Agost 2015 • Número
#35
Suc de pinya
Edició Festa Major
LA REV IS T A DE LS C AST E LL ERS DE SANTS
Sumari Editorial La Junta La Tècnica La foto El primer tram La segona foto Gent normal Gralles i timbals Canalla Àrea de Barri Salut i castells Tots som Sants Torneig de dia Torneig de nit Amics de la Colla Entrevista Amics Contraportada 2 - Suc de pinya
3 4 6 9 10 16 17 18 19 20 22 24 26 27 28 30 32
Editorial A
mb la Festa Major del nostre estimat
la d’aquella nit que rebíem la camisa grisa per
barri comença el segon tram. Les pla-
primer cop entre aplaudiments.
ces d’Esplugues, Barcelona, Vilafranca,
Granollers i Terrassa ens esperen per veure grans
Amb mitja temporada a les espatlles podem
actuacions i enormes celebracions. És moment
fer moltes prediccions, no obstant això, només
de tornar a gaudir i somiar amb uns èxits iguals o
volem agrair per endavant a tots els Castellers de
superiors als de l’any passat. El nostre model cas-
Sants que contribuiran, d’alguna manera o d’una
teller camina amb pas ferm i una temporada més
altra, a fer aquesta colla més gran, forta i potent.
ens tornarem a abraçar entre amics, companys, coneguts i desconeguts. Tots els objectius que ens proposem són al nostre abast, tenim prou experiència com per assolir els reptes que vindran. Només cal que ens els fem nostres amb la mateixa il·lusió que
Suc de Pinya
La revista dels Castellers de Sants Número 35, agost de 2015
Local borinot: c/Comtes de Bell-lloc, 49 08014 Barcelona Correu postal: c/Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda Els Castellers de Sants i Suc de Pinya no es fan responsables de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.
Alegria, que és Festa Major / Alegria, perquè ser de Sants és el millor / Alegria, que és Festa Major / Al matí tenim vermut i traca, paellada i havent dinat / migdiada, actuació, pilar, concerts i balls fora el local / Tiruliruliruli, tiruliruliruló... Maquetació i coordinació: Roger Martrat. Correcció: Laia Andrés (coord.), Mireia Quero i Alba Vinyes. Portada: Mireia García (Sant Jordi a Sitges, 26 d’abril 2015) Contraportada: Roger Estivill (muntatge a partir d’una fotografia de Mireia García). Fotografies: Josep Colet, Adrià Cruz, Jaume Garcia, Mireia Garcia, Itziar Larrañaga, Albert Lòpez, Roger Martrat, Carles Paniello, Rosa Sotelo i Lourdes Tolo. Hi han col·laborat (per ordre d’aparició): Esther Oriol, Pau Camprovin, Jordi Braña, Roger Estivill, Annie Von Eyken, Canalla (Sara, Ona, Mireia i Aina), Maria Marco, Sílvia Simó, Iolanda Barnola (entrevista a Ayako Tanaka, Pilar Ferré, Joan Ferrer i Carles Morata), Sara Moncasi, Adrià Rubio, Pere Miret i Carme Bernet (entrevista a Montse Rafí i Marc Sala ‘Tarrako’). Agraïments: Guillem Andrés, Roger Estivill, Irene Jerez, Maria Quintana i Elena Sánchez.
Suc de pinya - 3
La Junta
Fer castells en un ambient extraordinari
Q
uin magnífic final de primer tram vam
I ara, després de gaudir d’unes vacances ben
poder gaudir, Borinots i Borinotes!
merescudes, tornem a la càrrega per Festa
Quina gran manera de celebrar-ho
Major, el més gran esdeveniment social de la
amb el barri i quin tros de festa la que vam com-
Colla on –com deia, en una de les entrevistes al
partir a l’Espanya Industrial.
documental dels 20 anys de la Colla, una jove castellera– ens encanta donar castells al barri
La Diada d’Estiu s’ha convertit en un èxit de
durant una intensa setmana de festa.
la Colla gràcies a tres factors fonamentals: el moment del calendari en el qual arriba, que ens permet fer castellots a casa abans de marxar de vacances, la complicitat dels santsencs i santsenques –especialment del veïnat i dels comer-
“A nivell social haurem de prémer l’accelerador per mantenir la velocitat de creuer que duem des de fa molts anys i que ens ha situat on som”
ciants de plaça d’Osca– i, sobretot, la implicació de la nostra gent a l’hora de muntar un veritable
Tornem per fer castells a Bonet i Muixí, passejar
festival amb el més pur segell borinot. Farem bé
el nostre pilar caminant pel bell mig del passeig
de mimar aquesta festa any rere any, ens merei-
de Sant Antoni i treure un altre cop els assajos
xem aquests moments de celebració conjunta
al carrer. Les activitats de tarda i nit enguany
amb la participació de tota la Colla, i són el
recuperen el carrer Comtes de Bell-lloc com a
millor aparador per explicar al barri qui som i
escenari, un espai més reduït que la darrera
com fem les coses.
edició, però amb el caliu retrobat de la festa al
4 - Suc de pinya
La Presidenta parla carrer. Si us ve de gust, no dubteu ni un segon
tells nous ara serà necessàriament més lenta. És
en apropar-vos a la barra per oferir un cop de
per aquest motiu que, a nivell social, haurem de
mà en les moltíssimes tasques que es desprenen
prémer l’accelerador per mantenir la velocitat
de l’organització de la festa. Si encara no ho
de creuer que duem des de fa molts anys i que
heu fet, us sorprendreu de com de gratificant
ens ha situat on som. Les claus per fer-ho són
és formar part, també des de dins, d’aquesta
les que ja coneixem: fer els millors castells i fer-
celebració.
los en un ambient immillorable: les dues coses depenen només de nosaltres. Ho tenim tot –un
El que ens espera fins ben entrat el mes de
extraordinari grup de gent formant la Colla i tot
novembre és per tots i totes ben conegut.
un barri al nostre costat– perquè continuï sent
Assajos intensos a l’alçada dels reptes que nos-
així! Ho hem fet molt bé per arribar-hi, seguim
altres mateixos ens plantegem, actuacions de
fent-ho igual tots junts per mantenir-nos!
nivell que se succeiran setmana rere setmana i,
Gaudiu de la Festa Major, Borinots i Borinotes...
per damunt de tot, unes ganes boges de tornar a viure aquells moments d’alegria immensa que
visca els Castellers de Sants!
impliquen la consecució de grans fites. A nivell tècnic, la Colla ha assolit un nivell altíssim, ja ho sabem tots, i la progressió en forma de cas-
Esther Oriol Presidenta
Suc de pinya - 5
La Tècnica
La rutina castellera
R
utina! A mida que s’apropa l’esperat dia,
Calendari. Ens trobem en aquell punt de
sento i llegeixo que la clau és la RUTINA!
comoditat absoluta. Tenir un calendari al més
Està bastant estès que als nadons i nens
estil Borinot és un dels pals de paller. Malgrat
els va molt bé la rutina. Pautar l’hora d’anar a
no seguir un calendari massa habitual ni tradi-
dormir o els hàbits més habituals com si es trac-
cional casteller, tenim un calendari fet a mida,
tés d’un ritual, és a dir, una cosa que has de fer
molt estable, en places on ens hi trobem a gust
sempre de la mateixa manera i a la mateixa hora.
i amb diades d’alt nivell. Cada any es repeteix i
Gràcies a això, l’infant interpreta aquesta repeti-
inclús l’anem millorant. Li tenim la mida total-
ció com un senyal inequívoc que l’avisa del que
ment presa, sabem a la perfecció quan ens podem
està arribant, i tindrà prou temps per preparar-se
relaxar, quan hem de ser-hi tots, quan toca apretar
i afrontar-ho amb tranquil·litat i seguretat.
o afluixar, quan cal portar l’amic a assaig... Com molt bé va explicar el Pere en l’última xerrada
És clar! (penso). Aquest és el gran secret de la
organitzada al local, l’assistència als assajos i actu-
nostra colla. Com un rellotge, any rere any, anem
acions també segueix unes pautes molt marcades
repetint les pautes. Tic-tac, març: inici dels assajos
en funció del calendari, amb uns volums de gent
i primers castells de set. Tic-tac, pretemporada:
molt constants en els últims anys, inclús amb
rodant castells de set i mig i primers castells de
un augment en els darrers temps, cosa que ens
vuit. Tic-tac, Aniversari: primer folre i seguim
assegura poder afrontar els grans reptes en els
rodant. Tic-tac, Sant Cugat: primer castell de nou.
moments triats.
