V carta poblament 2013 by Ajuntament de Torrent

NOVEMBRE DE MMXIII

Per quint any consecutiu, celebrem una nova edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent. Un reconeixement a aquells ciutadans i ciutadanes de Torrent que, per la seua trajectòria, han destacat per impulsar de forma excel·lent les activitats culturals, científiques, educatives i socials de la nostra ciutat. És un orgull per a tots els torrentins i torrentines comptar amb ciutadans exemplars, persones que pel seu treball, esforç o dedicació han destacat per damunt de tots i han de ser el nostre referent per a construir una societat i una ciutat millors. En esta cinquena edició, el jurat dels Premis Carta de Poblament de Torrent, ha triat quatre ciutadans de Torrent als quals vull felicitar. En primer lloc, Ruth Aguilar pel seu exemple de superació davant de les dificultats. Ella és un exemple per a tots els torrentins i torrentines, de com a través de l’esforç, la constància, l’esperit de superació i les ganes de viure es poden superar tots els obstacles. És molt important destacar el seu exemple en un moment de crisi econòmica ja que, el que ha aconseguit Ruth a través de l’esport, és aplicable a totes les facetes de la nostra vida. Enhorabona Ruth i gràcies per haver portat el nom de Torrent en la passada edició dels Jocs Paralímpics a Londres. En segon lloc, la científica Sacramento Rodríguez pel seu treball d’investigació que ha permés descobrir una nova molècula que es produïx en el cervell dels adults i que promou l’activació de les cèl·lules mare i la formació de noves neurones. Una troballa realment molt important i que en un futur podrà ajudar persones que patixen Alzheimer o Parkinson. Per a Torrent és un orgull poder comptar amb veïns com Sacramento. La meua més sincera felicitació pel seu treball d’investigació al llarg d’estos últims quatre anys. En tercer lloc, la Llar de Sant Martí de Porres de Torrent per la seua labor humanitària amb aquells que no tenien res o que havien perdut tota esperança de reinserir-se en la nostra societat. La labor dels voluntaris és, sens dubte, un treball que beneficia tota la societat torrentina. Com a alcaldessa, vull donar les gràcies a esta institució, així com a tots els voluntaris i, en especial, al pare Gerardo Sánchez per arribar allà on no arriben les administracions públiques. Amb este premi, reben l’homenatge de tota la societat torrentina. I en quart lloc, José Luna per la seua trajectòria professional i empresarial, marcada per l’èxit gràcies a l’adaptació a les necessitats del mercat, dels clients i a una aposta clara per la innovació i l’aplicació de les noves tecnologies. Crec que és molt just que el jurat haja elegit un empresari com José Luna i que es reconega la labor dels emprenedors de la nostra ciutat. Ells són els que s’arrisquen i són el motor de l’ocupació, tan important en estos moments.

Vull també donar les gràcies al jurat dels Premis, format per torrentins de prestigi reconegut com són José Hernández Yago (Fill predilecte), José Ortí Soriano (Fill predilecte), José Deusa García (Fill adoptiu), Manuel Herreros Casas (Insígnia d’or), Club Esportiu Herca (Insígnia d’or), José Royo Martínez (historiador i cronista de Torrent) i Miguel Lluch Cerezo (Fill adoptiu) per l’elecció dels premiats del 2013. 765 anys després de l’atorgament de la Carta de Poblament a Torrent per part dels cavallers hospitalers, la ciutat reconeix quatre ciutadans i entitats d’entre més de 81.000 persones, per a posar-los com a exemple i com a estímul del millor que té Torrent, els seus habitants. Estos premiats són l’exemple d’una societat que no es rendix, que lluita per ser més imaginativa, que busca solucions als problemes amb iniciatives noves, que trau el màxim partit dels recursos de què disposa, que administra i treballa de forma eficient amb els mitjans disponibles i que busca sempre l’excel·lència. Treballem junts per fer que la nostra societat siga molt millor, esforcem-nos per a aconseguir que el benestar social arribe a tots els veïns i veïnes de la nostra ciutat. Junts hem de ser l’exemple d’una societat que premia l’esforç, la solidaritat, la innovació, la investigació, la creació, la concòrdia i la trajectòria dels seus ciutadans perquè el futur siga molt millor per a tots. AMPARO FOLGADO TONDA Alcaldessa de Torrent

En l’any 1248, l’orde de Sant Joan de Jerusalem atorgava una carta de poblament a una nova comunitat de veïns cristians, la qual s’instal·lava al senyoriu hospitaler de Torrent. Hui, els veïns de la ciutat de Torrent després dels 765 anys d’aquella efemèride volen recordar aquell 28 de novembre, data de la concessió, amb els Premis Carta de Poblament de Torrent, enguany en la cinquena edició. Un premi sempre estimula les persones a donar el millor de si mateix, és un repte personal i així guanyem tots. Hem de destacar la continuïtat del premis, que servixen d’estímul a la resta dels veïns alhora que prestigien la ciutat, que sap reconéixer i premiar els fills més destacats. En este món actual, en la nostra societat, hi ha diferents tipus de persones, a les quals, d’una manera simplista, podríem classificar en dos grans blocs. En un, les que fan i en un altre, les que no fan o no fan més que el que és just i imprescindible i busquen una vida fàcil. Les primeres són persones lluitadores, inquietes, que en el treball quotidià o allà on estiguen no es conformen amb la tasca ordinària, són innovadores, creadores, i sempre tenen nous projectes. L’altre bloc, encara que complidors, van al lloc de treball però se cenyixen a les tasques més imprescindibles. Al final d’una vida, les primeres hauran deixat empremta, i hauran fet aportacions a la societat en què ha transcorregut la seua vida, mentre que les segones hauran passat per esta vida sense que mai ningú les recorde. Segurament, trobarem els guanyadors dels Premis Carta de Poblament en el primer grup. En l’any 2013, els Premis Carta de Poblament de Torrrent han estat atorgats: El Premi Arts, Lletres i Esports, a Ruth Aguilar Fulgencio, una gran lluitadora, entrenadora d’handbol, tècnica elemental en esport adaptat, assessora en plans d’accessibilitat i adaptacions, atleta membre de la selecció espanyola d’atletisme adaptat en la modalitat de llançament de disc, pes i javelina. En el 2010, rècord d’Europa en llançament de pes. En el 2012, participant en els Jocs Paralímpics de Londres en la modalitat de llançament de pes i javelina, en el mateix any, campiona d’Espanya de handbike (bicicleta de mà). A més, amb una carrera esportiva imparable, participa en carreres de ciclisme, mitges maratons, natació, en la pràctica del basquetbol i de l’handbol en cadira de rodes. El Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient, a Sacramento Rodríguez Ferrón, doctora en Biologia. Premi Nacional en l’especialitat de Neurologia per a Jóvens Investigadors de la Fundació Biogen Idec, amb una investigació feta durant quatre anys a la Universitat de Cambridge en col·laboració amb la Universitat de València, ha descobert una molècula que promou l’activació de les cèl·lules mare i la formació de noves neurones. És un descobriment tan important que en un futur podria usar-se en teràpies de reparacions de danys

cerebrals (com els dels malalts d’Alzheimer o de Parkinson) i també aplicarse en reparacions de la medul·la. A l’actualitat, treballa al Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València. El Premi Societat i Concòrdia, al projecte Llar Sant Martí de Porres, per la gran labor que du a terme pels necessitats a Torrent. La primera casa per a albergar malalts crònics (hòmens) sense llar, marginats, exclosos socialment, sense família, recursos econòmics i treball, s’inaugurava a Torrent en 1997. El projecte va prosperar i va adquirir cada vegada més rellevància social fins a obrir una segona casa. En estes cases s’aconseguix donar vida, afecte i esperança als més necessitats, a la vegada que s’intenta que les persones allotjades es consideren útils i realitzades amb el treball manual en un taller habilitat en una de les vivendes. Les cases funcionen gestionades per un consell que s’encarrega de la gestió pràctica i quotidiana i gràcies a l’aportació desinteressada de Cáritas, de molts voluntaris i de diverses institucions. El Premi Trajectòria Professional, a José Luna Cachinero, per la trajectòria professional i empresarial al llarg de sa vida al front de Pinturas Blatem, empresa exemplar dedicada als esmalts i als vernissos, amb un gran equip professional, amb innovacions constants, amb l’aplicació de noves tecnologies, exemplar als mercats, amb presència internacional. També per la preocupació de l’empresa per l’entorn i el compromís amb el medi ambient i la implicació plena en causes solidàries. La nostra enhorabona als premiats i al jurat que ha sabut elegir-los, ja que els seus exemples servixen, a la resta de torrentins, de model on poder mirar-se. MODESTO MUÑOZ PUCHOL Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Torrent

ELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT DISTINGIXEN L'APORTACIÓ A LA SOCIETAT TORRENTINA £

Jurat dels Premis. 10

L’Ajuntament reconeix i impulsa l’exercici d’activitats culturals, educatives, científiques i socials que són rellevants en la nostra societat, amb els Premis Carta de Poblament de Torrent. La creació d’estos premis va ser aprovada per unanimitat en el Ple extraordinari del 23 d’octubre de 2009 per tots els grups polítics i per un acord plenari de 7 d’abril de 2011 s’agrupen les Arts, Lletres i Esports en una única modalitat. Estos premis reconeixen el treball dels ciutadans per a la societat torrentina i promouen i potencien els estudis i treballs de creació i investigació en estes categories: ARTS, LLETRES I ESPORTS CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT SOCIETAT I CONCÒRDIA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL El solemne acte d’entrega se celebra anualment en l'aniversari de l’entrega de la Carta de Poblament de Torrent. Els premis són atorgats per un jurat compost per personalitats de prestigi reconegut de la ciutat, després d’avaluar les candidatures presentades. Estes propostes les poden fer investigadors, universitats, acadèmies, col·legis professionals, hospitals o associacions, així com altres entitats anàlogues. Les candidatures han de presentar-se abans del 31 de maig de cada any. Recordem que el 28 de novembre de 1248 es va dur a terme la firma de l’entrega de la Carta de Poblament de Torrent a les primeres famílies assentades ací després de la conquesta del rei Jaume I. Esta carta representa el naixement de Torrent. L’organització dels Premis està a càrrec de la Delegació de Cultura de l’Ajuntament, responsable de proposar a l’Alcaldia els components del jurat, els quals han de ser nomenats amb caràcter anual.

