la presència i el culte a la branca d’ametler com a benvinguda de la primavera), islàmica (representada per la presència de la pólvora, el foc i el soroll que acompanyen la branca durant tot el trajecte) i la cristiana (l’hereva de tota la tradició anterior, representada en la devoció i el culte a la Mare de Déu del Rosari).

El dia va començar amb el tall de la branca de l’ametler florit. Una branca que prèviament la junta de la confraria ha escollit després d’haver recorregut el terme de dalt a baix a la recerca de

l’ametler amb la suficient flor i branques per poder portar-la a la nit. Cap al lloc triat dins del terme, al voltant de les 8 del matí, clavaris i veïns es dirigiren a tallar la branca que a la nit oferirien a la Mare de Déu del Rosari, a continuació, la transportaren a la parròquia de Sant Lluís Bertran on estaria fins a la celebració de l’Entrà. Després es va celebrar el tradicional esmorzar i dinar en la Caseta del Rosari.

A la nit, els participants inscrits replegaren els coets i es dirigiren a la parròquia de Sant Lluís Bertran on abans de començar l’acte feren una oració. A les 21.00h, començà l’Entrà de la flor, des de la parròquia de Sant Lluís Bertran

LA FESTA DE SANT BLAI Moltes més notícies en BIMTorrent digital www.torrent.es BIMTorrent digital Butlletí d’Informació Municipal Annex del número 198. 1r trimestre de 2017. Exemplar gratuït

El 3 de febrer Torrent es va obrir a tota la comarca amb la tradicional fira i els actes en honor a sant Blai, un dia frenètic en què centenars de persones s’apropen a la ciutat per a contemplar les paradetes i participar en els actes en honor al sant, com el dels 13 clavaris i clavariesses de sant Blai, d’entre 3 i 5 anys, que van desfilar en una cercavila acompanyats amb la música de la dolçaina i tabal des de la plaça de l’Església fins a la parròquia de Sant Lluís Bertran, on tingué lloc la missa major,

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

3

Virtudes i Laura participant en l’Entrà de la Flor

la branca de l’ametler es va posar en camí acompanyada pel so i la llum dels coets per a arribar a la parròquia de l’Assumpció on es va fer la benedicció i l’ofrena a la Mare de Déu del Rosari.

Enguany vora 60 persones dispararen més de 2.400 coets durant l’Entrà de la flor. Com a punt final, quasi 2.600 coets solts dins la gàbia van oferir l’espectacle de la cordà, una fi de festa plena de llum, so i color.

Tots els participants són posseïdors de certificat CRE (Consumidors Reconeguts com a Experts), obligatori per poder participar en l’acte. A més, des de la

Entrà de la Flor

confraria de la Mare de Déu del Rosari es dóna informació durant tot l’any de les dates per a fer el curs que es necessita per a l’obtenció del certificat CRE en les diferents modalitats.

Una festa participativa. Entre estos participants trobem Virtudes Baviera i Laura Baviera, tia i neboda respectivament, elles dos amb Maria Carratalà han sigut les dones participants en l’Entrà de la Flor. Es tracta de dones que des que l’any 2013, per exigències legals, era obligat disposar d’una llista d’inscrits en l’acte, hi participen ja que tenen el certificat CRE corresponent.

Virtudes ens explica quina ha sigut l’evolució de la seua participació en la

i van estar abanderats per les tres mares, María Hurtado Blanquer, Emma Martínez Company i Carla Arce Rodrigo, que van portat la xiqueta del Miracle Mariola Navarro Benlloch. A l’entrada del carrer de Ramón y Cajal es va conéixer el procés d’elaboració dels productes més típics del dia de Sant Blai: santblaiets, cassola de Sant Blai i gaiatos, que després van poder adquirir tant als forns i restaurants com a la caseta de les dones de la confraria de Sant Blai, a les portes de la parròquia de Sant Lluís Bertran, únic lloc on es poden comprar els santblaiets. A més de la demostració en directe i la degustació dels productes, es va habilitar una pantalla on de manera continuada apareixien els processos complets d’elaboració de gaiatos i de la cassola de Sant Blai fets per hostalers i forners locals així com els santblaiets fets per les dones de la confraria. El dia va culminar amb la processó pels voltants de la parròquia.

La festa començà el dia 29 de gener amb la imposició de medalles als clavaris i clavariesses, la Passejada del guió i la recitació en vers a l’arribada a la parròquia.

Les clavariesses van ser Paula Cuenca Pujada, Valeria Escrihuela Guerrero, Isabel Fernández Simarro, Lola Folgado Sahuquillo, Candela Gascón López, Amparo González Sahuquillo, Valeria López Zaplana, Anna Manzano Benavent i Carmen Yusa Miquel; i els clavaris, Nicolás Gozalvo Poveda, Miquel Mas Fernández, Ramón Muñoz Ruiz i Lucas Tronchoni Rius.

festa: “Abans del 2013 també participava en alguns moments del trajecte, però a partir d’eixe any, per la necessitat d’inscriure’s per a participar-hi, ja m’hi vaig apuntar i completí tot el recorregut amb els meus germans i la meua neboda”. Laura, de 15 anys, també va mostrar-se orgullosa de participar amb el pare, l’oncle i la tia des de ben joveneta en esta tradició torrentina, i optimista perquè cada vegada hi ha més dones que hi participen. Estes dones són la mostra d’una festivitat que sap adaptar-se i que està oberta a tots. n ► Galeria de fotos Entrà de la Flor: http://bit.ly/2mIdReQ

L’Ajuntament va muntar un estand per a donar a conéixer l’elaboració dels plats típics del dia de Sant Blai (santblaiets, cassola de Sant Blai i gaiatos) on es va habilitar una pantalla i de manera continuada aparegueren els processos complets d’elaboració de gaiatos i de la cassola de Sant Blai fets per hostalers i forners locals així com els santblaiets fets per les dones de la confraria, i va editar un llibret amb les receptes d’estos plats i dolços que es va repartir de manera gratuïta. n ► Més informació sobre la festa de Sant Blai, a l’estudi del Llibret de Sant Valerià de 2016: https://issuu.com/ aitorsanchez6/docs/llibret_digital_sant_valeria_2016

► Informacions facilitades pel GPA

4

LA SORT ÉS DE TORRENT A pocs dies del nomenament de la reina de l’Encontre del 2017 i de l’acomiadament de Carmen Verdet com a reina del 2016, a pocs dies de passar un full més en la història de la ciutat i de la Setmana Santa a Torrent, quan els membres de la germandat del Sant Sepulcre creien que ja havia passat tot este intens i emocionant exercici, de sobte, a les 12.24h del dia 6 de gener, la grossa del sorteig de Reis va tornar a visitar Torrent seixanta-tres anys després, i com ja va passar l’any 1954, amb una gran part del premi per a una germandat de Setmana Santa.

SERGIO MARCH PERIS

Durant tot el dia amics, familiars i germans brindaren pel premi aconseguit a la seu de la germandat.

S

i passejaven per Torrent els dies posteriors al sor· teig, era difícil no sentir “tu quantes en tenies?”, “també t’ha eixit alguna cosa, no?”, “alguna pape· reta”, “un dècim”, “una alegria molt gran”, “és una molt bona ajuda”…

No era d’estranyar sabent que tot el premi, els 90 milions d’euros, es va repartir a la nostra ciutat. 45 sèries, formades per 450 dècims, de les quals la germandat del Sant Sepulcre va ad· quirir 35 sèries. La germandat va fer 2.900 participacions premiades amb quasi 70 milions d’euros amb el núme· ro 08354. Un número que des de fa 35 anys la germandat jugava a la mateixa administració, la núm. 3 de Torrent, on Amparo Marcilla abans i ara les fi· lles, Inmaculada i M. José, han cridat la sort fins que finalment ha arribat.

Diversos mitjans de comunicació acudiren a la seu de la germandat del Sant Sepulcre.

A continuació els mostre diversos testimonis amb els quals, de segur, que la majoria dels premiats s’hi poden identificar, cadascun d’ells amb una situació personal diferent i amb maneres diferents d’adquirir els dècims o paperetes.

Amb el cor encara accelerat, a pesar d’haver passat 24 hores, Pepita, qui jugava el número també des de fa 35 anys, explicava com va viure el sorteig “Estava apuntant tots els premis i quan estava eixint la grossa, el meu fill em deia…”mira, comença com el nostre dècim…” i jo seguia apuntant, però quan van dir l’última xifra, el 4, el boli se’n va anar cap avall i el qua· tre té una ratlla ben gran cap avall, mostra de la tensió i emoció del mo· ment”. El seu fill Javi apuntava “No eixirem de casa en tot el dia, teníem una reserva per a dinar i la vam anul·

lar. Estàvem com espantats, en estat de xoc”.

Gema i família, membres d’una altra germandat, van adquirir les sol· licitades paperetes, unes participacions que no arribaren a tots els que en volgueren i conscients de la sort de tindre-les en poder seu van rebre així la noticia: “Estava amb els meus iaios, ma mare i el meu germà en una cafe· teria, i durant el sorteig algú va dir que la grossa havia tocat al Sepulcre.

De seguida fórem conscients que ens havia tocat ja que teníem paperetes, a ma mare li va sonar el telèfon i no tardaren a aparéixer les primeres llà· grimes. En arribar a casa despertàrem mon pare tots emocionats” Juanan, un torrentí del Sepulcre que treballa a terres britàniques, va rebre el millor regal de Reis durant la seua visita de Nadal a Torrent “el pre·

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

mi suposa una major tranquil·litat i estabilitat econòmica per a la família.

Jo tal vegada amb el temps puga obrir un restaurant a València però de mo· ment el premi em permetrà fer més visites a la família durant l’any” Per la seua banda, Nando, amb participacions de la germandat i com a membre d’esta, afirmava amb tranquil· litat “Jo no vaig vore el sorteig, estava dormint i em va telefonar un amic per a dir-m’ho, creia que estava fent bro· ma però de seguida quan vaig mirar el mòbil tenia moltíssims missatges i ja em vaig adonar que era veritat”. Sense grans pretensions per al futur i pensant a invertir el premi moderadament, ens contava “Estic content perquè en la germandat hi ha molta gent a qui fa falta i encara que no els solucionarà la vida totalment, serà una espenta molt bona. Personalment, em permetrà algun capritx que pensava comprarme més avant com una dolçaina i una planxa de surf. Però faré vida normal, amb la seguretat que tinc ahí uns es· talvis que si en un futur vull comprarme un cotxe o començar a pagar un pis per exemple, serviran de bona ajuda.”

També com a membre de la germandat, Fran explicava els primers sentiments viscuts després del sorteig sense ser encara massa conscient de la magnitud del fet, incomparable als de qualsevol altra família “En ma casa ho sabérem per la meua germana que es· tava veient el sorteig en directe en una cafeteria. Mon pare, quan li ho digué ens ho comunicà i no ens ho poguérem creure fins que a través del WhatsApp la notícia es va estendre. La veritat és que jo al principi encara no era consci· ent del que havia passat. Després de la bogeria inicial, anàrem a la seu social del Sepulcre per a celebrar-ho amb la resta d’afortunats.”

Com relatava este últim testimoni, la seu de la germandat del Sant Sepulcre fon el centre neuràlgic de la festa.

Després que durant les primeres hores els focus d’atenció es centraren en l’administració de loteria i la seu, ja de vesprada, la festa continuava a la germandat, on no tardaren a sonar les cornetes i tambors i no paraven d’arribar-hi germans i mitjans de comunicació vinguts d’arreu de la geografia espanyola.

De la mateixa manera que durant estos dies hem sentit pel carrer paraules d’alegria i relacionades amb la quantitat de loteria adquirida, també s’han pogut

5

sentir infinitat d’històries de casualitats que han fet que la sort passara de llarg. Açò ens fa recordar una anècdota que ens du a l’última vegada que una pluja de milions va descarregar sobre la ciutat de Torrent, amb la germandat de la Santa Faç i José María Chuliá com a protagonistes. Este torrentí va portar des de l’administració núm. 19 de València sis números, amb tan mala sort que tenia participacions de tots els números menys del que jugava la germandat de la ceba, el 35.520, premiat amb 32 milions de pessetes. Parlem de 1954, quan la germandat de la Santa Faç, 10 anys després de la seua fundació, va adquirir tot el número i a diferència del sorteig del 2017, en aquella ocasió el premi el va repartir íntegrament la germandat.

A més de totes les famílies que estaven en una situació difícil i ara els ha arribat la fortuna, és segur que la germandat no tardarà a portar a terme iniciatives solidàries com ho ha fet els últims mesos, però ara amb més força si això és possible, per a ajudar qui més ho necessita. D’altra banda, és evident que la Setmana Santa a Torrent està en un creixement continu en tots els aspectes i la germandat del Sant Sepulcre, amb vora 700 germans, està consolidada com una de les més grans i és clau en el desenvolupament de la Setmana Santa a la ciutat. Els temps canvien, i tal vegada este premi no sols ajude a créixer la Setmana Santa torrentina i la germandat, sinó també a adaptar-se als temps, el més important en estos moments. És a dir, mirar amb optimisme al futur sense perdre de vista el passat. n

Torrent va ocupar les portades dels diaris del 7 de gener.

Retall de premsa dels membres de la junta de la Santa Faç l’any 1954.

6

L’A JUNTAMENT

L’AJUNTAMENT RECONEGUT PREMI A LA MILLOR BONA PRÀCTICA DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

El reconeixement s’ha rebut en la IX edició de les Jornades de Modernització i Qualitat en l’administració local organitzades per l’Ajuntament de Màlaga i la FEMP. La capital de l’Horta Sud és un referent d’administració electrònica a escala nacional amb este premi que reconeix l’esforç de l’ Ajuntament i dels seus treballadors.

Al desembre passat, l’Ajuntament va rebre el Premi a la millor bona pràctica de l’administració local en la IX edició de les Jornades de Modernització i Qualitat, JOMCAL, unes jornades biennals organitzades per l’Ajuntament de Màlaga i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) que es van realitzar amb el lema “Repassant el present, es transforma l’administra-

PREMI COM A CIUTAT DE LA CIÈNCIA I LA INNOVACIÓ

ció”, dos dies de conferències i congressos en què van estar presents tècnics del consistori torrentí en representació dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament que han fet possible este guardó gràcies a la millora contínua dels serveis en l’administració.

El reconeixement convertix la capital de l’Horta Sud en referent en administració electrònica a escala nacional.

Han sigut en total 30 pràctiques presentades per ciutats de tota Espanya com Gijón, Vitòria, Màlaga, la Dipu-

El 19 de desembre l’alcalde i el regidor de Modernització van assistir a Madrid a arreplegar la distinció de la Ciutat de la Ciència i la Innovació que atorga la Secretaria d’Estat de I+D+i, la qual reconeix el potencial innovador dels ajuntaments i valora especialment les iniciatives innovadores de prestació dels serveis públics, govern electrònic o lliure accés a la informació; les actuacions de compra pública d’innovació

tació d’Alacant, la Diputació Foral de Guipúscoa, Salamanca, Múrcia i Alcobendas entre d’altres, de les quals ha sigut triada la pràctica del consistori torrentí amb el nom “Implantació real de les Lleis 39 i 40/2015 en l’Ajuntament de Torrent”. En l’acte oficial els tècnics van rebre el reconeixement per representants de l’Ajuntament de Màlaga, de la FEMP i de la Direcció General de Tecnologia de la Informació i de les Comunicacions del Ministeri d’Administracions Públiques. n

com a eina tractora del I+D+i i aquelles actuacions que tendisquen a alinear les entitats locals amb els objectius de l’Estratègia Europa 2020 de creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Dins de la Xarxa INNPULSO, a la qual pertany Torrent juntament amb altres 61 municipis, hi ha actualment un grup de treball que ha definit les característiques que té i que ha de tindre una ciutat innovadora, pel que fa a la seua política de suport al teixit empresarial, l’actuació cap als ciutadans en transparència i serveis públics innovadors i en la modernització de l’organització interna per a fer front a reptes innovadors. S’ha pres en consideració esta experiència generada en la mateixa xarxa en la selecció de criteris per a la valoració de les candidatures. n

► Informacions facilitades pel Gabinet de Premsa de l’Ajuntament (GPA)

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

7

ELS OBJECTIUS MUNICIPALS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Torrent lidera el grup dels 16 municipis de la Comunitat Valenciana que treballen per a generar aliances per a sensibilitzar la societat en matèria de sostenibilitat, un projecte emmarcat en l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2015-2030 de les Nacions Unides en la qual participen 193 països.

Torrent se suma a la campanya de divulgació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguda per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació de la Generalitat Valenciana. Un projecte que s’emmarca en l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2015-2030 de les Nacions Unides en la qual participen 193 països amb l’objectiu de divulgar, informar i sensibilitzar a la població mundial. Es tracta d’una iniciativa que pretén aconseguir eradicar la pobresa extrema, combatre la desigualtat i la injustícia i solucionar el canvi climàtic.

El nostre municipi és un dels 16 que, amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, forma part i és líder de l’aliança de Ciutats per al Desenvolupament Sostenible que s’ha creat. En la trobada amb els mitjans el 7 de desembre passat, l’alcalde, Jesús Ros, amb la regidora de l’àrea d’Educació, Patricia Sáez, i el director general de Cooperació i Solidaritat, Federico Buyolo, van presentar la campanya ODS feta en la localitat.

Amb esta iniciativa, la ciutat treballarà i liderarà l’objectiu 16, vinculat amb la pau i la justícia. Les activitats es repartixen en dos fases: el pla estra-

tègic que es durà a terme, on s’inclou un seminari sobre la pau amb persones rellevants en la matèria i que explicaran les mesures que es duran a terme en l’ODS, i la creació d’un espot protagonitzat per un heroi ODS, que és un xiquet que treballa i anima a treballar per la sostenibilitat.

La regidora d’Educació assenyala que “l’alumnat de 3r i 4t d’ESO de l’IES Serra Perenxisa està molt animat presentant propostes per a treballar en esta iniciativa amb la finalitat de millorar en matèria de desenvolupament sostenible i transformar l’entorn”. n

UNA CIUDAD JUSTA Y RESPONSABLE

parente, componente fundamental en esta iniciativa, a través de la interacción con las partes interesadas. Se analizará el impacto de las relaciones económicas con la ciudadanía, y los proveedores, comercio justo, preservación del entorno de los comercios, las emisiones CO2, e incluso la creación de una guía de igualdad con lenguaje no sexista.

El alcalde anunció en rueda de prensa el 30 de noviembre que desde el Ayuntamiento se trabaja el tema de responsabilidad social que “es clave en el futuro desarrollo del ámbito empresarial pero también debe de serlo en Ayuntamientos”, recordando que nuestra ciudad se convirtió en la cumbre de la responsabilidad social al acoger el congreso OKKO, con un gran éxito de asistencia y en el que estuvo presente gran número de empresas nacionales e internacionales.

La memoria se realizará durante los próximos meses, conforme al análisis de datos recopilados en fases anteriores. Posteriormente se darán los pasos para que pueda ser certificada, haciendo de Torrent una ciudad pionera en la materia.

MEDIDAS URGENTES DE PROTECCIÓN A LOS CONSUMIDORES EN MATERIA DE CLAÚSULAS SUELO

El Ayuntamiento realizará una pionera Memoria de Sostenibidad para tratar aspectos de Responsabilidad Social Corporativa (RSC), y su compromiso con todos los grupos de interés de la ciudad.

El proyecto se certificará convirtiendo a Torrent en la única ciudad con un plan de estas características.

Torrent tiene un compromiso en materia de Responsabilidad Social Corporativa y va a realizar una Memoria de Sostenibilidad que evaluará las exigencias sociales y políticas de RSC del entorno en el que trabaja el Ayuntamiento, así como el estado de situación económica, social y medioambiental, identificando su posición actual y la definición de las iniciativas futuras. El estudio se llevará a cabo analizando el impacto económico ambiental y social, de una manera trans-

Con motivo de la publicación en el BOE del RD 1/17 de medidas urgentes de protección a los consumidores en materia de claúsulas suelo, el Ayuntamiento, a través de la empresa publica NOUS ESPAIS, y en colaboración con el Ilustre Colegio de Abogados de Valencia, ofrece un servicio gratuito de asesoramiento en esta materia. Quienes se sientan afectados por estas claúsulas se pueden dirigir a NOUS ESPAIS TORRENT en Plaza Mayor nº 31-bajo o llamar por teléfono al 961553211 y con cita previa podrán ser atendidos por un mediador experto en temas hipotecarios que estudiará cada caso concreto y determinará cuáles son las acciones a emprender para reclamar las cantidades indebidamente satisfechas por el consumidor a las entidades de crédito. n ► Informacions facilitades pel GPA

8

LA CIUTAT

TORRENT, CAPITAL MUNDIAL DE LA RESPONSABILITAT SOCIAL L’Auditori va acullir el II Congrés OKKO, que ha reunit grans empreses internacionals i en el qual s’ha debatut sobre la importància d’incorporar la responsabilitat social empresarial (RSE) com a nova eina de millora en les empreses, organitzacions i institucions.

