Suc de pinya 17

NÚMERO 17 | AGOST 2006

2

editorial

Ja fa temps que els castells es van mediatitzant a poc a poc, hi ha seccions fixes als diaris, hi ha programes de ràdio i de televisió, rànquings amb tot tipus de criteris que a poc a poc sembla que es van unificant... Tot avança, arriba la segona part de la temporada castellera i totes les colles ens posem les piles per mostrar el millor de cadascuna.

La calor encara és ben forta i tothom sap que per molt que hagi d’arribar la tardor, en alguns aspectes de la nostra vida la temperatura seguirà pujant fins ben entrat l’octubre o el novembre. Es preveuen altes temperatures tant a les pinyes com fora d’aquestes. És any de concurs i les colles més grans volen anar fortes. Però fora del món casteller també hi ha gran agitació: és any d’eleccions i això vol dir que novament els castells poden ser susceptibles de convertir-se en un nou blanc mediàtic. De nou moltes grans diades seran seguides per les càmeres i micròfons no només dels programes castellers sinó també pels d’informació política que seguiran la campanya i de ben segur perseguiran més d’un candidat fins a la frontera de les pinyes de més d’una colla.

Sembla que estem de ple en uns temps agitats. Segur? Potser no tant. Després del constant diàleg o discussió sobre l’estatut diuen que arriben canvis. Per primera vegada una persona nascuda fora de Catalunya és candidata a la presidència de la Generalitat i això resulta que és notícia en aquesta

nostra terra d’acollida, però per qualsevol que porti un temps donant voltes pel món casteller –de vegades, sembla, tan paradigmàtic de la nostra cultura i societat– no és gens estrany sentir parlar qualsevol llengua, sigui català, castellà, àrab o urdu, sense que això sigui vist amb estranyesa per ningú.

N’hi ha que fan castells per esport, altres per xuleria, altres per romanticisme, o per fer vida social, o per lligar... o per mil raons més que no necessàriament tenen res a veure amb la política, però per si de cas que consti, abans no comenci la campanya electoral, que no som ni volem ser, o no tenim per què ser, símbols de cap mena d’ideal polític (ni de catalanitat, ni de l’entre tots ho farem tot, ni del jo estic amb la gent del poble, ni de res que s’hi hagi d’assemblar), i que tant si es tracta d’una persona amb camisa castellera com d’algú del públic, si alguna cosa empeny la gent a posar-se a les pinyes no és l’afany de sortir a la tan simbòlica foto, sinó el de, bàsicament, donar un cop de mà i prou.

Si es tracta d’això, qualsevol hi és sempre benvingut. Sigui un candidat, un guardaespatlles o un càmera de televisió. Això sí, si us plau, sense la càmera, que fa més nosa que servei.

Recordem-ho, tots a fer pinya: amaguem anells, braçalets, rellotges, ulleres... i càmeres, i centrem-nos en fer castells.

Suc de Pinya

3

sumari Feina de formiga, força d’elefant?

Créixer, créixer, créixer...

Xavi, “au venga!”

Què passa amb el casc?

Un tast de temporada

4 8 10 11 13

Tolosa de Llenguadoc Domini puntCAT Quarts de Nou Web 2.0 Dia del llibre

20 22 24 26 27

Suc de Pinya. La revista dels castellers de Sants.

Número 17, Agost de 2006. c/Vallespir, 28. 08014 Barcelona. http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Equip de redacció: Eduard Niubó, Roger Vilalta, Pau Granell, Aleix Ibars.

Fotografies: Joana Garrigosa, Glòria Moreno.

Hi han col·laborat: Joan Francesc Gras, Andreu Botella, Miquel Botella, Mireia Vila, Irene Jerez, Guillem Andrés, Jaume Cabrero, Sònia Climent, Miquel Bonet, Máximo Blanco, Laia Andrés, Manu Sabaté, Horacio Gismondi, Josep Rodas, Adrià Pérez, Toni Galmés, Rosa Vidiella.

Imprès a Indústries Gràfiques Cochs.

Revista sota llicència Copyleft, Creative Commons.

Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda.

4

feina de formiga, força d’elefant?

És sempre el mateix i sempre es fa estrany.

Marxar de vacances d’hivern amb una gran quantitat de borinots per les places, amb troncs, canalla i pinyes en forma... i trobar-te a l’inici de la següent, amb menys gent, no tan en forma, amb una canalla que creix i canvis obligats. Ens passa cada any, i cada any ens sorprèn.

Com les formigues, sense fer gaire soroll i com aquell qui no vol la cosa, hem acabat fent uns registres molt semblants als de l’any passat a aquestes alçades. Tenim un 4 que Déu n’hi do, hem recuperat el 2 i estem treballant en el 3 i el 2 de 8 amb folre. Els objectius per aquest 2006 no han canviat: volem fer tres castells de 8 en una mateixa actuació, mobilitzar la colla (i simpatitzants) a assajos i actuacions, i preparar nous reptes per anys venidors.

El 25 de juny a la Zona Franca vam descarregar el tercer carro gros de la temporada i el 37è de la nostra història. Això no tindria cap gran cosa d’especial si no fos perquè vam estrenar un pom nou. Dels 4 nens que hi van pujar només un d’ells havia fet el 4 de 8, i en una posició diferent. A la següent actuació, la de Sant Cugat, aquest mateix nou pom va debutar en el 2 de 7 (el que fa 72+1), a més de tornar a repetir el 4 de 8. Era el resultat visible de la feina que s’ha fet, tant la de l’assaig com la dels tallers de canalla. Aquest canvi de pom és la cara visible d’un seguit de nens i nenes que també s’estan preparant per fer castells amb la colla. Els canvis de canalla són la garantia de propers anys de castells grisos i alts.

Un altre canvi evident que té a veure amb la canalla és que el que ha estat cap

5 de canalla durant aquestes dues temporades (el Xavi), ha marxat a l’Argentina.

L’Adriana i tot l’equip tenen la feina importantíssima de consolidar el canvi de canalla que s’ha començat i seguir treballant per una canalla cada cop millor i més nombrosa, i la resta de la colla tenim l’obligació de col·laborar-hi. Estic segur que tots plegats ens en sortirem amb molt bona nota.

1,2,3,4,5... i els NOUS REPTES u El 5 i el futur.

Una dada curiosa i il·lustrativa. Aquest és l’any que hem fet més 5 de 7 en el primer tram de temporada de la nostra història, fins a 11. El 5 de 7 permet molts canvis i és una escola boníssima, tant pel tronc com per la pinya com, sobretot, per la canalla.