ACTA DEL JURAT V EDICIÓ DELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT

En la ciutat de Torrent, a les 21.30 hores del dia 14 d’octubre de 2013, es reuneixen les persones indicades seguidament i nomenades, mitjançant el decret núm. 1540/2013, integrants del Jurat de la quinta edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent, per tal de constituirse com a òrgan i portar a terme les seues funcions, de conformitat amb el que disposen les bases reguladores dels premis, aprovades per acord plenari de data 23 d’octubre de 2009 i modificades per acord plenari de 7 d’abril de 2011. SR. JOSÉ ORTÍ SORIANO SR. JOSÉ HERNÁNDEZ YAGO SR. JOSÉ DEUSA GARCÍA SR. MANUEL HERREROS CASAS SR. VICENTE CARRRATALÀ DEVAL SR. JOSÉ ROYO MARTÍNEZ SR. MIGUEL LLUCH CEREZO Hi assisteix com a presidenta honorífica, l’alcaldessa de Torrent, DESAMPARADOS FOLGADO TONDA i hi actuen com a president i secretari les persones triades pels membres del Jurat d’acord amb el que estableixen les bases dels premis. Així, diversos membres del Jurat efectuen propostes per a les diverses modalitats que comprenen els premis. En acabar les deliberacions, i atesos els mèrits que concorren en cadascun dels proposats, de comú acord, i en exercici de les atribucions que li conferixen les bases, este Jurat decideix atorgar els Premis Carta de Poblament de Torrent, en la cinquena edició, i en cada una de les modalitats que comprenen, a les persones o entitats següents: PREMI ARTS, LLETRES I ESPORTS: Ruth Aguilar Fulgencio PREMI CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT: Sacramento Rodríguez Ferrón PREMI SOCIETAT i CONCÒRDIA: Fra Gerardo Sánchez Mielgo / Hogar San Martín de Porres PREMI TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL: José Luna Cachinero I perquè així conste, firmen la present acta, en el lloc i la data indicats, i fan constar que la decisió del Jurat que s’hi arreplega, és inapel·lable

I perquè així conste, firmen la present acta, en el lloc i la data indicats, i fan constar que la decisió del Jurat que s’hi arreplega, és inapel·lable.

President

Secretari

JOSÉ DEUSA GARCÍA

VICENTE CARRATALÀ DEVAL Vocals

JOSÉ ORTÍ SORIANO

JOSÉ HERNÁNDEZ YAGO

MANUEL HERREROS CASAS

JOSÉ ROYO MARTÍNEZ

MIGUEL LLUCH CEREZO

Presidenta Honorífica L’alcaldessa presidenta DESAMPARADOS FOLGADO TONDA

V PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT ARTS, LLETRES I ESPORTS CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT SOCIETAT I CONCÒRDIA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

PREMI CARTA DE POBLAMENT ARTS, LLETRES I ESPORTS

RUTH AGUILAR FULGENCIO A l’atleta Ruth Aguilar Fulgencio no la frena res i, amb il·lusió, tenacitat i disciplina, planta cara als reptes que li presenta la vida. Esta esportista polifacètica ha complit un gran somni amb el fet de formar part de la selecció espanyola d’atletisme en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, en la modalitat de llançament de pes i javelina, i ha col·locat així, amb molt d’orgull, la bandera de Torrent en el lloc més alt de la Vila Olímpica.

Ruth Aguilar en els Jocs ParalĂmpics de Londres 2012.

Nascuda el 3 de febrer de 1975, Ruth Aguilar Fulgencio (filla de José Luís Aguilar i Maruja R. Fulgencio, i germana menuda de José Luís junior) va cursar la EGB en el col·legi públic Miguel Hernández, on s’iniciava en l’esport de l’handbol. Des de ben xicoteta ja despuntava en la pràctica esportiva. L’any 1988 va fitxar amb un dels millors equips nacionals, València Urbana, més conegut com el Ferrobús Mislata. Treballà a fons i aconseguí una merescuda plaça en la selecció espanyola, i es convertí en una jugadora d’elit, amb una carrera esportiva que augurava una gran projecció de futur dins de l’handbol espanyol i res feia preveure el contrari. A partir del mes de desembre de 1992 li canvià la vida per complet, perquè un brutal accident de cotxe la féu debatre’s entre la vida i la mort, va patir danys irreversibles i la seqüela d’una lesió medul·lar que l’ha obligada a anar, des de llavors, en cadira de rodes. Però a esta torrentina no la frena res, amb il·lusió, tenacitat i disciplina planta cara als reptes que li presenta la vida. Gràcies al suport de la família i dels amics començà a afrontar esta nova situació existencial, i la ferramenta fonamental per a refer-se va ser eixa passió i amor per l’esport que li proporciona tant de benestar, tant físic com psíquic; per això, al llarg de tots estos anys, la polifacètica esportista ha practicat diverses disciplines i modalitats esportives, com el bàsquet, la natació, el triatló, la vela, el busseig, i inclús gaudix d’ultralleugers i parapent; però, en una de les disciplines en què més ha destacat és en l’halterofília (Press-banca), un esport que exigix un gran esforç, ja que cal treballar molt l’aspecte de força-resistència. I si hi afegim que els hàbits de maneig de la seua vida diària també comporten un gran desgast físic, és notori que el treball se li duplica considerablement, però ella pot, com ja va demostrar l’any 2002, quan quedà la setena en el mundial de Malàisia, i quan en el 2003 aconseguia un merescut tercer lloc i el bronze en el campionat d’Europa a Piestany (Eslovàquia). En acabar el cicle d’halterofília, Ruth féu un parada per a complir un dels seus somnis: ser mare. Després d’un embaràs de risc (per la seua diversitat funcional) va nàixer el fill, Joan Batiste; poc després son pare va emmalaltir, i després de dos llargs anys moria, però abans, Ruth li va fer una promesa, que tornaria a fer allò que tant li agradava: esport, i inicià una nova etapa en l’atletisme, en la modalitat de llançament de disc, pes i javelina, amb l’entrenadora Isabel Varela, llançadora d’elit, a qui està immensament agraïda pel seu suport. Juntes iniciaren el camí cap a una altra gran meta de Ruth, les Paralimpíades de Londres 2012. El camí ha sigut molt dur, ja que ha hagut de compaginar les facetes d’ama de casa, mare i esportista; però, durant este procés molta gent li ha fet costat, persones a qui agraïx tota l’ajuda i el suport que ha rebut desinteressadament i que van aportar la seua col·laboració per a fer que poguera continuar en la lluita diària. Així, va aconseguir un tercer lloc l’any 2010, en el campionat d’Europa a Has-se’n (Holanda), i per fi arribava el seu gran somni: anar a Londres en 2012 i col·locar amb orgull la bandera de Torrent en el lloc més alt de la Vila Olímpica.

Diu Ruth que actualment l’esport paralímpic té més cobertura informativa i, encara que ella ja és profeta en la seua terra (després de vint anys de treballar àrduament), apunta que cal seguir reivindicant la igualtat de reconeixement en els esports minoritaris que encara continuen sent considerats com de segona fila, i afirma que el suport de les institucions és vital per a poder evolucionar i aconseguir èxits. Respecte d’això, afig el següent sobre la seua experiència: “A hores d’ara tinc els mateixos problemes que ja vaig trobar en el meu camí cap a Londres, continue buscant espònsor per a poder tindre les ferramentes necessàries per a estar a punt”. Per tant, la seua lluita continua i treballa per a poder obrir més portes a aquells que vénen darrere, així amb xarrades de motivació fomenta els valors sobre l’esport adaptat i sobre educació viària, per a conscienciar la societat. L’any 2012 va ser nomenada la millor esportista de Torrent pels mèrits obtinguts en l’esport paralímpic mundial, i en 2013 s’ha fet mereixedora d’un dels Premis de la Carta de Poblament que cada any entrega l’Ajuntament de Torrent. Tot això fa pensar: quina serà la pròxima meta-somni-realitat d’esta atleta?£

HISTORIAL ESPORTIU

Integrant de la selecció espanyola d’atletisme, va participar en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, en la modalitat de llançament de pes i javelina; competí en la final de llançament de pes en la categoria F54/55/56, i va aconseguir el rècord d’Espanya. També va estar en la final de llançament de javelina en la categoria F54/55/56.

d’Espanya en el Campionat d’Espanya d’Handbike a San Miguel, Múrcia (2012) -actualment està en actiu com a corredora de bicicleta de mà (handbike), i és integrant del club CE Almenara de Castelló-. Va ser la campiona d’Espanya i la primera dona en cadira de rodes que va participar en el Triatló de València en 2011. Fou preseleccionada per a les Paralimpíades d’Atenes en 2004, i ha sigut campiona d’Espanya i rècord d’Europa en la categoria f53 en els campionats classificatoris de Logronyo (2009) i Jerez de la Frontera (2010); campiona d’Espanya i nou rècord d’Europa en l’Open Internacional a Bilbao, categoria f53; 3a d’Europa a Hasse’n, Holanda, (2010), en la categoria f54; campiona d’Espanya i nou rècord nacional en el Campionat d’Espanya a Gijón (2011), en la categoria f54 en pes, disc i javelina; campiona d’Espanya i nou rècord nacional en el IV Campionat d’Espanya IPC a València (2011) en la categoria f54 en pes i javelina; campiona d’Espanya i nou rècord nacional en javelina i pes en l’Open de FESA (2012); i campiona d’Espanya i nou rècord d’Espanya en el Campionat d’Espanya de Basauri, Bilbao (2012). És ballarina en cadira de rodes i integrant del grup de ball de FESA, i ha fet cursos de busseig i vela adaptats de la Comunitat Valenciana, i un curs en la introducció a la pràctica d’ultralleugers i parapent.

