Desembre 2014 • Número
#34
Suc de pinya
Edició final de temporada
LA REVISTA DELS CASTELLERS DE SANTS
Sumari Editorial 3 La Junta 4 La Tècnica 6 Panorama casteller
10
El segon tram
12
Som de Gamma Extra 15 La foto 19 SantsKholm 20 Canalla 22 Vuitanta-cinc m2
23
La segona foto
24
Borinots exteriors
25
Fent escola
26
Passatemps 27 FM de dia i de nit
28
Amics de la Colla
30
2 - Suc de pinya
Editorial E
l Suc de Pinya torna a casa per Nadal. Però, a més, de portar el pes de la tradició ben feta i consolidada —ja portem 34 números a l’esquena!—, porta noves il·lusions gràfiques. Regals com posar en portada el primer dos de nou amb folre i manilles dels Borinots, escollir com a fotografia de la temporada el primer pilar de vuit carregat i el segon dos de nou amb folre i manilles fet a Terrassa o dedicar tot un especial a color per parlar de la gestació, realització i celebració dels Gamma Extra; són algunes de les ofrenes que us oferim encantats en aquesta entrega. Com també ho són poder parlar de la feina de la Tècnica —amb quatre pàgines i tot!— i la Junta, del viatge a Estocolm, les novetats del local, la feina de l’Escola de castells, parlar dels que estan aquí i els que estan més enllà, recordar la Festa Major o descobrir el Carnet Gris. Aquesta «Tardor Santsenca», nom amb què l’equip de Comunicació ha batejat la segona part de la temporada, ens ha donat molts més fruits que fulles caigudes. Alguns de molt saborosos com dues tripletes vilafranquines al setembre, el primer castell de nou descarregat per la Colla al Concurs de Tarragona o un tres de nou mai vist a Sitges; són algunes de les construccions que s’han pogut veure aquesta tardor tan nostre. Com sempre recordem —i escrivim a cada editorial del Suc de Pinya—, no podem fer més que aplaudir a cada un dels Borinots, del més petit al més gran, del més jove al més vell, del més nou al més experimentat, per aportar el seu granet de sorra més enllà d’una diada, més enllà d’una revista, més enllà d’una festa. No podem fer més que admirar a les persones que dins els Castellers de Sants hi han trobat una feina de formiga que els hi dóna uns objectius d’elefant, sigui una festa, una revista o una diada, a tots vosaltres:
Gràcies i bones festes, Borinots! Des del Suc de Pinya agraïm a totes les persones que han fet possible aquesta publicació.
Suc de Pinya
La revista dels Castellers de Sants Número 34, desembre de 2014
Local borinot: c/Comtes de Bell-lloc, 49 · 08014 Barcelona Correu postal: c/Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.
Equip de la revista: Guillem Andrés, Enric Bartra, Pau Domingo, Clara Martín i Roger Martrat. Maquetació: Roger Martrat Equip de correcció: Laia Andrés, Clara Martín i Alba Vinyes. Portada: Ramon Peiró i Roger Estivill (primer dos de nou amb folre i manilles, Sants, 19 d’octubre de 2014). Contraportada: Adrià Cruz (muntatge). Fotografies: Roser Bonfill, Josep Colet, Mireia Comas Adrià Cruz, Roger Estivill, Jaume Garcia, Mireia Garcia, Itziar Larrañaga, Roger Martrat, Carles Paniello, Ramon Peiró, Jaume Serrat, Rosa Sotelo, Lourdes Tolo, Mark Viktor i Xiquets Copenhaguen. Hi han col·laborat (per ordre d’aparició): Esther Oriol, Pau Camprovin, Miquel Botella, Marc Febrer, Pere Camprovin, Petra Rechach, Jordi Ribalta, Laia Jaén, Adrià Pérez, Julià Duran, Clara Antonio, Raquel Sans, Pep Ribes, Guillem Andrés, Àngel Navarro, Hiroshi Suga, Roger Estivill, Pau Esteban, Núria Sumalla, Joan Vidal, Maria Quintana.
Suc de pinya - 3
La Junta El secret no està –només– en la massa
F
a uns anys, en concret a principis del 2010, la nostra Colla preparava un vídeo motivacional basat en l’anunci d’Estrella Damm “La feina ben feta”. La versió borinota del famós espot recollia quins eren els secrets gràcies als quals “una colla de barri havia tornat a ser de 9”. Les claus esmentades, més aviat poc secretes, eren l’esforç, el treball en equip, l’assaig constant, el creixement sostingut, el bon rotllo i la festa, entre d’altres. Curiosament, les fortaleses que es destacaven quan ficàvem quelcom més que la punteta en el món dels castells de nou coincideixen amb les que ara subratllem, just quan hem passat a tenir les primeres cites amb la gamma extra. 4 - Suc de pinya
Un dels ingredients fonamentals de la recepta de l’èxit d’aquesta temporada, per tant, ha estat fer les coses com les hem fet sempre. Senzill en aparença però terriblement complex en el moment de l’execució, el conegut estil borinot ha tornat a ser la base sobre la qual hem construït els castellots del 2014.
nostra soca de formigó prou com per poder-hi pujar un folre sòlid que ha aguantat unes manilles que, al seu torn, han falcat monstres de la dimensió del dos de nou i l’increïble pilar de vuit. La lògica matemàtica evidencia que contra més persones, millors assajos i la conseqüència són millors castells: fets consumats.
“Hem executat castells que ni imaginàvem, amb provada solvència tècnica i ho hem fet preservant la nostra essència”
Per sort, i gràcies a la feina feta, hem estat molts i hem fet castells que ni imaginàvem no fa massa i, a més, els hem fet bé. I no em refereixo a què els hem executat amb provada solvència tècnica, això és una evidència, sinó que els hem fet preservant la nostra essència. I això no és mèrit ni de la tècnica que hi ha ara, ni del fantàstic equip de junta actual, ni de
Les cent dotze camises noves d’aquest any, els molts antics Borinots que hem retrobat a diades i assajos i la il·lusió dels habituals per l’assoliment d’un repte magnífic ha engreixat la
La presidenta parla
“Hi ha molta gent capacitada que ocuparà llocs de responsabilitat, aquesta és la riquesa de la colla”
presidents ni caps de colla; és mèrit del conjunt de castellers que formem aquesta gran entitat, tant hagin arribat enguany com ara fa vint-i-un anys. El secret no està –només– en la massa. L’ingredient màgic que ens ha fet arribar on som és en el nostre receptari de fa molt de temps: fer castells en aquesta colla significa alguna cosa més que enfilar-nos els uns al damunt dels altres. El repte de tot plegat és que de manera gairebé capil·lar, els nouvinguts siguin capaços d’assumir com a pròpia la filosofia de la Colla i puguin explicar-la als que han arribat més tard. Hem d’aconseguir que
la base que fonamenta aquesta ara enorme massa borinota estigui teixida amb la cura del detall i, sobretot, amb el coneixement –per part de gairebé tots– del fet que tenim una manera determinada de fer les coses i de la que, a més ens en sentim orgullosos! Aquest sí que serà l’autèntic secret! La perspectiva –que ja tenim tots sobre un any llarg i dur– constata que els esforços fets han valgut la pena. Ara toca descansar, valorar la feina feta i construir equips per a una nova candidatura. La Colla s’ha fet gran, molt gran, i per tant cal redimensio-
nar adequadament les comissions de treball fent-les créixer. Hi ha molta gent capacitada i amb ganes de fer coses que ocuparà, segur, nous llocs de responsabilitat i la riquesa de la Colla és precisament és aquesta. Ho anirem veient. Ara toca, però, acabar de celebrar merescudament aquest 2014: ens ho mereixem, ha estat un any extraordinari!