Molta gent “toca cuixa”, molta gent puja.

Aquesta segona part de temporada esperem no fer-ne tants, senyal que n’estarem fent uns altres... i ja ens hem entès.

També parlant de 5 però mirant més enllà, veure als assajos més d’un cop l’estructura del 5 de 7 net fins a dosos és una cosa que ens ha d’esperonar, i ens recorda que els castells es preparen amb temps. El 5 de 8 no és per aquest any (cal fer i consolidar primer el 3), això no vol dir que no l’haguem de començar a veure. u El 2 de 7, quasi d’estrena Ens ha costat portar un dels nostres castells estendard. Vacances, trasllats, gent que creix, baixes... el tronc del 2 de 7 que vam fer a principis de juliol a Sant Cugat estre-

nava 1 terç, 2 quarts, 1 dosos, 1 aixecador i 1 enxaneta respecte del que vam fer el mes de maig per Avismón. Això vol dir un castell nou i és mostra del nivell tècnic que tenim (us imagineu un parell de 2 de 7 simultanis?). Després de vacances, hem de treure el 2 de 7 el més aviat possible, i repetir-lo i tornar-lo a repetir. L’octubre pot ser el mes de fer-lo créixer, per tant cal que el setembre a assajos i actuacions el reguem i el cuidem per deixar-lo ben polit i apunt per florir... i ja ens hem entès. u El 4 de 8 En portàvem 15 de consecutius descarregats. Des del maig de 2004 que no ens queia, i el de l’aniversari, sobretot per inesperada, va ser una bona pantuflada. Ens va caure un 4de8 (!) i estàvem sorpresos. Bon senyal. Que davant una caiguda d’un castell de 8 ens quedem perplexos, vol dir que tenim la sensació que és un castell ja dominat. La confiança que tenim i que hem anat guanyant sobre aquest castell ha fet que al final n’haguem pogut descarregar 4 (+1, aquest carregat). Mirant els números a finals d’aquesta primera part de temporada, ens trobem si fa no fa com l’any passat.

Quan quadràvem el 4 de 8 que vam descarregar a la Zona Franca vam dir, mig en broma, que era el castell més important no ja d’aquest any sinó de les dues properes temporades... potser exageràvem una mica, però només una mica, eh? El 4 de 8 ha de ser un castell per passejar per les places tota aquesta segona part de temporada. Fem-lo com el sabem fer: maco, maco.

6 u Compte enrere 3, 2 i després...

Els primers objectius són el 3 i el 2 de 8 amb folre. El mes d’octubre hauria de veure’ls sortir els dos. Els folres de 2 que hem fet als assajos han estat les millors proves que hem fet mai, podem dir que allò que fa uns anys semblava un desordre cridaner avui s’assembla bastant a un folre de 2. Parat, quiet, tranquil... caldrà posar-hi ben aviat dosos a l’assaig. En quant al 3, el 3 de 8 vol, senzillament, confiança. Vol una pujada tranquil·la, no perdre la posició... i el 3 de 8 sortirà com va sortir l’any passat.

Finalment, els assajos veuran proves de pilar de 6 que caldrà seguir de ben aprop, també 5 de 7 nets fins a dosos, proves primerenques de folres de 3 i 4...

I ARA QUÈ? (o La importància dels assajos i l’elefant gris).

Doncs ara toca celebrar la festa major, però sobretot tornar a assajar. Fem unes vacances llargues (bastant més d’un mes) i, en tornar-ne, cal que ens posem ben aviat al 100%. Tenim 3 mesos i tenim la feina a mitges... ja ens hem entès. I la feina es fa als assajos: dimarts i divendres. Es fa als assajos i es fonamenta en la constància, la repetició, la confiança... i per tot això cal gent. Els castells que estem preparant volen assajos concorreguts. És el tram de temporada on tornen a agafar importància cabdal els Borinots ocasionals, i els actius.

En aquests 3 mesos, el que marcarà els resultats finals serà la quantitat de gent que puguem reunir-nos al carrer Comtes de

Bell-lloc, tant dels dimarts (les grans proves les fem de 20.45h a 21.30h) com dels divendres. Per pujar ben amunt les proves de pinyes i folres, per voltar amb garanties els troncs... És per això que ara més que mai és necessari que ens hi posem tots, des de la mateixa festa major. Podrem col·locar dosos al 2 de 8 amb folre? i al 5 de 8? i al ...?

Diuen que per aconseguir coses difícils (3 de 8, 2 de 8 amb folre...) el primer és arreglar les fàcils. Hi estic d’acord. I les fàcils són les de formiga, més gent els dimarts i més gent i puntualitat els divendres.

Fem feina de formiga i tindrem la força de l’elefant (per cert, un animal gris): la força de l’elefant gris!

Comencen 3 mesos de grans castells, aquesta és la nostra il·lusió! Tenim un calendari com per fer-ho, i una colla que ho mereix. Perquè volem ser cada any una mica més grans, sense pressa però sense pausa... El somni de fer castells de 9 segueix estant lluny, però si fem el 3 i el 2 de 8 amb folre (i no sols un cop) serà lícit començar a somiar-hi, no sols al llit sinó una miqueta també als assajos. En això estem. Fem feina de formiga, la força de l’elefant gris!

Andreu Botella Cap de colla

7

Estadístiques CASTELLS FINS AL 31 DE JULIOL EN LES 7 DARRERES TEMPORADES (2000-2006)

TAULA D’ACTUACIONS DE LA PRIMERA PART DE LA TEMPORADA Data 09/07/2006 02/07/2006 25/06/2006 24/06/2006 18/06/2006 17/06/2006 11/06/2006 01/06/2006 21/05/2006 14/05/2006 13/05/2006 07/05/2006 30/04/2006 23/04/2006 09/04/2006 02/04/2006 19/03/2006 12/03/2006 12/02/2006

Lloc Premià Sant Cugat Zona Franca (BCN) Reus Tolosa de Llenguadoc Tolosa de Llenguadoc Ripollet Palau de Pedralbes (BCN) Tarragona Bonet i Muixí (BCN) Sants (BCN) Esp. Industrial (Sants) INEFC (BCN) Sitges Vic Tarragona Poble Sec (BCN) Gràcia (BCN) St Jaume (BCN)

