VII Carta poblament 2015

NOVEMBRE DE MMXV

Any rere any, i en són més de 500, la ciutat es vist de gala per a commemorar la data en què els cavallers hospitalers entregaren als torrentins la carta de poblament. Un text pactat per tal de fixar les noves condicions que recollien obligacions, servicis i prestacions que havia de complir la població, no solament la que ja hi vivia sinó la nouvinguda després de la Conquesta.

4

Jesús Ros Piles Alcalde de Torrent

Aquella Torre, que va ser testimoni d’estos fets, és hui un dels guardons que la ciutat entrega en esta setena edició als mereixedors guanyadors dels Premis Carta de Poblament. Persones i institucions als quals reconeixem públicament la seua tasca en favor de la nostra societat des de sectors molts diferents, com ara la creació, la investigació, o l’esforç personal de superació i participació.

Vull agrair i saludar primerament el jurat dels premis per la seua col·laboració.

Hòmens i dones de prestigi reconegut que avaluen objectivament els candidats i que aporten als premis el consens i la pluralitat de la ciutat que representen. José Ortí Soriano i José Hernández Yago, fills predilectes; Manuel Herreros, Champi i Vicent Carratalá, insígnies d’or de la ciutat; i José Royo Martínez, historiador i cronista

oficial. S’han sumat enguany per primera volta dos dones al jurat: Isabel Olmos Sánchez (subdirectora de Levante EMV) i Consuelo Vilaplana Vilaplana (directora del Centre de Majors Santa Elena de Torrent).

Tots comptaven amb la figura d’assessor de José Deusa, també fill adoptiu de la ciutat.

El jurat va decidir i els torrentins premiats mereixen la nostra més sincera felicitació.

En la categoria d’Art, Lletres i Esports, Agustín Pérez Rubio, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València, director del Museu d’Art Llatinoamericà de Buenos Aires i curador de més de 100 exposicions en les institucions artístiques més representatives.

En la categoria de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient, Francisco José Martí, cap clínic d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Clínic Universitari de València, doctor cum laude i responsable de vora 60 publicacions d’investigació.

En la categoria de Societat i Concòrdia, un premi compartit. Francesc Boltes, artesà i últim ferrer agrícola de producció autòctona, però també un home de gran

projecció en l’àmbit esportiu i associatiu.

Vicente Silla, president de la Casa de la Caritat a Torrent, institució benèfica dedicada a treballar per les famílies i persones més desfavorides del nostre entorn.

I per últim, en la categoria de Trajectòria Professional, Vicent Torrent, musicòleg fundador del grup Al Tall amb més de 35 anys de tasca creativa i estudiosa, i un dels investigadors més prestigiosos de la música tradicional valenciana.

A tots ells vull donar-los les gràcies per la seua tasca, per l’exemple positiu que poden aportar als veïns i veïnes de Torrent i al conjunt de la societat. Els done l’enhorabona i els encoratge a continuar fent les seues aportacions per a millorar estar societat.

De la mà dels guardonats, i seguint el llegat d’aquells primers pobladors als qui també retem homenatge recordant-los amb el premi que dóna nom als guardons, Torrent continua mirant endavant amb valentia i fortalesa, les que dóna la ciutadania que treballa dia a dia per a enriquir més la nostra ciutat.

5

6

Alfred Costa Folgado Regidor de Transparència, Activitats Lúdiques i Tradicionals

És la setena, però no una més. Una nova edició dels Premis Carta de Poblament arriba a les acaballes del mes de novembre per a complir una tradició, per a renovar un compromís amb la ciutat i fer una ullada al que som com a poble seguint les lletres impreses de l’himne de Torrent: “Davallarem al pretèrit i traurem dels avantpassats els espers cercats...” . Amb la mirada enrere, fixada al segle XIII, s’observa el naixement d’un destí comú, el que unix, un 28 de novembre de 1248, els habitants de Torrent amb els 50 cristians nouvinguts en temps de reconquesta. S’avala el nou ordre establert i es fa amb la carta de poblament.

Els hospitalers regularan la vida quotidiana d’esta plaça medieval que, una vegada més, fa de l’arribada d’uns forasters un pas endavant. Un gest que ens identifica com a poble hospitalari, on la suma de les riqueses de totes les cultures que ens visitaren modelaren esta ciutat cosmopolita i oberta en què hem esdevingut.

Eixa transformació, però, no impossibilita que alguns valors vigents siguen sotmesos a judici i que les institucions i persones que els materialitzen, puguen rebre un homenatge visible i merescut davant la ciutat que els va vore nàixer o créixer.

Potser alguns d’ells hagueren de marxar.

Potser molts d’ells enyoren tornar-hi. Però no hi ha dubte que eixos valors d’esforç, sacrifici personal o professional, creatius, solidaris o emprenedors, trobaren als carrers del nostre poble el substrat adient per a fer estos torrentins i torrentines mereixedors dels premis que hui rebran.

Entre línies, a este llibret trobaran els lectors, rengleres biogràfiques escrites a colp d’esforç i superació. En alguns casos amb matèria personal, la dels qui lluiten per reivindicar drets i llibertats; en altres, amb matèria professional, de la que estan fetes les trajectòries laborals -acadèmiques o node cadascun dels premiats.

I ací, en ambdues vessants, és on han clavat la mirada els membres del jurat, als qui agraïm la seua col·laboració. Amb la voluntat de consens i la responsabilitat de respondre amb objectivitat i respecte a tots els nominats, han elevat a categoria de premi els noms i cognoms de cinc conciutadans. Vull agrair la seua col·laboració constant i la predisposició per a dignificar com cal estos nomenaments.

Enguany, amb una lògica i més que justificada busca per la paritat, ens honra haber rebut la reposta afirmativa de

dos dones torrentines per a participar com a jurat. Totes dos amb una vessant marcadament pública. Isabel Olmos i Xelo Vilaplana han sumat la seua vàlua a l’experimentat currículum de la resta de personalitats que componen este comité avaluador format per José Ortí, José Hernández, Manuel Herreros, Vicent Carratalà i José Royo, en què ha actuat José Deusa com a convidat assessor i on enguany, per motius de salut, Miguel Lluch va haver d’excusar la presència. A tots ells: mil gràcies.

Quant als guardonats, preferiria que gaudiren dels racons personals, sentimentals, emotius i particulars que cadascun d’ells ens han transmés per a dissenyar, estructurar i fer atractiu el llibre recordatori dels Premis d’enguany.

Les paraules que jo puga destacar sobre l’empremta personal i professional que deixen a la ciutat de Torrent i la imatge que d’este poble projecten en alguns casos arreu del món com a ambaixadors quedaran curtes comparades amb la lectura dels textos que ara descobriran.

7

8

9 ARTS, LLETRES I ESPORTS CIÈNCIA, TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT SOCIETAT I CONCÒRDIA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

ELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT DISTINGIXEN L'APORTACIÓ A LA SOCIETAT TORRENTINA

11

VII Premis Carta de Poblament

12

ACTA DEL JURAT VII EDICIÓ DELS PREMIS CARTA DE POBLAMENT DE TORRENT En la ciutat de Torrent, a les 19.30 hores del dia 21 d’octubre de 2015, es reuneixen les persones indicades seguidament i nomenades, mitjançant el decret núm. 3469/2015, de 16 d’octubre, integrants del Jurat de la setena edició dels Premis Carta de Poblament de Torrent, per tal de constituir-se com a òrgan i portar a terme les seues funcions, de conformitat amb el que disposen les bases reguladores dels premis, aprovades per acord plenari de data 23 d’octubre de 2009 i modificades per acord plenari de 7 d’abril de 2011.

Sr. José Ortí Soriano Sr. José Hernández Yago Sr. Manuel Herreros Casas Sr. Vicente Carrratalà Deval Sr. José Royo Martínez Sra. Isabel Olmos Sánchez Sra. Consuelo Vilaplana Vilaplana En qualitat d’assessor, el Sr. José Deusa García Hi assisteix en representació del president honorífic, l’alcalde de Torrent, el Sr. Alfred Costa Folgado, regidor de l’Àrea de Transparència, Activitats Lúdiques i Tradicionals i hi actuen com a president i secretari les persones triades pels membres del Jurat d’acord amb el que estableixen les bases dels premis.

13 Així, els membres del Jurat, conegudes les propostes rebudes per l’Ajuntament, expressen les seues consideracions al respecte i efectuen propostes per a les diverses modalitats que comprenen els premis.

En acabar les deliberacions, i atesos els mèrits que concorren en cadascun dels proposats, de comú acord, i en exercici de les atribucions que li confereixen les bases, este Jurat decideix atorgar els Premis Carta de Poblament de Torrent, en la setena edició, i en cada una de les modalitats que comprén, a les persones o entitats següents: Modalitat 1. Premi Arts, Lletres i Esports AGUSTÍN PÉREZ RUBIO Modalitat 2. Premi Ciència, Tecnologia i Medi Ambient FRANCISCO JOSÉ MARTÍ CÁNOVES Modalitat 3. Premi Societat i Concòrdia VICENTE SILLA ALANDÍ i FRANCESC BOLTES ROS Modalitat 4. Premi Trajectòria Professional VICENT TORRENT I CENTELLES

VII Premis Carta de Poblament

Agustín Pérez Rubio és el director artístic del Museu d’Art Llatinoamericà de Buenos Aires.

MALBA.

14

AGUSTÍN PÉREZ RUBIO

Com a fets més destacats de la carrera professional d’Agustín Pérez Rubio està haver sigut director del MUSAC, el Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó, del 2009 al 2013, i que en l’actualitat és el director artístic del MALBA, el Museu d’Art Llatinoamericà de Buenos Aires.

PREMI CARTA DE POBLAMENT A LES ARTS

Agustín Pérez Rubio, el menor dels dos fills de Francisco Pérez Company i d’Amparo Rubio Marco, naix el 1972 i estudia en el col·legi Montesión de Torrent. Més tard es llicencia en Geografia i Història, branca d’Història de l’Art, i es doctora en Història i Estètica-Filosofia. Mentres du a terme el doctorat fa de crític d’exposicions i escriu en diversos mitjans sobre art. Sobre això apunta: “Un dels primers llocs on em presente fou al BIM de Torrent, on Ana Coronado em va donar l’oportunitat d’escriure sobre mostres i activitats que es feien a Torrent i València per a ampliar la part de cultura i art d’esta revista municipal; després, a poc a poc, vaig anar fent una major labor en altres mitjans especialitzats com Kalias de l’IVAM, El Periódico del Arte, Art Journal, Flaix Art, ARCO Noticias, etc”.

En la carrera professional d’Agustín Pérez Rubio destaca, sobretot, el seu paper de director del MUSAC, el Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (2009-2013) i del MALBA, el Museu d’Art Llatinoamericà de Buenos Aires, on treballa com a director artístic. Des d’allí contesta a estes qüestions.

COM INICIA LA SEUA ACTIVITAT PROFESSIONAL La meua va ser una carrera molt self-made, és a dir, la meua labor d’estudi va ser intensa sobretot durant el doctorat, però la meua relació amb els artistes jóvens o no tan jóvens el treball dels quals m’atreia féu que tinguera no sols una base teòrica àmplia d’història i filosofia sinó una pràctica molt forta quant al fet artístic. En este sentit, professors com María Teresa Beguiristain, Romàn de la Calle o Inmaculada Aguilar foren fonamentals juntament amb artistes com Ángeles Marco, de qui recorde molt totes les seues concepcions i conversacions, però també les classes de doctorat amb Juan Vicente Aliaga i José Miguel Cortés, qui em crida per a treballar amb ell en l’espai de La Gallera, on em vaig quedar uns anys com a coordinador, mentres començava la meua carrera més internacional, no sols de projectes a Madrid sinó a Torí, Oslo i Amèrica

15

VII Premis Carta de Poblament

Llatina. I la meua relació amb mitjans internacionals com NU. The nordic Art Review de Suècia, o Art Journal de Philadelphia o Flaix Art de Milà, Nova York, amb els meus viatges i estades en l’estranger m’ajudaren a formar-me de manera més àmplia en l’art contemporani internacional.

D’ací, l’any 2002, em va cridar Rafael Doctor (a qui ja coneixia amb anterioritat per una sèrie de mostres en el Canal d’Isabel II i per haver-me convidat a un seminari de jóvens curadors en el Reina Sofia, un any abans) per a treballar en un projecte d’un nou museu que volia presentar a la Junta de Castella i Lleó. Així, a l’estiu del 2002, va nàixer el projecte dels dos sobre què havia de ser el MUSAC. La sorpresa fou que mai esperàvem que seleccionaren la nostra proposta com la guanyadora…, però així va ser, i després de passar per proves i exàmens vaig aconseguir la plaça de conservador cap del 2003 al 2008, i després del concurs públic internacional guanyí el lloc de director de MUSAC, on estiguí fins al gener del 2013. Van ser uns anys de molt, molt de treball, però on ho vaig donar tot. Encara que les polítiques terribles dels dos últims anys feren que decidira dimitir abans d’hora, perquè era impossible que a un el deixaren treballar i no volia veure com estaven destruint un projecte d’èxit que m’havia costat deu anys de la meua vida.

