II carta poblament 2011 by Ajuntament de Torrent

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT

El 28 de novembre de 1248, Torrent entrà a forma part de la història. A partir d’eixe moment, la nostra ciutat es disposava a fer les seues aportacions al món de la cultura, de la solidaritat, de la ciència, de l’art, de l’economia, de l’esport… Quasi 800 anys després, celebrem l’acte d’esta posada en escena. Els Premis Carta de Poblament són l’espill, les lents en què Torrent és vista pel món. Un món que està canviant a una velocitat de vertigen i que tots nosaltres tenim l’obligació d’entendre perquè cada un es responsabilitze d’allò que fa en el treball i en la tasca professional. L’edició d’enguany, la tercera, cobra una importància vital ja que el 2011 ha estat marcat per grans esdeveniments socials, econòmics i polítics que influiran en el sentit i el destí de la història. S’han dissolt règims dictatorials que pensàvem que eren eterns, grans potències com els EUA i com els països europeus estan immerses en una crisi econòmica que recorda el famós crac del 29. Només cal fer una ullada a la situació de desgovern de la Unió Europea. Front a esta situació, s’han publicat dos llibres en què els autors, tot i que amb idees quasi diferents, fan el mateix diagnòstic i apliquen la mateixa medicina per tal que en l’horitzó es puga albirar un llampec d’esperança. El primer d’ells, el sociòleg Alain Tourain ha publicat un llibre, Después de la crisis. Por un futuro sin marginación, que defensa una tesi més necessària que mai: que el sistema social no siga absorbit pel sistema econòmic. Vol un model de ciutadania forta que es fonamente a partir de la creença que les persones no són instàncies negociables, no són una mera mercaderia, sinó sers amb necessitats que han de ser respectades i salvaguardades. El segon, Michael Lewitt, analista econòmic de prestigi, al llibre La muerte del capital, analitza les raons del col·lapse de l’economia mundial i dóna les claus per a la recuperació. Allò més interessant és que ho fa des de la defensa dels mercats però amb unes reformes que s’acosten a les conclusions de Tourain. Sobre la base del llegat d’Adam Smith, Marx, Keynes o Minsky, traça una distinció que pot ser clau per al futur. Afirma que els països no poden sostenir-se en el capital financer, sinó en el capital valuós, és a dir, el teixit industrial, l’educació, la innovació o les patents. El que Lewitt planteja és fer recaure l’atenció del desenvolupament humà en la societat civil, on cada persona pot fer-hi aportacions d’acord amb la capacitat, la formació i la vocació. La gran notícia per a Torrent és que els premiats de la tercera edició dels Premis Carta de Poblament encarnen el camí de la solució possible als problemes actuals. Cada un dels premiats, ja siguen institucions o persones, alimenten una societat civil forta i responsable. Així doncs, vull felicitar tots els premiats. En primer lloc, en el

Premi Art, Lletres i Esports, el Sr. Francisco Alcácer García, una de les promeses no sols del futbol espanyol, sinó europeu. Mai oblidarem els dos gols que marcà i que feren Espanya sub19 campiona del Campionat d’Europa. En segon lloc, en el Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient, el Sr. Salvador Miquel Peris, doctor en Ciències Econòmiques i Catedràtic de Comercialització i Investigació de Mercats per la Universitat de València. Un eminent coneixedor de les relacions econòmiques i financeres que són tan importants en el món actual. Destaca, entre altres coses, perquè va ser el primer director d’una tesi doctoral sobre màrqueting a la Universitat Jaume I de Castelló. En tercer lloc, en el Premi Societat i Concòrdia, tenim, per una banda, el Sr. José Ferrís March, un convençut de la força i del poder del teixit associatiu i de la societat civil. La seua implicació en els temes més palpitants de la societat ha fet que s’involucrara en entitats torrentines tan importants com el Cercle Catòlic, l’IDECO i la Fundació Horta Sud. Este premi el compartix amb l’Orde de les Germanes Salesianes de Torrent. Enguany celebren el 125 aniversari de l’arribada al nostre país. El seu compromís per l’educació i el suport als jóvens amb problemes és més que evident. Fan una tasca social en la nostra ciutat que ja és un referent insubstituïble. Per a finalitzar, el Premi Trajectòria Professional recau enguany en una de les empreses capdavanteres, importants i emblemàtiques de Torrent: Industrias Cárnicas La Cope. El compromís amb la generació d’ocupació i riquesa ha estat el seu tret més característic. Hui en dia encara es pot valorar esta tasca, que no és sols econòmica, sinó també social. Els premiats sou uns vertaders referents per a tota la ciutadania torrentina. Només desitge que esta edició dels Premis Carta de Poblament siga una plataforma perquè la ciutadania s’acoste i conega tot allò que feu i porteu a terme. L’obligació d’un poble és saber reconéixer l’esforç i l’excel·lència de les persones. Gràcies i enhorabona. M. José Català i Verdet Alcaldessa de Torrent

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT

Els fets. La Carta de Poblament de Torrent, fou un document jurídic atorgat el 28 de novembre de 1248 per Pere de Granyena, en nom de l’orde de l’Hospital, a 50 repobladors, que amb les famílies venien a repoblar el lloc. Entre altres aspectes tractava les condicions i relacions entre els nous pobladors com a vassalls i l’orde de l’Hospital com a senyor feudal, i quins drets corresponien a cada part, a més de regular l’organització institucional, social i econòmica. Estes condicions estarien vigents en la història de Torrent durant sis segles, fins a produir-se la dissolució del règim senyorial en 1847. Dins del senyoriu, la màxima autoritat era el comanador de Torrent, qui exercia el poder bé directament o bé per mitjà del procurador i del batlle o alcalde major. Era l’encarregat de rebre les rendes i exercir els drets senyorials, com el nomenament de les autoritats municipals, de fer justícia, a part d’altres drets recollits en els Furs del Regne de València. A cadascun dels nous pobladors, a part d’una casa i un hort d’una fanecada franca, se li féu entrega de 108 fanecades de terra d’horta, en règim d’emfiteusi o de domini útil, l’orde se’n reservava el domini directe, i les propietats estaven sotmeses a cens, lluïsme i fadiga, entre altres impostos. Els fruits de les terres també estaven sotmesos al pagament d’un cens o partició dels fruits a raó d’1/7 part, la qual s’havia de satisfer en el cas dels forments en l’era, el raïm en la vinya, les fruites seques en casa i les altres fruites en els mateixos arbres. Sobre les terres del secà no es diu res al document. Els nous veïns s’obligaven a prestar homenatge i jurament de fidelitat al comanador hospitaler. L’orde de l’Hospital s’hi reservava com a monopolis senyorials els molins on rebrien, per moldre els cereals, 1/16 part, les olives en l’almàssera senyorial, coure el pa del nous veïns en els forns i rebre’n 1/20 part, així com els banys públics. També s’hi reservava la torre castell com a casa senyorial de la comanda on rebre els fruits i així com per a utilitzar-la com a presó. Entre les prerrogatives dels nous veïns hi havia les de ser jutjats en primera instància per un d’ells, el justícia, encara que era nomenat pel comanador, rebre i posseir tots el recursos naturals del terme com ara herbes, llenya, séquies, pantans etc, així com gaudir de manera franca de les regalies que tenien concedides i de què gaudien els ciutadans de València. Després de molts anys de l’atorgament de la Carta de Poblament en podríem fer més d’una reflexió, entre altres, per què Torrent té més població que les localitats veïnes i per què va arribar a ser el poble més gran de l’Horta si la seua situació era i és semblant a altres pobles de la comarca? La solució a la pregunta probablement estiga i la tenim en les bones condicions de la seua carta de poblament, sens dubte, la més favorable per als nous pobladores

cristians vinguts a l’Horta de València, i una de les millors de totes les concedides per a repoblar un poble en el nou regne cristià de València. Reconeixent la labor dels torrentins, molts d’ells anònims, que al llarg dels segles, des d’aquell llunyà 1248, amb les seues aportacions, anaren configurant i forjant la ciutat que ara és Torrent, el jurat elegit en 2011, en la tercera edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent, ha volgut reconéixer la labor dels torrentins actuals, que destaquen en diferents àmbits de la nostra societat. Amb el Premi Arts, Lletres i Esports a Paco Alcácer García, un gran futbolista, que formant part de la plantilla del València Club de Futbol ha estat protagonista de l’ascens de la filial valencianista des de la tercera a la segona divisió B, i del títol de l’Europeu sub19 amb la selecció espanyola. Amb el Premi de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient a Salvador Miquel Peris, un erudit nacional en el camp de la comercialització i gestió de mercats o màrqueting; amb el Premi Societat a les Filles de Maria Auxiliadora de Torrent, per la tasca pedagògica i social que les salesianes desenvolupen a través del Col·legi Maria Auxiliadora i del Centre Laura Vicuña; amb el Premi Concòrdia a José Ferris March, per la seua activitat cap a un model de societat amb justícia, solidaritat, responsabilitat, respecte, igualtat i diàleg i amb el Premi Trajectòria Professional a Industrias Cárnicas LA COPE, important empresa dedicada a la carn porcina. La nostra enhorabona als premiats i als membres del jurat per l’elecció, ja que Torrent necessita persones i entitats amb un esperit de servei i entrega com els guardonats en aquesta tercera edició dels Premis Carta de Poblament. Per això, quan es troba algú com vosaltres amb estes trajectòries d’excel·lència en els camps esportiu, científic, empresarial, pedagògic i solidari, a la resta sols ens queda donar-vos el nostre agraïment més sincer. Sou un model de referència i d’orientació meravellós a seguir per a les noves generacions de torrentins i torrentines. Esta frase del filòsof Sèneca vol servir d’homenatge in aeterno al vostre treball, “El guardó de les bones obres és haver-les fet. No hi ha cap altre premi més digne”. Modesto S. Muñoz Puchol Tinent d’alcalde i regidor de Cultura i Política Lingüística

ELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT DISTINGEIXEN L'APORTACIÃ&#x201C; A LA SOCIETAT TORRENTINA

Jurat dels Premis.

L’Ajuntament reconeix i impulsa l’exercici d’activitats culturals, educatives, científiques i socials que són rellevants en la nostra societat, amb els Premis Carta de Poblament de Torrent. La creació d’estos premis va ser aprovada per unanimitat en el Ple extraordinari del 23 d’octubre de 2009 per tots els grups polítics. Transcorregudes dos edicions, i per un acord d’Alcaldia aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Torrent el 2011, s’agrupen les modalitats d’Arts, Lletres i Esports en una única modalitat. Estos premis reconeixen el treball dels ciutadans per a la societat torrentina i promouen i potencien els estudis i treballs de creació i investigació en estes categories:

ARTS, LLETRES I ESPORTS CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT SOCIETAT I CONCÒRDIA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL El solemne acte d’entrega se celebra anualment en el aniversari de l’entrega de la Carta de Poblament de Torrent. Els premis són atorgats per un jurat compost per personalitats de prestigi reconegut de la ciutat, després d’avaluar les candidatures presentades. Estes propostes les poden fer investigadors, universitats, acadèmies, col·legis professionals, hospitals o associacions, així com altres entitats anàlogues. Les candidatures han de presentar-se abans del 31 de maig de cada any. Recordem que el 28 de novembre de 1248 es va dur a terme la firma de l’entrega de la Carta de Poblament de Torrent a les primeres famílies assentades ací després de la conquesta del rei Jaume I. Esta carta representa el naixement de Torrent. L’organització dels Premis està a càrrec de la Delegació de Cultura de l’Ajuntament, responsable de proposar a l’Alcaldia els components del jurat, els quals han de ser nomenats amb caràcter anual.