Castells pd4cam 5d7 4d7a 3d7 pd5 pd5 pd4cam 5d7 4d8 2d7 pd4 pd5 pd4 5d7 4d8 3d7 pd4 pd5 pd4 5d7 4d7a 4d7 pd4 pd5 pd4 pd4cam 5d6 3d7 id4d7 2d6 4d7 pd5 pd4ps pd4ps 2d6 3d7 4d7 pd4 pd5 pd4 pd4 5d7 4d8 4d7a pd4 pd5 pd4 pd4 2d6 4d6a 3d6 5d7 4d7a id3d7 3d7 pd4 pd5 pd4 pd4cam 4d8c i2d7 5d7 3d7 pd4 pd5 pd4 3d7 4d7 5d6 pd4 pd5 pd4 4d8 2d7 5d7 pd4 pd5 pd4 3d6 4d6anet 2d6 pd5 pd4cam 5d7 4d7a 3d7 pd4 pd5 pd4 pd4cam 5d7 4d7a 3d7 pd4 pd5 pd4 3d7 5d7 4d7 pd4 pd5 pd4 3d7 4d7a 4d7 pd5 3d7 4d7a 4d7 pd5 pd4 pd4cam 3d7 4d7a 4d7 pd5

8

créixer, créixer,

Una de les millors coses que pots trobar fent castells són els nous reptes. La colla segons les seves possibilitats es marca uns objectius a complir per la temporada i si quelcom fa possible aconseguir-los és la gent que la forma. Quanta més gent té la colla, millors i més grans poden ser els castells i la festa. La gent és la que hi posa il·lusió, ganes, energia i li dóna vida al projecte. Com més laterals, més agulles, contraforts, crosses, primeres mans, gent de tronc i canalla tingui la colla més s’enriqueix aquesta. Tota aquesta gent fa possible que tots els teus esforços mereixin la pena i que tots junts puguem marcar altre cop nous reptes per assolir.

Som com una gran família que està boja

créixer

per augmentar, però que no acaba de trobar la manera de transmetre lo gran que és fer castells per tal d’engrescar a la gent a provarho i fer-la participar d’aquesta gran festa.

Cada any s’han provat diferents coses per tal de fer créixer la colla, sobretot a nivell de canalla, i mai s’ha aconseguit que l’esforç dedicat doni gaires fruits. Aquest any vam provar un nou tipus de taller destinat no només a la canalla sinó també a tothom que volgués provar-ho.

La diferència d’altres tallers que ja s’han fet altres vegades ha sigut incorporar música per fer la crida, realitzar-los durant dos o tres dissabtes consecutius, fer-hi propaganda penjant cartells i repartint paperets in-

formatius del taller en algunes escoles dels barris de Sants i Les Corts, i fer-los en parcs infantils (Parc de l’Espanya Industrial i Parc de l’Escorxador). I potser ha sigut la sort, o la participació de la colla, o la música... o una combinació de totes... però sigui com sigui sembla que per fi hem trobat una fórmula que funciona!

Tot i que n’hem tret bons resultats, sobretot a nivell de canalla, ens ha quedat la sensació que hauria pogut ser millor. Hi ha coses per millorar, però aquesta experiència ens ajudarà a fer-ho.

La participació de la gent ha sigut bàsica ja que a més d’aprofitar per assajar la nostra canalla ha fet possible que puguem fer espatlleres, petits poms, castells de 4 i algun de 5 i de vegades tot alhora. Però això s’ha

9 pogut fer en els primers dissabtes. A mesura que anaven passant, la participació anava minvant i això va fer que perdéssim una mica l’empenta del principi. Estaria bé, per tant, que de cara als tallers de la segona part de la temporada, que seran a la Festa Major i també a principis de setembre, ens animem tots a col·laborar-hi per tal d’aconseguir treure’lshi encara més profit.

Tots sabem quan d’important és aconseguir que entri gent nova, i sobretot canalla, ja que això ens permet anar renovant els poms... com ara mateix... enhorabona a tots!

Tenim un nou pom pel 4 de 8. Les últimes temporades hem tingut un pom genial que ens ha donat moltes alegries, però la canalla va creixent i era necessari fer un canvi. Aquests tallers han contribuït a que això hagi sigut possible. Som-hi doncs!

Si volem fer créixer la colla cadascú ha de trobar la manera de transmetre totes aquelles coses que tan ens agraden de fer castells per tal de sumar, sumar i sumar i poder aconseguir tot allò que ens proposem.

Mireia Vila Equip de canalla

10

Xavi, “au venga!”

Jo veig el Xavi com una persona molt oberta amb la gent que l’envolta, una persona disposada a tot per ajudar. Sempre té una part dels ànims que qualsevol persona necesitaría, i ell els “reparteix” d’alguna manera en un instant crític. És aquella persona de confiança a qui li pots explicar tot el que vols, que ell t’escoltarà sense cap problema.

Jo crec que el Xavi té un respecte espectacular envers les idees i pensaments de les altres persones, transmet uns ànims especials a la canalla i durant tot aquest temps ens ha fet agafar una mica més de confiança.

Per mi, el Xavi m’inspira confiança i molt més del que una persona, qualsevol que el conegui, es podria imaginar.

Irene Jerez

Xavi, he vist que ets un tio que vol treballar i treballar. De petit ja vaig veure que com a cap de colla vas fer que es descarregués el primer 3 de 8 i ara que he anat evolucionant he vist que encara tens més ganes de treballar més i que no et quedes amb el primer 3 de 8 i que encara vols més. I com a cap de canalla et dic jo que has aconseguit fer-ho, perquè vas fer el primer 2 de 8 com a cap de canalla i a sobre tu pujaves, i ara que te’n vas, Xavi, t’enyorarem molt, i el mínim que podem fer per tu és desitjar-te molta sort i que et vagi molt bé per l’Argentina.

Adéu, però que sempre tinguis en el cor els Castellers de Sants.

Guillem Andrés

Què passa amb el casc?

11

Foto: www.setdies.net

A l’actuació d’aniversari d’enguany s’ha complert un any des que vam portar a la pràctica la decisió de fer servir en els castells de vuit –per part de l’aixecador i l’enxaneta– el casc de tae-kwondo, que ens havia recomanat el CAR. Es va anunciar que era una iniciativa transitòria, mentre no estigués disponible el futur casc casteller. En el darrer número de Suc de Pinya es va publicar una cronologia del llarg procés que va portar a prendre aquesta decisió.

On som en aquests moments? Des d’aleshores s’han produït un seguit de fets que mereixen comentari:

El més important és que l’empresa NZI, productora de cascs per a motoristes, ciclistes, alpinistes i altres, va acceptar l’encàrrec de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya de dissenyar i produir un casc específic per a la protecció cranial dels enxanetes i aixecadors.

