13 minute read
cas estudi #5 Sandbox
AUTOR
Aquest artista sudamericà és graduat en Química per la universitat de Montréal i treballa amb diferents formats. Intenta trobar un punt mig entre arquitectura i performance on utilitza les noves tecnologies per involucrar al públic i fer que participin en la seva obra final.
Advertisement
Té un interès especial en la quantitat de dades que generem al ser gravats per càmeres de seguretat constantment, ja siguin càmeres de trànsit, de videovigilància, mòbils, etc.
FIG. 34| Sandbox. 2019. Rafael LozanoHemmer. https://www.lozano-hemmer.com/showimage_embed.php?img=seoul_2018&proj=235&type =artwork&id=1
PARTS
El dia de l’exposició, es necessita una caixa amb sorra i objectes amb els que jugar, normalment joguines de plàstic per nens petits. També és necessària una càmera de videovigilància que agafi imatge a temps real del que està passant sobre aquesta caixa petita (69x92cm) i ho projecti, amb una grua i un projector, sobre un solar (10x20m). Per permetre la visibilitat de les persones que interactuen, també es necessitarà muntar uns andamis perquè la caixa de sorra i les persones que l’utilitzin estiguin a un nivell més elevat que el solar.
COM UTILITZA L’ESPAI PÚBLIC?
En aquest cas la intervenció s’emplaça en els jardins entre dos edificis. La disposició de bancs genera tres espais plaça de mesures diferents sobre el sauló. La intervenció es col·loca a la que està més a prop de l’entrada principal a la plaça, així com del carrer Pamplona que té més afluència de via-
nants.
Al estar al costat de les vies del tren, el solar té un pendent d’un 1% cap a les vies, i un camí que l’atravessa amb un 6% de pendent fent que des del costat oest la visibilitat de la intervenció sigui nul·la. És per això que Hemmer decideix col·locar l’andami amb la caixa petita mirant cap aquesta direcció, així la imatge gran es projectarà al davant i serà el primer que es veurà quan s’entri a la plaça.
L’elecció del solar tampoc és a l’atzar. Aquesta intervenció requereix de una superfície de sorra, per la proposta original de 2010 aquest espai va ser la platja de Santa Monica a California, Estats Units. Ara escull el sauló, que representa aquesta superfície que recorda a les imatges de nens jugant amb la neu o pintant amb guix sobre l’asfalt de Aldo van Eyck, de les que hem parlat en l’apartat de context teòric.
COM AFECTA LA PERCEPCIÓ DE L’ESPAI?
Com si d’una obra de titelles o d’ombres xineses es tractés, aquesta intervenció fa primer de tot pensar en la Ciudad lúdica, en l’urbanisme des del punt de vista de l’esbarjo. Les persones prenen consciència de les possibilitats dels materials, en aquest cas del sauló i fan volar la imaginació sobre què dibuixar-hi.
També es tracta un tema d’escala, de veure per contraposició de la dimensió exagerada d’objectes coneguts, quina és la dimensió dels objectes de mobiliari a l’espai públic. Hi ha la interacció entre la petita escala de la caixa, la gran escala del solar i l’escala humana.
Finalment, seguint amb els interessos de l’artista, tot i quedar a un segon plà, el tema de la privacitat es tracta en el moment en que s’utilitza una càmera de videovigilància per gravar les mans de la Sandbox. L’artista ajuda a que la gent se n’adoni de la quantitat d’informació que es transmet a les ciutats vigilades d’avui en dia, tant en imatge com en volum de dades; però ell ensenya com aquestes es poden utilitzar per generar comunitat en comptes de desconfiança.
5. Conclusions
Haver fet l’exercici d’analitzar un recull d’actuacions del Festival Llum BCN i l’interès que el públic manifesta per les actuacions es veu la possibilitat d’utilitzar el festival com una mostra d’un laboratori urbanístic, un esdeveniment en el que es permet a gent de diferents disciplines qüestionar la ciutat en la que vivim, les creences per les que ens movem i la manera en la que es planifica i s’entén l’espai públic. On la il·luminació ha demostrat canviar la percepció de l’espai públic i ser un material molt potent per apel·lar a la visió afectiva de l’espai públic actual.
