El festival Llum BCN: una cartografia de l'ubranimse del segle XXI

El Festival Llum BCN: una cartografia de l'urbanisme del segle XXI Mar Bartolomé Narbón Treball Fi Grau - Grau en Estudis d’Arquitectura ETSAB – Universitat Politècnica de Catalunya Setembre 2020

El Festival Llum BCN: una cartografia de l'urbanisme del segle XXI

Treball de Fi de Grau - Grau en Estudis d’Arquitectura Pla 2014 ETSAB – Universitat Politècnica de Catalunya

Mar Bartolomé Narbón Tutor: Manuel Ferrer Sala Setembre 2020

Tribunal d’Urbanisme Jordi Franquesa Sánchez, Berta Bardí Milà, Inés Aquilué Junyent

Resum Els esdeveniments culturals que utilitzen l’espai públic són una manera de donar forma a la ciutat, i dinamitzar-la. A través d’un anàlisi de cinc casos d’estudi del festival Llum BCN 2019, es fa una recerca de com aquestes intervencions efímeres afecten la percepció que l’usuari té de la ciutat, tornant-se possibles instruments i cartografies que ens ajudin a entendre i planificar l’espai públic.

PARAULES CLAU: esdeveniments efímers, espai públic, festival Llum BCN, percepció de l’espai, art urbà, urbanisme.

Agraïments Voldria donar les gràcies al Ricardo Flores per ensenyar-me durant el primer any de carrera el punt fins al que es pot arribar a analitzar la quotidianitat i a tots els professors involucrats amb el taller temàtic d’Arquitectes de Capçalera per donar-me l’oportunitat de fer projectes que involucrin qualsevol aprenentatge obtingut fins al moment sempre des d’una mirada crítica cap a la professió que he escollit.

També voldria donar les gràcies a la Maria Güell per la seva disponibilitat al llarg de tot el curs per respondre als correus, trucades o missatges sobre el festival i al meu tutor Manuel Ferrer per l’adaptabilitat en moments de confinament, sempre aportant referències que m’ajudaven a ampliar el coneixement.

Taula de Continguts 1.

Introducció...................................................................................................... 6 Motivacions ................................................................................................................................. 6 Metodologia.................................................................................................................................. 7 Objectius ........................................................................................................................................ 7

2.

El festival Llum BCN .................................................................................... 9 Què és? ........................................................................................................................................... 9 Què pretén?................................................................................................................................... 9 Què ha aconseguit? ..................................................................................................................10

3.

Rellevància urbanística..............................................................................12 El Canvi d’emplaçament ........................................................................................................ 13 Context teòric ............................................................................................................................ 23 La ciutat dels esdeveniments ............................................................................................. 26 El cas de Barcelona ................................................................................................................. 28

4.

Casos d’estudi............................................................................................... 30 L’espai públic de l’actualitat ................................................................................................. 30 cas estudi #1 – Asalto Barcelona ....................................................................................... 34 cas estudi #2 – Rèquiem per una fàbrica ....................................................................... 39 cas estudi #3 – Alice ............................................................................................................... 44 cas estudi #4 – Làser .............................................................................................................. 49 cas estudi #5 – Sandbox ....................................................................................................... 54

5. Conclusions ........................................................................................................ 59 6. Bibliografia ......................................................................................................... 63 7. Índex d’imatges ................................................................................................. 66

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 6

1. Introducció Motivacions Les motivacions per realitzar aquest estudi sobre el Festival Llum BCN sorgeixen de les inquietuds acumulades durant els anys de carrera, l’admiració i orgull amb les que he crescut cap a la ciutat de Barcelona i les temàtiques tractades al llarg de l’aprenentatge a la universitat. Juntament amb Arquitectes de Capçalera i el Seminari de Regeneració i Reconversió Urbana, he començat a qüestionar-me com és el model de ciutat que seguim, on es troba l’equilibri entre les decisions tècniques d’arquitectes i urbanistes juntament amb la implicació ciutadana i com afecta la nostra disciplina a la part més quotidiana de l’ús de l’espai urbà. FIG. 1 Més concretament, el fet de participar en l’edició del 2018 del Llum BCN com a estudiant de l’equip de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, em va fer descobrir aquest esdeveniment temporal i entendre’l des del punt de vista de l’artista que hi participa. Visitar altres edicions amb companys de la infància que no estan relacionats amb l’arquitectura, m’ha fet veure com la llum, el festival i l’art en l’espai urbà, són capaços de captar l’admiració i reflexió de tots nosaltres independentment del nivell de coneixement urbanístic o teòric sobre el funcionament de l’espai públic. El festival és un exemple clar de com l’experiència i percepció del mateix espai varia depenent de la persona i de l’esdeveniment que hi succeeix. FIG. 2 Una conferència de la Maria Güell, comissionaria del festival Llum BCN, on ens explicava als estudiants de Taller Temàtic quin és el treball d’organització que hi ha darrera d’aquest esdeveniment, com ha anat creixent i quines són les seves visions de futur, van ser les detonants d’un seguit de preguntes que em van portar a plantejar aquest tema de Treball de Final de Grau.

7 | Introducció

Metodologia Per analitzar com afecten certes actuacions del Festival Llum BCN a l’espai públic on s’exposen, es creu necessària una prèvia contextualització teòrica de què s’entén per espai públic i com les disciplines artístiques i de planificació urbana han anat canviant en els últims cinquanta anys fins arribar a les ciutats globals del segle XXI. L’estudi intentarà entendre la rellevància d’aquest esdeveniment cultural que sembla ser una possible resposta a la creixent complexitat de les dinàmiques que generen la ciutat d’avui en dia.

D’aquesta contextualització teòrica surten tres categories d’espai públic FIG. 1 | Teatre a la Plaça Sant Pere.

2012. Elabora-ció de l’autora.

Anàlisi del lloc. Prestar atenció a través del dibuix a aspectes quotidians com el pas del temps, les alineacions del paviment i el fullatge

que organitzaran les cinc intervencions que seran els casos d’estudi analitzats. Per escollir quines s’utilitzaran d’exemples per cada cas, s’entrevista a la Maria Güell sobre el festival en les edicions que se n’han fet al Poblenou (del 2018 al 2020), tant de professionals com d’estudiants, i es decideix analitzar només algunes intervencions de l’edició del 2019 amb propostes interessants per la relació que estableix l’artista amb l’emplaçament i l’usuari i que utilitzen la llum com a llenguatge per remarcar aspectes de l’espai públic i de la interacció amb l’usuari utilitzant mètodes de projecció diferents.

Objectius S’utilitza l’anàlisi gràfic dels cinc exemples concrets d’intervencions en aquests espais per veure quins són els elements urbans que utilitza cada actuació i quines són les possibles percepcions que l’usuari té de l’espai públic degut a aquest festival.

L’interès de la recerca rau en entendre la manera en què les decisions arquitectòniques o de disseny de la ciutat poden afectar a la percepció que l’usuari té de l’espai públic. La recerca pretén explicar quines són les vesFIG. 2 | 15.000grams. 2018. Fotografia d’Adrià Goula. Projecte ETSAB Intervenció de l’ETSAB pel festival Llum BCN’18 en la que vaig participar.

sants urbanístiques del festival Llum BCN i com, utilitzant la llum com a material, les intervencions analitzades remarquen i utilitzen els aspectes formals i no formals de l’emplaçament per dialogar i involucrar al públic.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 8

Analitzant cada cas segons la teoria urbanística existent, s’intenta arribar a conclusions sobre quines corrents de pensament segueixen vigents a dia d’avui per parlar de la interacció entre l’usuari i l’espai públic, així com entendre millor les implicacions que aquest esdeveniment temporal té pel barri del Poblenou i pels ciutadans que s’hi apropen. Es vol arribar a entendre quines dades es poden utilitzar per analitzar l’espai públic a l’actualitat, on la vida en comunitat ja no passa exclusivament en l’espai físic sinó sobretot en el virtual. FIG. 3 Per tant, l’objectiu final és d’analitzar el Festival Llum BCN des d’un punt de vista urbanístic per poder entendre quines implicacions té a escala urFIG. 3 | Locals and Tourists #17 Barce-

lona. 2010. Eric Fischer Diferències entre les fotografies que els locals i turistes fan de Barcelona. Blau és locals, vermell és turistes, groc podria ser qualsevol dels dos. Pere IV no apareix com a eix de referència, mentre que l’Avinguda Diagonal, Plaça de les Glòries, el Fòrum i el Front marítim estan molt presents

bana, així com també analitzar instal·lacions més concretes que dialoguen amb l’espai públic i l’usuari. Entendre perquè en aquestes situacions específiques s’intensifica la percepció de l’espai.

9 | El festival Llum BCN

2. El festival Llum BCN Què és?

El Llum BCN va començar al 2012, com a festival urbà de la llum on artistes i, a partir del 2014 escoles d’art i disseny, hi participen per transformar escenaris urbans de la ciutat a través de la llum. FIG. 4 Les primeres edicions es van fer a la Ciutat Vella durant les festes de Santa Eulàlia. Aprofitant les dimensions estretes dels carrers de l’antic traçat, el control de contaminaFIG. 4 | Plaça de Sant Felip Neri. 2012.

Fotografia de Maria Güell - La Invisible Studio.

Durant les primeres edicions el festival es feia als carrers i patis interiors del barri gòtic.

ció lumínica era més fàcil de cara a les exposicions. Els recintes on estaven les actuacions podien tancar-se durant la nit ajudant a la logística del festival. En un ambient de carrers plens d’història, la foscor combinada amb la llum controlada ajudava a transformar l’espai creant atmosferes misterioses i màgiques. Des del 2018, el Festival s’ha desplaçat al Poblenou, un ambient de modernitat, renovació i recerca on l’antic barri industrial s’ha transformat en el laboratori del 22@. Les tipologies d’espai públic s’adapten a la creixent afluència de públic. FIG. 5

Què pretén?

L’Institut de Cultura de Barcelona organitza el festival juntament amb l’Ajuntament de Barcelona fent que aquest esdeveniment temporal formi part del circuit d’activitats culturals gratuïtes a la ciutat. El curator team format per la Maria Güell Ordis (directora artística), Oriol Pastor i José Luís FIG. 5 | Mapa de les Festes de Santa Eulà-

lia del 2015. Plànol fet per l’Ajuntament de Barcelona.. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2015/02/06/programa-deles-festes-de-santa-eulalia/ Aquesta és una imatge de la programació de les Festes de Santa Eulàlia del que formava part el Festival LlumBCN quan s’emplaçava a Ciutat Vella. En marquen tres itineraris diferents (blau., vermell, taronja) que porten pels espais del LlumBCN, 18 instal·lacions de les quals 12 eren d’escoles. En groc està marcat la resta del programa de les festes.

de Vicente (assessors artístics), s’encarrega de buscar els espais que proposaran als diferents participants per poder-los utilitzar de laboratori urbà1 on

1

Idea de laboratori segons la definició de Bruno Latour, “Give Me a Laboratory and I Will Raise the World,” in Science Observed: Perspectives on the Social Study of Science (K. Knorr et M. Mulkay, 1983), 141–70.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 10

experimentar amb el públic en el seu entorn conegut “per explorar noves formes i significats de l’espai públic i eixamplar els límits de les nostres percepcions (...), una oportunitat per fer-se preguntes, desafiar les visions preconcebudes del que ha de ser l’espai urbà i crear nous models de participació i convivència”2. Per fer-ho s’involucra a diferents disciplines artístiques que treballen amb el llenguatge lumínic a l’espai, com són artistes relacionats amb el món del disseny, l’escenografia, fotografia, i arquitectura per donar una possibilitat que el ciutadà conegui la ciutat a través de l’experiència lumínica del seu entorn conegut.

Què ha aconseguit?