Aquest casc ja és una realitat; tots hem pogut veure el prototip i creiem que quan es publiqui aquest número de Suc de Pinya el nou casc ja estarà a disposició de les colles.

També ha resultat molt positiu que els resultats de l’estudi dels accidents de la canalla castellera, realitzat durant els

12 anys 2002, 2003 i 2004, hagin confirmat la conveniència de provar l’eficàcia del casc.

Aquest estudi ha mostrat que la canalla es fa més mal en les activitats extracastelleres que fent castells, però també que el percentatge de lesions greus és més alt en l’activitat castellera. També s’ha vist que quasi totes les lesions castelleres greus de la canalla són degudes a traumatismes cranials.

Encara més positiva ha estat la resposta del món casteller a la iniciativa. La utilitat del casc es valorarà comparant l’accidentalitat de les colles que faran servir el casc amb la d’unes altres que no el portaran, però que s’han compromès a informar de totes les lesions i incidències de la canalla.

Setze colles provaran el casc: Joves Xiquets de Valls, Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Xics de Granollers, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Sabadell, Sagals d’Osona, Castellers de Cornellà, Castellers de Sant Feliu, Jove de l’Hospitalet, Castellers de Cerdanyola, Xerrics d’Olot, Matossers de Molins de Rei, Castellers de Rubí i Castellers de Sants.

Setze colles faran de contrast, participant a l’estudi sense fer servir el casc: Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Capgrossos de Mataró, Castellers de Barcelona, Xiquets de Reus, Bordegassos de Vilanova, Castellers de Lleida, Castellers de Terrassa,

Castellers de Sant Cugat, Castellers de Badalona, Castellers d’Esparreguera, Moixiganguers d’Igualada, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Vailets de Ripollet i Xiquets del Serrallo.

I aquest és un altre punt de gran importància. Ara podem dir que tot el món casteller, sense que hagi passat cap desgràcia, ha demostrat prou maduresa per afrontar un tema sensible deixant de banda els prejudicis i substituint-los per una aproximació racional basada en l’experimentació.

En aquest sentit, voldria acabar reproduint unes paraules de l’entrevista que la revista Castells ha realitzat a Jordi Carbonell, President de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i Vicepresident dels Castellers de Vilafranca, que fan referència al casc. Ha dit “fer castells sempre comportarà un risc, però s’ha d’intentar minimitzar-lo. S’ha de veure que tenim una clara voluntat de fer les coses ben fetes. Els castells són un món correcte, seriós, coherent, científic i que s’adapta al que la societat comporta. El casc ha de ser una eina per treure la raó a aquells qui diuen que això dels castells és una cosa poc menys que de la prehistòria”.

Miquel Botella

13

Un tast de temporada Sant Medir, 12 de març Per Jaume Cabrero Bé, comença la temporada oficial, és la primera actuació de la colla dintre de la temporada regular i la meva com a semi-Borinot (Borinot S.C.). Es respiren nervis a la plaça, moltes cares noves per mi, molts companys que no conec (encara). La pregunta general: què farem, avui? L’espera es fa llarga, és normal, s’aprofita el temps coneixent gent, fent les presentacions de rigor…

Es dóna l’ordre: Enfaixar-se! Ho fem. Canten la primera pinya! Per fi comencem. Es munta el primer castell: 3 de 7. Els nervis deixen pas a la concentració, la cosa és seriosa, l’estructura és un èxit. La temporada comença bé.

Canten la resta de l’actuació, el dia es pot considerar un èxit. La colla té un nou company, he passat la prova de foc: la primera actuació. Aquesta actuació que et fa sentir insegur, mai saps com t’adaptaràs al nou sistema de treball ni com seràs acceptat pel nou grup del que vols formar part.

Vist amb prespectiva, han passat algunes actuacions a plaça i moltes hores practicant junts, i puc afirmar que la integració i identificació és total.

Nota : S.C. = sense camisa

14

Tarragona (local dels Xiquets), 2 d’abril Per Sònia Climent Diumenge 2 d’abril; tres quarts de deu a la Plaça de Sants, ens dirigim a fer castells a Tarragona, on els Xiquets de Tarragona celebren la 3a Diada i han preparat un dinar de germanor. Arribem bé de temps quan, per molt estrany que pugui semblar, els conductors decideixen ensenyar-nos una mica la ciutat, així que al final entrem a plaça justets.

A poc a poc va arribant públic a l’hora que sonen gralles. Els Xiquets són aquí, i mentre ells tiren el seu castell nosaltres cantem pinya, però no una qualsevol, és la primera de la temporada del 5 de 7, que bé podria haver estat una prova per un altre castell, no?

Seguim l’actuació amb un 3 de 7 i un 4 de 7 i a la ronda de pilars ja estem pensant en el dinar, en què hi va haver una molt bona organització, i l’estrella indiscutible no va ser el dinar ni improvisades interpretacions, sinó un licor anomenat xartres. No sé si s’escriu així però no m’hi vaig fixar massa, era força bo. Després d’una mica de ball, de safareig i de molt riure tornem als autocars camí de casa.

Mercat del Ram de Vic, 9 d’abril Per Miquel Bonet Uns quants borinots en vista de l’actuació a Vic el vespre anterior vàrem anar a compartir una bona estona de festa amb els Sagals. Després d’un esmorzar al local dels amfitrions vàrem anar cap a plaça on rebíem la notícia que els nostres castellers estaven aturats en un control dels Mossos. Al cap d’una llarga estona d’espera apareixen tots els Castellers de Sants per poder començar una gran actuació. Entràvem a plaça amb un pilar caminat, tot seguit del segon 5 de 7 de la temporada, un 4 de 7 amb agulla molt maco i un 3 de 7 molt lent degut a l’estrena de canalla però que deixava un bon regust de boca per tirar cap als castells de 8, i per arrodonir la diada, un vano de 5. Alhora també vàrem poder disfrutar d’uns Minyons impressionants i d’un Sagals que van a per totes. Tot plegat un gran cap de setmana.

Sant Jordi a Sitges, 23 d’abril Per Máximo Blanco La diada que més em va agradar va ser la que vam fer a Sitges perquè va ser una diada en la que els castells ens van sortir amb molta facilitat, cosa que ens va donar, sobretot a mi, molta seguretat, i de manera molt especial el 5 de 7, ja que per mi és una estructura que sempre m’ha costat molt i a Sitges em va sortir força bé, ja que em va sorprendre la poca feina que ens va donar per descarregar-lo.