ACTA DEL JURAT III EDICIÓ PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT En la ciutat de Torrent, a les 19.30 hores del dia 18 d’octubre de 2011, i en la sala de sessions de la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Torrent, es reunixen les persones que a continuació es mencionen, nomenades, mitjançant el decret número 2572/2011, de data 16 d’octubre de 2011, integrants del Jurat de la tercera edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent, per tal de constituir-se com a òrgan i portar a terme les funcions que es detallen en les bases aprovades a este efecte per acord plenari de data 23 d'octubre de 2009. Sr. José Ortí Soriano Sr. José Hernández Yago Sr. José Deusa García Sr. Manuel Herreros Casas Sr. Vicente Carratalà Deval Sr. José Royo Martínez Sr. Miguel Lluch Cerezo Hi assistix com a presidenta honorífica, l’alcaldessa de Torrent, Sra. M. José Català Verdet i hi actuen com a president i secretari les persones triades pels membres del Jurat d’acord amb el que estableixen les bases dels premis. Així, diversos membres del Jurat efectuen propostes per a les modalitats respectives que comprenen els premis, les quals són acceptades per unanimitat, a la vista dels mèrits que concorren en cada un dels proposats. Per tot això, de comú acord, i en exercici de les atribucions que li conferixen les bases, este Jurat decidix atorgar els Premis Carta de Poblament de Torrent, en la tercera edició, i en cada una de les modalitats que comprén, a les persones o entitats següents: Premi Arts, Lletres i Esports: FRANCISCO ALCÁCER GARCÍA. Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient: SALVADOR MIQUEL PERIS Premi Societat i Concòrdia: JOSÉ FERRÍS MARCH (Concòrdia) FILLES DE M. AUXILIADORA (Societat) Premi Trajectòria Professional: INDUSTRIAS CÁRNICAS LA COPE SA

I perquè així conste, firmen la present acta, en el lloc i la data indicats, i fan constar que la decisió del Jurat que s’hi arreplega, és inapel·lable.

President

Secretari

JOSÉ DEUSA GARCÍA

VICENTE CARRATALÀ DEVAL

Vocals

JOSÉ ORTÍ SORIANO

JOSÉ HERNÁNDEZ YAGO

MANUEL HERREROS CASAS

JOSÉ ROYO MARTÍNEZ

MIGUEL LLUCH CEREZO

Presidenta Honorífica M. JOSÉ CATALÀ VERDET

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE torrent ARTS, LLETRES I ESPORTS CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT SOCIETAT I CONCÒRDIA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

PREMI CARTA DE POBLAMENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

Paco Alcácer

Paco Alcácer és més que una promesa del futbol, forma part del València Club de Futbol Mestalla, primer equip filial del València CF, i en la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure de la xarxa, sobre ell, es llig que en mitjans esportius valencians es valora com la nova perla del planter valencianista, ja que és un davanter pur que destaca per uns desmarcatges violents i per la capacitat per a rematar en qualsevol circumstància, que la seua notable tècnica i la seua pilleria, entre altres qualitats, el convertixen en un especialista del gol, o que té un olfacte infatigable. Ell diu estar satisfet de cada èxit esportiu, en especial de l’ascens del filial del València de tercera a segona B: “Perquè hem treballat molt per a aconseguir-lo.” Per a ell, també va ser molt especial l’Europeu sub 19 de 2011 amb la selecció, i recorda, content, que l’any 2010 va ser nomenat Millor Esportista de l’Any a Torrent. Però Paco Alcácer, als díhuit anys, només pensa a continuar aprenent i a fer el que ha de fer el millor possible: “El futur ara mateix no me’l plantege, ara només he de treballar, treballar i treballar per a intentar arribar al meu somni, la primera divisió.” Per a ell el futbol, la família i els amics ho són tot, i entre les seues il·lusions està que la seua família siga feliç.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

Paco Alcácer es va formar en les categories inferiors del València CF, va destacar en el torneig europeu de futbol sub 17 amb la selecció espanyola de futbol i va ser el màxim golejador del torneig. Ha sigut enguany, l’1 d’agost de 2011, quan la selecció espanyola de futbol s’ha proclamat campiona d’Europa sub 19 en un partit contra la República Txeca on Paco Alcácer va ser l’autor dels dos gols últims, els quals van donar la victòria a Espanya. En esta temporada 2011-2012 està a les ordres de l’entrenador del VCF, Emery, per a participar en la lliga amb el conjunt Xe. Juga en el Mestalla, i és un dels jugadors amb més projecció. És el nou valor en alça del planter valencianista i ha despertat l’interés de molts clubs. “Torrent és ma casa. Note que la gent m’estima molt, està sempre disposada a ajudar-me i m’encantaria poder algun dia fer alguna gesta gran en el futbol per tota esta gent, la meua.” Açò diu el jove futbolista Francisco Alcácer García, Paco Alcácer per a tothom. Nascut el 30 d’agost de 1993 a Torrent, viu en la casa familiar i és el primer dels dos fills de Paco Alcácer Puig i d’Inmaculada García Gascó. Va ser al col·legi Monte Sión on començà a destacar jugant al futbol, després a l’Escola Valdez, i també anà desenvolupant qualitats esportives en l’equip del Torrent. Entrà en l’Escola del València CF (Infantil B) quan tenia dotze anys i des de llavors la seua vida se centra a desenvolupar la vocació diària de ser futbolista. Quan se li pregunta com va començar eixa vocació, respon amb fermesa: “Supose que com qualsevol altre xiquet, vaig començar a jugar en l’escola, en l’hora del pati, després de classe… Ma mare em diu que el meu joguet favorit ha sigut sempre un baló, que no me’n separava i recorde haver provocat en casa algun accident domèstic.” Sobre si es veu en el futur com una figura del futbol, contesta humilment: “Això ho dirà el temps. Jo només faig el que més m’agrada el millor que puc i encara que, de moment, les coses van molt bé, sé que em queda molt per aprendre i molt de treball per davant”. Assegura que encara no s’ha plantejat que jugar al futbol haja de ser la seua professió, diu que tal vegada és prompte per a dir-ho, però comenta: “Evidentment un somni seria poder debutar en primera divisió amb el València i refermar-me com a futbolista de primera. Voldria haver nascut per a ser futbolista!” En referència als seus entrenadors afirma que no podria triar-ne cap per damunt dels altres: “Per a mi, des d’Antonio, del Monte Sión, fins a Ramos, de l’Escola Valdez, Jordi, del Torrent, Alfredo, Pellegrino, Vicente Mir, del València, o Meléndez, de la selecció, formen part de la meua forma de treballar i tots ells m’han ajudat a entendre que el que és important és gaudir i aprendre. Són els professors d’allò que més m’agrada i tinc grans records de tots ells.” Quan Paco Alcácer juga al futbol diu sentir-se afortunat: “Quan isc al camp m’oblide de tot i intente gaudir-ne. Crec que sóc una persona molt competitiva, però en el

Paco AlcĂĄcer va marcar davant BĂ¨lgica.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

En el partit de la victÃ²ria espanyola.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

PÃ²dium UEFA.

futbol, i així m’ho han ensenyat, la qüestió no és com se sent u, sinó com funciona dins de l’equip, perquè quan perdem, perdem tots, i quan guanyem, guanyem tots, no cal pensar en la individualitat.” Reconeix estar satisfet de cada èxit, però en especial de l’ascens del filial de tercera a segona B: “Perquè hem treballat molt per a aconseguir-ho.” També va ser molt especial per a ell l’Europeu sub 19 de l’any 2011 amb la selecció. Definix el seu transcurs diari amb una mentalitat pràctica: “Un dia normal el dedique a complir les meues obligacions acadèmiques, els meus entrenaments i a la meua família. Els caps de setmana són diferents perquè toca jugar al futbol, bé en la ciutat esportiva o en casa de l’equip rival; però sempre que puc, quan les meues obligacions m’ho permeten, passe temps amb els amics. Jo sé que la meua vida és un poc diferent, per exemple, si jugue un cap de setmana, no puc eixir de nit, però és el que he triat i em compensa. A més, els meus amics em cuiden i ajuden.” Demostra ser disciplinat quan afirma: “Intente ser-ho… En el futbol sempre, així m’ho han ensenyat. A casa…, caldria preguntar-li-ho a ma mare”. La resta d’aficions, al marge de l’esport, les concreta en els amics, amb els qui li agrada passar molt de temps, el cine, i jugar a la play; però quan el fem pensar en el futur contesta així: “Crec que sempre em dedicaria a alguna cosa relacionada amb l’esport. No sé si practicant-lo o ajudant a fer-lo, però segur que dins de l’esport.”

PREMI CARTA DE POBLAMENT CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

Salvador Miquel Peris

Salvador Miquel Peris és un erudit nacional en el camp de la comercialització i gestió de mercats o màrqueting. Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i catedràtic de Comercialització i Investigació de Mercats en la Universitat de València, va ser el primer professor de doctorat sobre continguts de Màrqueting i director de la primera tesi doctoral d’esta matèria en la Universitat Jaume I de Castelló. Encara que està jubilat, continua immers en temes de mercat i assistix a conferències i simpòsiums relatius a la matèria en què és especialista. Destaca en la seua trajectòria docent i d’investigació, la seua especialització en l’àmbit del màrqueting, com a director de nombroses tesis doctorals en distintes universitats espanyoles. Ha publicat nombrosos articles i llibres, i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Després d’haver sigut el primer catedràtic en esta matèria de la Universitat de València i el quart de tot Espanya, al llarg de la seua carrera ha rebut nombrosos reconeixements, l’últim fou el Premi a la Trajectòria en Màrqueting en la XXII Trobada de Professors Universitaris de Màrqueting, atorgat el 23 de setembre de 2010 en la Universitat d’Oviedo.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT CIÃ&#x2C6;NCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

Primers anys de Salvador Miquel Peris.

Salvador Miquel Peris en l'actualitat.

Salvador Miquel Peris, fill de Salvador Miquel Calixto i de M. Purificación Peris Sanz, naixia fa setanta-nou anys a Torrent, a l’empara d’una xicoteta botiga de comestibles que la família tenia en el carrer del Canonge Gisbert i d’un estanc que regentava sa mare. Salvador Miquel Peris es va casar amb Josefa Romero Andreu i van tindre un fill i dos filles, després la família va créixer i té tres néts i una néta. Després d’estudiar Peritatge i Professorat Mercantil en una escola pròxima al Portal de Valldigna a València, se n’anà a Barcelona per a aconseguir el títol d’intendent mercantil. Per a continuar actualitzant la formació, va començar la carrera d’Econòmiques, estudis que finalitzava a València, on la seua fou la primera promoció. En acabar les obligades milícies de l’època va fer classes en l’Escola de Comerç com a professor adjunt d’Organització i Administració d’Empreses. Quan va aconseguir la càtedra va treballar incansablement per a fer conegut el Màrqueting, matèria que es pot definir com un procés d’intercanvi que usen els que necessiten uns productes i els que els procuren. Tot, per a satisfer necessitats, enteses estes des d’un sentit ampli, i que s’interpreten quasi sempre en funció de l’estatus del comprador. Salvador Miquel argumenta respecte de les necessitats de consum creades en la societat: “El màrqueting s’aprofita de com és la societat actual així com dels seus valors i desitjos. Ara, tots volem un bon cotxe, una bona casa, roba cara, viatjar…, són necessitats de caire més social i d’autoestima. Tot això es potencia a través de la publicitat i dels mitjans de comunicació, impulsat per l’àmplia gamma de productors. En la compra d’un cotxe, per exemple, la nostra necessitat bàsica és el transport; però, amb això no és suficient. Exigim un cotxe que, a més, diga alguna cosa de nosaltres, que transmeta la nostra forma de ser o el nostre estatus, i això ens porta a triar una marca concreta perquè el fabricant, a través de la publicitat, ens ha comunicat les característiques que busquem en el vehicle, a més de les bàsiques (poder desplaçar-nos). No obstant, hi ha certes exigències socials que els fabricants han de considerar, estrictament per llei o no, i que fan que els productes no sols atenguen les necessitats àmplies dels consumidors, sinó també les de la societat en general: cotxes que contaminen menys, que facen menys soroll…, i més recentment l’aparició del cotxe híbrid (que contamina menys i no utilitza un recurs cada vegada més escàs com és el petroli). Les grans multinacionals controlen el món que coneixem, encara més que els polítics. Estudien quines són les necessitats i desitjos no coberts o mal coberts, amb l’objectiu de generar nous productes per a després vendre’ls i aconseguir beneficis; els responsables de màrqueting les ajuden en eixa tasca. És una societat en què les necessitats més bàsiques ja estan cobertes i es demanen novetats, contínuament, condicionades per l’estatus, la qual cosa porta les empreses a buscar nous productes i a modificar els que n’hi ha, encara que siga només en el disseny. Cal canviar molt per a continuar venent. Encara que sempre hi ha hagut intercanvi”.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

