Carta poblament 2012

2

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT

El 28 de novembre és una data de vital importància per a Torrent, eixe dia del 1248 els cavallers hospitalers atorgaren una carta de poblament als nous pobladors de la ciutat. En el document, els hospitalers van fixar les condicions del seu domini feudal i les prestacions i servicis a què quedaven obligats els nous torrentins establits en la ciutat després de la conquista del rei Jaume I. Una carta que finalitzava recordant l’obligació dels pobladors a residir a Torrent i a complir totes les condicions pactades. Este document que va tindre una vigència de més de 500 anys, amb alguns retocs, és la Carta de Poblament de Torrent.

Amb motiu del dia en què recordem el naixement de la ciutat de Torrent, l’any 2009, l’Ajuntament de Torrent va crear els Premis Carta de Poblament, que reconeixen el treball en favor de la societat torrentina i promocionen i potencien els estudis de creació i investigació en diverses categories.

En este 2012, els Premis Carta de Poblament de Torrent complixen la quarta edició i de nou tornen a reconéixer el treball ben fet de torrentins i d’institucions que porten a terme una gran labor i són referents en cada una de les seues disciplines.

A Torrent, tenim la sort de poder comptar amb conciutadans líders i exemplars, que a través del treball, l’esforç, la superació, l’estudi, la creació, la dedicació i tantes altres qualitats importants, aconseguixen ser uns referents per a tots nosaltres.

Vull saludar des d’estes línies el jurat dels premis, format per torrentins de prestigi reconegut i que han premiat persones i institucions referents per a la ciutat.

I per això, vull felicitar els guanyadors dels IV Premis Carta de Poblament.

En primer lloc, Amparo Fandos per la seua labor al capdavant del Conservatori de Música de Torrent, d’ella cal destacar el seu interés per aconseguir que el Conservatori obtinguera el grau professional, així com l’important programa de col·laboració “Per Nadal, música i solidaritat”. El seu excel·lent treball per la música i per la formació va fer que l’Ajuntament creara el concurs Nacional de Piano Amparo Fandos.

En segon lloc, el més jove dels premiats, Vicente Guaita, pel seu esforç de superació, pel treball al capdavant de la porteria del València CF, per portar el nom de Torrent al més alt nivell en l’àmbit esportiu i per ser un exemple per als jóvens torrentins. Es pot arribar a l’èxit amb treball, esforç i dedicació.

4

En tercer lloc, José Manuel Barat per la seua labor en el món de la investigació, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit dels aliments i per la seua tasca en la formació universitària.

En quart lloc, l’Associació Valenciana de Caritat i tots els seus membres perquè és una institució pionera en la tasca de donar resposta als més necessitats.

Amb més de 100 anys d’història, és la ONG del poble valencià i a Torrent fa una fantàstica labor amb l’Escola Infantil, destinada a xiquets de la nostra ciutat, procedents de famílies amb recursos escassos.

I per finalitzar, Aldino Fernández, per la trajectòria al capdavant de la seua empresa, ell és un torrentí emprenedor, que ha sabut generar ocupació, riquesa i prosperitat en la seua pròpia ciutat.

Ells són els cinc premiats d’enguany, a tots els vull donar la meua més sincera enhorabona, animar-los a continuar sent uns torrentins de referència i que els seus èxits siguen l’estímul per a tots nosaltres, per a aconseguir fer entre tots, una societat millor, més pròspera i més justa.

Nosaltres som el llegat dels primers pobladors a qui em referia al principi, són 764 anys d’història de Torrent. Per això, el futur de la nostra ciutat s’escriurà amb els fruits dels torrentins de hui. Si els nostres primers pobladors es van sotmetre al pacte de vassallatge amb els hospitalers, nosaltres no ens hem de sotmetre més que a la justícia, a la llibertat i a la igualtat entre les persones. Treballem junts, siguem l’exemple d’una societat excel·lent, que premia l’esforç, la solidaritat, la innovació, la creació, la concòrdia i la trajectòria dels nostres veïns. Aconseguirem un futur millor.

Amparo Folgado Tonda Alcaldessa de Torrent

5

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT

Torrent és una ciutat viva, en moviment, però sempre fidel al seu passat. Tal com recita el nostre himne, els torrentins, des de temps immemorials, “bastírem els anhels d’un poble que futur, sense límit, a l’home ofereix”. Eixe futur al qual es referix, només és possible gràcies al treball diari dels nostres ciutadans, el germen dels quals hem de buscar al segle XIII, quan el 28 de novembre de 1248, Pere de Granyera va atorgar a Torrent un document: la carta de poblament.

L’orde de l’Hospital regulava en eixe escrit la vida social, institucional i econòmica i donava carta de naturalesa a una població nouvinguda de 50 repobladors que, amb les seues famílies ompliren d’esperança i futur la vila. Eixe esperit encara es pot respirar i tocar amb les mans, dia a dia. La capital de l’Horta Sud s’erigix com una gran urbs cosmopolita, arrelada al passat, però que mira cap al futur amb el seu millor fruit: els ciutadans que la componen.

Cada dia, més de 80.000 torrentins i torrentines ixen al carrer per a oferir el millor a la seua família i a la seua ciutat. Molts d’ells ho fan en l’ombra i altres de manera pública i per això, hui volem retre homenatge amb el lliurament anual dels Premis Carta de Poblament, tant a coneguts, com a anònims, tots ells fan possible una realitat somniada i viscuda, fan un Torrent de convivència i prosperitat, fan un Torrent real que lluita per solucionar els problemes amb dignitat i amb la mateixa esperança de millora que els 50 cristians que van repoblar Torrent el 1248.

Hui esta esperança s’entreveu en l’esperit de superació i esforç dels premiats.

El jurat ha decidit que els torrentins d’honor d’enguany són: Premi Carta de Poblament Arts i Lletres per a Amparo Fandos Miquel, per la seua vida relacionada amb la música i el seu fidel piano. D’esta torrentina cal destacar l’interés que posà perquè el Conservatori Elemental de Música de Torrent passara a ser de grau Professional i una vegada complit l’objectiu, el mateix Conservatori instaura el Concurs Nacional de Piano que porta el seu nom. En Esports, el premi és per Vicente Guaita Panadero, per ser el millor referent per a poder afirmar que els somnis es poden complir. Va ingressar en el planter del València com a cadet i va passar per les diferents categories fins que arribà al València Mestalla. És el porter titular del València CF. El premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient és per a José Manuel Barat Baviera, per la seua tasca sempre al capdavant de la ciència i el coneixement. L’Associació Valenciana Casa Caritat rep el premi Societat i Concòrdia, i la tenim molt present per la seua escola infantil al carrer de Santa Llúcia.

El premi a la Trajectòria Professional és per a Aldino Fernández Roig, per dedicar tota una vida a construir somnis. El pas més gran el dóna quan la seua empresa s’adherix a BIGMAT, agrupació de magatzems independents de materials de construcció amb més de 600 magatzems a tot el món.

6

La merescuda elecció del jurat dels Premis Carta de Poblament de Torrent ha sigut aplaudida per unanimitat per la corporació municipal i ens ha d’omplir d’orgull i alegria, atesa la rellevància pública de les tasques i treballs que desenvolupen les persones i entitats premiades.

En les pàgines d’este llibre trobareu motius suficients que avalen el lliurament d’estos distintius. Per això, només em queda desitjar-vos que gaudiu de la lectura i que vos endinseu en un món de cultura, solidaritat, art i esperança que es diu Torrent. Un món on el més preat no són els premis, sinó la qualitat humana i vital de tots els ciutadans de Torrent.

Modesto Muñoz Puchol.

Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Torrent

7

ELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT DISTINGIXEN L'APORTACIÓ A LA SOCIETAT TORRENTINA

Jurat dels Premis.

8

L’Ajuntament reconeix i impulsa l’exercici d’activitats culturals, educatives, científiques i socials que són rellevants en la nostra societat, amb els Premis Carta de Poblament de Torrent. La creació d’estos premis va ser aprovada per unanimitat en el Ple extraordinari del 23 d’octubre de 2009 per tots els grups polítics i per un acord plenari de 7 d’abril de 2011 s’agrupen les Arts, Lletres i Esports en una única modalitat. Estos premis reconeixen el treball dels ciutadans per a la societat torrentina i promouen i potencien els estudis i treballs de creació i investigació en estes categories: ARTS, LLETRES I ESPORTS CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT SOCIETAT I CONCÒRDIA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL El solemne acte d’entrega se celebra anualment en el aniversari de l’entrega de la Carta de Poblament de Torrent. Els premis són atorgats per un jurat compost per personalitats de prestigi reconegut de la ciutat, després d’avaluar les candidatures presentades. Estes propostes les poden fer investigadors, universitats, acadèmies, col·legis professionals, hospitals o associacions, així com altres entitats anàlogues. Les candidatures han de presentar-se abans del 31 de maig de cada any.

Recordem que el 28 de novembre de 1248 es va dur a terme la firma de l’entrega de la Carta de Poblament de Torrent a les primeres famílies assentades ací després de la conquesta del rei Jaume I. Esta carta representa el naixement de Torrent.

L’organització dels Premis està a càrrec de la Delegació de Cultura de l’Ajuntament, responsable de proposar a l’Alcaldia els components del jurat, els quals han de ser nomenats amb caràcter anual.

9

ACTA DEL JURAT En la ciutat de Torrent, a les 20.00 hores del dia 10 d’octubre de 2012, i en la sala de sessions de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Torrent, es reunixen les persones que a continuació es mencionen, nomenades, mitjançant el decret número 2375/2012, de data 25 d’setembre de 2012, integrants del Jurat de la quarta edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent, per tal de constituir-se com a òrgan i portar a terme les seues funcions, de conformitat amb el que disposen les bases reguladores dels premis, aprovades per acord plenari de data 23 d’octubre de 2009 i modificades per acord plenari de 7 d’abril de 2011.

Sr. José Ortí Soriano Sr. José Hernández Yago Sr. José Deusa García Sr. Manuel Herreros Casas Sr. Vicente Carratalá Deval Sr. José Royo Martínez Sr. Miguel Lluch Cerezo Hi assistix com a presidenta honorífica, l’alcaldessa de Torrent, Sra. Desamparados Folgado Tonda i hi actuen com a president i secretari les persones triades pels membres del Jurat d’acord amb el que estableixen les bases dels premis.

Així, diversos membres del Jurat efectuen propostes per a les modalitats respectives que comprenen els premis. En acabar les deliberacions, i atesos els mèrits que concorren en cadascun dels proposats, de comú acord, i en exercici de les atribucions que li conferixen les bases, este Jurat decideix atorgar els Premis Carta de Poblament de Torrent, en la quarta edició, i en cada una de les modalitats que comprén, a les persones o entitats següents: PREMI ARTS, LLETRES I ESPORTS Amparo Fandos Miquel (Arts i Lletres) Vicente Guaita Panadero (Esports) PREMI CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT José Manuel Barat Baviera PREMI SOCIETAT I CONCÒRDIA Associació Valenciana de la Caritat PREMI TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL Aldino Fernández Roig

10

I perquè així conste, firmen la present acta, en el lloc i la data indicats, i fan constar que la decisió del Jurat que s’hi arreplega, és inapel·lable.