També va sortir molt bé el 4 de 7 amb agulla, i per el que deia la gent el 3 de 7 també va sortir tan bé com els altres dos. Va ser una diada en què érem només dues colles, una diada curta que va agradar molt a la gent que hi havia a la plaça.

Aniversari d’Avismón, 7 de maig Per Laia Andrés Al principi de l’actuació les converses d’una gran part de la colla se centraven en un mateix tema: si es faria el primer 4 de 8 de la temporada o millor esperaríem a l’aniversari, la setmana següent. Les xerradetes van acabar quan la tècnica va dir a la colla que sí que es tirava el carro gros, i a més, a primera ronda. Contents amb la decisió, cadascú es va anar posant a la seva posició. Amb terços col·locats les mides no eren les millors i es va tirar avall. A la segona... també. Però ja es diu que “a la tercera va la vençuda” i per tant ja vam sentir el crit de “quarts amunt” juntament amb les gralles. El castell va començar a pujar i amb un moment ja sentíem l’aleta. I al cap de menys de tres minuts ja estàvem celebrant la descarregada. I és que havíem descarregat el primer 4 de 8 de la temporada i, a més, el primer de la història abans de l’aniversari.

L’actuació va seguir amb un castell també molt important: la primera torre de set de la temporada, juntament amb un cinc de set i un vano de cinc.

XIIIè Aniversari , 14 de maig Per Aleix Ibars El 13 pot ser un número de bona sort per alguns i de mala sort per a la majoria. Segurament no sigui cap de les dues coses, però en el nostre 13è aniversari, de mala sort en vam tenir un bon grapat.

Presumiblement havia de ser una actuació sense gaire dificultats, perquè ja havíem estrenat el 4 de 8 i el 2 de 7 amb relativa facilitat la setmana anterior. Malgrat això, una caiguda prematura i mal digerida del 4 de 8 inicial (després de carregar, això sí) va capgirar les coses. Després de “només” carregar el carro gros, trencant així una ratxa de 15 seguits sense caure, els nervis van fer que la torre de set en segona ronda només quedés en intent. Així, el plantejament de l’actuació es va haver de rebaixar, completant per acabar el 5 de 7 i el 3 de 7.

Ripollet (o la primera resurrecció), 14 de maig Per Manu Sabaté I dic la primera resurrecció perquè tal com estaven els ànims de la colla descarregar el quatre de vuit era vital.

La jornada va començar a la plaça de Sants, des d’on dos autocars ens van portar a una plaça de la que calen destacar la quantitat d’ombra i de públic que hi havia (és a dir nul·la).

El primer castell que vam tirar va ser un 5 de 7, acompanyat per DUES gralles i un timbal, castell que des de baix no es va veure perillar. La ronda la van completar (abans nostre) els locals amb un dos de sis i els castellers de Vilafranca amb un 3 de 8.

A la segona ronda vam tirar (després de desmuntar el peu dos cops) el 4 de 8, castell que es va carregar perfectament i es va descarregar “in extremis” treballant-lo molt i on tots els músics vam patir com mai, tocant més lenta la sortida del pom de dalt per calmar el tronc, perdent-nos, i tremolant com fulles; Ripollet van fer un 3 de 7 i Vilafranca un 2 de 7.

A la tercera ronda vam fer un 4 de 7a ben bonic i tranquil (a més ja érem tres gralles i un timbal, pinyes van “alliberar” el Pau Granell), Ripollet un 4 de 7 i els verds van fer un intent de 4 de 8 que van desmuntar i a la repetició el van descarregar.

A la ronda de pilars els verds van sorprendre amb el primer pilar de set amb folre de la temporada on Sants i Ripollet vam tancar la soca. Nosaltres vam fer un vano de cinc i vailets un pilar de

17

Festa Major de Reus, 24 de juny Per Horacio Gismondi Actuem a la Plaça del Mercadal. Una plaça emblemàtica on jo mai havia estat i m’imaginava un d’aquests llocs en els que fa goig actuar pel caliu del públic i per l’afició que hi ha en una ciutat com a Reus pels castells. De caliu sí que n’hi ha, però no pel públic si no per la calda que fa a les sis de la tarda.

Compartim plaça amb la colla local, els Xiquets de Reus, i els Castellers de Barcelona.

Comencem amb un 5 de 7, però quina calda, tanquem unes pinyes que semblen saunes.

Hi ha un bar a pocs metres que es diu “Déu n’hi do” i que sembla un oasi al mig del desert del Mercadal, en quant pugui m’escapo de la pinya i demano asil polític i una canya ben gelada.

Però tinc por que sigui un miratge provocat per la calda. Abandono la idea de la fuga.

Al 4 de 7 amb l’agulla quasi matem a l’Alfons d’un disgust, quin ensurt!

Mentre acabem amb els pilars comença a ajuntar-se genteta. Vénen a veure el cercavila del Bou. Em quedo amb la il·lusió de poder tornar una altra vegada per una bona actuació, un dia on el caliu el posi el públic i els grans castells. La plaça del Mercadal s’ho mereix.

18

Fes-te al Carrer, 25 de juny Per Josep Rodas L’actuació del passat dia 25 de maig a la Zona Franca va ser especial per diversos motius; i no ho dic perquè a mitja actuació de les colles l’organització ens ‘amenitzés’ la festa amb un ball de gegants.. Diumenge es van donar dos fets realment importants per a la colla.

El primer és que amb aquesta actuació s’acomiadava el nostre company, en Xavi Vinyals, com a borinot en actiu, que no com a casteller: estic segur que en poc temps sentirem a parlar d’una colla argentina que aixeca castells de 8! Per cert, crec que no vaig arribar a agrair-li personalment que les dues borinotes de set anys que sempre m’acompanyen no vulguin perdre’s ni un assaig. Segur que ell té part de culpa, així que... gràcies Xavi !

I el segon fet important i especial és que diumenge vam descarregar el tercer 4 de 8 de la temporada. Bé, sí, i per què aquest havia de ser més important que el de Ripollet o el de l’Espanya Industrial? Us reprodueixo (de memòria i resumida) la petita arenga que el nostre cap de colla ens va adreçar un cop va quadrar els baixos: -Ei nois!. Amb aquest castell estrenem un nou pom de dalt. És canalla molt petita així que concentrats perquè aquest segurament és el castell més important de la temporada per no dir de les dues properes temporades!