Una classe bàsica amb el professor Salvador Miquel Quan va començar en la Universitat de València impartia docència en Organització i Administració d’Empreses en l’Escola de Comerç. Després d’acabar els estudis en Ciències Econòmiques i Empresarials va passar a fer classes en la mencionada facultat, i quan es va promulgar la Llei de Reforma Universitària i es van identificar les àrees de coneixement, dins d’Economia de l’Empresa, que era l’àrea en què exercia la seua labor, es va crear, entre altres, l’especialitat de Comercialització i Investigació de Mercats i va decidir triar-la. Encara que llavors era molt nova a Espanya, en les universitats americanes ja hi havia investigadors en esta matèria que assessoraven les grans multinacionals. El màrqueting com a concepte: des de sempre hi ha hagut la necessitat d’intercanvi entre dos parts perquè una persona mai no ha pogut autoabastir-se de manera individual per a satisfer totes les seues necessitats: un mateix no pot fabricar-se el pa, les sabates, la roba, etc., per això, al principi l’intercanvi era de productes per productes. Ara, com sabem, allò que s’intercanvia són productes o servicis per diners. La paraula màrqueting comença a utilitzar-se a principis de 1900, tot i que les primeres definicions daten d’entre 1910 i 1920. A partir d’ací i a mesura que ha anat evolucionant la societat, l’entorn de les empreses i la seua pròpia gestió, el concepte ha anat redefinint-se i han anat apareixent-ne extensions i aplicacions com ara màrqueting agrícola, màrqueting polític, màrqueting social, màrqueting de relacions… L’obsolescència programada: si una empresa vol guanyar diners fa ús dels mitjans que el màrqueting li proporciona. D’altra banda, la tecnologia ha evolucionat tant que permet fer productes cada vegada més perfectes. No obstant, en els països desenvolupats hi ha cada vegada més oferta en relació a la demanda, la qual cosa, unida a la innovació tecnològica, fa inviable que tantes empreses amb possibilitat de fer productes cada vegada millors puguen sobreviure en el mercat. Per això, es decidix fabricar productes que tècnicament tinguen menor duració perquè el consumidor es veja obligat a renovar-los, i d’esta manera permetre la subsistència de l’empresa perquè obtinga beneficis. Es pot dir que la conseqüència d’esta innovació possibilita el manteniment d’ocupació i la generació de material contaminant. És competència dels tècnics de medi ambient i dels governs corresponents trobar la solució apropiada a esta paradoxa. El màrqueting i la seua evolució: en el fons, l’aplicació del concepte de màrqueting és la mateixa, però el que canvia són les necessitats del públic a qui l’empresa vol arribar. Una persona que visca en una zona rural tindrà, de segur, necessitats semblants a una altra persona que visca en un entorn urbà, però també hi haurà moltes altres necessitats diferents. És tasca del màrqueting identificar unes i altres

necessitats, generar el producte que permeta satisfer-les, establir el preu adequat que l’individu estarà disposat a pagar i que a l’empresa li donarà benefici, determinar on vendre’l i comunicar-ne l’existència i els atributs. El màrqueting s’aplica a tot allò que puga ser objecte d’intercanvi, ja siguen béns tangibles, servicis o idees. Així per exemple, parlaríem de màrqueting polític quan el polític fa una campanya amb l’objectiu de guanyar vots i així ser triat en un mercat competitiu. Abans, la base del màrqueting eren les quatre PES (Preu-Producte-Plaça i Promoció) i hi havia poca oferta en relació a la demanda; per això es fabricava un producte, s’hi fixava un preu determinat i es distribuïa en llocs que permeteren al client accedir-hi; la promoció jugava poc paper, atés que tot el que eixia al carrer es venia. Ara hi ha moltíssima competència i només aconseguirà la venda aquell que es diferencie i ajuste més el producte a les necessitats del consumidor. En l’actualitat, la comunicació o promoció i les seues distintes variants són fonamentals per a difondre el producte, comunicar-ne els atributs i, en definitiva, vendre’l, creant productes que, dins d’una mateixa gamma, es diferencien. Influències del màrqueting i consells per a consumidors i fabricants: tots en major o menor mesura estem influïts pel màrqueting, el qual, a través dels processos de comunicació, fa aflorar els nostres desitjos i necessitats. El màrqueting no és només comunicació: un disseny atractiu (que és una disciplina en què el màrqueting ha influït) també pot despertar interés en la compra. Els consumidors han d’exercir els seus drets com a tals: que pensen què els aporta el producte abans de decidir si comprar-lo o no, que es fixen en les característiques pròpies del producte i no sols en l’aparença, que comparen preu per unitat entre marques, que exigisquen i reclamen quan es consideren enganyats o perjudicats. Els fabricants han d’estudiar les necessitats i els desitjos dels consumidors, ja que en un entorn com l’actual on hi ha tanta oferta només aquelles empreses que oferisquen productes que s’ajusten realment a estes necessitats o desitjos seran les que tindran la supervivència assegurada; i a partir d’ací, que fabriquen els productes d’acord amb estes necessitats o desitjos. També han de cuidar els clients per a fidelitzarlos, atenent-ne els comentaris o queixes, tot això acreditat per una qualitat que es corresponga amb el que realment oferixen.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

Cursos. Seminaris. Idiomes. Col·legis professionals i acadèmics a què pertany Ha impartit, entre molts altres, cursos i seminaris en la Caixa d’Estalvis de Torrent, en la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació d’Alacant, en el Club de Gerents de Torrent, en la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de les Universitats de València i Alacant; i ha assistit a nombrosos cursos i seminaris nacionals i internacionals. Ha estudiat anglés, alemany, i actualment xinés. Està en el segon curs de la llicenciatura sobre Estudis de l’Àsia Oriental que s’impartixen en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) És membre de l’Associació Espanyola de Comptabilitat i Administració d’Empreses, de l’Associació Espanyola d’Estudis de Mercat, Màrqueting i Opinió Pública (AEDEMO); del Col·legi d’Economistes de València, de l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya; d’American Markting Association, Academy of Marketing Science, European Marketing Academy; European Academy of Management of Bussines Economics i de l’Associació Espanyola de Professors Universitaris i Professionals de Màrqueting des de la seua fundació. 2006. (AEMARK).

Algunes de les seues publicacions en

Miquel Peris, S. (En col·laboració, 1992).

llibres, capítols i monografies

“Una aplicación del análisis factorial a

Miquel Peris, S. “Los modelos deterministas de selección de inversiones: revisión crítica y necesidad de nuevos planteamientos”. Publicat en Escritos de homenaje al Dr. Ramón Perpiñá Grau, amb motiu de la seua investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València (1982). Matemática Financiera. Editorial Graphic 3. València, Matemática Financiera. Teoría y práctica (2a edició). Revisada i augmentada. València (1983). Miquel Peris, S. “La evolución del marketing y su contribución a la planificación estratégica”. Publicat en l’obra La dirección estratégica de la empresa en el marco económico actual. Universitat d’Alacant i CAM. Alacant (1989). Miquel Peris, S. Estudios TAV’89 - Comunidad Valenciana. Estudi sobre la viabilitat i la conveniència de la connexió València-

la percepción del grado de importancia de distintos factores que contribuyen al desarrollo del negocio hotelero en el futuro”. Publicat en l’obra Tempori Serviedum, homenatge al Dr. Gil Aluja. Editorial Milladoiro. (En col·laboració, 1993). Análisis estratégico de los Sectores Industriales y del Turismo en la Comunidad Valenciana. 2 volums. Editorial de la Universitat Politècnica de València Fundació d’Estudis Borsaris i Financers, València. Miquel Peris, S., i altres. “El estudio del comportamiento del adoptante objetivo en marketing social: una propuesta de una aplicación práctica”. “La mundialización de la distribución”. Jornada d’homenatge i record al professor Emilio Soldevilla García. Madrid (2002).

Alacant en la Xarxa Europea d’Alta

(En col·laboració, 2008). Distribución

Velocitat, (1989). Cambra Oficial de Comerç,

comercial. Editorial ESIC (6a edició).

Indústria i Navegació de València.

Madrid.

(En col·laboració). Animación del punto de

paradigma: actitud-comportamiento”.

venta (primer volum); Guía didáctica (segon

Revista europea de Dirección y Economía de la

volum) amb CD per al professor; Editorial

Empresa. Vol. 5, 2ª.

McGraw-Hill (2a edició). Madrid (2009). Miquel Peris, S. (Col·laboració, 1993) “The Articles en revistes nacionals i estrangeres (1981) “La teoría del aprendizaje en un

coming crisis in the Spanish wine Industry”. International Journal of Wine Marketing.

sistema evolutivo: El comportamiento del

Miquel Peris, S. (Col·laboració, 1993). “The

gerente”. Esic-Market, núm. 35.

strategic marketing issues facing australien

(1981) “El conflicto de objetivos en la empresa: Propuesta de solución”. Revista Internacional de Economía y de Empresa. (1981) “Una nueva necesidad en Management: Hacia una visión totalizante en la empresa”. Cuadernos universitarios,

wine makers”. Journal of Strategic Marketing. Apunts docents i altres estudis publicats (1979) Modelos de programación de inversiones Weintgarner, Baumol y Quandt, Capri y Firm. Facultat de CCE i EE. València.

núm. 8, Abril. Facultat de Ciències

(1984-85) Gestión de Aprovechamientos,

Econòmiques de la Universitat de Màlaga.

Almacenes, y Distribución Comercial. Facultat

(1982) “La empresa como sistema

de CCEE i EE. València. En 1985-86 i en 1986-87 Ampliats i revisats.

Teleológico: su regulación operativa por los efectos de la retroacción negativa, reductores de entropía”. Esic-Market, núm. 38. (En col·laboració, 1982): “La innovación y el ciclo de vida del producto”. Esic-Market, núm. 39. Miquel Peris, S, i altres. (1982) “La identificación de tipologías en el mercado de los jóvenes: una aplicación al marketing social”. Revista ESIC-Market. (En col·laboració, 1987). “Marketing interno y desarrollo de personal”. Esic-Market, núm. del mes de juliol. (En col·laboració, 1992): “La empresa hotelera. Factores de Desarrollo”. Papers de

(En col·laboració, 1986-87) Concepto y variables del Marketing Mix. Facultat de CCEE i EE. València. (En col·laboració, 1986-87). Decisiones Estratégicas y Tácticas del Marketing. Facultat de CCEE i EE. València. Miquel Peris, S. Proyecto para la creación y puesta en marcha de una empresa dedicada a la fabricación de chocolates. Escola d’Alts Estudis Mercantils. Barcelona (1957). Memòria presentada i defensada davant el tribunal format per Dr. Pedro Gual Villalví, Dr. Roberto García Cairó, i Dr. José María Berini Jiménez, en l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona per al Grau

Turisme, núm. 10.

d’intendent mercantil.

(En col·laboració, 1992) “El desarrollo del sector

La censura de cuentas en Alemania. Institut

hotelero en España: Un análisis empírico”.

de Censors Jurats de Comptes d’Espanya.

Revista Economía y Empresa, núm. 31.

Madrid (1963). Treball presentat i defensat

(En col·laboració, 1993) “La imagen de

comptes.

los productos fabricados en España”.

per al concurs oposició a censor jurat de

Información Comercial Española, núm. 72.

Análisis Microeconómico y Cibernético:

(En col·laboració, 1996) “La segmentación

de adaptación de la empresa. Tesi doctoral.

del mercado en el marketing social y el

Facultat de Ciències Econòmiques i

Hacia un enfoque sistémico de los procesos

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

A finals dels noranta, l’Associació European Academy of Management of Bussines Economics, de la que Salvador Miquel forma part, atorgava al príncep Felipe el nomenament de president d’Honor.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

Empresarials. Universitat de València (1979).

empresarials. Organitzat per la Universidad

Qualificació: Excel·lent - Cum Laude.

Hispalense i celebrats a Ceuta. (1983).

(En col·laboració, 1981) “Consideraciones

“Papel de las Instituciones Financieras ante

sobre la tasa de descuento en los modelos

la problemática de la pequeña y mediana

deterministas de programación de inversiones”.

empresa en la provincia de Valencia”.

Bolsa de Comercio de Valencia.