Amb els anys el festival ha anat evolucionant, donant la oportunitat a cada vegada més artistes i escoles d’interactuar amb el ciutadà a través de l’espai públic, involucrant diferents disciplines que treballen la llum com a llenguatge i material. El nombre d’espectadors s’incrementa cada any i la popularitat del festival atorga una oportunitat per democratitzar la cultura, traient-la de les galeries al carrer. FIG. 6

FIG. 6 | Elaboració pròpia a partir de da-

des obtingudes de l’ICUB, “Observatori Dades Culturals Barcelona,” 2020, 2019, https://barcelonadadescultura.bcn.cat/festivals/dades?lang=ca.

Dades d'assistència a festivals culturals a Barcelona del 2019. La mostra escollida són de festivals que, com el Llum BCN, volen apropar la cultura al públic. La comparativa ens ajuda a veure l’èxit que té el festival i com destaca respecte a altres esdeveniments del districte de Sant Martí o estretament relacionats amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme i la ciutat

“El fet que [l’escenari] sigui un espai conegut i un espai que per molta gent que ja és propi, que no és aliè, no és com un lloc que has de passar una porta,

2

Informació de la web de l’Ajuntament de Barcelona, “Llum BCN,” 2019.

11 | El festival Llum BCN

pagar una entrada, sinó que ja és un espai on hi ha una sensació de pertinença, un vincle” 3

Moure el festival al Poblenou també ha ajudat a activar la zona, aproparla a bona part de la ciutadania i ajudant a dinamitzar un barri que s’està establint com a nou centre d’innovació i creació de la ciutat, on el moviment d’artistes i d’associacions per salvar el patrimoni cultural és molt fort. El FIG. 7 | Festival Llum BCN 2020. Foto-

grafia de Van Van Market. https://www.vanvanmarket.com/gallery/vanvan-barcelona-llum-bcn-2020/ Amb aquesta imatge es pot veure com ha anat creient l’interès pel festival LlumBCN.

Llum BCN ajuda a transmetre una sensació de pertinença, un sentiment d’identitat, de descobriment d’aquesta part de la ciutat i de respecte cap al patrimoni històric de les antigues fàbriques del Poblenou. FIG. 7

3

Entrevista de l’autora a Maria Güell Ordis sobre el festival Llum BCN en les edicions fetes al Poblenou (les del 2018 al 2020), “Entrevista Sobre Llum BCN,” 2020.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 12

3. Rellevància urbanística La llum és una eina d’expressió que, unida amb la ciutat nocturna, genera llenguatges múltiples i molt plàstics que apropen l’art i l’arquitectura al ciutadà. Les tècniques de mapping i intervencions artístiques funcionen com reivindicacions socials, urbanes i polítiques que utilitzen el barri del Poblenou com escenari. Gràcies a aquest tipus d’intervencions, l’usuari és capaç de veure, viure i redescobrir l’espai públic conegut, que ja està acostumat a utilitzar, d’una altra manera. En molts dels casos del Llum BCN, els visitants participen de la intervenció i per tant passen del rol d’espectadors al d’actors de l’espai públic.

Durant aquest treball es fa referència a criteris de l’urbanisme contemporani com un reflex de la situació actual on aquesta disciplina ha de resoldre temàtiques que fins ara pertanyien a l’àmbit de la geografia, la sociologia, l’antropologia, la política, l’economia, el paisatgisme o la biologia.4 El treball té la voluntat de mostrar quines teories urbanístiques dels últims cinquanta anys segueixen vigents pel planejament, cada vegada més multidisciplinari, de ciutats d’avui en dia i on les noves tecnologies estan jugat un rol important.

4

Neyran Turan et al., New Geographies 0: Design, Agency, Territory, ed. Neyran Turan (Harvard University Graduate School of Design, 2009).pg. 4-15

13 | Rellevància urbanística

El Canvi d’emplaçament Durant la majoria de la carrera a l’ETSAB, l’assignatura de projectes ha emplaçat els encàrrecs al barri del Poblenou a Barcelona. Des del segon any d’estudis hem analitzat l’Eix Pere IV i l’enfrontament de les trames urbanes antigues amb les traçades pel pla 22@ aprovat per primera vegada al 2000.

Aquesta mirada analítica s’ha fet quasi sempre des de la distància i comoditat de la pantalla de l’ordinador, sense saber la importància que té entendre com viu la gent del barri i passejar-hi5 per poder comprendre la complexitat de totes les capes de l’emplaçament sobre el que projectar amb més encert.

FIG. 8 | Diferents actuacions a Sant Martí.

2012. Ajuntament de Barcelona.

Plànol de la superposició de les diferents planificacions urbanes que s’han fet pel districte de Sant Martí on es pot veure la diversitat de normativa vigente, fet que dificulta entendre tot el districte com un de sòl.

El Poblenou és un barri de canvis, els que hi viuen el veuen com el conillet d’índies de la ciutat, on les innovacions no sempre van acompanyades

5

La idea de passejar per conèixer la ciutat a través d’experimentar-la, involucrant en les decisions urbanes als veïns i ciutadans d’a peu. Jane Jacobs, Muerte y Vida de Las Grandes Ciudades (Madrid : Península, 1967), http://cataleg.upc.edu/record=b1057085~S1*cat.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 14

d’interessos socials, sinó més aviat econòmics o polítics. Sens dubte, en els darrers anys el planejament inicial pel 22@ s’ha modificat intentant involucrar més a la ciutadania i a associacions del barri. Una de les que vam conèixer durant aquest últim curs va ser la Taula Eix Pere IV que intenten que els veïns del barri i associacions existents tinguin una veu davant l’administració i empreses, fent que un pla que en un inici anava enfocat a beneficiar els sector empresarial i de la innovació, contempli aspectes com l’habitatge de protecció oficial i patrimoni històric del districte per generar sinèrgies que l’activin. FIG. 8 Veient com ha canviat el coneixement que com arquitecte es pot tenir d’un barri abans i després d’interessar-se per aquells que hi viuen, i com el pla urbanístic del 22@ ha anat evolucionant des del 2000 per involucrar l’aspecte social de la planificació urbanística en el procés, es veu la importància d’entendre l’espai d’intervenció com un lloc canviant i amb una història prèvia que si es té en compte, pot enriquir el resultat del projecte final. Encara queden moltes iniciatives per apropar el públic general a aquestes zones que fins ara semblaven ser les afores de la ciutat, ajudant a generar una unió més sòlida entre el ciutadà i l’espai urbà a través de, per exemple, les intervencions artístiques del Festival Llum BCN. Així com a l’Eixample de Cerdà l’element urbà que genera identitat és el xamfrà com element repetitiu, a les antigues vil·les de Gràcia i de Les Corts ho són les places encerclades per edificació de baixa alçada, a Sant Martí ho són els elements patrimonials que conformen un circuit imaginari segons el que passejar-se pel 22@. La diversitat urbana de la ciutat de Barcelona es reconeix des de la lectura dels espais públics. Aquests són els llocs per la convivència ciutadana, que haurien de ser dissenyats per la població perquè en permetin l’apropiació de la gent.

Com explicava David Harvey al capítol Space as a Key Word 6, La manera en la que es parlarà d’espai públic té a veure doncs amb l’urbanisme i la societat, amb l’espai relatiu com a contradicció de l’espai absolut. La definició d’espai és per tant complexa i depenent de l’adjectiu que l’acompanyi:

15 | Rellevància urbanística

espai públic, personal, material, social, pel plaer, per la memòria individual i col·lectiva o per la política. “we indicate a variety of contexts that so inflect matters as to render meaning of space contingent upon the context”. 6

L’espai no es pot entendre per sí sol i per tant, no és una base fixe sobre la que hi poden passar esdeveniments de tot tipus. L’espai és relatiu a les múltiples geometries que pot tenir l’entorn en el que es troba, al que hi succeeixi i a qui ho miri. S’entén per tant que l’espai és canviant en el temps, i que es pot analitzar des de diferents punts de vista, tots ells vàlids i que poden portar a resultats diferents sobre com entendre el mateix espai segons el moment en el què aquest sigui analitzat.

Amb l’anàlisi de casos d’aquest treball, es vol mostrar justament quins són els paràmetres d’anàlisis urbà que ens puguin ajudar a veure com el disseny dels elements de mobiliari i de l’arquitectura conformen l’espai públic i afecten a la percepció i relació que en té el ciutadà.

“Comparisons between different spatio-temporal frameworks can illuminate problems of political choice (do we favour the spatio-temporality of financial flows or that of the ecological processes they typically disrupt, for example)”.6

Els casos analitzats s’escullen des de l’interès que tenen, al ser exemples de textos i teoria llegida o de la que s’havia parlat durant els anys de carrera.

Són intervencions triades després d’haver parlat amb la Maria Güell, comissaria del festival, i per tant des d’un interès tècnic, però la primera pregunta que s’havia de respondre era veure si el públic general també havia trobat que aquestes intervencions eren les més rellevants.

6

David Harvey, “Space as a Key Word,” in Spaces of Global Capitalism: A Theory of Uneven Geographical Development (Verso, 2006), 117–48.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 16

Per veure la repercussió que havia tingut l’edició del 2019 en concret, primer es volia veure l’acceptació de les diferents actuacions. Segon, s’ha volgut indagar en la popularitat de cada proposta. Una bona manera de fer-ho era a través de l’estudi de dades que es poden trobar a les xarxes socials, sobretot les que permet compartir imatge o vídeo, com són Twitter o Instagram.

En quant a la recollida de dades, es va torbar que la millor opció seria la tecnologia dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) que es basen en una categorització informàtica que permet que unitats d’informació bàsica (dades) s’agrupin en unitats de significació (coneixement)7. Aquesta tecnologia seria útil per agafar dades a temps real, veient quina és la resposta que el públic té del festival i quines són les intervencions que han generat més expectació.

Aquest va ser el treball que van dur a terme uns estudiants de l’Institut Avançat d’Arquitectura de Catalunya (IAAC) pel Treballs de Final de Màster que és rellevant mencionar pel nostre estudi ja que utilitzava la informació d’accés obert de la xarxa social de Twitter sobre el festival LlumBCN del 20198. La investigació seguia tres passos FIG. 9 : primer recol·lectar les dades a través d’un filtre per geolocalització i paraula clau amb el que es van trobar 1085 tweets. Agafen com punts de referència cercles d’1km de radi des de FIG. 9 | Tres imatges del TFM de l’IAAC

sobre Digital Tools i Big Data. 2019. http://www.iaacblog.com/programs/tweetsllum-festival-bcn/ La primera imatge mostra les instal·lacions i els cercles d’1km de radi al voltant de les tres estacions de metro. La segona imatge és de la geolocalització de cada hashtag. La tercera ensenya la intensitat de tweets depenent del lloc.

On veiem que les instal·lacions de la mostra analitzada que queden més properes a la Plaça de les Glòries així com les que estan més a prop de la parada de metro Poblenou L4.

les coordenades de les tres estacions de metro més properes al festival (Bogatell, Glories i Poble Nou). Les paraules clau són els hashtags que l’organització del LlumBCN assigna a cada intervenció. El segon pas era utilitzar un script de Python per donar un valor sentimental als tweets, utilitzant l’avantatge que aquesta plataforma serveix tant per transmetre imatges com també text. Finalment s’escriu un altre codi per connectar la base de dades a una plataforma oberta. D’aquesta manera es pot veure com

7

8

Roger Paez, Cartografia Operativa: Usos Del Mapa Al Projecte Arquitectònic, 1982-2012, 2015.

Luyang Zhang, “Tweets of Llum Festival BCN,” 2019, http://www.iaacblog.com/programs/tweets-llum-festival-bcn/.