I visca els Castellers de Sants! Esther Oriol Presidenta Suc de pinya - 5
La Tècnica
Mentalitat guanyadora
F
a tot just uns dies posàvem punt i final a la temporada 2014, i de quina manera! Un any més, la millor temporada de la nostra història. Vuit 5 de 8, dos 4 de 8 amb l’agulla, deu 3 de 9 amb folre, set (un de carregat) 4 de 9 amb folre, dos 2 de 9 amb folre i manilles i un pilar de 8 amb folre i manilles carregat! Espectacular! Si en tota la nostra història hem descarregat 31 castells de nou, 24 els hem fet en les últimes dues temporades, si això hi sumem que ens hem estrenat com a colla de gamma extra, l’espectacular s’escriu en lletres majúscules. ESPECTACULAR! Han sigut dos anys molt intensos, alhora que molt gratificants. Poder fer els castells que, fins fa poc, vèiem i admiràvem de les grans colles és brutal! Fa anys que com formigues vivint en colònia dins del seu formiguer, 6 - Suc de pinya
tenim molt clara la importància de la feina al pati de l’escola (el nostre formiguer). Cada formiga, de manera molt conscient ha anat desenvolupant minuciosament la seva feina, tenint cura dels ous i de les larves (la nostra petita Canalla d’avui, serà la Colla de demà); cercant i transportant el menjar que guarden a les cambres del formiguer pels mesos més freds (tots els castells assajats i els de set i de vuit fets durant la primera part de la temporada, així com tots els dels anys anteriors, són la base sòlida sobre la que avui ens enfilem); netejant i defensant el formiguer (assajant, rectificant, caient, aixecant-nos, confiant, col·laborant, les pissarres de pinyes, definint un estil propi...). Els formiguers estan organitzats per viure de manera social, on cada una de les formigues té la seva feina i col·labora amb la resta del grup, com nosaltres, un model de convivència
per a gent molt diferent que perseguim un objectiu comú. Fa temps que som formigues, però jo us parlaré d’aquestes dues ultimes temporades.
Assajos. Els èxits aconseguits en
les darreres temporades són, sens dubte, fruit de moltes petites coses. I una de les més importants són els assajos. Hem sigut capaços de consolidar uns assajos rigorosos i intensos des de la primera setmana d’assaig fins a l’última. Això ha estat possible gràcies al gran volum de gent amb ganes d’assaig que omplia el local des de primera hora. Això, ha permès, que grans proves com les soques de castells de nou veiessin la llum més aviat que mai, plantant-nos al mes de maig amb proves de castells de nou fins a sisens com a cosa totalment normalitzada, fet insòlit fins al moment. Tanquem l’any amb vint soques de 3 de 9 amb folre, onze de 4
El Cap de Colla parla 2de9fm (2 de 8 amb folre). El poder completar les estructures senceres al local ha representat un pas important que ha permès poder reduir les proves netes i dedicar més del 70% de l’assaig a soques i folres, on tota la Colla sortia feliçment esgotada dels assajos i ens situava en una posició molt còmode per encarar amb molta garantia i la seguretat necessària els castells portats a plaça en cada moment. Ja no és cap secret, les grans colles i els grans castells, es fan a l’assaig. Així si seguim en aquesta direcció, només podem que seguir creixent.
Escola de castells. Ja ha passat
a la història arribar a l’hora d’assaig i trobar el local buit o la gent tot just enfaixant-se, i és que ja està totalment consolidada l’Escola. Inicialment, es va plantejar com una bona manera d’explicar els castells, un bon moment dedicat a la formació de nous castellers, una bona eina intro-
“Hem de seguir treballant com a grup aquest aspecte mental per aconseguir aquest plus de confiança que marca la diferència en certs moments de la temporada” de 9 amb folre, quatre de 2 de 9 amb folre i manilles i quatre més de pilar de 8 amb folre i manilles fins a sisens. No està gens malament, oi? Aquest ritme i nivell d’assajos han provocat un altre fet curiós. Si mirem els castells de vuit que aquest any hem portat a plaça poden semblar pocs, tenint en compte el nivell actual. Però si observem els números d’assaig, veiem que és l’any que hem fet, també, més castells de vuit pisos. I és que als assajos, hem pogut realitzar amb confiança total i certa regularitat castells de vuit sencers. Hem fet deu vegades el folre a terra de tres (és a dir, 3 de 8); sis vegades el folre terra de quatre (4 de 8), i gràcies a la seguretat que ens aporta la xarxa, hem fet vint vegades el folre a terra del Suc de pinya - 7
El Cap de Colla parla
“Els èxits aconseguits en les darreres temporades són fruit de moltes petites coses com els assajos” ductòria i clau per fer sentir partícip des d’un inici a tota persona nova o relativament nova que entra a la Colla. Al 2014, però, hi vam donar un petit tomb, afegint-hi també un altre objectiu important: el de l’especialització i aprenentatge en general i molt particularment pel que fa al folre i les manilles. Així doncs, un equip molt ampli i ple d’energia, ha aconseguit dinamitzar des de primera hora d’assaig unes proves que s’han convertit en la clau de l’èxit del domini del folre i manilles tant en el 2de9fm com en el pilar de 8 amb folre i manilles, i evidentment no en la quantitat, sinó 8 - Suc de pinya
en la qualitat que hem mostrat tant als assajos com a plaça. De cara al futur, serà imprescindible seguir invertint en aquesta basant formativa si volem mantenir el nivell que hem aconseguit, i seguir fent evolucionar el concepte d’escola de castells per tal d’adaptar-nos al gran volum de gent i les diferents necessitats que es van creant, i així poder seguir fent passos endavant.
davant els reptes i mantenint la serenitat en els moments difícils. Son clars exemples el primer 3de9f a Sant Cugat, una Mercè fent el 3de9f en ronda conjunta, o encarar al concurs el primer castell de Gamma Extra després de la primera caiguda de la temporada. Hem de seguir treballant com a grup aquest aspecte mental per aconseguir aquest plus de confiança que marca les diferencies en certs moment de la temporada.
Mentalitat guanyadora. En
Estil Borinot. Però tot això per
aquesta temporada també hem fet una evolució important, creixent-nos
mi queda en un segon pla, i és que del que ens hem de sentir més orgu-
El Cap de Colla parla llosos és que hem aconseguit fer la millor temporada de la història, consolidant-nos com a colla de 9 i fent el pas cap als castells de Gamma Extra, sense renunciar al nostre estil propi, una manera de fer que hem anat construint durant tots aquests anys. Hem estat capaços de segellar els millors registres en quant a números de castells, però això ho hem acompanyat d’un augment de la efectivitat dels castells portats a plaça. Mai havíem aconseguit un percentatge tan alt d’efectivitat com aquesta temporada, amb un 96,7% dels castells descarregat, amb només quatre caigudes (dues d’elles de pilar) i dels castells més grans que fem. “Tots som responsables de fer créixer la nostra estimada canalla, són part dels èxits d’aquesta temporada i la base per assegurar el futur de la colla” A més a més, ho hem fet conservant dinàmiques diferenciadores i en les que hi creiem molt, com poden ser uns assajos de canalla integradors per qualsevol nen (sigui quin sigui el seu nivell); elaborar un calendari atractiu que respecta els caps de setmana de descans; buscar noves maneres de continuar augmentant la seguretat; mantenir un compromís amb el barri col·laborant en diverses accions i buscant les millors relacions amb diverses associacions; i un llarg etcètera que hem de saber conservar. Un formiguer és molt complex. Té túnels, galeries i cambres comunicades amb l’exterior. Quan arriba el fred, tapen les entrades i resta protegit a l’interior. En arribar la primavera, destapen les galeries i acumulen la terra al voltant de l’entrada. Nosaltres, també de vacances, tanquem el formiguer per gaudir i pair els èxits aconseguits; per descansar, agafar forces i planificar la temporada 2015, on volem seguir gaudint de fer castells. I és que acabem amb la
sensació que tenim potencial per fer encara més coses que ens poden fer gaudir encara més. Tot i això, no hem d’oblidar que per fer-ne més, necessitarem seguir ampliant i cuidant més que mai la nostra estimada canalla ja que –com molt bé va descriure l’Andreu en un article–, a part dels èxits que ens proporciona a curt termini, és la base per assegurar l’èxit de la Colla en el futur. Així doncs, tota la Colla som responsables de fer créixer aquest grup de nens, i transmetre’ls els valors que cultivem els de la camisa gris brut.
Finalment vull aprofitar per agrair enormement la feina feta per tots els equips de Canalla i Pinyes, i en especial a tot l’Equip tècnic que dia a dia ha treballat per intentar prendre les millors decisions per la Colla, tot i que moltes vegades han sigut complicades.
Al vostre costat tot ha estat molt més fàcil
Gràcies Pau Camprovin Cap de Colla Suc de pinya - 9
Panorama
casteller
L’expansió castellera continua. En Miquel Botella en destaca algunes dades significatives d’aquests anys com el nombre de colles, l’efectivitat o la projecció mediàtica dels castellers.
L
a temporada 2014 ha confirmat les tendències expansives que, especialment des de començaments de la dècada, experimenta el fet casteller. Pel que fa als aspectes quantificables, aquesta evolució es manifesta en aquestes dades: Augment significatiu del nombre de colles. Prenent com a referència les colles que podríem considerar actives (les que fan regularment castells de sis o superiors), el seu nombre, que era de 51 l’any 2010, va passar a 71 el 2013 i ha estat de 79 enguany. Un increment del 55% en quatre anys.
