El Canvi d’emplaçament

Durant la majoria de la carrera a l’ETSAB, l’assignatura de projectes ha emplaçat els encàrrecs al barri del Poblenou a Barcelona. Des del segon any d’estudis hem analitzat l’Eix Pere IV i l’enfrontament de les trames urbanes antigues amb les traçades pel pla 22@ aprovat per primera vegada al 2000. Aquesta mirada analítica s’ha fet quasi sempre des de la distància i comoditat de la pantalla de l’ordinador, sense saber la importància que té entendre com viu la gent del barri i passejar-hi5 per poder comprendre la complexitat de totes les capes de l’emplaçament sobre el que projectar amb més

encert.

FIG. 8 | Diferents actuacions a Sant Martí. 2012. Ajuntament de Barcelona. Plànol de la superposició de les diferents planificacions urbanes que s’han fet pel districte de

Sant Martí on es pot veure la diversitat de normativa vigente, fet que dificulta entendre tot el districte com un de sòl.

El Poblenou és un barri de canvis, els que hi viuen el veuen com el conillet d’índies de la ciutat, on les innovacions no sempre van acompanyades

5 La idea de passejar per conèixer la ciutat a través d’experimentar-la, involucrant en les decisions urbanes als veïns i ciutadans d’a peu. Jane Jacobs, Muerte y

Vida de Las Grandes Ciudades(Madrid : Península, 1967), http://cataleg.upc.edu/record=b1057085~S1*cat.

d’interessos socials, sinó més aviat econòmics o polítics. Sens dubte, en els darrers anys el planejament inicial pel 22@ s’ha modificat intentant involucrar més a la ciutadania i a associacions del barri. Una de les que vam conèixer durant aquest últim curs va ser la Taula Eix Pere IV que intenten que els veïns del barri i associacions existents tinguin una veu davant l’administració i empreses, fent que un pla que en un inici anava enfocat a beneficiar els sector empresarial i de la innovació, contempli aspectes com l’habitatge de protecció oficial i patrimoni històric del districte per generar sinèrgies que l’activin. FIG. 8

Veient com ha canviat el coneixement que com arquitecte es pot tenir d’un barri abans i després d’interessar-se per aquells que hi viuen, i com el pla urbanístic del 22@ ha anat evolucionant des del 2000 per involucrar l’aspecte social de la planificació urbanística en el procés, es veu la importància d’entendre l’espai d’intervenció com un lloc canviant i amb una història prèvia que si es té en compte, pot enriquir el resultat del projecte final. Encara queden moltes iniciatives per apropar el públic general a aquestes zones que fins ara semblaven ser les afores de la ciutat, ajudant a generar una unió més sòlida entre el ciutadà i l’espai urbà a través de, per exemple, les intervencions artístiques del Festival Llum BCN.

Així com a l’Eixample de Cerdà l’element urbà que genera identitat és el xamfrà com element repetitiu, a les antigues vil·les de Gràcia i de Les Corts ho són les places encerclades per edificació de baixa alçada, a Sant Martí ho són els elements patrimonials que conformen un circuit imaginari segons el que passejar-se pel 22@. La diversitat urbana de la ciutat de Barcelona es reconeix des de la lectura dels espais públics. Aquests són els llocs per la convivència ciutadana, que haurien de ser dissenyats per la població perquè en permetin l’apropiació de la gent.

Com explicava David Harvey al capítol Space as a Key Word6 , La manera

en la que es parlarà d’espai públic té a veure doncs amb l’urbanisme i la societat, amb l’espai relatiu com a contradicció de l’espai absolut. La definició d’espai és per tant complexa i depenent de l’adjectiu que l’acompanyi:

espai públic, personal, material, social, pel plaer, per la memòria individual i col·lectiva o per la política.

“we indicate a variety of contexts that so inflect matters as to render meaning of space contingent upon the context”. 6

L’espai no es pot entendre per sí sol i per tant, no és una base fixe sobre la que hi poden passar esdeveniments de tot tipus. L’espai és relatiu a les múltiples geometries que pot tenir l’entorn en el que es troba, al que hi succeeixi i a qui ho miri. S’entén per tant que l’espai és canviant en el temps, i que es pot analitzar des de diferents punts de vista, tots ells vàlids i que poden portar a resultats diferents sobre com entendre el mateix espai segons el moment en el què aquest sigui analitzat.

Amb l’anàlisi de casos d’aquest treball, es vol mostrar justament quins són els paràmetres d’anàlisis urbà que ens puguin ajudar a veure com el disseny dels elements de mobiliari i de l’arquitectura conformen l’espai públic i afecten a la percepció i relació que en té el ciutadà.