Comunicació presentada en la ponència

Comunicacions i ponències presentades en congressos nacionals i internacionals “Un nuevo método de gestión en las Cajas Rurales: La administración por objetivos y resultados”. (1981) València. Ponència presentada al Simpòsium de les Caixes Rurals de la província de València organitzada per IBM. (En col·laboració, 1981). “La incidencia de la inflación y los impuestos en las decisiones de invertir en la empresa”. Comunicació

de l’àrea de finançament en el I Congrés d’Economia Valenciana. València. (1984). “La franquicia como estrategia de penetración en los mercados exteriores”. Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Publicat en el III Congrés de l’Associació Espanyola de Comptabilitat i Administració d’Empresa (AECA). (1985). “El consumidor español frente a la incorporación española en la CEE” Estoril, Portugal. (1985).

presentada en la 4a ponència del I Congrés

Miquel Peris, S. “The Spanish Consumer

de l’Associació Espanyola de Comptabilitat i

in the C.E.E.: Legal Aspects”. Comunicació

Administració d’Empreses (AECA).

presentada al 13th International Research

“Un caso especial de la fijación de precios: aspectos jurídicos y económicos en los modelos estocásticos de licitación competidora”. Publicat en el II Col·loqui sobre temes empresarials organitzat per la

Seminar in Marketing. Organitzat per la American Marketing Association, celebrat el maig de 1986 a Aix en Provence-Universite de Droit, d’Economie et Sciences d’AixMarseille (França).

Universitat Hispanoamericana de Santa

(En col·laboració, 1987) “Estrategias de

María de la Rábida, Huelva (1981).

posicionamiento: Un enfoque marketing”.

(En col·laboració, 1982) “Estrategias de Crecimiento Empresarial ante la Integración de España en la C.E.E.” Barcelona. Comunicació presentada al I Congrés d’Economia i Economistes. (En col·laboració, 1983) “Un modelo integrado de medición de la productividad en la empresa: Consideración de los efectos físicos, económicos y financieros”. Tenerife, Comunicació presentada en la 2a ponència del II Congrés de l’Associació Espanyola de

Ponència presentada en l’Àrea de Comercialització i Investigació de Mercats en el Primer Congrés de l’Associació Espanyola d’Economia de l’Empresa celebrat en la Fundació Hanseidel a Ojen (Màlaga). (En col·laboració, 1990) “Aproximación a los estilos de vida como criterios de segmentación”. Ponència presentada en la II Trobada de Professors Universitaris de Marquèting de la Universitat de València.

Comptabilitat i Administració d’Empreses

(En col·laboració, 1991) “Factores de

(AECA).

desarrollo de las Oficinas Financieras: Un

“Los coeficientes de inversión obligatoria en la planificación estratégica de las Cajas Rurales. Un modelo de Prospectiva”. Publicat en el IV Col·loqui sobre temes

análisis empírico”. Ponència presentada en la III Trobada de Professors Universitaris de Màrqueting de la Universitat de Salamanca.

(En col·laboració, 1991) “Direct selling in

and Spanish samples”. World Marketing

Spain: Present and perspects”. Ponència

Congress - Academy Marketing of Science -

presentada en la Sixth Conference on

Istanbul, Turquia.

Research in Distributive Trades. The Hague, Països Baixos.

(En col·laboració, 1994) “Evolución, estado

(En col·laboració, 1992) “Un análisis

compra y consumo en la Comunidad

comparativo de la imagen de los productos

Valenciana”, III Congrés de Comerç en la

fabricados en el Reino Unido y España:

Comunitat Valenciana, Castelló de la Plana.

percepciones recíprocas”. Ponència presentada en el II Congrés Nacional de l’Associación Científica d’Economia i Direcció d’Empresa. Jerez de la Frontera, Cadis. (En col·laboració, 1992) “Un análisis Cluster del sector hotelero español”. Ponència presentada en la IV Trobada de Professors de Màrqueting. San Lorenzo del Escorial,

actual, y perspectivas de los hábitos de

(En col·laboració, 1994) “¿Es el marketing una herramienta útil para el pequeño comercio al detall?”. III Congrés de Comerç en la Comunitat Valenciana, Castelló de la Plana. (En col·laboració, 1996) “Mesurement of the quality of public service: Analysis of the instruments of measurement - Procedings

Madrid.

of the 24th EMAC Conference Marketing

(En col·laboració, 1993) “El modelo del

Hongria. Ed: J. Béracs, A. Bauer, i H. Simon.

comportamiento de los adoptantes. Objetivo: Un estudio multivariable sobre los hábitos de consumo de tabaco”. Ponència presentada en la V Trobada de Professors de Màrqueting. Sevilla. “Marketing Ecológico: Una aproximación”. Ponència presentada en el VII Congrés Nacional i III Congrés Hispanofrancés.

for a Expanding Europe” Vol. II Budapest,

Miquel Peris, S. “Seminar in marketing management: implementing and monitoring, a programme of relationship marketing”, Graduate School of Business. University Collage Dublin, Irlanda (1999). (En col·laboració, 1999) “Priorities in marketing management practice.

Córdova. (1993).

Implications for research and teaching”,

(En col·laboració, 1993) “Buying preference

Collage Dublin, Irlanda .

and positioning in Spain and Britain products made in various european countries. European Marketing Academy”. Barcelona. Esade. (En col·laboració, 1993) “Environment Issues and the Marketing Department: A contradiction in terms or could be a New Aliance? Ancremination of the U.K. and Spanish cosmetics and toilettes industries”. 22nd European Marketing Academy

Graduate School of Business. University

Miquel Peris, S. “Outlook for department stores”. International Association of Department Stores. Copenhaguen, 23rd & 24th March (2000). Miquel Peris, S. “The impact of WalMart invassion of small town retailing communities: a prospective study”. International Research Seminar in marketing: The marketing in a changing

Conference. Barcelona.

world. Aix en Provence-Universite de Droit,

(En col·laboració, juliol del 1993).

França (2001).

d’Economie et Sciences d’Aix-Marseille,

“Perception of key management contribution factors to the future development of the hotel industry: A comparative Analysis of British / Irish

PREMI CARTA DE POBLAMENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

José Ferrís March L’activitat de José Ferrís ha estat orientada cap a un model de societat en què els membres cerquen i pretenen la justícia, i, conseqüentment es desenvolupen virtuts cíviques afavoridores de l’exercici i perfeccionament de la democràcia representativa, amb valors de solidaritat, responsabilitat, respecte actiu, igualtat i diàleg que harmonitzen la vida ciutadana. Tant el Cercle Catòlic de Torrent, com l’IDECO i la Fundació Horta Sud són institucions, de l’àmbit local i comarcal, en què Ferrís ha deixat l’empremta.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

El torrentí José Ferrís March va nàixer l’any 1936, fill de José Ferrís Silla i de Consuelo March Ortí, té una germana menor i és casat amb M. Nieves Monera Esteve. Té dos filles, un fill i tres nétes. De xicotet, a Torrent va anar al col·legi de les Franciscanes, va fer el Batxiller en el col·legi de Sant Tomàs d’Aquino i després estudià Magisteri a València, quan va acabar féu la carrera de practicant en la Facultat de Medicina, professió que va exercir i que va compaginar amb el treball d’auxiliar administratiu en l’Ajuntament de Torrent, després s’especialitzava en Podologia i va aprovar les oposicions de tècnic administratiu al mateix Ajuntament, on treballà fins a la dècada dels huitanta, quan es fa càrrec de la Direcció General de la Caixa d’Estalvis Provincial de València, i es manté en el lloc de director general fins que esta entitat es va fusionar amb la CAM, on va continuar com a director territorial adjunt fins a la jubilació. Ben prompte, les inquietuds envers els temes cívics, de ciutadania, i de construir una bona convivència van emergir. Així, des de l’exercici professional o d’altres activitats sense ànim de lucre, ha tingut molt present la necessitat d’enfortir el teixit associatiu, la societat civil, com un punt clau, juntament amb altres entitats (econòmiques i financeres, polítiques), per a construir una societat justa, aquella en la qual, des de la multiculturalitat, ens reconeguem els uns en els altres i viceversa, per a formar així la vertadera concòrdia, fonamentada en la dignitat de tot ser humà i en el respecte a les diferències. La pertinença a moviments cristians el van reafirmar en l’assoliment del compromís ciutadà de millorar, en l’àmbit més pròxim —poble i comarca— la qualitat de vida; sense oblidar, des d’una visió més àmplia, que és ciutadà del món. Sensible i sensibilitzat amb els problemes més greus que té plantejat el món, la consecució de la pau des de la justícia, la solidaritat amb els més desvalguts, la lluita contra la pobresa extrema, l’exclusió social, ha estat membre actiu de la Comissió Diocesana de Justícia i Pau. José Ferrís, ha exercit, allò que a hores d’ara anomenem, un “cosmopolitisme arrelat” i fou un precursor de la responsabilitat social empresarial o corporativa (que es fonamenta amb el compromís ètic, per part de l’empresa, d’anar més enllà de l’obtenció d’un bon resultat de comptes, la qual cosa comporta desenvolupar valors no tangibles, immaterials, que beneficien tots els afectats per l’actuació empresarial).

En el 75 Aniversari de la Fundació de la Caixa d’Estalvis de Torrent.

Homenatge dels empleats de la Caixa d’Estalvis de Torrent.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

Octubre de 1982, després de rebre la Medalla d’Or de la Caixa d’Estalvis de Torrent.

Presentació del Volum I d’Annals de l’IDECO, en l’acte en què es va fundar.

Activitat social Des de jove va estar vinculat a moviments de l’església; part de la dècada dels seixanta del segle passat, va ser president diocesà de la JARC (Joventut Agrícola i Rural Catòlica), un moviment educatiu i evangelitzador d’on partix el seu interés social i cívic; després va estar en el Cercle Catòlic, al capdavant del qual aconseguí dotar-lo d’una solvència econòmica que li permeté un major autonomia i la possibilitat d’organitzar-hi més activitats. En l’any 1977 va promoure la modificació dels estatuts de 1965. L’article 3r. dels nous estatuts de l’entitat, en què es diu la finalitat i els objectius d’esta associació, prova amb evidència l’alè impulsor de qui aleshores n’era el president. Este article va aportar una declaració d’intencions i, també, la voluntat de dur-les endavant. Des de 1978 fins a 1982 va ser president de la Caixa d’Estalvis de Torrent, on arribà quan era funcionari i va exercir com a interventor accidental de l’Ajuntament de Torrent en el traspàs de poders a la nova democràcia. El seu pas per la presidència de la Caixa d’Estalvis de Torrent reflectix una actitud clarivident: “no hi ha cap economia moralment neutra”. Per tant, és possible compatibilitzar economia i eticitat, no són realitats que, com l’oli i l’aigua, no es puguen lligar. Al llarg del seu manament hi aplica tres principis que poden ser indicadors per a assabentar-nos si hi ha o no hi ha una bona relació entre ètica i economia. En el primer, tractà d’incloure tots els afectats en la gestió de la Caixa, no sols empleats, també els impositors, les persones i entitats que es pogueren veure relacionades amb l’Obra Social de la Caixa; en el segon, la seua actuació manifestà un contracte moral (reciprocitat) amb el conjunt dels afectats (ja que mai va estar motivada per la maximització del seu propi interès, sinó pel bé del conjunt dels afectats), i en el tercer, perquè la transparència (publicitat), que genera confiança, ha estat eix de les activitats que ha emprés. No podem oblidar que la confiança és directament proporcional a la capacitat de les empreses de justificar i fer públic allò que fan o deixen de fer. Sens dubte, aquesta forma d’actuar és un exemple en un moment en què el món trontolla com a conseqüència d’una crisi no sols financera, sinó també alimentària, mediambiental, energètica i moral, on no ha faltat l’avarícia i la cobdícia. Així mateix ha promogut la creació del teixit associatiu, sabedor que una bona ciutadania és garantia d’una ciutat més justa, i per tant, més feliç. Al deixar de ser president d’esta entitat, el 27 d’octubre de 1982, el Consell que el succeïa li va atorgar la Medalla d’Or de la Caixa d’Estalvis de Torrent. L’any 1982 aparegué el primer número de la revista Annals publicada per l’IDECO. Un any abans, una comissió gestora, encapçalada per Ferrís, començava els treballs

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

per a la creació d’un Institut d’Estudis Comarcals que unira els esforços col·lectius de la gent de l’Horta Sud. Una vegada es constituí l’Institut, José Ferrís, en fou el primer president. Així expressava la voluntat de fer poble i comarca en la presentació del primer número d’Annals: “Sabem que el local és l’únic àmbit d’adscripció que no presenta dubtes, hi ha altres aspectes que demostren que la unitat dels pobles que ens envolten ens permet parlar de comarca: són eixos factors geogràfics, socioeconòmics, històrics i lingüístics comuns els que configuren una vida col·lectiva relativament homogènia”. Des d’aquelles línies s’encoratjava professionals, cronistes, estudiants i erudits a reflexionar sobre la nostra historia, es somniava la creació d’un Museu Etnològic Comarcal, restaurar monuments històrics, cases de poble, masos o alqueries. Esta tasca, a més de la vàlua investigadora, té un component cívic i ens recorda les nostres arrels, ens fa que parem atenció en allò que ens constituïx com a poble i ens mou a actuar i a comprometre’ns en l’àmbit més immediat, sense que això ens faça oblidar que som ciutadans del món. Dins dels seus objectius socials, fou, de 1990 a 2001, president de la Fundació Caixa d’Estalvis de Torrent, després Fundació Horta Sud, amb la finalitat del desenvolupament cultural i social de la comarca. La Fundació Horta Sud, li deu serne l’artífex i l’anima mater que ha fet possible el desenvolupament i consolidació posteriors. L’origen de la Fundació es remunta al 3 de novembre de 1972, amb el nom d’Instituto Pro-Desarrollo; des de llavors, ha anat adequant-se a la legislació vigent i adoptant diferents noms, però sempre ha tingut com a objecte “finançar i promoure la realització d’estudis o activitats que tingueren com a finalitat el desenvolupament cultural i social de la comarca”. Prova de la fructífera llavor que en aquell moment es sembrà són les activitats que la Fundació porta a terme a la comarca (en els últims anys ha oferit a les associacions serveis d’assessoria, cursos de formació, la pàgina web, projectes de solidaritat i projectes interassociatius, es publica la revista Papers de l’Horta, el butlletí Papers associatius, així com estudis monogràfics i prospectius de la comarca. Ha signat convenis de col·laboració amb la Mancomunitat de l’Horta Sud i ajuntaments de la comarca, amb entitats financeres, i col·labora amb la Direcció General de Participació i Ciutadania de la Generalitat Valenciana amb els cursos de formació). Cal posar en relleu que mentre ell n’era el president, la Fundació va adquirir l’immoble ubicat al carrer de la Mare de Déu de l’Olivar, núm. 30, de Torrent i que alberga el Museu Comarcal de l’Horta Sud. El Consell Plenari, amb data de 22 de juny de 2003, acordà denominar-lo Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, en reconeixement de la seua trajectòria. Este centre d’etnografia és un punt de referència indefugible per a conéixer la cultura tradicional de la comarca. Tant el Cercle Catòlic de Torrent, com l’IDECO i la Fundació Horta Sud són institucions, en l’àmbit local i comarcal, en les que Ferrís ha deixat l’empremta.

Amb Rigoberta Menchú, en la visita que esta va fer a l’Obra Social de la CAM, 1994. 1995, Cicle de la Fundació sobre societat civil i poders, conferència de les condicions per a una societat civil i adulta.

José Ferrís en una reunió formativa amb un grup de dones de la comarca.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March.

I també ha sigut president durant deu anys de la Fundació A. Miquel Roca-Projecte Home, per a la inserció en la societat de persones addictes a les drogues i ha col·laborat amb Cáritas. D’altra banda, com a defensor ferm dels partits polítics en tant que “expressen el pluralisme polític, concorren a la manifestació de la voluntat popular i són un instrument fonamental per a la participació política”, com diu la Constitució Espanyola de 1978, va formar part al seu moment de la UDPV (Unió Democràtica del País Valencià). Com s’ha exposat, l’activitat de José Ferrís ha estat orientada cap a un model de societat en què els membres cerquen i pretenen la justícia, i, conseqüentment s’hi desenvolupen virtuts cíviques afavoridores de l’exercici i perfeccionament de la democràcia representativa, amb valors de solidaritat, responsabilitat, respecte actiu, igualtat i diàleg que harmonitzen la vida ciutadana. José Ferrís ha dedicat temps, treball i imaginació a proporcionar capacitats i possibilitats, per tal que els més vulnerables o aquells que han estat en perill d’exclusió social, puguen, també, ser capaços de tindre un projecte propi de vida digna. L’eficiència i l’excel·lència són trets del quefer de José Ferrís, però a estos dos valors sempre n’ha lligat dos més, el de l’equitat i la justícia.

Alumnes de les Filles de Maria Auxiliadora a Torrent, 1919.

Foto de les alumnes en 1954.

PREMI CARTA DE POBLAMENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

Les Filles de Maria Auxiliadora a Torrent Les salesianes filles de Maria Auxiliadora formen part d’una gran família sorgida de la intuïció educativa de sant Joan Bosco (Dom Bosco) i Maria Mazzarello, els quals van captar les necessitats dels xics i xiques més pobres, van estar entre ells i els van oferir una família, espais de joc, de cultura, un ofici. Ells van educar des de la proximitat, la confiança i l’afecte, perquè els jóvens saberen obrir-se camí en la vida i pogueren eixir de situacions de dificultat. D’aquella experiència van sorgir salesianes i salesians i altres institucions, totes formades per persones que creuen en l’educació i en els jóvens, tal com deia sant Joan Bosco: “En cada jove hi ha un punt accessible al bé i la nostra força educativa consistix a localitzar la corda sensible al bé i fer-la vibrar”. La labor social que les salesianes porten a terme a Torrent es fa a través del Col·legi Maria Auxiliadora i del Centre Laura Vicuña.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

Campaments d’estiu en els setanta.

Excursió a les Terretes en els seixanta.

Col·legi M. Auxiliadora Al setembre de 1919, quatre filles de M. Auxiliadora van vindre a Torrent a petició del vicari de la parròquia de l’Assumpció, el rector Joaquín Vidal, s’instal·laren en el Centre Dominical i continuaren les activitats que diumenges i dies festius feien voluntàriament amb seglars en pro de persones adultes. Seguint el carisma dels fundadors van iniciar l’escola, on xiquetes i jóvens assistien a classes de cultura general, també s’hi feien classes nocturnes i els diumenges i festius tenien l’oratori, on es donava catequesi, hi havia jocs en el pati, i es feien excursions al Vedat en recompensa a l’estudi i bon comportament. A partir de 1936, les germanes van haver d’anar-se’n, per la Guerra Civil, fins al 1954, any en què les salesianes van tornar a Torrent gràcies a un grup d’antigues alumnes. La comunitat de germanes va donar l’empremta salesiana de familiaritat, proximitat, alegria i festa en la seua programació, fent seua la frase de Dom Bosco: educar per a… “ser ciutadans honrats i bons cristians”; així, en les vesprades dels diumenges i festius hi havia jocs, balls regionals, jocs de taula, classes de guitarra, teatre, cine…, i va sorgir un centre juvenil on adolescents i jóvens es trobaven per a passar-hi junts la vesprada. Tot açò va originar una sèrie d’activitats: la rondalla (amb cançons originals de sor Ángeles Sorolla), que actualment és una activitat extraescolar que porten dos antigues alumnes; el cant, que es tenia i es té programat en horari escolar, en hora complementària; sempre hi ha hagut el cor, amb les variacions que comporta el moment històric; també el teatre ha sigut una activitat important (han representat sainets, drames, musicals i mim) i hui és una activitat extraescolar animada per un monitor; el cine, una activitat complementària, s’ha donat en classes de Mitjans de Comunicació Social, impartides per germanes amb preparació. Estos mitjans s’han introduït en les diferents disciplines i s’empren per a impartir els continguts ja que formen part de les programacions. I les excursions (en dies lectius de festa en l’escola i altres en dies festius com la Pasqua) eren de contacte amb la naturalesa, i a poc a poc s’han introduït en les programacions escolars com a eixides culturals o dies lúdics de convivència; sense oblidar l’esport, sobretot el basquetbol, que ha tornat a ressorgir (cada any es fa en l’àmbit de la Comunitat Valenciana la Trobada Esportiva en què participa alumnat de tots els seus centres); o els campaments d’estiu com a colofó dels grups d’itinerari d’educació en la fe, anomenats Montañeras de Santa Maria i actualment Grups Amics i FOC, i que ara es fan juntament amb altres centres de salesians i salesianes per a la integració dels jóvens de les parròquies. També, des de molt prompte es va fer patent el voluntariat en el col·legi. El 25 d’octubre de 1954 començava el Ropero, portat per antigues alumnes, en què es confeccionava

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

roba per als pobres d’aquella època, i que ha seguit amb diferents enfocaments a través dels anys. Un altre voluntariat va ser el dels diumenges quan un grup d’alumnes pujava a la Marxadella a donar-hi catequesi, jugar amb els xiquets i visitar les famílies necessitades per a ajudar-les en la mesura que es podia; actualment hi ha catequistes antigues alumnes en les parròquies i en els equips de l’arxiprestat. L’Associació d’Antigues i Antics Alumnes col·labora en tallers solidaris i projectes d’ajuda a les persones necessitades. Amb les salesianes sempre han col·laborat seglars per a portar avant la tasca educativa. La comunitat del Col·legi M. Auxiliadora està formada per Asunción Andreu Ros, Petra Azpíroz Madoz, Ana Cánovas Cánovas, Amparo Cebolla Torres, Matilde Gaona Riquelme, Antonia Herrero Marí, Mari Ángeles Mateo Cebolla, Encarnación Montón Alcañiz, Esperanza Piñero Galiano i Amparo Silla Torrent.

En una classe de quart dâ&#x20AC;&#x2122;ESO.

Festa de la gratitud comunitĂ ria en 2010.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

Nou centre Laura Vicuña inaugurat al novembre del 2011.

Associació Laura Vicuña En el curs 1975-1976 la comunitat de salesianes del col·legi va fer un estudi socioeconòmic del municipi i constatà la realitat de la forta immigració (en deu anys la població va passar de 12.000 a 60.000 habitants), la qual cosa indicava la necessitat d’engegar programes educatius nous que donaren resposta al desenvolupament social i comunitari de Torrent. Les salesianes van plantejar al consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de Torrent el desig de col·laborar conjuntament; en eixe curs es va firmar un acord i s’iniciava el Centre d’Orientació i Promoció de la Dona. L’any 1982 van començar els cursos de confecció industrial pels quals passen unes 300 jóvens a l’any, d’edats compreses entre 16 i 21 anys. La bona preparació és garantia d’inserció laboral de les jóvens. I amb el desig d’intensificar la proximitat i dedicar-se a esta labor educativa es va crear una xicoteta comunitat de salesianes, la comunitat Laura Vicuña*, que s’establix en un pis del carrer de la Caixa d’Estalvis. En 1993 les salesianes i un grup de laics constituïxen l’Associació Laura Vicuña, de naturalesa civil, sense ànim de lucre1. La missió de l’Associació Laura Vicuña es concreta a donar resposta a les necessitats socials, econòmiques i/o laborals d’adolescents, jóvens i adults, especialment dones, que viuen en situacions d’exclusió social o risc d’exclusió, per mitjà d’un projecte d’educació i formació integral que possibilite la inserció social i laboral, segons el sistema preventiu de Dom Bosco i la proposta educativa salesiana. Pretén, ser un referent en la Comunitat Valenciana en l’atenció, promoció i formació de persones en situació de dificultat social. L’any 1993 començaven a impartir-se cursos de formació ocupacional i tallers de formació i inserció laboral, homologats i finançats per la Conselleria d’Ocupació. En 1995, en el centre s’iniciaven els Programes de Garantia Social en l’àrea administrativa o de servicis i de confecció industrial, subvencionats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència; i transitòriament es van desenvolupar accions educatives i s’impartiren cursos en locals de la parròquia de Sant Josep. El 1999, després de fer un altre estudi sociològic de la població i, sobre la base de les necessitats detectades, es va dissenyar el Projecte General de Centre, plantejat com un itinerari per a dones i adolescents de la zona en situació de risc i de fracàs escolar. En eixe mateix any, l’associació, conscient de la necessitat de respondre de forma estable i qualificada a la realitat de l’entorn, va iniciar un diàleg amb la Conselleria de Benestar Social i es va inscriure en el Registre d’Entitats, Centres i 1. *Laura Vicuña, és el nom d’una jove xilena alumna de les salesianes que va morir quan tenia tretze anys i que està en procés de canonització.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