17 | Rellevància urbanística

l’emplaçament afecta a la resposta que els visitants tenen de les intervencions, extraient els resultats que els Tweets fets a prop del metro Bogatell eren majoritàriament negatius mentre que els de les Glories eren positius; i la intervenció més populars d’aquesta plataforma va ser Làser d’Antoni Arola.

I llavors com es tradueix aquesta informació a altres xarxes socials? Com per exemple Instagram, on podríem veure quines intervencions han tingut més impacte a aquesta xarxa social. D’aquest anàlisi es vol veure, si més no de manera molt general, quines van ser les intervencions que van rebre més públic i comprovar si coincideixen amb els casos d’estudi escollits per l’autora del treball.

Així doncs en aquest cas, no es té coneixement de programació ni de tecnologies SIG, i per tant es decideix fer una entrada manual per generar una base de dades de 219 posts, en els que es mirava els hashtags utilitzats, el comentari de la fotografia si n’hi havia i la posició des d’on s’havia pres la fotografia. D’aquesta manera es generaven uns punts a l’espai que orbitaven al voltant de les intervencions i que anaven relacionats entre ells si el mateix usuari havia penjat varies fotografies, entenen així el possible recorregut que s’havia seguit. Per últim es posicionava aquest conjunt de punts sobre la base fotogràfica de l’emplaçament. FIG.10 Què se n’extreu d’aquest anàlisi? La principal conclusió a la que es volia arribar era saber si l’interès del públic general coincidia amb el de la mirada més crítica d’una estudiant d’arquitectura.

FIG. 10 | L’anàlisi de dades. 2020. Produc-

ció pròpia.

Les dades originals s’analitzaran des de la plataforma d’Instagram. D’aquí s’extrau el Raw Data per guardar-la en un full d’Excel per veure quina intervenció rep més mencions. Es decideix una simbologia de representació, una llegenda per geolocalitzar aquests punts. En el model final es mostren els espais públics que queden afectats pel festival Llum BCN 2019 per posar les coordenades en el context necessari per veure l’extensió i dimensió del festival.

També s’ha pogut veure que el camp de procedència dels autors de les intervencions no té una relació directa amb la popularitat de l’actuació, sent la més popular la de l’estudi Antoni Arola, Làser i la segona la proposta d’estudiants d’ELISAVA, Alice. Per tant, tampoc ho tenen el pressupost, sent molt més elevat pels professionals i en canvi limitat a 4000€ per les escoles.

Certament, alguns dels casos d’estudi que s’estudien en aquest TFG no han rebut el reconeixement que s’esperava, i per tant és justament en

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 18

aquests casos, quan l’anàlisi urbà que es farà més endavant ajudarà a treure conclusions sobre les possibles raons d’aquestes discrepàncies.

19 | Rellevància urbanística

FIG. 11 | Actuacions del Festival Llum BCN 2019.Emplaçament E. 1/7500, Cartografia d’elaboració pròpia

Es decideix dibuixar l’emplaçament amb buits i plens deixant l’edificació en la foscor per simular la informació que som capaços de distingir per la nit, en l’horari principal del Llum BCN. En aquest emplaçament podem veure les diferents tipologies d’espai públic i totes les intervencions d’aquesta edició del festival.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 20

Així com amb el plànol d’emplaçament diferenciem les tipologies d’espais públics de la zona que acull al festival, també es fa l’exercici d’agrupar les intervencions per categories temàtiques. Així doncs, en l’edició del 2019 es podia diferenciar entre: 01. Objecte: aquelles actuacions objecte que podrien anar a qualsevol lloc.

Potser és la categoria més fàcilment desvinculable de l’interès urbà, tot i així hi ha actuacions com la de Hue Twist de Canuda que funcionen com peces de mobiliari urbà i per tant ajuden a conformar l’espai públic.

02. Objecte-lloc: en aquest cas ja podem parlar d’intervencions, objectes que utilitzen, s’adapten i expliquen la història del lloc d’actuació.

03. Projecció: ja pot ser en espais tancats o oberts, agrupem totes aquelles propostes que projecten llum sobre una superfície.

04. Imatge de ciutat: Hi ha dues propostes que donen un recorregut i a la vegada plantegen preguntes sobre la imatge que l’usuari té de la ciutat, abordant temes que recorden la teoria dels cinc elements de Kevin Lynch9.

05. Mediafacade: aquests són exercicis de programació del que es projecte o de les llums que fan la imatge de la façana.

06. Interacció: com veurem en el context històric la participació de l’usuari és un tema rellevant pel festival i per l’urbanisme del segle XXI, sent així s’ha volgut crear aquesta distinció d’aquelles propostes que tot i poder-se posicionar en qualsevol lloc, l’usuari afecta al resultat final.

07. Interacció-lloc: es separen del grup anterior les intervencions que no només interactuen amb el ciutadà sinó que per fer-ho prenen consciència de l’emplaçament i utilitzen les característiques d’aquest.

9

Kevin Lynch, The Image of The City, ed. Massachusetts Institute of Technology. and the President and Fellows of Harvard College (MIT, 1960).

21 | Rellevància urbanística 01. Objecte

02. Objecte - lloc

6a | Nautilus. Xavi Lloses.

2 | Polyhedra. Alex Posada i

https://www.youtube.com/watch?v=GjnRhWZu CH4&t=5s

03. Projecció

N | Punt xero. UPC Màster

Disseny i Producció d’espais. https://www.talent.upc.edu/blog/alumnes-de-laupc-school-participen-al-festivalllum-bcn-2019/?lang=ca

Xevi Bayona. https://www.instagram.com/p/B8-2bgJCCs7/

3b | Lumin AV. ONI-

ONLAB. https://www.onionlab.com/work/music/luminav-llum-bcn-2019/

A | Etsab Storm. ETSAB. https://www.instagram.com/etsab.storm/.

10 | Coloured Peonies. TILT.

4 | Constallations. Joanie Le-

https://www.t-i-lt.com/en/lights/lamps/471light-peony-colors

mercier. https://joanielemercier.com/constellations/

14 | Reflexions. Estudi Antoni

Arola. http://www.estudiantoniarola.com/es/entrada/reflexions

B | Alice. ELISAVA.

https://www.elisava.net/es/proyectos/alice

M | Noctulica. EINA, UAB.

https://www.eina.cat/es/blog/ei na-presenta-noctulica-en-llumbcn-poblenou

13 | Pocket. TILT.

https://www.t-i-lt.com/en/lights/lamps/360lights-pocket?amp=

eveojos. https://www.nueveojos.com/ca/multilayer/

C | Geocidi. ESDAP, Campus

7b | Future Ruins. Romain

Tardy. Música Loran Delforge. https://www.instagram.com/p/Bt5Hn8nFCoA/

DEIÀ. http://www.esdap.cat/p/1/1058/0/Geocidi,instal%C2%B7laci%C3%B3-aLlum-Bcn-Poblenou-

11 | Chrysalis. Hamill Industries. https://hamillindustries.com/chrysalis/

9 | Light Leaks. Kyle McDoO | Eix Vital a les Naus Bes-

E | Fils d’Història. Escola Tèc-

3c | FAD Meeting Point. Ro-

bert Thompson, del MaterFAD. https://www.fad.cat/materfad/ca/agenda/2173/fad-meeting-point-al-festival-llum-bcn

8 | Multilayer “Welcome”. Nu-

nica Superior d’Arquitectura La Salle. https://www.salleurl.edu/es/fils-dhistoria-elproyecto-artistico-de-los-alumnosde-la-salle-url

sones. BRAC, Belles Arts UB. https://twitter.com/craibellesarts/status/1095594704002076673/ photo/2

nald i Jonas Jongejan. https://www.flickr.com/photos/ kylemcdonald/

I | Cyclus. UPC Màster Ligh-

ting Desing. https://www.talent.upc.edu/blog/alumnes-de-laupc-school-participen-al-festivalllum-bcn-2019/?lang=ca

G | Reflexió. BAU. 15 | Rèquiem per una fàbrica.

CUBE.BZ. http://cube.bz/work/requiemper-una-fabrica/

https://beteve.cat/cultura/bauuniversitat-internacional-premisllum-bcn/

https://iedbarcelona.es/eventosinfo/15_02_entremurs-passat-ifutur/

14 | Hue Twist. Jordi Canudas. http://www.jordicanudas.com/projects/hue-twist-llumbcn

H | Storm. ESDAP, Campus D | Verd botella. School of Architecture, UIC, https://www.uic.es/en/awardsllumbcn-2019

J | Entremurs. IED Barcelona.

Llotja. http://www.esdap.cat/p/1/1061/0/Storminstal%C2%B7laci%C3%B3-aLlum-Bcn-Poblenou

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 22 04. Imatge de ciutat

05. Mediafacade

06. Interacció

5 | Hack the Light UP. Proto-

pixel. https://vimeo.com/320213458

07. Interacció - lloc

3a | Asalto Barcelona. Daniel 1 | Plou núvol. Aquí Houston.

Canogar. https://www.instagram.com/p/B60p-k4qLw0/

6a | Constel·lacions. Mónica

12 | Next Nature. Román

https://www.aquihouston.com/nike-phantom

19* | Làser. Estudi Antoni

Arola. http://www.estudiantoniarola.com/en/entry/laser

16b | #Pulse897. Michela

Mezzavilla – REMM. https://www.remm.es/copia-dewav-ap

Rikic i Anna Carreras. https://monicarikic.com/constel%C2%B7lacions/

Torre. https://www.romantorre.net/v3/fwp_portfolio/nextnature/

18* | Emergències. Manolo La-

guillo. Fotografia del mateix autor. http://informatiu.apabcn.com/blog/el-somni-detres-nits-dhivern/

7a | I tu, què posaries sota el focus?. Francesca Llopis i Òmnium Cultural. https://vimeo.com/427547378

J | Limbo. ESAD, Institut del Teatre. https://ca-es.facebook.com/ITESAD/

F | Bosc Nocturn. IAAC.

https://iaac.net/project/boscnocturn-night-forest/

17 | Sandbox. Rafael LozanoHemmer. https://www.lozanohemmer.com/sandbox.php

23 | Rellevància urbanística

Si tenim en compte els resultats dels dos estudis sobre les 40 intervencions del 2019, la resposta del públic ha sigut més favorable cap a Làser,

Alice, Constellations, Polyhedra, Rèquiem per una Fàbrica, HUE Twist, Fils d’Història. En canvi, una de les que menys repercussió va tenir és Sandbox, justament una proposta on la interacció amb el públic és clau, incitant a nens i adults a jugar utilitzant la llum i l’espai públic, i que a altres festivals ha funcionat molt bé10.

Altres dades que ens ajudaran a entendre l’elecció i rellevància urbana de cada cas d’estudi és el marc teòric en el que es poden comprendre. Com ens ensenyava en Pau Pedragosa a l’assignatura de Teoria I, l’arquitectura és un mirall de les preocupacions de la societat, per aquesta raó entendre el context social, polític, filosòfic o artístic ens ajuda a veure els patrons per les corrents de pensament arquitectòniques. A la societat occidental, la noció d’espai públic ha anat canviant al llarg dels últims quaranta anys.

Context teòric Repassar quins han estat aquests canvis des de la meitat del s.XX, moment en el que es van començar a juntar les disciplines artístiques, del disseny i del planejament urbà per incorporar aspectes sociològics en la presa de decisions., ens ajudarà a veure la importància de l’emplaçament i l’usuari a l’hora d’analitzar el Festival Llum BCN. A finals dels 60 amb la societat de consum, l’arquitectura de concepte FIG. 12 | Inicis del TEAM 10. 1959.

Contra la indiferència: catalitzadors de la urbanitat. 2012. Manuel Bailo Esteve.