16

COM DU A TERME EL SEU TREBALL El meu treball es basa en el coneixement, tant de la història, com del moment present i futur. Pense que el meu verdader treball és el de ser com un lladre d’endoll entre el públic, la institució i l’artista…, i a més, ser un poc visionari sobre què, quan o on és millor mostrar un artista o una obra.

En el museu on treballe la meua tasca té quatre grans branques: la col·lecció, les exposicions, els programes públics, i les publicacions, per a mi estos quatre són igual d’importants des del punt de vista independent i transversal, en este sentit crec que tot açò ha d’estar imbricat amb la gestió de recursos i així pretendre que un museu siga molt més que una col·lecció o que una sala d’exposicions; ha de ser un lloc d’experiències àmplies i plurals que van als sentits, però també a l’intel·lecte.

Finalment, vull comentar que el que més m’agrada és treballar allunyat dels grans centres, perquè sempre pense que des d’altres llocs es pot tindre més llibertat i més compromís amb la cultura, i això m’agrada, perquè és més fàcil la innovació i ser encara més arriscat en les propostes per a un context determinat. Açò és un aspecte que m’interessa.

CITES IMPORTANTS AMB ARTISTES I EXPOSICIONS COMISSARIDES N’hi ha moltes així que és millor mirar el currículum que adjunte, però puc dir que des de Pipilotti Rist o Sanna a Sophie Calle, Superflex o Francis Alys, passant per Txomin Badiola fins a Dora García, Lara Almarcegui i Ana Laura Alaez..., per citar-ne alguns.

PROJECCIÓ DE FUTUR Com comentava, estic ara dedicat totalment al MALBA i encara que tinc alguns projectes independents per Europa, la meua labor ací m’ocupa tot el temps i hi estic molt implicat.

VE PER TORRENT? Vaig menys del que m’agradaria, però sempre hi passe el Nadal. Pocs dies, però almenys veig la família i els amics. I en algun viatge a Europa intente passar-hi de nou, però la veritat és que visc molt lluny i el meu treball em fa viatjar molt, per això és prou complicat passar per Torrent.

17

VII Premis Carta de Poblament

CURRICULUM VITAE D’AGUSTÍN PÉREZ RUBIO

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, especialitat Història de l’Art. Doctorat per la Universitat de València/ Historia de l’Art i per la Universitat de Torí/ Estètica Filosofia.

18

Estudis de postgrau: Doctorat amb l’obtenció de la Suficiència Investigadora per la Universitat de València, Universitat Politècnica de València (UPV) i Universitat de Torí (Itàlia). Membre investigador del Departament d’Història de l’Art, Universitat de València. Línies: Revisió crítica d’últimes tendències artístiques/Llenguatge i concepte. Nous comportaments artístics. Grup Art Contemporani: La visió actual. Curs d’Adaptació Pedagògica CAP. Universitat de València. 1995-97.

Diferents cursos de postgrau en Art Contemporani, Gestió de Museus, Biblioteconomia i Documentació, Cinema i Gènere, a través de la UIMP, Santander; Càtedra de Pensament Contemporani Cañada Blanch; Universitat Politècnica de València i la Direcció General de Promoció Cultural Museus i BBAA de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana; Universitat d’Estiu de Gandia-València; Universitat de Torí; UAM-Fundació Argentaria, etc. 1995- 98.

Beques de recerca: Beca de Recerca del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València per al projecte Fons Documental d’Art Valencià Contemporani. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Ministeri d’Educació i Ciència.

1993-95. Beca de la Fundació Universitat-Empresa ADEIT, en el Servei de Patrimoni Històric i Cultural de l’Ajuntament de València. 1994.Becari de diferents cursos d’Art Contemporani en la UIMP-Santander; Universitat Internacional d’Andalusia; Universitat d’Estiu de Gandia, etc.

Experiència professional: Director artístic MALBA, Buenos Aires, des del maig del 2014. Director de MUSAC-Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó.

2009-2013. Conservador cap de MUSAC- Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó, 2003-2008. Director de les X, XI i XII Jornades de l’Estudi de la Imatge de la Comunitat de Madrid i comissari de la mostra Canal Obert. Canal d’Isabel II, Comunitat de Madrid 20022004. Comissari de la sala d’exposicions La Gallera.

Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Direcció General de Promoció Cultural, Museus i Belles Arts. Generalitat Valenciana.1998-2002. Coordinador de Col·loquis Contemporanis. Crítica Cultural i Creació Artística. 1997-1998. UIMP, València, organitzats per la Direcció General de Promoció Cultural. Generalitat Va-

lenciana. Coordinador del Fons Documental d’Art Valencià Contemporani 1975-1997. Departament d’Història de l’Art. Universitat de València i Generalitat Valenciana.

1996-2000. Professor d’Història de l’Art dins del projecte Aules de la Tercera Edat. Promoció Cultural. Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i ASAUTE. Cursos 1996- 1999. Membre del Comité Espanyol d’Historiadors de l’Art- CEHA, des del 1996. Membre de l’Associació Espanyola de Crítics d’Art-AECA, i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art- AICA des del 1997. Membre del International Committee ICOMMuseums and Collect of Modern Art- CIMAM, des del 2005. Membre de la Junta d’ADACE, Associació de Directors de Museus d’Espanya, de 2009 a 2013. Membre del Comité de la Col·lecció MALBA i Col·lecció MUSAC, Lleó. (Col·lecció internacional de més de 1.800 obres d’art contemporani, des del 1989). Membre del Comité de la Collezione Piemont, Torí, amb Francesco Bonami i Christine Macel. (Col·lecció Internacional de més de 200 obres d’art dels últims anys). Membre del IKT. International Curators Association since, 2013 Curadories / Comissariats: Una selecció del treball de curador, inclou mostres com ara Gilbert & George.

Reials Drassanes, Consorci de Museus. Organitzada per la Generalitat Valenciana. València 1999. Trasvases: Artistas espanyoles en video. MALBA, Buenos Aires; Museu Carrillo Gil Mèxic DF, Centre Cultural Espanyol.

Lima, Perú/2000. 25 artistes espanyols. València, Espanya 2001. Antro-apologías. Galeria Luis Adelantado, 2001. Elmgreen & Dragset. Powerless Structure Fig 229. Estudi Helga de Alvear, Madrid 2002. BAD BOYS, exposició oficial Off-Biennale dins de la representació espanyola en la 50th Biennal de Venècia, 2003. Black Box. Projecte curatorial sobre vídeo ARCO 04´. Artista Sung Hwan Kim. 2004, Madrid. Tobias Rehberger. “I die everyday. Cor I 15,31”. Palau de Cristall. MNCARS, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. Madrid.

2005-2006. An Interpersonal Journey, Guadalajara.

Mèxic, 2007. Dora Garcia. For Nothing Against Everyting. OPA. Oficina de Projectes per a Art. Guadalajara.

Mèxic.2010-2011.

Projectes nacionals i internacionals en col·laboració amb diversos companys al llarg de la seua dilatada trajectòria com a curador, entre els quals destaquen: Cruising Danubio, 2003. Emergencias. Acercamientos políticos y sociales a la Colección MUSAC, Lleó, 2005. Curva de Persecución. Project Rooms ARCO 06´. Madrid, 2006.

Fusion. Aspectos de la Cultura Asiática en la Coleccion MUSAC. 2006. Globos Sonda / Trial Balloons. Lleó 2006. Present/ Futur. Torí, 2006. Mi Vida. From Heaven

Agustín Pérez Rubio

Agustín Pérez Rubio participant en un programa de televisió sobre l’exposició “Memòries Inesborrables”.

19

VII Premis Carta de Poblament

20

Agustín Pérez Rubio amb Solange Farkas, directora de Videobrasil, en la roda de premsa de “Memòries Inesborrables”.

Agustín, director Artístic de MALBA, va estudiar minuciosament la Col·lecció de Videobrasil i va triar treballs de fort contingut polític i social. Des de la “conquista” del Brasil pels portuguesos fins al colp militar a Xile, inclosos els atemptats de l’11 de setembre en EUA, la massacre de la plaça de Tiananmen a la Xina o la guerra civil al Líban, la mostra oferia un conjunt d’històries que es mantenen vives gràcies a la sensibilitat i a l’obra d’artistes de totes eixes regions.

to Hell. Life Experiences in Art from MUSAC Collection, Budapest, 2009. Modelos para Armar. Pensando Latinoamérica desde la Colección MUSAC, Lleó 2010. La Fuerza de la Palabra, Guadalajara. Mèxic, 2010. Paisaje Múltiple. América Latina desde la Colección MUSAC. Lleó, 2010-11. Cambio de Paradigma. Colección Serralves años 60 y 70´s. Lleó, 2011. Purple America, Salamanca, 2011. Colapso. Un ensayo sobre el fracaso y la ruptura. Coleccion MUSAC. Salamanca, 2012. A Retrospective: Superflex, Copenhaguen, 2013.

A més, amb altres destacats companys i col·legues ha fet de curador d’importants mostres individuals i collectives tant dins com fora del MUSAC en els més de deu anys de treball en esta institució i en acabar: Dora García. Vibraciones, 2005. Pipilotti Rist: Pröblemäs buenös. 4 obres de Pipilotti Rist i amigues, 2005-2006.

Muntean & Rosenblum. Make Death Listen, 2007. Pierre Huyghe. A Time Store, 2007. Julie Mehretu. Black City, mostra itinerant europea, 2006 -2007. Kazuyo Sejima + Ryue Nishizawa / Sanaa, 2007. Dave Muller.

I Like Your Music. I Love Your Music, 2008. Ana Laura Aláez. Pabellón de Escultura, 2008. Hedi Slimane. Rock Diary-MUSAC, 2008. Acciones intangibles, Frieze, Londres, 2008. Terence Koh. Love for Eternity, 2009.

Elmgreen & Dragset. Trying to Remember What Once We Wanted to Forget, 2009. Kirstine Roepstorff. The Inner Sound that Kills the Other, 2009. Ugo Rondinone.

The Night of Lead, 2009-2010. Huesped. MUSAC en MNBA, Museu Nacional de Belles Arts. Buenos Aires.

2009. Colección MUSAC en el Macro- Museo Castagnino, Rosario. Argentina, 2009. Primer Proforma 2010.

Badiola-Euba-Prego. 30 ejercicios, 40 días, 8 horas al día, 2010. Augusto Alves da Silva. Iberia, 2010. To be built / Para ser construidos, diversos artistes, 2010.

Harun Farocki. Inmersión, 2010. Brumaria. Expanded Violences-Works, 2011. Diller and Scofidio. Proyecto Público, 2011. Azucena Vietes. Fundido Encadenado- Break you nice, 2012. Felix Curto. American Junk, 2012. Lara Almarcegui. Parque Fluvial Abandonado, 2012. Una posibilidad de escape. Para atrapar el studio de la realidad y lanzarla al universo, diversos artistes,

Agustín Pérez Rubio

2013. Itziar Okariz. Un número finito de acciones determinadas. 2013-2014.

Màsters: Dones artistes europees i llatinoamericanes sota pràctiques artístiques en els 60-70. Project Room, SUMMA Art Fair. Madrid, 2013.

Superflex. A Restrospective, Charlottemborg Kunsthalle, 2013-2014. Copenhaguen, Dinamarca. Secret Codes. 40 aniversari Galería Luisa Strina. Sao Paulo, Brasil, desembre 2013-2014. Néstor Sanmiguel Diest 1988-1992, Centre Cultural Espanyol a Buenos Aires, CCEBA, 2014. Buenos Aires. Testigo de lo pasado, ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venir: U-TURN 2014. Buenos Aires 2014. Teresa Margolles & Silvia Zayas per a “Reciclando la memoria: retomando la ciudad perdida, IX Biennal d’Arts Visuals de Nicaragua, Managua. BAVNIC 2014. Rosangela Rennó: Archivo Universal. Centre Atlàntic d’Art Contemporani CAAM, 2014. Sophie Calle. Modus Vivendi.

La Virreina Centre de la Imatge. Ajuntament de Barcelona, 2015. Memorias criticas / Memorias erosionadas.

Colección Videobrasil. SESC Pompeia, Sao Paulo, 2014. Exposició en col·laboració amb la 31 Biennal de Sao Paulo. Itinerància, MARCO, Vigo. NBK, Berlín.

CCA Lagos, Row Material Company, Dakar, MALBA, Buenos Aires. Carlos Garaicoa: ORDEN. Centro dos de Mayo CA2M, Madrid 2014–2015. National Gallery, Oslo; 2015 Villa STUK, Munic 2016. Experiencia Infinita. MALBA, Buenos Aires, 2015. Anne Marie Heinrich.

Intenciones Secretas. Génesis de la liberación femenina en sus fotografias Vintage. MALBA, Buenos Aires, 2015. Teresa Burga. Estructuras de Aires. MALBA, Buenos Aires, 2015. THOUS / HTRON. The new coordinates of the Americas. Tania Brugera, Alfredo Jaar, Amalia Pica, Luis Jacob, Michael Snow, Publlic Studio, Francisco Fernando Granados, Aziz + Cucher, Tercerunquito, Cambalache (Carolina Caycedo + Alonso Gil), Detanico & Lain. City of Toronto, Nuit Blanche, 2015.