Tic-tac, tic-tac... seguim una mateixa tendència i això ens dóna la seguretat i confiança necessàries
També comencem a assimilar que quan la majoria
per encarar els reptes que ens anem proposant!
de colles estan a dalt de tot, a nosaltres, que hem
Hi ha dos factors claus que ens han ajudat molt
començat la temporada una mica més tard o hem
a adquirir aquests hàbits i han marcat el compàs
gaudit d’unes vacances més llargues, encara ens
d’aquest rellotge: el calendari i els assajos.
queda una mica d’assaig, i que és, després de Sant
6 - Suc de pinya
El Cap de Colla parla Cugat a la primera part o als voltants de la nostra
cada temporada ens hem pogut plantejar proves
Diada a la segona, quan els Borinots comencem
d’alt nivell als assajos més aviat, cosa que es tra-
a estar en plena forma! Disposem d’un esquema
dueix amb més nombre total de proves grans a
intern molt pautat que converteix la nostra tem-
l’assaig (veure taula). I això també és clau, i un
porada en un guió bastant previsible, cert, però
reflex de que a mida que creixem, ho fem assolint
alhora molt segur!
molt bé el pas anterior; fet que permet posar-nos amb certa comoditat al nivell aconseguit l’any
Assajos. No és cap novetat que assajar més i
anterior i seguir mirant amunt. Cada vegada ens
millor es reflecteix en millors castells a plaça. I
plantegem assajos de colla gran més aviat.
en això, els Borinots també fa temps que hi treballem, i hem de continuar fent-ho. Procurem aconseguir uns assajos dinàmics i planificats, fugint de qualsevol improvisació i amb gran presència de soques i folres per garantir la màxima participació
“El secret de la nostra colla és ser com un rellotge, repetint les pautes i seguint una mateixa tendència que ens dóna la seguretat i la confiança necessària”
de tothom. Si ens fixem en els números dels assajos de les últimes tres primeres parts de tempora-
Els espectaculars números de soques de dos i
da, veurem que ens hem fet un tip de fer proves
inclús de tres i quatre demostren el domini abso-
de gran nivell i que la tendència general és que
lut en els folres i en lligar soques (una dada: els
cada any hem anat millorant. No és que haguem
5 castells de 9 que hem fet aquesta primera part
fet res d’insòlit (i d’això es tracta), simplement que
els hem fet a la primera, sense desmuntar cap
Assistència actuacions
Assistència actuacions 350 Assistència actuacions 350 300 250 200
300
250
250
200
200
150
150
150
100
100
100
50
50
0 Abril
300
Assistència assajos
Assistència actuacions Assistència assajos
50
0 0 MaigAbril Juny Maig Juliol Juny SetembreJuliol Octubre Novembre Abril Maig OctubreSetembre Novem Abril Juny Maig Juliol JunySetembreJuliol Setembre Octubre Novembre
2013
2014
2015 2013
2014
2015
2013
2014 2013 2015
2014
2015
Suc de pinya - 7
El Cap de Colla parla 2013 feb-mar f.t 2
2014
abr-maig
jun-jul
TOTAL
Sencer
11
6
17
Acotx.
5
1
6
23
2015
feb-mar
abr-maig
jun-jul
TOTAL
1
8
3
12
3
0
1
4
16
feb-mar
abr-maig
jun-jul
TOTAL
1
6
2
9
4
4
1
9
1
3
4
Sencer
Soca 2
Acotx.
3
Dosos
10
2
15
Acotx.
1
8
9
Dosos
5
Quints
3
3
18
1
6
6
1
Sencer
f.t 3
Soca 3
Sisens Quints
1
13
14
6
5 3
3
6
20
23
5
1
1
1
6
7
Quints
8
7
15
Sencer
7
6
13
Acotx.
3
Acotx. Dosos
Soca 4 5 de 7 net Pilar 6
Sisens
Sencer
4
67
3 5
5
51
122
1
1
10
16
5
6
11
5
18
1
1
7
7
2
3
1
16
3
3
6
7
13
7
7
14
4
5 16
15
3
6
9
1
6
1
8
10
5
1
16
19
2
8
8 15
8 7
2
Sencer
f.t 4
1
4
2
3
5
56
57
129
29
7
11 16 18
4 4
3
3
10
6
16
4
2
6
2
8
10
12
3
22
3
3
1
5
6
3
2
5
2
2
10
10
24
1
2
3
12
5 31
80
7
23
6
6
73
183
18
37
25 32 14 26 26 6
peu), imprescindible per aconseguir la base sòli-
moment, o cada moment el seu castell i que és a
da, sobre la qual s’enfilen els castells de nou que
base d’assaig i assaig i més assaig que s’aconse-
hem descarregat amb solvència durant aquest
gueix el domini, seguretat i confiança per dur els
primer tram. No tan bons han estat els números
castells a plaça al moment òptim.
de cinc de set sencers fets als assajos, alguns canvis forçats en l’alineació (que es mantenia bastant
I seguint amb el guió establert, després de les
estable des de que vam fer el primer cinc de vuit
merescudes vacances castelleres ja sabem què
la temporada 2009) ens han condicionat. Això ens
toca, la nostra estimada rutina! Festa Major, Pilar
ha de fer valorar i situar al lloc que toca aquest
Caminant, dimarts, divendres (especial soques
gran castell. Malgrat no haver-lo pogut portar a
i folres), cap de setmana de descans, dimarts,
plaça, hem sigut capaços de fer-lo sencer en tres
divendres, Sagrada Família, dimarts, assaig porta
ocasions i fer moltes proves fins aixecador als
un amic, Esplugues, dimarts, La Mercè, cap de set-
assajos (de fet, més que mai). Hem de seguir tre-
mana de descans, dimarts, divendres, Les Corts,
ballant per trobar-li la mida i recuperar la confian-
dimarts, divendres, Terrassa, dimarts, divendres,
ça necessària per tornar-lo a treure. Podem estar
La Diada, dimarts, divendres, cap de setmana de
contents i satisfets de la feina feta durant el que
descans, dimarts, divendres, Tot Sants, dimarts,
portem de temporada i dels resultats obtinguts,
divendres, Granollers, dimarts, divendres, cap de
tant als assajos com a les actuacions.
setmana de descans, dimarts, divendres, Diada Minyons,... com un rellotge! Bona Festa Major i...
Queda demostrat que tenir adquirits i interioritzats uns hàbits propis ens ajuda a afrontar les temporades d’una manera organitzada, segura i autònoma. Tenim clar que cada castell té el seu
8 - Suc de pinya
a gaudir de la RUTINA! Pau Camprovin Cap de Colla
fo to
La
El 4 de 9 amb folre fet a plaça d’Osca
El
primer tram
El Jordi Braña ens resumeix l’esforç, la convicció i la determinació d’aquest tram que s’ha traduït, plaça a plaça, en un enfortiment constant de la Colla.
