Suc de Pinya 36

Desembre 2015 • Número

#36

Suc de pinya

Edició final de temporada

LA REVISTA DELS CASTELLERS DE SANTS

Sumari Editorial 3 La Junta 4 La Tècnica 6 La foto 9 Despertem! 10 Carta Oberta 12 Panorama casteller

14

El segon tram

16

Vuitanta-cinc m2

21

Canalla 22 Passatemps 23 La doble foto

24

Amics de la Colla

25

2 - Suc de pinya

Editorial E

l Suc de Pinya torna i amb ella tornen els grans moments del segon tram. Entreguem la revista als Castellers de Sants amb la mateixa il·lusió que ho vam fer el primer dia.

I com la Colla també ens fem grans. En aquesta edició apostem fortament per incorporar nous punts de vista, com també apostem per la participació del màxim número de persones, encara que ens porti alguns maldecaps quadrar-ho tot. L’aposta creixent per les fotografies la hem volgut demostrar en aquesta portada doble, però també amb els 17 diferents fotògrafs que cedeixen el seu material per fer d’aquest número un dels més visuals dels últims anys.

També volem demostrar com una revista pot ser de Gamma Extra, però a vegades ens costa defensar la Gamma i fem llenya en alguns articles que descobrireu que no estan. L’objectiu de l’equip actual és aconseguir ser el màxim d’actuals possibles, i apostarem per explicar el que la Colla fa des d’altres canals més immediats, reservant la revista sobretot a la reflexió.

A més, des del Suc de Pinya estem orgullosos del nostre nou fill, El Borinot, la revista prèvia a la Diada d’Estiu i a la Diada dels Castellers de Sants. El Borinot ha de créixer com una revista de portes enfora, sobretot enfocat al barri.

Però El Borinot i el Suc de Pinya no es fan sols. Igual que Els Castellers de Sants necessiten un creixement social per assolir les grans construccions, a l’equip de la revista no en tenim prou amb la tècnica, per tant, fem una crida al compromís, no només d’escriure, sinó a fer servir aquest altaveu amb noves idees i noves perspectives.

Gràcies i bones festes, Borinots!

Des del Suc de Pinya agraïm a totes les persones que han fet possible aquesta publicació.

Suc de Pinya

La revista dels Castellers de Sants Número 36, desembre de 2015

Local borinot: c/Comtes de Bell-lloc, 49 · 08014 Barcelona Correu postal: c/Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.

Maquetació i coordinació: Roger Martrat.

Editor: Roger Estivill.

Equip de correcció: Laia Andrés.

Portada i contraportada: Foto de Joan Grífols i muntatge de Roger Estivill.

2d9fm descarregat a Vilafranca per Tots Sants el 2015 (1 de novembre).

Fotografies: Josep Colet, Adrià Cruz, Roger Estivill, Jaume Garcia, Mireia Garcia, Joana Garrigosa, Biuse Guivernau, Itziar Larrañaga, Roger Martrat, Albert Mauri, Albert Mercadé, Carles Paniello, Ramón Peiró, Jaume Serrat, Rosa Sotelo i Marta Tost (felicitació de la Colla feta per Eloi de la Torre i muntatge de Roger Estivill).

Hi han col·laborat (per ordre d’aparició): Esther Oriol, Pau Camprovin, Marc Amigó, Ariadna Vázquez, Oriol Nicolau, Ivan Ruiz “Fawkes”, Natxo Medina, Sara Santigosa, Lara Colomer, Anna Pellicer, Ona Pérez, Anna Fernández, Irene Jerez, Maria Quintana, Maria Marco, Cristina Cedó, Noèlia Jiménez, Mercè Vilalta, Miquel Bordes “Lleida”, Anna Cartañá, Joana Garrigosa, Ramon Peiró i Carles Morata.

Suc de pinya - 3

La Junta Arribar al final sense haver de córrer

A

ra fa justament un any que vam decidir que ens tornàvem a presentar, que volíem continuar comptant dos anys més amb la confiança de la Colla per tirar endavant el projecte il·lusionant que havíem iniciat el 2013. Engegàvem màquines altre cop amb el balanç d’un període de treball molt intens a nivell social, on els múltiples i diversos actes del vintè aniversari, la producció de dues pel·lícules documentals o tres viatges internacionals, per posar només alguns exemples, deixaven el llistó molt alt. De la mateixa manera que a nivell tècnic ens enfrontàvem al repte d’igualar els registres de la que havia estat, novament, la millor temporada de la nostra història, a nivell social ens trobàvem amb una situació similar.

Amb la caixa més aviat buida, un cert esgotament dels equips impli4 - Suc de pinya

cats en els projectes de la candidatura sortint i una colla més nombrosa que mai (i per tant, de manera inversament proporcional a la vessant tècnica, més complexa de gestionar) engegàvem bienni. La majoria dels equips de treball de junta estrenaven responsables i començava un any que, pretesament, volíem que fos més tranquil que els dos anteriors.

dels nouvinguts, ampliant l’equip i diversificant-hi la dedicació a través d’una estructura de padrins. En aquest sentit, l’acolliment a peu d’assaig –amb un molt ben organitzat porta un amic– s’ha prioritzat en detriment de les tasques clàssiques de creixement que cada vegada es vehiculen més a través d’altres grups de treball.