Claudia Andujar i Jorge Macchi. Marcados. MALBA, Buenos Aires…, amb més projectes individuals que ha dut a terme en relació a l’arquitectura, la pedagogia, el disseny o la labor editorial per al projecte Vitrines del MUSAC, en què ha convidat destacats artistes i comissaris com ara Hans Ulrich Obrist, AA. Bronson, Apolonija Susternic o el col·lectiu feminista ErreakzioaReacción. A més ha participat activament en l’elaboració dels processos educatius i de creació de la línia editorial del MUSAC des del 2003 fins al 2012 i en el MALBA des del 2014. Com a director del MUSAC i director artístic del MALBA entre els anys 2009- 2015 ha convidat a treballar en exposicions i projectes tot un seguit de destacats comissaris del món de l’art que han fet possible una interessant i important programació.

Per raons d’espai la llista no apareix en estes pàgines.

Publicacions: Col·laborador habitual en revistes d’art internacionals com NU:The Nordic Art Review (Suècia); FRIEZE (Londres), Flaix Art (Milà), Art Journal (Philadelp-

hia), Tema Celeste (Milà), Arts Mediterranea (Milà, Barcelona, París), Le Journal des Arts (París), The Galerie Jan Mot Newspaper (Brussel·les), SOUTH (Atenes), The Art Newspaper (Londres), ARTERIA (Bogotà), així com dels més importants mitjans i revistes espanyoles com El País, Atlántica, EXIT, Arte y Parte, Arco-Noticias, El Periódico del Arte, Babelia d’El Pais, Kalias, Vanidad, etc. A més ha sigut editor d’innombrables monografies d’artistes com ara Julie Mehretu, Dave Muller, Pierre Huyghe, Dora Garcia, Elmgreen & Dragset, Muntadas, Muntean & Rosemblum, Terence Koh, Txomin Badiola, SANAA, Tobias Rehberger, etc., i de catàlegs per a museus internacionals i esdeveniments artístics tan importants com MNCARS, MUSAC, IVAM, CGAC, DA2, MUA, Biennal de Sao Paulo; Biennal de Venècia, Biennal de Lima, MOT Tòquio, etc. Ell és el creador i codirector de RADAR. Revista de Arte y pensamiento del MUSAC en les dos edicions (anglés i espanyol), i director de la col·lecció de Llibres AA (Arte & Arquitectura MUSAC), amb monografies de Yona Friedman, Apolonija Susternic i Alexander Apòstol. A més de ser el responsable conceptual de la nova web del MUSAC. www.musac.es, l’any 2013.

Seminaris i conferències: Director d’innombrables seminaris, jornades i congressos, a més de conferenciant en diversos simposis sobre teoria de l’art, art contemporani internacional, estudis culturals,estudis curatorials, estudis de gènere en l’art, pedagogia i educació artística, arquitectura i urbanisme, col·leccionisme, conservació i gestió cultural, que han tingut lloc en importants institucions internacionals de diversos països com ara: Moderna Museet, Estocolm; Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid; Tate Modern, Tate Britain, Centre Pompidou, París; Centre d´Art Contemporani de Gènova; ICI, Nova York; Biennal de Venècia; Public Art Fund Londres; Mucsarnoc-Budapest; MOCA, Xangai; Naoshima Museum Japan; Louisiana Museum Copenhaguen; FRIEZE Londres; ARTISSIMA Torí; SP-Arte Sao Paulo; MAM Sao Paulo; Willem de Kooning Academy Rotterdam; Teorètica, San JoséCosta Rica; Centre d´Art Contemporani Toit du Monde, Vevey Ginebra; ATA Lima; MUSAC, Lleó; CGAC, Santiago de Compostel·la; MARCO, Vigo; ARTIUM, Vitòria; CCCB, Cercle BBAA Madrid; ARCO, Madrid; IMAGO, Salamanca; UIMP, Universitat Complutense Madrid; Canal Isabel II, Madrid; Fundació Laxeiro, Santiago de Compostel·la; Universitat de València; MACO- Fundacio Jumex, Mèxic DF; Universitat de Seül; Bard College Nova York; MNAC Bucarest; Museu d’Art Contemporani Carrillo Gil- Mèxic; Ludwing Museum, Budapest; Royal Collegue of the Arts, Londres, entre més

21

VII PREMIS CARTA DE POBLAMENT

22

Francisco José Martí Cánoves és el cap del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Clínic Universitari de València.

FRANCISCO JOSÉ MARTÍ CÁNOVES PREMI CARTA DE POBLAMENT CIÈNCIA I TECNOLOGIA

En les dos últimes dècades l’anestesiologia ha experimentat un gran avanç per la incorporació de nous fàrmacs més efectius i precisos que ajuden a fer que l’anestèsia siga molt més segura i de millor qualitat per al pacient.

Francisco José Martí Cánoves és el cap del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Clínic Universitari de València. El treball diari d’atenció als pacients i el d’investigació que duen a terme els membres d’este servei l’han fet ser una referència nacional i internacional.

Francisco José Martí Cánoves naix el 16 de març de 1960 a Alaquàs, els pares són Francisco Martí Martí i Francisca Cánoves Pascual. Als 16 anys estudia COU en l’INB de Torrent, on fa amistat amb diversos companys de curs amb els qui també compartirà estudis en la Facultat de Medicina, fet que propicia que al llarg dels sis anys de carrera eixa amistat anara incrementantse. Gràcies a estes relacions d’estudi, el 1990 coneix la torrentina Marisa Cervera Planells, germana del seu company de professió, Javier, i a l’octubre de 1992 contrau matrimoni i s’instal·la a partir de llavors en esta ciutat, on es sent tan integrat que inclús participa en les festes patronals. És membre de la filada dels Hospitalaris, on té grans amics i hi passa moltes estones d’oci. Amb Marisa Cervera ha tingut dos fills, Alejandro i Jorge, els qui pareixen haver heretat del pare l’interés per la Medicina.

Francisco José Martí agraïx son pare i sa mare haver-los donat, a la germana major i a ell, la millor educació i formació que estigué al seu abast, Haver fomentat en ells l’interés per la lectura i l’estudi i inculcar-los l’ensenyança que per a aconseguir les metes que un es proposa és necessària molta constància i un gran esforç.

Francisco José Martí respon a aquestes qüestions: QUAN I PER QUÈ DECIDIX ESTUDIAR MEDICINA Fou durant la infància quan vaig tindre contacte amb el doctor Gabriel Soler Roca, metge i amic dels pares. Sempre em va atraure la seua tasca, però sobretot m’agradava l’atenció que ens dedicava quan algú de casa estava malalt. A més, i a pesar d’encantar-me les

23

VII Premis Carta de Poblament

matemàtiques, quan cursava cinqué de Batxiller m’adoní que gaudia estudiant biologia.

Possiblement fou llavors quan em vaig decidir per la Medicina.

FORMACIÓ, ACTIVITAT PROFESSIONAL, INVESTIGACIÓ I DOCÈNCIA Fiu els estudis de Medicina de 1977 a 1983, i els de doctorat al llarg dels cinc anys següents, vaig aconseguir plaça del sistema MIR en 1988, trií l’especialitat d’Anestèsia i Reanimació en l’Hospital Clínic Universitari de València, i finalitzí l’especialitat al desembre del 1992. Vaig fer la lectura de la meua tesi doctoral on vaig obtenir la qualificació Cum laude en 1996, i he sigut instructor dels cursos FCCS Fundaments of critical care suport de la Critical Care Society.

24

Quant a la meua activitat professional, s’ha desenvolupat principalment en l’àrea d’anestèsia de cirurgia cardiovascular i reanimació. L’àmbit en què duc a terme el meu treball tracta matèries com el desenvolupament d’activitat científica en l’àrea de ventilació mecànica, sèpsia, apnea del son i estrés oxidatiu. També exercisc de professor col·laborador d’Anestèsia en la Universitat de València des del 1997, de professor associat de la Universitat CEU Cardenal Herrera des del 2015, i de cursos per a perfeccionament en Anestèsia i Reanimació a Espanya i Amèrica del Sud. D’altra banda, actue de promotor i consultor nacional d’un nou tractament per al xoc sèptic Polimixina B en hemoperfusió, i amb més anestesiòlegs promoc la introducció de l’ecografia pulmonar com a diagnòstic de patologia pulmonar en pacients crítics.

Sóc col·laborador científic en la introducció del Sevorane com a fàrmac per a la sedació de pacients crítics; coordine el màster de la Universitat de València sobre Suport Respiratori i Ventilació Mecànica, i col·labore en el màster d’Implantologia impartit en Odontologia en la Universitat CEU Cardenal Herrera. També sóc metge reanimador de l’equip de futbol València CF des del 2006.

DESCRIPCIÓ DE LES SEUES JORNADES A VALÈNCIA I EN PAÏSOS ON ACUDIX COM A EXPERT Dos vegades per setmana en el nostre servici duem a terme sessions formatives en què revisem les actualitzacions en el camp de l’anestesiologia i reanimació; la resta dels dies, els metges adjunts impartim sessions als metges residents, per a completar i millorar la seua formació.

La jornada diària la dedique a la part assistencial i a la investigació, així com a formar els estudiants de Medicina de la Universitat de València que fan pràctiques en el nostre servici. Una vegada finalitzada la jornada en l’hospital, prepare les sessions que impartisc en la Universitat CEU Cardenal Herrera i en distints màsters en què col·labore.

Quant a les visites a altres països on he anat en qualitat d’expert, he de destacar que periòdicament es duen a terme distints cursos de formació per a anestesiòlegs en països hispanoamericans, en què participem els membres del meu servici ja que hi impartim classes teòriques i tallers formatius. Això implica que anestesiòlegs dels mencionats països passen temporades en el nostre servici per a completar la seua formació, perquè som referents a escala nacional i internacional en l’àrea de ventilació mecànica. Entre els països que visite de forma habitual hi ha Mèxic, Panamà, Cuba i Argentina.

25

Treballant en l’hospital.

VII Premis Carta de Poblament

Treballant en l’hospital.

26

Francisco José Martí amb els companys i mestres del grup d’investigació de Ventilació Mecànica en la celebració del vinté aniversari de l’inici del Curs de Ventilació Mecànica que fan cada any.

Francisco José Martí Cánoves

AVANÇOS EN MATÈRIA D’ANESTESIOLOGIA I VISIÓ DE LA SITUACIÓ VALENCIANA I NACIONAL QUANT A LES MATÈRIES QUE L’OCUPEN En les dos últimes dècades l’anestesiologia ha experimentat un gran avanç principalment per la incorporació de nous fàrmacs caracteritzats per ser més efectius i precisos, perquè ajuden a fer que l’anestèsia siga molt més segura i de millor qualitat per al pacient, fet que implica una disminució de riscos per a la seua salut.

No menys important en esta àrea és la incorporació de sistemes de monitorització dels pacients, que consistixen en la utilització d’aparells d’alta tecnologia que suposen un major control clínic del pacient.

Quant a l’àrea de la ventilació mecànica hem contribuït, conjuntament amb altres grups d’investigadors internacionals, a reduir la mortalitat en els casos de destret respiratori agut.

La sanitat espanyola gaudix de prestigi a escala internacional i açò es deu al treball i a l’estudi constants Dels professionals que formen part de serveis com el d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Clínic Universitari de València, del qual tinc la gran sort de formar-ne part; així, puc dir que el treball diari d’atenció als pacients i el d’investigació que duem a terme els membres d’este servei l’ha convertit en un centre de referència nacional i internacional en la seua especialitat.

OPINIÓ SOBRE LES NOVES GENERACIONS D’ESTUDIANTS EN LES MATÈRIES QUE IMPARTIX Estaran molt ben preparats. Actualment la metodologia és distinta ja que la incorporació de les noves tecnologies a tots els àmbits de l’ensenyament ha suposat una revolució positiva en tots els aspectes del procés docent. Una sessió ja no consistix en una classe magistral impartida pel professor, sinó que hi ha una interacció contínua entre el docent i l’alumne.

Els estudiants són una part activa del procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) no sols fomenta i estimula la interacció entre professorat i alumnat sinó que facilita l’accés ràpid a tota la informació que necessiten. Tot això ha possibilitat una millora ostensible en el procés d’aprenentatge.

LES SEUES AFICIONS Les meues aficions han sigut el futbol, el tenis i ara estic iniciant-me en la pràctica del golf. Al tenis em vaig aficionar quan vaig començar a formar part de la família de Marisa, ja que són molt aficionats a este esport. El meu sogre, Francisco Cervera, amb 85 anys encara el pràctica i ha arribat a ser campió d’Espanya en la modalitat de veterans; i també ha dedicat gran part de la seua vida a la direcció del Club de Tenis de Torrent on, amb la meua dona i els meus fills, he gaudit molt practicant eixe esport.

27

VII Premis Carta de Poblament

28

Francisco José Martí flanquejat pels fills en les festes de Moros i Cristians d'enguany, 2015, abillats d'hospitalaris.

