II Carta poblament 2010

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent

M. José Català i Verdet Alcaldessa de Torrent

Els Premis Carta de Poblament de Torrent fan un any. Després d’aquest espai de temps, i si pensem en l’abast d’aquest esdeveniment, ens adonem, tot i ser conscients de les diferències, d’un tret important i és que cronològicament coincideixen amb tres esdeveniments que descriuen molt bé allò que és Europa i Occident: els Premis Jaume I, els Premis Príncep d’Astúries i els Nobel. Són tres bones referències de l’objectiu, del perquè i del sentit que hem d’extraure cada any a l’hora de fer possible un nova convocatòria del Premis Carta de Poblament de Torrent.

Aquesta equiparació no és producte de la supèrbia ni de la inconsciència. Tot el contrari. És resultat de la responsabilitat i, per tant, de l’obligació d’entendre el món en què vivim. Un món que, segons Amin Maalouf, guardonat amb el Premi a les Lletres Príncep d’Astúries d’enguany, hauria de constituir-se com un “espai simbòlic de trobada i entesa, davant la desesperança, la resignació o el victimisme”. La qüestió és que cal trobar els camins i les iniciatives adequades per a complir aquest somni.

No és fàcil. Com ha assenyalat un altre premiat, en aquest cas en Comunicació i Humanitats, el sociòleg polonés Zygmunt Bauman: “la Modernitat està diluint moltes de les seguretats de què hem gaudit, com la societat del benestar i està produint un augment de la incertesa, de l’oblit i de la por”.

Per tal d’abastar aquest repte i així treballar perquè les generacions del futur puguen gaudir d’un món més just, necessitem una societat civil forta que ha de tindre la profunda convicció que no sols els polítics són els agents que han de dirigir els destins de les societats. Necessitem persones que treballen per la seua comunitat política i social des del seu àmbit de recerca o treball.

Només així podrem superar allò que Bauman indica sobre el nostre present.

4

Amb aquesta convicció, podem dir, amb humilitat però amb rigor, que en els premiats de la Carta de Poblament d’enguany es plasmen totes aquelles qualitats i actituds necessàries per a poder viure en una societat més justa. Així doncs, vull felicitar els guanyadors de la segona edició dels Premis Carta de Poblament.

En primer lloc, en la modalitat d’Arts i Lletres, el Sr. Vicente Ortí Mateu, per la seua dedicació a l’art i al món de l’escultura, en què és una referència nacional i la qual desenvolupa i compagina amb la docència universitària. En segon lloc, en la modalitat de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient, el Sr. José Antonio Sobrino Rodríguez, físic de reconeguda influència internacional, especialista en eines tecnològiques que ajuden a explicar i estudiar fenòmens naturals com ara les sequeres o l’escalfament global.

En la modalitat de Societat i Concòrdia, la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Immaculada, per tota la tasca educativa, social i d’ajuda als més necessitats que durant 125 anys han dut a terme a Torrent. En quart lloc, en la modalitat de Trajectòria professional, el Sr. Juan Francisco Martínez Rodríguez, per la implicació empresarial i el compromís ferm en la creació de riquesa. I per a finalitzar, en Esports, el Sr. Miguel Ángel Villalba Quicios, per presidir una institució esportiva tan important per a Torrent com el Club d’Atletisme que enguany fa 25 anys, la qual identifiquem amb els valors del compromís, la constància i el treball en equip. A tots, la meua enhorabona més sincera.

Vull encoratjar tot el poble de Torrent a continuar, any rere any, sabent estimar i valorar els conciutadans que treballen per una societat millor i pròspera. Ací està precisament el futur del nostre poble, de la nostra ciutat que tant estimem. El futur dels pobles s’aconsegueix amb renúncies, esforços, però també amb una dosi d’il·lusió i d’esperança en les nostres pròpies possibilitats.

5

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent

Modesto S. Muñoz Puchol Tinent d’alcalde i regidor de Cultura i Política Lingüística

Torrent, que des del 5 de maig passat gaudeix del rang de gran ciutat, té el privilegi de comptar amb els Premis Carta de Poblament per a atorgar el seu reconeixement als ciutadans i entitats més rellevants.

Si en la primera edició de 2009 es lloava la labor del Cercle Catòlic, del Conservatori Professional de Música, del físic José María Benlloch Baviera, del psicòleg José María Peiró Silla i de l’esportista Álvaro Montesinos Yago; enguany, 2010, es valoren amb un mèrit i una rellevància idèntics els reconeixements i les persones següents: la trajectòria artística de l’escultor Vicente Ortí Mateu amb el premi Carta de Poblament de les Arts i Lletres, el treball conscienciós, analític i investigador del físic José Antonio Sobrino Rodríguez amb el premi Carta de Poblament de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient; la labor desenvolupada en la ciutat per les Germanes Franciscanes de la Immaculada és mereixedora del premi Carta de Poblament de Societat i Concòrdia; la tenacitat i l’èxit de l’empresari Juan Francisco Martínez Rodríguez es valora amb el premi Carta de Poblament a la Trajectòria Professional, i la vocació i entrega esportiva de Miguel Ángel Villalba Quicios, atleta fundador del Club Atletisme Torrent, es fa patent amb el premi Carta de Poblament d’Esports.

Cinc nomenaments que enriqueixen a tota la població torrentina per la seua importància en els diferents àmbits enunciats, perquè es beneficia de l’art, la ciència, l’ensenyança, l’atenció cap als nostres majors, la projecció empresarial i l’esport, i que aconsegueixen agermanar diverses i fecundes vocacions amb els seus èxits i entrega.

6

La intel·ligent i merescuda elecció del jurat dels Premis Carta de Poblament de Torrent, abonada per l’acord unànime de tota la corporació municipal en els nomenaments, ens ha d’omplir d’orgull i alegria, ja que fa pública la importància del treball rellevant que desenvolupen les persones premiades. Les pàgines que vénen a continuació ens informen, resumidament, sobre la dedicació i els èxits de totes i cada una de les persones guardonades amb els premis.

Que Torrent és una gran ciutat es demostra també amb l’aportació meritòria en diversos camps culturals, científics, socials, empresarials i esportius de la seua ciutadania. Estem d’enhorabona i per això vull, des d’ací, felicitar expressament els guardonats i a més, encoratjar tots els torrentins i torrentines per a treballar i formar part d’aquesta gran ciutat.

PS. En l’any del Senyor de mil dos-cents quaranta-huit, Pere de Granyena, comanador de l’orde de l’Hospital dóna al poble de Torrent (quaranta-set famílies de cristians vells) el dret a la terra i a l’esperança, amb un futur ple de benaurances i que hui ja és present.

7

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent

ELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT DISTINGEIXEN L'APORTACIÓ A LA SOCIETAT TORRENTINA

8 Jurat dels Premis.

L'Ajuntament reconeix i impulsa l'exercici d'activitats culturals, educatives, científiques i socials que siguen rellevants en la nostra societat, amb els Premis Carta de Poblament de Torrent.

La creació d'aquests premis va ser aprovada per unanimitat en el Ple extraordinari del 23 d'octubre de 2009 per tots els grups polítics. Els premis reconeixen el treball dels ciutadans a la societat torrentina i promouen i potencien els estudis i treballs de creació i investigació en cinc categories:

ARTS I LLETRES. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT. SOCIETAT I CONCÒRDIA. TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL. ESPORTS. El solemne acte d'entrega se celebra anualment el 28 de novembre.

Els premis són atorgats per un jurat de reconegut prestigi, després d'avaluar les candidatures presentades. Aquestes propostes les poden fer investigadors, universitats, acadèmies, col·legis professionals, hospitals o associacions, així com altres entitats anàlogues. Les candidatures hauran de presentar-se abans del 31 de maig de l'any en curs.

Recordem que el 28 de novembre de 1248 es va dur a terme la firma de l'entrega de la Carta de Poblament de Torrent a les primeres famílies assentades ací després de la conquista del rei Jaume I. Aquesta carta representa el naixement de Torrent.

9

A C TA D E L J U R AT II EDICIÓ P R E M I S C A RTA D E P O BL A M E N T D E TO R R E N T En la ciutat de Torrent, a les 20:30 hores del dia 18 d´octubre de 2010, i en la sala de sessions de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Torrent, es reunixen les persones que a continuació es mencionen, nomenats, mitjançant la Resolució de l’Alcaldia número 2.673, de data 14 de setembre de 2010, integrants del Jurat de la segona edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent, per tal de constituir-se com a òrgan i portar a terme les funcions que es detallen en les bases aprovades a este efecte per acord plenari de data 23 d’octubre de 2009.

SRA. M. José CATALÀ VERDET, alcaldessa de Torrent i presidenta honorífica d’este òrgan.

SR. José Ortí Soriano SR. José Hernández Yago SR. José Deusa García SR. Manuel Herreros Casas SR. Vicente Carratalà Deval SR. José Royo Martínez SR. Miguel Lluch Cerezo

Tots ells, de comú acord i per unanimitat, decidixen que actue com a president del Jurat, el Sr. José Deusa García, i com a secretari, el Sr. Vicente Carratalà Deval, els quals accepten els càrrecs i comencen immediatament a exercir-los.

A continuació, i després d’examinar la totalitat de candidatures presentades a cada una de les modalitats d’estos premis, així com els mèrits que concorren en cada un dels proposats, i prèvia i exhaustiva deliberació sobre tots ells, de comú acord, i en exercici de les atribucions que li conferixen les bases, este Jurat decidix atorgar els Premis Carta de Poblament de Torrent, en la segona edició, i en cada una de les modalitats que comprenen, a les persones o entitats següents: Premi Arts i Lletres: V I C E N T E O RT I M AT E U Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient: JOSÉ ANTONIO SOBRINO RODRIGUEZ Premi Societat i Concòrdia: CONGREGACIÓ DE GERMANES FRANCISCANES DE LA IMMACULADA Premi Trajectòria Professional: JUAN FRANCISCO MARTÍNEZ RODRÍGUEZ Premi Esports: MIGUEL ANGEL VILLABA QUICIOS

I perquè així conste, firmen la present acta, en el lloc i la data indicats, i fan constar que la decisió del Jurat que s’hi arreplega, és inapel·lable.