10 - Suc de pinya
Augment paral·lel del nombre de construccions. Prenent com a indicador els castells de set i superiors intentats, passem de 3.255 l’any 2010, a 4.214 el 2013 i a 4.464 (fins al 17 de novembre) el 2014. Un altre salt endavant, d’un 37% en quatre anys.
2014. L’avenç ha estat espectacular: en només quatre anys gairebé s’ha doblat.
“La diferència entre la colla capdevantera i les seguidores s’ha reduït els darrers anys”
Tendència a la igualació. La diferència entre la colla capdavantera, que ha mantingut els seus registres durant aquests darrers anys, i les seguidores, que majoritàriament han progressat adequadament en el període, ha tendit a reduir-se.
Millora del nivell casteller. Prenent de referència el nombre de colles que eren capaces de fer regularment la clàssica de vuit i actuacions superiors, s’ha passat de 10 colles l’any 2010, a 16 el 2013 i a 19 el
Efectivitat estable. Ja fa alguns anys que aquest indicador (castells carregats més intents, amb relació al total) es manté estable, a l’entorn del 5% pels castells de set i superiors. És a dir, que el nombre absolut de
L’anàlisi del món casteller oferta d’informació castellera al gran públic, la Xarxa de Televisions Locals està configurant una programació més pensada per als castellers i aficionats. El Dret a Decidir. El compromís de les colles amb el procés pel Dret a Decidir ha estat rotund. Va tenir la seva expressió més visible en el paper protagonista que els castells van assumir en la V de l’Onze de Setembre i també en l’acció de promoció internacional conjunta a les principals capitals europees que va portar la nostra Colla a Lisboa.
caigudes i la sinistralitat creixen en paral·lel al nombre de castells realitzats, empesa també aquesta darrera per l’augment de nivell de les construccions i la major intensitat en els assajos. La prevenció és, més que mai, una assignatura obligatòria.
“Al 2014 s’han creat set noves colles i s’han fet 252 construccions més per sobre dels castells de set”
Xiulets al Concurs. L’ambientació quasi futbolística que va acompanyar la celebració del Concurs de Tarragona del passat 4 d’octubre ha estat motiu de rebuig general. Caldrà veure si aquesta preocupació es tradueix en accions orientades a reconduir la situació. Tothom és conscient que aquest no és tan sols un problema del Concurs, sinó que també ho és per a la bona imatge i el prestigi dels castells.
I, en l’ordre qualitatiu, com a notes més distintives de la temporada 2014, podrien destacar-se: Projecció internacional. La projecció mediàtica internacional ha augmentat exponencialment. Referintnos exclusivament a l’experiència pròpia, només cal dir que hi ha hagut onze projectes diferents de productores o televisions internacionals que s’han interessat per l’activitat dels Castellers de Sants en els darrers dos anys. Això sense comptar els periodistes de premsa escrita i fotògrafs que s’han acostat a l’assaig o assistit a les actuacions de la Colla. L’especialització creixent de les televisions nacionals. Mentre TV3 està orientant preferentment la seva Suc de pinya - 11
El
segon tram
El Marc Febrer resumeix aquesta Tardor Santsenca tant espectacular, trepidant i dura. A més, ens emociona recordant el camí cap al doble 2de9fm i el pilar de vuit emmanillat.
Som de Gamma Extra (i en volem més) D esprés d’unes merescudes vacances els Borinots vam tornar a agafar la faixa i la camisa per celebrar la Festa Major del nostre barri, la nostra Festa Major. Amb un munt de cares noves, atretes per l’ambient festiu de la setmana anterior vam encarar una actuació que havia sofert algun canvi important i substancial. Actuar a Bonet i Muixí el dissabte a la tarda ens permetia lligar l’actuació de Festa Major amb el pilar caminant i aquest amb la festa d’aquella nit. L’actuació, en solitari, va servir per veure la nostra millor Festa Major al descarregar la clàssica de vuit pisos. Una actuació amb poca història però amb un ambient casteller de primera línia amb un públic fidel que va acompanyar al pilar durant tot el recorregut. Al cap d’uns dies ens sumavem a la Via Catalana on, en el punt de presència mediàtica situat al vèrtex de la “V” i alçavem un 3de8.
Diada Emili Miró. Dues setmanes
de treball intens ens duien altra vegada al Raval de Montserrat. En ella hi vam 12 - Suc de pinya
descarregar el 2de8f, el 5de8 i el 3de8 però va haver de quedar-se sense veure els pilars de comiat doncs la pluja, que havia amenaçat durant tot el matí, feia acte de presència a darrera hora.
“L’assaig ‘Porta un amic’ havia reunit a més de 400 persones al pati de l’escola i les proves ens permetien somniar d’una manera extraordinària”
Comença la Tardor Santsenca.
Ens presentavem a Esplugues amb les ganes de fer-hi els primers castells de nou pisos del segon tram de la temporada. Els Borinots vam fer-hi un tros d’actuació d’aquelles que fan afició. Vam bastir un 3de9 amb folre maco-maco, per descarregar després un treballadíssim i èpic 4de9 folrat i acompanyar-los del 5de8 i del tercer pilar de sis de l’any. Ens presentàvem a la Mercè amb totes les cartes damunt de la taula, amb tots els deures fets i amb una efectivitat del 100%. En una plaça de Sant Jaume plena a arrebossar i amb un munt de
camises grises disposades a tot ho vam tornar a fer: descarregar un castell de 9 pisos el dia de la nostra Festa Major, 4 anys després del primer i únic. La diada ens deixarà dues lectures molt distants: la pessimista que dirà que els Borinots vam haver de conformar-nos amb la segona millor actuació de plaça i la optimista que dirà que els Borinots vam tornar a trencar el sostre casteller de la ciutat en una plaça que es mereix l’actuació de la colla amb major nivell de la ciutat. Si descarregar-hi la tripleta vilafranquina (l’actuació de més qualitat feta per la colla durant aquests 21 anys) és tot un plaer, fer-ho descarregant el primer pilar de set de l’any ho fa encara més especial. La feinada, però, tot just començava i els següents assajos es prometien d’allò més interessants. La veritat és que no van decebre a ningú. Les magnífiques proves de gamma extra que havíem fet fins aleshores ens van servir per creure’ns capaços de fer el pas següent, possiblement un dels passos més complicats en la història de la colla.
El resum de mitja temporada El Concurs. Que Tarragona i la seva
plaça de braus és un dels llocs castellers més “calents” és una evidència; que la nostra colla sempre hi ha anat de màxims és una realitat; que aquesta temporada no seria diferent va convertir-se en un fet. La tècnica creia oportú encarar el primer castell de gamma extra quinze dies abans del programat però amb una condició: descarregar d’una vegada per totes els dos primers castells de nou pisos. La TAP, però, és una plaça molt exigent que demana molta concentració i aquell diumenge vam patir-ho en les nostres carns. De sortida el 3de9f, el castell que ens havia de donar la tranquil·litat necessària per encarar els dos reptes del dia va pujar més nerviós que de costum i va fer treballar al folre de forma exagerada. Era el preludi del que seria el segon castell del dia, el 4de9f. que va pujar molt tens degut a les ganes de no entorpir. El resultat va ser un 4de9f nerviós que acaba cedint pels pisos del mig i que ens deixava amb el dubte de saber què passaria a partir d’aleshores. I aleshores va passar que amb la canalla convençuda i fets els pertinents recomptes dels efectius els Borinots vam alçar el primer intent de 2de9fm del nostre historial. Sobre una soca majestuosa i eficaç i amb un folre impressionant van pujar unes manilles que no van acabar de lligar bé als quarts del castell que va cedir massa aviat quan tot just l’acotxadora començava a entrar. Un cop a la moral al que vam saber donar la volta i treure’n la part positiva: hi tornaríem a la nostra Diada i allà si, tot seria diferent.
Dit i fet! Amb dues setmanes de
diferència la colla passava d’intentar el primer gamma extra (i quedar-ne molt lluny) a descarregar-lo a la nostra plaça, amb la nostra gent i convertint d’una tacada Bonet i Muixí en la primera i única plaça castellera on s’hi descarregaven tres 2de9fm en una mateixa actuació.