Actualment està en actiu i és atleta integrant de la selecció espanyola d’atletisme adaptat en la modalitat de llançaments de disc, pes i javelina; però la seua dedicació a l’esport ve de lluny: ha sigut jugadora d’handbol del club Mislata València Urbana (19881992); integrant de la selecció espanyola d’handbol (1991); atleta de Club d’Atletisme Sant Pasqual, 3a d’Espanya en modalitat velocista; jugadora de basquetbol en cadira de rodes del Club Rangers (1993-1995) i Club Basket Torrent (1995-1998); nadadora del club ASVANAMI, i integrant de la selecció de natació de la Comunitat Valenciana per la Federació d’Esports Adaptats (FESA); haltera per FESA, des de l’any 1998 fins al 2005, amb estos resultats: campiona d’Espanya i rècord en les categories de 48 a 52 kg, 52 a 56 kg, 56 a 60 kg, i 60 a 67,5 kg; 4a d’Europa a Budapest (2001), en la categoria de 56 a 60 kg; 7a del món a Malàisia 2002 en la categoria de 60 a 67,5 kg.; 3a d’Europa a Piestang, Eslovàquia (2003) en la categoria 60 a 67,5 kg. Campiona d’Espanya en mitja marató de Xest (2011); campiona d’Espanya en carrera de ciclisme, a Puerto Lumbreras (Múrcia), en 2011; campiona d’Espanya en carrera del Llac de Banyoles a Girona, i contrarellotge a Porqueres (2011); 3a d’Europa en carrera handbike internacional, a Playa Blanca de Lanzarote (2012); campiona

Ruth remarca que busca espònsor i patrocini per a desenvolupar la seua carrera esportiva, tot i això, en el temps lliure que li queda, s’està formant en l’escola de vela paralímpica, però per a poder continuar és necessari un suport econòmic i tindre els mitjans necessaris. El seu web és www.ruthaguilar.es

PREMI CARTA DE POBLAMENT CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT

SACRAMENTO RODRÍGUEZ FERRÓN La seua investigació sobre una molècula que promou l’activació de les cèl·lules mare i la formació de noves neurones és una troballa important que podria usar-se, en el futur, en les teràpies de reparació de dany cerebral, com el que patixen malalts d’Alzheimer o de Parkinson i, a llarg termini, també podria aplicar-se a la reparació medul·lar. Sacramento Rodríguez ha rebut enguany, 2013, el premi de la Fundació Biogen Idec Jóvens Investigadors, pel seu treball “La pèrdua de l’empremta gènica de Dlk1 en cèl·lules mare i astròcits regula la neurogènesi postnatal” publicat en la prestigiosa revista científica Nature, i resultat de quatre anys de treball en la Universitat de Cambridge en col·laboració amb la Universitat de València.

£ 23

La torrentina Sacramento Rodríguez Ferrón, filla de José Rodríguez Monjo i de Sacramento Ferrón Bautista, va nàixer a l’octubre de 1974, i es va formar entre el col·legi Federico Maicas i l’institut Tirant lo Blanc, centres públics de Torrent. Des de xicoteta ha estat en contacte directe amb la naturalesa, fet que li despertà la curiositat per saber com funcionen els éssers vius; segurament això fou el que va fer que decidira ser biòloga. En el transcurs dels estudis universitaris, la carrera científica es va revelar com la seua vocació, i per un estudi científic amb cèl·lules mare va ser guardonada el passat 14 de març, quan rebé el premi de la Fundació Biogen Idec Jóvens Investigadors en l’especialitat de Neurologia. Llicenciada en Biologia per la Universitat de València, Sacramento Rodríguez va fer el doctorat en el laboratori de la doctora Isabel Fariñas. Part del doctorat fou una estada en l’Hospital Sant Rafael de Milà, on va aprendre les tècniques d’aïllament de les cèl·lules mare de cervells adults. En acabar el doctorat, es traslladà a Anglaterra amb un contracte postdoctoral en la Universitat de Cambridge i va treballar en el laboratori de la doctora Anne Ferguson-Smith, on dugué a terme el treball pel qual ha sigut reconeguda.

HA DESCOBERT UNA MOLÈCULA PER A L’ACTIVACIÓ DE LES CÈL·LULES MARE I LA FORMACIÓ DE NOVES NEURONES La seua investigació ha sigut publicada en la prestigiosa revista científica Nature, amb el títol “Postnatal loss of Dlk1 imprinting ‘in’ stem cells and niche astrocytes regulates postnatal neurogenesis” (La pèrdua de l’empremta gènica de Dlk1 en cèl·lules mare i astròcits regula la neurogènesi postnatal). Hi treballà al llarg de quatre anys en la Universitat de Cambridge, en col·laboració amb la Universitat de València. Els resultats de la seua investigació suposen una troballa important que podria permetre l’ús futur d’esta molècula en les teràpies de reparació de dany cerebral, com el que patixen malalts d’Alzheimer o de Parkinson i que, a llarg termini, també podria aplicar-se en reparació medul·lar. La doctora Sacramento Rodríguez treballa actualment en el departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València gràcies a un dels vint-i-huit contractes Ramón y Cajal que es van concedir en tot Espanya, en 2012. Quant als seus projectes, el Ministeri d’Economia i Competitivitat ha finançat amb 170.000 euros un projecte amb el qual pretén estudiar els canvis que es produïxen en la seqüència de ADN de les cèl·lules mare neurals després de la seua activació per a formar noves neurones. Este finançament durarà quatre anys i li permetrà iniciar els passos per a establir el seu grup d’investigació en la Universitat de València. £

ESTUDIS, INVESTIGACIONS I PROJECCIÓ PROFESSIONAL

Col·laboracions en publicacions Porlan E, Morante-Redolat JM, MarquésTorrejón MA, Andreu-Agulló C, Carneiro C, Soto A, Vidal A, Ferrón SR, i Fariñas I.”Transcriptional repression of Bmp2 by cell cycle inhibitor p21 links quiescence to neural stem cell maintenance in the subependymal niche”. Nature Neuroscience. 2013. Driskell RR, Hoste E, Kretzschmar K, Simons BD, Charalambous M, Ferrón SR, Herault Y, Pavlovic G, Ferguson-Smith AC i Watt FM. “Distinct fibroblast lineages determine dermal architecture during skin development and regeneration”. Nature. 2013. Porlan E, Pérez-Villalba A, Delgado AC i Ferrón SR. Paracrine regulation of neural stem cells in the subependymal zone. Archives of Biochemistry and Biophysics. 2012. Charalambous, M., Ferrón, SR., da Rocha S. T., Murray, A. J., Rowland, T., Ito, M., SchusterGossler, K., Hernandez, A., Ferguson-Smith, AC. Imprinted gene dosage is critical for the transition to independent life. Cell Metabolism. 2012. Ferrón SR, Charalambous M, Radford E, McEwen K, Wildner H, Hind E, MoranteRedolat JM, Laborda J, Guillemot F, Bauer SR, Fariñas I, i Ferguson-Smith AC. “Absence of Dlk1 imprinting in stem cells and niche astrocytes regulates adult neurogenesis”. Nature. 2011. Radford E, Ferrón SR, i Ferguson-Smith A. “Gene imprinting as an adaptative model of developmental plasticity”. FEBS journal. 2011. Ferrón SR, Pozo N, Laguna A, Aranda S, Porlan E, Moreno M, Fillat C, De la Luna S, Sánchez P, Arbonés ML, Fariñas I. Regulated segregation of kinase Dyrk1A during asymmetric neural stem cell division is critical for EGFR-mediated biased signalling. Cell Stem Cell. 2010. Ferrón SR, Marqués-Torrejón MA, Mira H, Flores I, Taylor K, Blasco MA, Fariñas I.”Telomere shortening in neural stem cells disrupts neuronal differentiation and neuritogenesis”. Journal of Neuroscience. 2009. Ferrón SR, Andreu-Agulló C, Mira H, Sánchez P, Marqués-Torrejón MA, Fariñas I. “A combined ex/in vivo assay to detect effects of exogenously added factors in neural stem cell renewal”. Nature Protocols. 2007. Ramirez-Castillejo C, Sanchez-Sanchez F, Andreu-Agullo C, Ferron SR, Aroca-Aguilar JD, Sánchez P, Mira H, Escribano J, Fariñas I. “Pigment epithelium-derived factor is a niche signal for neural stem cell renewal”. Nature Neuroscience. 2006.

Sacramento Rodríguez Ferrón es llicencia en Biologia l’any 1997 (Facultat de Biologia de la Universitat de València). Del 1996 al 1998, com a alumna col·laboradora en el Departament de Genètica de la Universitat de València, treballa en l’estudi de les diferències morfomètriques i moleculars en poblacions de plantes en perill d’extinció. L’any 1999 rep el Diploma d’Estudis Avançats (DEA), Departament de Genètica de la Universitat de València, pel projecte: “Diferenciació morfològica i molecular en Limonium dufourii”, una planta mediterrània en perill d’extinció. Com a investigadora associada, treballa del 1999 al 2000 en l’Institut Valencià de Microbiologia (IVAMI), en l’estudi de la resistència cel·lular a la infecció amb el virus del VIH en cultiu. Del 2001 al 2006, com a estudiant predoctoral, en el Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, fa el projecte de tesi consistent en la identificació de reguladors intrínsecs de l’autorenovació en poblacions de cèl·lules mare neurals. En 2007 aconseguix el doctorat en Neurociència, Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València; el títol de la tesi doctoral és “Regulació de la autorenovació i proliferació en cèl·lules mare adultes per factors cel·lulars intrínsecs”. Del 2007 al 2009 és investigadora associada en la Universitat de Cambridge, Anglaterra. Herschel Smith Postdoctoral Fellowship. Department of Physiology, Development and Neuroscience, en l’estudi del control epigenètic sobre la funció gènica en cèl·lules mare neurals i el paper d’alguns gens en este procés; i del 2009 al 2011, també com a investigadora associada en la Universitat de Cambridge. Welcome Trust Fellowship en Ciències Biomèdiques. Department of Physiology, Development and Neuroscience, du a terme el projecte de definir el paper de la metilació i hidroximetilació del ADN en la funció cerebral, així com la funció de la dosi gènica en el desenvolupament del cervell. Del 2012 al 2016 és investigadora Ramón y Cajal del Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, amb un programa d’investigació que té com a objectiu l’estudi de la regulació epigenètica en el manteniment de l’estat de cèl·lula mare en el cervell.