A Torrent es va realitzar el 24 de novembre el II Congrés Internacional de Responsabilitat Social OKKO. L’Auditori va acollir esta jornada amb gran nombre d’empreses líders compromeses i conscienciades amb el canvi social. Iberdrola, Ikea, Coca Cola, Balearia, Correus, Johnson and Johnson i el Pacte Mundial han sigut algunes de les empreses que van debatre i dialogar sobre la importància d’incorporar la RSE com a eina de millora en qualsevol empresa, organització i institució.

A fi que emprenedors i noves empreses puguen descobrir les claus i beneficis d’incloure la responsabilitat social en el si de la seua institució o empresa, l’Ajuntament va col·laborar

amb Hidraqua per a l’organització d’este congrés. L’alcalde va agraïr als patrocinadors que hagen triat la ciutat de Torrent com a lloc per a esta segona edició del congrés. “La responsabilitat social corporativa (RSC) és necessària hui dia perquè és un element de valor diferenciador en un mercat amb una oferta massificada, que lluita per reduir costos en comptes d’augmentar valors. Això pot suposar l’èxit o el fracàs d’una empresa, des d’una PIME a una multinacional, especialment quan s’està emprenent”, destacant el treball que l’Ajuntament fa “usant clàusules de RSC en els processos de contractació pública i garantint a tall d’exemple l’eficiència energètica, la transparència i l’accessibilitat a la gestió dels recursos humans i els ens dependents de l’Ajuntament. Ho farem sobretot a Membres de l’associació Adisto van realitzar els obsequis que es van entregar als assistents del II Congrés de Responsabilitat Empresarial OKKO.

► Informació facilitada pel GPA

través de la nova Llei de Responsabilitat Social de la Generalitat, que crearà mecanismes de participació, claus en estos processos”.

El congrés OKKO va començar amb la intervenció inaugural d’Hidraqua, que va exposar com la companyia trasllada els Objectius per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides al seu model de gestió, tant en l’àmbit local com en el regional. A continuació, dos taules redones van tractar el marc temàtic de “Bon govern i responsabilitat social empresarial” i “Sostenibilitat i drets humans”. Les jornades van concloure amb la ponència del director general de Responsabilitat Social de la Generalitat Valenciana, Josep Ochoa, que va parlar del canvi necessari en el model productiu, associat de manera indiscutible a la responsabilitat social. n

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

9

”Torrent’em-plaça”, una exposició i unes jornades per a potenciar la protecció del paisatge urbà característic del centre històric El 10 de novembre, la sala cívica de l’Antic Mercat va acollir la inauguració de l’exposició i jornades “Torrent’em-plaça. Estratègia de protecció i valorització del centre històric”. L’Ajuntament ha col·laborat amb el grup TAUT Centre Històric Arquitectes per Torrent, que ha desenvolupat una sèrie d’activitats relacionades amb l’arquitectura del nucli antic de la ciutat. L’objectiu d’estes activitats va ser la conservació i activació del patrimoni urbà del centre històric com a font sostenible de recursos i millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

En l’acte de inauguració de l’exposició titulada “L’evolució del centre històric de Torrent” i de les jornades van estar presents l’alcalde, la regidora de Desenvolupament Sostenible, representants de tots els grups municipals i els arquitectes i membres del grup TAUT Centre Històric.

10

LA CIUTAT

CONCLUSIONS DE LES JORNADES SOBRE EL CENTRE HISTÒRIC DE TORRENT’EM-PLAÇA En la sala cívica de l’Antic Mercat, el grup d’arquitectes TAUT-CH (arquitectes per Torrent) va presentar el 31 de gener les conclusions de les Jornades sobre el centre històric de la ciutat i va clausurar l’exposició vinculada a estes jornades. En este acte es va produir un debat sobre els valors i les carències del centre històric en què van participar representants dels comerciants del centre i les associacions veïnals preocupades per la seua revitalització.

TAUT CH Arquitectes per Torrent Respecte de les conclusions de les jornades, destaquen dos apartats: el primer assenyala les aportacions dels ponents en les seues intervencions; el segon, les propostes d’actuació en aplicació de les conclusions obtingudes. Cada un d’estos apartats s’agrupa en sis blocs.

El grup d’arquitectes TAUT Centre Històric dugué a terme una visita per alguns dels monuments històrics de la localitat com ara la Torre, l’església de l’Assumpció i l’Antic Mercat. Un recorregut pel nucli antic en el qual van explicar les singularitats i la història de la ciutat i on, a més dels arquitectes, van participar tècnics de l’Ajuntament i membres de la corporació municipal.

L’exposició va constar de 62 panells distribuïts per les tres plantes del vestíbul de l’Antic Mercat. Analitzant l’evolució del centre històric des de la segona meitat del segle XX fins als nostres dies. També es va fer una anàlisi de la realitat actual de quatre carrers, dos de pertanyents a la ciutat medieval, carrer de l’Església i del Mestre Giner, i dos de l’entorn actual, el carrer de Santa Anna i el dels Sants Patrons.

L’exposició es va poder visitar-se fins a finals de l’any passat.

Les jornades es van estructurar en tres ponències i una taula redona final, on van participar els ponents i membres convidats, amb la participació dels assistents. La primera es realitzà el 21 de novembre amb el títol “La impor· tància de la nostra ciutat”, que tractà sobre la importància de la història i evolució del Torrent medieval fins als nostres dies. La següent fóu “Accions rellevants en municipis amb pa· trimonis històrics”, el dia 22, on es va reflexionar sobre les accions importants dutes a terme en municipis amb patrimonis històrics, i el 23 de novembre, es va fer la jornada “Estratègies de gestió i valorització dels nuclis històrics”, on s’estudiaren les estratègies de gestió i valorització dels nuclis històrics. n

Gran participació en l’acte de les conclusions de les jornades sobre el centre històric de Torrent’em-plaça

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

11

Grup TAUT Centre Històric Arquitectes per Torrent

APORTACIONS DELS PONENTS EN LES SEUES INTERVENCIONS

urbà ha de ser socialitzat/compartit entre tots els usuaris, vianants, i vehicles privats/públics.

6. Els plans directors i la seua

1. L’aplicació per part de

transcendència per a adequar i

l’Administració local de polítiques de

transformar els centres històrics des

consens i metodologies que fomenten

d’una visió global integrada en el

la participació ciutadana.

model de ciutat i dotar-los d’identitat.

2. La importància del Manual d’Intervenció i Restauració com a ferramenta de conservació dels centres històrics.

3. Els plans especials de protecció i els catàlegs d’elements protegits.

La importància d’agilitzar la seua redacció per a la conservació dels centres històrics.

4. La rellevància de la gestió sobre el patrimoni per la seua influència en les intervencions en la ciutat històrica.

5. Anàlisi de la mobilitat en el centre històric, amb l’objectiu que l’espai

PROPOSTES D’ACTUACIÓ EN APLICACIÓ DE LES CONCLUSIONS 1. Creació d’una comissió municipal de suport i seguiment per a la redacció, tramitació i aprovació de la normativa municipal sobre patrimoni, amb el consens entre tots els grups polítics.

2. Redacció d’un pla director sobre intervencions i actuacions en el centre històric.

3. Redacció d’un manual de rehabilitació sobre el centre històric.

4. Programació i execució d’un projecte pilot de renovació urbana, com a exemple d’implantació de les propostes del pla director i del PEPRI. 5. Redacció d’un pla d’activitats i tallers amb participació pública per a l’anàlisi i el diagnòstic de la situació del centre històric, que també arreplegue les aportacions ciutadanes sobre problemes concrets i les possibles solucions.

6. Creació d’una Oficina d’Informació i Gestió del Centre Històric dotada de mitjans tècnics i humans adequats, que col·labore activament amb els ciutadans i ciutadanes. n

-------------------------------Nota: després de l’estudi fet per a l’elaboració de l’exposició i jornades “TORRENT’em-plaça”, les conclusions i propostes d’actuació es publiquen, amb més informació, en la versió digital del BIM, davant la falta d’espai en esta impressió en paper.

12

LA CIUTAT

Acte de presentació de la Xarxa d’Itineraris Saludables del Consorci Comarcal Esports Horta.

XARXA D’ITINERARIS PER A TRANSITAR A PEU O AMB BICICLETA PER 270 KM DE L’ENTORN COMARCAL DE L’HORTA El projecte del Consorci Comarcal Esports Horta farà una xarxa que respon a la demanda de la població de practicar activitat física a l’aire lliure i inclou la creació d’una aplicació informàtica amb informació complementària, que podrà consultar-se en un web o descarregar-se en dispositius mòbils.

La Casa de la Cultura va acollir 14 de desembre la presentació de la Xarxa d’Itineraris Saludables del Consorci Comarcal Esports Horta.

El projecte ha consistit en l’estudi de les diferents infraestructures existents i en el desenvolupament d’una aplicació informàtica per a web i dispositius mòbils que podrà utilitzar qualsevol usuari de forma gratuïta per a accedir als itineraris i rutes proposades. Nadia Marín, regidora d’Esports i presidenta del Consorci Esports Horta, va assenyalar en la presentació que “en el consistori torrentí ens comprometem amb els quinze municipis restants adherits a este projecte a treballar en la promoció de l’ús de la xarxa, per al gaudi i el benestar dels nostres ciutadans, esperant tindre en un futur pròxim la millor xarxa de vies saludables de la Comunitat Valenciana”.

Per al desenvolupament del projecte es van estudiar diferents propostes i finalment s’optà per l’oferta del Col· lectiu Soterranya, que amb un pressupost molt ajustat va cobrir totes les necessitats de creació d’itineraris i de l’app. De fet, és un valor afegit per als objectius del Consorci Esports Horta col·laborar amb un col·lectiu social de defensa del medi ambient i la mobilitat sostenible.

La Xarxa d’Itineraris Saludables del Consorci Comarcal Esports Horta, que respon a la creixent demanda de la població de fer activitat física a l’aire lliure (caminant, corrent o amb bicicleta) permetrà, a través de les vies existents urbanitzades i dels camins i senderes segurs, la interconnexió entre els diferents municipis integrants, amb un volum actual de més de 270 km transitables. A més, el projecte permet

obtindre informació complementària i descàrregues dels tracks del recorregut mitjançant una aplicació informàtica, que podrà consultar-se pel web o descarregar-se en dispositius mòbils a través dels portals Google Play i App Store. L’aplicació també geolocalitza les instal·lacions esportives saludables a l’aire lliure de les diferents poblacions, cosa que permet que es puguen combinar els recorreguts amb els exercicis que es poden fer en estes instal·lacions de forma gratuïta.

La xarxa s’anirà ampliant en pròximes fases del projecte amb nous recorreguts, fotografies o informació d’utilitat, així com de senyalització vertical i altres millores que tant els ciutadans com els diferents servicis esportius municipals vagen duent a terme. n ► Informació facilitada pel GPA

BIMTorrent. Número 198. Hivern 2017

UNA HISTÒRIA DE TORRENT, EL CÒMIC QUE MOSTRA EL NAIXEMENT DE LA CIUTAT L’Ajuntament va presentar este document divulgatiu que arriba a més de 12.000 alumnes d’educació secundària de Torrent i la seua comarca.

El 30 de novembre l’Ajuntament va presentar el còmic que narra en sis actes i un epíleg la història de la Torre i de la ciutat amb el nom Una història de Torrent.

El còmic està compost per sis actes: “Edat del bronze i època ibèrica”, “Època romana i tardoantiga”, “Època andalusina”, “Època medieval i cristiana”, “Època moderna” i “Època contemporània”, a més de l’epíleg “L’arqueologia a Torrent”. Tots són narrats per Godofred i la seua banda, un grup de ratolins que inicien cada acte i l’expliquen amb un gran sentit de l’humor per a fer el còmic més atractiu als lectors potencials, els adolescents. Com ha explicat l’arqueòlega encarregada del procés investigador, Lourdes Roca: “Els personatges sempre han estat ací, als racons, a les cases, als palaus i a les torres, tots ho hem vist i per això ells ens contaran les històries”.

Els còmics seran repartits en tots els centres educatius de la ciutat per a l’alumnat de l’ESO. Es tracta d’un material didàctic molt interessant per als professors d’història, perquè poden tractar en les classes per primera vegada les arrels i l’evolució del municipi i així donar importància a la història local i comarcal. Hi ha un total de 12.000 exemplars que arribaran als centres educatius, dels quals 9.000 estan en valencià i 3.000 en castellà. Els còmics estan disponibles en la web de l’Ajuntament perquè qualsevol interessat puga descarregar-se’ls i fer-ne ús. El regidor d’Activitats Lúdiques i Tradicionals, Alfred Costa, ha destacat: “És important respectar i protegir el patrimoni, però cal difondre’l. És per això que s’ha presentat dins les activitats de la Carta de Poblament d’enguany, que commemoren la data del 28 de novembre de 1248 en què es va fundar la ciutat. Esta és la primera història de les moltes que ens contarà Godofred, un personatge que ens té preparades moltes sorpreses”.

Ha fet el guió i les il·lustracions, l’historiador Enrique Díes, qui afirma que el projecte continuarà amb més publicacions de diferents formats. La Torre, icona de la capital de l’Horta, ha rebut durant el 2016 la visita de milers de xiquets i xiquetes. A 2016 més de 3.000 xiquetes i xiquets van visitar la Torre en les visites guiades que organitza l’Àrea de Cultura. n

► Informació facilitada pel GPA

► Còmic Una història de Torrent: http://bit.ly/2mwiAUf

13

14

CIUTAT

LES ANTIGUES INSTAL·LACIONS DE FGV ALBERGARÀN EL MUSEU DEL FERROCARRIL La consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Maria José Salvador, va visitar el 14 de desembre els antics tallers de FGV de Torrent, juntament amb l’alcalde, Jesús Ros, i altres membres de l’Ajuntament. L’espai obrirà les portes i albergarà el Museu del Ferrocarril amb unitats històriques restaurades com ara un tramvia de 1925, un cotxe Saloon Brake de 1883 o un tramvia de cavalls anglés de 1890.

Amb el taller, que es troba en procés de restauració, es pretén que la població conega el seu patrimoni històric. L’Ajuntament vol crear un espai lúdic per al gaudi dels veïns i veïnes i que complemente el Museu, per la qual cosa s’han encetat negociacions amb la Conselleria per a la possible cessió de l’espai.

D’altra banda, el 30 de gener, les associacions i col·lectius de la ciutat visitaren els antics tallers de FGV que es troben en ple procés de transformació i obres per a albergarhi el Museu del Ferrocarril.

Els assistents van contemplar l’exposició d’una sèrie de models com un tramvia de cavalls de 1890, o un cotxe saló break de 1883, i van rebre una explicació detallada de les característiques i any de creació de cada model així com una sèrie de dades històriques i curiositats; també van gaudir pujant als diferents vagons per a comprovar de primera mà com era l’experiència de viatjar en estos mitjans de transport tan antics. L’alcalde i altres membres de corporació municipal també van assistir a la visita per a comprovar l’evolució de les obres del museu, que prompte obrirà les portes al públic perquè tota la ciutadania puga conéixer el patrimoni històric ferroviari. n

► Informació facilitada pel GPA

SOCIETAT

15

GEMMA TORRENT, LA REINA DE L’ENCONTRE 21 de gener l’Auditori va acollir l’acte de nomenament de Gemma Torrent Medina de la germandat de la Mare de Déu dels Dolors com a reina de l’Encontre i Àngel de la Resurrecció 2017. Un acte emotiu en què també es va acomiadar qui ha sigut la representant de la Setmana Santa torrentina durant 2016, Carmen Verdet Artés.

Amb tot l’Auditori dret, Gemma Torrent va pujar a l’escenari acompanyada de les cambreres, Claudia Ros Gramaje i Blanca Sahuquillo Morte. El religiós Salvador Jesús Corbí Vidagany va prendre la paraula com a conferenciant de la nit. Juan José Llorens, consiliari de la Setmana Santa, va donar l’enhorabona a Gemma amb unes paraules plenes d’estima. Com a obsequi i record del regnat el president de la Junta Central de Germandats de

Setmana Santa, José Vicente Yago Mora, li féu entrega del tradicional quadre. Per la seua banda, l’alcalde, Jesús Ros, li va posar la joia acreditativa com a reina de l’Encontre, i va adreçar els millors desitjos a Gemma per al seu regnat destacant la figura que representa i realçant el paper de la Setmana Santa i dels representants de la societat torrentina que van acudir al acte.

Els germans majors de les germandats

► Galeria de fotos del Nomenament de la Reina de l’Encontre: http://bit.ly/2mIc0GO

Exposició de vestits de reines de l’Encontre. La sala cívica de l’Antic Mercat va acollir dissabte, 4 de febrer, l’exposició de vestits de reines de l’Encontre, una figura única a Espanya i principal tret característic de la Setmana Santa torrentina.

Un total d’onze vestits de reina des de l’any 1971 fins a l’actualitat van mostrar l’evolució en la confecció i el disseny d’unes peces que sempre s’han caracteritzat per les capes, tot i que segons l’època han variat en el disseny i la llargària. Els vestits exposats pertanyen a: 1971: Paquita Yago Costa. 1975:

Concepción Chust Andreu. 1982: M. Carmen Boscá Moret. 1989: M. Carmen Romero Ortí. 1993: M. Amparo Mora Carcelén. 2004: Pilar Blanquer Rodríguez. 2005: Inmaculada García Barat. 2007: Verónica Mora Cervera.

2008: Teresa Puchades Benavides.

2013: Marta Puchol Miquel, i 2016: Carmen Verdet Artés.

L’exposició va estar oberta al públic fins al 18 de febrer, dia en què es va celebrar la IX Trobada Interdiocesana de Germandats de Setmana Santa. n ► Informació facilitada pel GPA

► Galeria de fotos de la inaguració de l’exposició: http://bit.ly/2lveW7X

de la Setmana Santa van pujar a l’escenari per a rebre un obsequi de Gemma acompanyada per l’alcalde i el president de la Junta Central de Germandats de Setmana Santa. Un moment especial per a Gemma en el torn de pujar a l’escenari fou el del germà major de la Mare de Déu dels Dolors, Pepe Torrent, el seu germà i, per a tancar l’acte, el germà major suprem, Eduardo Simó Mora, també va pujar a l’escenari. n

16

A JUNTAMENT/SOCIETAT

L’AJUNTAMENT RECONEIX LA DEDICACIÓ I TREBALL DE RAMÓN HERNÁNDEZ YAGO Dedicat en cos i ànima a la Banda del Cercle Catòlic de Torrent, ha contribuït al llarg de la seua vida a enriquir el patrimoni musical de la ciutat.

L’Auditori va acollir dissabte, 17 de desembre, l’acte de reconeixement a Ramón Hernández Yago, més conegut com l’Espardenyer. En este sentit homenatge la Banda del Cercle Catòlic de Torrent, l’Ajuntament i representats d’associacions i col·lectius de la ciutat van estar al seu costat per a recordar els seus èxits i reconéixer l’afecte que s’ha guanyat entre els torrentins i torrentines gràcies a una vida dedicada a treballar pel patrimoni musical de la ciutat.

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

L

’acte va començar amb les interpretacions de “Royal Fireworks Music”, “Spring Breezes” i “Obertura 1812” per part de l’orquestra de corda del Cercle Catòlic. A continuació la banda juvenil va interpretar “Out of Africa”, “La vida és bella” i “Santa Nit”.

