INSTITUT SÒL-DE-RIU DATA DE PRESENTACIÓ: 13 DE GENER DE 2021
ACCIDENT AL CÀMPING ALFACS: DESMENTINT TOTES LES FAL·LÀCIES CREADES PER LA PREMSA
2N BATXILLERAT B TUTOR: JORDI ARASA
PAULA PAGÀ GEIRA
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
M’agradaria donar les gràcies, primerament, a la meva família i els meus amics. A la meva millor amiga Dafne Albiol Pastor, per donar-me suport emocional des del primer moment. A la meva mare per ajudar-me en tot el què ha pogut. A Juan Andrés Boria Subirats per proporcionar-me els seus coneixements. I finalment, als professors del centre i al meu tutor.
1
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 3 1. CÀMPING ALFACS ................................................................................................ 4 2. L’ACCIDENT DEL CÀMPING ELS ALFACS .......................................................... 5 3. L’ABANS I EL DESPRÉS EN LA HISTÒRIA DEL CÀMPING ................................ 6 3.1. LAS CANCELAS............................................................................................... 8 3.2. LES VÍCTIMES ................................................................................................. 9 3.3. ELS SUPERVIVENTS .................................................................................... 10 3.4. CARTA DE L’ALCALDE D’ALCANAR AL CÀMPING ALFACS ....................... 11 4. DESPRÉS DE LA TRAGÈDIA .............................................................................. 12 5. CONDOLÈNCIES I AGRAÏMENTS ...................................................................... 14 5.1. ENTREVISTA A FELIP TALLADA .................................................................. 14 5.2. EN DESACORD AMB LA PREMSA ................................................................ 15 6. 40È ANIVERSARI ................................................................................................ 16 7. FETS ESTRANYS QUE OCORREN AL CÀMPING ............................................. 18 8. DESMENTINT LES FAL·LÀCIES DE L’ACCIDENT ............................................. 20 9. PUBLICITAT I FAL·LÀCIES ................................................................................. 24 10. CONCLUSIÓ ...................................................................................................... 25 11. VALORACIÓ PERSONAL .................................................................................. 25 12. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................... 26 13. WEBGRAFIA ...................................................................................................... 26 14. ANNEXOS .......................................................................................................... 28 I. CARTA DEL CÀMPING ESTANYET AL POBLE D’ALCANAR ............................................ 28 II. DIARIO ESPAÑOL, 12 DE JULIOL, 1978................................................................... 29 III. DIARIO ESPAÑOL, 12 DE JULIOL, 1978.................................................................. 30 IV. DIARIO ESPAÑOL, 12 DE JULIOL, 1978 ................................................................. 31 V. DIARIO ESPAÑOL, 12 DE JULIOL, 1978 .................................................................. 32 VI. DIARIO ESPAÑOL, 12 DE JULIOL, 1978 ................................................................. 33 VII. DIARIO ESPAÑOL, 14 DE JULIOL, 1978 ................................................................ 34 VIII. DIARIO ESPAÑOL, 14 DE JULIOL, 1978 ............................................................... 35 IX. DIARIO ESPAÑOL, 14 DE JULIOL, 1978 ................................................................. 36 X. DIARIO ESPAÑOL, 14 DE JULIOL, 1978 .................................................................. 37
2
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
0. INTRODUCCIÓ Soc Paula Pagà Geira, estudiant de 2n de Batxillerat Humanístic a l’Institut Sòl-de-Riu d’Alcanar , i en aquest treball vaig a presentar l’accident del càmping Alfacs, on es va produir l’explosió d’un camió l’any 1978, i en el qual van morir molts de campistes i molts turistes, i també parlaré de fets paranormals, descripció del càmping i finalment, desmentint tot el que van transmetre els mitjans de comunicació de l’època, els quals van dir moltes fal·làcies sobre l’accident per poder arribar a més públic i donar-se més a coneixer. Com podrem observar més endavant, explico tot el que va passar al Càmping Alfacs, les víctimes que hi va haver, els treballs que es van realitzar per tornar a restablir el càmping com estava, i a més també hi ha una sèrie de documents els quals ens mostren com va ocórrer tota la tragèdia. Per afegir-hi més informació, també hi ha una part que parla sobre els fets paranormals que encara passen per aquella zona.
Al principi no vaig pensar de fer aquest treball. En un primer moment la meva idea era fer un treball relacionat amb les telecomunicacions, les xarxes socials i la publicitat. Però a l’hora de començar-lo, em vaig adonar que realment també m’agradaria molt investigar sobre el càmping Alfacs, ja que estic molt interessada en el tema de les catàstrofes del món i de les experiències paranormals. M’agrada moltíssim des de petita i abans em volia dedicar a alguna cosa relacionada amb això. Va arribar el dia de començar el treball i vaig tenir molt clar que del que volia parlar era sobre l’accident al càmping i totes les fal·làcies que s’havia inventat la premsa per poder arribar a un públic més ampli.
La metodologia que he utilitzat per a la realització del treball ha sigut al principi reunir tota la informació, fent una entrevista a l’ex alcalde d’Alcanar, Juan Andrés Boria ( de qui n’he obtingut la majoria) i poder contrastar-la amb una altra trobada a les xarxes socials. Després, la recerca d’imatges i els detalls que hi queden per completar el treball, però afegint la bibliografia, webgrafia, la conclusió, etc.
Gràcies a tots aquests fets, cada cop estic més segura de que em vull dedicar al món de les telecomunicacions i del màrqueting per poder fer justícia sobre les fal·làcies que inventa la premsa.
3
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
1. CÀMPING ALFACS El càmping dels Alfacs és un càmping de platja situat a Alcanar-Platja al terme municipal d’Alcanar, a pocs quilòmetres del nucli de Sant Carles de la Ràpita a la costa de la serra del Montsià. Concretament, està ubicat a l’Avinguda Mar, 1, a primera línia de mar i disposa de unes magnífiques vistes des dels seus apartaments, bungalows, suites, viles i parcel·les. Molts dels usuaris que han visitat recentment el càmping, poden afirmar que és el lloc ideal per descansar i relaxar-se, el qual també disposa de terrasses, un supermercat i platja al llarg de tot el càmping. També hi ha un altre complex molt a prop del càmping, concretament a uns 200 metres de Serramar, on també hi podem trobar un altre bar-restaurant amb terrassa, dos piscines, un camp de futbol, tenis i pàdel. Està situat a 2km de Sant Carles de la Ràpita, i també ubicat al terme municipal d’Alcanar. Però un dia, es va produir un greu accident que va canviar la vida de moltíssimes persones, tant residents del càmping, com de la gent que vivia prop d’aquest.
