Obra publicada amb motiu de l’exposició ANIMALS i FARAONS. El regne animal a l’antic Egipte Musée du Louvre-Lens, Lens, 5 de desembre del 2014 - 9 de març del 2015 CaixaForum Madrid, 31 de març del 2015 - 23 d’agost del 2015 CaixaForum Barcelona, 22 de setembre del 2015 - 10 de gener del 2016 Exposició organitzada pel Musée du Louvre-Lens i l’Obra Social ”la Caixa”, amb la participació excepcional del Musée du Louvre.
Coberta i contracoberta: Ocells voletejant pels aiguamolls (CAT. 55, detall) Pàg. 12: Model d’escultor: òliba (CAT. 33, detall) Pàg. 14: Model d’escultor: cap de moltó (CAT. 4, detall) Pàg. 16: Fris de naos (CAT. 305, detall) Pàg. 18: Estàtua de gata asseguda (CAT. 13a, detall) Pàg. 64: Plaqueta amb ànec voletejant (CAT. 56, detall) Pàg. 102: Aquarel·la: escena de cacera als aiguamolls (CAT. 95, detall) Pàg. 132: Fragment del papir de Djedhor (CAT. 132, detall) Pàg. 158: Aquarel·la: gat sota la cadira de la seva mestressa (CAT. 144, detall) Pàg. 182: Element d’un moble en forma de cap de lleó (CAT. 176) Pàg. 222: El déu Tot en forma de babuí (CAT. 261) Pàg. 270: Mòmia de gat (CAT. 328, detall) Pàg. 312: Estatueta: falcó protegint el rei Nectàneb II (CAT. 354, detall) Pàg. 332: Paleta en forma de peix (CAT. 87, detall) © Musée du Louvre-Lens, Lens, 2015 © Obra Social ”la Caixa”, Barcelona, 2015 © Somogy éditions d’art, París, 2015 © de les traduccions: els traductors www.louvrelens.fr www.obrasocial.lacaixa.es www.somogy.fr ISBN Musée du Louvre-Lens: 978-2-36838-028-4 ISBN Obra Social ”la Caixa”: 978-84-9900-117-3 ISBN Somogy éditions d’art: 978-2-7572-0900-4 Dipòsit legal: B 3476-2015 Imprès a Itàlia (Unió Europea)
ANIMALS i FARAONS EL REGNE ANIMAL A L'ANTIC EGIPTE
Direcció d’Hélène Guichard
EXPOSICIÓ Exposició organitzada per el MUSÉE DU LOUVRE-LENS President: Jean-Luc Martinez Director: Xavier Dectot Administradora general: Catherine Ferrar Cap del Servei de Conservació: Luc Piralla Responsable de Recerca i Exposició: Anne-Sophie Haegeman Multimèdia: Guilaine Legeay i la FUNDACIÓ BANCÀRIA ”LA CAIXA” Patronat de la Fundació Bancària ”la Caixa” President: Isidre Fainé Casas Vicepresident: Alejandro García-Bragado Dalmau Patrons: Antoni Aguilera Rodríguez, Salvador Alemany Mas, César Alierta Izuel, Maria Teresa Bassons Boncompte, Josefina Castellví Piulachs, Eugeni Gay Montalvo, Javier Godó Muntañola, Francesc Homs Ferret, Jaume Lanaspa Gatnau, Juan-José López Burniol, Carlos Slim Helú, Javier Solana Madariaga, Xavier Ventura Secretari (no patró): Óscar Calderón de Oya Vicesecretari: Alejandro García-Bragado Dalmau Director general: Jaume Giró Ribas
CATÀLEG Musée du Louvre-Lens Coordinació i seguiment de l’edició: Charles-Hilaire Valentin Gestió d’imatges: Charles-Hilaire Valentin Amb la inestimable col·laboració d’Audrey Viger, del Departament d’Antiguitats Egípcies del Musée du Louvre Somogy éditions d’art Director editorial: Nicolas Neumann Responsable d’edició: Stéphanie Méséguer Coordinació i seguiment: Sarah Houssin-Dreyfuss Concepció gràfica i realització: Nelly Riedel Contribucions editorials: Anne Chapoutot Producció: Michel Brousset, Béatrice Bourgerie i Mélanie Le Gros Obra Social ”la Caixa” Coordinació de les edicions catalana i espanyola: Montserrat Sánchez Traducció i revisió de la versió catalana: Mercè Bolló, Judit Cusidó, Francesc Massana i Esther Tallada [Barcelona Kontext] Assessorament terminològic i transcripció de noms propis egipcis: Núria Castellano i Solé Disseny de la coberta de les edicions catalana i espanyola: Lali Almonacid
amb la col·laboració excepcional del MUSÉE DU LOUVRE President-director: Jean-Luc Martinez Administrador general: Hervé Barbaret Administradora general adjunta: Charlotte Lemoine Director de Mediació i Programació Cultural: Vincent Pomarède Director del Departament d’Antiguitats Egípcies: Vincent Rondot Comissariat Hélène Guichard Conservadora en cap del Departament d’Antiguitats Egípcies del Musée du Louvre Amb la col·laboració de Catherine Bridonneau i Fanny Hamonic, del Departament d’Antiguitats Egípcies del Musée du Louvre Escenografia A Madrid i Barcelona: Ignasi Cristià, escenògraf Amb la col·laboració de Sandra Vicente, Anna Fernández, Yago Díaz i Joaquín Angulo