President

Secretari

JOSÉ DEUSA GARCÍA

VICENTE CARRATALÀ DEVAL Vocals

JOSÉ ORTÍ SORIANO

JOSÉ HERNÁNDEZ YAGO

MANUEL HERREROS CASAS

JOSÉ ROYO MARTÍNEZ

MIGUEL LLUCH CEREZO

Presidenta Honorífica L’alcaldessa presidenta DESAMPARADOS FOLGADO TONDA

12

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE torrent Arts, Lletres i Esports Ciència, Tecnologia i Medi Ambient Societat i Concòrdia Trajectòria Professional

13

Premi Carta de Poblament Arts, Lletres i Esports Premi Arts i Lletres

AMPARO FANDOS MIQUEL D’esta torrentina cal destacar el seu gran interés per a aconseguir que el Conservatori Elemental de Música de Torrent passara a ser de grau Professional, també l’organització de les setmanes culturals del Conservatori de Torrent i el programa de col·laboració amb centres d’Educació Especial: “Per Nadal, música i solidaritat”.

El 19 de febrer de 2003 s’inaugurava la nova seu del Conservatori Professional de Música de Torrent.

Eixe mateix any l’Ajuntament li concedix el títol de Dona Atenea en reconeixement a la seua labor en pro de la música, i l’any 2007, l’Ajuntament, a instàncies del Conservatori Professional de Música de Torrent, instaura el Concurs Nacional de Piano Amparo Fandos.

14

15

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

Amparo Fandos, virtuosa del piano des de ben menuda.

16

Amparo Fandos Miquel naix a Torrent el 22 d’octubre de 1942, filla de Manuel Fandos i de Maria Miquel. De xicoteta va al col·legi de La Puríssima, i comença el batxillerat en l’acadèmia de Salvador Pardo. Continua els estudis en les Mares Escolàpies de València.

Inicia els estudis musicals quan tenia quatre anys i a punt de complir els sis fa el seu primer recital davant del públic en la sala del cine Avenida, a petició de l’Ajuntament de Torrent i amb motiu de la visita d’una personalitat. Amb deu o onze anys organitza i dirigix cors de xiquetes per al Concurs de Nadales que es fa en el teatre parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció.

Quan té sis anys ingressa en el Conservatori Superior de Música de València sota la direcció del catedràtic José Roca Coll, en l’especialitat de piano. Alhora amb estos estudis cursa el batxillerat i els primers cursos de Magisteri. Durant la seua carrera pianística és becada pel Patronat d’Igualtat d’Oportunitats de la Universitat Literària de València. Obté el Premi Extraordinari de Piano Fi de Carrera i durant dos anys obté la pensió Santiago Lope de perfeccionament pianístic, i fa alguns concerts en distintes entitats de la capital valenciana i de la província; també aconseguix una beca per a fer un curs intensiu de cant gregorià i d’orgue en l’abadia benedictina del Valle de los Caídos.

Com que orienta els seus estudis cap a la Pedagogia Musical, i en especial a la Pedagogia del Piano, va treballar amb grans mestres com ara Manuel Palau, Eduardo Lopez-Chavarri, José Climent, Joaquín Achucarro, Joaquín Soriano, Lazlo i María Ordög, Lili Ranky, Blazenka Zorik, Anna Lachertovva, Wlado Perlemunter o György Nádor.

MESTRA DEL PIANO. PRIMERA PEDRA DEL CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MÚSICA DE TORRENT. DONA ATENEA. CONCURS NACIONAL DE PIANO AMPARO FANDOS. Comença la labor docent l’any 1963 en el col·legi de les Mares Escolàpies de València, com a professora de Música, Piano i directora del Cor fins a 1966.

Alterna esta labor amb la de professora de música de l’Escola de Comandaments de la Secció Femenina de Beniferri. Més tard, exercix com a professora de Música en el col·legi Guadalaviar, professora de Música d’infantil i primària i directora del Cor en el col·legi El Vedat de Torrent i professora de Música de l’Institut Sant Vicent Ferrer, filial número 2 de Benetússer.

L’any 1972, la Caixa d’Estalvis de Torrent encarrega José Hernández Yago i Vicente Galbis García, la creació de l’Institut Musical de Torrent (Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Torrent), els qui, al seu torn, sol·liciten la col·laboració d’Amparo Fandos per a impartir les classes d’Iniciació a la Música i Piano.

L’any 1979, este institut musical passa a ser centre reconegut per la Conselleria

17

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

d’Educació com a escola de música i és contractada com a professora del Conservatori Superior de València, per a les aules d’extensió d’este conservatori a Torrent.

Al juliol de 1980 participa en Congrés Mundial per a l’Educació Musical organitzat per ISME (Espanya) celebrat a Varsòvia, (Polònia), en col·laboració amb les professores de piano Blazenka Zorik i Anna Lachertowa. El 1983, després d’aprovar les oposicions, es convertix en professora numerària del Conservatori de València, en comissió de servicis en l’acabat de crear Conservatori Elemental de Música de Torrent. L’any 1985 és nomenada directora accidental del conservatori citat i ratifica el càrrec de direcció un any més tard.

Després d’esta trajectòria, cal destacar el seu gran interés perquè el Conservatori Elemental de Música de Torrent passara a ser de grau Professional amb els mitjans i instal·lacions dignes per a l’ensenyança musical en esta ciutat. Continua com a directora del centre i va promoure cursos d’especialització en les distintes matèries que s’impartixen. Compagina esta activitat amb la docència del piano en este conservatori fins al 2000. Instaura les setmanes culturals del Conservatori de Torrent i el programa de col·laboració amb centres d’Educació Especial: “Per Nadal, música i solidaritat”.

L’any 2000 es posa la primera pedra del nou edifici per al Conservatori i Amparo Fandos deixa la direcció a càrrec de Manuel Tomás Ludeña (cap d’Estudis en eixe temps) i el seu equip directiu, per a dedicar-se a la direcció del Departament de Piano i a l’ensenyament d’eixe instrument. El 19 de febrer de 2003 s’inaugurava la nova seu del Conservatori Professional de Música de Torrent, i el 31 d’agost de 2004 li concedixen la jubilació.

En 2003, l’Ajuntament li concedix el títol de Dona Atenea en reconeixement a la seua labor en pro de la música a Torrent.

L’any 2007 l’Ajuntament, a instàncies del Conservatori Professional de Música de Torrent, instaura el Concurs Nacional de Piano Amparo Fandos.

Ha col·laborat com a pianista en la Banda Unió Musical de Torrent, en els concerts de l’Escola Universitària del Professorat de València, en audicions d’alumnes en els Conservatoris de Vall d’Uixó, Cullera, València, Casa de la Cultura d’Alcoi i Torrent.

Quant als cursos i classes de perfeccionament i actualització continus a què ha assistit al llarg de la seua dilatada experiència professional, se citen els següents: Curs de Cant Coral, Gregorià i Orgue (Abadia Benedictina del Valle de los Caídos). Curs de Folklore (Eduardo López Chavarri). Curs de Pedagogia Musical (Manuel Palau). Cursos de Pedagogia Musical i Dramatització (Pilar Fuentes i Juan Cervera). Curs Sistema Kodaly (Lazlo i María Ordög). Formació del Professorat de Conservatoris de Música (CEFIRE). Curs de Didàctica del 18

19

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

20

Solfeig Relatiu. Expressió Corporal i Tècnica Alexander. Improvisació i Lectura a vista (Emilio Molina). Elaboració del Projecte Curricular dels Graus Elemental i Mitjà. Curs d’Equips Directius de Conservatoris de Música i Dansa. Tècnica Pianística (Miguel Ángel Herranz). Tècnica i Didàctica del Piano (György Nádor de l’Acadèmia Liszt de Budapest). Curs d’Interpretació Pianística (Joaquín Achucarro, Wlado Perlemunter, Joaquín Soriano, Guillermo González). Curs de Pedagogia del Piano (Lili Ranky, Blazenka Zorik, Anna Lachertovva de Budapest).

Curs d’Elaboració del Projecte Educatiu del Conservatori Professional de Música de Torrent. Elaboració del projecte del mateix Conservatori “Tots músics, tots diferents”. Curs d’Improvisació i Introducció al Jazz. Feia tots estos cursos compaginant-los amb la labor docent.

Entre el seu alumnat destaquen: Carles Marín, concertista; Rafael Salinas Tello, concertista i musicòleg; Vicente Galbis López, musicòleg i professor de la Universitat de València; M. Teresa Ferrer, musicòloga i professora de la Universitat de Valladolid; Francisca Ortí, professora del Conservatori de València; Ana Lacruz, professora del Conservatori de Catarroja; Clara Cabrera, professora del Conservatori de Riba-roja; Maria Cabrera, professora del Conservatori de Requena; Belem Martin, professora del Conservatori de València; Javier Pérez i M. del Mar Peris, professors de Música de Secundària; Laura Juan i M. Asunción Mora, professores de Música de Primària.

En l’àmbit familiar, Amparo Fandos és casada amb José Mora Parra, amb qui ha tingut tres filles i tres fills, la vida de tots ells està relacionada, en major o menor mesura, amb la música, encara que tan sols un d’ells s’hi ha dedicat professionalment. En l’actualitat és àvia de dos néts i quatre nétes (la major toca el violí, la segona el piano, sens dubte sota l’atenta mirada de la seua famosa iaia, i el tercer estudia percussió en el Conservatori Professional de Música de Torrent).

21

PREMI CARTA DE POBLAMENT ARTS, LLETRES I ESPORTS PREMI ESPORTS

VICENTE GUAITA PANADERO Va ingressar en el planter del València com a cadet i ha anat passant per les diferents categories fins que arriba al València Mestalla. En 2008/09 fa la pretemporada amb el primer equip i arriba a debutar en la Lliga i en l’Europa League. L’any següent és cedit al Recreatiu de Huelva, on li donen el premi Zamora al porter menys golejat de la segona divisió. En la temporada 2010/11 torna al València CF i la UEFA li atorga el premi al porter revelació de la Champions League. Des de llavors és el porter titular del València CF.

22

23

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

El seu primer entrenador va ser José María Palop, ell el va posar per primera vegada en la porteria.

Vicente Guaita impartix un campus a Torrent que ja ha complit dos edicions i on gaudix ensenyant a les xicotetes promeses del futbol, que aprenen a practicar la camaraderia a través de la disciplina esportiva.

24

El 10 de gener de 1987 vingué al món un torrentí que ha arribat a ser porter titular de l’important equip de futbol València CF. És Vicente Guaita Panadero.

Fill de Paco Guaita i Loli Panadero, té una germana més jove. Encara que residix a Picassent, molts familiars i amics viuen a Torrent, per la qual cosa està molt lligat a esta ciutat, on, a l’estiu fa el Campus Vicente Guaita. Ell diu que està molt orgullós d’este campus, ja que pot compartir activitats esportives amb els xiquets.