“Comparisons between different spatio-temporal frameworks can illuminate problems of political choice (do we favour the spatio-temporality of financial flows or that of the ecological processes they typically disrupt, for ex-

ample)”. 6

Els casos analitzats s’escullen des de l’interès que tenen, al ser exemples de textos i teoria llegida o de la que s’havia parlat durant els anys de carrera. Són intervencions triades després d’haver parlat amb la Maria Güell, comissaria del festival, i per tant des d’un interès tècnic, però la primera pregunta que s’havia de respondre era veure si el públic general també havia trobat que aquestes intervencions eren les més rellevants.

6 David Harvey, “Space as a Key Word,” in Spaces of Global Capitalism: A Theory of

Uneven Geographical Development(Verso, 2006), 117–48.

FIG. 9| Tres imatges del TFM de l’IAAC sobre Digital Tools i Big Data. 2019. http://www.iaacblog.com/programs/tweetsllum-festival-bcn/ La primera imatge mostra les instal·lacions i els cercles d’1km de radi al voltant de les tres estacions de metro. La segona imatge és de la geolocalització de cada hashtag. La tercera ensenya la intensitat de tweets depenent del lloc. On veiem que les instal·lacions de la mostra analitzada que queden més properes a la Plaça de les Glòries així com les que estan més a prop de la parada de metro Poblenou L4.

Per veure la repercussió que havia tingut l’edició del 2019 en concret, primer es volia veure l’acceptació de les diferents actuacions. Segon, s’ha volgut indagar en la popularitat de cada proposta. Una bona manera de fer-ho era a través de l’estudi de dades que es poden trobar a les xarxes socials, sobretot les que permet compartir imatge o vídeo, com són Twitter o Insta-

gram.

En quant a la recollida de dades, es va torbar que la millor opció seria la tecnologia dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) que es basen en una categorització informàtica que permet que unitats d’informació bàsica (dades) s’agrupin en unitats de significació (coneixement)7. Aquesta tecnologia seria útil per agafar dades a temps real, veient quina és la resposta que el públic té del festival i quines són les intervencions que han generat més expectació.

Aquest va ser el treball que van dur a terme uns estudiants de l’Institut Avançat d’Arquitectura de Catalunya (IAAC) pel Treballs de Final de Màster que és rellevant mencionar pel nostre estudi ja que utilitzava la informació d’accés obert de la xarxa social de Twitter sobre el festival LlumBCN del

20198. La investigació seguia tres passos FIG. 9 : primer recol·lectar les dades a través d’un filtre per geolocalització i paraula clau amb el que es van trobar 1085 tweets. Agafen com punts de referència cercles d’1km de radi des de les coordenades de les tres estacions de metro més properes al festival (Bogatell, Glories i Poble Nou). Les paraules clau són els hashtags que l’organització del LlumBCN assigna a cada intervenció. El segon pas era utilitzar un script de Python per donar un valor sentimental als tweets, utilitzant l’avantatge que aquesta plataforma serveix tant per transmetre imatges com també text. Finalment s’escriu un altre codi per connectar la base de dades a una plataforma oberta. D’aquesta manera es pot veure com

7

8 Roger Paez, Cartografia Operativa: Usos Del Mapa Al Projecte Arquitectònic, 1982-2012, 2015. Luyang Zhang, “Tweets of Llum Festival BCN,” 2019, http://www.iaacblog.com/programs/tweets-llum-festival-bcn/.

FIG. 10| L’anàlisi de dades. 2020. Producció pròpia. Les dades originals s’analitzaran des de la plataforma d’Instagram. D’aquí s’extrau el Raw Data per guardar-la en un full d’Excel per veure quina intervenció rep més mencions. Es decideix una simbologia de representació, una llegenda per geolocalitzar aquests punts. En el model final es mostren els espais públics que queden afectats pel festival Llum BCN 2019 per posar les coordenades en el context necessari per veure l’extensió i dimensió del festival.

l’emplaçament afecta a la resposta que els visitants tenen de les intervencions, extraient els resultats que els Tweets fets a prop del metro Bogatell eren majoritàriament negatius mentre que els de les Glories eren positius; i la intervenció més populars d’aquesta plataforma va ser Làser d’Antoni Arola.