President

Secretari

JOSÉ DEUSA GARCÍA

VICENTE CARRATALÀ DEVAL

Vocals

JOSÉ ORTÍ SORIANO

JOSÉ HERNÁNDEZ YAGO

MANUEL HERREROS CASAS

JOSÉ ROYO MARTÍNEZ

MIGUEL LLUCH CEREZO

Presidenta Honorífica M. JOSÉ CATALÀ VERDET

PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent Arts i Lletres Ciència,Tecnologia i Medi Ambient Societat i Concòrdia Trajectoria Professional esports

12

13

PREMI CARTA Ð POBLAMENT ARTS I LLETRES

VICENTE ORTÍ MATEU A l’escultor Vicente Ortí Mateu l’any 1970 se li concedeix el Premi Nacional a la Vocació de la Promoció Pablo Picasso de Barcelona; el 1972 guanya el primer Premi d’Escultura en l’Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid; l’any 1974 obté la Beca Castellblanch, de Mallorca; sis anys després aconsegueix una beca de la Fundació Juan March a Madrid; en 1981 obté el Premi Senyera de l’Ajuntament de València i el Premi Nacional del Ministeri de Cultura; l’any 1986 comença en la docència com a professor de Talla en pedra en la Universitat Politècnica de València, i el 1996 aconseguirà el títol de doctor en Belles Arts per la Universitat de Sant Carles de València de la UPV. La seua obra artística forma part d’importants museus i col·leccions d’art.

14

15

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent ARTS I LLETRES

Un escultor en potència, Vicente Ortí Mateu, és el menor dels cinc fills del matrimoni format per José Ortí i Rosa Mateu. Naix en el carrer de Sant Onofre de Torrent l’any 1947. Deu anys més tard, la seua vida quedarà marcada per la sordera, com a conseqüència d’una meningitis que va patir durant la riuada de 1957. Amb setze anys inicia els estudis en l’Escola d’Arts i Oficis de València, els quals compagina treballant d’ebenista; quatre anys més tard deixa aquest treball per a ingressar en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. L’any 1970 li concedeixen el Premi Nacional a la Vocació de la Promoció Pablo Picasso de Barcelona, premi que va ser molt important per a ell ja que li obrigué moltes portes, i li donà projecció i, sobretot, seguretat en si mateix; aquell mateix any es traslladava a Madrid per a continuar els estudis en l’Escola de San Fernando. Després de concloure els estudis, torna a sa casa natal de Torrent amb, en aquella època, dona, la pintora Ana García Pan, i comença la carrera artística.

L’any 1972 guanya el primer Premi d’Escultura en l’Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1974 obté la Beca Castellblanch, de Mallorca. Aquell mateix any té el primer fill, Juan, i tres anys després el segon, Samuel. L’any 1980 aconsegueix una important beca de la Fundació Juan March a Madrid. En 1981 obté el Premi Senyera de l’Ajuntament de València i el Premi Nacional del Ministeri de Cultura. L’any 1986 s’estrenava com a professor de Talla en pedra en la Universitat Politècnica de València, i l’any 1996 aconseguirà el títol de doctor en Belles Arts per la Universitat de Sant Carles de València de la UPV. Que l’escultura de Vicente Ortí és una de les més destacades durant les últimes dècades, està fora de tot dubte. El conegut periodista, escriptor i crític d’art, Rafael Prats Ribelles apunta en un dels catàlegs sobre l’obra de Vicente Ortí, que si l’escultor pensa en marbre, l’escultor Vicente Ortí, pensa en pedra, perquè el van nodrir professors que concebien amb aquest material bona part de la imatgeria en aquella vella Escola de Sant Carles. El que s’ha dit no exclou altres utilitzacions en la producció de Vicente Ortí. Tal vegada siga el ferro forjat el material més nou en la seua biografia, amb aquest material pareix establir contacte amb creadors tan significatius en la nostra història recent com Pablo Gargallo i Julio González.

16

17

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent ARTS I LLETRES

18 Vicente Ortí disposa d’un taller de 400 metres en el Vedat de Torrent.

"La fusta ha sigut un altre dels suports sobre els quals més ha treballat aquest escultor per a dur a terme bona part de la seua obra. Tant la fusta com la pedra constitueixen un bon mitjà per a procedir a generar l’objecte que ens remet a les tècniques escultòriques.

Segons L. Battista Alberti, Leonardo da Vinci i el mateix Michelangelo Buonarroti, artistes i teòrics italians del Renaixement, un escultor és aquell que lleva matèria d’un bloc fins a obtindre’n una figura. Com a conseqüència, pot dir-se que l’escultura consisteix a llevar el que sobra del tros de fusta, del bloc de pedra i és escultor qui sap el que cal llevar d’aquest material sòlid, per a acabar descobrint el contingut, és a dir, una escultura.

Una forma intel·ligent d’enfrontar-se al fet artístic és utilitzar la memòria per a benefici propi. […] Vicente Ortí, sense perdre’s en l’oblit, reafirma un acte de presència, que és present i no pretèrit.

El suggeriment del cos humà el condueix a conjugar l’abstracció, com a depuració, amb un toc minimal de fons i, en conseqüència, a una presència sense arestes, que per la suavitat invita a ser contemplada amb el sentit del tacte”. Matisa el crític d’art, amb l’aprovació de l’artista, qui considera essencial el tacte de les seues escultures.

El ferro forjat, la fusta i la pedra són els materials amb què realitza l’obra artística al llarg de la seua carrera com a escultor i que ha demostrat, com indica el currículum, tant en exposicions individuals -des de 1976 fins a l’actualitat, en la Galeria Val i 30 i Galeria Juan March de Barcelona, en la Galeria Lucas de Gandia i en el Col·legi Oficial d’Arquitectes de València; en Galeria Punt de València, Galeria Sen de Madrid, en la Caja de Ahorros de Aragón y Rioja de València; Galeria Luis Adelantado de València, Galeria 4.17 de Madrid, Galeria Fandos i Leonarte de València; en Ibercaja de València, en Cubana (Obra Pública) de l’Ajuntament de Bauta en l’Havana, Cuba, en el Palau de la Música i Congressos de València, Galeria Palau, en el Cercle de Belles Arts de València i en la Galeria Kessler- Battglia de València- com en exposicions col·lectives, que han sigut múltiples. Entre aquestes, des del 1972 fins al 2010, cal destacar-hi les del Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, IV Biennal de l’Esport de Madrid, II Art Castellonenc de Hui, a Onda; Palau de la Virreina de Barcelona, Mostra d’Arts Plàstiques en la Sala Goya de Madrid; exposició “Quatre pintors i un escultor”, en la Galeria Juana Mordó de Madrid, “30 Artistes Valencians”, de l’Ajuntament de València, exposició “Escultura

19

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent ARTS I LLETRES

20

Abstracta” en el Museu Municipal de Madrid, Becaris Fundació Juan March, “Escultura a l’aire lliure” del Centre Cultural Conde Duque de Madrid; en 1985 va fer l’exposició inaugural de la Casa de Cultura de Torrent i participa en Interart’85 de València, Arc 85 a Madrid, en Art Expo de Montreal; exposa en la Llotja de València amb 68 plàstics valencians, i en el cobert del port d’Alacant; l’any 1986 exposen conjuntament Vicente Ortí i Ana García Pan en la Casa de Cultura de Torrent; “Plàstica Valenciana Contemporània” en la Llotja de València, Arc 86, Art-17 Basel, en la Fira Internacional de Basilea, Suïssa; “Plàstica Valenciana Contemporània” de la Diputació de Castelló i la d’Alacant; Art Expo N.Y. International Art Exposition, a Nova York, EUA; exposició “Plàstics Valencians”, en el Centre Cultural de la Vila de Madrid; II Biennal d’Escultura d’Alfafar en la Galeria Edgar Neville de l’Ajuntament d’Alfafar, València; exposició “Escultura Espanyola Contemporània” en la Galeria Acosta de València, exposició d’Alfons Roig i els seus amics en la Sala Parpalló de València; va participar en l’exposició pel XXV Aniversari Galeria Juana Mordó a Madrid, en l’Exposició d’Escultures del Centre Cultural Caixa d’Estalvis de València; en la col·lectiva sobre escultura en la Galeria El ensanche de València; “Pintura i Escultura” en la Sala Rius, Carcaixent, València; Fons d`Escultura de la UPV en la sala d’exposicions de la Universitat de Castelló, en la III Mostra Unió FENOSA. Estació Marítima Biennal Unió FENOSA, en La Corunya; Art Miami’94 Fira Internacional Miami; “Solidaritat Balkans” en el Museu de la Ciutat de València; "Torsos i tons" en el Palau de la Música de València; exposició “Heterogènia” en el Centre Cultural de Cadereita de Mèxic, Reals Drassanes de València, Diputació d’Alacant, Diputació de Castelló, Museu d’Art de Queretaro a Mèxic, en el Centre Cultural Espanyol a Miami, i a Guatemala; “Altres Opcions” en el Carme, Vic Galeria d’ Art de Barcelona, Cabanyal-Canyamelar de Portes Obertes a València; “Artistes pels drets humans”, i “Quinze Artistes amb el Pas de la Crucifixió del Senyor” en el Palau de la Música de València; “Espais per al somriure”, al Palau de Colomina de la Fundació CEU San Pablo de València; “Art per la revolta” en Ca Revolta de València, VI Festival Benèfic de la parròquia de Sant Pau d’Albacete; Homenatge a la Saleta en la sala municipal d’exposicions d’Onda a Castelló; “Les arrels de la CAM. 100 anys a Torrent”, en l’EMAT, Espai Metropolità d’Art de Torrent; Figurama 06; "Obra Gràfica Original" en la Galeria del Palau a València, “Fixa’t quines faixes” 3a jornada cultural La Roca Parda;

Cinctorres; “L’escultura en la col·lecció de l’IVAM”; València 19092009, “Cent anys de diàleg de pintura i escultura”; “Obres d’un segle d’art valencià” en el Museu de la Ciutat, Palau de l’Exposició i Edifici de Tabacalera de València; “La mirada escultòrica de Silvestre d’Edeta, artistes i mestres”, en la sala d’exposicions de l’Ajuntament de Llíria; “Taiwan vs. Spain International exchange exhibition of wood sculpture”, i Museu de Fusta de Sanyi a Taiwan.

El seu esperit creatiu el va portar en 1990 a dissenyar un joc d’escacs gegant del projecte “Un riu de xiquets”, en el Parc Gulliver de València; en 2001 va fer un tors en el campus escultòric de la Universitat Politècnica de València, i l’any 2009 va crear el monument al Pare Salvador en la plaça del mateix nom a Rafelbunyol.

Escenaris de les seues obres escultòriques Quant a l’obra que té en museus i col·leccions destaquem que en té al Museu Provincial de l’Alt Aragó a Osca, el Museu d’Art Contemporani d’Elx, el Museu d’Escultura Contemporània a Aracena, Huelva, el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, Castelló, el Museu Municipal de València, l’Edifici Espai de València, la nostra Escola Comarcal a Picassent, València, els col·legis Sant Joan Bosco d’Alacant i d’Albacete, el col·legi nacional Lluís Vives d’Alcalá d’Henares, Madrid; l’Auditori de Torrent, en la CAM de Torrent, en Bancaixa de Pintor Sorolla a València, en la Casa dels Caragols de la Generalitat Valenciana a Castelló, en el Palau de la Música de València, en la UPV València, en l’IVAM de València i en el Museu de Fusta de Sanyi a Taiwan.