Aldo van Eyck, Alison Smithson, Peter Smithson i Bakema sustenten el rètol del congrés d’Otterlo, Holanda 1959, en el que enuncien amb el dibuix fet en guix de la creu i la corona la mort del C.I.A.M.

estava a l’alça, despreocupada de la realitat del lloc. Amb la bombolla econòmica i la falta de recursos de finals del segle XX es van recuperar intervencions d’escala més acotada, on l’emergència social ha estat motor dels

10

Sandbox es va exposar per primera vegada pel Glow Santa Monica a Los Angeles, California al 2010. Es parlarà de l’exemple concret del LlumBCN entre els casos d’estudi escollits. Rafael Lozano-Hemmer, “Sandbox,” 2010, https://www.lozano-hemmer.com/sandbox.php.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 24

projectes intentant recobrar el discurs ètic de la nostra disciplina.11 Va començar als anys 50, 60s una nova corrent de pensament oposada al Moviment Modern previ i que obria pas a noves maneres de cartografiar, analitzar i actuar sobre l’espai públic.

El Situacionisme, procedent del dadaisme i surrealisme francesos, anglesos i italians és un exemple de varies disciplines que incorporen l’usuari i les percepcions al seu discurs. El teòric Guy Debord i l’artista Constant imaginaven una ciutat on l’individu, els seus sentiments i les percepcions FIG. 13 | Panells presentats per van Eyck a la seva ponència al congrés del CIAM a Dubrovnik 1956. Aldo Van Eyck.

Contra la indiferència: catalitzadors de la urbanitat. 2012. Manuel Bailo Esteve.

1967. Playgrounds, Àmsterdam. Projecte d'Aldo Van Eyck que busca com reformar la ciutat de la post-guerra

eren els protagonistes principals dels seus projectes, la ciutat lúdica.12 Quedaven enrere la monumentalitat, utopia, funcionalitat, higienisme i ordre proposats pels arquitectes i urbanistes del Moviment Modern del CIAM. En canvi es buscava una manera d’actuar a més petita escala, més relacionada amb l’aspecte més social de l’arquitectura i de l’urbanisme. FIG. 12 Al 1953 Aldo van Eyck, conjuntament amb Jaap Bakema, George Candi llis, Alison i Peter Smithson i Shadrach Woods, van formar el Team 10 amb el qual van Eyck va presentar el projecte de Playgrounds a Amsterdam per respondre a la necessitat de pensar la ciutat des del plaer, sense oblidar a tota la societat, sobretot els nens. El contrast amb els seus predecessors era el de voler actuar sobre la petita escala de la ciutat amb múltiples intervencions a més petita escala i repartides per varis espais públics de la ciutat perquè fossin projectats com llocs de llibertat i identitat on gaudir del carrer

FIG. 14 | Sandbox. 2019. Rafael Lozano-

Hemmer. Intervenció pel Llum BCN 2019.

Fotografies de la compte oficial de Twitter de l’IAAC. https://twitter.com/iaac/status/1093890507946815489?lang=en Imatges de l’edició del 2019 del festival Llum BCN i que ens recorden molt a la idea d’espai públic pensat des de la perspectiva lúdica, utilitzant la llum amb projeccions i animant a la interacció de l’usuari amb les existències del lloc. D’aquesta manera s’aconsegueix activar un solar que d’altra manera queda desocupat durant aquesta franja horària.

i de l’espai de tots. FIG. 13, FIG. 14 Els plànols dels Smithson eren exemples d’arquitectura que tenia en compte el context, les persones, els recorreguts i assegurant-se de grafiar fins els aspectes més efímers com el pas del temps, de reconèixer senyals i signes de l’ocupació quotidiana dels espais. Era una manera d’analitzar

11

12

Mónica Aubán Borrell, “Afecto: Concepto + Contexto. La Práctica Arquitectónica Como Espacio Relacional.,” Revista de Arquitectura, 2017, https://doi.org/10.5354/0719-5427.2017.45168.

Consultar els textos de la tesi de Paez, Cartografia Operativa: Usos Del Mapa Al Projecte Arquitectònic, 1982-2012.

25 | Rellevància urbanística

dades de com s’entenia el lloc a través de l’experimentació i de posar a l’usuari com a catalitzador del projecte. FIG. 15, FIG. 16 Durant aquests anys repassats, les disciplines relacionades amb el món de l’arquitectura buscaven entendre l’usuari, com s’utilitza l’espai, qui l’utiFIG. 15 | Living City exhibition. Juny a

agost 1963. Archigram a ICA Gallery, Londres. http://archigram.westminster.ac.uk/projects.php Del 1950 al 1960 es parla de les megaestructures com projectes. Les ciutats es representaven com sistemes d'esdeveniments

litza. Es teoritzava i donava rellevància a la ciutat del plaer, a l’estudi de les percepcions, a analitzar el subjecte de l’espai públic com una dada més que definiria l’emplaçament i el projecte. En definitiva, s’ha volgut repassar alguns dels múltiples casos en els que s’ha defensat la importància d’experimentar la ciutat.

A la societat de consum actual es busca cada vegada més comprar l'experiència i això és el que un festival atorga a la ciutat. Els esdeveniments potencien i exemplifiquen l’ús de l'espai públic. La llum serveix com a medi per emfatitzar les característiques dels lloc. Amb actuacions que requereixen un escenari molt controlat en quan a condicions lumíniques espacials, aquestes intervencions s'adapten als diferents punts de la ciutat potenciant aspectes de l'espai urbà i a la vegada creant un lligam entre l'espectador i el barri. La importància dels esdeveniments per retornar la sensació d’experiència comuna de l'espai públic a través de la participació del festival i del lloc en conjunt. És per això que la celebració del festival Llum BCN ha de ser en un espai obert a tothom i de manera gratuïta per fer que l'experiència pugui ser compartida per tothom i genera aquesta sensació de pertinença al lloc i a un col·lectiu. Els esdeveniments limitats a un moment i lloc concrets, fan que

FIG. 16 | A Solar Pavilion. Upper Lawn.

Hivern de 1978. Fotografia de Peter Smithson al llibre The Shift pg. 34 Aquestes dues imatges mostren l’interès per documentar el pas del temps, ja sigui amb fotografia dels materials o amb plantes que recorden a poemes dadaistes.

es produeixi una relació entre el promotor i l’espectador a la vegada que aquests formen part d’una vivència cultural compartida creant la sensació de comunitat que moltes vegades sembla perduda en els espais públics de la ciutat d’avui en dia.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 26

La ciutat dels esdeveniments Els esdeveniments culturals que utilitzen l’espai públic són per tant, una manera de donar forma a la ciutat, als espais i canviar-ne la imatge. A través d’aquests actes, es reforça la identitat i cultura pròpia del lloc, reforçant a la vegada la cohesió social, l’aspecte econòmic, polític i cultural de la ciutat. FIG. 17 “Events are sometimes used as a platform for creating physical landmarks, (…) and as a means for cities to position themselves as distinct, urban places in contrast to their rural surroundings” 13

Aquest abstracte del llibre de Greg Richards i Robert Palmer ens fa pensar en l’estratègia que s’està seguint al 22@, on cada cop són més les asso ciacions i residències d’artistes. Poblenou Urban District i el Forum són un intent d’activar la vida de Sant Martí a través d’un districte cultural al Poblenou on la ciutat presenta espais públics més grans, i clústers d’empreses internacionals.

Sens dubte, el risc de pensar que els grans esdeveniments poden estructurar la ciutat també té els seus perills en el moment en què atraure els turistes esdevé més important que dinamitzar la cultura i el comerç local. Les grans ciutats avui en dia són, no casualment, aquelles que han apostat més per esdeveniments culturals fins al punt de formar la seva imatge al voltant d’esdeveniments concrets que acaben utilitzant com a marca.

FIG. 17 | Event-place. Imatge de Dennis

Frenchman. Del llibre Llocs amb esdeveniments – Event Places de Joaquim Sabaté, Dennis Frenchman and J. Mark Schuster.

Al llarg d’aquest treball hem parlat de les intervencions, fent referència a aquesta idea que presenta Frenchman en aquest diagrama: parlem de la unió entre l’esdeveniment i el lloc, que implica la unió de disciplines a la que es refereixen els teòrics de Hardvard a la publicació New Geographies.

La relació de l’espai públic i els esdeveniments ve de llarg, sent un mirall de les estratègies polítiques, socials i econòmiques de les ciutats que ha anat variant al llarg del temps. Des de les ciutats preindustrials on els rituals formaven part de la vida quotidiana i els espais es dissenyaven per acollir esdeveniments, als calendaris festius de la ciutat medieval cap a la

13

Greg Richards and Robert Palmer, “Eventful Cities: Cultural Management and Urban Revitalisation,” in Why Cities Need to Be Eventful (ButterworthHeinemann, 2010), 1–31.

27 | Rellevància urbanística

ciutat industrial que ja utilitzava els esdeveniments per celebrar i fer propaganda de la seva història, cultura i coneixement. Es podria interpretar que les necessitats de cada època han quedat plasmades en el disseny de l’espai públic, per tant com hem dit anteriorment no és casual que immediatament després de la Segona Guerra Mundial es comencés a desenvolupar el desig de dissenyar espais pels esdeveniments d’oci i festivals. Utilitzar el patrimoni per allotjar els esdeveniments culturals amb “un rol multifacètic de com generadors d’imatge, impulsors de l’economia, per atraure turistes i contribuir al desenvolupament del comerç local.”13 Un exemple d’un artista que en repetides ocasions ha pensat instal·laci-

FIG. 18 | The New York City Waterfalls,

2008. Brooklyn Bridge, New York, 2008.

Fotografies de Julienne Schaer. Comissionat pel Public Art Fund. https://vimeo.com/olafureliasson L’aigua caient d’una cascada sota el pont de Brooklyn, col·locada en un espai conegut de manera que destaca pels habitants de Nova York, es torna un instrument que genera un espai públic d’observació, de trobada, de diàleg i per tant on compartir.

ons que generen espais públics és Olafur Eliasson. La inquietud que té per utilitzar l’art com a medi d’expressió urbana i visualització de problemàtiques que preocupen a tothom és interessant perquè ajuda a transmetre un missatge. Posiciona escultures a llocs estratègics de la ciutat que han estat escollits pel significat simbòlic que tenen i que gràcies a aquestes intervencions han esdevingut llocs de participació, de diàleg, de reunió del públic que s’hi passeja, observa o interactua fins a identificar-se amb el que la peça el fa sentir. FIG. 18, FIG. 19 “When talking about public space, I think, interventions are not just about the things you put into the public space, but it’s also about doing something to public space which helps the people in the space to evaluate the structure of the space or the construction of the space. […] waterfalls are space producers; it helps investigate what this public space is made of.”14

FIG. 19 | Ice Watch, 2018. Intervenció a

Tate Modern, Bankside, Londres. https://vimeo.com/olafureliasson La importància de generar una preocupació pel Canvi Climàtic per cuidar el planeta va portar a Olafur Eliasson a transportar 12 trossos de glaciars de Islàndia col·locats en cercle com si fos el temps que corre i perdem. Les persones poden tocar, escoltar el gel i veure bombolles d’aire fresc de fa milers d’anys que ha quedat atrapat al gel i al desfer-se es desprèn.

Entendre com ha sigut aquest canvi d’utilitzar els esdeveniments com a llocs de cultura i creadors de significat, ens ajuda a veure quina és la importància del festival Llum BCN a escala de la ciutat.

14

Olafur Eliasson and Public Art Fund, The New York City Waterfalls, 2008, 2011, https://vimeo.com/36158444.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 28

El cas de Barcelona De la mateixa manera que Amsterdam amb els Playgrounds de Aldo van Eyck, Barcelona també va viure una transformació urbana que va començar el 1980 en l’època de transició i la instauració d’ajuntaments democràtics en la que Oriol Bohigas, a càrrec dels Serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament va aplicar una política d’actuació sobre l’espai públic per retornar el control de la ciutat a les persones que l’habiten i invertir en l’espai equitatiu i d’expressió política democràtica.