I llavors com es tradueix aquesta informació a altres xarxes socials? Com per exemple Instagram, on podríem veure quines intervencions han tingut més impacte a aquesta xarxa social. D’aquest anàlisi es vol veure, si més no de manera molt general, quines van ser les intervencions que van rebre més públic i comprovar si coincideixen amb els casos d’estudi escollits per l’autora del treball.

Així doncs en aquest cas, no es té coneixement de programació ni de tecnologies SIG, i per tant es decideix fer una entrada manual per generar una base de dades de 219 posts, en els que es mirava els hashtags utilitzats, el comentari de la fotografia si n’hi havia i la posició des d’on s’havia pres la fotografia. D’aquesta manera es generaven uns punts a l’espai que orbitaven al voltant de les intervencions i que anaven relacionats entre ells si el mateix usuari havia penjat varies fotografies, entenen així el possible recorregut que s’havia seguit. Per últim es posicionava aquest conjunt de punts sobre la base fotogràfica de l’emplaçament. FIG.10

Què se n’extreu d’aquest anàlisi? La principal conclusió a la que es volia arribar era saber si l’interès del públic general coincidia amb el de la mirada més crítica d’una estudiant d’arquitectura.

També s’ha pogut veure que el camp de procedència dels autors de les intervencions no té una relació directa amb la popularitat de l’actuació, sent la més popular la de l’estudi Antoni Arola, Làseri la segona la proposta d’estudiants d’ELISAVA, Alice. Per tant, tampoc ho tenen el pressupost, sent molt més elevat pels professionals i en canvi limitat a 4000€ per les escoles.

Certament, alguns dels casos d’estudi que s’estudien en aquest TFG no han rebut el reconeixement que s’esperava, i per tant és justament en

aquests casos, quan l’anàlisi urbà que es farà més endavant ajudarà a treure conclusions sobre les possibles raons d’aquestes discrepàncies.

FIG. 11| Actuacions del Festival Llum BCN 2019.Emplaçament E. 1/7500, Cartografia d’elaboració pròpia Es decideix dibuixar l’emplaçament amb buits i plens deixant l’edificació en la foscor per simular la informació que som capaços de distingir per la nit, en l’horari principal del Llum BCN. En aquest emplaçament podem veure les diferents tipologies d’espai públic i totes les intervencions d’aquesta edició del festival.

Així com amb el plànol d’emplaçament diferenciem les tipologies d’espais públics de la zona que acull al festival, també es fa l’exercici d’agrupar les intervencions per categories temàtiques. Així doncs, en l’edició del 2019 es podia diferenciar entre:

01. Objecte: aquelles actuacions objecte que podrien anar a qualsevol lloc. Potser és la categoria més fàcilment desvinculable de l’interès urbà, tot i així hi ha actuacions com la de Hue Twist de Canuda que funcionen com peces de mobiliari urbà i per tant ajuden a conformar l’espai públic. 02. Objecte-lloc: en aquest cas ja podem parlar d’intervencions, objectes que utilitzen, s’adapten i expliquen la història del lloc d’actuació. 03. Projecció: ja pot ser en espais tancats o oberts, agrupem totes aquelles propostes que projecten llum sobre una superfície.

04. Imatge de ciutat: Hi ha dues propostes que donen un recorregut i a la vegada plantegen preguntes sobre la imatge que l’usuari té de la ciutat, abordant temes que recorden la teoria dels cinc elements de Kevin Lynch9 .

05. Mediafacade: aquests són exercicis de programació del que es projecte o de les llums que fan la imatge de la façana.

06. Interacció: com veurem en el context històric la participació de l’usuari és un tema rellevant pel festival i per l’urbanisme del segle XXI, sent així s’ha volgut crear aquesta distinció d’aquelles propostes que tot i poder-se posicionar en qualsevol lloc, l’usuari afecta al resultat final. 07. Interacció-lloc: es separen del grup anterior les intervencions que no només interactuen amb el ciutadà sinó que per fer-ho prenen consciència de l’emplaçament i utilitzen les característiques d’aquest.

9 Kevin Lynch, The Image of The City, ed. Massachusetts Institute of Technology. and the President and Fellows of Harvard College (MIT, 1960).