Guaita s’inicia en el futbol a través de l’escola del col·legi on estudia: “Comence en l’escola del CD Monte Sión des de molt xicotet, i encara que m’anava bé en altres esports, vaig optar pel futbol perquè era el que més m’agradava i perquè tots els meus amics també el practicaven. He de reconéixer que no sempre vaig voler ser porter, però al final tots veien que tenia qualitats de porter. El meu primer entrenador va ser José Maria Palop, ell em va posar per primera vegada en la porteria, encara que a vegades m’avorria i volia ser jugador de camp. La veritat és que he tingut molts i molt bons entrenadors, per tant, no podria anomenar-los tots. Guarde bon record també de Jorge Mil, un dels meus últims entrenadors en Monte Sión, que després va ser professor meu i ara és un gran amic”.

A l’edat de cadet ingressa en el planter del València i va passant per les diferents categories fins que arriba al València Mestalla, el qual en la temporada 2007/08 aconseguix l’ascens a 2a B, i ell és el porter menys golejat de la categoria. En 2008/09 fa la pretemporada amb el primer equip i arriba a debutar en la Lliga i en l’Europa League. L’any següent marxa cedit al Recreatiu de Huelva, on li donen el premi Zamora, al porter menys golejat de la segona divisió. En la temporada 2010/11 torna al València CF i eixe mateix any, la UEFA li atorga el premi al porter revelació de la Champions League. Des de llavors és el porter titular del València CF. A la pregunta de quan es va adonar que tenia fusta de futbolista, argumenta: “Sempre m’he guiat pel treball dia a dia i mai em parí a pensar si tenia o no tenia fusta de futbolista. He intentat treballar de valent i millorar cada dia. Hui continue treballant i gaudint de la meua professió sense pensar en res més.

Mai no m’he parat a pensar massa quan m’havia adonat que el futbol era la meua professió. Imagine que quan em va fer ser autònom i quan el salari que percebia em va permetre viure del futbol, però he de continuar treballant per a estar ací i perquè continue sent molt més temps la meua professió”.

El porter valencianista discorre per jornades plenes d’activitats que ocupen tot el seu temps i respecte d’això comenta: “La veritat és que amb els entrenaments diaris, els partits en les diferents competicions i les concentracions, no tinc massa temps per a dedicar als meus, però sempre que m’ho puc permetre m’encanta dinar en ca la mare i a la vesprada estar amb els meus amics, en el camp, o simplement en casa amb Luci, la meua parella.

25

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

Sobre què sent quan juga, diu que és una sensació difícil d’expressar: “Note que he complit un somni, però quan estic en el camp no vull despertar d’eixe somni. És un plaer inigualable. Treballar en allò que u vol i gaudir amb el treball és una cosa sensacional. I jo tinc la sort de poder fer-ho.

Definix el seu caràcter assenyalant que aparenta ser prou introvertit perquè li costa manifestar les seues emocions, però afig: “Els que em coneixen saben realment que sóc un poc diferent del que aparente ser”.

Fotografies de David González Arenas

26

GUAITA EN DIRECTE A qui deu haver-li vist que estava dotat per al futbol? És possible que mon pare haja sigut una de les persones que més confiava en les meues possibilitats.

Era molt crític amb mi i exigent, però sabia que tenia condicions i que havia de lluitar per a aconseguir els meus objectius futbolístics.

Per què va triar ser porter?

La veritat és que primer pel meu físic i després perquè ningú no volia ser porter, un dia em vaig posar els guants, ho vaig parar tot… i ningú va voler que m’apartara mai de la porteria.

Creu que ha nascut per a ser futbolista?

Ara mateix, sí. No cregues que no m’ha costat temps adonar-me’n, però ara com ara és el que millor sé fer i el que més m’agrada.

Quin és el seu somni? I les seues il·lusions?

Està clar que jugar en la selecció espanyola absoluta és un dels meus somnis per complir.

Pel que fa a il·lusions, alçar-me i poder gaudir amb la pràctica del futbol és ja una il·lusió que estic molt content de complir cada dia. És disciplinat?

Per descomptat. En el futbol, com en qualsevol esport, la disciplina és fonamental per a continuar progressant.

ací he jugat sempre i m’han tractat sempre bé. De moment, no em veig jugant lluny de casa.

Té aficions al marge de l’esport?

Sí. M’agraden molt el camp, els bous, els coloms, els gossos,… la veritat és que són moltes les aficions que tinc.

Quan i com compartix el seu temps amb la família i les amistats?

Quan puc, lògicament. La meua família és el més important per a mi i a la mínima oportunitat que tinc sóc a casa amb ells. Als amics els veig menys, però sé que estan ahí i sempre trobe moments per a visites o telefonades que recorden que les verdaderes amistats estan molt per damunt dels èxits.

Com se sent a Torrent?

Molt estimat. Des de l’alcaldessa fins a qualsevol torrentí o torrentina que veig pel carrer, em mostren el seu afecte en tot moment. Faig el meu campus a Torrent i note eixa proximitat i eixe caliu, de primera mà, mentres estic amb tots ells.

De quin reconeixement esportiu se sent més satisfet?

Tots els reconeixements em pareixen importants. Des de xicotet he celebrat tos els premis que m’han donat. El de la Carta de Poblament de Torrent em fa una il·lusió especial perquè és el meu poble el que reconeix la meua labor com a esportista.

Com veu el seu futur?

M’agradaria quedar-me sempre en el València. És el club de la meua terra,

27

28

29

PREMI CARTA DE POBLAMENT CIÈNCIA, TECNOLOGÍA I MEDI AMBIENT

JOSÉ MANUEL BARAT BAVIERA L’any 2008 José Manuel Barat Baviera va obtenir el doctorat en Ciència i Tecnologia dels Aliments amb la qualificació de Cum Laude.

L’any 1996 obTingué la seua primera plaça com a professor associat a temps complet. Des d’aleshores ha ocupat places de professor associat, titular d’Escola Universitària, titular d’Universitat, i finalment, l’any 2009 va ocupar la plaça de catedràtic d’Universitat.

Ha dirigit quinze tesis doctorals, dos de les quals han sigut guardonades amb el premi extraordinarI. Actualment dirigix sis tesis.

Va ser guardonat amb el Primer Premi d’Investigació Agrària de la Comunitat Valenciana “Antonio José Cabanilles” concedit per la Generalitat Valenciana en 1998 pel treball titulat “Aplicació de noves tecnologies a l’elaboració del torró de Xixona”.

30

31

La UPV, a proposta del Departament de Tecnologia d'Aliments que dirigix José Manuel Barat, va concedir l'Hororis Causa a Ferran Adrià i Paco Torreblanca

El 2008 va ser elegit director del Departament de Tecnologia d’Aliments de la UPV, i va ser reelegit l’any 2012, moment en què el trien com a coordinador dels directors de Departament de la UPV. José Manuel Barat, des de l’any 2008 És membre del Consell de Govern de la UPV i també ha sigut membre de diverses comissions: de I+D+i, econòmica i permanent. des de l’any 2010 és director acadèmic del Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UPV, any en què va ser concedit l’Honoris Causa a FerrAn Adrià i Paco Torreblanca per la UPV, a proposta del Departament de TecnologIa d’Aliments, dirigit per ell.

32

José Manuel Barat Baviera, naix a Torrent el 9 d’octubre de 1969 (encara que la dada d'inscripció al registre civil va ser el dia 13 del mateix mes). Pepe, com el coneixen a casa, és el segon de cinc germans. Son pare, Manuel Barat Mora, era plater de professió, però amb cor de llaurador. Sa mare, mestra quan era fadrina, es va dedicar en cos i ànima a la família des del moment del casament.

Tots ells varen constituir la família on va créixer i on fou molt feliç. Pepe està casat amb Elvira, una sevillana, professora del Col·legi La Puríssima de Torrent, i té dos fills, Inés i Carlos.

José Manuel Barat va estudiar fins a COU al col·legi Monte-Sión de Torrent, d’eixe període guarda molt bon record, inclosa la seua etapa a l’equip de basquet. Va començar els estudis d’enginyer agrònom a la Universitat Politècnica de València (UPV). L'elecció arribà desprès d’un curs a COU en què va considerar diverses possibilitats: Medicina, Educació Física, Arquitectura o Biologia. Finalment, l'elecció es va prendre amb el pragmatisme de combinar uns estudis amb un component biològic amb un altre d’enginyeria, amb la idea de tindre més possibilitats laborals en el futur.

Actualment dedica la major part del seu temps a l’activitat professional i a la família. Procura tindre temps per a fer esport diversos dies a la setmana, i ha trobat la forma de mantindre viva la seua major afició esportiva, que és el basquet, amb un grup molt divers d’aficionats que juguen al pavelló esportiu municipal. Té una altra gran afició que és la muntanya, però la pràctica menys del que li agradaria. És un enamorat dels Pirineus, especialment de la Vall de Benasc, i procura passar dos setmanes a l’any a la muntanya amb la família.

A més a més, li agrada la lectura, especialment la bona novel·la històrica, i es sent molt interessat per l’arquitectura.

(Quan li comunicaren el seu nomenament per als premis de la Carta de Poblament de Torrent, la primera cosa que li va vindre a la ment fou pensar en la satisfacció que este nomenament hauria suposat per a son pare, qui faltà fa vuit anys.) ÀMBIT UNIVERSITARI José Manuel Barat a la carrera va escollir l'especialitat d’indústries agroalimentàries. La combinació d’una certa inclinació natural cap a la investigació, inclosa alguna experiència còmica amb la pólvora en la seua infantesa, i el contacte amb els professors Eduardo Primo Yúfera i Vicent Conejero, el van fer decidir-se a fer estudis de doctorat quan finalitzà la carrera.

En aquell moment tenia ofertes per a fer estos estudis en el camp de la biotecnologia al Departament de Biotecnologia de la UPV i la Tecnologia d’Aliments a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments del CSIC i al Departament de Tecnologia d’Aliments de la UPV. Finalment, va elegir l’última de les opcions i començà la tesi l’any 2006. Obté el doctorat en Ciència i Tecnologia dels Aliments amb la qualificació de Cum Laude l’any 2008. Va obtenir la seua primera 33

PREMI CARTA DE POBLAMENT CIÈNCIA, TECNOLOGÍA I MEDI AMBIENT

José Manuel Barat és director acadèmic del grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UPV. A la dreta, fotos corresponents a unes conferències que va donar a Bogotà i a Göttingen, Alemanya.

34

plaça com a professor associat a temps complet l’any 1996. Des d’aleshores ha ocupat places de professor associat, titular d’Escola Universitària, titular d’Universitat, i finalment, l’any 2009, ocupa la plaça de catedràtic d’Universitat.

En el 2008 va ser elegit director del Departament de Tecnologia d’Aliments de la UPV, i ha sigut reelegit enguany, moment en què també el trien com a coordinador dels directors de Departament de la UPV. José Manuel Barat, des de l’any 2008 és membre del Consell de Govern de la UPV i també ha sigut membre de diverses comissions: de I+D+i, econòmica i permanent. Des de l’any 2010 és director acadèmic del Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UPV, any en què va ser concedit l’Honoris Causa a Ferran Adrià i Paco Torreblanca per la UPV, a proposta del Departament de Tecnologia d’Aliments, dirigit per ell.