Amb això està tot dit. Des de la meva posició de segon lateral, i amb el cap ben cot, vaig esperar el toc d’aleta primer i la descàrrega completa del castell després.

I aleshores, què? Doncs, sense dubte, el moment més maco que he viscut en aquests dos mesos. Crits, abraçades, petons i un espontani i sincronitzat “borinots!, borinots!, borinots!” La “gallina de piel” se’m posa només de recordar-ho!

Va ser o no un dia especial?

19

Festa Major de Sant Cugat, 2 de juliol Per Adrià Pérez Sant Cugat va ser una actuació que va repartir la sort de manera desigual. Si bé nosaltres ens endúiem la millor part, Capgrossos va patir la manca d’efectius i la colla local se n’anava amb la sensació que no van mostrar la feina feta als assajos.

Per nosaltres va ser una actuació excel·lent, on recuperarem després de dos mesos, el que l’any passat autoanomenàvem la clàssica de Sants, o sigui, el 4 de 8, el 2 de 7 i el 5 de 7. Vam començar descarregant (i ja en van 10!) un 5 de 7 de postal, com els que últimament sovintegen.

En segona ronda el carro gros es va deixar veure, per primer cop a la temporada, tal i com el veiem en els assajos, un 4 de 8 parat i sense deformarse. Vam deixar per la tercera ronda el retrobament amb el 2 de 7, un castell que no provàvem des de l’aniversari i que presentava diferents canvis en tota l’estructura; la pubilla es va descarregar sense haver-se de treballar excessivament.

Els amfitrions no van tenir tanta sort i després d’obrir l’actuació amb un 5 de 7 van ensopegar amb el seu gran objectiu de la diada, el seu primer intent de 4 de 8. Una gran quantitat de camises i samarretes verdes i uns assajos prometedors feien pensar que el castell podria arribar a bon port, però els nervis del primer castell de 8 els hi van passar factura caient quan entrava l’aixecador. Un 3 i un 4 de 7 els van servir per acabar l’actuació.

L’altra colla convidada, els Capgrossos de Mataró (que havien anunciat per aquesta diada el 3 de 9 amb folre), van acabar fent, sense despentinar-se, un 4 de 8, un 3 de 8 i un 2 de 7 (aquest últim després de desmuntar-lo una vegada perquè l’aixecadora va col·locar-se del revés), però al final se’ls atrevessava un pilar de 6 que va pujar ferm però es va trencar amb la motxilla de l’enxaneta.

3 vanos de 5 serviren per tancar l’actuació de les tres colles.

20

Tolosa de Llenguadoc Mai havia entès per què les mares, amb el seu tarannà protector, sempre posen tants parells de mitjons de recanvi dins les bosses i les motxilles quan els seus fills emprenen un viatge. Fins que vam passar la frontera… i és que a les grans travesses s’hi ha d’anar preparat. I no només amb mitjons de recanvi. És també imprescindible que el calçat sigui comfortable, posar la farmaciola a punt, i un potet de “reflex” no està de més. Els peus han d’estar sempre en perfecte estat, sobre tot si ets casteller… i vas a Tolosa.

Les grands Borinots du Sants, a primera hora del matí, quan els carrers encara no estaven ni posats, deixaven Barcelona enrere, i cap al Llenguadoc hi falta gent…

Monsieur autocaraire ja s’havia queixat abans de partir que la gent es movia massa, i que havien de seure bé. Hores després, el garçon va fer la proesa d’entrevessar tot el

vehicle, amb els seus considerables metres d’eslora i els passatgers a dintre, dins un carreret estret de la petite village de Tolouse. Au! Tothom a fora! Borinots i equipatge feien peu en terres franceses per primer cop. El dinar de rebuda va ser exquisite, i els jocs amb la canalla de després encara plus belles.

De cop, ens arriben les primeres notícies que els funtionaires du transport es declaren en vaga, i per tant, haurem de fer tot el viatge a peu. Per sort, l’amabilité dels organitzadors va fer que ens habilitessin un lloc per a canviar-nos (cent cinquanta borinots canviantse en uns 20 metres quadrats, tot un rècord).

En breu, començaria l’actuació. Abans, Love Parade al centre de Toulouse.

Tot estava preparat perquè els borinots de Sants es lluïssin una vegada més i deixessin encandilat el sempre crític públic francès.

A les cinc i trenta-set de la tarda, l’enxaneta

feia l’aleta d’un pilar caminat que s’anava acostant altiu davant els colors blau, blanc i vermell, i el toc de castells s’imposava damunt de La Marsellesa… Els aplaudiments ressonaven a les partes dels voltants de la plaça del Capitoli. Els geganters que també visitaren la petite village tornaven insignificants davant l’espectacle gris. Els francesos no sabien que a Catalunya erem un pròdige du naturée, i gelosos, van arruixar un xàfec que va haver de suspendre l’actuació uns breus instants. Però no passa res… els de Sants van continuar amb l’actuació, que donà pas als balls i a les polques.

Després d’això i d’haver reposat una estoneta, va arribar el moment de l’homenatge.

Un record per a un gran casteller i encara més gran persona, que se’n va a viure lluny, molt lluny, i que malgrat tot, restarà sempre molt a prop de nosaltres… i per ell, dedicats anaven una sèrie de garrotins. Quan van haver-se acabat les provisions de Kleenex, ja es feia fosc i començava a ser hora d’anar cap a reposar… però no. No hi havia autocars, ja que els monsieurs autocaraires estaven en vaga… Sort de l’empresa transportista, capitanejada per un garçon que semblava una discoth èque mòbil, que es va oferir gratament a portar-nos l’equipatge… però només uns quants metres. En breu, els Borinots tornàvem a tenir les motxilles a l’espatlla, i ja ens vèiem continuant la travessa a peu, ja que els hotels quedaven a una quinzena de quilòmetres. Novament, la sort ens somriu quan un bus de línia va ser tan gentil de portar-nos… a 200 quilòmetres per hora.

Exhausts, arribàrem, a una residència que ens acollia, vam prendre una dutxeta (alguns

vam intentar per tots els mitjans sortir de marxa i agafar una bona… a la francesa, però no va haver-hi manera.

Novament, com a marxosos, els catalans demostram que som millors...). I després, a dormir com angelets.