“Tanquem temporada amb el convenciment que entre tots hem fet la Colla encara més gran”

En paral·lel, la cohesió necessària del grup fora de l’escola Jaume I ha continuat tenint Cal Borinot com a punt de referència i enguany han estat moltes les activitats de tot tipus que s’hi han celebrat. Malgrat que per a algunes ocasions el local se’ns ha fet petit, li estem traient molt de suc, convertint-lo també en seu de xerrades castelleres per a turistes o de tallers d’idiomes organitzats pel Secretariat. I és que ja fa molts anys que la Colla dedica esforços als

Alliberar-se de grans projectes, però, no ha significat menys feina, sinó que ha comportat fer-ne de la de fons, d’aquella fosca del jugador del mig del camp sense la qual l’equip no funciona. La xifra de 96 camises noves, per exemple, s’ha assolit amb tota seguretat gràcies al replantejament de les tasques d’acolliment

La presidenta parla

“Hem estat presents al barri obrint-nos a ell, amb l’afany de crear afició i teixir xarxes de col·laboració”

assumptes “de barri” que, més enllà de les relacions amb el Districte –poc sovintejades a nivell polític enguany, cal dir-ho– són aquells consistents a cuidar i fomentar els vincles amb les entitats i els veïns amb els quals compartim territori. Enguany aquests esforços han estat traduïts en una estratègia clara i en uns objectius ben definits dels quals en podem fer un balanç molt positiu. Hem estat presents obrint-nos al barri durant les nostres celebracions, amb menció especial per a la ja consolidada Diada d’Estiu i l’imprescindible

Festa Major i, a banda, la relació amb les entitats s’ha fomentat sense buscar el retorn directe en forma de nous castellers sinó amb l’afany de crear afició i teixir xarxes de col· laboració. El mateix per a la comunitat de particulars i comerços amics de la colla que va creixent cada vegada més també amb la mateixa voluntat col·laborativa. Ser una colla de barri és, precisament, sentir-se orgullós de tot això.

social per recuperar la velocitat de creuer amb la qual havíem de continuar creixent. Ara que tanquem temporada, podem dir que hem arribat al final sense haver de córrer més del compte i amb aquesta velocitat assolida. A més, ha estat amb el convenciment que entre tots hem fet la Colla encara més gran. I, altre cop, és mèrit de tots nosaltres i de la nostra manera de fer les coses.

Fa uns mesos parlava de la necessitat de prémer l’accelerador a nivell

Esther Oriol Presidenta

Bon any, Borinots i Borinotes

Suc de pinya - 5

La Tècnica

Somiar desperts

D

esprés d’un començament de temporada a bon ritme, un maig i juny on vam tenir una regularitat amb castells de 8 però sabent posant fre a plaça i augmentar el ritme als assajos, vam encarar un final de primera part de temporada a tot gas recuperant els castells de 9.

El nostre particular llarg descans estiuenc sempre ens fa encarar la nostra Festa Major amb els dubtes de si serem capaços de recuperar ràpid el nivell d’abans de vacances per poder encara una Mercè de màxims.

El pilar caminant de Festa Major ja ens va fer veure que tot i les dificul6 - Suc de pinya

tats que inesperadament apareixen, superaríem tots els obstacles que ens trobéssim pel camí.

“Hem d’estar orgullosos del nivell d’assaig que estem consolidant any rere any” Obstacles com l’ensopegada que van tenir a Esplugues, carregant el 3 de 9 amb folre i desmuntant el quatre de nou amb folre, que només vam saber superar gràcies a un assaig pre-Mercè de traca, amb tothom concentrat al 200%, sabedors de la importància que tenia per recuperar la confiança i demostrar a plaça que la feina estava feta, i molt ben feta.

A partir d’aquí, vam començar a divertir-nos rodant els castells de 9 a Les Corts i Terrassa, on, a més, l’alegria més gran ens l’endúiem amb l’estrena del treballat cinc de vuit. I tot aquest rodatge, més l’intensíssim i meticulós treball a assaig ens va dur a GAUDIR de la Nostra Diada, envoltats de la nostra gent i de tots aquells ocasionals que any rere any tornen en aquesta data senyalada i ens donen aquest punt extra de força que tant necessària és per fer castells com el dos de nou amb folre i manilles. Tot i això, l’excés d’eufòria no ens va deixar arrodonir la Diada i vam ensopegar de nou deixant només en carregat el quatre de nou amb folre…