Actualment, la seua ocupació a la Universitat és prou diversa; per un costat té una dedicació important en la gestió universitària, tant en l’àmbit específic del Departament de Tecnologia d’Aliments, com en àmbits més generals, per altra banda manté una important tasca d'investigació en la direcció de projectes d'investigació i tesis doctorals, realització de docència universitària a estudiants d’Enginyeria Agronòmica, Ciència i Tecnologia d’Aliments i estudiants de màsters. Finalment, porta endavant projectes i convenis amb empreses del sector alimentari.

El Departament de Tecnologia d’Aliments de la Universitat Politècnica de València té quaranta-huit professors doctors a temps complet i onze professors associats, alguns dels quals treballen al IATA del CSIC. Atenent eixos números, és el departament universitari més gran en este camp a Espanya i probablement a tot Europa. Es caracteritza per la interdisciplinarietat dels membres, que provenen de diverses titulacions, com ara l’Enginyeria Agronòmica, Ciència i Tecnologia d’Aliments, Química, Biologia i Farmàcia. Els professors del Departament exercixen la docència fonamentalment en les titulacions d’Enginyeria Agronòmica, Ciència i Tecnologia d’Aliments, Grau en Biotecnologia i màsters relatius al seu àmbit de coneixement; Ciència i Enginyeria d’Aliments, Seguretat i Gestió Alimentaria, i Enologia.

El tipus d'investigació dels membres del departament és bastant aplicada i tenen unes de les produccions científiques per professor més altes de la Universitat Politècnica de València.

LÍNIES D’ESPECIALIZACIÓ I D’INVESTIGACIÓ Dins de l'àmbit de l’àrea de coneixement de la Tecnologia d’Aliments, la seua especialització és la de l’Enginyeria d’Aliments, aspecte molt condicionat per la formació rebuda al llarg de la carrera, encara que amb el pas del temps ha anat diversificant les temàtiques d’estudi, fonamentalment mitjançant col· laboracions amb investigadors d’altres àrees de coneixement, com ara l’enginyeria electrònica, química analítica i fotònica. Les seues investigacions han 35

PREMI CARTA DE POBLAMENT CIÈNCIA, TECNOLOGÍA I MEDI AMBIENT

trobat una àrea d’expansió molt important en la confluència de diverses àrees de coneixement.

Per altra banda, la formació com a enginyer ha fet que a la seua investigació hi haja un plantejament aplicat, ja que planteja els estudis a partir de la identificació de problemes existents a la indústria o bé en algun altre punt del sector.

D’esta forma, acompanyant l’activitat més investigadora, ha fet bastants treballs per a empreses alimentàries.

Les seues investigacions inicials estaven relacionades amb els estudis del fenòmens de transferència de matèria i emprava la poma com a aliment model en el procés de deshidratació osmòtica amb dissolucions de sucre. Molt prompte estes investigacions varen ser aplicades en processos productius d’elaboració de pernil curat i alguns peixos salats, com el bacallà salat i dessalat i peixos fumats, com el salmó i la daurada. Més en concret ha portat a terme estudis per a la millora i control dels processos de salament, assecat i dessalatge, en què ha inclòs estudis destinats a millorar la conservació, reduir i tractar els residus del procés, homogeneïtzar els nivells de sal i millorar les propietats nutricionals, fonamentalment per reducció del contingut en sodi d’estos productes.

Este últim punt, constituïx en si mateix una important línia de investigació, destinada a reduir la quantitat de sal present en els aliments, i per tant a millorar el seu perfil nutricional.

Fa uns anys, va encetar una línia d’investigació relacionada amb el desenvolupament de sensors electrònics, a partir d’una col·laboració amb investigadors de l’Institut de Reconeixement Molecular Aplicat (IDM) de la UPV. En este àmbit ha treballat en el desenvolupament de sensors basats en l’espectroscòpia d’impedància, i el desenvolupament de llengües electròniques basades en mesures potenciomètriques i voltamètriques. Estos sensors han sigut emprats per a fer mesures en productes carnis i de la pesca, incloent estudis amb fruites i verdures.

En l’àmbit del desenvolupament de sensors, ha començat recentment a treballar per a desenvolupar sensors òptics amb investigadors de l’Institut de Nanofotònica i del IDM de la UPV, per a aplicar-los per al control i anàlisi de productes i processos alimentaris.

Finalment, des de fa uns anys, el doctor Barat treballa amb estreta col·laboració amb investigadors del IDM per a la utilització i desenvolupament de portes moleculars que permeten protegir i alliberar molècules d'interés alimentari.

Estes portes funcionen obrint-se o tancant-se en funció d’una sèrie d’estímuls, i per tant, protegint o alliberant les citades molècules que es troben dins de les matrius poroses emprades en els estudis.

PROJECCIÓ PROFESSIONAL José Manuel Barat és membre del comité editorial de la revista amb major prestigi en l’àmbit de l’enginyeria d’aliments, Journal of Food Engineering. Fa 36

treballs de revisió d’articles per a 15 revistes internacionals, de les quals són les més rellevants el Journal of Food Engineering, Meat Science, Food Chemistry, Trends in Food Science and Technology i Food and Bioprocess Technology, totes tenen un gran prestigi en el seu camp. Ha participat com a avaluador de projectes europeus, plans d’estudi a Irlanda i en tribunals de tesis nacionals i internacionals. Participa en l’avaluació de projectes industrials a l’efecte de certificació de tasques de I+D+i.

Ha fet estades breus en el DIT d’Irlanda, en la Facultat d’Agricultura de Varsòvia - Polònia, la Universitat de Campinas a Brasil, la planta d’Enginyeria Química a Bahia Blanca – Argentina, la Universitat de Guelph a Canadà i l’University College de Cork – Irlanda; també ha fet diverses conferències en diversos països.

Ha dirigit quinze tesis doctoral, dos de les quals han sigut guardonades amb el premi extraordinari de tesi doctoral. Actualment dirigix sis tesis. Va ser guardonat amb el Primer Premi d’Investigació Agrària de la Comunitat Valenciana “Antonio José Cabanilles” concedit per la Generalitat Valenciana l’any 1998 pel treball titulat “Aplicació de noves tecnologies a l’elaboració del torró de Xixona”.

Les xifres més rellevants de la seua activitat investigadora són la participació en cinc projectes de la UPV, quatre de la Generalitat Valenciana, setze projectes nacionals, cinc internacionals, tres accions concertades de la UE i deu convenis d’investigació amb empreses, és autor d’un llibre, editor d’un llibre publicat en una editorial internacional, coautor de noranta-quatre articles en revistes internacionals (noranta-dos en el SCI), vint-i-huit articles en revistes nacionals (dotze indexades en el FSTA), vint capítols de llibre i nou actes de congressos publicats per editorials internacionals de prestigi, cent capítols de llibre o actes de congrés publicats en llibres amb ISBN per editorials nacionals, setze capítols de llibres d’actes de congrés publicats per editorials nacionals sense ISBN, set patents nacionals (una en explotació) i ha fet dos-centes presentacions en congressos. És coinventor de patents relacionades amb un nou sistema per a la producció de torró, elaboració de fruites confitades d’alt valor sensorial, millora del procés d’elaboració de pernil curat, obtenció de peixos salats i dessalats amb millors característiques, i un nou sistema de sensors electrònics.

En l’apartat docent, és coautor d’un llibre docent, tres quaderns d’apunts publicats per l’editorial de la Universitat, tretze capítols de llibre amb ISBN acompanyats de programari de suport a la docència, i autor de quatre temes d’un total de vint que constituïen un curs per a teleformació mediambiental (el qual fou responsable d’elaborar). Ha dirigit un total de seixanta-un treballs fi de carrera d’alumnes de la UPV. Tutor de sis alumnes d’intercanvi del programa Erasmus i de dènou treballs d’investigació del programa de doctorat del DTA de la UPV. 37

PREMI CARTA DE POBLAMENT CIÈNCIA, TECNOLOGÍA I MEDI AMBIENT

Ha participat en huit projectes de caràcter docent (tres internacionals i cinc del Programa d’Innovació Docent de la Universitat Politècnica de València).

N’ha coordinat dos, ha participat en un congrés de naturalesa docent i en huit tallers internacionals de presentació de programari de suport a la docència en Enginyeria d’Aliments.

Les últimes publicacions que ha fet en revistes són: 1. Pérez-Palacios, T., Ruiz, J., Martín, D., Barat, J.M., Antequera, T. (2011) Pre-cure Freezing Effect on Physicochemical, Texture and Sensory Characteristics of Iberian Ham. Food Science and Technology International. 17(2), 127-133.

2. Grau, R.; Sánchez, A.J.; Girón, J.; Iborra, E.; Fuentes, A.; Barat, J.M. (2011) Non-destructive assessment of freshness in packaged sliced chicken breasts using SW-NIR spectroscopy. Food Research International. 44(1); 331-337.

3. Gil, L.; Barat, J.M.; Baigts, D.; Martínez-Máñez, R.; Soto, J.; Garcia-Breijo, E.; Aristoy, M-C.; Toldrá, F.; Llobet, E. (2011) Monitoring of physical–chemical and microbiological changes in fresh pork meat under cold storage by means of a potentiometric electronic tongue. Food Chemistry, 126(3); 1261-1268.

4. Albarracín, W.; Sánchez, I.C.; Grau, R.; Barat, J.M. (2011) Salt in food processing; usage and reduction: a review. International Journal of Food Science & Technology. 46, 1329-1336.

5. Barat, J.M.; Baigts, D.; Aliño, M.; Fernández, F.J.; Pérez-García, V.M. (2011) Kinetics studies during NaCl and KCl pork meat brining. Journal of Food Engineering. 106(1); 102-110.

6. Aliño, M.; Fuentes, A.; Fernández-Segovia, I.; Barat, J.M. (2011) Development of a low-sodium ready-to-eat desalted cod. Journal of Food Engienering. 107(3); 304-310.

7. Armenteros M , Aristoy MC , Barat JM , Toldrá F . (2012) Biochemical and sensory changes in dry-cured ham salted with partial replacements of NaCl by other chloride salts. Meat science, 90(2):361-367.

8. Flores, M.;. Aristoy, M.C.; Antequera, T.; Barat, J.M.; Toldrá, F. (2012) Effect of brine thawing/salting on endogenous enzyme activity and sensory quality of Iberian drycured ham. Food Microbiology, 29; 247-254.

9. Fernández-Segovia, I.; Fuentes, A.; Aliño, M.; Masot, R.; Alcañiz, M.; Barat, J.M. (2012) Detection of frozen-thawed salmon (Salmo salar) by a rapid low-cost method. Journal of Food Engineering, Accepted. DOI information: 10.1016/j.jfoodeng.2012.06.003 10. Andrea Bernardos, Laura Mondragón, Irakli Javakhishvili, Núria Mas, Ramón Martínez-Mañez, Félix Sancenón, José M. Barat, Søren Hvilsted, Enrique Pérez-Payá and Pedro Amorós (2012) Azobenzene polyesters used as gate-like scaffoldings in nanoscopic hybrid systems. Chemistry – A European Journal. 18(41), 13068-78.