Al matí següent, i amb els corresponents problemes amb els monsieurs dels autocars, vam caminar un bon tros amb un objectiu al cap: fer una gran actuació a la Plaça del Capitoli. I de fet va ser impressionant. Els castells es carregaven i descarregaven amb una soltura i elegància que era l’enveja dels refinats francesos. I nosaltres, els Borinots, teníem molt clar que allò era una veritable revolució francesa… els castells de set, els vanos de cinc, els pilars caminats (és irònic fer un pilar caminat quan portàvem dos dies fent-ho…), les polques i els tocs de vermut van demostrar que…

NOUS SOMMES LES FERMS NOUS SOMMES LES GRANDS CASTELLERS DU SANTS. Toni Galmés

22

puntCAT: domini de primera El proppassat 16 de setembre la ICANN (Internet Corporation For Assigned Names and Numbers) va aprovar definitivament el domini .cat per a la comunitat lingüística i cultural catalana (CLiCC). És a dir, un domini destinat a representar a internet els usuaris que s’expressen en català o que estan en relació directa amb la promoció de la llengua o la cultura catalanes, fins i tot expressant-se en d’altres llengües.

El domini servirà per ressaltar a nivell global l’existència de la nostra llengua i cultura, del nostre barri d’internet. De fet, aquest domini és el primer que representa un grup lingüístic i cultural, i que no pertany al món anglosaxó.

El domini .cat, és un domini genèric com el .com o el .org, però amb accés restringit. De la mateixa manera que un particular no pot registrar un .edu (destinat a institucions d’ensenyament superior) o cal ser un museu per sol·licitar un .museum, per obtenir un .cat caldrà demostrar alguna relació amb la nostra comunitat lingüística i cultural.

Aquest domini està gestionat per la Fundació puntCAT, una entitat sense afany de lucre, oberta a la participació de totes les persones i entitats interessades. Aquesta fundació és la successora de l’Associació puntCAT que va ser l’encarregada d’aconseguir el domini.

Des de la Fundació puntCAT sabem que només som administradors d’un domini que representa un bé comú i que és de tots nosaltres. Els dominis s’han de contractar a través dels registradors au-

En Joan Francesc Gras amb en Manel Sanromà, de la Jove de Tarragona, primer president de la Funació puntCAT

23 toritzats per la pròpia ICANN. Per tant, podrà fer servir el .cat tothom que pugui demostrar la seva relació amb la comunitat cultural i lingüística catalana a internet: qui es comuniqui en línia en català, qui tingui una web en català, qui pertanyi a entitats que ja tenen dominis .cat..., però també empreses, grups o particulars no establerts a l’àrea lingüística catalana que vulguin adreçar els seus serveis a la nostra comunitat i en la nostra llengua.

També és molt important el .cat perquè és a més un nou signe d’identitat, però aquesta vegada un signe global, tant global com la llengua que representa. Tant la llengua com internet són eines per a la comunicació i en el .cat ambdós serveixen per projectar la nostra identitat: a internet ja no necessitarem un “passaport” que ens donen per identificar-nos sinó que n’hi haurà prou amb un “diccionari” que, per cert, podem tenir on-line.

I aquesta és una identitat oberta, no excloent, contra ningú i a favor de tothom. Una identitat que ens permeti com a catalans ser ciutadans del món, un món, el d’internet, en què no calen estats ni exèrcits, com a l’ONU, sinó creativitat i ganes de comunicar-nos com els catalans hem sabut fer en els millors moments de la nostra història.

L’Associació puntCAT va ser l’encarregada d’aconseguir el domini, i un cop assolit l’objectiu, va consti-

tuir-se en fundació. Curiosament, el seu primer president de va ser Manel Sanromà, que va ser també un dels fundadors de la Colla Jove del Xiquets de Tarragona. El va succeïr en el càrrec un servidor, que com alguns bé sabeu sóc Borinot per vocació. L’esperit casteller, doncs, és present de forma indiscutible a l’esperit de la Fundació puntCAT. Ara, un cop obtingut el domini .cat, cal assegurar que sigui un èxit. Un èxit com a domini, i un èxit en la promoció del català a internet. La consolidació i explotació del domini .cat serà una feina com a mínim tan llarga i complexa com la seva consecució i plena de dificultats. La Fundació puntCAT ha estat creada per dur a terme aquesta tasca i la durada del contracte entre la Fundació puntCAT i la ICANN és de 10 anys.

Hem de fer que el .cat sigui el nostre signe d’identitat a la xarxa, fent que siguin milers i milers els noms.cat que ens projectin a internet. Ara ja podem dir que som i serem a internet, i si som a internet tenim el futur assegurat.

Joan Francesc Gras President de la Fundació puntCAT

24

Quarts de Nou:

cap al periodisme casteller professionalitzat

La xerrada que va oferir al nostre local el periodista Guillermo Soler sobre l’experiència del programa ‘Quarts de Nou’ no va fer més que constatar, al meu parer, que alguna cosa s’està coent en el món del periodisme casteller. L’aposta definitiva per un magazine televisiu com aquest, on primen els criteris periodístics per sobre de qualsevol altra consideració, la posada en marxa d’espais similars adaptats al mitjà radiofònic i el progressiu encàrrec de les pàgines castelleres dels diaris als entesos en comunicació fan intuir que caminem cap a un periodisme casteller professionalitzat.

Si no se li demana al conductor d’un programa de motor que hagi estat, prèviament, un Michael Schumacher ni se li pressuposa al comentarista d’un partit de futbol que sàpiga, ni tan sols, xutar una pilota, és del tot absurd que exigim a l’encarregat de donar-nos a conèixer l’actualitat castellera que

sigui membre d’una colla o que en el seu arbre genealògic hi aparegui una nissaga d’avantpassats amb sang castellera.

Guillermo Soler ho afirmava ben clar: el que se li ha d’exigir a tot periodista casteller és que faci la seva feina correctament, és a dir, que sigui bon periodista; de la mateixa manera que li ho exigim al redactor encarregat de fer el seguiment d’un succés, a qui ens informa de les fluctuacions diàries de la borsa o a l’enviat especial a Gaza. I un bon periodista no és l’expert en la matèria que tracta sinó aquell que fa tot el possible per comprendre-la amb l’objectiu de transmetre-la a l’opinió pública de manera correcta i entenedora.

Però en la realització d’aquesta tasca no hi intervé només la transmissió d’uns fets, sinó que hi juga un paper fonamental i necessari la seva interpretació. I com que tota bona crònica té en la interpretació l’inherent

25 component subjectiu que, precisament, l’enriqueix, no se li pot demanar al periodista casteller que cerqui en els seus escrits l’objectivitat absoluta. Això no significa però, que no se li hagi d’exigir el màxim esforç de neutralitat, que és més senzill pressuposar-li al cronista que no pertany a cap colla castellera que no pas a qui és alhora professional i casteller.