En aquesta primera etapa, Bohigas va aconseguir canviar la imatge general de Barcelona mitjançant nombroses intervencions a petita escala per actuar sobre l’espai públic com a projectes tancats a càrrec d’arquitectes coneguts que els recuperaven amb solucions singulars i projectes molt acabats.

El 1987, Rafael de Caceres assumeix el càrrec de responsable del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament va implantar un Catàleg de Mobiliari Urbà que va ajudar a unificar els diferents projectes de Barcelona, donant una imatge coherent a l’espai públic de tota la ciutat. Un exemple d’aquesta transició és el projecte de la plaça de la Catedral inicialment d’Òscar Tusquets del que el Servei de Projectes Urbans va decidir fer-ne modificacions per donar un llenguatge sobri i unificat als elements de mobiliari urbà de la plaça que juntament amb un paviment catifa. Aquestes decisions entenien que aquesta plaça no podia ser un projecta acabat com els de l’etapa anterior, sinó que era un espai públic que s’aniria completant amb el temps, que FIG. 20 | Reforma de l’avinguda de la Catedral i Fira de Santa Llúcia. 1990 en el marc de la política de renovació dels espais públic a Barcelona. Imatges del llibre Llocs amb esdeveniments – Event Places de Joaquim Sabaté, Dennis Frenchman and J. Mark Schuster.

El projecte de l’avinguda de la Catedral és interessant per ser un exemple clar d’espai relatiu, on el projecte ha anat evolucionant al llarg del temps i que a més és lloc d’esdeveniments per la Fira de Santa Llúcia.

acceptaria el canvi i explicaria per tant una història del lloc. FIG. 20 El 1992, Barcelona va guanyar el seu reconeixement internacional separat de la capital del país gràcies als Jocs Olímpics. La ciutat es va transformar per aquest esdeveniment, i va ser gràcies a l’espectacle inaugural i de cloenda que es va marcar un abans i un després en la manera d’enfocar els Jocs Olímpics. Es va començar a renovar el Poblenou per poder rebre els

29 | Rellevància urbanística

esportistes i turistes, i el moviment de gent que resultaria de ser la ciutat olímpica.

Així com passa actualment amb el Poblenou, la zona alta de l’avinguda Diagonal, amb La Illa Diagonal de Rafael Moneo i Manuel de Solà Morales, també va sofrir un procés de transformació per tornar-se el nou centre de negocis, oficines i universitats. No va ser fins el 2004 amb el projecte del Fòrum de les Cultures que es va intentar activar la zona del barri de Sant Martí com a final d’aquest eix marcat per l’avinguda Diagonal. Aquest esdeniment puntual va ser rebutjat per les entitats veïnals tot i que sí que va suposar l’inici d’un interès cap a la zona del Poblenou i de Diagonal Mar. Finalment l’any 2000 va començar el Pla Municipal del 22@ com a nou districte de centralitat. Tot i que en un inici aquest pla també va ser rebutjat pels veïns, es va revisar i actualment té la intensió de generar una “ciutat compacta amb part del sòl públic urbanitzat i amb infraestructures avançades proporcionant molts més llocs de treball en l’àmbit de les activitats intensives en coneixement (...), s’agrupen activitats entorn de clústers productius, tot reconeixent el patrimoni existent”.15 El 2018, el Festival Llum BCN es trasllada cap al Poblenou. Gràcies a l’èxit de l’esdeveniment, aconsegueix que molts ciutadans es desplacin cap a aquesta zona fent que deixi de ser un barri de pas i d’oficines. Com explica Marc Augé, els espais públics generats pel 22@ tenen el perill de convertirse en no-llocs, és a dir, en espais de pas, de consum i d’oci que no estan relacionat amb la cultura ni història del lloc. Indrets on un no desitja pararhi, que no recorda, que formen part de la individualitat solitària.

El espacio del no lugar no crea ni identidad ni relación, sólo soledad y similitud.16

15

16

Comissió d’Hàbitat Urbà, “L’Eix Pere IV: Eix Cívic i Patrimonial Del Poblenou de La Ciutadella Al Besòs,” 2012.

Marc Augé, Non-Places. Introduction to an Anthropology of Supermodernity (Verso, 1995).

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 30

4. Casos d’estudi L’espai públic de l’actualitat Com els sociòlegs Richard Sennett i Doreen Massey defensaven, l’espai públic no és només aquell on sentir-se a resguard, sinó també on un pot expressar les seves discrepàncies, viure i compartir com es vulgui.

“The interaction of people, events and spaces in cities produces a flow of activities, which gives life and rhythm to the city”17

La tesi doctoral de Manuel Bailo Esteve es un estudi dels espais públics com espais de relació intentant entendre quin és l’origen i els catalitzadors de l’espai públic, referint-se a “la intensitat com a referent per construir llocs d’identitat” 18. El tema de la identitat és rellevant en un context com l’actual on les ciutats semblen ser cada cop més genèriques i indiferents.

La identitat no existeix per si sola, la dona la gent, la història, els records, les assimilacions a moments viscuts que t’ajuden a entendre situacions noves. Un carreró fosc i sense visibilitat et fa sentir por, sabent que aquest tipus d’espai és més propens a aquests problemes. El barri gòtic és laberíntic, ajuda a perdre’s i deixar anar la ment en els passejos. El 22@ està ple d’espais a una escala urbana poc relacionada amb l’escala humana, edificis en alçada on un se sent invisible. A part, la falta de diversitat d’us – la majoria de tipologies d’ús són d’empreses o centres de recerca, llocs de tecnologia i

17

18

Richards and Palmer, “Eventful Cities: Cultural Management and Urban Revitalisation.”

Manuel Bailo Esteve, “Contra La Indiferència: Catalitzadors de La Urbanitat” (UPC, 2012), http://hdl.handle.net/2117/94636.

31 | Casos d’estudi

innovació – especialment d’habitatge és aparent, sent fàcil sentir-se com un bit més.

Si abans l’espai públic s’utilitzava justament per dur a terme un procés de socialització, ara hi ha qui diu que amb l’aparició de les xarxes socials, moltes persones es senten més còmodes en relacions socials a distància, i per tant els espais públics han deixat de ser espais de relació. L’espai físic s’està desmaterialitzant per la reducció de les interaccions urbanes i les activitats que hi passen.

Incorporar l'art a l'urbanisme pot resultar en una manera d'entendre realitats socials, econòmiques, polítiques i ambientals que estan presents i no eren visibles fins el moment. Generar noves experiències de l'espai, maneres de viure'l amb més intensitat i que en potencien les qualitats de l’espai afectiu19, aspectes de pertinença i identitat per part de la ciutadania.

“The contemporary city must be a city of sensations and ambiances, as well as a city of narrative and scenarios. With these somewhat contradictory expectations, we are not so far from Constant’s New Babylon” 20

Com s’ha establert la rellevància dels casos d’estudi a analitzar rau en l’estreta relació entre esdeveniment, lloc i usuari. El festival acull actuacions en diferents tipologies d’espai públic i els exemples que s’analitzaran faran referència a tres en concret: l’espai plaça on es troba la porta del festival, l’espai de pas com els carrers o jardins oberts i poc delimitat entre edificis, i els espais semi-privats com els solars buits21.

19

20

21

Aubán Borrell, “Afecto: Concepto + Contexto. La Práctica Arquitectónica Como Espacio Relacional.”

Anotoine Picon, “Toward a City of Events: Digital Media and Urbanity,” in New Geographies 0: Design, Agency, Territory, 2009, 32–43. Pàg. 39 La necessitat d’entendre com l’esdeveniment s’adapta al lloc ve de la metodologia i exemples d’aquest llibre. Joaquim (Sabaté i Bel) Sabaté et al., Llocs Amb Esdeveniments = Event Places (Barcelona : Universidad Politécnica de Catalunya, 2004), http://cataleg.upc.edu/record=b1262453~S1*cat.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 32

Tenint en compte la teoria de la que hem parlat per contextualitzar la rellevància urbana que pot tenir el Festival Llum BCN, marcarem una metodologia a utilitzar per entendre com el context urbà es relaciona amb l’usuari en els exemples de cada cas d’estudi.

LA IMPORTÀNCIA DE L’AUTOR Al 2008, doctors de la Harvard Graduate School of Design van crear la revista New Geographies , una publicació anual que es centra en el fet que la pluralitat de la disciplina genera un ball entre els aspectes més físics i els més socials del disseny, entre la forma i el context per respondre als reptes de la ciutat actual.

La revista va començar per la discussió entre editors sobre quins temes estaven relacionats amb l’urbanisme contemporani. Es van fixar en la creixent acceptació de la disciplina del disseny i com, cada vegada més, es demana que aquesta respongui a aspectes d’infraestructura, ecologia, cultura, que abans eren competències d’arquitectes, urbanistes, paisatgistes o geògrafs.22 La multidisciplinaritat sobre la que es teoritza a New Geographies té molt a veure amb les decisions preses sobre les intervencions que s’analitzaran. És per això que a cada exemple s’explicarà el camp de procedència de l’autor així com els interessos i línies d’investigació de la seva obra.

LES PARTS DE LA INTERVENCIÓ

Entendre l’obra artística fora de context, com a peça del puzle de l’espai urbà en el que acabarà encaixant.

Fer una hipòtesi a partir de fotografies, vídeos o text trobat a les pàgines web dels artistes o a les xarxes socials sobre els exemples a estudiar, per veure quins elements són necessaris per realitzar-los.

22

Charles Waldheim, “Design, Agency, Territory: Provisional Notes on Planning and the Emergence of Landscape,” in New Geographies 0: Design, Agency, Territory2, 2009, 6–15.

33 | Casos d’estudi

CONTEXT URBÀ Entendre el context sense obra artística.

S’analitzaran aspectes formals de l’emplaçament com són la localització específica de les intervencions i les qualitats distintives d’aquest lloc. Les mesures, els límits, l’escala i proporció de l’espai públic, la relació amb les edificacions i arquitectura contigües o els materials.

També es parlarà dels aspectes no formals de l’espai, els més immaterials però tan importants com els primers. Ens referim a la llum, el so i el moviment. Aspectes que apel·len a les sensacions i que incentivaran l’enteniment de la intervenció gràcies a l’associació d’idees.23

PERCEPCIONS DE L’USUARI Veure el puzle al complert: la unió de l’obra artística amb el context urbà i les percepcions de l’usuari generant un espai d’intervenció.

Preguntar-se on es posiciona l’obra dins l’espai públic i quins elements arquitectònics utilitza per involucrar-se amb el context i l’espai urbà, fent dels exemples estudiants intervencions i no simplement art urbà.

Analitzant aspectes no formals de l’emplaçament es podrà entendre com incorpora a l’usuari en la intervenció. Per tant es buscarà quins són els continguts simbòlics, socials, històrics o polítics que reivindica l’artista.

23

Ignasi Sanfeliu Arboix, “La Construció de l’espai: Els Delimitadors Materials i Els Components Efímers,” in Arquitectura, Art i Espai Efímer, ed. Edicions UPC (Arquitext, 1999), 35–45.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 34

cas estudi #1 – Asalto Barcelona

35 | Casos d’estudi

AUTOR

Daniel Canogar ha estudiat fotografia a Nova York i actualment és un artista conegut a nivell internacional pel seu interès i estudi sobre la imatge projectada i les instal·lacions artístiques.

“La memoria y su pérdida son un tema central en mi trabajo. Si no tuviéramos recuerdos, estaríamos condenados a un presente amnésico, carente de perspectiva temporal”

Un dels temes que tracta en repetides obres és el de retornar la memòria a l’individu, ja sigui utilitzant objectes de tecnologia desfasada o projectant al públic sobre edificis emblemàtics. D’aquesta manera Asalto és una instal·lació que representa els ciutadans conquistant un edifici emblemàtic del 22@ com és el Museu del Disseny de Barcelona. Les persones trepen per la façana, estirant-se els uns als altres, i escalant l’espai públic.