PRESTADORS Bibliothèque centrale des musées nationaux, París Musée d’Histoire naturelle, Lilla Musée du Louvre, París Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC, Madrid Museu de Ciències Naturals de Barcelona Museu Egipci de Barcelona. Fundació Arqueològica CLOS Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat Muséum national d’Histoire naturelle, París Petit Palais, Musée des Beaux-Arts de la Ville de Paris
AUTORS María Victoria ASENSI AMORÓS Experta microgràfica en fustes, directora de Xylodata SARL, París
Hélène GUICHARD (H. G.) Conservadora en cap del Patrimoni, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Christophe BARBOTIN (Ch. B.) Conservador en cap del Patrimoni, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Sylvie GUICHARD (S. G.) Enginyera d’estudis, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Jean-Luc BOVOT (J.-L. B.) Enginyer d’estudis honorari, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Fanny HAMONIC (F. H.) Col·laboradora científica, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Catherine BRIDONNEAU (C. Br.) Responsable d’estudis documentals, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Sophie LABBÉ-TOUTÉE (S. L.-T.) Responsable d’estudis documentals, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Alain CHARRON (A. C.) Conservador en cap del Patrimoni, Musée départemental de l’Arles antique Nathalie COUTON-PERCHE (N. C.-P.) Documentalista científica i dibuixant arqueològica, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre Élisabeth DAVID (E. Da.) Responsable d’estudis documentals, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre Élisabeth DELANGE (E. De.) Conservadora en cap del Patrimoni, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre Marie DELASSUS (M. D.) Responsable d’estudis documentals, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Nicolas de LARQUIER (N. L.) Conservador del Patrimoni, Musée départemental de l’Arles antique Bénédicte LHOYER (B. L.) Doctoranda en Egiptologia, docent a l’École du Louvre i l’Institut catholique, París Laëtitia MAGGIO (L. M.) Conservadora becària del Patrimoni, Institut national du patrimoine, París, doctoranda en Egiptologia Florence MARUÉJOL (F. M.) Professora a l’Institut Khéops, París, doctora en Egiptologia Samuel MÉRIGEAUD Radiòleg, director de Tridilogy SARL, Montpellier
Marc ÉTIENNE (M. E.) Conservador en cap del Patrimoni, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Marie MILLET (M. M.) Arqueòloga, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Florence GOMBERT-MEURICE (F. G.-M.) Conservadora del Patrimoni, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre
Juan Carlos MORENO GARCÍA Director d’investigació, laboratori Móns Faraònics (CNRS UMR 8167), Universitat París-Sorbona - París IV
Jean-Claude GOYON Catedràtic honorari, Universitat Lumière - Lió 2
Anne-Hélène PERROT (A.-H. P.) Doctoranda en Egiptologia, docent a l’École du Louvre
Geneviève PIERRAT-BONNEFOIS (G. P.-B.) Conservadora en cap del Patrimoni, responsable de Documentació, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre Renaud PIETRI (R. P.) Doctorand en Egiptologia, docent a l’École du Louvre Stéphanie PORCIER Egiptozoòloga, laboratori Arqueologia de les Societats Mediterrànies (CNRS, UMR 5140), Montpellier, Labex ARCHIMEDE Elsa RICKAL (E. R.) Col·laboradora científica, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre Patricia RIGAULT (P. R.) Responsable d’estudis documentals, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre Aminata SACKHO-AUTISSIER (A. S.-A.) Documentalista científica, Departament d’Antiguitats Egípcies, Musée du Louvre Juliette TANRÉ (J. T.) Conservadora del Patrimoni, Paris Musées, doctoranda en Egiptologia Caroline THOMAS (C. T.) Conservadora del Patrimoni, Departament de Restauració, Centre de recherche et de restauration des musées de France, París, doctoranda en Egiptologia Noëlle TIMBART (N. T.) Conservadora del Patrimoni, Departament de Restauració, Centre de recherche et de restauration des musées de France, París, doctoranda en Egiptologia Pascal VERNUS Cap d’estudis honorari, École pratique des hautes études, secció iv, París