Hem parlat tota l’estona de la tasca del periodista. Però de la definitiva professionalització de la informació castellera no només en depèn la seva actitud. També és molt necessari l’aprenentatge en el consum de la informació castellera per part de l’aficionat als castells, que haurà de saber exigir en les cròniques un plus d’informació (de la mateixa manera que ja l’espera trobar, per exemple, en les cròniques esportives), més enllà de la pura descripció detallada de les construccions assolides en les principals actuacions i d’altres fets objectivables. L’avenç paral·lel de periodistes i aficionats cap a la professionalització en la informació castellera revertirà al cap i a la fi en una major demanda d’exigència, cosa que farà possible una millora substancial en el nivell de les cròniques.

Seguiran essent destacables, evidentment, les construccions inèdites (si és que en seguim veient) i els èxits novedosos de cada colla. Però potser un dia seran valorats com a noticiables aquells castells que des d’una òptica freda i distant no serien destacables, però que tenen una importància cabdal per a la colla que els ha assolit (perquè vénen després d’una caiguda en alguna diada anterior que els afectà moralment o perquè presenten novetats importantíssimes en el tronc o el pom). I per tal d’arribar a aquest ni-

vell d’exigència caldrà demanar al periodista un més gran coneixement de les interioritats de cada colla, del seu tarannà, del treball a l’assaig, de la seva moral, per tal de ser capaç de llegir quan un castell o una actuació mereixen ser destacats i mereixen, doncs, convertir-se en fet noticiable.

No caldrà arribar, de ben segur, a una realitat mediàtica castellera amb espais tipus ‘El Rondo’, tal i com li vaig comentar mig en broma a en Guillermo Soler, però el que sí és innegable és que s’ha iniciat el camí de cercar –ara també en el món dels castells– tots aquells elements no explotats fins el moment i que poden estar subjectes a tractament periodístic. I és ben cert que bona part de la culpa d’aquest camí encetat la té un programa com ‘Quarts de Nou’, un espai que des d’un mitjà tan massiu com el televisiu afronta la informació castellera treballant tots els gèneres periodístics (des de la notícia i la crònica fins el reportatge i l’entrevista), cosa que enriqueix de manera decisiva el món dels castells i l’allunya d’aquell periodisme amb el qual simplement s’omplien pàgines de diaris o minuts de ràdio i televisió de necessari folclorisme autòcton.

De la contínua tasca del professional de la comunicació, però també de la resposta que en rebi per part dels que consumirem el seu producte informatiu, dependrà doncs que aquesta cerca d’una informació castellera de qualitat segueixi dibuixant una constant línia ascendent.

Roger Vilalta

26

Web 2.0

A mitjans del 2003 es va canviar l’equip de la web. A part del canvi de persones, també es va fer un canvi de disseny i una reorganització dels apartats. Dos anys i escaig després, el disseny que es va fer aleshores havia quedat totalment obsolet, així doncs calia fer-li una cara nova al web (en el bon sentit de l’expressió).

Com tots sabem, el món dgital avança molt ràpid, així que el disseny que teníem no ens servia com a base, havíem de començar gairebé de nou, només ens serviria part de la documentació que teníem, però a partir d’aquí la resta s’havia de fer des de zero. A part de fer el nou disseny que és la part més complicada (hi ha moltes coses a tenir en compte), havíem de pensar en aquelles idees que havien anat sorgint durant aquest anys, nous apartats, reorganització dels que ja hi havia, eliminació d’alguns…

Un cop fet i retocat fins l’últim detall del disseny, cal decidir què hi posarem.

Després d’unes quantes reunions, mails, negociacions. Teníem clars quins apartats tindria el web, però encara faltava la documentació, calia doncs demanar fotos, retalls de diaris (es va haver d’anar a l’hemeroteca de la Generalitat a buscar-ne alguns), col·laboracions de gent de la colla… I finalment després de moltes hores de feina, queda el resultat actual. Un web amb un

disseny molt més atractiu, nous apartats, en definitiva ens hem posat al dia.

Els nous apartats: -“Suc de pinya”: Aquí hi ha les portades de gairebé totes les edicions de la revista de la colla, a més se’n poden descarregar aglunes en format pdf.

-“Catalunya borinota”: Un apartat molt interessant, on podreu veure les comarques i poblacions on hem fet castells de 8, si feu clic sobre les poblacions, veureu les actuacions de 8 fetes al lloc en qüestió. La ciutat de Barcelona surt en detall.

-“Tsunami gris: sortides i celebracions”: El caçador de bolets, la rumbeta castellera, els garrotins… Hi trobareu els vídeos, mp3, cròniques de sortida de la colla.

-“Grans aletes”: Sabeu quan i on es va descarregar el primer 4 de 8 de la colla?

I el primer 3 de 8 carregat? Quins altres castells el van acompanyar? Quants 2 de 7 hem fet fins al moment? Quants cops ens ha caigut el 3de7? Aquí trobareu tota aquesta informació a més del que van dir les pàgines castelleres els principals diaris del país del dia en qüestió.

Aquests són els principals nous apartats del web, la resta d’apartats han canviat i val la pena donar-hi un cop d’ull.

Pau Granell

27

El dia del llibre Dissabte, 29 d’abril a les 8 del vespre, tenim una crida de la nostra Colla per a celebrar el nostre Sant Jordi particular.

La iniciativa és d’en Toni de Mallorca, que proposa una subhasta de llibres ben original: tu portes un llibre, en fas un resum de les teves impressions i fins i tot penses en qui pugui interessar-li. A més del llibre, cal que portis un plat pel sopar de després. Arribem a ser unes 30 persones, entre adults i canalla, amb el llibre i el “plat”. A cada llibre s’hi posa el segell de la Colla i un original punt de llibre creat pel mateix Toni.

Es posen els llibres en una taula, seiem en rodona i iniciem l’acte. Cada u s’explica, es creen complicitats, sorpreses, descobertes, timideses... però per sobre de tot, resulta una bona estona. Després, triem quin llibre ens emportem i preparem el sopar els uns i la “gran pantalla” pel partit del Barça els altres.

Tot plegat ens deixa el regust d’una forma diferent de trobar-nos, el somriure als llavis i un llibre sota el braç. Estem segurs que la cosa portarà cua...

Rosa Vidiella

L’elefant gri s

!