Can Picafort # 142

Can Picafort I nformació i Cultura. Can Picafor t, Santa Margalida i Son Serra de Marina.

n o B l a d a N

DEPORTES (pàg 41-44)

NÚMERO 142 | Novembre · Desembre 2019 | 2,00 €

ENTREVISTA Toni Jordi Perelló (pàg 40)

BAR · RESTAURANTE

especialidad en CARNES A LA BRASA

MENÚ DIARIO - TAPAS - FRITURAS COMIDAS A LA CARTA Y PARA LLEVAR

ABIERTO TODO EL AÑO

CARRETERA ALCUDIA-ARTÁ Nº 29 CAN PICAFORT · TEL: 971 85 23 10

2

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019



TELÉFONOS DE INTERÉS

GENERALS Servei urgent al ciutadà: 112 Urgències Guardia Civil: Urgències mèdiques (UVI mòvil): Urgències bombers: Hospital de Manacor: Urgències hospital de Manacor: Son Espases: GESA avaries: P.A.C. Muro: Trasport Illes Balears: Hospital de Muro: Hospital d’Inca:

062 061 085 971 84 70 00 971 84 70 60 971 17 50 00 971 88 00 77 971 86 03 57 971 17 77 77 971 89 19 00 971 88 85 00

STA. MARGALIDA Parròquia: Correus: Col·legi Eleonor Bosch: Escola Vella: Escola de música: Institut Sta. Margalida: Fax: Biblioteca: Ajuntament:

Fax: Centre Sanitari: Serveis Funeraris: Farmàcia Pujades:

971 52 31 19 971 52 23 17 971 52 34 31 971 52 32 94 971 52 30 08 971 85 60 60 971 85 60 77 971 52 38 95 971 52 30 30 971 52 30 50 971 52 37 77 971 52 36 50 639 63 86 88 971 52 34 89

SON SERRA DE MARINA Oficina municipal: Apotecària Quetglas:

971 85 42 30 971 85 41 49

CAN PICAFORT Correus: 971 85 11 36 col·legi Vora Mar: 971 85 08 06 Oficines municipals: 971 85 03 10 Fax: 971 85 18 36 Biblioteca: 971 85 17 34 Centre sanitari: 971 85 21 92 Policlinic Nord: 971 85 26 82 Policlinic Can Picafort: 971 85 14 14 Policia local: 971 85 19 09 Centre cívic: 971 85 30 04 Taxis: 971 85 07 23 Farmàcia Buades: 971 85 02 83 Farmàcia M. Juan - David Hekking: 971 85 04 00 Farmàcia M. Paz Eleta: 971 85 19 69 Guàrdia Civil: 971 52 30 22 Servei recollida de fems: 671 76 21 39 Parròquia: 971 85 01 15 / 971 85 05 69 PLATGES DE MURO Farmàcia Gamundí Cloquell:

971 89 02 34

ALTRES CLÍNIQUES D’INTERÈS Hospital General: Hospital Joan March: Hospital Sant Joan de Deu: Hospital Psiquiàtric: Policlinica Miramar: Clínica Femenia: Clínica Juaneda: Clínica Planas: Clínica Rotger: Clínica Palma Planas: Verge de la salut: Mútua Balear: Son Espases

971 72 84 84 971 61 30 25 971 26 58 54 971 76 16 12 971 76 70 00 971 45 23 23 971 73 16 47 971 22 00 50 971 44 85 00 971 91 80 00 971 17 56 56 971 71 58 05 871 20 50 00

C/ Isaac Peral, 108-A · 07458 · Can Picafort T. 971 852 882 · Mov. 629 081 759 kalafat54@kalafat54.com

INMOBILIARIA · REAL ESTATE · INMOBILIEN · INMOBILIER Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

3

SUMARI

5 | Editorial

30 | Notícies. Darrer Mercat

6 | Notícies. Temporada acabada

31 | Notícies. Excursió Lluc

6 | Notícies. Vox en Can Picafort

31 | Notícies. Darrer bany

9 | Opiniò. El Fiolòsof

32 | Gastronomia. El codony

10-11 | Opinió. Converses de berenar

33 | Notícies. Teatre

11 | Opiniò. Es Debat

34-35 | Reportatge. 10 anys casal cultura Joan Mascaró

12 | Opinión. Desde mi ventana

13 | Crónica Mestresses de Casa

14 | Hemeroteca. Taula rodona EDAR

15 | Crónica Associació Veinats Son Bauló

36-37 | Salud. Vulvovaginitis 38-39 | Necrològiques

39 | In Memoriam. Bel Roig Estelrich

40 | Deportes. Entrevista Toni Jordi Perelló

41 | Deportes. Kick Boxing

41 | Deportes. Arqueros

42 | Deportes. Karate

20-21 | IES Santa Margalida

42 | Deportes. F.C. Juventud

22-23 |

43 | Historia deportiva. Recreativos Salas

44 | Nuestros deportistas. Pere Joan García

16-17 | Crónica Associació Veïns Son Serra

17 | Notícies. Ass. Gent Gran Son Serra

18 | Opiniò. Bme. Gayà

19 | Notícies. Mayores comarca Marines CEIP Voramar

24-25| Notícies. Aniversari Jubilats Sta. Margalida

28 | Notícies. Ecovidrio

44 | Nuestros deportistas. Vicky Chica

29 | Notícies. Llibre “Cicatrius d’intolerància”

46 | La página poética. Miquel Ferrà

30 | Notícies. Saladina

46-50 | Relat. Toni Cantarellas

REVISTA CAN PICAFORT Dipòsit legal: PM 200-2004

Edita: Associació REVISTA CAN PICAFORT NIF: G57654188 C/. Molí d´en Mostatxet, 35 07458 Can Picafort - Illes balears E-mail: revistapicafort@hotmail.com Tel. 629 735 019 facebook.com/canpicafort Associats a la Premsa Forana

Suscripcions i publicitat: María Perelló - 629 720 416 Impressió:

www.GELABERT.eu

L’opinió de la revista només s’expressa a l’editorial i en els articles signats per la redacció.