Consolidant castells
T
ot i els entrebancs, els Borinots hem
L’arrencada. Com és habitual, els castells de
aconseguit igualar els 5 castells de nou
set i mig protagonitzaven l’actuació de Santa
abans de les vacances assolits l’any pas-
Eulàlia. La gran notícia de l’actuació no eren els
sat. Amb aquests castells plenament consolidats
castells sinó el sistema de rondes “a l’antiga”,
s’ha tornat a demostrar que no arriba abans a
que marcava una hora límit per acabar l’exhibi-
assolir certs castells qui més corre, sinó qui fa les
ció. Tothom va sortir satisfet amb el nou format i
coses pas a pas, amb convicció i determinació.
el públic ho va agrair.
Un any més la Festa Major petita de Barcelona
Ja al març repreníem el ritme per Sant Medir,
marcava l’inici de la temporada borinota. Durant
aquest any a Gràcia, tornant a firmar els matei-
la setmana prèvia se celebrava l’assemblea anual
xos castells: cinc de set, set de set i quatre de set
i aquest any, a més, tocava renovar càrrecs de
amb agulla. L’ensopegada inicial amb el cinc va
junta i tècnica. La Colla avalava per àmplia majo-
quedar en anècdota, però juntament amb el pilar
ria una candidatura continuista que incorporava
de cinc al balcó de Santa Eulàlia va demostrar
cares noves en molts àmbits. D’aquesta manera
que mai se li pot perdre el respecte a cap castell
s’aconseguia donar continuïtat a l’estil que tant
per molt assequible que sembli.
ens caracteritza i seguir incorporant gent nova en llocs de responsabilitat per assegurar que l’em-
La diada del Triacord obria 3 actuacions segui-
penta de la Colla no tingui aturador.
des al barri en les quals la feina al local d’assaig
10 - Suc de pinya
El resum de mitja temporada començaria a veure’s reflectida a plaça. Davant del mercat de Sants, al cinc de set li afegíem el dos de set, estructura que esperem ens doni com a mínim les mateixes alegries que la passada temporada.
Castells de vuit. La segona parada al barri era a la plaça de Sants en motiu de la tradicional diada de Rams. Era el dia escollit per ensenyar el primer castell de vuit gris de l’any i després d’un dos de set apamat d’inici va ser el torn del tres de vuit, que es va completar sense incidències. El cinc de set i una multitudinària calçotada oberta que vam compartir amb la gent del barri i les colles convidades va cloure aquell diumenge. La tercera parada al barri era a la Rambla de Badal, on no estan gaire habituats a veure els nostres castells. Era el moment per afegir un nou cromo a la col·lecció de castells. El tres de vuit de sortida va donar pas a l’estrena del quatre de vuit, que després d’un peu desmuntat es va completar amb suficiència. Amb el dos de set de la tercera ronda sumàvem la primera clàssica de la temporada, amb tots els castells estrenats en les últimes 3 actuacions al costat del nostre públic. Per Sant Jordi i ja amb l’aniversari a la cantonada visitàvem Sitges en el primer desplaçament de la temporada per oferir a una plaça tant estimada i apreciada una nova clàssica de vuit que ja es començava a quedar petita.
XXII Aniversari. Amb la clàssica consolidada i ganes de donar un pas més ens arribàvem a l’actuació de l’aniversari. Com cada any tot començava el dia anterior per vigílies a la ja consolidada
Suc de pinya - 11
El resum de mitja temporada plaça d’Osca. El dia en què les borinotes meravellen el públic i el món casteller completant castells íntegrament femenins (no només femenins al tronc com fan altres). Amb tota la gamma de sis ja assolida aquest any havien triat el dos de sis per sota. El castell va pujar prou bé fins a les dues últimes aixecades, en les quals les dificultats per aixecar una de les dues rengles van dotar d’un punt èpic al castell. Amb molt d’esforç es va fer l’aleta i la descarregada va ser mes plàcida, celebrant una nova gesta de les dones de la Colla. Hi ha qui ja parla de castell de set per l’any que ve... Abans del castell de dones, la Colla havia fet tres castells “convencionals”: dos de set pensant en l’endemà, quatre de vuit i nou de set per fer participar el màxim de gent.
“No arriba abans a assolir certs castells qui més corre, sinó qui fa les coses pas a pas, amb convicció i determinació” El dia de l’aniversari, unes hores després de despertar el barri amb unes concorregudes matinades, era el moment de fer un pas més a la nostra plaça. Amb l’ajuda dels molts ocasionals que es posen la camisa aquest dia vam descarregar un tres de vuit preludi del gran repte del dia. Els dos anys anteriors havíem estrenat el dos folrat per l’aniversari i aquest any no podia ser menys. Amb l’ajuda de la gran soca grisa s’aixecava el castell, que demostrava el tremolí habitual en qualsevol estrena, insuficient per fer perillar l’estructura. Amb el quatre de vuit, els pilars de comiat i el tradicional pilar a les escales completàvem un nou aniversari rodó. La paella popular a la pròpia plaça tancava un any més aquesta cita.
12 - Suc de pinya
El resum de mitja temporada Amb el dos folrat per bandera. La setma-
Industrial, rodant i consolidant una tripleta que
na posterior a l’aniversari tocava actuació doble,
començava a saber a poc. És en aquest moment
fet poc habitual al calendari borinot, i és que les
on cal recordar que fa pocs anys aquesta era l’ac-
eleccions municipals havien obligat a moure
tuació límit de la Colla. Aquell dissabte al vespre
el tradicional Firentitats de data. En solitari i
es va arrodonir amb la projecció a Cal Borinot de
davant l’alcaldia seguíem sumant castells de vuit
la victòria del Barça a la final de Copa.
en una actuació atípica amb quatre castells: cinc de set, tres de vuit, quatre de vuit i quatre de set
Les següents actuacions es presentaven per a
amb agulla.
molts com el moment adequat per fer un pas més, però els assajos del cinc no acabaven de rut-
Diumenge tocava repetir el dos folrat al Poble
llar i l’esperada estrena es posposava. A Mataró
Sec. Amb treball però sense angúnies vam poder
hi anàvem, doncs, a fer una nova tripleta (de
repetir l’actuació de l’Aniversari.
vuit, encara). La Colla, però, va aprofitar l’actuació per seguir rodant estructures i convertir la
Dues setmanes més tard tornava tocar repe-
torre en aquell gran banc de proves de cara a cas-
tir plantant la mateixa actuació a l’Espanya
tells superiors.
Suc de pinya - 13
El resum de mitja temporada
En la segona actuació del juny visitàvem el far
Una calorosa tarda de diumenge, Sant Cugat
west casteller. Una plaça tant poc habitual com
esperava el primer castell de nou de l’any.
Lleida i la festa del local dels amfitrions feien
Després d’un plàcid dos de nou amb folre arri-
escalar tant els autocars d’anada per permetre a
bava el moment. La concentració prèvia demos-
alguns visitar la Seu Vella pel matí com els de
trava la importància del moment i poc després el
tornada per deixar gaudir de la festa al jovent. La
tres de nou amb folre es descarregava no sense
distància no evitava una nova tripleta (si, encara
molt d’esforç, desencadenant l’eufòria de l’enor-
de vuit), demostrant que la Colla estava prepara-
me soca grisa. Un quatre de vuit de tràmit tanca-
da per fer un pas més.
va una gran actuació.