El Cap de Colla parla

2

2 1 4 3 1

2 2

3 2 3 4 1 3 4 3 1 2 1

1 1 3 1 1 1

1

60

Quints Quarts

13

Soca 2d9fm

Quints

25

Sisens Sencer

36

Folre terra 3d9f

Acotxador

40

Dosos

46

Soca de 3d9f

31

Folre de 4d9f

Sisens Quints

51

Sencer Acotxador

30

Dosos

32 24 27

Soca de 4d9f 4d7a 5d7 net

Sisens Quints Sencer Acotxador Sencer Acotxador

43 12 44

1 6

1 4 2

1 2 1 2 2 3

2 1 3 4 1 1 1 1

2 1

7

4

4

8

2 6

2 4 1 6

1 6

1

1 2

4

6

6 3 1 5 2 1 8

5

1 7

1 2 6

Agost

5 2

Novembre

5 2 1 6 3 3 4

2 1 1 2

Dosos

1 4

Octubre

4 4

3

2 4 1 5 3 2 4 2 3 4 4

1 2 1 1 3

Acotxador

9 9 18 15 9 18 4 12 9 4 9 22 9 21 30 8 14 8 7 36 10 2 14 30

Setembre

1 2

3 2 4 6 2

1 7

1 5 3 6

31

Sencer

Soca 2d8f o Folre terra 2d9fm

Juliol

3

2

9 9 2 7 4 10 23 3 20 26 6 18 7 10 22 16 8 19 8

18

Juny

1

1

Sencer Acotxador

Maig

5 1 3 5

1

Folre terra 2d8f o Manilles terra 2d9fm

Abril

1 1 2 3

3 1

8

13 20 7 3 13

Març

5

3

1 1 2

Febrer

1 6

2

Total

1

Total

Juliol

2 1

Novembre

Juny

5

Octubre

Maig

3

Agost

Abril

1 3

2015 Setembre

Març

Febrer

2014

3 6

8

3

2 1 1 2 4 1 5 3 2 3 1 2 4 3 1 1 4

3 4 3 2 2 2 4 2 1 4 1 2 6 4

2 2

2 4 1 1 2 2 2 2

1 2 3

1

1

4 3

2

2 1 2 1 1 1 1

6

Sencer

Folre terra 5d9f

Acotxador Dosos Quarts

1

1

1

Soca 5d9f

Quints Sisens

2 2

2 2

1 1

2 1 1

5 2 2

1 13 13 3 11 11 1 4 7 3 3

16 19 43 46 22 7 45 55 21

292

Pilar de 6 Pilar 7 f Pilar 8 fm

Sencer Acotxador

5

1 4 1 8 5 2 14 14 7 7

1 3 3

3 3

2 1

2 1 2

1 2 2 2

6

Quints Sisè

Proves "Importants"

357

4 27 37 43 60 25 5 52 66 31

“El treball a assaig ens va dur a gaudir de la nostra diada, envoltats de tots aquells ocasionals que any rere any tornen en aquesta data senyalada i ens donen aquest punt extra de força” Com no podia ser d’altra manera, ens vam tancar al local d’assaig per acabar d’afinar tot allò que calia per arribar a la plaça més castellera i, ara sí, arrodonir una diada (amb dosi d’emoció extra) que ens consolidava com a colla de Gamma Extra i que tenia ganes que allò que havia ensenyat no fos el seu límit.

exclusiu castell de GE, el dos de set per sota a Granollers.

I així vam encarar les últimes setmanes d’assaig, amb totes les ganes de treballar per fer realitat els nostres SOMNIS, tenint fins i tot temps d’autoregalar-nos el nostre particular i

Amb aquest ràpid resum, podem dir que els números de la temporada son molt bons, però del que realment hem d’estar orgullosos és del nivell d’assaig que estem consolidant i

Finalment, el fred de Terrassa va deixar congelades les nostres ganes de repetir l’enorme diada de Vilafranca, deixant palès que la lliga en la qual estem jugant no permet marge d’error amb aquests castells tan grans.

millorant any rere any. Aquest nivell d’assaig és el que ens ha permès afrontar els reptes amb la total confiança de totes les parts implicades, des de la canalla fins a l’últim cordó.

Tots els castells que hem portat a plaça per primera vegada aquesta temporada els hem descarregat (a excepció del pilar de sis), i això indica que la feina feta a l’assaig era l’òptima per afrontar el castell a plaça amb les màximes garanties. Aquesta manera de fer és la que ens ha portat a ser on som ara, i la que ens dóna la seguretat que així anem avançant, Suc de pinya - 7

El Cap de Colla parla segurament no amb el pas més ràpid però si amb el pas més ferm.

I precisament això és el que ens va portar a renunciar a intentar el cinc de nou amb folre a Terrassa. Les proves que hem fet d’aquest castell han estat molt bones, i en les últimes tres setmanes de la temporada tot l’intens treball fet ens ha servit perquè tothom hagi vist que aquest castell el tenim al nostre abast. Però també és ben cert que sabem que podem fer un treball encara més minuciós en aquest castell per conèixer-lo amb més detall, i així quan l’encarem a plaça ho farem amb la determinació amb la qual hem encarat aquest any el dos de nou amb folre i manilles.

Perquè quan arribi aquest castell, no volem que arribi per tenir una foto penjada al local, volem que arribi per quedar-s’hi i perquè sigui la següent pedra sobre la qual edificar els nostres propers somnis.

“La manera de fer és la que ens dóna la seguretat per avançar amb el pas més ferm” Aquesta manera de fer és una gran part sobre la qual hem anat dissenyant el model borinot, aquest model admirat per molts i que és un mirall per a moltes colles de qualsevol nivell. El món casteller està evolucionant any rere any i no tant pel QUÈ fan les colles sinó pel COM ho fan. I aquest COM nosaltres el tenim molt clar i els resultats que n’obtenim són evidents.

Ara toca descansar, recarregar les piles per tornar al març amb més ganes que mai de seguir somiant… estigueu segurs que l’any que ve SOMIAREM i ben desperts que ho farem!

Gràcies Borinots! Bones Festes!

Pau Camprovin Cap de Colla 8 - Suc de pinya

to fo

La El segon dos de nou amb folre descarregat a Sants

Despertem!

Comença una nova era pels Castellers de Sants, una era on res tornarà a ser el mateix, una era on demostrarem una forma de fer la Gamma Extra. Ens ho explica el Marc Amigó.

Any I d. GE. (després de la Gamma Extra)

E

ncara que soni estrany és com crec que podem començar a comptar els anys de la Colla.

Ja que no és l’any del Gamma Extra, sinó quan vam començar a fer GE. Per arribar al que vam fer l’any passat portàvem tot un seguit d’anys sovintejant amb menor o major grau els castells de nou (des del 2008) i veníem d’una temporada de jugar amb les manilles fins a creure que eren possibles. Tots aquests antecedents feien que tots tinguéssim clar que ho podíem fer, que podíem arribar a l’objectiu si treballàvem i alhora érem capaços de mobilitzar molta gent. I ho vam aconseguir.

Per fer aquests castellots hi ha dues feines que s’han d’anar fent en paral· 10 - Suc de pinya

lel. D’una banda, afinar tècnicament les estructures (i ara ja no parlem de troncs, sinó que incloem manilles i folres en aquest apartat) i, per l’altra, tenir un poder de convocatòria molt gran. Un gruix de gent que permeti fer proves grans amb assiduïtat.