La resta són responsabilitat dels autors que els firmen.

Les faltes ortogràfiques o de redacció dels articles són responsabilitat de cada autor.

4

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Director: Fèlix Estelrich Subdirector: Sebastià Rosselló Secretari: Joana Carbonell Tresorer: Magí Janer Redactors: Pep Escalas Sebastià Rosselló Magí Janer Guillem Alomar Maria Mestre Margalida Mestre Tomeu Gayà Mateo Cladera Associació Son Bauló Associació de Mestresses de Casa Associació de Veïns de Son Serra de Marina CEIP Voramar Equipo de Atención Primaria, Unidad Básica de Can Picafort

Disseny i maquetació: Sebastià Rosselló

EDITORIAL

Félix Estelrich

Durant el temps de Nadal, l’església celebra el misteri de la manifestació del Senyor: el humil naixement a Betlem, anunciat als pastors, primícia d’Israel que acull al Salvador; la manifestació als Mags, “vinguts d’Orient, que Jesús recent nat reconeixen i adoren al Crist Messies. Al riu Jordà, allà on Jesús fou proclamat pel Pare “fill preferit” i comença públicament el seu ministeri messiànic.

Durant el temps de Nadal, a més d’aquestes manifestacions, que mostren el sentit principal, tenen lloc altres que estan relacionades; el martiri dels Sants Innocents (28 de desembre), el Nom de Jesús (3 de gener); la festa de la Sagrada Família (el diumenge dins l’octava).

Dins les nostres costums són unes festes familiars, ens reunim per celebrà el naixement de Jesús i gaudí amb els familiars i amics de pau i elegria. I com diu un glosat.

Per Nadal, cap d’any i Reis tenc costum de fer una glosa.

Deix d’estar amb sa boca closa i n’amoll una de vells.

“Bones festes de Nadal “ Que molts d’anys puguis gaudir-les, Tu i tothom, sí, mantenir-les, Lliures sempre de tot mal.

MOLT D’ANYS A TOTHOM

western-horse-trails-mallorca.com ausritte trails excursiones juan@western-horse-trails-mallorca.com

Juan Tous, tel. 620 05 66 15

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

5

Notícies

TEMPORADA ACABADA, OBRA COMENÇADA La temporada acabà definitivament el tres de Novembre. Quasi tothom tancà el cap de setmana del 26/27 d’octubre, amb el pas d’horari d’estiu a horari d’hivern de les companyies aèries. Uns pocs allargaren una setmana o uns dies més. Què trist no veure els llumets de les façanes encesos! Costa un poc habituar-se a la menys claror hivernal.

Però, com diuen en castellà, “a rey muerto, rey puesto” i l’endemà de tancar, aparesqueren grues, “andamiatges”, barreres, renous de percutors, camions en lloc d’autocars i transports de materials de construcció en lloc de distribuïdors de menjars i begudes.

Les obres de millora i modernització, publiques i privades, començaren amb tota la força: No és pot perdre temps!

El més d’abril, tot ha d’estar llest!

Tot a l’aire! Ni les palmeres se’n salven!

L’Ajuntament continua amb la millora i eixamplada “d’aceres” del Passeig Colon, fins al cap de cantó del “Galàxia”

Abans de tot, ben “vallat”.

Seguretat i protecció! Que no hi hagi accidents!

Obres privades: manteniment i millora! No podem quedar enrere! La competència és molt grossa!

“VOX”, EN CAN PICAFORT Fue el martes 26 de noviembre, en la sala del primer piso, del edificio de la Biblioteca. Asistieron unas quince personas. Duró una hora. De lo dicho, destacamos: Baleares sufre un expolio fiscal enorme. Pagamos muchísimo más de lo que se nos devuelve. ¡Aquí sí que hay motivos para quejarse! ¡Defendemos a las mujeres! La ley de violencia de género está desequilibrada. En ella, no se garantiza la presunción de inocencia. Lean nuestras propuestas. No se fíen de los medios de comunicación. No les podemos subvencionar i no atienden a nuestros comunicados.

No creemos en las autonomías que duplican funciones.

Solo sirven para colocar políticos i aumentar el gasto. Si creemos, en funcionarios i técnicos, que hagan funcionar, 6

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

de veras, los servicios públicos.

Estudien, piensen, lean nuestras cien propuestas. En quince, veinte días, la agrupación norte, preparará otro acto para explicarlas.

CAN PICAFORT

Gran variedad de

Polígon Industrial Can Picafort Nave 1, local 1 971852050 - superbalear@gmail.com

CESTAS NAVIDEÑAS

Nos adaptamos a su presupuesto

MÁXIMO SERVICIO, CALIDAD Y VARIEDAD AL MÍNIMO PRECIO

! s a t s e fi s e c i l ¡Fe Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

7

Notícies

BANDA DE MÚSICA DE SANTA MARGALIDA Concert de Santa Cecilia Va ésser dissabte 23 de Novembre, l’endemà del dia de la festa de la patrona de la música, a la sala d’actes del Institut d’Ensenyança Secundària del municipi. Per oblit, comença amb una mica de retard. La assistència de públic, fou irregular. Entre els assistents, la regidora, Maciana Alomar, la cap d’estudis del institut Maria Antònia Gayá, el retratista aficionat, Pau Janer,...

S’interpretaren vuit peces, sense bises. Quatre a la primera part, -Francisco Bravo, Highlights from Moulin Rouge, How to Traint Your Dragon i Highlights.- i quatre a la segona, -The Prince of Egypt, Disco Lives!, Metal! i The Blues Brother Revue. A l’entremig, N’Albert Sierra, el director, digué unes paraules d’agraïment, d’explicació i de felicitació.