L’apretada final. Després de més d’un mes
Una setmana més tard ens plantàvem al Pla
i mig sense estrenar cap castell a plaça arribaven
de la Seu. La nostra Colla no està habituada a
aquelles tres actuacions que l’any passat van per-
actuar a la zona tradicional, en grans places i
metre donar un gran salt de qualitat i confiança
amb grans colles i per això un autèntic tsuna-
a la Colla. Tot i arribar-hi sense el cinc, el borinot
mi de camises grises omplia l’esplanada de la
tipus demostrava fam de castells cada dimarts i
catedral tarragonina. El tres de nou amb folre
divendres i nous castells estaven a punt de sortir
de sortida va pujar tranquil però es va compli-
del forn.
car després de l’aleta. Molts diuen que el castell
14 - Suc de pinya
El resum de mitja temporada no va caure perquè ja hem adquirit allò que se’n
ces que vam superar amb nota en els castells
diu ofici amb els castells de nou. Posteriorment
de nou, descarregats amb tranquil·litat i bones
venia una de les tres estrenes (tres!, ni els més
maneres. La nota negativa venia al deixar en
veterans de la Colla recorden l’última vegada
carregat el quatre de vuit amb l’agulla, ja que
que va passar), el quatre de nou amb folre. El
després d’una defensa impossible el pilar acabà
castell es va descarregar amb sorprenent facili-
cedint. Una taca sense gaire importància vist el
tat. La segona estrena era el quatre de vuit amb
resultat global i que tothom oblidava fàcilment
agulla, que va necessitar d’una gran defensa en
durant el multitudinari correbars que ens porta-
el moment d’alliberar l’espadat central. I la ter-
va a celebrar-ho a l’Espanya Industrial.
cera estrena era el pilar de sis, que va quedar en carregat en cedir inesperadament durant el
I el cinc, que? Doncs ja sortirà quan toqui. És
descens.
important no obsessionar-se amb un castell que està plenament al nostre abast. I es que ens hem
“És important no obsessionar-se amb un castell com el cinc de vuit, que està plenament al nostre abast”
plantat a les vacances amb registres similars als de l’any passat però a més portem a sobre una experiència amb castells emmanillats que fa un any no teníem.
Amb els deures fets, ens presentàvem a la nostra Diada d’Estiu. L’últim examen abans de vacan-
Tots sabem que el millor està per venir!
Suc de pinya - 15
a
fo to
La
n go
Se
El 3 de 9 amb folre fet al Pla de la Seu
Gent C
normal
El Roger Estivill, cap de comunicació de la Colla, recorda la campanya del primer tram que va comptar amb la col·laboració d’una productora audiovisual.
om ja va sent habitual, cada tram de
unit a la realitat. Així, la radicalitat recau en el
temporada ve acompanyat d’una cam-
fet de ser normals. Unir centenars de persones
panya motivadora. Enguany hem fet
normals que són protagonistes de la vida extra-
servir una fórmula de col·laboració entre els
ordinària un cop creuen la porta del carrer de
Castellers de Sants i una empresa emergent d’au-
Comtes de Bell-lloc o s’enfunden la camisa grisa.
diovisuals, What The Films. L’equip de comuni-
Gent normal com tu i com els cinc protagonis-
cació teníem en ment una campanya d’un caire
tes de la campanya que representen tota aquella
molt social, que mostrés la riquesa humana que
gent benvinguda a la Colla.
forma la Colla. Ensenyar com de la diferència de tots i cadascun de nosaltres podíem arribar
Per mostrar tanta varietat havíem de multiplicar
a construir castells únics de nou pisos. Volíem
els punts de vista. Així doncs vam pensar en la
anar més enllà de la idea de fer pinya, de fer
Irene, el Pere, la Natàlia i la Cristina i l’Ernest.
barri, de fer cultura. Volíem implicar a nivell
Representen una gran varietat d’edats, d’impli-
personal a tothom.
cació a la Colla, posicions dins i fora les pinyes i troncs, lloc de procedència, activitats profes-
“La radicalitat de la Colla recau en el fet de ser persones normals”
sionals, etc. I What The Films ha sabut mostrar en cinc vídeos aquesta realitat calidoscòpica que conforma la nostra colla.
És per això que vam titular la campanya Gent normal, vides extraordinàries. En una època on sem-
Una gran família on, de veritat, tothom hi és ben-
bla que per despuntar has de ser el més ràpid, el
vingut. Gent normal, com tu, amb vides extraor-
més gran, el primer, el millor... costa mantenir-se
dinàries, com la nostra.
Suc de pinya - 17
Gralles P
i timbals
L’Annie Von Eyken deixarà de tocar la gralla a Sants uns anys per fer el doctorat a Mont-real. Aquesta és la seva carta d’un comiat temporal. Vagi bé Annie! els que no em conegueu, sóc una mica
Però aquest any hi ha hagut una revolució.
l’ovella negra de les gralles: la que va
Aquest any hem tingut un grup de nous gran,
entrar al món casteller pràcticament per
molt motivat, molt bo i, sobretot, molt implicat.
accident quan l’únic que pretenia era aprendre
Gràcies als esforços incombustibles de la Irene
a tocar un instrument que sempre havia trobat
hem tret tres grallers nous a plaça (xifra rècord),
interessant, la que no ve mai a assaig de castells
que faran el relleu de les dues gralles que, per
(que no està bé, que hi hauria d’anar, ja ho sé) i la
distància o per estar portant a dins un nou petit
que després de gairebé cinc anys es coneix pocs
graller, no podrem tocar. I alerta, perquè en
noms de Borinots a part dels altres grallers, tim-
tenim molts més encara coent-se al forn, amb
balers, familiars i simpatitzants. Què hi farem!
moltes ganes de seguir aprenent per poder sortir a plaça i fer encara més gran la família de gralles
Ara, quan falta només un mes per agafar l’avió
i timbals.
que em portarà a viure a Mont-real durant els propers 3 anys (com a mínim) per fer el doctorat,
Al nous, als vells, als que són lluny, als que no
em toca escriure l’article de la secció de gralles i
poden tocar, als que me’n van ensenyar, als que
timbals de Sants.
estan per tot Catalunya fent concerts, als que no toquen gairebé mai perquè són al tronc, a la soca
Doncs bé, quan vaig entrar a la Colla hi havia una
o al folre, als que havien tocat sempre però se’ns
certa crisi d’aprenentatge graller, i de cada reme-
han fet grans de cop i us els heu endut cap a dins
sa de nous grallers i gralleres només en sobrevi-
del castell i, sobretot, a la nostra cap que fa que
vien un o dos... o cap. La gran majoria ho deixava
tot s’aguanti dret: gràcies. Cuideu-me’ls, que...
durant el curs per falta de motivació, per creure que no se’n sortirien o per altres prioritats.
18 - Suc de pinya
...aquesta família és i sempre serà la meva!
Canalla La Sara, l’Ona, la Mireia i l’Aina són quatre de les dosos més petites de la Colla i han respòs aquestes preguntes fetes per l’equip de canalla. A veure si us sorprèn alguna resposta!
Q
uè has de fer mentre fas de dosos?
T’ha passat alguna cosa divertida fent de
Les quatre dosos comencen a dir pau-
dosos?
tes sense parar, sembla que se saben
Per a la Sara, el castell més divertit va ser un en el
molt bé la lliçó: primer de tot has de tenir equili-
qual no podia arribar bé a la faixa i li va agafar un
bri. Has d’aixecar colzes, apretar el cul i la panxa,
atac de riure al mig del castell. A la Mireia li va
posar fortes les cames, no repenjar-te al dos de
agradar molt caure d’un castell en què no es va
davant i no mirar mai avall.
fer mal i va riure. Per a l’Ona també va ser molt divertida una altra caiguda, en aquest cas d’un
A quin castell t’agrada més fer de dosos?
cinc, ja que després de quedar-se a la pinya uns
El castell preferit de l’Aina és el dos, perquè con-
instants l’Aran la va agafar com un xoriço!
sidera que li surt molt bé. El de l’Ona, el pilar de quatre, perquè n’ha fet molts i els domina molt
Qui posaríeu de dosos en el castell més
bé. El castell preferit de la Mireia i la Sara és el
estrany de la Colla?
tres. La Mireia opina que és el més fàcil, i la Sara
La primera reacció de les quatre nenes i de totes
diu que és el castell en el qual està més còmoda.
les que observen mentre fem l’entrevista és posar-se a riure. Entre totes acaben decidint que
Quin és el castell més difícil de fer de
per aguantar el Pau Camprovín han de posar un
dosos?
dos fort, així que creuen que el Porta és el baix
L’Ona opina que el castell més difícil és el cinc,
ideal i anirà eixarrancat. Per la posició de dos
mentre que l’Aina, la Mireia i la Sara opinen que
del rengle, que sempre ha de ser una mica més
és el quatre, ja que tenen la sensació que s’obri-
baixet, opinen que pel castell més estrany de la
ran de cames.
