Agost 2014 • Número
#33
Suc de pinya
Edició Festa Major
la rev is t a de ls c ast e ll ers de sants
Sumari Editorial La Junta La Tècnica El primer tram La foto Viatge a Lisboa Enfaixa’t Gralles i timbals Canalla Àrea Social Salut i castells Borinots exteriors La Colla opina Torneig de dia i de nit Amics de la Colla
2 - Suc de pinya
3 4 6 8 14 16 18 20 21 22 24 25 26 28 30
Editorial C
omença la segona part de la tempo-
Catalunya i part de l’estranger. No només per
rada castellera i encara ressonen per
fer uns increïbles assajos amb folres i manilles
les places de Barcelona, Esplugues,
amb quasi dos-cents castellers habituals. No
Gavà, Badalona, Lisboa, Sant Cugat, Tarragona
només per ser sisens al rànquing casteller.
i, per descomptat, Sants, les celebracions dels Borinots. A l’anterior número del Suc de Pinya
Serà la millor temporada per tota la gentada
sentenciàvem el 2013 com la millor temporada
que dia rere dia dedica part del seu temps a esti-
de la nostra colla. Però amb encara mitja part
mar la Colla. A fer créixer l’afició dins i fora del
per acabar la temporada ja us avancem un
barri, consolidant i dinamitzant al màxim l’as-
titular: aquesta serà la millor temporada dels
pecte social. Com a altaveu i recull de cada tem-
Castellers de Sants.
porada ens adonem d’aquest treball en equip on ara, més que mai, ha aconseguit el seu èxit dins
Serà la millor temporada no només per aques-
i fora de les places.
tes grans construccions que cada certs diumenges i algun dissabte plantem a les places de
Suc de Pinya
Serà la millor temporada i no serà l’única. Equip de la revista: Clara Martín i Roger Martrat.
La revista dels Castellers de Sants Número 33, agost de 2014 Local borinot: c/Comtes de Bell-lloc, 49 08014 Barcelona Correu postal: c/Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots
Portada: Julia Mainzer (detall del tres de nou amb folre, Tarragona, 5 de juliol de 2014).
Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.
Hi han col·laborat (per ordre d’aparició): Esther Oriol, Pau Camprovin, Guillem Andrés, Pau Domingo, Sergi Pérez (Txirles), Cèsar Vañó, Joana Sans, Joan Bellés (Deumi, Marc Febrer, Ignasi Comas, Roger Mas, Cristina Cedó, Enric Bartra, Viena Garcia, Berta Montañà i Carme Bernet.
Contraportada: Roger Estivill (muntatge). Fotografies: ACN (Agència Catalana de Notícies), Josep Colet, Pau Corcelles (via Flickr Moixiganguers d’Igualada), Adrià Cruz, Roger Estivill, Pau Domingo, Pau Granell, Nil Llacuna (via Twitter), Julia Mainzer, Roger Martrat, Marc Serrat, Rosa Sotelo i Aleix Ventanyol.
Agraïments: Pau Domingo, Mari Carmen Escrig Gisbert, Irene Jerez, Maria Quintana, Neus Ramirez, Joana Sans i Alba Vinyes.
Suc de pinya - 3
La Junta
Treball en equip
Q
uan fora de l’entorn casteller parlem
cint d’imants les pissarres, el gruix de castellers
dels valors de l’activitat que tant ens
envoltant una catifa de cautxú negre i algunes
apassiona sovint, de totes les seves
persones assegudes al banc d’allà el fons. Llavors,
virtuts, destaquem la del treball en equip. Ens
és quan arriba el torn de la prova més important
sentim orgullosos d’explicar que els castells són
de la nit. És quan el murmuri incessant es fa
una activitat en la que petits i grans, homes i
silenci per aglutinar tota l’energia en un sol lloc
dones, arquitectes i manobres, estudiants i pro-
en un precís instant, buidant els bancs i reservant
fessors deixen a banda diferències i condicions
històries per més tard. És aquell moment, el del
per treballar amb un objectiu comú. És el tòpic
silenci dins la soca, dalt el folre o damunt el cas-
més trillat de tots, però no per això deixa de ser
tell, el que representa el paradigma perfecte del
cert.
que és el treball en equip.
Quan el fem servir, mentalment se’ns podria representar la imatge d’un assaig multitudinari de finals d’estiu, calorós, i amb una pissarra a petar de grans proves. L’imaginaríem amb
“Tot Sants ha de saber que aquí s’hi fan grans castells i que el treball en equip també fora del local d’assaig permet que l’engranatge gris funcioni”
un munt de Borinots enfaixats explicant-se les vacances entre castell i castell tot queixant-se de
Aquest retrat, que explica un dels valors fona-
la xafogor. La particular foto aglutina també la
mentals de la nostra activitat, ha de ser justament
canalla esperant el seu torn mentre s’empaiten
complementat amb una altra fotografia, menys
pel pati d’assaig, s’hi veu la gent de pinyes far-
pública i sovint poc reconeguda. Es tracta del tre-
4 - Suc de pinya
La presidenta parla ball en equip que fora del local d’assaig, també
ha de saber que aquí s’hi fan grans castells i això
en silenci i en equip, permet que l’engranatge
ho estem explicant al barri a través de la cam-
gris funcioni. És la feina de moltes persones que
panya Enfaixa’t. Un projecte transversal, clar
voluntàriament dediquen hores del seu temps,
exemple del treball en equip, lluny dels assa-
més enllà encara de les que demana l’assaig, a
jos i gràcies i a través del qual hem de créixer.
treballar junts per al bé de tots.