La primera part més coneguda i tradicional. La segona més moderna, i de ritme més viu, amb molt de pes de la percussió. Forts aplaudiments acompanyaren la interpretació de les peces, tant pels solistes, com per la banda sencera, inclosa la jova violinista del davant dels clarinets.

Acabada la darrera peça i apagats els aplaudiments, el director, en nom de tots, es despedí fins dia 14 de Desembre, a la Iglesia de Can Picafort, pel Concert de Nadal, acompanyats de la Coral. Pels musics components, el sopar al “Junior’s” esperava. Felicitacions per tots els aficionats a la música. Pau Janer Magí Janer

8

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Opinió

RAFAEL NADAL

El Filòsof

L'enveja potser sigui un dels mals que més pateix la societat Mallorquina, conjuntament amb la apatia i la introvertida manera de ser tan nostra, emulant el refrany que diu «ningú és profeta a la seva terra», el cas que ens ocupa es el fenomen humà que és en Rafel Nadal Parera, un esportista de cap a peus, un home preparat per a la competitivitat amb la humilitat que caracteritza els grans esportistes, un home admirat i respectat a tot el món per al seu tarannà i la seva esportivitat. En canvi aquí, a la seva terra, llevat del seu entorn familiar i les seves amistats més íntimes i potser els seus veïnats, més bé passa desapercebut, no hi ha grans multituds que l’esperin quan torna triomfant de terres llunyanes, ni el seu casament amb la al·lota de tota la vida ha mogut cap tipus d’interès públic més enllà de la notícia als medis de comunicació, un cas insòlit a un lloc com el nostre envers altres comunitats que li farien el passadís. La veritat és que no som molt donats al reconeixement ni de fer exaltacions multitudinàries a les persones excepcionals que la naturalesa ens dóna sovint, no és que ho facem per fer mal, és que no forma part del nostre tarannà, pot esser que n’estiguem contents dins el nostre interior però ens falta l'exteriorització dels nostres sentiments i no tenir tants de prejudicis ni enveges i donar-nos més a la participació física fent-la espontània.

Potser que el seu estatus econòmic i la seva afinitat política, condicionin la seva popularitat. De tot això ell mai no n’ha fet ostentació. Crec que fabricar mites no es bo de cap de les maneres, però reconèixer els mèrits d’un conciutadà és el menys que es pot fer a nivell col·lectiu, nosaltres ho feim sempre en petit comitè, és el més natural.

971 717 775 – 699 475 657 www.oasisproteccionsolar.net oasis@oasisproteccionsolar.com

TOLDOS - PARASOLES REDES DE CAMUFLAJE VELAS - PÉRGOLAS PARKINGS - MARQUESINAS

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

9

Opinió

Converses de berenar I VOS QUE TROBAU, L’AMO EN MATEU? - Bon día, l’amo En Mateu! I, com va tot?

- Beee! Normal!

- Ui, ui, ui! Aquest beee, no m’agrada gens! Què és el que no vos funciona? No vos agraden ses obres del Passeig Colón?

- Aquest no és el problema! Aquestes obres no estan malament. Tampoc mos treuran “d’apuros”. Segueixen la moda actual de llevar “puestos” als cotxes i fer més lloc per la gent. O, als negocis, per treure les seves mercaderies damunt les aceres, o a les cafeteries per posar-hi taules i cadires. Diguem, és una “rentada de cara” i ja saps, que si un és poc agraciat, rentar-li la cara, no el fa tornar més maco.

- I, tot aquest “rollo” per dir-me què?

- Que l’any que ve, els turistes seran molt semblants als d’enguany, sense massa ganes de gastar. Al màxim que podem aspirar ,és que a qual ca negoci del redol li vagi un poc millor, o que qual ca llogater demani 200 euros més de lloguer i a que no quedem endarrerits amb comparació amb els veïnats d’Alcúdia o de la Platja de Muro.

- Total, que penseu ve una “meseta”?

- Què és una meseta?

- Una extensió plana elevada. Està a munt, no massa, i no puja, ni baixa.

- Això mateix. Pens vendran unes temporades com la passada. Bona, -no excel·lent-, i ens mantendrem.

- Idò, amb aquest horitzó, a què ve els vostre pessimisme? No serà per En Pedro i en Pablo?

- Els “asuntos” de En Pedro Iglesias i En Pablo Sánchez, no me preocupen. No s’entenen, al nostre municipi, En Martí Torres i En Joan Monjo? Idò, aquells també s’entendran. I... es poble paga.

A nivell nacional i internacional, no diré res més. Jo en parlen els grans medis de comunicació. Tu i jo, dos senzills ciutadans de Santa Margalida, hem d’ésser molt més modests. Falten idees noves, ambicions de millora, projectes il· lusionats. Els dirigents locals comencen a estar massa vists.

I, els que no dirigeixen, que son més “novedossos” i joves, no enganxen amb la gent. I això mateix, podria valer per l’Europa sencera, que perd el tren del lideratge, fent com l’orquestra de “El Titanic”, el ceg i el sord, o discutint per no arribar enlloc.

10

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

- Menys mal que no havíeu de dir res més! Deixem-ho anar! No és el vostre dia! Canviem de tema: què en sabeu de la baixada de la plus-vàlua municipal?

- Darrerament res! A les acaballes de la legislatura anterior, s’aprovà eliminar-la o reduir-la al màxim amb certs “casos”: herències de pares a fills, “vivendes” habituals,... La proposta de fer-ho en retroactivitat no fou recolzada per senyor Torres, pels problemes administratius i legals que podrien aparèixer i , es quedà en fer un estudi, i segons els informes dels tècnics, tornar fer una proposta.