Francisco José Martí i foto familiar de fa uns anys.

Francisco José Martí Cánoves

CURRICULUM VITAE RESUMIT DE FRANCISCO JOSE MARTÍ CÁNOVES

Cap clínic del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Clínic Universitari de València des de l’any 2000.

Titulacions de primer i segon cicle Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València, 1983.

Estudis de Doctorat (Cursos) Neuroanatomia clínica i quirúrgica, 1986/87, amb la qualificació d’Excel·lent.

Cirurgia pediàtrica, 1990/91, amb la qualificació d’Excel·lent.

Avanços de Cirurgia general i aparell digestiu, 1990/91, amb la qualificació de Notable.

Obtenció de la suficiència investigadora del programa de doctorat 040 3l 21/06/1994.

Títol de Doctor Cum Laude, 1996.

Activitat docent Acreditació per l’ANECA com a professor titular per a universitats privades. 2005.

Altres mèrits: organitzador i secretari del I i II Curs de Ventilació amb Jet a Alta Freqüència, 1992-1993.

Organitzador i secretari del I al XII Curs de Ventilació Artificial, 1994-2014.

Director de Cursos de Ventilació Mecànica per a Llatinoamericans 2002.

Professor col·laborador docent d’Anestesiologia i Reanimació en la Universitat de València, de 1998 a 2014.

Professor associat d’Anestèsia i Reanimació. Universitat CEU Cardenal Herrera. 2015.

Activitat investigadora. Assistència i participació en congressos Reunió commemorativa del XXV aniversari de la Societat Centre d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, 1989. International meeting “ New approaches to pulmonary ventilation”, 1990. VIII European Congrés of Anesthesiology, 1990. Congrés Iberoamericà d’Anestesiologia. IX Congrés Hispanolusità d’Anestesiologia i Reanimació: XX Congrés de la SEDAR, 1992. X World Congrés of Anaesthesiology, 1992. XII Jornades de la Societat Canària d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor. III Congrés Hispanofrancés d’Anestesiologia i Reanimació. XXI Congrés de la SEDAR. Publicacions de recerca en congressos Reunió Commemorativa del XXV Aniversari de la Societat Centre d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor.

IX Congrés Hispanolusità d’Anestesiologia i Reanimació.

XX Congrés de la Societat Espanyola d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor.

XIX Congrés Nacional de Cirurgia. Madrid. 9-13 de novembre de 1992.

Reunió Conjunta SEDAR-SEMIUC: Actualitzacions en Vigilància intensiva i Anestesiologia-Reanimació.

V Jornades Conjuntes de les Societats Catalana-Aragonesa-Llevantina d’Anestesiologia Reanimació i Teràpia del Dolor.

International Meeting: New approaches to pulmonary ventilation.

VIII European Congress of Anaesthesiology, 1990.

X World Congress of Anaesthesiology. l’Haia (Holanda) 12-19 de juny de 1992.

IX European Congress of Anaesthesiology.

8th European Congress of Intensive Care Medicine.

Postgraduate Assembly in Anesthesiology (PGA) (Nova York) 6th America-Japan Anesthesia Congress.

Publicacions de recerca en revistes V Jornades conjuntes de les Societats Catalana-Aragonesa-Llevantina d’Anestèsia Reanimació i Teràpia del Dolor. La Manga del Mar Menor (Cartagena), 1995.

XXIII Congrés de la Societat Espanyola d’Anestesiologia Reanimació i Teràpia del Dolor. Saragossa, 4-6 de juny de 1997. Rev Esp Anestesiol Reanim 1997: 44-S 1: 169-170.

Critical Care Medicine 1998.

Society of Critical Care Medicine 29th Educational and Scientific Symposium; Orlando, Florida, USA, 2000.

Anesthesia Analgesia, 2000.

Intensive Care Medicine, 2004.

Revista especialitzada Anestesiologia y Reanimación, 1991, 1992, 1995, 2000 i 2010.

Acta Anestesiológica y Reanimación, 1993 i 1994.

European Journal Surgery, 1995.

Anesthesia Analgesia, 2008 i 2010 Redox Rep. 2011 i 2013.

Minerva Anestesiogical. 2012.

European Journal of Anaesthesiologia. 2012.

Laryngoscope. 2014.

Journal of Antimicrobiotic and Chemotherapia. 2014 Capítols de llibres Ventilació mecànica en anestèsia.

Tractat de cures crítiques i emergències.

Ventilació mecànica en anestèsia i cures crítiques.

29

VII Premis Carta de Poblament

30

VICENTE SILLA ALANDÍ PREMI CARTA DE POBLAMENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

Vicente Silla Alandí, president del Comité Territorial de Casa Caritat de Torrent, està en contacte permanent amb els òrgans directius de l’Associació Valenciana de Caritat, i facilita la seua acció en la ciutat.

El càrrec de membre del Comité Territorial és honorífic, gratuït i voluntari. Tots els membres són subscriptors de l’Associació Valenciana de Caritat, assistixen a les reunions a què són convocats, col·laboren en les accions per a les quals són sol·licitats, i participen activament en la difusió i suport de l’obra social de l’associació i en la captació de recursos.

Vicente Silla Alandí naix el 10 d’octubre de 1937 en el carrer de Sant Josep de Torrent, és el major de quatre germans del matrimoni format per Vicente Silla Baixauli i Carmen Alandí Casany. Des dels onze anys ajuda son pare en el negoci familiar de corretgeria que s’ubica en el cèntric carrer de Baviera número 5, on treballa fins als dènou anys, quan se’n va voluntari a fer el servici militar als Enginyers de València i la seua vida patix un gran revés per la mort massa jove de son pare, conegut a Torrent com el Corretger. Acabada la mili entra a treballar en una fàbrica familiar de sabons de València, un període en què coneix Finita Sobrecases Moncholí, amb qui es casa i té dos filles, Yolanda i Beatriz, i tres néts, Paula, Jorge i Roque.

Abans de contraure matrimoni, Vicente abandona la fàbrica de sabons i s’incorpora a Cafés Mijay, empresa puntera de café (com les de marques de Badia i Valiente), que lidera Jaime Sobrecases Viñes, qui es convertiria en sogre seu; i amb el temps es fa càrrec de la fàbrica de café, on passa la major part de la vida, des del 1966 fins al 2005, quasi quaranta anys, fins que es tanca l’empresa. Encara taral·lareja mentalment la publicitat del producte: ¿Qué hay? Café Mijay, mejores no hay.

En la seua activitat professional ha sigut gerent de diverses empreses, com el Cine Montecarlo de Torrent (de 1963 a 1966) i Prosiba SA (del 2003 al 2007). Ha format part del Consell d’Administració de la Caixa d’Estalvis de Torrent (del 1966 al 1970); del Consell d’Administració del València Club de Futbol SAD (del 1992 al 1995 i del 1998 al 2009), i del Consell de la Mútua d’Accidents de Treball Ibermutuamur (del 1994 al 2013), del qual és president des del

31

VII Premis Carta de Poblament

2013; també és membre de Rotary Club València Centre, de l’Ateneu Mercantil, i del Casino de l’Agricultura. En l’actualitat exercix activitats en explotacions agràries especialitzades en el cultiu de taronges.

VICENTE SILLA PRESIDIX EL COMITÉ TERRITORIAL DE CASA CARITAT A TORRENT L’any 2003, la Casa de la Caritat rep una herència de Fernando Fuster Just, veí de Torrent, que consistix en dos casetes xicotetes situades en el carrer de Santa Llúcia. Amb l’objectiu de tornar a la societat torrentina este gest de generositat, la Casa de la Caritat va decidir construir en estos terrenys una escola infantil dirigida a atendre xiquets i xiquetes d’entre un i tres anys en situació o risc d’exclusió social.

Des del 2010 funciona la primera escola infantil de Casa Caritat de fora de València, que s’ubica a Torrent, igual que el Comité Territorial de la Casa de la Caritat, el qual té com a missió informar de les necessitats socials que detecta en la ciutat i del funcionament del centre. Tres anys més tard s’inaugurava oficialment la guarderia social Ciutat Jardí, de titularitat municipal, que també està gestionada per Casa Caritat.

32

El Comité Territorial de Torrent no té personalitat jurídica pròpia, però sí que té caràcter d’òrgan consultiu i assessor dins de l’Associació Valenciana de Caritat, a través del seu president, Vicente Silla, que està en contacte permanent amb els òrgans directius de l’associació esmentada i facilita la seua acció en la ciutat, i té com a finalitat donar informació de la marxa de les activitats que l’associació du a terme a Torrent, i de les necessitats socials que s’hi detecten; així com difondre el nom i la funció social de la Casa de la Caritat a Torrent, promocionar la captació de voluntaris i de recursos econòmics, i elaborar propostes als òrgans directius de l’associació relatives als assumptes que afecten l’àmbit territorial del comité.

El càrrec de membre del comité és honorífic, gratuït, voluntari i renunciable. El comité anterior va estar format per Vicente Silla Alandí, José Vicente Palacios Bellver, Rafael Alonso Claver, Rafael Garrigues Ibáñez, Benito Nemesio Casabán, Gerardo Puchol Cervera, Salvador Fernández Calabuig, Aldino Fernández Roig, José Royo Martí, Tomás Moreno Planells, Vicente García Piles, Francisco Andreu Andrés, Francisco Capel Muñoz, i Salvador Marín Silla.

L’actual està format per Vicente Silla Alandí, Rafael Alonso Claver, Vicente Palacios Bellver, Francesc Carbonell Pons, Amparo Moncholí Pascual, Inmaculada García Barat, Francisco Andreu Andrés, Isabel González Diéguez, Rosa Fernández Seguí, Salvador Fernández Calabuig, Rosa Ortí Fernández i Vicente García Piles.

LES DOS ESCOLES INFANTILS QUE GESTIONA L’ASSOCIACIÓ VALENCIANA DE CARITAT A TORRENT L’Associació Valenciana de Caritat, fundada l’any 1906, és una institució pionera a donar resposta a les necessitats dels més desafavorits, i a Torrent, com s’ha citat, gestiona dos escoles infantils, Santa Llúcia, de titularitat privada i Ciutat Jardí, de titularitat municipal, que

Vicente Silla AlandĂ­

Vicente Silla, de xicotet, amb el germĂ menut.

Vicente Silla amb Antonio Casanova, president de la Casa de la Caritat.

33

Discursos de Vicente Silla en actes de la Casa de la Caritat.

VII Premis Carta de Poblament

Escola Infantil de Santa Llúcia.

Escola Infantil Ciutat Jardí.

34

El president del Comité Territorial de Casa Caritat en una de les escoles infantils de Torrent, amb el futbolista Pedro López.

Vicente Silla Alandí

acullen xiquets i xiquetes procedents de famílies sense recursos que no tenen suport familiar o social, i estan gestionades per personal professional amb el suport de persones voluntàries, que són els que ajuden a l’hora dels menjars i en eixides puntuals.

La forma d’accedir al voluntariat d’estes escoles es fa a través d’una selecció amb la coordinadora de Voluntariat qui informa de la filosofia de l’entitat, dels servicis socials gratuïts, i de les normes i recomanacions per al voluntariat. Les persones seleccionades per a col·laborar com a voluntàries en les escoles infantils de Torrent són derivades a les directores pedagògiques de les dos escoles per a acordar amb elles el dia a la setmana de voluntariat.

A partir del moment de la incorporació al voluntariat de Casa Caritat es signen el compromís i una clàusula informativa per a l’ús de la imatge, més una fitxa amb les dades personals.

S’acudix setmanalment al centre educatiu infantil el dia acordat i s’assistix als cursos de formació contínua i a les reunions mensuals de seguiment. També s’informa de la necessitat de col·laborar en els esdeveniments de sensibilització, a vegades durant el cap de setmana, o de captació de fons.

En els dos centres, a més d’impartir els coneixements propis del primer cicle d’Educació Infantil, es busca procurar als menors un ambient normalitzat, així, s’hi treballen hàbits i rutines i es facilita la conciliació de la vida familiar i laboral. Les escoles infantils no sols treballen amb els menors sinó que també treballen amb les famílies. Gràcies al Programa Escola Família, els progenitors, a través de xarrades i tallers, reben formació i informació sobre educació, inserció en el mercat laboral, vivenda, hàbits d’higiene, atenció social, etc.

Estes escoles infantils compten amb una treballadora social, encarregada del Programa Escola i Família, a fi de complir la funció social que té Casa Caritat: el treball amb les persones.

Escola Infantil de Santa Llúcía Ubicada en el carrer de Santa Llúcia, núm. 38-40, esta escola va començar a funcionar a l’octubre del 2010. Acull quaranta-tres alumnes en la franja d’edat d’un a tres anys en tres aules, i el personal professional que els atén està compost per la directora, Concha Nácher, tres professores d’Educació Infantil i una treballadora social per al Programa Escola Família; amb la col·laboració de trenta-huit voluntàries.