Per fer-ho, també, cal caure en el tòpic i quan la xarxa es plega i es tanquen els llums del gimnàs
“Quan el murmuri incessant es fa silenci per aglutinar tota l’energia en un sol lloc és el paradigma perfecte del que és el treball en equip”
de la Jaume I, seguir pencant tots junts cap a un mateix objectiu. Encara ens hem de fer més grans i el camí és ferho també amb la complicitat del barri,
Enguany sabeu que un dels objectius principals marcats per la nostra junta és aconseguir incorporar a la Colla encara més castellers i, a més, incrementar l’afició Borinota al barri. Tot Sants
treballant tots en equip! Esther Oriol Presidenta
Suc de pinya - 5
La Tècnica Borinotes i borinots,
L
a temporada passada, vam fer un impor-
poms dels nostres màxims castells, amb nens i nenes
tant salt qualitatiu. Descarregar -en dues
que tot just començaven l'any passat a tastar castells o
ocasions- la tripleta màgica està a l’abast de
alguns, fins i tot, nouvinguts aquest any.
pocs i això ens va situar en aquest grup selecte. I, com marca el nostre estil, teníem clar que aquest nou graó
Aprofito per agrair i fer pública la implicació d'aquest
que trepitjàvem era ferm, suficient com per quedar-
equip i la bona feina que han dut a terme, feina
nos-hi i seguir pujant. Amb aquesta convicció i amb
constant i sacrificada. Tot i que el millor reconeixement
la intenció i il·lusió de continuar amb la feina iniciada
ha estat veure els més petits evolucionar cada dia una
la temporada passada, encetàvem aquest 2014.
mica més, sigui en el nivell que sigui, i sobretot fer-ho amb la seguretat, tranquil·litat i alegria com ho han
La canalla. El creixement natural dels més petits,
fet. Estic segur que amb la immensa satisfacció que
sumat a la marxa de la tan estimada família Suga,
això suposa, la feina es veu recompensada. Felicitats i
ens va fer començar l’any conscients de la necessitat
gràcies canallerus! Fantàstica feina.
de la renovació de bona part de la canalla. I com que, en general, les presses no són bones (i menys
“Serà necessari la implicació de tots nosal-
en el món dels castells), ens vam plantejar un inici
tres, tant en els assajos i actuacions com en
de temporada tranquil, on castells com el cinc i
fer possible el creixement social de la Colla”
el set de set van tenir un protagonisme especial; permetent treballar d’una manera còmoda a molta
L’escola. L'ambició per seguir creixent ens va dur en
canalla en un mateix castell i d’aquesta manera anar
aquest inici de temporada a fer evolucionar el con-
agafant l’experiència necessària per poder encarar
cepte de l’escola de castells que tan bons resultats ens
reptes superiors. Aquesta renovació era primordial,
va donar l'any passat. Amb un equip més ampli, i
encara que això suposés renunciar o endarrerir la
amb més experiència a les espatlles, l'equip de l'escola
sortida d’algun castell superior. L’equip de canalla
de castells ha sabut trobar -amb total autonomia-
es va posar a treballar de valent des d’un bon
l'equilibri entre l'aprenentatge dels més novells en
començament, tant els dimarts com els divendres,
el món dels castells i els més veterans que necessiten
i això ens ha permès renovar pràcticament tots els
continuar aprenent i rodant noves posicions que ens
6 - Suc de pinya
El Cap de Colla parla permetin fer el pas següent que tenim per endavant.
resultats en forma de proves dignes i respectables, i
No s'entén el salt qualitatiu de les nostres soques i els
ens fan pensar que dur-los un dia a plaça no està tan
nostres folres sense tenir present aquest treball que
lluny com ens pensàvem... La trompa de l’elefant es
es porta a terme durant els primers compassos dels
comença a veure. Encarem el repte amb humilitat i
assajos. Sens dubte continuarà sent una de les claus
respecte per tot el que suposa aquest pas, però també
que marcaran el futur a mig i llarg termini. Seguirem
sense complexes, amb el convenciment que tenim la
aprenent, doncs!
capacitat per fer el salt i les ganes d’encarar-lo amb la seguretat i garanties que ens aporta l’estil borinot.
Assajos. Un dels punts que ha marcat aquest primer tram de temporada ha estat que el ritme i intensitat
I... perquè això pugui ser una realitat, estem trebal-
dels assajos que vam aconseguir al final de la tem-
lant per seguir evolucionant i intensificant els assajos,
porada passada l’hem pogut aconseguir des del mes
en aquest segon tram veurem alguns detalls més de
d’abril, i això ens ha portat a fer sortir a la llum unes
com encararem el repte. El que sí que serà necessari,
proves amb molta antelació respecte l’any passat.
serà la implicació de tots nosaltres, tant en els assajos
Aquest avantatge ha permès fer madurar cada estruc-
i actuacions com a fer possible el creixement social de
tura amb el temps que requereix. Un clar exemple:
la Colla, tan necessari quan es parla d’aquest nivell.
a principis d’abril col·locàvem sisens al tres de nou
Aquests castells requereixen un volum de castellers
amb folre! I ho hem fet fins a vuit vegades durant
importantíssim.
aquest primer tram. És clar que això ens ha ajudat i s’ha notat d’una manera molt evident en la confiança
“La feina de formiga feta assaig rere assaig
amb la que hem encarat aquest castell. La maduresa,
comença a donar resultats en forma de pro-
la tranquil·litat i la concentració amb la que hem por-
ves dignes i respectables; la trompa de l’ele-
tat els castells de nou a plaça és envejable, i ho hem
fant es comença a veure”
forjat al local d’assaig amb aquestes proves espectaculars. Aquest, clarament, ha de continuar sent el
Des de la tècnica i els diferents equips de la Junta,
nostre camí.
treballarem de la mà per engegar iniciatives per aconseguir-ho. L’objectiu que ens vam marcar a
Present i futur. Camí que, com hem dit moltes
l’inici d’aquesta temporada d’aconseguir 150 nous
vegades, passa per repetir en aquest segon tram de
borinots aquest any està una mica més a prop, ja
temporada, tantes vegades com puguem, aquesta
portem 42 camises noves, només ens en falten 108!
magnífica actuació anomenada Tripleta Màgica o
Amb la col·laboració i implicació de tothom segur
Tripleta Màgica Vilafranquina, i seguir treballant
que aconseguim reunir prou gent als assajos per
amb tota la il·lusió del món aquells castells que fa
seguir treballant seriosament. Ens espera un segon
molt poc vèiem tan lluny i que ara ja comencem a
tram màgic, així que...
acariciar suaument, anomenats de Gamma Extra. Perquè, la nostra famosa “feina de formiga” feta amb aquests castells assaig rere assaig, comença a donar
...tothom a assaig!
Pau Camprovin Cap de Colla Suc de pinya - 7
El
primer tram En Guillem Andrés no s’ha perdut ni una actuació per poder fer aquest recull de mitja temporada castellera amb dues tripletes ja a la butxaca.
