Can Picafort # 141

Can Picafort I nformació i Cultura. Can Picafor t, Santa Margalida i Son Serra de Marina.

NÚMERO 141 | Setembre · Octubre 2019 | 2,00 €

Fotografia guanyadora del Ia primera edició del Concurs de Fotografia de Can Picafort. Autor: Cristian Camilo Vallejo Morales

Sebastià Rosselló Escalas Pregó festes Can Picafort (pàg 30)

Festes Can Picafort (pàg 18-23

Festes La Beata (pàg 24-27

DEPORTES (pàg 38-45

BAR · RESTAURANTE

especialidad en CARNES A LA BRASA

MENÚ DIARIO - TAPAS - FRITURAS COMIDAS A LA CARTA Y PARA LLEVAR

ABIERTO TODO EL AÑO

CARRETERA ALCUDIA-ARTÁ Nº 29 CAN PICAFORT · TEL: 971 85 23 10

2

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019



TELÉFONOS DE INTERÉS

GENERALS Servei urgent al ciutadà: 112 Urgències Guardia Civil: Urgències mèdiques (UVI mòvil): Urgències bombers: Hospital de Manacor: Urgències hospital de Manacor: Son Espases: GESA avaries: P.A.C. Muro: Trasport Illes Balears: Hospital de Muro: Hospital d’Inca:

062 061 085 971 84 70 00 971 84 70 60 971 17 50 00 971 88 00 77 971 86 03 57 971 17 77 77 971 89 19 00 971 88 85 00

STA. MARGALIDA Parròquia: Correus: Col·legi Eleonor Bosch: Escola Vella: Escola de música: Institut Sta. Margalida: Fax: Biblioteca: Ajuntament:

Fax: Centre Sanitari: Serveis Funeraris: Farmàcia Pujades:

971 52 31 19 971 52 23 17 971 52 34 31 971 52 32 94 971 52 30 08 971 85 60 60 971 85 60 77 971 52 38 95 971 52 30 30 971 52 30 50 971 52 37 77 971 52 36 50 639 63 86 88 971 52 34 89

SON SERRA DE MARINA Oficina municipal: Apotecària Quetglas:

971 85 42 30 971 85 41 49

CAN PICAFORT Correus: 971 85 11 36 col·legi Vora Mar: 971 85 08 06 Oficines municipals: 971 85 03 10 Fax: 971 85 18 36 Biblioteca: 971 85 17 34 Centre sanitari: 971 85 21 92 Policlinic Nord: 971 85 26 82 Policlinic Can Picafort: 971 85 14 14 Policia local: 971 85 19 09 Centre cívic: 971 85 30 04 Taxis: 971 85 07 23 Farmàcia Buades: 971 85 02 83 Farmàcia M. Juan - David Hekking: 971 85 04 00 Farmàcia M. Paz Eleta: 971 85 19 69 Guàrdia Civil: 971 52 30 22 Servei recollida de fems: 671 76 21 39 Parròquia: 971 85 01 15 / 971 85 05 69 PLATGES DE MURO Farmàcia Gamundí Cloquell:

971 89 02 34

ALTRES CLÍNIQUES D’INTERÈS Hospital General: Hospital Joan March: Hospital Sant Joan de Deu: Hospital Psiquiàtric: Policlinica Miramar: Clínica Femenia: Clínica Juaneda: Clínica Planas: Clínica Rotger: Clínica Palma Planas: Verge de la salut: Mútua Balear: Son Espases

971 72 84 84 971 61 30 25 971 26 58 54 971 76 16 12 971 76 70 00 971 45 23 23 971 73 16 47 971 22 00 50 971 44 85 00 971 91 80 00 971 17 56 56 971 71 58 05 871 20 50 00

C/ Isaac Peral, 108-A · 07458 · Can Picafort T. 971 852 882 · Mov. 629 081 759 kalafat54@kalafat54.com

INMOBILIARIA · REAL ESTATE · INMOBILIEN · INMOBILIER Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

3

SUMARI

5 | Editorial

6 | Notícies. Junta local contra el Càncer

36-37 | Salud. Demencia

6 | Notícies. Antoni Mas, el pregó

38 | Deportes. Tenis

8 | Opinión. Desde mi ventana

39 | Deportes. X Triatlón

8 | Opiniò. Repols i Corder

40-41 | Nuestros deportistas.

9 | Opiniò. J.C.

42 | Deportes. Gimnasia Rítmica

10-11 | Opiniò. Bme. Gayà. Sa font de Sa Mina

43 | Deportes. Tiro con arco

12-13 | Opinió. Converses de berenar

44 | Deportes. Spartan Race

34 | Carta abierta. Bme. Gayà

14 | Crónica Mestresses de Casa

44 | Deportes. Triangular fútbol

15 | Crónica Associació Veinats Son Bauló

45 | Historia deportiva. Recreativos Salas

16-17 | Crónica Associació Veïns Son Serra

46 | La página poética. Francisco de Quevedo

17 | Notícies. Ass. Gent Gran Son Serra

45 | Opinió. Pere Rosselló. “Els jardins inaccesibles”

18-23 | Festes Can Picafort

48-49 | Necrològiques

24-27 | Festes La Beata

50-53 | In Memoriam. Miquel Calvó

30-33 | Pregó Festes Can Picafort. Sebastià Rosselló

54-55 | Opiniò. Toni Cantarellas

REVISTA CAN PICAFORT Dipòsit legal: PM 200-2004

Edita: Associació REVISTA CAN PICAFORT NIF: G57654188 C/. Molí d´en Mostatxet, 35 07458 Can Picafort - Illes balears E-mail: revistapicafort@hotmail.com Tel. 629 735 019 facebook.com/canpicafort Associats a la Premsa Forana

Suscripcions i publicitat: María Perelló - 629 720 416 Impressió:

www.GELABERT.eu

L’opinió de la revista només s’expressa a l’editorial i en els articles signats per la redacció.

La resta són responsabilitat dels autors que els firmen.

Les faltes ortogràfiques o de redacció dels articles són responsabilitat de cada autor.

4

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

Director: Fèlix Estelrich Subdirector: Sebastià Rosselló Secretari: Joana Carbonell Tresorer: Magí Janer Redactors: Pep Escalas Sebastià Rosselló Magí Janer Guillem Alomar Maria Mestre Margalida Mestre Tomeu Gayà Mateo Cladera Associació Son Bauló Associació de Mestresses de Casa Associació de Veïns de Son Serra de Marina CEIP Voramar Equipo de Atención Primaria, Unidad Básica de Can Picafort

Disseny i maquetació: Sebastià Rosselló

EDITORIAL

Com cada any a mitjan setembre, vivim els mateixos fets: uns gemeguen perquè el gasto econòmic del començament del curs escolar és per ells una despesa important, els fills o filles necessiten llibres nous, uniform, motxilla i altres petites pertinències.

Félix Estelrich

Per altre part tornam a la realitat de la vida, les vacances han acabat i ens veiem en la rutina diària.

Canvi d’hora el 27 d’octubre. La tardor va comença el 22 de setembre i acabarà el 22 de desembre, durant aquest temps el 27 d’octubre es canviarà l’hora. El debat damunt la conveniència d’aquest canvi d’hora el tenim damunt la taula, uns pensen que és convenient i altres creuen que es desorientar la gent.

Però més enllà del debat, lo cert es que durant l’hivern tenim una hora més per dormir les 3.00 seran les 2,00, idò que vos pensàveu.

Ens resta donar l’enhorabona a tots els que feren possible que les festes de Can Picafort, Santa Margalida i Son Serra durant l’estiu fossen exemplars i agradables.

Tenda de decoració, roba i complements

DOBLE ESPAI Carrer Isabel Garau, 7 - 07458 - Can Picafort 971 853 179 - tendadobleespai@gmailcom

VENDO CHALETAZO CALLE COSTA Y LLOBERA DE CAN PICAFORT. 425 m2 construidos, primeras calidades.

Comprende dos solares de 800 m2. Da a tres calles, 4 habitaciones, 3 baños, 1 aseo, cocina, salones, piscina de 5 x 10, garage, jardines, TODO muy especial.

Licencia de Alquiler Vacacional, con gran ocupación.

SOLO 585.000 euros información: 629 081 759 Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

5

Notícies

ACTIVITATS DE LA JUNTA LOCAL DE CAN PICAFORT La Junta Local de Can Picafort de l’Associació Espanyola Contra el Càncer en el marc de les Festes de la Mare de Déu d´agost-2019, va organitzar dues activitats: 1.-) El dissabte dia 3 d’agost, a les 20’00 hores, al Poliesportiu municipal de Can Picafort, un triangular entre els equips de la Tercera Divisió futbolística CD SON VERÍ, CD LLOSETENSE I CD SON FERRIOL. L’acte va permetre una recaptació de SIS-CENTS EUROS I SETANTA VUIT CÈNTIMS (600,78.-€).

2.-) El dimarts dia 13 d’agost, a les 22’00 hores, a la plaça Cervantes, una desfilada de moda desenvolupada per ONES FASHION. Aquí la recaptació fou de CENT SEIXANTA I UN EUROS AMB QUARANTA I SIS CÈNTIMS (161,46.-€) En conjunt van suposar un benefici net de 762,24.- €, que una vegada transferits a l’Associació, serveixen per finançar les despeses dels seus programes d’investigació i tractaments.

Volem donar públicament les gràcies a totes les entitats i particulars que d’una o altre forma han fet possible amb la seva participació, la celebració d’aquests esdeveniments.

Can Picafort, setembre de 2019.

LA JUNTA LOCAL

ANTONI MAS, EL PREGÒ Vaig anar a escoltar el pregó de festes de Santa Margalida, per a nosaltres La Vila, i va esser un goig com sempre, escoltar en Toni fent un minuciós relat de la seva infància i adolescència, la relació amb la seva família i altres persones que tengueren incidència en la seva vida al llarg dels anys, amistats, coneguts, l’entorn de ca seva el barri de «Sa Creuete» un barri que me afecte a mi particularment perquè també vaig viure allí la meva infància, adolescència i part de la joventut.

En Toni com a bon historiador, va fer un relat verídic amb una prosa perfecta i cronològicament també, crec que aquest prego es per llegir-lo més de dues vegades, qui coneix en Toni sap que desprèn generositat pels quatre costats i això es el que diu el pregó, Toni ¡enhorabona!.

Josep Escales i Muntaner 6

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

INFORMACIÓ

TRASTOS NO! Des de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament vos demanam col·laboració ciutadana per tal d’evitar al màxim els abocaments de residus voluminosos a la via pública.

Feu-ho més fàcil: Telefonau al 671762139 i vos ho recolliran davant casa vostra de forma ràpida i gratuïta. També podeu dur aquests residus al Parc Verd.

Recordau que aquesta infracció de la Ordenança Municipal estableix sancions de 501 a 1.500 €.

Moltes gràcies!

671762139 Desde el Área de Medio Ambiente del Ayuntamiento os pedimos colaboración ciudadana para evitar al máximo los vertidos de residuos voluminosos en la vía pública.

Hacedlo más fácil: Llamad al 671762139 y os lo recogerán delante de vuestra vivienda de forma rápida y gratuita. También podéis traer estos residuos al Parque Verde.

Recordad que esta infracción de la Ordenanza Municipal establece sanciones de 501 a 1.500 €. ¡Muchas gracias!

671762139

CAN PICAFORT

Polígon Industrial Can Picafort Nave 1, local 1 971852050 - superbalear@gmail.com

MÁXIMO SERVICIO, CALIDAD Y VARIEDAD AL MÍNIMO PRECIO

OFERTAS QUINCENALES

s!

o n r e c o n o c a n e ¡V

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

7

Desde mi ventana

VOLVER A EMPEZAR En vida, cuando algo se termina hay que volver a empezar, la naturaleza nos enseña que todo nace y después muere, pero mientras hay vida tenemos la oportunidad de según que cosas volJosé Escalas verlas a empezar de nuevo, quien ha Muntaner tenido una enfermedad y se ha curado de un modo u otro tiene que empezar de nuevo porque su vida quiera o no ha cambiado, quien tiene un accidente grave y se queda en una silla de ruedas tiene que adaptarse a una nueva vida, eso ocurre en todas las facetas de la vida, en lo personal y en lo colectivo, a lo largo de nuestras vidas debemos de volver a empezar cuando algo ha llegado a su fin, cuantas veces sea necesario, independientemente de nuestra edad, situación o circunstancia, el mundo de ahora y el de antes conlleva cambios en nuestro día a día, porque nada es estático.

Empezar de nuevo en la vida, implica sacrificio, constancia y voluntad de superación, son retos que no todos estamos preparados para llevar a cabo, hay gente que no puede con ello, pero son muchos que si lo pueden hacer y en verdad lo hacen. La vida, a medida en que estamos avanzando en la edad, nuestro intelecto se fortalece ante cualquier revés y

nos ayuda a superarlo, a veces y solo a veces la suerte nos da una mano ayudándonos a superar los escollos que surgen, pero en realidad somos nosotros y solo nosotros quienes debemos querer, el seguir adelante en nuestro cometido y hacer lo posible para que se una más gente que nos ayude en nuestra superación, empezando por nuestra familia y nuestros amigos verdaderos, que los tienes ahí cuando los necesitas, en eso se basa la amistad, sin reproches ni culpabilidades y sin pedir nada a cambio. Ahora como ya saben, por la inmensa estupidez, por la soberbia manifiesta, por su inmadurez política y por su egocentrismo y la falta total de humildad y autocrítica, tenemos que volver a empezar, el próximo 10 de noviembre volvemos a votar, como ya dije en otro artículo, el 2019 será recordado como el año de las múltiples votaciones, aunque me da la impresión de que estas no serán las últimas, el tiempo dirá.

