Context teòric

FIG. 12| Inicis del TEAM 10. 1959. Contra la indiferència: catalitzadors de la urbanitat. 2012. Manuel Bailo Esteve. Aldo van Eyck, Alison Smithson, Peter Smithson i Bakema sustenten el rètol del congrés d’Otterlo, Holanda 1959, en el que enuncien amb el dibuix fet en guix de la creu i la corona la mort del C.I.A.M.

Si tenim en compte els resultats dels dos estudis sobre les 40 intervencions del 2019, la resposta del públic ha sigut més favorable cap a Làser, Alice, Constellations, Polyhedra, Rèquiem per una Fàbrica, HUE Twist, Fils

d’Història. En canvi, una de les que menys repercussió va tenir és Sandbox, justament una proposta on la interacció amb el públic és clau, incitant a nens i adults a jugar utilitzant la llum i l’espai públic, i que a altres festivals ha funcionat molt bé10 .

Altres dades que ens ajudaran a entendre l’elecció i rellevància urbana de cada cas d’estudi és el marc teòric en el que es poden comprendre. Com ens ensenyava en Pau Pedragosa a l’assignatura de Teoria I, l’arquitectura és un mirall de les preocupacions de la societat, per aquesta raó entendre el context social, polític, filosòfic o artístic ens ajuda a veure els patrons per les corrents de pensament arquitectòniques. A la societat occidental, la noció d’espai públic ha anat canviant al llarg dels últims quaranta anys.

Repassar quins han estat aquests canvis des de la meitat del s.XX, moment en el que es van començar a juntar les disciplines artístiques, del disseny i del planejament urbà per incorporar aspectes sociològics en la presa de decisions., ens ajudarà a veure la importància de l’emplaçament i l’usuari a l’hora d’analitzar el Festival Llum BCN.

A finals dels 60 amb la societat de consum, l’arquitectura de concepte estava a l’alça, despreocupada de la realitat del lloc. Amb la bombolla econòmica i la falta de recursos de finals del segle XX es van recuperar intervencions d’escala més acotada, on l’emergència social ha estat motor dels

10 Sandbox es va exposar per primera vegada pel Glow Santa Monica a Los

Angeles, California al 2010. Es parlarà de l’exemple concret del LlumBCN entre els casos d’estudi escollits. Rafael Lozano-Hemmer, “Sandbox,” 2010, https://www.lozano-hemmer.com/sandbox.php.

FIG. 13| Panells presentats per van Eyck a la seva ponència al congrés del CIAM a Dubrovnik 1956. Aldo Van Eyck. Contra la indiferència: catalitzadors de la urbanitat. 2012. Manuel Bailo Esteve. 1967. Playgrounds, Àmsterdam. Projecte d'Aldo Van Eyck que busca com reformar la ciutat de la post-guerra

FIG. 14| Sandbox. 2019. Rafael LozanoHemmer. Intervenció pel Llum BCN 2019. Fotografies de la compte oficial de Twitter de l’IAAC. https://twitter.com/iaac/status/1093890507946815489?lang=en Imatges de l’edició del 2019 del festival Llum BCN i que ens recorden molt a la idea d’espai públic pensat des de la perspectiva lúdica, utilitzant la llum amb projeccions i animant a la interacció de l’usuari amb les existències del lloc. D’aquesta manera s’aconsegueix activar un solar que d’altra manera queda desocupat durant aquesta franja horària. projectes intentant recobrar el discurs ètic de la nostra disciplina. 11 Va començar als anys 50, 60s una nova corrent de pensament oposada al Moviment Modern previ i que obria pas a noves maneres de cartografiar, analitzar i actuar sobre l’espai públic.