“Intentar el 2de9fm amb un canvi d’acotxadora hauria trencat amb la filosofia; pas a pas s’arriba més tard a l’objectiu final però amb unes bases molt més sòlides” L’actuació, que va comptar amb la presència de dues de les millors colles del panorama casteller (els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca) va ser molt àgil. El nombrós públic del barri, cada vegada més entès amb el fet casteller, va poder veure com la seva colla descarregava un altre 3de9f, un altre 4de9f força treballat i aquesta vegada si, el primer 2de9fm gris. S’havien fet alguns retocs a manilles i el convenciment i les ganes van fer la resta. Amb seguretat i ambició vam descarregar-la aconseguint una actuació majúscula i de colla immensa en un altre 19 d’octubre gloriós!
La nova joia de la corona.
Sitges, plaça amiga i talismà, no era una d’aquestes actuacions on repetiriem la gesta, però no per això va perdre l’interès. Malgrat no anàvem molt sobrats d’efectius vam voler tornar la confiança mostrada cap a la nostra colla duent-hi una actuació de nivell amb el 5de8, el 3de9f i el 2de8f que vam acompanyar del pde7f. Els dos plats forts del darrer tram de la temporada, doncs, es presentaven amb totes les garanties. Catorze castells
de 9 (un d’ells carregat), un 2de9fm i només tres caigudes eren la carta de presentació dels Borinots per un Tots Sants que ens va deixar amb un sabor agredolç. Havíem sortit, com de costum, amb el 3de9f, el nostre castell insígnia. L’havíem descarregat amb un petit ensurt i ens disposàvem a afrontar l’atac al 2de9fm. El cap de colla havia marcat les creus, encarat als baixos, mirat que els vents estiguessin a lloc; el folre esperava impacient que la soca es tanqués; les manilles al seu lloc sabedores que aquesta vegada tampoc poden fallar. Però la dissort ens acompanyava; la indisposició de l’acotxadora, que ja havia estat canviada al 3de9f sense que es notés, no va possibilitar que ataquéssim la torre emmanillada. Hi ha qui creurà que una colla com la nostra ha de tenir un recanvi per qualsevol casteller i no impedir així la progressió del grup però la realitat és que si vols fer les coses ben fetes cal treballar de manera concisa i metòdica. L’actuació, doncs, va patir un canvi de rumb inesperat però va servir per veure descarregada la tripleta màgica que vam acompanyar d’un altre pilar de set folrat. Suc de pinya - 13
El resum de mitja temporada Menjar-nos el pastís sencer.
Uns darrers assaigs estratosfèrics ens feien creure en la gesta i ens van donar aquell punt de punch que ens mancava. Així, Terrassa s’engalanava per veure l’actuació de tres colles de gamma extra (els Capgrossos havien descarregat el segon 2de9fm del seu historial a Vilafranca l’ú de novembre). Després d’una primera ronda en que vam descarregar el desè 3de9f de la temporada (tots els duts a plaça) la colla va encarar el primer gran repte de l’actuació: descarregar altre cop el 2de9fm.
hom segueix al seu lloc! Carreguem el pilar, i tothom està on toca! El pilar cedeix per dalt, però tothom continua igual! La soca, robusta, absorbeix el cop dels pilaners; el folre aguanta d’empeus; les manilles baixen emprenyades perquè tot i que el castell només és carregat ells han hagut de baixar com si res. Passen els segons, potser fins i tot un minut, i aleshores si!, quan la soca torna a veure la llum comença la festa. La colla embogeix!!
Ser de Gamma Extra és una passada!! Repetir la gesta és impressionant!! Ampliar-la és increïble!! Els somriures es barregen amb les llàgrimes, les abraçades es mesclen amb els petons, les cares de felicitat es multipliquen, els records ens duen al cap a aquelles persones que per desgràcia ja no hi són, els crits escriuen el nostre nom amb lletres daurades al cel de Terrassa un 16 de novembre.
Altra vegada es repetia la història! Un munt de camises grises, una organització perfecta, les creus ben quadrades, els baixos i les crosses als seus soferts llocs, els cordons preparats per ser trepitjats, el folre que des de fora s’ho mira amb la tensió prèvia al matx, les manilles amb ganes de ser-hi i donar-ho tot, el tronc concentrat i la canalla llesta. Tothom és al seu lloc i, després de desmuntar-ne un peu, el segon 2de9fm és ja una realitat.
#
Ens saltem els protocols castellers i usem la tercera ronda per fer-nos més grans. No som els primers ni tampoc serem els últims (i la veritat és que demà ja ningú ho recordarà) però fem allò que només les colles grans es permeten fer: intentar un pilar de qualitat i dificultat extrema en ronda de castells. Les ganes de demostrar que hem treballat de valent, que l’hem assajat amb constància i dedicació i que tenim garanties suficients ens avalen. I una altra vegada es repeteix la rutina: la soca, el folre, les manilles, el tronc i la canalla són al seu lloc, la plaça roman expectant, sembla que el rellotge del temps s’atura, una veu sobresurt per damunt de les altres. L’Ariadna que pregunta “Tu valides” i el Pau que respon “Perfecte!”. Ja no hi ha lloc als dubtes. El pilar puja tranquil, tothom continua a lloc! Amb la motxilla d’entrada, tot14 - Suc de pinya
# “Havíem entrat en el selecte grup de les colles més grans, però el més difícil no era arribar-hi sinó repetir la gesta per quedar-s’hi”
#
2014 • Número
especial
Som de GE
Edició Gamma E xtra
#SomG E #So mGE # SomGE #SomG E #So mGE # SomGE #SomG E #So mGE # SomGE #SomG E #So mGE
#So mGE #So mGE #So mGE #So mGE #So mGE #So mGE GE #SomGE #SomGE om #S GE om #S GE om #S GE om #S omGE#Som#SomGE #SomGE #SomGE #S GE om #S GE om #S GE om #S GE #Som GE #So mGE #So mGE #So mGE #So mGE #So mGE uan vam començar fa dos anys aquest equip de pinyes, Més tard calia crear totes#Sles peces necessàries per tal de tenir omG amb una gran qualitat tècnica probablement el repte més gran era conèixer, aprendre, un grup nombrosíssim de gent E # Aquest és el gran mèrit de #SomGE Q #SomGE i #intuir descobrir es feia un castell amb manilles i una capacitat de sacrifici brutal. Som Somcom GE redimonis # S omGE érem #Somcapaços GE #SomdeGEfer-ho. Gs’ha i pensar si realment nosaltres Així l’escola de castells, on dia rere dia E # estat picant molta #SomG SomGEamb# proves com les mitges manilles, que ben aviat ens vam posar a treballar i ja a l’estiu del 2013E #pedra Som que inicialment SomGE #SomGE #S om GEGvalidant G E acabat vam anar a parlar amb els equips de pinyes de Vilafranca, podien semblar surrealistes però que s’ha #Som E #Somcom GE #SomGE Capgrossos i Jove de Tarragona. Des del primer moment ja una de les claus per tenir un folre treballadíssim. #So mGE t’adones que cadascú té el seu mètode i que el més important era trobar l’estil borinot de fer soques, folres i manilles, és a dir, “El més important era trobar l’estil borinot de fer#So m adaptar tots els consells a la nostra gent i a la nostra forma de soques, folres i manilles i adaptar tots els consells a la GE #So treballar. nostra gent i a la nostra forma de treballar” mGE
CONÈIXER, APRENDRE, DESCOBRIR I INTUIR
El següent pas va ser anar, cada cop que era possible, a algun assaig d’alguna colla que anés a fer alguna prova interessant, fixar-nos-hi molt i, càmera en mà, gravar qualsevol detall de totes les proves per seguir aprenent. Vilafranca, Vella, Joves, Jove, Capgrossos, Minyons, Xiquets... A totes les colles aprenies alguna cosa diferent i interessant, i detalls com per exemple les falses crosses (que només posava la Jove de Tarragona) podien ser de vital importància. D’aquí en van sortir alguns vídeos que hem acabat mirant desenes de vegades per analitzar fins a l’últim detall. Certament, no era gens fàcil descobrir totes i cadascuna de les posicions de soca, folre i manilles, ni la seva posició exacta de peus i de cos, ni de quina forma havia de treballar cadascú, pregunta que després et faria cada persona de la colla.
Finalment, la base de fer un castell amb manilles és tenir una soca de formigó armat, capaç de seguir suant després de multitud de proves a l’assaig. Així que, a poc a poc, aquesta soca va anar aprenent coses com tenir tres peus a sobre o que es faci fosc a mig castell, arribant al punt culminant de la temporada plenament preparats.