Como pueden ver, empezar de nuevo depende de las circunstancias de cada uno, si hablamos de salud que es lo verdaderamente serio del tema, debemos de pensar que lo primordial es, si esta nos lo permite o nos da algún que otro susto, es hacer lo que nos dicen los que saben de eso y seguir con optimismo la pautas que nos marca la medicina y vivir hasta donde nos lleve lo posible.

Opinió

AMB PRESA, PERÒ AMB CERVELL Entre les 8,30 i les 9,00 del matí, a un carrer dels que enrevolten la nostra vella escola de “Vora mar”. Un Renault 205, gris, vellet, aturat amb doble fila.

Una senyora d’uns 50 anys i una d’uns 25, preocupades, dretes fora del cotxe, fent senyes d’aturar-se amb els braços.

-“Señor, señor! Tiene usted coche? Me he quedado sin batería y tengo que ir rápido al aeropuerto, a acompañarla”.

Mirant a la jove: “Busca las pinzas.

Tengo pinzas para el arranque”.

Anava a peu. Vaig començar, posantme en mig, a també fer senyes als cotxes que passaven, que s’aturassin.

Tenien massa presa. De tot d’una se returaven. Després, acceleraven i passaven de llis.

El que va fer devers 10, un jove d’uns 8

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

30 anys, ben arreglat, s’aturà. No tengué temps de demanar que passava.

La senyora dels 50 anys li contà ràpid quin era el problema.

-“Si, si! No faltaria más! Espere un segundo y coloco bien el coche y lo probamos. ¿Tienen cables de arranque?”.

El final és bo d’imaginar: maniobrar el cotxe que funciona per acostar-lo al avariat, obrir el capó, obrir l’altre capó, repassar la col·locació de les “pinces cocodrils”: positiu amb positiu o, si voleu, negre amb negre, entrà dins el seu cotxe, arrancar el motor i : “Pruebelo!”.

El vell Renault gris, arrancà immediatament. -“Gràcias”-. Cables desendollats. Tapes de capó tancades.

–“Muchas gràcias. Al regresar me paro a comprar una bateria neva”-“Si, pero no lo pare”.

-“Si, ya sé que no lo he de parar. Si lo paro me quedo otra vez “tirada”.

Gràcias” Vaig continuar. Sense mirar el rellotge, estic segur no havien passat més de cinc minuts. Aquest dia, la lliçó no es donà a l’escola: què t’agradaria fessin els altres, si et trobàssis en aquesta situació?

Repols i Corder

Opinió

CAN PICAFORT ESTA SUCIO, MUY SUCIO Y NO MEJORA SACA TU ESCOBA J.C.

Está demostrado que con críticas no se arregla nada, para mejorar las cosas hay que dar alternativas y ponerse manos a la obra.

En muchos aspectos Can Picafort ha mejorado mucho últimamente, pero en el tema de la limpieza parece la ciudad de nadie.

Los de siempre damos la culpa a los veraneantes, y estos a otros, pero la culpa no es de otros, es nuestra, de todos.

La limpieza de una ciudad no depende de la empresa de limpieza, si no de la educación de los que viven en ella.

Se saca la basura sin bolsas y a deshora, se dejan enseres en la calle sin avisar a recogida y no se limpia con la frecuencia debida.

Ningún ayuntamiento puede hacer frente a cientos de incivilizados que creen que la responsabilidad de la calle es de otros.

La calle tiene sus normas, en el aparcamiento y en su uso. La calle es de todos y nadie tiene derecho de hacer de ella un mal uso.

Creo sinceramente que los que vivimos aquí, debemos concienciarnos de empezar en este tema una campaña profunda para arreglar esta situación, en otros lugares se ha conseguido, ¿por qué aquí no?

REVISTA CAN PICAFORT Anuncios y Publicidad Maria Perelló - 629 720 416 revistapicafort@hotmail.com

Empecemos a barrer delante de nuestra casa, como se hacía antes y a nadie se le caían los anillos por ello, pensemos que nuestra casa no termina en la puerta de entrada, si no en la mitad de la calle.

Tengamos coraje y si vemos que alguien infringe las normas, no temamos en avisarle o denunciarle si es preciso.

Presentémonos voluntarios al ayuntamiento, uno de cada calle, para controlar que se cumplen las normas o que hay algún problema que solucionar.

Muchas veces hemos escuchado: yo pago mis impuestos para que me limpien la calle, también los pagamos de nuestra casa y sin embargo la limpiamos.

El problema no es más que este, creemos que la calle es responsabilidad de los demás, deberemos en bien de todos a cambiar este concepto .Saquemos la escoba y empecemos a barrer nuestro trozo de calle y recordemos que: LA LIMPIEZA DE UNA CIUDAD NO DEPEENDE DE LA EMPRESA DE LIMPIEZA, SINO DE LA EDUCACION DE QUIENES VIVEN EN ELLA.

VENDO CHALET ESQUINA CAN PICAFORT-SON BAULO VISTAS DIRECTAS AL MAR

Chalet dando a 3 calles, vistas directas al mar, amueblado, calidades superiores, garaje 3 coches, 4 baños, 3 habitaciones, AA. Toda la vivienda, 300 m2. construidos, + 125 m2 terrazas, salón comedor, cocina, licencia de alquiler turístico, para 6 plazas.

Nunca se anuncio con cartel. Todo construido con calidades superiores. No se hizo para venderse.

SOLO 495.000 euros información: 629 081 759 Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

9

Opinión

HISTORIA DE SA FONT DE “SA MINA” DE SANTA MARGALIDA No se sap exactament, sa vertadera història de s’abastiment d’aigo a Santa Tomeu Gayà Margalida ni on comença. Sabem que a Mallorca existeixen persones des de 4.000 anys abans de Cristo, segurament que totes ses persones que han recalat a Mallorca, han vengut d’altres parts del món.

Però sa curiositat des qui escriu se centra en com s’aprovisionaven d’aigo per beure, tant ses persones com ets animals. Se suposa que s’aigo de pluja en es cocos naturals eren es depòsits d’on se subministraven tant sa cultura fenícia com sa talaiòtica.

Sabem que, a s’era romànica, es romans se subministraren des “Pou d’Hero” i possiblement de sa font de s’Hort den Degollat i de sa des Reboster.

Quan comença a conèixer-se s’ evolució de sa vertadera importància de s’aigo és, aproximadament, en es segle XIII, amb s’invasió musulmana de Mallorca. Està comprovat que es musulmans eren magnífics saurins, i a Santa Margalida excavaren multitud de pous subterranis d’aigo, a fi de construir una gran quantitat de “Sínies”, creant uns horts molt profitosos amb gran producció d’arbres fruitals i principalment ses famoses figueres, que encara duren.

També, es musulmans, a sa seva època, varen esser precursors d’aljubs ( depòsits que se nodrien de s’aigo de pluja aplegada en petites quantitats provinent de camins o carrers i filtrada per una mitjanada acomodada en un racó de s’aljub, cosa que s’emplenava pes consum humà i pets animals) a ses finques rústiques, i de sa construcció de cisternes dins ses cases urbanes, que era aigo de pluja també pes consum humà. És a dir, que a molts de carrers de Santa Margalida, només hi havia dues o tres cisternes per carrer i com era aigo de pluja, era escassa i molt apreciada.

10

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

Es pou “des Povetó”, és un pou situat a sa vorera de sa carretera que va de Santa Margalida a Son Serra de Marina i Artà que durant molts d’anys ha servit per traginar i abeurar ets animalets des propietaris de finques agrícoles, que como se sab també servia para regar ses “eres” es temps de batre, i quan s’havia de separar es blat de sa palla, es trispol tenia que ser de argila blanca i fina, que quan se regava fes un bon pis per poder granar sense fer gens ni mica de pols.

En es segle XVIII, se va descobrir s’única font urbana de Santa Margalida: “Sa Mina”. Aquesta font de la Vila, a dia d’avui, està tapiada i situada en es baixos des poble- En es seu moment era molt apreciada i visitada, tot es poble margalidà anava a cercar aigo.

Sa Mina -era aigo potable-, l’ajuntament va construir una bòveda protectora perqué ses persones que anaven a cercar s’aigo no tenguessin despreniments, i se tancava i obria amb una barrera de ferro perquè es cans o moixos no l’embrutassin.

Aquesta font natural de “Sa Mina” va esser tan famosa, fins a tal punt, de dedicar-li un carrer que no tenia sortida, ja que aquest carrer, era exclusivament per anar a carregar aigo tot la Vila, aigo que per cert, era molt bona.

Aquesta mina, font natural que baixa de s’interior des poble, des de es barri des “Molinot”, té encara una apreciable canonadeta d’aigo que actualment se perd per ses finques des veïnats. Durant es segle XVIII i fins a finals des segle XX, sa Mina subministrava aigo per ses bísties de càrrega mitjançant un abeurador, s’aigo que sobrava, subministrava s’abeurador que era des poble de Santa Margalida, i ademés omplia un altra depòsit que servia per fer net ses llanes des matalassos des nuvis i novies quan s’havien de casar. També se rentaven cebes pastanagues i altres productes des camp, verdures que se venien

Opinión

a ses places de Palma i pobles de Mallorca i encara tenia cabal que desbordava i anava dins dos pous, pous que avui estan umplits i desaparescuts- que per cert un d’ells era propietat de s’ajuntament de Felanitx.

L’any 1969, l’ajuntament de Santa Margalida, no se sab per quines raons, va permetre an es propietaris des terrenys per on circulava s’aigo de “Sa Mina”, urbanitzar no només es seus terrenys sinó també urbanitza s’abeurador, es depòsits i es pous, i avui només queda es nom de sa Plaça de s’Abeurador. -Això va esser gent que es normal que estimás sa seva butxaca, però també moralment havien d’haver mirat un poc pes poble, ja que a dia de avui, la Vila no aprofita s’aigo de sa Mina, es pous des poble ni s’abeurador. Però es vertaders culpables varen esser es qui ho varen permetre-.

L’any 1980. es qui subscriu –que era regidor de s’oposició, de s’ajuntament de Santa Margalida-, dugué una proposta an es ple municipal per construir un predeguer en es centre de sa plaça de “S’Aabeurador”, construït amb pedres rústiques, i es fi, era que al manco resolgués s’aigo que se perdia de “Sa Mina”.

Per suposat que com era regidor de s’oposició ni m’escoltaren.

Desprès d’aquesta, trista història de s’ única font de Santa Margalida, i sense criticar, demanaria an es governants actuals, que

fessin qualque cosa respecte a sa Plaça de s’Abeurador, que no se perdi s’aigo, que se pot aprofitar amb un brollador i amb es jardí que ja tenim, que desbordàs s’aígo de pica en pica s’aigo de “Sa Mina”, talment com desbordaven ses piques de s’abeurador, que s’empràs per alimentar una vertadera font, com a recordança natural des temps passat des poble de Santa Margalida.

Font de Sa Mina

TOLDOS - PARASOLES - REDES DE CAMUFLAJE - VELAS - PÉRGOLAS

PARKINGS - MARQUESINAS

971 717 775 – 699 475 657 www.oasisproteccionsolar.net oasis@oasisproteccionsolar.com Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

11

Opinió

Converses de berenar I VOS QUE TROBAU, L’AMO EN MATEU? - Bon día, l’amo En Mateu! I, què vos pareix sa temporada?”

- Bon día! “Ni bien, ni mal, sino todo lo contrario” - O vos heu passat a sa “llengo” d’En Cervantes? Aquesta si que m’és bona!

- Això vol dir, en el parlar dels padrins, aquell que no estava “contagiat”, ni pel barceloní, ni pel castellà: “mitja pell, per anar tirant” - Amb poques paraules: regular.

- Si. Ni fu, ni fa! I crec que en vendran un parell d’aquesta “classa”. El turisme, a nivell mundial, continuarà creixent, inclús a un deu per cent anual. Però, a nivell regional, venen temporades d’estancament o de decreixement.

- No vos veig massa animat?

- Tu m’has demanat i jo t’he respost! No voldràs que et digui, el contrari del que pens? Ja saps que puc errar, però que no m’agrada el mentir.

A partir del 1.960, vàrem tenir, a les nostres illes, un desenvolupament impensable, amb creixements fantàstics, revolucionant la tradicional societat dels padrins, del carro i la mula, de les espardenyes d’espart i dels “vencisos” com a cinturons.

Els pregoners d’enguany, tant en Sebastià Rosselló a Can Picafort, com en Toni Mas a La Vila, ens recordaren aquests anys molt bons, amb una gran millora econòmica i enriquiments molt ràpids. Amb devaluacions de la moneda i consolidacions del negoci, continuà la millora i augmentà el benestar i l’expansió. Darrerament, hi ha hagut uns anys molt bons, amb millora dels preus i més ocupació. Ara hem arribat a un replà, i estirem plans o en lleugera baixada.

I no tota sa “cupa” és nostra. Potser és el model de la socialdemocràcia que no té més recorregut. És l’economia asiàtica la que imposa la seva manera de fer i Europa que, durant més de cinquanta anys havia tengut “ses coses clares”, camina ben a les fosques.

12

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

- Amargor, pessimisme, tristesa?