FIG 1: Mapa de la zona del càmping FONT: Google Maps
En aquesta imatge, podem observar a dintre del cercle roig, on està situat Sant Carles de la Ràpita, en el cercle groc, on està situat Alcanar i on trobem aquest símbol ( ) podem trobar el Càmping dels Alfacs.
FIG 2: Entrada al càmping FONT: Google Maps
4
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
2. L’ACCIDENT DEL CÀMPING ELS ALFACS El camió cisterna amb matrícula M-7034-C el qual era conduït per Francisco Ibernón Villena, portava un semiremolc-cisterna amb matrícula M-7981-R de la companyia Cisternas, de la marca FreuHauf. A les 12:05h del matí, va sortir del seu destí carregat amb 25 tones de propilè 1 liquat en direcció a la factoria de Paular, a Puertollano, per la carretera N-340 i justament va passar per davant del càmping Alfacs. L’explosió es va produir justament després que el camió va recórrer uns 100 quilòmetres, a l’altura del càmping, al terme municipal d’Alcanar, a les 14 hores i 27 minuts. En aquell mateix moment, dins del càmping hi havia aproximadament unes 800 persones, quan l’aforament legal era de 260. En el moment de l’explosió, es calcula que hi havia entre 300 i 400 persones dins del radi afectat que va ser d’aproximadament entre 100 i 200 metres. El camió es va partir en 3 parts. La tractora va sortir disparada cap endavant i lleugerament a la dreta, la cua va sortir disparada cap enrere, a la dreta i al mig, on hi va haver l’explosió. Un testimoni que hi havia al lloc dels fets, va declarar que abans que arribés la bola de foc, una part de la cisterna estava volant per l’aire. La bola de foc que va provocar l’explosió, va elevar la temperatura de l’aigua de la platja a 2000 graus. El cràter què s’hi va formar tenia 2 metres de profunditat i 10 de radi. Després d’això, es va crear una columna de fum des del lloc on va explotar el camió que va ser confosa amb una possible emissió de la fàbrica de ciment i el soroll de l’explosió no es va sentir al nucli urbà de les Cases d’Alcanar, situat a uns 6 quilòmetres de distància, on només es van sentir els sorolls de les ambulàncies. Al cap de poc temps de produir-se l’explosió, hi van començar a acudir socorristes, bombers i equips mèdics de la zona i dels nuclis del voltant. Van arribar i, de seguida, van començar a atendre a tots els ferits. Als més greus els van anar traslladant als hospitals de la zona, com per exemple Vinaròs, Amposta o Tortosa, aquest darrer obert 2 anys abans. Una estona més tard, van començar a arribar tota la premsa i tots els mitjans de comunicació.
1
El propilè és un termoplàstic que és obtingut per la polimerització del propilè, subproducte gasós de la refinació del petroli, en presència de un catalitzador, baix un rigorós control de temperatura i pressió.
5
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
3. L’ABANS I EL DESPRÉS EN LA HISTÒRIA DEL CÀMPING El dia 11 de Juliol de 1978, aproximadament a les 14:30h, les persones que en aquell moment estaven vivint al càmping o passant uns dies amb la família, van presenciar una de les experiències més dures i extremes de tota la seva vida. El lloc on es van produir tots els fets, va ser en el quilòmetre 161 de la N-340, al terme municipal d’Alcanar. La zona més afectada va ser la part sud del Càmping Alfacs (al costat d’Alcanar), més o menys enmig del terme municipal. També xalets limítrofes amb el mateix càmping i la discoteca “Las Cancelas” de Don Ben. Camps d’olivars i garrofers amb alguna altra edificació propera. Per centrar-ho, situem el càmping Alfacs entre carretera i mar i “Las Cancelas” de Don Ben entre carretera i muntanya. La causa de l’accident va ser l’explosió d’un camió cisterna que transportava propilè altament inflamable. Les conseqüències van ser: o 98 morts en el mateix moment de l’explosió incloent també el conductor del camió. Després es van anar afegint més víctimes fins arribar a unes 200, ja què no es sap el nombre exacte de morts. o Més de 200 ferits per cremades, molts d’ells de 3r grau. o Estat crític d’un 80% com a mínim dels ferits ingressats. Alguns van morir en poques hores. o 80 vehicles destruïts pel foc. o 80 tendes de campanya i utensilis diversos. o La meitat del càmping destruït pel foc. o Destrucció total de “Las Cancelas” de Don Ben. Tot el personal que habitava aquest establiment va morir. o Deteriorament de xalets al costat de càmping i de “Las Cancelas”. o Ensorrament del Restaurant Bar Serramar per l’impacte del cos de la cuba. o En general, vidres trencats de finestres i esquerdes a molt xalets de la zona. o Trossos del camió cisterna escampats per tots els costats. El perímetre afectat, agafant com a eix el lloc de l’explosió a mil metres quadrats, va quedar destruït. Les víctimes eren espanyols, francesos, alemanys, holandesos i belgues.
6
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
La valoració dels danys va ser, independentment dels que es poden derivar de la indemnització per les víctimes, els danys materials i van poder sumar al voltant de 200 milions de pessetes. Els danys materials no van ser tant greus en comparació al desastre. La indemnització per a les víctimes va ser totalment imprevisible en aquell moment. Dies més tard, una comissió de campistes del càmping Estanyet, en el que es van agrupar turistes de totes les nacionalitats, van entregar a l’Alcalde de l’Ajuntament d’Alcanar, Juan Andrés Boria Subirats, les quantitats de 25.700 pessetes per ser destinades a la catàstrofe del Càmping Alfacs. Per la seva part, el Govern Civil també en va rebre una petita quantitat.
El president Tarradellas amb les primeres autoritats provincials i el nostre alcalde Juan Andrés Boria.
FIG 3: President Tarradellas FONT:Revista Alcanar, 1978
En el seu temps, també hi va haver molta confusió informativa, ja sigui intencionada o no. No va ser moment de protagonisme ni la catàstrofe ho va requerir. Però per tot l’informat fins al moment, ha estat molta la gent que ha preguntat què van fer els canareus aquell dia. Més avall podem observar una imatge com a mostra. Com molts altres voluntaris, van estar traient molt cadàvers de les runes i oferint-se per al que fos necessari.
Aquests són els germans Vila Cervera amb un amic de Barcelona. Testimoni que els canareus van ser uns dels primers en arribar. Com correspon a tot aquell amb sentiments humanitaris.
FIG 4: Germans Vila Cervera FONT: Revista Alcanar, 1978
7
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
3.1. LAS CANCELAS “Las Cancelas”, era una espècie de discoteca, pub o bar nocturn, el qual era molt popular en aquella època. Estava dirigit per Don Juan i la seva família i situat a pocs quilòmetres del Càmping Alfacs i de Sant Carles de la Ràpita. Era molt popular en aquella zona, molta gent anava a passar l’estona amb els amics i la família i era un lloc molt ben ubicat. El dia dels fets, 11 de Juliol de 1978, el camió cisterna que transportava el propilè liquat, va explotar gairebé davant de “Las Cancelas”, on va provocar la mort d’almenys 5 persones, incloent nens petits.