#SomGE E G om S # E G om S GE #SomGE # om S # E G om S # E SomGE #SomG # E G om S # E G om E #SomGE #S G om S # E G om S # La suma de tots aquets factors ja van demostrar, al Concurs, #SomGE que teníem una soca i un folre preparadíssims, i que si les manilles aprenien a parar millor terços i quarts, aquest castell estava descarregat. I sens dubte, a la Diada així va ser! I sumant l’actuació a Terrassa vam poder demostrar a tothom que els castells emmanillats grisos han vingut per quedar-s’hi!
#SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #So mGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomG Pere Camprovin, Cap
de
Pinyes.
#
#SomG E #So mGE # SomGE #SomG E #So mGE # SomGE #SomG E #So mGE # SomGE #SomG E #So mG
Som GE #So mG E
L A #SomGE #So mG E# C Som GE OE #SomGE #SomGE #SomGE#Som#Som GE #SomGE #SomGE #Som GE GE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #Som SomG #So L mG E# Som L GE #So A mG E Adrià Pérez.
El primer 2 de 9 va com sortir de festa un dia d’aquells que t’ho beus tot. Borratxera d’eufòria mentre dura i una gran ressaca tot just tocar al terra. On l’excés d’emocions em va deixar saturat, sense poder gairebé ni parlar!
#So mG E# Som GE
S #o SomGE E #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #S mG E omGE #SomGE #SomGE #SSomG E # #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomG E #So Som N GE #So mG T E# Som GE #So L mG E# Som A GE
#So mG E om GE #Som GE #S om #S # GE om #S GE om S #S GE om #S omG GE #SomGE #SomGE #SomGE om #S GE om #S GE om #S E# GE om #S SomGE #SomGE Som SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #So mGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE
G A M M A
Julià Duran.
Nervis i més nervis. Nervis, però, que es van esvaint un cop pugen segons. Notar la determinació inamovible dels companys, aquell tipus de determinació que es contagia i estén, com un calfred, de cap a peus. “Sisens amunt!” i de cop tranquil·litat...
Clara Antonio. Comoditat, correcta; opció de moviment,
nul·la; foscor, absoluta; silenci, òptim i confiança, màxima. Havia de respirar i parar l’orella. Va ser possible fins que l'eufòria de la plaça va envair el centre de la soca. Intuint l'aleta, canviava el so de les gralles per les llàgrimes galtes avall. Havíem fet història!
#SomG E #So mGE # SomGE #SomG E #So mGE # SomGE #SomG E #So mGE # SomGE #SomG E #So mG
#So mGE #So mGE #So mGE #So mGE #So mGE #So mGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomG GE #Som GE #Som GE #Som GE #Som GE #Som GE #Som GE #Som GE #Som mGE #So mGE #So mGE Petra Rechach. Minuts abans de #So mGE fer aquell castell somiat, una barreja de nervis, emoció i #So mGE responsabilitat s’apoderaven #So de mi. Segons després, una records, sorpresa, mGexplosió E # de alegria, satisfacció i ràbia Som Havíem tocat el cel. explotaven. GE #So mGE #So mGE #So omGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomG E #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #S mE omGE #SomGE #SomGEG#S #omG Som E #SomGE #Som GE #So mGE #So mGE
GE #SomGE #SomGE #SomGE om #S GE om #S GE om #S GE om #S mGE #SomGE #SomGE #SomGE
L A C O L L A
S E N T E L #SomG GE om #S GE #SomGE #Som
E mG X E# Som GE #SomGE #SomGE #So E #SomGE T mGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #So #SomGE#SomGE #SomGE #SomGE#Som mG E#S R omG E# A Som G Jordi Ribalta.
Sense temps per assaborir el segon dos de nou que acabàvem de descarregar, ja estàvem mutant el pilar. Recordo amb especial satisfacció el moment de l’aleta. Després? Doncs la caiguda ens deixa un repte per l’any vinent: descarregar-lo!
E
Laia Jaén.
No sé ni com vaig marcar l’aleta, l’acabàvem de fer i es veia amb condicions de descarregar, molt tranquil... Quina ràbia quan es va trencar... Un gran regal per una gran temporada. Què voleu que ens agafi un atac de cor a les gralles?
#SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #Som
N
o per esperada, la torre de nou amb folre i manilles dels Castellers de Sants és un d’aquells castells que sorprenen; no tant pel moment sinó per tot el que significa la “prèvia” a rebre el màxim reconeixement, que no és cap altra que descarregar el gamma extra. Era impossible no veure els Castellers de Sants a la fotografia actual del nou moment d’èxit del món casteller.
SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomG
Per molts anys 2de9fm
Treure suc al pilar
E
l pilar és una raresa castellera. Una exquisidesa que només apareix de tant en tant i que, per tant, cal aprofitar al màxim. I això és el que han fet els Castellers de Sants. Després de descobrir, la temporada 2013, una alineació de pilar de sis, que a primera vista podia semblar més espigada del que marquen els cànons castellers, els Borinots en van saber treure tot el suc. Disposar de local d’assaig propi i la incorporació de la xarxa als mètodes d’assaig, van ser, sens dubte, factors que van contribuir a cuinar aquesta recepta amb tant d’èxit.
Som GE #So mGE #So mGE Aquesta “prèvia” no #Soés casual per una colla que des del 2008 mGdeE colla potent. Per una banda gent del ha consolidat un model #Soun lligam que els fa perdurar i que Per Sant Pere a Reus, els Borinots assolien el primer espadat de barri. Joves i grans mantenen anima a molts a seguir-los. L’èxitmG de la multitud de camises ha estat sis pisos i només uns dies després el pujaven dalt d’un folre. Es E defensar abnegadament els designis#borinots amb assaigs d’alçaconvertien així en la dotzena colla en assolir el pilar de set. Van Som #SomGE GE #SomGE GE de colla veterana. #S da, amb somni de colla novella i amb devoció ser set espadats deGE set en només unaomtemporada. Les peces GE om #S om #S GE om #S GE om #So #SomGE #SomGE #S encaixaven a la perfecció i els Borinots evidenciaven que, malomGE #S GE om #S GE om #S mGE GE om #S E mG So Per altra, una colla que no ha parat de créixer castellerament: tres grat estar alguns centímetres per sobre de la mitjana, el seu de nou amb folre (2008), cinc de vuit (2009), quatre#de castell era infal·lible. Somnou amb GE i, folre (2010), set de vuit (2012), quatre de vuit amb agulla (2013) #So la darrera clau, el pilar de colla gran. El pilar de sis (descarregat) Però ja se sap que les exquisideses són molt difícils de conservar, i m i pilar de set amb folre (2013) que possibiliten a creure que el pas GE qualsevol variació, per lleu que sigui, pot provocar un dalta#So que més enllà hi és. A banda del gamma extra (o gammes extra) la baix. I això és el que ha passat enguany. Un canvi obligat d’enxam G E millor notícia sens dubte és que els Borinots són una colla de nou ha forçat un canvi de ritme en el treball d’aquesta estructura #neta, Somha retardat més del que seria desitjable l’estrena del pilar de consolidada que és capaç d’anar a Sitges a fer un tres de nou amb que G folre un dissabte al migdia o que pot anar a Tarragona al juliol i set. TotEi això, els de Pau Camprovín han tingut la paciència neces#S sària per noomcremar un castell que és molt delicat i que, a més, ha plantar-te dos castells de nou. Aquesta és la clau, feina i il·lusió G per anar creixent. sabut beure delEtreball #So fet amb el dos de nou. mGE SomGAquesta La temporada 2014 s’ha #fet curta per uns Borinots que em van comunió entre novells i veterans per desxifrar una torre E #SomGE #S GE Som moderació el seu primer pilar de #Sque de nou amb folre iom manilles, mereixia la plaça de Bonet sorprendre celebrant amb molta omGbé E #SomGE #SomGE GE #SdeomGE #SomG8.E S’acabaven i Muixí, m’atreveixo a dir que fins i tot abans que l’arena de convertir en la primera #So colla de gamma extra #SomdosE castells #SomGdiferents mGEcategoria el mateix any i Tarragona, on la Colla va posar la primera pedra de les moltes estrenant G E #Somd’aquesta G E # Som deE 8,#Sperò hores de feina al taller (assaigs) i més sabent que els Borinots no tot just són la sisena que feia l’aleta al pilar#GS #SomGE o omGaETerrassa són una colla molt torrenca. Han sabut ser on i quan calia ser en vaig veure que els Castellers de Sants tenen lamGset castellera dels E aquest creixement global del fet casteller. més grans i que això no ha fet més que començar! #S omG E# RAQUEL SANS PEP RIBES Som GE
E #SomGE G om S # E G om S # omGE #SomGE S # E G om S # E G #SomGE #Som E G om S # E G om S E #SomGE # G om S # E G om S # SomGE
SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE #SomGE
fo to
La
Suc de pinya - 19
El primer pilar de vuit carregat de la Colla
SantsKholm En Guillem Andrés escriu la crònica del viatge d’intercanvi cultural amb Estocolm que els Castellers de Sants van fer aquest estiu i que va resultar ser el viatge més al nord fet per la Colla.