- Jo diria realisme i observació. Ja heu diu “Sa jota marinera”: “Després d’una maror, sempre ve una bonança”. O, “Ni bon temps, ni mal temps, duren tot temps”. Al llarg de la Història, als grans imperis, els han succeït enfonsaments mes fondos i derrotes impensables. A èpoques daurades, períodes grisos, plens d’obscuritat i malestar. Allò de La Bíblia de “las vacas gordes y las vacas flacas” és més història i ensenyança que religió i divinitat.

A l’Europa Occidental, a Espanya, a les Illes Balears hem tengut un llarg període de creixement i bonança econòmica. Ara, durant uns anys, ens mantindrem, sense grans pujades o baixades. D’aquí deu anys, potser més o menys, -aquí està la dificultat: quant?- vendrà la davallada, mantinguda i inevitable.

A nivell particular, hi haurà negocis que aniran per amunt.

Altres faran “quebra”. Però, el nivell global, serà la disminució de recursos, de augmentar més els “costos” que les entrades.

- I els polítics, la civilització, els pensadors,... què faran?

- Els pensadors “clamaran en el desert”. Xerraran i ningú les escoltarà. Escoltaven els grecs les paraules d’En Demóstenes contra l’Imperi Persa d’En Ciro? Escoltaven els romans les paraules d’En Ciceron contra Catilina?

I, els polítics, miraran els interessos particulars per davant els generals. Amagaran els problemes per no alarmar a la gent. Què estan fent ara, el primer ministre anglès? El president de La France? La Cancellera alemanya? El govern italià? El senyor Sànchez? O les mateixes senyores Armengol i Cladera? Anar de festa amb festa, fent cas a sa gent i no aturant-se de fer sa mitja rialla. Així, potser, es guanyen els vots. Però, es resolen pocs problemes. L’elegant i educada senyora Lagarde, que fa més de vint anys està d’alt de l’economia continental, ha pogut millorar l’endeutament i aconseguir millors balanços en el comerç exterior?

- Bueno, Bueno, que estau preparant? Una tesi doctoral?

“No’m” digueu que estau aficat dins La universitat Oberta per Majors?

- No. No hi puc anar. Les classes son el “dillunsos” i els dimecres i el “dillunsos” tenim assaigs de teatre, amb els amics de Son Serra. Mos costa aprendre els papers. Però, ens esforçam i mos ho passam de lo millor. Jugam a ésser altres persones i ens atrevim a dir i fer, paraules i fets que mai haguéssim sospitat.

De totes maneres, aquesta universitat per majors, em sembla molt interesant. Tot el que sigui estar actius, participar amb activitats culturals i recreatives, fer qual ca cosa més

Opinió

que menjar o estar asseguts davant la “tele”, pens és molt positiu.

- “Menos” mal que hi ha qual ca cosa que vos va bé! Pareixíeu un “vellardo malsofrit”. No teniu més coses que vos hagin alegrat l’estiu?

- Fotre! Si que en tenc! Amb una bona “companyera”, una persona extraordinària, he anat d’excursió, moltes vegades pel centre de l’Illa, la part on la pressió turística és minsa.

Unes vegades a peu, altres amb bicicleta. He redescobert llocs preciosos: el poblet de Randa, amb la font, els rentadors i el conveni de regants i quasi totes les cases “primorosament” restaurades. El llogaret de Ruberts que, gràcies als agroturismes i als mallorquins que hi han retornat, és un lloc per passejar, deixar-se perdre, admirar i sentir el silenci, adornat pels cants dels ocells. Quant diferent és anar amb bicicleta de Can Picafort a Alcúdia, que anar-hi de Montuïri a Ruberts i retornar per Lloret. Allà, el rellotge va a un altre ritme, la natura et surt a saludar, les bales de palla et fan companyia i els sons dels picarols substitueixen els renous de la música terriblement forta, amb màxima estridència, que alguns dels nostros hotels ofereixen als clients i residents, apropiant-se de un espai acústic del que no en

son propietaris. Què esperam a combatre la contaminació acústica! Què estam de bé, ara que hi ha molt menys renous! Fort no vol dir bo! Potser la gent està molt millor a una casa vocacional que a un hotel, perquè als hotels hi ha molts, massa, renous. Es confon l’animació amb els crits i el “jolgori”.

- Ja hi torneu a ésser a queixar-vos!

- Si tu t’haguessis passejat pel centre de l’Illa, coneixeries la calma del silenci i els siulos del vent entre els lledoners i el conversar amb un vell pagès, que vesa amb les seves paraules l’amor a una terra, que ja era dels seus repadrins i que conserva com joia molt apreciada, arreglant els esbaldrecs de les parets de pedra, llaurant dos cops a l’any i reposant els arbres morts, malament les ametles vagin barates i ja no engreixi porcs amb figues i farina d’ordi.

- No vos conec! Qui és aquesta “companyera” que vos ha “duit” a passejar?

- En tenc moltes! Na Joana! Na Felisa! Na Maria! Na Francisca! Na Bel! Na Margalida! Na Dolors! Na Rosa! Na Catalina! Una d’elles, que és molt senzilla i natural! Endevina! Repols i Corder

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

13

Associacions

LA CRÓNICA La Presidenta Teresa López

14

Can Picafort

Cuando escribimos esta crónica ya entramos a finales del verano e inicio del otoño, y pronto olvidaremos el verano que hemos pasado, pues tenemos tendencia a olvidar el pasado más reciente porque nos imbuye el presente más inmediato y el futuro ese desconocido obviamente despierta entre nosotros las curiosidades más insospechadas y también las frustraciones que nunca esperamos que sucedan. El presente está lleno de retos, de sueños y de esperanzas, primero los que nos imponemos nosotros y después los que nos depara el futuro incierto como respuesta a nuestras aspiraciones mortales, en fin, será lo que tenga que ser.

Como veis, da la impresión de que siempre escribo de lo mismo, pienso a veces que puede que a según quien, esto le puede aburrir y nada mas lejos de mi intención pues me gustaría y espero que pronto puede que lo haga escribir sobre otras cosas, pero es que la cosa a veces no da para más, no es mucho o sí, sobre lo que se puedan decir cosas, tiempos atrás la Asociación puede que estuviera más activa y puede que yo misma estuviera con más ganas de luchar y más respaldada por las instituciones para hacer cosas, organizábamos muchas actividades lúdicas, clases de baile, manualidades, gimnasia, talleres y más cosas, pero la gente se ha vuelto mayor y por un motivo u otro ha ido dejando todas esas actividades, lamentablemente

Setembre · Octubre 2019

No podemos evitar saber las noticias que a diario acontecen y nos enteramos del terrible asesinato supuestamente perpetrado por un individuo separado de su esposa, matándola a tiros delante de sus dos hijos de 4 y 7 años respectivamente, además de matar también a una hermana y a la madre de las dos a la vez, tres mujeres que se añaden al ya alto número de mujeres muertas por violencia de genero, se da el caso que incomprensiblemente la ley de violencia de genero, solo prevee la muerte de la ex-esposa como violencia de genero y no la hermana y su madre, hechos acaecidos al mismo instante, craso error. Son muchas la medidas que deberían de tomarse para mayor prevención de tales hechos por las instituciones, es evidente que algo funciona mal cuando en vez de disminuir esta plaga, parece que aumenta lamentablemente, la sociedad no puede permanecer impasible ante tales hechos, debemos de reaccionar ayudando a las victimas cuando todavía viven. Hubo un tiempo se iba yo misma y un especialista de la guardia civil a los institutos a dar unas charlas de las consecuencias de la violencia de género que eran muy constructivas para la juventud, pero eso dejo de hacerse, posibles fallos de las administraciones.

Que la salud les acompañe.

La Junta Directiva La Presidenta Teresa López Vera

Associacions

CRÓNICA DE SON BAULÓ El pasado día 17 de agosto celebramos con éxito el VIII “Concert a la Fresca”, una vez más nuestra Asociación ha contribuido con esta celebración a las fiestas de Can Picafort con un espectáculo diferente y del agrado de un amplio sector de vecinos de nuestra localidad, nos congratulamos por la asistencia al acto de numerosos socios que gracias a ellos podemos realizar estos actos y también al Ayuntamiento por su estimable colaboración, queremos también agradecer a la brigada de obras y a su capataz Miguel al frente, por su contribución a que todo resultara bien, una mención especial al técnico de sonido Pedro por hacer que se pudiera oír y ver el concierto en perfectas condiciones, queremos agradecer también a todo ese público que cada año nos acompaña y disfruta del ya un clásico “El Concert a la Fresca”, el próximo verano procuraremos que sea mejor ya que la Asociación cumplirá su 40 aniversario celebrarlo.

AMB MÚSICA DELS 60, 70, 80... y ENqueremos VINIL EN VERSIÓ ORIGNAL Pasaron las fiestas patronales y el verano toca a su fin, pronto entraremos en la estación otoñal un tiempo de remanso y de paz después de un ajetreado tiempo estival, donde la falta de tiempo y de espacio parece no tener fin, todo funciona al limite de nuestras posibilidades, da la impresión de que el mundo se tiene que terminar súbitamente aunque afortunadamente no sea así, el motivo, la nuevas tecnologías, el móvil, Internet, los chats, ¡estamos enganchados! Ese es el único motivo de vivir tan deprisa.

Nuestro entorno mas inmediato y el resto de Can Picafort, llevamos ya mucho tiempo que no podemos presumir de que sea un lugar donde la limpieza impere si no todo lo contrario, se puede ver a diario mucha suciedad en las calles, falta de cuidados a los espacios de jardinería, suciedad en los contenedores de basura y su espacio alrededor, ahora hay que buscar al culpable de tanto despropósito nosotros creemos que culpables lo somos todos, cada uno según su proporción, todos tenemos responsabilidades en cuanto a nuestro entorno más próximo, cumplir con nuestras obligaciones cívicas

ASSOCIACIÓ DE VEINATS DE

SON BAULÓ ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

es un deber ineludible, pero es el Ayuntamiento quien como 24 de Març dede2017 a les 19:30 al nostre social esinstitución debe liderar el cumplimiento delocal las normas Carretera deno Santa centre sanitari) 971850596 de tablecidas, seMargalida puede nº37 por(antic su parte culparTeléfono: al vecindario todos los males y el vecindario tampoco debe culpar al Ayuntamiento de lo mismo, cada cual debe de asumir sus propias responsabilidades, la cooperación es el mejor modo de llevar a les 21:00 Ses Cases de Son Sant Martí el problema a buena puerto.

Dissabte 25 de Març de 2017

La Junta Directiva.

Sopar Homenatge AMB MÚSICA DELS 60, 70, 80...

EN VINIL EN VERSIÓ ORIGNAL PREU SOCIS: 5€ NO SOCIS: 20€

Recollida de tiquets: Oficina Mapfre (devora Pasteleria Tamanaco) Inmobiliaria Kalafat (Miguel Calafat - tel 629 081 759)

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

15

Associacions

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SON SERRA DE MARINA NOVES DE SON SERRA Com cada any, el mes d’agost celebrarem l’Assemblea general de socis, i enguany, segons manen els estatuts de l’Associació, tocaven eleccions, de forma que s’ha constituït una nova Junta directiva formada per alguns membres que han renovat el càrrec i amb la incorporació de noves persones que, sens dubte, donaran un nou impuls i energia a la vida de l’Associació.

Engunay, sense seguir aquest criteri es va retirar alga de la platja petita i es va abocar dins el pinar provocant una previsible reacció d’aquelles persones sensibilitzades amb la conservació del ecosistema. Una vegada parlat amb l’Ajuntament, es va dipositar part de l’alga a la zona de duna que hem reclamat que sigui recuperada. Així mateix, l’Ajuntament ha reposat el bordillo a la zona de carrer que hem de recuperar. La conclusió de tot això és que és necessària una millor i major coordinació amb l’Ajuntament per a solucionar un problema que no és senzill.

Assemblea de socis

A l’Assemblea vam repassar l’activitat de l’Associació el darrer any, i entre tots, vam parlar dels problemes que ens afecten i de la millor forma de donar-los solució. Tots aquests punt els traslladarem a l’Ajuntament per mirar d’arreglar i millorar la qualitat de vida de Son Serra.

Regeneració de duna

Puntualment, també volem recalcar la necessitat de trobar solució a la retirada de la fullaca dels pins, és una qüestió complicada, però que causa problemes a molts de veïnats i que en cas de plujes fortes pot causar importants perjudicis als habitatges i soterranis.

Com de costum, el darrer dissabte d’agost ens vam trobar a la plaça, en el tradicional sopar de despedida de l’estiu. Mes de 200 persones ens vam aplegar, vam parlar i compartir vetlada i ball de forma alegre i agradable.

Nova junta de l’Associació

També volem agrair a tots els nous socis que s’han incorporat a l’Associació que ha arribat a superar les 120 famílies associades, que a Son Serra, és un número molt considerable.

Entre els temes tractats, apart dels clàssics de neteja i enllumenat, vam parlar de la necessitat de mantenir les zones de bany netes a l’estiu i d’aprofitar l’alga per a recuperar les dunes de primera línia de la platja, continuant una tasca feta fa ja uns anys i tots valoram com a molt positiva.

16

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

Sopar a la fresca dels socis

L’Associació segueix fent feina i programant activitats de les que, puntualment, vos anirem informant a través dels canals habituals de whatsapp i de facebook.

Associacions

Xiu xiu a Son Serra es parla de...

• El màstil de la bandera de senyalització dels socorristes de la platja, vell, romput i rovellat que ha estat, tot l’estiu, enterra estorbant per accedir a la platja.

• I el de la bandera blava, que no és que estigui molt millor.

• La pintada groga dels caps de cantons...