AGRAÏMENTS
Primerament, el nostre agraïment més sentit a Catherine Bridonneau i Fanny Hamonic, que, amb entusiasme i abnegació, han treballat «com bèsties» en aquest projecte d’exposició, juntament amb, al Departament d’Antiguitats Egípcies, Sophie Daynes-Diallo en la gestió d’obres, Sophie Duberson en la restauració i Audrey Viger en la gestió de les campanyes fotogràfiques. De fet, donem les gràcies a tots els membres del departament pel seu suport incondicional. A tots els qui han acceptat sense dubtar de col·laborar en aquest catàleg malgrat la sobrecàrrega de feina i els terminis tan ajustats que els hem imposat, gràcies! Més en general, el nostre agraïment més sincer a tots els autors (mestres, companys o antics alumnes) que han participat tan amablement en aquest projecte i que han compartit els seus coneixements i la seva erudició en aquest volum. Així mateix, mereixen tota la nostra gratitud els pilars tan sòlids que han estat Anne-Sophie Haegeman, Charles-Hilaire Valentin, Guilaine Legeay i Bruno Cappelle, a Lens, i Montserrat Sánchez, Mireia Gubern i Isabel Salgado a Barcelona. La comissària i els organitzadors de l’exposició volen agrair especialment la col·laboració de les institucions franceses i espanyoles que han prestat els objectes, les obres i els espècimens que enriqueixen la mostra. També volem donar les gràcies a tots els qui ens han ajudat o donat suport en aquesta important empresa: Al Musée du Louvre: a Jean-Luc Martinez, Anne-Solène Rolland, Anne-Laure Béatrix i Adel Ziane, com també a Tony Abel, Michel Antonpietri, Aurore Basly, Jean Buart, Karim Courcelles, Laurent Doumingos, Pascal Goujet, Sophie Grange, Hervé Jarousseau, Sophie Kammerer, Soraya Karkache,
Jean-René Lienard, Stéphanie Orlic, Laurence Petit, Jean-Louis Ruellan. I una menció molt especial per als tallers museogràfics (metal·listeria, muntatge d’objectes d’art, marbres, pintura i decoració, fusteria i ebenisteria, emmarcament i daurat), com també per als instal·ladors, per una dedicació i una professionalitat extraordinàries. Al Musée du Louvre-Lens: a Xavier Dectot i Catherine Ferrar, a Raphaëlle Baume, Bruno Cappelle, Caroline Chenu, Karine Desombre, Marie-Clélie Dubois, Fabien Dufoulon i a l’equip del Centre de Recursos, a Juliette Guépratte, Anne-Sophie Haegeman, Karine Janowski-Malbranque, Virginie Labroche i Grégory Mortelette, a Sylvie Lantelme i a tot l’equip de mediació, Guilaine Legeay i Noël Rouvrais, Luc Piralla i Raphaël Wolff, que han aportat totes les seves aptituds per a la preparació d’aquest projecte tan ambiciós. Però també gràcies a l’equip del museu per la seva absoluta implicació, i en particular a Michaël Baugnies, Régine Brice, Éric Cassou-Ribehart, Audrey Cieniewski, Magalie Chéret, Valérie Chevalier, Marie D’Agostino, Stéphanie Da Nazare Parreira, Isabelle Dupont i tot l’equip de reserves, a Vincent Fourmestraux, Nicolas Froment, Debbora Guffroy, Bertrand d’Hennin, Luc Herchin, Alexandra Jalaber, Louise Kolodziejski, Pascal Laffuma, Laurence Marlin, Sophie Martin, Rémi Miquet, Arnaud Nourry, Sylvie Ousselin, Angélique Prévost, Laëtitia Rottiers, Chantal Sanchez, Kévin Thuilliez i Florent Varupenne. Al Centre de recherche et de restauration des musées de France: a Axelle Davadie, Juliette Langlois, Manuel Leroux, Sandrine PagèsCamagna, Dominique Robcis, Noëlle Timbart, Hélène Susini i Sylvie Watelet.
