Desembre 2013 • Número
#32
Suc de pinya
Edició final de temporada
la revista dels castellers de sants Vicenç Sàez
Sumari Editorial La Junta La Tècnica Panorama casteller El segon tram Suc de Handi
3 4 6 8 10 13 Bitàcoles 14 Hola, em dic Pratik 18 Àlbum de fotos 19 L’olla barrejada d’il·lusions 20 La colla opina 22 La foto 25 Canalla 26 Vuitanta-cinc m2 27 BoriCuore 28 FM de dia i de nit 30 Borinots exteriors 32 BoriClassificats 33 Amics de la Colla 34
2 - Suc de pinya
Editorial
E
l camp reposa, fresat i llaurat preparat per ser sembrat de nou. Aquesta ha sigut, sens dubte, la nostra millor temporada. Hem plantat cultius que mai fins ara havíem produït i no només els hem sabut fer créixer, donant-los el que necessitaven a cada moment, sinó que n’hem tret un munt de rendiment. Fins i tot, davant d’un esclafit que ens va fer témer per la nostra magnífica collita vam poder recuperar-nos ben ràpid gràcies a la nostra feina de formiga. Som un tot i sense totes les formigues que s’hi escarrassen dia a dia no ho hauríem aconseguit. Enguany ens hem fet encara més grans i no parlo només de fer anys, de registres castellers o de camises. És la nostra mentalitat, la que ha ambicionat créixer. L’any que ve ens tocarà persistir i fer quallar aquesta mentalitat de colla gran. Mentrestant, gaudirem de la collita d’aquesta temporada! És per aquest motiu que en aquest Suc de pinya hi trobareu un parell d’articles que repassen la trajectòria castellera d’aquesta temporada, tant a nivell de Colla com del panorama casteller. A més, hem inclòs un segon dossier especial on hem recollit les vivències de l’Índia borinota, amb retalls de quaderns de bitàcola, articles de l’equip del documental, dels Govindas, retalls de la premsa... Amb tot això, els nostres millors desitjos per l’any que ve i l’Home del mil·leni acomiadem aquesta temporada.
Bones festes, Borinots! Des del Suc de Pinya agraïm a totes les persones que han fet possible aquesta publicació.
Suc de Pinya
La revista dels Castellers de Sants Número 32, desembre de 2013 Local borinot: c/Comtes de Bell-lloc, 49 · 08014 Barcelona Correu postal: c/Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.
Equip de la revista: Clara Martín i Roger Martrat. Portada: Vicenç Sàez (primer 4 de 8 amb agulla, Les Corts, 6 d’octubre de 2013). Contraportada: Roger Estivill (muntatge). Fotografies: Gerardo Andrés, Josep Colet, Roger Estivill, Mireia Garcia, Itziar Larrañaga, David Martrat, Xavi Navarro, Anna Ortinez, Carles Paniello, Hugo Prat, Marc Serrat, Rosa Sotelo i Lourdes Tolo. Hi han col·laborat (per ordre d’aparició): Esther Oriol, Pau Camprovin, David Pellicer, Horacio Gismondi, Alba Vinyes, Joan Martin, Joel Artiaga, Pratik Hedulkar, Marta Saleta, Guillermo Soler, Xavier Capdevila, Carles Pérez, Estel Margenat, Sunta Sogas, Eloi Curto, Gina Sàrries, Rosa Vidiella, Naomi Artiaga, Martí Jerez, Natàlia Ramon, Virginia Cubillas, Natàlia Benítez, Clàudia Vidiella, Àngel Navarro, Aitor Rivas, Mariana Petitti, Laia Andrés, Josep Baltà, Carme Bernet i Maria Quintana Agraïments: Adrià Cos, Pau Domingo, Edwin Evangelista, Itziar Larrañaga, Esther Oriol i Alba Vinyes.
Suc de pinya - 3
La Junta
La importància de les petites coses
H
a arribat el final de la temporada i, amb ell, el tancament de l’any en el qual hem celebrat el nostre 20è aniversari. El 2013 serà recordat com l’any de la tripleta màgica, el del pilar de sis descarregat, el del pilar de set amb folre i el del quatre de vuit amb l’agulla. En un any en el qual el món casteller ha fet gala del moment dolç on es troba amb la superació, diada rere diada, dels sostres assolits per moltes colles, els Castellers de Sants també hem assolit els nostres millors registres: un any màgic del qual ens hem de sentir molt orgullosos. Sense cap mena de dubte, la clau de l’assoliment d’aquests objectius és l’assaig constant, dimarts i divendres durant tot l’any, gràcies al qual hem 4 - Suc de pinya
pogut dur a plaça els resultats de la feina feta al local de l’escola Jaume I. Però hi ha d’altres factors, menys evidents però fonamentals, que formen part de la recepta de l’èxit d’aquesta temporada.
“Hem assolit els nostres millors registres en un any màgic del qual ens hem de sentir molt orgullosos” Fa unes setmanes el programa “Quarts de nou” va dedicar un reportatge a la feina dels equips que treballen per tal que una colla castellera funcioni. Hi vam veure un petit retrat de l’engranatge on participen moltes persones, en el nostre cas integrades en comissions encarregades de les diverses àrees de treball que vetllen per fer possible tot allò necessari per tirar endavant la colla. És de justícia felicitar totes les persones
que, de manera menys visible de la que suposa els resultats a plaça, han estat tot l’any fent una molt bona feina. Si fem una ràpida ullada enrere, enguany hem acumulat un bon catàleg d’actes, commemoratius, lúdics i culturals, que són també el resultat de la feinada d’una gran colla. A principis d’any vam sorprendre amb una construcció al·legòrica inspirada en els espectacles de la Fura dels Baus, el “Castell de cara”, una fabulosa foto d’aniversari. Vam gaudir d’una festa al barri amb molt bon ambient després de l’actuació del juliol a la plaça d’Osca, vam viatjar a l’Índia a compartir experiències i emocions amb els govindes i vam celebrar la nostra Festa Major alhora. Hem fet visites culturals abans de les actuacions, tertúlies castelleres i estem
La presidenta parla
“Són els petits detalls els que fan que continuem formant una gran famíla arrelada al nostre barri”
ultimant un documental sobre els 20 anys de la nostra colla i un altre sobre l’experiència índia. Tanquem l’any amb un sopar de final de temporada per brindar plegats per aquest magnífic any mentre seguim preparant les 12 hores borinotes de futbol sala i sabent que celebrarem el pas al 2014 amb un mediàtic “Home del mil·lenni”. Però a banda dels reptes organitzatius que han comportat aquests actes, són
els petits detalls els que fan que, a més de ser com som una de les millors colles del panorama casteller, continuem formant una gran família arrelada al nostre barri, Sants. Aquests petits detalls es materialitzen en converses davant d’un beure a Cal Borinot tot compartint uns pinxos dels gastroborinots, viatjant en tren cap a una de les actuacions o felicitant un dels prop de noranta borinots que enguany han pujat al tren del “Tsunami gris” per fer possible
aquesta temporada. Els assajos s’acaben i l’exigència del compromís queda aturada fins a Santa Eulàlia, però les petites coses, les ganes de retrobar de nou aquells amb qui volem estar, són les que alimenten la motivació per seguir celebrant junts com de meravellós és poder fer castells...
....amb tots vosaltres. Esther Oriol Presidenta Suc de pinya - 5
La Tècnica
Una temporada màgica Lluny queda ja aquell quatre de febrer on vàrem presentar el projecte que teníem per aquest 2013. Un projecte on vam intentar recollir l’opinió i la voluntat d’una gran diversitat de gent de la colla per tal de fer-lo més enriquidor, plural i amb el que una major part de borinots se sentissin identificats. Gairebé deu mesos després us he de dir que estem molt orgullosos d’haver pogut complir gairebé tots els objectius que ens havíem proposat i, molts d’ells, crec que amb nota. Tècnicament, el principal repte que ens proposàvem era millorar els assajos que, com moltes vegades s’ha dit i no ens cansarem de repetir –per molt tòpic que sigui–, són la clau per obtenir bons resultats a plaça. L’objectiu era dinamitzar-los molt, aconseguint fer moltes proves amb el màxim nombre de gent possible participant de manera activa per tal d’augmentar el coneixement tècnic de tothom en qualsevol àmbit casteller, tant de pinyes, folres, tronc… Per això vam decidir impulsar l’escola de castells durant tot l’any coincidint amb l’assaig de canalla dels dimarts i els divendres, i els resultats han estat evidents. Entrar al nou local d’assaig i veure quatre, cinc o més zones on 6 - Suc de pinya
s’estaven fent diferents proves amb tota la gent que volia participar feia realment goig de veure. Aquí, deixeu-me felicitar el gran equip d’ajudants de pinyes i tronc que assaig rere assaig han estat liderant aquest espai i són els autèntics responsables de l’èxit d’aquesta iniciativa. L’altre gran objectiu d’aquest any era el de recuperar uns assajos de canalla que permetessin combinar la participació de tots els nens i nenes de la Colla, amb l’aconseguir tenir uns quants nens amb un nivell tècnic molt alt que ens permetés afrontar amb les màximes garanties els nostres grans castells. Aquí només puc treure’m els barret davant la feina feta per l’equip de canalla, que ha sabut crear un model d’assaig envejable, amb moltes zones amb activitats diferents, on qualsevol nen s’hi pot trobar a gust i on un gran grup de nens i nenes han pogut tenir les proves necessàries per aconseguit estar preparats per afrontar física i mentalment els nostres millors castells. Després dels entrebancs de la nostra diada, molts mitjans destacaven el gran fons d’armari que teníem a la canalla dels Borinots i és completament cert. Això ha estat gràcies a les ganes, el compromís i la dedicació d’aquest equip
de canalla tan fantàstic que tenim. Gràcies a tots! Molt bona feina!
“Felicitar el gran equip d’ajudants de pinyes i tronc que han liderat l’escola de castells, ells són els autèntics responsables de l’èxit d’aquesta iniciativa” Totes aquestes novetats en l’assaig de canalla i a l’escola de castells ens han permès anar molt per feina als assajos generals, i hem pogut assajar més que mai les soques i folres, aconseguint així que molta més gent estigui activa durant l’assaig i preparar d’una manera més acurada aquestes parts fonamentals en els gran objectius que teníem. Hem aconseguit que més del 70% de les proves siguin folres a terra i soques, i els resultats estan a la vista de tots. Col·locar sisens al tres o al quatre de nou ha passat de ser una cosa puntual a ser un fet habitual en els assajos de divendres i aquest és un pas fonamental per seguir avançant. També hem de destacar el retrobament amb els assajos de pilar on, a més a més de permetre’ns treballar un pilar gran, molta gent ha pogut iniciar-se i participar
El Cap de Colla parla en aquest tipus d’estructures, i com a resultat hem aconseguit tenir una pedrera molt gran de pilaners preparats per tancar les diades amb pilars de quatre i de cinc. Només aquesta temporada deu persones s’han estrenat en pilars de cinc, i setze més en pilars de quatre, a part de moltes altres que ja fa anys que en feien i aquest any n’han continuat fent.
Però ara, fins al febrer, és hora mirar enrere i gaudir del record dels grans moments d’aquesta temporada.