Servicis Socials de Comunitat Valenciana. L’any 2000, inicia l’activitat el Centre de Dia de Menors, subvencionat per l’esmentada Conselleria, per a dotze places, les quals s’ampliaran posteriorment a vint-i-quatre, i és en 2002 quan es formalitza un concert, renovable cada quatre anys. Pel novembre del 2009 es va renovar el concert actual, corresponent al període 2009-2013. La posada en marxa del Centre de Dia i l’augment de les accions formatives de Programes de Garantia Social i dels tallers de formació i inserció laboral va fer necessària l’adquisició dels locals del carrer d’Albocàsser, on actualment té la seu el Centre de Dia de Menors. En 2008, els Programes de Garantia Social van passar a ser de Qualificació Professional Inicial i s’iniciaven els quatre perfils: Administratiu, Electricitat, Perruqueria i Estètica, Cortinatge i Decoració de la Llar. L’any 2011 s’augmenta el perfil de Perruqueria. En 2010, les filles de Maria Auxiliadora, coneixedores de les demandes i necessitats dels jóvens i les dones en exclusió de Torrent, començaven la construcció d’un edifici de quatre plantes en el carrer del Tirant lo Blanch, perquè l’Associació Laura Vicuña hi desenvolupe els projectes socials amb jóvens i dones. El 2 de novembre de 2011 s’ha inaugurat el nou centre Des de gener del 2011, Laura Vicuña gestiona el programa adaptat de formació i ocupació en el barri del Xenillet (Projecte Europeu URBAN). Al novembre també s’inicia un TFIL d’Electricitat (taller de formació i inserció laboral), subvencionat pel SERVEF. En 2011, l’Associació Laura Vicuña ha sigut declarada entitat d’utilitat pública pel Ministeri de l’Interior i entitat d’utilitat pública municipal per l’Ajuntament de Torrent. En l’actualitat, l’Associació Laura Vicuña gestiona el Programa Main per a Dones i el Centre de Dia de Menors. La comunitat Laura Vicuña està formada per Blanca Polo Miravé, M. Dolores Botella Vilaplana, Margarita García Ruiz, Juana Irurre Larrión i Maria Navarro Navarro. Centre de dia El Centre de Dia Laura Vicuña, per a menors, els oferix una atenció especialitzada diürna, fa una labor preventiva i d’inserció, proporciona a adolescents i jóvens una sèrie de servicis de suport social, educatiu i familiar a través d’activitats d’oci, cultura i formació ocupacional, sense descartar l’atenció rehabilitadora, potencia el desenvolupament personal i la integració social amb l’objecte d’afavorir el procés de normalització, d’autonomia personal i l’adquisició de les habilitats necessàries per a la l’adaptació social i escolar, així com la incorporació al món laboral.

Classes i tallers actuals.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

El servici del Centre de Dia Laura Vicuña (en funció de les necessitats detectades en els menors, de l’edat i de les activitats que oferix) s’organitza sobre la base de dos mòduls: El Mòdul de Suport Convivencial atén menors entre dotze i setze anys, que per la situació familiar, social i/o educativa estan en risc social. Fa una labor preventiva, proporciona servicis de suport socioeducatiu i familiar a través d’activitats d’oci, cultura, ocupacionals i rehabilitadores, potencia el desenvolupament personal i la integració social per a afavorir el procés de normalització i d’autonomia personal. Entre les activitats que es porten a terme destaquen les de suport psicosocial, educatiu, seguiment escolar i activitats extraescolars. També ha de col·laborar en la normalització de la dinàmica familiar. El Mòdul d’Inserció Sociolaboral atén adolescents i jóvens entre setze i díhuit anys en situació de risc, amb conflictes personals, familiars, ocupacionals i d’inserció social que requerixen suport psicosocial, educatiu i d’adquisició d’aprenentatges i coneixements bàsics d’oficis manuals per a aconseguir una inserció laboral satisfactòria. Porta a terme una labor preventiva d’inserció sociolaboral i educativa, proporciona una sèrie de servicis de suport social, educatiu i familiar a través d’activitats formatives, ocupacionals, rehabilitadores, d’oci i cultura, així com l’adquisició d’habilitats sociolaborals necessàries per a la inserció social i laboral. El Centre de Dia de Menors l’any 2009 aconseguia el Certificat de Qualitat, segons la norma ISO 9001.L’any 2010 es feien en el centre 2.250 intervencions (784 van ser tutories individuals amb menors i 396 entrevistes amb famílies). S’ha superat el 70,65% dels objectius del Programa, i en l’últim trimestre de 2011 s’atenen diàriament més de 100 menors. Programa MAIN Es fa en l’associació, al marge de l’oferta formativa regulada per l’administració, com a experiència de trobada i socialització per a dones jóvens i adultes que desitgen ampliar coneixements i ocupar el seu temps. Les activitats són tall i confecció, brodat, pintura en tela, confecció decorativa, taller solidari amb manualitats, eixides culturals i celebracions. S’oferix un lloc de trobada i un ambient familiar per a conscienciar-les de les seues capacitats i possibilitats socials i professionals, per a potenciar-ne la implicació i el protagonisme en les activitats que es porten a terme i en el projecte solidari promogut per la Fundació M. Auxiliadora de les Salesianes. Afavorix l’autoestima i la inserció social i/o laboral, es potencia el diàleg i el respecte amb el coneixement d’altres cultures, i religions i la reflexió sobre temes d’interés general. L’any 2010 hi van participar 129 dones.

Les Filles de Maria Auxiliadora en esta foto de record del dia de la inauguració del centre Laura Vicuña i de la commemoració del 125 aniversari de l’Orde de Salesianes a Espanya.

El programa adaptat de formació i ocupació (Projecte europeu URBAN) És un projecte promogut per l’Ajuntament de Torrent en què seixanta alumnes treballadores reben formació teoricopràctica de les especialitats d’Obra, Jardineria / Forestal, Atenció sociosanitària, i Perruqueria. Des de l’Associació Laura Vicuña es col·labora en la coordinació i en la gestió administrativa de les quatre especialitats i s’impartixen classes de formació bàsica i orientació laboral.

L’any 2011 hi ha quinze filles de Maria Auxiliadora en la ciutat de Torrent, però el seu carisma s’ha estés i té una gran influència. Continuen la labor social en xarxa amb laics educadors i salesianes, i fan del treball professional un servici a les dones i jóvens més desfavorits.

Instal·lacions actuals d'Industrias Cárnicas LA COPE, SA.

PREMI CARTA DE POBLAMENT TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Industrias Cárnicas La Cope

Actualment Industrias Cárnicas La COPE, SA ocupa el lloc 25 en el rànquing nacional d’escorxadors de porcí. L’accionariat el componen més de trenta accionistes, tots ells successors dels catorze carnissers que l’any 1965 van fundar la Cooperativa a Torrent.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT TRAJECTร RIA PROFESSIONAL

Fotos de la inauguraciรณ de l'empresa de la Cooperativa de Carniceros Chacineros de Torrent, impulsada per un grup de carnissers torrentins, 1965.

Un projecte fet realitat L’any 1965 es creava l’empresa Cooperativa de Carniceros Chacineros de Torrent, impulsada per un grup de catorze carnissers torrentins per a fer la tasca quotidiana més còmoda i productiva unificant les compres, elaborant els embotits i la producció de pernils. L’empresa s’ubicava en el carrer de la Malva-rosa del barri de Xenillet. Amb el pas dels anys, l’empresa va evolucionar en paral·lel a les necessitats que demanava el mercat en cada moment, per la qual cosa ja no es va limitar a oferir servicis als socis i es va obrir a nous clients no associats. L’any 1988 s’incorpora a la direcció de l’empresa, com a gerent, José Moncholí Miquel, fill d’un dels socis fundadors, i va donar durant més de quinze anys un dels impulsos més forts a l’obertura de nous mercats, dins i fora de la Comunitat Valenciana. Eixe any tenien díhuit treballadors i una facturació de 200 milions de pessetes. Amb les noves normatives europees i davant de l’homologació en la CEE, es va veure la necessitat de construir unes noves instal·lacions que s’hi adaptaren i en un altre emplaçament perquè, com a conseqüència del creixement de la població, les instal·lacions originals quedaven dins del nucli urbà. El 1990 es van adquirir uns terrenys de 8.000 metres quadrats en el Polígon Industrial del Mas del Jutge, destinats a escorxador industrial, sala d’especejament, magatzem frigorífic, fàbrica d’embotits i sala d’envasament en safates. Un any després, en 1991, es crea la nova empresa Industrias Cárnicas LA COPE, SA, amb l’objecte de modernitzar el sistema productiu de la carn. L’any 1993, s’inauguren els nous locals de l’empresa i es fa realitat el nou projecte. A partir d’este moment comença un creixement molt significatiu de l’empresa: l’any 1993, la facturació va superar els 1.000 milions de pessetes (ara serien 6 milions d’euros) amb huitanta treballadors; i l’any 2010 s’han arribat a superar els 56 milions d’euros amb una plantilla de dos-cents treballadors. Per a aconseguir tot açò la companyia ha anat adquirint al llarg d’este període diverses parcel·les annexes a l’original, fins a completar els 23.000 metres quadrats actuals i una inversió en maquinària i instal·lacions de més de 12 milions d’euros. L’any 2004 s’inaugurava un nou escorxador adaptat a les estrictes exigències europees i de benestar de l’animal, amb Eugenio Cervera Navarro com a director general (càrrec en què continua fins a la data), Industrias Cárnicas La COPE, SA ocupa en l’actualitat el lloc 25 en el rànquing nacional d’escorxadors de porcí. L’accionariat el componen més de trenta accionistes,

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT TRAJECTÃ&#x2019;RIA PROFESSIONAL

Vista general de les instalÂˇlacions lâ&#x20AC;&#x2122;any 2011.

III PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

tots ells successors dels catorze carnissers que van fundar la cooperativa a Torrent. Els presidents de la societat han sigut cronològicament els següents: de 1965 a 1972, José Royo Verdet. De 1972 a 1979, José Cervera Lerma. De 1979 a 1992, José Moncholí Miquel. De 1992 a 1999, Vicente Antonio Royo Miquel. Del 1999 al 2004, Eugenio Cervera Navarro, i des de 2004, fins a hui, Francisco Javier Peris Mora. Projecció comercial Quant a la producció, si es concreta, per exemple, la de l’exercici de 2010, les dades demostren que es van sacrificar 379.324 porcs, la qual cosa representa 32.102 tones de carn fresca. El canal de distribució geogràfica va dirigit tant a importants àrees comercials d’alimentació i distribuïdors com fins i tot al xicotet carnisser artesà. Del total sacrificat, una part està destinada a la fàbrica d’embotits per a l’elaboració dels embotits artesans marca LA COPE, i una altra part del total sacrificat va destinat a la sala blanca, on es produïxen safates de carn fresca de porc envasada per a l’autoservei en grans àrees. Esta és la relació dels socis actuals, hereus dels fundadors, que encara mantenen la carnisseria oberta i venen els productes de LA COPE: Carnisseria Rafael García, en la plaça Major, 21; Carnisseria José Yago Company, en el carrer de José Iturbi, 22 ; Carnisseria M. Amparo Moncholí, en el carrer de Santa Llúcia, 66; Carnisseria Salvador Moncholí, en el carrer de Ramón y Cajal, 42; Carnisseria Vicente Royo, en el carrer de Fra Lluís Amigó, 37; Carnisseria Javier Peris, en el carrer del Pintor Ribera, 5; Carnisseria Eva Ángeles García, en el carrer de Germanies, 30; totes de Torrent, i la Carnisseria Jorge García, en el Mercat Central, parada 78-80 de València, i Carnes Aranda e Hijas SL, en el carrer de les Dunes, del Perelló. Els clients més importants d’Industrias Cárnicas La Cope són CONSUM, S.COOP., INCARLOPSA, CÁRNICAS SERRANO, EMBUTIDOS F. MARTÍNEZ, AVES CHICO, SÁNCHEZ ALCARAZ, NOEL ALIMENTARIA, REDONDO IGLESIAS i POLLOS PLANES. Els principals mercats d’Industrias Cárnicas LA COPE, SA són la Comunitat Valenciana, Catalunya, Castella-la Manxa, Múrcia, Balears i la Comunitat de Madrid.

Instal·lacions actuals d'Industrias Cárnicas LA COPE, SA.

carta pobla de torrent 1248

1248, novembre, 28, València. Pere de Granyena, comanador de València, amb altres germans, en nom de l’Orde de l’Hospital atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet els nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València. ARV, Justícia Civil, Manaments i Empares, any 1639, llibre 5, mà 51, fs. 19 r.-21 v. Publ. Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Royo Martínez, José, “La carta de población de Torrent de 1248. Introducción y edición del texto latino”, Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 5, (1986-1987), Torrent, 1988, ps. 36-39. Febrer Romaguera, Manuel Vicente, “Documentos históricos para el estudio del repartimiento y repoblación de l’Horta”, Annals de l’Ideco de l’Horta Sud, 5, (1987-1988), València, 1990, doc. 26. Guinot Rodríguez, Enric, Cartes de poblament medievals valencianes, València, 1991, ps. 208-212. Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent, 2003, ps. 24-25.