Esta escola, construïda amb una inversió que arribà al milió d’euros, ha comptat per a posarla en marxa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torrent. Com s’ha citat, és de titularitat privada i utilitza un barem de selecció de l’alumnat propi en què es s’insistix més en els criteris de caràcter social pel perfil de les famílies que atén la Casa Caritat, però agafant com a base orientativa el de l’Orde 14/2013, del 4 d’abril, de la Conselleria d’Educació que regula el procediment d’admissió d’alumnat en centres docents públics i privats concertats.

Escola Infantil Ciutat Jardí El 9 de maig de 2013 se subscrivia el conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament de Torrent per a la creació d’una escola infantil de primer cicle en esta localitat; i el 23 de juliol del mateix any

35

VII Premis Carta de Poblament

36

El Rotary Club València Centre, del qual és membre Vicente Silla, col·laborant per a ajudar a l’escola infantil, i grup de rotaris.

Vicente Silla ha sigut membre del consell d’administració del València Club de Futbol SAD.

Foto familiar de Vicente Silla amb la dona, les filles, els néts i la néta.

Vicente Silla Alandí

es firmava el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i l’Associació Valenciana de Caritat.

L’11 de novembre de 2013, s’inaugurava oficialment esta escola infantil, denominada Ciutat Jardí, situada en el barri del Xenillet, en el carrer de les Albades, número 13. Com que és de titularitat municipal, el barem que utilitza per a la selecció de l’alumnat es basa en l’orde ja citada de la Conselleria d’Educació, que regula el procediment d’admissió d’alumnat en centres docents públics i privats concertats que impartixen ensenyances d’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana. El centre té tres aules per a escolars d’entre un i tres anys o oferix una gestió educativa integral de les unitats escolars. Esta guarderia, emmarcada en la iniciativa URBAN, finançada amb Fons Europeu de Desenvolupament Regional en col·laboració amb l’Ajuntament, permet a famílies que es troben en risc d’exclusió social no pagar per l’escolarització dels fills, ni pel servici de menjador ni per altres servicis complementaris que s’hi proporcionen.

La guarderia social Ciutat Jardí va iniciar l’activitat amb trenta alumnes en dos aules, una per a tretze xiquets i xiquetes d’edats compreses entre un i dos anys, i una altra per als d’entre dos i tres anys, amb capacitat per a dèsset alumnes. El dia de la inauguració d’esta escola, Antonio Casanova, president de Casa Caritat, afirmava: ‘Tres anys després d’obrir la primera escola infantil gestionada per l’Associació Valenciana de Caritat a Torrent, mamprenem una nova aventura que permetrà millorar el futur de tots estos xiquets i xiquetes gràcies a la magnífica labor que duen a terme les professionals i les voluntàries, sense les quals açò no seria possible’.

37

L’escola té una plantilla de professionals composta per la directora, Marta Ontiveros, dos mestres i una treballadora social, amb la col·laboració de vint-i-una voluntàries, dividides en grups de quatre, les que diàriament i desinteressadament ajuden la resta de professionals que integren l’equip.

VII Premis Carta de Poblament

Francesc Boltes Ros s’ha distingit per la qualitat en els materials i el treball manual ben fet. En el Museu Comarcal mostrant ferramentes.

38

FRANCESC BOLTES ROS PREMI CARTA DE POBLAMENT SOCIETAT I CONCÒRDIA

Segons l’evolució mecànica i industrial del segle XX i d’este primer període del XXI, es pot considerar que el torrentí Francesc Boltes Ros és l’últim dels ferrers agrícoles de producció autòctona a Torrent. Un home que ha dut a terme al llarg de la seua vida una activa labor professional, un artesà del ferro que l’ha treballat d’acord amb els cànons més tradicionals, per la qual cosa la seua producció s’ha distingit per la qualitat en els materials i el treball manual ben fet.

Nascut l’any 1935 en el número 15 (ara 9) del carrer de Sant Cristòfol, el rialler i comunicatiu Francesc Boltes prové d’una família que tradicionalment es dedicava a l’ofici de ferrer. Conta que son pare, José Boltes Gómez, va heretar els dots del seu progenitor, Francisco Boltes, i que a sa mare, Josefina Ros Gozalbo, se la coneixia a Torrent com a Rofina, i el seu avi matern com el Parat, unes evocacions que el fan somriure, quan pensa que en realitat coneix més els seus paisans pel malnom que pels seus propis noms.

Digne successor del pare i de l’avi en l’ofici, Francesc té dos germanes menors, i és casat des de 1962 amb Encarnación Alandí Piles, amb qui ha tingut dos filles, Salut i Anunciación.

En l’actualitat passa el temps gaudint dels amics i de la família, en especial dels néts, Xavier, Núria, Alba i Dafne.

Francesc Boltes Ros començava el seu camí per la vida fa ara huitanta anys, i el seu esdevenir diari ha transcorregut completament a Torrent. Nascut un any abans de la gran contesa civil, rememora emocionat, davant de l’allau de records, que anà al col·legi del Grup Escolar i que des de molt xicotet ja va començar a treballar en tasques relacionades amb l’horta. Als sis o set anys s’alçava enjorn, abans de l’hora que li tocava per a anar a escola i es dedicava a arreplegar les bonyigues de les cavalleries que anaven al camp, al mateix temps que es féu el responsable d’arreplegar els avisos de conferències telefòniques que es feien llavors i repartir-les entre el veïnat. Comenta que al migdia també passava per la Telefònica, que estava al costat de sa casa familiar, per a arreplegar els altres avisos que pogueren haver-hi

39

VII Premis Carta de Poblament

al llarg del dia, per a repartir-los, amb la qual cosa guanyava alguns diners amb les propines que li donaven; després anava a casa a dinar i tornava a escola. Recorda amb un gest de picardia que es quedava totes les propines per a poder anar al cine o comprar-se el que li abellira.

Deixà l’escola als onze anys, edat amb què va començar a treballar en la farga com a aprenent en la ferreria de son pare. En la farga li pegava a la maça incessantment i evoca el cansament i la suor perquè en aquell temps hi havia restriccions de llum i per a fer l’aire necessari en la farga, que funcionava amb carbó mineral, ell alternava els moviments amb la maça i amb un ventilador manual, per la qual cosa acabava exhaust.

En la ferreria de son pare, contigua a sa casa, es feien totes les ferramentes que s’usaven en el camp: falçons, falçonets, corbelles, lligons, destraletes, corbellons, aixades, forcats, empeltadors, cavallonadores, etc., i de rodes. En resum, tots els estris de cultiu, inclosos també els propis per als tractors de cadenes.

40

Amb el temps, calcula que ja devia tindre complits els trenta-cinc anys, o siga, a finals de la dècada de 1960 o principis de 1970, ell i son pare van canviar el taller del carrer de Sant Cristòfol per un altre en el carrer de València, número 148, del qual se sentia molt orgullós, era un local de 300 metres quadrats que va donar aire a l’espai de treball, ja que tenia tres grups de soldadura elèctrica, un grup de soldadura de fil, un torn, una farga, un martinet de 25 kg, una serra mecànica i una trenadora. Llavors, que ell recorde, hi havia dos tallers de ferreria més, el de Yago i el de Górriz.

Arran del trasllat del taller antic, en eixe lloc la família féu tres pisos, i en el segon, al carrer de Sant Cristòfol, va viure amb la família fins que es traslladà al carrer de Mariano Puig Yago, on continua residint amb la dona.

Una vegada es jubilà son pare, ell continuà fent-se càrrec de la ferreria. La seua proesa ha sigut la mateixa durant tota la vida: ‘Fer el que es puga perquè els ciutadans obtinguen el millor, en el tracte i en les relacions, tant en l’àmbit de l’amistat com en el dels negocis.’

Francesc Boltes és molt conegut, apreciat i estimat pels paisans, prova d’això és la salutació contínua que li dispensen quan el veuen. Fet il·lustrat amb una anècdota que conte sobre la néta, Núria, que l’acompanyava per l’avinguda i li digué: ‘Iaio, tu saps quantes persones has saludat? Vint-i-dos’.

Diu que, al llarg de la seua activitat professional, mai ha tingut cap baralla ni pleits ni amb la clientela ni amb ningú. De fet, en el transcurs de l’elaboració d’este text, ens trobem l’agricultor Tomás Barreda, qui ho corrobora quan diu: ‘Boltes ha sigut un dels millors ferrers de la història de Torrent, una persona amb molta humanitat i molt formal en el seu treball.’ I Toni Carratalá, cap de la brigada del Consell Agrari, apunta: ‘Sempre ha sigut una persona

Francesc Boltes Ros

En el taller del carrer de València, a l'esquerra, assegut en un tractor amb son pare i operaris.

Boltes en el centre de la foto, de faena en el barranc, amb un subsolador per a un tractor de cadenes.

41

VII Premis Carta de Poblament

molt afable i pròxima, prou culte, quan alguna vegada he estat amb ell en el seu taller m’ha il·lustrat amb alguna lliçó d’història, al mateix temps que treballava. Ha demostrat molta responsabilitat en els terminis d’entrega, i ha contribuït molt i bé en el desenvolupament de l’agricultura local’. Respecte d’això, Francesc Boltes apunta: ‘És que les ferramentes en realitat no són obra del ferrer, són obra del llaurador, que sap el que vol i demana exactament el que necessita, i jo només li he donat forma a eixa petició’.

Francesc és autodidacta i amant de la lectura. Li agraden els escriptors valencians com Blasco Ibáñez, Estellés, Enric Valor, Joan Fuster o F. Mira, i els clàssics Zola, Tolstoi o Dostoievski, i es definix entre humanista i humanitari, una mena de combinació que el fa irresistible a qui el coneix.

42

Des de sempre ha sentit gran amor per la seua terra i pel seu idioma, i s’ha esforçat per preservar les tradicions valencianes des d’una ideologia nacionalista exempta d’agressivitat, perquè manifesta: ‘La humanitat és el màxim en la vida, i devem respecte a altres formes de pensar diferents de la nostra. Jo crec que el diàleg afavorix la convivència entre les persones’. I tal és l’amor que té per la seua llengua que quan eixia de la ferreria, ja de nit, s’encaminava fins a l’institut de Batxillerat Tirant lo Blanch per a assistir ininterrompudament a les classes nocturnes de dos cursos de valencià perquè volia aprendre; tenia els albarans en valencià; ha participat diversos anys en la campanya del Voluntariat pel Valencià, que organitza anualment l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament, com a voluntari per a ensenyar castellanoparlants a aprendre a parlar bé el valencià; també ha col·laborat en nombroses ocasions amb el Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, tant en la donació d’estris i ferramentes del camp, com intervenint en vídeos pedagògics de coneixement de la història quotidiana dels treballs agrícoles i la manera de viure en l’horta.

Al llarg de la seua trajectòria social i en la seua vinculació amb la cultura valenciana, Francesc Boltes es va implicar amb el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV), després Unitat del Poble Valencià (UPV), i BLOC i, òbviament, en l’actualitat amb Compromís. També apunta que ha participat en els Premis Octubre i Premis Bromera, i que és soci d’Acció Cultural del País Valencià, associació dedicada a l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural valencià, i col·labora amb l'associació torrentina La Gavella, Moviment per la llengua i la cultura. Quant als seus gustos musicals, es confessa un admirador del grup Al Tall i de Raimon, entre altres.

I encara que a la vida de Francesc Boltes hi ha hagut molt d’esforç, hi ha altres escenaris en què també ha fet la seua. Ha sigut sempre un amant del ciclisme, i des de molt jove va formar part de la Penya Ciclista Motorista de Torrent, que després es convertiria en la Penya Ciclista de Torrent. Com a ciclista recorda haver obtingut diversos premis amb la penya, el Gran Premi Primavera, en els campionats socials, i molts més. En els seus desplaçaments ha fet moltes excursions, com la d’anada i tornada en un dia al Penyal d’Ifac.

Francesc Boltes Ros

43

Els seus primers intents amb la bici, i amb la bicicleta davant de la venta Les Palmes, en la carretera de Montserrat.

Francesc formĂ part de la Penya Ciclista Motorista de Torrent, que en acabant es convertiria en la Penya Ciclista de Torrent. Com a ciclista recorda haver obtingut diversos premis amb la penya, el Gran Premi Primavera, en els campionats socials, i molts mĂŠs.

VII Premis Carta de Poblament

44

Foto festiva de Francesc Boltes amb la família.

Corbelles de la col·lecció eines agrícoles del Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March.

Francesc Boltes Ros

L’última introducció de la maquinària agrícola, com les segadores de tracció animal i la seua adaptació als tractors per a la que havia sigut la tasca titànica de la sega, anà incorporant-se a la societat llauradora des del 1920 fins a la dècada del 1970, per la qual cosa a poc a poc anà minvant la demanda de les falçs de mà i altres ferramentes, estris i utensilis que fabricaven els ferrers. Ara, ja en el segle XXI, la fabricació manual d’estes eines pot considerarse extingida.

El jove Francesc Boltes Ros treballant, i en l'actualitat, 2015.