Vicente Ortí disposa d’un taller de 400 metres en el Vedat de Torrent. Li agrada treballar amb la pedra, la fusta i el ferro.

Actualment comenta que està en una etapa en què el ferro ocupa tota la seua atenció, en concret les ferramentes de ferro, a què dóna forma sense intervindre-hi, i gaudeix molt amb una nova afició que el fa convertir elements domèstics com culleres, ganivets i forquetes, en joies.

21

PREMI CARTA Ð POBLAMENT CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

JOSÉ ANTONIO SOBRINO RODRÍGUEZ El físic José Antonio Sobrino va crear la Unitat de Canvi Global que estudia per mitjà de Teledetecció les alteracions del clima, els canvis en la superfície terrestre i les modificacions atmosfèriques que poden alterar la capacitat del planeta per a sustentar la vida. Ha fundat també la sèrie de congressos internacionals Recent Advances in Quantitative Remote Sensing, i ha presidit i organitzat els tres desenvolupats a Torrent durant els anys 2002, 2006 i 2010. Així mateix, i entre altres activitats, és responsable de la posada en marxa de les estacions receptores d’imatges de satèl·lit del Laboratori de Processat d’Imatges (LPI) de la Universitat de València.

22

23 Treball de camp a Alemanya

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

Procedent d’Outomuro, província d’Ourense, i a la recerca d’ampliar horitzons, l’any 1969 vingué a Torrent, la família Sobrino Rodríguez, formada aleshores per Antonio Sobrino, Concha Rodríguez i tres dels cinc fills; a Torrent van nàixer els dos menors. José Antonio Sobrino és el segon dels cinc germans. Amb vuit anys i acabat d’arribar de Galícia, fou escolaritzat al col·legi Lope de Vega, on sa mare, Doña Concha, la gallega, treballava com a mestra fins que es va jubilar recentment. En acabar el col·legi, José Antonio passà a l’institut Tirant lo Blanc de Torrent i d’allí a la Universitat de València, on es va llicenciar en Ciències Físiques.

Es reconeix un apassionat de les distintes facetes del seu treball: estudiar, ensenyar, investigar, tot i que el que més li agrada és el treball de camp: la radiometria, la qual porta a terme, de forma habitual, en distints llocs d’Espanya, Alemanya, Itàlia, França, Holanda, Grècia, etc., on acudeix per a mesurar in situ zones de conreus o urbanes per tal de caracteritzar la superfície terrestre i disposar de les dades que permeten validar els models teòrics i calibrar els sensors ubicats a bord d’avions i de satèl·lits. És casat amb Pilar Gómez, qui l’ajuda en l’organització dels congressos de Teledetecció que es fan a Torrent, i tenen un fill de catorze anys, Álvaro. Li agrada tornar cada any de vacances al seu poble natal, i és un gran aficionat a l’esport; jugador d’handbol i de futbol en els anys d’institut, actualment practica sobretot l’atletisme i participa, cada any, en la Mitja Marató de Torrent.

Així que va acabar la carrera obtingué una beca d’investigació, es va doctorar l’any 1989, i en 1990 aconsegueix una plaça de professor ajudant en la Universitat de València. De 1991 a 1993 fa una estada posdoctoral en la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg, França, becat per la Unió Europea, on treballa amb els professores F. Becker i M. P. Stoll, autoritats mundials en teledetecció tèrmica. En 1994 obté la plaça de professor titular de Universitat. Des del 2009 és catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de València.

24

Si ens referim a l’activitat docent, ha impartit assignatures en tots els cicles de la Llicenciatura de Física, així com en Ciències Ambientals, Biologia, Farmàcia i Òptica. Des del 1998 fins a l’actualitat, ha sigut responsable del Programa de Doctorat del Departament de Física de la Terra i Termodinàmica i és membre

José Antonio Sobrino en el Comité de l’ESA, a París.

de la Comissió Acadèmica del Màster en Teledetecció des que es va implantar en 2008. També ha escrit i col·laborat en nombroses publicacions, i així és autor de llibres i de capítols docents; a més de comunicador i ponent en congressos i seminaris nacionals i internacionals. Té reconeguts tres sexennis investigadors i quatre quinquennis docents.

L’any 1996 funda la Unitat de Canvi Global (UCG). Al principi de constituir-se, la denominació d’Unitat descrivia una realitat, ja que era unipersonal, i la denominà de Canvi Global perquè estudia mitjançant la teledetecció no solament les alteracions del clima sinó també els canvis en la superfície terrestre i les modificacions atmosfèriques que poden alterar la capacitat del planeta per a sustentar la vida. En l’any 2002 funda la sèrie de congressos internacionals Recent Advances in Quantitative Remote Sensing (RAQRS) i presideix i organitza els tres fets a Torrent durant els anys 2002, 2006 i 2010. Així mateix és responsable de la posada en marxa de les estacions receptores d’imatges de satèl·lit del Laboratori de Processament d’Imatges (LPI) de la Universitat de València. A partir de la creació de la UCG, el seu treball ha anat

25

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

26 Treball de camp a Grècia

necessitant horaris cada vegada més amplis i dirigeix un sòlid equip d’investigadors.

Ha publicat més de 250 treballs en revistes internacionals, nacionals i monografies; ha editat nombrosos llibres i revistes internacionals, i ha fet 200 comunicacions en congressos; ha dirigit 14 tesis doctorals, i ha sigut investigador principal de més de 70 projectes de investigació finançats per distints organismes com ara la Unió Europea (UE), l’Agència Espacial Europea (ESA), l’Estat Espanyol, etc. Hi podem destacar els projectes EAGLE i WATERMED de la UE, en què coordinava grups d’investigació d’Holanda, França, Dinamarca, Egipte, i Marroc, o els projectes DESIREX i FUEGOSAT de l’ESA, per enumerar només una part de la llarguíssima llista que trobem al seu currículum i que pensem que és vastíssima. Ha participat en comités científics de nombrosos congressos internacionals i en comités d’avaluació de programes científics d’observació de la Terra, com el programa INCO de la UE l’any 2001, el programa EOEP-2 de l’ESA l’any 2005, o el programa espacial de Dinamarca el 2008, per invitació del Ministeri danés de la Ciència, i també en programes nacionals i de centres d’investigació europeus, com el CESBIO de Tolosa a França. Ha sigut un dels deu membres, i l’únic espanyol, de l’Earth Science Advisory Committee (ESAC), entre els anys 20032007. ESAC és el comité assessor de més prestigi de l’Agència Espacial Europea, i té com a funció recomanar les missions espacials d’observació de la Terra que en un futur es llançaran.

Durant aquesta etapa participà en l’aprovació de la missió CRYOSAT-2, per a mesurar les fluctuacions en l’espessor de la capa de gel sobre la superfície terrestre, llançada el 8 d’abril de 2010 i en les missions SWARM i EARTCHCARE per a mesurar el camp geomagnètic terrestre i millorar la comprensió del balanç radiactiu de la Terra, està previst fer-ne el llançament els anys 2012 i 2013 respectivament. Actualment és l’investigador principal del projecte TIREX, una missió innovadora presentada a l’ESA i que té l’objectiu d’obtenir imatges de temperatura de la superfície del nostre planeta amb una resolució espacial de 50 m per al seguiment diari dels cicles d’aigua i de carboni de la biosfera continental, de l’entorn urbà en resposta a l’impacte de les onades de calor, els incendis, les erupcions volcàniques, etc.

El professor Sobrino és, a més, l’únic membre no francés de la missió MISTIGRI del Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) de França i coordina amb el Dr. Simon Hook del Jet Propulsion

27

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

Laboratory a Pasadena, Califòrnia, EUA, el grup de treball mundial del Comité d’Observació de la Terra des de Satèl·lits (CEOS) per a la validació de la temperatura i emissivitat de la superfície terrestre estimada des de satèl·lits artificials.

Les seues línies d’investigació actuals se centren en l’estudi dels canvis que pateix el nostre planeta analitzats amb el suport de satèl·lits de teledetecció i el tractament digital de les imatges que aquests subministren. Elabora algoritmes operatius que permeten estimar la temperatura i emissivitat de la superfície terrestre, l’evapotranspiració, la inèrcia tèrmica, el contingut total en vapor d’aigua de l’atmosfera i la dinàmica espaciotemporal de la cobertura terrestre, entre altres. Organitza i porta a terme freqüents campanyes de mesura tèrmica, i manté una col·laboració intensa amb centres i grups d’investigació, tant nacionals com estrangers (de França, Portugal, Itàlia, Grècia, Holanda, Marroc, Egipte, Anglaterra, Alemanya, EUA, Xina, Austràlia, Xile, Argentina, Mèxic…). El professor Sobrino és en l’actualitat el director de la revista espanyola de teledetecció que pertany a l’Associació Espanyola de Teledetecció, i recentment ha impulsat com a investigador principal la creació de la xarxa estatal RNOT (Xarxa Nacional d’Observació de la Terra), que engloba els organismes públics i les empreses del sector espacial espanyol amb l’objectiu d’impulsar el paper del nostre país en el context internacional dins del camp de la teledetecció.

Congressos internacionals d’avanços recents en teledetecció des de satèl·lit En l’Auditori de Torrent s’han celebrat tres congressos internacionals d’avanços recents en teledetecció quantitativa des de satèl·lit. Les edicions del congrés s’han portat a terme els anys 2002, 2006 i 2010. Han passat huit anys des que es posara en marxa la primera edició d’aquest congrés i allò que començà sent una idea ambiciosa ha esdevingut una realitat que acosta cada quatre anys a Torrent un grup d’investigadors de primer nivell en el camp de la teledetecció.

28

Dos-cents cinquanta científics experts, procedents de més de vinti-cinc països, assistiren al congrés, on es presentaren prop de trescents treballs repartits en presentacions orals, sessions interactives i xarrades obertes al públic, com la conferència de cloenda de la doctora Eva Oriol de l’ESA i de Manuel Toharia, responsable científic de la Ciutat de les Ciències de València; en els congressos

anteriors, entre altres personalitats, hi participà l’astronauta Pedro Duque. Així mateix, Sa Altesa Reial el Príncep d’Astúries, va rebre en audiència al Palau de la Sarsuela, encapçalat pel professor Sobrino, el comité organitzador i científic del II Congrés Internacional de Teledetecció Quantitativa.

29

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent

PREMI CARTA Ð POBLAMENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

CONGREGACIÓ DE LES GERMANES FRANCISCANES DE LA IMMACULADA Els 125 anys de presència de les germanes franciscanes de la Immaculada a Torrent han constituït una important contribució a l’educació cultural i social de la població i a l’acompanyament personalitzat als nostres majors.