Després d’esta primera part musical de l’acte va arribar el moment de l’homenatge de l’Ajuntament amb la presentació del llibre (que es pot consultar com a videollibre en el web municipal*) i la projecció del documental L’honor del clarinetista. Tot això forma part de la col·lecció “Torrentins que fan banda”, que comença Ramón Hernández Yago amb un repàs de la seua vida, sobretot la part dedicada a fer créixer i mantindre viva la Banda del Cercle Catòlic de Torrent i també l’amor a la seua família com a base de la seua vida i com a combustible per al treball incansable que ha fet per Torrent.

Ramón Hernández ja va ser nomenat president d’honor de la Banda del Cercle Catòlic en 2007 per la seua dedicació i treball. En concret destaquen com a grans assoliments, gràcies a la seua iniciativa: l’organització de la I

17

Setmana Musical, els cursos de perfeccionament de trompa, els concerts de Ronda a la Mare de Déu, la creació del Festival de Marxes Mores i Cristianes i, el més important, evitar la desaparició de la Banda del Cercle Catòlic. Per tot això i molt més, Torrent va estar al costat d’ell i la seua família, una família que ha rebut els valors d’humilitat i d’amor per la música i per la seua ciutat que Ramón Hernández i la seua dona Conchín Forriol els han inculcat.

–––––––––– L’homenatge de Ramón Hernández Yago inicia la col·lecció de videollibres Torrentins que fan banda.

–––––––––– A l’acte, l’alcalde, Jesús Ros, va tindre paraules d’afecte cap a Ramón “una ciutat com Torrent, oberta al món, amb sentiments i que estima la cultura, tenia el deure de donar gràcies a la gent que ha fet tantes coses per esta ciutat”, i va transmetre el seu orgull per ser al costat de persones com Ramón “que tant han treballat per Torrent”.

(*) Videollibre: http://bit.ly/2hZaYY6 Documental: http://bit.ly/2hZtdMX

El regidor de Cultura, Alfred Costa, abans de donar pas a la projecció del documental, va tindre paraules d’agraïment cap a Ramón destacant esta sèrie de “Torrentins que fan banda”, a la qual pertany Ramón i que és “el retrat dels torrentins i torrentines que ja fa dècades que fan banda i fan poble de manera anònima”. El fill major de l’Espardenyer, Ramón, i el seu germà, José (Fill Predilecte de Torrent) també van tindre paraules d’agraïment per la transmissió d’uns valors que han marcat les seues vides. La directora de Publicacions Municipals, Ana Coronado, va fer entrega a Ramón del llibre, escrit per a l’ocasió, i del DVD del documental L’honor del clarinetista dirigit per ella i realitzat per Albert Gradolí i Sergio March, becaris del Gabinet de Premsa de l’Ajuntament. Les seues nétes també van pujar a l’escenari per donar l’enhorabona al seu iaio.

Per a finalitzar l’homenatge, la Banda del Cercle Catòlic li va dedicar “El llac dels cignes” de Txaikovski, amb altres peces musicals, i va tancar amb la tradicional “Marxa Radetzky” de Johann Strauss, aprofitant que també se celebrava en este mateix acte el concert extraordinari de Nadal. n

18

FALLES

La Plaça i Àngel de l’Alcàsser recuperen la memòria fallera de la ciutat en els seus aniversaris La comissió veterana de La Plaça celebra els 75 anys de vida amb una gala i la presentació d’un llibre commemoratiu, mentre que Àngel del l’Alcàsser tanca l’efemèride del 50 aniversari amb una altra gala, una setmana cultural i una exposició a l’Espai.

AITOR SÁNCHEZ COLLADO

Les falles de 2017 seran recordades per ser les primeres a tindre el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i també per recuperar la història de dos comissions que celebren els seus aniversaris fundacionals.

La falla de la Plaça va celebrar el 28 de gener un acte ben emotiu en el qual va homenatjar dècada a dècada les falleres majors i presidents en representació de tots els fallers de la comissió, a través de la música i la història de Torrent. Els fallers de la comissió van posar en escena dos representacions teatrals en què es rememorà la fundació de la comissió en Ca Peña l’any 1942 o l’episodi de la Tombà* de les falles en 1957, tota una revolta popular que va acabar amb la prohibició de la festivitat per part de les autoritats i que enguany complix 60 anys. Després de deu anys de silenci, la festa fallera va tornar en l’exercici de 1968. La falla féu una representació divertida d’esta segona etapa, on un grup de fallers històrics preparaven la presentació.

A més, els mateixos fallers van dansar amb la música de la Rondalla de Folklore de Torrent i la cantaora Esperanza a fi de recordar la tasca de recuperació de balls i de la indumentària que experimentà la comissió als anys 80. El dolçainer Emili Someño delectà els presents amb el seu estil tradicional i avantguardista, com

a símbol de l’evolució de la festa en ple segle XXI. El moment més emotiu de la gala fou la presència d’Amparín Miquel, de 93 anys, la primera fallera major de la Plaça (1944) i considerada com a primera fallera major de Torrent, que va aconseguir fer alçar tot el públic. Ho féu acompanyada de Laura Bohigues, la fallera major de la comissió de l’any 1956. Per dècades, van desfilar cada una de les falleres majors, que foren rebudes pels presidents respectius. A més, es va projectar un vídeo de la història de la falla, també per dècades i amb l’ambient musical de cada època, i es va retre homenatge a totes les falleres majors de Torrent que ha tingut la comissió. Com a colofó, la Unió Musical de Torrent, amb el tenor Pascual Andreu, va interpretar l’himne de la falla i el de la Comunitat Valenciana. La comissió arreplega en un llibre commemoratiu tota la memòria amb documents, fotografies i curiositats que es presenta el 24 de febrer en l’Antic Mercat.

La falla Àngel de l’Alcàsser celebra els 50 anys de vida. El 10 de febrer l’Auditori va obrir les portes a una altra gala on, dècada a dècada, els presentadors es van encarregar de recordar les anècdotes i curiositats més destacades de cada any faller, alhora que desfilaven els seus representants. Pel març de 1967 Mariano Aparicio va construir una falla xicoteta

inspirada en la Torre Eiffel al carrer de Sant Fermí quan les falles encara estaven prohibides. Esta festivitat veïnal va suposar el tret d’eixida, juntament amb la decisió dels fallers de la Plaça, de recuperar la festa fallera després de convéncer l’alcalde, Vicent Lerma. En 1968 s’inicià l’activitat oficial d’estes dos comissions a Torrent.

Un vídeo temàtic centrava l’atenció de cada dècada en un aspecte on la comissió ha destacat, com en els monuments, els playbacks o el teatre. Finalment, l’homenatge a les falleres majors de la ciutat membres d’esta comissió va precedir la imposició d’un corbatí commemoratiu per les primeres i últimes falleres majors d’estos 50 anys d’història, Isabel Alabarta i Alejandra Palacios. Els himnes van concloure una gala plena de records i d’homenatge als fallers que ja no es troben entre nosaltres. Amb este acte, la falla tanca el cicle que començà al desembre amb una setmana cultural i una exposició a l’Espai. * L’església va insistir en el fet que els balls en els envelats eren perjudicials i va prohibir, amb el beneplàcit de l’Alcaldia, estes manifestacions, de manera que els fallers decidiren tombar els monuments la nit del 18 de març de 1957, com a manifestació de repulsa a esta mesura. La repressió després d’este fet encara es recorda. (Més informació al llibret de la falla Ramón y Cajal, 2009. Salvador Císcar, que es pot consultar a la Biblioteca Municipal).

L’any 2016 que la UNESCO ha declarat les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat es commemora el quaranta aniversari de la figura de la fallera major infantil de Torrent. L’Auditori va ser testimoni el 27 de gener passat de la il·lusió de distintes generacions, les quals, acompanyades per les seues corts d’honor, van viure un any inoblidable. A l’acte es va fer un repàs històric de les nostres representants infantils des de l’any 1978 fins a este exercici faller. Podeu trobar més informació en el BIM Digital.

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

LES FALLES, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT La UNESCO va atorgar este reconeixement a la festa fallera el 30 de novembre passat, el qual es suma al que ja tenen les falles torrentines com a Bé d’Interés Cultural.

MÍRIAM LUZ JURADO

Les falles estan d’enhorabona! A final de novembre van rebre el regal més esperat per a tots els fallers i falleres, ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Tradició, música, color, foc... són signes reconeguts de la nostra identitat, de la nostra llengua i de la nostra cultura, els quals formen l’essència d’una terra dinàmica i integradora, amant de la seua festa. Per fi, el treball fet i transmés de generacions en generacions va més enllà de les nostres fronteres per a mostrar arreu del món allò que els valencians portem al cor. Un cor encés en flames que cada 15 de març s’il·lusiona quan trau al carrer els seus ninots, cada dia 16 passejant la Geperudeta pels carrers del barri, cada 17 i 18 omplint el seu mantell amb milers de colors i cada 19 plora d’emoció quan veu el treball ben fet convertit en màgiques cendres.

19

20

SOCIETAT / GENT DE TORRENT

Xavier Molero Boltes, premiat a Boston per acostar la bioenginyeria al llaurador SERGIO MARCH PERIS

Xavier Molero Boltes és un torrentí de 24 anys, estudiant del màster en Enginyeria Industrial a la Universitat Politènica de València. Amb moltes ganes per innovar i contribuir a la millora de la vida quotidiana de les persones, es va embarcar amb 10 estudiants de cinc titulacions diferents de la UPV (Grau en Biotecnologia, en Enginyeria de Tecnologies Industrials, Enginyeria Electrònica, Enginyeria Informàtica i Enginyeria Biomèdica) en una aventura que els va portar més de cinc mesos de treball i va tindre la seua recompensa final al iGEM 2016, el concurs de biologia sintètica organitzat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) per a estudiants de grau o doctorat. En este concurs van participar més de 300 universitats de tot el món, entre les quals n’hi havia de ben prestigioses com Harvard, Oxford o Yale.

Xavier al centre amb dos companys

Este grup d’estudiants de la UPV, del qual forma part Xavier, va exposar a Boston el seu projecte, el Hype-IT. “Consistix, mit· jançant una proteïna, a aconseguir fer un tall en l’ADN de la planta per a inu· tilitzar una seqüència d’ADN. Per exem· ple, si hi ha una seqüència en l’ADN del taronger que li diu que faça poques ta· ronges, si aconseguim fer un tall en eixa seqüència fem que deixe de funcionar eixa instrucció i el taronger podrà fer més taronges. Com que no estem intro· duint res nou, ja que sols fem una xico· teta modificació, no és un transgènic i és totalment legal per a poder vendre-ho a Europa.” explica Xavier.

Gràcies a este descobriment i aplicació el grup d’estudiants valencians es

Xavier i els seus companys amb el Hype-IT

van endur al iGEM 2016 diferents premis “el concurs s’estructura en diver· ses parts i per tant, es donen diferents premis. Nosaltres aconseguírem una medalla d’or, el premi al millor progra· mari (software) i al millor maquinari (hardware).”

Podem pensar que és un descobriment la utilització del qual sols està a l’abast de gent amb coneixements molt alts i de gran poder adquisitiu, però no és així, Xavier i el seu grup han treballat en un lot perquè es puga utilitzar de la manera més fàcil possible “el lot té qua· tre instruments: el programari, un ma· nual d’instruccions en forma de base de dades per a saber quin gen cal tallar; un sistema de control per a fer una ve· rificació prèvia; un vehicle viral que du a terme el treball i, finalment, l’equip de laboratori.” Fer una aplicació fàcil i pròxima per a l’agricultor és com ens diu Xavier la principal finalitat “tot el pro· jecte es centra en un objectiu: permetre acostar un poc més la bioenginyeria a l’agricultor i facilitar el seu treball. No el podrà utilitzar l’agricultor directa· ment perquè no té les instal·lacions necessàries però una empresa com un banc de llavors o l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries sí que el po· dria utilitzar per a fer tot el procés de millora vegetal més ràpid”.

El cost del producte està en relació amb la seua utilització pel major nombre

de gent possible “ferramentes del tipus que oferim nosaltres al Hype-IT poden arribar a un preu de 50.000€, el nostre lot pot estar prop dels 1.000€ i el temps de fa· bricació depén del nombre de impresso· res 3d però en un hora pots tindre 4 lots”.

Xavier ens explica quina fou la seua tasca concreta en el projecte que també va comptar amb l’ajuda de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP, centre mixt UPV-CSIC) “vaig centrar gran part del meu treball en el desenvolupament de la caixa amb les ferramentes de laboratori per a fer la millora de la planta.”

Després de tots estos mesos de treball i de veure reconegut l’esforç a Boston, davant les universitats més prestigioses del món, el torrentí es mostra orgullós pel que pot suposar per als nostres cultius “haver fet un projecte que es pot materialitzar per a ajudar la gent, en concret els llauradors, és del que més orgullós em sent.”

El futur el mira amb esperança, il· lusió i optimisme, Xavier ens mostra els seus desitjos per al futur després d’este èxit que de segur és el primer de molts que queden per vindre “en primer lloc vull acabar el màster d’Enginyeria In· dustrial i descansar viatjant per a aire· jar la ment després de tantes hores de feina. També tinc pensat ser conseller per als nous estudiants que vulguen participar en el concurs”. n

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

21

nal Health Psychology i president de la European Association of Work and Organizational Psychology. Va ser també degà de la Facultat de Psicologia i director de l’Observatori d’Inserció Professional i Assessorament Laboral (OPAL) de la Universitat de València; i, en l’actualitat, coordina l’European Master of Work, Organizational and Personnel Psychology inclòs en el programa Erasmus Mundus (Màster WOP-P).

Així mateix, ha estat professor visitant d’universitats, com ara Sheffield, Mastricht, Portland State University i la Universitat Catòlica de l’Uruguai.

És doctor honoris causa de la Universitat Methodista de Brasil i professor honorari de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos (Lima, Perú).

Ha estat editor associat de l’European Journal of Work and Organizational Psychology i membre del consell editorial de l’European Journal of Psychological Assessment, International Journal of Selection and Assessment, Journal of Management, Journal of Occupational Psychology i Work and Stress. En 2015 va ser distingit amb el Premi Aristòtil per la Federació Europea d’Associacions de Psicòlegs (EFPA).

El catedràtic torrentí participa en un nou projecte europeu

JOSÉ MARÍA PEIRÓ, PSICÒLEG DE L’ANY 2016 El professor torrentí José María Peiró ha estat guardonat amb el títol de ‘Psicòleg de l’any’ per la Fundació Espanyola per a la Promoció Científica i Professional de la Psicologia, en el marc dels Premis anuals José Luis Pinillos.

El premi es concedix al psicòleg elegit mitjançant la votació dels degans dels col·legis de psicòlegs de les diferents autonomies, els degans de les facultats de Psicologia i els membres del Consell del Patronat de Psicofundació. La presentació del premi va tindre lloc en la clausura de les III Jornades d’Excel·lència i Innovació en Psicologia el 16 de desembre.

Este guardó és un reconeixement a la trajectòria acadèmica, científica i professional del professor José María Peiró, catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions; director de l’Institut Universitari de Recerca en Psicologia dels Recursos Humans, del Desenvolupament Organitzacional i de la Qualitat de Vida Laboral (IDOCAL) de la Universitat de València; i professor investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).

El professor Peiró va ser president de la International Association of Applied Psychology (IAAP) entre 2010 i 2014. Anteriorment, fou vicepresident de la European Academy of Occupatio-

A primeries de desembre passat va tindre lloc en la seu del Ministeri d’Educació i Formació de Vietnam, a Hanoi, l’acte de llançament del projecte European and Vietnamese Collaboration on Graduate Employement EVENT, projecte que està finançat per la Unió Europea en el marc d’Erasmus i dins del programa K2 dirigit a promoure la cooperació per a la innovació i intercanvi per a les bones pràctiques: desenvolupament de capacitats en l’àmbit de l’educació superior. L’objectiu del projecte és incrementar l’ocupabilitat dels graduats universitaris a Vietnam.

Els socis europeus del projecte europeu són a més de la Universitat d’Upsala, la Universitat de València, la Universitat Rijksuniversite i Groingen, Kungliga Tekniska Hoegskolan. L’equip d’investigadors de IDOCAL de la Universitat de València està integrat pels professors Vicente Martínez Tur, Vicente González Roma i José María Peiró, qui coordina la participació de l’equip de la Universitat de València. El projecte està liderat per la Universitat d’Upsala i hi participen el Ministeri d’Educació i Formació i l’Institut de Ciències del Treball i Assumptes Socials (ILSSA) del Ministeri de Treball així com cinc universitats de Vietnam: la National Economics University i la Hanoi University of Industry en Hanoi, la Ho Chi Minh City University of Technology i la HCMUTE Ho Chi Minh City University of Technology and Education i també la DAI HOC HUE University.

D’altra banda, José M. Peiró i Alicia Salvador, que foren nomenats membres de l’Acadèmia de Psicologia d’Espanya, per decret de maig de 2015, van prendre possessió del càrrec en l’acte de constitució d’eixa entitat, el passat 30 de novembre de 2016. n

José María Peiró al centre de la foto ► Informació facilitada per V. Alabajos

22

SOCIETAT / GENT DE TORRENT

JOSÉ ALFONSO ANTONINO OBTIENE LA MEDALLA JUAN LÓPEZ DE PEÑALVER La Real Academia de Ingeniería ha otorgado al profesor Antonino la Medalla Juan López de Peñalver, por su contribución en el desarrollo de nuevas técnicas de detección precoz de averías y anomalías que pasaban desapercibidas para las técnicas clásicas.

AMPARO PARRAS CERVERÓ

José Alfonso Antonino Daviu es pro· fesor titular del Departamento de Ingeniería Eléctrica de la Universitat Politècnica de València y desarrolla su actividad investigadora en el Ins· tituto Tecnológico de la Energía de dicha universidad. En el año 2014 obtuvo el ‘Premi Carta de Poblament de la Ciutat de Torrent. Ciencia, Tecnología i Medi Ambient’, que recuerda con mucho cariño y por el que sintió una gran alegría al ver reconocida su trayectoria profesional por su ciudad oriunda. A lo largo de su carrera ha cosechado grandes éxitos que acreditan su buen trabajo en el área de investigación de los motores eléctricos, sobre todo en el área de mantenimiento predictivo. Este profesor e investigador sigue sumando premios: el pasado 22 de noviembre la Real Academia de Ingeniería le otorgó la Medalla Juan López de Peñalver, por contribuir en el desarrollo de nuevas técnicas de detección precoz de averías y anomalías en su campo de investigación, que pasaban desapercibidas para las técnicas clásicas. Conozcamos los detalles de su trabajo en la siguiente entrevista. ¿En qué se centra su investigación y cuáles son los aspectos que desarrolla?

La labor que se realiza en el Instituto Tecnológico de la Energía consiste en el desarrollo de tecnologías avanzadas para la detección fiable de fallos en este tipo de máquinas. Hay que señalar que los motores eléctricos son las máquinas eléctricas más extendidas a nivel industrial y en ellos se consume buena parte de la energía generada en una nación desarrollada. Son elementos clave de cualquier aplicación industrial que uno pudiera imaginar y participan también en otros sectores críticos (hospitales, centrales de generación). Su

utilización se expande a aplicaciones de vanguardia como la generación de energía renovable, los vehículos eléctricos o la tracción eléctrica, por citar algunos ejemplos. Fallos inesperados en estas máquinas pueden ocasionar consecuencias catastróficas para las industrias en las que operan, afectar seriamente al rendimiento de estas máquinas y comprometer la seguridad de los usuarios. Por tanto, la investigación y desarrollo de técnicas fiables que permitan anticipar posibles anomalías en estos elementos resulta crucial en cualquier aplicación industrial conllevando ventajas notorias para el tejido industrial del país, en términos de fiabilidad, seguridad y eficiencia. ¿Qué supone recibir la Medalla Juan López de Peñalver? Es un gran honor que una prestigiosa Institución como la Real Academia de Ingeniería vea reconocida nuestra trayectoria, y más teniendo en cuenta la cantidad de candidatos de gran valía y de campos muy diversos dentro de la ingeniería, que optaban a los Premios. Constituye también una gran alegría que se reconozca la labor de investigación en un área clásica dentro de la Ingeniería como es la Ingeniería Eléctrica. Muchas veces se obvia la importancia de la investigación en este tipo de áreas a favor de otras más de moda, en las que las ayudas y reconocimientos son más frecuentes. ¿Qué ventajas destaca entre las técni· cas clásicas de detección de averías y el desarrollo de las nuevas que investiga?