01. Objecte 02. Objecte - lloc 03. Projecció

6a| Nautilus. Xavi Lloses. https://www.youtube.com/watch?v=GjnRhWZu CH4&t=5s 2 | Polyhedra. Alex Posada i Xevi Bayona. https://www.instagram.com/p/B8-2bgJCCs7/

A | Etsab Storm. ETSAB. https://www.instagram.com/etsab.storm/. N | Punt xero. UPC Màster Disseny i Producció d’espais. https://www.talent.upc.edu/blog/alumnes-de-laupc-school-participen-al-festivalllum-bcn-2019/?lang=ca 3b | Lumin AV. ONIONLAB. https://www.onionlab.com/work/music/luminav-llum-bcn-2019/

10| Coloured Peonies. TILT. https://www.t-i-lt.com/en/lights/lamps/471light-peony-colors

14 | Reflexions. Estudi Antoni Arola. http://www.estudiantoniarola.com/es/entrada/reflexions B | Alice. ELISAVA. https://www.elisava.net/es/proyectos/alice

13| Pocket. TILT. https://www.t-i-lt.com/en/lights/lamps/360lights-pocket?amp=

7b | Future Ruins. Romain Tardy. Música Loran Delforge. https://www.instagram.com/p/Bt5Hn8nFCoA/ C | Geocidi. ESDAP, Campus DEIÀ. http://www.esdap.cat/p/1/1058/0/Geocidi,instal%C2%B7laci%C3%B3-aLlum-Bcn-Poblenou-

3c | FAD Meeting Point. Robert Thompson, del MaterFAD. https://www.fad.cat/materfad/ca/agenda/2173/fad-meeting-point-al-festival-llum-bcn 11 | Chrysalis. Hamill Industries. https://hamillindustries.com/chrysalis/ E | Fils d’Història. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle. https://www.salleurl.edu/es/fils-dhistoria-elproyecto-artistico-de-los-alumnosde-la-salle-url 4 | Constallations. Joanie Lemercier. https://joanielemercier.com/constellations/

M | Noctulica. EINA, UAB. https://www.eina.cat/es/blog/ei na-presenta-noctulica-en-llumbcn-poblenou 8 | Multilayer “Welcome”. Nueveojos. https://www.nueveojos.com/ca/multilayer/

O | Eix Vital a les Naus Bessones. BRAC, Belles Arts UB. https://twitter.com/craibellesarts/status/1095594704002076673/ photo/2 9 | Light Leaks. Kyle McDonald i Jonas Jongejan. https://www.flickr.com/photos/ kylemcdonald/

I | Cyclus. UPC Màster Lighting Desing. https://www.talent.upc.edu/blog/alumnes-de-laupc-school-participen-al-festivalllum-bcn-2019/?lang=ca

15 | Rèquiem per una fàbrica. CUBE.BZ. http://cube.bz/work/requiemper-una-fabrica/ G | Reflexió. BAU. https://beteve.cat/cultura/bauuniversitat-internacional-premisllum-bcn/

14 | Hue Twist. Jordi Canudas. http://www.jordicanudas.com/projects/hue-twist-llumbcn

D | Verd botella. School of Architecture, UIC, https://www.uic.es/en/awardsllumbcn-2019 H | Storm. ESDAP, Campus Llotja. http://www.esdap.cat/p/1/1061/0/Storminstal%C2%B7laci%C3%B3-aLlum-Bcn-Poblenou J | Entremurs. IED Barcelona. https://iedbarcelona.es/eventosinfo/15_02_entremurs-passat-ifutur/

04. Imatge de ciutat 05. Mediafacade 06. Interacció 07. Interacció - lloc

5 | Hack the Light UP. Protopixel. https://vimeo.com/320213458

19* | Làser. Estudi Antoni Arola. http://www.estudiantoniarola.com/en/entry/laser 16b | #Pulse897. Michela Mezzavilla – REMM. https://www.remm.es/copia-dewav-ap 1 | Plou núvol. Aquí Houston. https://www.aquihouston.com/nike-phantom

6a | Constel·lacions. Mónica Rikic i Anna Carreras. https://monicarikic.com/constel%C2%B7lacions/ 3a | Asalto Barcelona. Daniel Canogar. https://www.instagram.com/p/B60p-k4qLw0/

12 | Next Nature. Román Torre. https://www.romantorre.net/v3/fwp_portfolio/nextnature/

18* | Emergències. Manolo Laguillo. Fotografia del mateix autor. http://informatiu.apabcn.com/blog/el-somni-detres-nits-dhivern/

J | Limbo. ESAD, Institut del Teatre. https://ca-es.facebook.com/ITESAD/ 7a | I tu, què posaries sota el focus?. Francesca Llopis i Òmnium Cultural. https://vimeo.com/427547378

F | Bosc Nocturn. IAAC. https://iaac.net/project/boscnocturn-night-forest/ 17 | Sandbox. Rafael LozanoHemmer. https://www.lozanohemmer.com/sandbox.php