Seri B, Herrera DG, Gritti A, Ferrón SR, Collado L, Vescovi A, García-Verdugo JM, Alvarez-Buylla A. “Composition and organization of the SCZ: a large germinal layer containing neural stem cells in the adult mammalian brain”. Cerebral Cortex. 2006. Ferrón SR, Mira H, Franco S, Cano-Jaimez M, Bellmunt E, Ramirez C, Fariñas I, Blasco MA. “Telomere shortening and chromosomal instability abrogates proliferation of adult but not embryonic neural stem cells”. Development. 2004. García-Verdugo JM, Ferrón SR, Flames N, Collado L, Desfilis E, Font E. “The proliferative ventricular zone in adult vertebrates: a comparative study using reptiles, birds, and mammals”. Brain Research Bulletin. 2002.

i Consum (Programa RETICS 2006, RD06). Programa d’Investigació Cooperativa. 20062008. IP: Isabel Fariñas Gómez. Regulació de la multipotència de cèl·lules mare neurals per senyals pròpies dels nínxols neurogènics. Fundació la Caixa. 2006-2008. IP: Isabel Fariñas Gómez; Neuropoesi: regulació de l’autorenovació en cèl·lules mare neurals. Ministeri d’Educació i Ciència. Pla Nacional de I+D. 2005-2007. IP: Isabel Fariñas Gómez. Mecanismes moleculars de mort neuronal en models animals i patologia humana. Ministeri de Sanitat i Consum. Fons d’investigacions sanitàries. Convocatòria de xarxes temàtiques d’investigació cooperativa. Subprojecte del projecte coordinat denominat Investigació de malalties neurològiques. 2002-2005. IP: Isabel Fariñas Gómez. Genòmica funcional i teràpia cel·lular en la malaltia de Parkinson. Ministeri de Sanitat i Consum. Fons d’investigacions sanitàries. Convocatòria de xarxes temàtiques d’investigació cooperativa. Subprojecte del projecte coordinat denominat Teràpia cel·lular. 2002-2005. IP: Isabel Fariñas Gómez. Cèl·lules mare i progenitors neurals: mecanismes de regulació de la proliferació i manteniment de l’estat d’autorenovació. Ministeri de Ciència i Tecnologia. Programa Nacional de I+D en Biomedicina. 2002-2005. IP: Isabel Fariñas Gómez. Transplantament de cèl·ules mare en àrees del cervell adult: estudi dels factors implicats en l’adquisició de diferents fenotips neuronals. Fundació LA CAIXA. 2000- 2002. IP: José Manuel García Verdugo. Teràpia de reemplaçament per al tractament de malalties neurodegeneratives: recerca de molècules moduladores del comportament de cèl·lules mare cerebrals. 1FD97-2153. Fons FEDER. 2000-2001. IP: Isabel Fariñas Gómez. Cultiu del virus de la immunodeficiència humana per a l’estudi de l’epidemiologia de les resistències primàrias del VIH als antiretrovirals a Espanya: Correlació de la resistència genotípica amb la fenotípica. Fundació FIPSE. 1999. IP: Juan Garcia de Lomas (IVAMI).

Participació en llibres i capítols de llibres Ferrón SR. “Stem Cell Renewal and Cell Cell Communications Methods and Protocols”. Stem Cell Reviews and Reports. Editor: Kursad Turksen. Ferrón SR i Isabel Fariñas. Regulación de la auto-renovación y la proliferación por factores celulares intrínsecos. Formato Monografía. Editorial Académica Española. Lap Lambert Academic Publishing GmbH & Co. KG. Ferguson-Smith AC i Ferrón SR. Epigenetic and brain development. Provisional Title: NeuroPhenome “Cutting edge Approaches and Technologies in Neurobehavioral Genetics” Section 5. Epigenetics, brain and behavior. Editor, Valter Tucci (en preparació). Participació en projectes científics Regulació epigenètica de l’estat de cèl·lula mare. Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO). Investigador Principal (IP): Sacramento Rodríguez Ferrón. 2013-2016. Role of epigenetic modifications of the imprinted chromosome 12 in neural stem cell (NSC) self-renewal and differentiation. Herschel Smith Program (UK). 2007-2010. Investigadores principals: Sacramento Rodríguez Ferrón i Anne Ferguson-Smith. Neuropoesi: regulació de l’autorenovació en cèl·lules mare neurals. Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència de la Generalitat Valenciana. Ajudes complementàries per a projectes de I+D+I . 2007. CIBER en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). Ministeri de Sanitat i Consum. Programa d’Investigació Cooperativa (grup 86). 2006-2009. IP: Isabel Fariñas Gómez. Xarxa de Teràpia Cel·lular, Ministeri de Sanitat

Patents Fariñas I, Andreu-Agulló C, Ferrón SR, Sánchez P, Mira H, Ramírez-Castillejo C, Francisco Sánchez-Sánchez F, ArocaAguilar JD, Escribano J. España. 17/3/2006. Universitat de València-Universitat de Castella- la Manxa. Títol: “Ús del factor PEDF

(Factor derivat de l’epiteli pigmentari) per a induir l’autorenovació de cèl·lules mare”. Europa. 15/9/2008. Universitat de ValènciaUniversitat de Castella -la Manxa. Títol: “The use of PEDF to induce neural stem cell self-renewal”. EUA. 4/8/2008. Universitat de València-Universitat de Castella -la Manxa. Títol “The use of PEDF factor to induce cell regeneration”.

epigenètica, cromatina i plasticitat. Sant Feliu de Guixols, Espanya. 2010. Ferrón SR, Ferguson-Smith AC. “The imprinted gene Dlk1, an atypical Notch ligand, regulates neural stem cell maintenance”. Ponència. X inactivation and imprinting. Emmetten, Suïssa, 2010. Ferrón SR, Ferguson-Smith AC. “Absence of imprinting in Neural Stem Cells and Niche astrocytes regulates Adult Neurogenesis”. Epigenetic programming & stem cells for drug discovery: EuroEpiStem. Cambridge. 2009 Ferrón SR, Ferguson-Smith AC. “Regulation of imprinting in Neural Stem Cells”. GRC Epigenetics. Plymouth, New Hampshire, EUA. 2009 Ferrón SR, Radford E, Gutteridge I, McEwen K, Bauer SR, Farinas I, i Ferguson-Smith A. “The imprinted gene DLK1, an atypical Notch ligand, regulates Mouse adult neural stem cell maintenance”. Seté Congrés de la Societat Internacional d’Avanços amb Cèl·ules Mare. Barcelona, 2009. Ramírez-Castillejo C, Sánchez-Sánchez,

Contribucions en congressos Radford E, Kleine I, Domingo-Muelas, A, Ramme A, Gray, D, Ferguson-Smith, AC i Ferrón SR. “Differential genòmic imprinting of IGF2 regulates its paracrine versus autocrine function in adult neurogenesis”. International Society for stem cell research: Stem Cell In Translation. Florència (Itàlia). 2013. Radford EJ, Kleine I, Domingo-Muelas A, Ramme A,Gray D, Ferguson-Smith AC i Ferrón SR. “Differential genomic imprinting regulates paracrine and autocrine roles of IGF2 in adult neurogenesis”. Congrés de la Societat Europea de Teràpia Gènica i Cel·lular. Madrid. 2013. Morante-Redolat JM, Porlan E, MarquésTorrejón MA, Andreu-Agulló C, Carneiro C, González-Ibarlucea, Soto A, Vidal A, Ferrón SR i Fariñas I. “Transcriptional repression of BMP2 by cell cycle inhibitor p21 links quiescence to neural stem cell maintenance”. Congrés de la Societat Europea de Teràpia Gènica i Cel·lular. Madrid. 2013. Ferrón SR, Kleine I, Radford E, Ramme A, Domingo-Muelas A, Fariñas I, i FergusonSmith AC. “Regulació diferencial de l’estat imprintat de Igf2 en los nínxols neurogènics adults”. Ponència. Reunió Anual Xarxa de Teràpia Cel·lular. Màlaga. 2012. Ferrón SR, Ito M, Yamazawa, K, Charalambous M, i Ferguson-Smith AC2. “Epigenetic regulation of Dlk1 loss of imprinting in Neural Stem Cells. Epigenetics and Stem Cells”. Cambridge. 2012. Ferrón SR, Charalambous M, Radford E, Farinas I, i Ferguson-Smith AC. “Postnatal loss of Dlk1 imprinting in stem cells and niche astrocytes regulates neurogenesis”. Neural Stem Cell Meeting. Cambridge, Anglaterra. 2011. Ferrón SR, Charalambous M, Radford E, Bauer SR, Fariñas I and FergusonSmith AC. “Dosage control of Dlk1 by selective absence of genomic imprinting in neural stem cells and niche astrocytes regulates adult neurogenesis”. Avanços en

P, Andreu C, Ferrón SR, Aroca-Aguilar D, Escribano J, Fariñas I. “PEDF, is a niche molecule that regulate neural stem cells self-renewal”. XI Congrés d’Espanya Neuroscience Society. Màlaga, 2005. Ferrón SR, Ramírez-Castillejo C, Franco S, Mira H, Blasco M i Fariñas I. “Differential response of adult and embryonic neural stem cells after DNA damage-induced by p53 over expression”. X Congrés d’Espanya Neuroscience Society. Lleida. 2003. Ferrón SR, Mira H, Bellmunt E, CanoJaimez, M, Franco S, Blasco M, Fariñas I. “Adult and embryonic neural stem cell proliferation is differentially affected by telomere shortening”. III Forum of European Neuroscience (FENS). París. 2002. Ferrón SR, Collado L, Herrera D, ÁlvarezBuylla A, Vescovi A, García-Verdugo. “Subcallosal zone: a new neurogenic structure in the mammalian adult brain”. Congrés d’Espanya Neuroscience Society. Santiago de Compostel·la, 2001. Gombau, L, Ferrón SR, Rodríguez-Álvarez,

J; Fariñas, I. “Searching for molecules that regulate neural stem cell behaviour”. IX Congrés d’Espanya Neuroscience Society. Santiago de Compostel·la. 2001. García-Verdugo, JM, Ferrón, SR, Gombau, L, Herrera, D. “Stem cells in the adult mammalian brain: in vivo and in vitro characterization”. III Congrés de la Societat de Biologia Experimental. Alacant. 2000. Estades en laboratoris de setembre a octubre del 2000. Laboratory of Cellular Neuropharmacology of Dr. Angelo Vescovi. National Neurological Institute C. Besta, Hospital San Raffaele, Milà, Itàlia. De desembre del 2007 a desembre del 2011. Department of Physiology, Development and Neuroscience (PDN). Universitat de Cambridge. Labor de Docència en la Facultat de Biologia de la Universitat de València, impartix assignatures de Biologia Cel·lular. 4t curs de la Llicenciatura de Biologia (Curs 2003-2004: 1,6 crèdits). Biologia de la Diferenciació Cel·lular. 4t curs de la Llicenciatura de Biologia (Curs 2003-2004: 1,1 crèdits). Tècniques Microscòpiques. 2n curs de la Llicenciatura de Biologia (Curs 2003-2004; 2004-2005: 4 crèdits). Citologia i histologia vegetal i animal. 2n curs de la Llicenciatura de Biologia (Curs 2004-2005: 3,3 crèdits). Regulació de la Proliferació i la Diferenciació Cel·lular. 4t curs del Grau de Bioquímica en les Ciències Mèdiques (Curs 2012-2013: 2,8 crèdits). Biologia Cel·lular. 5é curs de la Llicenciatura de Biologia (Curs 2012-2013: 1,6 crèdits). Estructura de la cèl·lula. 1r curs del Grau de Biologia (Curs 2012-2013: 2,8 crèdits). El 14 de març de 2013 rep el VII Premi de la Fundació Biogen Idec Jóvens Investigadors 2012. Àrea de Neurologia, amb el treball: “Postnatal loss of Dlk1 imprinting in stem cells and niche astrocytes regulates neurogenesis” ( La pèrdua de l’empremta gènica de Dlk1 en cèl·lules mare i astròcits regula la neurogènesi postnatal), publicat en Nature.