A Barcelona, al Museu Egipci. Fundació Arqueològica CLOS: a Mariàngela Taulé Delor, Luis Manuel Gonzálvez i al mateix Jordi Clos; i, al Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat, al pare Josep de C. Laplana i a Montserrat Marín, que ens van rebre amb molt bona voluntat i generositat. Volem fer-los arribar el nostre afectuós agraïment. L’escenògraf Ignasi Cristià, Anna Fernández, Sandra Vicente, Joaquín Angulo i Yago Díaz han desenvolupat el projecte escenográfic de la mostra a Espanya i volem agrair la seva excellent tasca i la seva paciència i dedicació. També volem donar les gràcies als equips de treball de Somogy éditions d’art, i especialment a Véronique Balmelle, Marc-Alexis Baranes, Béatrice Bourgerie, Michel Brousset, Anne Chapoutot, Stéphan Duysens, Sarah Houssin-Dreyfuss, Mélanie Le Gros, Stéphanie Méséguer, Nicolas Neumann i Nelly Riedel. La majoria de les fotografies que hi ha al catàleg les han fet especialment per a la seva publicació, al Louvre i sota la direcció d’Audrey Viger, Raphaël Chipault, Christian Decamps, Hervé Lewandowski, Georges Poncet i Benjamin Soligny. De segur que els lectors sabran apreciar a les pàgines següents la qualitat de la seva feina, per la qual els felicitem ben sincerament. Quant a la restauració de les obres, s’ha deixat a les mans expertes d’un equip veterà i fiable: Isaure d’Avout, Marie de Beaulieu, Laure Cadot, Laurence Caylux, Laurent Chrétien, Marta Darowska, Maud Discors, Sophie Duberson, Laure de Guiran, Yveline Huguet, Sophie Joigneau,
Cécile Lapeyrie, Anne Liégey, Marie Louis, Eve Meneï, Christine Pariselle, Anne Portal, Isabelle Pradier, Patrick Ribeiro, Fabrice Rubiella i Olivier Tavoso. Finalment, volem agrair la inestimable col·laboració de totes les persones que, a França i a Espanya, han participat en aquest projecte en un sentit o un altre, molt especialment: Jordi Agulló Villaronga, Lali Almonacid, Abdul Rahman Al-Sirhan, Franck Altmeyer, María Victoria Asensi Amorós, Dacha Atienza, Josefina Barreiro, Caroline Biro, Dominique Brancart, Françoise Bras, Ismaël Corbillé, Philippe Couton, Romain Déflache, Max Dujardin, Ana Fernández, Laura Gallicier, Alejandro Garay, Marta Giménez, Concha Gómez, Catherine Granger, Julià Guillamon, Henri Kniffke, Cécile Lapeyrie, Fabrice Laurent, Muriel Lecouvez, Christine Lefèvre, Fatima Louli, Céline Marchand, Georgina Maroni, Samuel Mérigeaud, Santiago Merino Rodríguez, Benjamín Moreno, Anna Omedes, Karine Paulus, Marie Pellen, Mari-Carmen Pérez Die, Alessandra Pinzani, Javier Quesada, Céline Rebière-Plé, Sandra Rosas Clotet, Patrick Solvar, Isabelle Vazelle, Sandra Vicente i la clínica veterinària MicenVet de Créteil. A les nostres famílies i als nostres amics volem demanar-los perdó perquè, amb tota la pena del cor, els hem deixat una mica de banda durant un any i volem dir-los que els compensarem.