- Jo hi “afegesc”, que a molts de municipis han fet grans reduccions i que el nostre no hauria de quedar enrere i que als negociants i comerciants, està be que els en demanen part dels beneficis, però als fills, que “hereuen” una casa dels seus pares i que durant més de vint anys han pagats contribucions i arbitris, no se’ls ha de fer contribuir amb la plus-vàlua municipal.

- Encertades paraules. Me’n si, ara que venen els pressuposts municipals per l’any 2.020, dirigents i oposició municipals, es poden ses piles i solucionen aquest “impasse”. Passa com la benzina. Pujar tot d’una! Baixar, ja heu veurem!.

Opinió

- I, nadal, com es presenta?

- Normal. Quan rapinyes els setanta, ja no t’animen uns llumets poc originals, ni l’importat “Black Friday”, ni una bona orquestra el dia de cap d’any, ni l’impost voluntari que n’és el sorteig de “La Grossa”. Tenir salut, anar a fer una caminada per la muntanya, o per la solitària vorera de la mar, llegir pausadament un bon llibre, escoltar una sensible peça musical i dinar amb els fils i nets el dia de Nadal i amb els germans, nebots i “tios”, el dia de la Segona Festa, son les teves aspiracions.

- Això és tot?

- No! Em som deixat, gastar la paga doble fent regals als fills, nores, “genres” i nets”.

- I quins regals feis?

- Als nets, el que vulguin. Mentre no se passin! Ja tenen de tot. Potser el que volen es poder jugar, ara que no tenen sa padrina, més temps amb el padrí. I, als majors, un parell de bitllets verds de 100 euros perquè els “invertesquin” amb el que els fa més falta.

- Ah! Molt bé! Idò jo aprofitaré el que acabau de dir, per desitjar pau i benestar i... molt de seny a tothom.

- M’hi afegesc! Ah! I, alerta amb el colesterol! Fins una altra!

-Adeu, l’amo En Mateu! Repols i Corder

Opinió

ELS DEBATS POLÍTICS Els debats polítics, els pocs que es fan, tenen un interès relatiu a hores d’ara, per mor de la falta Es debat de diàleg polític, de profunditzar en l’anàlisi de la política, el temps Josep Escalas i que empren, el passen intentant Muntaner anul·lar el contrari sense arguments polítics reals, sols amb la negació de l’adversari amb l’insult personal, la interrupció constant a la seva intervenció oral i la prepotència verbal envers el contrincant. Realment el polític actual sempre sota la directriu del partit al qual pertany, aporta molt poc de la seva personalitat o de la seva anyada, més bé no surt mai del guió recomanat per als caps pensants del seu partit. Dintre la setmana de les eleccions s’han fet dos debats a nivell de tot l’estat, divulgats

per les televisions generalistes amb divisió d’opinions per als entesos, aquests debats han demostrat la manca de convicció democràtica i l’abisme que separa els dos blocs de les idees, de la dreta i de l’esquerra o de l’esquerra i de la dreta d’aquest país, i de la dificultat d’enteniment de l’esquerra per arribar a algun tipus d’acord polític per a governar un país tan divers com és Espanya, a la dreta no ho tenen tant difícil. El primer debat estava format per homes i passà el que havia de passar, el segon debat estava format per dones, les segones espases dels partits, d’elles potser s’esperàs més, i no varen defraudar. En professionalitat i la seva prudència de dona, imposaren cada una d’elles la seva pròpia personalitat. Els debats polítics haurien d’ornar-se de la intel·lectualitat, humilitat, sentit de la responsabilitat i el respecte envers el contrari.

BLAU ELÈCTRIC INSTALACIONES ELÉCTRICAS C/ Rotra den Gri, s/n Polígono Can Picafort Tel. Tienda:

971 853 006

Móvil Jaime: 619 189 016 electricablau@hotmail.com

HORARIO

9:30 a 13:00 -- 15:00 a 18:30

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

11

Desde mi ventana

LA INFORMACIÓN La información en todo el mundo en general y en nuestro país en particular está bajo sospecha de contener muchas falsedades lo que en inglés se llama “fake news”, ello es una realidad de la José Escalas cual no somos conscientes, tampoco Muntaner lo somos del daño que ello hace a las sociedades de todo el mundo, aunque a la nuestra mucho más, porque nosotros a pesar de la cantidad de información que tenemos a nuestro alcance no la asimilamos correctamente, no contrastamos dicha información y en muchos casos pasamos de ella, hacemos bien aquello de ir a nuestra bola, sin importarnos si nos afecta o no y el problema es que somos una sociedad indisciplinada, solo conseguimos una cierta disciplina cuando nos obligan y ello es en parte culpa del problema de asimilar la información. La verdad es que la información es imprescindible para solventar los problemas que a diario nos acontecen, porque sin información no se puede hacer, pero hay que saber distinguir la verdad de la mentira, muchas de esas noticias falsas son interesadas y si uno se las cree puede que vaya en contra de sus propios intereses, estamos demasiado acostumbrados a mentir según sean esos intereses para hacerlo, por eso la

información debe de ser fidedigna, debemos de estar seguros de que proviene de una fuente verdadera.

Contrastar cualquier información es hacerlo de todas fuentes de donde nos llegue, nadie escribe la historia igual, pero en el fondo de la noticia puede que haya algo en común si hay coincidencia entre alguna de esas fuentes, entonces tendremos legitimidad en la noticia que nos llega, de las noticias que no nos podemos fiar son esas que salen de la normalidad i que nos sorprenden por su oportunismo en tiempo y espacio, ahora que estamos en tiempo de elecciones, las noticias falsas están a la orden del día y en boca de mucha gente pero principalmente en la de los líderes políticos, aunque también están en todo tipo de información del mundo mediático, las noticias falsas salen de oscuros intereses en orden de alcanzar el poder a través de la mentira más vulgar y codiciosa de las mentiras, la mentira falsa.