El primer Hogar San MartĂn de Porres. El segon Hogar San MartĂn de Porres y Santa Rosa de Lima.

PREMI CARTA DE POBLAMENT SOCIETAT I CONCÒRDIA FUNDACIÓ HOGARES SAN MARTÍN DE PORRES PER A L’ASSISTÈNCIA DE TRANSEÜNTS CRÒNICS A TORRENT Els Hogares de San Martín de Porres y Santa Rosa de Lima naixen per la iniciativa del pare dominic Gerardo Sánchez Mielgo, qui, amb el lema ‘Perquè Jesús no dorma en el carrer’, ha donat resposta a una situació de marginalitat, amb la unió de l’experiència dolorosa que mostra la situació dels alcohòlics crònics i d’una visió cristiana de la preocupació per eixes persones automarginades i malaltes per la seua addició a l’alcohol. Estos centres acullen en l’actualitat dotze hòmens que se senten satisfets de poder residir en una casa, i de ser estimats i respectats. Amb l’experiència, s’ha descobert que estes cases, encara que més costoses, tant econòmicament com quant a col·laboradors, oferixen més possibilitats de reinserció i de recuperació de la dignitat dels acollits.

£ 31

La Fundació Hogares de San Martín de Porres y Santa Rosa de Lima, està impulsada pel pare dominic Gerardo Sánchez Mielgo, a través d’un patronat i un consell. El president del patronat és Estanislao Bautista Monjo.

El primer Hogar San Martín de Porres, ubicat en el carrer de Sant Alfred, número 22 de Torrent, es va inaugurar al març de 1997; és una casa senzilla composta per una planta baixa i autònoma amb un pati xicotet en l’entrada i un altre en la part posterior, disposa de dos banys i quatre dormitoris. El segon, amb el nom de San Martín de Porres y Santa Rosa de Lima, es va inaugurar el 22 de desembre de 2001 en el carrer de Sant Enric, número 16, també a Torrent. Està distribuït en una doble planta amb una superfície de 100 m2 en cada planta; té quatre dormitoris amb doble llit i dos banys, un en cada planta, un pati interior i un espai al fons que és utilitzat com a taller ocupacional. Dins del col·lectiu d’exclosos estan els transeünts, persones amb un greu problema de desarrelament, d’inestabilitat en les relacions interpersonals, amb dificultats a l’hora d’aconseguir un lloc de treball estable, problemes de salut, vivenda i en molts casos amb malalties derivades del consum d’alcohol. El col·lectiu que està en esta situació social se’l sol denominar els sense sostre o sense llar. La Fundació Hogares San Martín de Porres per a l’atenció de transeünts crònics de la Comunitat Valenciana du a terme el seu programa gràcies a l’ajuda i col·laboració d’institucions, voluntaris i, d’una manera especial, els Amigos de los Hogares, membres de la Fraternitat de dominics seglars de Torrent, Cáritas de València i de Torrent, Ajuntament de Torrent i altres benefactors. La Fundació, ajudada per un consell que s’encarrega de la gestió quotidiana i pràctica, està dirigida per un patronat, l’òrgan de govern, representació i administració de la fundació que executa les funcions que li corresponen amb subjecció al que disposen l’ordenament jurídic i els estatuts. Està compost per cinc membres: tres d’ells pertanyents i triats d’entre els membres de la Fraternitat de dominics seglars de Torrent; i dos membres de Cáritas Interparroquial d’este mateix municipi. El personal a càrrec de les cases està compost per una psicòloga, una monitora, i el personal voluntari. Les principals tasques que desenvolupen són l’acollida, la firma del contracte d’estada, les entrevistes individuals destinades a seguir el procés de cada persona, l’avaluació individual i de grup, l’acompanyament dels usuaris en les distintes activitats i el suport en el que és necessari. L’equip de voluntaris està coordinat entre si i amb el centre. En els Hogares es poden recuperar hàbits, intimitat i un tracte més pròxim on els acollits recuperen la confiança en si mateixos i en el seu entorn, valoren l’autoestima i poden créixer en l’àmbit personal i social; també se’ls oferix l’oportunitat de sentir-se útils i realitzats per mitjà del treball manual en el taller habilitat. Acullen en l’actualitat dotze hòmens que se senten satisfets de poder residir en una casa, i de ser estimats i respectats. Amb l’experiència s’ha descobert que estes cases, encara que més costoses, tant econòmicament com quant a col·laboradors, oferixen més possibilitats de reinserció i de recuperació de la dignitat. Quant als recursos materials, la Fundació compta amb el que és necessari per a cobrir les despeses de manteniment i alimentació, amb la inestimable ajuda dels Amigos del Hogar i altres ajudes i subvencions de l’Ajuntament i de Cáritas.

El temps de permanència és il·limitat, i els criteris per a admetre l’entrada inclouen que s’ha de ser home, de 40 a 60 anys, sense recursos econòmics i sense treball, amb absència d’antecedents d’haver pres heroïna i/o cocaïna; si hi ha o hi ha hagut problemes amb el consum d’alcohol, s’ha de demanar assistir a tractament en la Unitat de Conductes Addictives, i han de ser derivats per entitats que treballen amb persones sense llar. La primera acció quan algú arriba al centre és la informació sobre algunes normes per a facilitar la convivència, en les quals s’especifiquen les condicions d’estada, els objectius mínims i un esbós del projecte personal. Els objectius específics es plasmen en el programa de creixement personal que puga potenciar l’autoestima dels participants per mitjà de la interacció amb els altres, i el suport en la deshabituació alcohòlica. Els que dirigixen les cases fan reunions periòdiques d’avaluació sobre el desenvolupament i la marxa del programa. El taller d’organització domèstica es du a terme a través de mòduls tallers de planxa, costura, neteja de la casa i coneixement de les normes de la manipulació d’aliments; també aprenen a fer un receptari bàsic. Es manté una relació fluida amb els àmbits de l’administració, com ara en sanitat (hospital), centre de salut, treballadors socials i metge, així com l’educació, amb l’ajuda dels servicis socials especialitzats. També es desenvolupa la relació amb el barri, a través de l’associació de veïns, amb Cáritas i els seus programes d’inserció social, i en l’àmbit del treball amb el Servici Valencià d’Ocupació. Els usuaris han d’aconseguir les habilitats necessàries per a viure sols, s’han d’adaptar a la nova situació i organitzar-se col·lectivament a l’hora d’afrontar el que suposa compartir una vivenda. Tots han d’augmentar quantitativament i qualitativament les relacions i activitats socials, i han de saber utilitzar i gaudir del temps lliure. És important i necessari que exercisquen l’activitat laboral que es fa en els tallers ocupacionals i que els facilita uns ingressos que permeten una autonomia personal bàsica, i amb els quals poder dur a terme una administració i autocontrol personal. L’organització La Fundació Hogares de San Martín de Porres y Santa Rosa de Lima, està impulsada pel pare dominic Gerardo Sánchez Mielgo, a través d’un patronat i un consell. El patronat està format pel president, Estanislao Bautista Monjo; el vicepresident, José Vicente Vila Castellar; la secretària, M. Carmen Alejos Calvo, i les vocals Herminia Navarro Martínez i Pilar Abad del Egido. El consell està compost pel director, José M. Alejandro Navarro; la secretària, Inmaculada Bautista López, i els vocals Francisco Ros Mora, Pascual Carratalá Martínez i Pilar Abad del Egido. La monitora és Conchín Benlloch Fenoll, i la psicòloga, Amparo Sanz Ruiz. Les cases estan ubicades, per ara, només a Torrent, però els acollits vénen d’altres parts. £

PREMI CARTA DE POBLAMENT A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

JOSÉ LUNA CACHINERO L’any 1977, José Luna va comprar amb Marcelino Lavara la fàbrica valenciana de Pinturas Blatem. Fins a eixe moment els dos havien sigut pintors de professió, però amb la nova adquisició es van esforçar per crear una empresa que va acabar competint també en els sectors de la fusta i la indústria. Començaren en una primera nau d’uns escassos 80 m2, ubicada en el carrer de Xenillet de Torrent, on van iniciar un procés d’evolució contínua i creixement, basat en el compromís amb el client, la innovació, la qualitat i el desenvolupament de productes amb valor afegit. Hui, l’empresa de Pinturas Blatem té una extensió de més d’11.000 m2 en el Polígon Industrial Mas del Jutge i està present en més de vint països repartits entre Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia, manté el seu capital cent per cent privat i una plantilla de huitanta persones.

£ 37

En 1977, José Luna i el seu amic Marcelino Lavara, pintors de professió, van comprar la fàbrica valenciana de Pinturas Blatem, que en l’actualitat està reconeguda internacionalment per la qualitat dels seus productes.