• Les quineles sobre la data d’arribada de les noves i flamants faroles, fins i tot en parlen al “punto de mira” de la SER.

Màstil de senyalització

• S’embrutadora, el nom que han posat a la màquina d’agrenar vella i feta pols, que a pesar dels esforços de la persona que la mena, embruta quasi tant com fa net.

Associacions

ASSOCIACIÓ DE GENT MAJOR DE SON SERRA El passat 7 de setembre, vam fer el darrer sopar d’estiu cuinat per l’apreciat Toni Cosi, que ens va preparar un bon aguiat de sípia amb pilotes per llepar-se els dits.

Prop d’un centenar d’amics el vam degustar i vam poder ballar amb música en viu d’en Tolo Martorell.

En aquests moments estam preparant, amb molta il·lusió, els tallers del proper any i el viatge a Portugal del que vos donarem noves al proper número de la revista.

El cuiner Toni Cosi

C / A v i n g u d a d e s a C o v a d e s a Ni n e t a , 9 0 7 4 5 9 - So n Se r r a d e M a r i n a ( M a l l o r c a ) Te l . 9 7 1 8 5 4 2 4 5 · w w w . c a n j a u m e m a l l o r c a . c o m Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

17

FESTES

FESTES DE LA MARE DE DÉU D’AGOST CAN PICAFORT 2019 DIA DE LA PATRONA, 15 D’AGOST Pel matí a les 12 “els patos”.

Molta, moltíssima gent.

Millor organització del sorteig dels premis.

Queixes de com es llancen els “patos”: enganant la gent, afavorint a alguns, sense el llaüt estigui aturat, massa aviat...

18

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

Ah! Qualcuns cercaven més l’ombra que els patos

FESTES Pel capvespre, a les vuit, l’ofici.

Ceremònia molt solemne, amb “ball de l’oferta”.

Esglèsia plena.

Magnífica actuaciò de la Coral.

Representats polítics del P.P., Convergència i C.P.U.

A les 12 del vespres: focs del piromusical Una gentada, a les cases particulars, als restaurants i bars, damunt les gandules de la platja…

Música fluixa. Es sentía poc.

FINS L’ANY QUE VE. Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

19

FESTES

FESTES DE LA MARE DE DÉU D’AGOST CAN PICAFORT 2019 SOPAR A LA FRESCA, 9 D’AGOST Hi podeu veure quasi tots el grups que hi prengueren part: l’Associació de la tercera edat, els de “Ni verd, ni madur”, els “veïnats de Son Bauló” (ànims Pep!, me’m si l’any que ve pots venir), els del P.P., els bons pescadors amb gent de la cultura, velles “companyeres” de la docència, els que fan els millors pastissos de pobre de tota la badia (Pastisseria Gelabert), els que son mig vileros i mig picaforters ( I qui no heu és?), gent de Convergència, el senyor Monjo i la seva família, els de “Un lazo en marcha”, els que conserven i guarden ordinadors i llibres, el nou equip de Govern Municipal amb parlaments del Sr. Monjo i del Sr. Torres, batle actual, i una vista general.

Com va dir el Sr. Monjo, ens estam acostant a la cabuda màxima de la plaça Cervantes

20

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

FESTES

Administración de Loterías Can Picafort

Cui n a m a l l o rq ui na

C/. Isabel Garau, 22

C/ Isabel Garau, 13 - CAN PICAFORT - Tel. 871 025 093 Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

21

FESTES

FESTES DE LA MARE DE DÉU D’AGOST CAN PICAFORT 2019 II FESTA HAVANERA SOTAVENT, 10 D’AGOST Fa dos anys es celebra en el Club Nàutic i va a més. De tot d’una, només mitja entrada. Amb uns minuts, un “llenasso”. L’escenari senzill i molt mariner. Alegria i optimisme.

Participació dels assistents i amb els mocadors al aire i un glopet de ron cremat, arribar l’hora de tornar a ca nostra. Assistents de edat mitjagran i el batle, acompanyat de la seva esposa, escoltà i participà amb gran interès des de la primera fila. Pau Janer Magí Janer

EXPOSICIÓN DE PINTURA A LA BIBLIOTECA DELS ALUMNES DE L’ESCOLA D’ADULTS Amb l’assistència de un grup d’alumnes, -n’hi havia que tenien feina-, els seus familiars i la regidora Sra. M. Magdalena Marimón, els autors explicaren les seves obres, en un dia de molta calor. Acabades les explicacions, la senyora regidora digué unes paraules de felicitació i ànims.

Felicitació per les obres fetes i ànims a continuar el proper curs, millorant la tècnica i la creació artística.

Amb un refrigeri, -hi havia més set que gana- i unes converses relaxades, finalitzà el senzill acte.

Gràcies a tots. Repols i Corder

22

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

FESTES

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “QUINZE BARS” DEL ESCRIPTOR MIQUEL ANGEL MAS Va esser a les vuit del vespre del divendres 9 d’agost, a la sala gran de d’alt de la Biblioteca. L’assistència a l’acte fou minsa.

Presentà la regidora sra. Rocío Romero. Després d’una breus paraules, passà torn a l’autor que, amb un estil peculiar, de un ordre desordenat, ens anà dient: L’interessa la poesia poètica o, la poesia en prosa.

Conta trossos de la vida, petits relats, moments que ha anat captant, que son breus, però interesants. Parlà d’ una

literatura d’entreteniment però que fa pensar, de “literatura activa”, que no et dona la conclusió. Afirmà que, per ell, escriure té un caire terapèutic, com “fer l’aram net” de ca nostra i que procura “dir la veritat”.

També va comentà un parell de tècniques per a la realització de l’obra literària: La “perlocació”.

La seqüencial.

La dificultat desitjable.

Altres vies neuronals son: la tonada americana, la ovalitat i la musicalitat.

Mencionà també a n’En Gabriel Florit de Sineu, el conte japonès de l’home que es converteix amb puça i digué que el cinema afegeix la part visual com a complement de la transmissió, entre el paper i la situació real, feina assignada a l’escriptor.

Acabà agraint a la seva dona que sempre li llegeix els seus escrits.

Se serví un petit refrigeri. Com feia molta calor, menjarem poc i beguérem molt. Repols i Corder

HIERROS, FORJADOS, ACERO INOXIDABLE, PVC, CRISTAL Y ALUMINIO, MECANIZACIÓN DE CHAPAS, CORTE , PLEGADO, PUNZONADO Y CORTE AL PLASMA

C/. Ses Pedreres, solar 31 - Polígono Industrial de Can Picafort 07458 Can Picafort (Mallorca) - Tel. 971 52 34 20 - Fax. 971 85 24 17 Mov. 647 624 908 - nico@cantusi.com Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

23

FESTES DE LA BEATA

PREGÓ DE FESTES I CONCERT DE LA CORAL Dia de festa i alegria. Moltíssima assistència: plena l’Església, quasi tots els regidors. En Toni s’ho mereixia. Gran lliçó d’història local viva. Ses beates d’enguany, estrenant-se amb els actes públics. Pau Janer Magí Janer Magnífic concert de La Coral, acabant amb “Sor Tomasseta”.

OFRENA DE FLORS

24

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

FESTES DE LA BEATA

L’OFICI

LA PROCESSÓ

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

25

FESTES DE LA BEATA

26

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

FESTES DE LA BEATA

BLAU ELÈCTRIC INSTALACIONES ELÉCTRICAS C/ Rotra den Gri, s/n Polígono Can Picafort Tel. Tienda:

971 853 006

Móvil Jaime: 619 189 016 electricablau@hotmail.com

HORARIO

9:30 a 13:00 -- 15:00 a 18:30

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

27

Bar - Cafetería - Restaurante

DESAYUNOS · VARIADOS · PA AMB OLI · MENÚ DIARIO Carretera Alcudia - Artá, 97 · 07458 Can Picafort · Tel. 971 85 29 47

Gabriel Beltran

+ 34 634 702 034 Carretera Alcudia - Artá, 97 · 07458 Can Picafort gabriel@reinodemallorca.com

ACAPULCO WINES, COLD DRINKS, BEERS AND SPIRITS

Tenemos el mayor surtido en vinos, cavas y licores.

Servicio a domicilio

GRATUÍTO Tel. 610 77 22 85 (Juan)

Ofer t as m e nsu a l e s a p re cio s IN M E J ORABLES

Síguenos a través de Facebook CALLE JOSÉ TRIAS, 22 - CAN PICAFORT -

“Licorería Acapulco” CALLE PEATONAL - FUSSGÄNGERSTRASSE

PREGÓ FESTES DE CAN PICAFORT A càrrec den Sebastià Rosselló Escalas

Bon vespre.

Picaforters, visitants, veïnats, amics tots, gràcies per haver vengut.

Abans de començar vos he de confessar que quan en Martí, es batle, me va convidar a dir es pregó d’enguany de tot d’una me vaig quedar una mica sorprès, perquè jo per res del món m’hagués imaginat mai que pogués arribar a esser es pregoner des meu poble, i ès que s’idea que jo tenia d’un pregoner era sa d’una persona il·lustre, carismàtica, popular, triomfadora... es a dir colcú amb prou bagatge per esser-ho. Com que jo no som res de tot això ès por lo que en un primer moment li vaig dir que no, però que m’ho pensaria...

I així ho vaig fer, i vaig arribar a sa conclusió de que maldament jo sigui una persona normal que no he fet res mai rellevant a nivell públic, si que cumplesc es requisits probablement més importants per esser pregoner, perquè jo som i me sent picaforter, i estim i me sent orgullós des meu poble on vaig néixer i on duc visquent 53 anys, mèrits més que suficients, pens jo, per acceptar aquesta invitació.

30

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

Finalment, com es evident, vaig acabar acceptant aquest privilegi sense ser conscient en aquell moment d’en quin embolic m’havia ficat.

No va ser fins es cap d’un parell de dies que me vaig donar conta que sa cosa estava difícil. Tots es pregoners que m’han precedit al llarg dets anys mos han contat ses seves vivències, mos han xerrat de s’historia des nostre poble, des seus records, des nostres personatges... i ho han fet d’una manera brillant, deixant es llistó molt alt.

Rendit davant de s’evidència de que poca cosa nova me quedava a mi per contar per esser original, he optat per fer lo mateix que han fet ets altres, quatre pinzellades nostàlgiques des passat, en aquesta cas des meu passat, un passat compartit amb molt des que heu vengut avui aquí.

Jo no som descendent des primers fundadors des poble però ho som d’aquella segona fornada d’aventurers que en ets anys 60 vengueren d’altres pobles de Mallorca i de fora de Mallorca per establir-se en aquest meravellós raconet de s’illa, un lloc d'estiueig on a les hores no hi havia ni 200 habitants. Aquests nouvinguts foren visionaris

des boom turístic que estava per arribar. Ho feren amb il·lusió de millorar sa seva qualitat de vida, en ganes de prosperar. Emprenedors i treballadors, tots junts i ben avinguts formaren part des naixement turístic d’aquest poble. Qualsevol d’ells ès mereixedor de dir es pregó, com també crec que ho som es seus fills, nins i nines que com jo nasquérem o vengueren a Can Picafort durant sa dècada des 60.

En es meu cas en particular, mon pare, en Joan “Caragol”, va esser un des coratjuts que amb només 28 anys juntament amb es seu germà Sebastià i un constructor de la Vila, en Miquel Massanet, en “Dolores”, s’embarcaren en s’aventura de construir un hotel gairebé sense recursos. Li posaren hotel Mar y Paz i el varen inaugurar s’estiu del 67 quan jo encara no tenia ni dos anys.

Per tant es meus records mes llunyans les tenc d’aquest lloc, on vaig poder relacionar-me amb gent de cultures diferents a sa nostra, sa qual cosa me va enriquir positivament com a persona i sobretot me va fer veure es gran valor que tenia Mallorca. Vaig créixer dins un ambient permanent de bulla i felicitat. Ets empleats sempre estaven contents i reien, de sa mateixa manera que ho feien es turistes que acabaven de descobrir aquest petit paradís que era Can Picafort en aquell temps.

Un paradís que desgraciadament al llarg dets anys ha anat perdent sa majoria des seus encants naturals i que per seguir mantenint una mica de atractiu necessita de constants plans d’embelliment i millora, ademés de molta de conservació, això si, sempre i quan volguem seguir apostant pes turisme.

Tornant en ets anys de sa meva infància, record que era un temps en que es nins teníem mil coses per fer i divertirmos, fora de casa es clar. Can Picafort era un lloc bastant segur ja que l’any 70 tan sols hi havia 300 habitants censat i tots mos coneixíem. A més, amb prou feina circulaven cotxos pes carrers que encara estaven molts d’ells sense asfaltar. Tot això afavoria que es nins poguéssim jugar amb plena llibertat sense perills evidents.

Embarcaderos. Any 1973

Ademés de jugar a bolles ben enmig des carrer, a mi lo que m’agradava era córrer mil aventures dins es gran pinar de Son Bauló, un bosc espès guardat per un garriguer, que es començava a urbanitzar, i que es vespre amb sa foscor se tornava tenebrós. Record que a sa meva cosina Montse l’atemoritzaba haver-lo de creuar pera anar a ca seva quan es sol ja s’havia post; hem de tenir present que en aquells feliços temps encara no hi havia faroles.

