Què ha aconseguit?

experimentar amb el públic en el seu entorn conegut “per explorar noves formes i significats de l’espai públic i eixamplar els límits de les nostres percepcions (...), una oportunitat per fer-se preguntes, desafiar les visions preconcebudes del que ha de ser l’espai urbà i crear nous models de participació i convivència”2 . Per fer-ho s’involucra a diferents disciplines artístiques que treballen amb el llenguatge lumínic a l’espai, com són artistes relacionats amb el món del disseny, l’escenografia, fotografia, i arquitectura per donar una possibilitat que el ciutadà conegui la ciutat a través de l’experiència lumínica del seu entorn conegut.

Amb els anys el festival ha anat evolucionant, donant la oportunitat a cada vegada més artistes i escoles d’interactuar amb el ciutadà a través de l’espai públic, involucrant diferents disciplines que treballen la llum com a llenguatge i material. El nombre d’espectadors s’incrementa cada any i la popularitat del festival atorga una oportunitat per democratitzar la cultura, traient-la de les galeries al carrer. FIG. 6

FIG. 6| Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes de l’ICUB, “Observatori Dades Culturals Barcelona,” 2020, 2019, https://barcelonadadescultura.bcn.cat/festivals/dades?lang=ca. Dades d'assistència a festivals culturals a Barcelona del 2019. La mostra escollida són de festivals que, com el Llum BCN, volen apropar la cultura al públic. La comparativa ens ajuda a veure l’èxit que té el festival i com destaca respecte a altres esdeveniments del districte de Sant Martí o estretament relacionats amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme i la ciutat

“El fet que [l’escenari] sigui un espai conegut i un espai que per molta gent que ja és propi, que no és aliè, no és com un lloc que has de passar una porta,

2 Informació de la web de l’Ajuntament de Barcelona, “Llum BCN,” 2019.

FIG. 7| Festival Llum BCN 2020. Fotografia de Van Van Market. https://www.vanvanmarket.com/gallery/vanvan-barcelona-llum-bcn-2020/ Amb aquesta imatge es pot veure com ha anat creient l’interès pel festival LlumBCN.

pagar una entrada, sinó que ja és un espai on hi ha una sensació de pertinença, un vincle” 3

Moure el festival al Poblenou també ha ajudat a activar la zona, aproparla a bona part de la ciutadania i ajudant a dinamitzar un barri que s’està establint com a nou centre d’innovació i creació de la ciutat, on el moviment d’artistes i d’associacions per salvar el patrimoni cultural és molt fort. El Llum BCN ajuda a transmetre una sensació de pertinença, un sentiment d’identitat, de descobriment d’aquesta part de la ciutat i de respecte cap al patrimoni històric de les antigues fàbriques del Poblenou. FIG. 7

3 Entrevista de l’autora a Maria Güell Ordis sobre el festival Llum BCN en les edicions fetes al Poblenou (les del 2018 al 2020), “Entrevista Sobre Llum BCN,” 2020.

3. Rellevància urbanística

La llum és una eina d’expressió que, unida amb la ciutat nocturna, genera llenguatges múltiples i molt plàstics que apropen l’art i l’arquitectura al ciutadà. Les tècniques de mapping i intervencions artístiques funcionen com reivindicacions socials, urbanes i polítiques que utilitzen el barri del Poblenou com escenari. Gràcies a aquest tipus d’intervencions, l’usuari és capaç de veure, viure i redescobrir l’espai públic conegut, que ja està acostumat a utilitzar, d’una altra manera. En molts dels casos del Llum BCN, els visitants participen de la intervenció i per tant passen del rol d’espectadors al d’actors de l’espai públic.

Durant aquest treball es fa referència a criteris de l’urbanisme contemporani com un reflex de la situació actual on aquesta disciplina ha de resoldre temàtiques que fins ara pertanyien a l’àmbit de la geografia, la sociologia, l’antropologia, la política, l’economia, el paisatgisme o la biologia. 4 El

treball té la voluntat de mostrar quines teories urbanístiques dels últims cinquanta anys segueixen vigents pel planejament, cada vegada més multidisciplinari, de ciutats d’avui en dia i on les noves tecnologies estan jugat un rol important.

4 Neyran Turan et al., New Geographies 0: Design, Agency, Territory, ed. Neyran

Turan (Harvard University Graduate School of Design, 2009).pg. 4-15