30

31 Grup de germanes franciscanes de Torrent en 1977.

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent SOCIETAT I CONCÒRDIA

Aquesta congregació religiosa la fundà, l’any 1876, la valenciana M. Francisca Pascual Doménech, natural de Montcada, i es va establir el 3 de novembre de 1885 en la Beneficència de Torrent, que s’ubicava en l’antic convent dels franciscans alcantarins, que havien eixit de Torrent amb motiu de la desamortització de Mendizábal en el segle xix. Pel 1835, l’edifici era compartit en la primera planta amb la Guàrdia Civil, la Beneficència ocupava la segona planta.

La Beneficència de Torrent El 22 d’abril de 1884 l’Ajuntament de Torrent autoritzava les terciàries franciscanes a ocupar-se de la Beneficència, tal com relata el cronista Vicent Beguer i Esteve en l’obra El segle XIX a Torrent. Quatre anys més tard, amb l’arribada dels terciaris caputxins a Torrent per a encarregar-se de la Beneficència d’hòmens, les germanes es van responsabilitzar de la Beneficència i de l’hospital de dones, i es traslladaren a una casa del carrer de l’Ermita, número 15, on acollien dones malaltes, viudes i òrfenes.

Col·legi Puríssima Concepció L’any 1894 es funda un col·legi amb el nom de Puríssima Concepció en el carrer de Marc, regentat per les terciàries franciscanes, les mateixes germanes que estaven presents en la Beneficència.

Segons fonts orals, les germanes tenien un parvulari en el carrer de Baviera que estava funcionant uns dos anys abans d’obrir el col·legi; al fundar el nou col·legi van integrar també els pàrvuls en aquest edifici del carrer de Marc, on s’impartien classes de primera ensenyança per a xiquetes i de cultura general per a xiques. Posteriorment, en una ala del col·legi que donava al carrer de l’Empedrat, es va obrir una acadèmia de brodats, on les jóvens torrentines preparaven els aixovars de nóvia.

32

Col·legi Asil Nostra Senyora de l’Esperança Amb el pas dels anys, i davant de la demanda de places escolars, l’any 1905 es va obrir un col·legi per a alumnes internes en el carrer de Sant Cristòfol, amb preus més accessibles que els del carrer de Marc, però va durar poc, perquè un any després es va obrir el Col·legi Asil Nostra Senyora de l’Esperança amb l’hospital de dones, també conegut per la Beneficència. El promotor d’aquesta obra va ser el canonge de la catedral de València, Mariano Gisbert.

Sor Paz Colomer en la primera mitat del segle XX en el Col·legi La Puríssima.

Aquest col·legi asil tenia alumnes externes, migpensionistes i internes, a banda de les òrfenes que hi havia abans en la Beneficència, on les germanes van estar vint-i-un anys.

La capella del Col·legi Asil Ntra. Sra. de l’Esperança va desenvolupar un apostolat espiritual molt intens en els inicis del segle xx, i hi cal destacar els cultes eucarístics, marians, les solemnes novenes al Cor de Jesús i quinaris de sant Francesc, amb les processons respectives. El prevere Eduardo Soler, capellà del col·legi asil, va acceptar la capellania en 1922 per a poder dedicar-se a la música, i formar així, en 1924, la Schola Cantorum de Nostra Senyora de l’Esperança de Torrent, la qual va tindre molta repercussió en els mitjans religiosos de l’època. En el cor destacaven alumnes del col·legi.

En temps de la República (1931-1936) el col·legi del carrer de Marc s’anomenava Sadel Lope de Vega, i s’hi continuaven impartint les mateixes ensenyances que abans.

33

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent SOCIETAT I CONCÒRDIA

De Fundació Asil Santa Elena a Centre de Majors Santa Elena Fundació Comunitat Valenciana Entre els anys 1926-1933 sorgeix una altra presència de les germanes franciscanes de la Immaculada a Torrent, és la Fundació Asil Santa Elena.

El 22 de març de 1926, havia faltat a València Elena Tamarit Mestre, qui atenent l’última voluntat del marit, Rafael González Baldoví, va establir un llegat fundacional per a atendre i mantindre deu ancians i deu ancianes de Torrent, pobres, majors de 60 anys, que no estigueren impossibilitats.

Per decisió dels fundadors, l’obra estarà sota la direcció de les terciàries franciscanes de la Immaculada, i haurà de ser administrada per una Junta de Patrons, formada pel canonge de la catedral, el rector de Torrent i per familiars dels testadors; aquests tindrien caràcter vitalici, i passaran el càrrec als hereus directes.

Encara que els fundadors havien establit com a seu per a l’asil la casa del carrer de l’Ermita, l’espai es va considerar insuficient i es van comprar terrenys en el carrer del Vedat, número 1, on es col·locà la primera pedra el 16 de desembre de 1927 amb l’assistència de les autoritats civils i eclesiàstiques. L’asil s’inaugurava el 9 de febrer de 1933 i les germanes van romandre en l’asil tot el temps que durà la guerra, perquè el servici i l’atenció que oferien als ancians eren imprescindibles.

Aquesta presència franciscana es continua desenvolupant fins a hui, ja que presten servicis d’acollida, atenció i acompanyament als majors de Torrent. Actualment es coneix com a Centre de Majors Santa Elena.

Les germanes franciscanes desenvolupen aquesta missió amb una dedicació especial a l’atenció personalitzada, de caràcter familiar, als majors, amb una sensibilitat especial per les seues necessitats més prioritàries, i amb la voluntat de donar calidesa i qualitat a aquesta etapa de la vida en què l’afecte i el sentir-se escoltats són els valors més primordials.

34

En l’actualitat, el Centre de Majors Santa Elena, Fundació Comunitat Valenciana, està en un edifici nou, construït de nova planta en els mateixos terrenys on ha estat sempre, i presta als residents tots els servicis que requereixen per l’edat i condició, amb

atenció primordial als més desfavorits. Actualment la residència disposa de 76 places i un centre de dia de 23 places, amb la missió d’acompanyar i cuidar els majors des d’una visió humanista i cristianofranciscana.

La presència sociosanitària de les germanes franciscanes a Torrent, a cura dels nostres majors, és un servei molt valorat i estimat per la població torrentina.

La labor educativa de les germanes des de l’època posterior a la Guerra Civil: el col·legi La Puríssima A partir de juny de 1939 es reprenen les activitats educatives en els dos col·legis de Torrent que estaven molt deteriorats a conseqüència de la Guerra Civil, van funcionar ambdós per separat durant pràcticament un any i es van fusionar al maig de 1940. S’establia així el col·legi La Puríssima en el carrer de l’Ermita, i el col·legi del carrer de Marc era llogat a l’Ajuntament, que el necessitava per a constituir-hi una escola de xiquets. El 2 de desembre de 1955, l’Ajuntament torrentí va comprar a la congregació la propietat del col·legi.

Aquell mateix any en el col·legi s’iniciava l’ingrés a batxillerat, s’hi va començar a estudiar el batxillerat elemental amb matrícula lliure i els exàmens es feien en l’institut Sant Vicent Ferrer de València. En 1961 s’inicia en el col·legi La Puríssima un internat per a xiquetes, amb capacitat per a acollir-ne mig centenar, moltes eren filles de firers i de gent humil que havien d’emigrar per a treballar en la recol·lecció de fruites i verdures. Les germanes van aconseguir crear un clima tan familiar amb les internes que encara hui seguixen en contacte a pesar que ja han passat més de cinquanta anys.

El decret ministerial d’Educació de l’1 de febrer de 1968 declarava el col·legi La Puríssima, secció femenina de la filial de batxiller de l’institut Sant Vicent Ferrer de València, s’iniciava així el batxillerat oficial a Torrent. Al juliol de 1969 se sol·licitava al Ministeri d’Educació el reconeixement per a impartir en el col·legi el batxiller superior, ja que aquesta mesura afavoria les alumnes de Torrent i a més les poblacions veïnes de Picanya, Paiporta, Albal, Alcàsser, i també les masies que es trobaven en la zona rural de la contornada. Aconseguien el reconeixement per l’ordre ministerial de 20 d’abril de 1970.

35

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent SOCIETAT I CONCÒRDIA

36

Congregació actual de les germanes franciscanes a Torrent. Dalt, d’esquerra a dreta les germanes Rosario Muñoz, Mercedes Castellano, Inés Muñoz, Amelia Abril, María Antonia Fernández i Consuelo Vilaplana. Baix, Conchín Andreu, Gloria Martínez, Amparo García, Ángeles Miralles i Eulalia Andani.

37

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent SOCIETAT I CONCÒRDIA

L’any següent s’inicia en el col·legi La Puríssima un programa educatiu d’integració de xiquetes sordes, tant en primària com en el batxillerat elemental, i es fa un conveni amb l’Institut Valencià de Sords firmat per la directora Gloria González Moll, i hi assistia una professora de l’Institut Valencià de Sords, la germana Ángeles Ferrándis, per a donar suport a professors i alumnes del centre.

Aquest programa va aconseguir que un grup d’alumnes sordes es traguera el títol de batxiller superior.

Gradualment, el centre va adaptant-se a les exigències educatives de cada moment, i aconsegueix les autoritzacions definitives de funcionament d’acord amb la Llei General d’Educació per a l’Ensenyança General Bàsica de 1970, la classificació definitiva com a centre l’obté l’1 de desembre de 1973. L’any 1975 s’aconsegueix el reconeixement de centre homologat provisional per al batxillerat unificat i polivalent, i el reconeixement definitiu el 26 de setembre de 1978.

Pel 1976, el centre La Puríssima de Torrent atenia 1.200 alumnes en els nivells d’educació inicial, EGB i BUP. Aquest alumnat es manté fins a la LOGSE, en 1990, amb la disminució de ràtio es disminueix també el nombre d’alumnes.

L’aprovació definitiva de funcionament per a primària amb el nou sistema educatiu de la LOGSE s’atorga el 6 de maig de 1992 per ordre de la Conselleria de Cultura i Educació. En secundària s’autoritza l’obertura i funcionament el 15 de juny de 1995, i el reial decret del 30 de juny de 2006 autoritza els batxillerats. Actualment el Col·legi La Puríssima té totes les places ocupades i no pot atendre totes les sol·licituds que rep, perquè només disposa de dos línies per nivell educatiu, la qual cosa suposa una població escolar de 820 alumnes.

38

El Col·legi La Puríssima ha programat sempre una labor pedagògica amb un estil senzill i obert, acollint la persona, optant per l’atenció i respecte de la creació, inculcant des dels valors franciscans el respecte per l’altre, per la nostra naturalesa, per la justícia i la pau, per la cooperació al desenvolupament. D’aquesta manera es completava l’educació de la persona amb els continguts propis dels diferents nivells educatius amb valors humans, socials, culturals, morals i religiosos, per a inculcar en l’alumnat el sentit de responsabilitat i participació ciutadana per a sentir-se

responsable de l’entorn familiar i social, com a constructor d’una nova societat més humana, que acull cada persona amb les seues diferència i dóna a tots les mateixes oportunitats.