FIG 5: Las Cancelas FONT: Revista Alcanar
Tot l’edifici va quedar destruït i quan ja van haver desallotjat a totes les víctimes del càmping, es van desplaçar uns quants voluntaris fins allí per poder treure totes les runes que hi havia quedat i així poder identificar els cadàvers. Anys més tard, aquest edifici ja no es va tornar a reconstruir, només va quedar el record d’aquells dies dintre de les ments de les persones que hi van assistir alguna vegada i també dels voluntaris que van ajudar a les víctimes de la catàstrofe.
FIG 6: Runes “Las Cancelas” FONT: Revista Alcanar, 1978
FIG 7: Runes “Las Cancelas” FONT: Revista Alcanar, 1978
No hi ha molta més informació sobre aquest local, ja que va desaparèixer per sempre i en aquella època tampoc hi havia la qualitat de càmeres que hi ha en l’actualitat, ni els mateixos recursos gràfics. 8
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
3.2. LES VÍCTIMES En aquesta catàstrofe, va haver moltíssima polèmica sobre la gent que realment havia mort en el moment de l’accident, els què havien mort després als hospitals i els que havien desaparegut. Realment, cada diari, cada informatiu i cada periodista, van dir una dada diferent, i tot això va ser perquè en el moment de la explosió, dins del recinte no hi va haver cap persona relacionada amb el món de la premsa. Els primers en arribar, van ser l’alcalde d’Alcanar en aquella època, Juan Andrés Boria Subirats, acompanyat d’algunes autoritats. Ells van ser qui realment van poder saber les persones que van morir en aquell moment i les que van ser enviades als hospitals on, hores després, moltes van acabar morint a causa de les cremades tant greus que van sofrir. Algunes de les persones van morir cremades, altres, com que van veure l’ona expansiva venir i es pensaven que era de foc, van tirar-se a la piscina o directament al mar, on van morir pràcticament bullits a causa de l’alta temperatura de l’aigua. Es pensaven que així es salvarien, però va passar tot el contrari. A la gent que estava a la superfície, no els va donar temps de reaccionar, ja que l’ona expansiva es va estendre molt ràpidament per tot el càmping i, per tant, van morir en la posició en la qual estaven en aquell moment. Uns van morir dinant, els altres llegint un llibre... Els testimonis que també van estar en el lloc de la tragèdia, afirmen que tot el camí que va des del càmping fins a la platja, pel terra, es podien apreciar restes de pell dels peus de les persones que van córrer per fugir d’alli. Aqui a sota, podem observar com un voluntari ajuda a un home que s’ha vist afectat per l’accident i ha tingut problemes de mobilitat per tornar al càmping després de córrer i fer-se mal als peus. Unes altres carbonitzades per l’explosió. FIG 8,9,10: Víctimes explosió FONT: Revista Alcanar, 1978
9
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
3.3. ELS SUPERVIVENTS La desolació s’estenia per tota la platja plena de gent que no sabia exactament la magnitud de la catàstrofe ni què havia passat realment. Uns no trobaven els seus familiars i d’altres es preparaven per anar-se’n. Només la innocència d’un nen petit en primer pla obre l’esperança a un matí que faria oblidar-ho tot.
FIG 11: Supervivents
FONT: Revista Alcanar
Un dels testimonis anònims de la tragèdia relata els fets que van viure en aquella experiència marcada per a tota la seva vida: “Nosaltres vam ser testimonis de tot el que va succeir als quinze minuts de la tragèdia, és a dir, en plena evacuació dels cremats, el moment més dramàtic i volem rendir testimoni a dos cossos que es van portar de forma exemplar.” Aquests van ser el cos de la Guardia Civil i de voluntaris anònims. Tant uns com els altres van aguantar l’horror com van poder, les cremades del foc encara existent i el gran perill de les bombones de gas butà què anaven explotant, i no van donar ni un pas enrere traient cossos calcinats encara amb vida d’entre les runes. Va ser la seva, l’actitud més preciosa en quant al sacrifici d’uns éssers humans darrere la hipotètica salvació dels semblants. A tots, també com humans i més tranquils pensant que sempre tindrem una ajuda al nostre costat i Déu no ho vulgui que sigui així, recobrada una fe en els nostres semblants una mica deteriorada... MOLTES GRÀCIES.
FIG 12: Ferits
FONT: Revista d’Alcanar 10
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
3.4. CARTA DE L’ALCALDE D’ALCANAR AL CÀMPING ALFACS El dia després dels fets, l’alcalde d’Alcanar va redactar una carta després del Ple a l’Ajuntament amb una sèrie d’acords:
El día 12 del presente mes de Julio, al siguiente día del luctuoso y catastrófico siniestro ocurrido en el Camping LOS ALFAQUES, de este término municipal, reunido el Pleno de este Ayuntamiento en sesión de urgencia, acordose: 1. Hacer pública la condolencia de esta Corporación Municipal por la catástrofe ocurrida, acompañando en el sentimiento a todos los familiares de las víctimas. 2. Agradecer a todo el público en general, Guardia Civil, Guardias Municipales y Servicios de la Cruz Roja la colaboración prestada en los servicios de socorro y salvamento, con ocasión de este luctuoso suceso. 3. Agradecer a nuestra Primera Autoridad Provincial y demás Delegaciones de los Ministerios afectados, la rápida y eficaz asumción de toda la problemática de este colosal siniestro. 4. Expresar a los titulares-propietarios del Camping LOS ALFAQUES, la condolencia de nuestra población. 5.
Solidarizarse con las Autoridades provinciales y locales y demás Organismos de todo orden en la protesta, cerca de la Administración, por la tolerancia de que circulen por nuestras carreteras y poblaciones camiones-cuba o cualquier clase de vehículos portadores de esas cargas de gases y líquidos inflamables o explosivos, causantes de estas tragedias, prohibiéndose inmediatamente su circulación por las mismas. Alcanar, a 12 de Julio de 1978 EL ALCALDE,
11
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
4. DESPRÉS DE LA TRAGÈDIA Declaracions d’un testimoni un més després: “Ha pasado ya un mes desde la catástrofe del Camping Alfaques, y sus ecos, trágicos ecos, van diluyéndose en el tiempo poco a poco, pero sin desaparecer del todo. El trozo de carretera que paralela al camping fue escenario de la gran explosión, aún hoy, se encuentra repleta de gente y coches aparcados en los arcenes, lo que en plena N-340 constituye un gran peligro para todo vehículo, que ha de circular con grandes precauciones. La curiosidad humana es inacabable. No podemos reprochar nada a nadie de lo que no sabemos si nosotros no haríamos también en otras circunstancias que no fueran las nuestras, pero no es ciertamente agradable para aquellas personas, como los dueños del camping, que han vivido la tragedia, darse cuenta son el blanco de la curiosidad de las gentes. Es la gran “kermesse” de una tragedia. Aquesta es la informació extreta de la revista d’Alcanar de 1978.