“Van ser quatre dies on 200 borinots vam poder gaudir de la ciutat d’Estocolm en motiu de l’agermanament entre la capital sueca i Barcelona”
E
ls Castellers de Sants vam ser invitats aquest mes d’agost a Estocolm. El motiu del viatge era l’agermanament entre la capital sueca i Barcelona, fet que va implicar la invitació d’entitats i grups catalans al Kulturfestival (un mes després, aquesta mateixa ciutat era la invitada en les festes de la Mercè de Barcelona). 20 - Suc de pinya
D’aquesta forma, a més de nosaltres, també van aterrar a terres nòrdiques el grup de música Txarango o el xou de Guillem Albà (juntament amb la companyia de circ), entre d’altres, i van oferir dos espectacles els quals els castellers vam poder seguir, especialment el grup musical, després de les nostres actuacions.
L’arribada a Estocolm dels 200 borinots va ser escalonada, ja que ho vam fer en dos dies diferents. La primera tanda de castellers vam assistir inicialment a un acte en el qual hi vam fer un pilar de 4, castell que després seria la fotografia de presentació dels Castellers de Sants al Kulturfestival.
Viatge a Estocolm Xiquets de Copenhague
A
més a més, una vintena de membres de la tècnica de la colla van anar entre finals de juliol i principis d’agost a ajudar els Xiquets de Copenhague. La nova colla volia fer els seus primers castells en el festival de cultura de la ciutat. En l’estada, els membres de Sants vam ajudar els Xiquets de Copenhague en el seu aprenentatge casteller i vam fer-hi castells conjunts en aquelles actuacions que tenien programades. Alhora, vam fer-hi diferents tallers per captar el que en aquell moment encara els mancava, canalla. Actualment els Xiquets ja han pogut fer el pilar de 4 i comencen a assajar noves estructures, ara ja sí, amb canalla pròpia.
El dia següent, i ja amb tots els borinots a punt, ens vam disposar a fer la primera actuació. Al matí la vam dur a terme a la Plaça Sergel amb els dos castells de set bàsics i el quatre de set amb agulla. A la tarda, en canvi, ens vam desplaçar a la Gustav Adolfs Torg
on vam poder exhibir el cinc de set al públic suec, a part de dos castells de set més. L’endemà, vam fer dues actuacions més en els mateixos escenaris i horaris, i en totes dues vam portar-hi castells semblants. En l’última actuació del viatge, però, vam voler fer gaudir
els centenars d’espectadors suecs amb un pilar de cinc per sota. van ser quatre dies on 200 borinots vam poder gaudir de la ciutat sueca on, a més de fer-hi castells, vam poder visitar el Museu vasa, el barri de Gamla Stan o el parc d’atraccions del Tívoli pels més petits de la colla. Suc de pinya - 21
Canalla La Mariona, l’Ernest, l’Helena i l’Amèlia han sigut els quatre aixecadors de la Colla aquesta temporada i han respòs les diverses preguntes fetes per l’equip de canalla després d’un complet assaig al local.
A quin castell t’agrada més fer d’aixecador? L’Helena li agrada més fer el cinc ja que pugen dos aixecadors. L’Ernest coincideix en el castell però li agrada fer-lo perquè és el més difícil de fer. Quin és el castell més difícil de fer d’aixecador? La Mariona opina que el dos de nou perquè és un castell molt difícil. L’Amèlia, en canvi, respon que el tres ja que “era un castell que no havia assajat tant”. 22 - Suc de pinya
Us cansa pujar fins a dalt del castell? En aquesta pregunta tots ens responen que no. T’ha passat alguna cosa divertida fent d’aixecador? La Mariona i l’Amèlia responen que caure del dos de nou i del quatre de nou, respectivament. L’Ernest, però, estava més content en el seu primer quatre de sis amb agulla perquè “estava nerviós i em vaig divertir molt”.
Quan baixeu, com sabeu que esteu a punt d’arribar a la pinya? Primerament, els aixecadors responen que no saben ben bé com ho saben, però després arriben a coincidir que ho noten amb els peus. Qui posaríeu d’aixecador en el castell més estrany de la Colla? Finalment, els aixecadors de la colla posarien el Pau Camprovin en aquest castell estrambòtic de la Colla.
Gràcies per participar-hi!
2 Vuitanta-cinc m L’Àngel Navarro recopila totes les millores que es van introduint al local, després de dos anys en funcionament, com la connexió a Internet o la retransmissió de les diades en ‘streaming’.
C
20
al Borinot . . Una de les novetats que molt probablement podrem gaudir l’any vinent al nostre local és la disponibilitat de connexió a Internet. Aquesta millora ens suposarà poder consultar la xarxa en les reunions de les diverses àrees de treball de la colla, des de les juntes a les reunions de Festa Major, i poder, per exemple, enviar mails sense haver d’esperar a arribar a casa. Ara ja podem dir que els Borinots estem preparats per a les noves tecnologies. Diades castelleres al local. Dins de les iniciatives per dinamitzar Cal Borinot, aquest any hem fet unes proves pilot d’allò que a partir d’ara farem, sempre que sigui possible: la
retransmissió de diades castelleres al nostre local. La idea és senzilla, aquelles diades que puguem posar a la pantalla del local (via streaming o televisions locals) i sempre que nosaltres no tinguem actuació, les podrem veure mentre fem una cerveseta o comentem l’últim castell amb els companys.
“Estem preparant noves tecnologies per poder retransmestre altres diades castelleres al nostre local” Aquesta temporada ja hem emès les diades de Sant Fèlix, el Concurs7, el dissabte de Concurs de Tarragona i Santa Úrsula. L’any que ve esperem que les televisions locals continuïn amb la mateixa tònica que aquesta temporada i retransmetin les diades
més importants. En cas que no sigui així, no caldrà patir perquè estem treballant per tenir un local 2.0 amb connexió a Internet i poder veure les diades “online”. Així que si voleu gaudir dels castells amb la gent de la colla sense haver de “patir” a plaça i amb els “luxes” de Cal Borinot, estigueu atens a Facebook i als comunicats de la colla, on informarem de totes les diades que finalment retransmetrem. Canvis en la direcció del local. Per tots és conegut que el responsable del local és el nostre entranyable Nando. Durant 4 anys ha fet feina de formigota perquè la resta de la colla gaudim del local i tot sembla indicar que la temporada entrant deixarà d’encarregar-se de Cal Borinot. Algú li haurà de fer el relleu, no?!
Suc de pinya - 23
La
fo to
g e S
a n o
El segon 2 de 9 amb folre i manilles de la Colla
Borinots
exteriors
El Hiroshi Suga no s’oblida dels Borinots tot i estar tan lluny de Sants. En aquesta carta ens explica la seva vida al Japó i com està intentant crear una colla castellera a Hiroshima.
E
l temps que vam passar com Borinots va ser com un somni preciós. Encara puc recordar tots els moments bonics com si fos ahir, però també sento que fa molt de temps, probablement perquè l'experiència va ser molt densa, com el vi català. Quan ens vam mudar a Barcelona des de Suïssa, la Chiaki i jo estàvem molt ansiosos sense amics o família però amb dues filles petites (d’un i dos anys). No vam parlar res més que «hola», «vale» i «quiero esto». L'ansietat va augmentar a la cua de 400 «extranjeros» desesperats pels NIEs a la policia. Després la Mizuki va començar l'escola, les coses van anar molt millor, però encara ens sentíem que no estàvem realment integrats a la societat. Però això va canviar totalment quan vam conèixer els Castellers de Sants.