Pas a pas, castell a castell
I
sense prémer en excés l’accelerador, els
ven al Japó, altres es feien grans i ja passaven a
Borinots hem fet un primer tram de tem-
formar part del tronc deixant de banda la seva
porada exemplar. Uns mesos marcats per
època al pom de dalt. És per aquest motiu que en
la rapidesa de les colles en abastar certs castells,
les primeres actuacions es va optar per fer estruc-
des de Sants hem sabut mantenir la calma cons-
tures compostes, tant el cinc com el set, perquè
cients dels terminis que requereixen els castells.
hi pugés una gran quantitat de canalla i anessin
Cap caiguda en aquest primer tram ens avalen
agafant experiència de cara a castells superiors.
per seguir amb aquesta filosofia borinota. Alhora, aquesta mentalitat l’hem combinat amb un grapat de grans assajos que ens han dut a fer dues tripletes de nou (una de màgica i una de
“Els Castellers de Sants mai ens aturem, anem castell a castell sense prémer en excés l’accelerador, mantenint la calma conscients dels terminis de la Colla”
vilafranquina), marcant els millors registres borinots en un primer tram de temporada. El treball,
Per tant, en les tres primeres actuacions es van
però, continua i ja s’han pogut veure grans pro-
fer tant el cinc de set com el set de set. En les
ves de gamma extra.
dues primeres actuacions, per la Diada de Santa Eulàlia i la de Sant Medir, s’hi va sumar el quatre
Primer objectiu: rodar canalla. La tempo-
de set amb l’agulla. A Esplugues del Llobregat,
rada borinota començava amb molts canvis a la
en canvi, el quatre de vuit va entrar en escena i
canalla. Mentre uns ens deien adéu i se n’ana-
era el castell que completava l’actuació.
8 - Suc de pinya
El resum de mitja temporada Exportant castells de 8. La següent actuació dels Borinots va haver d’esperar. Primer es va produir l’anul·lació de la Diada de Triacord a Nou Barris per la pluja i més tard una jornada de descans. Les dues setmanes sense actuació, però, les vam aprofitar per assajar noves estructures que van sortir a plaça a la Diada de diumenge de Rams. D’aquesta manera, per Setmana Santa vam poder portar a plaça tant el tres de vuit com el dos de set. Els castells de vuit es van continuar passejant per les places a Gavà i a la Diada de Sant Jordi a Sitges on es va veure la primera clàssica de vuit grisa de la temporada. Un mes de maig intens. El cinquè mes de l’any sempre està marcat per l’actuació del nostre aniversari. A la vegada, les dones de la Colla també esperen la Diada de Vigílies per fer el –ja tradicional– castell de dones. Precisament aquesta va ser la primera actuació del maig on hi vam poder fer castells de la gamma alta de set acompanyats del tres de vuit. El plat fort de l’actuació, però, arribava després dels pilars de comiat, moment en què les dones van començar a muntar les pinyes. Sí, sí, ho he dit bé. Les PINYES en plural! La novetat d’aquest any del castell de dones passava per fer dos castells simultanis, el tres i el quatre de sis amb l’agulla que van tornar a meravellar la Colla i el món casteller. L’endemà, a l’actuació del 21è aniversari, ens vam poder anotar el primer dos de vuit amb folre de la temporada que conjuntament amb el tres i el quatre de vuit van formar la primera tripleta de vuit de la temporada.
Suc de pinya - 9
El resum de mitja temporada Aquesta mateixa actuació la vam repetir a Badalona acompanyats dels Castellers d’Esplugues i de la colla local. Finalment el mes de maig concloïa amb l’actuació de Firentitats de Sants. En una actuació on els Castellers de Vilafranca acostumen a fer castells de nou, va córrer el rumor d’un intent de tres de nou amb folre borinot. Els assajos, però, no van garantir que aquest castell es pogués descarregar i es va optar per descartar-lo fins més endavant. Tot i no fer-hi cap castell de nou, l’actuació va ser destacada ja que hi vam fer el primer cinc de vuit de l’any i hi vam sumar el tercer dos de vuit de la temporada.
“El mes de maig va ser força intens amb la tripleta de vuit al nostre 21è aniversari i el cinc de vuit més matiner de la història borinota fet al Firentitats de Sants” Una aturada a Lisboa. Així com el mes de maig va ser intens, el juny –pel que fa a actuacions– va quedar bastant desert; a excepció de l’actuació de Sant Cugat a finals de mes. Una de les raons va ser el viatge que vam fer a Lisboa per l’agermanament amb el Fado i la campanya de Catalans want to vote. D’aquesta manera, vam gaudir d’un cap de setmana a la capital portuguesa en les mateixes dates de la seva Festa major. Allà, vam fer-hi diverses actuacions on, en dues ocasions, vam poder meravellar el públic amb el tres de vuit. Tots dos van ser especials ja que es van fer amb germanor del Fado i davant de la Torre Betlem respectivament.
10 - Suc de pinya
El resum de mitja temporada La traca final. A només tres actuacions del final
Una altra de les grans actuacions que tení-
del primer tram de temporada, els Borinots vam
em abans de l’aturada de l’estiu va ser la de
intensificar els assajos. Tot i no tenir cap actuació
Tarragona. Un escenari com el Pla de la Seu, on
“important” durant un mes sencer, l’assistència a
no ens hi havien convidat mai, era l’ideal per fer-
assajos no va baixar i ens va permetre fer grans
hi la primera tripleta màgica de la temporada.
proves de castells de nou. Tres actuacions on els castells de nou havien de fer-hi acte de presència i així va ser. El primer assalt al tres de nou va ser a Sant Cugat. No va
“Uns grans assajos ens han dut a fer dues tripletes de nou, marcant els millors registres borinots en un primer tram de temporada”
ser el millor tres de nou que haguem fet mai, és veritat, però ja se sap que les estrenes venen
D’aquesta manera, vam atacar el tres de nou
acompanyades d’un cert tremolí en els castells.
en primera ronda i va ser dels més bonics que
L’actuació es va completar amb un altre cinc de
es recorda de la història borinota. En segona
vuit i dos de vuit amb folre.
ronda, vam sorprendre al món casteller en fer-hi
Suc de pinya - 11
El resum de mitja temporada
el primer quatre de nou amb folre de l’any i que
vam igualar l’actuació del Pla de la Seu, sinó que
vam acompanyar del cinc de vuit. Cal destacar la
la vam superar. Novament fets el tres i el quatre
“catedral” feta a Tarragona pels canvis que vam
de nou amb folre, aquest últim treballat al límit a
introduir al pom de dalt. Una acotxadora i una
la descarregada, afrontàvem el primer quatre de
dos van estrenar-se en un castell de vuit tot mos-
vuit amb l’agulla de la temporada. Descarregat
trant el potencial que té la canalla borinota sobre-
amb solvència va donar pas al segon pilar de sis
posant-se a les absències que teníem a l’actuació.