Hem estat capaços de tornar a engrescar molta gent, nova i vella, coneguda i desconeguda i això ens ha portat a repetir l’èxit de l’any passat.

“Mantenir-nos només depèn que continuem amb la humiltat de saber que cada any haurem de suar i treballar de valent”

Aquesta capacitat de mobilització és gràcies a la brillantor als ulls que posem tots quan expliquem perquè fem castells, quan expliquem què vivim fent castells o quan expliquem el nostre proper repte.

Aquest any ho hem tornat a aconseguir. I no és feina fàcil. Personalment no dubtava que podíem tornar-hi, sabia que el bagatge adquirit els últims anys ens feia estar preparats per mantenir el nivell tècnic, l’únic dubte se’m generava a la capacitat de mobilització.

I acabem l’any amb reptes nous propers però amb el major repte possible: mantenir-nos només depèn de nosaltres. Només depèn que continuem amb la humilitat de saber que el GE costa molt i que cada any haurem de suar i treballar de valent per tornar-los a fer i sumar nous castells.

Som de Gamma Extra

Carta Oberta

L’ase i la pastanaga o el cinc de nou amb folre a Terrassa • • • •

• •

• •

• • • • • •

J

El tenim! Quins assajos! Ara no ens podem arrugar! Hauríem d’anar a Terrassa a donar-ho tot! –deien els més atrevits.

Hi arribem justos. Més assaig, més soques, més folres són necessaris. No tenim cap pressa –responien els Borinots més calmosos i prudents.

Hi hem posat sisens dues vegades! Què més volem? –afirmava convençut el Borinot meticulós, basant-se en les proves d’assaig.

A un castell d’aquestes característiques hi hem d’arribar convençuts (tots!), amb les proves necessàries i amb un rodatge i domini total de totes i cadascuna de les parts que formen el castell. I això, no és així –afegia, refredant la situació, el Borinot serè.

Som-hi! Això està fet! Amb la feina feta i un parell de...... ho tenim!” –deien els Borinots més arrauxats amb el puny tancat.

Però... no recordeu com fem castells els de Sants? Malgrat haver fet unes molt bones proves, per nosaltres no són suficients, quan estrenem un castell a plaça, és perquè el portem totalment preparat, ho fem amb el convenciment que anem a descarregar-lo i no amb alguna incertesa ni amb la sensació que encara el podríem haver assajat més. Que no recordeu qui som? –alliçonava el Borinot aplicat.

I qui ens diu que l’any que ve el tindrem? Estem desaprofitant una oportunitat –deia el pessimista, trist i baixant la mirada.

No estem desaprofitant res! Ens estem aferrant a l’oportunitat de ser fidels al nostre tarannà! La nostra experiència ho demostra, si fem les coses a la nostra manera l’evolució és clara. Assolir un castell per atacar el següent, i estant convençuts que quan el tinguem serà per quedar-s’hi –assegurava el primmirat.

L’any que ve en farem tres! –afegia el somiatruites.

Amb el bon gust de boca que podríem acabar la temporada portant-hi el 5 de 9 amb folre... –deia un Borinot qualsevol.

Per bon gust, acabar aquesta gran temporada amb aquests bons assajos i començar la que ve amb una motivació clara i part de la feina feta –apuntava un altre Borinot.

Ens han enganyat! –rondinava el Borinot desconfiat.

Doncs a mi, m’han il·lusionat –contrastava el Borinot panxacontent.

Sabeu què? A mi, m’és igual! El que decideixi la tècnica m’està bé! –sentenciava el conformista.

a coneixeu la famosa faula de l’ase i la pastanaga, oi Castellers de Sants? Diu, que perquè el ruc estiri del carro cal posar-li una pastanaga ben lligada al davant del nas. El ruc sap que algun dia arribarà a menjar-se-la.

L’amo li repeteix que demà tindrà més força, que avui gairebé l’atrapa amb les seves dents; ha tingut la pastanaga a tocar. El ruc somia amb la pastanaga, i segueix corrent, content, gairebé sense sentir el pes que arrossega.

Mentrestant, i mentre duri l’esperança i la il·lusió de menjar-se-la, el carro va endavant.

12 - Suc de pinya

La Sots Cap de Colla parla Evidentment, ni som rucs ni ens conformem amb només una pastanaga, però, tenir-ne una (i en cada moment, la seva) ens fa ser perseverants i ens manté il·lusionats com per estirar 100 carros, si fa falta!

Recordo la revista d’estiu, en la qual el Pau Camprovin, fent balanç del primer tram, parlava del cinc de vuit com l’assignatura que ens havia quedat pendent, i convidava que aprofitéssim la travessa en el desert d’aquest castell per valorar-lo i situar-lo al lloc que toca. Qui ens havia de dir aleshores que acabaríem l’any plantejant-nos un pis més d’aquest castell! I que el cinc de nou amb folre es convertiria en la pastanaga del darrer tram de temporada!

L’empenta, la il·lusió i l’esperança de les últimes setmanes no es poden deixar escapar, i gràcies a això hem acabat amb uns assajos impressionants que dubto que ningú volgués canviar. Hem assajat fins a creure’ns capaços d’un cinc de nou amb folre!

Brutal! Però a l’hora de la veritat i amb totes les cartes sobre la taula, ens vam decantar per NO portar el castell a Terrassa.

Tantes interpretacions, tantes reaccions, tantes opinions com castelleres i castellers tenim a la colla; satisfer totes aquestes sensibilitats és molt complicat, impossible! (diria el Borinot realista).