Un espai que com hem vist ha passat a ser més un no-lloc27 que un espai de relació. Un no-llocentès com espai de pas, on un no desitja ni té cap necessitat de parar-s’hi, sinó més aviat un espai que et permet anar del punt A al B i pel que ni tan sols ets conscient de passar-hi ja que no hi ha res que et cridi l’atenció ni amb el que puguis sentir-te identificat. Un espai que no et pertany, amb el que no hi tens relació ni busques les relacions. Sembla que el ritme frenètic d’avui en dia, ajudat per l’escala de l’espai urbà i l’arquitectura del 22@ i la manca de diversitat d’usos hagin fet que molts dels espais públics d’aquest barri es puguin considerar no-llocs .
Però és aquí on està la rellevància urbana del Festival Llum BCN que a través del seu format ha ajudat a vincular l’usuari amb el barri. L’esdeveniment cultural ha aconseguit dinamitzar la zona i generar la resposta d’un nombre elevat d’usuaris que han sentit una connexió amb l’espai, una
27 Augé, Non-Places. Introduction to an Anthropology of Supermodernity .
sensació de pertinença i d’identitat tant individual, com col·lectiva al formar part d’un circuit durant un temps molt concret.
Les intervencions que s’ha decidit analitzar parlen de la ciutat més enllà dels aspectes formals de l’arquitectura o l’urbanisme de l’espai públic. També toquen temes que reflecteixen les preocupacions del planejament urbanístic d’avui en dia, cada vegada més conscient de la realitat social, política, econòmica i ambiental en la que ens trobem. Són intervencions que ressalten, intensifiquen o denuncien situacions relacionades amb aquests temes. No només tenen en compte el context, sinó que a més involucren a l’usuari i amb les seves intervencions el fan partícip de la construcció de l’espai urbà.
Per aquestes raons és tan important el fet que el festival succeeixi fora del circuit de museus i envaeixi l’espai públic que pertany a la societat com símbol físic de processos socials i polítics. Les intervencions intenten intensificar la relació entre l’espectador i la ciutat a través de caminar-la i sobretot d’experimentar-la. Apel·lant als sentits, aquest tipus d’esdeveniment ajuda als usuaris de l’espai públic, o sigui a tothom, a obrir els ulls, a veure les característiques de l’emplaçament mitjançant l’associació inconscient de conceptes que abans no eren capaços de fer.
La rellevància del Festival Llum BCN a nivell urbanístic és per tant la unió del context urbà, l’usuari i la intervenció artística que aconsegueix donar sentit als espais públics on es desenvolupen dotant-los d’unes connotacions d’espai social (Sandbox), de reivindicació i empoderament (Asalto Barcelona), de memòria col·lectiva (Rèquiem per una fàbrica), memòria individual (Alice), i proposant noves maneres de generar l’imatge urbana de la que Kevin Lynch parlava (Làser) qüestionant el model de ciutat actual.
L’elecció dels exemples pels tres casos d’estudi va ser prèvia a la presa de dades i estudi de la resposta dels ciutadans a xarxes socials. Havent vist els resultats obtinguts per el Treball Final de Màster Tweets of Llum Festival BCNutilitzant tecnologies SIG i Big Data, així com els del meu propi analitzi els posts a Instagram de l’edició del 2019, em crida l’atenció que la
resposta positiva ciutadà i l’apreciació de les propostes sigui bastant diferent a la que vaig fer jo. Això em dona a entendre que per molt que la majoria d’intervencions del festival tinguin una lectura urbana que apunta a que haurien de ser apreciades per l’usuari al donar-li la possibilitat de sentir-se part d’un col·lectiu i de la pròpia ciutat, aquesta relació directa entre resultats i apreciació no sempre es correspon. En canvi es veu que la repercussió mediàtica va més relacionada a l’emplaçament dins el circuit, aspecte que es pot tenir en compte a l’hora de plantejar les properes edicions. De tal manera, també és important remarcar que tot i la validesa d’aquest tipus de tecnologies de geolocalització a l’hora de generar un gran volum de dades a temps real, els resultats obtinguts de l’anàlitzar únicament la repercussió en xarxes socials no és una representació fidel del tipus d’usuari que visita aquest tipus d’esdeveniment. Tot i que és veritat que aquestes intervencions inviten a ser compartides amb format d’imatge i sobretot de vídeo, no tothom utilitza aquesta tecnologia.
