El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 30
4. Casos d’estudi L’espai públic de l’actualitat Com els sociòlegs Richard Sennett i Doreen Massey defensaven, l’espai públic no és només aquell on sentir-se a resguard, sinó també on un pot expressar les seves discrepàncies, viure i compartir com es vulgui. “The interaction of people, events and spaces in cities produces a flow of activities, which gives life and rhythm to the city”17
La tesi doctoral de Manuel Bailo Esteve es un estudi dels espais públics com espais de relació intentant entendre quin és l’origen i els catalitzadors de l’espai públic, referint-se a “la intensitat com a referent per construir llocs d’identitat” 18. El tema de la identitat és rellevant en un context com l’actual on les ciutats semblen ser cada cop més genèriques i indiferents. La identitat no existeix per si sola, la dona la gent, la història, els records, les assimilacions a moments viscuts que t’ajuden a entendre situacions noves. Un carreró fosc i sense visibilitat et fa sentir por, sabent que aquest tipus d’espai és més propens a aquests problemes. El barri gòtic és laberíntic, ajuda a perdre’s i deixar anar la ment en els passejos. El 22@ està ple d’espais a una escala urbana poc relacionada amb l’escala humana, edificis en alçada on un se sent invisible. A part, la falta de diversitat d’us – la majoria de tipologies d’ús són d’empreses o centres de recerca, llocs de tecnologia i
17
18
Richards and Palmer, “Eventful Cities: Cultural Management and Urban Revitalisation.” Manuel Bailo Esteve, “Contra La Indiferència: Catalitzadors de La Urbanitat” (UPC, 2012), http://hdl.handle.net/2117/94636.