Colla hauria d’anar-hi la Lia.
Suc de pinya - 19
Àrea Q
de
Barri
Aquest primer tram la Maria Marco lidera un equip de junta amb vocalia pròpia per seguir contribuint amb altres entitats i col·lectius de Sants per fer gran el barri. uan ens pregunten on fem castells,
potent per a poder donar resposta a un entorn
som molts els que se’ns omple la
amb un ritme tant intens i del qual, evidentment,
boca en poder respondre que som
en volem ser un agent actiu.
Castellers de Sants i, principalment, ho fem per dues raons: un estil de colla clarament definit que ens diferencia i que ens fa únics i un emmarcament excepcional, el barri de Sants.
Parlo de consolidar perquè aquest és l’objectiu que ens hem marcat per aquest primer any de candidatura. I com ho pretenem fer? Hem Com tots bé sabem, Sants és el barri amb el teixit
creat una estructura dins la vocalia basada en
associatiu més ampli de tota la ciutat, a més,
petits (o d’altres més amplis) equips que treba-
aquestes associacions treballen molts nivells de
llen de manera autònoma, però que, alhora, es
manera conjunta, creant una xarxa que recorre
puguin enriquir entre ells en tant que formen
tot el barri i oferint a tots els habitants de Sants
part de la mateixa vocalia. La realitat és que
la possibilitat de participar, des de la proximitat,
necessitem molta gent per a conformar tot els
a dotar de vida el barri, a través de tots aquests
equips però, en ser equips independents, creem
pulmons que l’oxigenen.
menys dependències: tothom és necessari, ningú imprescindible.
Dins aquest marc, els Castellers de Sants som l’entitat que reuneix més persones, l’entitat més
Probablement, l’equip que té més visibilitat a la
gran de Sants. Ens definim com a colla de barri,
Colla és l’Equip de festes i activitats obertes al
és per això que, enguany, seguint en la línia de
barri, que en aquest primer tram de tempora-
les últimes candidatures, hem volgut consolidar
da ha organitzat les activitats de La Calçotada
una vocalia de barri suficientment àmplia i
Borinota, Sant Joan i La Festa de la Diada d’Es-
20 - Suc de pinya
Donar-se al barri tiu. Amb la creació d’aquest equip volíem, d’una
Com podreu veure, alguns d’aquests comerços
banda, facilitar l’organització d’esdeveniments
tenen als seus aparadors penjat l’Infoborinot, un
d’aquesta magnitud fent que cadascun d’ells
cartell informatiu que, mensualment, els donem
aprofités tota la feina feta amb l’anterior i, d’altra
perquè el barri pugui estar al dia de les diades i
banda, anar creant línies d’intercanvi de material
esdeveniments més importants de la Colla. I, de
amb altres col·lectius del barri.
la mateixa manera que ens donem a conèixer al barri, hem considerat valuós facilitar a la Colla informació sobre el que s’hi fa, a través de l’apartat de la convocatòria L’agenda del barri.
Un altre equip que està treballant intensament és l’Equip de relació amb les entitats, el qual, fent la feina de formiga que tant ens caracteritza, s’es-
Si a tot això afegim la participació que fem com
tà encarregant d’establir vincles de coneixença
a colla a l’AcampaSants, el Correllengua, la Festa
amb altres entitats del barri amb l’únic objectiu
Major de Sants, el Pau Sense Treva, la Cavalcada
de crear xarxa i potenciar que la gent d’altres
de Reis i l’organització de les 12 hores de futbol
entitats quan senti “els Borinots”, sàpiga de qui
sala, se’ns fa evident i podem dir que estem con-
parlem i en tingui una imatge amable.
tribuint que la vida al barri sigui encara més rica.
“Volem tenir Bonet i Muixí plena cada Aniversari i Diada, volem que se’ns conegui, se’ns entengui i que el públic se senti partícip de les nostres fites”
Volem tenir Bonet i Muixí plena cada Aniversari i Diada, volem que vibri amb cada castell que fem, que se’ns conegui, se’ns entengui i que el públic se senti partícip de les nostres fites. Volem crear afició i per a fer-ho, hem de donar-nos al
L’equip d’Amics de la Colla, fruit de moltes
barri, oferint el millor de nosaltres, fent, entre
hores de reflexió i treball, a hores d’ara ha
tots, que tots els santsencs i santsenques se sen-
aconseguit que més de dues-centes persones de
tin orgullosos de poder dir que viuen a un barri
Sants tinguin el carnet gris i que quaranta-dos
que batega,
comerços siguin comerços Amics de la Colla.
un barri viu. Suc de pinya - 21
Salut E
i castells
La Sílvia Simó és la nova coordinadora de l’equip sanitari. Ella ens explica les principals novetats introduïdes i també ens recorda les normes bàsiques de seguretat.
ls Castellers de Sants hem estat capaços
Actualment s’estan creant nous protocols d’actu-
de fer una progressió tècnica i social
ació en cas de caiguda tant a assaig com a plaça,
envejable en els darrers anys, tot sense
així com d’altres materials (recomanacions per
perdre la nostra essència i manera de fer. A més,
a realitzar un bon escalfament, informació de la
hem estat capdavanters en temes de prevenció
cobertura de l’assegurança per a castellers, etc)
i seguretat en el món casteller des dels nostres
que pretenen ser una pas més.
inicis com a colla. El nou equip sanitari n’és molt conscient. És per això que volem seguir treba-
Totes aquestes mesures no tenen sentit, però,
llant en aquesta línia i aconseguir que la segure-
sense la col·laboració de tots per aconseguir que
tat dels nostres castells sigui una realitat fruit de
la prevenció sigui la insígnia del nostre dia a dia.
la tasca de tots i totes.
Gràcies als bons assajos realitzats, les caigudes són poc freqüents a la nostra colla, però això pot
Des de l’inici de la nova temporada s’han posat
fer que a vegades oblidem que són un risc real.
en marxa iniciatives i projectes que pretenen
Seguir les normes bàsiques de seguretat a cada
que els Castellers de Sants siguin una colla (de
assaig i a cada actuació no només farà que evi-
gamma extra) que realitza la seva activitat amb el
tem lesions, sinó que pot fer créixer encara més
major grau de seguretat. Actualment disposem
la confiança en nosaltres mateixos i en el que som
d’una farmaciola equipada tant als locals d’assaig
capaços de fer amb la feina ben feta.
i social, com per a les actuacions a plaça. A més, hem col·laborat en la XIX Jornada de Prevenció
Des de l’equip sanitari us convidem a col·laborar
de Lesions en el Món Casteller organitzada per la
amb nosaltres i fer totes aquelles aportacions que
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya
puguin ajudar que els Castellers de Sants seguim
(CCCC) a Vilafranca el darrer mes d’abril, centra-
sent un exemple de colla capaç de fer grans cas-
da en la canalla.
tells amb tot el seny que ens caracteritza.
22 - Suc de pinya
La feina ben feta
Normes bàsiques de seguretat als castells 1. A les pinyes i soques no s’ha de mirar amunt en cap moment, i cal mantenir sempre les dents serrades. 2. El silenci és bàsic durant la realització de tot castell, una mala comunicació pot posar en perill la seguretat de tothom. 3. El cap s’ha de recolzar a l’esquena del casteller de davant, protegint-li la zona cervical. 4. Els braços són el “matalàs” de la pinya. Aquests s’han de col·locar sobre els del casteller de davant protegint els caps en cas de llenya. 5. Quan es detecti perill de caiguda, donem més pit i intentem arronsar espatlles (a les soques) o pujar més els braços (a les pinyes) augmentant aquest “matalàs”. 6. Ulleres, rellotges i altres objectes perillosos han d’anar a les butxaques, sigui quina sigui la nostra posició al castell. 7. En tots el casos i sense importar el nombre de cordons, el darrer cordó (cordó de seguretat), ha d’estar amb les mans repenjades a l’esquena del cordó anterior donant pit i atent per a evitar que cap casteller vagi a terra en cas de caiguda. 8. Durant les proves netes, els castellers que volten el castell han d’estar preparats per a tancar la pinya, per tant, és imprescindible que ens col·loquem en una posició adequada a les nostres característiques. En aquestes proves tampoc no s’ha de mirar mai amunt. Suc de pinya - 23
Tots
som
Sants
La Iolanda Barnola estrena una nova secció que vol aprofundir en les petites històries que s’amaguen radera aquelles persones que tenim al nostre costat. “La nostra castellera japonesa” de somriure discret i atenta amabilitat, va néixer a uns deu
Ayako Tanaka
mil kilòmetres de Barcelona, a la ciutat de Tòquio, al Japó. Fa tres anys va venir a la nostra ciutat per primera vegada i se’n va enamorar per sempre… Després de tornar al Japó, va decidir viure un any a Barcelona per aprendre castellà i ja fa dos anys que està entre nosaltres. Confessa que li agradaria poder quedar-se mes temps a Catalunya, per la simpatia de la gent i perquè per a ella, aquí la vida és més tranquil·la i força més interessant que allà. Al maig del 2013 va veure els Castellers per primera vegada davant de la Sagrada Família i va quedar tan impressionada que juntament amb una amiga seva, la Kimi, van enviar un missatge als Castellers de Sants perquè volien ser castelleres. Dies després i, com diu ella, “les van acceptar molt amablement”. La seva amiga Kimi la va convidar i va començar a venir als assajos i les actuacions, fins que un dia va aconseguir la seva camisa grisa, de la qual està molt orgullosa. Ens diu que aquí ha descobert els secrets amagats de la nostra llengua, paraules incomprensibles per a ella, unes tradicions molt peculiars i sobretot i el més important, l’estimació dels qui l’envolten. No vol deixar d’agrair l’Hiroshi, la Chiaki i les seves filles, la Muzuki i la Natsumi, perquè ells la van presentar a les persones de la Colla i li van ensenyar molt sobre els castells.
Pilar Ferré
“Tu faràs de tap”... Aquestes van ser les paraules que va escoltar la Pilar ara fa cinc anys i encara ara ressonen al seu cap. Nascuda a les Terres de l’Ebre i amb uns anys d’infantesa a Guinea Equatorial, els giravolts de la vida, van fer que per feina acabés vivint a Terrassa, ciutat bressol de dues colles castelleres, una de les quals el seu marit en va ser un dels fundadors. Curiosament no va voler mai fer castells en aquesta ciutat, li feien molta por, tal com ella ho explica, obrint molt els seus ulls divertits. Però el destí li tenia una sorpresa preparada. Un bon dia, de la mà del seu fill Roger, es va trobar per casualitat en una actuació comercial dels Castellers de Sants. De cop i volta, era allà una mica perduda enmig d’aquells “humanots”, com diu ella, i enmig d’aquell enrenou, va escoltar la veu amable del Narcís que li deia: “Tu faràs de tap”... I pensa ara en el record, en aquell primer moment d’entrar dins del castell, fent de primer tap i descobrint com aquella construcció estava viva. Allà dins en la foscor, escoltant l’esforç, un respirar profund, aquella sensació de moltes persones, però un sol cor que batega.
24 - Suc de pinya
Qui som els castellers de la Colla? “Dels castellers no t’hi pots desenganxar”, ens diu el Joan, també conegut com “El cas-
Joan Ferrer
teller viatger”. Després d’estudiar un any a Alemanya, va voler marxar per estar un temps a l’estranger i seguir aprenent en el que ell volia. Ha viscut a tres ciutats diferents: Duisburg, Stuttgart i Munic, però amb un detall comú, sempre ha triat l’estada en barris amb molta personalitat, com li recordava el seu estimat Sants. Fins ara s’ha escapat tres o quatre vegades a l’any (Concurs a Tarragona, la Diada, Tots Sants, Terrassa...) i segueix les altres actuacions el diumenge al matí connectat al “pinya.cat”, menjant algun aperitiu català que pot trobar en un supermercat mediterrani que ha descobert fa poc temps. Tot gaudint d’un fantàstic garró de porc en una cerveseria de Munic, explica als seus companys de feina que fa castells, els ho recorda cada dia, ensenyant-los el seu fons de pantalla a l’ordinador, on s’hi pot veure un castell que no és altre que el dos de nou! Ens diu que els alemanys no coneixen Catalunya, necessiten temps per entendre una cultura diferent i es pensen que els catalans son com els bavaresos, que només som diferents perquè parlem un altre dialecte, encara que a poc a poc ha millorat aquesta opinió. L’any passat va tornar a Sants per la Diada d’Estiu amb uns quants amics alemanys que es van entusiasmar amb els castells, però sobretot amb la gran festa de després.Per a ell Alemanya és aprenentatge i els castellers són comunicació, el fet de relacionar-te amb gent molt diferent, i ens confessa que troba a faltar molts de nosaltres i li sap greu no haver tingut l’oportunitat de conèixer molts altres que heu arribat.
Carles Morata
El Carles camina amb seriosa concentració cap a la pissarra on estan dibuixades les soques, va cercant atentament el seu nom, amb aquell nerviosisme de saber on estarà col·locat en aquest castell. Ens recorda que fa dos anys va decidir entrar a la Colla perquè a la seva filla Helena li feia molta il·lusió i va passar d’acompanyar-la a l’assaig a trobar-se un bon dia fent força en una pinya, envoltat de castellers veterans que explicaven les fites aconseguides en aquells vint anys, llavors, d’història dels Castellers de Sants. Els dies van passant i a poc a poc va anar coneixent la gent, un crit d’ànim, una mà de suport, un cop de força, cada nova paraula que creua amb algú amb qui mai ha parlat i una mirada avui es transforma en amistat demà. Explica amb expressió d’alegria que, per a ell, el més bonic de fer castells és compartir els moments de complicitat amb les seves dues filles, l’Helena i la Nora, celebrar amb elles a plaça aquest vincle que els uneix. S’emociona tornant a recordar quan l’Helena va fer el seu debut a plaça, va ser amb un pilar de quatre a Gavà, son records que mai s’esborraran de la seva memòria. Ara pensa, mirant enllà, qui li hauria dit un dia que seria casteller i estaria pujant al folre d’una fantàstic dos de nou, castell màgic que per a la Colla va suposar un dels dies més feliços i que ell va tenir el regal de compartir amb les seves dues filles.