Premis i reconeixements al col·legi La Puríssima L’alt nivell educatiu del centre es reflecteix en els èxits acadèmics obtinguts pels alumnes, en són una bona mostra els premis aconseguits en els últims anys: Tres premis extraordinaris de batxiller en 2003, 2007 i 2008, i premi extraordinari al millor expedient acadèmic atorgat per la Universitat Politècnica de València en 2007.

També és habitual la participació del col·legi en els Jocs Florals a la Mare de Déu, a Torrent, en què ha aconseguit el primer i segon premi en les distintes modalitats els anys 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010.

D’altra banda, el centre educatiu rep reconeixements per la professionalitat i qualitat educativa dels claustres. A través de la Conselleria d’Educació, se’ls han atorgat els premis següents: Premi a la Qualitat Educativa en 2006 i 2008. Primer premi pels Valors en la Transversalitat del Currículum l’any 2007. Segon premi a la Redacció de la Memòria de Qualitat Educativa en el curs escolar 2007-08. I tercer premi a la Redacció de la Memòria de Qualitat Educativa en el curs 2008-09.

L’Ajuntament de Torrent, a través del Departament d’Educació, concedia al col·legi el segon premi d’Experiències d’Innovació Pedagògica, amb el treball: “Humanitzadors del Medi”, en el curs escolar 2006-07.

En l’àmbit nacional van aconseguir el Premi Nacional d’Innovació Educativa (ESIC) l’any 2007, amb el treball “L’educació per a la convivència des de la pau i el bé”.

39

PREMI CARTA Ð POBLAMENT TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

JUAN FRANCISCO MARTÍNEZ RODRÍGUEZ Des dels inicis, amb les primeres carnisseries, fins a l’actualitat, que les seues empreses donen ocupació a prop de dos mil dos-cents empleats, Juan Francisco Martínez Rodríguez s’ha mantingut fidel a la seua màxima, la de fer les coses de la manera més eficient per a aconseguir que els productes obtinguts siguen de la major qualitat i produïsquen la màxima satisfacció als clients. Per a d’això, les seues empreses sempre incorporen la tecnologia més avançada, de manera que s’eliminen els esforços de les persones i siguen respectuoses amb el medi ambient.

Amb tres centres productius a Xest, Tarancón i Bunyol, i una indústria filial a Tenerife, és capaç de subministrar més de cent mil tones anuals de carn fresca en format de lliure servei a la cadena Mercadona.

40

41 Juan Francisco Martínez Rodríguez.

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Juan Francisco Martínez Rodríguez naixia l’any 1948 a Villanueva de la Fuente, Ciudad Real, i és el quart de set germans. En 1953, la família d’Andrés Martínez i Pilar Rodríguez es traslladava a Torrent, on van establir la residència definitiva.

Juan Francisco s’integrava en la població torrentina a l’edat de cinc anys i amb tretze ja ajuda sa mare en el xicotet negoci de polleria que aquesta regentava. L’any 1966, amb només díhuit anys, gestiona amb els germans dos carnisseries que seran l’inici d’una activitat creixent que el farà arribar a dirigir quatre establiments. Amb vint-i-cinc anys d’edat aconsegueix la concessió per a gestionar l’escorxador municipal de Torrent, entitat que modernitza amb les tecnologies punteres de l’època, i el convertirà en la instal·lació de referència en la comarca.

Independitzat dels germans, estableix la seu central del seu negoci en el carrer del Vint-i-cinc d’abril, des d’on, en col·laboració amb la dona, Maribel Martínez Esteso, qui s’ocupa de l’organització i administració del negoci, Juan Francisco expandeix la xarxa de carnisseries que arriba a comptar amb tretze establiments distribuïts entre Torrent, pobles limítrofs i les illes Balears.

En 1986 trasllada les seues activitats al polígon del Mas del Jutge, on construeix una fabrica d’embotits i inicia una col·laboració estable amb Mercadona, relació que ha mantingut fins a l’actualitat. En aquella mateixa època abandona el negoci de les carnisseries, el qual va cedint als empleats, per a centrar-se exclusivament en la producció industrial.

L’any 1992, Mercadona li proposa servir amb més exclusivitat a la cadena de supermercats, la qual cosa suposa l’inici de la futura relació com a interproveïdor. El 1994, la seua empresa, Embutidos Regionales Martínez, obté el certificat de Qualitat ISO 9000, i és una de les primeres indústries càrnies certificades. Aquell mateix any posa en marxa, amb altres industrials valencians, un projecte per a la construcció d’una fàbrica d’embotits a Cuba. Abandona el projecte en 1997, quan ha assolit èxit, ja que són diversos els projectes que està dirigint al mateix temps, als quals s’uneix el fet d’integrar-se com a interproveïdor de la cadena de supermercats de l’empresa mencionada.

42

En 1997 intenta un projecte a Mèxic semblant al de Cuba, tot i que les dificultats del mercat local i el distint enfocament dels socis mexicans fan que venga les seues participacions a la resta dels socis.

Juan Francisco Martínez és un treballador tenaç i infatigable que ha fet del treball, i sobretot de la creació d’empreses, la seua gran afició. El temps escàs que no dedica a l’activitat professional, l’ocupa a compartir-lo amb una família extensa i a practicar esport.

Com s’ha mencionat, és casat amb Maribel i tenen cinc fills, Francisco, Maribel, José Luis, Laura i Jaidy, a més de tres néts.

Des dels inicis amb les primeres carnisseries fins a l’actualitat, que les seues empreses donen ocupació a prop de dos mil dos-cents empleats, Juan Francisco Martínez Rodríguez s’ha mantingut fidel a la seua màxima: fer les coses de la manera més eficient per a aconseguir que els productes obtinguts siguen de la major qualitat i produïsquen la màxima satisfacció als clients.

Per això, dóna fe que les seues empreses sempre incorporen la tecnologia més avançada, de manera que s’eliminen els esforços de les persones i siguen respectuoses amb el medi ambient.

Martínez Loriente SA, la indústria de referència en el sector carni L’any 1999, Juan Francisco Martínez rep l’encàrrec del president de Mercadona, Juan Roig, i ja com a interproveïdor, perquè es faça càrrec de la gestió de tota la carn que es comercialitza en la cadena de supermercats; per això s’associa amb Emilio Loriente i creen Martínez Loriente SA, que és l’interproveïdor de carns fresques de Mercadona.

Martínez Loriente és una empresa industrial que disposa de la tecnologia d’última generació i amb un desenvolupament que en menys de deu anys l’ha situada entre les primeres indústries càrnies d’Europa. Amb tres centres productius a Xest, Tarancón i Bunyol i una indústria filial a Tenerife, és capaç de subministrar més de cent mil tones anuals de carn fresca en format de lliure servici a la cadena de supermercats de Mercadona.

El projecte Martínez Loriente ha rebut nombrosos premis, d’entre els quals mereix especial menció el Premi Europeu a l’Excel·lència Industrial, obtingut l’any 2009, com la millor indústria espanyola.

43

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Paral·lelament a aquesta activitat, Juan Francisco ha continuat desenvolupant en les seues fàbriques els embotits regionals, amb la construcció d’una nova planta d’embotits a Xest i una altra per a la producció de carns picades a Bunyol. Manifesta que sempre l’han guiat la voluntat i il·lusió per subministrar els millors productes.

44

Martínez Loriente és una empresa industrial que disposa de la tecnologia d’última generació.

45

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

46

En 1999 Juan Francisco Martínez rep l’encàrrec del president de Mercadona perquè es faça càrrec de la gestió de tota la carn que es comercialitza en la cadena de supermercats, s’associa amb Emilio Loriente i creen Martínez Loriente SA, l’interproveïdor de carns fresques de Mercadona.

47

PREMI CARTA Ð POBLAMENT ESPORTS

MIGUEL ÁNGEL VILLALBA QUICIOS El Club Atletisme Torrent, dirigit des que es creà per l’atleta Miguel Ángel Villalba, ha aconseguit que en aquests 25 anys d’història hagen passat pel club més de 1.300 atletes, 131 medalles en els campionats d’Espanya, 41 d’aquestes, d’or i de 17 atletes distints; entre pista coberta, aire lliure, ruta, cros o marxa, hi ha hagut més de 500 participacions dels nostres atletes en els campionats d’Espanya, i quasi 1.000 medalles en campionats autonòmics, sense oblidar que nou dels atletes del club han sigut internacionals.

48

49 En la pista de la Ciutat de l’Esport.

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent ESPORTS

Miguel Ángel Villalba Quicios és el tercer dels cinc fills del matrimoni format per Pedro Villalba i Teresa Quicios. Va nàixer a Moncalvillo de Huete (Conca) el 22 de gener de 1961 i quan tenia onze anys la família es va traslladar a Alaquàs per motius de treball. És mestre i viu a Torrent des que es va casar l’any 1986; la dona, Juana Requena, ensenya anglés i tenen una filla de 19 anys, Ana. Des de 1998 Miguel Ángel Villalba exerceix en el col·legi Mare Josefa Campos d’Alaquàs com a professor d’Educació Física.

Va començar la relació amb Torrent l’any 1983, així que va acabar els estudis de professor d’EGB. Al setembre d’aquell any el van cridar de l’empresa de serveis esportius Endepor SL, que llavors estava vinculada a la Fundació Esportiva Municipal de Torrent (FDM), per a cobrir l’ensenyança d’Educació Física dels col·legis públics i la iniciació esportiva de diversos esports. Li van proposar formar part de la plantilla de l’empresa i que donara classes en el col·legi públic Antonio Machado (al qual ha estat vinculat quinze anys), i que dirigira l’Escola d’Iniciació Esportiva d’Atletisme.

En aquell moment era un atleta velocista en actiu del València Club de Futbol i monitor d’Atletisme, la qual cosa va compaginar fins al 1985. L’any 1986 va obtindre el títol d’entrenador nacional d’atletisme. S’iniciava en el món de l’atletisme amb 16 anys a través d’una professora de l’IES Dr. Faustí Barberà, qui el va portar al València Club de Futbol (secció Atletisme) perquè ella veia que era molt ràpid. Va ser atleta des de 1977 fins al 1985, i les millors marques que ha obtingut són 10”7 i 21”4 en 100 m llisos i 200 m llisos respectivament. Ha aconseguit tres medalles nacionals a nivell individual i en multitud d’ocasions ha representat la Comunitat Valenciana en els campionats nacionals de federacions, per haver sigut campió autonòmic. Posteriorment es va vincular al València CF com a entrenador, quan ja compaginava l’Escola d’Atletisme de Torrent, i al desaparéixer la Secció d’Atletisme del València CF, l’any 1998, va passar a formar part del quadre tècnic del València Terra i Mar fins al 2005. Finalment, i a causa del gran creixement del Club d’Atletisme Torrent, abandonà el Terra i Mar per a dedicar-se en exclusiva al club citat. El van nomenar Millor Entrenador de l’any de la Comunitat Valenciana en la temporada 1996/97. En cinc ocasions ha sigut nomenat Millor Entrenador de Torrent, en la Gala de l’Esport de la ciutat.