“Espero que l’ambició no s’acabi aquí i que ens porti a poder seguir avançant amb pas ferm cap a nous reptes”
seguir avançant amb pas ferm cap a nous reptes. Però que ningú s’enganyi. Aquest any ja hem vist i hem pogut sentir i viure als assajos com els propers reptes que ens esperen requereixen un volum de gent molt més gran del que ara mateix tenim. Per avançar, necessitem seguir creixent en molts àmbits. Necessitem cada dia ser més Borinots a assaig. Necessitem seguir augmentant l’afició al barri i fer així cada dia més Borinots ocasionals que ens donaran un cop de mà en aquells assajos i actuacions clau.
I, evidentment, no hem d’oblidar la bona feina feta amb el pilar gran, que tantes alegries ens ha donat aquesta temporada. Hi ha molta feina feta amb aquest pilar i molta gent implicada que ha treballat molt dur durant molts anys per aconseguir descarregar-lo. Tota aquesta feina, juntament amb el fet que tota la Colla se l’ha sentit seu des del primer moment, com un castell més, ha portat que avui puguem posar un toc de qualitat al final de les nostres actuacions.
I, internament, necessitem valorar com cal el treball de tota aquesta gent sacrificada de la soca. En el nivell en el que somiem estar, totes les posicions de la soca requereixen un nivell d’assaig igual al de folre, tronc i canalla. Per això hem de donar valor a aquestes posicions i també saber del compromís que requereixen. I això és feina de tots.
I l’any que ve, tenim molta feina per fer i molts reptes llaminers per perseguir. El primer de tots i més important serà repetir tot això que hem fet aquest any, que ja és molt. Però l’ambició espero que no s’acabi aquí i que ens porti a poder
Pilar de 5 net Pilar de 6 Pilar de 7 Pilar de 8 2 de 6 net Folre terra de 2 Soca de 2 3 de 7 net Folre terra de 3 Soca de 3 4 de 7 net Folre terra de 4 Soca de 4 5 de 7 net Pinya de 5 4 de 7 a. net Pinya de 4a
sencer 24 19
aix. 6
39 30
6 16
34
16 26
2 4 6 11
14 9
10 21
26
4
6
19
3
1 7
40
• La temporada on hem fet els castells de vuit més matiners de la nostra història. • La temporada on hem pogut descarregar el dos de vuit amb folre pel nostre aniversari. • La temporada on hem fet més cinc de vuit. • La temporada on hem pogut estrenar el quatre de vuit amb l’agulla. • La temporada on hem pogut descarregar el pilar de sis, i també l’hem pogut posar dalt del folre. • La temporada on ens hem descarregat més tres de nou amb folre que mai. • La temporada on ens hem retrobat amb el quatre de nou amb folre, i l’hem pogut fer dues vegades. • La temporada on hem completat i superat la històrica Tripleta Màgica! La temporada on... espero que hagueu gaudit tant com jo, o més, de tots i cada un dels castells que hem fet, perquè no oblidem mai que si dediquem tantes hores, tants esforços, tants sacrificis i tantes il· lusions és per acabar gaudint-ne com cap altra activitat ens ho fa sentir.
Pau Camprovin Cap de Colla
dosos sisens quints quarts terços 2 10
3 3
2
20
6
12
13 32
16
4
8 29
6
5
3
3
8 Suc de pinya - 7
Panorama casteller En David Pellicer analitza els moments d’una temporada estel·lar amb actuacions úniques per Santa Tecla, el Mercadal, Sant Fèlix, Santa Úrsula i Tots Sants.
D
oncs probablement sí. Es fa
de nou amb folre i quatre de nou amb folre)
el dificilíssim quatre de nou i acabava amb,
difícil valorar tota una tem-
i la Vella, amb la sort girant-los l’esquena,
el sempre espectacular, pilar de vuit amb
porada en conjunt. No hi ha
descarregava el tres de nou amb folre i
folre i manilles. La Vella es treia l’espina
un criteri clar per ‘mesurar’
s’havia d’empassar tres llenyes després de
de Sant Fèlix tirant els mateixos castells i
l’evolució del món casteller però aquesta
carregar el dos de nou amb folre i manilles,
descarregant-los tots (tres de nou amb folre,
temporada té diferents elements que ens
el quatre de nou amb folre i el pilar de vuit
dos de nou amb folre i manilles, quatre de
porten a pensar que, una vegada més, hem
amb folre i manilles. Els Minyons, intentant
nou amb folre i pilar de vuit amb folre i
tingut el privilegi de viure ‘la millor tempo-
no desentonar, van carregar el dos de nou
manilles). La Jove de Tarragona igualava la
rada de la història’
amb folre i manilles i després de la lletja
seva millor actuació fins el moment amb el
caiguda van descarregar el tres de nou amb
nou de vuit, el cinc de nou amb folre, el tres
Repassem quins són els elements que ens
folre però en tercera ronda van tornar a
de nou amb folre i el pilar de set amb folre;
fan ser tan generosos amb el qualificatiu
ensopegar amb el quatre de nou amb folre
i els Xiquets de Tarragona completaven la
de la temporada. En primer lloc, aquest
que només van carregar. Gran espectacle
cinquena tripleta màgica del seu historial.
any s’ha fet sense cap mena de dubte la
amb emoció i llenyes. Gran Sant Fèlix!
Cal destacar el servei de bar a la Plaça de la
que fins ara és la millor actuació de tots
Font on es podia degustar el mundialment
els temps, però d’això ja en parlarem més
Santa Tecla. Aquesta va ser una diada en
apreciat vermut de Reus servit per unes
endavant. S’han fet dos de les deu millors
la que, contràriament a l’anterior, la sort va
simpàtiques pubilles.
actuacions de la història (Sant Fèlix i Tots
somriure a tothom. No hi va haver derrota
Sants) i quinze de les cent millors actuacions
per ningú. Tothom en va sortir content.
Diada del Mercadal. Els anys en què no
de la història. Cap altre any aporta tantes
Després de set castells de gamma extra i sis
hi ha concurs, la Diada del Mercadal a Reus
actuacions a aquesta llista. A més, moltes
castells de nou no havíem vist ni una sola
aixeca grans expectatives a les que no acostu-
colles han superat els seus propis registres
llenya.
ma a respondre. No va ser el cas d’enguany.
anteriors. Si comparem el resultat de sumar
Vilafranca hi va fer la quarta millor actuació
les puntuacions de les deu primeres colles
Vilafranca, després del tres de nou amb
de l’any amb el nou de vuit, el quatre de nou
en el ranking Estrella del 2012 i 2013 veu-
folre i el nou de vuit, tornava a descarregar
amb folre, el tres de nou amb folre i l’agulla i
rem que el resultat del 2013 és un 10% més
el pilar de vuit amb folre i manilles. La Vella
elevat. I afegit a tot això, hem pogut tornar
amb el cap més ficat a Santa Úrsula i alguna
a veure descarregar el castell de 10 (i no una
baixa feia quatre de nou amb folre, nou de
vegada sinó dues) cosa que no s’aconseguia
vuit, tres de nou amb folre i pilar de vuit
des del 2002.
amb folre i manilles. Els Capgrossos aconseguien el que tot just era la seva segona
Sant Fèlix. La Diada de Sant Fèlix sempre
tripleta màgica de l’any i, a més, hi afegien el
és un punt àlgid de la temporada però
pilar de set amb folre. La Jove de Tarragona,
enguany ho ha sigut més que mai. Els Verds
en un estat de forma envejable i encara amb
van fer la millor actuació mai vista. Una
la ressaca de Santa Tecla, feia quatre de
actuació perfecta, pràcticament insuperable.
nou amb folre, 4d8a i tres de nou amb folre
Una actuació de somni. Van començar amb
sense despentinar-se i acabava amb el pilar
el quatre de nou amb folre i l’agulla, després
de set amb folrec. Però els protagonistes de
el colossal tres de deu amb folre i manilles,
la diada van ser uns ressuscitats Xiquets de
van continuar amb l’espectacular quatre de
Reus que, després d’una llarga travessia pel
nou (sense folre) i van acabar amb el pilar
desert de disset anys, tornaven a la terra
de vuit amb folre i manilles. Tot descarregat!
promesa dels castells de nou i completaven
Tot de màxima dificultat.
la seva millor actuació amb dos de vuit amb folre, tres de nou amb folre i cinc de vuit. Al
Però l’espectacle no només el va oferir
final, doncs, cinc gamma extra, vuit castells
Vilafranca. La Joves de Valls descarregava
de nou i només una única caiguda del pilar
tres castells de 9 (tres de nou amb folre, cinc
de set amb folre carregat de la Jove (en
8 - Suc de pinya
L’anàlisi de diverses colles
aquesta diada tampoc hi havia ni Barcelona
redreçar la diada amb el cinc de nou amb
a descarregar el tres de deu amb folre i
ni Minyons). Cal destacar la quantitat de
folre però només aconsegueix carregar-lo.
manilles donant la sensació que fins hi tot
públic assistent a la diada que va aconseguir
En tercera ronda, convençuts que el tenen a
són capaços de dominar aquest bestial cas-
omplir la gran Plaça del Mercadal sense
l’abast, tornen a intentar el tres de deu amb
tell. En tercera ronda, tiren l’anunciat intent
arribar al límit de dificultar la mobilitat del
folre i manilles però, ja exhausts, l’intent
de quatre de deu amb folre i manilles però
personal per acudir als nombrosos punts de
queda molt lluny de carregar-se. Finalment,
aviat es veu que les manilles són incapaces
refrigeri de la plaça.
donen el braç a tòrcer i acaben amb el tres de
d’impedir que l’impressionant castell s’obri
nou amb folre. La Joves no en té prou i tira el
en excés i es faci impossible de defensar.
Santa Úrsula. Quan vas a Santa Úrsula,
nou de vuit. Quan està a punt de ser carre-
El castell cau però ha arribat prou amunt.
independentment de l’estat de forma amb
gat el castell es trenca amb una espectacular
Repeteixen amb el quatre de nou amb folre
què les colles vallenques arribin a la cita,
i multitudinària caiguda. Curiosament, en
i com no podia ser d’altra manera acaben
saps que assistiràs a un gran espectacle.
ronda de repetició, intenten per primera
amb el pilar de vuit amb folre i manilles.
Saps que hi haurà emoció, tensió, èpica,
vegada el pilar de vuit amb folre i manilles.
botifarres, caigudes, grans castells i habitu-
El pilar cau i perden ronda però en ronda
Els Xiquets de Tarragona descarreguen el
alment un guanyador i un perdedor. Santa
de pilars el tornen a intentar i aquest cop el
tres de nou amb folre i en segona ronda
Úrsula 2013 ha sigut generosa, ha tingut
carreguen.
intenten dos cops el cinc de nou amb folre.
tot això i en grans quantitats. Les dos colles
Al primer intent li va faltar molt poc per
arribaven a la diada amb programes de
La diada va acabar a tres quarts de cinc.
carregar-se. Finalment, castigats per les cai-
màxims, apostant-ho tot.