Hem de confessar que al principi vam creure que la colla de castellers és un grup de culte (de fet aquesta idea encara no s'ha canviat molt heheeh), cridant i bevent sempre al carrer, cantant cançons estranyes amb la camisa que porta un disseny molt especial, que mai em posaria en la meva vida diària. L'única raó per la que les meves filles volien participar a l’assaig era simplement per jugar amb els monitors de la Canalla. Però a partir d'aquest mateix moment vam obtindre centenars d'amics, que són gairebé la nostra nova família. Encara recordo perfectement quan el Guiu va posar la Mizuki a la pinya d’un pilar de quatre per primera vegada. Treballant en una altra pinya, jo estava esperant que la Mizuki aparegués per sobre de la torre, però vaig acabar per avergonyir-me per la torre-mai-feta (no volia pujar)... Recordant això, el
nostre primer pilar de sis amb la Natsumi com l’enxaneta a Reus va ser simplement increïble. No puc comptar quantes vegades vaig plorar pel nostre èxit en el que em va semblar impossible abans. Tornant al Japó després d’onze anys d'aventura, tota la família està lluitant per adaptar-se a la societat (altra vegada!). Fins i tot sense assajos, estem prou ocupats. Encara no tinc èxit en la formació d’una colla de castells al Japó. No obstant això, estem intentant rentar els cervells dels nostres veïns (com un culte), mostrant el vídeo de les actuacions i parlant sobre «ningen no tou» (el castell) a gairebé tothom que ens trobem. A veure qui és més ràpid, nosaltres muntant els Castellers d’Hiroshima, o vosaltres visitant-nos per fer un castell al costat del monument de la bomba atòmica.
Hiroshima (Japó)
Suc de pinya - 25
Fent
escola
Enguany, en Roger Estivill és un dels encarregats de l’Escola de castells de la Colla. La seva feina és aconseguir fer pujar al màxim de persones a provar el folre, les manilles o el tronc.
R
ebota l’ona sonora dues vegades abans d’arribar a l’orella de l’Enric. Dins el seu cervell hi va trobant mil pensaments flotant: “punt fix entre les barres”, ”braços amunt”, “confiança plena en aquest folre que m’aguanta”, ”si 28 borinots han après a fer proves així a manilles, no seré jo qui…”. Després de trobar un “la propera, he de fer més força de braços per no fer patir tant el rengle de soca”, l’ona arriba a destí. “Apa Enric, ja pots baixar. Comencem assaig!” Mai havia sentit l’olor d’un desconegut de tan aprop. El primer dia que entrava al local de color verd ja portava una faixa blanca que feia bossa per sobre les lumbars. Li havien dit que els seus orgullosos 1.58 trobarien un lloc perfecte a la colla i li va fer il·lusió sentir un “Laia, oi? Vine, que faràs de crossa”. Segur que ho suportaria. La pressió augmentava poc a poc mentre escoltava les indicacions de la seva homòloga. Tant li feia el peu que tenia al costat o
26 - Suc de pinya
l’aixella que aixecava. Això de fer castells és fantàstic!
“139 persones són les que aquest any han fet algun tipus de prova diferent a l’Escola de castells. Gent il·lusionada, modesta, treballadora, forta i imparable, amb ganes d’aprendre” Les mans del Joan mai havien agafat les aixelles d’algú. Però és més fàcil mantenir l’equilibri que agafant la faixa de davant. Sobretot quan tens un peu tremolós sobre l’espatlla esquerra (aquella que orgullosament aguanta fa anys els tres de nou amb folre). Qui no ho té fàcil és aquest noi de sota, que tot just fa dues setmanes que ve a l’escola. Però té bona mida i properament passarà a engreixar la llista de 70 persones que han pujat en alguna prova de folre, ja sigui amb o sense manilles! El xiclet de l’Aina feia estona que no tenia gust. Però ella ni ho notava. Amb la
boca seca encarava la pujada del tercer pis de l’espatllera. “Força de braços, peu a la faixa, genoll, peu, peu…” Després de vàries setmanes, veure com pujaven 60 persones més, voltar moltes proves i anar fent altres proves, mai havia pujat tant amunt. Segon peu col·locat, braços i cames en tensió, dos centímetres cúbics menys de saliva. “No passis els nervis avall, que aquí remena tot.” L’Adrià prova d’imaginar un rengle de 140 persones. On arribaria si comencés a la porta de Cal Borinot? Aquest és el número de persones que enguany han fet algun tipus de prova a l’escola de castells. Tancant els ulls per concentrarse, visualitza gent amb moltes temporades a l’esquena, aquella noia maca que ha vist dues vegades, aquell senyor canós que vol tornar a la soca. Tota aquesta gent orgullosa d’aprendre ensenyant, formant part d’una colla capaç de tot, il·lusionada i modesta, treballadora i forta. Imparable. Els Castellers de Sants.
Passatemps El Pau Esteban ha creat aquests jocs per a la Colla, podreu descobrir activitats setmanals a la pàgina web del mateix creador: www.agilment.com i fins i tot sol·licitar productes.
X X Jeroglífics
A
4 5 6 7 8
Solucions:
Endevinalles
Com hi patim quan s’enfila El planten homes i dones, com un isard, penya amunt! l’encercla gent amatent,
l’aixequen joves forçuts
I quin esclat d’alegria l’aixequen joves forçuts
5
6
7
2)
Com hi patim
com un isard
I quin esc
quan corona el bell conjunt! i el signen vailets valents.
quan corona
HORITZONTALS: 1. L’animal que rebia més cops. Muntanyeta. 2. Per HORITZONTALS: 1. L’animal que rebia al1 conductor marxa enrere. La lletra 2 3 novell. 4 5Un vehicle 6 7 de 8dues alrodes, conductor novell. Un vehicle de dues
8
que s’equivoca. 3. Aixeca la mà enlaire quan arriba al cim. 4. La lletra que
que s’equivoca. 3. Aixeca la mà enlaire qu 1 et dóna. Té 12 elements i també 52, i també 365. Les dues últimes de mil.
et dóna. Té 12 elements i també 52, i tam 5. Vinga, no m’ho crec! Dues d’abracadabra. Mil cinquanta. 6. Se li va posar 5. Vinga, no m’ho crec! Dues d’abracadabra 2 en un ull, a la vaca cega. Comença a estar obert. 7. Ho fa l’àrbitre quan veu el en un ull, a la vaca cega. Comença a estar ob penal. Ja s’està acabant el dinar. 8. Alumini. Ràpids i lleugers, com l’enxaneta 3 penal. Ja s’està acabant el dinar. 8. Alumini. i l’acotxador. i l’acotxador.
4
VERTICALS: 1. Quan la fa qui l’ha de fer… Carregat! El de Pèrsia n’era un. VERTICALS: 1. Quan la fa qui l’ha de fer… 5 2. La I s’ha ben emborratxat. El nord. Encara el pots fer servir. 3. Aques2. La I s’ha ben emborratxat. El nord. Enc ta, però com es deia antigament. Els Estats Engantxats de l’Obama. 6 ta, però com es deia antigament. Els
4. Aquests són la nineta dels castellers. 5. Té molt de suc, aquesta gent, 4. Aquests són la nineta dels castellers. 5 cubell. Zero. La vocal del mig. 7 allà sota! Plata. 6. Les tres són dins del allà sota! Plata. 6. Les tres són dins del 7. Iode. Es toca durant l’aixecada i encoratja els borinots. 8. Els que toquen 7. Iode. Es toca durant l’aixecada i encoratj 8 l’instrument de vent al començar un castell. l’instrument de vent al començar un castell. Solucions:
8 G R A L L E R S
3
2)
5 6 7 P U I I B N E T Y I A M O B A A I G L
2
4
Així, de cap p a vall, em mare
3 4 E I C X A A N A E L U L A
1
3
1)
Així, de cap per a vall, em marejo.
l’encercla gent amatent,
i el signen vailets valents.
2
A
10
1 2 A S L E N T A U T X I A L
Endevinalles
El planten homes i dones,
10
M’acaben de rentar
1 2 3 4 5 6 7 8
Jeroglífics
M’acaben de rentar
L’únic ajupit del ca
2)
PALPA
1)
1)
1
2)
PALPA
1)
És el més alt i potser el més baix del castell. L’únic ajupit del castell. És el més alt i potser el més baix del castell.
Suc de pinya - 27
Endevinalla 1: El castell / Endevinalla 2: L’enxaneta Endevinalla 1: El castell / Endevinalla 2: L’enxaneta Jeroglífic 2: Interpretació: acoT - X - adoR Solució: Acotxador Jeroglífic 2: Interpretació: acoT - X - adoR Solució: Acotxador Jeroglífic 1: Interpretació: En X: A neta Solució: Enxaneta Jeroglífic 1: Interpretació: En X: A neta Solució: Enxaneta
FM
de dia
La Núria Sumalla per fi va poder celebrar la Festa Major amb els Castellers de Sants i descobrir així totes les activitats que s’hi van fer, des d’una paellada i una xocolatada a un assaig.