A més a més, també es va fer una missa en honor a totes les víctimes celebrada per el mossèn de San Juan Bautista de Santander, on hi van acudir un gran nombre de persones per donar suport a les famílies de les víctimes, a més a més de acudir els voluntaris i veïns dels pobles del voltant, com ara Alcanar, La Ràpita, Amposta, Tortosa o Vinaròs, entre d’altres.
Retall d’un diari d’Alcanar publicat l’Agost de 1978. 12
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
Carta de la directora del càmping a l’alcalde d’Alcanar per a donar-li les gràcies per tot el suport obtingut des del primer moment:
ALCANAR- Playa, 4 Agosto 1978 Querido Alcalde: Como ya hemos expresado varias veces, una catástrofe como la del día once solo sirve para evidenciar la solidaridad humana. Tenemos conocimiento de cómo vibró el pueblo de Alcanar ante la noticia de la explosión y muestras bien patentes de la ayuda y colaboración que recibimos. Ante la imposibilidad de hacerlo personalmente a todos y cada uno, queremos hacer público nuestro agradecimiento a cuantos prestaron magnifica ayuda personal en aquellos angustiosos momentos. A cuantos nos han ofrecido de corazón su auxilio, a los que nos han tendido su mano amiga en intento de consolarnos. A todos nuestra gratitud infinita. En cuanto a tu actuación personal, nos resulta muy difícil hablar de ella sin herir tu modestia. Pensamos que estuvo a la altura de las terribles circunstancias. Un abrazo.
Integrant de la Comisió en turistes del Camping Estanyet el moment d’entregar a l’alcalde d’Alcanar el seu donatiu per a la catástrofe del Camping Alfaques de 25.000 pessetes.
FIG 13: Donatiu Catàstrofe FONT: Revista Alcanar
13
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
5. CONDOLÈNCIES I AGRAÏMENTS A més a més, els testimonis de condol que es van rebre a l’Ajuntament procedents de tota Espanya a causa de la tragèdia produïda al terme municipal, els van arribar a desbordar. Moltes persones es van apropar a l’Ajuntament per expressar les seves condolences, a més de polítics dels diferents partits, juntament amb el ministre Secretari d’Estat de la veïna nació francesa que va expressar amb càlides i sentides paraules a l’alcalde de la ciutat l’agraïment de França per la col·laboració que els seus súbdits van rebre de la població espanyola. Va ser rebut per l’alcalde de la ciutat que el va acompanyar en tot el recorregut fins al propi càmping Alfacs. Els testimonis d’agraïment que els residents francesos expressaven al ministre cap a la població espanyola, cap als veïns d’Alcanar i els residents del nostre terme, van ser la constant durant tot el recorregut mentre les seves paraules eren gravades per periodistes i reporters de la televisió francesa, al mateix temps que exigien al seu ministre i a la premsa que deixessin constància de tot el que estava succeint. El comportament de les forces de la Guardia Civil, Creu Roja Espanyola, exèrcit i tot el veïnat, van ser exemplars sobre el terreny on van ocórrer tots els fets.
5.1. ENTREVISTA A FELIP TALLADA Els ferits van ser enviats a l’Hospital Verge de la Cinta, Hospital Jesús, l’Aliança, i a clíniques privades de Tortosa. L’alcalde de Tortosa en aquella època, Felipe Tallada, va explicar a una entrevista com es va produir l’explosió i va declarar el següent: “Hi va haver un excés de càrrega de gas a la cuba del camió i amb la calor del Sol es va dilatar i va explotar fent que es formés una bola de foc en forma d’ona expansiva, la qual va arribar des de la carretera on estava el camió fins a la platja i va arrasar tot el que se li va presentar al davant. Felipe Tallada, també va declarar que va ser molt difícil aconseguir esbrinar la nacionalitat i la identificació de totes les víctimes.
En aquesta imatge, podem observar a totes les víctimes dins del seu taüt al cementiri de Tortosa, mentre son fotografiades pels periodistes.
FIG 16: Enterrament víctimes FONT: Revista d’Alcanar, 1978
14
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
5.2. EN DESACORD AMB LA PREMSA
FONT: Revista d’Alcanar, 1978
A partir d’aquesta carta, podem observar que tot el que van explicar i mostrar els mitjans de comunicació no va ser la realitat dels fets, i per tant, he tingut l’honor d’entrevistar en primera persona a Juan Andrés Boria Subirats, l’ex alcalde d’Alcanar, i poder saber les veritables realitats del que va ocórrer aquell 11 de Juliol de 1978 i els dies posteriors a l’accident.
15
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
6. 40è ANIVERSARI En el 40è aniversari de l’accident, les xarxes socials van voler fer un reportatge per recordar els fets i la tragèdia i concretament, el telenotícies de TV3 en va fer un al càmping realitzant una petita entrevista a Mario Gianni Macià, gerent del càmping. El que ell explica, va ser que el càmping no va tancar en cap moment, perquè la part que estava més propera al mar no es va veure afectada i per tant continuava amb normalitat ja que portaven més de 20 anys oberts i gràcies al suport local van poder continuar amb el servei. Jordi Tallada, un bomber que treballa al servei de Catalunya, va ser un dels voluntaris que va ajudar aquell dia i afirma que aquella experiència el va marcar moltíssim i a partir d’aquells fets va saber que volia dedicar la seva vida a ajudar a les persones. També van parlar amb una infermera que treballava al nou Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, qui recorda que en traslladar tots els ferits van haver molts de crits de les persones que estaven buscant els seus familiars afectats per la catàstrofe i també el dolor que van sentir en aquells moments.
FIG 14: Memorial víctimes
FONT: Google
Després de la mort de totes les persones afectades, a una de les parets principals del càmping es van penjar una sèrie d’ estrelles per representar a cada víctima, acompanyades de la frase “in memoriam”.
Després de l’incident, van poder afirmar que aquest sinistre no es tornaria a repetir ja que van canviar totes les mesures de seguretat i es van aplicar protocols per al transport de mercaderies perilloses.