Prop de quatre hores d’actuació per una
gudes del cinc acaben amb un dos de vuit
diada amb només dues colles, però tal com
amb folre. Els Capgrossos tenen una diada
La Vella és l’encarregada d’obrir plaça i ho
deia al principi va ser una Santa Úrsula
per oblidar. Comencen bé descarregant el
fa amb la carta més grossa, el trumfo, l’as de
memorable. La Joves va fer la seva millor
quatre de nou amb folre però la diada se’ls
bastos, el tres de deu amb folre i manilles.
actuació de la història i va guanyar. La Vella
torça amb la caiguda del tres de nou amb
El castell puja bé però l’acotxador és víctima
va perdre però ho va intentar.
folre carregat que els obliga a acabar amb un
del pànic provocat pel colossal monstre i
pobre set de set.
decideix tirar-se enrere. Una llàstima, es
Tots Sants. Aquest Tots Sants sembla ser
podria haver descarregat. A l’altra banda
que, injustament, serà recordat per lo que
I com tots sabeu nantros també hi érem i
de la plaça, la Joves descarrega el cinc de
no es va fer més que per lo que sí es va fer,
hi vam completar la nostra primera tripleta
nou amb folre. La Vella ha de repetir i
que no va ser poc. És llàstima que en molts
màgica més un pilar de set amb folre. Millor
ho fa tornant a atacar el tres de deu amb
mitjans el tres de deu amb folre i manilles
actuació de la història, èpica vallenca en la
folre i manilles. Aquesta vegada, però, el
descarregat sigui eclipsat per l’intent de
descarregada del tres i eufòria desbordada
castell no puja tan bé i fa llenya abans de
quatres de deu amb folre i manilles. El
al finalitzar l’actuació.
ser carregat. Torna a ser el torn de la Joves.
primer és una gran gesta, el segon és una
Carreguen el quatre de nou net i després
anècdota.
d’una classe magistral de com es defensa
Jo he escollit aquests ‘moments destacats’ tot i que potser valtros n’haguéssiu escollit
un castell aconsegueixen descarregar-lo. El
Per entrar en calor, el Verds comencen amb
uns altres, però crec que no m’equivoco si
públic s’enfervoritza i esclata l’eufòria entre
el cinc de nou amb folre que descarreguen
dic que sí, que una altra vegada, aquesta ha
els castellers de la Joves. La Vella intenta
sense problemes. En segona ronda, tornen
sigut la millor temporada de la història.
Suc de pinya - 9
El segon tram L’Horacio Gismondi destaca els moments d’aquesta segona part de la temporada, tot rememorant que el treball i dedicació de tots els Borinots han estat la clau de l’èxit.
Una temporada per emmarcar
F
inal de temporada trepidant, Borinots! Al Raval de Montserrat, a Terrassa, vam posar fi a una temporada fantàstica, un magnífic final per el nostre vintè aniversari rematant la feina amb la nostra segona “Tripleta Màgica”. Tot un somni que alguns no acabàvem de creure’ns. Ha sigut una temporada plena de coses positives per la Colla, des de la performance al monument casteller amb aquella construcció humana, el molt de temps treballat espadat de sis que va esdevenir ràpidament en l’imponent pilar de set folrat, el viatge a l’Índia per actuar amb els Govindes, les dues “tripletes” i consolidar-nos, un altre any, com la millor colla de la ciutat Comtal. Sovint recordem les actuacions per fer balanç de temporada, però crec que enguany hauríem de fer també una menció especial als assajos, perquè sense les grans proves que vam fer, sense la constància de tots nosaltres per vèncer la mandra d’última hora, el cansament, el sopar 10 - Suc de pinya
amb aquells amics que no són castellers i que creuen que un divendres a la nit no hi ha “cap cosa especial” per fer, aquesta temporada hauria sigut impossible. Com assenyala el refrany borinot, feina de formiga i força d’elefant. La tornada a l’activitat castellera de la segona part de la temporada la vam iniciar a la Plaça del Fènix, en plena Festa Major de La Bordeta, on vam anar agafant embranzida per recuperar el to necessari per començar a recuperar les construccions més ambicioses, amb un tres de vuit com a millor castell.
“Sense les grans proves que vam fer, sense la constància de tots nosaltres, aquesta temporada no hauria estat possible” Una setmana més tard a Guissona acompanyàvem el tres amb un quatre de vuit i el dos de set. Una progressió que buscava consolidar els castells de vuit per escometre els objectius més ambiciosos de la temporada: els grans castells folrats!
Paral·lelament també pujava la intensitat dels assajos, les proves de soca ja eren exigents i col·locàvem quints al tres! A Esplugues, a la diada dels Cargolins, ja assolíem un esglaó més i descarregàvem un treballat cinc de vuit, un magnífic dos de vuit amb folre i un consolidat tres de vuit que ja perfilava la proximitat del nou. El pilar de sis es feia present també amb una magnífica exhibició de tècnica pilanera que feia pensar en coses majors. Una Mercè complicada. Pels Borinots la fita castellera de La Mercè és una de les més especials del calendari. Any rere any ha anat guanyant en exigència, i no tan sols per nosaltres, perquè totes les colles de la ciutat han anat pujant el seu nivell d’exigència. Però pels Borinots té aquest regust especial del “clàssic”, de frec a frec amb una rivalitat de les que fa serrar les dents i donar, si cal, un plus extra d’esforç. La diada la vam iniciar amb un cinc de vuit per apaivagar els ànims i tirar el nostre tres de nou amb folre a la segona ronda. Però, ho sabem molt bé, els
El resum de mitja temporada castells de nou són estructures complexes i de difícil execució, i a vegades revelen les seves debilitats al moment menys oportú. Per dues vegades el vam intentar i totes dues el castell ens va fer saber que no hi era. Vam recuperar els ànims descarregant un magnífic dos de vuit amb folre. Tot i així podria haver sigut una diada infausta, però llavors, com si d’un barret d’un mag sortís, vam plantar un magnífic, superb i preciós pilar de 7 amb folre amb el que vam oblidar el disgust del tres “no nat” i recuperar la felicitat borinota! Una vegada més els de Sants sortíem satisfets de la plaça Sant Jaume. Un apunt al marge, que sé que molts pensem el mateix. No seria convenient millorar el format de la jornada castellera de plaça Sant Jaume? Els últims dos anys ha sigut caòtica tant pel públic com per les colles. Ho deixo aquí, segurament es podria escriure tot un article sobre aquest tema. L’Orgull Borinot. Després de la frustrada actuació a Sitges per Santa Tecla, on per raons de seguretat tan sols vam poder fer un cinc de vuit a la primera i única ronda, els Borinots vam acudir amb moltes ganes de fer una gran diada a Les Corts. Teníem un deure pendent amb aquesta actuació. Per començar a exhibir el nostre potencial vam estrenar el quatre de vuit amb l’agulla, un castellàs digne de grans colles. A la segona ronda vam demostrar, ara sí, que el tres de nou amb folre el teníem ben lligat (mai millor dit). I després d’un sempre imponent cinc de vuit, vam rematar aquesta actuació amb el segon pilar de ser amb folre que va fer embogir a la parròquia grisa. Què més podíem demanar? Tots els castells ben executats, descarregats amb solvència i una colla amb ambició castellera. La proximitat de la nostra diada ens va fer treballar de valent als assajos previs. Tronc, folre, canalla i soca vam assajar al laboratori borinot davant la mirada atenta de l’equip tècnic. Les proves van indicar que tot era a punt per una gran diada.
I ens vam proposar una actuació ambiciosa a Bonet i Muixí per la nostra diada. Però el quatre de nou amb folre, justament al castell que potser teníem millor, va fer llenya de manera imprevista. Malgrat això, en una mostra d’orgull de colla i coratge casteller, vam descarregar el segon quatre de vuit amb l’agulla de la temporada després d’un treballat cinc de vuit. Però no vam perdre la ambició i a tercera ronda vam plantar un tres de nou amb folre. Tot i que només el vam carregar, vam poder celebrar una gran diada a la nostra plaça, davant el nostre barri, amb la nostra gent.
Camí a la “Tripleta Màgica”. Després de la diada de la Colla Jove de Sitges, on vam oferir bona part del nostre repertori de vuits: cinc de vuit, quatre de vuit amb l’agulla, tres de vuit i un altre magnífic pilar de set amb folre ens vam encaminar cap a la diada de Tots Sants. No cal assenyalar la importància que pels Castellers de Sants ha tingut sempre aquesta actuació. A l’emoció d’actuar en una gran plaça castellera al costat dels sempre ambiciosos Castellers de Vilafranca, hi sumem que sempre anem a buscar pujar un punt més d’exigència. Suc de pinya - 11
El resum de mitja temporada Vam començar amb un cinc de vuit de molt bona factura per asserenar nervis; i a segona ronda vam descarregar un altre tres de nou amb folre descarregat amb suficiència. A la tercera ronda ens apuntàvem un magnífic quatre de nou amb folre amb solvència i control en tot moment, per certificar la primera “Tripleta Màgica” a la història de la Colla. Per rematar la jornada, la cirereta del pastís tornava a ser el nostre pilar de set amb folre per concloure un altre capítol en la nostra èpica borinota. El final de la temporada ja s’acosta, després d’una certa relaxació a Mataró, on vam executar el cinc de vuit, dos de vuit amb folre i tres de vuit –després d’un intent desmuntat de tres de nou amb folre–, tot acompanyat amb el nostre espadat de set folrat, ens enfilem a l’última fita de la temporada.
“Som la millor colla de la ciutat, amb la nostra millor temporada i amb l’orgull de ser Borinot” La diada de Minyons al Raval de Montserrat de Terrassa esdevé un altre “clàssic”. El temps amenaça pluja i malgrat els dubtes inicials ens plantem a primera ronda amb un imponent quatre de nou amb folre, de molt bones formes que descarreguem amb solvència. A la segona ronda arriba el moment del tres de nou amb folre, que descarreguem lluitant, amb una bona feina del folre, però que en cap moment va a perillar en la seva execució. Amb una mica de pluja per afegir la necessària quota de suspens a l’actuació, finalment plantem amb una velocitat increïble el quatre de vuit amb l’agulla per lligar al sarró la nostra segona “Tripleta Màgica”, aquesta a la vilafranquina. Una altra vegada l’estètic i magnífic espadat de set folrat per tancar l’actuació. Certifiquem així la nostra millor temporada i la felicitat de la parròquia borinota es desferma una altra vegada al Raval de Montserrat. Un any més som la millor colla de la ciutat Comtal.
Orgull Borinot! 12 - Suc de pinya
suc de handi
2013 • Número especial
Edició Go Go Go Govinda
la revista del viatge a l’índia Suc de pinya - 13
b itacoles ’ D issabte 24 La part interessant del dia. Vam anar a veure cinc assajos de grups govindes. En tres cotxes, les 30 persones que érem vam anar cap als barris on feien les proves. El primer va ser impactant perquè era de dones i les vam estar voltant des de primera fila.Van fer-ne un de 6 pisos que era una passada de veure; una noia es va aixecar al 4t pis, sola, amb les dues nenes a sobre que també es van aixecar. Vam fer un pilar de 4 a cada lloc i a mi em va tocar fer d’enxaneta. Era espectacular veure com ens revien, eufòrics, mirant-nos encuriosits i demanant-nos de fer-se fotos amb nosaltres a cada moment. Al primer hi vam fer un pilar de 4 per sota amb la seva enxaneta a dalt. La vaig tenir a lloc tota l’estona, per ella allò no era res! Ens vam sentir una mica com animals de fira, perquè ens descarregaven allà, vèiem una prova seva i fèiem el pilar abans de marxar. Tot i això vam poder viure de prop com ho treballen des de dins, tot ique a cada prova pugen tots i bastant rapid, sense correccions ni desmuntades.
