El territori del barri del Besòs i el Maresme, una mirada a la història
E
l barri del Besòs i el Maresme es va aixecar en uns terrenys sedimentaris que el riu Besòs ha anat configurant al llarg dels temps. En aquest territori també hi desembocava la riera d’Horta, un dels principals torrents provinents de la serralada de Collserola. Era, doncs, un indret molt ric en aigua, hi havia maresmes i aiguamolls, i espessos boscos de salzes (de fet, l’origen del topònim Besòs prové de Bisauzi, el de les dues salzedes) i verns (d’aquí ve el topònim de la Verneda). Aquest territori és obert al mar i està exposat a les llevantades periòdiques que assoten el litoral de Barcelona. En ser una zona d’aiguamolls, exposada a les «besossades» (inundacions provocades pel Besòs) i els temporals marins, aquest indret no ha estat històricament gaire habitat. A l’època romana, entorn de la Via Augusta sud (que passava aproximadament per l’actual carrer de Pere IV), hi havia algun poblament i molins, a més del gual que permetia travessar el riu. Hi va haver pocs canvis a l’edat mitjana, quan ja es van definir els territoris de Barcelona i Sant Adrià i, en ser un indret fronterer, era propici a disputes entre l’Església, la noblesa i els comtes de Barcelona. Després d’una d’aquestes disputes, el 1092, el rei Ramon Berenguer III va nomenar Oleguer Bonestruga —bisbe de Barcelona— baró de Sant Adrià, i aquest
8|Memòria oral del barri del Besòs i el Maresme
va estendre les seves possessions als dos costats del Besòs. Part d’aquest territori era un vedat reial on comtes i nobles anaven a caçar. El delta d’aquest riu era, doncs, una zona humida de gran riquesa botànica i faunística, punt de pas i repòs d’aus migratòries. Una de les primeres imatges que es coneixen del territori és un plànol del 1699, sobre l’ocupació de Barcelona per l’armada del rei de França el dia 12 de juny de 1697 (que es va allargar fins al 3 d’agost), obra de l’enginyer Juan Gianola. Els francesos van desembarcar les tropes prop pels aiguamolls, on moria la riera d’Horta, i el plànol mostra, en detall, el que hi havia al territori: poc més de quatre masos, alguns camps de conreu i, més al nord, el molí documentat en temps dels romans i a l’edat mitjana. Al llarg del segle XVIII i del XIX es van anar drenant els aiguamolls i les maresmes del delta del Besòs per obrir noves terres de conreu, cosa que va permetre que s’hi establissin nous masos, com ara Can Pujades, Can Barrina o Cal Miquel de l’Ase. Cap al 1810, durant la guerra del Francès, les tropes d’ocupació van aixecar uns parapets de tir, un champ de boute, a la platja, prop de la desembocadura de la riera d’Horta, on anaven a fer pràctiques de tir. D’aquí neix el topònim de Camp de la Bota.