16
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
Els ajuntaments de Sant Carles de la Ràpita i Alcanar van impulsar una declaració institucional de record a les víctimes i d’agraïment al voluntaris que va ser, al mateix temps, reivindicativa. En primer lloc, van tenir un record especial per a les 215 víctimes mortals, les 70 ferides de gravetat i també per a totes les seves famílies. També van agrair als serveis d’emergència, mèdics i forenses les ingents tasques que van efectuar, als supervivents i a tota la ciutadania tant d’Alcanar i de Sant Carles de la Ràpita, com també dels pobles veïns d’Amposta, Tortosa i Vinaròs, que van oferir tot el seu suport i l’ajuda per poder facilitar les feines de rescat i acolliment a les famílies. També a la família Gianni-Macià, pel seu esforç, vitalitat força, tenacitat i empenta que van demostrar durant tots aquests anys per no defallir malgrat les conseqüències de la tragèdia, i per refer el Càmping Els Alfacs. En aquest àmbit, també es va lamentar que s’hagués de commemorar aquesta tragèdia perquè van considerar que aquesta s’hagués pogut evitar si les reclamacions de la ciutadania haguessin estat escoltades i l’Estat Espanyol hagués desviat l’N-340 de l’interior dels municipis de Sant Carles de la Ràpita i d’Alcanar amb anterioritat. “Malauradament, aquest 11 de juliol de 2018, la Nacional 340 continua amb problemes, tant de manteniment de la via com de saturació per l’elevat volum de trànsit. Per això, l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i l’Ajuntament d’Alcanar reclamen a l’Estat Espanyol que implanti d’una vegada per totes solucions al problema viari de l’N-340 al tram de les Terres de l’Ebre, ja que perjudica greument la ciutadania rapitenca, canareva i ebrenca”, van concloure. Aquell mateix vespre a les vuit, el veïnat que reclamava la gratuïtat de l’AP-7, va portar el tall número 200 de la nacional fins a la porta del càmping, al punt de l’accident. Van voler commemorar l’efemèride com a mostra d’agraïment i com a resposta de la ciutadania.
FIG 15: Vista aèrea càmping. FONT: Ebredigital.cat
17
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
7. FETS ESTRANYS QUE OCORREN AL CÀMPING Després de succeir tots aquests esdeveniments, la gent que anava al càmping a passar uns dies, o simplement els treballadors, van començar a experimentar una sèrie de fets paranormals, els quals van deixar bastant “trauma” a les persones que ho van viure tot en primera persona. El programa de televisió espanyola “Cuarto Milenio” presentat per Iker Jiménez, va fer un programa especial per a aquest accident on a continuació podrem veure les dures declaracions dels testimonis anònims que van viure els fets paranormals en primera persona. L’any 2004, un testimoni afirma haver vist mentre anava amb el seu vehicle per la carretera, i concretament a la seva banda esquerra, un grup d’ entre 7 i 8 persones separades per 1 metre de distància entre elles. Uns miraven cap endavant i els altres cap endarrere. Uns metres més endavant, el conductor va percebre que hi havia una última persona. Era un adult amb un cubell a la mà i no tenia rostre. També va aclarir que les persones anaven totes vestides amb roba de bany. Un altre testimoni anònim afirma que en l’ambient es respira la sensació de que hi ha alguna presència, com si hi haguessin persones que no descansen ni deixen descansar. Els veïns que viuen per les zones properes al càmping, afirmen que durant les nits, es senten sorolls com si uns nens petits estiguessin jugant, i també alguna vegada els ha semblat veure a persones caminant al costat de la carretera, però quan s’apropaven a elles veien que només tenien els peus i que semblaven fantasmes. A la part de darrera del càmping, hi ha un accés a la platja, la qual també va ser calcinada per l’ona expansiva i on l’aigua va arribar als 2000 graus de temperatura. Uns investigadors van captar unes psicofonies dintre dels bungalows, on es senten sorolls de “caniques” i veus de nenes petites, on també durant la nit, mentre els investigadors hi dormien, es van despertar a causa d’una presència i van poder veure nens i adults caminar per dins de l’habitació. A les persones que van viure aquesta tragèdia en primera persona, els va provocar tal trauma que prefereixen no parlar sobre el tema. Persones que treballaven a la Guardia Civil vigilant la zona de la pineda de prop del càmping, van veure la silueta d’una dona i d’un infant passejant per la platja a dos quarts de tres de la matinada al mes de febrer vestits amb roba de bany. La nena portava un cubell a la mà i les dues no caminaven, lliscaven per damunt l’arena com si fossen fantasmes, i desprès van desaparèixer. Moltes persones han arribat a pensar que totes aquestes experiències paranormals viscudes per diferents usuaris, han estat inventades per poder guanyar una mica més de fama o provocar més revolta entre la gent interessada en el món paranormal. 18
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
Al mateix temps, aquestes persones afirmen no haver sentit parlar mai del tema, ni de què havia hagut un accident en aquell càmping, ells únicament s’havien allotjat als bungalows, o simplement quan van passar per davant van notar unes presències molt estranyes, persones que caminaven per una banda de la carretera, però al aproparse, els conductors només veien els peus de les persones, els quals eren d’un color verd estrany i d’aspecte fantasmagòric. També hi ha testimonis que diuen haver vist nens corrent per dins del càmping o per la platja. El cas és que per moltes històries que ens contin sobre aquest accident i els suposats “fantasmes” que hi puguin aparèixer, personalment crec que mai es podrà saber si aquests fenòmens són reals, cadascú pot viure una experiència diferent. Totes les persones som diferents; uns són més atemorits que els altres, i de vegades la por ens pot fer veure coses que en veritat no existeixen i ens poden fer creure coses que no son reals.
FIG 16: Fantasmes Alfacs FONT: Google
En aquesta imatge, podem observar un clar exemple de com seria l’escena si ens trobéssim al davant amb els suposats fantasmes de les víctimes del càmping.