Alba Vinyes
D iumenge 25 Al vespre, vem anar a un “assaig general” de lu dels Govindes en el pati d’una escola. Va ser impressionant, ens van fer el passadís en una mena de carrer sense asfaltar que feia baixada i ens feien cadena perquè no ens “molestessin” i havíem d’anar de dos en dos perquè no era més ample. Un cop allà, l’assaig en sí va ser una actuació amb un munt de públic, tarima, autoritats, música putrum-putrum, un munt de fotos amb tots els indis... I res, al cap d’una estona, cap a l’autocar altra vegada i directes a sopar! Tot i el cansament, després d’omplir les panxes vem baixar a la discoteca (que era una gelera) on hi havia música índia a tot drap. Allò estava més mort que viu fins que en Pau Granell va decidir baixar la seva música i va ser un festival. Finalment vem anar a dormir després d’un dia mooolt i mooolt llarg.
Clara Martin
D illuns 26 Portem uns dies que semblen setmanes. Aquesta gent són nuls organitzant i moure 200 persones és una feinada. Vam anar a actuar davant la porta de la Índia: 3 de 7 net, 4 de 7 i 3 pilars de 4. Ens va diluviar just al final i vam córrrer cap a la ciutat. Vam passar l’estona lliure a un bar fent un cafè. A la tarda vam visitar la que va ser la casa de Gandhi durant l’època prèvia a la independència. La parada següent va ser l’assaig dels Jai Jawan, la colla que vol intentar el govinda de 10. Va ser una passada. Despres de travessar tot de carrerons estrets i empinats amb la canalla a coll vam arribar a una plaça diminuta plena de 400 persones vestides iguals. Bé, només homes. Els balcons eren plens d’ulls de dones i nens que s’ho miraven encuriosits: érem 200 blancs, vestits iguals, homes i dones, al cor del seu barri. Vam fer-hi unes quantes proves. La música a tot drap i un speaker emocionat. La pinya del 3 la vaig portar jo, i la cantava amb una barreja de nervis, orgull femení i emoció d’estar fent-ho a l’Índia. Ells van fer un parell de proves, sincronizades i a gran velocitat, i després van fer un govinda.
Alba Vinyes
D imarts 27 Diana, tenim el cos adolorit però estem molt contents, avui després d’esmorzar anirem a la trobada amb Somriures de Mumbai. Quan arribem ens trobem amb un descampat al costat d’una escola. Com sempre, la rebuda és meravellosa i els nens miren bocabadats tot el que fem. Després de tota la moguda, marxem a visitar l’illa Elephanta amb golondrines. L’illa té un temple excavat a la roca, on a dins hi ha diverses formes de Shiva i també un monument a la fertilitat masculina. De tornada, ens quedem a la deriva i ens han de remolcar. Finalment arribem a Mumbai, però per acabar-ho d’adobar, a l’autopista trobem més cua del normal, un cotxe cremant allà al mig... A la fi, arribem per veure un castell govinda de dones. Arribem a l’hotel que són les 2:30h, bona nit!
Joan Martin
D imecres 28 Avi quedem més tard, esmorzem i marxem amb Tuc-tuc a l’hotel United 21 on farem assaig. Cada dos per tres tenim canvis de plans i avui no podia ser menys, ens fan anar a fer la foto oficial amb el cònsol/ambaixador (no ho tinc clar). Així que qui paga, mana. Després de dinar a Mumbai, trobada amb les autoritats i també amb una colla de Govindes. Fem tots els actes promocionals i un cop acabats, temps lliure. Al tornar, ens diuen que el senyor “mongeta” ens deixa 600 birres pagades (i també horari lliure de la disco!). És el preu de ballar al seu so.
D ijous 29
Sopem al United 21 tots junts i després festa i birra. Tuc-tuc, hotel i a endreçar les motxilles, les farmacioles...
Avui toca anar al festival que li diuen DAHI HANDI que estan totes les colles govindes de l’Índia i era de les nou del matí a les deu de la nit. Hi havien més de 300 colles sense exagerar però el festival no acabava mai, més, i més, i més, i més fins al migdia que era quan hem fet la primera actuació nosaltres i els hi ha agradat molt. Els seus castells van caure pràcticament tots. A la nit tornàvem nosaltres a sortir i després d’un castell normal vam fer un petit castell de 5 com ho fan ells. Això va agradar moltíssim i més després de treure la seva bandera. Hi havien més de 15.000 persones. Quan ja era el final els dosos van trencar una olla (HANDI) que allà hi havia un líquid fastigós (mel, llet i especies). La seva historia és un deu (KRISNA) que li agradaven molt els dolços i la seva mare es va cansar que mengessin tants dolços i va fer una olla i la va penjar a la cuina. Aquest déu va cridar els seus germans i van fer govindas. D’aquí ve aquest festival. Només ho fan un cop l’any. Quan es va acabar, vam marxar a l’hotel a fer les maletes.
Joan Martin
Joel Artiaga
D ivendres 30 Ja tornem a Barselona (aixi s’escriu a Istambul), però abans una parada a Istambul. Agafarem l’avió de set hores per fer la primera parada. Quan arribem a Istambul agafem l’autocar per anar a un restaurant i quan tothom acaba de dinar hi havien dues opcions, anar a un palau o anar al Gran basar. Quan vam arribar l’aeroport vam pujar a l’avió i tots a dormir. Després de 21 hores JA SOM A CASA!!!
Joel Artiaga
s
Hola, em dic Pratik
óc de Thane, Índia. Tinc 27 anys i en fa 22 que participo al Dahi Handi, 17 dels quals fent piràmides humanes. Formo part de la colla Sarvajanik Gokulashtami Mandal, Khopat, de Thane, la més antiga de la regió. Celebrem el Dahi Handi per commemorar l’aniversari del déu Krishna, de qui sóc un devot fervorós. Amb onze companys del Dahi Handi vam visitar Espanya el novembre de 2006, i vam trobar-nos amb diverses colles castelleres. Quan vam arribar ens van rebre amb una música molt agradable que toquen quan fan les seves piràmides i que em va agradar molt. Vam visitar Barcelona, Vilafranca, Terrassa, Tarragona, Valls i altres ciutats, on vam conèixer les colles castelleres respectives. A Vilafranca, l’alcalde ens va permetre actuar dins de l’edifici de l’ajuntament, cosa que ningú no havia fet mai. Ens van rebre amb els seus balls tradicionals i piràmides petites. Contemplant l’estàtua a la piràmide humana que tenen a Tarragona em vaig adonar de com d’important són aquestes construccions per a Catalunya/Espanya. Em va agradar molt visitar Montserrat, l’estadi del FC Barcelona i la fàbrica de cervesa d’Estrella Damm, a més d’altres llocs molt bonics de Barcelona. Aquesta visita va ser molt important per a mi, i, en certa manera, em va canviar la manera de viure el Dahi Handi.
El Dahi Handi se celebra només un dia a l’any, per l’aniversari del déu Krishna, com a part de les festes en honor seu. Vosaltres, en canvi, feu les vostres piràmides molts cops a l’any. Nosaltres comencem a practicar 30-45 dies abans de la festa, i tothom hi participa, sense distincions de classe social o de casta. També hi ha colles diferents a la ciutat mateixa i a tot l’estat, però no tenim cap sistema de punts ni cap rànquing. Per nosaltres, el que compta és fer una piràmide que arribi fins a una alçària determinada per trencar el Handi, independentment del nombre de persones que hi participin o la formació que fem servir. Vosaltres, en canvi, teniu diferents formacions, com el tres de nou, el quatre de nou, el tres de deu, etc. A més, nosaltres tenim equips diferents per a nois i noies, i mai no fem construccions mixtes. Com a part de l’intercanvi cultural, vam explicar la importància del Dahi Handi a les diferents colles castelleres, i els vam ensenyar com preparem i trenquem el Handi amb la nostra piràmide. També vam demanar als castellers que trenquessin el Handi, i en vam regalar un al Pere, l’Esther, el Txurro, la Jone i l’Iñaki quan van venir per primera vegada a l’Índia. Em va fer moltíssima il·lusió quan en Pere i l’Esther em van dir que volien tornar a visitar l’Índia amb els Castellers de Sants (unes 200 persones) i fer un documental sobre els govindes i les piràmides
humanes. Em van presentar la Marta i en Guille, i vam començar la feina d’informar-nos per fer el documental. Em va agradar molt conèixer tota la gent, sobretot en Pere, l’Esther i el Txurro, i també, evidentment, l’equip del documental. Em vaig quedar bocabadat quan vaig veure l’actuació dels Castellers de Sants a Thane. Tothom va quedar entusiasmat en veure-us, i gràcies a vosaltres la festa del Dahi Handi d’aquest any va ser molt més divertida i alegre. La canalla, els castellers, l’equip tècnic, els músics; tothom va estar sensacional. Tothom de Thane i de Mumbai va quedar molt satisfet i va apreciar el vostre talent a l’hora de fer piràmides humanes, perquè les vostres formacions són molt diferents de les nostres. Vaig ser amb vosaltres durant 4-5 dies d’or que no oblidaré mai. Durant aquests dies vaig aprendre, directament o indirecta, moltes coses i moltes tècniques castelleres. Us estic molt agraït per deixar-me ser part del vostre documental i ser amb els Castellers de Sants. Puc dir que he fet nous amics com el Pere, l’Esther, el Txurro, la Jone, l’Iñaki, el Pau, l’Alba, la Marta, el Josep, el Guille, el Xavier, la Txell, el Miquel, la Clara i molts d’altres. Moltes gràcies, nanos. Els Castellers de Sants sou increïbles. Molta sort a tots! A reveure.
Patrik Hedulkar
गणपती बाप्पा मोरया (Ganpati Bappa Morya)
बोल बजरंग बली की जय (Bol Bajarang Bali ki Jay)
गांवदेवी माते की जय (Gaodevi mate ki Jay)
l ’olla barrejada d’il.lusions a
aquestes alçades tots sabeu ja que melting pot és “la metàfora de l’olla en la que es fonen els diferents elements d’una societat plural”. Ens va semblar que era un títol adequat per reflectir l’experiència retratada a l’Índia: la barreja de sentiments i valors que govindes i castellers podien compartir en una trobada; l’alegria, l’admiració mútua i les ganes d’aprendre els uns dels altres i de consolidar una relació entre dues activitats allunyades geogràficament però que, com més s’aprofundeix més elements comuns troben.
Però en escollir “Melting Pot” com a títol també estàvem reflectint, encara que fos de forma inconscient, que el documental que estem preparant era, ell mateix, fruit d’una altra fusió, la provinent dels diversos ingredients que van combinar-se en una mescla explosiva d’il·lusions: la d’uns quants borinots que havien anat a Thane i havien decidit que allò que havien vist calia compartir-ho amb tota la colla (tornant-hi) i amb tot el món (en
forma de documental); la il·lusió de tota una colla encara jove però ja madura que estava preparada per celebrar el seu vintè aniversari enfrontant-se a un repte de gamma extra; i finalment la il·lusió d’un grup de professionals disposats a explicar tot allò càmera en mà.