de l’any, que a poc a poc, va mostrant una gran
La Diada va acabar amb el pilar de sis gris. Una
solidesa.
gran feina dels pilaners de la Colla que tot i els sotracs en els assajos van demostrar que la feina
En aquesta actuació, més enllà de fer castells
estava feta.
també es fa barri. És així que va haver-hi una gran festa pels carrers de Sants acompanyats per
Ara bé, tots aquests castells calia fer-los a casa, a
La Banda Patilla que van precedir els concerts
aquest barri que tant ens estima. La Diada d’es-
de Morena Tradipatxanga i PD Melindro vs Els
tiu a plaça d’Osca va ser excepcional. No només
Quatrevents a Can Batlló.
12 - Suc de pinya
El resum de mitja temporada I encara en volem més. Els Castellers de Sants
d’Osca en l’assaig al carrer. Un assaig on hi vam
mai ens aturem, i aquest any no en serà una
col·locar quints a tots dos castells.
excepció. L’any passat ja vam començar a fer les primeres proves de castells de Gamma Extra. Ens
Per tant, els Borinots no afluixem i hem de tenir
vam dedicar, sobretot, a proves de manilles per
clar que s’han de fer molts castells de nou en el
un suposat pilar de vuit amb folre i manilles.
segon tram de temporada. Tanmateix, si som molts als assajos, qui sap si aquests somnis
Aquest any els assajos han anat més destinats a
que tenim de castells de Gamma Extra ens
proves de cinc de nou amb folre i, sobretot, de
acabaran...
dos de nou amb folre i manilles. La gran posada en escena d’aquestes proves van ser fetes a Plaça
...donant una alegria.
Suc de pinya - 13
La
e
fo to
l b o
D
- Suc de pinya El14primer 3 de 9 amb folre fet a Sant Cugat
de pinya - 15 El primer 4 de 9 amb folre fet aSucSants
Viatge E
a
Lisboa
En Pau Domingo ens transporta fins a Lisboa per explicar-nos aquest doble viatge d’agermanament amb el Fado i la voluntat de votar dels catalans.
n aquell cap de setmana els Castellers de
Dissabte. La Praça du Comercio, al centre de
Sants viatjàvem a Lisboa amb una doble
la capital Portuguesa, era el punt escollit per
motivació. Per una banda, donar visibi-
començar el primer dels actes. Envoltats de mira-
litat a la voluntat democràtica del poble català i,
des curioses i fotografies sortíem en cercavila per
per una altra, l’agermanament de dues expressi-
la Rua Augusta fins a arribar a la Rua Santa Justa,
ons culturals pròpies de cada territori, com són
als peus de l’ascensor de ferro, icona de la ciutat.
els castellers i el Fado portuguès. Als 196 caste-
En aquest indret és on vam fer la primera actu-
llers els esperava una ciutat engalanada en motiu
ació completant tres castells de set i un pilar de
de la seva festa local i una desena de voluntaris
cinc. L’acte estava emmarcat en el programa de
catalans residents a Portugal que, en tot moment,
festes de la ciutat, així que, l’expectació era màxi-
van exercir d’excel·lents amfitrions, il·lusionats
ma. Les emocions estaven a flor de pell i mentre
de poder donar a conèixer el fet casteller al seu
baixava l’enxaneta es van sentir crits de “Visca
país d’acollida.
Catalunya!” des del públic.
16 - Suc de pinya
Castellers want to vote Diumenge. El 8 de juny al matí ens trobàvem davant de la Torre de Belem per tal de fer pinya per la democràcia i explicar al món que els catalans volem votar el dia nou de novembre. A l’hora convinguda, i al costat de l’emblemàtica torre portuguesa, hi enfilàvem un tres de vuit que aixecava passió entre el públic assistent format principalment per catalans que es van desplaçar per a l’ocasió i d’altres residents a Portugal. Completàvem l’actuació amb un quatre de set amb l’agulla i quatre simbòlics pilars de quatre. En l’assolellada actuació castellera s’hi vivien moments de forta emoció, com la lectura del manifest per part del dramaturg Elder Costa i la interpretació de “Els Segadors” per part de les gralles de la colla de Sants.
Vam tornar a casa plens d’orgull. Des d’aquí ens vam desplaçar cap al Panteon Nacional, espai emblemàtic de la capital portuguesa, passant pel conegut barri d’Alfama on els veïns havien decorat els seus carrers laberíntics. A la plaça de davant del Panteó s’hi congregaven
Ser dels Amics de la Colla té premi!
unes 300 persones per a presenciar l’acte conjunt de les dues representacions declarades Patrimoni Cultural de la Humanitat. Mentre sonaven les primeres notes de les mans del reconegut guitarrista Mario Pacheco es formava la pinya del nostre tres de vuit; quan els terços començaven a enfilar el castell, la guitarra va deixar lloc a les gralles per fusionar-se en un espectacle únic. Es va repetir aquesta màgica mescla amb un segon castell, un quatre de set i quatre pilars de quatre. Finalment es va tancar l’acte amb una sorpresa que va fer saltar llàgrimes entre els assistents catalans: Caroline, una de les veus més destacades del Fado, va entonar el Cant dels Ocells.
La família Navarro va poder anar gratis a Lisboa gràcies a un sorteig dels Amics de la Colla.