Suc de pinya - 25
Torneig D
de dia
La Sara Moncasi va viure el seu primer intercasteller de futbol a Terrassa, on més de 100 Borinots vam passar dos dies animant a ple pulmó la Colla.
esprés de sentir molt a parlar de l’in-
A mig matí ens van dur al pavelló on es van jugar
tercasteller, per fi els “novatus”, molt
els partits de semis i finals. Vilafranca i Minyons
engrescats, ho viuríem en primera
van lluitar pel 3r lloc del pòdium ,i posterior-
persona. Dissabte al matí els Borinots ens vam
ment, va ser el torn dels Al·lots de Llevant i la
dirigir cap a Terrassa, lloc on aquest any es juga-
Colla Vella dels Xiquets de Valls, que van llui-
va el 14è Torneig de Futbol Intercasteller, i a pri-
tar per obtenir la desitjada primera posició. El
mera hora ja estàvem preparats per animar els
recinte estava a rebentar i la tensió es palpava en
Borinots a ple pulmó. A les 10 h del matí els xiu-
l’ambient. El públic s’entregava amb crits, sospirs
lets van marcar l’inici dels partits en els diferents
i exaltació en cada toc, i fins i tot, alguns sectors
camps i les aficions embogien amb la música, els
embogien amb els moviments i tocs de serrell del
càntics i els crits d’ànims, mentre els convocats
9 de La Vella.
suaven la samarreta. Cent quatre Borinots, la Colla amb més participants, vam passar el matí esgargamellant-nos, tocant el bombo i donant-ho tot per l’equip, mentre vivíem l’alegria d’anar sumant gols i victòries, una alegria que també mostrava el nostre Melindro, que aquest any va fer història en ser portat per noies i movent-se al ritme d’El Caloret. El diumenge a les 7 del matí, i encara amb ressaca festiva, les gralles van despertar els que dormitejaven, i van trencar el son a aquells que feia poc havien aclucat l’ull. Molta música, balls,
Un cop sentenciat el partit a penals, i amb la
energia i son acumulada va fer que el desallotja-
victòria dels rosats, vam anar a dinar i vam ser
ment fos lent, sort que a fora esperava l’esmor-
presents a l’entrega de premis, on els hooligans
zar: una botifarra i un suquet per revifar i tornar
de Safa van ser guardonats com a millor afició
a veure l’esport de les masses.
i on una de les nostres borinotes va recollir el premi com a màxima golejadora sota els crits de
Els Borinots vam jugar dos partits per salvar
“Marta Pichichi”. Finalment tots vam anar cap a
posicions, però una victòria i una derrota en un
casa a descansar del que va ser un cap de setma-
matí esgotador i amb el cos encara a la pista de
na intens i magnífic, que ens motiva per triomfar
ball, ens va fer quedar en 13a posició.
l’any vinent al camp i a les grades.
26 - Suc de pinya
Torneig A
de nit
L’Adrià Rubio ens explica l’ambient de rauxa castellera a la nit del torneig. Discoteca, xaranga, insomni, gralles i brases són els secrets d’aquesta festa futbolera.
l cel de Terrassa cau el sol i la lluna hi
a ritme de timbals i trompetes, una horda etílica
puja, s’en va la competició i hi apareix
de castellers i castelleres cap a la discoteca. Un
el xivarri i la xerinola castellera.
cop allà, la massa es dispersà entre el carrer, on la xaranga seguia petant-ho, mentre la discoteca
Per raons de feina vaig arribar tard, cap a dos
s’anava omplint de castellers i d’una notable pre-
quarts de vuit, però tot just en aquell moment
sència borinota.
començava la festa. L’entrada del recinte firal em va brindar un ambient més que festiu, de germa-
Cap a les acaballes de la nit, alguns previsors que
nor, en el qual no importava d’on fossis ni quina
jugaven el dia següent van optar per marxar a
camisa vestissis, sinó que s’hi respirava la tan
descansar, mentre d’altres lamentaven que el dia
anomenada rauxa castellera.
següent ho haguessin de fer. Entre afers amorosos i cares d’insomni, vaig tornar al recinte per aclucar els ulls una estona curta, ja que a dos quarts de vuit ja sonaven les gralles i els timbals al recinte. El so de les gralles, a més, anava acompanyat de castellers que no havien parat de ballar i que encara lluïen una cervesa a la mà.
Entre el caliu de la gran paella que anunciava el sopar, les converses que es creuaven i els gots plens a les mans, l’ambient s’anava caldejant progressivament, fent que molts comencessin a moure el cos al ritme de la música, unint-se als que ja portaven tot el dia fent-ho.
“Mentre uns lamentaven que el dia següent haguessin de matinar altres optaven per marxar a descansar”
Després d’una nit de festa castellera, tocava esmorzar de gegant. L’olor de les brases anun-
Arribat al punt àlgid de la nit, un grup de xaran-
ciava les botifarres que ens donarien forces per
ga va irrompre al recinte per endur-se a passejar,
acabar el torneig.
Suc de pinya - 27
Amics T
de la
Colla
El Pere Miret fa balanç d’aquests últims anys ençà de la reinvenció dels Amics de la Colla i la posada en marxa del Carnet Gris i el Comerç Amic.
ot i que una petita part del gruix de castellers sí que n’era perfectament coneixedor, per a la resta, el concepte Amics
Borinots, era absolutament desconegut. Molts d’ells ni tan sols en sabien de la seva existència, i molt menys en què consistia o què aportava. Arran d’una proposta d’un comerç del barri que consistia a fer un tracte diferencial als membres dels Castellers de Sants, un grup de castellers ens vàrem proposar revisar el funcionament dels Amics de la Colla. Vam adonar-nos que la quantitat de persones que formaven part i realitzaven alguna aportació econòmica a la Colla desinteressadament no arribava a la cinquantena. La suma total d’aquestes aportacions era una part gens significativa al pressupost econòmic, aproximadament entre un 0,8% i un 1%, una dada sorprenentment baixa.
composat per cinc persones i establirem dues línies principals d’acció. Per una banda, donar a
“Promocionar els comerços del barri a través dels Castellers de Sants ha calat entre els comerciants; és una relació ‘win win’, tots hi guanyem”
conèixer l’existència dels Amics de la Colla i d’altra banda, aconseguir que, a més de saber que és, els castellers en volguessin formar part. Des de llavors fins avui, s’han realitzat diverses
Amb aquestes dades crèiem necessari replan-
iniciatives en aquestes línies d’acció. S’ha creat
tejar-ho tot. L’objectiu inicial estava clar: acon-
una nova secció a la pàgina web dels Castellers
seguir que més castellers es fessin Amics de la
de Sants on s’ofereix tota la informació relati-
Colla, de forma que augmentés la contribució al
va als Amics de la Colla, s’han creat fulletons
pressupost anual de l’entitat. Les expectatives
informatius i s’ha agilitzat el procés de donar-se
eren aconseguir duplicar la quantitat de perso-
d’alta com a Amic de la Colla. Simultàniament a
nes Amics de la Colla. Per tal de poder arribar a
aquestes tasques, també s’ha anat introduint el
les nostres fites, vàrem crear un equip de treball
logotip dels Amics de la Colla, creat amb la col·
28 - Suc de pinya
3 anys després laboració de l’equip de comunicació, a diverses
Sants! Res de carnets de paper, de plastificats...
seccions del web i a les pròpies publicacions grà-
res! Un carnet robust, nítid, amb l’escut ben gran
fiques que els Castellers de Sants realitzen com
perquè se sàpiga de quina colla som!
la revista, les convocatòries, els pòsters, etc. Fins i tot s’ha anat promocionant amb xerrades des-
Al 2013, quan vàrem iniciar tota aquesta rein-
prés d’alguns assajos.
venció, els Amics de la Colla no arribàvem a cinquanta, a dia d’avui en som quasi tres-cents!