Informarnos es un deber que no podemos eludir porque puede ir en contra de nuestros propios intereses y puede que, contra nuestros principios, los hechos demuestran que tenemos que dejar de lado a cualquier información falsa si lo sabemos, venga de donde venga. Se acercan las Navidades y yo quiero desearles a todos/as unas muy felices fiestas de Navidad y feliz Año Nuevo.

TRASTOS NO! Des de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament vos demanam col·laboració ciutadana per tal d’evitar al màxim els abocaments de residus voluminosos a la via pública.

Feu-ho més fàcil: Telefonau al 671762139 i vos ho recolliran davant casa vostra de forma ràpida i gratuïta. També podeu dur aquests residus al Parc Verd.

Recordau que aquesta infracció de la Ordenança Municipal estableix sancions de 501 a 1.500 €.

Moltes gràcies!

671762139 Desde el Área de Medio Ambiente del Ayuntamiento os pedimos colaboración ciudadana para evitar al máximo los vertidos de residuos voluminosos en la vía pública.

Hacedlo más fácil: Llamad al 671762139 y os lo recogerán delante de vuestra vivienda de forma rápida y gratuita. También podéis traer estos residuos al Parque Verde.

Recordad que esta infracción de la Ordenanza Municipal establece sanciones de 501 a 1.500 €. ¡Muchas gracias!

671762139 12

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Associacions

LA CRÓNICA La Presidenta Teresa López

Hoy es 25 de noviembre, día contra la violencia de genero sobre las mujeres, un día que no debería de celebrarse si no fuera por el desalmado poder que ejercitan unos hombres inseguros como tal y ávidos de vejación sobre la mujer, hombres carentes de cualquier atisbo de humanidad hacia la mujer, a pesar que han nacido de madre y que posiblemente haya compartido parte de su vida con él, dándole no pocas veces los mejores años de su joven vida y haber creado una familia juntos, una familia que se destructura cuando ocurre lo inevitable que es la muerte violenta de la mujer, hijos huérfanos y familia rota.

Pienso que hay que huir de los extremismos pero hay que ser firmes en la condena de la violencia de género, no se debe de mirar a otro lado cuando se sabe que una mujer es maltratada, hay que terminar con el machismo desde la escuela, debemos enseñar a los niños que los seres humanos nacen iguales ante las leyes y ante todo, la mujer no debería de ser tratada como un ser de segunda clase, la convivencia de un hombre y una mujer debería de regirse por la nobleza de ambos y no por el poder de la fuerza del hombre sobre la supuesta debilidad física de la mujer, la fuerza física del hombre debería emplearse para proteger a la mujer no para matarla, la ley es demasiado benévola para los mal tratadores, matar a una mujer sale barato y no debería de ser así, el día de la violencia de genero no debería de celebrarse solo un día, debe de ser cada día del año, porque los hechos demuestran que la violencia sucede cada día, en que muchas mujeres son afectadas por este lamentable hecho.

Un recuerdo para las 52 mujeres fallecidas en lo que va del presente año y a sus familias y con el deseo de que no haya ni una más, os deseo a todas y todos unas muy felices fiestas de Navidad y Año Nuevo.

La Junta Directiva La Presidenta Teresa López Vera

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

13

HEMEROTECA

TAULA RODONA SOBRE LA NOVA E.D.A.R. A CAN PICAFORT I L’EMISSARI A SON BAULÓ MARÇ 2015 El passat divendres dia 20 del mes de març se celebrà al saló d’actes de l'Hotel Concord Ferrer, l’anunciada taula

rodona sobre l’actualitat de la prevista construcció d'una nova E.D.A.R. i un emissari submarí a la platja de Son Bauló, en el “Dia Mundial de L’Aigua”. Com una iniciativa institucional de l'equip de govern de L’Ajuntament de Santa Margalida en la figura del delegat de Batllia a Can Picafort, Joan Monjo Estelrich, amb la participació dels següents participants convidats, que anunciava el cartell publicitari: Gabriel Company, Conseller de Medi Ambient de la CAIB, Antoni Reus Batle de Santa Margalida, el propi Joan Monjo, Jaume Horrac President de L’Associació Hotelera d'Alcúdia i Can Picafort, Manuel Velasco Enginyer de l'Ajuntament de Muro, Joan Mateu Horrac Ex Cap de l'IBASAN-CAIB, Alfredo Barón Ex Cap de Recursos Hídrics de la CAIB, moderà el Periodista del Diari de Mallorca Lluís Amengual.

Davant la no compareixença del Conseller Gabriel Company y la de l'enginyer del Ajuntament de Muro es va incloure un representant de L’Associació de Veïns de Son Bauló en la persona de Josep Escalas. Obrí les intervencions el moderador, donant la paraula al Batle Antoni Reus que va fer una exposició exhaustiva de les dades i història de com fins a hores d’ara han succeït els esdeveniments i la postura de l'Ajuntament a l’actualitat, que es la següent: l'oposició total al emissari i a la construcció de l'EDAR a Son Bauló i a favor de la reconversió de l'EDAR mancomunada, MuroSanta Margalida en una EDAR terciària i mantenir les infraestructures actuals de clavegueram. A continuació va prendre la paraula el delegat de batllia Joan Monjo, que va dir que moltes de les coses que volia haver dit ho digué el Batle, però que improvisaria diguent que el problema no era entre Muro i Santa Margalida, el problema era del projecte que el govern de la comunitat presentà a Madrid i que ara Madrid ha posat en dubte o contrari al projecta presentat, amb un escrit dirigit al Govern Balear, J. Monjo va treure el document estratègicament al final de la seva intervenció, sorprenent a l'audiència. Al final digué: “que de l'emissari ni parlar-ne i de la depuradora tampoc, nosaltres apostam

