L’espai públic de l’actualitat

4. Casos d’estudi

L’espai públic de l’actualitat

Com els sociòlegs Richard Sennett i Doreen Massey defensaven, l’espai públic no és només aquell on sentir-se a resguard, sinó també on un pot expressar les seves discrepàncies, viure i compartir com es vulgui.

“The interaction of people, events and spaces in cities produces a flow of activities, which gives life and rhythm to the city”17

La tesi doctoral de Manuel Bailo Esteve es un estudi dels espais públics com espais de relació intentant entendre quin és l’origen i els catalitzadors de l’espai públic, referint-se a “la intensitat com a referent per construir llocs d’identitat” 18 . El tema de la identitat és rellevant en un context com

l’actual on les ciutats semblen ser cada cop més genèriques i indiferents.

La identitat no existeix per si sola, la dona la gent, la història, els records, les assimilacions a moments viscuts que t’ajuden a entendre situacions noves. Un carreró fosc i sense visibilitat et fa sentir por, sabent que aquest tipus d’espai és més propens a aquests problemes. El barri gòtic és laberíntic, ajuda a perdre’s i deixar anar la ment en els passejos. El 22@ està ple d’espais a una escala urbana poc relacionada amb l’escala humana, edificis en alçada on un se sent invisible. A part, la falta de diversitat d’us – la majoria de tipologies d’ús són d’empreses o centres de recerca, llocs de tecnologia i

17

18 Richards and Palmer, “Eventful Cities: Cultural Management and Urban

Revitalisation.” Manuel Bailo Esteve, “Contra La Indiferència: Catalitzadors de La Urbanitat” (UPC, 2012), http://hdl.handle.net/2117/94636.

innovació – especialment d’habitatge és aparent, sent fàcil sentir-se com un bit més.

Si abans l’espai públic s’utilitzava justament per dur a terme un procés de socialització, ara hi ha qui diu que amb l’aparició de les xarxes socials, moltes persones es senten més còmodes en relacions socials a distància, i per tant els espais públics han deixat de ser espais de relació. L’espai físic s’està desmaterialitzant per la reducció de les interaccions urbanes i les activitats que hi passen.

Incorporar l'art a l'urbanisme pot resultar en una manera d'entendre realitats socials, econòmiques, polítiques i ambientals que estan presents i no eren visibles fins el moment. Generar noves experiències de l'espai, maneres de viure'l amb més intensitat i que en potencien les qualitats de l’espai afectiu19, aspectes de pertinença i identitat per part de la ciutadania.

“The contemporary city must be a city of sensations and ambiances, as well as a city of narrative and scenarios. With these somewhat contradictory expectations, we are not so far from Constant’s New Babylon” 20

Com s’ha establert la rellevància dels casos d’estudi a analitzar rau en l’estreta relació entre esdeveniment, lloc i usuari. El festival acull actuacions en diferents tipologies d’espai públic i els exemples que s’analitzaran faran referència a tres en concret: l’espai plaça on es troba la porta del festival, l’espai de pas com els carrers o jardins oberts i poc delimitat entre edificis, i els espais semi-privats com els solars buits21 .

19

20

21 Aubán Borrell, “Afecto: Concepto + Contexto. La Práctica Arquitectónica Como

Espacio Relacional.” Anotoine Picon, “Toward a City of Events: Digital Media and Urbanity,” in New

Geographies 0: Design, Agency, Territory, 2009, 32–43. Pàg. 39 La necessitat d’entendre com l’esdeveniment s’adapta al lloc ve de la metodologia i exemples d’aquest llibre. Joaquim (Sabaté i Bel) Sabaté et al.,

Llocs Amb Esdeveniments =Event Places(Barcelona : Universidad

Politécnica de Catalunya, 2004), http://cataleg.upc.edu/record=b1262453~S1*cat.

Tenint en compte la teoria de la que hem parlat per contextualitzar la rellevància urbana que pot tenir el Festival Llum BCN, marcarem una metodologia a utilitzar per entendre com el context urbà es relaciona amb l’usuari en els exemples de cada cas d’estudi.

LA IMPORTÀNCIA DE L’AUTOR

Al 2008, doctors de la Harvard Graduate School of Design van crear la revista New Geographies, una publicació anual que es centra en el fet que la pluralitat de la disciplina genera un ball entre els aspectes més físics i els més socials del disseny, entre la forma i el context per respondre als reptes de la ciutat actual.

La revista va començar per la discussió entre editors sobre quins temes estaven relacionats amb l’urbanisme contemporani. Es van fixar en la creixent acceptació de la disciplina del disseny i com, cada vegada més, es demana que aquesta respongui a aspectes d’infraestructura, ecologia, cultura, que abans eren competències d’arquitectes, urbanistes, paisatgistes o geògrafs. 22

La multidisciplinaritat sobre la que es teoritza a New Geographiesté molt a veure amb les decisions preses sobre les intervencions que s’analitzaran. És per això que a cada exemple s’explicarà el camp de procedència de l’autor així com els interessos i línies d’investigació de la seva obra.

LES PARTS DE LA INTERVENCIÓ

Entendre l’obra artística fora de context, com a peça del puzle de l’espai urbà en el que acabarà encaixant.

Fer una hipòtesi a partir de fotografies, vídeos o text trobat a les pàgines web dels artistes o a les xarxes socials sobre els exemples a estudiar, per veure quins elements són necessaris per realitzar-los.

22 Charles Waldheim, “Design, Agency, Territory: Provisional Notes on Planning and the Emergence of Landscape,” in New Geographies 0: Design, Agency,

Territory2, 2009, 6–15.

CONTEXT URBÀ

Entendre el context sense obra artística.

S’analitzaran aspectes formals de l’emplaçament com són la localització específica de les intervencions i les qualitats distintives d’aquest lloc. Les mesures, els límits, l’escala i proporció de l’espai públic, la relació amb les edificacions i arquitectura contigües o els materials.

També es parlarà dels aspectes no formals de l’espai, els més immaterials però tan importants com els primers. Ens referim a la llum, el so i el moviment. Aspectes que apel·len a les sensacions i que incentivaran l’enteniment de la intervenció gràcies a l’associació d’idees.23

PERCEPCIONS DE L’USUARI

Veure el puzle al complert: la unió de l’obra artística amb el context urbà i les percepcions de l’usuari generant un espai d’intervenció.

Preguntar-se on es posiciona l’obra dins l’espai públic i quins elements arquitectònics utilitza per involucrar-se amb el context i l’espai urbà, fent dels exemples estudiants intervencions i no simplement art urbà.

Analitzant aspectes no formals de l’emplaçament es podrà entendre com incorpora a l’usuari en la intervenció. Per tant es buscarà quins són els continguts simbòlics, socials, històrics o polítics que reivindica l’artista.

23 Ignasi Sanfeliu Arboix, “La Construció de l’espai: Els Delimitadors Materials i Els

Components Efímers,” in Arquitectura, Art i Espai Efímer, ed. Edicions UPC (Arquitext, 1999), 35–45.