Las técnicas desarrolladas proporcionan notables ventajas frente a las que se han venido empleando en el ámbito industrial, una de ellas radica en que las nuevas técnicas se han demostrado válidas para evitar falsos diagnósticos

de las herramientas clásicas, ya que determinan de forma incorrecta el estado de una máquina, clasificándola como sana cuando en realidad está averiada (falso negativo) o viceversa (falso positivo). Estos falsos diagnósticos pueden conllevar consecuencias nefastas para la industria involucrada. Casos reales de falsos diagnósticos ocasionados por las técnicas clásicas han dado lugar a pérdidas cuantificadas en varios millones de euros. A este respecto, las técnicas ideadas resultan mucho más fiables al basarse en herramientas más sofisticadas y permiten proporcionar un diagnóstico correcto del estado del motor; además, su aplicación se puede realizar de forma no invasiva, sin interferir con la operación normal de la máquina, lo cual les confiere un gran valor y atractivo desde un punto de vista industrial. ¿Se desarrollan y se aplican todas las técnicas que investiga en el ámbito industrial? Las técnicas que hemos desarrollado se están utilizando de forma creciente en el ámbito industrial, en los proyectos de colaboración y asesoramiento técnico que mantenemos a nivel nacional e internacional.

Empresas de diversos sectores, desde el petroquímico hasta el de la tracción eléctrica, pasando por muchos otros, se han interesado en las nuevas técnicas y ya están utilizándolas de forma continuada en los motores eléctricos de sus plantas. A título de ejemplo, resulta especialmente interesante el proyecto que mantenemos en el Reino Unido en el que estamos monitorizando uno de los motores más grandes del mundo y en el que la aplicación de las técnicas avanzadas que hemos desarrollado está ofreciendo resultados muy satisfactorios. n

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

23

EL LLIBRE MEMÒRIA VIVA DE TORRENT FA UN HOMENATGE A LA GENT MAJOR, A LA TRADICIÓ I A LA LLENGUA El llibre de Joan Gómez, Vicent Alabajos i Vicent Font arreplega les històries i vivències de deu torrentins i torrentines.

El passat 10 de desembre, la sala cívica de l’Antic Mercat va acollir la presentació del llibre Memòria viva de Torrent, un resum d’històries i vivències de persones que han format part des dels anys 30 del teixit social de la ciutat i que han treballat durament pel seu desenvolupament.

Este acte, que es va emmarcar en les activitats de la celebració de la Carta de Poblament, va ser organitzat per la Delegació de Dinamització Lingüística del consistori, que a través de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià du a terme moltes iniciatives de promoció social del valencià, com ara la campanya “Sóc de Torrent” que ha tingut un gran èxit, i ara l’edició i publicació d’este llibre, escrit de manera conjunta per Vicent Font, Vicent Alabajos i Joan Gómez, mestres de l’escola pública de Torrent, i que vol ser un homenatge a una generació de torrentins i torrentines que han tingut la voluntat de mantindre viva la nostra llengua, de transmetre-la de generació en generació als descendents i que fa un repàs a la història del nostre poble contada pels que l’han viscuda.

►Llibre Memòria Viva: http://bit.ly/2mgXBnV ►Video Memòria Viva: https://www.youtube. com/watch?v=DfJc3j5YjMg

Els deu protagonistes d’esta publicació (tenen entre 80-90 anys) són, com bé diu el títol del llibre, la memòria viva de la nostra ciutat: Amparo Marcilla, Pascual Torrent, Manolo Chust, Consuelo Garrigues, Josep Peris (qui va arrancar els aplaudiments del públic amb el seu art, en cantar una albada molt sentida i amb una pinzellada humorística adreçada als companys homenatjats i al públic en general, molt celebrada pels assistents), Concha Peris, Maria Roca, Francesc Boltes, Ricardo Mora i Pepita Esteban, que va dedicar unes emocion, des paraules en representació dels seus companys.

Per tot això, centenars de persones es van congregar a l’Antic Mercat per a participar en este homenatge que també va tindre el valencià com a protagonista.

Tots els assistents van rebre un exemplar del llibre, un projecte amb l’objectiu de recuperar i conservar escrit el patrimoni lingüístic i cultural de Torrent i difondre l’experiència transmesa pels protagonistes. L’alcalde, Jesús Ros, va assenyalar que este llibre reflecteix la vida de cinc dones i cinc hòmens que han viscut fent poble: “un homenatge de tres autors torrentins al record d’aquells que van ser protagonistes i testimonis privilegiats de la història de la nostra terra i que representen centenars de torrentins i torrentines que van viure una època dura i que

gràcies a ells i elles Torrent és el poble que és hui en dia”.

A l’acte es va projectar també un vídeo (coordinat pels autors del llibre i l’edició, el muntatge i la realització van estar a càrrec d’Inés Murcia, Albert Gradolí i Sergio March, becaris adscrits al Gabinet de Premsa de l’Ajuntament) on els protagonistes explicaren breument les seues vivències personals i hi va actuar l’Escola Coral de Torrent.

La bona acollida de la publicació i com que s’exhauriren tots els exemplars en uns pocs dies ha aconsellat fer un esforç de finançament als responsables de l’Ajuntament per a dur a terme una reedició -també de 1.000 exemplars- que seran distribuïts, dins d’un pla prèviament fixat, entre centres educatius, associacions veïnals, culturals i socials, i centres municipals de persones majors, en els quals hi haurà una sessió de presentació pública, amb la intenció que els assistents aporten les seues experiències en determinats aspectes de la vida local, que volen arreplegar els autors.

Memòria viva de Torrent s’està presentant en els diferents centres de majors. En l’acte de presentació que es va fer el 15 de febrer en el Centre de Majors Bellido es va guardar un minut de silenci en memòria de Manuel Chust, un dels protagonistes del llibre que va faltar el 3 de febrer. n

24

SOCIETAT

TORRENT, SEU DE LA GRAN TROBADA DE MUIXERANGUES Un total de 14 colles i 550 participants entre muixeranguers, tabaleters i dolçainers van vindre de tota la Comunitat Valenciana a formar estes trobades

El 19 de novembre es va dur dut a terme la II Gran Trobada de Muixerangues. Un Torrent de Muixerangues, una activitat emmarcada dins de la programació per a commomemorar l’atorgament de la Carta de Poblament.

Els carrers de la ciutat van acollir este esdeveniment en el qual es reuniren un total de 14 colles i 550 participants entre muixeranguers, tabaleters, dolçainers i balladors de tota la Comunitat Valenciana. Els muixeranguers van alçar torres humanes davant la presència d’un públic que va gaudir de l’ambient i de l’espectacle.

L’acte va començar en la font de les Granotes, des d’on es van dirigir en desfilada per l’avinguda amb l’actuació de diferents grups de ball, per a acabar al peu de la Torre. Una vegada allí, l’emblemàtic monument va ser testimoni de la presentació dels grups i la fantàstica exhibició que van oferir els muixeranguers. Després es va organitzar un sopar que va concloure amb una actuació musical de Pau Alabajos.

En la Gran Trobada hi va ser present l’alcalde, Jesús Ros acompanyat del regidor d’Activitats Lúdiques i Tradicionals, Alfred Costa, i diferents membres de la corporació municipal, que va destacar el bon treball realitzat per tots els muixeranguers i el gran espectacle organitzat.

La muixeranga La Torrentina va presentar el seu ball Enfaixa’t en homenatge a una peça bàsica de la indumentària valenciana. El ball va ser acompanyat per un poema original de la responsable de balls tradicionals de La Torrentina, grup que està format per 50 membres i va creixent dia a dia.

La seua història va començar fa més o menys un any amb el clar propòsit de recuperar la història de Torrent. n

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

25

EL VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ ES MOSTRA CADA VEGADA MÉS VIU Esta iniciativa té com a objectius promoure l’ús social del valencià i integrar els nouvinguts

El 24 de novembre es va presentar una nova edició del Voluntariat pel Valencià al Museu Comarcal. Esta iniciativa, que consistix a posar en contacte persones que volen aprendre a parlar valencià amb persones valencianoparlants i que cada any posa en marxa l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià en col· laboració amb Escola Valenciana, té com a objectius promoure l’ús social del valencià i integrar els nouvinguts.

Esta nova edició va començar amb 33 parelles lingüístiques que dedicaran una hora a la setmana a quedar per a parlar en valencià. L’acte en què es presentaren les parelles lingüístiques comptà amb la presència de Patricia Sáez, regidora de Dinamització Lingüística i amb els representants d’Escola Valenciana: Dariana Groza i el torrentí

Vicent Font. L’acte, fou un èxit d’assistència i acabà amb l’actuació del cantacançons Dani Miquel.

A més, per a fer més difusió de la campanya i fer-la més visible, en esta edició com a novetat s’han instal·lat cartells informatius per tota la ciutat per a encoratjar la gent a apuntar-s’hi.

El Voluntariat del Valencià a Torrent a més també ha creat un club de lectura per a promoure la lectura en valencià i al llarg de l’any es fan dos o tres sessions, en què participen els aprenents i voluntaris.

La gent interessada a participar en el Voluntariat pel valencià de Torrent, bé com a aprenent o com a ensenyant, pot adreçar-se a l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament (usvalencia@torrent.es) per a apuntar-s’hi. n

►Video de l’acte: https://www.youtube.com/watch?v=6Z-xB10Td7Y

26

SOCIETAT

CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO Del 21 al 25 de noviembre de 2016 se realizó la novena Semana contra la Violencia de Género de Torrent, con la finalidad de promover la no normalización de la violencia de género en las relaciones de pareja. En el folleto de actividades, de los que se repartieron mil quinientos ejemplares, se incluyó un test de evaluación de síntomas o señales, porque es muy importante detectar las primeras señales y asimilarlas a una posible relación violenta, puesto que hay muchos comportamientos que las mujeres, y la sociedad en general, identifican como muestras de amor y que son señales de lo que puede convertirse en una relación violenta, como el intrusismo constante en la vida diaria, el control excesivo, el hostigamiento, los gritos, los celos, las llamadas de teléfono continuas y la exigencia de compartir las claves de redes sociales o smartphones.

El aislamiento del círculo de amigos o de la familia, los comportamientos posesivos como la imposición de una determinada forma de vestir, pensar o actuar, ridiculizar a la mujer y hacer que se sienta culpable son actitudes muy determinantes.

El Departamento de Políticas de Igualdad del Ayuntamiento añade, entre sus competencias, que no se ha de olvidar el ámbito educativo, escenario esencial para avanzar en la prevención de la violencia de género y una de las vías más seguras para romper modelos, normas, valores, estereotipos y prácticas discriminatorias respecto al género, ya que es fundamental intervenir con los jóvenes y adolescentes, tanto para actuar en casos de violencia de género manifiesta, como para desarrollar una labor preventiva que permita la detección precoz de la violen-

cia. Así mismo, si las relaciones de pareja son importantes en cualquier ciclo vital, lo son aún más en esta etapa de la vida donde las emociones son muy intensas, donde se inician las primeras relaciones amorosas y donde se idealiza el amor.

Un alto porcentaje de chicas y chicos piensan que se puede hacer sufrir a quien se quiere “en nombre del amor”.

Esta creencia está en la base los mitos y actitudes que enmascaran y perpetúan la violencia, y no identifican como maltrato las conductas de abuso psicológico, las de control del tiempo, dinero, amigos,

ropa, actividades, chantajes, amenazas e incluso insultos.

Entre los objetivos planteados desde el Ayuntamiento están los siguientes: Denunciar públicamente la situación de violencia que sufren las mujeres por el mero hecho de ser mujeres; sensibilizar a la población en su conjunto contra la violencia de género y cualquier tipo de violencia; promover el desarrollo de relaciones de afectividad basadas en la igualdad y el respeto mutuo; favorecer el conocimiento sobre la violencia de género, factores desencadenantes y man-

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

tenedores para su posible detección, y ofrecer información sobre los recursos específicos contra la violencia de género y de atención y apoyo a las mujeres en los ámbitos local, comunitario y estatal.

La semana empezó con el despliegue de un gran lazo morado en la fachada del Consistorio y el acto inaugural en el que se mostraron dos exposiciones: la de dibujos “Actuamos contra la violencia machista”, y la de pintura “Rompiendo el círculo. Del desamor a la liberación del yo” de la artista Marina Blanco González. Se proyectó la película de RTVE “No estás sola, Sara”, y un forum sobre los temas: Mitos de la violencia de género, No somos conscientes de la violencia. Ciclo de la violencia. ¿Por qué las mujeres continuan con la relación a pesar de no sentirse bien? Origen de la violencia de género, y ¿Qué podemos hacer? También se hizo un recital poético sobre la Mujer y la violencia “Un mismo viento” de Ana Noguera Montagud y Luis García Trapiello, un libro con la intención de que los lectores y las lectoras no sepan hasta el final quién ha escrito cada poema, un juego literario para romper estereotipos de género, desde el punto de vista de autores y de lectores, que contó con la colaboración de la Asociación Torrent de Paraules. Y, como desde hace años, se instaló una mesa informativa junto a la plaza Obispo Benlloch, con material informativo y reivindicativo sobre la materia destinado a la población, con la colaboración de quienes quisieron compartir mensajes de igualdad y respeto; también se presentó la “Guía sobre violencia de género para profesorado”.

El 25 de noviembre se hizo el acto oficial Contra la Violencia de género y el acto de clausura en el Colegio La Purísima (desde hace siete años este acto se realiza en algún instituto o colegio para implicar al alumnado y profesorado del centro en la lucha contra la violencia de género), donde se proyectó un video narrado con voz de niño titulado el “Maltrato sútil”, que narra con imágenes de cuento la historia de una niña que recoge los estereotipos de género y acaba de adulta siendo maltratada por su pareja.

La delegada de Políticas de Igualdad y de la Mujer, Encarna Lerma Besó, entregó los premios del concurso de dibujo “Actuamos contra la violencia machista”.

Este Delegación organiza numerosos talleres en los centros educativos para prevenir la violencia contra las mujeres. n

27

TORRENT MUESTRA SU RECHAZO A LA VIOLENCIA CONTRA LAS MUJERES El 25 de noviembre se realizaron tres minutos de silencio y la lectura del manifiesto contra la violencia de género uniéndose así el Ayuntamiento al llamamiento de Naciones Unidas para conmemorar el 25 de noviembre como Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres, y ratificando el compromiso firme y permanente de rechazo de la violencia de género, al mismo tiempo que se reiteraba la obligación de trabajar hasta conseguir erradicarla.

El acto contó la práctica totalidad de la Corporación Municipal y con numerosos ciudadanos y ciudadanas (hubo representación de todos los colectivos de mujeres) y escolares de la localidad; Lucía y Luis, estudiantes de Monte-Sión y del IES Serra Perenxisa, leyeron el texto institucional en el día

en que Torrent concluía una semana dedicada a promover la igualdad entre hombres y mujeres. El alcalde, Jesús Ros, recordó en su intervención a las víctimas de esta lacra social y puntualizando lo siguiente: “Ya son 88 personas las que han sido atendidas en la Oficina de Atención a las Víctimas de Violencia de Género en Torrent (hasta ese 25 de noviembre), un número insoportable y que no se puede repetir. Y esa faena la tenemos que hacer entre todos y todas, concienciándonos unos a otros y concienciando a la sociedad.

Lo mejor que nos podría pasar es que dejáramos de celebrar este día, porque querría decir que hemos normalizado la relación entre hombres y mujeres.

Por eso invito a ser solidarios y estemos dispuestos a ayudar a las personas que sufren este problema y a denunciar si conocemos un caso de violencia de género, porque es lo que hay que hacer: evidenciar el problema para poder tratarlo y erradicarlo.” n El manifiesto contra la violencia de género se puede consultar en el BIM Digital. ► Informació facilitada pel Departament de Polítiques d’Igualtat i de la Dona

28

SOCIETAT

PROTECCIÓN CIVIL MUESTRA SU LABOR EN UNA JORNADA DE PUERTAS ABIERTAS La agrupación organizó un despliegue de medios materiales y humanos en el que participaron agrupaciones de Protección Civil de diversas ciudades e integrantes de Cruz Roja

Protección Civil llevó a cabo una jornada de puertas abiertas en enero en la plaza de La Torre para mostrar a la ciudadanía en qué consiste su labor como voluntarios.

De la mano de los integrantes de Protección Civil, quienes se acercaron a la Plaza Mayor conocieron todas las tareas que se realizan a través de puestos informativos en los que también colaboraron Cruz Roja y la Unión de Radioaficionados de Torrent. Lo más atractivo de esta Jornada para los visitantes fue el despliegue material y la flota de vehículos de salvamento, asistencia sanitaria y seguridad en la que

participaron las agrupaciones de Protección Civil de Gandia, Valencia, Algemesí, Albal, Segorbe, Paterna, Ribaroja, Catarroja, Burjassot y Godelleta, junto a la flota de ambulancias de la Cruz Roja y la asociación de Agrupaciones de Voluntarios de Protección Civil de la Comunitat Valenciana, cuya sede se encuentra en Chiva.

Aproximadamente cincuenta voluntarios y voluntarias conforman en la actualidad la agrupación de Protección Civil de Torrent “realizando continuamente tareas de apoyo a otras fuerzas y cuerpos de seguridad y ejecu-

tando labores de coordinación de medios en los actos de la ciudad a los que acude mucho público, y también llevan a cabo servicios de control rural en los meses estivales. Un trabajo totalmente altruista que muchas veces pasa desapercibido y que es muy importante para la ciudad”, señala el concejal de Seguridad Ciudadana, José Antonio Castillejo, remarcando la gran labor llevada a cabo por la agrupación en su día a día. n ►Galería de fotos de la jornada: http://bit.ly/2mc24YB ► Informació facilitada pel GPA

CULTURA / SOCIETAT

29

ENTREVISTA AL GRUP INFANTIL DE L’U I DOS DE TORRENT Els xiquets i xiquetes del grup L’U i Dos de Torrent van omplir el Teatre Llar Antoniana de rialles. Després d’un d’aquests assaigs ens han concedit una entrevista per a parlar-nos de la seua experiència i il·lusió pel ball valencià.

M. JOSÉ LLÓPEZ GARCÍA. Membre del grup de ball L’U i Dos de Torrent

Teníeu ganes d’assajar?

Grup Infantil: Sí, ens agraden les activitats extraescolars com el ball i veure els teus amics i gaudir amb ells, en este cas, del folklore. Sempre ens ho passem molt bé en cada assaig i sobretot aprenem cada dia alguna cosa nova, ja siga de balls o de la música típica valenciana. Ah! I no podem oblidar-nos de les professores, són molt simpàtiques i atentes, a part d’aprendre els balls, ens ensenyen a gaudir de ballar, han de tenir molta paciència perquè som molt vius (rialles divertides de tot el grup infantil) M’ho puc imaginar, perquè sou un grup molt nombrós pel que estic veient, no? Hi han entrat nous xiquets enguany?

Professores: Sí, tenim nous “fitxatges” (rialles). Quan començàrem teníem 10 xiquets, després, a l’any següent n’augmentàrem a 12, però enguany s’ha fet córrer la veu i tenim ara en el grup 18 xiquets disposats a aprendre i a fer cas a totes les nostres indicacions (amb veu seriosa però irònica) (rialles de tots).

Deu ser molt satisfactori aprendre nous balls però sobretot ballar davant del poble de Torrent en totes les actuacions on heu participat, quina vos ha fet una il·lusió especial?

Grup Infantil: Ens encanta ballar davant dels nostres familiars i davant de totes les persones que vénen a veure’ns.

Participem en moltes actuacions amb el nostre grup de ball com ara “Balls al carrer”, “Un dia al mas” que vàrem fer a les festes del poble, anàrem a l’Asil per Nadal... participem en la cavalcada del Corpus que és molt divertida i ens encanta, però ens fa una emoció especial ballar en el festival de ball que cada dos anys el grup L’U i Dos organitza. És un moment molt especial per a nosaltres.

Algunes de les mares d’estos “xicotets grans artistes” han compartit amb nosaltres el que pensen d’esta activitat ex· traescolar.

Mares: És per a nosaltres molt satisfactori veure la il·lusió amb la qual vénen al ball els nostres fills i sobretot saber que és una activitat que els permet entrar en contacte amb les nostres tradicions i a més fer exercici i passar-s’ho bé amb els amics.