Però el que és una evidència i que, després de 22 anys, podem dir que contrastada, és que els Borinots som una colla que té una manera de fer.

Una manera de ser, que hem anat perfilant entre tots al llarg dels anys i que ens ha portat on som. Som exigents i assagem intensament, planifiquem molt la temporada i cuidem el calendari, no contemplem les caigudes com una cosa normal (sigui el castell que sigui), no fem el següent pas fins a tenir un domini absolut de

la gamma inferior, anem a descarregar!, escoltem i donem confiança a la nostra canalla amb la demostració als assajos i a les actuacions, les caigudes ens couen i també ens condicionen, vetllem per la seguretat.... El nostre estil és un enorme paraigües que va fent-se gran al ritme que ho fa la colla i que és capaç d’aixoplugar persones molt diferents i maneres molt diverses d’entendre i viure els castells.

Som de les colles que porta evolucionant més regularment des de fa més de 10 anys, senyal inequívoc que la cosa rutlla. No dubteu Borinots que la temporada que ve, si tornem a treballar tan fort com ho hem fet fins ara, si ens tornem a sentir còmodes en la gamma de nou, si tornem a descarregar el dos de nou i seguim mantenint les ganes i la il·lusió que hem

demostrat en aquest segon tram, ens menjarem la pastanaga que ens hem quedat amb ganes de cruspir-nos!

Hem tingut el primer contacte amb la súper catedral i l’hem tingut de la millor manera possible, creient-nosen capaços! Aquest és el primer pas, ferm! Els següents, i si depenen de nosaltres, arribaran!

Potser no farem gaire soroll, però així seguirem, pujant graons, un darrere l’altre, sabent que la base és sòlida malgrat l’escala sigui cada vegada més alta. Mentre tinguem un model al qual aferrar-nos i una pastanaga, estem salvats!

Bones festes i bones vacances!

Ariadna Vázquez Sots Cap de Colla Suc de pinya - 13

Panorama

casteller

S’acaba una temporada castellera i torna a sorgir un dubte, on és el sostre? Nous rècords, xifres insuperables i moments històrics són algunes de les claus que L’Oriol Nicolau explica.

H

em abaixat el teló d’aquesta temporada fantàstica de castells i la veritat és que ho hem fet una mica atabalats. Fins a l’últim dia hem estat colpejats per portades amb grans titulars, rècords, xifres insuperables i insuperades, moments històrics, etc. Però més enllà dels números, quines han estat les sensacions que ens ha deixat aquesta temporada que, sens dubte, serà inoblidable? Fem una mica de repàs...

14 - Suc de pinya

Frec a frec. La gran notícia d’en-

guany és que els Castellers de Vilafranca ja no estan sols en la pugna per decidir qui s’endú el títol honorífic de millor colla de la temporada. Des de les primeres diades ja es va poder veure que, tant pel nord com pel sud, hi havia altres colles molt en forma decidides a guanyar quota de protagonisme en les alçades del món casteller. Els Minyons dominant les estructures de 10 pisos,

o la Vella amb una gamma amplíssima i una nova manera d’assajar, fan que el liderat estigui més renyit que mai.

Models canviants. Els castells avancen contínuament, un exemple en som els propis Castellers de Sants que, consolidant un model de treball constant, hem revalidat la millor temporada de la nostra història. Es pot veure també en els

L’anàlisi del món casteller magnífics resultats d’una colla com els Nens del Vendrell, que han sortit definitivament de l’ocàs dels últims decennis per explotar com a colla de nou amb magnifiques maneres.

Però si en algun lloc es veu el canvi de model és a una colla tan “antiga” com la Joves de Valls, en la qual l’arribada del jove nou cap de colla ha revolucionat maneres de fer tan antigues com els propis castells.

Gràcies a això, en la temporada que en teoria havia de ser d’impàs, han descarregat tres vegades (només en duien una en tota la seva història) un castell com el 2 de 9 amb folre i manilles que precisament demostra treball de col·lectiu.

Fet mainstream. Durant aquest

any 2015 hem pogut veure l’esclat dels castells com a principal activitat d’oci de Catalunya lligada a la cultura. Ja trobem colles castelleres arreu del territori català, des de Tortosa fins a Andorra, passant per infinitat de ciutats i pobles, tothom té la seva colla que es mou amb més o menys èxit entre els castells de 6 i de 7. A

“Els Castellers de Vilafranca ja no estan sols en la pugna per decidir qui ha fet la millor temporada castellera”

més, les colles grans ho són cada vegada més en quantitat de gent, cosa que no fa més que millorar els registres pròpiament castellers cada temporada.

Cada cop més grans. Aquesta

temporada un total de 14 colles han alçat castells de 9 pisos i 26 colles han alçat castells de 8 pisos, això suposa que, si seguim a aquest nivell, al concurs de dissabte de l’any vinent es veuran castells de 9!

Internacionalització. Des de fa

ja uns anys, el fet casteller és conegut arreu del planeta, poc a poc els castells s’han convertit no només en un símbol, sinó també en una marca del nostre país. Aquest any s’han fet diversos viatges a la Xina i a altres indrets, però també s’han visualitzat primerenques colles castelleres a països com Dinamarca, el Quebec, Alemanya o Bèlgica entre d’altres, a més de les ja consolidades de la Xina i Xile.

Per quan un Mundial dels castells?

Suc de pinya - 15

El

segon tram

Un any més, els Borinots demostrem de quina pasta estem fets en una segona temporada intensa que ens ha reconfirmat com a colla de Gamma Extra, ens ho explica Ivan Ruiz “Fawkes”.