per la nostra solució”. Els titulars dels demés membres de la taula, després de les intervencions foren els següents: Joan Manuel Horrac, ex cap de l'I.B.A.S.A.N. “És un gran error augmentar el nombre de depuradores, quan no es fa el manteniment de les actuals i en el cas que ens ocupa doble error, ja que atempta contra els espais protegits que ocupa tota la badia d’Alcúdia amb molt greus conseqüències” Alfredo Barón, ex cap de recursos hídrics de la C.A.I.B. “El problema està en què és millor inaugurar grans projectes que fer un bon manteniment dels actuals, a més de no aprofitar l’aigua depurada que és imprescindible avui en dia, emprar els pous freàtics és millor que tirar l’aigua amb un emissari a la mar” Jaume Horrac, President de l’Associació Hotelera de Alcúdia-Can Picafort: “És evident el terrible impacte que té l’emissari a Son Bauló, Can Picafort i a la badia d’Alcúdia i si hi ha solucions per evitar-lo s’han d'adoptar aquestes solucions, a més, seria bo que els dos municipis evitessin les diferències existents i trobessin el millor remei al problema de la depuradora” Pep Escalas Vice-president Associació de Veïns de Son Bauló, “A l'exposició pública de impacte ambiental, la nostra Associació va presentar una al·legació en contra de la depuradora i l’emissari per considerar-lo un greu atemptat contra la zona protegida del torrent i l’estany de Son Bauló i de Can Picafort, tant a nivell ambiental com a nivell econòmic en referència a la industria turística, i apel·lam al sentit comú de tècnics i polítics perquè cerquin la solució més pràctica i menys costosa, com pot ser l’ampliació de la depuradora existent o altres com s’ha dit aquí”.

En el capítol de preguntes del públic es pogué veure que hi havia posicions en pro i en contra de la depuradora, que foren contestades pels membres de la taula i en especial pel Batle Antoni Reus i el Delegat Joan Monjo que, com s’ha dit abans, va treure un document del ministeri de Madrid que desmuntava el projecte actual de la depuradora i l’emissari, posant a l’abast dubtes raonables de que es pugui dur a terme.

En general l’audiència, segons els comentaris, va sortir bastant satisfeta del acte.

Tenda de decoració, roba i complements

DOBLE ESPAI Carrer Isabel Garau, 7 - 07458 - Can Picafort 971 853 179 - tendadobleespai@gmailcom

14

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Associacions

CRÓNICA DE SON BAULÓ

El próximo día 14 de diciembre sábado, celebraremos el tradicional “Concierto de Navidad” en la iglesia de Can Picafort, en la tarde-noche después de la misa a las 19.30 horas aproximadamente, intervendrán la Coral de Sta Margarita así como la Banda de Música, esperamos que sean muchos los socios que asistan y puedan deleitarse de unos momentos de música y canto de temas navideños. Un año más enviaremos la felicitación de Navidad a cada uno de nuestros socios en la que incluimos la tradicional participación de dos euros para cada socio, a la lotería del gordo de Navidad al número 83.440, hemos elegido dicho número porque se cumplen 40 años de existencia, esperamos que la suerte nos acompañe, en caso de obtener algún premio los socios podrán reclamar el premio siempre que estén al corriente de pago del recibo correspondiente y previo a la correspondiente identificación como socio de80... nuestra Asociación, la participación es única AMB MÚSICA DELS 60, 70, EN VINIL EN VERSIÓ ORIGNAL del socio e intransferible.

Hemos sabido recientemente, que nuestro gobierno autonómico y el gobierno central han tomado la decisión de construir la depuradora y el emisario correspondiente y se ubicará en la zona de Son Bauló concretamente al lado del torrente del mismo nombre, para de ese modo echar las aguas sucias de Can Picafort en medio de nuestra bahía, a pesar de las terribles consecuencias que resultarán de tan lamentable decisión, todo el esfuerzo y gestión de los equipos de gobierno de nuestro Ayuntamiento des de 2013 hasta la actualidad encabezados por el ex-Alcalde, Joan

ASSOCIACIÓ DE VEINATS DE

SON BAULÓ ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

tente ya que sabemos que hay técnicos de reconocida valía de Març 2017siempre a les 19:30 al nostre local las social que24están y hande estado en contra de verter aguas Carretera de nº37 (antices centre sanitari)elTeléfono: residuales al Santa mar.Margalida Si la decisión política mal es971850596 aún peor, porque intentar contaminar una Área Natural de especial Interés, por políticos que en teoría pretenden defender el medio ambiente, ello es una falacia que hace que aumente la a les 21:00 Ses Cases de Son se Sant desafección por la a política.

Probablemente lleveMartí a término la construcción de la depuradora y su emisario y como ha ocurrido hasta ahora la falta de mantenimiento hará que ello sea un completo fiasco, por eso la “Associacio de Veïns de Son Bauló” siempre estará en contra de tan lamentable proyecto.

Dissabte 25 de Març de 2017

Sopar Homenatge

La próxima Asamblea General Ordinaria la celebraremos el mes de febrero del 2020, como es costumbre mandaremos AMBcarta MÚSICA una personal a cada uno de nuestros socios con la convocatoria DELS 60, y70,la80...orden del día y nada más que desearles unas muy felices fiestas de Navidad y Año Nuevo.

EN VINIL EN VERSIÓ ORIGNAL

La Junta Directiva.

PREU SOCIS: 5€ NO SOCIS: 20€

Recollida de tiquets: Oficina Mapfre (devora Pasteleria Tamanaco) Inmobiliaria Kalafat (Miguel Calafat - tel 629 081 759)

Monjo, el ex-Alcalde, Antonio Reus y el actual Alcalde Martín A. Torres, no han servido para nada para parar tal despropósito. Si la decisión es favorable por parte de los técnicos de la construcción de la E.D.A.R. y el emisario, habrá que dudar de su competencia profesional ante la realidad exis-

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

15

Associacions

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SON SERRA DE MARINA NOVES DE SON SERRA Des de l’Ajuntament ens han informat que, aquesta vegada sí, l’IDAE (Institut per a la diversificació i estalvi energètic) ha aprovat la subvenció per a la renovació del enllumenat públic de Son Serra. Una vegada passats els terminis de licitació i contractació pertinents dins l’any vinent comencin les obres.