Com heu apreciat, el grup de ball té el futur assegurat amb estos xiquets i xiquetes que no sols aprenen els balls i tradicions populars, sinó que aprenen els valors del compromís, l’amistat, la companyonia i el respecte als companys que volen emprendre esta gran aventura valenciana.

Si voleu contactar amb nosaltres podeu fer-ho a través de la pàgina de Facebook: Luidos Torrent, i a través del nostre correu electrònic: luidostorrent@hotmail.com. A més, durant els assajos del grup, tant infantil (dijous de 20 a 21 hores) com del grup adult (dimarts i dijous de 21 a 22 hores), vos podeu acostar al Teatre Llar Antoniana i rebre més informació. n

30

CULTURA

100 AÑOS DE CINE EN TORRENT El EMAT acogió la presentación del libro El cine en Torrent 1911-1996 y la exposición “Una història del cinema a Torrent”

El libro El cine en Torent, 1911-1996, fue presentado la tarde del 17 de no· viembre en la sala de exposiciones del EMAT, por el alcalde, Jesús Ros, el concejal de Cultura y Publicaciones, Alfred Costa, y los autores del mismo, Jorge Sánchez Antúnez y Enrique Ca· rratalá Deval. Esta publicación fue el punto de partida a unas actividades que se han desarrollado a lo largo de varias semanas, entre las que ha destacado una magnífica exposición de cine en el EMAT que ha permanece expuesta hasta el 15 de marzo y ya ha sido visitada por numeroso público y por escolares.

El 22 de noviembre se cumplían 105 años de la autorización de apertura del primer cine estable en Torrent, el “Cervantes”, por lo que el Ayuntamiento -en colaboración con numerosas asociaciones- programó una serie de actividades con los focos puestos en el mundo del cine.

A. CORONADO

El libro El cine en Torrent 19111996. Salas, películas y programas de mano. La idea de realizar un libro sobre el cine y los ocho cines que hubo en Torrent a lo largo del siglo pasado – Cervantes, Avenida, Montecarlo, Parroquial, Liceo, Torrent Decine, Las Américas y el teatro de Monte-Sión, además de las distintas terrazas de verano – se debe a Enrique Carratalá Deval (muy conocido en Torrent por haber sido fundador, junto a sus hermanos, de la Escuela Deportiva Herca), un gran cinéfilo que ha recopilado a lo largo de su vida todo tipo de programas de mano y carteles de los cines de la ciudad; aunque no fue hasta octubre de 2013, cuando el historiador local Jorge Sánchez Antúnez (colaborador de esta revista), le entrevistó para el BIM 185, tomó el testigo de su deseo y, manos a la obra, ambos comenzaron la elaboración del libro; así, el excelente texto que enmarca las ilustraciones y fotos de la época es de Jorge Sánchez Antúnez y los carteles y programas de mano pertenecen a la colección de Enrique Carratalá Deval. Eugenio Simó Muñoz ha diseñado esta publicación y las ilustraciones que dan pie a los distintos capítulos son de Manolo Sánchez Peris.

El libro, del que se han impreso 500 ejemplares y cuenta con 352 páginas entre textos e imágenes, se ha enviado a diversas instituciones, universidades, fundaciones o institutos de estudio vinculados al cine y su historia, ya que es un documento de consulta para los amantes del cine en particular, del audiovisual en general y, por supuesto, para quienes consideran el cine, y todas las artes que lo envuelven, como un lenguaje con el que animar la vida. El Departamento de Publicaciones del Ayuntamiento tiene colgada en la web la versión digital del libro para que pueda descargarse desde cualquier lugar del mundo. n

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

31

La exposición “Una història del cinema a Torrent”, comisariada por el historiador Jorge Sánchez y el diseñador Eugenio Simó, también se presentaba ese mismo día en la sala EMAT, se podría considerar como un “fotograma” de la historia de la ciudad y de sus cines. Quienes hayan visitado la exposición han podido disfrutar de una colección de objetos originales rescatados de algunas de las salas que en su día cerraron las puertas: proyector, sillas de una sala de cine, barra de bar, bobinas, señalética…, carteles originales, butacas de los antiguos cines, fotografías de gran formato, bobinas y proyectores o vestidos de artistas de reconocido prestigio nacional, sin olvidar una parte importante de la misma: la colección de programas de mano originales aportados por Enrique Carratalá. n

Otras actividades ligadas a este homenaje al mundo del cine. Completaron las actividades alrededor del cine la Concentración de Vehículos Clásicos que se hizo el 20 de noviembre en los alrededores de La Torre, entre los que destacó una selección de coches de película que protagonizaron los largometrajes más importantes del cine; la caravana de Foodtrucks, en el fin de semana del 25 de noviembre, ofreció menús que toma-

ban las estrellas de Hollywood en las pelis que han sido éxitos de taquilla; y un ciclo de conciertos de bandas sonoras de la mano de la Agrupació de Majors de L’horta Sud, con un repertorio de películas clásicas y otros dos de las mano de diferentes formaciones de la Unió Musical de Torrent y el Cercle Catòlic.

Lógicamente, las proyecciones de cine en el EMAT fueron protagonistas con una selección de títulos escogidos

►Video inauguració de l’exposició Una història del cinema a Torrent: http://bit.ly/2mIlimr ►Galeria de fotos inauguració de l’exposició Una història del cinema a Torrent: http://bit.ly/2mgSYtO

para la ocasión y que permitió al público un viaje en el tiempo propuesto.

Esta programación tuvo un toque solidario para Payasos Hospital y, de la mano de la falla Nicolau Andreu, se celebraba el 25 de noviembre la Gala de Entrega de los premios “Nicolauets” con la exhibición de los cortos participantes.

Además, se realizaron visitas concertadas en el EMAT, que contó con talleres infantiles por la mañana, y para adultos por la tarde. Los talleres mostraron cómo se realizan los efectos especiales, o los secretos del cine mudo.

Alfred Costa, concejal de Actividades Lúdicas, señaló en su intervención para presentar este homenaje a los cines de Torrent lo siguiente: “Torrent fue durante muchos años un referente con numerosas salas de estrenos, alguna de ellas de entre las más grandes que existían entonces, y albergaron estrenos de títulos nacionales a los que acudían las estrellas del séptimo arte. Con la intención de recuperar para la memoria ese capítulo de nuestra historia, se ha recreado esa parte de nuestro patrimonio. Un homenaje a los empresarios que se atrevieron a cambiar las vidas de muchos torrentinos y torrentinas con las historias que se proyectaban en sus pantallas”. n ► Informació facilitada pel GPA

32

CULTURA / SOCIETAT

VICENTE REQUENA, EL COLECCIONISTA ENTREGADO A SARA MONTIEL

Sara Montiel y Vicente Requena en el estudio del programa Tómbola de Canal 9, 2004.

Jorge Sánchez Antúnez

A raíz de la exposición Una història del cinema a Torrent (1911-1996) que el Ayuntamiento organizó el pasado mes de noviembre en el EMAT, dedicada a recuperar la memoria de nuestras antiguas salas de cine, quisimos charlar con Vicente Requena Cuéllar, coleccionista y amante del séptimo arte, que cedió con generosidad para la exitosa muestra una serie de fotografías y dos vistosos vestidos, de su colección particular, de la más internacional de nuestras actrices entre los años 50 y 60 del pasado siglo: Sara Montiel.

Vicente Requena actualmente.

S

ara Montiel, es sabido por grandes y medianos, destacó como un icono del cine, la canción y la revista durante décadas y su estela de éxitos cinematográficos, por supuesto, llegaron a Torrent donde también tuvieron gran acogida. Las colas para ver sus clásicos El último cuplé y La violetera en los cines Montecarlo y Cervantes fueron antológicas y en 1957 los exhibidores del Montecarlo invitarían a la diva a nuestra ciudad. Algunos afortunados la vieron de cerca en la cafetería de “Ca Penya” en la plaza Mayor (actualmente el edificio Alhambra que ocupa una oficina bancaria).

María Antonia Abad Fernández, “la Saritísima”, encandiló y enamoró a una generación entera de espectadores, entre ellos a nuestro entrevistado que la convirtió en su más venerado mito, casi, desde los albores de su mocedad y contribuyó a que se desarrollase en él la afición por el espectáculo. A los 17 años ingresó en el conservatorio de Valencia y también obtuvo la titulación como actor, haciendo sus pinitos sobre el escenario; sin embargo, el servicio militar y las presiones familiares truncaron sus aspiraciones aunque su apego a las bambalinas permaneció inalterable lo que le ha permitido relacionarse con todas las figuras que marcaron época en la escena española: Lola Flores, Carmen Sevilla, Vicente Parra, Jorge Mistral, Paquita Rico, Rocío Dúrcal… la lista es inacabable. Gracias a su insistencia pudo conocer en 1968, cuando empezaba en el conservatorio, a Sara Montiel y, andando el tiempo, llegó a ser su gran amigo y mejor confidente.

Además de infatigable coleccionista de su obra y de sus objetos personales Vicente Requena, alacuasense afincado en Torrent desde hace más de treinta años, ha escrito un libro en donde rememora los recuerdos compartidos con la estrella de Campo de Criptana y que hoy, con la serenidad de quien disfruta de una jubilación reciente, comparte con los lectores del BIM TORRENT. ¿Cómo se despertó su admiración por Sara Montiel? Cuando era pequeño vivíamos en Burjassot. Tenía siete u ocho años en aquella época e iba mucho al cine con mi hermano mayor Ra-

fael. Aunque las películas de vaqueros y de romanos eran mis preferidas un día me llevó a ver El último cuplé. El caso es que volvimos a verla hasta en tres ocasiones y cada vez que repetíamos aquel dramón de Juan de Orduña, me fijaba con mayor detenimiento en Sara Montiel. Me percaté de que era guapa a rabiar. Recuerda mi hermano que en cierta ocasión me detuve ante un cartel y le solté que era la mujer más guapa que había en el mundo. A partir de aquel prematuro flechazo no me perdí ninguno de sus trabajos en la pantalla.

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

¿Recuerda el primer encuentro que tuvo con ella y cómo evolucionó su relación hasta derivar en amistad? No se me puede olvidar. Yo estaba representando una obra del dramaturgo Eduardo Marquina titulada La ermita, la fuente y el río. Entonces me enteré de que su hijo, Luis Marquina, dirigía una película que protagonizaba Sara Montiel: Tuset Street. Y claro, tenía tantas ganas de conocerla que le escribí a su director, a los estudios donde la estaba rodando.

Le expliqué que quería conocer a Sara Montiel. Le comenté mis ganas de ser actor y que en esos momentos intervenía en una obra de su padre. Él me respondió que no había ningún inconveniente así que me subí al tren y en enero de 1968 me presenté en su casa de Madrid. Me atendió su mujer, Paz Jiménez Quesada, y me indicó cómo dirigirme a los estudios Roma. Una vez allí me la presentó. Cuando vi a Sara acercase a mí con aquellos chispeantes ojos y su impresionante belleza… todavía me quedo sin palabras; ya me enamoré del todo de ella. Fue la primera vez que la besé. En abril regresé a la capital y gracias a Vicente Parra, amigo de mi profesora del conservatorio, Conchita Michó Ibáñez, también locutora en Radio Nacional de España, visité la casa de Sara Montiel porque Vicente Parra era vecino suyo. En aquella ocasión no pudimos vernos porque estaba en Barcelona, pero merendé con María, su madre.

Como Sara Montiel había dado sus primeros pasos en Valencia yo conocía toda su trayectoria. Fue mi profesora Conchita Michó quien se había encargado de educar su voz cuando tan solo era María Antonia Abad. Su madre se sorprendió porque sabía más cosas de su hija que ella misma. Desde entonces coincidimos a menudo. En 1969 llegó al Principal con su espectáculo Sara Montiel en persona. Me tentó para marcharme a Madrid y labrarme un futuro como actor pero yo quería acabar mi carrera en el conservatorio, además pronto tenía que incorporarme a filas. Digamos que hacia 1987 teníamos una relación bastante fluida. Cuando estrenó Purísima Sara en Valencia la acompañé en la firma de discos posterior en la pirámide musical de Nuevo Centro y también en una actuación en Carcaixent. Le escribía con frecuencia. Hablábamos muchas veces por teléfono. También la visitaba en su residencia de Palma de

33

Mallorca. Llegué a entablar amistad con su marido, Pepe Tous. Mientras grababa para Televisión Española Ven al Paralelo en 1992 la pude visitar a mi antojo. Nuestra relación creció de tal modo que desayunaba, comía, merendaba y cenaba en su casa. Era como otro miembro de la familia. Elpidia, la hermana de Sara Montiel, así me consideraba, decía que para ella era un hijo más. Hasta fui la única persona ajena al espectáculo y del círculo de sus grandes amistades que estuvo en su boda con su último marido, el cubano Tony Hernández en 2002.

Tengo entendido que Sara Montiel actuó en la Sala Bony. En la sala Bony actuaban los grandes artistas de la época y Sara Montiel no podía faltar. Actuó más o menos en 1971, poco antes de estrenar Varietes de Juan Antonio Bardem e interpretó las canciones de la película: Te lo juro, La pícara ingenua, Quiéreme mucho, Lágrimas negras, La bien pagá... Estuve a su lado como siempre que tenía la oportunidad. La pena fue no fotografiarla. En aquella época cobraba un sueldo muy elevado.

Junto a Raphael eran los artistas más cotizados. Unos años antes, en la “Gala Philips 1962” de Televisión Española, ya había cobrado 300.000 pesetas de la época. ¡Un dineral!. En aquel musical compartió cartel con Fred Astaire y Gene Kelly. ¿Era mejor actriz o cantante? Yo creo que era mejor cantante que actriz. No es que fuera una cantante excepcional, pero lo hacía como ninguna, vocalizaba mejor y se expresaba como nadie.

Manteniendo inamovible el plano en su cara ha interpretado una canción entera; eso no había quien lo soportara, ni Elizabeth Taylor. En El último cuplé, cuyo papel previamente se lo habían ofrecido a Concha Piquer, aunque renunció a él porque doña Concha era de la cofradía del puño prieto y quería cobrar por adelantado, Sara le dio un nuevo registro al cuplé abandonando la ñoñería y la voz de grillo de la mayoría de las cupletistas. El resultado no pudo ser más acertado. Además del inesperado éxito que cosechó la película, no solo en España, sino también en Francia, Italia o en México, donde permaneció dos años en la cartelera del cine Arcadia de su capital, el público compraba el disco con sus canciones aun sin tener tocadiscos. Para conseguir el disco de oro de El último

Actuaciones en el musical Ven al Paralelo de TVE con los vestidos que se exhibieron en la exposición Una història del cinema a Torrent (1911-1996), 1992.

El protagonista de la entrevista en casa de Sara Montiel, 2000.

34

CULTURA / SOCIETAT

cuplé vendió un millón de copias. Hoy eso es inimaginable. ¡Pero si ya con veinte mil copias te dan uno!. Un año después el disco de La violetera también se vendió como rosquillas, más que el anterior. La compañía Hispavox que lo había lanzado, en vista del éxito, anuló todos los contratos previstos y únicamente programó el nuevo disco de Sara Montiel.

Usted ha escrito el libro Recuerdos de una vida, una vida para recordar sobre la artista ¿Qué cuenta en él que no se sepa de Sara Montiel? He procurado no contar lo que ya está contado. He recordado mis anécdotas con ella y he querido aclarar algunas cosas que se han dicho que no son del todo exactas. He dejado constancia de cómo determinados hechos que sucedieron en la vida de Sara Montiel ocurrieron realmente, como cuando conoció a James Dean o a Ernest Hemingway, y no como los pudo relatar la propia artista porque a veces se contradecía. He recurrido para ello a sus primeras entrevistas, a la prensa de época, nacional y extranjera. En este sentido, frente a lo que se pudiera pensar, el libro no está escrito desde el punto de vista del admirador. Sara cuando lo ojeó se sorprendió de que supiese tantas cosas de sus andanzas. ¿Ha vendido muchos ejemplares? El libro es una edición muy limitada que he editado yo mismo y que, dentro de lo que cabe, me han comprado bastantes amigos, allegados y gente interesada por Sara Montiel aunque lo que me gustaría es que lo publicara alguna editorial. Hay quien se ha interesado, pero me lo quieren reestructurar, cambiar fotografías… y eso no acaba de convencerme.

Imagino que siendo seguidor de Sara Montiel desde tan joven y al haber estado tan cerca de ella habrá recopilado algunas piezas interesantes suyas dignas de un museo. ¿Tiene predilección por alguna especialmente? Como ya conté antes, mi afición por Sara Montiel fue tan temprana que cuando tenía 14 años me gustaba acercarme a la Plaza Redonda para adquirir todas las revistas en las que aparecía. Recortaba sus fotografías y las pegaba en un álbum. Pero sí, tengo más de diez mil fotografías suyas hechas por reconocidos profesionales de la cámara y también guardo negativos originales. Tengo sus películas, sus programas de mano y los carteles de todas ellas menos de sus primeros filmes: Te quiero para mí, Empezó en boda y Se le fue el novio. He reunido una colección importante de sus discos, tanto de los que se editaron en nuestro país como en el extranjero: Estados Unidos, la Unión Soviética, Francia, Israel, Japón, Italia, Alemania, Chile, México, Brasil, Grecia… en fin, de todos los rincones del mundo a los que llegó su voz. En cuanto a sus objetos personales los aprecio todos por igual porque los recibí con mucho cariño. Tengo mantones suyos, vestidos como los que presté al Ayuntamiento en la exposición sobre el cine que

Portada del disco de La violetera editado en Israel, 1958.

Portada del libro de Vicente Requena con el retrato que el pintor Antonio Montiel le dedicó a la artista manchega, 2013.

Programa de mano de la película La bella Lola (1962) que se exhibió en el cine Avenida. Colección Enrique Carratalá.

eran de su programa Ven al Paralelo, pañuelos del cuello que se ha quitado para dármelos expresamente (uno era japonés), un corpiño, una falda de una película en la que interpretaba a una prostituta, una camisa americana regalo de su tercer marido Pepe Tous cuando estuvo en Los Ángeles y un bolso de piel de cocodrilo de Hermès que le regaló su primer marido Anthony Mann sobre el que me advirtió: “Vicente esto guárdalo como oro en paño. Me lo trajo Anthony Mann cuando vino a verme rodar La violetera en 1958”. También conservo dos de sus puros (sin fumar), la plaquita de “Lady España” que le concedieron en 1991, un diploma de su llegada a México en 1950 en el que la proclaman “Reina de la Primavera” y un acta notarial de noviembre de 1944 redactado para que se pudiera dedicar al cine con 16 años, porque era menor, y que la autoriza a viajar sin la tutela de sus padres. Tengo la copia de su carné de identidad, del pasaporte y alguna cosa más que se me queda en el tintero. ¿Qué destacaría de la personalidad de Sara Montiel? Ella sola se comía la cámara. Tenía tal carisma ante las cámaras y sobre los escenarios que cualquiera de sus gestos te cautivaba de inmediato: cuando te miraba, la sensualidad de sus labios y al mover la boca…

Destacaba por encima de los demás actores. Habitualmente sus partenaires actuaban de comparsa y no estaban a su altura, por buenos que fueran, porque la figura de la película era ella. A los productores les daba igual si el guión escrito para Sara Montiel era bueno o malo. Ellos querían que apareciera Sara porque era una máquina de hacer dinero. Creo que fue la actriz consentida del cine español y aunque en sus películas y demás actuaciones lucía vestidos impresionantes, en su vida diaria se ponía lo que le apetecía sin sonrojarse. No tenía buen gusto para vestir. Con ocasión de un acto, llevaba un escote tan amplio que, me parece que fue José Luis López Vázquez que era el encargado de colocarle el identificador como invitada VIP, al no tener lugar donde colgárselo le preguntó si se lo ponía sobre el pezón.

Sara fue, en definitiva, como en Esa mujer, admirada y codiciada por todos y yo tuve la suerte de disfrutar de su amistad. n

JOV ENTUT / EDUCACIÓ

35

ELS XVI PREMIS VICENT GALBIS Lidia Tejero Baixauli, Francisco González Ferrandis i Delia Serrano Martínez van ser reconeguts en el Conservatori

TORRENTJOVE PREMIA LA CREATIVIDAD EN SU XII CONCURSO FOTOGRÁFICO “Sinfonía” de Natalia Pérez Delgado ha sido la ganadora del primer premio de fotografía, de las 269 obras que se han presentado a concurso.