50

Ha sigut l’entrenador nacional responsable de salt de la concentració de categories menors de la Reial Federació

Miguel Ángel Villalba en el Campionat d’Espanya Absolut de 2003, entre els atletes Miguel Cosín i Guillermo de los Ángeles.

Espanyola d’Atletisme des del 1992 fins al 2000 (concentració que normalment se celebrava a Santiago de Compostel·la), i ha assistit com a segon entrenador (fonamentalment de salt i tanques) a més d’una trentena de concentracions nacionals en totes les categories, des de juvenils a absolutes, de 1990 fins a l’actualitat. També ha sigut l’entrenador responsable de salt amb la selecció espanyola en quatre ocasions, i la més important fou la de la Gimnasiada Mundial Juvenil que es va celebrar a Tessalònica (Grècia) al juliol del 2006, on també participà el nostre atleta Abel Navarro en la prova de triple salt, en què féu sèptim. Ha sigut entrenador responsable de l’àrea tècnica de la Federació d’Atletisme de la Comunitat Valenciana des del 1995 fins al 2008, i és professor de l’Escola de Monitors Nacionals de la Federació d’Atletisme de la Comunitat Valenciana des de 1988 en les especialitats de salt, tanques i velocitat.

Potser els seus millors atletes han sigut Miguel Cosín, campió d’Espanya absolut en 60 m i internacional absolut, amb 7 medalles més; Rosario Penella, amb 13 medalles en tanques entre totes les categories nacionals (de cadet fins a absoluta), tres vegades internacional (4a en els Jocs Mundials de la Joventut a Eslovènia),

51

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent ESPORTS

rècord d’Espanya en pentatló infantil; José I. González, internacional i medallista en quatre ocasions, amb una magnífica marca en salt de llargada de 7,73 m (si no haguera vist truncada la carrera per una greu lesió, tal volta hauria pogut ser el nostre primer “olímpic”), i Abel Navarro, internacional, rècord d’Espanya i deu vegades medallista nacional que va abandonar molt jove la pràctica del triple en què tenia un gran futur.

Entre les aficions de Miguel Ángel Villalba (a banda evidentment de l’atletisme) destaquen l’esport en general, l’esquí, que va descobrir fa sis anys, viatjar i les motos, n’utilitza una com a mitjà de transport perquè li agrada la sensació de mobilitat i llibertat que dóna. Li encanta també jugar al bàdminton, esport que practica amb els companys de treball en el col·legi; una altra de les seues aficions és la fotografia. Té el somni de continuar fent el que fa actualment durant molts anys, perquè li agrada el treball de mestre i gaudeix de la seua afició d’entrenador d’atletisme, ambdós mons molt relacionats pel tracte directe amb les persones a qui intenta formar i transmetre el seu esperit esportiu.

Miguel Ángel Villalba i el Club Atletisme Torrent El 22 d’octubre d’enguany, 2010, el Club d’Atletisme Torrent (CAT) celebrava el vint-i-cinqué aniversari en l’àgora de la Ciutat de l’Esport, on el creador, president i ànima mater del club, Miguel Ángel Villalba, va manifestar alegria i satisfacció per l’efemèride.

La celebració s’iniciava amb la projecció d’un vídeo que repassava els vint-i-cinc anys d’història del club, amb les marques i medalles més importants de cada temporada, després es van entregar unes distincions del club als patrocinadors del CAT, a l’Ajuntament, a Caixa Rural Torrent, i a Aigües de l’Horta. En aquest mateix acte, el club rendia homenatge a nou dels seus atletes internacionals més destacats: José I. González, Rosario Penella, Ramón González, Guillermo de los Ángeles, Miguel Cosín, Miguel Á.

Sancho, Abel Navarro, Sergio Moliner i Begoña Navarro. Entre el públic assistent hi havia la secretària autonòmica de l’Esport, l’atleta campiona del món en salt de llargada, Niurka Montalvo.

El llibre Club Atletismo Torrent 1985-2010, que es va repartir en la commemoració, narra la història del club, des dels inicis en el pati del col·legi públic Sant Pasqual.

52

53 En la pista de la Ciutat de l’Esport.

II PREMIS CARTA Ð POBLAMENT Ð torrent ESPORTS

54 En la pista de la Ciutat de l’Esport.

Extracte del discurs de Miguel Ángel Villalba en la celebració del 25 aniversari del Club Atletisme Torrent Fa 25 anys que va començar tota aquesta aventura en el col·legi públic Sant Pasqual i sense adonar-me’n, any rere any, han anat arribant i passant pel club persones increïbles i atletes magnífics.

Els qui no vivíreu aquells entrenaments en el pati del col·legi, en la vorera o en el xicotet gimnàs, davant d’aquesta magnífica pista de la Ciutat de l’Esport, potser no entendreu la il·lusió que ens movia a tots per millorar; no penseu que jo ho entenc del tot. Féiem les sèries llargues amb tanques en la vorera del col·legi costera amunt, llançàvem la javelina, el disc o el martell en el descampat que hi havia davant, teníem un sol banc de pesos i uns pocs quilos per a treballar la força, féiem el salt d’alçada (+ de 2 m) amb un matalafet de 30 cm i hi posàvem bancs davall perquè estiguera més alta, féiem les sèries de velocitat curta i els arrossegaments en l’asfalt del pati,… No sé, teníem il·lusió. I en aquests moments els nostres millors atletes representaven altres clubs, per falta de pressupost per a portar-los a competir fora. Però va arribar 2002 i vam anar a entrenar al mòdul de Sant Gregori. Impressionant, material sintètic granulat, matalafets de competició, una fossa de salt magnífica i totes les tanques, tacs d’eixida, pesos,… i tot el material en general que necessitàvem. Encara que calia ser valent per a córrer a tota velocitat amb claus, per aquella revolta en angle de 90 graus, o tindre sort i que no t’encertaren amb un baló de futbol quan passaves per darrere de la porteria, però va ser un gran pas en qualitat. I ací va començar a forjar-se el nivell d’atletisme i del club que ara tenim. En aquesta instal·lació es van forjar les marques i els grans èxits de Miguel Cosín, Guillermo dels Ángeles, Bea Iranzo,…I per fi, en 2005, ens traslladàrem a les magnífiques instal·lacions de la Ciutat de l’Esport, probablement una de les millors, sinó la millor, de la Comunitat Valenciana, i és ací, en aquestes instal·lacions impressionants, on acabàrem de situar el club en el nivell que actualment tenim, entre els millors de la Comunitat i un dels millors de l’àmbit nacional en categories menors. Ací han crescut i millorat atletes com Begoña Navarro, Verónica Aliaga, Carla de Tena, Ester Ruiz o Abel Navarro.

Aquests últims anys hem guanyat el Campionat d’Espanya Cadet Femení i hem competit en la lliga nacional absoluta en categoria masculina i femenina, els nostres atletes han guanyat molts campionats d’Espanya, han fet rècords nacionals i inclús han participat en competicions internacionals. Indiscutiblement, ací hem aconseguit el millor nivell del club d’aquests 25 anys.

55

carta pobla ð torrent · 1248 ·

1248, novembre, 28, València.

Pere de Granyena, comanador de València, amb altres germans, en nom de l’Orde de l’Hospital atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet els nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València.

ARV, Justícia Civil, Manaments i Empares, any 1639, llibre 5, mà 51, fs. 19 r.-21 v.

Publ. Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Royo Martínez, José, “La carta de población de Torrent de 1248. Introducción y edición del texto latino”, Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 5, (1986-1987), Torrent, 1988, ps. 36-39.

Febrer Romaguera, Manuel Vicente, “Documentos históricos para el estudio del repartimiento y repoblación de l’Horta”, Annals de l’Ideco de l’Horta Sud, 5, (1987-1988), València, 1990, doc. 26.

Guinot Rodríguez, Enric, Cartes de poblament medievals valencianes, València, 1991, ps. 208-212.

Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent, , 2003, ps. 24-25.

Sit omnibus notum quod nos, frater Petrus de Granyena, comendator domus hospitalis Valentie, mandato et authoritate fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, et assensu et voluntatis fratri Berengarii Thomasii, prioris eiusdem domus, et fratris Raymundi de Querald, militis, et fratris P. de Seron et fratris Raymundi de Vetula, militum, et fratris Guillermi, comendatoris de Torrente, et fratris Guillermis Sutoris et fratris Dominici Faber [sic] [et fratris Joannes Canebrerii]1 et quorumdam aliorum fratruum nostrorum, per nos et omnes nostros presentes et futuros damus et stablimus vobis, Berengario Tornerio et Blanca 1. Suplim l’omissió de la signatura del final.

– 59 –

Fort, femina, Berengario de Ratera et Petro Figuera, Martino de Sancto Antonio et Petro Blanco, Petro de Montalbo et Berengario Gensor, Berengario de Esteleha, Petro Punyet, [Petro Bonaynas]2, Guillermo Ripol3 et Laurentio de Monte et Petro Roseli, Petro Bayat, Dominico Calvo, Bartholomeo de Almenara4 et Berengario de Rovira, Arnaldo Minori, Berengario Lombardio et Pascasio Borrol, Arnaldo de Turra et Castellano de Aparici5, Bernardo de Claramonte, Dominico de Barbastro, Guillermo de Monte Rubeo, Berengario Magistro et Guillermo de Alfara, Raymundo de Castilione, Berengario de Castilione, R. de Castilione6, Bri. Sutori et Petro Buscheti et Marchadario de Esparaguera, G. de Rosellione, Joanni Pontii, Raymundo Gonore7 [sic], Arnaldo de Coralli et Berengario de Pertusa, A. de Miravall, Raymundo Tomasii, Bn. de Sahidine et Petro Rosell, Carrachone8 [sic], femine, Berengario Alantonir et Berengario Cognato et Petro Sanchiz et Berengario de Belliana, Balageris de Albis, Arnaldo de Vinyoles et successoribus vestris in perpetuum, videlicet centum quinquaginta jovatas terre in regadino alqueriis nostre de Torrent, inter vos taliter dividendas, quod unusquisque vestrum de his CL jovatis habeat et percipiat pro parte sua tres jovatas completas [sic] in regadivo, ut dictum est. Ítem. Damus uniquique vestrum singulas domos sive singula statica et singulas staticatas9 [sic] terras pro horto in alqueria predicta, prout hec omnia nobis terminavimus et assignavimus 2. Suplim l’omissió de la signatura del final.

3. Taxat (sic) «Calbo».

4. En les signatures figura com «Berengarii de Almenara».

5. En la següent apareix com «Apieria». «Castellano de Aparici» o «Castillioni de Apieria», figura amb signe entre les signatures de la resta de pobladors. Beguer Esteve, en la seua obra apunta que es tracta d’un topònim referent a l’origen d’ «Arnaldo de Turra», en existir una població nomenada Castelló de Apiaria, hui Piera (Tarragona). Nosaltres considerem que es tracta d’ un poblador independent: «Castellà de Aparici».