Certament, “Melting pot” ha estat i és un projecte compartit, desenvolupat en base al diàleg i la col·laboració entre els Castellers de Sants i un equip professional que s’ha anat trobant més i més “borinot” a mida que passaven les setmanes (fins a l’extrem que de cara a la diada de la colla del 2014 potser hauríem de preparar la nostra pròpia “performance”). El compromís de la colla ha quedat clar assumint el paper de “productors” del documental, facilitant-nos la feina al màxim, buscant fonts de finançament, etc. El compromís de la colla com a col·lectiu encara ha estat més important i s’ha vist també en la participació massiva de borinots i borinotes com a mecenes en la campanya de micromecenatge (cosa que d’altra banda,
PAPERS DE COLORS
A
questa experiència de compartir un festival a l'Índia on l'element principal han estat els castells i les construccions govindes ha estat una vivència única.
finalment es van produir. Les hem acabat catalogant en diferents papers grocs, blaus i grisos per fer l'estructura. Cada color, un espai: aquí i allà. Un dels espais, el compartit: el del vincle.
Ara toca allunyar-se de les sensacions en pròpia pell i ordenar el trencaclosques: les imatges d'assajos, tertúlies, trajectes compartits, diades, moments d'espera i d'emoció… En total més de quinze targetes plenes d’imatges rodades mesos abans del viatge i de vuit dies de gravació a les ciutats de Thane i Mumbai, unes trenta hores en total i milers de plànols que hem de buscar i descobrir allò què desprenen. Tot un material que cal entrellaçar bé perquè pugui assemblar-se, ni que sigui una mica, al que va acabar sent un intercanvi cultural molt potent.
“Ara toca ordenar les imatges del viatge per descobrir un intercanvi cultural molt potent”
Ara és el moment de revisar les imatges, traduir els diàlegs i traspassar el guió que ens havíem imaginat a les escenes que
Tenim aquest repte per davant: reflectir dues maneres de treball col·lectiu amb un mateix objectiu, el de superar-se a sí mateixos i fer-ho amb un sentiment molt fort de pertinença a una comunitat. Teixirem prou bé la narració per explicar l'apropament entre les dues realitats? Aconseguirem transmetre la intensitat de les trobades que vam viure entre castellers i govindes?
Marta Saleta Directora del documental ‘Melting Pot’
acolloneix una mica perquè fa que augmenti la nostra responsabilitat). Aquesta implicació de la colla, però, s’ha donat sempre respectant el plantejament que l’equip teníem del que anàvem a fer: no seria un reportatge d’una actuació extraordinària dels “borinots” per a consum intern, seria un documental sobre la barreja de valors, d’experiències i de sentiments entre uns catalans i un indis que aixequen castells humans, per honorar la tradició i la identitat, per fer festa i per compartir esforç i èxits col·lectius. Un projecte dels Castellers de Sants, però que transcendia la realitat de la colla. Ara s’està fent la feina feixuga, d’ editar, postproduir i donar forma a la pila d’hores d’imatges i converses, enregistrades a Barcelona i, sobretot, a Mumbai i a Thane. Però l’experiència viscuda fins ara, tremendament enriquidora, ja fa inoblidable el nostre-vostre projecte. La cordialitat i la simpatia amb que tot el nostre equip va ser acollit per la colla, el respecte
i la disponibilitat per facilitar-nos la feina, i les emocions compartides a l’Índia, van fer que se’ns fes difícil, no sentir-nos allà com uns “borinots” més. Ara aquí, tornats a la nostra feina i a la nostra necessària neutralitat cordial amb totes les colles, se’ns fa impossible no reconèixer que la nostra relació amb els Castellers de Sants s’ha fet més pròxima i més afable i que
l’oportunitat d’haver-vos conegut millor ens eleva l’admiració que ja sentíem per vosaltres, no només com a castellers, sinó també com a col·lectiu humà. Per tant, la nostre satisfacció i el nostre agraïment són molt grans. Volem que el documental us satisfaci plenament i també volem que sigui una
contribució a difondre sentiments i valors que no només són nostres, de tots els castellers, o dels govindes, sinó que són Patrimoni de la Humanitat. El camí fet fins ara ha estat molt valuós i l’ experiència ja és inoblidable.
Equip de rodatge del ‘Melting Pot’
una mica borinot E ncara em falta la Xina, però m’interessa molt estudiar i conèixer el fenomen de la internacionalització dels castells, sobretot quan cultures llunyanes coincideixen amb la tradició catalana d’alçar torres humanes. Vaig conèixer els “castellers” indis quan Jeetendra Awhad i uns quants dirigents de govindes pathak van visitar Catalunya el 2006; abans ja me n’havia parlat en Fèlix Miret quan volia implicar-me en la pel·lícula “Castellers del Món” que va rodar-se l’any abans. Però veure’ls i viure’ls a Mumbai era un tema pendent que s’anava convertint en una obsessió. Fa temps que recopilo informació, sensacions i experiències, i he seguit actuacions castelleres a Xile, Israel o Nova York. Per això quan els de Sants veu decidir anar a l’ Índia, us vaig dir: “jo vull venir”. La idea de fer un documental vaig comentar-la amb el Guillermo Soler, amb qui havia compartir els orígens del “Quarts
de Nou”; la seva resposta va ser ràpida: “jo també vinc i tinc la millor realitzadora, la Marta Saleta”. Vam comentar el tema amb el càmera que millor filma castells al món, en Josep Serra, i ell hi va afegir la Marta Masdeu, una altra excel·lent video-periodista. Total, sobre una idea de mínims, havíem bastit tot un “equipasso”. Qui m’ho havia de dir que finalment aniria a l’Índia de la mà dels borinots? Jo soc bordegàs de bateig, encara que poc practicant, i m’estimo la meva colla per damunt de totes les altres; per feina o per vocació fa molts anys que em dedico al “periodisme casteller” i això m’ha permès conèixer, i també estimar, moltes altres colles, més enllà de l’admiració normal que es pugui sentir pels castells que fan o pel respecte que totes mereixen. Tenir amics o parents en unes determinades colles te les fa conèixer millor, viure experiències com un viatge excepcional
també. A la ciutat de Barcelona, la cosa se’m complica perquè tinc vells amics a la colla veterana, visc al barri de Gràcia i ara ... ara he sentit la màgia govinda amb els Castellers de Sants... Ha estat un privilegi compartir no només el viatge a la Índia sinó també les alegries de la millor temporada de la vostra història. Si era un any d’aniversari rodó era impossible celebrar-lo millor. Moltes felicitats i encantat d’haver-vos conegut. Sou una colla molt gran.
Xavier Capdevila Periodista casteller
La colla opina Amb quins
moments et quedaries del viatge a l’ i ndia? Carles Pérez És difícil d’explicar perquè els records d’aquells dies són sensacions barrejades i moments irrepetibles, com a mínim per a mi. No podré oblidar aquells ulls foscos i brillants –sobretot dels infants– que es clavaven dins teu i transmetien un munt de preguntes, de curiositats, d’alegria malgrat la misèria existent, de ganes de compartir, de voler apropar-se… però, sobretot, no podré oblidar unes mirades que estaven plenes de vida. Tampoc podré oblidar aquells somriures que parlaven per si sols i que mostraven satisfacció pel sol fet de fer-se una simple foto amb qualsevol Borinot que s’apropés i com em sorprenien amb detalls tan senzills com importants a la vegada. És cert que el dia del festival Dahi Handi és absolutament caòtic i ordenat a la vegada, difícil de descriure i que tothom en parla; però hi van haver dos fets que em van impressionar molt. Un d’ells va ser el primer dia que vam arribar a Thane i al vespre vam visitar l’assaig que feien les dones govindes. Allò era una autèntica festa, on hi havia més curiositat, més expectació, més mirades, més somriures, més alegria... L’altre fet que em va deixar bocabadat va ser quan vam arribar a l’slum on assajaven els Jai Jawan, aquella pujada pels carrerons que portaven a la plaça d’assaig impressionava al veure-la plena de famílies que sortien a rebre’ns, que et donaven la mà, que no paraven de saludar-te... Fins que finalment vam entrar a plaça i allò va ser espectacular: crits, més somriures, més mirades, música molt forta, compartir assaig, criatures ballant sobre les espatlles... i m’atreviria a dir que tots nosaltres ens vam encomanar d’aquelles ganes de festa i de bogeria col·lectiva. Per cert, no podré oblidar mai el mal de ventre que em va agafar al mig de Mumbai i com de difícil és trobar un WC.
Estel Margenat Tot va començar quan vam baixar de l’avió. El cel ple de corbs, mai n’havia vist tants. Un autocar una mica atrotinat i havíem de portar les maletes a sobre. Em vaig adonar que estàvem a un país molt diferent al nostre. El paisatge no tenia res a veure amb el que estem acostumats, molts cotxes al carrer i un caos circulatori important que feia que creuar un carrer fos una petita aventura. El primer cop que vam sortir de l’hotel va ser per anar a caminar pels voltants, els carrers estaven molt bruts i plens de gent que ens mirava. Durant els altres dies vam anar a la Porta de l’Índia, a l’ illa Elefanta, també vam anar a veure assajos del govindes. El dia del Festival la plaça estava plena de gent, feia molta calor, ens va caure un xàfec que ens va deixar a tots ben mullats i vam poder actuar davant de tota aquella gentada que aplaudia cada castell que fèiem. Va ser una experiència inoblidable.
Sunta Sogues Les emocions i sensacions viscudes a l’Índia són tan profundes que segurament romandran en mi mentre visqui com una cicatriu o un tatuatge. Una mostra d’aquesta intensitat és el què vaig viure a l’assaig compartit amb els Jai Jawan. La trobada era en un slum o barri de barraques. N’havia vist molts des de l’autocar, amb la seva extensió atapeïda de plàstics i uralites com a sostre i entrar-hi de nit em feia respecte. Ens hi vam anar endinsant en fila índia, tal com s’estila allà i com requeria l’estretor dels carrerons empinats i sinuosos, caminàvem de pressa i en silenci, jo em vaig sentir neguitosa i excitada fins arribar a la petita plaça plena de gom a gom, on ens esperaven una munió de cares brunes expectants que ens van rebre amb somriures sincers, aclamacions i mostres d’afecte. A mida que anàvem aixecant les construccions uns i altres, l’admiració mútua es feia més palesa així com creixia el sentiment d’emocions compartides que sentíem a flor de pell. Les vibracions conjuntes van culminar amb esclats d’alegria, intercanvi d’enxanetes i agraïments, cants, crits, ballaruca a l’estil indi, abraçades xafogoses, apretades de mans i fotografies a demanda. Abans d’adormir-me, mentre se m’arremolinaven imatges de la brutícia als carrers, de la pobresa i misèria de les persones que miren de sobreviure-hi i de les sensacions viscudes a l’assaig, pensava com n’és d’injusta la vida als meus ulls i com de diferents deuen ser els paràmetres de la gent d’allà, perquè sinó no ens considerarien dignes de tantes atencions ni somriurien a la vida tal com ho fan i si ells ho fan, què no hem de fer nosaltres!!!