«Hi ha moments que veritablement m’avergonyeixo de la ignorància humana envers la perspicàcia animal. L’home, capaç de desxifrar criptogrames antics, inventiu, deductiu i subtil, sap menys coses sobre els animals que el seu ancestre de fa tres mil anys. Viu amb ells, els explota, se’ls menja i els esquartera vius en nom de la ciència; això sí, sota una dictadura benèvola amb unes quantes espècies, com ara el cavall, el gos, el gat, els bovins o l’aviram. Però no sap escoltar la seva veu, el seu estremiment davant la voràgine, de vegades silenciosa, de la mentalitat humana.» Colette, «Des bêtes», Le Matin, 24 de febrer de 1924
L’any 2003 vaig llegir en un article del diari Le Monde que el Louvre volia obrir un nou centre fora de la capital. Avui, més de deu anys després, el museu més gran del món té subseu a Lens, on gaudeix d’un gran èxit. Després de la mostra «Els desastres de la guerra», la Regió Nord-Pas-de-Calais rep amb gran satisfacció aquesta nova mostra sobre el regne animal a l’antic Egipte. L’exposició «Animals i faraons. El regne animal a l’antic Egipte» ens mostra, gairebé màgicament, els vincles específics i de vegades extraordinaris que van unir els homes i la natura, els egipcis i els animals. Alhora companys, mitjans de transport i representació dels déus, els animals van ser una font heterogènia d’inspiració. La seva imatge apareix de manera constant, tant en la vida quotidiana com en els ritus funeraris, religiosos i civils. Anubis, Re, gats, falcons i esfinxs ens embarquen en un magnífic viatge al voltant de 430 obres i objectes únics que ens permetran enriquir el nostre imaginari i fins i tot penetrar alguns misteris. Perquè en això rau també la força d’aquesta gran civilització que arreu desperta admiració, curiositat, incògnites i ganes d’aventures i de viatges. Aquesta epopeia animal de l’antic Egipte ens remet a la nostra humanitat, al nostre entorn, a la nostra evolució i als reptes que té al davant. Daniel Percheron Senador President de la Regió Nord-Pas-de-Calais
Amb més de cent anys d’història, l’Obra Social ”la Caixa” té un dels seus trets diferencials en els programes d’atenció als col·lectius més vulnerables, com també en la promoció del coneixement amb, entre altres iniciatives, l’organització d’exposicions. L’art de l’antic Egipte forma part de les seves programacions des de fa molts anys. El 1986, l’exposició «Nofret, la bella. La dona a l’antic Egipte», amb fons del Museu Egipci del Caire, va generar una expectació sense precedents, pel seu enfocament temàtic i per la bellesa de les obres que presentava. Des d’aquella primera mostra sobre Egipte, l’Obra Social ”la Caixa” ha impulsat nombrosos projectes que han donat a conèixer diferents aspectes d’aquesta civilització. L’exposició «Animals i faraons. El regne animal a l’antic Egipte» és fruit d’una col·laboració entre l’Obra Social ”la Caixa” i el Musée du Louvre que es va iniciar l’any 2009 i que ha permès impulsar conjuntament una sèrie de projectes als nostres CaixaForum, caracteritzats per la voluntat renovadora i divulgativa: fer arribar l’art i la cultura a tota mena de públics. Aquesta mostra explica que la figura animal va tenir un ús múltiple en el llenguatge codificat, escrit o representat, i que es va erigir com a pilar del pensament religiós a l’antic Egipte. S’obre amb una primera secció que presenta els animals des del punt de vista de la zoologia. A continuació, en nou apartats, es reconstrueix la relació que hi va haver entre els homes i els animals, la natura i la cultura a l’antic Egipte, des de l’admiració i el temor fins a les construccions simbòliques més sofisticades. Escultures i esteles, vasos i gerres, aquarel·les i pintures murals, cofres i amulets, sarcòfags i mòmies, la glorificació de l’animal en estàtues i esfinxs: més de quatre-centes peces mostren la importància dels animals en la cultura de l’Egipte antic, en la vida quotidiana, en l’agricultura i en la guerra, en les creences religioses i en els rituals funeraris. Un aspecte important dels nostres projectes culturals i expositius és el valor intel·lectual de les propostes, que incorporen els millors especialistes i fan conèixer al públic general les línies d’investigació més innovadores. En aquest sentit, aquest catàleg vol ser una referència per als estudiosos i una guia per a totes les persones interessades. L’Obra Social ”la Caixa” vol agrair l’oportunitat d’organitzar conjuntament aquesta mostra única a la Regió Nord-Pas-de-Calais, al Musée du Louvre i al Musée du Louvre-Lens, on l’exposició inicia un recorregut que també la portarà a CaixaForum Madrid i a CaixaForum Barcelona. També vol destacar el treball de la comissària i conservadora en cap del Departament d’Antiguitats Egípcies del Musée du Louvre, Hélène Guichard, i de Vincent Rondot, director d’aquest departament, com també la dedicació de tots els especialistes i col·laboradors que han fet possible aquest projecte. Isidre Fainé President de la Fundació Bancària ”la Caixa”