6. Considerem «R. de Castilione» com un poblador distint de «Raymundo de Castilione». Com que es tracta d’una còpia tardana, cap la possibilitat de plantejarse que un i altre foren una repetició de la mateixa persona.

7. A las signatures figura com «Gentues».

8. Ha de llegir-se «Tarrachone».

9. Ha de llegir-se «fanecatas».

– 60 –

in presenti. Hec omnia predicta cum domibus, casalibus, campis, vineis, heremis et plantatis, et cum herbis, lignis, cequiis franchis ab omni cetiatico, et cum introhitibus et exhitibus, affrontationibus et suis pertinentiis universis a celo in abisum, vobis et vestris donamus et stabilimus in huiusmodi modum, quod estetis solidi habitantes et permanentes et fideles nostri ibidem, et de omnibus expletis et fructibus terre et arborum dictarum jovatarum donetis nobis et domu nostre perpetuo septimam partem numerum in dicta hereditate sine missione nostra, et Hospitali et decimam et primitiam ratione ecclesie, secundum quod in termino et Regno Valentie civitatis dari ac prestari consueverunt, scilicet, de blado in area, et de vendimea in vineas, et de aliis fructibus arborum loco ubi fuerint collecti recente, et de ficibus seccatis in domo, et de domibus et ortis nihil nobis inde donetis censu vel agrario, sed in dictis domibus et hortis retineamus fathicam et laudimium, adeo in dictis jovatis et quod teneamini de regalia servitia aliorum vicinorum Valentie.

Aqua damus francam, et de secatio teneatis azuch et cequiam curatam, salva tamen perpetua aqua ad opus nostrarum hereditatum. Et sich hanc donationem per nos et nostros vos et vestrum habeatis, teneatis, possideatis et sp[l]ectetis et nulla ora alium dominium proclametis et faciatis nisi nos et Domun Hospitalis.

Preterea concedimus vobis et vestris quod semper regamini et judicemini hibidem in dicta alcharea per unum vestrum, quod pro tempore ibidem posuerimus secumdum forum Valentie. ltaque appellationes nostras nunquam possitis appellari nisi commendotoris Domus Hospitalis Valentie vel suum lucumtenenti.

Sic hec vos et vestri habeatis, teneatis, possideatis et esplectetis ad dandum, vendendum vel impignorandum sive obligandum sive obligandum [sic] et etiam ad faciendum omnes vestras vestrorumque voluntates, perpetuo faciendas vestris consimilibus, salva dicta septima parte, fathica decem dierum, laudimio et jus Hospitali in omnibus, ad forum Valentie. Hoc tamen excepto et nobis retento quod usque ad quinque annos preteritos non liceat vobis vendere sine nostra licencia et voluntate aliquam partem indivise antes – 61 –

dictis donatis cuiuslibet vestrum asignate, nisi totaliter quilibet nostrum totam suam hereditatem et integre venderet quod possit infra quinquennium quandocunque voluerint suis consimilibus.

Et preteritis dictis quinque annis possit quilibet toto vel parte vendere ad suas voluntates salvo tamen jure Hospitalis.

In omnibus retinemus tamen nobis et nostris in dicta alquerea omnia molendina aquarum facta vel facienda, furnos et operatoria, balnea et fabrica. In quibus molendinis promitimus molere bladium vestrum ad decimam sextam partem nobis dandam. Et in furno de coquere panem nostrum ad vicessimam partem, et in fabrica nostra opera ferrea operari et fabricari ad forum Valentie.

Retinemus etiam nobis justicias, calonias et omnia alia jura nostra secumdum forum Valentie.

Promitentes vos et omnia bona vestra presentia et futura semper salvare et bona nostra propria et domui. Et etiam inde vobis et vestrum legitimis actores et defensores de donationibus vestris omnia bona. Et tenemur semper vobis et vestris de firma et legali evictione Hospitalis predicte ubique constitute sint atque serta.

Ad hec nos ante dicti populatores universi et singuli recipimus a vobis, dicti comendatori et fratibus supra dictis, dicta donationem sub formis et conditionubus ante dictis. Promittentes vobis et successoribus vestris firmam superius prenotatam semper per nos et nostros fideliter observare et fideles homines vobis etiam de personis et juribus vestris. Et in alquerea predicta facere residentiam personalem, et etiam omnia alia vobis attendere et complere, ut superius sunt notata. Jurantes ad invicem pariter atque simul per Deum et eius Sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta residentia in dicta alquerea facere dum nobis erit vita comissa nosque perpetuo atque nostris nobis in dictis honoribus ac juribus nobis ybidem pertinentibus succedentes.

Actum est hoc in Valentia, quarto chalendas decembris, anno millessimo ducentessimo quadraguessimo octavo.

Sig[senyal]num fratris Petri de Granyana, sig[senyal]num P. de Seroni fratres, sig[senyal]num Berengarii Thomasii prioris, sig[senyal]num fratris Ramon de Vetul, sig[senyal]num fratris – 62 –

Raimundi de Juralto [sic], militis, sig[senyal]num fratri Guillermi, commendatoris de Torrente, sig[senyal]num fratris Guillermi Sutoris, sig[senyal]num Berengarii Tornerii10, sig[senyal]num fratris11, sig[senyal]num fratris Dominici Fachs [sic], qui hoc firmamus.

Sig[senyal]num Blanci Fort, femine, sig[senyal]num fratris Canebrerii12, sig[senyal]num Berengarii de Ratera, sig[senyal]num Petri Figuera, sig[senyal]num Marti de Santo Antonio, sig[senyal] num Petri de Montealbo, sig[senyal]num G. Genson, sig[senyal] num Petri Blanchi, sig[senyal]num Berengari de Estellvi, sig[senyal] num Petri Punyet, sig[senyal]num Petri Bonaynas, sig[senyal]num G. Ripoili, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Rosselli13 [sic] de Monteacuto, sig[senyal]num Petri Bayet, sig[senyal]num Dominici Calvi, sig[senyal]num Arnaldi Minori, sig[senyal]num Berengarii de Almenara, sig[senyal]num Berengarii Lambardi, sig[senyal]num Berengarii Rovira, sig[senyal]num Pascasii Borrelli, sig[senyal]num Arnaldi de Turra, sig[senyal]num Dominici de Barbastre, sig[senyal]num Castillione de Apieria, sig[senyal] num Guillermi de Monterubeo, sig[senyal]num de Bernardi de Claramonte, sig[senyal]num Berengarii Magistre, sig[senyal]num Guillermi de Alfaro, sig[senyal]num Raymundi de Castellone, sig[senyal]num R. de Castellone, sig[senyal] num Bri. Sutoris, sig[senyal]num Berengarii de Castillione, sig[senyal]num Petri Buscheti, sig[senyal]num Mercad[er]ii de Esparaguera, sig[senyal] num Raymundi Gentues [sic], sig[senyal]num Gus de Rossilione, sig[senyal]num Arnaldi de Carrals, sig[senyal]num Joannis Pontii, sig[senyal]num Berengarii de Pertusa, sig[senyal] num Arnaldi de Miravail, sig[senyal]num Raymundi Thomasii, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Tarachoni, femine, sig[senyal]num 10. Berengarii Tornerii ha de localitzar-se immediatament abans de la signatura de Blanca Fort com a primer dels pobladors.

11. Taxat (sic) «Joannis Canebrerii. sig[senyal]num Berengarii de Ratera sig[senyal] num Petri Figuera».

12. Ha de dir«Joanni Canebrerii». El lloc de la signatura ha de ser darrere de «fratris Dominici Fachs».

13. Ha de dir«Laurenti».

– 63 –

[Bn.] de Saydine, sig[senyal]num Berengarii de Alantorii, sig[senyal] num Berengarii, cognati sui, sig[senyal]num Balaguerii de Albesa, sig[senyal]num Petri Sanchiz, sig[senyal]num Berengarii de Viynols, sig[senyal]num Berengarii de Beliana, qui hec firmamus et juramus in omnibus14.

Testes huius rei sunt Bernardi Arnaldi, P. de Vinyols, A. de Lusano et Jacobus Tolosani.

Sig[senyal]num fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, qui supra dicta omnia concedimus et firmamus et, ut maioris robur obtineat, firmitatem presentem paginam sigilli nostri minime roboramus.

Guillermus Galcerandus publicus notarius Valentie hoc escribere fecit cum litteris rasis et emendatis in quarta linea ubi dicitur: Bernardo de Claramonte; et rasis et emendatis in quinta linea ubi dicitur: Berengarii de Beliana; et rasis et emendatis in XIIª linea; et rasis et emendatis in XVII lineis; die et anno prefixis.

14. S’observen nombroses divergències entre les transcripcions efectuades per Beguer Esteve i Iborra Lerma del text castellà (ARV, Reial Justicia, llibre 11, f. 241) no explicables fàcilment: Belenguer, Torner / Belenguer Forner, Pedro de Montalto / Pedro de Montalbo, Geronymo Gensor / Geronymo Gener, Arnaldo Mirano / Arnaldo de Mirono, Pascual Bovell / Pasqual Roseli.

– 64 –

1248, novembre, 28, València.

Pere de Granyena, comanador hospitaler de València, amb els altres germans de l’orde, atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet als nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València.

ARV, Reial Justícia, llibre 11, fs. 241 i segs. (Còpia castellana del segle XVIII).

Publ. Beguer Esteve, Vicente, “La carta puebla de Torrent”, XII Asamblea de Cronistas del Reino de Valencia (1978). València, 1980, ps. 161-180.

Miquel Casanova, Isidro, “Memoria sobre la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 6, (1988-1990), Torrent, 1991, p. 23-26.

Beneyto Tasso, Silvino. “Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 9, Torrent, 1996, ps. 27-30.

Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent, 2003, ps. 25-27.

Sea a todos manifiesto como nosotros fray Pedro de Grenacia, comendador de la Cassa del Hospital de la ciudad de Valencia, con mandato y autoridad de fray Pedro de Alcalano, castellano de Amposta, y con consentimiento y voluntad de fray Raymundo de Queralto, cavallero, y de fray Pedro de Serone y de fray Romeu de Vetula, cavalleros, y de fray Guillermo, comendador de Torrente, y de fray Guillermo Sutoris y de fray Domingo de Fabre y de algunos otros hermanos nuestros, por nos y por todos los nuestros, presentes y venideros.

