L’evolució del parlar canareu
Alba Burruecos Santiago
4.EL TORTOSÍ TAL COM INDICA Veny (2002:103) S’estén pel Baix Ebre i el Montsià i en comarques de transició entre el valencià i el nord-occidental, podem afegir els Ports de Morella, el Maestrat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya (deixant a part les localitats més occidentals).
4.1.CARACTERÍSTIQUES TAL COM INDICA Veny ( 2002:103-105), en el vocalisme podem notar la palatalització de la vocal de llerg, llarg i d’eigua. La v labiodental vivent en Paüls (Baix Ebre) i Canet el Roig (Baix Maestrat), la reducció antiga de la NY>V visible en el mot de Tortosa (acovidar,convidar). Certs trets fonètics ens recorden les arrels nord-occidentals (auzell,aucell, pinzà,pinsà, amb la z sonora) i d’altres s’acosten al valencià (poble, regla, amb g fricatives, juí, judici), en morfologia s’usen plurals en -st (aquests,posts), també en -ns proparoxítons acabats en nasal (hòmens,homes). L’article té la mateixa estructura morfològica nord-occidental (lo, los, etc.) tenint en compte que el femení la no s'elideix davant de u-, i- tóniques o àtones: la ungla, la universitat. Els demostratius presenten dos graus de localització: 1) proximitat: este, -os, -a, -es neutre:això 2) allunyament: aquell, -s, -a, -es neutre:allò La primera persona del singular del present d’Indicatiu és -o (canto, ballo, trobo) i la tercera persona del singular és -a (canta, balla,troba). Una característica que sobresurt del tortosí és la coincidència de la primera i segona persona del plural del present de Subjuntiu amb les de l’imperfet: féssem,fem,fésseu, feu, cantéssem, cantésseu...). El fet de trobar-se a cavall del nord-occidental i del valencià, el torosí comparteix també mots del primer (eixalavar, rentar per primera vegada la roba abans de posar-la a la bugada) i del segon (boçar, vomitar). La llarga submissió als musulmans justifica arabismes com dap (mesura d’oli), setra (gerro d’aigua). La situació marginal ha afavorit algun arcaisme com certinitat (certesa), a, vocatiu per adreçar-se a un igual o, en femení, expressió de sorpresa o admiració, baldana (botifarra de sang, arrós...). D’altres, poden desorientar parlants de zones alienes al dialecte: maldar (renyar).
13