Una de ses meves aficions preferides era anar a jugar per ses roques. Agafàvem pitjalides amb un ganivetet i les mos menjàvem allà mateix. També pujaven per damunt ets embarcaderos, aquelles casetes on hi guardaven ses barques es pescadors, que fins no fa molt no sabia que se deien escars. En record per lo menos 8 d’embarcaderos, o escars, uns elements emblemàtics des nostro poble que desgraciadament s’han anat perdent sense que cap organisme s’hagi preocupat mai de conservar o restaurar.

Un altre punt d’entreteniment era sa platja de Son Bauló, que tenia, i té, un mur de roca que per un nin era tota un temptació, mos hi teníem que enfilar com fos!. En aquesta platja, devora s’acantilat hi havia un bar amb una situació privilegiada que ses lleis proteccionistes des litoral el feren esbucar, unes lleis que curiosament avui en dia veuen amb bons ulls un emissari d’aigües brutes davant aquesta idíl·lica platja.

Ademés de divertir-mos també hi havia temps per aprendre i per això teníem ses monges que compaginaven funcions de practicants i primers auxilis amb sa docència. Elles me ensenyaren a llegir i escriure (òbviament en castellà) fins que va ser hora de començar s’escola. Com que per aquí érem tants pocs nins encara no hi havia escola així que vaig haver d’anar a sa de La Vila, allà on ara li diuen escola vella.

Record que a sa meva classe tan sols érem dos picaforters, en Javi des Zodiac i jo. Ses infraestructures educatives han canviat molt de llavor ençà, encara que no sempre s’hagi actuat de sa manera mes lògica i previsora.

Es bar de Sa Roca a sa platja de Son Bauló Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

31

Es cas ès que ets anys varen anar passant irremeiablement de pressa i vaig anar cresquent i veient coses en aquest poble que a ses futures generacions les costarà creure.

Jo he vist turistes llogant carretons amb someres i a mallorquins fent carreres per dins es poble amb aquests mateixos carretons; he vist jugar a bolos en es Rojo Vivo; he vist un quiosko on podies anar a canviar cuentos, fotonovel·les i llibres que ja havies llegit; he vist una botigueta on te molien es cafè a mà i al moment; he vist furgonetes sense refrigerar que venien peix i d’altres que venien llet; he vist neu fins a sa vorera de la mar, he vist un cine on podies menjar pipes; he vist turistes fent-se fotos amb moneies; he vist centenars de picaforters fent paelles a Son Real; i fins i tot he vist funcionar an es mateix temps 7 discoteques i uns quants de pubs...

He vist i viscut moments inoblidables que se perdran en es temps com llàgrimes dins sa pluja, com diria en Roy Batty, un famós replicant dets any 80 que segurament només recordaran es que siguin un poc frikis com jo.

En quant an es tema de ses festes, que ès lo que avui mos ha reunit, he de dir que n’hi havia dues que de petit esperava amb molta il·lusió. Una eren es Reis, record que amb tota sa meva càndida innocència me passava tot s’horabaixa vetlant sa badia per si veia arribar ses barques. I s’altra era s’amollada de patos, sa nostra festa per excel·lència, i ès que

32

quan sa xerra de festes de Can Picafort inevitablement un pensa amb patos.

Jo he participat sempre de s’amollada de patos i fins i tot ho vaig poder fer amb sos meus fills quan eren petits. Agafarne un i dur-lo a mollar an es torrent era tot un ritual, i per descomptat també anaven a donar-los menjar en s’hivern.

Som conscient però que el món evoluciona i com que som respectuós amb ses lleis i sa democràcia, acept amb resignació que aquest festa ja s’ha perdut per sempre i que tan sols perdurarà a sa meva memòria i a sa de molts d’altres nostàlgics com jo.

En qualsevol cas veig que sa nova festa des patitos de goma ès tot un èxit i no decau sa participació. Ès evident que sa gent s’ho passa d’allò més bé esperant sa fortuna de que li caigui un patito a damunt per amb molta sort poder guanyar un sopar per dues persones o una ensaïmada. Si això ès lo que agrada no mos na queda d’altra que acceptarho i desitjar que duri molts d’anys i sobre tot pes be des nostres caps que ses actuals lleis antiplàstics no les facin canviar per patitos de fusta.

S’altra festa més significativa que tenim són es focs artificials, tot un referent que replega gent de tota s’illa, i que hauríem de conservar, a pesar de ses critiques pes seu elevat cost, ja que no hi ha millor espectacle possible per posar punt i final a ses festes.

Ses meves primeres passes per Can Picafort

Ets inicis de s’urbanització de Son Bauló

Sa darrera amollada de patos vius

Un carretó amb una somereta llogat per turistes

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

Pregó festes Can Picafort

També n’hi ha que critiquen que hi ha massa festes, però hem de tenir en compta que avui en dia som un poble gran i multicultural, amb molts de col·lectius i associacions que volen, amb tot es seu dret, tenir es seu petit espai dins es programa de festes, això fa impossible que se puguin escurçar.

No podia tancar es tema de ses festes sense recordar-ne una que també s’ha perdut per sempre, es concerts a sa platja fins l’auba que gràcies a ses lleis de costes que tant vetlen per ses nostres platges se varen prohibir, prohibició que suposadament hauria de respectar tothom per igual.

Es hora d’anar acabant i no ho vull fer sense deixar de donar ses gràcies a s’Ajuntament per haver-mer donat s’oportunitat de dirigir-me a voltros I voldria també tenir present a qui per un motiu o altre no mos podran acompanyar aquests dies de festes i en especial m’agradaria tenir unes paraules de record per dues persones que mos han deixat aquest darrer any i que estic ben segur que avui les hauria agradat molt esser aquí.

En primer lloc per s’amic Jose Maria, a qui no vaig agafar mai i que a pesar de ser vilero tenia un cor tan gran que estic ben segur que també estimava un poc Can Picafort.

En segon lloc per sa meva tia Maria Rosa que sempre me va estimar com una mare i que maldament fos catalana va

viure a Can Picafort més de 50 anys i mos va deixar un bon llegat de picaforteres i picaforters.

Finalment com pregoner que som vos convid a que mengeu, begueu, canteu, balleu i sobretot disfruteu tot lo que pogueu de ses festes que sempre son motiu d’alegria i diversió.

Vos deman que convisquem tots plegats amb pau i alegria i que mos oblidem de bregues, disputes i diferències. Que ses nostres festes no entenguin de partidisme, que no distiguesquin entre dretes i esquerres, que siguin festes on no hi hagi bons ni dolents, ni rics ni pobres.

Vos anim a que confraternitzem com a bons veïnats i acolliguem amb afecte an es visitants i mirem d’aconseguir que se sentin part d’aquest poble i que cada un d’ells quan torni a ca seva pugui dir que som un gran poble i millor gent.

I, sobretot, vos desitj a tots que sigau feliços, molt feliços ... i no només en aquests dies de festa, sinó tots es dies de s'any; i no tan sols aquest any sinó tots ets anys de sa vostra vida ...

I dit això, d'acord amb ses facultades que es nostre Il·lustre Ajuntament m'ha conferit, no me’n queda d’altre que declarar i proclamar oficialment inaugurades ses Festes de la Mare de Déu d’Agost Molts d’anys i QUE VISCA CAN PICAFORT!!!!

Es dia des pregó amb es meus familiars i amics Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

33

CARTA ABIERTA AL SR.PABLO CASADO, PRESIDENTE NACIONAL DE PARTIDO POPULAR DE ESPAÑA Sr. Presidente de la Junta Directiva del Partido Popular de España, desearía, - aunque no me gusta dar consejos a nadie – dedicarle unas reflexciones, que supongo tendrán muchos de los votantes del Partido Popular Sr. Casado, en estos difíciles tiempos que corremos, no puedo dejar de manifestar la manera correcta que Usted y la junta directiva del PP, han conducido ésta campaña electoral que pretendendía caminar por la senda del progreso, y el futuro bienestar de la Nación Española.

Sr. Presidente, para la prensa, –digamos-, amarillenta o para los que solamente quieren vivir del cuento y de una política izquierdista, para ellos, Usted y su equipo solamente son, “incomoda derechona” que no tiene ni derecho a exponer libremente sus ideas y opiniones.

Sin embargo, para millones de españoles silenciosos y que recuerdan las cartillas de racionamiento de la postguerra, que trabajaron duramente para levantar la arruinada España de aquellos tiempos, que, tenemos que recordar -para que no vuelva a suceder-, que la izquierda en en complicidad con los comunistas de Moscu nos robaron todo el oro de las arcas españolas. Usted es el candidato, elegido e ideal para devolver la ilusión a los españoles y para que las turbias aguas politicas vuelvan a su cauce.

Decirle que, soy una persona, que un día, hace de ello 40 años, se ilusionó por aportar su granito de arena a la la politica democratica y participó en la fundación de la Junta Local de AP hoy PP de Santa Margalida, participando, como concejal durante ocho años, en el Ayuntamiento de mi pueblo.

Sin embargo Sr. Casado, en estos 8 años pude comprobrar que la democracia tenia mucho por pulir. Mi opinión, y la de millones de votantes, es que después de juntar varias pequeñas listas que son las menos votadas y proclamar alcalde, se está haciendo fraude al elector. Además todo el mundo sabe que después de las componendas pactadas contra natura, vienen las prebendas políticas de los grupos, que han defraudado al pueblo en beneficio propio. Y esto es sin duda alguna, es el principio de la corrupción, pues se aplican entre ellos, - la Ley de la compensación-. Tú me das esto y, yo, te apruebo aquello, sino, te meneo la silla con una moción de censura. (Por desgracia en mi condición de

concejal de mi pueblo, he vivido una legislatura de cuatro años con tres alcaldes diferentes).

En estos pasados dias antes de las elecciones –locales y autonómicas- pudimos leer en los periódicos, el ultimo paripe con relación a la subida de sueldos de la mesa del Parlament de Baleares. Estas “señorias”, sin encomendarse a nadie, o sea solamente al Real Decreto Ley 24/2018 de 21 de diciembre aprobado por el Gobierno de la nación que preside Pedro Sanchéz. ¿toma ya, con los decretos?

Sr. Presidente le deseo suerte en la politica y en los debates sobre las ideas, - que a día de hoy es una empresa de gigantes - guardese Sr. Casado de los arribistas, los corruptos y de los que quieren romper España, ya lo dijo un Sr. Hace 40 años “Españoles no dejeis dividir España”. También hay que recordar, que las lenguas no se hicieron para pelear, sino para entendernos entre todos, lo que pasa es que los iluminados no lo entienden así, y practiacan todo tipo de artimañas con tal de prevalezcan sus minorias, pues saben que nunca se les votara por mayoría.

Sr. Casado, permitame unas sencillas sugerencias; ponga orden en todas las juntas locales,-y no solamente en las de las principales ciudades-, exija actas mensuales de las propuestas o alternativas de los cargos elegidos del PP en los ayuntamientos, no deje de influir en el debate de las ideas, de las juntas, ya que así se pulsan las opiniones de los pueblos y ciudades, exija honradez a los que estan en los ayuntamientos, gobiernos autonomicos o estatales del PP, tanto si estan en el mando , como si está en la oposición, exija el trabajo serio del, día a día si están en el poder y presenten alternativas debatidas y consensuadas por las juntas locales si están en la oposición, hay que recoger les opiniones de los “sabios” con cautela.

Un saludo respetuoso y cordial, de un mallorquín y español, que ha trabajado silenciosamente toda su vida, sin esperar nada a cambio. Sin embargo, Sr. Presidente, deseo firmemente que mis hijos y nietos tengan un porvenir alagüeño y sin ninguna clase de hipotecas.

Santa Margalida a 2 de septiembre de 2019 Fdo.: Bartolomé Gayá Alomar

Tenda de decoració, roba i complements

DOBLE ESPAI Carrer Isabel Garau, 7 - 07458 - Can Picafort 971 853 179 - tendadobleespai@gmailcom

34

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

Salud

DEMENCIA Qué es la demencia de Alzheimer y cómo puedo prevenirla La demencia es el deterioro constante y progresivo de las funciones del cerebro. La demencia afecta a la memoria, al lenguaje, a la personalidad, a las emociones, al pensamiento, a la orientación, a la capacidad de razonar, al comportamiento etc., de la persona que la padece. Este deterioro progresivo hace que la persona con demencia desarrolle, a lo largo del tiempo, dificultades para autocuidarse y llevar a cabo las actividades básicas de la vida diaria de forma autónoma y adecuada.

La demencia tipo Alzheimer, o enfermedad de Alzheimer, es la causa más común de demencia entre las personas mayores de 65 años. Representa un 70% de todas las demencias y afecta a alrededor de 500.000 personas en España. Aunque es poco común, las personas menores de 65 años también pueden padecer esta enfermedad. En estos casos lo llamamos Alzheimer de inicio temprano.

En los países occidentales, la población tiene una esperanza de vida cada vez mayor, lo que implica un mayor número de casos de demencia. Dado el progresivo deterioro global, personal y social de la enfermedad, la demencia implica un gran reto para los sistemas de salud y sociosanitarios, puesto que no hay que olvidar que impacta tanto a las personas afectadas como a su entorno familiar y social.

¿Cuáles son las causas?

A día de hoy no conocemos la causa exacta de la demencia tipo Alzheimer.

La teoría más aceptada en la actuali36

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

dad es que la enfermedad aparece por el depósito anormal de unas proteínas en el cerebro. Estos depósitos comienzan a desarrollarse mucho antes de que aparezcan los síntomas y su crecimiento acaba por lesionar y destruir las células cerebrales (neuronas), lo que desencadenará la aparición de la demencia.

¿Qué factores de riesgo debo tener presentes?