– 65 –

Otorgamos y establimos a vosotros Belenguer Torner y a Blanca Fort, muger, y a Belenguer de Ratera y a Pedro Figuera, a Martín de Santo Anthonio, a Pedro Blanco, a Pedro de Montalto, a Geronymo Gensor y a Berenguer de Metelia, Pedro Puyet, Geronymo Ripoll y a Lorenzo de Monteagud y a Pedro Bonaybas, a Pedro Rosell, a Pedro Bayet, a Domingo Calbo, a Berenguer de Almenara, a Berenguer de Rovira, a Arnaldo Mirono, a Berenguer Lombargo y a Pascual Borell, a Arnaldo de Turre de Castillon de Apiaria, a Bernardo de Claramonte, a Domingo de Balvastre, a Guillem de Monterubio, a Bernardo Magistre y a Guillermo de Alfaro, a Raymundo de Castillione, a Bernardo Sutori y a Pedro Burgueti, a Mercader de Esburguera, a Guillermo de Roselione, a Juan Pons, a Raymundo Gonorer, a Arnaldo de Carali, a Berenguer de Pertusa, a Arnaldo de Miraval, a Raymundo Thomasio, a Bernardo de Saydino, a Pedro Rosell, a Ana Tarragona, muger, a Belenguer de Alantorn y a Belenguer, pariente suyo, y a Pedro Sanchis y a Bernardo de Bellana, a Balaguer de Albesa, a Bernardo de Viñoles y a todos vuestros sucesores perpetuamente, es a saber ciento y cincuenta jobadas de tierra de regadío de la nuestra alquería de Torrente; de tal suerte se han de repartir entre vosotros, que cada uno de vosotros tenga y tome por su parte tres jobadas enteras de regadío de las dichas ciento cincuenta, como arriba queda dicho. Ítem, otorgamos a cada uno de vosotros una cassa o una estancia, y una fanegada de tierra para huerto en la dicha alquería, como aora de presente todas estas cosas os las determinamos y señalamos. Todas estas cosas sobredichas, con las cassas de habitación, campos, viñas, hiermos y poblados, y con sus hierbas, leñas, cequias de todo cequiaje francas, y con sus entradas y salidas, con todas sus afrontaciones y pertinencias universales, desde el cielo [h]asta el abismo, a vosotros y a todos los vuestros.

Otorgamos y estabelimos de esta suerte, que seays habitadores fijos y permanentes, y asimismo nuestros fieles; y de todas las cogidas y frutos de la tierra, de los árboles de dichas jobadas, nos deys y a nuestra casa perpetuamente el número de la séptima parte en la dicha heredad, sin que nosotros o nuestro Hospital haya de imbiar por ella, y la décima y la primicia, por quenta de la iglesia, – 66 –

de la suerte que se ha acostumbrado a dar en el término y Reyno de esta ciudad de Valencia, a saber, del trigo en la era, de la vendimia en las viñas, y de las demás fruytas de los árboles en el lugar donde nuevamente fueren cogidas, y de los frutos secos en cassa. Mas de las cassas y de los huertos nada queremos que nos deys por razón del censo o del drecho de los campos. Pero en las dichas cassas y huertos nos reservamos la fadiga y luismo, como en las dichas jobadas de tierra. Y para que esteys tenidos y obligados a todos los servicios, regadíos de los otros vecinos de Valencia, hos damos el agua franca de cequiagio, con tal que tengays el azud y la cequia limpia y conrreada, salvando limpias el agua para lo necesario de nuestras heredades. Y así por nos y los nuestros, vosotros y los vuestros esta donación tengays, poseays y gozeys, y en ningún otro señor así mesmo conozcays, llameys ni hagays, sino a nosotros y a la Cassa del Hospital. A más de esto, a vosotros y a los vuestros concedemos que asimismo en la dicha alquería seays regidos y juzgados por uno de vosotros, el que por el discurso del tiempo pondremos según el fuero de Valencia, de tal suerte por vuestras apelaciones nunca podays acudir ni apelar, sino acudiendo al comendador de la Cassa del Hospital de Valencia, o al que estuviere en su lugar; y así vosotros y los succesores, vuestros consortes, tengays, poseays, y cumplidamente gozeys la facultad para poder dar, vender o dar a empeño, obligar y también para hazer a todas vuestras voluntades y de los vuestros consortes, salvando en todo y por todo la dicha séptima parte, la fadiga de diez días, luismo y el derecho del Hospital, según fuero de Valencia. Exceptando empero, esto a nosotros reservado, que hasta cinco años pasados o antes de ellos, sin nuestra licencia y voluntad, no os sea lícito ni podays vender parte alguna indivisa de la susodicha donación, señalada a cualquiera de los vuestros, si ya no, alguno de ellos del todo vendiese toda su heredad por entero; lo que puede hacer dentro de los cinco años, siempre que quissiere con sus consortes; y pasados los dichos cinco años, cualquiere pueda, en todo o en parte, vender a su gusto y voluntad, guardando siempre en todo el derecho del Hospital. Con todo eso, en dicha alquería nos reservamos para nosotros y los nuestros todos los molinos de agua que hoy son y – 67 –

por tiempo serán, los ornos, las obras, los baños y la fábrica. En los quales molinos prometemos moler vuestro trigo, que se nos ha de dar hasta la decimasexta parte, y también en el orno cozer vuestro pan, hasta la vigésima parte, y en la nuestra fábrica obrar y fabricar las obras de yerro, conforme el fuero de Valencia.

Reservamos también las justicias, las calonias, los destierros y todos los demás derechos nuestros, conforme el fuero de Valencia.

Prometiéndoos siempre hazer salvar vuestras personas y todos vuestros bienes, presentes y venideros, como bienes nuestros propios dominicales, y de aquí adelante seros legítimos actores y defensores de vuestras donaciones. Y queremos ser tenidos a vosotros y a los vuestros de firme y legal evicción, obligándoos todos los bienes del dicho Hospital, en qualquier lugar constituidos y puestos.

Finalmente todos nuestros dichos pobladores, universalmente y cada uno en particular, acceptamos de vos dicho comendador y de todos los sobredichos frayles dicha donación con las formas y condiciones sobredichas. Prometiéndoos y a vuestros sucesores, por nosotros y los nuestros, siempre fielmente observar la forma arriba dicha y seros hombres fieles acerca de las personas y derechos vuestros, y en la dicha alquería hacer residencia personal, y también atender y cumplir con todas las demás cosas, como más arriba están ya advertidas; jurando todos por uno y uno por todos a Dios Nuestro Señor y a sus Santos Quatro Evangelios, con nuestras propias manos corporalmente tocados, hacer la dicha residencia en la sobredicha alquería, mientras vivamos nosotros y los que de aquí adelante sucederán a los nuestros en dichas honras y derechos, a nosotros asimismo pertenecientes.

Esto fue hecho en la ciudad de Valencia, a los veintiocho del mes de noviembre del año del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo mil ducientos quarenta y ocho.

Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Grenacia. Se[senyal]ñal de mí fray Bernardo Thomasio, prior. Se[senyal]ñal de mí fray Raymundo de Queralt, cavallero. Se[senyal]ñal de mí Pedro de Serone, frayle.

Se[senyal]ñal de mí fray Romeu de Vetula. Se[senyal]ñal de mí Guillermo, comendador de Torrent. Se[senyal]ñal de mí fray Guillermo de Sutoris. Se[senyal]ñal de mí fray Domingo Fabre.

– 68 –

Se[senyal]ñal de mí fray Juan Cambrerio, que firmamos estas cosas sobredichas.

Se[senyal]ñal de mí Berenguer Tornelio. Se[senyal]ñal de mí Blanca Fort, muger. Se[senyal]ñal de mí Berenguer Ratera. Se[senyal] ñal de mí Pedro Figuera. Se[senyal]ñal de Martín de Santo Anthonio.

Se[senyal]ñal de Pedro Blanco. Se[senyal]ñal de Pedro Montalto.

Se[senyal]ñal de Pedro Gensor. Se[senyal]ñal de Berenguer de Estelilia. Se[senyal]ñal de Pedro Puyet. Se[senyal]ñal de Geronimo Ripoll. Se[senyal]ñal de Lorenzo de Montagudo. Se[senyal]ñal de Pedro Bonaybas. Se[senyal]ñal de Pedro Rosell. Se[senyal]ñal de Pedro Vayet. Se[senyal]ñal de Domingo Calbo. Se[senyal]ñal de Belenguer de Almenara. Se[senyal]ñal de Belenguer Rubira. Se[senyal] ñal de Arnaldo Mirone. Se[senyal]ñal de Belenguer Lombardo.

Se[senyal]ñal de Pasqual Borell. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Turre.

Se[senyal]ñal de Castillon de Apiaria. Se[senyal]ñal de Bernardo de Claramonte. Se[senyal]ñal de Domingo de Barbastre. Se[senyal]ñal de Guillermo de Monterubio. Se[senyal]ñal de Bernardo Magistre.

Se[senyal]ñal de Guillermo de Alfaro. Se[senyal]ñal de Raymundo de Castilione. Se[senyal]ñal de Bernardo Sutori. Se[senyal]ñal de Pedro Busqueto. Se[senyal]ñal de Mercader Esparguera. Se[senyal]ñal de Guillermo de Rosilione. Se[senyal]ñal de Juan Pons. Se[senyal]ñal de Raymundo Genoves. Se[senyal]ñal de Arnaldo Cavali. Se[senyal] ñal de Berenguer de Pertusa. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Miraval.

Se[senyal]ñal de Raymundo Thomasio. Se[senyal]ñal de Bernardo de Saydino. Se[senyal]ñal de Pedro Rusell. Se[senyal]ñal de Ana Tarragona, muger. Se[senyal]ñal de Belenguer de Alantorn. Se[senyal] ñal de Belenguer, pariente suyo. Se[senyal]ñal de Pedro Sanchis.

Se[senyal]ñal de Bernardo de Beliaña. Se[senyal]ñal de Belenguer de Albesa. Se[senyal]ñal de Bernardo de Viñoles, los quales en todo y por todo firmamos y juramos todas las cosas sobredichas.

Fueron testigos de este presente auto Bernardo Arnaldo, Pedro de Biñoles, Arnaldo de Luzano y Jayme Tolosano.

Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Alcalano, castellán de Amposta, concediendo y confirmando todo lo sobre dicho. Y para que todas las sobredichas cosas sean de mayor fuerza y valor, corroboramos la presente pagina con el nuestro sello.

– 69 –

Yo Guillermo Gauseran, notario público de Valencia, hize escribir estas cosas con letras rayadas y enmendadas en la quarta línea donde dice: Bernardo Claramonte; y rayadas y enmendadas en la quinta línea donde dize: Belenguer de Beliana; y rayadas y enmendadas en la duodécima línea; rayadas y enmendadas en la vigésima séptima línea y en la trigésima; en el día y año sobredichos.

– 70 – – 70 –

– 71 –

Edita Ajuntament de Torrent Alcaldessa de Torrent M. José Català Verdet Regidor de Cultura Modesto Muñoz Puchol Coordinació: BIM i Publicacions Municipals Ana Coronado Gavilán Il·lustracions: Calo Carratalá Disseny: Eugenio Simó Muñoz Traducció: Oficina de Promoció i Ús del Valencià