Suc de pinya - 17
Enfaixa’t A
En Sergi Pérez (Txirles) ens explica com davant el repte d’aconseguir sumar més gent a la Colla sorgeixen idees creatives i engrescadores.
cabàvem l’any passat la temporada de
L’activitat enfocada fora del barri va ser la del
la millor manera possible. La Colla, a
divendres del Company day, en què vam portar
plaça, reclamava ja alguna cosa més,
companys de feina a l’assaig i així van entendre
però per aconseguir aquests reptes a plaça neces-
perquè els dilluns, a l’hora del cafè només par-
sitem més camises a assaig. D’aquesta necessitat
lem d’un tema.
neix la idea de l’Enfaixa’t, engrescar el barri perquè siguem més i així fer grans assajos i grans
El dia de Firentitats, l’objectiu era enfaixar tanta
actuacions.
gent del barri com fos possible. Per tal de fer-ho es va crear un petit concurs dins de la Colla, que
Per tant, aquest primer tram de temporada s’han
consistia en fer grups de quatre persones i gua-
fet diverses activitats per donar a conèixer la
nyava el grup que més gent enfaixava aquell dia
Colla tant a nivell de barri com fora d’ell. Les que
pel barri, aprofitant que totes les entitats està-
eren per donar-nos a conèixer a Sants han estat:
vem al carrer i Sants presentava un moviment
el dia de Firentitats i l’assaig obert al barri de la
constant de gent. El premi pels guanyadors era
plaça Osca. Totes aquestes activitats a part de
un sopar al Teta de la Monja i pels subcampions
voler aconseguir nous borinots, també cercaven
uns mojitos al Passadís. La gent que va participar
fomentar l’afició castellera dins del barri i tenir
aquell dia, tant els enfaixats com els enfaixadors
ben plena la plaça Osca per la gran diada d’estiu.
s’ho van passar molt bé.
18 - Suc de pinya
Fem gran la Colla El dia de l’assaig a la plaça Osca es volia ensenyar al barri com cuinàvem aquests grans castells que després fem a plaça. Per tant, vam agafar tots els trastos d’assaig (faixes blanques, fustes, pissarres...) i direcció cap a plaça Osca que falta gent. Allà vam fer un senyor assaig destacant les dues proves de gamma extra, tant el dos de nou amb folre i manilles com el cinc de nou amb folre. El barri, després d’aquests actes, ja estava avisat que podríem fer grans coses a la diada d’Estiu. I així va ser. Vam repetir la tripleta vilafranquina, però aquesta vegada la diferència respecte l’any passat és que tenim tota la segona part de la temporada per poder somiar. Ara mateix, això és un somni; perquè aquests desitjos es facin realitat encara ens falten uns quants borinots més a assaig. És feina de tots aconseguir-ho. Així que seguirem enfaixant el barri entre tots per tal de...
...poder fer realitat aquests somnis.
Suc de pinya - 19
Gralles
i timbals
L’article de gralles i timbals donarà la nota! Us presentem els nous aprenents d’assassins d’orelles, organitzadors de desafinades notes i timbalers del bruc en potència. Aina. Fa tres mesos, quan vaig començar a tocar
Marc. Sempre he volgut tocar el timbal i amb
la gralla, em semblava molt difícil perquè m’ofe-
els castellers he tingut l’oportunitat de fer-ho.
gava al bufar tanta estona seguida. Però, a poc a
Al ser pocs alumnes, les classes són més fàcils
poc, amb els assajos, m’hi he anat enganxant i ara
de portar i en Cami, el professor, pot estar més
ja em sembla més fàcil. Ja em sé tres cançons: el
pendent de tu. Creia que seria més fàcil, però la
Circ, un acompanyament i el Pilar caminat.
manera en com has d’agafar les baquetes o llegir una partitura és difícil. Les classes estan anant molt bé i dedico una estona a casa a practicar, per agafar el ritme. Espero poder estar tocant aviat amb els Borinots!
Laia. Ha estat molt bé començar a fer gralla amb l’Ona (ma germana) i l’Aina. La Irene ens ho fa tot més fàcil i entretingut. És bastant complicat però de mica amb mica m’hi vaig acostumant i cada vegada és més divertit.
Paula. Els castells com a tal, no s’entenen sense
Ona. Començar a fer gralla ha estat una mane-
gralla ni timbal!
ra de reincorporar-me als castellers i fer moltes
Ivanna. Vaig començar amb la gralla una mica
amistats.
per provar, i la veritat és que m’està agradant
Bet. M’ha agradat molt poder fer timbal. Haver
molt! No és fàcil assajar a casa, però de moment
fet amics ha estat una manera d’entrar altre cop
ningú se n’ha queixat! L’única cosa que canviaria
a la Colla.
és la durada de la classe, amb mitja hora et quedes amb ganes de més... La resta, tot genial!
20 - Suc de pinya
Canalla L’equip de la canalla ha demanat als més menuts que és el milor de ser a la Colla. Els més petits han respost amb grans lletres què els agrada més de fer castells. Joan Rovira, 9 anys
Iñaki Rovira, 8 anys
Helena Morata, 7 anys
Mariona Paluzié, 6 anys
Ernest Wodgel, 5 anys
Amèlia Botella, 6 anys
Suc de pinya - 21
Àrea Social D
En Cèsar Vañó ha recopilat les mil i unes activitats que els Borinots han pogut fer gràcies a l’Equip Social, que s’encarrega de fer més gran la Colla.
esprés de la santsacional temporada
D’altra banda, s’ha arribat a un acord amb
que vam viure pel vintè aniversari,
Turisme de Barcelona que ens ha de servir
l’equip social s’ha reestructurat de dalt
perquè els grups de turistes que ens visiten
a baix, amb un munt de cares noves però man-
s’emportin als seus països una imatge difer-
tenint la il·lusió i les ganes de sempre. Aquesta
ent de Barcelona, més enllà del Parc Güell,
primera part de la temporada ens ha servit,
la Sagrada Família o la Vila Olímpica, bo i
sobretot, per prendre les mides de l’impacte i la
col·laborant a augmentar la caixa de la Colla,
repercussió que tenim els Borinots. Així doncs,
que mai està de més.
abans d’engegar noves iniciatives, vam pensar que el més adequat seria donar continuïtat i solidesa a aquells projectes que ja funcionaven en qualsevol dels tres grans eixos sobre els que
“hem reestructurat l’equip social a partir de tres eixos: la difusió del fet casteller, la cohesió interna i el creixement de la Colla”
incideix l’Àrea Social: la difusió del fet casteller, la cohesió interna i el creixement de la Colla.