Fer-nos més grans L ’agost arribava al seu final, i els Borinots, després de passar-nos tot l’estiu de plaça en plaça, fent de públic d’aquelles boges colles del sud que no fan vacances, i d’acumular una sensació de papallones a l’estómac i unes ganes impressionants de TORNAR, per fi agafàvem la camisa i la faixa, i ens dirigíem a Bonet i Muixí per fer la nostra actuació de Festa Major. Una actuació que moltes colles no entenen, ja que la veuen “de mínims”, però que a nosaltres, després de mes i mig d’aturada, ens serveix de retrobament. I ens vam retrobar, tant amb la resta de la colla, com amb la nostra festa i amb la gent del barri, aquesta gent que cada any s’engresca més amb els castells i que no es preocupen si l’actuació és de 7 o 10 pisos, sinó que volen veure els seus castellers i mostrar-los el seu suport.

16 - Suc de pinya

Després dels pertinents castells (tres de set, quatre de set i quatre de set amb agulla), encaràvem el nostre moment preferit de l’actuació: el pilar caminant. Un pilar que aquest any va haver de superar els obstacles del trànsit i de la “gran gestió” de la ruta per part de les forces de l’ordre, però que en cap moment va tremolar i es va completar de manera increïble, amb un enorme seguici de santsenques i santsencs que van animar durant tot el recorregut.

Uns dies més tard, ens trobàvem amb mig país i amb la resta de les colles de tota Catalunya a la Meridiana, on repetíem els mateixos castells i diversos pilars.

Diada a SAFA. Dos dies després

de l’onze, a la “Diada de la diada”, els Borinots ens disposàvem a arran-

car de debò, i posar la cirereta a la primera part del lema “Tornar, Gaudir, Somiar”. Vam tornar, doncs, amb els castells de 8, i tot i estar assedegats sota un sol criminal i tenir rotacions importants, vam descarregar una clàssica de vuit en la qual les estructures (sobretot el dos) ja començaven a demanar més pisos.

L’inici del Gaudir. S’apropava el

final del setembre i els Borinots tornàvem a Esplugues, a una diada on la temporada anterior havíem descarregat la tripleta màgica i amb la intenció de, com a mínim, repetir els dos castells de 9. Vam sortir del gran castell de sortida de la Colla, el tres de nou amb folre. L’estructura va pujar serena fins a l’entrada de canalla, però un desencaix entre el pis de terços i quarts va fer que el castell cedís després de l’aleta, quedant

El resum de mitja temporada només en carregat. En segona ronda, i per rebaixar nervis, vam decidir encarar un dos de vuit amb folre que permetés rodar tant el tronc com el folre (pràcticament, manilles), tant solvent com s’esperava ens permetia, a tercera ronda, encarar l’altre castell de 9. El quatre però, pujava amb nervi i anava perdent mides, i tot just entraven sisens quan vam decidir desmuntar-lo. Veient com havia anat la diada, i sabent llegir la plaça i la Colla, vam rebaixar intencions i vam descarregar un quatre de vuit sense ensurts.

Ens plantàvem doncs a la Mercè, amb una marea de Borinots i amb moltes ganes de treure’ns l’espineta d’Esplugues. No hi arribàvem potser amb l’efectivitat prèvia que ens caracteritza, però si amb uns registres i uns assajos que ens feien trobar còmodes i segurs del que anàvem a fer.

L’inici de la diada va ser entrebancat, ja que l’entrada a plaça va ser molt difícil i la logística de la diada segueix sense estar a l’alçada del que s’esperaria d’una actuació mediàtica com aquesta. Amb 45 min de retard i amb els pilars d’entrada pertinents, els Borinots aconseguíem encabir-nos al lloc pràcticament quan ja s’estaven descarregant els castells de la primera ronda “semi-conjunta”, cosa que va fer que mentre començaven a pujar els altres castells de la segona semi-conjunta, nosaltres encara estiguéssim tancant la soca.

Tot i això, descarregàvem un tres de nou amb folre sense titubejar, amb una pujada molt plàcida i només una mica treballat a la baixada. Poc després atacàvem el “gran repte” de la diada, el quatre de nou amb folre, que ens havia quedat en desmuntat quatre dies abans, i que en aquesta ocasió descarregàvem de manera

supèrbia, fent una demostració de tota la feina feta a assaig i anant-nos a tercera ronda amb la sensació de tenir la feina quasi feta. Per desgràcia, no vam poder posar la cirereta ja que el quatre de vuit amb l’agulla final va quedar en carregat quan va cedir el pilar a la sortida de la canalla. Un detall, però, que amb alguns càntics sentits a plaça, no feien sinó crear-nos unes ganes impressionants de tornar a assaig i treballar de valent per poder millorar-ho.

Teníem ara una setmana de descans per encarar la següent diada i uns assajos que ens permetien anar posant nom i cognoms al castell que no trigaria gaire en veure la llum: el dos de nou amb folre i manilles.

Gaudir a Les Corts i Terrassa.

Aquest no era any de Concurs, però vam tenir dues diades en el seu lloc

Suc de pinya - 17

El resum de mitja temporada que vam saber aprofitar molt i molt bé. Sabíem que a Les Corts hi anàvem per GAUDIR, i bé que ho vam fer. Vam repetir el doblet de 9, i vam encarar la tercera ronda amb un dos de vuit amb manilles (sí, amb manilles, directament sobre soca), on la placidesa i el domini del castell va fer que la soca embogís, i amb els terços encara col·locats, comencés a saltar tothom, al crit uníson d’ “UN PIS MÉS! UN PIS MÉS!”, al qual després s’hi va sumar el mític càntic de “Tot descarregat”, fent evident les ganes que tenia la Colla de tornar a descarregar una tripleta després de tantes espinetes.