Existen ciertos factores conocidos que aumentan el riesgo de presentar una demencia tipo Alzheimer, pero que no podemos modificar: • Edad. A mayor edad, mayor riesgo.

A partir de los 65 años, la probabilidad de padecer este tipo de demencia se duplica cada 5 años.

• Género. La demencia tipo Alzheimer parece ser más común en mujeres que en hombres. Casi dos tercios de las personas que la padecen son mujeres.

• Antecedentes familiares. Una persona tiene mayor probabilidad de desarrollar la enfermedad si la experimenta un familiar cercano: padre, madre, hermano o hermana.

• Factores genéticos. Ya conocemos varios genes asociados con la demencia tipo Alzheimer. Estos genes aumentan la probabilidad de desarrollar la enfermedad, aunque no garantizan su aparición en el futuro. Por ello, no está recomendado el estudio genético rutinario de la demencia tipo Alzheimer.

También conocemos de la existencia de otros factores ambientales y del estilo de vida que incrementan el riesgo de demencia tipo Alzheimer. Estos sí

que podemos intentar evitarlos: • Antecedentes de traumatismo cra-

neal, sobre todo si se repite y hay pérdida de conocimiento.

• Problemas cardiovasculares o cardíacos.

• Diabetes.

• Obesidad.

¿Cuáles son los síntomas más frecuentes?

La enfermedad de Alzheimer afecta de forma diferente a cada persona. Mientras que una puede mostrar varios síntomas a la vez, otra puede presentar solamente uno, o todos. Los síntomas más comunes son: • Pérdidas de memoria que afectan a la vida diaria.

• Dificultad para planificar y resolver problemas cotidianos.

• Dificultad para realizar tareas habituales en la casa, el trabajo o el tiempo libre.

• Confusión o desorientación sobre tiempo y lugar.

• Dificultad para comprender las imágenes.

• Problemas para encontrar las palabras, al hablar o al escribir.

• Colocar las cosas en lugares incorrectos y después olvidar dónde están.

• Dificultad o falta de razonamiento.

• Pérdida de iniciativa o aislamiento de las actividades sociales.

• Cambios en el estado de ánimo, el humor y la personalidad.

Es importante tener presente que, a medida que envejecemos, nuestro ce-

Salud rebro cambia y podemos tener problemas esporádicos para recordar algunas informaciones. Así pues, tener pequeños problemas de memoria de vez en cuando no significa que estemos desarrollando una demencia, sino que es un proceso de envejecimiento natural.

Cuando estas dificultades interfieren en nuestra vida cotidiana, entonces sí que puede existir otra causa, por eso, deberíamos consultarlo con nuestro médico o médica de familia.

Los síntomas de la demencia tipo Alzheimer van progresando y empeorando con el tiempo. La velocidad de progresión de la enfermedad es variable en cada persona que la padece y atravesará las distintas etapas de la enfermedad de forma diferente. En general, la demencia tipo Alzheimer progresa con lentitud a lo largo de tres etapas:

• Fase inicial, o demencia leve. Suele durar unos 2 años. En esta etapa, las personas afectadas tienen algunos fallos y problemas cognitivos, pero pueden vivir de forma autónoma.

• Fase intermedia, o demencia moderada. Puede desarrollarse a lo largo de 3 - 5 años. Empiezan a hacerse evidentes las limitaciones y la persona afectada necesita ayuda para actividades básicas, como vestirse o lavarse.

• Fase terminal, o demencia grave.

Tiene una evolución variable, pero no suele prolongarse más de 15 años. En esta etapa, la persona afectada es totalmente dependiente para cualquier actividad cotidiana.

¿Cómo se diagnostica la demencia tipo Alzheimer?

No existe ninguna prueba que permita detectar la demencia tipo Alzheimer por sí misma. Por eso, el diagnóstico se basa en la historia clínica de la persona con sospecha de padecer la enfermedad, una exploración física y la aplicación de una batería de

tests neuropsicológicos para valorar las funciones cerebrales y escalas que evalúan la capacidad para realizar las actividades de la vida diaria.

En cuanto a pruebas complementarias, suele ser suficiente con un análisis de sangre y una prueba de imágenes del cerebro (resonancia magnética o tomografía computarizada).

La colaboración de la familia es muy importante a la hora de detectar los primeros cambios en la persona con demencia. Un diagnóstico temprano tiene grandes beneficios, ya que mejora la calidad de vida de la persona afectada y de su entorno, y le proporciona la oportunidad a la persona afectada de tomar decisiones en relación al cuidado que le gustaría recibir en el futuro y de arreglar sus asuntos legales y económicos. Por otro lado, el impacto del diagnóstico puede afectar ta11ubir escaleras o nadar).

• Mantente socialmente activo, realiza actividades en grupo con tus amistades o tu familia, haz voluntariado, etc.

• Evita el tabaco.

• Evita el alcohol en exceso.

• Ejercita tu mente y mantenla activa. Para ello puedes leer, hacer pasatiempos como crucigramas o sudokus, asistir a clases y talleres, o hacer uso de juegos para entrenar el cerebro, jugar a cartas o ajedrez, llevar las cuentas y gastos domésticos.

¿Qué debo hacer para cuidarme si tengo demencia tipo Alzheimer?

Es muy importante que te informes sobre la enfermedad y su evolución.

Te ayudará a entender tu situación y a prepararte ante posibles escenarios futuros. Estos consejos también te resultarán útiles para asumir el manejo de la enfermedad: • Guarda los objetos personales siempre en el mismo lugar para que te sea más fácil encontrarlos.

• Utiliza una agenda o un calendario

donde anotar las citas médicas y sociales.

• Coloca alfombras antideslizantes dentro de la bañera o en la ducha para evitar caídas. También puedes añadir asideros que te ayuden a entrar y a salir de la ducha o bañera, y a sentarte y levantarte del retrete.

• Bebe al menos 2 litros de líquidos al día. Puede ser agua, o en forma de infusiones, sopas y zumos.

• Intenta mantenerte en un estado activo durante el día y duerme unas 6 - 8 horas por la noche. Si te levantas y te acuestas cada día a la misma hora descansarás mejor porque tu cuerpo se acostumbrará a la rutina.

• Da un paseo cada día para tomar el sol y respirar aire fresco, haciendo pequeñas paradas para descansar.

Utiliza un bastón, un andador o una silla de ruedas, si lo necesitas.

• Lleva siempre encima el teléfono móvil o un papel con el número de teléfono de tus familiares, por si en algún momento sientes desorientación o no sabes dónde te encuentras.

• Mantén el contacto con las personas de tu entorno. Entabla relaciones sanas, estables y satisfactorias, ya que son beneficiosas para tu salud mental.

• Acude a las asociaciones de personas afectadas y familiares.

Elaborado: Equipo de Atención Primaria, Unidad Básica de Can Picafort. Tomado de: Fisterra.com

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

37

Deportes

FINAL TORNEIG DE TENNIS Festes de la Mare de Déu d’agost

En Pep i na Magdalena des Club Tennis Pegafort. Després n’Adrià campió categoria infantil i finalista categoria aleví. Després en Joan campió categoria aleví. Rafel i sa dona d’en David.

38

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

Lluc Comas Stein, campeón de la categoría Benjamín y Joel Comas Stein, subcampeón de minitenis. Junto a Fanny Ignacio y Rafael Sastre Manresa y Pep Morey.

Deportes

X TRIATLÓN CAN PICAFORT 2019 El pasado día 18 de agosto tuvo lugar el triatlón más esperado del verano por los triatletas.

Asistieron a la prueba los tres mejores triatletas de las islas; Lucas Mola, el hermano del famoso Mario Mola, tres veces campeón del mundo y este año subcampeón. Hubo una gran asistencia de participantes: 235 triatletas.

Que sea la prueba más esperada del verano, se lo debemos al Atletic Club Can Picafort y al Ayuntamiento de Santa Margalida. Este año tuvieron que modificar el circuito, pero la gente al final se fue muy contenta.

El responsable de esta actividad que cada año se celebra en nuestro municipio, con cada vez más participantes, se lo debemos A MIQUEL ENSENYAT y a todo su equipo. Muchas gracias por todo lo que haces por este deporte y por nuestro municipio.

western-horse-trails-mallorca.com ausritte

trails excursiones juan@western-horse-trails-mallorca.com

Juan Tous, tel. 620 05 66 15

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

39

NUESTROS DEPORTISTAS

Pablo Gracia Román, cadete 1er año (2005), actualmente juega en el Baleares. Lo quiso fichar el Leganés pero al final no hubo acuerdo por parte de la familia.

Pere Joan García Bauzà juega en el filial del Mallorca con tan solo 16 años y convocado por la selección Española sub 18 para preparar el mundial Qatar sub 18. ¡Enhorabuena Pere

Alberto Fernández es el segundo año que está en las filas del RCD Español

Onealdo el año pasado jugaba en el filial de Deportivo de la Coruña.

Este año el Salamanca de 2ª división lo quiso fichar y así fue. Hoy en día juega en el Salamanca. ¡Que tenga muchísima suerte!

Miquel Llabrés cadete de segundo año. Actualmente lo subieron a juvenil de liga nacional

José Perales Nájera juega en el Dinamo Tiflis 1925(Georgia), equipo de 1ª división, La primera foto es de la rueda de prensa del partido de la Europa League contra el Feyenoord. La foto de la portería es contra el Qabala de Azerbayan.

El dinamo Iiflis va el primero de 1ª división de Georgia 40

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

NUESTROS DEPORTISTAS

Victoria Chica Comas, actualmente juega en el Baleares B, en la liga autonómica categoria sub 13

Adrián Méndez el año pasado jugaba en el Baleares y este año ha sido fichado por el Poblense. Jugará en el juvenil de segundo año.

Joan Florit, jugador del RCD MALLORCA juvenil de 2º año

Leonardo Mascaró está es su tercera temporada en el Mallorca.

Este año juega en el Mallorca juvenil nacional de primer año.

Andreu Ordìnas Fornés, jugador reciente del Girona F.C, ha tenido un mal comienzo de temporada. En el primer entreno se rompió el ligamento cruzado y tuvo que ser operado el día 2 de septiembre en Barcelona. Todo salió muy bien. Le deseamos lo mejor y que se recupere pronto

FISIOTERAPIA DEPORTIVA TRAUMATOLÓGICA ORTOPÉDICA GINECOLÓGICA CARDIOVASCULAR RESPIRATORIA NEUROLÓGICA URO GINECOLOGÍA MANUAL NORDIC WALKING TERAPÉUTICO NEURO-STRUCTURAL TAPING TECHNIQUE PUNCIÓN SECA ECOGRAFÍA MUSCULOESQUELÉTICA

FISIOTERAPIA EFECTIVA & PERSONALIZADA Rosario del Ojo Rodríguez. Colegiada 1064 610236227

rosariodelojo@hotmail.com

Calle Pizarro, 104 A - Can Picafort - Mallorca

PROGRAMAS PARA GRUPOS REDUCIDOS: FISIOTERAPIA ESPALDA, RESPIRATORIA, PILATES PROGRAMAS PARA LA MUJER: PRE-PARTO, EMBARAZO, POST-PARTO Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

41

Deportes

RITMICA VORAMAR FIESTAS CAN PICAFORT El pasado día 3 de agosto tuvo lugar una pequeña exhibición de gimnasia rítmica en la plaza Cervantes a cargo del Club Gimnasia Rítmica Voramar de Can Picafort contando con gran asistencia de público.

El club de gimnasia rítmica Voramar les presenta los dos nuevos sponsors de este año que son:EL RANCHO GRANDE y RESTAURANTE VINICIUS de Can Picafort.

Les agradecemos muchísimo la confianza depositada en este pequeño club y en la gimnasia rítmica. Muchas gracias.

42

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

Deportes

TIRO CON ARCO El pasado día 3 de agosto la Plaza Cervantes se vistió de medieval por unas horas.

Los arqueros de Can Picafort exhibieron sus arcos con sus ropajes medievales, enseñando a los participantes como es el mundo del tiro con arco

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

43

Deportes

SPARTAN RACE Dia 7 de septiembre se disputó en Madrid la Spartan Race Stadium(modalidad sprint), en la que participaron tres chicos del GIMNASIO TAO SPORT: JUAN RAMON RODRIGUEZ de 48 años, IVAN MOYA de 34años y BALTASAR MORAGUES de 34 años.

Obtuvieron unos resultados magníficos. En la categoría OPEN hubo 2861 participantes de todo el mundo. IVAN MOYA entró en 2ª posición de la general y 1º de su categoría de edad con un tiempo de 36 minutos y 39 segundos. JUAN RAMON 1º en la categoría de 45 a 49 años, con el mismo tiempo de 36 minutos y 39 segundos entró 3º con el mismo tiempo tan sólo superado por el ruso ADNAN AMRANI. BALTASAR MORAGUES consiguió acabar en una digna 245 posición, viendo el nivel tan alto de competición

TRIANGULAR BENÉFICO LUCHA CONTRA EL CÁNCER El pasado día 3 de agosto tuvo lugar el triangular anual de lucha contra el cáncer. Como siempre el encargado de que estos sea posible es Pepe Santandreu.