José Luna Cachinero va nàixer al juliol de 1946 en el si d’una família humil a Azuel, una xicoteta aldea de Còrdova. A la recerca d’un futur més prometedor, la família es traslladà a Badajoz, i allí, el primer dels fills de Miguel Luna Alias i Juana Cachinero Pozo, el xicotet José, començà a manifestar la seua passió pel dibuix i la pintura, eixa vena artística que sempre l’ha acompanyat (recorda que hi havia un pintor que feia quadres amb motius de flors i dibuixos en les parets, i son pare, en veure que era tan gran la seua il·lusió per pintar, va aconseguir que poguera assistir al taller del pintor i que li ensenyara l’ofici, per a donar curs a la seua afició pictòrica). De Badajoz, la família va emigrar a Paterna, fins que l’any 1958 arribava a Torrent. Son pare treballava en les obres de la presa de Tous, sa mare en la fàbrica de Conserves Carratalá, a Torrent, el primogènit José Luna treballava com a pintor a València i els germans menuts assistien a escola. Passat el temps, José Luna es casà amb la nóvia de tota la vida, Encarnita. Encarnación Giménez Luján, la dona, era llavors professora del col·legi Monte Sión. A Torrent van nàixer les dos filles i el fill, Susana, David i Nuria, en orde de naixement, dels qui José comenta que són el seu pilar fonamental, la font de la seua inspiració i enriquiment diari, són els que li han fet costat i han comprés la seua vocació empresarial amb el sacrifici que això implica, com arrabassar moments destinats a la família en favor de la vida laboral. Per tot això, els vol agrair l’oportunitat que li han brindat de treballar en el que verdaderament l’apassiona. Fa més de quaranta anys que José Luna va decidir prendre una decisió que canviaria el rumb de la seua vida. En 1977 va comprar amb Marcelino Lavara (soci i amic enyorat que va morir fa anys), la fàbrica valenciana de Pinturas Blatem, en actiu des de feia dèsset anys. Fins a eixe moment els dos havien sigut pintors de professió, però amb la nova adquisició optaren per fer un pas més enllà. Llavors el negoci es basava en la decoració, però deixaren de banda el camí fàcil i es van esforçar per crear una empresa més forta que acabà competint també amb els sectors de la fusta i la indústria. Ara sap que el secret d’esta bona decisió fou, i continua sent, l’aposta continuada per la innovació tecnològica i pel desenvolupament de productes amb valor afegit. Ha plogut molt des de la primera nau ubicada en el carrer de Xenillet que tenia uns escassos 80 m2, i que inicià un procés d’evolució i creixement, basat en el compromís amb el client, la innovació i la qualitat. Hui, Pinturas Blatem té una extensió de més d’11.000 m2 en el Polígon Industrial Mas del Jutge i és una de les empreses que marca la diferència en el sector. La companyia ja disposa de més de quatre mil referències que s’avancen a les exigències dels clients, i és pionera en el desenvolupament de productes (com les pintures aromàtiques) i en l’atenció del medi ambient. Està present en més de vint països repartits entre Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia, manté el seu capital cent per cent privat, i una plantilla d’unes huitanta persones que formen part de la gran família de Blatem, com el mateix José Luna apunta. En la seua trajectòria, este torrentí d’adopció ha demostrat ser intel·ligent, perseverant i tenaç en el desenvolupament del seu treball, s’ha convertit en

Vista aèria de les instal·lacions de Blatem en el Polígon Industrial Mas del Jutge.

un prominent empresari que ha inculcat valors ètics, dedicació i coneixement del treball als fills. Segons estos “és molt dur i exigent perquè s’exigix molt a ell mateix, i té un gran equilibri en tot el que fa. Sí, equilibri, solidesa i estabilitat són les característiques que el definixen. Quant a les raons de l’èxit dels nostres productes són simples: vocació, talent i treball”. Un dia de treball per a ell és arribar a l’oficina a les set del matí i fer el recorregut de la fàbrica per a inspeccionar el bon funcionament de les plantes de fabricació i envasament. A continuació es dirigix a les oficines centrals per a atendre les diferents reunions amb els distints departaments, comercial, producció o logística; al migdia dina en el polígon i de seguida es reincorpora als quefers diaris fins a les nou de la nit, quan tanca i se’n va a casa (encara que enguany, per circumstàncies familiars, ha hagut de canviar esta rutina i ha deixat la direcció en mans de les filles). L’empresa de José Luna no s’oblida dels més necessitats, per la qual cosa ha col·laborat i col·labora amb ajudes a causes humanitàries, sobretot amb aquelles que donen prioritat a l’aprenentatge. Pel seu tarannà reservat, José Luna menciona açò de passada. Quant a la seua afició artística, comenta que la cultura i les arts són vies per a l’expressió d’inquietuds personals, per això, quan viatja, i ho fa sovint, sempre visita museus. El seu pintor preferit és Velázquez. És optimista davant del futur, però reconeix que hi ha molts desafiaments Diu José Luna Cachinero que l’equip Blatem no vol passar desapercebut i aposta per la innovació, perquè "forma part del seu ADN". Argumenta que la innovació juga un paper fonamental ja que en el cas contrari no es podria donar solució a un consumidor que està en plena transformació, no sols en els hàbits de consum, sinó en la forma: “Vivim en l’era de la immediatesa, una era en què la presa de decisions i la posada en marxa han de ser ràpides, instantànies i contínues. S’ha de connectar i aconseguir un vincle emocional amb el client, és per això que hem de reinventar-nos i decidir-nos per la innovació, la creativitat i la tecnologia. La conclusió és fer propostes més atractives que generen valor. Si desitgem ser distints, hem de fer coses distintes. Per això, des de Blatem sempre hem treballat per la qualitat i el creixement sostenible com a objectius fonamentals, la qual cosa no hauria sigut possible sense una aposta per la innovació”. Quant al moment actual de crisi generalitzada i com creu ell que serà el futur de l’empresa, contesta: “Les dificultats econòmiques ens han transportat a un laberint que cal saber recórrer per a aconseguir l’èxit. Triar el camí correcte depén de dos claus: la imaginació i la innovació, aspectes que sempre han estat presents en el full de ruta de Blatem. Per exemple, enguany el nostre focus de treball ha estat en la xarxa, la qual s’ha convertit en una via excel·lent per a establir noves relacions comercials”. £

1248, novembre, 28, València. Pere de Granyena, comanador de València, amb altres germans, en nom de l’Orde de l’Hospital atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet els nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València. ARV, Justícia Civil, Manaments i Empares, any 1639, llibre 5, mà 51, fs. 19 r.-21 v. Publ. Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Royo Martínez, José, “La carta de población de Torrent de 1248. Introducción y edición del texto latino”, Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 5, (1986-1987), Torrent, 1988, ps. 36-39. Febrer Romaguera, Manuel Vicente, “Documentos históricos para el estudio del repartimiento y repoblación de l’Horta”, Annals de l’Ideco de l’Horta Sud, 5, (1987-1988), València, 1990, doc. 26. Guinot Rodríguez, Enric, Cartes de poblament medievals valencianes, València, 1991, ps. 208-212. Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent, 2003, ps. 24-25.

Sit omnibus notum quod nos, frater Petrus de Granyena, comendator domus hospitalis Valentie, mandato et authoritate fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, et assensu et voluntatis fratri Berengarii Thomasii, prioris eiusdem domus, et fratris Raymundi de Querald, militis, et fratris P. de Seron et fratris Raymundi de Vetula, militum, et fratris Guillermi, comendatoris de Torrente, et fratris Guillermis Sutoris et fratris Dominici Faber [sic] [et fratris Joannes Canebrerii]1 et quorumdam aliorum fratruum nostrorum, per nos et omnes nostros presentes et futuros damus et stablimus vobis, Berengario Tornerio et Blanca Fort, femina, Berengario de Ratera et Petro Figuera, Martino de Sancto Antonio et Petro Blanco, Petro de Montalbo et Berengario Gensor, Berengario de Esteleha, Petro Punyet, [Petro Bonaynas]2, Guillermo Ripol3 et Laurentio de Monte et Petro Roseli, Petro Bayat, Dominico Calvo, 1. Suplim l’omissió de la signatura del final. 2. Suplim l’omissió de la signatura del final. 3. Taxat (sic) «Calbo».

– 45 –

Bartholomeo de Almenara4 et Berengario de Rovira, Arnaldo Minori, Berengario Lombardio et Pascasio Borrol, Arnaldo de Turra et Castellano de Aparici5, Bernardo de Claramonte, Dominico de Barbastro, Guillermo de Monte Rubeo, Berengario Magistro et Guillermo de Alfara, Raymundo de Castilione, Berengario de Castilione, R. de Castilione6, Bri. Sutori et Petro Buscheti et Marchadario de Esparaguera, G. de Rosellione, Joanni Pontii, Raymundo Gonore7 [sic], Arnaldo de Coralli et Berengario de Pertusa, A. de Miravall, Raymundo Tomasii, Bn. de Sahidine et Petro Rosell, Carrachone8 [sic], femine, Berengario Alantonir et Berengario Cognato et Petro Sanchiz et Berengario de Belliana, Balageris de Albis, Arnaldo de Vinyoles et successoribus vestris in perpetuum, videlicet centum quinquaginta jovatas terre in regadino alqueriis nostre de Torrent, inter vos taliter dividendas, quod unusquisque vestrum de his CL jovatis habeat et percipiat pro parte sua tres jovatas completas [sic] in regadivo, ut dictum est. Ítem. Damus uniquique vestrum singulas domos sive singula statica et singulas staticatas9 [sic] terras pro horto in alqueria predicta, prout hec omnia nobis terminavimus et assignavimus in presenti. Hec omnia predicta cum domibus, casalibus, campis, vineis, heremis et plantatis, et cum herbis, lignis, cequiis franchis ab omni cetiatico, et cum introhitibus et exhitibus, affrontationibus et suis pertinentiis universis a celo in abisum, vobis et vestris donamus et stabilimus in huiusmodi modum, quod estetis solidi habitantes et permanentes et fideles nostri ibidem, et de omnibus expletis et fructibus terre et arborum dictarum jovatarum donetis nobis et domu nostre perpetuo septimam partem numerum in dicta hereditate sine missione nostra, et Hospitali et decimam et primitiam ratione ecclesie, secundum quod in termino et Regno Valentie civitatis dari ac prestari consueverunt, scilicet, de blado in area, et de vendimea in vineas, et de aliis fructibus arborum loco ubi fuerint collecti recente, et de ficibus seccatis in domo, et de domibus et ortis 4. En les signatures figura com «Berengarii de Almenara». 5. En la següent apareix com «Apieria». «Castellano de Aparici» o «Castillioni de Apieria», figura amb signe entre les signatures de la resta de pobladors. Beguer Esteve, en la seua obra apunta que es tracta d’un topònim referent a l’origen d’ «Arnaldo de Turra», en existir una població nomenada Castelló de Apiaria, hui Piera (Tarragona). Nosaltres considerem que es tracta d’ un poblador independent: «Castellà de Aparici». 6. Considerem «R. de Castilione» com un poblador distint de «Raymundo de Castilione». Com que es tracta d’una còpia tardana, cap la possibilitat de plantejar-se que un i altre foren una repetició de la mateixa persona. 7. A las signatures figura com «Gentues». 8. Ha de llegir-se «Tarrachone». 9. Ha de llegir-se «fanecatas».