Durant la realització del treball hi ha hagut molts temes que s’han començat a estudiar fins a trobar que són més complexes del que s’anticipava, entre ells aquest de les noves tecnologies per ajudar a cartografiar temes rellevants pel plantejament urbanístic com la mobilitat o l’ús de l’espai públic. La geolocalització i la presa de dades a temps real són dels aspectes sobre els que aquest treball m’ha obert les portes per poder seguir estudiantho en un futur.
Actualment la ciutat és tan complexa que actuacions que podrien entrar en la categoria d’urbanisme tàctic i la petita escala ens ajuden a establir un diàleg amb el públic i a treure una resposta de la participació ciutadana. Com deia Neri Oxman parlant sobre biologia, art i arquitectura; l’art és la manera de transmetre el missatge28. En aquest món on les capes d’informació són tantes i de naturaleses tan diverses, analitzar-les gràficament ens
28 “Neri Oxman: Bio-Architecture,” in Abstract: The Art of Design(Netflix Original
Series, 2019).
ajuda a traduir la informació al model de ciutat que com arquitectes i urbanistes estem planificant. Els resultats ajuden a l’arquitecte a no desvincular-se de les persones que utilitzen l’espai públic, facilitant així la participació ciutadana en diverses parts de la planificació urbanística, democratitzar l’arquitectura per educar sobre una part de les funcions on els arquitectes, juntament amb urbanistes, sociòlegs, ..., tenen el coneixement tècnic adequat per seguir aconseguint que les ciutats no responguin únicament a paràmetres capitalistes.
6. Bibliografia
Ajuntament de Barcelona. “LlumBCN,” 2019. https://www.barcelona.cat/llumbcn/ca/.
Arboix, Ignasi Sanfeliu. “La Construció de l’espai: Els Delimitadors Materials i Els
Components Efímers.” In Arquitectura, Art i Espai Efímer, edited by Edicions
UPC, 35–45. Arquitext, 1999.
Arola, Antoni. “Studio Daniel Canogar.” Laser, 2019. http://www.estudiantoniarola.com/es/entrada/laser.
Aubán Borrell, Mónica. “Afecto: Concepto + Contexto. La Práctica Arquitectónica
Como Espacio Relacional.” Revista de Arquitectura, 2017. https://doi.org/10.5354/0719-5427.2017.45168.
Verso, 1995.
Bailo Esteve, Manuel. “Contra La Indiferència: Catalitzadors de La Urbanitat.” UPC, 2012. http://hdl.handle.net/2117/94636.
Belloch, Parc de. Antoni Arola -Dialogar Con La Luz, 2009.
https://vimeo.com/6278048.
Comissió d’Hàbitat Urbà. “L’Eix Pere IV: Eix Cívic i Patrimonial Del Poblenou de La
Ciutadella Al Besòs,” 2012.
Eliasson, Olafur, and Public Art Fund. The New York City Waterfalls, 2008, 2011. https://vimeo.com/36158444.
Güell Ordis, Maria. “Entrevista Sobre LlumBCN,” 2020.
Harvey, David. “Space as a Key Word.” In Spaces of Global Capitalism: A Theory of
Uneven Geographical Development, 117–48. Verso, 2006.