Una setmana després anàvem a Terrassa amb molt de rumor sobre si faríem el dos de nou amb folre i manilles en cas de ser prou gent, però amb l’evidència que hi tornaríem amb els tres i el quatre de nou, acompanyats, en aquest cas, de, ni més ni menys, que el primer cinc de vuit de la temporada! La sorprenent solvència del cinc després de tots els entrebancs que havíem patit aquesta temporada amb la catedral, va plantar les primeres llavors de somnis al cap de molts Borinots. Per cert, que ningú se n’oblidi, els Borinots vam fer el Parc de Sant Jordi plaça de 9!

Tot i que minuts després els Minyons hi descarreguessin un impressionant tres de deu amb folre i manilles i ho deixessin en anècdota…

La nostra Diada. Per fi arribava

el moment, per fi els Borinots anunciàvem que hi tornàvem. La plaça de Bonet i Muixí es va omplir de gom a gom per veure els de la camisa grisa dominar aquell monstre que havia vist fa un any, acompanyats una altra vegada de dues colles enormes com són Vilafranca i Minyons. I els de Sants no decebríem. Després de sortir, com no, d’un impecable tres de nou amb folre, atacàvem la bèstia, atacàvem el dos de nou amb folre i manilles.

18 - Suc de pinya

“A Terrassa, la sorprenent solvència del cinc de vuit va plantar les primeres llavors de somnis al cap de molts Borinots”

El resum de mitja temporada La soca, quadrada, compacta, majestuosa; el folre que pujava, escaletes, hi van terços, manilles, quarts i quints, es valida… Sonen gralles, comença la feina, el tronc puja ràpid, la canalla àgil, va bé, quasi sense pensar-ho arriba l’aleta, es comença a patir, s’obren els quarts, es gira l’estructura, les manilles que treballen, el folre que es manté dret, la soca que ho aguanta tot, surt la canalla, fina, surten sisenes… ES DESCARREGA!!!!

La plaça embogeix mentre els Borinots repetim la gesta i ens reconfirmem en la categoria, SOM DE GAMMA EXTRA!, canta tothom.

Folre, manilles o per sota. I

no ens quedaríem aquí, vam anar a Vilafranca, a Tot Sants, i després d’un intent desmuntat que pràcticament havia anat sencer, vam repetir l’èxit i vam treure’ns el mal gust de l’any anterior, descarregant el quart dos de nou amb folre i manilles de la Colla consecutiu i acompanyant-lo del tres i el quatre descarregats, fent la millor actuació de la temporada.

“A Granollers feiem el nostre Gamma Extra personal, el dos de set per sota, el segon de la Colla i de la història moderna dels castells”

Estàvem, doncs, davant l’últim “sprint”, la diada a Granollers, amb el nostre “GE” personal, el dos de set per sota (segon de la Colla i de la història moderna dels castells) i el segon cinc de vuit de la temporada, que feia d’entrada a les dues setmanes d’intens assaig i somnis que ens quedaven per davant. Qui ens hauria de dir que després de totes les complicacions que havíem tingut amb la catedral durant tot l’any ens acabaríem plantejant la “súper” catedral a Terrassa…

Van ser dues setmanes en les quals els rumors van anar per on van voler, on tothom deia la seva, on mitja Colla deia que ho teníem, i l’altra mitja, que encara no, però potser, i com també es va dir, la realitat era que tots i cadascun de nosSuc de pinya - 19

El resum de mitja temporada

“Els de Sants ens hem reivindicat en un món molt complicat, el de la Gamma Extra, i aquests castells no els regala ningú, per molt que en tinguis domini mai saps per on et sortiran” altres teníem a dins nostre una baralla interna sobre si estàvem preparats o no. Al final les coses van anar com van anar i es va decidir que els Borinots no atacaríem el cinc de nou amb folre a Terrassa. Molts crèiem que ens estava faltant valentia i que érem capaços de fer-lo, i potser fins i tot alguns es van enfadar. Però passades 24h de la decisió, havent valorat pros i contres, havent parlat amb aquell membre de tronc, amb aquella membre de canalla, amb aquell mite de la soca, amb aquella membre de tècnica, amb el de folre de torn... i amb el cap fred, crec que pràcticament tots havíem fet l’exercici de reflexió que ens permetia veure clar que la decisió presa era 20 - Suc de pinya

la correcta, i que el cinc de nou amb folre havia de ser el gran repte de la temporada següent.

La mala sort però, va fer que a Terrassa aquest any no poguéssim acabar tan bé com l’anterior, i el nostre dos de nou amb folre i manilles va quedar en intent. Potser per falta de concentració, potser pel fred, potser perquè esperàvem ser-hi més, potser perquè ens el creiem massa, potser perquè la canalla dubtava…

O potser una barreja de tot, sigui quin fos el motiu pel qual el dos va caure, hem d’extreure’n la lliçó i aprendre’n, i al final, com aquella caiguda de Concurs del 2014, ens servirà per fer-nos més grans.

Hem d’entendre que els de Sants ens hem reivindicat en un món molt complicat, el de la GE. Que aquests castells no els regala ningú, i que per molt que en tinguis domini, mai saps per on et sortiran. Hem d’entendre que mai hem de perdre el respecte ni la concentració, i que si aconseguim seguir endavant, amb humilitat, defensant el nostre model que tantes alegries ens ha donat, i treballant als assajos com sempre hem fet, podem estar segurs que l’any que ve farem tot el que ens hem proposat fer, i que al següent encara voldrem i podrem créixer i SOMIAR més, i que això no s’aturarà. Som molt grans Colla,

visca els Castellers de Sants!