A
quest any, sí! Per fi puc ser a Barcelona per la Festa Major de Sants, i què millor que fer-ho com a Borinota! Així doncs, aquest any m’estrenava en les festes del barri amb la Colla que m’ha acollit tan bé.
I parlant de menjar, cal destacar la xocolatada infantil del dia següent, on els més petits —i els que no ho són tant també— van poder gaudir d’una tarda amb bona xocolata, somriures i morros empastifats; tot animat amb la música d’Oriol Canals.
La setmana abans es van fer els preparatius als voltants de Cal Borinot: banderoles i cartells, les barres i tiquets, i mil coses més. Allí és quan realment va començar per mi la Festa Major. Trobes els amics, Borinots que veus de tant en tant a assaig, gent de tota la vida de la Colla... que comparteixen amb tu les ganes de fer que aquesta Festa Major sigui tot un èxit.
Arribava el dimarts, dia d’assaig, i com no podia ser d’altra manera en una celebració del barri, assaig al carrer. Veïns i gent que passava per allà s’aturava a veure’ns fer espatlleres i voltar castells, feien fotos a la canalla quan pujava i, en general, miraven embadalits l’assaig.
“Què millor que ser a Barcelona per la Festa Major de Sants i fer-ho estrenant-se en les festes del barri amb la Colla, com a Borinota!” Amb Cal Borinot i voltants engalanats i fent goig, tot era a punt per començar la Festa Major. El diumenge, i per encetar amb bon peu les festes, res millor que un concurs de paelles per omplir l’estómac dels participants. No puc imaginar-me com ho devien estar passant tant el jurat com els participants mentre es feien les paelles... Quina gana!
28 - Suc de pinya
Els altres dies es van muntar jocs de taula a les tardes, on més d’un hi passava l’estona amb els amics, tot fent temps per a què arribés l’hora de sopar i els esperats concerts nocturns. I així, vam arribar al cap de setmana. Divendres, altre cop assaig al carrer i el dissabte actuació. I d’aquesta —digueu-me “novata”— el que més em va impactar va ser el pilar caminant. No havia tingut mai el plaer de veure’l i em va impressionar molt. Pell de gallina. Quin orgull de Colla! Ja per acabar, tocava recollir. Altre cop, un grupet de Borinots vam llevar-nos diumenge (a una hora raonable, val a dir) per plegar, recollir i guardar guirlandes, llums i cables; però també noves idees i il·lusions per la Festa Major de l’any vinent.
FM
de nit
En Joan Vidal parla de la nova ubicació de la festa i també de tots els grups que hi van actuar. A més, li va tocar fer alguna guàrdia nocturna que va ser una excusa per allargar la festa.
T
inc ganes de #TardorSantsenca, així es podria resumir la Festa Major de nit. Ha sigut un any amb petits canvis tot i que en essència s’ha mantingut el paper que els últims anys sempre ha tingut Cal Borinot dins la Festa Major de Sants. Probablement la reubicació tant del escenari com de la barra a la nit esdevingué el més significatiu, fet que en comptes de malmetre la festa va permetre un espai més obert i còmode d’accés, així com també de visibilitat al veïnat. Amb el canvi de barra, va exigir un conjunt de guàrdies nocturnes fet que va oferir l’excusa perfecte per allargar la nit a més d’una persona. La primera nit va començar dissabte amb els grups Pere Anton i Tu, Kòdul, Ebri Knight , que van apropar a un bon grapat d’oients més enllà dels clàssics Borinots. Diumenge es presentava una de les nits més esperades per a molta gent, la nit de la Xana. Acompanyada i acollida, al més pur estil estrella de la cançó, ens va oferir tot el seu repertori, fins i tot deleitant el seu públic amb un bis del seu gran hit “Tinc ganes de festa”. Però la festa no va acabar aquí: gràcies a PD Melindro, que va continuar amenitzant la nit. Dilluns postressaca de la Xana, van tocar Vostok i PD Colajet, per arrencar com calia la setmana.
Dimarts va ser el torn de Morena Tradipatxanga, que a ulls d’un novell com jo ja ha descobert que és sinònim de festa i diversió assegurada. Dimecres va esdevenir el sopar de Festa Major al carrer, que amb un assistència més que destacable oferia moment més que adient per presentar la campanya i donar el tret de sortida a la #TardorSantsenca. I quin millor embaixador per acompanyar el moment que el gran mestre Miquel del Roig, que com a clàssic no va decebre. Dijous vàrem tenir Germà Negre. Amb les seves ballarusques folk i el seu repàs al repertori musical català. La festa popular va fer saltar i rodar a tot un públic que alucinava amb el capgrós de la Moreneta que portaven el grup de banyoles. També hi van tocar la Bundu Band, completant la nit folk de la Festa Major. Divendres encaràvem la recta final amb un assaig al carrer, reescalfant motors després de les merescudes vacances. Tot seguit era el torn de Papagayo i del grup de moda Oques Grasses, que com era d’esperar va aglutinar a un gran nombre de jovent. Finalment arribàvem a l’última nit amb La Bandarra, Mocambo i Funk Tumaka, tancant una gran setmana que ja pronosticava una gran Tardor Santsenca.
Suc de pinya - 29
Amics
de la
Colla
Acabem una temporada de Grans estrenes amb la ‘G’ de Gamma Extra i la G de Gris, CARNET GRIS. La Maria Quintana ens parla dels avantatges de ser dels Amics de la Colla.
Q
ui ens havia de dir que una colla de barri, en poc més de 20 anys esdevindria una colla de gamma extra! M’agradaria que ens centréssim en aquest aspecte tan nostrat que és ser colla de barri. Perquè... què és ser colla de barri? Alguns diran que portar el nom del barri com a insígnia de la colla i representar-lo en aquesta gran festa del folklore tradicional que és fer castells. I molts dels que estigueu llegint direu... i aaara! Ser colla de barri és molt més que el nom, és ser i créixer amb el barri, és anar dilluns a la carnisseria i que el Sr. Vicenç ens feliciti per l’actuació del dia abans... Ser 30 - Suc de pinya
colla de barri és fer-se del barri fins al punt de sentir com a propi l’orgull de les moltes persones de Sants que ens animen a fer castells i col·laboren amb nosaltres. I és amb aquesta doble voluntat d’agrair a les persones que col· laboren amb la colla i de generar més llaços entre els Castellers de Sants i el barri de Sants que neix el Carnet Gris. Què és el Carnet Gris? El Carnet Gris té el doble objectiu de fomentar el consum de proximitat a la botiga de barri i, així mateix, que els Amics de la Colla gaudeixin de condicions beneficioses als COMERÇOS AMICS. Les ofertes poden ser de tot tipus, des de descomptes fins a promocions especials, perquè cada
comerç decideix la més apropiada pels Amics dels Castellers de Sants. Quins són els comerços Amics i com podreu identificar-los? El Carnet Gris neix amb trenta-cinc comerços adherits i té tota la intenció de seguir creixent. De fet, m’agradaria convidar-vos a proposar nous comerços que penseu podrien estar interessats a ser comerços Amics dels Castellers de Sants. A fi d’identificar-los, els comerços Amics disposaran d’un adhesiu de color groc que els identificarà com “Amic dels Castellers de Sants” i que lluirà d’allò més al seu aparador. Podreu tenir informació actualitzada sobre quins són els comerços Amics i quines les seves ofertes clicant al
El Carnet Gris logotip de Comerç Amic que trobareu a la pàgina d’inici de www. borinots.cat. Qui disposarà del Carnet Gris? Tothom que sigui Amic de la Colla! És a dir, totes les persones castelleres i no castelleres majors de 16 anys que fan més gran la colla proveint-la de suport econòmic. El Carnet Gris es renovarà anualment i l’actual serà vigent fins al 31 de desembre del 2015. Tots els que ja sou Amics de la colla esperem que gaudiu d’aquesta iniciativa i moltes gràcies! I tots els que encara no sou Amics de la colla, encara sou a temps d’apuntar-vos a totes les estrenes d’aquesta tardor santsenca amb el vostre Carnet Gris! Només cal que ompliu el formulari que trobareu a www. borinots.cat/amicsdelacolla.
que ofereixen un servei
Comerços Amics de la Colla
Tots som colla, siguem tots Amics de la Colla!
Suc de pinya - 31