L’Espai acogió la tarde del 9 de febrero la presentación de la exposición de los trabajos seleccionados en la duodécima edición del concurso de fotografía TorrentJove, un concurso organizado por la concejalía de Juventud que busca el fomento de la creatividad y la fotografía como medio de expresión.

En esta edición el tema del concurso ha sido Fotografías sobre la ciudad: paisaje urbano y espacio de convivencia, enfatizando en aspectos singulares de la ciudad, tanto en su detalle como en la visión de conjunto.

El jurado que ha fallado estos premios ha estado formado por los fotógrafos Rafael de Luis Casademunt y Andrés Castillo que han tenido una importante y difícil labor ya que se han presentado 269 obras. La exposición estará abierta hasta el día 11 de marzo con las fotografías seleccionadas y las premiadas, que son las siguientes: el Premio a la colección se ha concedido Ex aequo a Pedro Jareño Martí, por las fotografías “Sin título 1,2 y 3”; y Miriam Martín Azcona, por “1.000 pasos”; el Primer premio lo ha conseguido “Sinfonía”, de Natalia Pérez Delgado; el Segundo premio, “Camino no hay camino, se hace camino al andar, y La vida viene y va. Testigo mudo en el andén”, lo ha obtenido Laura Sala Leal; y el Premio local ha sido para Laura Rubio Aparicio, por “Destellos urbanos”. n Se mostrarán las fotos premiadas en la edición del BIM Digital.

El Conservatori Professional de Música de Torrent va acollir 22 de novembre el lliurament dels XVI Premis d’Interpretació Musical Vicent Galbis, uns reconeixements que s’atorguen en honor del conegut músic Vicent Galbis, que va deixar una important empremta en molts alumnes i va contribuir a fer que una gran quantitat de torrentins feren de la música la seua professió.

La vídua i els fills de Vicent Galbis van ser presents en l’acte al costat de l’inspector d’Educació Salvador Oliver i Marisa Fernández, sotsdirectora d’Ensenyaments de Règim Especial. L’alcalde, Jesús Ros, va recordar la “bondat i preocupació de Vicent pels alumnes” i a més va llançar un missatge als premiats per a animar-los a “portar amb orgull eixe premi i donar a conéixer que des de la cultura i la música es creen persones amb una sensibilitat especial i tot això es fa possible des d’eixa casa, el Conservatori”. La directora del Conservatori, Fani Blanch, va manifestar l’alt nivell tant de professors i professores com de l’alumnat i la gran lliçó de germanor i amistat que han donat: “És una demostració de persones que creuen en el que fan i en el bon treball. És un orgull poder veure reflectit que la música i el talent servixen per a fer un món millor”.

Els guardons van ser atorgats de la manera següent: Primer premi, amb una dotació de 800€ per a Lidia Tejero Baixauli (clarinet). Segon premi, amb una dotació de 500€ per a Francisco González Ferrandis (oboé). Tercer premi, amb una dotació de 300€ per a Delia Serrano Martínez (flauta travesera). L’Orquestra Simfònica del CPMT sota la direcció de Francisco Amaya va interpretar Les Hèbrides op. 26 i la premiada Lidia Tejero va interpretar I Allegretto un poc amb l’acompanyament al piano d’Amparo Ferris. n ► Informacions facilitades pel GPA

36

EDUCACIÓ

Cuina del col·legi El Molí.

REFORMES I UN NOU SISTEMA DE SEGURETAT PER ALS COL·LEGIS Aprofitant el període nadalenc, l’Ajun· tament, des de l’empresa pública Nous Espais (que disposa de les competèn· cies per al manteniment de les instal· lacions) ha dut a terme una sèrie de reformes i actuacions de millora en els centres escolars d’ensenyament públic.

Una de les reformes importants ha sigut la contractació del sistema d’alarma per a tots els centres escolars. Mitjançant la contractació conjunta s’ha

MÉS DE 2.400 ALUMNES VAN REBRE L’AJUDA ESCOLAR Al mes de desembre es va resoldre la convocatòria de beques en matèria d’educació segons els acords adop· tats per la Junta de Govern Local i la Comissió Qualificadora de Beques.

Així, abans que finalitzara l’any tots els beneficiaris van rebre la quan· titat concedida. Al 2016 tots els sol· licitants, més de 2.400 alumnes del municipi, han rebut estes beques, una xifra que es traduïx en ajudes per a més de 2.000 famílies que es destinan

Rampa en el pati del col·legi Mare de Déu del Rosari.

aconseguit que tots els centres disposen d’alarma i unificar el control i gestió del servei per part de l’empresa municipal Nous Espais, per a optimitzar-ne així les condicions. El cost d’este servei no va anar al càrrec de les escoles, sinó de Nous Espais; i es treballa en la nova contractació del servei de manteniment d’instal·lacions tèrmiques dels centres.

També s’ha dut a terme una inspecció de les instal·lacions elèctriques en tots els centres per a garantir la seguretat dels xiquets i xiquetes en els col·legis i adequar-la a la normativa actual.

En els col·legis CEIP Mare de Déu del Rosari i CEIP El Molí s’ha dut a terme una sèrie d’obres en la cuina i en el menjador, per a adequar estes instal·

lacions a la normativa i a les condicions exigides per la Conselleria de Sanitat. En les cuines de les dos escoles s’han eliminat taulellets, enrajolats i marbre, ja que per l’antiguitat no complien les condicions d’higiene adequades, i s’han substituït per mobiliari i equipament d’acer inoxidable.

Per a garantir l’accessibilitat a l’interior del centre s’ha construït una rampa en el pati del col·legi Mare de Déu del Rosari i s’han executat obres de manteniment ordinari en tots els centres, com la impermeabilització de cobertes i neteja de canalons, reparacions elèctriques, reparació de calderes, treballs de jardineria i pintura d’aules, entre altres més. n

a l’adquisició de material didàctic per a l’alumnat d’educació infantil, d’educació primària i d’educació secundària obligatòria i a la inscripció en escoles infantils de primer cicle, en l’Escola d’Adults i en escoles de música i dansa de la localitat.

Les ajudes que s’han donat per nivell educatiu han sigut les següents: Infantil 3 anys: concedides un total de 238 beques a 228 famílies amb un import de 150 €. Infantil segon cicle: concedides 519 beques a 464 famílies amb un import de fins a 40 €. Educa· ció primària: concedides 987 beques a 809 famílies amb un import de fins a

40 €. Educació secundària obligatò· ria: concedides un total de 485 beques a 429 famílies amb un import de fins a 40 €. EPA: concedides e 68 beques a 67 famílies amb un import de 40 €. Mú· sica i dansa: concedides 126 beques a 91 famílies amb un import de 23,80 € cada ajuda.

Les ajudes es van fer efectives mitjançant transferència bancària al compte indicat pels sol·licitants.

Per a més informació, www.torrent.es (Web del Xiquet) i a la Delegació d’Educació de l’Ajuntament (961111111 o educacio@torrent.es). n

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

37

L’IES SERRA PERENXISA PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I L’ELIMINACIÓ DE LES DESIGUALTATS L’alumnat va fer propostes per a millorar la ciutat a la sala de plens de l’Ajuntament En el marc del Dia Mundial de la Infància la Direcció General de Cooperació i Solidaritat en col·laboració amb UNICEF organitzà una activitat plenària en les Corts Valencianes en què l’IES Serra Perenxisa de Torrent, juntament amb 15 instituts més de la Comunitat, va presentar les propostes elaborades en l’aula sobre temes relacionats amb el desenvolupament sostenible, la pau i la justícia. El nostre municipi s’ha afegit a la campanya de divulgació dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) -se’n dóna informació en la pàgina 7- promoguda per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, emmarcada en l’estratègia de Nacions Unides pel desenvolupament sostenible del període 2015-2030.

El 5 de desembre, alumnat d’este centre va celebrar en la sala de plens del consistori un ple amb l’alcalde,

Jesús Ros, en què li va exposar els treballs elaborats per a esta activitat de la Generalitat i va transmetre propostes personalitzades per a millorar la ciutat. Dana Dordeanu, Luis Embull, Noelia Kharbouch, Zama Zeriou i Estefanía de Ossa van presentar els companys i companyes amb qui van exposar el treball i les noves propostes dirigides al consistori relacionades amb el foment de l’esport, la música i l’art en la ciutat, la manera d’acostarlos als ciutadans, la millora de l’accessibilitat dels carrers i la creació d’una campanya de sensibilitat i informació

contra l’assetjament escolar, entre altres. L’alumne Amine Serdani va tancar l’acte explicant què ha significat per a ells com a estudiants i ciutadans esta activitat. A este ple hi van assistir les regidores d’Educació, Patricia Sáez, i de Polítiques d’Igualtat, Encarna Lerma, i altres membres de la corporació municipal, com Amparo Folgado i M. Carmen Benavent. L’alumnat va agrair a la seua tutora Marian i a la seua directora Reme l’esforç i l’ajuda que els han donat en este projecte, mentre que les docents van destacar l’esforç de l’alumnat. n

MIG SEGLE A L’IES TIRANT LO BLANC

Va ser el primer institut de la ciutat i un referent educatiu en la comarca des de llavors Divendres, 16 de desembre, l’institut d’ensenyament secundari públic Tirant Lo Blanc es va vestir de gala per a commemorar el seu 50é aniversari envoltat de tots aquells que han fet possible que este centre s’haja convertit en un referent en l’àmbit educatiu a l’Horta Sud. Alumnat, antic alumnat i professorat es van reunir per a gaudir d’un acte festiu on es van recordar els inicis del centre, des que va obrir les portes l’any 1966 fins a l’actualitat. L’entrada del centre va acollir una exposició fotogràfica on se’n podia veure el recorregut històric en imatges, i dos dels seus alumnes interpretaren una melodia musical al violoncel i la flauta travessera.

La regidora d’Educació, Patricia Sáez, present a l’acte en companyia de la regidora de Joventut, Nadia Marín, destacà: “El Tirant Lo Blanc és un centre educatiu referent per ser el primer d’ensenyança mitjana a Torrent i per anar amb el pas dels anys introduint noves rames educatives com són els cursos de formació professional o el batxillerat d’art, que han enriquit el contingut acadèmic i han sabut adaptar-se a totes les reformes educatives mantenint el bon nivell acadèmic del centre. És un orgull per a Torrent poder tindre centres de tanta qualitat educativa”.

Este centre que té actualment més de 500 alumnes i 66 professors va rebre l’homenatge en una vetlada plena de retrobades, vivències i un sopar de germanor. n

► Informacions facilitades pel GPA

38

EDUCACIÓ

El Consell Escolar Municipal dóna suport als projectes dels col·legis per a l’aprovació de la jornada contínua Este curs l’alumnat dels col·legis Federico Maicas, Lope de Vega, Joan XXIII i Miguel Hernández s’ha beneficiat de la jornada contínua, l’horari que van votar els pares i mares l’any passat a favor de la implantació. Esta jornada escolar suposa la finalització de les classes a les 14 hores, tot i que estan actius fins a les 17 hores els servicis de menjador i activitats extraescolars. A esta mesura s’han sumat els col·legis públics d’Educació Infantil i Primària restants de la població: Mare de Déu del Rosario, Sant Joan Baptista, Antonio Machado, El Molí, Les Terretes i Sant Pasqual, els quals van presentar al Consell Escolar Municipal el projecte de jornada contínua que van sol·licitar abans del dia 28 de gener a Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Patricia Sáez, regidora d’Educació, assenyala que “els projectes de tots els col·legis tenen el suport del Consell Escolar Municipal i un informe favorable de l’Ajuntament. Ara només cal esperar a l’aprovació d’esta implantació des de Conselleria”. n

Aula Compartida “Jo també estic contra l’assetjament escolar”, la guia d’alumnes per a eliminar l’assetjament La guia es va repartir en els centres educatius de Torrent.

L’Ajuntament, amb la finalitat d’informar els més joves sobre l’assetjament escolar i eliminar-lo, ha creat la guia “Jo també estic contra l’assetjament escolar”, un llibret que es va repartir en els centres escolars del municipi. La guia ajuda els escolars a identificar en primer lloc què és l’assetjament, en quins llocs pot donar-se i els diferents tipus d’assetjament que poden produir-se. A més s’expliquen els diferents rols que tenen les persones que participen en les situacions d’assetjament, ja que està la figura de l’agressor i de la víctima així com totes les conseqüències negatives que comporta estar implicat en estes situacions.

La regidora d’Educació, Patricia Sáez, destaca la importància d’iniciatives per a eliminar l’assetjament escolar : “pretenem que tot l’alumnat se senta identificat amb els rols que s’expliquen davant una situació d’assetjament i que amb la informació que els proporcionem sàpien com actuar. D’esta manera intentem marcar un camí en l’educació dels nostres joves en el qual l’assetjament ha de desaparéixer”.

En la guia també s’oferix una sèrie de consells per a víctimes i per a espectadors de situacions d’este tipus perquè sàpien com actuar-hi a cada moment i evitar que es repetisquen o que les conseqüències siguen més greus. n L’alumnat pot informar de situacions d’assetjament escolar a través dels números de telèfon 018 o del 900 018 018.

Un altre punt tractat en el Consell Escolar va ser el Programa d’Aula Compartida. S’han firmat acords de col·laboració amb l’IES Veles e Vents i l’IES Serra Perenxisa, per a poder desenvolupar este programa que té com a finalitat la realització de tallers prelaborals per a l’alumnat amb la Brigada d’Obres i Jardineria de l’Ajuntament, perquè puga desenvolupar-se personalment, intel·lectualment i emocionalment, intentant amb estes activitats reduir la taxa d’abandó escolar i el risc d’exclusió social. n

El col·legi Sant Joan Baptista se suma als patis oberts en horari extraescolar Davant de la bona acollida del projecte pilot ‘Patis Oberts’ per a fer activitats en tres centres educatius en horari extraescolar: Sant Pasqual, Federico Maicas i Lope de Vega, s’ha iniciat un procés de licitació d’este servici atenent els usuaris d’un pati escolar més, el del col·legi Sant Joan Baptista. “La novetat d’esta licitació residix en l’obertura del pati també els dissabtes al matí, de manera que els més menuts puguen gaudir d’una zona de jocs acompanyats pels pares”, assenyala la regidora d’Educació. n

► Informacions facilitades pel GPA

CON É IXER EL NOSTRE TERME

NUESTROS REPTILES (II) POR EL CONOCIMIENTO SE LLEGA AL RESPETO En esta segunda parte del relato de nuestra fauna reptiliana, llegamos a la parte más agradable, donde aparecen los príncipes todavía encantados, los dragones sin fuego de los cuentos y las tortugas sin “ninja” ni antifaz pero con el caparazón en su sitio. Sí señor, lo han pillado; voy hablar de las ranas y sapillos, de los lagartos, salamanquesas y sus primas las lagartijas y de los galápagos de nuestros cursos de agua, que de todos ellos también tenemos.

Texto y fotos PEDRO M. ABELLÁN BLASCO

De robusta cabeza, el Lagarto ocelado es una de nuestras joyas naturales.

Un precioso ejemplar de Lagarto ocelado o Lacerta lepida se solea entre las rocas de un ribazo.

39

A lo largo de estos veintitantos años recorriendo nuestro término, he podido constatar el lento pero imparable periclitar, menguar, de esta antiquísima estirpe de pequeños animales. Antaño no había acequia que no contara con su coro de ranas, curso de agua con sus galápagos leprosos, ni ribazo con su lagarto y corte de pequeñas lagartijas.

Hoy en día todo eso ha quedado reducido a la mínima expresión y ya no es común escuchar a las ranas, ver a los preciosos lagartos o a los esquivos galápagos autóctonos en nuestros barrancos. La contaminación de las aguas, la mala costumbre de abandonar en nuestros cauces esas tortuguitas tan chulas de pequeñas, pero que tan molestas se vuelven al crecer y que pasamos de cuidar; pero también el uso de pesticidas, la canalización de las acequias, la ubicuidad e ignorancia del hombre y la mujer y el empleo de nuevos métodos de construcción de muros y ribazos está eliminando la presencia de nuestros lagartos, ranas y sapos en los campos y de los galápagos propios por los importados en los barrancos.

Para colmo hay leyendas urbanas donde se relata lo repelentes que son los sapos, que en cuanto los coges te escupen y vas y te quedas ciego y tal y tal; por cierto, había otra leyenda que también te vaticinaba una invidencia galopante si hacías…si te…bueno, eso, y en que ha quedado ¿eh, en qué? Pues lo mismo es. Lo único que tienes que hacer si manoseas a un sapo es lavarte las manos a continuación, dado que como única defensa, tienen unas glándulas repartidas por todo el cuerpo y otras llamadas parótidas que desprenden, segregan, un fluido que te puede causar algo de picor en las manos e irritación de las mucosas en caso de llegar a darle un lametón y poco más.

Que eso del príncipe encantado no es cierto y podéis pegarle algo al pobre sapillo, que no tiene culpa ninguna.

Igualmente, tampoco los lagartos se dejan coger alegremente. Si metes la mano es sus huras, en sus casas, puede que te muerdan, acorralados como se encuentran; pero quién va a meter la mano en un estrecho y oscuro agujero si no es alguien con malas intenciones y escasa materia gris. Pero no todo está perdido, afortunadamente con la invención del “predictor” ya no hay que fastidiar a las pobres ranas, se han puesto de moda los muros de piedra

40

CON É IXER EL NOSTRE TERME

viva y nuestros cauces son repoblados con nuevos y relucientes galápagos urbanitas de caparazón pulido y brillante, y para muestra les voy a enseñar varios y representativos botones de nuestra fauna “reptiliana” terrenal.

En nuestros muros y ribazos, si uno pasea atento en un día soleado de primavera, podrá encontrar calentándose a la puerta de su cubil, sito entre la piedras de un ribazo, a uno de los más bellos e impresionantes saurios salvajes como es el lagarto ocelado o Lacerta lepida, pues sus cincuenta centímetros o más de longitud, enorme cabeza y piel policromada le proporcionan un aspecto imponente. Dado que es un animal que necesita del calor del sol o heliorregulación para iniciar su actividad, al ser poiquilotermo como las serpientes, se le puede observar fácilmente a primeras horas de la mañana recogiendo calorcito para ponerse en marcha, igual que nosotros necesitamos del café mañanero.

Como especies presentes pero menos conspicuas podríamos añadir al eslizón ibérico o Chalcides bedriagrai, un pequeño lagarto con unas patitas minúsculas, cola corta y ovovivíparo, pone huevos pero éstos no salen del cuerpo de la madre hasta que está su desarrollo muy adelantado; es difícil de encontrar, pues no se solea como sus primas las lagartijas, conformándose con regular su temperatura en sus escondites bajo tierra o bajo los matorrales. Un animalillo casi invisible pero muy curioso.

Entre las lagartijas, la más llamativa de todas es la lagartija colilarga o Psammodromus algirus; elegante, rápida, longínea, con las escamas carenadas, largos dedos, cola interminable y grandes ojos color miel que hará las delicias de todo aquel que acierte a descubrirla, relajada y como buen poiquilotermo, soleándose al pie de los matorrales o sobre unas piedras. Igual de invisibles que los eslizones son las denostadas salamanquesas o Tarentola mauritanica, también presentes en nuestros espacios naturales y antes más que ahora. Antaño, durante los veranos se las veía corretear por las paredes en pos de las polillas que se arremolinaban alrededor de las lámparas y farolas, incluso se metían sin querer en las casas para alborozo y regocijo de sus habitantes y con suerte las podías ver sobre ti pegadas a los altos techos de

Eslizón iberico o Chalcides bedriagrai.

Las denostadas salamanquesas tambien tienen su hueco en nuestros espacios naturales.

Esta imagen de la largartija demuestra el porqué de su apellido, colilarga.

las estancias. Depredan sobre pequeños insectos como grillos mosquitos y polillas. Incuban dos huevos casi esféricos y llegan a vivir hasta ocho años.