En l’àmbit de la cohesió interna, la idea és organitzar activitats extra-castelleres amb l’objectiu d’estar com més units i ben avinguts, millor. En molts casos, però, l’Àrea Social hi té, afortunadament, poc a veure. Hi ha un munt de Borinots que prenen iniciatives al respecte i que s’han convertit en clàssics de la Colla, com l’Esquiada Borinota, el Torneig de Futbol.... A nosaltres ens queda posar-nos al servei de tots aquells
En el marc de la difusió, per exemple, s’ha
Borinots amb alguna idea que vulgueu com-
mantingut el conveni de col·laboració amb el
partir amb la Colla i ajudar-vos en el que calgui:
Consorci de Normalització Lingüística, mirant
exposar-ho a Junta, logística, contactes. Aquest
això sí de millorar el punt on, estadístiques ho
any, per exemple, ha començat un taller de pin-
demostren, no acabem d’encertar. Certament,
tura i maquetació a Cal Borinot que (posem-nos
la gent del Consorci surt molt contenta de les
drets!) imparteix un Borinot campió del món en
nostres xerrades i de l’experiència de compartir
la matèria. Aviat és dit, eh?
un assaig amb nosaltres. Però encara ens cal trobar la manera de fer que això no sigui per a ells
Una altra activitat que no necessita massa pre-
només una jornada especial, sinó que repeteixin
sentacions és la que desenvolupen des de fa
i acabin convertint-se en Borinots.
temps els Gastroborinots. Un grup cada cop més
22 - Suc de pinya
Sumant esforços gran de voluntaris que, en moments assenyalats de la temporada, ens obsequien amb petites delícies culinàries sovint relacionades amb algun tema vinculat a l’actualitat de la colla. Que marxem a Suècia? Doncs assortiment de tapes nòrdiques al local per a qui vulgui tastar-les... i resulta que vam voler-ne tots!!! Conèixer el nostre país, la seva cultura i la seva història, és una molt bona excusa per aprofitar aquelles diades castelleres de tarda que, a més, impliquen un desplaçament. La prova es va fer la temporada passada durant la nostra visita a Reus, on ens van ensenyar els racons modernistes de la ciutat amb tal èxit que aquest any hem potenciat aquesta activitat. Les coves paleolítiques de Gavà i la Tàrraco romana han estat les sortides de la temporada 2014, i vist el grau d’acceptació que han tingut, sembla que aquesta activitat hagi de tenir continuïtat durant les properes temporades.
“Aprofitant aquelles diades castelleres de tarda vam visitar les coves paleolítiques de Gavà i la Tàrraco romana” En matèria de creixement, el tercer eix de l’Àrea Social, aquesta temporada està sent especial. Tenim l’ambiciós objectiu de fer 150 noves camises, i això implica que el 2014 tots i totes formem part de l’equip de creixement. Les activitats relacionades amb la campanya Enfaixa’t en són la mostra. Entre tots hem d’aconseguir que Cal Borinot sigui durant la segona part de la temporada un constant anar i venir d’entitats deleroses de conèixer...
...els Castellers de Sants. Suc de pinya - 23
Salut L
i castells
La Joana Sans és estudiant de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC, i ha ofert a la Colla assessorament tècnic per millorar el rendiment.
a meva experiència prèvia en el món cas-
corporals a les que es donen durant un castell),
teller era ben poca, únicament coneixia
exercicis que juguen amb la variabilitat de pesos a
la pràctica castellera com a espectadora.
suportar, amb la variabilitat de companys de pis i
Ràpidament m’hi vaig sentir acollida: vaig trobar
de rengla, exercicis proprioceptius (negar la visió,
una colla molt ben organitzada, atenta als nouvin-
negar el tacte o l’oïda per treballar els sistemes
guts, que munta activitats extra-castelleres –com
interns de control corporal) i exercicis d’equilibri
poden ser calçotades, sortides, viatges... Vaig des-
individual i col·lectiu, sempre treballant postures
cobrir que els castells són molt més que castells.
properes a la pràctica castellera real.
Un cop familiaritzada amb la dinàmica d’assaig
El meu desig és haver proporcionat noves eines,
de la Colla, va començar la meva feina. El meu
idees, visions i maneres de treballar que puguin
objectiu ha estat aportar a la Colla una nova visió
ésser útils per millorar com a colla, per fer la pràc-
sobre el rendiment casteller, basada en el paradig-
tica castellera més segura a nivell de lesions, per
ma de les ciències de la complexitat i la teoria dels
optimitzar el rendiment... En definitiva, per fer
sistemes dinàmics. Mitjançant trobades amb el cos
millors castells, però també fer millor els castells
tècnic, els he explicat els conceptes que proposen
que ja domineu!
aquestes teories i he proposat possibles aplicacions pràctiques que puguin incorporar-se als assajos habituals de la Colla. És cert que alguns dels conceptes que proposen aquestes teories trenquen massa sobtadament la manera com s’han fet les coses fins ara dins el món casteller, però també és cert que proporcionen un marc teòric i una base científica a la pràctica castellera, i són necessaris per fer un pas endavant en el rendiment casteller. El cos tècnic ha començat aquesta temporada a aplicar alguns conceptes als assajos, i jo ho he fet a l’Escola de castells amb castellers adults i, sobretot, amb la canalla. He incorporat exercicis que utilitzen material inestable (per acostar els moviments i les sensacions
24 - Suc de pinya
Borinots
H
exteriors
El Joan Bellés (Deumi) no para quiet. De Delft a Nova York i d’allà a Hilton Head Island, a Carolina del Sud. Sens dubte, tenim un bon ambaixador. ola, Borinots! Espero que estigueu on
A l’inici tenia previst tornar un cop acabat el pro-
fire aquesta temporada. Vaig comen-
jecte, però durant l’estada a Delft va sortir l’opor-
çar a ser borinot exterior a Delft, una
tunitat d’estudiar un màster als Estats Units, a
ciutat universitària entre l’Haia i Rotterdam, a
Nova York. Encara que portés només dos anys
uns 100km sota Amsterdam als Països Baixos, on
i mig actiu a la colla i sense ocupar responsabili-
vaig fer el projecte final de carrera des del febrer
tats a junta o tècnica, és un gran canvi habituar-
fins el juliol del 2012.
se a no anar regularment a assaig. I m’he perdut grans esdeveniments, com la tripleta i pilar de set
La transició va ser radical, deixant de cop d’anar
amb folre o el molt gran viatge a l’Índia. Ho ha
regularment a assaig i amb un temporal de fred
compensat el fet que un dels meus objectius a la
que portava temperatures per sota els -10ºC. Per
vida era viure una temporada als Estats Units.
sort va ser fàcil adaptar-se, a més twitter permetia estar #ambtude9 (a veure si el recuperem!). Si
Finalment ara estic a Hilton Head Island, una illa
mai teniu pensat anar als Països Baixos us reco-
de Carolina del Sud, amb una extensió del visat
mano anar-hi cap a finals d’abril, que apart de
treballant com a consultor. En resum: dos anys i
fer bon temps és el moment àlgid dels camps
mig com a casteller actiu i dos anys i mig com a
de tulipes i potser enganxeu el Dia del Rei a
borinot exterior.
Amsterdam.
A veure què depara el futur.
Suc de pinya - 25
La
colla opina
Quin ha de ser el primer gamma extra de la Colla? Marc Febrer Personalment m’agradaria molt que la nostra colla entrés al selecte grup de les colles de gamma extra fent primer l’aleta al cinc de nou amb folre. Per què el cinc? Doncs perquè crec que és un dels castells totals, al costat del quatre de nou o el dos de vuit, ambdós sense folre. La veritat és que és una qüestió més aviat romàntica ja que quan vaig començar a fer castells aquest és el que més em fascinava (l’any 1997 el món casteller no era el que és ara i els gamma extra escassejaven força) primer per la quantitat de gent que implicava en posicions cabdals del castell i després per la qualitat d’aquestes persones que ocupaven llocs de treball difícil en totes les seves dimensions (tronc, canalla, folre i soca). I tot i que no m’ho heu preguntat, us diré que el castell que no m’agradaria que fos el primer gamma extra de la Colla és el nou de vuit, simplement perquè no el considero d’aquesta categoria. Que és difícil? Sí, molt! Però per a mi es troba a cavall entre els castells de nou bàsics i els de gamma extra; mai per sobre del dos de nou amb folre i manilles carregat!
Ignasi Comas A mi m’agradaria que el primer gamma extra que fem els Borinots fos el dos de nou amb folre i manilles. Per què? Per dues raons: primera, crec que per la quantitat de gent que som és més fàcil que l’assagem com cal per portar-lo a plaça amb les millors garanties que el cinc de nou amb folre; i segona, és el castell al que li tinc més ganes, és el meu “castell fetitxe” des que vaig entendre què volien dir els números que defineixen els castells. El dia que pugui participar d’un dos de nou amb folre i manilles gris (preferiblement com a baix, he he), em sentiré realitzat com a casteller, serà un somni complert.
26 - Suc de pinya
La pregunta Roger Mas Personalment, tinc una gran predilecció per a l’estructura del cinc. Em cau la bava quan veig colles com la Jove de Tarragona fent el cinc de nou amb folre i, com no, algun cop he somiat en vestir-lo de gris. Tot i això, no és un castell ni més fàcil ni que requereixi menys gent que el dos de nou amb folre i manilles. Per tant, els assajos acabaran decidint quin d’aquests castells serà l’escollit per donar el salt a la gamma extra. Al final, sigui quin sigui el castell la meva felicitat serà immensa, els dos són autèntics castellassos i SEREM DE GAMMA EXTRA!
Cristina Cedó El cinc de nou amb folre! Crec que és el més factible, per la soca de pedra, el folre expert i els troncaires confiats que tenim. Tot i que somiant una mica, a mi m’agradaria la torre de nou amb folre i manilles (impressionant) o el pilar de vuit amb folre i manilles (magnífic). Així que no ens queda cap altra opció que picar pedra a l’assaig amb les manilles i demés i qui sap... I el nou de vuit? Tot i que valoro la gentada que necessita a tot arreu (divuit crosses!) i que no sembla difícil pels intents descarregats, pot semblar factible per a nosaltres però a mi no m’agradaria entrar a la gamma extra amb aquest castell, ja sigui amb un, tres o vint-i-quatre enxanetes. Però no parlàvem d’això.
Enric Bartra Després de la increïble passada temporada i l’inici fulgurant de la present, descarregant amb solvència dues tripletes abans de l’estiu, tot borinot es pregunta “farem un pas més?”. El cert és que les proves de gamma extra als assajos són cada cop més habituals. Aquest fet convida a reflexionar. El dos de nou amb folre i manilles s’ha intentat 200 cops –aproximadament–, dels quals 100 s’ha aconseguit descarregar-lo. En canvi, el cinc de nou amb folre s’ha intentat 136 cops –aproximadament–, descarregant-se en 40 ocasions. Amb aquestes dades és evident que la torre ofereix major garanties. En tot cas, tinc la ferma convicció que fem primer el cinc o el dos, els Borinots anirem a descarregar i així entrarem en el petit grup selecte de les colles de gamma extra. Tothom a assaig i a treballar!
Suc de pinya - 27
Torneig D
de dia
La Viena Garcia va arribar ben d’hora a Igualada per animar a l’afició dels Borinots... i veure com eren les altres aficions del Torneig de Futbol.
issabte, els més matiners vam arribar a
Diumenge, va anar igual que dissabte fins la
Igualada a quarts de nou del matí. Un
final: Vilafranca contra Capgrossos de Mataró.
cop ben aparcats, a uns ens van repar-
En canvi, després, durant el partit dels Verds
tir una polsera lila indicant que participàvem
vs Capgrossos, sí que les aficions estaven més
al Torneig com a afició i a uns altres els la van
repartides i hi va haver un incident: un aficionat
donar taronja fluorescent que els destacava com
dels de Mataró es va tirar des del balcó on estava
a jugadors.
amb els seus amics i va caure de cap al contenidor que tenia a sota. Després d’una breu pausa, el partit va continuar ben renyit fins que van arribar a penals i per un petit error d’una jugadora vilafranquina, els mataronins van guanyar.
Els partits van començar sense incidents. D’aficions, n’hi havia de tots tipus: els de Poble Sec disfressats com cada any; els Xics de Granollers, després del videoclip que van gravar abans de l’Intercasteller, tots fent animalades; l’afició dels de Barcelona amb els seus altaveus i la canalla ballant; Gràcia, no podia ser menys i també anava amb un carro decorat al seu estil
Per finalitzar el Torneig, vam anar tots a dinar
i la música a tot volum. Els Borinots déu n’hi do
a una gran nau industrial i un cop acabats, van
també com vam animar, la majoria vam acabar
repartir tots els premis: al més golejador, a la
afònics. Ara bé, qui realment va animar amb
millor afició, al porter que va parar més gols,
energia desbordant, recolzant al seu equip en tot
etc. A cada colla li van donar una caixa amb les
moment i pintats amb el seu negre i verd, van
samarretes del Torneig i un cop repartides entre
ser els de Sagrada Família que el diumenge van
els membres de la nostra colla, tothom cap a casa
rebre el premi d’afició guanyadora.
que ja tocava descansar.
28 - Suc de pinya
Torneig
H
de nit
La Berta Montañà va aguantar tota la nit per explicar la llarga festa que va començar amb batukada i va explotar amb Miquel del Roig. avia estat un dia llarg, uns jugant a
estàvem donant-ho tot durant el concert on no va
futbol, els altres animant... i acabàvem
faltar, esclar, el típic moment d’omplir la festa de
de passar per una amarga derrota
pilars quan sona “Tocant el cel amb la mà”.
al partit contra els Al·lots de llevant. Però som Borinots i res ens atura. Així que els puretes van anar cap a l’hotel, el jovent ens vam instal·lar a les pistes del pavelló, una dutxa i cap a sopar ben animats!
“Contra els Al·lots de llevant vam perdre en la tanda de penalts, però som Borinots i res ens atura mai, esperem repetir l’any que ve”
Durant el dia, el temps va acompanyar força, però
Un cop acabat Miquel del Roig, vam seguir amb
al vespre va refrescar bastant. Entre el fred, l’en-
la música del DJ, que no estava pas malament
trepà de botifarra que deixava molt a desitjar i les
però li va faltar posar alguns èxits (n’ha d’apren-
ganes de festa, vam fer via a sopar. Seguidament
dre d’en Pau Granell). Va estar punxant fins altes
va venir el grup de batukada Batinkat, que va
hores de la matinada.
començar a animar l’ambient (bé, alguns ja anaven molt animats) i ens va portar cap a la festa, a la sala 6.9.
Quan la gent ja retirava cap a dormir, va caure un diluvi universal acompanyat d’una bona Allà ens esperava el gran mestre de les festes, en
pedregada que ens va fer arribar al pavelló tots
Miquel del Roig, que ens va fer gaudir d’un bon
xops i ens va deixar dormir ben poc. Malgrat les
directe dels seus, amb els seus clàssics de sem-
inclemències del temps d’última hora, va ser una
pre. La sala estava a rebentar, tots els castellers
bona nit i esperem repetir l’any que ve.
Suc de pinya - 29
Amics L
de la
Colla
Aprofitant un viatge a Albocàsser la Carme Bernet va entrevistar a la Mari Carmen Escrig Gisbert, amiga de la Colla des de fa nou anys.
a Mari Carmen podria tractar-se de l’Amiga que tenim més lluny. Família del Santi i L’Esther. En una visita al seu
poble amb motiu de les festes de Sant Antoni li agraïm la seva participació a la Colla amb algunes preguntes. Com ens vas conèixer? Sóc d’Albocàsser, un poble de Castelló, amiga de l’Esther i el Santi. A través d’ells, vaig conèixer als Castellers de Sants. Després, a Barcelona vaig tenir oportunitat de gaudir la Colla i descobrir el món dels castells de més a prop. Jo crec que va ser el 2008, encara que el Santi, l’Ester i tots plegats em diuen que era abans…
ta a Barcelona. Vaig estar una setmana a casa de l’Esther i el Santi: el primer diumenge vam anar a
Quantes vegades has vist actuar la colla dels
Sant Cugat a fer una actuació i, el segon, en vam
Castellers de Sants? La meva primera vegada
fer una altra en una plaça de Barcelona. També
va ser a Albocàsser. Un cop a l’any, a la Vileta
vaig conèixer el vostre local social, Cal Borinot,
del poble es fa un sopar “costumista”. Aquell
hi vau organitzar un pica-pica i també féreu cas-
any es celebrava el mil·lenari del campanar i us
tells al carrer. Crec que era l’any 2008, no n’estic
vam convidar a fer castells. Va ser un espectacle
del tot segura.
per a tot el poble, perquè era la primera vegada que vèiem castells en directe. De fet, per més que
T’has deixat una actuació on també vas venir-
diguéssiu que no éreu tota la colla, a nosaltres
nos a veure... el concurs de Tarragona. Aquell
ens vau impressionar molt.
any ens vau convidar i donar samarretes. Va ser
Vau fer castells davant de l’església i un pilar
espectacular! Érem una parella amb els seus dos
que pujàreu escales amunt. Tot el poble vam
fills i jo que vàrem pujar a Tarragona en cotxe i
pensar que en qualsevol moment cauríeu, però
allí també hi trobàrem altres amics de Castelló, el
no va ser així i ens va emocionar. Recordo que
Marcel, el Blai, el germà i el nebot de l’Esther...
vam sopar tots junts al carrer del poble vell de la Vileta i, després, vam ballar el ball Pla i vam fer
Quan ens veus fer castells què sents? Aquí no
un foc a la plaça de l’església... va ser una festa
fem castells, no hi estem acostumats, així que
molt bonica.
sento molta emoció. Penso que és una tradició
La segona i tercera vegades va ser en una visi-
30 - Suc de pinya
d’un poble i que, com totes les tradicions, hem
Entrevista a Mari Carmen Escrig Gisbert de procurar conservar-la al màxim. Quan ho veig
també formes part dels Borinots. T’agradaria
de prop m’impressiona, sobretot la dificultat de
que féssim alguna cosa especial per les per-
mantenir l’equilibri quan feu les vostres torres.
sones que sou Amics de la Colla? Estic molt
No hi entenc massa de castells -sé que heu de
lluny i, des de la llunyania, és difícil pensar en
pujar i baixar sense caure- ni conec tot el que se’n
coses que els Castellers de Sants pugueu oferir.
valora, però em crida i m’emociona molt. Aquí
Naturalment m’agradaria que tornéssiu al poble,
no coneixem el llenguatge dels castells, ni tant
però aquí ja s’hi impliquen ajuntaments, pres-
sols els veiem per la televisió, així que en aquest
supostos... i potser és complicat. M’agrada ser
món camino perduda, però sí que li dono molt
Amiga de la Colla i col·laborar amb els Castellers
valor a tot el que feu, al compromís individual,
de Sants perquè, tal com he comentat, penso que
al treball d’equip, de colla.
cal conservar les tradicions. També col·laboro i participo, com puc, a mantenir les tradicions del
Des dels Castellers de Sants et donem les gràci-
meu poble.
es per col·laborar amb nosaltres. Ets l’Amiga de
El que sí us puc assegurar és que cada vegada
la Colla que ha nascut i viu més lluny, partici-
que vingui a Barcelona i hi hagi actuació, us vin-
pes cada any amb la Colla i per això creiem que
dré a veure... no m’ho penso perdre!
Suc de pinya - 31