FIG. 22 | Asalto Barcelona. 2019. Daniel Canogar. http://danielcanogar.com/es/obra/asalto-barcelona

PARTS

Per aconseguir aquestes projeccions, la instal·lació consta de dues parts.

La primera és la projecció en sí, feta utilitzant andamis, projectors i la façana del DHUB com si fos la pantalla de cinema. La segona part és el

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 36

contingut de les projeccions que són siluetes i imatges de persones reals que han participat en un esdeveniment anterior a la projecció on han sigut

escanejats sobre un cromo.

La manera en la que es projecten les imatges preses prèviament no és irrellevant. Les persones apareixen amb imatge, o siluetes en blanc, negre o dels colors de la gama CYMK; representant totes les possibilitats d’identitat de l’individu. Com a persona individual (fotografia), col·lectiu amb diferents opinions (blanc o negre) i ésser real més enllà de la pantalla (la gama CYMK s’utilitza en el món digital per generar documents que posteriorment s’hauran d’imprimir. Són els colors de les tintes de les impressores i per tant les tonalitats necessàries per passar d’una imatge en el món virtual de la pantalla a una imatge que puguis agafar amb les teves mans sobre paper).

COM UTILITZA L’ESPAI PÚBLIC?

A principis de la carrera recordo que el Ricardo Flores i la Judith Leclerc ens ensenyaven a entrenar els ulls per saber mirar. De fet aquest era el propòsit de l’assignatura de Bases pels Projectes, on ells remarcaven que la gent camina mirant-se els peus, per inèrcia, sense prestar atenció als voltants. Sense veure que l’espai públic és més que un panot i una amplada de vorera. Més endavant a Construcció III, la Cristina Pardal ens parlava sobre les façanes ventilades i prefabricades posant-nos l’exemple de La Illa Diagonal de Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales. Un edifici del que ja m’havien parlat a Urbanisme II i que queda de camí a la universitat, tot i així no m’havia arribat a preguntar quina funció, més que la purament estètica, tenia el canvi de material i color entre el sòcol de pedra basalt, i la resta de la façana de travertí.

En aquesta intervenció, Canogar utilitza el pla de façana, que tanta gent té oblidat com a part de l’espai públic, per llançar un missatge als usuaris.

Projectar-hi a sobre i a la vegada donar la possibilitat que les persones interactuïn amb l’espai públic d’una manera que no ho feien fins ara, ocupant la façana del DHUB.

37 | Casos d’estudi

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 38

COM AFECTA LA PERCEPCIÓ DE L’ESPAI? A través d’aquesta obra, l’usuari entén l’edifici com si estigués a la seva escala. Les llums del paviment que estan col·locades a la Plaça d’Antoni Coderch de manera permanent, guien la mirada cap a la façana del DHUB. La pèrgola serpentuosa trenca la rectitud de l’espai i ajuda a tapar la contaminació lumínica que arriba dels fanals de la plaça de les Glòries. Amb l’edifici en foscor, les finestres del DHUB reflecteixen el cel i la llum ambient, però en canvi deixen entrar la projecció de les persones com si entressin cap a dins.

La intervenció ajuda a l’usuari a participar del festival i a la vegada de l’espai públic, formant part de la façana del museu i per tant fent-lo seu. És una incitació a l’apropiació d’un dels edificis emblemàtics del 22@.

Hi ha vàries teories que es veuen representades en aquest exercici, entre elles ajudar a que els usuaris es plantegin quines estratègies es segueixen per donar forma a l’urbanisme d’avui en dia. Segons la literatura/bibliografia treballada, es poden sintetitzar en tres contraposicions: la primera és l’urbanisme top-down des de les autoritats executives vs. les decisions orgàniques bottom-up que provenen de la societat. La segona és la discussió latent entre els límits de la planificació i la no-planificació més orgànica i vernacular que té a veure amb fins a quin punt s’ha d’involucrar l’arquitecte, urbanista o tècnic en les decisions urbanes. I la tercera, relacionada amb aquesta última, són les polítiques socials vs. les polítiques pragmàtiques que prevalen l’evolució econòmica per sobre d’aspectes socials o ètics. 24

24

Charles Jencks, El Nuevo Paradigma En La Arquitectura Contemporánea, ed.

Ediciones Generales de la Construcción (Valencia: TC Cuadernos, 2004).

39 | Casos d’estudi

cas estudi #2 – Rèquiem per una fàbrica

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 40

AUTORS CUBE:BZ és un equip format per María de la Cámara i Gabriel Paré Lezcano que s’han format en escenografia i disseny. D’aquesta manera, les intervencions en les que utilitzen la llum fan un ús de lespai per poder explicar una història. Entre els seus referents està l’arquitectura racionalista nord-americana, Alvar Aalto, Jean Prouvé i també les noves tecnologies com les que utilitza Olafur Eliasson. Defensen l’art de la performance per transmetre un missatge.

FIG. 25 | Rèquiem per una fábrica. 2019.

CUBE.BZ. http://cube.bz/work/requiemper-una-fabrica/

PARTS La intervenció del Rèquiem per una fàbrica utilitzava una mescla de materials físics i no corporis per generar l’ambient de nostàlgia desitjat. La instal·lació es feia amb pedres de residus de construcció, trossos de perfils d’acer, i tot tipus de deixalla que es genera a l’enderrocar un edifici. Aquestes peces es col·locaven sobre una malla de redons que estava aixecada del terra 60cm i rigiditzada amb costelles fetes per armadura metàl·lica. La llum venia d’uns focos de tonalitats càlides (groc, vermell, taronja) i amb altaveus posats també sota la retícula, es podia escoltar el sò de brases, de feina a la fàbrica i de enderroc. L’última màquina necessària eren uns dispensors de fum també situats sota la malla i pedres.

41 | Casos d’estudi

COM UTILITZA L’ESPAI PÚBLIC? Situat dins un solar en desús, aquesta peça pretén recordar la memòria històrica del 22@. És per això que no demanen un lloc ja transformat, sinó que els artistes s’adapten a aquest solar en el que normalment hi viuen uns ferrovellers. Com explicava la Maria Güell en l’entrevista que va servir per conèixer millor el festival, CUBE.BZ va fer un esforç per adaptar-se a les preexistències. Ells van veure el solar i van parlar amb les persones que l’ocupaven per arribar a un acord i poder-lo utilitzar durant els tres dies que dura el festival. Seguint amb la idea de respectar el lloc i a l’usuari, també van pactar que una vegada acabada la instal·lació, cedirien tot el material de deixalla als ferrovellers perquè ells se’n poguessin servir i vendre’l.

Mantenen l’entrada actual al xamfrà del mur de blocs de formigó. Es situen sobre el sauló i aprofiten la vegetació salvatge que ha crescut pels límits per acotar més el solar. D’aquesta manera ajuden a generar una circulació al voltant de la peça que pot ser observada tant entrat al solar com si un es queda a fora on pot encara sentir el so i veure el fum i llum vermella per sobre el mur.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 42

43 | Casos d’estudi

COM AFECTA LA PERCEPCIÓ DE L’ESPAI? Com dèiem durant la teoria, moltes d’aquestes intervencions utilitzen la història del barri del Poblenou al seu favor. En aquest cas, Rèquiem per una fàbrica fa servir tonalitats càlides, fum, so i l’asperesa d’un solar desocupat per transmetre una imatge de nostàlgia, de pena cap al passat.

La intervenció ajuda a que l’usuari, tot i que no sigui del districte de Sant Martí, entengui la importància del passat industrial, mostrant com el 22@ ha esborrat moltes de les antigues fàbriques per fer obra de nova construcció, eliminant la identitat del barri. És en l’observació de la peça quan el visitant comparteix l’experiència amb els demés generant també la sensació de pertinença a un col·lectiu i d’identitat col·lectiva.

Finalment, veure tot aquest cúmul de deixalles també fa pensar en els residus que es produeixen al sector de la construcció si seguim obviant les estructures existents que encara aguanten. Amb pedres de tamany suficientment gran com perquè una persona no les pugui aixecar, i els ossos de l’antiga fàbrica que ocupava el solar marcats a les mitgeres, Rèquiem per una fàbrica ajuda a pensar en la importància de la reutilització i la rehabilitació, així com el patrimoni històric.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 44

cas estudi #3 – Alice

45 | Casos d’estudi

AUTORS En aquest cas, l’obra estudiada no pertany a un artista internacional, sinó que forma part del circuit per escoles del festival Llum BCN. L’espai i el pressupost per aquest tipus d’entrades al festival és molt diferent al circuit professional. Aquí el comissariat atorga un espai a cada escola que participarà en el concurs que valorarà, amb el mateix pressupost de 4000€, com és capaç de transformar l’espai públic utilitzant únicament la llum artificial.

Els estudiants del grau en disseny de l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (Elisava) participen des de l’edició del 2012 en el festival amb propostes que han quedat en la primera posició en l’edició del 2017 amb Òrbis i 2018 amb Llacuna.

FIG. 28 | Alice. 2019. Equip ELI-

SAVA. https://www.elisava.net/en/news/alice-installation-elisavastudents-stands-out-llum-bcn-2019

PARTS La intervenció és un cub negre tancat per totes les cares exceptuant-ne una. Compost per una estructura de marc metàl·lica i taulons de fusta, tot lacat en negre. Finalment les cares exteriors del cub queden cobertes amb un mirall que reflexa els voltants, mentre que l’interior és acabat sòlid i amb els LEDS que es reflecteixen al mirall de darrera.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 46

COM UTILITZA L’ESPAI PÚBLIC? En aquest cas ens trobem en un lloc de pas entre edificis de tipologies molt diferents. Dos d’ells generen molta contaminació lumínica que acabarà condicionant el disseny de la instal·lació que es faci en aquest espai durant el festival de la Llum. Està al costat de la Torre Agbar de Jean Nouvel, on també s’hi fan projeccions i queda il·luminada durant tot el festival com a punt d’atracció dels vianants i edifici emblemàtic de la Plaça de les Glòries. El Gates Hotel Diagonal Mar de Capella Garcia Arquitectura, una caixa de vidre amb tres tipus d’opacitats diferents i uns volums blancs que sobresurten trencant la textura llisa de la façana. L’edifici de 105 habitatges, cap i casal per gent gran de Peris+Toral, que té l’entrada principal als habitatges des dels jardins on es posiciona la intervenció i finalment el darrera dels jardins del DHUB i la Plaça Santiago Pey. En secció l’espai té torons de vegetació que , tot i ser pensats per donar privacitat, a la nit generen poca visibilitat des de totes les direccions. La forma en planta de l’espai és molt oberta, i sense una direccionalitat clara que tanqui o emmarqui l’emplaçament. Davant de totes aquestes dificultats, la pregunta és com es pot fer una intervenció que utilitzi la llum artificial per modificar un lloc que ja té excés de llum i amorfa?

47 | Casos d’estudi

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 48

COM AFECTA LA PERCEPCIÓ DE L’ESPAI? L’equip d’Elisava decideix construir un cub de 2,5m2 que recorda a una escena d’Alicia al País de les Meravelles de Lewis Carroll, on un marc t’ensenya un món hipnotitzant i meravellós, on les lleis de la física no semblen actuar de la mateixa manera com les que coneixem fent que et quedis embovat mirant-ho.

Com a resposta a la contaminació lumínica, totes les cares reflecteixen l’ambient, excepte una d’esquenes a la Torre Agbar i mirant cap a l’edifici d’escala més humana del lloc de pas. En aquesta, un es pot veure reflectit, a la vegada que entreveure la llum dels LEDS que fuga cap al centre de la peça.

L’usuari es veu reflectit, i gràcies a aquesta instal·lació alenteix el ritme frenètic típic d’entorns urbans com els del 22@, genera un indret on pararse, perdre la mirada cap a un punt en concret que es contraposa al caire eclèctic del lloc.

49 | Casos d’estudi

cas estudi #4 – Làser

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 50

AUTOR El dissenyador Antoni Arola toca projectes molt diferents, de disseny de producte, d’il·luminació, d’instal·lacions efímeres i projectes d’interiorisme.

En el seu procés de disseny parla “d’atrevir-se a veure el que no hi és” 25. Per ell la llum és immaterial però sense ella no tindríem res més, és per això que els seus dissenys de lluminària sempre té una forma concreta, o rodona o quadrada, o una hèlix o una línia.

FIG. 31 | Làser. 2019. Antoni Arola.

http://www.estudiantoniarola.com/es/entrada/laser

PARTS Per generar aquesta instal·lació, es van utilitzar set grues per poder instal·lar dos equips làser i cinc miralls que permeten traçar una ruta que il·luminarà i guiarà als visitants, a la vegada que llançar rajos làser cap al cel per veure quin és el seu abast fins desaparèixer.26

Parc de Belloch, Antoni Arola - Dialogar Con La Luz, 2009, https://vimeo.com/6278048.

26 Antoni Arola, “Studio Daniel Canogar,” Laser, 2019, http://www.estudiantoniarola.com/es/entrada/laser.

25

51 | Casos d’estudi

COM UTILITZA L’ESPAI PÚBLIC? D’aquesta intervenció és important destacar dos aspectes de com utilitza l’espai públic. El primer és a escala general del festival on, un cop més, la llum s’utilitza per ser observada en més d’una dimensió. Mirant-la en planta, la instal·lació genera un recorregut, marca una línia verda amb llum que guia pels carrers principals del festival donant una orientació i sentit als visitants.

La segona manera de mirar.ho és en secció. Al dibuixar la intervenció i com passa el làser pels carrers queden clares algunes decisions de projecte que no són gens casuals. Quan l’artista es fa la pregunta de què passaria si en comptes de làmpades tinguéssim línies de llum que il·luminen les retícules de la ciutat, la secció del carrer mostra la traducció física del que planteja. Les grues amb miralls i leds per generar aquests eixos, estan col·locades a la mateixa alçada que el model de fanal dels carrers del 22@. La diferència és la posició centrada respecte l’amplada del carrer, remarcant aquest caràcter d’eix.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 52

FIG. 2 | Rèquiem per una fàbrica. 2019. Cube.bz

53 | Conclusions

COM AFECTA LA PERCEPCIÓ DE L’ESPAI? Com Kevin Lynch ens parlava en el llibre de The Image of the City, és necessari que els planificadors entenguem com percep la ciutat la persona d’a peu. A través d’un seguit d’enquestes va arribar a la conclusió que per ubicar-se tothom busca 5 elements. El primer és el camí, els nexes, les fites o els elements singulars que destaquen, els límits i el barri.

En aquest cas, Antoni Arola proposa una idea molt interessant de veure què passaria si pensessim en una nova manera de marcar recorreguts, de senyalitzar el camí, que a la vegada donés seguretat il·luminant el carrer. És per això que utilitza un làser per fer-ho.

Al posicionar-lo a l’alçada de la llum dels fanals i en planta col·locar-lo en l’eix central dels carrers, delimita l’espai i les seves dimensions al trencar-lo en el que queda a dreta i esquerra o amunt i avall; com si d’un material de façana es tractés per delimitar la planta baixa de la resta de pisos, el públic del privat.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 54

cas estudi #5 – Sandbox

55 | Conclusions

AUTOR Aquest artista sudamericà és graduat en Química per la universitat de Montréal i treballa amb diferents formats. Intenta trobar un punt mig entre arquitectura i performance on utilitza les noves tecnologies per involucrar al públic i fer que participin en la seva obra final.

Té un interès especial en la quantitat de dades que generem al ser gravats per càmeres de seguretat constantment, ja siguin càmeres de trànsit, de videovigilància, mòbils, etc.

FIG. 34 | Sandbox. 2019. Rafael LozanoHemmer. https://www.lozano-hemmer.com/showimage_embed.php?img=seoul_2018&proj=235&type =artwork&id=1

PARTS El dia de l’exposició, es necessita una caixa amb sorra i objectes amb els que jugar, normalment joguines de plàstic per nens petits. També és necessària una càmera de videovigilància que agafi imatge a temps real del que està passant sobre aquesta caixa petita (69x92cm) i ho projecti, amb una grua i un projector, sobre un solar (10x20m). Per permetre la visibilitat de les persones que interactuen, també es necessitarà muntar uns andamis perquè la caixa de sorra i les persones que l’utilitzin estiguin a un nivell més elevat que el solar.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 56

COM UTILITZA L’ESPAI PÚBLIC? En aquest cas la intervenció s’emplaça en els jardins entre dos edificis.

La disposició de bancs genera tres espais plaça de mesures diferents sobre el sauló. La intervenció es col·loca a la que està més a prop de l’entrada principal a la plaça, així com del carrer Pamplona que té més afluència de vianants.

Al estar al costat de les vies del tren, el solar té un pendent d’un 1% cap a les vies, i un camí que l’atravessa amb un 6% de pendent fent que des del costat oest la visibilitat de la intervenció sigui nul·la. És per això que Hemmer decideix col·locar l’andami amb la caixa petita mirant cap aquesta direcció, així la imatge gran es projectarà al davant i serà el primer que es veurà quan s’entri a la plaça.

L’elecció del solar tampoc és a l’atzar. Aquesta intervenció requereix de una superfície de sorra, per la proposta original de 2010 aquest espai va ser la platja de Santa Monica a California, Estats Units. Ara escull el sauló, que representa aquesta superfície que recorda a les imatges de nens jugant amb la neu o pintant amb guix sobre l’asfalt de Aldo van Eyck, de les que hem parlat en l’apartat de context teòric.

57 | Conclusions

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 58

COM AFECTA LA PERCEPCIÓ DE L’ESPAI? Com si d’una obra de titelles o d’ombres xineses es tractés, aquesta intervenció fa primer de tot pensar en la Ciudad lúdica, en l’urbanisme des del punt de vista de l’esbarjo. Les persones prenen consciència de les possibilitats dels materials, en aquest cas del sauló i fan volar la imaginació sobre què dibuixar-hi.

També es tracta un tema d’escala, de veure per contraposició de la dimensió exagerada d’objectes coneguts, quina és la dimensió dels objectes de mobiliari a l’espai públic. Hi ha la interacció entre la petita escala de la caixa, la gran escala del solar i l’escala humana.

Finalment, seguint amb els interessos de l’artista, tot i quedar a un segon plà, el tema de la privacitat es tracta en el moment en que s’utilitza una càmera de videovigilància per gravar les mans de la Sandbox. L’artista ajuda a que la gent se n’adoni de la quantitat d’informació que es transmet a les ciutats vigilades d’avui en dia, tant en imatge com en volum de dades; però ell ensenya com aquestes es poden utilitzar per generar comunitat en comptes de desconfiança.

59 | Conclusions

5. Conclusions Haver fet l’exercici d’analitzar un recull d’actuacions del Festival Llum BCN i l’interès que el públic manifesta per les actuacions es veu la possibilitat d’utilitzar el festival com una mostra d’un laboratori urbanístic, un esdeveniment en el que es permet a gent de diferents disciplines qüestionar la ciutat en la que vivim, les creences per les que ens movem i la manera en la que es planifica i s’entén l’espai públic. On la il·luminació ha demostrat canviar la percepció de l’espai públic i ser un material molt potent per apel·lar a la visió afectiva de l’espai públic actual.

Un espai que com hem vist ha passat a ser més un no-lloc27 que un espai de relació. Un no-lloc entès com espai de pas, on un no desitja ni té cap necessitat de parar-s’hi, sinó més aviat un espai que et permet anar del punt A al B i pel que ni tan sols ets conscient de passar-hi ja que no hi ha res que et cridi l’atenció ni amb el que puguis sentir-te identificat. Un espai que no et pertany, amb el que no hi tens relació ni busques les relacions. Sembla que el ritme frenètic d’avui en dia, ajudat per l’escala de l’espai urbà i l’arquitectura del 22@ i la manca de diversitat d’usos hagin fet que molts dels espais públics d’aquest barri es puguin considerar no-llocs.

Però és aquí on està la rellevància urbana del Festival Llum BCN que a través del seu format ha ajudat a vincular l’usuari amb el barri. L’esdeveniment cultural ha aconseguit dinamitzar la zona i generar la resposta d’un nombre elevat d’usuaris que han sentit una connexió amb l’espai, una

27

Augé, Non-Places. Introduction to an Anthropology of Supermodernity.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 60

sensació de pertinença i d’identitat tant individual, com col·lectiva al formar part d’un circuit durant un temps molt concret.

Les intervencions que s’ha decidit analitzar parlen de la ciutat més enllà dels aspectes formals de l’arquitectura o l’urbanisme de l’espai públic.

També toquen temes que reflecteixen les preocupacions del planejament urbanístic d’avui en dia, cada vegada més conscient de la realitat social, política, econòmica i ambiental en la que ens trobem. Són intervencions que ressalten, intensifiquen o denuncien situacions relacionades amb aquests temes. No només tenen en compte el context, sinó que a més involucren a l’usuari i amb les seves intervencions el fan partícip de la construcció de l’espai urbà.

Per aquestes raons és tan important el fet que el festival succeeixi fora del circuit de museus i envaeixi l’espai públic que pertany a la societat com símbol físic de processos socials i polítics. Les intervencions intenten intensificar la relació entre l’espectador i la ciutat a través de caminar-la i sobretot d’experimentar-la. Apel·lant als sentits, aquest tipus d’esdeveniment ajuda als usuaris de l’espai públic, o sigui a tothom, a obrir els ulls, a veure les característiques de l’emplaçament mitjançant l’associació inconscient de conceptes que abans no eren capaços de fer.

La rellevància del Festival Llum BCN a nivell urbanístic és per tant la unió del context urbà, l’usuari i la intervenció artística que aconsegueix donar sentit als espais públics on es desenvolupen dotant-los d’unes connotacions d’espai social (Sandbox), de reivindicació i empoderament (Asalto Barcelona), de memòria col·lectiva (Rèquiem per una fàbrica), memòria individual (Alice), i proposant noves maneres de generar l’imatge urbana de la que Kevin Lynch parlava (Làser) qüestionant el model de ciutat actual.

L’elecció dels exemples pels tres casos d’estudi va ser prèvia a la presa de dades i estudi de la resposta dels ciutadans a xarxes socials. Havent vist els resultats obtinguts per el Treball Final de Màster Tweets of Llum Festi-

val BCN utilitzant tecnologies SIG i Big Data, així com els del meu propi analitzi els posts a Instagram de l’edició del 2019, em crida l’atenció que la

61 | Conclusions

resposta positiva ciutadà i l’apreciació de les propostes sigui bastant diferent a la que vaig fer jo. Això em dona a entendre que per molt que la majoria d’intervencions del festival tinguin una lectura urbana que apunta a que haurien de ser apreciades per l’usuari al donar-li la possibilitat de sentir-se part d’un col·lectiu i de la pròpia ciutat, aquesta relació directa entre resultats i apreciació no sempre es correspon. En canvi es veu que la repercussió mediàtica va més relacionada a l’emplaçament dins el circuit, aspecte que es pot tenir en compte a l’hora de plantejar les properes edicions. De tal manera, també és important remarcar que tot i la validesa d’aquest tipus de tecnologies de geolocalització a l’hora de generar un gran volum de dades a temps real, els resultats obtinguts de l’anàlitzar únicament la repercussió en xarxes socials no és una representació fidel del tipus d’usuari que visita aquest tipus d’esdeveniment. Tot i que és veritat que aquestes intervencions inviten a ser compartides amb format d’imatge i sobretot de vídeo, no tothom utilitza aquesta tecnologia.