Fue en las fiestas de Can Picafort. El triangular estuvo formado por: Ferriolense FC, Son Verí y Llosetense. Fue un gran éxito. Hubo mucha gente y lo más importante fue que se recaudó bastante para ese fin. El triangular terminó con el Ferriolense FC en 1ª posición, en 2º lugar el Son Verí y el 3º el Llosetense

44

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

HISTORIA DEPORTIVA

FICHAS RECREATIVOS SALAS DE CAN PICAFORT TEMPORADA 1983-84

Paseo Colón, 95, 1º - 07458 - Can Picafort Tel: 971 850 431 · gestion@gestoriagaya.com

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

45

La página poética

FRANCISCO DE QUEVEDO Francisco de Quevedo nació en el seno de una familia de hidalgos e instalados en la corte del rey Felipe II, en Madrid el 14 de septiembre de 1580 y murió un 8 de septiembre, en Villanueva de los Infantes, Ciudad Real. Sus primeros poemas empezaron a circular por la corte de Valladolid donde él estudiaba parodiando a Luis de Góngora algo que irrito a éste en mesura ya que tal irritación se convirtió en una enemistad que duro hasta la muerte del poeta cordobés. La mayor parte de la obra poética es satírica, cultivó también una fina lírica cortesana, aunque destacan sobre todo sus sonetos metafísicos y sus salmos, donde expone su más íntimo desconsuelo existencial. La visión que da su filosofía es profundamente pesimista y de rasgos preexistencialistas.

Por el contrario, su poesía amorosa fue considerada la más importante del siglo XVII, siendo la producción más paradójica del autor, fue el gran cantor del amor y de la mujer. Quevedo fue un feroz antijudío y su judeofobia quedó reflejada en todo tipo de escritos incluyendo sus poemas satíricos. El cauce preferido para abundante vena satírica de que hizo gala es sobre todo el romance, pero también la letrilla, como ejemplo (“Poderoso caballero es Don Dinero”) el cual reproducimos en esta página poética en homenaje a tan excéntrico poeta.

Nuestro poeta local Rafel Bordoy i Pomar hizo con notable éxito una traducción al catalán de sus poemas trascendentes, que también reproducimos.

Es galán y es como un oro, Tiene quebrado el color, Persona de gran valor, Tan cristiano como moro.

Pues que da y quita el decoro Y quebranta cualquier fuero, Poderoso caballero Es don Dinero.

Son sus padres principales, Y es de nobles descendiente, Porque en las venas de Oriente Todas sangres son reales; Y pues es quien hace iguales Al duque y al ganadero, Poderoso caballero es don Dinero

Mirava els murs de la pàtria mia, Ferms en un temps, avui enderrocats, Ja per la cursa de l´edat cansats, Per qui caduca ja la valentia.

Sortint al camp vegi que el bevia Els rierols de gel alliberats; I del turó queixosos els ramats, Que amb ombres va furtar la llum al dia.

Entrant trobí la casa maculada Que de vell habitatge era desferra; El bàcul més corbat i manco fort.

Pel pas dels anys l´espasa derrotada I no vaig veure res sobre la terra Que no fos recordança de la mort.

Por José Escalas Muntaner

46

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

C/ Renou, 60-64 ·60-64 Tel.·971 54 145446 ·14 Fax 54 185451 · 07420 SA POBLA C/ Renou, Renou, 60-64 Tel. · Tel. 971 971 54 1446 46· 46 · 971 Fax · 971 Fax 971 971 18 51 51 · 07420 · 07420 SASA POBLA POBLA C/ C/ Renou, 60-64 · Tel. 971 54 14 Fax 54 1854 5118 · 07420 SA POBLA gelabert@gelabert.eu · www.gelabert.eu gelabert@gelabert.eu gelabert@gelabert.eu · www.gelabert.eu · www.gelabert.eu gelabert@gelabert.eu · www.gelabert.eu

N E C ROLÒGIQUES

XISCO MOLINAS PERELLÓ “De Cas Gerrer” Va morir en la pau del senyor el passat 28 de juliol, a l’edat de 72 anys.

GUILLEM FONT BAUZÀ “Guillem de Sa Taulada” Va morir en la pau del senyor el passat 31 de juliol, a l’edat de 89 anys.

CATALINA RIBAS MOLINAS “De ca na Genissa” Va morir en la pau del senyor el passat 8 d’agost, a l’edat de 87 anys.

MARTINA REUS ALOS “De Ca Na Micalona” Va morir en la pau del senyor el passat 12 d’agost, a l’edat de 69 anys.

SALVADOR PABLO PIÑA GENOVART “De Can Clapat, s’aparellador” Va morir en la pau del senyor el passat 22 d’agost, a l’edat de 78 anys.

PEP ORDINAS ROIG “De Can Pep de Son Gil” Va morir en la pau del senyor el passat 2 de setembre, a l’edat de 77 anys.

48

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

N E C ROLÒGIQUES

MANOLI MUÑIZ AGRELO Va morir en la pau del senyor el passat 12 de setembre, a l’edat de 65 anys.

APOL·LONIA PASTOR MARCH “De Can Carreres, viuda den Pedro Es Pollensí” Va morir en la pau del senyor el passat 18 de setembre, a l’edat de 86 anys.

JOSÉ MARÍA MARTINEZ RESPETO Va morir en la pau del senyor el passat 22 de setembre, a l’edat de 87 anys.

ANTÒNIA RIBAS POMAR “Coneguda per Consera Sa Planxadora. Viuda den Martí Regalat” Va morir en la pau del senyor el passat 22 de setembre, a l’edat de 90 anys.

GUILLEM BARCELÓ MOREY Va morir en la pau del senyor el passat 23 de setembre, a l’edat de 85 anys.

Mis pies querrán caminar hacia donde estás durmiendo, pero seguiré viviendo Pablo Neruda

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

49

In Memoriam

RECORDANÇA DE L’AMO EN MIQUEL CALVÓ «FONOI» El dia 20 de febrer ens va deixar l’amo en Miquel Calvó Vives, de malnom Fonoi, a l’edat de 80 anys. Aqueix margalida va ser una persona molt coneguda i estimada dins la Vila. Sempre estava dispost a participar en la vida del poble. Tant en la processó de la Beata, com en la festa del Batre, com en moltes d’activitats més, allà era l’amo en Miquel, amb la seva bístia i amb la seva rialla. També va ser un gran coneixedor de la nostra cultura popular –sobretot, de gloses i cançons— i, davant ca seva, hi feia per Sant Antoni un dels darrers (o el darrer) fogueró “de veres” de la Vila; és a dir, una festa, amb gloses que no s’aturaven (més d’una de picat) i que s’allargava fins la dematinada. Aquell fogueró es va convertir en la inspiració del glosador Mateu Matas “Xurí”. D’altra banda, l’amo en Miquel va ser un dels informants més actius en un projecte de recopilació de la cultura popular de Santa Margalida i dels pobles germans de Tàrbena i de Xaló. És per per mor d’això que un dels

coordinadors d’aqueix projecte, en Joan-Lluís Monjo, i en Mateu “Xurí” li han volgut fer un escrit i una glosa, respectivament, per recordar-lo i fer-li aqueixa recordança en el número de la revista que coincideix amb la publicació del reportatge sobre la processó de la Beata, que ell va estimar tant.

T. Mas

A L’AMO EN MIQUEL «FONOLL» Mateu Matas Ordinas «Xurí»

50

De vegades una mort, a més de dol i tristesa, et pot dur a la infantesa i fer més viu el record.

Tanmateix l’únic conhort que queda quan la mort crida són aquells instants de vida que hi has pogut compartir i els tornes assaborir per consolar la partida.

Avui, si som glosador, i si he fet res per la glosa, malgrat que sigui fer nosa és per aquell fogueró.

Ell feia d’amfitrió i tota la nit cantava.

Jo, infant que idolatrava tots els cantadors presents, no sabia que aquell temps que vivia s’esfumava.

Quan ell em deia “monet”, jo dibuixava un somriure.

La bondat el feia viure alegre i amb el cor net.

No tenia cap secret el que feien i vivien: cada gener encenien el fogueró de la gent i com a entreteniment cantaven com s’ho sentien.

El record dels anys vuitanta entre cançó i cançó.

La força d’un fogueró i un poble sencer que canta.

Cantera n’hi havia tanta que el sol venia a escoltar.

Sabem que no tornarà ni en Fonoll ni les vetlades, però els que les hem mamades no les podrem oblidar.

Segut devora mon pare i l’amo en Miquel Fonoll m’hi sentia tant cofoi com m’hi sent de glosar ara; perquè els brillava sa cara quan partien a cantar.

M’ensenyaren a entonar els galejos de la vida d’una forma tan sentida que no he pogut oblidar.

Ara pot parèixer un doi, però a cada glosa meva hi sura una cançó seva galejada a raig i roll.

Per l’amo en Miquel Fonoll i tota la companyia que em posaren fesomia per poder ser glosador a través d’un fogueró que m’escalfa cada dia.

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

L’AMO EN MIQUEL CALVÓ «FONOI»

UNES PARAULES EN AGRAÏMENT A L’AMO EN MIQUEL “FONOI” Joan-Lluís Monjo i Mascaró Entre els anys 2006 i 2008 es feren bastant habituals les visites a Mallorca de dos estrafolaris valencians. Destorbaven els quefers dels vileros, amb l’excusa de demanar-los notícies sobre els costums de l’antigor. Es tractava del qui signa aquest escrit i d’en Miquel Flores, tots dos membres d’una associació cultural alacantina (Grup Alacant). Tenien llavors entre mans un projecte que els feia molta il·lusió i que tenia com a objectiu donar a conèixer la cultura popular de tres pobles agermanats: Santa Margalida, Tàrbena i Xaló.

Durant aquest temps es dedicaren a una tasca que els agradava molt: conversar amb persones de més edat per descobrir aspectes de la vida d’un temps (especialment cançons i altres elements de tradició oral, com oracions, pregons, contarelles...). Encara que la seua manera de fer feina eren les enquestes i els enregistraments, procuraven guanyar la confiança dels entrevistats. La finalitat del seu projecte era sobretot crear un fons de materials sonors que fossen representatius de la cultura popular dels tres pobles agermanats, a fi que els seus ciutadans poguessen conèixer-se millor entre si i prenguessen consciència de les seves arrels.

No endebades s’havia triat com a lema del projecte “Rapa moixetes”, que és el primer mot d’una cançoneta infantil, documentat a les dues ribes de la mar. (Hem d’advertir, emperò, que el treball no ha pogut encara donar-se a conèixer, especialment per no trobar el mitjà més adequat).

Resta a dir que, en l’inici, l’empresa va tenir el patrocini de l’Institut Ramon Muntaner, entitat vinculada a la Generalitat de Catalunya; encara que, sobretot s’ha d’agrair l’ajuda que rebé per part dels particulars que s’hi interessaren.

De Santa Margalida les mostres de suport de la gent foren especialment entusiastes i encoratjaren fora mida els investigadors. Volem expressar la satisfacció que sentírem en

aquells moments en comprovar que gràcies al pont que havia bastit l’agermanament va esser possible tirar avant amb la nostra iniciativa. Hem d’agrair les famílies que ens obriren les portes en pinte en ample (i els cors) i ens confiaren una part del seu patrimoni més íntim. Sense desmerèixer ningú (perquè és immens el deute que tenim amb molts margalidans que destacaren pel seu ajut, com ara, la família d’en Toni Mas, na Francisca Avellà “Palonieta”, l’amo en Mateu Ferrer “Gardó”, na Margalida Salvà “Guixera”, na Maria i n’Antònia Frontera “Carbonera”, la família Payeras, l’Associació Margalidans Agermanats, entre molts altres...), en aquest escrit volem destacar molt especialment la figura de l’amo en Miquel Calvó “Fonoi”.

Amb en Miquel “Fonoi” compartírem moltes hores de conversa, especialment a Son Fuiós, el seu paradís particular.

L’entorn de fora vila és el marc més adequat per a rememorar determinades les tonades antigues relacionades amb les feines pageses, com vàrem comprendre gràcies a una anècdota que visquérem amb ell. L’experiència ens valgué per no tornar a caure en la mateixa errada. En un primer moment, asseguts còmodament davant la llar, esperàvem que es recordàs de les cançons pageses, cosa que resultava mal de fer. Tanmateix, en trepitjar terra tot d’una li brollaren, i amb una força admirable. D’aquesta manera poguérem conèixer una bona part de les tonades i gloses amb què s’acostumava acompanyar les diverses feines de fora vila, com tractant d’endolcir la duresa d’aquella vida. L’amo en Miquel ens posà la banda sonora d’un gran ventall de tasques, tant dutes a terme per homes com per dones, foravileres o casolanes, plasmant així una molt rica memòria: llaurar, segar, batre, collir figues, tomar ametles, munyir, cerndre...

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

51

In Memoriam

Ens sorprengué la vitalitat que tenia aquest tipus de cançons a Santa Margalida, comparada amb la situació de València, on a hores d’ara és difícil trobar informants capaços d’interpretar-les amb frescor. Ens mostrava la seua veu el pes d’una tradició musical molt arrelada en un territori, d’una etnicitat flamant. Representava un estil que els etnomusicòlegs consideren un tresor; però que, per altra banda, podria sobtar les orelles educades amb paràmetres acadèmics i que no té res a veure amb els models descafeïnats que ara més es difonen pels mitjans de comunicació, com ara els d’OT. De què ens parlen les gloses que ens cantà? Què poden aportar al món actual? Molt sovint mostren una visió de

la vida molt amb els peus tocant terra (no tan idealitzada com haurien volgut els folkloristes més conservadors): “Ai, una bota de vi / per porer-me posar gat, / una berganta en es costat, / per porer-me divertir, / i un poc antes de morir / jo tenia el cel gonyat”. Sobretot el cançoner popular és el reflex de molts de referents autòctons, una preciosa font d’informació per a les noves generacions: “Ai, figues roges, cucarelles / i paretjals i aubacors, / d’aqueixes menjàveu vós, / des figueral de Sencelles”.