RELACIÓ AMB EMPRESES En l’àmbit de la relació amb empreses, ha treballat o fa treballs per a empreses com ara Sánchez Romero Carvajal del grup Osborne, Dulcesol, Air Products – Carburos Metálicos, Grupo Jorge SL, Metalquimia SA, Martinez Loriente SA, Resti Sánchez SA, Marín Giménez hermanos SA i Conserves UBAGO SL. 

38

José Manuel Barat en família.

39

PREMI CARTA DE POBLAMENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

ASSOCIACIÓ VALENCIANA DE CARITAT L’Associació Valenciana de Caritat (Casa de la Caritat de València) és una institució pionera a donar resposta a les necessitats dels més desafavorits.

Oferix els servicis d’alberg, menjador, centre de dia, mòdul de convalescents, programes i servicis generals, i dos escoles infantils que acullen xiquets i xiquetes procedents de famílies sense recursos que no tenen suport familiar o social: l’Escola Infantil de València i l’Escola Infantil de la Casa de la Caritat de Torrent.

La Casa de la Caritat a València.

Escola Infantil de la Casa de la Caritat en el carrer de Santa Llúcia de Torrent.

40

41

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

En l’Escola Infantil de Torrent.

42

L’Associació Valenciana de Caritat (Casa de la Caritat de València) va ser fundada en 1906 per l’aleshores alcalde de València, José Sanchis Bergón, per tal d’eradicar la mendicitat en els carrers de la ciutat. És una institució pionera a donar resposta a les necessitats dels més desafavorits. En un principi oferia els seus servicis en un local del carrer de Guillem de Castro, però des del 1909 ho fa en les instal·lacions actuals, ubicades en el passeig de la Petxina. És una institució del poble valencià, sense diferència de classes o ideologies, el qual la manté fent possible el miracle de la seua existència. Està sota el protectorat de l’Ajuntament de València, per això la Presidència d’Honor recau en l’alcalde o alcaldessa de la ciutat. És totalment privada, independent i plural, sense cap connotació política o religiosa, no discrimina a ningú per raons de raça o creences i només exigix el respecte de tots els usuaris a les normes de convivència. Durant els més de cent anys d’existència, la Casa de la Caritat està orgullosa de no haver tancat les portes ni un sol dia. En este temps ha repartit més de 45 milions de racions de menjar i ha donat recer en els seus dormitoris a centenars de milers de persones sense casa.

Els servicis de la Casa de la Caritat s’han ampliat progressivament d’acord amb les noves necessitats socials. L’associació busca fugir d’una atenció merament assistencial per a facilitar la reinserció social del col·lectiu que atén.

SERVICIS QUE OFERIX Alberg. Centre residencial de primera acollida, no permanent, on s’oferix allotjament, manutenció i atenció psicosocial. Disposa de 70 places.

Menjador. Oferix 200 places amb un sistema d’autoservici que permet un flux d’usuaris que en l’actualitat és de 460 persones de mitjana i cobrix la necessitat bàsica d’alimentació per a aquells usuaris que la necessiten. L’entrada també es regula a través d’entrevistes. L’espai es distribuïx en taules amb capacitat per a quatre persones per a fomentar així un clima de sociabilitat entre els assistents. En l’actualitat s’atén tot tipus de perfils, des de persones sense casa fins a famílies, menors, pensionistes, desocupats de llarga duració….

Centre de dia. Està concebut amb l’objectiu de constituir un espai de trobada i convivència per a les persones sense casa o amb vivenda precària.

S’hi oferixen fins a onze tallers amb continguts educatius, culturals i recreatius: manualitats, enquadernació, habilitats socials, cultura general, llenguatge, matemàtiques, castellà, cuina, costura, gravats, premsa, salut mental…

Mòdul de convalescents. Procura proporcionar atenció i cures bàsiques a persones sense recursos en estat convalescent o postoperatori, que no tinguen xarxes socials o familiars que puguen fer-se càrrec d’ells i que necessiten una companyia i una atenció bàsica en el dia a dia fins que es recuperen. El mòdul té quatre places i funciona gràcies a la col·laboració de voluntaris, coordinats per una treballadora social.

43

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

Escoles infantils. Dos escoles acullen xiquets i xiquetes procedents de famílies sense recursos que no tenen suport familiar o social: l’Escola Infantil de València i l’Escola Infantil de la Casa de la Caritat de Torrent L’Escola Infantil de València (ubicada en la mateixa seu de la Casa de la Caritat) té 33 places per a alumnes d’entre un i tres anys. Crea un clima d’integració i desenvolupament adequat a les necessitats de cada xiquet.

L’Escola Infantil de la Casa de la Caritat a Torrent (en el carrer de Santa Llúcia, 38-40), que va començar el curs a l’octubre del 2010, acull 43 alumnes en la mateixa franja d’edat. Esta escola, amb una inversió que ha arribat al milió d’euros, ha comptat per a posar-la en marxa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torrent i els terrenys on es va construir van ser cedits, de manera altruista, per un veí de la localitat (Fernando Fuster Just).

En els dos centres, a més d’impartir els coneixements propis del primer cicle d’Educació Infantil, es busca procurar als menors un ambient normalitzat, així es treballen hàbits i rutines i es facilita la conciliació de la vida familiar i laboral.

Les escoles infantils no sols treballen amb els menors sinó que també treballen amb les famílies. Gràcies al Programa Escola Família, els progenitors, a través de xarrades i tallers, reben formació i informació sobre educació, inserció en el mercat laboral, vivenda, hàbits d’higiene, atenció social…

Programes i servicis generals. A més dels servicis citats anteriorment, la Casa de la Caritat oferix als usuaris una altra sèrie d’atencions com ara el programa d’higiene (dutxes, bugaderia, perruqueria i podòleg), el servei de roba, orientació en la recerca de vivenda, el taller d’ocupació, gabinet psicològic, o el programa d’educació en el temps lliure.

VOLUNTARIAT La figura del voluntari és summament important per a la funció de la Casa de la Caritat tant per la labor que fa com pels valors que transmet (servici, generositat, altruisme, ajuda…). La col·laboració desinteressada de l’equip de voluntaris resulta determinant. Actualment tenen un equip de vora 200 voluntaris, coordinats per la responsable del departament, els quals col·laboren en distintes àrees (menjador, escoles infantils, centre de dia, acollida nocturna, roba, classes de castellà, cine i biblioteca, mòdul de convalescència, eixides d’oci, activitats de Nadal, etc…).

QUI LA FORMEN Des del 2002, la gestió de la Casa de la Caritat està totalment professionalitzada en tots els aspectes i compta amb un equip humà de 36 treballadors.

El president és Antonio Casanova, i el Comité de Direcció el componen Luis Miralles, vicepresident d’Assumptes Socials, Fernando Giner, vicepresident de Màrqueting i Comunicació, Joaquín Iborra, vicepresident de Relacions Institucionals, Antonio Gomis, tresorer i Miguel Almazán, secretari, tots ells són càrrecs voluntaris. Guadalupe Ferrer, n’és la directora gerent.

44

Menjador de la Casa de la Caritat.

45

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

ESCOLA INFANTIL DE TORRENT L’any 2003, la Casa de la Caritat rep una herència de Fernando Fuster Just (un veí de Torrent) que es traduïx en dos casetes xicotetes situades en el carrer de Sant Llúcia. Amb l’objectiu de tornar a la societat torrentina este gest de generositat, la Casa de la Caritat va decidir construir en estos terrenys una escola infantil dirigida a atendre xiquets i xiquetes d’entre un i tres anys en situació o risc d’exclusió social. Des del 2010, esta escola està en funcionament i també el Comité Territorial de la Casa de la Caritat a Torrent, el qual té com a missió informar de les necessitats socials que detecta en la ciutat i del funcionament del centre, entre altres funcions. Este comité està format per Amparo Folgado Tonda (presidenta d’honor com a alcaldessa de Torrent), Vicente Silla Alandí (president), José Vicente Palacios Bellver (vicepresident), Rafael Alonso Claver (secretari), Rafael Garrigues Ibáñez, Benito Nemesio Casabán, Gerardo Puchol Cervera, Salvador Fernández Calabuig, Aldino Fernández Roig, José Royo Martí, Tomás Moreno Planells, Vicente García Piles, Francisco Andreu Andrés, Francisco Capel Muñoz, i Salvador Marín Silla.

FORMES DE COL·LABORAR-HI En l’actualitat hi ha diverses maneres de col·laborar amb la Casa de la Caritat.

El 70% dels seus ingressos provenen de particulars i d’empreses que, a través de quotes de socis o donacions puntuals, permeten sufragar les despeses diàries de l’entitat. D’esta manera, s’hi pot col·laborar com a donant (tant en espècie com econòmicament, sense importar la quantitat), bé com a subscriptor (amb una quota mínima de 10 euros al mes), o a través d’una herència o llegat solidari a benefici de la Casa de la Caritat. També es pot participar en la Campanya 365 Menjars Solidaris, per mitjà de la qual, a través d’una aportació de 1.500 euros, es costeja la despesa d’un dia de menjars en el menjador social.

LA CASA DE LA CARITAT EN XIFRES Cada dia d’obertura de la Casa de la Caritat suposa un cost aproximat de 8.000 euros.

Només el servici de menjador representa una despesa diària de 1.500 euros.

L’any 2011 va dur a terme un total de 375.437 actuacions en tots els servicis.

El servici més sol·licitat continua sent el menjador social, on es van repartir 316.438 racions de menjar en tot 2011. El menjador és actualment la porta d’entrada a la resta de servicis, des dels quals la institució tracta de promoure vies cap a la reinserció de les persones més necessitades. Els programes desenvolupats pel Departament de Treball Social han permés crear una freqüència d’assistència entre els usuaris, la qual cosa possibilita treballar cap a la seua normalització.

Durant el 2011 també van augmentar les pernoctacions en l’alberg, n’hi hagueren 22.820.

46

Antonio Casanova, president de la Casa de la Caritat.

La col·laboració desinteressada de l’equip de voluntaris és fonamental.

47

PREMI CARTA DE POBLAMENT TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

ALDINO FERNÁNDEZ ROIG L’empresa d’Aldino Fernández Roig en 1999 féu un pas molt important per al SEU futur quan es va adherir com a soci accionista al grup de compra BIGMAT, agrupació de magatzems independents de materials de construcció amb més de 600 magatzems i botigues implantades en els països de Bèlgica, Txèquia, Espanya, França, Itàlia i Portugal. Des de llavors, la seua marca comercial es denomina BIGMAT ALDINO. L’any 2001, BIGMAT ALDINO traslladava les seues instal·lacions al carrer dels Llibrers, número 4, del polígon industrial Mas del Jutge de Torrent, on ocupa una superfície de més de 6.000 m2, amb zones d’aparcament, oficines, autoservici, i exposició permanent de paviments i revestiments ceràmics per a banys i cuines, i a més cal afegir-hi els locals de formació per a la clientela i per al personal de l’empresa. Des deL 2004, l’empresa té el certificat de qualitat ISO 9000:2000.

48

49

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

En el 25 aniversari de la Federació Valenciana d’Empresaris de la Construcció, l’any 2003 (Aldino és el primer començant per l’esquerra).