19
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
8. DESMENTINT LES FAL·LÀCIES DE L’ACCIDENT Per poder conèixer més a fons tots els fets que van succeir aquell 11 de Juliol, vaig entrevistar la persona la qual era l’alcalde d’Alcanar en aquella època, el qual va viure aquesta tragèdia de primera mà. Aquest és el testimoni de Juan Andres Boria Subirats, alcalde d’Alcanar l’any 1978: <<L’alcalde estava a l’Ajuntament com tots els dies fins a les 14:30 hores, i quan marxava cap a casa a dinar, va veure el fum sortir de més o menys on s’havia produït l’accident. Al cap d’un moment, un veí del poble que tenia la finca prop del càmping, el va trucar i li va explicar que havia succeït una tragèdia prop del lloc on ell es trobava. Quan va acabar de parlar amb aquesta persona, ràpidament el va trucar una altra persona per dir-li que anés cap al càmping Alfacs, on ja s’hi trobava la Guardia Civil, la qual ja havia tallat la carretera. Una vegada l’alcalde arriba, ningú podia arribar al lloc dels fets, ja què estava tot molt ben controlat i no es podia passar ni veure res del que alli estava succeint. Hi havia molt fum i molts ferits a terra i la gent que havia sobreviscut als fets, pareixien “zombies”, ja que havien quedat molt impactats per l’accident i no sabien com reaccionar. El nostre ex alcalde va preguntar a la gent del càmping què havia passat, però ells estaven en “shock” i no sabien com explicar-ho. Un moment després, va començar a donar voltes per tot el càmping i va veure tots els cadàvers els quals havien mort de maneres molt estranyes. Per exemple: hi havia una família fent arròs en una paella i al costat hi havia un arbre i un cotxe, però el què més curiositat li va provocar, va ser què el cotxe estava totalment calcinat per l’explosió, però la paella estava completament intacta. El que es va passar és que l’arbre havia parat la temperatura de l’explosió, la qual arribava aproximadament als 2000 graus. També afirma que els vehicles no van quedar calcinats tal com ho contaven els mitjans de comunicació, sinó que el motor d’alguns cotxes estava mig fos i l’altra meitat estava completament intacta. Mentrestant, la Guardia Civil, anava deixant sortir a tots els campistes que havien sobreviscut a l’explosió i els feien marxar del lloc dels fets, ja que la meitat del càmping va ser la que va patir l’accident i l'altra meitat, concretament la que està més prop de Sant Carles de la Ràpita, va ser la que va quedar intacta com si no hagués passat res. Quan va entrar al bar del càmping, a les roques que hi havia al davant, hi va veure pells dels peus de les persones, les quals deien que era pell de la gent que havia mort cremada, però realment era la pell de les persones que fugien de l’ona expansiva i que al córrer per arribar a l’aigua, es van fer ferides als peus. Això indica que en cap moment la gent que va córrer cap a l’aigua per a no morir cremada, no va acabar morint per l’alta temperatura com ens mostren els mitjans de comunicació, sinó que realment la que va arribar a banyar-se no va morir, simplement van prendre el bany i es van salvar, ja que l’ona expansiva va ser molt ràpida i va durar 4 segons aproximadament. 20
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
L’ex alcalde d’Alcanar, Juan Andrés Boria també afirma que les víctimes no estaven calcinades al complet, sinó que hi havia una capa molt fina de color negre, com si haguessin pres massa el Sol. Al dia següent, va anar a visitar a un amic seu que vivia davant del càmping i que va veure tota l’explosió. El testimoni, va relatar que va observar una espècie d’ona expansiva que a mesura que anava avançant, feia caure els arbres i la qual va fer arribar una part del camió, concretament la cubà, fins al xalet d’aquest home. Després, l’alcalde es va dirigir a “Las Cancelas”, una espècie de discoteca-bar situada a prop del càmping la qual va desaparèixer a causa de l’explosió i on també van morir els propietaris del local, coberts pels enderrocs que es van formar. Al cap d’un moment, van començar a aparèixer tota mena de periodistes dels diferents mitjans de comunicació, juntament amb la Guàrdia Civil, liderats per dos generals, el jutge i el governador. Es van posar a discutir juntament amb l’alcalde d’Alcanar, sobre què s’havia de fer amb els morts, i va sorgir un problema: el cementiri d’Alcanar tenia ja les places molt reduïdes i no podien cobrir tots els espais per posar-hi les víctimes. La solució que van trobar a aquest problema, va ser que totes les persones que van tenir nínxols buits per poder posar-hi els morts, van vendre els seus a l’ajuntament per poder utilitzar-los en cas d’emergència. Poc temps després, van adonar-se’n de què tot això no era suficient i que tots els morts no cabrien en aquests nínxols, per la qual cosa van decidir portar-los al cementiri de Tortosa. Al cap de poca estona, va aparèixer un home vestit de paisà, el qual era un comandant de Protecció Civil juntament amb quatre persones més i va posar-se al càrrec de tota la situació, fent sortir a totes les persones que estaven dins del càmping, perquè el seu equip pogués fer fotografies i agafar totes les pertinences de les persones mortes i aixi identificar a totes les víctimes de l’accident. Durant aquest període de temps, va arribar el president de la Generalitat, Josep Tarradellas i van començar a treure tots els morts del càmping. Una vegada donada l’ ordre per traslladar a tots els morts, havien de pensar com portar-los a Tortosa. Van cridar a “Cementos” i els van deixar tres furgonetes, una camioneta i un jeep d’una persona de La Cava. Van anar carregant totes les víctimes, però hi havia un problema: quan les agafaven es trencaven en trossos. També hi havia morts que es van quedar estàtics i que al tocar-los es trencaven, per això havien de fer-ho amb molta cura. Llavors es va produir una crisi internacional de comunicacions, ja què a causa de l’explosió, es van tallar tots els fils de la llum i del telèfon, que justament passaven per dalt i baix de la carretera, però sobre les 00:00-01:00 de la matinada, ja havien restablert totes les línies. El temps que va durar el tall de subministrament anaven amb fanals.
21
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
Mentre ocorrien tots aquests fets, va haver un periodista de Benicarló que va entrar al lloc dels fets abans que cap altra persona i fou qui va fotografiar tota l’escena i tots els cadàvers. A les 2:00 de la matinada del dia dels fets, la companyia de telèfon va posar línies de telèfon amb una taula i un telèfon on s’hi van posar diverses persones que parlaven els diferents idiomes, com belga, alemany, anglès, etc … El dia següent, a la ràdio van començar a explicar tots els fets i l’antic alcalde es va donar compte de que tot eren mentides. Van dir que el camió havia explotat dins del càmping deixant un cràter de 20m, entre d’altres coses. Acte seguit, es va informar a aquesta ràdio què tot el que estaven dient eren mentides i que si volien algun tipus d’informació que la demanessin a gent que havia estat al lloc dels fets. Aquests van entrevistar a l’alcalde amb una sèrie de preguntes i a l’hora de rectificar, hores més tard, van dir el que havien dit al principi i no van canviar les seves fal·làcies. Aquella mateixa nit, els campistes ja van poder tornar al càmping i van començar les anècdotes viscudes a l’accident, com per exemple una família que hi residia alli on els dos pares havien mort en l’explosió i el seu fill havia anat a comprar alguna cosa i s’havia salvat, entre d’altres. Després van començar a venir les autoritats de cadascun dels països de les famílies afectades. El dia després dels fets, s’havien de fer desaparèixer tots els vehicles que havien quedat calcinats. Van transportar tots els vehicles a una propietat d’un canareu i alli es quedarien fins que se’ls emportessin a la deixalleria. A més, un equip de canareus també es va desplaçar cap a “Las Cancelas” amb pics i pales per treure totes les runes. Quan va arribar el nostre alcalde, va ordenar transportar a tots els ferits als diferents hospitals de la zona i concretament els ferits d’Alcanar van ser transportats a l’hospital de La Pau de València, on en aquells temps era el més important d’Europa. Molts dels ferits van morir a causa de les greus cremades però altres van sobreviure, per això als informes surten nombres diferents. Al càmping van morir 104 persones i després realment van morir 140 persones en total. Del càmping que es va cremar, només van quedar els serveis i, part dels arbres que hi havia al voltant, van quedar una mica calcinats però van aguantar l’ona expansiva. Temps després, es va crear un pla d’ordenació per tal de desviar la carretera que passava pel càmping i fer-ne una de nova per llevar el trànsit, deixant-la com a secundària i què els camions passessin per la nacional i no per davant dels Alfacs.>>
22
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
Per tant, a partir d’aquesta informació també podem saber que tots els periodistes que van entrar al càmping ho van fer quan ja havia entrat l’alcalde i ja s’havien retirat tots els morts, la qual cosa vol dir que gran part del que va dir la premsa sigui mentida. Una de les moltes fal·làcies que van posar a la premsa va ser que en un diari van posar que havien mort 119 persones, 6 persones desaparegudes i 250 ferits greus. Tot això era mentida ja què quan ells havien entrat al càmping ja no hi havia cap mort ni cap ferit present. En un altre diari, posava que havien mort 121 persones i 127 ferits i, per tant, la informació que donaven els diferents diaris no coincidia entre ells.