Eloi Curto Al meu parer, em va agradar molt el viatge a l’Índia pel fet de ser col·lectiu i en un país de dinàmiques més exòtiques i diferents del què estem acostumats. Van ser pocs dies, però molt, molt intensos! Ja no només en les visites culturals o turístiques i en la col·laboració solidària a l’ONG “Mumbai Smiles”, que dóna un punt bestial a la colla, sinó sobretot pels assajos i actuacions especials que fèiem juntament amb les colles Govindes. No tenien por de res i eren potser el doble que nosaltres, però ens van oferir un ambient de caliu i confiança que ens va fer sentir molt còmodes, curiosament, sent nosaltres els estrangers que anàvem a parar al seu territori. Si m’hagués de quedar amb un moment de l’estada, em quedaria amb el Festival Govinda de l’últim dia, que ens va fer portar els nostres super castells a plaça i, després de descarregar-los tots amb la marxa musical que els indis sempre portaven incorporada, sonés la cançó festiva oficial de la colla, “Tinc ganes de festa”, mentre ens ruixaven amb una mànega gran d’aigua. Simplement va ser un moment increïble.
Gina Sàrries Estem a l’India i les meves neurones quadriculades a l’europea ja s’han descol·locat. Pluja d’interrogants i adrenalina disparada. Estic preparada per fer castells i amb el dit índex per fer fotos a punt. Però resulta que en aquesta expedició nosaltres també sóm els que rebem les fotos, som l’objectiu d’algunes càmeres... quina sensació més extranya... Noto el caliu dels habitants, l’hospitalitat de la seva mirada intensa i la brillantor dels seus ulls, els seus somriures acollidors. Aquest és l’intercanvi més interessant que ens podíem fer, aquí no hi ha cap barrera idiomàtica ni cultural... Els govindes, tota una lliçó de valentia, esforç i entrega. Jo, orgullosa de lluir la camisa grisa, vaig marxar sabent que havia viscut uns moments únics i irrepetibles. Aquest “intercanvi” no el tinc a cap foto. Aquest intercanvi el duc al cor.
Rosa Vidiella L’Índia és: Trobar-me enmig d’una realitat tan complexa i diferent de les que he conegut. Transformar la meva mirada: abans, quan pensava en l’Índia sols hi tenia el dolor, fruit dels coneixements previs (TV, cinema...). Un canvi pel fet de rebre tants somriures amb els ulls plens de pau. Observar la pobresa de la immensa majoria, la capacitat de sobreviure en el no-res físic. Entrar en contradicció: gaudir del gran espectacle humà dels GOVINDES, i observar la petulància d’uns polítics que els miraven de sotmetre demagògicament mentre lluïen riqueses (entre elles, haver-nos convidat econòmicament a nosaltres). La Colla és: Conviure amb moltes persones, uns més propers que d’altres, però sentir-me part d’aquest gran grup humà que tant estimo. Sentir la seguretat i la confiança que ens donaven el nostre “grup dirigent”, inclosos els sanitaris. Poder gaudir de la qualitat que més ens distingeix com a colla: fer allò que cal i quan cal, evitant els conflictes, orientant els propis dubtes, construir també (a més de castells) una forma de vida col·lectiva respectuosa i capaç..
BOMBAI
DISTRICTE DE THANA, BOMBAI
Castellers de Vilafranca i Castellers de Sants 2011 i 2013
Els Castellers de Sants actuen aquest dijous a Bombai, el dia en què es commemora el naixement del déu Krishna. Als borinots els ha convidat l’organitzador d’un dels festivals de torres humanes més rellevants de Bombai, el Dahi Handi del districte de Thana.
Els Castellers de Sants, a Bombai Crònica
I
XAV IER CAP DEV ILA BOMB AI
mpressionant i indescriptible. Són els adjectius que més utilitzen els 200 borinots –el nom amb el qual s’autoanoCASTELLERS DE SANTS menen els Castellers de Sants– que acaben d’arribar a Bom bai per explicar l’expectació que ha aixecat la seva presència a la ciutat, però sobretot per qualificar les rebudes amb què els han obsequiat les colles de govindes, amb qui han compartit assajos i una primera actuació. Tot plegat, preparatius per a la gran festa del Janmmaashtami, aquest dijous, en què es commemora el naixement del déu Krixna. Els govindes, els castellers indis, aixequen les seves torres només un dia a l’any. N’hi ha més de 500 colles, anomenades govinda pathak, que normalment fan castells de 6, 7 i 8 pisos. El rècord és la torre de 9 pisos, que només una colla, els Jai Jawan, han aconseguit carregar. Les torres s’alcen en infinitat de places de Bombai i les ciutats del seu entorn, en festivals organitzats per empresaris, institucions i polítics, XANGAI com Jeetendra Awhad, líder del NaSEGONA METRÒPOLI DE LA XINA tionalist Congress Party a Thane i Colla Vella dels Xiquets membre de l’Assemblea de Mahade Valls rashtra, el segon estat més poblat 2010 de l’Índia. Awhad és qui ha convidat els Castellers de Sants, com tamb é Molts cops hem sentit dir que va convidar el 2011 els Castellers de “si els xinesos aprenguessin a Vilafranca. Abans, el 2006, va viatfer castells en farien de deu i jar a Catalunya amb dirigents de cod’onze pisos”. Encara no ha arlles govindes, i es va interessar pels ribat el moment però no deu ser castells i la possibilitat de fer relaciper falta de potencial. L’exposions i intercanvis. ció Universal de Xangai va acoEls Castellers de Sants ja han llir el 2010 una important expecompartit un impressionant assaig dició de la Colla Vella dels Xiamb els Jai Jawan, en un suburbi de quets de Valls, que va aprofitar barraques als afores de Bombai, en el llarg viatge per descarregar-hi una zona molt humil. Els borinots el primer castell de nou pisos alvan ser rebuts amb flors i van com çat fora d’Europa, el tres de nou. partir enxanetes en construccion s Gràcies a un conveni de col·lagovindes i castelleres. Totes dues boració entre la colla vallenca i agrupacions van acabar ballant en ’empresa tèxtil Antex Internaun ambient xafogós però ple de simional, la Vella va visitar la colòpatia i admiració mútua. A banda de nia de Hangzhou, a uns 164 quila principal colla de govindes , òmetres de la metròpoli, on va aquests dies els Castellers de Sant s er rebuda per més d’un centetambé han gaudit de l’hospitalitat ar de xinesos vestits amb la iníndia de colles més petites, com la umentària castellera. La colla del barri de Sarvajanic Gokulashtainesa va alçar les seves primemi i la de Sankalp, on hi ha la millo r es formacions i tres anys més colla femenina de la vintena d’agruard es preparen per fer el salt pacions govindes formades per dos vuit pisos. nes que s’han creat en els últim s anys a l’Índia.e
fo to
La El primer 4 de 8 amb agulla de la Colla
Suc de pinya - 25
Canalla D’aquí poc, en Martí Jerez i la Naomi Artiaga deixaran de ser Canalla, i per això ens expliquen tots els moments que han viscut amb la Colla des que són petits.
E
m van demanar de fer aquest text sobre tots aquests anys de canalla i no sabia ni què posar, ni com començar ja que tots han sigut molt especials. Quan vaig entrar devia tenir uns sis anys o així, i no me’n recordo gaire –ja que era molt petita– però si que és cert que des del moment que vaig entrar moltes coses han canviat: els caps de canalla, la canalla... Quan miro fotos o vídeos de quan vaig començar me’n recordo de molt moments viscuts: colònies, sortides amb la canalla, excursions, diades... Jo crec que el millor moment, a part dels castells, són les colònies. On no hi ha pares i on gaudeixes més a l’estar amb la
26 - Suc de pinya
gent que estimes. Jo he estat gairebé set anys de canalla i han sigut uns set anys molt especials, ja que estàs amb la gent que més t’estimes i que et cuiden molt i més quan ets més petit i això fa que et sentis més especial. Ara que deixo de ser canalla em fa una mica de pena perquè totes aquelles excursions i colònies ja no hi seré. Però per l’altra part no me’n fa tanta, perquè crec que és hora que els més petits gaudeixin del que he gaudit jo durant aquests anys de canalla i que s’emportin tants records i tants moments únics com me’n duc jo.
S
óc en Martí Jerez, tinc 14 anys i porto a la Colla des que vaig néixer. No recordo a quina edat vaig entrar al grup de la canalla però tan sols sé que des que hi vaig accedir han sigut tots com una família més petita dins d’una gran família. Ara, després de tants anys, he de marxar per qüestions d’edat del privilegiat grup de la canalla, però mai oblidaré tots aquests anys amb ells que han estat els moments de la meva infantesa. PD: Vaig conèixer un gripau blau, un gripau blau babau...
Naomi Artiaga
Martí Jerez
14 anys
14 anys
Vuitanta-cinc
2 m
La Natàlia Ramon ens explica com funciona Cal Borinot i quins són els plans de futur. Tots els que tingueu alguna idea per dinamitzar-lo, serà benvinguda.
F
EINA DE FORMIGA... Seguint el propi tarannà borinot, el local social va prenent forma de mica en mica. Si bé és cert que encara hi ha coses a canviar, tots sabem –o sospitem– que n’hi ha d’altres que ja són en marxa i moltes altres que ja s’han assolit. Repartits per tot el local, tenim diversos punts estratègics on es concentren la feina i les idees més rellevants. Un d’ells és la paret destinada a exposar els moments més significatius de la nostra història. En aquesta recopilació hi ha intervingut molta gent que ha fet un gran esforç d’investigació, és per això que de moment podem contemplar un recull de cartells que eviten cap despesa innecessària. Segur que abans del que ens imaginem, de sobte, ens trobem amb aquesta esplèndida paret finalitzada.
Més immediat encara és el canvi de mobiliari que ja tenim decidit i a punt per fer-se realitat. Amb aquest canvi aconseguirem dotar la sala d’un caràcter molt més personal. M’explico, es tracta de tot el conjunt de taules i cadires, que ara per ara són velles i impersonals i que per una altra banda són impossibles (les taules) d’apilar còmodament. El que aconseguirem amb aquest canvi, és poder tenir diferents tipus de distribucions segons la funcionalitat de la sala en cada moment, ja sigui impartir classes, reunions socials, celebracions i tot tipus de necessitats que els Borinots tenim. Tanmateix disposarem també de tamborets a la barra que ens deixaran descansar les lumbars després de cada assaig. Pel que fa al canvi de llum, ens ha sorgit un problema amb la instal·lació elèctri-
ca, que ha parat el procés de canvi de bombetes i altres feines derivades. Un cop puguem continuar aquesta tasca, millorarà notablement la problemàtica de falta de calidesa. Finalment em queda parlar d’algunes idees més que tenim sobre la taula, no menys importants però que les durem a terme un cop més avançades les anteriors. Em refereixo a projectes com l’espai per canalla, redistribució dels elements i decoració del darrere la barra, mobiliari dels lavabos, etc. Així doncs, i per acabar, només em queda convidar-vos a donar un cop de mà i si teniu alguna idea extra, no dubteu a fer-nos-la arribar.
...FORÇA D’ELEFANT!