45

VII Premis Carta de Poblament

46

VICENT TORRENT CENTELLES PREMI CARTA DE POBLAMENT A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Vicent Torrent Centelles va nàixer l’any 1945, de pare torrentí i mare morellana, i visqué part de la infantesa en la casa familiar del carrer de Sant Agustí de Torrent, fins on es desplaçava juntament amb la família tots els caps de setmana amb l’emblemàtic tramvia 21, perquè son pare, en guerra, se n’anà a viure a València, per això Vicent va nàixer en el barri de Quart. És el menor de sis germans i la resta viuen a Torrent, Vicent passà ací els primers deu anys de casat, en la mateixa casa familiar que hem citat adés.

Vicent Torrent fou cofundador del grup musical Al Tall. Des del 1975 fins al 2013 ha anat xafant escenaris; són molts anys gravant discos, aprenent de la tradició musical, cantant i tocant instruments musicals.

Els seus records d’infància li fan veure un piano en la casa de Torrent, un piano que aleshores estava en silenci però que havia sigut testimoni i protagonista de trobades musicals. De xicotet jugava amb el piano i va estudiar un poc de solfeig, però la vocació de músic no es va despertar fins que va fer els díhuit anys, va tindre una guitarra, i escoltà cantar Raimon i Ovidi Montllor.

Començà a compondre cançons amb lletra en valencià i amb un esperit trencador amb les normes asfixiants. Vicent havia estudiat per a escolapi i va estar a Iratxe, Logronyo i Salamanca, on va passar prou de fred com per a adonar-se que el seu tarannà no anava per aquelles direccions. Tota la seua energia s’encaminava a la música. Va compondre cançons que titulà Blau o Qui t’ha furtat el pa. Tocava amb amics fins que en els anys 1970 i 1971 van formar L’Equip València Folk amb repertori americà d’artistes com Dylan, Joan Báez i del Grup de Folk de Barcelona. Vicent en gaudia perquè tot era molt nou i ple de dinamisme. El grup durà tres anys i durant eixe temps havia actuat setmanalment en El Micalet i en col·legis majors. Es desféu perquè els reclamaven per a fer el servici militar; però l’experiència musical els animà a continuar i, després d’este interval, va nàixer Al Tall. Aleshores, parlem del 1975, hi havia un moviment de cantautors prou notable, per la qual cosa molt prompte se’ls va oferir gravar un disc a Barcelona que es presentà en la sala Zeleste. Una actuació que defineix com a carismàtica i molt bonica. El disc era un repertori de cants del poble, i es va titular Cançó popular. A este, li’n seguiren més, amb títols com ara Deixeu que rode la roda, Posa vi, posa vi, posa vi, Quan el mal ve d’Almansa, Som de la pelitrúmpeli, Cançons de la nostra Mediterrània, Tocs i vares, Al Tall, deu anys, Xarq al-Andalus, Xavier, ‘el Coixo’, Europ eu!, La

47

VII Premis Carta de Poblament

Al Tall en la celebració del trenta-cinqué aniversari del grup.

En la foto Robert Moreno, Jordi Reig, Vicent Torrent, Xavier Ahuir, Manuel Miralles (drets), Enric Banyuls i Maribel Crespo.

48

Nit, 25 anys en directe, Vares velles, Envit a vares i Vergonya, cavallers, vergonya. Moltes de les portades dels discs d’Al Tall són obra del pintor Manolo Boix, i La Nit, Vares velles, Envit a vares i Vergonya, cavallers, vergonya són obra del torrentí, Eugenio Simó.

La importància de la música d’Al Tall va radicar en la música popular. El llenguatge dels estils musicals consisteix més en la forma de fer música com s’ha fet en la nostra àrea geogràfica que en el repertori antic que ens ha quedat. No van reinterpretar, van fer cançons noves, una qüestió estilística, amb sàtira i ironia, en què s’agarrà l’essència del caràcter i es va fer música, recuperant per a l’ús un llenguatge que busca la tradició mediterrània, però tenint en compte que en el Mediterrani hi ha dos models distints: la música nord-europea i la música, sobretot, àrab, la més orientalista. Ara bé, matisa: “On és l’estàndard mediterrani?, podem situar-lo en la franja central, el territori valencià, les Illes, el sud d’Itàlia, Grècia, part de l’antiga Iugoslàvia, dels països balcànics i Andalusia, per descomptat, on podem parlar d’una fusió que es produïx amb músiques sud-europees i àrabs, perquè hi ha un llenguatge fàcilment identificable.”

Al principi formaven el grup Vicent Torrent, Manolo Miralles i Miquel Gil. Amb col·laboradors habituals, com Enric Ortega (que morí al poc de temps de formar el grup), Ximo Caffarena, Jordi Reig i altres que han estat més o menys integrats quant a composició i arranjaments.

Al Tall tingué vocació de fer música actual amb un repertori nou, per això va fugir un poc de la literatura rural, del repertori rural, i per això el sentit dels textos no està tan aferrat a la tradició com va poder estar-ho el sentit instrumental. La composicio és conjunta, encara que el pes dels textos va recaure en Vicent Torrent. Quant a les melodies, hi van intervindre sobretot ell i Manolo

Vicent Torrent Centelles

En una actuació a cappella.

Miralles. També hi van col·laborar altres membres del grup. Diu Vicent en un joc de paraules, que es van definir com un grup musical de resistència i un grup de resistència musical. La major reivindicació fou de tipus cultural, reivindiquen el llenguatge musical perquè torne a entrar i s’use.

La música d’Al Tall té un repertori festiu ballable i tranquil; des dels últims anys del segle vint s’han anat construint o adequant teatres i auditoris, se’ls va contractar per a un públic més reposat, i les actuacions ja no es feien només a l’estiu. Al Tall també es va escoltar a l’hivern.

Al Tall fou un grup que es va definir com a nacionalista, no en el sentit exclusivista que s’està donant ara al terme, fou valencianista. Va defendre drets humans col·lectius d’una comunitat, postil·la Vicent i diu que més aïna és internacionalista, en lluita contra els nacionalismes expansius i colonitzadors imperialistes, a petita o gran escala. Això explica que fer música segons l’estil de la tradició, no és tant per separar o crear unes diferències i accentuar-les o reforçar la identitat, sinó com una reivindicació d’un llenguatge d’unes comunitats humanes, uns recursos musicals, uns recursos estètics que s’utilitzen més per la bellesa que per a reforçar una identitat nacional. Assevera Vicent que després de molts anys d’analitzar les coses, se sent reticent als moviments romàntics encaminats a les músiques nacionalistes, a alçar banderes..., perquè tot això ha anat creant reflexos i mecanismes que han sigut i són roïns per a la cultura. En el cas musical està l’exemple del que s’anomena el folklore, i el folklorisme (que ell veu com una degeneració). És lògic i just no crear compartiments estancs i egoistes on es pense que els repertoris són d’un poble i de ningú més, que instruments com la dolçaina siguen un signe d’identitat únic, quan la toquen en molts altres àmbits geogràfics...; coses d’este tipus creen un empobriment i un tancament per a l’enriquiment intercultural.

49

VII Premis Carta de Poblament

A Torrent, Vicent de xicotet en família. 1950 ––––––– Vicent rebent el premi de la III Exposició Filatèlica de Torrent.

1959 ––––––– Amb el grup València-Folk. 1970

En l'altra pàgina: Actuació en el Palau de la Música de Barcelona.

––––––– Vicent amb membres de Muluk El Hwa de Marràqueix.

––––––– Cantant amb Maria del Mar Bonet. 1982

50

Vicent Torrent Centelles

51

VII Premis Carta de Poblament

Estes definicions que ens van donant una idea sobre els principis artisticomusicals de Vicent Torrent es publicaren en el BIM Torrent i van estar elaborades a partir d’una conversació mantinguda molt prop de l’lnstitut València de la Música, institució on va treballar des que es va fundar, perquè ell sempre ha estat interessat en la investigació i recopilació de la música de tradició oral valenciana. L’lnstitut Valencià de la Música es continua alimentant d’este tipus de música. Ací s’arxiva i crea un fons documental. Els primers anys d’investigació de Vicent van ser prou difícils.

Diu: “L’inici va tindre una premissa, la conveniència de parlar amb els més majors dels pobles”.

Quan les investigacions anaven prenent cos, presentà un projecte a la Conselleria de Cultura i es va aprovar. I hi estigué treballant. S’han dut a terme campanyes extenses per a fer treballs de camp en els pobles, gravacions i documentació de les cançons i de les melodies, (els Tallers de Música Popular), i s’han anat editant discos d’estos documents d’interpretacions fetes per la gent, (la Fonoteca de Materials). La col·lecció té en l’actualitat trenta-dos volums. Això fou un treball que féu Vicent i que li resultà gratificant.

Al Tall va fer música tradicional de nova composició, el que internacionalment es denomina música folk, la qual cosa significa fer un nou repertori amb la tradició musical; això seria l’esperit de la Riproposta, un moviment o un concepte que arreplega l’estil adés esmentat. Durant alguns anys Al Tall organitzà el festival Trobada de Música del Mediterrani, que va anar perdent el sentit inicial fins a desaparéixer. En els anys en què es dugué a terme la trobada, el grup anà enriquint-se i descobrint aspectes de la nostra tradició pròpia en el camp de la música.

52

Cal afegir que va escriure un llibre en el 1990 sobre música popular, on hi ha un capítol dedicat al cant de l’aurora i el rosari a Torrent. Editat per Edicions Alfons el Magnànim, pertany a la collecció «Descobrim el País Valencià».

La celebració a l’any 2000 dels vint-i-cinc anys del grup va propiciar un refermament o un pas més en la seua producció per la inclusió, en el seu repertori més conegut, d’arranjaments per a gran banda simfònica. Animats per membres de la Unió Musical de Torrent, sorgí la idea de celebrar este aniversari tocant i gravant en directe en l’Auditori de la ciutat. Després d’açò, més bandes es van posar en contacte amb el grup per a oferir-se per a interpretar conjuntament les peces musicals. En el treball següent, La Nit, la banda comptà amb la collaboració especial de músics pertanyents a la Unió Musical de Torrent, i la gravació va tindre de nou com a escenari l’Auditori de Torrent.

En altres aspectes de la seua vida, Vicent està casat amb Maite Benavent Chover, té dos fills, filla i fill, i quatre néts. Comenta que li agrada viatjar i té un record inesborrable de la seua estada al Marroc, eixe país tan a prop per a uns i tan llunyà per a altres; a Marràqueix visità els músics del grup Muluk El Hwa amb els quals, anys abans, havien gravat el disc Xarq al-Andalus amb textos de poetes àrabs valencians dels segles XI, XII i XIII i amb sons de ressonàncies andalusines i gnawa. És una persona molt independent que gaudix de la poesia, amb una poesia que ell cataloga de rara perquè no tracta d’experiències concretes, sinó que és un joc imaginatiu literari de qui l’escriu. Li agraden la paraula i la imatge. Es descriu com una persona tranquil·la, que tendix instintivament a la relaxació, i que té el contrapunt de convertir-se en hiperactiu quan s’il·lusiona amb alguna cosa. Eixa cosa, com deuen haver endevinat, sol ser la música.

Vicent Torrent Centelles

En la plaça de bous en un homenatge a Joan Fuster.

Actuant a Algemesí.

53

Al Tall amb l’orquestra de la Unió Musical del Torrent en l’Auditori.

VII Premis Carta de Poblament

Rosa perduda, disc de Vicent Torrent en solitari.

54

La música popular, llibre de Vicent Torrent.

Arreplegant, amb Miguel Manzano, el Premi Nacional de Folklore per la Fonoteca de Materials. 1998 ––––––– Presentant la Trobada de Música de la Mediterrània.

––––––– Gravació per a la Fonoteca de Materials.

Vicent Torrent Centelles

Al Tall abandonava els escenaris el 18 d’octubre de 2013, després d’alguns concerts de comiat, amb cançons com Obriu cabretes, Lladres que entreu per Almansa o El cant dels maulets i acabant amb Vergonya cavallers, vergonya i, després de quasi quaranta anys d’actuacions, decidiren donar pas a altres grups, això sí deixant com a llegat un bon conjunt de cançons Davant del futur, Vicent Torrent comenta que de moment no té cap perspectiva ni cap projecte d’escenari. El que vol és canviar el ritme de vida i té ganes de fer dos coses: “jugar amb la música en casa, sense pressions ni presses, i escriure, encara que no tinc un projecte editorial de memòries”.

L’any 2013 es va concedir al grup la Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura, i també foren objecte de molts reconeixements de la societat civil. Institucions, entitats i organitzacions culturals i socials els feren els seus homenatges particulars. Anteriorment, el 1988, la Generalitat de Catalunya concedí al grup Al Tall la Creu de Sant Jordi per la seua aportació a l’estudi i divulgació de la música d’arrel popular. I uns anys més tard el Centre de Cultura Popular de Torí (Itàlia) li concedí el primer premi de la secció internacional en el Concurs Folkautore, d’àmbit europeu, per la cançó Tio Canya, cançó, segons Vicent, que és la més coneguda del grup Al Tall i de la qual ell mateix n’és l’autor. També li van entregar el Premi Nacional de Folklore per la Fonoteca de Materials a 1998.

Tota l’obra del grup s’ha reeditat en compactes.

- Com que la labor musical de Vicent ha estat estretament lligada al seu grup, per això este anar i vindre de la seua persona a Al Tall i viceversa.