– 46 –

nihil nobis inde donetis censu vel agrario, sed in dictis domibus et hortis retineamus fathicam et laudimium, adeo in dictis jovatis et quod teneamini de regalia servitia aliorum vicinorum Valentie. Aqua damus francam, et de secatio teneatis azuch et cequiam curatam, salva tamen perpetua aqua ad opus nostrarum hereditatum. Et sich hanc donationem per nos et nostros vos et vestrum habeatis, teneatis, possideatis et sp[l]ectetis et nulla ora alium dominium proclametis et faciatis nisi nos et Domun Hospitalis. Preterea concedimus vobis et vestris quod semper regamini et judicemini hibidem in dicta alcharea per unum vestrum, quod pro tempore ibidem posuerimus secumdum forum Valentie. ltaque appellationes nostras nunquam possitis appellari nisi commendotoris Domus Hospitalis Valentie vel suum lucumtenenti. Sic hec vos et vestri habeatis, teneatis, possideatis et esplectetis ad dandum, vendendum vel impignorandum sive obligandum sive obligandum [sic] et etiam ad faciendum omnes vestras vestrorumque voluntates, perpetuo faciendas vestris consimilibus, salva dicta septima parte, fathica decem dierum, laudimio et jus Hospitali in omnibus, ad forum Valentie. Hoc tamen excepto et nobis retento quod usque ad quinque annos preteritos non liceat vobis vendere sine nostra licencia et voluntate aliquam partem indivise antes dictis donatis cuiuslibet vestrum asignate, nisi totaliter quilibet nostrum totam suam hereditatem et integre venderet quod possit infra quinquennium quandocunque voluerint suis consimilibus. Et preteritis dictis quinque annis possit quilibet toto vel parte vendere ad suas voluntates salvo tamen jure Hospitalis. In omnibus retinemus tamen nobis et nostris in dicta alquerea omnia molendina aquarum facta vel facienda, furnos et operatoria, balnea et fabrica. In quibus molendinis promitimus molere bladium vestrum ad decimam sextam partem nobis dandam. Et in furno de coquere panem nostrum ad vicessimam partem, et in fabrica nostra opera ferrea operari et fabricari ad forum Valentie. Retinemus etiam nobis justicias, calonias et omnia alia jura nostra secumdum forum Valentie. Promitentes vos et omnia bona vestra presentia et futura semper salvare et bona nostra propria et domui. Et etiam inde vobis et vestrum legitimis actores et defensores de donationibus vestris omnia bona. Et tenemur semper vobis et vestris de firma et legali evictione Hospitalis predicte ubique constitute sint atque serta. â&#x20AC;&#x201C; 47 â&#x20AC;&#x201C;

Ad hec nos ante dicti populatores universi et singuli recipimus a vobis, dicti comendatori et fratibus supra dictis, dicta donationem sub formis et conditionubus ante dictis. Promittentes vobis et successoribus vestris firmam superius prenotatam semper per nos et nostros fideliter observare et fideles homines vobis etiam de personis et juribus vestris. Et in alquerea predicta facere residentiam personalem, et etiam omnia alia vobis attendere et complere, ut superius sunt notata. Jurantes ad invicem pariter atque simul per Deum et eius Sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta residentia in dicta alquerea facere dum nobis erit vita comissa nosque perpetuo atque nostris nobis in dictis honoribus ac juribus nobis ybidem pertinentibus succedentes. Actum est hoc in Valentia, quarto chalendas decembris, anno millessimo ducentessimo quadraguessimo octavo. Sig[senyal]num fratris Petri de Granyana, sig[senyal]num P. de Seroni fratres, sig[senyal]num Berengarii Thomasii prioris, sig[senyal]num fratris Ramon de Vetul, sig[senyal]num fratris Raimundi de Juralto [sic], militis, sig[senyal]num fratri Guillermi, commendatoris de Torrente, sig[senyal]num fratris Guillermi Sutoris, sig[senyal]num Berengarii Tornerii10, sig[senyal] num fratris11, sig[senyal]num fratris Dominici Fachs [sic], qui hoc firmamus. Sig[senyal]num Blanci Fort, femine, sig[senyal]num fratris Canebrerii12, sig[senyal]num Berengarii de Ratera, sig[senyal]num Petri Figuera, sig[senyal] num Marti de Santo Antonio, sig[senyal]num Petri de Montealbo, sig[senyal] num G. Genson, sig[senyal]num Petri Blanchi, sig[senyal]num Berengari de Estellvi, sig[senyal]num Petri Punyet, sig[senyal]num Petri Bonaynas, sig[senyal]num G. Ripoili, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Rosselli13 [sic] de Monteacuto, sig[senyal]num Petri Bayet, sig[senyal]num Dominici Calvi, sig[senyal]num Arnaldi Minori, sig[senyal]num Berengarii de Almenara, sig[senyal]num Berengarii Lambardi, sig[senyal]num Berengarii Rovira, sig[senyal]num Pascasii Borrelli, sig[senyal]num Arnaldi de Turra, sig[senyal]num Dominici de Barbastre, sig[senyal]num Castillione de Apieria, sig[senyal]num Guillermi de Monterubeo, sig[senyal]num de Bernardi de Claramonte, sig[senyal]num Berengarii Magistre, sig[senyal]num Guillermi de Alfaro, sig[senyal]num Raymundi de Castellone, sig[senyal]num R. de Castellone, sig[senyal] num Bri. Sutoris, sig[senyal]num Berengarii de 10. Berengarii Tornerii ha de localitzar-se immediatament abans de la signatura de Blanca Fort com a primer dels pobladors. 11. Taxat (sic) «Joannis Canebrerii. sig[senyal]num Berengarii de Ratera sig[senyal]num Petri Figuera». 12. Ha de dir«Joanni Canebrerii». El lloc de la signatura ha de ser darrere de «fratris Dominici Fachs». 13. Ha de dir«Laurenti».

– 48 –

Castillione, sig[senyal]num Petri Buscheti, sig[senyal]num Mercad[er]ii de Esparaguera, sig[senyal]num Raymundi Gentues [sic], sig[senyal]num Gus de Rossilione, sig[senyal]num Arnaldi de Carrals, sig[senyal]num Joannis Pontii, sig[senyal]num Berengarii de Pertusa, sig[senyal] num Arnaldi de Miravail, sig[senyal]num Raymundi Thomasii, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Tarachoni, femine, sig[senyal]num [Bn.] de Saydine, sig[senyal]num Berengarii de Alantorii, sig[senyal]num Berengarii, cognati sui, sig[senyal]num Balaguerii de Albesa, sig[senyal]num Petri Sanchiz, sig[senyal]num Berengarii de Viynols, sig[senyal]num Berengarii de Beliana, qui hec firmamus et juramus in omnibus14. Testes huius rei sunt Bernardi Arnaldi, P. de Vinyols, A. de Lusano et Jacobus Tolosani. Sig[senyal]num fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, qui supra dicta omnia concedimus et firmamus et, ut maioris robur obtineat, firmitatem presentem paginam sigilli nostri minime roboramus. Guillermus Galcerandus publicus notarius Valentie hoc escribere fecit cum litteris rasis et emendatis in quarta linea ubi dicitur: Bernardo de Claramonte; et rasis et emendatis in quinta linea ubi dicitur: Berengarii de Beliana; et rasis et emendatis in XIIª linea; et rasis et emendatis in XVII lineis; die et anno prefixis.

14. S’observen nombroses divergències entre les transcripcions efectuades per Beguer Esteve i Iborra Lerma del text castellà (ARV, Reial Justicia, llibre 11, f. 241) no explicables fàcilment: Belenguer, Torner / Belenguer Forner, Pedro de Montalto / Pedro de Montalbo, Geronymo Gensor / Geronymo Gener, Arnaldo Mirano / Arnaldo de Mirono, Pascual Bovell / Pasqual Roseli.

– 49 –

1248, novembre, 28, València. Pere de Granyena, comanador hospitaler de València, amb els altres germans de l’orde, atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet als nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València. ARV, Reial Justícia, llibre 11, fs. 241 i segs. (Còpia castellana del segle XVIII). Publ. Beguer Esteve, Vicente, “La carta puebla de Torrent”, XII Asamblea de Cronistas del Reino de Valencia (1978). València, 1980, ps. 161-180. Miquel Casanova, Isidro, “Memoria sobre la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 6, (1988-1990), Torrent, 1991, p. 23-26. Beneyto Tasso, Silvino. “Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 9, Torrent, 1996, ps. 2730. Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent, 2003, ps. 25-27.