Voldríem arribar al fons de la qüestió de la ubiqüitat del món animal en la civilització egípcia. Per tot el que en sabem, l’Egipte faraònic destaca, fins i tot es distingeix, per una omnipresència dels animals que no trobem en cap altra cultura de l’antiguitat. Es desprèn del que ens expliquen els clàssics —Heròdot, Diodor de Sicília i Estrabó— que cap altre poble no ha volgut o no ha sabut, com l’egipci, observar, descriure, integrar i fer-se seva la fauna del seu país. Des de les siluetes de tortuga en les paletes de cosmètics predinàstiques fins a les estàtues de cocodrils amb inscripcions gregues dels temples del Fayum, passant pels ocells observats durant les campanyes militars a Síria, és impressionant el nombre d’espècies representades, sempre identificables per poc que se segueixin les descripcions físiques i etològiques que ens han deixat els baixos relleus, les estàtues i els papirs. Animals que es cacen i que es domestiquen, que es consumeixen o que es declaren tabú, animals —sovint els mateixos— que encarnen la divinitat o, contràriament, representen l’enemic: tot és objecte de taxonomia. En triar el punt de vista ecològic per a l’exposició «Animals i faraons. El regne animal a l’antic Egipte», Hélène Guichard confirma la necessitat que tenim de recórrer regularment a les fonts antigues per enfrontar-nos a les qüestions actuals. Perquè el que aquí es planteja és la nostra pròpia relació amb el món animal, i aquesta mostra ens ofereix diversos elements per poder analitzar-la, comparant-la amb unes maneres de fer tan cèlebres com antigues. Admirar la pintura d’una densa vegetació plena d’ocells de la mateixa manera que una obra de John James Audubon, o l’estàtua d’una oca o d’un cinocèfal amb la mateixa mirada que reservem a les escultures de François Pompon: aquesta exposició també ha estat pensada i es pot entendre com un homenatge. Ramaders, caçadors, ocellaires, piscicultors, carnissers, saladors, taxidermistes, satírics o fins i tot simbolistes, els antics egipcis van ser uns grans naturalistes, zoòlegs, ornitòlegs, entomòlegs i, sobretot, uns artistes animalistes excepcionals. Vincent Rondot Director del Departament d’Antiguitats Egípcies del Musée du Louvre
«Qui no sap, Volusi de Bitínia, quina mena de monstres adoren els insensats egipcis? En aquesta regió veneren el cocodril, en l’altra senten temor de l’ibis fart de serpents. La imatge d’or d’un simi sagrat resplendeix allí on ressonen les cordes màgiques de l’estàtua truncada de Mèmnon i jeu sebollida l’antiga Tebes de cent portes. Allí adoren els gats, aquí els peixos de riu, més enllà ciutats senceres donen culte als gossos.»1 L’inici de la sàtira xv de Juvenal, del començament del segle ii de la nostra era, reflecteix clarament aquesta barreja de fascinació i distància que experimentaven les civilitzacions europees envers la veneració dels antics egipcis pels animals, la qual cosa sovint ens fa oblidar que, a Egipte, l’animal no era només diví. Aquesta nova exposició del Musée du Louvre-Lens, coproduïda amb el Musée du Louvre i l’Obra Social ”la Caixa”, que la presentarà a Madrid i a Barcelona, vol mostrar precisament aquesta diversitat de la figura animal a les ribes del Nil. Perquè, abans de ser diví, l’animal va ser quotidià, domèstic o perillós, però omnipresent a les aigües dels rius, a les terres conreades, a les llars, al desert i també, és clar, als temples. Per al Musée du Louvre-Lens, fidel a la seva vocació multidisciplinària, és un veritable plaer presentar de nou una exposició arqueològica que ens permet endinsar-nos en una civilització fascinant, i no tan sols en la seva coneguda faceta dels déus i dels faraons, sinó també en el seu aspecte més quotidià. De manera subtil i perspicaç, Hélène Guichard, comissària de l’exposició, aconsegueix conduir-nos, a través del prisma de la zoologia, fins al cor de l’antic Egipte. Xavier Dectot Director del Musée du Louvre-Lens