Nunca entenderé el rechazo que generan estos pequeños reptiles; puede que su pupila vertical y la falta de párpados les confiera una imagen algo alejada de los cánones de belleza al uso, pero de ahí a la repulsión o asco más absoluto va un largo trecho. Cuando las coges no te hacen daño alguno, frías como están las pobres, incluso se quejan emitiendo algunos grititos y chirridos como rogándote que las liberes.

En cuanto a los galápagos, el más común y único autóctono es el galápa· go leproso o Mauremis leprosa, habitante de nuestros barrancos y que en

la actualidad viene siendo desplazado sistemáticamente por las tortugas de importación, más agresivas e invasoras. Dado su hábitat es difícil echarle el guante pero si lo hacemos, lo primero que nos llamará la atención es que no padece lepra y lo que su apellido indica es referido a las algas que viajan agarradas al caparazón. Pero cuidadín, porque a continuación notaremos con sorpresa cómo un líquido nos resbala por la mano hacia el codo. Este es su mecanismo de defensa, pues cuando la tortuga se pone nerviosilla, desprende una especie de pis con un olor acre repugnante. Es un repelente tan efectivo que conseguirá que la sueltes y busques con urgencia jabón perfumado para lavarte las manos.

Encontrada en uno de nuestros parajes naturales, una falsa tortuga mapa o Graptemys pseudogeographica..

Ejemplar de falsa tortuga mapa recuperada de una charca del paraje conocido como Clot de Bailón.

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

41

Ejemplar de nuestro autóctono Galápago leproso.

Ejemplares de Galápago de florida recuperados.

AN FIBIOS TORRENTINOS De todos los sapillos, el más común es el corredor o Epidalea calamita, que como su nombre indica se desplaza corriendo, como si le fueran a cerrar el supermercado. Pequeño y noctámbulo, de colores miméticos, es fácil descubrirlo cuando cruza los caminos por las noches y sobre todo después de las lluvias aprovechando la salida de los pequeños insectos que le sirven de alimento. También nocturno, pero menos, el sapo común o Bufo bufo, cada vez más escaso, perseguido por feo el pobre siendo inofensivo y pacífico como es; alimentándose de insectos también nos hace un favor el cual no es por nosotros correspondido si no al contrario, vituperado y vilipendiado. De las ranas qué puedo contarles, que ya no son tan abundantes. La contaminación de las aguas de fuentes y barrancos y la pertinaz sequía han podido con ellas.

Ya no existen las charcas permanentes y las acequias han desaparecido para no volver, sustituidas por el riego localizado. Hoy en día escuchar un coro de ranas es como ver aterrizar un ovni, una rareza digna de Iker Giménez.

Una rana mimetizada entre las algas de una charca.

Sapo corredor o Epidalea calamita.

Galapago de florida. Adquirida de capricho y luego, ya de mayor, abandonada a su suerte.

No hace falta recordarles que todos estos animales y algunos más que por falta de espacio no puedo incluir, cumplen una función insustituible en nuestra naturaleza torrentina. Las ra· nas y sapos mantienen a raya a las po· blaciones de moscas, mosquitos, ara· ñas, miriápodos y una gran variedad de insectos; los lagartos y lagartijas se zampan multitud de saltamontes, escarabajos, ratones, culebras y otros pequeños animalillos y los galápagos se alimentan de las larvas de mosqui· tos, caracoles, grillos, gusanos, peque· ños peces y crustáceos, materia vege· tal y todo lo que puedan pillar dentro del agua, por lo que todos y cada uno de ellos merecen todo nuestro respeto y admiración. Tratemos de no perjudicarles abandonando nuestras mascotas, las tortugas americanas, en su mismo medio ya que estos galápagos invasores, más agresivos, las desplazan y arrinconan, forzándolas a trasladarse a otros entornos menos adecuados y productivos, dejémosles hacer su función, pues nos estaremos beneficiando todos y nuestro medio ambiente mantendrá un equilibrio, que está muy ligado con el nuestro propio.

Muchas gracias por la atención prestada y hasta la próxima. n

42

AL VOLTANT DELS CAMINS DE TORRENT (II)

EL CAMÍ DE VALÈNCIA El camí de València ha sigut durant segles el camí més important del poble, per la destinació, la capital, i per ser el pas obligat per a accedir al Grau on anaven els carros amb bótes o bocois de vi per als cellers dels exportadors, sense oblidar que donava accés al molí de gra i a diverses partides de l’horta antiga com la de Corberà, Benissaet, Séquia de Picanya i Safranar.

J. LLUÍS FRESQUET

Cotxera

Carretera de València Camí Vell de València Escorxador

Porta de València

Si avui preguntarem a qualsevol tor· rentí pel camí de València és molt probable que ens contestara que això del camí no ho té molt clar, però que la millor manera d’anar a la capital és per l’autovia del Parc Central. Tal vegada si a qui preguntem fóra una persona de certa edat la contestació seria “La carretera que passa per Alaquàs, Xirivella i Mislata” tot recordant els viatges amb el tramvia. També es podria donar el cas que contestara que per la carretera de Picanya, aproximant-se prou a la resposta correcta.

El camí començava al final de la plaça Major i a mesura que va anar creixent el nucli urbà amb el raval, es va anar desplaçant en direcció est cap al molí de gra que l’obligava a desviarse lleugerament al sud, fent una essa, i reprenent la mateixa direcció, que casualment coincidia amb la de la Séquia General. El camí de València ha sigut durant segles el camí més important del poble, sempre per la destinació, la capital, i de vegades per ser el pas obli-

gat per a accedir al Grau on anaven els carros amb bótes o bocois de vi per als cellers dels exportadors, sense oblidar que donava accés al molí de gra i a diverses partides de l’horta antiga com la de Corberà, Benissaet, Séquia de Picanya i Safranar.

Segons Sanchis Guarner en el lli· bre La ciutat de València, la porta de Torrent apareix amb l’ampliació de la muralla de la ciutat, incloent hortes i terres de cultiu, a partir de la darreria del segle XIV, a instàncies del rei Pere el Cerimoniós, per tal de defensar millor la ciutat dels atacs dels castellans.

En eixa nova muralla apareixen les diverses portes entre les quals figuren la porta de Sant Vicent, la porta de Torrent, la porta de les Setze Claus, la porta de Quart, la porta del Portal Nou, la porta dels Serrans, etc. La porta de Torrent devia estar pròxima a l’antic hospital i prop de l’ermita de Santa Llúcia, que hui encara es pot visitar.

En el traçat més antic que es con· serva (una làmina de Cavanilles de

1798, dedicada a descriure les séquies del Túria i l’horta de València), ens apareix un camí que ix de València pel sud en direcció sud-oest en què trobem la creu de terme de Torrent abans d’arribar al molí de la Campaneta, pel costat del qual passa i s’enfila cap a Torrent i per tant s’allunya de Vistabella i Picanya, travessa la partida del Realenc fins a arribar a la vora nord del barranc i baixar fins al fons del llit rocós. L’eixida no era altra que l’actual camí del barranc que vorejava la séquia general, passava pel molí i arribava al raval.

Al segle XIX, va augmentar el trànsit entre ambdues poblacions, i també entre Torrent, Picanya i Vista· bella, la qual cosa va fer replantejar-se la conveniència de millorar el traçat del camí de València. La principal millora fou construir un nou pas del barranc per un lloc menys dificultós, que es va trobar en el límit del terme entre Torrent i Picanya. En aquest punt el barranc té menys amplària i sobretot menys fondària que en l’emplaçament

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

primitiu, la qual cosa va permetre entrar i eixir amb uns talussos molt suaus excavats en ambdues vores. Aquesta millora va tindre lloc al segle XIX i va suposar un desviament important del vell camí, que a l’arribar a la séquia del Ràfol es desviava lleugerament al sud fins a arribar a la creu de Pere Mora i agarrar la direcció est cap a Picanya.

El camí de València, que era un camí de trilla, amb el temps es va convertir en un camí reial, un camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, que permetia el pas dels carros en ambdues direccions (doble trilla). El paviment del camí era de macadam, una capa de pedra matxucada i piconada amb un rebliment arenós que ompli els buits entre les pedres, aquest tipus de paviment esdevenia, amb gran freqüència, un fanguer a l’hivern així que arribaven les primeres pluges de la tardor, i un riu de pols a l’estiu. El camí de València va perdre una bona part de la seua importància i dels seus usuaris a la segona mitat del segle XIX, exactament l’any 1866, any en què es va inaugurar el nou camí reial de Mislata a Real per Torrent i, sobretot, per la magnífica obra de construcció del pont sobre el barranc que facilitava enormement el transport de tot tipus de vehicles i mercaderies.

Més de mig segle va haver de pas· sar perquè el vell camí recuperara la seua importància. Així el 1931 va experimentar una sèrie de millores que el van transformar en la primera carretera de la comarca. La principal millora fou la construcció del pont de Picanya que, per a facilitar el pas entre Vistabella i Picanya, es va situar en un lloc més centrat entre ambdues poblacions, perllongant lleugerament el recorregut dels usuaris torrentins; la segona millora va consistir en l’adreçament i eixamplament del camí, i la tercera en el desviament que va experimentar des de la creu de Pere Mora fins a la Cotxera on es trobava amb el camí de Mislata, segurament per a formar la primera ronda de trànsit del poble, la Ronda Nord. Estes millores no afectaren el paviment que va continuar sent de macadam, fet que juntament amb un servici de manteniment prou deficient i un trànsit de carros i vehicles de tracció animal, produïen tal quantitat de clots que el convertien quasi en intransitable.

43

Antic molí

Carrer de José Iturbi Carrer de Sant Tomàs Carrer d’Hernán Cortes

Camí Vell de València

Carretera de València

A principi dels anys seixanta es va posar en marxa l’anomenat Plan Sur per a desviar el llit del riu Túria. La pedrera de Torrent va ser una de les que el proveïren de material de construcció i una gran part havia de passar per este camí, raó per la qual s’hagué de millorar amb un paviment de formigó hidràulic vibrat i remolinat, amb juntes de dilatació i sengles cunetes laterals per a l’evacuació de les aigües de pluja. Malauradament estes millores sols afectaren els termes de Torrent i Picanya raó per la qual este camí de València no va recuperar la seua antiga importància i continuà relegat a un paper secundari com a camí o carretera de Picanya.

Als anys vuitanta, la gran expan· sió de València i Patraix van propiciar l’obertura de l’ avinguda de l’Arxiduc Carles d’Àustria que fins al nou llit del Túria seguia el nostre camí, amb la qual cosa es va completar la millora que hi faltava en l’últim tram i comportà la recuperació de l’antic trànsit.

Poc li va durar la recuperació al nos· tre camí, la constatació de la seua utilitat per a anar a la capital el van convertir en el camí més transitat per a aquesta finali· tat i per a millorar-lo es va projectar i dur a terme l’autovia CV-36 que en el terme de Torrent obliga el vell camí a desviar-se i en el de Picanya el fa desaparéixer per a in· corporar-lo a la nova infraestructura. n

44

MEDI AMBIENT

UNA APP PARA CONOCER EL PATRIMONIO MEDIOAMBIENTAL DE LA SERRA PERENXISA Una aplicación móvil dará a conocer la vegetación, las rutas saludables y la historia a quienes visiten la sierra Perenxisa, en la que también se instalarán 350 cajas nido para aves insectívoras y murciélagos gracias a una subvención de la Diputación de València.

El Ayuntamiento va a desarrollar una APP que permitirá conocer de forma exhaustiva el paraje natural de la Serra Perenxisa, un entorno con un gran valor del que podrán disfrutar quienes lo visiten gracias a la aplicación móvil que se espera tener lista antes del verano.

“Se trata de una actuación divulgativa que dará a conocer la vegetación, las rutas disponibles y la historia del entorno natural gracias a esta herramienta que dispondrá de geolocalización, códigos QR y enlaces directos con las redes sociales, siempre con información activa y actualizada”, explica la concejala de Medio Ambiente, Inma Amat. Por otra parte, el concejal de Turismo, Alfred Costa, apunta que con esta APP, que estará disponible para tablets y móviles se podrá consultar en valenciano, en castellano y en inglés, se impulsará de manera activa el turismo de la localidad, una apuesta segura por el valor patrimonial de la Serra Perenxisa que se ve reflejado también en el proyecto de conservación de la fauna del mismo paraje.

Este proyecto, que se podrá desarrollar con la ayuda de la Diputación de València, que subvencionará el 60% de las actuaciones de un total de 9.998,39€, contará también con la instalación de jaulas y cajas para aves y murciélagos.

La instalación de un total de 350 casetas, entre cajas nido para aves insectívoras y cajas nido para murciélagos, pretende la promoción y conservación de la biodiversidad, centrando los esfuerzos en incrementar espacios de refugio y reproducción de la fauna. En el caso de la Serra Perenxisa es muy importante su ubicación “ya que va a permitir combatir plagas y ayudar a un mejor desarrollo del entorno medioambiental”, señala Amat.

Estos nidos completarán a los ya existentes en El Vedat y en l’Hort de Trènor que se instalaron en la primavera del año pasado. n

► Informació facilitada pel GPA

“En la Serra Perenxisa se van a instalar 350 casetas entre cajas nido para aves insectívoras y cajas nido para murciélagos, teniendo en cuenta que es muy importante su ubicación, pues permitirá combatir plagas y ayudar a un mejor desarrollo del entorno medioambiental.”

ESPORTS

45

HOMENAJE AL CLUB DEPORTIVO HERCA POR SU 50 ANIVERSARIO El Club Deportivo Herca conmemoraba en 2016 su 50 aniversario, por lo que el 26 de noviembre se realizó una gala en l’Auditori para homenajear la trayectoria y el trabajo de la familia Carratalá en el ámbito deportivo de la ciudad. El Club ha obtenido gran número de premios y reconocimientos sociales e institucionales por su larga y exitosa carrera en el sector deportivo como la reciente distinción al Mérito Deportivo por su trayectoria, en los Premios Nou d’Octubre de la Generalitat Valenciana, de los que ya informamos en el pasado BIM. En la gala estuvieron miembros de Corporación Municipal, y el alcalde, Jesús Ros, expresó su cariño y el de la ciudad a la familia Carratalá por su carrera, esfuerzo, superación y trabajo durante todos estos años en el deporte. En el acto hubo exhibiciones del alumnado del Club Herca y la emisión de un vídeo (coordinado por Inés Murcia, becaria del Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento) donde se muestra la trayectoria de esta importante y singular familia. El enlace del vídeo es https://www.youtube. com/watch?v=6aRMCBavPYY. n ND: La edición digital del BIM cuenta con una colaboración de Chelo Martínez, doctora y profesora titular en la Facultat de Ciències de la Activitat Física i L’Esport de la Universitat de València

GRAN PARTICIPACIÓN EN LA VI CARRERA X MUNTANYA SERRA PERENXISA El 29 de enero, el camping la Pirámide fue el punto de salida y llegada de los más de quinientos participantes de la sexta edición de la Carrera x Muntanya Serra Perenxisa, quienes corrieron en las modalidades de Promoción con un recorrido de 12 kilómetros y un desnivel de 350 metros, y la Trail con un recorrido de 21 kilómetros y un desnivel de 1.000 metros por laderas y senderos de la Serra Perenxisa. Los participantes recibieron una camiseta y un tubular de cuello con el eslogan de la campaña “Sóc de Torrent, en qualsevol esport” y se dividieron por categorías en función de las edades.

En distancia larga ganaron Enric Miquel Martínez Aliaga y María Jesús Algarra Algarra; y en la prueba de 12 metros Víctor Candel Muñoz y Elena Pastor Perol. Los primeros corredores locales fueron Alfonso de la Torre Sáez y Luz Cabanes Castelló en prueba larga, y Joaquín Moreno Casado y Rosa Maria Garrote de Miguel, en la corta. La concejala de Deportes, Nadia Marín, entregó los premios. Los tiempos de los participantes están en la web habilitada por www.inforunning.es n ► Galeria de fotos de la VI Carrera X Muntanya Serra Perenxisa: http://bit.ly/2mObab6

► Informacions facilitades pel GPA

46

ESPORTS

EL VOLEIBOL FEDERAT A TORRENT IX DE L’OBLIT El Club Voleibol Torrent va presentar el passat 12 de novembre els nous equips per a la temporada 2016/2017 i enguany ha experimentat un creixement significatiu en el planter ja que ha triplicat els equips i ha quadruplicat el nombre de jugadors pel que fa a la temporada anterior. Amb un total de 73 participants, rècord de participació, la novetat d’esta temporada resideix en la formació del primer equip masculí al club, que era originalment femení.

INÉS MURCIA FERRE

Este club es va constituir com a tal el novembre de l’any 2013, competia amb un sol equip format per huit jugadores amb la il·lusió de promocionar un esport que ha estat sense cap representació federativa durant molts anys a la ciutat, en concret, des de la dècada dels anys 90. Este club, que els integrants consideren com “una gran família”, promou un esport que destaca per la companyonia; com bé assenyala Laia Gil, jugadora de l’equip sénior CEMA i entrenadora de l’infantil, “al volei sempre hi ha algú que et fa costat i el punt no està en les teues mans solament, aleshores, la pressió en el joc disminueix un poc”.

Fins a la formació del club actual, al nostre municipi només hi havia hagut el Club Voleibol l’Horta creat l’any 1984, com una forma d’entreteniment i pràctica de l’esport per als veïns i veïnes més aficionats. La primera temporada 84/85, el club tenia un sol equip masculí amb jugadors locals com Vicente Lerma o Just Miquel, a l’any següent s’hi sumà un equip femení format per jugadores com Salut Fabià, Carmen Vila i Olga Sànchez, i un de categoria infantil per a donar continuïtat a les escoles esportives. La idea ori-

ginal del club era fomentar el voleibol amb la creació d’escoles esportives en totes les localitats dels pobles pròxims, de forma piramidal, amb la finalitat de tindre més d’un club comarcal.

Amb el pas del temps els equips federats es dissolgueren i quedaren només els equips escolars de col·legis com El Drac o el Tirant lo Blanc. El Drac és l’escola amb més trajectòria esportiva en el voleibol i, a més, podria considerar-se l’origen del nou club esportiu que tenim en l’actualitat. El primer equip es va formar amb algunes jugadores d’El Drac, que davant la impossibilitat de poder seguir amb l’esport que practicaven una vegada acabats els estudis al centre, van decidir continuar practicant-lo i per això es federaren i passaren a formar part d’este club. Una de les primeres jugadores és Laia Gil que ens contava que va començar a jugar a esta escola “on les xiques jugaven al volei i els xics al bàsquet. A més, els meus pares hi havien jugat i la meua germana també, per la qual cosa he viscut este esport des de xicoteta ja que em portaven a tots els partits i vaig voler apuntar-m’hi en 3r de Primària fins ara que continue jugant-hi”.

►Coneix tots els detalls del Club Voleibol Torrent amb este video: https://www.youtube.com/watch?v=LAJiBAsQdyk

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

47

A poc a poc, el club ha anat cercant noves jugadores per formar més equips en distintes categories. Els principis van ser durs perquè sols tenien un equip de huit jugadores, no tenien prou de material i, a més, les dificultats pròpies del primer any de creació d’un club estaven sempre presents, però quatre anys més tard es troben en una situació de rècord de participació, i es pot construir un club sòlid amb objectius a llarg termini.

La promoció del voleibol en la ciutat és el seu principal objectiu, prioritzen l’ensenyança i la diversió sense deixar de banda, encara que en un segon pla, totes les metes esportives dels diferents equips que formen el club.

Conscients que és un camí llarg i que com que és un club de recent formació cal fer doble esforç doble per part de tots, Álvaro Andrés, jugador de l’equip Juvenil Masculí ens comentava que “a principi de temporada teníem molts objectius que no hem pogut completar íntegrament, però encara queda bastant temps i el nostre major objectiu és divertirnos, gaudir-ne tot el que puguem i continuar avant”. Tots els jugadors i jugadores del club coincideixen amb l’opinió que tenen ganes de créixer tant esportivament com en nombre de jugadors. Marina González, jugadora del Sénior Femení ens recordava que “nosaltres convidem amb els braços oberts tota aquella persona que vulga provar. Ja saben que quan vulguen ací estem. Jo vaig començar a jugar-hi perquè en un primer moment les meues amigues van formar un equip i els faltava gent. Vaig començar provant este esport i m’hi vaig enganxar; ara ja és el quart any que jugue en el club”.

