4 minute read

La ciutat dels esdeveniments

FIG. 17| Event-place. Imatge de Dennis Frenchman. Del llibre Llocs amb esdeveniments – Event Places de Joaquim Sabaté, Dennis Frenchman and J. Mark Schuster. Al llarg d’aquest treball hem parlat de les intervencions, fent referència a aquesta idea que presenta Frenchman en aquest diagrama: parlem de la unió entre l’esdeveniment i el lloc, que implica la unió de disciplines a la que es refereixen els teòrics de Hardvard a la publicació New Geographies.

Els esdeveniments culturals que utilitzen l’espai públic són per tant, una manera de donar forma a la ciutat, als espais i canviar-ne la imatge. A través d’aquests actes, es reforça la identitat i cultura pròpia del lloc, reforçant a la vegada la cohesió social, l’aspecte econòmic, polític i cultural de la ciu-

Advertisement

tat. FIG. 17

“Events are sometimes used as a platform for creating physical landmarks, (…) and as a means for cities to position themselves as distinct, urban places in contrast to their rural surroundings” 13

Aquest abstracte del llibre de Greg Richards i Robert Palmer ens fa pensar en l’estratègia que s’està seguint al 22@, on cada cop són més les asso ciacions i residències d’artistes. Poblenou Urban District i el Forum són un

intent d’activar la vida de Sant Martí a través d’un districte cultural al Poblenou on la ciutat presenta espais públics més grans, i clústers d’empreses internacionals.

Sens dubte, el risc de pensar que els grans esdeveniments poden estructurar la ciutat també té els seus perills en el moment en què atraure els turistes esdevé més important que dinamitzar la cultura i el comerç local. Les grans ciutats avui en dia són, no casualment, aquelles que han apostat més per esdeveniments culturals fins al punt de formar la seva imatge al voltant d’esdeveniments concrets que acaben utilitzant com a marca.

La relació de l’espai públic i els esdeveniments ve de llarg, sent un mirall de les estratègies polítiques, socials i econòmiques de les ciutats que ha anat variant al llarg del temps. Des de les ciutats preindustrials on els rituals formaven part de la vida quotidiana i els espais es dissenyaven per acollir esdeveniments, als calendaris festius de la ciutat medieval cap a la

13 Greg Richards and Robert Palmer, “Eventful Cities: Cultural Management and

Urban Revitalisation,” in Why Cities Need to Be Eventful(Butterworth-

Heinemann, 2010), 1–31.

FIG. 18| The New York City Waterfalls, 2008. Brooklyn Bridge, New York, 2008. Fotografies de Julienne Schaer. Comissionat pel Public Art Fund. https://vimeo.com/olafureliasson L’aigua caient d’una cascada sota el pont de Brooklyn, col·locada en un espai conegut de manera que destaca pels habitants de Nova York, es torna un instrument que genera un espai públic d’observació, de trobada, de diàleg i per tant on compartir.

FIG. 19| Ice Watch, 2018. Intervenció a Tate Modern, Bankside, Londres. https://vimeo.com/olafureliasson La importància de generar una preocupació pel Canvi Climàtic per cuidar el planeta va portar a Olafur Eliasson a transportar 12 trossos de glaciars de Islàndia col·locats en cercle com si fos el temps que corre i perdem. Les persones poden tocar, escoltar el gel i veure bombolles d’aire fresc de fa milers d’anys que ha quedat atrapat al gel i al desfer-se es desprèn. ciutat industrial que ja utilitzava els esdeveniments per celebrar i fer propaganda de la seva història, cultura i coneixement. Es podria interpretar que les necessitats de cada època han quedat plasmades en el disseny de l’espai públic, per tant com hem dit anteriorment no és casual que immediatament després de la Segona Guerra Mundial es comencés a desenvolupar el desig de dissenyar espais pels esdeveniments d’oci i festivals. Utilitzar el patrimoni per allotjar els esdeveniments culturals amb “un rol multifacètic de com generadors d’imatge, impulsors de l’economia, per atraure turistes i contribuir al desenvolupament del comerç local.”13

Un exemple d’un artista que en repetides ocasions ha pensat instal·lacions que generen espais públics és Olafur Eliasson. La inquietud que té per utilitzar l’art com a medi d’expressió urbana i visualització de problemàtiques que preocupen a tothom és interessant perquè ajuda a transmetre un missatge. Posiciona escultures a llocs estratègics de la ciutat que han estat escollits pel significat simbòlic que tenen i que gràcies a aquestes intervencions han esdevingut llocs de participació, de diàleg, de reunió del públic que s’hi passeja, observa o interactua fins a identificar-se amb el que la peça

el fa sentir. FIG. 18, FIG. 19

“When talking about public space, I think, interventions are not just about the things you put into the public space, but it’s also about doing something to public space which helps the people in the space to evaluate the structure of the space or the construction of the space. […] waterfalls are space producers; it helps investigate what this public space is made of.”14

Entendre com ha sigut aquest canvi d’utilitzar els esdeveniments com a llocs de cultura i creadors de significat, ens ajuda a veure quina és la importància del festival Llum BCN a escala de la ciutat.

14 Olafur Eliasson and Public Art Fund, The New York City Waterfalls, 2008, 2011, https://vimeo.com/36158444.

This article is from: