L’evolució del parlar canareu
Alba Burruecos Santiago
3.EL CATALÀ OCCIDENTAL TAL COM INDICA VENY (2002: 85) Baixa de la confluència d’Andorra amb la Cerdanya fins a prop de l’Hospitalet de l’Infant allargant-se cap a les terres de l’Ebre i del País Valencià. Deriva de diverses contingències històriques i del seu emplaçament geogràfic: al nord, al segle X va sobreviure una llengua preromana, al sud, un poble semític va exercir el seu poder i la seva influència durant sis centúries, amb fortes ressonàncies en la llengua, sobre el poble romanovisigòtic que hi va conviure, tot i que el seu decaïment, va deixar, més que enlloc, petjades de la seva llengua arcaica. En el segles XVII, amb l’expulsió dels moriscos, tindran lloc densos canvis de població: la immigració mallorquina cap a terres de la Marina valenciana acolorirà amb elements dialectals orientals aquelles parles (Tàrbena, la Vall de Gallinera), immigracions al·legòriques establertes en zones despoblades a causa d’aquell foragitament (Asp, Montfort), a vegades castellanitzades per anteriors aveïnaments murcians (Baix Segura) i substitució lingüística del català. La situació marginal del català ponentí i el caràcter de la llengua trasplantada al costat meridional justifiquen la tendència predominant del català occidental cap a l’estasisme i la lentitud evolutiva.
3.1.DIFERÈNCIES ENTRE EL CATALÀ OCCIDENTAL I ORIENTAL TAL COM INDICA VENY ( 2002:17-20) L'articulació dialectal del català és en dos gran blocs: un bloc oriental i un bloc occidental, divisió proposada amb encert per Milà i Fontanals ja que el 1861, basant-se en el tractament de les vocals àtones llatinovulgars A i E, neutralitzades en [e] en català oriental i diferenciades en català occidental. El tractament de les vocals àtones O i U, neutralitzades en [u] en oriental i també diferenciades en occidental. El bloc oriental, a més de comprendre la Catalunya francesa, s’estén per les conques dels rius Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat, Cardener, Anoia, Foix, Gaià, Francolí, Riudoms, Alforja i Riudecanyes, mentre que cauen en domini occidental les conques del Segre, amb els seus afluents, i de l’Ebre.
5