A banda de les cançons de feina, sorgiren les cançons matanceres, que devien suposar una certa nota d’esbargiment en aqueixa diada tan atapeïda d’ocupacions, en què el cant pareixia estar per demés, com ens remarcà en Miquel: “era un dia de trull; no hi anaven de cantar”. No podem resistir de reproduir-ne una de les més conegudes: “Jo som a matances / a cal tio Toni, / han mort un dimoni / i l’han omplit de panses”.

Un altre aspecte que ens interessava tractar és el tema de les cançons infantils, que remeten als primers anys de la nostra vida. En Miquel en recordà unes quantes (com ara, “Caragol, treu banya”, “Una tirenga”). També ens donà informació sobre els jocs amb què abans els més joves passaven el temps pels carrers de la Vila i de cançons que formaven parts de certs rituals festius (com ara, “Ratetes sortiu des niu”, del matí de Pasqua). Però sobretot ens va fascinar un romancet que feia referència a un sant valencià de molt de renom. Aqueixa tirallonga es documenta per tot Mallorca amb moltes versions. Sol aplegar diversos motius humorístics que solien encisar els infants, que retrobem en cançons del cicle de Nadal molt antigues. Feia així la cançoneta: “Sant Vicenç Ferrer, / qui treia aigo amb un paner, / i no en vessava cap gota, / tres monges dins una bota / qui pelaven un porcell / i s’ase va perdre es capell / pes camí ses ses Ciuranes, / i una guarda de cigales / sonaven es fubiol, / i es peixos de la mar / es varen posar a ballar, / n’hi havia un de petit / qui ballava més que es dit, / n’hi havia un de curtetxo, / que ballava més que setze, / i surt una lloca amb un pollet / qui no hi veia de s’ui dret / i va pegar dins Tortova, / de dins Tortova dins un bregat, / i va sortir un bou escovat / i una vaca sense cova”.

Un apartat que Mallorca ha sabut preservar és el de la cançó improvisada, a través dels glosadors. No endebades Santa Margalida té l’honor de tenir com a fill un dels més destacats actualment, en Mateu “Xurí”. Forma part de la memòria col·lectiva les gloses i el context en què moltes varen ser creades. I amb en Miquel “Fonoi” vàrem poder riure sentint-li contar unes quantes d’aquestes històries, on es demostra l’enginy creatiu de la poesia popular. Però no totes les cançons eren desbaratades ni provocaven només la rialla, n’hi havia també de compromeses amb la societat, que denunciaven les injustícies (com les glosades pes Panderer); o de ben emotives, com la que es referia a la mort de son pare.

52

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

L’AMO EN MIQUEL CALVÓ «FONOI»

Però potser un dels camps en què la veu de l’amo en Miquel s’ha fet sentir més han estat les cançons de ximbomba, a l’escalf del fogueró de Sant Antoni. Es tracta d’un context molt particular que, com les cançons de les feines pageses, no poden sorgir en fred davant un micròfon asseguts al sofà de casa. Tractàrem en diverses ocasions de reproduir en àmbit casolà l’ambient festiu del fogueró, fins i tot, en una ocasió aidats per la presència d’en Mateu Matas “Xurí” (pare). I hem d’agrair moltíssim la paciència dels entrevistats, perquè, tot i sentir-se un poc empegueïts per la situació un tant postissa, saberen poar del seu cabal de gloses, cantant fins i tot amb la tonada més antiga. En Miquel va advertir que el to per ventura groller de bona part de les gloses era el que demanava l’ocasió, i el que hi havia el costum de cantar, i, per tant, no se n’havia d’avergonyir. Ens declarà: “¿Això serà molt brut per anar a Barcelona? [el treball era becat per una institució catalana] És igual, que me sentin, jo som d’aquí”.

Tanmateix, per a nosaltres va ser especialment emotiu poder sentir cantar en Miquel en companyia de la seva muller, na Joana Ribes “de Son Rabassa”. Ho feren en diverses ocasions, per exemple, cantant les estrofes de “Sor Tomasseta” o en la tonada que es feia per a cerndre (reproduïm la glosa que cantaren: “Madò Joana Maria on sou? / On teniu sa vostra berganta? / Dins es pastador qui canta / i qui mira es llevat si és tou”). Per a nosaltres va suposar tot un món poder comparar els seus estils tan diversos i tan personals, tan bonics. Així poguérem entendre que, quan la cançó popular és una manifestació viva, els usuaris són capaços d’infondre el seu segell particular; actualment, emperò, sol ser molt habitual la simple imitació dels models antics.

Per concloure volem aprofitar aquestes línies per mostrar el nostre agraïment a en Miquel Calvó, perquè a ca seva ens sentírem com en família. Va demostrar molta bonhomia de voler compartir amb nosaltres el seu extens coneixement de la cultura popular margalidana. Va suportar amb molta paciència les nostres visites, sempre amb bona predispo-

sició (“si vos fa falta res més i jo ho sé...”); perquè era una persona amb un gran sentit de l’humor, amb el riure molt fàcil, i, sobretot, perquè estimava molt el patrimoni cultural del seu poble. La seva pèrdua, entre moltes altres coses, representa també la pèrdua d’una part de la nostra saviesa col·lectiva, només transmesa per via oral, lligada a un cultura molt anterior a l’era digital. El nostre desig seria ara poder difondre els materials recopilats a Santa Margalida, per poder almanco tenir la il·lusió de contrarestar un poc la devastació del pas del temps.

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

53

Opinió

T. C a n t a r e l l a s

‘ART URBÀ’ I COMPROMÍS NOSTRAT A STª MARGALIDA

ANÀLISIS SOCIOLINGÜÍSTIC. EVOLUCIÓ HISTÒRICA A LA VILA

No mos agraden ses brutors, però inclús dins ses accions contestaràries, amb es seu grau d’incivisme que no vull entrar a avaluar, és de veure com, en qüestió de pintades, els hi ha de brotxa gruixada i grollera, i com altres semblen més polits i estètics (foto nº1). Sa proclama que se llegeix és eloqüent, i queda as parer des lector si això entra a sa categoria reivindicatiu més o manco disculpable.

Pot ser no hauríem de fer cap propaganda d’incivismes estètics ni esmentar es fons des missatge, però deixam constància perquè existeix 54

Can Picafort

Setembre · Octubre 2019

un precedent ben preocupant per part des que havien de donar llum i donaren fum, que, a més des mal exemple són ara desacreditats per cap crítica que no sia hipòcrita. Mos referim a ses eminències de s’IES Stª Margalida que decidiren engalanar ses parets amb un retrato des “Che” i que després, veient que no havien estat massa criticats, seguiren adornat es frontis amb floquets quadribarrats. Si mestres o directors, amb sa connivència necessària de s’Ajuntament, transmeten es missatge de poder emprar ets espais públics per fer lo que se vulgui, no mos pot

venir de nou que alumnes o altres acabin per prendre llum de na Pintora seguint s’exemple des professorat i de ses lluminàries de la Sala. Tota acció du una reacció. De fet, després de lo des mural catalanista va aparèixer pintada a s’escala de s’Institut una vistosa bandera d’Espanya que es servicis de neteja varen desinfectar ràpidament. Maldament ser d’un altre signe, es grafitti de sa foto nº1 respon en es fons a sa mateixa casuística.

Parlant de docents poc assenyats partidaris de senyeres i propicis a sa vaga mitjançant sa dissortada consigna “Crida”, a sa foto nº4 veim com una alumna silenciosa però aplicada escriu amb bona lletra que lo que xerram és mallorquí, lo qual no contravé cap norma ni convenció, tot i que molesti, i molt, as professors vaguistes de ses samarretes verdes, cridaners i poc faners. No ho dic jo: se tracta de s’opinió d’aquesta al·loteta que reivindica es seu dret a dissentir, es d’una nina silenciosa i educada que vessa es seu parer civilitzadament sa pissarra. Clamoris Volant, Scripta Manent (aquesta és s’única imatge que no és des municipi i fa olor a muntatge, però es supost s’ha donat: una de ses col·laboracions de Toc·Toc venia per part de na Laura V. Ballester, presidenta d’una Associació estudiantil dissident -i sa millor a sa seva promoció de Selectivitat-).

S’opinió de que xerram mallorquí és avalada per un altre ciutadà d’aquest municipi que ha decidit fer-ho sebre mitjançant una ferratina en es seu cotxo. Com es que pensa que sa quadribarrada no mos representa i també exhibeix ferratina amb una bandera molt més nostrada (ambdós a sa foto 2), sa mateixa

Opinió bandera que flameja a un camp “vilero” (foto 3), es mateix símbol des grafiti de sa primera foto, tots coincidents i casi idèntics: es senyal des regne privatiu atorgat pes nostro rei Sanç i que sempre ha vindicat Toc·Toc VS s’estendard aragonès, des qual esdevé “la senyera”.

Queden molt enrere es temps en que es cotxos de sa “progressia punt.

Cat” mostraven qualque símbol quadribarrat, inclòs aquell ase que varen adoptar com a símbol. Un ase... si, un ase!!!. Ara no s’atreveixen: són covards i se fan forts dins ses escoles, dins es despatxos des desgavell cultural, ja no treuen pit i comproven com tot es seu univers se cap-gira.

S’humil col·lecció de fotos mos demostra que s’opinió de docents, polítics, comissaris culturals des municipi o ocebers de torn, ni té cera del Corpus ni mai hauria d’aspirar a s’adoctrinament. Han llenegat fort i per això (per culpa de sa seva presumptuositat) passa lo que passa... perquè n’hi ha que tenen criteri i s’oposen a combregar amb rodes de molí fins es punt de ser capaços a exhibir sa seva dissidència de diverses maneres i amb diverses accions.

Jo som un d’ells, des de s’iniciativa cultural, orfa en subvencions o ajudes. És moment per comentar sa foto 5, que per manca d’espai mostra només a dos veïnats i lectors de sa revista Toc·Toc, un d’ells es meu enyorat Amo En Joan Gomila.

El segle passat, a rel d’una discussió a sa revista Can Picafort amb en Toni Mas i un parell d’amics seus (s’Intelligentsia d’aquell moment),

me vaig proposar canviar ses coses. Sa discussió esmentada va transcórrer amb normalitat tot i que amb vehemència. Jo era verd en ortografia.

Vaig fer errades, encara que qualcuna fou divertida i tot, com quan me vaig despedir amb una abrassada (que sembla més cordial i calorosa que una simple abraçada). Va haver un que me va acusar de “Sàtrapa de col·legi de pago”, elevant-me a lo que no era ni he estat mai. Amb en Toni Mas hem tengut varies converses (en ocasions encisadores), així com amb altre col·laborador com era en Miquel Àngel Mas (excel·lent escriptor), qui seguia amb preocupació ses meves passes. Quan, tal vegada, pensava que es meu projecte quedaria en res, ell i el món varen veure com sortia Toc·Toc, atalaia lliure per escriure i informar en torn lo nostro, veu crítica i dissident VS s’ Status Quo, s’Establishment de s’UIB i des politicastres.

Allò va servir de plataforma per inspirar sa Fundació Jaume III (a on s’integren bon número de llicenciats en filologia catalana convergents amb ses tesis que vaig desenrotllar o ventilar, essent es seu primer president Don Josep Zaforteza -s’històric Pep Gonella era es degà des missers de Balears!-) com a plataforma per Foment Cultural de ses Illes Balears (de caire interinsular). Vaig fer lo possible perquè suressin però sense prendre part per falta temps i de vocació executiva. Si ara qualque extremista veu aquí un perill per sa seva existència (com a persona extremista) no pot anar més encertat.

I és que Toc·Toc també va servir com sa millor arma per desprestigiar i

anular aquella corrent grollera que se feia dir “baléà” (ara es filocatalanistes no tenen de qui riure se’n). Vàrem concentrar sensibilitats convergents amb ses tesis des neogonellisme condret propiciant sa connexió entre illes a través de sa cooperació que vaig procurar entre universitaris ben preparats i intel·lectuals històrics (Xavier Pericay, Llorenç Vidal, Miquel Nigorra, etc).

Toc·Toc se va presentar a Palma, Mahó, Ciutadella i Eivissa, i entre es lectors, subscriptors o ents que adquiriren sa col·lecció hi ha personal de s’Institut d’Estudis Baleàrics com en Toni Vera (Dr en filologia catalana), es cronista de Ciutat Bartomeu Bestard (Dr en Història especialitzat en heràldica i partidari de sa nostra bandera), s’ex president de sa CAIB JR Bauzà, s’IEC o es departaments de Filologia/Sociologia d’un parell d’Universitats (exemple a Institute of Luxembourgish Linguistics and Literatures). Entre altres i sense fer renou, no perdien calada molts ocebers i més d’un catedràtic de s’UIB (Corberes, Bibilonis i Cia). I això ve a rotllo des comprovat canvi sociològic des qual deixam es testimoni d’un parell d’exemples abans impensables (Stª Margalida és només un reflex de lo que se cou per totes ses illes).

Per cert: no tenia noticia de cap d’aquests testimonis que he trobat a internet, i si (brutors a part) qualcú m’acusàs de ser s’inspirador intel·lectual dins aquesta progressiva renaixença de lo nostro, no seré jo qui li diga que no. Això si, no pens demanar perdó a ningú.

www.ferreteriagarau.net

Poligon Can Picafort, 2 - Parcel·la 10

garau@cadena88.com

Setembre · Octubre 2019

Can Picafort

55