L'any 2010 va rebre la Medalla de Plata de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València.

50

L’any 1945 naix Aldino Fernández Roig, tercer fill d’una família de quatre germans del matrimoni format per Agustín Fernández Lerma i Concepción Roig Llácer. Fa els estudis elementals en el col·legi de Nuestra Señora de Monte Sión de Torrent i quan té deu anys es matricula en l’acadèmia del mestre Salvador Pardo Bochons, on cursa els estudis de Batxiller. En acabar-los acudix a l’Escola de Comerç de València, la qual ha d’abandonar l’any 1965, perquè havia d’ajudar son pare, que es feia càrrec del magatzem de materials de la construcció per la jubilació del germà Aldino, qui l’havia regentat des de la dècada dels anys trenta. El magatzem estava en el número 20 de la que hui és l’avinguda al Vedat, i el nou magatzem passava a la plaça que actualment es denomina de les Corts Valencianes, amb la personalitat jurídica de persona física, representada en son pare. Esta és la primera vegada que s’empra la marca comercial de “Materiales de construcción Aldino”.

Antecedents empresarials En la família d’Aldino Fernández Roig sempre hi ha hagut un ambient empresarial. Diu que s’han trobat escrits en els arxius municipals de l’Ajuntament de Torrent, que apunten que l’any 1924, a nom d’Aldino Fernández Ros (avi del premiat) s’exercia l’activitat de venda de materials per a la construcció. L’avi (1870-1942) és el primer Aldino (nom de procedència italiana) nascut a Torrent, i amb els set germans són la quinta generació de l’arbre genealògic dels Fernández de Torrent, iniciat per Agustín Fernández Velasco, nascut a Granada, de professió militar i pertanyent al Regiment Milán, qui l’any 1750 es va casar amb una jove torrentina.

El pare d’Aldino, Agustín Fernández, juntament amb els germans Jesús, Vicente i Daniel Muñoz Mora, era copropietari del Cine Avenida, i va ser el president de la societat Cine Lam SL, dedicada a l’explotació de les sales cinematogràfiques que hi havia a Torrent: el Cine Avenida, el Cine Liceo, el Cine Montecarlo, i el cine d’estiu El Clot, que estaven ubicades en l’actual avinguda al Vedat.

Dins d’esta societat també es trobava el Cine Cervantes. Com a president de la Cooperativa Agrícola Sant Lluís Bertran des del 1963 fins al 1975, va impulsar el desenvolupament de la Secció de Crèdit, que va ser l’antecedent de la Caixa Rural, la fundació de la qual el 1969 fou iniciativa seua. Agustín Fernández en va ser el president des 1969 a 1975 i en fou nomenat president honorari perpetu l’any 1975.

Aldino Fernández Roig es va casar al maig de 1969 amb Maria Dolores Puig Felipo, torrentina pertanyent a una família en què son pare i els quatre germans eren propietaris de l’empresa Puig Garrigues SL, dedicada a la fabricació de calçat per a xiquets (tenia les instal·lacions on hui éstà la Universitat Catòlica). Maria Dolores ha sabut compaginar les obligacions d’ama de casa i mare amb les empresarials, perquè va tindre una empresa de venda de calçat infantil a Torrent, i una altra de productes herbodietètics, en el centre comercial Nuevo Centro de Valencia, fins que es va jubilar l’any 2011. El matrimoni té dos filles, un fill i cinc néts.

51

Imatge actual de les instal·lacions de BIGMAT ALDINO en el polígon industrial del Mas del Jutge.

52

53

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Després de la jubilació de son pare, Aldino Fernández Roig es fa càrrec de l’empresa l’any 1977, i utilitza el mateix nom comercial de “Materiales de construcción Aldino”. Eixe mateix any l’empresa trasllada les instal·lacions al carrer de la Constitució de Torrent, on ocupa una superfície de 1.200 m2, fins a arribar als 3.000 m2 l’any 2000 (al desembre de 1989, havia passat a denominar-se Suministros Aldino SA, nom que manté en l’actualitat).

Projecció empresarial i social L’any 1999, Subministros Aldino SA fa un pas molt important per al futur de l’empresa, ja que s’adherix com a soci accionista al grup de compra BIGMAT, agrupació de magatzems independents de materials de construcció amb més de 600 magatzems i botigues implantades en els països de Bèlgica, Txèquia, Espanya, França, Itàlia i Portugal. Des de llavors la seua marca comercial es denomina BIGMAT Aldino. Dos anys més tard BIGMAT Aldino traslladava les seues instal·lacions al carrer dels Llibrers, número 4, del polígon industrial Mas del Jutge de Torrent, on ocupa una superfície de més de 6.000 m2, amb zones d’aparcament, oficines, autoservici, i exposició permanent de paviments i revestiments ceràmics per a banys i cuines i a més s’hi ha d’afegir els locals de formació per a clientela i personal de l’empresa.

Des del 2004 l’empresa té el certificat de qualitat ISO 9000:2000.

L’empresa d’Aldino, a més de comptar amb un equip humà qualificat, ha sabut aprofitar tot el creixement de la dècada dels 90 i la primera dècada de l’any 2000, per a diversificar productes i servicis, identificar les necessitats dels clients i satisfer-les mitjançant l’adequació d’espais a les noves tècniques d’emmagatzemament i mercat.

La formació ha sigut una constant en la trajectòria professional d’Aldino Fernández Roig, perquè ha participat en nombrosos seminaris, cursos de direcció i cursos de formació sectorial, impartits tant en el Club de Gerents com en la Cambra de Comerç de València. També ha estat molt involucrat en tot el procés democràtic, econòmic i social que la societat torrentina ha desenvolupat en la dècada dels anys 80. Va ser president del Club de Gerents de 1979 a 1987, en estos anys el Club va intensificar l’activitat en l’àmbit comarcal i va impulsar l’associacionisme amb la creació de l’Associació de Comerciants de Torrent. També ha sigut el primer president de la Comissió de Control dels nous òrgans de govern que Caixa Torrent implantava després de la publicació del Reial Decret Llei 2290/1977 del 27 d’agost impulsat pel ministre d’Economia Fuentes Quintana. En la següent renovació dels òrgans de govern de Caixa Torrent, va ocupar el càrrec de secretari del Consell d’Administració.

Quant a la seua participació i col·laboració en institucions de caràcter provincial cal destacar la seua labor en l’Associació Provincial de Magatzemistes de Materials de la Construcció, on va participar (des de la seua fundació en 1977) amb la Junta Directiva, i on ha exercit els càrrecs de vicepresident i president 54

Zona de la botiga d’autoservici.

Vicenç Ferrer amb el calendari de BigMat Aldino l’any 2009.

55

IV PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

del 1991 al 2004. Va ocupar una de les vicepresidències de la Federació Valenciana d’Empreses de la Construcció (FEVEC) de 1990 a 1994, i en l’actualitat és membre electe de la seua junta directiva. Ha pertangut al Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València diversos anys i ha rebut l’any 2010 la Medalla de Plata de la institució. En l’actualitat és membre del Consell d’Administració de la societat mixta d’Aigües de l’Horta SA, per designació de l’Ajuntament de Torrent.

Ajudes i patrocinis Al llarg de la seua carrera professional, i a través de la seua empresa Suministros Aldino SA, ha promogut nombrosos patrocinis d’esdeveniments i activitats culturals, entre els quals cal destacar el patrocini de l’equip Nou Bàsquet Torrent (a finals dels anys 90), dels Premis Literaris de l’Associació de Veïns del Vedat, de l’equip Ecològic Marxadella de l’IES Marxadella de Torrent, i de l’Agrupació de Penyes del València CF. També ha participat en el projecte ‘Jesús Planells’ en el districte de Mukaiki de Zimbabwe i, entre 2009 i 2010, amb la Fundació Vicente Ferrer per a l’eradicació de la pobresa extrema en el districte d’Anantapur (l’Índia). 

Foto familiar d’Aldino Fernández Roig.

56

57

Carta Pobla de Torrent 1248

1248, novembre, 28, València.

Pere de Granyena, comanador de València, amb altres germans, en nom de l’Orde de l’Hospital atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet els nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València.

ARV, Justícia Civil, Manaments i Empares, any 1639, llibre 5, mà 51, fs. 19 r.-21 v.

Publ. Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Royo Martínez, José, “La carta de población de Torrent de 1248. Introducción y edición del texto latino”, Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 5, (1986-1987), Torrent, 1988, ps. 36-39.

Febrer Romaguera, Manuel Vicente, “Documentos históricos para el estudio del repartimiento y repoblación de l’Horta”, Annals de l’Ideco de l’Horta Sud, 5, (1987-1988), València, 1990, doc. 26.

Guinot Rodríguez, Enric, Cartes de poblament medievals valencianes, València, 1991, ps. 208-212.

Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent, , 2003, ps. 24-25.

Sit omnibus notum quod nos, frater Petrus de Granyena, comendator domus hospitalis Valentie, mandato et authoritate fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, et assensu et voluntatis fratri Berengarii Thomasii, prioris eiusdem domus, et fratris Raymundi de Querald, militis, et fratris P. de Seron et fratris Raymundi de Vetula, militum, et fratris Guillermi, comendatoris de Torrente, et fratris Guillermis Sutoris et fratris Dominici Faber [sic] [et fratris Joannes Canebrerii]1 et quorumdam aliorum fratruum nostrorum, per nos et omnes nostros presentes et futuros damus et stablimus vobis, Berengario Tornerio et Blanca Fort, femina, Berengario de Ratera et Petro Figuera, Martino de Sancto Antonio et Petro Blanco, Petro de Montalbo et Berengario Gensor, Berengario de Esteleha, Petro Punyet, [Petro Bonaynas]2, Guillermo Ripol3 et Laurentio de Monte et Petro Roseli, Petro Bayat, Dominico Calvo, 1. Suplim l’omissió de la signatura del final.

2. Suplim l’omissió de la signatura del final.

3. Taxat (sic) «Calbo».

– 61 –

Bartholomeo de Almenara4 et Berengario de Rovira, Arnaldo Minori, Berengario Lombardio et Pascasio Borrol, Arnaldo de Turra et Castellano de Aparici5, Bernardo de Claramonte, Dominico de Barbastro, Guillermo de Monte Rubeo, Berengario Magistro et Guillermo de Alfara, Raymundo de Castilione, Berengario de Castilione, R. de Castilione6, Bri. Sutori et Petro Buscheti et Marchadario de Esparaguera, G. de Rosellione, Joanni Pontii, Raymundo Gonore7 [sic], Arnaldo de Coralli et Berengario de Pertusa, A. de Miravall, Raymundo Tomasii, Bn. de Sahidine et Petro Rosell, Carrachone8 [sic], femine, Berengario Alantonir et Berengario Cognato et Petro Sanchiz et Berengario de Belliana, Balageris de Albis, Arnaldo de Vinyoles et successoribus vestris in perpetuum, videlicet centum quinquaginta jovatas terre in regadino alqueriis nostre de Torrent, inter vos taliter dividendas, quod unusquisque vestrum de his CL jovatis habeat et percipiat pro parte sua tres jovatas completas [sic] in regadivo, ut dictum est. Ítem. Damus uniquique vestrum singulas domos sive singula statica et singulas staticatas9 [sic] terras pro horto in alqueria predicta, prout hec omnia nobis terminavimus et assignavimus in presenti. Hec omnia predicta cum domibus, casalibus, campis, vineis, heremis et plantatis, et cum herbis, lignis, cequiis franchis ab omni cetiatico, et cum introhitibus et exhitibus, affrontationibus et suis pertinentiis universis a celo in abisum, vobis et vestris donamus et stabilimus in huiusmodi modum, quod estetis solidi habitantes et permanentes et fideles nostri ibidem, et de omnibus expletis et fructibus terre et arborum dictarum jovatarum donetis nobis et domu nostre perpetuo septimam partem numerum in dicta hereditate sine missione nostra, et Hospitali et decimam et primitiam ratione ecclesie, secundum quod in termino et Regno Valentie civitatis dari ac prestari consueverunt, scilicet, de blado in area, et de vendimea in vineas, et de aliis fructibus arborum loco ubi fuerint collecti recente, et de ficibus seccatis in domo, et de domibus et ortis 4. En les signatures figura com «Berengarii de Almenara».

