cas estudi #2 Rèquiem per una fàbrica

AUTORS

CUBE:BZ és un equip format per María de la Cámara i Gabriel Paré Lezcano que s’han format en escenografia i disseny. D’aquesta manera, les intervencions en les que utilitzen la llum fan un ús de lespai per poder explicar una història. Entre els seus referents està l’arquitectura racionalista nord-americana, Alvar Aalto, Jean Prouvé i també les noves tecnologies com les que utilitza Olafur Eliasson. Defensen l’art de la performance per transmetre un missatge.

FIG. 25| Rèquiem per una fábrica. 2019. CUBE.BZ. http://cube.bz/work/requiemper-una-fabrica/

PARTS

La intervenció del Rèquiem per una fàbrica utilitzava una mescla de materials físics i no corporis per generar l’ambient de nostàlgia desitjat. La instal·lació es feia amb pedres de residus de construcció, trossos de perfils d’acer, i tot tipus de deixalla que es genera a l’enderrocar un edifici. Aquestes peces es col·locaven sobre una malla de redons que estava aixecada del terra 60cm i rigiditzada amb costelles fetes per armadura metàl·lica. La llum venia d’uns focos de tonalitats càlides (groc, vermell, taronja) i amb altaveus posats també sota la retícula, es podia escoltar el sò de brases, de feina a la fàbrica i de enderroc. L’última màquina necessària eren uns dispensors de fum també situats sota la malla i pedres.

COM UTILITZA L’ESPAI PÚBLIC?

Situat dins un solar en desús, aquesta peça pretén recordar la memòria històrica del 22@. És per això que no demanen un lloc ja transformat, sinó que els artistes s’adapten a aquest solar en el que normalment hi viuen uns ferrovellers. Com explicava la Maria Güell en l’entrevista que va servir per conèixer millor el festival, CUBE.BZ va fer un esforç per adaptar-se a les preexistències. Ells van veure el solar i van parlar amb les persones que l’ocupaven per arribar a un acord i poder-lo utilitzar durant els tres dies que dura el festival. Seguint amb la idea de respectar el lloc i a l’usuari, també van pactar que una vegada acabada la instal·lació, cedirien tot el material de deixalla als ferrovellers perquè ells se’n poguessin servir i vendre’l.

Mantenen l’entrada actual al xamfrà del mur de blocs de formigó. Es situen sobre el sauló i aprofiten la vegetació salvatge que ha crescut pels límits per acotar més el solar. D’aquesta manera ajuden a generar una circulació al voltant de la peça que pot ser observada tant entrat al solar com si un es queda a fora on pot encara sentir el so i veure el fum i llum vermella per sobre el mur.

COM AFECTA LA PERCEPCIÓ DE L’ESPAI?

Com dèiem durant la teoria, moltes d’aquestes intervencions utilitzen la història del barri del Poblenou al seu favor. En aquest cas, Rèquiem per una fàbrica fa servir tonalitats càlides, fum, so i l’asperesa d’un solar desocupat per transmetre una imatge de nostàlgia, de pena cap al passat.

La intervenció ajuda a que l’usuari, tot i que no sigui del districte de Sant Martí, entengui la importància del passat industrial, mostrant com el 22@ ha esborrat moltes de les antigues fàbriques per fer obra de nova construcció, eliminant la identitat del barri. És en l’observació de la peça quan el visitant comparteix l’experiència amb els demés generant també la sensació de pertinença a un col·lectiu i d’identitat col·lectiva.

Finalment, veure tot aquest cúmul de deixalles també fa pensar en els residus que es produeixen al sector de la construcció si seguim obviant les estructures existents que encara aguanten. Amb pedres de tamany suficientment gran com perquè una persona no les pugui aixecar, i els ossosde l’antiga fàbrica que ocupava el solar marcats a les mitgeres, Rèquiem per una fàbrica ajuda a pensar en la importància de la reutilització i la rehabilitació, així com el patrimoni històric.