Amb la idea que va fer explotar tota aques-
Em passat del 10% dels castellers a que quasi el
ta revolució, ja s’han realitzat col·laboracions
60% de la Colla tingui el Carnet Gris! Actualment
amb els comerços i els castellers de la Colla: els
aportem prop del 10% al pressupost de la Colla!
donem un adhesiu groc perquè els castellers puguin identificar els comerços on als Amics de
A dia d’avui son més de quaranta els comerços
la Colla ens fan una promoció única, a escollir
Amics! S’ha duplicat la quantitat de comerços
pel propi comerç.
que volen ser partícips d’aquesta iniciativa i cada setmana estem rebent sol·licituds de informació
En veure la resposta, va sorgir la gran pregunta
de nous comerços que s’hi volen afegir! Creus
dels comerços: I com identifiquem els Amics de
que hi ha algun comerç que hi podria estar inte-
la Colla? El CARNET GRIS! Creat el 2014, és l’or-
ressat? Explica’ls-hi! A la web dels Borinots hi ha
gull dels Amics de la Colla, és el símbol amb el
un formulari per donar-se d’alta! No en dubteu!
qual cadascú de nosaltres podem demostrar que
Hem de fer-ne difusió, i tots i cadascun de nosal-
sí, que som Amics de la Colla dels Castellers de
tres podem fer-ho créixer!
Suc de pinya - 29
Entrevista
C
als
Amics
La Carme Bernet entrevista els guanyadors del concurs ‘Fes-te una selfie’ amb un Comerç Amic. Aquesta és la seva experiència amb el Carnet Gris.
arme: La motivació per fer-vos l’entre-
què pots fer per la Colla? Ser amic de la Colla!”
vista ha estat doble: heu estat els gua-
Així i tot, sempre hi ha al·licients que ajuden, com
nyadors del concurs “Fes-te una selfie”
el descompte del dinar de la diada, les campanyes
i sou els que més heu fet servir el carnet. Digueu-
divertides que munteu i, sobretot, el Carnet Gris.
me, per què us vau fer Amics de la Colla?
Amb l’ús que n’estem fent, ja hem amortitzat la
Montse: Perquè em feia il·lusió! M’agrada saber
nostra aportació anual a la Colla!
que, en la mesura de les meves possibilitats, col· laboro amb la Colla i l’ajudo a seguir creixent ja
Carme: Parlant del Carnet Gris.... què en pen-
sigui amb 20 € que amb 60 € l’any. Sóc castellera i
seu?
sóc miga de la Colla!
Tarrako: La idea d’un car-
Tarrako: Fer cas-
net de la Colla per usar en
tells és una activitat a
establiments del barri es va
la qual dedico molt de
parlar fa anys, però no s’ha-
temps perquè m’agra-
via dut a terme. El moment
da. Aquesta petita
que els vau repartir al local
aportació econòmica
em va encantar: el carnet
que faig no em repre-
era xulíssim i la gent esta-
senta tant d’esforç i, en
va eufòrica! Hi va haver
canvi, són diners molt
il·lusió i sentiment de
necessaris per bellugar
pertinença i d’orgull de
tot el que comporta fer
ser casteller de Sants. A
castells. Avui, qualsevol
les diades t’identifiques
activitat val diners encara
com a casteller de Sants
que representi un esforç.
amb la camisa grisa i
Per exemple: el gimnàs! Per
en el dia a dia amb el
anar al gimnàs també he de
Carnet Gris. Crec que hi ha molta gent que
fer un esforç, a vegades tant, que no hi vaig, mal-
el fa servir.
grat continuar pagant-ne les quotes mensuals! Ser és una aportació anual per gaudir d’una activitat
Carme: I encara podria fer-se servir més.... Montse: Pot ser que, al principi, faci vergonya
que m’omple i que comparteixo amb la família i
ensenyar-lo. A mi em va passar! El primer cop el
amics.
vaig fer servir a la pelu i pensava: “El trec o no el
Montse: Se m’acut un nou eslògan! “Tu casteller,
trec? i si no saben de què va això del Carnet Gris?”
Amic de la Colla no em representa esforç perquè
30 - Suc de pinya
Montse Rafí i Marc Sala ‘Tarrako’ Tampoc no havia mirat el descompte que m’oferi-
Montse: Els Amics de la Colla hem de gene-
en al web de la Colla així que, a l’hora de pagar...
rar dos hàbits. Necessito fer-me un massatge?
el vaig treure, amb vergonya!
Arreglar-me unes sabates? Fer còpia d’una clau? Clico a www.borinots.cat/carnet-gris
Carme: I què va passar? Montse: Va passar tot el contrari del que temia!
i busco si, entre els comerços amics, n’hi ha un
L’experiència va ser boníssima. La noia va estar
com vaig canviar de perruqueria! L’altre hàbit és
molt contenta de veure el carnet i em va dir: ets la
convertir a comerços amics aquells dels quals en
primera clienta! Ensenyar el carnet és fantàstic per
sóc clienta habitual. Fer-ho de forma proactiva,
la pròpia butxaca i, positiu de cara al comerç per-
com a repte! Convido al comerç a fer-se comerç
què ensenyant el Carnet Gris el comerciant veu
amic, en recullo nom de la persona de contacte
que arriba a un públic nou. Podríeu fer la campa-
i correu electrònic i passo aquesta informació a
nya: “Treu el Carnet! No tinguis vergonya!”
amics@borinots.cat perquè s’hi posin en con-
Tarrako: L’altre dia el vaig ensenyar per com-
tacte. Com que sóc una cara coneguda, la reacció
prar-me uns pantalons i el botiguer ens va comen-
sempre serà millor si sóc jo qui li ofereixo fer-se
tar que unes altres sis persones també ho havien
comerç amic.
que m’ofereixi el servei que necessito. Així va ser
fet. Estava satisfet, perquè la majoria no eren clients habituals. Si volem que més comerços siguin
Carme: I què us ha semblat la campanya “Fes-
comerços amics, el casteller s’ha de reivindicar
te una selfie”?
ensenyant el Carnet Gris. També és campanya per
Montse: Em va semblar una idea molt original!
la Colla i visibilitat pels Castellers de Sants!
Llàstima que la gent s’animés a penjar les fotografies un pèl tard. Cal que tots els Amics de la Colla
Carme: Tens tota la raó! Els adhesius de comerç
participem en aquestes campanyes, especialment
amic dels Castellers de Sants són publicitat per
els que són a junta i a tècnica, perquè són perso-
la Colla al barri! I de quina manera donaríeu a
nes amb molta capacitat de dinamització i que ens
conèixer els comerços amics?
engresquen a la resta.
Tarrako: El web és el lloc idoni, avui dia qui
Tarrako: La campanya em va semblar molt bé.
vol buscar, busca a internet. Ara bé, cal generar
És més, us proposo fer un parell de campanyes
l’hàbit d’entrar-hi a consultar quins són els comer-
l’any i que, si hi ha sorteig, sempre em toqui a mi!
ços amics. També crec que en facilitaria la recerca
Montse: Marc... Hi hauria hagut més participa-
organitzar la informació per àrees temàtiques: ali-
ció si haguéssim portat el carnet a cartera. Carme,
mentació, moda, salut, etc. El Suc de Pinya també
escriu això que et diré: “Ara, tu, amic de la Colla
és una bona eina per mostrar els comerços amics.
que estàs llegint l’entrevista, et pots treure el car-
Segur que als comerços els agradarà veure que es
net de la butxaca? Si la resposta és no, molt mala-
fa difusió de la seva col·laboració amb la Colla en
ment!”. Us animo a seguir fent campanyes que
els diferents mitjans de comunicació que tenim
ens engresquin a ensenyar el carnet, perquè el fan
tant en format web com en paper.
viure tant amb nosaltres com amb comerços.
Suc de pinya - 31