Vicent Torrent i Maite Benavent amb els fills i néts.

55

57

1248, novembre, 28, València.

Pere de Granyena, comanador de València, amb altres germans, en nom de l’Orde de l’Hospital atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet els nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València.

ARV, Justícia Civil, Manaments i Empares, any 1639, llibre 5, mà 51, fs. 19 r.-21 v.

Publ. Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Royo Martínez, José, “La carta de población de Torrent de 1248. Introducción y edición del texto latino”, Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 5, (1986-1987), Torrent, 1988, ps. 36-39.

Febrer Romaguera, Manuel Vicente, “Documentos históricos para el estudio del repartimiento y repoblación de l’Horta”, Annals de l’Ideco de l’Horta Sud, 5, (1987-1988), València, 1990, doc. 26.

Guinot Rodríguez, Enric, Cartes de poblament medievals valencianes, València, 1991, ps. 208-212.

Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent,, 2003, ps. 24-25.

Sit omnibus notum quod nos, frater Petrus de Granyena, comendator domus hospitalis Valentie, mandato et authoritate fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, et assensu et voluntatis fratri Berengarii Thomasii, prioris eiusdem domus, et fratris Raymundi de Querald, militis, et fratris P. de Seron et fratris Raymundi de Vetula, militum, et fratris Guillermi, comendatoris de Torrente, et fratris Guillermis Sutoris et fratris Dominici Faber [sic] [et fratris Joannes Canebrerii]1 et quorumdam aliorum fratruum nostrorum, per nos et omnes nostros presentes et futuros damus et stablimus vobis, Berengario Tornerio et Blanca 1. Suplim l’omissió de la signatura del final.

– 59 –

Fort, femina, Berengario de Ratera et Petro Figuera, Martino de Sancto Antonio et Petro Blanco, Petro de Montalbo et Berengario Gensor, Berengario de Esteleha, Petro Punyet, [Petro Bonaynas]2, Guillermo Ripol3 et Laurentio de Monte et Petro Roseli, Petro Bayat, Dominico Calvo, Bartholomeo de Almenara4 et Berengario de Rovira, Arnaldo Minori, Berengario Lombardio et Pascasio Borrol, Arnaldo de Turra et Castellano de Aparici5, Bernardo de Claramonte, Dominico de Barbastro, Guillermo de Monte Rubeo, Berengario Magistro et Guillermo de Alfara, Raymundo de Castilione, Berengario de Castilione, R. de Castilione6, Bri. Sutori et Petro Buscheti et Marchadario de Esparaguera, G. de Rosellione, Joanni Pontii, Raymundo Gonore7 [sic], Arnaldo de Coralli et Berengario de Pertusa, A. de Miravall, Raymundo Tomasii, Bn. de Sahidine et Petro Rosell, Carrachone8 [sic], femine, Berengario Alantonir et Berengario Cognato et Petro Sanchiz et Berengario de Belliana, Balageris de Albis, Arnaldo de Vinyoles et successoribus vestris in perpetuum, videlicet centum quinquaginta jovatas terre in regadino alqueriis nostre de Torrent, inter vos taliter dividendas, quod unusquisque vestrum de his CL jovatis habeat et percipiat pro parte sua tres jovatas completas [sic] in regadivo, ut dictum est. Ítem. Damus uniquique vestrum singulas domos sive singula statica et singulas staticatas9 [sic] terras pro horto in alqueria predicta, prout hec omnia nobis terminavimus et assignavimus in presenti. Hec omnia predicta cum domibus, casalibus, campis,

2. Suplim l’omissió de la signatura del final.

3. Taxat (sic) «Calbo».

4. En les signatures figura com «Berengarii de Almenara».

5. En la següent apareix com «Apieria». «Castellano de Aparici» o «Castillioni de Apieria», figura amb signe entre les signatures de la resta de pobladors. Beguer Esteve, en la seua obra apunta que es tracta d’un topònim referent a l’origen d’ «Arnaldo de Turra», en existir una població nomenada Castelló de Apiaria, hui Piera (Tarragona). Nosaltres considerem que es tracta d’ un poblador independent: «Castellà de Aparici».

6. Considerem «R. de Castilione» com un poblador distint de «Raymundo de Castilione». Com que es tracta d’una còpia tardana, cap la possibilitat de plantejar-se que un i altre foren una repetició de la mateixa persona.

7. A las signatures figura com «Gentues».

8. Ha de llegir-se «Tarrachone».

9. Ha de llegir-se «fanecatas».

– 60 –

vineis, heremis et plantatis, et cum herbis, lignis, cequiis franchis ab omni cetiatico, et cum introhitibus et exhitibus, affrontationibus et suis pertinentiis universis a celo in abisum, vobis et vestris donamus et stabilimus in huiusmodi modum, quod estetis solidi habitantes et permanentes et fideles nostri ibidem, et de omnibus expletis et fructibus terre et arborum dictarum jovatarum donetis nobis et domu nostre perpetuo septimam partem numerum in dicta hereditate sine missione nostra, et Hospitali et decimam et primitiam ratione ecclesie, secundum quod in termino et Regno Valentie civitatis dari ac prestari consueverunt, scilicet, de blado in area, et de vendimea in vineas, et de aliis fructibus arborum loco ubi fuerint collecti recente, et de ficibus seccatis in domo, et de domibus et ortis nihil nobis inde donetis censu vel agrario, sed in dictis domibus et hortis retineamus fathicam et laudimium, adeo in dictis jovatis et quod teneamini de regalia servitia aliorum vicinorum Valentie.

Aqua damus francam, et de secatio teneatis azuch et cequiam curatam, salva tamen perpetua aqua ad opus nostrarum hereditatum. Et sich hanc donationem per nos et nostros vos et vestrum habeatis, teneatis, possideatis et sp[l]ectetis et nulla ora alium dominium proclametis et faciatis nisi nos et Domun Hospitalis.

Preterea concedimus vobis et vestris quod semper regamini et judicemini hibidem in dicta alcharea per unum vestrum, quod pro tempore ibidem posuerimus secumdum forum Valentie. ltaque appellationes nostras nunquam possitis appellari nisi commendotoris Domus Hospitalis Valentie vel suum lucumtenenti.

Sic hec vos et vestri habeatis, teneatis, possideatis et esplectetis ad dandum, vendendum vel impignorandum sive obligandum sive obligandum [sic] et etiam ad faciendum omnes vestras vestrorumque voluntates, perpetuo faciendas vestris consimilibus, salva dicta septima parte, fathica decem dierum, laudimio et jus Hospitali in omnibus, ad forum Valentie. Hoc tamen excepto et nobis retento quod usque ad quinque annos preteritos non liceat vobis vendere sine nostra licencia et voluntate aliquam partem indivise antes dictis donatis cuiuslibet vestrum asignate, nisi totaliter quilibet – 61 –

nostrum totam suam hereditatem et integre venderet quod possit infra quinquennium quandocunque voluerint suis consimilibus.

Et preteritis dictis quinque annis possit quilibet toto vel parte vendere ad suas voluntates salvo tamen jure Hospitalis.

In omnibus retinemus tamen nobis et nostris in dicta alquerea omnia molendina aquarum facta vel facienda, furnos et operatoria, balnea et fabrica. In quibus molendinis promitimus molere bladium vestrum ad decimam sextam partem nobis dandam. Et in furno de coquere panem nostrum ad vicessimam partem, et in fabrica nostra opera ferrea operari et fabricari ad forum Valentie.

Retinemus etiam nobis justicias, calonias et omnia alia jura nostra secumdum forum Valentie.

Promitentes vos et omnia bona vestra presentia et futura semper salvare et bona nostra propria et domui. Et etiam inde vobis et vestrum legitimis actores et defensores de donationibus vestris omnia bona. Et tenemur semper vobis et vestris de firma et legali evictione Hospitalis predicte ubique constitute sint atque serta.

Ad hec nos ante dicti populatores universi et singuli recipimus a vobis, dicti comendatori et fratibus supra dictis, dicta donationem sub formis et conditionubus ante dictis. Promittentes vobis et successoribus vestris firmam superius prenotatam semper per nos et nostros fideliter observare et fideles homines vobis etiam de personis et juribus vestris. Et in alquerea predicta facere residentiam personalem, et etiam omnia alia vobis attendere et complere, ut superius sunt notata. Jurantes ad invicem pariter atque simul per Deum et eius Sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta residentia in dicta alquerea facere dum nobis erit vita comissa nosque perpetuo atque nostris nobis in dictis honoribus ac juribus nobis ybidem pertinentibus succedentes.

Actum est hoc in Valentia, quarto chalendas decembris, anno millessimo ducentessimo quadraguessimo octavo.

Sig[senyal]num fratris Petri de Granyana, sig[senyal]num P. de Seroni fratres, sig[senyal]num Berengarii Thomasii prioris, sig[senyal]num fratris Ramon de Vetul, sig[senyal]num fratris Raimundi de Juralto [sic], militis, sig[senyal]num fratri Guillermi, – 62 –

commendatoris de Torrente, sig[senyal]num fratris Guillermi Sutoris, sig[senyal]num Berengarii Tornerii10, sig[senyal]num fratris11, sig[senyal]num fratris Dominici Fachs [sic], qui hoc firmamus.

Sig[senyal]num Blanci Fort, femine, sig[senyal]num fratris Canebrerii12, sig[senyal]num Berengarii de Ratera, sig[senyal]num Petri Figuera, sig[senyal]num Marti de Santo Antonio, sig[senyal] num Petri de Montealbo, sig[senyal]num G. Genson, sig[senyal] num Petri Blanchi, sig[senyal]num Berengari de Estellvi, sig[senyal] num Petri Punyet, sig[senyal]num Petri Bonaynas, sig[senyal]num G. Ripoili, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Rosselli13 [sic] de Monteacuto, sig[senyal]num Petri Bayet, sig[senyal]num Dominici Calvi, sig[senyal]num Arnaldi Minori, sig[senyal]num Berengarii de Almenara, sig[senyal]num Berengarii Lambardi, sig[senyal]num Berengarii Rovira, sig[senyal]num Pascasii Borrelli, sig[senyal]num Arnaldi de Turra, sig[senyal]num Dominici de Barbastre, sig[senyal]num Castillione de Apieria, sig[senyal] num Guillermi de Monterubeo, sig[senyal]num de Bernardi de Claramonte, sig[senyal]num Berengarii Magistre, sig[senyal]num Guillermi de Alfaro, sig[senyal]num Raymundi de Castellone, sig[senyal]num R. de Castellone, sig[senyal] num Bri. Sutoris, sig[senyal]num Berengarii de Castillione, sig[senyal]num Petri Buscheti, sig[senyal]num Mercad[er]ii de Esparaguera, sig[senyal] num Raymundi Gentues [sic], sig[senyal]num Gus de Rossilione, sig[senyal]num Arnaldi de Carrals, sig[senyal]num Joannis Pontii, sig[senyal]num Berengarii de Pertusa, sig[senyal] num Arnaldi de Miravail, sig[senyal]num Raymundi Thomasii, sig[senyal]num Petri Rosselli, sig[senyal]num Tarachoni, femine, sig[senyal]num [Bn.] de Saydine, sig[senyal]num Berengarii de Alantorii, sig[senyal] num Berengarii, cognati sui, sig[senyal]num Balaguerii de Albesa, sig[senyal]num Petri Sanchiz, sig[senyal]num Berengarii de

10. Berengarii Tornerii ha de localitzar-se immediatament abans de la signatura de Blanca Fort com a primer dels pobladors.

11. Taxat (sic) «Joannis Canebrerii. sig[senyal]num Berengarii de Ratera sig[senyal]num Petri Figuera».

12. Ha de dir«Joanni Canebrerii». El lloc de la signatura ha de ser darrere de «fratris Dominici Fachs».

13. Ha de dir«Laurenti».

– 63 –

Viynols, sig[senyal]num Berengarii de Beliana, qui hec firmamus et juramus in omnibus14.

Testes huius rei sunt Bernardi Arnaldi, P. de Vinyols, A. de Lusano et Jacobus Tolosani.

Sig[senyal]num fratris Petri de Alcalano, castellani Emposte, qui supra dicta omnia concedimus et firmamus et, ut maioris robur obtineat, firmitatem presentem paginam sigilli nostri minime roboramus.

Guillermus Galcerandus publicus notarius Valentie hoc escribere fecit cum litteris rasis et emendatis in quarta linea ubi dicitur: Bernardo de Claramonte; et rasis et emendatis in quinta linea ubi dicitur: Berengarii de Beliana; et rasis et emendatis in XIIª linea; et rasis et emendatis in XVII lineis; die et anno prefixis.

14. S’observen nombroses divergències entre les transcripcions efectuades per Beguer Esteve i Iborra Lerma del text castellà (ARV, Reial Justicia, llibre 11, f. 241) no explicables fàcilment: Belenguer, Torner / Belenguer Forner, Pedro de Montalto / Pedro de Montalbo, Geronymo Gensor / Geronymo Gener, Arnaldo Mirano / Arnaldo de Mirono, Pascual Bovell / Pasqual Roseli.

– 64 –

1248, novembre, 28, València.