L’Associació ha demanat tenir informació sobre el projecte i poder presentar suggeriments per a la seva execució. Esperem que ens facilitin aquesta participació.

Per altra banda, les persones interessades poden sol·licitar la connexió a la nova xarxa de fibra de telecomunicacions. En les zones on la instal·lació ja està finalitzada,

16

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

algunes cases ja disposen del nou servei.

El 30 de novembre vàrem un passeig de tardor fent una ruta amb inici a les cases de la possessió de Son Serra i pel camí vell vàrem anar cap al mar i per la platja vam tornar a endinsar-nos dins el pinar per la vorera del torrent de Son Real, amb visita a les cases de S’Hort de Son Serra.

Tot aquest camí el vàrem fer acompanyats de l’amic Joan Carles Palos que, amb el nom del Fons de Saluet, ens va contar part de la història i llegendes de Son Serra. Una cinquantena de socis i amics de Son Serra vàrem passejar amb un dia radiant i lluminós que acabarem amb un bon dinar a Can Miraet.

Associacions

Xiu xiu a Son Serra es parla de...

• El màstil de la bandera de senyalització de socorristes encara està allà mateix, enterra, esperant que algú el retiri.

• I el de la bandera blava, segueix en una actitud que desafia la gravetat.

• Mira que en tenim de senyals d’stop!, així i tot encara segueixen les topades als cap de cantons, alguna d’elles de gravetat.

• La bona feina de n’Antònia al punt verd que està ben net i endreçat, amb cada cosa al seu lloc.

• Que poc a poc es van arreglant les voravies, si no s’aturen, algun dia les tendrem en bon estat. I també s’estan podant les branques que pengen damunt les voravies de forma que es pot transitar per algunes que feia anys que s’hi podia passar.

Associacions

ASSOCIACIÓ DE GENT MAJOR DE SON SERRA Aquestes darreres setmanes hem tingut moltes activitats.

Del 3 al 8 de novembre, juntament amb l’associació de majors d’Ariany, vàrem fer el viatge a Portugal. Entre uns i altres vam ser 48 persones que, encara que el temps no ens acompanyés massa, ens vàrem passejar i conèixer un bon grapat d’indrets del país veïnat.

El dissabte 23 de novembre vàrem celebrar el 25 aniversari de l’Associació, fundada per Dª Araceli Arevalillo.

I ho vàrem fer peus davall taula, a Son San Marti. Ens vàrem trobar un bon grapat de socis i amics i també ens va acompanyar el batle, Sr. Martí Torres, la regidora de festes Sra. Fanny Ignacio i el delegat de Son Serra Sr. Antoni Barceló.

En representació del Govern ens va acompanyar el director general d’Emergències i d’Interior i en representació del Consell de Mallorca, la directora Insular de Promoció Sociocultural, Sra. Carolina Abad del Consell de Mallorca.

No hi faltà tampoc la representació de les associacions germanes de persones majors que hi van ser representades pel Sr. Joan Bibiloni, vicepresident de la federació de persones

majors de la part forana de Mallorca.

I no hi podien faltar els nostres companys de l’Associació de Veïns de Son Serra de Marina.

Com podeu veure estàvem ben acompanyats per totes les institucions que es varen voler afegir a la nostra celebració.

Des d’aquí volem felicitar a tots els socis de de l’Associació i desitjar-vos poder complir mots més aniversaris amb salut, alegria i que no hi manqui ningú.

El cuiner Toni Cosi

C / A v i n g u d a d e s a C o v a d e s a Ni n e t a , 9 0 7 4 5 9 - So n Se r r a d e M a r i n a ( M a l l o r c a ) Te l . 9 7 1 8 5 4 2 4 5 · w w w . c a n j a u m e m a l l o r c a . c o m Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

17

Opinión

LO QUE LOS HIJOS NECESITAN DE SUS PADRES ¿QUÉ HACEN LAS MUCHACHAS que no tienen una madre que Tomeu Gayà las ayude a resolver problemas?, es la pregunta que siempre nos preguntábamos en tiempos pasados.

En aquellos tiempos se esperaba que fuera la madre la encargada de dar a sus hijos el estimulo que necesitaban para crecer, hoy, los hijos también cuentan con el padre cuando algo les preocupa.

Pero padre y madre no son la misma cosa, y en casi todas las familias sigue siendo la madre quien, en mayor medida, “ayuda a resolver problemas”.

Según los entendidos, todos tenemos un “área sensible” donde el elogio da en el blanco porque se trata de algo importante para nosotros. Es posible que tú como madre, sepas mejor que nadie lo que es importante para tu hijo: la música, los deportes o una de sus clases. Si no es así, nada tiene de malo que se le pregunte.

Las madres deben ayudar a desarrollar su capacidad afectiva.

Las madres deben demostrar que tratar bien a la gente – con amabilidad y educación- es tan importante como tener éxito en el colegio y los deportes.

Los niños que aprenden a dar y recibir efecto adquieren “inteligencia emocional”; es decir, la capacidad de darse cuenta de las necesidades de los demás.

Estas personas tienen mayores probabilidades de triunfar en la vida. En una serie de estudios que se han llevado a cabo se demostró que los ingenieros más productivos no eran necesariamente aquellos con el cociente intelectual más alto, sino los que podían establecer buenas relaciones con sus colegas. A menudo son las madres las que enseñan a sus hijos a hacer amistades.