5. En la següent apareix com «Apieria». «Castellano de Aparici» o «Castillioni de Apieria», figura amb signe entre les signatures de la resta de pobladors. Beguer Esteve, en la seua obra apunta que es tracta d’un topònim referent a l’origen d’ «Arnaldo de Turra», en existir una població nomenada Castelló de Apiaria, hui Piera (Tarragona). Nosaltres considerem que es tracta d’ un poblador independent: «Castellà de Aparici».

6. Considerem «R. de Castilione» com un poblador distint de «Raymundo de Castilione». Com que es tracta d’una còpia tardana, cap la possibilitat de plantejar-se que un i altre foren una repetició de la mateixa persona.

7. A las signatures figura com «Gentues».

8. Ha de llegir-se «Tarrachone».

9. Ha de llegir-se «fanecatas».

– 62 –

nihil nobis inde donetis censu vel agrario, sed in dictis domibus et hortis retineamus fathicam et laudimium, adeo in dictis jovatis et quod teneamini de regalia servitia aliorum vicinorum Valentie.

Aqua damus francam, et de secatio teneatis azuch et cequiam curatam, salva tamen perpetua aqua ad opus nostrarum hereditatum. Et sich hanc donationem per nos et nostros vos et vestrum habeatis, teneatis, possideatis et sp[l]ectetis et nulla ora alium dominium proclametis et faciatis nisi nos et Domun Hospitalis.

Preterea concedimus vobis et vestris quod semper regamini et judicemini hibidem in dicta alcharea per unum vestrum, quod pro tempore ibidem posuerimus secumdum forum Valentie. ltaque appellationes nostras nunquam possitis appellari nisi commendotoris Domus Hospitalis Valentie vel suum lucumtenenti. Sic hec vos et vestri habeatis, teneatis, possideatis et esplectetis ad dandum, vendendum vel impignorandum sive obligandum sive obligandum [sic] et etiam ad faciendum omnes vestras vestrorumque voluntates, perpetuo faciendas vestris consimilibus, salva dicta septima parte, fathica decem dierum, laudimio et jus Hospitali in omnibus, ad forum Valentie. Hoc tamen excepto et nobis retento quod usque ad quinque annos preteritos non liceat vobis vendere sine nostra licencia et voluntate aliquam partem indivise antes dictis donatis cuiuslibet vestrum asignate, nisi totaliter quilibet nostrum totam suam hereditatem et integre venderet quod possit infra quinquennium quandocunque voluerint suis consimilibus. Et preteritis dictis quinque annis possit quilibet toto vel parte vendere ad suas voluntates salvo tamen jure Hospitalis.

In omnibus retinemus tamen nobis et nostris in dicta alquerea omnia molendina aquarum facta vel facienda, furnos et operatoria, balnea et fabrica. In quibus molendinis promitimus molere bladium vestrum ad decimam sextam partem nobis dandam. Et in furno de coquere panem nostrum ad vicessimam partem, et in fabrica nostra opera ferrea operari et fabricari ad forum Valentie.

Retinemus etiam nobis justicias, calonias et omnia alia jura nostra secumdum forum Valentie.

Promitentes vos et omnia bona vestra presentia et futura semper salvare et bona nostra propria et domui. Et etiam inde vobis et vestrum legitimis actores et defensores de donationibus vestris omnia bona. Et tenemur semper vobis et vestris de firma et legali evictione Hospitalis predicte ubique constitute sint atque serta. – 63 –

Ad hec nos ante dicti populatores universi et singuli recipimus a vobis, dicti comendatori et fratibus supra dictis, dicta donationem sub formis et conditionubus ante dictis. Promittentes vobis et successoribus vestris firmam superius prenotatam semper per nos et nostros fideliter observare et fideles homines vobis etiam de personis et juribus vestris. Et in alquerea predicta facere residentiam personalem, et etiam omnia alia vobis attendere et complere, ut superius sunt notata. Jurantes ad invicem pariter atque simul per Deum et eius Sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta residentia in dicta alquerea facere dum nobis erit vita comissa nosque perpetuo atque nostris nobis in dictis honoribus ac juribus nobis ybidem pertinentibus succedentes.

Actum est hoc in Valentia, quarto chalendas decembris, anno millessimo ducentessimo quadraguessimo octavo.

Sig[senyal]num fratris Petri de Granyana, sig[senyal]num P. de Seroni fratres, sig[senyal]num Berengarii Thomasii prioris, sig[senyal]num fratris Ramon de Vetul, sig[senyal]num fratris Raimundi de Juralto [sic], militis, sig[senyal]num fratri Guillermi, commendatoris de Torrente, sig[senyal]num fratris Guillermi Sutoris, sig[senyal]num Berengarii Tornerii10, sig[senyal] num fratris11, sig[senyal]num fratris Dominici Fachs [sic], qui hoc firmamus.

Sig[senyal]num Blanci Fort, femine, sig[senyal]num fratris Canebrerii12, sig[senyal]num Berengarii de Ratera, sig[senyal]num Petri Figuera, sig[senyal] num Marti de Santo Antonio, sig[senyal]num Petri de Montealbo, sig[senyal] num G. Genson, sig[senyal]num Petri Blanchi, sig[senyal]num Berengari de Estellvi, sig[senyal]num Petri Punyet, sig[senyal]num Petri Bonaynas, sig[senyal]num G. Ripoili, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Rosselli13 [sic] de Monteacuto, sig[senyal]num Petri Bayet, sig[senyal]num Dominici Calvi, sig[senyal]num Arnaldi Minori, sig[senyal]num Berengarii de Almenara, sig[senyal]num Berengarii Lambardi, sig[senyal]num Berengarii Rovira, sig[senyal]num Pascasii Borrelli, sig[senyal]num Arnaldi de Turra, sig[senyal]num Dominici de Barbastre, sig[senyal]num Castillione de Apieria, sig[senyal]num Guillermi de Monterubeo, sig[senyal]num de Bernardi de Claramonte, sig[senyal]num Berengarii Magistre, sig[senyal]num Guillermi de Alfaro, sig[senyal]num Raymundi de Castellone, sig[senyal]num R. de Castellone, sig[senyal] num Bri. Sutoris, sig[senyal]num Berengarii de 10. Berengarii Tornerii ha de localitzar-se immediatament abans de la signatura de Blanca Fort com a primer dels pobladors.

11. Taxat (sic) «Joannis Canebrerii. sig[senyal]num Berengarii de Ratera sig[senyal]num Petri Figuera».

12. Ha de dir«Joanni Canebrerii». El lloc de la signatura ha de ser darrere de «fratris Dominici Fachs».

13. Ha de dir«Laurenti».

– 64 –

Castillione, sig[senyal]num Petri Buscheti, sig[senyal]num Mercad[er]ii de Esparaguera, sig[senyal]num Raymundi Gentues [sic], sig[senyal]num Gus de Rossilione, sig[senyal]num Arnaldi de Carrals, sig[senyal]num Joannis Pontii, sig[senyal]num Berengarii de Pertusa, sig[senyal] num Arnaldi de Miravail, sig[senyal]num Raymundi Thomasii, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Tarachoni, femine, sig[senyal]num [Bn.] de Saydine, sig[senyal]num Berengarii de Alantorii, sig[senyal]num Berengarii, cognati sui, sig[senyal]num Balaguerii de Albesa, sig[senyal]num Petri Sanchiz, sig[senyal]num Berengarii de Viynols, sig[senyal]num Berengarii de Beliana, qui hec firmamus et juramus in omnibus14.

Testes huius rei sunt Bernardi Arnaldi, P. de Vinyols, A. de Lusano et Jacobus Tolosani.

Sig[senyal]num fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, qui supra dicta omnia concedimus et firmamus et, ut maioris robur obtineat, firmitatem presentem paginam sigilli nostri minime roboramus.

Guillermus Galcerandus publicus notarius Valentie hoc escribere fecit cum litteris rasis et emendatis in quarta linea ubi dicitur: Bernardo de Claramonte; et rasis et emendatis in quinta linea ubi dicitur: Berengarii de Beliana; et rasis et emendatis in XIIª linea; et rasis et emendatis in XVII lineis; die et anno prefixis.

1248, novembre, 28, València.

Pere de Granyena, comanador hospitaler de València, amb els altres germans de l’orde, atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet als nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València.

ARV, Reial Justícia, llibre 11, fs. 241 i segs. (Còpia castellana del segle XVIII).

Publ. Beguer Esteve, Vicente, “La carta puebla de Torrent”, XII Asamblea de Cronistas del Reino de Valencia (1978). València, 1980, ps. 161-180.

Miquel Casanova, Isidro, “Memoria sobre la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, 14. S’observen nombroses divergències entre les transcripcions efectuades per Beguer Esteve i Iborra Lerma del text castellà (ARV, Reial Justicia, llibre 11, f. 241) no explicables fàcilment: Belenguer, Torner / Belenguer Forner, Pedro de Montalto / Pedro de Montalbo, Geronymo Gensor / Geronymo Gener, Arnaldo Mirano / Arnaldo de Mirono, Pascual Bovell / Pasqual Roseli.

– 65 –

estudis i investigacions de Torrent i comarca, 6, (1988-1990), Torrent, 1991, p. 23-26.

Beneyto Tasso, Silvino. “Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 9, Torrent, 1996, ps. 2730.

Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent, 2003, ps. 25-27.

Sea a todos manifiesto como nosotros fray Pedro de Grenacia, comendador de la Cassa del Hospital de la ciudad de Valencia, con mandato y autoridad de fray Pedro de Alcalano, castellano de Amposta, y con consentimiento y voluntad de fray Raymundo de Queralto, cavallero, y de fray Pedro de Serone y de fray Romeu de Vetula, cavalleros, y de fray Guillermo, comendador de Torrente, y de fray Guillermo Sutoris y de fray Domingo de Fabre y de algunos otros hermanos nuestros, por nos y por todos los nuestros, presentes y venideros.

Otorgamos y establimos a vosotros Belenguer Torner y a Blanca Fort, muger, y a Belenguer de Ratera y a Pedro Figuera, a Martín de Santo Anthonio, a Pedro Blanco, a Pedro de Montalto, a Geronymo Gensor y a Berenguer de Metelia, Pedro Puyet, Geronymo Ripoll y a Lorenzo de Monteagud y a Pedro Bonaybas, a Pedro Rosell, a Pedro Bayet, a Domingo Calbo, a Berenguer de Almenara, a Berenguer de Rovira, a Arnaldo Mirono, a Berenguer Lombargo y a Pascual Borell, a Arnaldo de Turre de Castillon de Apiaria, a Bernardo de Claramonte, a Domingo de Balvastre, a Guillem de Monterubio, a Bernardo Magistre y a Guillermo de Alfaro, a Raymundo de Castillione, a Bernardo Sutori y a Pedro Burgueti, a Mercader de Esburguera, a Guillermo de Roselione, a Juan Pons, a Raymundo Gonorer, a Arnaldo de Carali, a Berenguer de Pertusa, a Arnaldo de Miraval, a Raymundo Thomasio, a Bernardo de Saydino, a Pedro Rosell, a Ana Tarragona, muger, a Belenguer de Alantorn y a Belenguer, pariente suyo, y a Pedro Sanchis y a Bernardo de Bellana, a Balaguer de Albesa, a Bernardo de Viñoles y a todos vuestros sucesores perpetuamente, es a saber ciento y cincuenta jobadas de tierra de regadío de la nuestra alquería de Torrente; de tal suerte se han de repartir entre vosotros, que cada uno de vosotros tenga y tome por su parte tres jobadas enteras de regadío de las dichas ciento cincuenta, como arriba queda dicho.

– 66 –

Ítem, otorgamos a cada uno de vosotros una cassa o una estancia, y una fanegada de tierra para huerto en la dicha alquería, como aora de presente todas estas cosas os las determinamos y señalamos. Todas estas cosas sobredichas, con las cassas de habitación, campos, viñas, hiermos y poblados, y con sus hierbas, leñas, cequias de todo cequiaje francas, y con sus entradas y salidas, con todas sus afrontaciones y pertinencias universales, desde el cielo [h]asta el abismo, a vosotros y a todos los vuestros.

Otorgamos y estabelimos de esta suerte, que seays habitadores fijos y permanentes, y asimismo nuestros fieles; y de todas las cogidas y frutos de la tierra, de los árboles de dichas jobadas, nos deys y a nuestra casa perpetuamente el número de la séptima parte en la dicha heredad, sin que nosotros o nuestro Hospital haya de imbiar por ella, y la décima y la primicia, por quenta de la iglesia, de la suerte que se ha acostumbrado a dar en el término y Reyno de esta ciudad de Valencia, a saber, del trigo en la era, de la vendimia en las viñas, y de las demás fruytas de los árboles en el lugar donde nuevamente fueren cogidas, y de los frutos secos en cassa. Mas de las cassas y de los huertos nada queremos que nos deys por razón del censo o del drecho de los campos. Pero en las dichas cassas y huertos nos reservamos la fadiga y luismo, como en las dichas jobadas de tierra. Y para que esteys tenidos y obligados a todos los servicios, regadíos de los otros vecinos de Valencia, hos damos el agua franca de cequiagio, con tal que tengays el azud y la cequia limpia y conrreada, salvando limpias el agua para lo necesario de nuestras heredades. Y así por nos y los nuestros, vosotros y los vuestros esta donación tengays, poseays y gozeys, y en ningún otro señor así mesmo conozcays, llameys ni hagays, sino a nosotros y a la Cassa del Hospital. A más de esto, a vosotros y a los vuestros concedemos que asimismo en la dicha alquería seays regidos y juzgados por uno de vosotros, el que por el discurso del tiempo pondremos según el fuero de Valencia, de tal suerte por vuestras apelaciones nunca podays acudir ni apelar, sino acudiendo al comendador de la Cassa del Hospital de Valencia, o al que estuviere en su lugar; y así vosotros y los succesores, vuestros consortes, tengays, poseays, y cumplidamente gozeys la facultad para poder dar, vender o dar a empeño, obligar y también para hazer a todas vuestras voluntades y de los vuestros consortes, salvando en todo y por todo la dicha séptima parte, la fadiga de diez días, luismo y el derecho del Hospital, según fuero de Valencia.

Exceptando empero, esto a nosotros reservado, que hasta cinco años pasados o antes de ellos, sin nuestra licencia y voluntad, no os sea lícito ni podays vender parte alguna indivisa de la susodicha donación, señalada a cualquiera de los vuestros, si ya no, alguno de ellos del todo vendiese toda su heredad por – 67 –

entero; lo que puede hacer dentro de los cinco años, siempre que quissiere con sus consortes; y pasados los dichos cinco años, cualquiere pueda, en todo o en parte, vender a su gusto y voluntad, guardando siempre en todo el derecho del Hospital. Con todo eso, en dicha alquería nos reservamos para nosotros y los nuestros todos los molinos de agua que hoy son y por tiempo serán, los ornos, las obras, los baños y la fábrica. En los quales molinos prometemos moler vuestro trigo, que se nos ha de dar hasta la decimasexta parte, y también en el orno cozer vuestro pan, hasta la vigésima parte, y en la nuestra fábrica obrar y fabricar las obras de yerro, conforme el fuero de Valencia.

Reservamos también las justicias, las calonias, los destierros y todos los demás derechos nuestros, conforme el fuero de Valencia. Prometiéndoos siempre hazer salvar vuestras personas y todos vuestros bienes, presentes y venideros, como bienes nuestros propios dominicales, y de aquí adelante seros legítimos actores y defensores de vuestras donaciones. Y queremos ser tenidos a vosotros y a los vuestros de firme y legal evicción, obligándoos todos los bienes del dicho Hospital, en qualquier lugar constituidos y puestos.

Finalmente todos nuestros dichos pobladores, universalmente y cada uno en particular, acceptamos de vos dicho comendador y de todos los sobredichos frayles dicha donación con las formas y condiciones sobredichas.

Prometiéndoos y a vuestros sucesores, por nosotros y los nuestros, siempre fielmente observar la forma arriba dicha y seros hombres fieles acerca de las personas y derechos vuestros, y en la dicha alquería hacer residencia personal, y también atender y cumplir con todas las demás cosas, como más arriba están ya advertidas; jurando todos por uno y uno por todos a Dios Nuestro Señor y a sus Santos Quatro Evangelios, con nuestras propias manos corporalmente tocados, hacer la dicha residencia en la sobredicha alquería, mientras vivamos nosotros y los que de aquí adelante sucederán a los nuestros en dichas honras y derechos, a nosotros asimismo pertenecientes.

Esto fue hecho en la ciudad de Valencia, a los veintiocho del mes de noviembre del año del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo mil ducientos quarenta y ocho.

Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Grenacia. Se[senyal]ñal de mí fray Bernardo Thomasio, prior. Se[senyal]ñal de mí fray Raymundo de Queralt, cavallero. Se[senyal]ñal de mí Pedro de Serone, frayle. Se[senyal]ñal de mí fray Romeu de Vetula. Se[senyal]ñal de mí Guillermo, comendador de Torrent. Se[senyal]ñal de mí fray Guillermo de Sutoris. Se[senyal]ñal de mí fray Domingo Fabre. Se[senyal]ñal de mí fray Juan Cambrerio, que firmamos estas cosas sobredichas.

– 68 –

Se[senyal]ñal de mí Berenguer Tornelio. Se[senyal]ñal de mí Blanca Fort, muger. Se[senyal]ñal de mí Berenguer Ratera. Se[senyal]ñal de mí Pedro Figuera. Se[senyal]ñal de Martín de Santo Anthonio. Se[senyal]ñal de Pedro Blanco. Se[senyal]ñal de Pedro Montalto. Se[senyal]ñal de Pedro Gensor.

Se[senyal]ñal de Berenguer de Estelilia. Se[senyal]ñal de Pedro Puyet.

Se[senyal]ñal de Geronimo Ripoll. Se[senyal]ñal de Lorenzo de Montagudo.

Se[senyal]ñal de Pedro Bonaybas. Se[senyal]ñal de Pedro Rosell.Se[senyal] ñal de Pedro Vayet. Se[senyal]ñal de Domingo Calbo. Se[senyal]ñal de Belenguer de Almenara. Se[senyal]ñal de Belenguer Rubira. Se[senyal]ñal de Arnaldo Mirone. Se[senyal]ñal de Belenguer Lombardo. Se[senyal]ñal de Pasqual Borell. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Turre. Se[senyal]ñal de Castillon de Apiaria. Se[senyal]ñal de Bernardo de Claramonte. Se[senyal]ñal de Domingo de Barbastre. Se[senyal]ñal de Guillermo de Monterubio. Se[senyal] ñal de Bernardo Magistre. Se[senyal]ñal de Guillermo de Alfaro. Se[senyal] ñal de Raymundo de Castilione. Se[senyal]ñal de Bernardo Sutori. Se[senyal] ñal de Pedro Busqueto. Se[senyal]ñal de Mercader Esparguera. Se[senyal] ñal de Guillermo de Rosilione. Se[senyal]ñal de Juan Pons. Se[senyal]ñal de Raymundo Genoves. Se[senyal]ñal de Arnaldo Cavali. Se[senyal]ñal de Berenguer de Pertusa. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Miraval. Se[senyal]ñal de Raymundo Thomasio. Se[senyal]ñal de Bernardo de Saydino. Se[senyal] ñal de Pedro Rusell. Se[senyal]ñal de Ana Tarragona, muger. Se[senyal]ñal de Belenguer de Alantorn. Se[senyal]ñal de Belenguer, pariente suyo. Se[senyal] ñal de Pedro Sanchis. Se[senyal]ñal de Bernardo de Beliaña. Se[senyal]ñal de Belenguer de Albesa. Se[senyal]ñal de Bernardo de Viñoles, los quales en todo y por todo firmamos y juramos todas las cosas sobredichas.

Fueron testigos de este presente auto Bernardo Arnaldo, Pedro de Biñoles, Arnaldo de Luzano y Jayme Tolosano.

Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Alcalano, castellán de Amposta, concediendo y confirmando todo lo sobre dicho. Y para que todas las sobredichas cosas sean de mayor fuerza y valor, corroboramos la presente pagina con el nuestro sello.

Yo Guillermo Gauseran, notario público de Valencia, hize escribir estas cosas con letras rayadas y enmendadas en la quarta línea donde dice: Bernardo Claramonte; y rayadas y enmendadas en la quinta línea donde dize: Belenguer de Beliana; y rayadas y enmendadas en la duodécima línea; rayadas y enmendadas en la vigésima séptima línea y en la trigésima; en el día y año sobredichos.

– 69 –

Edita Ajuntament de Torrent

Alcaldessa de Torrent Amparo Folgado Tonda

Regidor de Cultura Modesto Muñoz Puchol

Coordinació: BIM i Publicacions Municipals Ana Coronado Gavilán

Il·lustracions: Calo Carratalá

Disseny: Eugenio Simó Muñoz

Traducció: Oficina de Promoció i Ús del Valencià

Imprimeix: Gráficas Royanes