Sit omnibus notum quod nos, frater Petrus de Granyena, comendator domus hospitalis Valentie, mandato et authoritate fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, et assensu et voluntatis fratri Berengarii Thomasii, prioris eiusdem domus, et fratris Raymundi de Querald, militis, et fratris P. de Seron et fratris Raymundi de Vetula, militum, et fratris Guillermi, comendatoris de Torrente, et fratris Guillermis Sutoris et fratris Dominici Faber [sic] [et fratris Joannes Canebrerii]1 et quorumdam aliorum fratruum nostrorum, per nos et omnes nostros presentes et futuros damus et stablimus vobis, Berengario Tornerio et Blanca 1. Suplim l’omissió de la signatura del final.

– 67 –

Fort, femina, Berengario de Ratera et Petro Figuera, Martino de Sancto Antonio et Petro Blanco, Petro de Montalbo et Berengario Gensor, Berengario de Esteleha, Petro Punyet, [Petro Bonaynas]2, Guillermo Ripol3 et Laurentio de Monte et Petro Roseli, Petro Bayat, Dominico Calvo, Bartholomeo de Almenara4 et Berengario de Rovira, Arnaldo Minori, Berengario Lombardio et Pascasio Borrol, Arnaldo de Turra et Castellano de Aparici5, Bernardo de Claramonte, Dominico de Barbastro, Guillermo de Monte Rubeo, Berengario Magistro et Guillermo de Alfara, Raymundo de Castilione, Berengario de Castilione, R. de Castilione6, Bri. Sutori et Petro Buscheti et Marchadario de Esparaguera, G. de Rosellione, Joanni Pontii, Raymundo Gonore7 [sic], Arnaldo de Coralli et Berengario de Pertusa, A. de Miravall, Raymundo Tomasii, Bn. de Sahidine et Petro Rosell, Carrachone8 [sic], femine, Berengario Alantonir et Berengario Cognato et Petro Sanchiz et Berengario de Belliana, Balageris de Albis, Arnaldo de Vinyoles et successoribus vestris in perpetuum, videlicet centum quinquaginta jovatas terre in regadino alqueriis nostre de Torrent, inter vos taliter dividendas, quod unusquisque vestrum de his CL jovatis habeat et percipiat pro parte sua tres jovatas completas [sic] in regadivo, ut dictum est. Ítem. Damus uniquique vestrum singulas domos sive singula statica et singulas staticatas9 [sic] terras pro horto in alqueria 2. Suplim l’omissió de la signatura del final. 3. Taxat (sic) «Calbo». 4. En les signatures figura com «Berengarii de Almenara». 5. En la següent apareix com «Apieria». «Castellano de Aparici» o «Castillioni de Apieria», figura amb signe entre les signatures de la resta de pobladors. Beguer Esteve, en la seua obra apunta que es tracta d’un topònim referent a l’origen d’ «Arnaldo de Turra», en existir una població nomenada Castelló de Apiaria, hui Piera (Tarragona). Nosaltres considerem que es tracta d’ un poblador independent: «Castellà de Aparici». 6. Considerem «R. de Castilione» com un poblador distint de «Raymundo de Castilione». Com que es tracta d’una còpia tardana, cap la possibilitat de plantejar-se que un i altre foren una repetició de la mateixa persona. 7. A las signatures figura com «Gentues». 8. Ha de llegir-se «Tarrachone». 9. Ha de llegir-se «fanecatas».

– 68 –

predicta, prout hec omnia nobis terminavimus et assignavimus in presenti. Hec omnia predicta cum domibus, casalibus, campis, vineis, heremis et plantatis, et cum herbis, lignis, cequiis franchis ab omni cetiatico, et cum introhitibus et exhitibus, affrontationibus et suis pertinentiis universis a celo in abisum, vobis et vestris donamus et stabilimus in huiusmodi modum, quod estetis solidi habitantes et permanentes et fideles nostri ibidem, et de omnibus expletis et fructibus terre et arborum dictarum jovatarum donetis nobis et domu nostre perpetuo septimam partem numerum in dicta hereditate sine missione nostra, et Hospitali et decimam et primitiam ratione ecclesie, secundum quod in termino et Regno Valentie civitatis dari ac prestari consueverunt, scilicet, de blado in area, et de vendimea in vineas, et de aliis fructibus arborum loco ubi fuerint collecti recente, et de ficibus seccatis in domo, et de domibus et ortis nihil nobis inde donetis censu vel agrario, sed in dictis domibus et hortis retineamus fathicam et laudimium, adeo in dictis jovatis et quod teneamini de regalia servitia aliorum vicinorum Valentie. Aqua damus francam, et de secatio teneatis azuch et cequiam curatam, salva tamen perpetua aqua ad opus nostrarum hereditatum. Et sich hanc donationem per nos et nostros vos et vestrum habeatis, teneatis, possideatis et sp[l]ectetis et nulla ora alium dominium proclametis et faciatis nisi nos et Domun Hospitalis. Preterea concedimus vobis et vestris quod semper regamini et judicemini hibidem in dicta alcharea per unum vestrum, quod pro tempore ibidem posuerimus secumdum forum Valentie. ltaque appellationes nostras nunquam possitis appellari nisi commendotoris Domus Hospitalis Valentie vel suum lucumtenenti. Sic hec vos et vestri habeatis, teneatis, possideatis et esplectetis ad dandum, vendendum vel impignorandum sive obligandum sive obligandum [sic] et etiam ad faciendum omnes vestras vestrorumque voluntates, perpetuo faciendas vestris consimilibus, salva dicta septima parte, fathica decem dierum, laudimio et jus Hospitali in omnibus, ad forum Valentie. Hoc tamen excepto et nobis retento quod usque ad quinque annos preteritos non liceat vobis vendere â&#x20AC;&#x201C; 69 â&#x20AC;&#x201C;

sine nostra licencia et voluntate aliquam partem indivise antes dictis donatis cuiuslibet vestrum asignate, nisi totaliter quilibet nostrum totam suam hereditatem et integre venderet quod possit infra quinquennium quandocunque voluerint suis consimilibus. Et preteritis dictis quinque annis possit quilibet toto vel parte vendere ad suas voluntates salvo tamen jure Hospitalis. In omnibus retinemus tamen nobis et nostris in dicta alquerea omnia molendina aquarum facta vel facienda, furnos et operatoria, balnea et fabrica. In quibus molendinis promitimus molere bladium vestrum ad decimam sextam partem nobis dandam. Et in furno de coquere panem nostrum ad vicessimam partem, et in fabrica nostra opera ferrea operari et fabricari ad forum Valentie. Retinemus etiam nobis justicias, calonias et omnia alia jura nostra secumdum forum Valentie. Promitentes vos et omnia bona vestra presentia et futura semper salvare et bona nostra propria et domui. Et etiam inde vobis et vestrum legitimis actores et defensores de donationibus vestris omnia bona. Et tenemur semper vobis et vestris de firma et legali evictione Hospitalis predicte ubique constitute sint atque serta. Ad hec nos ante dicti populatores universi et singuli recipimus a vobis, dicti comendatori et fratibus supra dictis, dicta donationem sub formis et conditionubus ante dictis. Promittentes vobis et successoribus vestris firmam superius prenotatam semper per nos et nostros fideliter observare et fideles homines vobis etiam de personis et juribus vestris. Et in alquerea predicta facere residentiam personalem, et etiam omnia alia vobis attendere et complere, ut superius sunt notata. Jurantes ad invicem pariter atque simul per Deum et eius Sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta residentia in dicta alquerea facere dum nobis erit vita comissa nosque perpetuo atque nostris nobis in dictis honoribus ac juribus nobis ybidem pertinentibus succedentes. Actum est hoc in Valentia, quarto chalendas decembris, anno millessimo ducentessimo quadraguessimo octavo. Sig[senyal]num fratris Petri de Granyana, sig[senyal]num P. de Seroni fratres, sig[senyal]num Berengarii Thomasii prioris, â&#x20AC;&#x201C; 70 â&#x20AC;&#x201C;

sig[senyal]num fratris Ramon de Vetul, sig[senyal]num fratris Raimundi de Juralto [sic], militis, sig[senyal]num fratri Guillermi, commendatoris de Torrente, sig[senyal]num fratris Guillermi Sutoris, sig[senyal]num Berengarii Tornerii10, sig[senyal]num fratris11, sig[senyal]num fratris Dominici Fachs [sic], qui hoc firmamus. Sig[senyal]num Blanci Fort, femine, sig[senyal]num fratris Canebrerii12, sig[senyal]num Berengarii de Ratera, sig[senyal]num Petri Figuera, sig[senyal]num Marti de Santo Antonio, sig[senyal] num Petri de Montealbo, sig[senyal]num G. Genson, sig[senyal] num Petri Blanchi, sig[senyal]num Berengari de Estellvi, sig[senyal] num Petri Punyet, sig[senyal]num Petri Bonaynas, sig[senyal]num G. Ripoili, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Rosselli13 [sic] de Monteacuto, sig[senyal]num Petri Bayet, sig[senyal]num Dominici Calvi, sig[senyal]num Arnaldi Minori, sig[senyal]num Berengarii de Almenara, sig[senyal]num Berengarii Lambardi, sig[senyal]num Berengarii Rovira, sig[senyal]num Pascasii Borrelli, sig[senyal]num Arnaldi de Turra, sig[senyal]num Dominici de Barbastre, sig[senyal]num Castillione de Apieria, sig[senyal] num Guillermi de Monterubeo, sig[senyal]num de Bernardi de Claramonte, sig[senyal]num Berengarii Magistre, sig[senyal]num Guillermi de Alfaro, sig[senyal]num Raymundi de Castellone, sig[senyal]num R. de Castellone, sig[senyal] num Bri. Sutoris, sig[senyal]num Berengarii de Castillione, sig[senyal]num Petri Buscheti, sig[senyal]num Mercad[er]ii de Esparaguera, sig[senyal] num Raymundi Gentues [sic], sig[senyal]num Gus de Rossilione, sig[senyal]num Arnaldi de Carrals, sig[senyal]num Joannis Pontii, sig[senyal]num Berengarii de Pertusa, sig[senyal] num Arnaldi 10. Berengarii Tornerii ha de localitzar-se immediatament abans de la signatura de Blanca Fort com a primer dels pobladors. 11. Taxat (sic) «Joannis Canebrerii. sig[senyal]num Berengarii de Ratera sig[senyal]num Petri Figuera». 12. Ha de dir«Joanni Canebrerii». El lloc de la signatura ha de ser darrere de «fratris Dominici Fachs». 13. Ha de dir«Laurenti».

– 71 –

de Miravail, sig[senyal]num Raymundi Thomasii, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Tarachoni, femine, sig[senyal]num [Bn.] de Saydine, sig[senyal]num Berengarii de Alantorii, sig[senyal] num Berengarii, cognati sui, sig[senyal]num Balaguerii de Albesa, sig[senyal]num Petri Sanchiz, sig[senyal]num Berengarii de Viynols, sig[senyal]num Berengarii de Beliana, qui hec firmamus et juramus in omnibus14. Testes huius rei sunt Bernardi Arnaldi, P. de Vinyols, A. de Lusano et Jacobus Tolosani. Sig[senyal]num fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, qui supra dicta omnia concedimus et firmamus et, ut maioris robur obtineat, firmitatem presentem paginam sigilli nostri minime roboramus. Guillermus Galcerandus publicus notarius Valentie hoc escribere fecit cum litteris rasis et emendatis in quarta linea ubi dicitur: Bernardo de Claramonte; et rasis et emendatis in quinta linea ubi dicitur: Berengarii de Beliana; et rasis et emendatis in XIIª linea; et rasis et emendatis in XVII lineis; die et anno prefixis.

14. S’observen nombroses divergències entre les transcripcions efectuades per Beguer Esteve i Iborra Lerma del text castellà (ARV, Reial Justicia, llibre 11, f. 241) no explicables fàcilment: Belenguer, Torner / Belenguer Forner, Pedro de Montalto / Pedro de Montalbo, Geronymo Gensor / Geronymo Gener, Arnaldo Mirano / Arnaldo de Mirono, Pascual Bovell / Pasqual Roseli.

