Quaranta anys cercant «la peça» Mateu Llinàs i Audet Empresari i col·leccionista
De molt petit ja em cridaven l’atenció les llaunes litografiades, quasi sempre rovellades, en la part superior de les portes d’entrada d’algunes cases dels pobles -Peramola, Vilanova de l’Aguda, l’Armentera o Sant Pere Pescadorque, per raons familiars, freqüentava. Hi podia llegir tot un seguit de noms evocadors que em fascinaven: La Catalana, La Equitativa, Hispania, La Unión y el Fénix, La Patria Hispana, La Unión, etc. Més tard, vaig saber que es tractava de xapes anunciadores d’agències d’assegurances que antigament penjaven de les façanes dels immobles que havien contractat una assegurança amb aquella marca.
La publicitat, entesa en la seva concepció moderna, va néixer a mitjan segle xix, a remolc de la industrialització i la fabricació intensiva de béns de consum. Gràcies a la tècnica litogràfica i, molt especialment, a la cromolitogra-
‹ Aros Brico para pistones Hay un aro Brico para cada motor c. 1920 Expositor de taulell 44 µ 38 cm
Un dia, quan tenia catorze anys, en sortir del col·legi per anar a dinar, en un dels carrers del vell Sarrià, de lluny, vaig veure una cosa rectangular a peu d’una vella botiga en obres. A mesura que m’hi acostava em semblava una peça familiar. Primer, vaig veure la part del darrere, ben daurada, brillant. En descobrir la part del davant, no m’ho podia creure: es tractava d’una xapa de La Catalana (vegeu imatge), en estat impecable. Els seus colors vermell, negre i daurat em van atrapar per sempre més. Havia començat una passió que m’ha acompanyat tots aquests anys i que m’ha proporcionat moments de gran satisfacció: el col·leccionisme de publicitat antiga.
La Catalana Seguros contra incendios a prima fija c. 1930 27 µ 22 cm
15
