Cartells de llauna Seducció sobre metall Núria Sadurní Historiadora i tècnica del Museu de Badalona
sió en òfset, que en milloren la qualitat, alhora que en faciliten la producció en sèrie. Uns dibuixos i uns colors atractius converteixen aquest suport en un sistema de comunicació massiu i a l’abast de tothom. El cartell difon una imatge clara i vistosa de la marca que promociona, i dona un missatge directe que permet interpel·lar directament els consumidors en un context en què la lectura i l’escriptura continuen essent només patrimoni d’uns quants. Els cartells són fàcils d’entendre i fàcils «d’estendre» arreu, i per això no triguen a convertir-se en els amos del carrer, fins al punt que les autoritats es veuen obligades a regular-ne la col·locació. Els cartells s’havien utilitzat generalment per a la difusió d’espectacles i esdeveniments culturals, però a l’entorn del 1880 guanyen protagonisme i les principals marques comercials recorreran a aquest suport i organitzaran concursos de cartells per aconseguir una bona imatge que els permeti competir.
La voluntat de seduir, de convèncer a qui ens escolta, és una característica inherent tant al fet publicitari com a la mateixa condició humana, i s’ha mantingut inalterable des de fa generacions. El que ha anat evolucionant, però, al llarg dels segles, són els mitjans que s’han utilitzat per d’aconseguir-ho. És al segle xix, coincidint amb la Revolució Industrial, quan es donen les circumstàncies propícies perquè la publicitat esclati amb tota la seva força, i s’assenten les bases perquè esdevingui el mitjà de comunicació i d’influència sobre les masses que és avui. En aquell moment, les constants millores tècniques afavoriren el creixement de la producció i l’aparició de nous productes de consum destinats a satisfer la població que començava a agrupar-se a les grans ciutats. Masses ingents de treballadors a qui el salari reconvertia en consumidors potencials capaços d’absorbir els excedents industrials. En aquell context, la publicitat esdevingué un element clau que alimentava i reconduïa les necessitats d’aquesta societat –que, just per això, ben aviat es va conèixer com a societat de consum– i en l’art, que permetia inclinar la balança a favor d’un o altre producte.
Els fabricants, en un esforç per crear la seva pròpia marca i posicionar-se en el mercat, comencen a adoptar el disseny per crear una imatge de marca atractiva, vistosa i fàcil d’identificar, que es reflectirà en logotips, envasos, i en elements publicitaris.
El cartell, tant de paper com de llauna, és el protagonista d’aquest esclat publicitari impulsat pel Modernisme –amb la seva reivindicació de les arts aplicades– i pel desenvolupament de la litografia en color i de la impres-
Pel que fa al suport, mentre el cartell artístic roman fidel al paper, el món de la productes industrials també apostarà per les planxes de llauna litografiada atesos els seus 19
Sdad. de Atracción de Forasteros. Barcelona. Syndicat d’Initiative c. 1915 50 µ 35 cm