Per altra banda, tenim l’aparador. Aquest petit però important espai ens manté en contacte durant les 24 hores amb la vida quotidiana de l’exterior. En aquests poc més de quatre metres quadrats som capaços de transmetre periòdicament tot allò que estem vivint, celebrant o simplement gaudint els Castellers de Sants. També disposem d’una columna central a l’interior destinada a plasmar-hi tots els articles que s’han anat publicant relacionats amb els nostres actes. Properament es diferenciaran quatre tipus d’informació, una per cada cara del pilar: les properes actuacions, un calendari d’esdeveniments, reculls de premsa i anuncis. Finalment, encarada a la esmentada paret-exposició, hi haurà un disseny gràfic on es podran llegir i datar cada un d’aquests moments borinots històrics. Suc de pinya - 27
BoriCuore
By Virgínia Cubillas i Natàlia Benítez
Vine’t cap a Mercheeeee!! mateix!! que a Cal Borinot arrà un festival avui hi hau s sencera!! que et cague
Ens agraden les tripletes! Mai falten al local! Lectora, mira la picada d’ullet meva men cridooOOAA tres A!
Aarg! Red Bull te da guiñoooooos!!
CONTROL DE CÀRIES! Is mai laaaaif… Der is nau o nevoooor!
28 - Suc de pinya
No te la faràs!
Som de nou a plaça… però un deu celebrant-ho!!! El 2x1 a quina hora és? Ho dic perquè ho sapiguem tots… A mi de donav petit, me’n en do s…
Aarg!
pixeraaa! Se m’escapa la
PatxiHulk No tens ritme, ja et trucarem, següeeeent!
Ostres! El nou Billy Elliot!
WHAT A FEEEELING!!
Ramon, sabíem de la teva afició recent per la rumba catalana, però ens encanta que també facis ballet!
Són elles les cu lpables d’aquesta secc ió!
Natàlia: —Que s’han enterat que hem fet el BoriCuore, uiuiui. Virgínia: —Firmem la secció i sortim corrents!
Suc de pinya - 29
FM de dia Tots els Borinots estan a l’Índia? No, una tropa d’irreductibles Borinots treballa perquè la Festa Major de Sants 2013 també sigui castellera, ens ho explica la Clàudia Vidiella.
C
om he viscut la FESTA MAJOR de SANTS 2013, des de CAL BORINOT? Sóc de Sants de tota la vida i m’encanta la nostra Festa Major. Els carrers engalanats, passejar pel barri sense cotxes, saludant tots els veïns i veïnes, sentir la música al carrer, les paradetes d’artesans... tot!!! Aquest any però, ho he viscut des de darrera la barra de CAL BORINOT. Tota una experiència.
Recordo que en Marc i en Lupus tenien solucions per a tot. Transmetien calma i serenitat a la tropa de BORINOTS que voltàvem pel carrer Comptes de Belloc. D’activitats potser en vam veure poques a les tardes, només recordo haver estat a la Xocolatada la tarda de les Titelles, que era més ple d’adults que d’infants; deu ser que ens agraden els espectacles infantils.
Hi ha molta feina a fer, des de primera hora omplint la barra, a la matinada que arriba tota la gentada i no pares, fins que arriba l’hora de plegar i encara s’ha de recollir tot i deixar les coses a punt per l’endemà. Sort dels companys/es! Ha estat un plaer compartir i afrontar, colze amb colze, tota aquesta feinada amb vosaltres. A primera hora de la tarda (que era el meu torn) érem quasi sempre els mateixos puntuals pencaires perseverants,que seguint un ordre no establert, però, entès i assumit, ens vam repartir la feina, i com formiguetes no vam parar fins tenir la paradeta a punt.
Però els que ens vam quedar a defensar el fort BORINOT, ho vam fer amb l’il·lusió i l’orgull de dur la camisa grisa; o millor la samarreta que feia molta calor. Agraeixo la confiança de la colla, dels companys/es de barra i l’oportunitat de conèixer-nos millor. L’any que ve conteu amb mi; si és que no sóc jo la que se’n va de viatge a l’altra punta de món!!!
L’ambient de públic a les tardes, era excessivament calmat fins que no arribaven els concerts de la nit. La tarda es feia llarga, faltava gent. Quan passes per un carrer de festa major i no hi ha festa, te’n vas a un altra, no? Però quan engegava la música la platea era plena i ja feia estona que estaven a punt, perquè se sap de sempre, que a CAL BORINOT, es fa festa grossa. He trobat a faltar l’escalfor de tot l’eixam que eren a l’Índia; l’Escalfor de la Colla; més Castells; la canalla jugant al carrer, que sempre fa sensació de vacances... 30 - Suc de pinya
Si vols estar inform les xarxe
Castellers de Sa
FM de nit L’Àngel Navarro ens explica com ha estat el seu primer any a les festes del barri i com ha viscut les nits d’estiu amb la bona música que oferíem els Borinots. plovia ni escampava. Durant totes les festes vam estar mirant el cel.
cant a les dues, no donava temps de fer gaire res.
Bonobos, El veïnat i Ebri Knight van començar a escalfar les festes amb bona marxeta, tot feia pensar que tindríem una gran Festa Major.
La nit de dimarts va ser la nit del swing. Va ser molt curiós veure el carrer ple de gent ballant i intentant, amb més o menys encert, fer els passos i les piruetes que Ballaswing i Storyville Swing Band ens proposaven.
PD Txarnego ens va acompanyar les dues nits següents i tot i punxar clàssics
El cartell de ‘complet’ el vam haver de penjar dimecres, quan Miquel del Roig va omplir de gom a gom el carrer. Per mi va ser el gran descobriment de les festes i només puc dir que qui no el conegui, ha de conèixer-lo sense peròs ni excuses. Un imprescindible, vaja! Amb La Banda del Panda i Microguagua ens apropàvem al cap de setmana i a la recta final de les festes.
A
quest ha estat el meu primer any a les festes del barri i he descobert el que donen de si. Cal dir que han estat unes nits bastant irregulars, on depenia de la nostra programació i de la programació dels “veïns”, és a dir: passàvem de tenir un carrer gairebé buit, a no cabre ni una ànima en qüestió de minuts. La meteorologia tampoc ens ajudava, ni
mat, segueix-nos a es socials
ants / @borinots
I per fi l’últim dia, quan els Borinots de l’Índia tornaven (i això es va notar molt), The Risas i Golden Beat ens van fer moure l’esquelet i acabar les festes...
...pensant amb les de l’any vinent!
del pop-rock amb molt bon encert, es va topar amb molt poc públic. Realment va ser una sorpresa, ja que les cançons i les mescles eren de gran qualitat.
“Amb Miquel del Roig vam penjar el cartell de ‘complet’ el dimecres, omplint de gom a gom el carrer. Qui no el conegui ho ha de fer sense peròs ni excuses, és imprescindible!” Aquestes dues nits el públic començava a arribar als vols de la una (quan els concerts de l’ajuntament acabaven) i tanSuc de pinya - 31
Borinots exteriors Tot i la distància que separa a l’Aitor Rivas i la Mariana Petitti dels Castellers de Sants, es lleven ben d’hora, ben d’hora per seguir les actuacions com si fossin a plaça.
F
em les maletes. Un altre cop. Hauria de ser més fàcil, perquè ja en sabem, ja tenim experiència. Però no. Cada cop resulta més difícil. Aquesta vegada toca Brasil. Anem a una ciutat de la qual no n’hem sentit a parlar mai: Viçosa. És a l’estat de Minas Gerais, un dels estats més grans d’aquest país, que no és pas petit. Almenys coneixem a algú que viu a prop, en Raul, un altre Borinot. Això imagino que ens farà sentir més a prop de casa. Comença l’etapa més difícil i també més entretinguda: buscar pis, mobles, descobrir com funcionen les coses, fer mil tràmits burocràtics... i pensar què farem divendres al vespre, perquè ja no hi haurà assaig. A les coses bones ens hi acostumem ràpid, igual que a Catalunya. Però en cada viatge tenim morrinya de més coses i de més persones. La vida a Viçosa és molt tranquil·la.
32 - Suc de pinya
Massa. Fer classes a la uni, comprar a les botigues del barri, fer cua a les parades de Loteria per pagar les despeses... Tot es mou a un altre ritme en aquest racó del món. Més val no tenir pressa. L’estrès no et porta enlloc. Fa calor. Però tampoc no és Barcelona a l’estiu. I de sobte plou. Plou molt. La gent segueix amb hawaianas. Ja hem descobert que és el millor calçat per aquesta pluja: l’aigua entra, surt i els peus després s’eixuguen ben rapidet. Sortim a fer un tomb. Ens trobem animals enormes. Arbres gegants. Això no sembla Sants, no. A Sants el més exòtic que hem vist és una hippie passejant el seu porc. A Viçosa les coses tenen una altra mida. Al campus ens hi trobem un ésser que sembla una barreja de porc i ratolí, tot plegat. Es diu ‘capibara’. Si tornem a viure algun dia a Sants, passejarem un capibara d’aquests. Serem la sensació del barri.
Quan vam arribar, la diferència horària era de cinc hores. Seguir les actuacions dels Borinots suposava llevar-se molt aviat els diumenges. Tot un ritual: preparar l’ordinador, fer proves amb la connexió (o buscar-la quan no la teníem)... Però cada actuació mereixia aquest esforç. I aquelles hores de vigília ens fan creure que no és un somni i que som allà, a la pinya, donant pit. A vegades podem veure-us les cares si hi ha streaming. Altres necessitem imaginació, com quan es llegeix un llibre, i ens traslladem allà gràcies als Borinots que xiulen les jugades al Twitter o al Facebook. Ara hem canviat l’hora. Només n’hi ha tres de diferència. Seguim a Brasil, però sembla que estem a un pas de la plaça Bonet i Muixí. Un dia d’aquests, quan menys us ho espereu, al mig de la pinya, hi haurà uns Borinots exteriors, d’aquests ocasionals (que són fonamentals!).
Viçosa, Minas Gerais (Brasil)
BoriClassificats La Laia Andrés ha trobat tots aquest anuncis de persones de la Colla, però sembla que sola no se’n surt. L’ajudem a enllaçar els anuncis amb les persones corresponents?
PARE
PRESTIGIOSA GRALLERA CONTRACTA
TIMBALERA
Per a més informació comunicar-se al tel. 098765345
Busca filla SI LA TROBES Torna-la a C/ Comtes de Bell-lloc 49 Sants (no perdre de vista) tel: 123676543
ES NECESSITA BAIX
Requereix:
ÀVIA
Per a treballar amb un contrafort a Sants, total discreció, s’ofereix a no queixar-se, interessats truqueu: 909875654 / 098765445
UNA NÉTA
Paràmetres: - Mínim Parvulari - Experiència 5 anys Interessats: ENVIAR CURRÍCULUM classificats@borinots.cat
NECESSITO CONTRACTAR CROSSA
Amb experiència aguantant un segon, sou bàsic
Informis a: 987 654 167
Suc de pinya - 33
Amics de la Colla La Carme Bernet i la Maria Quintana han entrevistat a Josep Baltà, Borinot i forner del Forn Baltà, establiment que forma part dels Amics de la Colla.