El Situacionisme, procedent del dadaisme i surrealisme francesos, anglesos i italians és un exemple de varies disciplines que incorporen l’usuari i les percepcions al seu discurs. El teòric Guy Debord i l’artista Constant imaginaven una ciutat on l’individu, els seus sentiments i les percepcions eren els protagonistes principals dels seus projectes, la ciutat lúdica. 12 Quedaven enrere la monumentalitat, utopia, funcionalitat, higienisme i ordre proposats pels arquitectes i urbanistes del Moviment Modern del CIAM. En canvi es buscava una manera d’actuar a més petita escala, més relacionada amb l’aspecte més social de l’arquitectura i de l’urbanisme. FIG. 12

Al 1953 Aldo van Eyck, conjuntament amb Jaap Bakema, George Candi llis, Alison i Peter Smithson i Shadrach Woods, van formar el Team 10 amb

el qual van Eyck va presentar el projecte de Playgrounds a Amsterdam per respondre a la necessitat de pensar la ciutat des del plaer, sense oblidar a tota la societat, sobretot els nens. El contrast amb els seus predecessors era el de voler actuar sobre la petita escala de la ciutat amb múltiples intervencions a més petita escala i repartides per varis espais públics de la ciutat perquè fossin projectats com llocs de llibertat i identitat on gaudir del carrer i de l’espai de tots. FIG. 13, FIG. 14

Els plànols dels Smithson eren exemples d’arquitectura que tenia en compte el context, les persones, els recorreguts i assegurant-se de grafiar fins els aspectes més efímers com el pas del temps, de reconèixer senyals i signes de l’ocupació quotidiana dels espais. Era una manera d’analitzar

11

12 Mónica Aubán Borrell, “Afecto: Concepto + Contexto. La Práctica Arquitectónica

Como Espacio Relacional.,” Revista de Arquitectura, 2017, https://doi.org/10.5354/0719-5427.2017.45168. Consultar els textos de la tesi de Paez, Cartografia Operativa: Usos Del Mapa Al

Projecte Arquitectònic, 1982-2012 .

FIG. 15| Living City exhibition. Juny a agost 1963. Archigram a ICA Gallery, Londres. http://archigram.westminster.ac.uk/projects.php Del 1950 al 1960 es parla de les megaestructures com projectes. Les ciutats es representaven com sistemes d'esdeveniments

FIG. 16| A Solar Pavilion. Upper Lawn. Hivern de 1978. Fotografia de Peter Smithson al llibre The Shift pg. 34 Aquestes dues imatges mostren l’interès per documentar el pas del temps, ja sigui amb fotografia dels materials o amb plantes que recorden a poemes dadaistes. dades de com s’entenia el lloc a través de l’experimentació i de posar a l’usuari com a catalitzador del projecte. FIG. 15, FIG. 16

Durant aquests anys repassats, les disciplines relacionades amb el món de l’arquitectura buscaven entendre l’usuari, com s’utilitza l’espai, qui l’utilitza. Es teoritzava i donava rellevància a la ciutat del plaer, a l’estudi de les percepcions, a analitzar el subjecte de l’espai públic com una dada més que definiria l’emplaçament i el projecte. En definitiva, s’ha volgut repassar alguns dels múltiples casos en els que s’ha defensat la importància d’experimentar la ciutat.

A la societat de consum actual es busca cada vegada més comprar l'experiència i això és el que un festival atorga a la ciutat. Els esdeveniments potencien i exemplifiquen l’ús de l'espai públic. La llum serveix com a medi per emfatitzar les característiques dels lloc. Amb actuacions que requereixen un escenari molt controlat en quan a condicions lumíniques espacials, aquestes intervencions s'adapten als diferents punts de la ciutat potenciant aspectes de l'espai urbà i a la vegada creant un lligam entre l'espectador i el barri. La importància dels esdeveniments per retornar la sensació d’experiència comuna de l'espai públic a través de la participació del festival i del lloc en conjunt.

És per això que la celebració del festival Llum BCN ha de ser en un espai obert a tothom i de manera gratuïta per fer que l'experiència pugui ser compartida per tothom i genera aquesta sensació de pertinença al lloc i a un col·lectiu. Els esdeveniments limitats a un moment i lloc concrets, fan que es produeixi una relació entre el promotor i l’espectador a la vegada que aquests formen part d’una vivència cultural compartida creant la sensació de comunitat que moltes vegades sembla perduda en els espais públics de la ciutat d’avui en dia.