– 72 –

1248, novembre, 28, València. Pere de Granyena, comanador hospitaler de València, amb els altres germans de l’orde, atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet als nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València. ARV, Reial Justícia, llibre 11, fs. 241 i segs. (Còpia castellana del segle XVIII). Publ. Beguer Esteve, Vicente, “La carta puebla de Torrent”, XII Asamblea de Cronistas del Reino de Valencia (1978). València, 1980, ps. 161-180. Miquel Casanova, Isidro, “Memoria sobre la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 6, (1988-1990), Torrent, 1991, p. 23-26. Beneyto Tasso, Silvino. “Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 9, Torrent, 1996, ps. 27-30. Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent, 2003, ps. 25-27.

Sea a todos manifiesto como nosotros fray Pedro de Grenacia, comendador de la Cassa del Hospital de la ciudad de Valencia, con mandato y autoridad de fray Pedro de Alcalano, castellano de Amposta, y con consentimiento y voluntad de fray Raymundo de Queralto, cavallero, y de fray Pedro de Serone y de fray Romeu de Vetula, cavalleros, y de fray Guillermo, comendador de Torrente, y de fray Guillermo Sutoris y de fray Domingo de Fabre y de algunos otros hermanos nuestros, por nos y por todos los nuestros, presentes y venideros. – 73 –

Otorgamos y establimos a vosotros Belenguer Torner y a Blanca Fort, muger, y a Belenguer de Ratera y a Pedro Figuera, a Martín de Santo Anthonio, a Pedro Blanco, a Pedro de Montalto, a Geronymo Gensor y a Berenguer de Metelia, Pedro Puyet, Geronymo Ripoll y a Lorenzo de Monteagud y a Pedro Bonaybas, a Pedro Rosell, a Pedro Bayet, a Domingo Calbo, a Berenguer de Almenara, a Berenguer de Rovira, a Arnaldo Mirono, a Berenguer Lombargo y a Pascual Borell, a Arnaldo de Turre de Castillon de Apiaria, a Bernardo de Claramonte, a Domingo de Balvastre, a Guillem de Monterubio, a Bernardo Magistre y a Guillermo de Alfaro, a Raymundo de Castillione, a Bernardo Sutori y a Pedro Burgueti, a Mercader de Esburguera, a Guillermo de Roselione, a Juan Pons, a Raymundo Gonorer, a Arnaldo de Carali, a Berenguer de Pertusa, a Arnaldo de Miraval, a Raymundo Thomasio, a Bernardo de Saydino, a Pedro Rosell, a Ana Tarragona, muger, a Belenguer de Alantorn y a Belenguer, pariente suyo, y a Pedro Sanchis y a Bernardo de Bellana, a Balaguer de Albesa, a Bernardo de Viñoles y a todos vuestros sucesores perpetuamente, es a saber ciento y cincuenta jobadas de tierra de regadío de la nuestra alquería de Torrente; de tal suerte se han de repartir entre vosotros, que cada uno de vosotros tenga y tome por su parte tres jobadas enteras de regadío de las dichas ciento cincuenta, como arriba queda dicho. Ítem, otorgamos a cada uno de vosotros una cassa o una estancia, y una fanegada de tierra para huerto en la dicha alquería, como aora de presente todas estas cosas os las determinamos y señalamos. Todas estas cosas sobredichas, con las cassas de habitación, campos, viñas, hiermos y poblados, y con sus hierbas, leñas, cequias de todo cequiaje francas, y con sus entradas y salidas, con todas sus afrontaciones y pertinencias universales, desde el cielo [h]asta el abismo, a vosotros y a todos los vuestros. Otorgamos y estabelimos de esta suerte, que seays habitadores fijos y permanentes, y asimismo nuestros fieles; y de todas las cogidas y frutos de la tierra, de los árboles de dichas jobadas, nos deys y a nuestra casa perpetuamente el número de la séptima parte en la dicha heredad, sin que nosotros o nuestro Hospital haya de imbiar por ella, y la décima y la primicia, por quenta de la iglesia, – 74 –

de la suerte que se ha acostumbrado a dar en el término y Reyno de esta ciudad de Valencia, a saber, del trigo en la era, de la vendimia en las viñas, y de las demás fruytas de los árboles en el lugar donde nuevamente fueren cogidas, y de los frutos secos en cassa. Mas de las cassas y de los huertos nada queremos que nos deys por razón del censo o del drecho de los campos. Pero en las dichas cassas y huertos nos reservamos la fadiga y luismo, como en las dichas jobadas de tierra. Y para que esteys tenidos y obligados a todos los servicios, regadíos de los otros vecinos de Valencia, hos damos el agua franca de cequiagio, con tal que tengays el azud y la cequia limpia y conrreada, salvando limpias el agua para lo necesario de nuestras heredades. Y así por nos y los nuestros, vosotros y los vuestros esta donación tengays, poseays y gozeys, y en ningún otro señor así mesmo conozcays, llameys ni hagays, sino a nosotros y a la Cassa del Hospital. A más de esto, a vosotros y a los vuestros concedemos que asimismo en la dicha alquería seays regidos y juzgados por uno de vosotros, el que por el discurso del tiempo pondremos según el fuero de Valencia, de tal suerte por vuestras apelaciones nunca podays acudir ni apelar, sino acudiendo al comendador de la Cassa del Hospital de Valencia, o al que estuviere en su lugar; y así vosotros y los succesores, vuestros consortes, tengays, poseays, y cumplidamente gozeys la facultad para poder dar, vender o dar a empeño, obligar y también para hazer a todas vuestras voluntades y de los vuestros consortes, salvando en todo y por todo la dicha séptima parte, la fadiga de diez días, luismo y el derecho del Hospital, según fuero de Valencia. Exceptando empero, esto a nosotros reservado, que hasta cinco años pasados o antes de ellos, sin nuestra licencia y voluntad, no os sea lícito ni podays vender parte alguna indivisa de la susodicha donación, señalada a cualquiera de los vuestros, si ya no, alguno de ellos del todo vendiese toda su heredad por entero; lo que puede hacer dentro de los cinco años, siempre que quissiere con sus consortes; y pasados los dichos cinco años, cualquiere pueda, en todo o en parte, vender a su gusto y voluntad, guardando siempre en todo el derecho del Hospital. Con todo eso, en dicha alquería nos reservamos para nosotros y los nuestros todos los molinos de agua que hoy son y – 75 –

por tiempo serán, los ornos, las obras, los baños y la fábrica. En los quales molinos prometemos moler vuestro trigo, que se nos ha de dar hasta la decimasexta parte, y también en el orno cozer vuestro pan, hasta la vigésima parte, y en la nuestra fábrica obrar y fabricar las obras de yerro, conforme el fuero de Valencia. Reservamos también las justicias, las calonias, los destierros y todos los demás derechos nuestros, conforme el fuero de Valencia. Prometiéndoos siempre hazer salvar vuestras personas y todos vuestros bienes, presentes y venideros, como bienes nuestros propios dominicales, y de aquí adelante seros legítimos actores y defensores de vuestras donaciones. Y queremos ser tenidos a vosotros y a los vuestros de firme y legal evicción, obligándoos todos los bienes del dicho Hospital, en qualquier lugar constituidos y puestos. Finalmente todos nuestros dichos pobladores, universalmente y cada uno en particular, acceptamos de vos dicho comendador y de todos los sobredichos frayles dicha donación con las formas y condiciones sobredichas. Prometiéndoos y a vuestros sucesores, por nosotros y los nuestros, siempre fielmente observar la forma arriba dicha y seros hombres fieles acerca de las personas y derechos vuestros, y en la dicha alquería hacer residencia personal, y también atender y cumplir con todas las demás cosas, como más arriba están ya advertidas; jurando todos por uno y uno por todos a Dios Nuestro Señor y a sus Santos Quatro Evangelios, con nuestras propias manos corporalmente tocados, hacer la dicha residencia en la sobredicha alquería, mientras vivamos nosotros y los que de aquí adelante sucederán a los nuestros en dichas honras y derechos, a nosotros asimismo pertenecientes. Esto fue hecho en la ciudad de Valencia, a los veintiocho del mes de noviembre del año del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo mil ducientos quarenta y ocho. Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Grenacia. Se[senyal]ñal de mí fray Bernardo Thomasio, prior. Se[senyal]ñal de mí fray Raymundo de Queralt, cavallero. Se[senyal]ñal de mí Pedro de Serone, frayle. Se[senyal]ñal de mí fray Romeu de Vetula. Se[senyal]ñal de mí Guillermo, comendador de Torrent. Se[senyal]ñal de mí fray Guillermo de Sutoris. Se[senyal]ñal de mí fray Domingo Fabre. – 76 –

Se[senyal]ñal de mí fray Juan Cambrerio, que firmamos estas cosas sobredichas. Se[senyal]ñal de mí Berenguer Tornelio. Se[senyal]ñal de mí Blanca Fort, muger. Se[senyal]ñal de mí Berenguer Ratera. Se[senyal] ñal de mí Pedro Figuera. Se[senyal]ñal de Martín de Santo Anthonio. Se[senyal]ñal de Pedro Blanco. Se[senyal]ñal de Pedro Montalto. Se[senyal]ñal de Pedro Gensor. Se[senyal]ñal de Berenguer de Estelilia. Se[senyal]ñal de Pedro Puyet. Se[senyal]ñal de Geronimo Ripoll. Se[senyal]ñal de Lorenzo de Montagudo. Se[senyal]ñal de Pedro Bonaybas. Se[senyal]ñal de Pedro Rosell. Se[senyal]ñal de Pedro Vayet. Se[senyal]ñal de Domingo Calbo. Se[senyal]ñal de Belenguer de Almenara. Se[senyal]ñal de Belenguer Rubira. Se[senyal] ñal de Arnaldo Mirone. Se[senyal]ñal de Belenguer Lombardo. Se[senyal]ñal de Pasqual Borell. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Turre. Se[senyal]ñal de Castillon de Apiaria. Se[senyal]ñal de Bernardo de Claramonte. Se[senyal]ñal de Domingo de Barbastre. Se[senyal]ñal de Guillermo de Monterubio. Se[senyal]ñal de Bernardo Magistre. Se[senyal]ñal de Guillermo de Alfaro. Se[senyal]ñal de Raymundo de Castilione. Se[senyal]ñal de Bernardo Sutori. Se[senyal]ñal de Pedro Busqueto. Se[senyal]ñal de Mercader Esparguera. Se[senyal]ñal de Guillermo de Rosilione. Se[senyal]ñal de Juan Pons. Se[senyal]ñal de Raymundo Genoves. Se[senyal]ñal de Arnaldo Cavali. Se[senyal] ñal de Berenguer de Pertusa. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Miraval. Se[senyal]ñal de Raymundo Thomasio. Se[senyal]ñal de Bernardo de Saydino. Se[senyal]ñal de Pedro Rusell. Se[senyal]ñal de Ana Tarragona, muger. Se[senyal]ñal de Belenguer de Alantorn. Se[senyal] ñal de Belenguer, pariente suyo. Se[senyal]ñal de Pedro Sanchis. Se[senyal]ñal de Bernardo de Beliaña. Se[senyal]ñal de Belenguer de Albesa. Se[senyal]ñal de Bernardo de Viñoles, los quales en todo y por todo firmamos y juramos todas las cosas sobredichas. Fueron testigos de este presente auto Bernardo Arnaldo, Pedro de Biñoles, Arnaldo de Luzano y Jayme Tolosano. Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Alcalano, castellán de Amposta, concediendo y confirmando todo lo sobre dicho. Y para que todas las sobredichas cosas sean de mayor fuerza y valor, corroboramos la presente pagina con el nuestro sello. – 77 –

Yo Guillermo Gauseran, notario público de Valencia, hize escribir estas cosas con letras rayadas y enmendadas en la quarta línea donde dice: Bernardo Claramonte; y rayadas y enmendadas en la quinta línea donde dize: Belenguer de Beliana; y rayadas y enmendadas en la duodécima línea; rayadas y enmendadas en la vigésima séptima línea y en la trigésima; en el día y año sobredichos.

– 78 –

Edita Ajuntament de Torrent Alcaldessa de Torrent M. José Català Verdet Regidor de Cultura Modesto S. Muñoz Puchol Coordinació: BIM i Publicacions Municipals Ana Coronado Gavilán Il·lustracions: Calo Carratalá Disseny: Eugenio Simó Muñoz Traducció: Oficina de Promoció i Ús del Valencià