Jacobs, Jane. Muerte y Vida de Las Grandes Ciudades. Madrid : Península, 1967.
http://cataleg.upc.edu/record=b1057085~S1*cat.
Jencks, Charles. El Nuevo Paradigma En La Arquitectura Contemporánea. Edited
by Ediciones Generales de la Construcción. Valencia: TC Cuadernos, 2004.
Latour, Bruno. “Give Me a Laboratory and I Will Raise the World.” In Science
Observed: Perspectives on the Social Study of Science, 141–70. K. Knorr et M.
Mulkay, 1983.
Lozano-Hemmer, Rafael. “Sandbox,” 2010. https://www.lozanohemmer.com/sandbox.php.
Lynch, Kevin. The Image of The City. Edited by Massachusetts Institute of
Technology. and the President and Fellows of Harvard College. MIT, 1960.
“Neri Oxman: Bio-Architecture.” In Abstract: The Art of Design. Netflix Original
Series, 2019.
Paez, Roger. Cartografia Operativa: Usos Del Mapa Al Projecte Arquitectònic, 1982-
2012, 2015.
Picon, Anotoine. “Toward a City of Events: Digital Media and Urbanity.” In New
Richards, Greg, and Robert Palmer. “Eventful Cities: Cultural Management and
Urban Revitalisation.” In Why Cities Need to Be Eventful, 1–31. Butterworth-
Heinemann, 2010.
Sabaté, Joaquim (Sabaté i Bel), Dennis. Frenchman, J. Mark Davidson Schuster,
Universidad Politécnica de Catalunya. Laboratori d’Urbanisme., and
Massachusetts Institute of Technology. Department of Urban Studies and
Planning. Llocs Amb Esdeveniments = Event Places. Barcelona : Universidad
Politécnica de Catalunya, 2004. http://cataleg.upc.edu/record=b1262453~S1*cat.
Turan, Neyran, Charles Waldheim, Stan Allen, Antoine Picon, Stefano Boeri, Neil
Brenner, Alexander D’Hooghe, et al. New Geographies 0: Design, Agency,
Territory. Edited by Neyran Turan. Harvard University Graduate School of
Design, 2009.
Waldheim, Charles. “Design, Agency, Territory: Provisional Notes on Planning and the Emergence of Landscape.” In New Geographies 0: Design, Agency,
Territory2, 6–15, 2009.
Zhang, Luyang. “Tweets of Llum Festival BCN,” 2019. http://www.iaacblog.com/programs/tweets-llum-festival-bcn/.
7. Índex d’imatges
FIG. 3 | Teatre a la Plaça Sant Pere. 2012. Elaboració pròpia....................................Pg. 7
FIG. 2 | 15.000grams. 2018. Fotografia d’Adrià Goula. Projecte ETSAB………………Pg. 7 FIG. 3 | Locals and Tourists #17 Barcelona. 2010. Eric Fischer………………..…………..Pg. 8
FIG. 4 | Plaça de Sant Felip Neri. 2012. Fotografia de Maria Güell - La Invisible Studio..................................................................................................................................................Pg. 9
FIG. 5 | Mapa de les Festes de Santa Eulàlia del 2015. Plànol fet per l’Ajuntament de Barcelona.. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2015/02/06/programa-deles-festes-de-santa-eulalia/.......................................................................................................Pg. 9
FIG. 6 | Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes de l’ICUB, “Observatori Dades Culturals Barcelona,” 2020, 2019, https://barcelonadadescultura.bcn.cat/festivals/dades?lang=ca.....................................................................................................................Pg. 10
FIG. 7 | Festival Llum BCN 2020. Fotografia de Van Van Market. .......................Pg. 11 https://www.vanvanmarket.com/gallery/van-van-barcelona-llum-bcn-2020/
FIG. 8 | Diferents actuacions a Sant Martí. 2012. Ajuntament de Barcelona....Pg. 13
FIG. 9 | Tres imatges del TFM de l’IAAC sobre Digital Tools i Big Data. 2019. http://www.iaacblog.com/programs/tweets-llum-festival-bcn/.............................Pg. 16
FIG. 10 | L’anàlisi de dades. 2020. Elaboració pròpia..................................................Pg. 17
FIG. 11 | Actuacions del Festival Llum BCN 2019. Emplaçament E. 1/10.000, Cartografia d’elaboració pròpia..........................................................................................................Pg. 18
FIG. 12 | Inicis del TEAM 10. 1959. Contra la indiferència: catalitzadors de la urba-