C
om vas entrar a la Colla? Vaig entrar a la Colla a través d’amistats: en Daniel Cochs, impressor de Sants, i l’Alzina, xarcuter del barri. Tot just fundar-se la Colla varen dir-me “has de venir a fer castells”, però en aquell moment treballava dissabtes i diumenges i no podia comprometre’m a anar a les actuacions. Els amics van continuar insistint i, després de sis anys de vida de la Colla, vaig començar a anar als assajos. La meva primera actuació amb els Castellers de Sants, i que va representar tancar expressament el negoci on treballava, va ser el concurs de Tarragona del 98. De fet, durant quatre o cinc concursos, juntament amb en Cochs i l’Urús portàvem tres o quatre motxilles plenes de pa, tomàquet, embotit i oli i preparàvem un pa amb tomàquet que, amb pols i tot –i la bóta de vi que duia l’Escocès–, ens deixava a tots servits. Quants records a la Colla! 34 - Suc de pinya
Quina és la història del Forn Baltà? El Forn Baltà va començar amb el meu besavi a Vilafranca del Penedès, terra de castells i tradicions. Aquest negoci se’l va quedar “l’onclu Joan”. L’avi Josep, nascut a Vilafranca, juntament amb l’àvia Maria, van venir a Barcelona a buscar-se la vida. A Barcelona, l’avi va estar treballant a un parell de forns i amb una petita loteria que va tocar-los l’any 1934, van comprar el local on actualment hi ha el Forn Baltà i que, en aquell moment, era una botiga de Santiveri. Al principi de la Guerra civil, el Forn Baltà el va dur una altra gent, perquè l’avi Josep va ser pres i reclòs en un camp de concentració. L’àvia Maria va tornar a Vilafranca on va néixer en Joan, el meu pare, que l’avi no va conèixer fins tornar del camp de concentració. De fet l’avi, en ser alliberat, va estar rumiant com tornar a Vilafranca perquè, sabent que el donaven per mort, no volia matar de l’ensurt a l’àvia Maria! L’any 1937, la família va tornar a
Barcelona per arrancar el Forn i fer vida a Sants. L’avi a l’obrador, l’àvia a la botiga amb un parell de dependentes i el meu pare entre els Maristes de Sants i el Forn. La història de ser innovador i crear nous negocis nous ve de família. Efectivament. A més del Forn, cap als anys 80, el meu pare va muntar el Crepbar; un concepte de fast-food on es servien crêpes, biquinis, triquinis, gelats i pizzes. El Crepbar era contemporani del Pokin’s de la plaça Francesc Macià, abans no arribessin els McDonalds. En el meu cas, a banda de reorientar el negoci del Forn, he creat el Baltà Farinetes. La botiga del Farinetes neix de l’interès de la gent per fer-se el pa i pastissos a casa. Els clients venien al Forn demanant assessorament i coses increïbles (millorant, llevat, farines i glicerina per fer gelats) així que vam decidir encapçalar aquesta tendència. L’última moda són els “fondants” de colors!
Entrevista a Josep Baltà, del Forn Baltà Tenim la sensació que un dia vas agafar un santoral i vas crear pans per cada dia de l’any... i és que al Forn Baltà ho celebreu tot. Quants pans diferents feu? Fem una seixantena de pans diferents cada dia i quan no n’hi ha, ens els inventem! Comptar amb set o vuit tipus de farines i els diferents formats del pa dóna molt de joc. Quin és el pa estrella, el 3 de 9 amb folre? El pa que més es ven d’ús diari és la barra de pa d’aigua. Té un format de tipus barra de quart rústica amb molla atapeïda i una crosta molt cruixent. Quin és el 4 de 9 amb folre? El pa antic o pa de sola, un pa de pagès que portem a les trobades gastronòmiques. Quin és el 3 de 10? El futur pa estrella? Això encara no ho sé... depèn dels costums de la gent. És curiós que una barra de pa es vengui per 85 cèntims i un panet d’espelta que pesa menys de la meitat es vengui per 80 cèntims. Afegir valor al pa i el fet que els clients estiguin disposats a pagar més per endur-se el pa que necessiten, fa que el futur pa sigui un misteri.
Quan vas a dormir desconnectes de pensar en el Forn? No. Només desconnecto quan faig castells. Vaig a castells i no penso, perquè no he d’estar pendent de res ni ningú. El cap de pinyes em diu «tu, posa’t aquí i aguanta» i jo em poso allà i aguanto. És molt terapèutic! Quant de temps fa que col·laboreu amb els Amics de la Colla (AdC)? Des dels inicis ja que quan vam crear aquesta figura era secretari de la Junta. A nivell de comerços, vam fer un adhesiu per distingir als que eren AdC dins del barri. Si t’hi fixes, veuràs que hi ha comerços que encara tenen l’adhesiu a l’aparador. Un dels avantatges que siguis casteller i AdC és que col·labores abans que t’ho demanem. Per exemple, organitzem el sopar de “porta un amic” i no hem pensat en el pa ni en les coques, buides el forn i portes tot el pa del dia que no s’ha venut. En qüestió de pa i coques, els Borinots
anirem sempre ben servits.Però, de quina manera més col·laboreu amb la Colla? Evidentment amb la quota anual, a mode de mecenatge per la Colla i a la qual contribuïm amb molt de gust. I, així mateix, amb la panera de Nadal i en el concurs de pastissos del sopar de Nadal oferint un berenar al guanyador. De totes maneres, la col·laboració que més gaudeixo és la implicació que he tingut amb la Colla des de la vessant més humana. Anant a les juntes a proposar idees i organitzant, des de la Junta, activitats obertes a la Colla per fer que la gent s’integri i se senti Colla més enllà de fer pinya en un castell. Com ara, l’esquiada de la Colla. Què t’agradaria que els teus fills, la Carme i en Ferran, aprenguessin a la Colla? A castells, els nens es troben un ambient variat i interactuen amb persones molt diferents de les que troben al context escolar (molt marcat per les edats i les notes) o l’esplai. Dins de la Colla pren
Suc de pinya - 35
Entrevista a Josep Baltà, del Forn Baltà
protagonisme la teva manera de ser i de relacionar-te amb els altres. Sempre m’ha fet molta gràcia com els trastos d’en Marc Serrat i d’en Martí s’encaraven a homenassos que feien quatre com ells. Això forja caràcter i maneres de fer que en altres ambients quotidians, la canalla no troba. En els castells, un infant passarà per sobre un tros de rengle o li fotrà un clatellot a un homenot. Si això ho capten els meus fills, serà fantàstic per ells. Com viviu al forn Baltà la celebració d’una gran diada amb dos castellers en actiu? L’Aniversari i la Diada de la Colla sempre ens enganxen a contrapeu i amb els aparadors ocupats, perquè estem immersos en la fira de Sant Ponç (l’11 de maig) o fent panellets. Tot i així entre els “ara on poses el castell de pans” i “on el que hem de vendre”, sempre mirem de tenir un raconet per la Colla. Amb l’Esther (Alemany) també parlem de castells, especialment si hi ha algun tipus de polèmica o apareix alguna notícia al diari. Això és “l’Orgull Borinot”. Com veus la figura dels Castellers de Sants al barri? 36 - Suc de pinya
Súper, extra, brutal. Un èxit. En un context com el del barri de Sants, que és molt barri i també és molt anònim en comparació amb un poble, tenim una Colla que en 20 anys de trajectòria ha sabut integrar molta gent el barri. Busca una associació del barri que aplegui tanta gent com els castellers de Sants, no la trobaràs. Has convençut a algun client del Forn perquè es faci casteller? Són molts els clients-seguidors, des d’avis fins a gent jove. A vegades m’assabento del que hem fet un diumenge a plaça per ells. M’obliguen a mirar la premsa del dilluns per no agafar-me desprevingut!
Què podem fer els Castellers de Sants pels Amics de la Colla i pel barri? Respecte a les activitats que prepara la Colla, s’haurien de trobar tres o quatre fórmules a l’any on la Colla s’obrís més al barri. La Festa Major. Aquest any ha estat excepcional perquè s’ha viscut a l’Índia i al barri. Però sóc del parer que podríem implicar-nos més amb la Festa Major perquè és un dels moments en què totes
les entitats i la gent del barri surten al carrer. El barri és al carrer i nosaltres, que en som una de les associacions més potents, hauríem de tenir-hi més presència recuperant, per exemple, la cercavila. Si tu dónes, la gent dóna i fer la cercavila és homenatjar la gent que s’implica amb el barri i que fa de Sants un barri singular. L’esmorzar popular. Què hi invertim en botifarres? No res. I, en canvi, guanyem gent agraïda que l’any vinent repetiran perquè sentiran els Castellers de Sants molt a prop. Assajos al carrer. Fer tres o quatre assajos a l’any al carrer, per dates especials i avisant prèviament a les associacions del barri. Obrir els assajos és obrir la Colla al barri i fer que els veïns també participin de l’orgull borinot, perquè darrere les colles grans hi ha l’orgull de colla i l’orgull de camisa. Sants és gris, Tsumani gris! Al dinar de la 21ena diada érem més de 400, quin orgull de Colla ser capaços de reunir a tanta gent ja siguin castellers habituals o ocasionals. Tots hi som benvinguts! A nivell més anecdòtic he de dir que trobo a faltar el concurs de flams. Quin clàssic més fantàstic. Els Camprovins
Entrevista a Josep Baltà, del Forn Baltà n’eren els mestres! Una marranada estupenda perquè engresca a la gent. Què els falta als comerços Amics de la Colla per sentir-se mimats? Tant a nivell de comerç com a nivell particular ets Amic de la Colla perquè et fa sentir bé, és un mecenatge que et carreguen un cop l’any, que faig ben a gust i que continuï per molts anys! Així i tot, crec que seria bo donar visibilitat a les persones que col·laboren amb la Colla com a AdC incloent-los al Suc de Pinya o a l’aparador de Cal Borinot. A la gent sempre li fa il·lusió trobar el seu nom en una llista bona! No només es tracta d’agrair la col· laboració en la intimitat, també s’ha de donar a conèixer. En el cas de les empreses, especialment. Perquè davant la contractació d’un servei o la compra d’un producte, els castellers puguem escollir de fer-ho amb un comerç que està col· laborant amb la Colla. És una manera d’agrair i de reconèixer l’agraïment. Una altra manera de donar visibilitat als comerços col·laboradors és organitzant un concurs d’aparadors de castells. Hi ha qui farà castells de botifarres i qui el farà de pans... imaginació al poder i els castells com a protagonistes. Es podria fer per Festa Major. Si voleu, el Forn Baltà hi posa el premi. Finalment, crec que hauríem de participar a la rua de Nadal fent-hi un parell de pilars i per Carnestoltes amb les disfresses. Són dies que tot el barri és al carrer, la Colla també! Finalment, quina relació trobes entre el Forn Baltà i el Món Casteller? La meva família ve de Vilafranca, terra de castells i tradicions, i jo vaig néixer un 2 de setembre just després de Festa Major a Vilafranca. Això vol dir que, des de ben petit, he viscut totes les festes majors veient castells... per mi els castells són emoció en estat pur! Fes-nos una promesa: un nou pa o un nou pastís pel pilar de 8. Ja podeu comptar-hi!!! Està més que promès! Suc de pinya - 37