Sea a todos manifiesto como nosotros fray Pedro de Grenacia, comendador de la Cassa del Hospital de la ciudad de Valencia, con mandato y autoridad de fray Pedro de Alcalano, castellano de Amposta, y con consentimiento y voluntad de fray Raymundo de Queralto, cavallero, y de fray Pedro de Serone y de fray Romeu de Vetula, cavalleros, y de fray Guillermo, comendador de Torrente, y de fray Guillermo Sutoris y de fray Domingo de Fabre y de algunos otros hermanos nuestros, por nos y por todos los nuestros, presentes y venideros. Otorgamos y establimos a vosotros Belenguer Torner y a Blanca Fort, muger, y a Belenguer de Ratera y a Pedro Figuera, a Martín de Santo Anthonio, a Pedro Blanco, a Pedro de Montalto, a Geronymo Gensor y a Berenguer de Metelia, Pedro Puyet, Geronymo Ripoll y a Lorenzo de Monteagud y a Pedro Bonaybas, a Pedro Rosell, a Pedro Bayet, a Domingo Calbo, a Berenguer de Almenara, a Berenguer de Rovira, a Arnaldo Mirono, a Berenguer Lombargo y a Pascual – 50 –

Borell, a Arnaldo de Turre de Castillon de Apiaria, a Bernardo de Claramonte, a Domingo de Balvastre, a Guillem de Monterubio, a Bernardo Magistre y a Guillermo de Alfaro, a Raymundo de Castillione, a Bernardo Sutori y a Pedro Burgueti, a Mercader de Esburguera, a Guillermo de Roselione, a Juan Pons, a Raymundo Gonorer, a Arnaldo de Carali, a Berenguer de Pertusa, a Arnaldo de Miraval, a Raymundo Thomasio, a Bernardo de Saydino, a Pedro Rosell, a Ana Tarragona, muger, a Belenguer de Alantorn y a Belenguer, pariente suyo, y a Pedro Sanchis y a Bernardo de Bellana, a Balaguer de Albesa, a Bernardo de Viñoles y a todos vuestros sucesores perpetuamente, es a saber ciento y cincuenta jobadas de tierra de regadío de la nuestra alquería de Torrente; de tal suerte se han de repartir entre vosotros, que cada uno de vosotros tenga y tome por su parte tres jobadas enteras de regadío de las dichas ciento cincuenta, como arriba queda dicho. Ítem, otorgamos a cada uno de vosotros una cassa o una estancia, y una fanegada de tierra para huerto en la dicha alquería, como aora de presente todas estas cosas os las determinamos y señalamos. Todas estas cosas sobredichas, con las cassas de habitación, campos, viñas, hiermos y poblados, y con sus hierbas, leñas, cequias de todo cequiaje francas, y con sus entradas y salidas, con todas sus afrontaciones y pertinencias universales, desde el cielo [h]asta el abismo, a vosotros y a todos los vuestros. Otorgamos y estabelimos de esta suerte, que seays habitadores fijos y permanentes, y asimismo nuestros fieles; y de todas las cogidas y frutos de la tierra, de los árboles de dichas jobadas, nos deys y a nuestra casa perpetuamente el número de la séptima parte en la dicha heredad, sin que nosotros o nuestro Hospital haya de imbiar por ella, y la décima y la primicia, por quenta de la iglesia, de la suerte que se ha acostumbrado a dar en el término y Reyno de esta ciudad de Valencia, a saber, del trigo en la era, de la vendimia en las viñas, y de las demás fruytas de los árboles en el lugar donde nuevamente fueren cogidas, y de los frutos secos en cassa. Mas de las cassas y de los huertos nada queremos que nos deys por razón del censo o del drecho de los campos. Pero en las dichas cassas y huertos nos reservamos la fadiga y luismo, como en las dichas jobadas de tierra. Y para que esteys tenidos y obligados a todos los servicios, regadíos de los otros vecinos de Valencia, hos damos el agua franca de cequiagio, con tal que tengays el azud y la cequia limpia y conrreada, salvando limpias el agua para lo necesario de nuestras heredades. Y así por nos y los nuestros, vosotros y los vuestros esta donación tengays, poseays y gozeys, y en ningún otro señor así mesmo conozcays, llameys ni hagays, sino a nosotros y a la Cassa del Hospital. A más de esto, a vosotros y a los vuestros – 51 –

concedemos que asimismo en la dicha alquería seays regidos y juzgados por uno de vosotros, el que por el discurso del tiempo pondremos según el fuero de Valencia, de tal suerte por vuestras apelaciones nunca podays acudir ni apelar, sino acudiendo al comendador de la Cassa del Hospital de Valencia, o al que estuviere en su lugar; y así vosotros y los succesores, vuestros consortes, tengays, poseays, y cumplidamente gozeys la facultad para poder dar, vender o dar a empeño, obligar y también para hazer a todas vuestras voluntades y de los vuestros consortes, salvando en todo y por todo la dicha séptima parte, la fadiga de diez días, luismo y el derecho del Hospital, según fuero de Valencia. Exceptando empero, esto a nosotros reservado, que hasta cinco años pasados o antes de ellos, sin nuestra licencia y voluntad, no os sea lícito ni podays vender parte alguna indivisa de la susodicha donación, señalada a cualquiera de los vuestros, si ya no, alguno de ellos del todo vendiese toda su heredad por entero; lo que puede hacer dentro de los cinco años, siempre que quissiere con sus consortes; y pasados los dichos cinco años, cualquiere pueda, en todo o en parte, vender a su gusto y voluntad, guardando siempre en todo el derecho del Hospital. Con todo eso, en dicha alquería nos reservamos para nosotros y los nuestros todos los molinos de agua que hoy son y por tiempo serán, los ornos, las obras, los baños y la fábrica. En los quales molinos prometemos moler vuestro trigo, que se nos ha de dar hasta la decimasexta parte, y también en el orno cozer vuestro pan, hasta la vigésima parte, y en la nuestra fábrica obrar y fabricar las obras de yerro, conforme el fuero de Valencia. Reservamos también las justicias, las calonias, los destierros y todos los demás derechos nuestros, conforme el fuero de Valencia. Prometiéndoos siempre hazer salvar vuestras personas y todos vuestros bienes, presentes y venideros, como bienes nuestros propios dominicales, y de aquí adelante seros legítimos actores y defensores de vuestras donaciones. Y queremos ser tenidos a vosotros y a los vuestros de firme y legal evicción, obligándoos todos los bienes del dicho Hospital, en qualquier lugar constituidos y puestos. Finalmente todos nuestros dichos pobladores, universalmente y cada uno en particular, acceptamos de vos dicho comendador y de todos los sobredichos frayles dicha donación con las formas y condiciones sobredichas. Prometiéndoos y a vuestros sucesores, por nosotros y los nuestros, siempre fielmente observar la forma arriba dicha y seros hombres fieles acerca de las personas y derechos vuestros, y en la dicha alquería hacer residencia personal, y también atender y cumplir con todas las demás cosas, como más arriba están ya advertidas; jurando todos por uno y uno por todos a Dios Nuestro Señor y a sus Santos Quatro Evangelios, con nuestras propias manos – 52 –

corporalmente tocados, hacer la dicha residencia en la sobredicha alquería, mientras vivamos nosotros y los que de aquí adelante sucederán a los nuestros en dichas honras y derechos, a nosotros asimismo pertenecientes. Esto fue hecho en la ciudad de Valencia, a los veintiocho del mes de noviembre del año del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo mil ducientos quarenta y ocho. Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Grenacia. Se[senyal]ñal de mí fray Bernardo Thomasio, prior. Se[senyal]ñal de mí fray Raymundo de Queralt, cavallero. Se[senyal]ñal de mí Pedro de Serone, frayle. Se[senyal]ñal de mí fray Romeu de Vetula. Se[senyal]ñal de mí Guillermo, comendador de Torrent. Se[senyal]ñal de mí fray Guillermo de Sutoris. Se[senyal]ñal de mí fray Domingo Fabre. Se[senyal]ñal de mí fray Juan Cambrerio, que firmamos estas cosas sobredichas. Se[senyal]ñal de mí Berenguer Tornelio. Se[senyal]ñal de mí Blanca Fort, muger. Se[senyal]ñal de mí Berenguer Ratera. Se[senyal]ñal de mí Pedro Figuera. Se[senyal]ñal de Martín de Santo Anthonio. Se[senyal]ñal de Pedro Blanco. Se[senyal]ñal de Pedro Montalto. Se[senyal]ñal de Pedro Gensor. Se[senyal]ñal de Berenguer de Estelilia. Se[senyal]ñal de Pedro Puyet. Se[senyal]ñal de Geronimo Ripoll. Se[senyal]ñal de Lorenzo de Montagudo. Se[senyal]ñal de Pedro Bonaybas. Se[senyal]ñal de Pedro Rosell.Se[senyal] ñal de Pedro Vayet. Se[senyal]ñal de Domingo Calbo. Se[senyal]ñal de Belenguer de Almenara. Se[senyal]ñal de Belenguer Rubira. Se[senyal]ñal de Arnaldo Mirone. Se[senyal]ñal de Belenguer Lombardo. Se[senyal]ñal de Pasqual Borell. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Turre. Se[senyal]ñal de Castillon de Apiaria. Se[senyal]ñal de Bernardo de Claramonte. Se[senyal]ñal de Domingo de Barbastre. Se[senyal]ñal de Guillermo de Monterubio. Se[senyal] ñal de Bernardo Magistre. Se[senyal]ñal de Guillermo de Alfaro. Se[senyal] ñal de Raymundo de Castilione. Se[senyal]ñal de Bernardo Sutori. Se[senyal] ñal de Pedro Busqueto. Se[senyal]ñal de Mercader Esparguera. Se[senyal] ñal de Guillermo de Rosilione. Se[senyal]ñal de Juan Pons. Se[senyal]ñal de Raymundo Genoves. Se[senyal]ñal de Arnaldo Cavali. Se[senyal]ñal de Berenguer de Pertusa. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Miraval. Se[senyal]ñal de Raymundo Thomasio. Se[senyal]ñal de Bernardo de Saydino. Se[senyal] ñal de Pedro Rusell. Se[senyal]ñal de Ana Tarragona, muger. Se[senyal]ñal de Belenguer de Alantorn. Se[senyal]ñal de Belenguer, pariente suyo. Se[senyal] ñal de Pedro Sanchis. Se[senyal]ñal de Bernardo de Beliaña. Se[senyal]ñal de Belenguer de Albesa. Se[senyal]ñal de Bernardo de Viñoles, los quales en todo y por todo firmamos y juramos todas las cosas sobredichas.

– 53 –

Fueron testigos de este presente auto Bernardo Arnaldo, Pedro de Biñoles, Arnaldo de Luzano y Jayme Tolosano. Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Alcalano, castellán de Amposta, concediendo y confirmando todo lo sobre dicho. Y para que todas las sobredichas cosas sean de mayor fuerza y valor, corroboramos la presente pagina con el nuestro sello. Yo Guillermo Gauseran, notario público de Valencia, hize escribir estas cosas con letras rayadas y enmendadas en la quarta línea donde dice: Bernardo Claramonte; y rayadas y enmendadas en la quinta línea donde dize: Belenguer de Beliana; y rayadas y enmendadas en la duodécima línea; rayadas y enmendadas en la vigésima séptima línea y en la trigésima; en el día y año sobredichos.

– 54 –

Edita Ajuntament de Torrent Alcaldessa de Torrent Amparo Folgado Tonda Regidor de Cultura Modesto Muñoz Puchol Coordinació: BIM i Publicacions Municipals Ana Coronado Gavilán Il·lustració: Calo Carratalá Disseny: Eugenio Simó Muñoz Fotografies: Eugenio Simó Muñoz Urbano Suárez AC i dels arxius dels premiats Traducció: Oficina de Promoció i Ús del Valencià Imprimeix: Gráficas Royanes