Durant la realització del treball hi ha hagut molts temes que s’han començat a estudiar fins a trobar que són més complexes del que s’anticipava, entre ells aquest de les noves tecnologies per ajudar a cartografiar temes rellevants pel plantejament urbanístic com la mobilitat o l’ús de l’espai públic. La geolocalització i la presa de dades a temps real són dels aspectes sobre els que aquest treball m’ha obert les portes per poder seguir estudiantho en un futur.

Actualment la ciutat és tan complexa que actuacions que podrien entrar en la categoria d’urbanisme tàctic i la petita escala ens ajuden a establir un diàleg amb el públic i a treure una resposta de la participació ciutadana.

Com deia Neri Oxman parlant sobre biologia, art i arquitectura; l’art és la manera de transmetre el missatge28. En aquest món on les capes d’informació són tantes i de naturaleses tan diverses, analitzar-les gràficament ens

28

“Neri Oxman: Bio-Architecture,” in Abstract: The Art of Design (Netflix Original Series, 2019).

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 62

ajuda a traduir la informació al model de ciutat que com arquitectes i urbanistes estem planificant. Els resultats ajuden a l’arquitecte a no desvincular-se de les persones que utilitzen l’espai públic, facilitant així la participació ciutadana en diverses parts de la planificació urbanística, democratitzar l’arquitectura per educar sobre una part de les funcions on els arquitectes, juntament amb urbanistes, sociòlegs, ..., tenen el coneixement tècnic adequat per seguir aconseguint que les ciutats no responguin únicament a paràmetres capitalistes.

63 | Bibliografia

6. Bibliografia Ajuntament de Barcelona. “LlumBCN,” 2019. https://www.barcelona.cat/llumbcn/ca/.

Arboix, Ignasi Sanfeliu. “La Construció de l’espai: Els Delimitadors Materials i Els Components Efímers.” In Arquitectura, Art i Espai Efímer, edited by Edicions UPC, 35–45. Arquitext, 1999.

Arola, Antoni. “Studio Daniel Canogar.” Laser, 2019. http://www.estudiantoniarola.com/es/entrada/laser.

Aubán Borrell, Mónica. “Afecto: Concepto + Contexto. La Práctica Arquitectónica Como Espacio Relacional.” Revista de Arquitectura, 2017. https://doi.org/10.5354/0719-5427.2017.45168.

Augé, Marc. Non-Places. Introduction to an Anthropology of Supermodernity.

Verso, 1995.

Bailo Esteve, Manuel. “Contra La Indiferència: Catalitzadors de La Urbanitat.” UPC, 2012. http://hdl.handle.net/2117/94636.

Belloch, Parc de. Antoni Arola - Dialogar Con La Luz, 2009. https://vimeo.com/6278048.

Comissió d’Hàbitat Urbà. “L’Eix Pere IV: Eix Cívic i Patrimonial Del Poblenou de La Ciutadella Al Besòs,” 2012.

Eliasson, Olafur, and Public Art Fund. The New York City Waterfalls, 2008, 2011. https://vimeo.com/36158444.

Güell Ordis, Maria. “Entrevista Sobre LlumBCN,” 2020.

Harvey, David. “Space as a Key Word.” In Spaces of Global Capitalism: A Theory of

Uneven Geographical Development, 117–48. Verso, 2006.

Jacobs, Jane. Muerte y Vida de Las Grandes Ciudades. Madrid : Península, 1967.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 64

http://cataleg.upc.edu/record=b1057085~S1*cat.

Jencks, Charles. El Nuevo Paradigma En La Arquitectura Contemporánea. Edited

by Ediciones Generales de la Construcción. Valencia: TC Cuadernos, 2004.

Latour, Bruno. “Give Me a Laboratory and I Will Raise the World.” In Science

Observed: Perspectives on the Social Study of Science, 141–70. K. Knorr et M. Mulkay, 1983.

Lozano-Hemmer, Rafael. “Sandbox,” 2010. https://www.lozanohemmer.com/sandbox.php.

Lynch, Kevin. The Image of The City. Edited by Massachusetts Institute of Technology. and the President and Fellows of Harvard College. MIT, 1960.

“Neri Oxman: Bio-Architecture.” In Abstract: The Art of Design. Netflix Original Series, 2019.

Paez, Roger. Cartografia Operativa: Usos Del Mapa Al Projecte Arquitectònic, 1982-

2012, 2015.

Picon, Anotoine. “Toward a City of Events: Digital Media and Urbanity.” In New

Geographies 0: Design, Agency, Territory, 32–43, 2009.

Richards, Greg, and Robert Palmer. “Eventful Cities: Cultural Management and Urban Revitalisation.” In Why Cities Need to Be Eventful, 1–31. ButterworthHeinemann, 2010.

Sabaté, Joaquim (Sabaté i Bel), Dennis. Frenchman, J. Mark Davidson Schuster, Universidad Politécnica de Catalunya. Laboratori d’Urbanisme., and Massachusetts Institute of Technology. Department of Urban Studies and Planning. Llocs Amb Esdeveniments = Event Places. Barcelona : Universidad Politécnica de Catalunya, 2004. http://cataleg.upc.edu/record=b1262453~S1*cat.

Turan, Neyran, Charles Waldheim, Stan Allen, Antoine Picon, Stefano Boeri, Neil Brenner, Alexander D’Hooghe, et al. New Geographies 0: Design, Agency,

Territory. Edited by Neyran Turan. Harvard University Graduate School of Design, 2009.

65 | Bibliografia

Waldheim, Charles. “Design, Agency, Territory: Provisional Notes on Planning and the Emergence of Landscape.” In New Geographies 0: Design, Agency,

Territory2, 6–15, 2009.

Zhang, Luyang. “Tweets of Llum Festival BCN,” 2019. http://www.iaacblog.com/programs/tweets-llum-festival-bcn/.

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 66

7. Índex d’imatges FIG. 3 | Teatre a la Plaça Sant Pere. 2012. Elaboració pròpia....................................Pg. 7 FIG. 2 | 15.000grams. 2018. Fotografia d’Adrià Goula. Projecte ETSAB………………Pg. 7 FIG. 3 | Locals and Tourists #17 Barcelona. 2010. Eric Fischer………………..…………..Pg. 8 FIG. 4 | Plaça de Sant Felip Neri. 2012. Fotografia de Maria Güell - La Invisible Studio..................................................................................................................................................Pg. 9 FIG. 5 | Mapa de les Festes de Santa Eulàlia del 2015. Plànol fet per l’Ajuntament de Barcelona.. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2015/02/06/programa-deles-festes-de-santa-eulalia/ .......................................................................................................Pg. 9 FIG. 6 | Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes de l’ICUB, “Observatori Dades Culturals Barcelona,” 2020, 2019, https://barcelonadadescultura.bcn.cat/festivals/dades?lang=ca.....................................................................................................................Pg. 10 FIG. 7 | Festival Llum BCN 2020. Fotografia de Van Van Market. .......................Pg. 11 https://www.vanvanmarket.com/gallery/van-van-barcelona-llum-bcn-2020/ FIG. 8 | Diferents actuacions a Sant Martí. 2012. Ajuntament de Barcelona....Pg. 13 FIG. 9 | Tres imatges del TFM de l’IAAC sobre Digital Tools i Big Data. 2019. http://www.iaacblog.com/programs/tweets-llum-festival-bcn/.............................Pg. 16 FIG. 10 | L’anàlisi de dades. 2020. Elaboració pròpia..................................................Pg. 17 FIG. 11 | Actuacions del Festival Llum BCN 2019. Emplaçament E. 1/10.000, Cartografia d’elaboració pròpia..........................................................................................................Pg. 18 FIG. 12 | Inicis del TEAM 10. 1959. Contra la indiferència: catalitzadors de la urbanitat. 2012. Manuel Bailo Esteve.............................................................................................Pg. 19

67 | Índex d’imatges

FIG. 13 | Panells presentats per van Eyck a la seva ponència al congrés del CIAM a Dubrovnik 1956. Aldo Van Eyck. Contra la indiferència: catalitzadors de la urbanitat. 2012. Manuel Bailo Esteve.................................................................................................Pg. 20 FIG. 14 | Sandbox. 2019. Rafael Lozano-Hemmer. Intervenció pel Llum BCN 2019.

Fotografies de la compte oficial de Twitter de l’IAAC. https://twitter.com/iaac/status/1093890507946815489?lang=en.....................................................................................Pg. 20 FIG. 15 | Living City exhibition. Juny a agost 1963. Archigram a ICA Gallery, Londres. http://archigram.westminster.ac.uk/projects.php...............................................Pg. 21 FIG. 16 | A Solar Pavilion. Upper Lawn. Hivern de 1978. Fotografia de Peter Smithson al llibre The Shift pg. 34........................................................................................Pg. 21 FIG. 17 | Event-place. Imatge de Dennis Frenchman. Del llibre Llocs amb esdeveniments – Event Places de Joaquim Sabaté, Dennis Frenchman and J. Mark Schuster...........................................................................................................................................Pg. 22 FIG. 18 | The New York City Waterfalls, 2008. Brooklyn Bridge, New York, 2008.

Fotografies de Julienne Schaer. Comissionat pel Public Art Fund. https://vimeo.com/olafureliasson.........................................................................................Pg. 23 FIG. 19 | Ice Watch, 2018. Intervenció a Tate Modern, Bankside, Londres. https://vimeo.com/olafureliasson.........................................................................................Pg. 23 FIG. 20 | Reforma de l’avinguda de la Catedral i Fira de Santa Llúcia. 1990 en el marc de la política de renovació dels espais públic a Barcelona. Imatges del llibre Llocs amb esdeveniments – Event Places de Joaquim Sabaté, Dennis Frenchman and J. Mark Schuster.................................................................................................................Pg. 24 FIG. 21 | cas estudi #1: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 33 FIG. 22 | Asalto Barcelona. 2019. Daniel Canogar. http://danielcanogar.com/es/obra/asalto-barcelona.......................................................................................Pg. 34 FIG. 23 | cas estudi #1: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 36 FIG. 24 | cas estudi #2: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 38

El festival Llum BCN: anàlisi de cinc intervencions a l’espai públic | 68

FIG. 25 | Rèquiem per una fábrica. 2019. CUBE.BZ. http://cube.bz/work/requiemper-una-fabrica/...........................................................................................................................Pg. 39 FIG. 26 | cas estudi #2: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 41 FIG. 27 | cas estudi #3: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 43 FIG. 28 | Alice. 2019. Equip ELISAVA. https://www.elisava.net/en/news/aliceinstallation-elisava-students-stands-out-llum-bcn-2019...........................................Pg. 44 FIG. 29 | cas estudi #3: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 46 FIG. 30 | cas estudi #4: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 48 FIG. 31 | Làser. 2019. Antoni Arola. http://www.estudiantoniarola.com/es/entrada/laser......................................................................................................................................Pg. 49 FIG. 32 | cas estudi #4: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 51 FIG. 33 | cas estudi #5: Emplaçament a partir d’una ortofoto. Elaboració pròpia.......................................................................................................................................................Pg. 53 FIG. 34 | Sandbox. 2019. Rafael Lozano-Hemmer. https://www.lozano-hemmer.com/showimage_embed.php?img=seoul_2018&proj=235&type=artwork&id=1............................................Pg. 54 FIG. 35 | cas estudi #5: Planta. Elaboració pròpia ......................................................Pg. 56