nitat. 2012. Manuel Bailo Esteve.............................................................................................Pg. 19
FIG. 13 | Panells presentats per van Eyck a la seva ponència al congrés del CIAM a Dubrovnik 1956. Aldo Van Eyck. Contra la indiferència: catalitzadors de la urbanitat. 2012. Manuel Bailo Esteve.................................................................................................Pg. 20
FIG. 14 | Sandbox. 2019. Rafael Lozano-Hemmer. Intervenció pel Llum BCN 2019. Fotografies de la compte oficial de Twitter de l’IAAC. https://twitter.com/iaac/status/1093890507946815489?lang=en.....................................................................................Pg. 20
FIG. 15 | Living City exhibition. Juny a agost 1963. Archigram a ICA Gallery, Londres. http://archigram.westminster.ac.uk/projects.php...............................................Pg. 21
FIG. 16 | A Solar Pavilion. Upper Lawn. Hivern de 1978. Fotografia de Peter Smithson al llibre The Shift pg. 34........................................................................................Pg. 21
FIG. 17 | Event-place. Imatge de Dennis Frenchman. Del llibre Llocs amb esdeveniments – Event Places de Joaquim Sabaté, Dennis Frenchman and J. Mark Schuster...........................................................................................................................................Pg. 22
FIG. 18 | The New York City Waterfalls, 2008. Brooklyn Bridge, New York, 2008. Fotografies de Julienne Schaer. Comissionat pel Public Art Fund. https://vimeo.com/olafureliasson.........................................................................................Pg. 23
FIG. 19 | Ice Watch, 2018. Intervenció a Tate Modern, Bankside, Londres. https://vimeo.com/olafureliasson.........................................................................................Pg. 23
FIG. 20 | Reforma de l’avinguda de la Catedral i Fira de Santa Llúcia. 1990 en el marc de la política de renovació dels espais públic a Barcelona. Imatges del llibre Llocs amb esdeveniments – Event Places de Joaquim Sabaté, Dennis Frenchman and J. Mark Schuster.................................................................................................................Pg. 24
FIG. 21 | cas estudi #1: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 33
FIG. 22 | Asalto Barcelona. 2019. Daniel Canogar. http://danielcanogar.com/es/obra/asalto-barcelona.......................................................................................Pg. 34
FIG. 23 | cas estudi #1: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 36
FIG. 24 | cas estudi #2: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 38
FIG. 25 | Rèquiem per una fábrica. 2019. CUBE.BZ. http://cube.bz/work/requiemper-una-fabrica/...........................................................................................................................Pg. 39
FIG. 26 | cas estudi #2: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 41
FIG. 27 | cas estudi #3: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 43
FIG. 28 | Alice. 2019. Equip ELISAVA. https://www.elisava.net/en/news/aliceinstallation-elisava-students-stands-out-llum-bcn-2019...........................................Pg. 44
FIG. 29 | cas estudi #3: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 46
FIG. 30 | cas estudi #4: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 48
FIG. 31 | Làser. 2019. Antoni Arola. http://www.estudiantoniarola.com/es/entrada/laser......................................................................................................................................Pg. 49
FIG. 32 | cas estudi #4: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 51
FIG. 33 | cas estudi #5: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 53
FIG. 34 | Sandbox. 2019. Rafael Lozano-Hemmer. https://www.lozano-hemmer.com/showimage_embed.php?img=seoul_2018&proj=235&type=artwork&id=1............................................Pg. 54
FIG. 35 | cas estudi #5: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 56