23
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
9. PUBLICITAT I FAL·LÀCIES Com podem observar, no tot el que diuen els mitjans de comunicació és cert. Molts cops s’inventen part de la informació per atreure a més persones i poder tenir més públic, i per tant, guanyar més diners i fer més negoci. Les empreses utilitzen moltes tècniques de màrqueting i de publicitat per poder atreure a més clients, però de vegades no funciona. Un exemple molt clar seria aquest dels Alfacs. Els mitjans de comunicació es van inventar gran part de la història per poder crear més polèmica i posar-li més gravetat als fets. De vegades, aquesta informació pot esdevenir perillosa, perquè depèn en quin àmbit s’utilitza, es pot crear molta polèmica i pot arribar a fer mal a moltes persones, fins al punt de deixar-les marcades de per vida o fins i tot, arribar a fer mal a tercers. La publicitat, té una gran influència psicològica en les persones, i en molts casos pot arribar a dir-los indirectament el que han de fer. Per exemple, els anuncis de perfums, de joguines, de roba... quan un anunci es fa famós ja sigui a la televisió o a les xarxes socials, totes les persones o la gran majoria, van a comprar el producte, i ja si parlem de la moda que ha sorgit aquest segle, els “influencers”, ens adonaríem que els que tenen més seguidors a les xarxes, ja sigui Instagram, TikTok, Twitter, entre d’altres, quan sorgeix una nova moda, ells són els primers en convertir-la en tendència, ja sigui per voluntat pròpia o en base a fer col·laboracions amb les diferents marques. Tots els seus seguidors i admiradors els segueixen i acaben copiant tots els seus moviments. En el cas dels Alfacs, van manipular a les persones de manera diferent. Ho van fer a través de la ràdio, i no va ser per crear una nova tendència, va ser per fer més gran un accident de camió i sumar-li gravetat. Però això també va tenir la seva part positiva, ja que gràcies a aquest mitjà de comunicació, moltíssima gent dels diferents pobles de la zona, com Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, entre d’altres, van anar a ajudar a treure tots els cadàvers i a deixar el càmping com a nou. Van aconseguir-ho en molt poc temps, i en temps rècord, els campistes ja van poder tornar a les cabanes que no havien estat afectades per l’explosió. Hem d’anar molt en compte amb tot el que diem o publiquem a les xarxes, perquè de vegades pot resultar molt ofensiu per a les altres persones i pot arribar a influenciarlos molt negativament. També cal afegir, que s’ha de tenir molta cura amb tot el que diem o publiquem a les xarxes socials, perquè es pot arribar a malinterpretar i molta gent pot arribar a fer un mal ús d’aquesta informació.
24
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
10. CONCLUSIÓ Com a conclusió, crec què el treball s’ha adaptat a totes les expectatives, ja que parla d’un tema que gairebé ningú havia fet un treball sobre això, i per tant, el fa especial. Crec que és molt interessant, perquè parla d’un tema que va afectar al nostre poble i pot despertar la curiositat dels canareus, ja sigui per la tragèdia que va succeir i es va fer famosa a nivell mundial, o per l’empatia i solidaritat dels canareus. S’adapta a l’objectiu què volia aconseguir, crec que està assolit, he parlat de tots els aspectes necessaris que volia afegir i he obtingut una recerca amb èxit. El meu treball és diferent als altres perquè parla d’un tema poc comú i una mica tabú, ja que les persones que van estar presents en la tragèdia van quedar marcades de per vida. A més, parla de temes que a gust personal són molt interessants i engloba apartats com l’explicació del càmping, l’accident, l’empatia de la gent, la part on es contrasta la veritat amb les fal·làcies de la premsa i per a mi la més interessant de totes, la part on parla de les experiències estranyes. Finalment, la premsa es va acabar sortint amb la seva, a base de mentires només per guanyar més prestigi i així fer que les seves notícies arribessin a nivell internacional. Com hem pogut veure a dalt, gràcies a que hi ha haver persones que van donar la cara i van dir que part de la informació que havien publicat als diaris, podem saber com és en realitat la premsa i com funciona el seu màrqueting. Una anècdota curiosa per poder comentar, és què un dia les meves amigues i jo vam aparèixer al diari de “El Mundo”, arrel de fer una manifestació pacífica al nostre centre, vam publicar la imatge a les xarxes socials i ells sense consentiment van fer un article tot amb fal·làcies. Per això, és molt important tenir cura del què publiquem a aquestes socials, perquè una vegada es posen en àmbit públic, poden arribar a ser una catàstrofe.
11. VALORACIÓ PERSONAL Com a valoració personal del treball, voldria afegir que estic molt satisfeta amb els resultats, he estat buscant molta informació durant tot aquest temps, fent entrevistes, mirant documentals etc... i també voldria afegir què he après molt a com es realitza un treball més formalment, he gaudit molt buscant la informació, llegint i investigant. M’agrada molt aquest tema i crec que aquest és un dels cassos més interessants que ha hagut per la zona i a nivell internacional.
25
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
12. BIBLIOGRAFIA o
Ajuntament d’Alcanar. Revista d’Alcanar, Alcanar, Juliol de 1978.
o
Diario Español, Tarragona, 11 de Juliol de 1978.
o
Diario Español, Tarragona, 12 de Juliol de 1978.
o
Diario Español, Tarragona, 13 de Juliol de 1978.
o
Diario Español, Tarragona, 14 de Juliol de 1978.
o
Diario Español, Tarragona, 15 de Juliol de 1978.