+ terrassa 2 Vuitanta-cinc m Després d’un any ple d’activitats, els nous encarregats de Cal Borinot celebren contents la resposta de la Colla i avisen que volen més persones disposades a proposar i fer actes al local.

A

ny d’estrenes a Cal Borinot.

El Sergi, l’Aleyda i el Natxo ens encarreguem de la gestió de la seu borinota agafant el relleu al Nando, encarregat que tanta bona feina ha fet aquests últims anys, i millorant tot aquest camí heretat.

Al febrer ens vam agafar aquest projecte sense saber exactament com seria el seu dia. Era un repte complicat, però avui podem dir que amb una bona coordinació i l’ajuda de la Colla hem tirat endavant moltes propostes.

Volem fer un recull de totes aquestes activitats que durant aquest any s’han dut a terme al local i recordar-te que TU també pots fer ús, ja sigui proposant una nova activitat o afegint-te a totes aquelles que vulguis i que ja hem realitzat aquest any.

Activitats com veure diades d’altres colles fent un vermutet amb els amics, ser solidaris amb les donacions al banc de sang, celebrar un

aniversari, trobades de jocs de rol, jornades de cinema o trobades per jugar en jocs en xarxa. De veritat que hem fet tot això en un any? Sí, ho hem fet però en volem més!!

“Tu també pots fer ús del local, ja sigui proposant una activitat o afegint-te a totes aquelles que ja anem realitzant” A més, ens agrada estar a la alçada i introduir petits canvis sempre que sigui possible, ja sigui mantenint o millorant preus, posant a disposició un ventall de llaminadures per als més golafres, introduint cervesa de Blat o millorant la cervesa sense alcohol.

Un dels següents objectius de Cal Borinot és millorar un tema pendent com és la regeneració d’aire al local per a tenir-lo a ple rendiment a l’inici de la nova temporada.

Així doncs, no dubteu a proposar activitats per realitzar al local, que ens agrada l’overbooking al calendari!

Suc de pinya - 21

Canalla L’equip de Canalla ha encarregat a cinc petits membres de la Colla que dibuixin el seu castell preferit. Una petita mostra d’estils i formes creatives per demostrar com tenim una canalla ben expressiva, viva i desperta!

Sara Santigosa (9 anys)

Lara Colomer (10 anys)

Anna Pellicer (5 anys)

Anna Fernández (9 anys)

Ona Pérez (9 anys)

22 - Suc de pinya

Passatemps La Irene Jerez ens regala aquest magnífic passatemps visual.

Relaciona cada “Malindru”, la mascota de la Colla, amb la seva reacció més habitual davant aquesta increïble temporada.

El “novatu” L’enamorat El sobreexcitat “Pels núvols” El nostàlgic L’exigent El famós

La

fo

to

do

e l b

El segon dos de set per sota descarregat, el GE Borinot

Amics

de la

Colla

La Maria Quintana ha demanat als Amics de la Colla quina ha estat la seva experiència en fer servir el Carnet Gris per diversos establiments, aquestes són les opinions que ha recopilat.

Maria Marco: Anar-te a tallar

els rínxols i que no et facin una destrossa en veure que ensenyes el #carnetgris.

Cristina Cedó: Anar a la pelu per la Diada, fer-me un mas-

satge per recuperar el to, emmarcar el dos de nou amb folre i manilles, anar a berenar al Baltà, comprar cava per brindar per la temporada...Tot això i molt més ho he fet amb el Carnet Gris, al nostre barri i amb descomptes.

Noèlia Jiménez: D'ençà que tenim el Carnet Gris estem

descobrint nous comerços al barri. És una forma fàcil d'aconseguir descomptes i beneficiar el petit comerç i la gent que viu a prop nostre. Els botiguers et fan una bona rebuda quan treus el teu carnet i esbrinen que ets casteller de Sants. Pots acabar amb una agradable conversa sobre castells a un establiment on mai no hauries entrat si no portessis a sobre el teu carnet. Necessitem més difusió al barri, necessitem que les places de Sants s’omplin per fer molts més castells de Gamma Extra i amb aquesta iniciativa serà molt fàcil aconseguir-ho!

Mercè Vilalta i Miquel Bordes “Lleida”: Treu-lo, treu-li! Fem colla, fem barri #treuelcarnetgris.

Suc de pinya - 25

El Carnet Gris Anna Cartañà:

A La Bordeta, Hostafrancs i Sants / del carnet gris en som fans!

Si AMIC DE LA COLLA et fas / el carnet gris obtindràs.

I a l’hora d’anar a comprar / el carnet gris t’ajudarà a estalviar.

Visca els castellers de Sants! / També els amics i els comerciants!

Joana Garrigosa: Tenir el carnet gris

dels Castellers de Sants és tenir les portes obertes principalment a comerços del barri per gaudir de regals, descomptes i un molt bon tracte!

Ramon Peiró: Ja sigui per un bistec o

unes ulleres, m'encanta anar a comprar per #Sants amb els descomptes del #CarnetGris dels @borinots! #treuelcarnetgris

Carles Morata: Dues samarretes de castells per a les meves filles: 16€.

Tenir el carnet gris i comprar-les a un comerç amic amb descompte, no té preu! #treuelcarnetgris

26 - Suc de pinya

El Carnet Gris

Comerços Amics de la Colla que ofereixen un servei

Serveis Pedagògics i Socials, S.L.

tuti

Villarroel, 181 baixos 08036 Barcelona - Telèfon 934 513 371

Musical Tarantel.la

Instruments musicals

Serveis Pedagògics i Socials, S.L.

tuti

Villarroel, 181 baixos 08036 Barcelona - Telèfon 934 513 371

Suc de pinya - 27