1. Traducció de Manuel Balasch (Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1961).
ÍNDEX 17 PREFACI Hélène Guichard
19 UNA MICA DE ZOOLOGIA 20 El regne animal al regne dels faraons Hélène Guichard 26
223 ESPIRITUALITZATS, SACRALITZATS, TRANSFORMATS 224 Els animals: un material simbòlic configurat pel pensament religiós Pascal Vernus 230
De l’arqueozoologia a l’egiptozoologia: el cas concret de les restes animals egípcies Stéphanie Porcier
65 OBSERVATS, ADMIRATS, TEMUTS 66 Els animals en el seu entorn natural: uns paisatges molt poblats
Florence Gombert-Meurice
271 VENERATS, SACRIFICATS, MOMIFICATS 272 Mòmies per milions Alain Charron 278
Paisatges i ecosistemes de l’antic Egipte María Victoria Asensi Amorós
103 CAÇATS, CRIATS, CONSUMITS 1 04 «Quedo ben tip amb el peix de la meva fitora i els ocells de la meva xarxa» Jean-Claude Goyon 10 8
Quatre pinzellades sobre la matança i el consum de carn a l’antic Egipte Fanny Hamonic
133 UTILITZATS, EMPRATS, EXPLOTATS 13 4 Al camp, a les rutes i als tallers Juan Carlos Moreno García 140
La tomografia computada de les mòmies d’animals Samuel Mérigeaud
Geneviève Pierrat-Bonnefois 72
Déus i animals compostos
313 PODEROSOS, RESPECTATS, GLORIFICATS 314 Els animals, el rei i l’esfinx Christophe Barbotin
333
ANNEXOS
334
Restaurats, examinats, analitzats... Hélène Guichard
336 337 346 347 348
Glossari Bibliografia Índex d’animals Índex de deïtats Índex de les obres exposades per institució i número d’inventari
Els animals en les activitats militars Renaud Pietri
159 ADOPTATS, PERSONIFICATS, CARICATURITZATS 1 60 En la intimitat de la vida domèstica Florence Maruéjol
183 TRANSPOSATS, MODIFICATS, CODIFICATS 1 8 4 Les diferents formes de la figura animal Marc Étienne 19 0
La representació dels animals en les arts decoratives i el mobiliari Patricia Rigault
* Tret que s’indiqui altrament, totes les obres exposades es conserven al Departament d’Antiguitats Egípcies del Musée du Louvre de París. * Quan no es precisa l’època o la procedència d’una peça és perquè no es coneix o és indeterminada.
PREFACI Hélène Guichard
1. Llibre III, capítol II, citat per Champollion, 1823, a l’encapçalament del capítol «Le bélier, emblème vivant d’Amon-Râ» [El moltó, emblema vivent d’Amon-Re]. 2. Titus Flavius Clemens, Pare de l’Església grega (Atenes, c. 150 - Capadòcia, c. 215). Cap a l’any 190 va fundar, a Alexandria, una escola on impartia els seus ensenyaments fins que va ser víctima de la persecució de Septimi Sever. Autor de tractats com el Protrèptic, el Pedagog o Stromates, considerava que la filosofia grega era una anticipació del cristianisme. 3. Fins a 176 jeroglífics dels 777 de l’anomenada Sign List de Sir Alan Gardiner fan referència als animals, classificats segons aquestes categories: Mammals, Parts of Mammals, Birds, Parts of Birds, Amphibious Animals, Reptiles, Fishes and Part of Fishes, Invertebrata and Lesser Animals. 4. Traducció de J. Llovet (Barcelona, Edicions 62, 2007). 5. Derchain, 1991, pàg. 89.