Per a un futur, Álvaro Andrés remarca la necessitat de “més instal·lacions i més pavellons” si el club continua creixent a este ritme, que seria la il·lusió de tots el que el formen. Per a ell, “el club de voleibol Torrent destaca per l’emoció que li posem i la força de voluntat que tenim, encara que perdem molts partits i en guanyem uns altres, estarem ací sempre i no ens rendirem”. Amb l’esforç tant de jugadors i jugadores com del cos tècnic, estan aconseguint traure el voleibol de l’oblit en què ha estat immers tants anys a escala federativa en la nostra ciutat i estan promocionant este esport amb la il·lusió de fer créixer “la família”. El cos tècnic que fa possible tot açò és: Jordi Gil Rosella, president i 2n entrenador del club; Juan Francisco Álvarez, entrenador Sénior Femení Torrent; Alejandro Correa, entrenador Sénior Cema Torrent i Infantil Femení Rendiment; Teguayco de León, entrenador Juvenil Masculí i Cadet Femení; Vicent Ortega, entrenador Juvenil Femení, i Laia Gil, entrenadora Infantil Femení. n Més informació al BIMDigital

48

ESPORTS

Més de 500 participants en la I Marató MTB Ciutat de Torrent Diumenge, 5 de febrer, els paratges naturals del Vedat i Calicanto van acollir la primera prova de BTT dins del circuit Open de la Comunitat Valenciana i la I Marxa Marató Ciutat de Torrent BTT. Vora 150 esportistes federats van assistir a l’Open BTT Marató i més de 400 van participar com a amateur en la I Marxa MBT, i van haver d’enfrontar-se a la pluja i a un fort vent durant els 56 km de recorregut amb 1.000 metres de desnivell positiu.

Des de l’organització, amb la col· laboració de l’Ajuntament, es va treballar per a condicionar el circuit amb la finalitat de millorar la seguretat dels

participants després de les pluges de les passades setmanes, que van deixar nombrosos danys en diferents zones i barrancs. En este complet circuit hi ha sendes, trialeres, camins rurals i zones tècniques degudament senyalitzades, amb un recorregut escàs sobre asfalt. La Policia Local i Protecció Civil de Torrent es van situar per tot el recorregut a fi de vetlar per la seguretat dels esportistes. L’eixida i la línia de meta es van situar en la plaça de Pedro Iturralde Ochoa, on els participants van gaudir d’una zona condicionada d’aparcament, dutxes i un servei d’hidronetejadores per a les bicicletes, on es va crear un bon ambient d’esportivitat i convivència.

Els tres primers classificats en les diferents categories van ser: Open Marató Comunitat Valenciana: Categoria masculina: Elit/Sub 23: 1.

Ivan Díaz Buj, 2. Adelino Moll Mut, 3. Sabih Borrás Molina. Màster 30: 1.

David Martínez Reche, 2. Miguel Do-

ménech Gil, 3. Ismael Cabello Gálvez.

Màster 40: 1. Javier Aparisi Almarcha, 2. Juan Barruguer Verdegal, Víctor Godoy Palao. Màster 50: 1. Miguel Ángel García Martí, 2. Jaume Pérez Cano, 3.

Rafael Roses Bohigues. Màster 60: 1.

Joan Josep Pascual Ferrandiz. Catego· ria femenina: 1. Elena Lloret Llenares, 2. Alicia Margalejo Blasco, i 3. Bárbara Cuenca.

Marxa MBT Marató Torrent: Elit: 1.

Noé Peris Esteve, 2. Carlos Martínez Prieto, i 3. Yohan García. Màster 30: 1.

Rafael Bonilla Torres, 2. Sergio Simó Daviu, i 3. Sergio Aleixandre Izquierdo.

Màster 40: 1. Alejandro Vilches Arnau, 2. Pasqual Ortí, i Israel Vieira Honrado. Màster 50: 1. Pedro Ayet Forcada, 2. José Antonio Arenas Castiblanque, i 3. Lolo Sánchez Cabezas. Sub-23: 1.

Ferran Ferrer Dauder, 2. Gabriel Beltran López, i 3. Ivan Esteve Sáiz. Cate· goria femenina: 1. Mireia Baquedano Moreno, 2. Mari Farga Navarro, i 3.

Marta Zanón Rubio. n

► Galeria de fotos I Marató MTB Ciutat de Torrent: http://bit.ly/2lC2ZOG

MILLORA EN LA IL·LUMINACIÓ DEL TRINQUET S’hi han instal·lat focus LED que milloraran la visibilitat en el joc L’Ajuntament ha dut a terme millores en el sistema d’il·luminació del trinquet de la localitat. S’hi han instal·lat focus LED que oferixen una major il·luminació i possibiliten així un millor desenvolupament del joc, sobretot en els mesos d’hivern en els quals el dia és més curt. Esta actuació millorarà la qualitat de les partides i les farà més atractives tant als jugadors com als espectadors, ja que la llum que hi havia fins al moment era insuficient i dificultava el transcurs del joc ja que no es podia veure la pilota quan la llum solar començava a minvar.

L’Escola i el Club de Pilota de Torrent han rebut de molt bon grat la mesura ja que els permetrà entrenar amb major comoditat i asseguren que açò és molt important per a enfrontar-se a les competicions autonòmiques en les quals participen i així seguir creixent. n ► Informacions facilitades pel GPA

49

escriuen els g rups municipals

Jaume Santonja Ricart Portaveu del Grup Guanyant Torrent- Acord Ciutadà

Cal més participació i democràcia Dels vint-i-cinc regidors i regidores que componen el plenari del nostre Ajuntament, es pot treure la conclusió que setze d’ells estan per a treballar a favor d’obrir els canals democràtics i la participació, segons es desprèn de la votació realitzada el passat plenari del segon dia del mes de febrer.

Allà es va veure a les clares com la formació política que ens havia governat durant els darrers huit anys no es troba per la labor i considera que no cal retocar la barrera electoral que necessita una llista per a tindre dret a l’aplicació de la fórmula que els ha de permetre poder participar en el repartiment d’escons.

Aquesta barrera varia en funció del procés electoral, però també segons la nacionalitat del conjunt de l’estat que l’aplica.

Així, mentre a les eleccions al Parlament de Catalunya i a les eleccions al Congrés dels Diputats cal un 3%, a les Corts Valencianes el límit està en el 5%.

Aquesta barrera del 5% ha suposat que en diferents moments milers de votants es quedaren sense veu en les Corts, perquè el sistema afavoreix, sobretot, els partits majoritaris. Quan una candidatura suma més de 100.000 vots, la situació és molt injusta, perquè de tindre tres o quatre escons es queden en zero per unes centèsimes.

En 1999, tant Unió Valenciana com el Bloc es quedaren fora de les Corts amb el 4,76% i el 4,60% dels vots, respectivament.

Quatre anys més tard, el Bloc es tornà a quedar fora amb el 4,77%, i, en les darreres eleccions, fou Esquerra Unida la formació política afectada en quedar-se amb el 4,4%.

Segons sembla, els socialistes, valencianistes, podemites i la gent de Ciutadans han anunciant de nou, en la renovació de l’acord del Botànic, que en les Corts es disposen a canviar la llei per abaixar la barrera al 3%. Per aquesta raó, Guanyant Torrent va proposar al darrer plenari municipal l’aprovació d’un acord perquè es modifique la llei electoral valenciana i es rebaixe la barrera del 5% al 3% en cadascuna de les circumscripcions. Però, a més d’això, demanem que la nova redacció incloga l’obligació de fer candidatures paritàries i cremallera al 50%.

No cal dir que els nou regidors del PP torrentí van votar en contra d’aquesta proposta i no ens estranya, perquè estan molt mal acostumats a resoldre congressos i reunions a la búlgara i segons el criteri del dit inescrutable del seu líder estatal, la seua lideressa regional o local o, fins i tot, el seu president honorífic.

Ens cal més democràcia i més participació. n

49

Enrique Campos Fenoll Francisco José Cubas Monedero Ciutadans Torrent-Partit de la Ciutadania (c’s)

JA ESTEM EN FESTES El 6 de Enero cambió la vida para muchos agraciados en el sorteo del Niño, que de la mano de la Hermandad del Santo Sepulcro, inundaba de millones nuestra ciudad, permitiendo aliviar su situación a muchas familias, desde Cs les deseamos nuestra enhorabuena.

El Mig Any nos recordaba con rigurosidad el ecuador de la fiesta de Moros y Cristianos, disfrutando en la “entraeta” con los desfiles de “comparses y filaes”, la despedida de cargos y la presentación de los nuevos del ejercicio 2017.

Pero si hay un día especial es la celebración de la festividad de San Blas, escenario de congregación de políticos en el almuerzo matutino que todas las formaciones políticas celebran, para posteriormente realizar el “paseillo”. Muy recomendable el untarse la gola con aceite y comer una buena Cassola de Sant Blai.

Los Clavarios del Rosario, año tras año, nos hacen rememorar esa tradición ancestral que es la entrada de la flor, con motivo de la proximidad de la primavera, inundando nuestras calles de pólvora, alegría y color.

Pasado San Valentín con un PSOE y Compromís “pelando la Pava” quizás para que el amor surja y se aprueben los presupuestos 2017, un fallido San Vicent que se realizará después de fallas y podremos bendecir a nuestros animales, amparada por la reciente Proposición No de Ley de CS para el erradicar la consideración de los animales como “cosas”.

Queda pues prepararse para las Fallas 2017, una Crida que seguro será espectacular como nos vienen sorprendiendo desde JCF y sus Falleras mayores como Noelia Peinado i Carla Pallardó en 2016.

Para este 2017 a nuestras representantes Carmen Sirvent i Garrigues i Paula Giménez i Vilanova, acompañadas de su infatigables Corts d´honor, les deseamos una gran “Crida” i unes bones Falles 2017. Porque fallas no solo es en Marzo, existe durante todo el año un grandísimo trabajo de los falleros en realización de diferentes eventos, donde las falleras mayores de sus casales empiezan con sus “demanas” pasando por la presentación y culminando con la proclamación, no sin antes pasar por todas las fiestas falleras culinarias, deportivas, artísticas, culturales, etc. que nos han hecho ser “Patrimonio Inmaterial de la Humanidad”.

También cabe destacar el nombramiento de la Reina del encuentro Gemma Torrent Medina que después de las Fallas reaparecerá en la Semana Santa Torrentina, declarada como Bien de Interés Turístico, y la Musa de la Unión Musical de Torrent Gemma Guillamón, a ambas les deseamos unas felices fiestas.

Nuestro reconocimiento al Club Deportivo Herca por su 50 Aniversario en los que ha recogido numerosos premios durante muchos años, recogiendo en 2016 el premio 9 d´Octubre otorgado por la Generalitat Valenciana. n

50

escriuen els g rups municipals

Amparo Folgado Tonda Grup Compromís per Torrent

Portaveu del Partit Popular

PRESSUPOST 2017

Lamentable

L’actual govern municipal del PSOE ens va presentar, el mes de gener passat, el projecte de pressupostos locals per al 2017; un document en què, com en anys anteriors, la participació ciutadana ha brillat per la seua absència.

L’any passat, Compromís per Torrent va presentar una bateria de 32 esmenes als pressupostos locals, les quals varen ser acceptades per un import total de 740.000 €. El seu grau d’execució no pot ser més decebedor, atés que s’han acomplit només un terç de les quantitats aprovades pel Ple de l’Ajuntament.

Davant aquesta tessitura, el govern municipal ens torna a demanar el nostre suport als pressupostos locals, qüestió que serà debatuda i votada en una propera assemblea de Compromís de Torrent, en la qual tots aquests incompliments seran tinguts especialment en compte a l’hora de manifestar el nostre parer. Al remat es tracta d’això, de participació ciutadana, de donar veu als nostres militants i simpatitzants, cadascú dins les nostres possibilitats, sabent que el PSOE té al seu abast, des de l’inici de la legislatura, tota la maquinària de l’Ajuntament per a promoure un canvi real sobre el qual no s’ha produït cap tipus d’avançament en aquest aspecte.

Unes de les primeres mesures que el Ple de Torrent va aprovar al principi d’aquesta legislatura varen ser tres propostes de Compromís per a posar en funcionament la Comissió de Queixes i Suggeriments ciutadana, la creació dels districtes i el Jurat Tributari (òrgan per a resoldre reclamacions estrictament tributàries de competència municipal que afecten les nostres veïnes i veïns).

Aquestes mocions ja les proposàrem quan governava el Partit Popular, però quedaren aparcades per la seua majoria absoluta adduint que l’Ajuntament estava immers en un pla d’ajust per tal de reestructurar el deute municipal. Una vegada acabada la vigència d’aquest Pla al 2014 veiem que, ni el govern anterior ni el nou han tingut interés de posar aquests òrgans de participació i transparència en funcionament, i això ha donat com a resultat un “període de la marmota” quant a falta de participació ciutadana en els assumptes locals.

Volem acabar aquesta columna d’opinió fent una reflexió per a dir que cada persona entén la participació ciutadana d’una manera, i a Torrent sembla que els diferents governs municipals adrecen la ciutadania a participar en temes concrets únicament si t’apuntes a una associació, una manera injusta de fer política atés que limita la llibertat individual per a participar en els assumptes de la nostra ciutat com, quan i amb qui es vullga. Així, la ciutat de cartró-pedra, l’oasi torrentí, continua envoltant-nos; però tot allò que té un principi, té un final, per la nostra banda en la pròxima l’assemblea de Compromís per Torrent. n

En el pasado Pleno municipal asistimos a la consumación de una traición a Torrent y a la Comunitat Valenciana por parte del go· bierno municipal presidido por Jesús Ros y sus socios de gobierno Compromís y Guanyant. Ellos solos aprobaron con nuestra total oposición, la integración de Torrent en una Xarxa de municipios Ramón Llull, integrada a su vez en la Fundación Ramón Llull, con sede en Andorra, presidida por el jefe del gobierno andorrano y cuyos vicepresidentes son Puigdemont y Ada Colau, todos ellos valencianos para nuestro alcalde.

La Xarxa a la que ahora pertenecemos tiene como finalidad “intensificar el estudio, la promoción y la defensa de la lengua catalana y fomentar la proyección exterior de la lengua”. Primero fue el cambio de nombre del Auditori de Torrent, continuó patrocinando un acto el 9 de Octubre en el que con “esteladas” en la Torre se atacó a los partidos políticos que defendemos la Comunitat Valenciana y se dejó como un trapo a la Real Senyera en la tarima del escenario, ahora directamente el Ayuntamiento de Torrent defenderá la lengua catalana.

Desde el Partido Popular expresamos nuestra total oposición porque no somos catalanes, somos valencianos y nuestra lengua no es la catalana sino la lengua española y la lengua valenciana.

Nunca pensé que el Ayuntamiento de Torrent podría sumarse a los imaginarios países catalanes y a las tesis independentistas, tampoco imaginé que el Sr. Ros lo defendiera con tanto ímpetu, pero así ha sido. Ante nuestros argumentos, en los que como no podía ser de otra forma, leímos los estatutos de dicha fundación, remarcando que su finalidad es la de promocionar la lengua catalana, el alcalde de Torrent nos llamó “lamentables” en reiteradas ocasiones.

Para Ros, es “lamentable” que el PP se oponga a sumarse a una red de municipios que defienden la lengua catalana, además, recibimos una bronca en público con argumentos, del todo demagógicos en el que afirmaba que estábamos aprobando una moción en defensa del valenciano cuando claramente la propia fundación afirma defender otra lengua.

Además, de forma absolutista nos increpó por haber leído los estatutos de la red y la fundación a la que nos iban a integrar, y afirmó que nos tenía que haber hecho callar por ello, ya que no se debatían los estatutos sino la integración de Torrent en la red de municipios que defienden el catalán.

Lamentable Jesús, lamentable que Torrent no defienda la len· gua valenciana y haya caído tan bajo.

Desde el Partido Popular, seguiremos defendiendo el idioma valenciano, el territorio de la Comunitat Valenciana y el derecho de todos los ciudadanos a expresarse en castellano y en valencia· no. n

BIMTorrent. Número 198. 1r trimestre de 2017

51

Biblioteques Públiques Municipals

Novetats hivern

Presentem una selecció dels llibres que hem rebut a les nostres biblioteques.

Moltes més novetats a la teua biblioteca

Andrés Campos Portaveu del Grup Socialista

El camino es el acuerdo No es sorprendente el hartazgo de la gente con la política; casos de corrupción, excargos públicos en prisión o a punto de entrar,... Circulan ya -a modo de burla- memes que indican que las antiguas mayorías absolutas de les Corts se está trasladando a Picassent, algo que aunque el ingenio típico convierte en humor no deja de sonrojar a la gran mayoría de valencianos y valencianas.

Pero con este triste panorama no podemos consentir que aquellos y aquellas que confiaron en el cambio se desilusionen. Que cuando nos dieron el mandato de acordar, de coincidir y de gobernar nos pidieron honestidad y responsabilidad, por eso nadie podría entender que viejas formas de política o de oposición se antepongan o que primen las estrategias de partidos o electorales al interés general.

La política con mayúscula se hace desde el pacto, desde el acuerdo y desde la búsqueda constante de puntos de encuentro que den soluciones a las personas. En Torrent tenemos grandes retos por delante y en breve una nueva oportunidad de seguir demostrando que los grupos que iniciaron un camino de cambio no piensan en bloqueos sino en avanzar.

Estoy convencido que este año, que apenas cuenta con 45 días, consolidará si entre todos sumamos mejoras en muchos ámbitos. Contar con un presupuesto que suponga esa palanca de cambio y que la estrategia de desarrollo urbano sostenible comience a ejecutarse, ya que animar la economía local está en manos de los responsables políticos.

Los duros tiempos pasados por ciudadanos y ciudadanas no permiten que proyectos se atrasen o que viejas fórmulas de hacer política entorpezcan el avance de una ciudad o responder a la realidad de nuestros vecinos.

Desde el gobierno municipal ya estamos trabajando en esto, en seguir consolidando con la mano tendida al resto de grupos la recuperación local. Estamos trabajando para que la inversión de 11millones de Euros -cofinanciados por Europa- cambie y modernice en buena parte nuestro entorno y nuestros barrios, profundizando en ejes transversales como la reducción de emisiones, la movilidad urbana sostenible, caminar hacia una ciudad inteligente...

Nadie nos perdonará que en lugar de hablar de proyectos hablemos de bloqueos, que en lugar de mirar por la realidad de la gente vivamos mirando la endogamia de los partidos o que para justificar la voz de nuestros órganos internos no oigamos las consecuencias de nuestras acciones y las quejas de nuestros vecinos y vecinas.

El camino es el acuerdo y el encuentro, pero esto se consigue teniendo claro que el fin son las personas y sus intereses presentes y futuros, si esto no lo conseguimos no habrá excusas para que los que más deben callar vuelvan a habla y construyan nuevamente un relato desde la mentira para recuperar poder, puesto que sólo el poder es lo que les importa. n

Et donaré tot això

La espía

Arribarà el dematí Patria

Dolores Redondo

Paulo Coelho

Joanjo García

Editorial Planeta Narrativa Sig. N COL esp

Editorial Bromera Narrativa Sig. N V GAR arr

Editorial Columna Narrativa Sig. N V RED etd

El asesinato de Sócrates Marcos Chicot Editorial Planeta Novel·la negra Sig. N CHI ase

Tres dies i una vida Botas de lluvia suecas Pierre Lemaitre Henning Editorial Bromera Mankell Novel·la negra Editorial Tusquets Sig. N LEM tre Novel·la negra Sig. N MAN bot

Fernando Aramburu Editorial Tusquets Narrativa Sig. N ARA pat

Un abogado rebelde John Grisham Editorial Plaza y Janés Novel·la negra Sig. N GRI abo

Els llibres més llegits de les biblioteques

Los herederos de la El cine en Torrent tierra 1911-1996.

Salas, películas Ildefonso y programas de Falcones mano.

Editorial Grijalbo Novel·la històrica Sig. N FAL her

Historia de un canalla Julia Navarro

Editorial Plaza y Janés Jorge Sánchez Antúnez /Enrique Sig. N NAV his Carratalá Deval Assaig Sig. SL TOR 710

Llibre més demanat en castellà

El tramvia groc Joan F. Mira Editorial Proa Sig. N V MIR tram Llibre més demanat en valencià