13. WEBGRAFIA o
https://campingalfacs.negocio.site/?utm_source=gmb&utm_medium=referral (consulta: 12 Agost de 2020) Càmping Alfacs
o
https://www.google.cat/search?safe=strict&sxsrf=ALeKk00Glurn4g1r7eMYBfi mlnIsQ8qlHA%3A1610128637033&source=hp&ei=_Jz4X5ybPJGPlwSt2LXwD A&q=cuarto+milenio&gs_ssp=eJzj4tLP1TfIMzGvKDAxYPTiSy5NLCrJV8jNzEn Ny8wHAHl6CSk&oq=cuarto&gs_lcp=CgZwc3ktYWIQARgBMgQIIxAnMgUILh CxAzIFCAAQsQMyAggAMggIABCxAxCDATIFCAAQsQMyBQgAELEDMgIIAD IFCAAQsQMyAggAOggILhCxAxCDAToOCAAQsQMQgwEQxwEQowI6BwgA EBQQhwJQpTtYh0NgrlpoAHAAeACAAaIBiAGIB5IBAzAuNpgBAKABAaoBB2 d3cy13aXo&sclient=psy-ab (consulta: 18 Novembre de 2020) Cuarto Milenio
o
https://elpais.com/diario/1978/07/12/espana/269042404_850215.html (consulta: 4 Desembre de 2020) Diari “El País”
o
https://www.google.cat/search?q=cami%C3%B3+cisterna+amb+matr%C3%A Dcula+M-7034-C&safe=strict&sxsrf=ALeKk00Z3yjFDJ2EAcUSGitx0mS52Jtvw:1599415880619&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved =2ahUKEwjL5KW7kNXrAhUE3xoKHUTVC94Q_AUoAXoECAwQAw&biw=136 6&bih=625#imgrc=JCeCed_UEFRo3M (consulta: 9 Agost de 2020) Explosió del camió cisterna
o
https://www.google.es/maps/place/Camping+Alfacs/@40.5857537,0.5518024, 12813m/data=!3m1!1e3!4m18!1m9!3m8!1s0x12a0544409370e2b:0x30c63ca1 5ba2f7ae!2sCamping+Alfacs!5m2!4m1!1i2!8m2!3d40.5951645!4d0.5705454!3 m7!1s0x12a0544409370e2b:0x30c63ca15ba2f7ae!5m2!4m1!1i2!8m2!3d40.59 51645!4d0.5705454 (consulta: 11 Gener 2021) Google maps, ubicació
26
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa o
https://www.google.es/maps/@40.595318,0.5700135,3a,78.9y,95.9h,89.79t/d ata=!3m7!1e1!3m5!1s1jAataYWED4IyR0vslOwNA!2e0!6s%2F%2Fgeo2.ggpht .com%2Fcbk%3Fpanoid%3D1jAataYWED4IyR0vslOwNA%26output%3Dthum bnail%26cb_client%3Dmaps_sv.tactile.gps%26thumb%3D2%26w%3D203%2 6h%3D100%26yaw%3D200.32082%26pitch%3D0%26thumbfov%3D100!7i13 312!8i6656 (consulta: 11 Gener de 2021) Google maps, ubicació
o
https://www.google.cat/search?q=alfacs+paranormal&safe=strict&sxsrf=ALeK k0217xTKOsprcjqX2dSBrdUXomSFgQ:1610302614733&source=lnms&tbm=i sch&sa=X&ved=2ahUKEwiOu9Pa_JHuAhWR8uAKHaKsA5QQ_AUoAXoECA cQAw&biw=1366&bih=625#imgrc=IuzaQVFX92JfmM (consulta: 25 Novembre de 2020) Imatge “paranormal” Càmping Alfacs
o
https://www.google.cat/search?q=los%20alfaques%20cuarto%20milenio&tbm =isch&hl=ca&hl=ca&safe=strict&safe=strict&tbs=rimg%3ACafLHFKnnfWYZi4xsz_1JhEG&sa=X&ved=0CBsQuIIBahcKEwiAsKmep9frAhUAAAA AHQAAAAAQGA&biw=1349&bih=625#imgrc=QMGreU-a_SVYBM (consulta: 19 Octubre 2020) Imatge “paranormal” Càmping Alfacs
o
https://www.google.cat/search?q=camping+els+alfacs&safe=strict&sxsrf=ALe Kk01xV0nUSISG5SR_NW7rKRQxTvl3Yg:1599407507775&source=lnms&tbm =isch&sa=X&ved=2ahUKEwjdhii8dTrAhUS1xoKHRv7BlUQ_AUoAnoECB0QBA&biw=1366&bih=625#imgrc=y 08XcAE81-gL6M (consulta 23 Novembre de 2020) Informació Càmping Alfacs
o
https://www.google.cat/search?q=indicador+mapa+rojo+png&tbm=isch&ved= 2ahUKEwjZ4N2354zuAhULaRQKHTrvBfIQ2cCegQIABAA&oq=indicador+mapa+rojo+png&gs_lcp=CgNpbWcQA1DoC1iP E2CXFGgAcAB4AIABhgGIAfUCkgEDMC4zmAEAoAEBqgELZ3dzLXdpei1pb WfAAQE&sclient=img&ei=MY_4X5mEKIvSUbrel5AP&bih=625&biw=1349&saf e=strict&hl=ca#imgrc=deXkU0Fo9LAlbM (consulta: 10 Gener 2021) Indicador mapa roig
o
https://www.diarimes.com/es/noticias/terres_l_ebre/2018/07/11/las_lecciones_ los_alfaques_anos_despues_43401_3024.html (consulta: 20 Agost de 2020) Notícies Terres de l’Ebre
o
http://www.alfacs.com/allotjament/bungalows/bungalow-ecoturista/ (consulta: 6 Setembre de 2020) Web Alfacs-Bungalows
o
https://ebredigital.cat/2018/07/11/40-anys-de-la-tragedia-dels-alfacs/ (consulta: 4 Setembre de 2020) 4o anys de la tragèdia dels alfacs-Ebre digital
27
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
14. ANNEXOS I. Carta del Càmping Estanyet al poble d’Alcanar
28
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
II. Diario Español, 12 de Juliol, 1978
29
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
III. Diario Español, 12 de Juliol, 1978
30
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
IV. Diario Español, 12 de Juliol, 1978
31
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
V. Diario Español, 12 de Juliol, 1978
32
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
VI. Diario Español, 12 de Juliol, 1978
33
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
VII. Diario Español, 14 de Juliol, 1978
34
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
VIII. Diario Español, 14 de Juliol, 1978
35
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
IX. Diario Español, 14 de Juliol, 1978
36
Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
X. Diario Español, 14 de Juliol, 1978
37