«Els temples egipcis, els seus propileus i els atris, estan magníficament construïts; els patis, envoltats d’innombrables columnes; marbres preciosos que llueixen variats colors en decoren les parets, de manera que tot hi resplendeix en harmonia; els naos guspiregen amb l’esclat de l’or, l’argent i l’electre i amb les pedres precioses provinents de l’Índia o d’Etiòpia; als santuaris hi domina la penombra gràcies a unes cortines brodades d’or. Però si penetreu cap al fons del temple i busqueu l’estàtua del déu a qui està dedicat, un pastoforos, o qualsevol altre celebrant, se us avança amb un posat solemne entonant un pean en llengua egípcia i aixeca una punta del vel, com per mostrar-vos el déu. I què veieu, aleshores? Doncs un gat, un cocodril, una serp autòctona, o qualsevol animal d’aquest tipus! El déu dels egipcis sembla... És una bèstia salvatge, arraulida sobre un jaç de porpra!» En aquest conegut fragment del Pedagog,1 Climent d’Alexandria2 descriu la pompa solemne dels temples i rituals egipcis per així poder ridiculitzar millor l’objecte de tals veneracions. La ironia del filòsof alexandrí és ben eloqüent i diu molt de la condescendència dels autors clàssics i cristians en relació amb la mentalitat religiosa dels antics egipcis. Segurament els semblava més fàcil i intel·lectualment més satisfactori reduir tota aquesta religiositat complexa a una irrisible zoolatria, en lloc d’intentar interpretar amb més justesa —i més justícia?— allò que tant contrariava les seves pròpies concepcions. És cert que el lloc donat als animals en la religió egípcia difícilment es pot passar per alt ni subestimar. En cap civilització del món els animals han estat tan sovint —i d’una manera tan variada— representats, pintats o esculpits, gravats, dibuixats o modelats. La seva abundància en l’escriptura jeroglífica3 és, en aquest sentit, particularment representativa de la seva omnipresència en el sistema de pensament dels egipcis. Però per més variades que siguin les figuracions animals, és fàcil veure que, la majoria de vegades, els animals no es representen sense motiu i que se seleccionen, en funció del context en què se’ls inscriu, d’acord amb criteris relacionats amb l’observació del seu comportament. Amb això es fa palès que, més enllà del seu aspecte natural, a la majoria se’ls atribuïa un valor portador de sentit. El ric repertori de significats que ofereix el món animal va ser àmpliament utilitzat pels egipcis, sempre pendents d’observar amb agudesa l’entorn natural i d’identificar amb precisió les
característiques dels animals. Així, ben aviat es van afanyar a fer-los servir, més enllà de l’anècdota, com un veritable llenguatge, si no xifrat, com a mínim codificat. Però, malgrat el que deia el venerable Climent d’Alexandria, els egipcis no adoraven els animals: triaven acuradament formes animals per fer-ne, amb la major precisió possible, manifestacions de l’essència divina accessibles als éssers humans. Si la semiologia és l’estudi dels signes utilitzats per produir sentit, sens dubte és amb aquesta perspectiva que hem d’analitzar els orígens, les motivacions i les característiques de la representació de les figures d’animals a l’antic Egipte. I si el lector ens permet aquest anacronisme, ens agradaria establir una relació entre aquest catàleg i les Correspondències de Baudelaire, i deixar que el poeta francès ens inciti a meditar: La Natura és un temple de columnes vivents que deixen anar, de vegades, paraules confuses; l’home hi camina com per un bosc de símbols que l’observen amb una mirada familiar.4 Quan l’egiptòleg examina les obres i els monuments que ens han arribat, s’enfronta amb un sistema ja plenament desenvolupat, com a culminació d’una reflexió sobre la naturalesa de les coses fonamentada en l’observació de la natura i els éssers animats. Les constants en la religió i l’art egipcis són tan fermes al llarg de la història d’aquesta civilització, que l’estudi de les produccions artístiques conservades —sigui quina en sigui l’època— gairebé sempre revela una explicació del món perfectament construïda i afinada i un llenguatge «sumptuosament compost de metàfores de les quals podem arribar a conèixer l’origen».5 Així, l’espectacle dels animals que poblaven la vall del Nil i els deserts egipcis sempre fou el substrat, fonamentat en aquestes constants immutables, d’una part essencial de la mentalitat egípcia. Per tot plegat, de l’observació de la natura a l’exaltació del dogma reial, tot passant per la vida quotidiana i la intel·ligibilitat d’allò diví, en les següents pàgines ens proposem examinar aquesta omnipresència del regne animal en la iconografia egípcia. El lector hi trobarà algunes claus que l’ajudaran a desxifrar el significat que els artistes i els teòlegs egipcis van voler donar a les representacions animals, fonamentals en la seva forma de pensar el món i de revelar-ne, comunicar-ne i transmetre’n el significat.
17