Pere de Granyena, comanador hospitaler de València, amb els altres germans de l’orde, atorga carta de poblament al lloc de Torrent, i sotmet als nous pobladors cristians entre altres condicions als furs de València.

ARV, Reial Justícia, llibre 11, fs. 241 i segs. (Còpia castellana del segle XVIII).

Publ. Beguer Esteve, Vicente, “La carta puebla de Torrent”, XII Asamblea de Cronistas del Reino de Valencia (1978). València, 1980, ps. 161-180.

Miquel Casanova, Isidro, “Memoria sobre la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 6, (1988-1990), Torrent, 1991, p. 23-26.

Beneyto Tasso, Silvino. “Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent”, (introducció i transcripció per José R. Sanchis Alfonso i José Royo Martínez), Torrens, estudis i investigacions de Torrent i comarca, 9, Torrent, 1996, ps. 27-30.

Febrer Romaguera, Manuel Vicente; Fernández Aragón, Miguel; Royo Martínez, José; Sanchis Alfonso, José Ramón, Torrent i els seus documents (1233-1847), Torrent, 2003, ps. 25-27.

Sea a todos manifiesto como nosotros fray Pedro de Grenacia, comendador de la Cassa del Hospital de la ciudad de Valencia, con mandato y autoridad de fray Pedro de Alcalano, castellano de Amposta, y con consentimiento y voluntad de fray Raymundo de Queralto, cavallero, y de fray Pedro de Serone y de fray Romeu de Vetula, cavalleros, y de fray Guillermo, comendador de Torrente, y de fray Guillermo Sutoris y de fray Domingo de Fabre y de algunos otros hermanos nuestros, por nos y por todos los nuestros, presentes y venideros.

– 65 –

Otorgamos y establimos a vosotros Belenguer Torner y a Blanca Fort, muger, y a Belenguer de Ratera y a Pedro Figuera, a Martín de Santo Anthonio, a Pedro Blanco, a Pedro de Montalto, a Geronymo Gensor y a Berenguer de Metelia, Pedro Puyet, Geronymo Ripoll y a Lorenzo de Monteagud y a Pedro Bonaybas, a Pedro Rosell, a Pedro Bayet, a Domingo Calbo, a Berenguer de Almenara, a Berenguer de Rovira, a Arnaldo Mirono, a Berenguer Lombargo y a Pascual Borell, a Arnaldo de Turre de Castillon de Apiaria, a Bernardo de Claramonte, a Domingo de Balvastre, a Guillem de Monterubio, a Bernardo Magistre y a Guillermo de Alfaro, a Raymundo de Castillione, a Bernardo Sutori y a Pedro Burgueti, a Mercader de Esburguera, a Guillermo de Roselione, a Juan Pons, a Raymundo Gonorer, a Arnaldo de Carali, a Berenguer de Pertusa, a Arnaldo de Miraval, a Raymundo Thomasio, a Bernardo de Saydino, a Pedro Rosell, a Ana Tarragona, muger, a Belenguer de Alantorn y a Belenguer, pariente suyo, y a Pedro Sanchis y a Bernardo de Bellana, a Balaguer de Albesa, a Bernardo de Viñoles y a todos vuestros sucesores perpetuamente, es a saber ciento y cincuenta jobadas de tierra de regadío de la nuestra alquería de Torrente; de tal suerte se han de repartir entre vosotros, que cada uno de vosotros tenga y tome por su parte tres jobadas enteras de regadío de las dichas ciento cincuenta, como arriba queda dicho. Ítem, otorgamos a cada uno de vosotros una cassa o una estancia, y una fanegada de tierra para huerto en la dicha alquería, como aora de presente todas estas cosas os las determinamos y señalamos. Todas estas cosas sobredichas, con las cassas de habitación, campos, viñas, hiermos y poblados, y con sus hierbas, leñas, cequias de todo cequiaje francas, y con sus entradas y salidas, con todas sus afrontaciones y pertinencias universales, desde el cielo [h]asta el abismo, a vosotros y a todos los vuestros.

Otorgamos y estabelimos de esta suerte, que seays habitadores fijos y permanentes, y asimismo nuestros fieles; y de todas las cogidas y frutos de la tierra, de los árboles de dichas jobadas, nos deys y a nuestra casa perpetuamente el número de la séptima parte en la dicha heredad, sin que nosotros o nuestro Hospital haya de imbiar por ella, y la décima y la primicia, por quenta de la iglesia, – 66 –

de la suerte que se ha acostumbrado a dar en el término y Reyno de esta ciudad de Valencia, a saber, del trigo en la era, de la vendimia en las viñas, y de las demás fruytas de los árboles en el lugar donde nuevamente fueren cogidas, y de los frutos secos en cassa. Mas de las cassas y de los huertos nada queremos que nos deys por razón del censo o del drecho de los campos. Pero en las dichas cassas y huertos nos reservamos la fadiga y luismo, como en las dichas jobadas de tierra. Y para que esteys tenidos y obligados a todos los servicios, regadíos de los otros vecinos de Valencia, hos damos el agua franca de cequiagio, con tal que tengays el azud y la cequia limpia y conrreada, salvando limpias el agua para lo necesario de nuestras heredades. Y así por nos y los nuestros, vosotros y los vuestros esta donación tengays, poseays y gozeys, y en ningún otro señor así mesmo conozcays, llameys ni hagays, sino a nosotros y a la Cassa del Hospital. A más de esto, a vosotros y a los vuestros concedemos que asimismo en la dicha alquería seays regidos y juzgados por uno de vosotros, el que por el discurso del tiempo pondremos según el fuero de Valencia, de tal suerte por vuestras apelaciones nunca podays acudir ni apelar, sino acudiendo al comendador de la Cassa del Hospital de Valencia, o al que estuviere en su lugar; y así vosotros y los succesores, vuestros consortes, tengays, poseays, y cumplidamente gozeys la facultad para poder dar, vender o dar a empeño, obligar y también para hazer a todas vuestras voluntades y de los vuestros consortes, salvando en todo y por todo la dicha séptima parte, la fadiga de diez días, luismo y el derecho del Hospital, según fuero de Valencia. Exceptando empero, esto a nosotros reservado, que hasta cinco años pasados o antes de ellos, sin nuestra licencia y voluntad, no os sea lícito ni podays vender parte alguna indivisa de la susodicha donación, señalada a cualquiera de los vuestros, si ya no, alguno de ellos del todo vendiese toda su heredad por entero; lo que puede hacer dentro de los cinco años, siempre que quissiere con sus consortes; y pasados los dichos cinco años, cualquiere pueda, en todo o en parte, vender a su gusto y voluntad, guardando siempre en todo el derecho del Hospital. Con todo eso, en dicha alquería nos reservamos para nosotros y los nuestros todos los molinos de agua que hoy son y – 67 –

por tiempo serán, los ornos, las obras, los baños y la fábrica. En los quales molinos prometemos moler vuestro trigo, que se nos ha de dar hasta la decimasexta parte, y también en el orno cozer vuestro pan, hasta la vigésima parte, y en la nuestra fábrica obrar y fabricar las obras de yerro, conforme el fuero de Valencia.

Reservamos también las justicias, las calonias, los destierros y todos los demás derechos nuestros, conforme el fuero de Valencia.

Prometiéndoos siempre hazer salvar vuestras personas y todos vuestros bienes, presentes y venideros, como bienes nuestros propios dominicales, y de aquí adelante seros legítimos actores y defensores de vuestras donaciones. Y queremos ser tenidos a vosotros y a los vuestros de firme y legal evicción, obligándoos todos los bienes del dicho Hospital, en qualquier lugar constituidos y puestos.

Finalmente todos nuestros dichos pobladores, universalmente y cada uno en particular, acceptamos de vos dicho comendador y de todos los sobredichos frayles dicha donación con las formas y condiciones sobredichas. Prometiéndoos y a vuestros sucesores, por nosotros y los nuestros, siempre fielmente observar la forma arriba dicha y seros hombres fieles acerca de las personas y derechos vuestros, y en la dicha alquería hacer residencia personal, y también atender y cumplir con todas las demás cosas, como más arriba están ya advertidas; jurando todos por uno y uno por todos a Dios Nuestro Señor y a sus Santos Quatro Evangelios, con nuestras propias manos corporalmente tocados, hacer la dicha residencia en la sobredicha alquería, mientras vivamos nosotros y los que de aquí adelante sucederán a los nuestros en dichas honras y derechos, a nosotros asimismo pertenecientes.

Esto fue hecho en la ciudad de Valencia, a los veintiocho del mes de noviembre del año del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo mil ducientos quarenta y ocho.

Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Grenacia. Se[senyal]ñal de mí fray Bernardo Thomasio, prior. Se[senyal]ñal de mí fray Raymundo de Queralt, cavallero. Se[senyal]ñal de mí Pedro de Serone, frayle.

Se[senyal]ñal de mí fray Romeu de Vetula. Se[senyal]ñal de mí Guillermo, comendador de Torrent. Se[senyal]ñal de mí fray Guillermo de Sutoris. Se[senyal]ñal de mí fray Domingo Fabre.

– 68 –

Se[senyal]ñal de mí fray Juan Cambrerio, que firmamos estas cosas sobredichas.

Se[senyal]ñal de mí Berenguer Tornelio. Se[senyal]ñal de mí Blanca Fort, muger. Se[senyal]ñal de mí Berenguer Ratera. Se[senyal] ñal de mí Pedro Figuera. Se[senyal]ñal de Martín de Santo Anthonio.

Se[senyal]ñal de Pedro Blanco. Se[senyal]ñal de Pedro Montalto.

Se[senyal]ñal de Pedro Gensor. Se[senyal]ñal de Berenguer de Estelilia. Se[senyal]ñal de Pedro Puyet. Se[senyal]ñal de Geronimo Ripoll. Se[senyal]ñal de Lorenzo de Montagudo. Se[senyal]ñal de Pedro Bonaybas. Se[senyal]ñal de Pedro Rosell. Se[senyal]ñal de Pedro Vayet. Se[senyal]ñal de Domingo Calbo. Se[senyal]ñal de Belenguer de Almenara. Se[senyal]ñal de Belenguer Rubira. Se[senyal] ñal de Arnaldo Mirone. Se[senyal]ñal de Belenguer Lombardo.

Se[senyal]ñal de Pasqual Borell. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Turre.

Se[senyal]ñal de Castillon de Apiaria. Se[senyal]ñal de Bernardo de Claramonte. Se[senyal]ñal de Domingo de Barbastre. Se[senyal]ñal de Guillermo de Monterubio. Se[senyal]ñal de Bernardo Magistre.

Se[senyal]ñal de Guillermo de Alfaro. Se[senyal]ñal de Raymundo de Castilione. Se[senyal]ñal de Bernardo Sutori. Se[senyal]ñal de Pedro Busqueto. Se[senyal]ñal de Mercader Esparguera. Se[senyal]ñal de Guillermo de Rosilione. Se[senyal]ñal de Juan Pons. Se[senyal]ñal de Raymundo Genoves. Se[senyal]ñal de Arnaldo Cavali. Se[senyal] ñal de Berenguer de Pertusa. Se[senyal]ñal de Arnaldo de Miraval.

Se[senyal]ñal de Raymundo Thomasio. Se[senyal]ñal de Bernardo de Saydino. Se[senyal]ñal de Pedro Rusell. Se[senyal]ñal de Ana Tarragona, muger. Se[senyal]ñal de Belenguer de Alantorn. Se[senyal] ñal de Belenguer, pariente suyo. Se[senyal]ñal de Pedro Sanchis.

Se[senyal]ñal de Bernardo de Beliaña. Se[senyal]ñal de Belenguer de Albesa. Se[senyal]ñal de Bernardo de Viñoles, los quales en todo y por todo firmamos y juramos todas las cosas sobredichas.

Fueron testigos de este presente auto Bernardo Arnaldo, Pedro de Biñoles, Arnaldo de Luzano y Jayme Tolosano.

Se[senyal]ñal de mí fray Pedro de Alcalano, castellán de Amposta, concediendo y confirmando todo lo sobre dicho. Y para que todas las sobredichas cosas sean de mayor fuerza y valor, corroboramos la presente pagina con el nuestro sello.

– 69 –

Yo Guillermo Gauseran, notario público de Valencia, hize escribir estas cosas con letras rayadas y enmendadas en la quarta línea donde dice: Bernardo Claramonte; y rayadas y enmendadas en la quinta línea donde dize: Belenguer de Beliana; y rayadas y enmendadas en la duodécima línea; rayadas y enmendadas en la vigésima séptima línea y en la trigésima; en el día y año sobredichos.

Edita Ajuntament de Torrent Alcalde de Torrent Jesús Ros Piles Regidor de Transparència, Activitats Lúdiques i Tradicionals Alfred Costa Folgado Direcció i coordinació BIM i Publicacions Municipals Ana Coronado Gavilán Il·lustracions Calo Carratalá Disseny Eugenio Simó Muñoz Fotografies: AC Sergio Peris March Carla Mejías Egea i facilitades pels premiats Traducció: Oficina de Promoció i Ús del Valencià Imprimeix: Gráficas Royanes

Novembre de 2015