Lo cierto es todo lo contrario. Los estudios realizados por entendidos demuestran que entre niños de 9 a 12 años se observa que los niños que tienen charlas abiertas con sus padres tienden menos a recurrir a las drogas y al alcohol.

Las madres tienen la obligación de enseñar a censurar menos y a elogiar más.

Todos sabemos que el elogio obra maravillas en la gente.

Por otro lado, la crítica excesiva puede producir niños siempre insatisfechos consigo mismos, que teman correr los riesgos que conducen al logro de sus objetivos.

Sin embargo, hay dos maneras de elogiar Una incorrecta y otra correcta. Si bien muchos padres de familia critican a sus hijos con todo lujo de detalles, sus elogios suelen ser más bien vagos; por ejemplo: eres un chico estupendo”.

Este tipo de comentarios producen un bienestar pasajero.

Por esta razón. En vez de decir: “eres muy valiente”, mejor decir “estoy orgullosa de ti porque has vuelto a subir a la bicicleta después de haberte caído”. De esta manera queda claro porqué una acción es digna de elogio.

18

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Tienes que abordar con ellos los temas “prohibidos”.

Vivimos en un mundo peligroso donde los jóvenes están expuestos a las drogas, el alcohol y la vida sexual a temprana edad. Algunas madres creen que hablar de estas actividades prohibidas equivale a aprobarlas.

Las madres saben hablar con sus hijos sobre estos delicados temas.

Primero, infórmate bien sobre el asunto, sea éste las drogas, el alcoholismo o las relaciones sexuales en la adolescencia.

Luego pregunta a tus hijos cuánto saben; hay chiquillos de apenas seis o siete años que han escuchado historias al jugar con sus amigos o ver la televisión.

Explícales que deseas hablar del tema para que ellos conozcan los peligros que entraña, y no porque desconfíes de ellos. Hazles ver que estás dispuesta a responder a todas sus preguntas o a comentar sus preocupaciones.

Tienes que conseguir ser más flexible a medida que tus hijos crecen Los niños necesitan ser amados incondicionalmente para que su autoestima crezca. Pero ese amor incondicional no significa que no haya que poner límites; por el contrario, éstos le demuestran al niño lo importante que es para ti.

Cuando lo rebase, exprésale desilusión con su conducta, no con su persona.

Qué predique con el ejemplo.

Los hijos necesitan una brújula moral. Esto significa que hay que inculcarles el sentido del bien y del mal, no sólo con respeto a cuestiones transcendentales, sino también en lo asuntos de la vida cotidiana.

Noticias

LOS MAYORES DE LA COMARCA DE MARINES Y FEDERACIÓN, SE REUNEN EN JUNTA TRIMESTRAL El pasado día 2 de octubre de 2019. se reunió la comarca de “Marines”. La comarca de Marines, es un conjunto de asociaciones de gente mayor, situada en el Norte de Mallorca, y está adjunta a la Federación de asociaciones de la Part Forana de Mallorca.

Esta comarca es una de las mas activas de las seis de las que dispone la Federación y cada tres meses se reúnen miembros de la federación y los distintos presidentes de: Muro, Sa Pobla, Pollença, Port de Pollença, Alcudia, pot d’Alcudia, Can Picafort, Son Serra de Marine y Santa Margalida.

Estas reuniones que por cierto son muy interesantes sirven para cambiar impresiones y trasladarlas mediante la correspondiente acta a la federación para su estudio y estudiar el interés general de cara a una mejor calidad de vida de los mayores federados.

En el debate de las ideas, fueron debatidas varias propuestas para las próximas actividades a desarrollar por la federación y la comarca durante los próximos meses, que por cierto de entre los presidentes salió una sugerencia de cara a hacer algún acto en beneficio de la A E C C, Asociación Española Contra el Cáncer.

Y es que está comprobado que los mayores –con sus recursos muy limitados- son un de los colectivos mejor organizados y están muy capacitados para solventar las peores crisis. Recordemos la última crisis. En la que fueron determinantes y los mejores dinamizadores para la sociedad, ayudando a crear empleo, a los hijos y los nietos, a los camareros, agencias de viajes, empresas de autocares, chóferes, músicos, monitores, restaurantes, hoteles….

Servicio bien servido y esmeradísimo Comensales dando buena cuenta de la comida

En esta última reunión comarcal, también –como es habitual- asistieron varios miembros de la junta directiva de la federación representados por el vicepresidente Sr. Juan Bibiloni, el cual dio cuenta detallada de la marcha del día a día de la federación, al mismo tiempo, confirmo que la elaboración de la tarjeta ciudadana, elaborada y puesta en marcha por el Govern Balear, estaba llegando a su fin y que muy pronto la gente mayor podrá disponer de ella con las ventajas económicas pertinentes.

Como se puede observar gráficamente en esta reunión no podía faltar una buena comida de compañerismo. Comida que fue servida por voluntariosos directivos del Club de Mayores de Santa Margalida.

En fin, se trataba de pasarlo bien y tener información detallada, tanto de los clubes como de la federación cosa que se cumplió plenamente, y los clubes fueron informados de que la próxima reunión dentro del próximo trimestre será en el mes de enero de 20120, en Port d’Alcudia. Tomeu Gayá

Presidentes de los clubes y miembros de la federación Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

19

IES SANTA MARGALIDA

NOTÍCIES L’IES SANTA MARGALIDA OBRE LES SEVES PORTES A LA LECTURA El Club de Lectura inicià el seu camí el passat 22 de novembre durant l’esplai amb Yerma, de Federico García Lorca, obra dramàtica del famós autor granadí que s’enquadra dins la trilogia anomenada drames rurals.

En un ambient distès i informal, no mancat de complicitat, es van reunir una vintena de participants entre alumnat i docents. La tertúlia fou conduïda per un moderador que establia el torn de parla i guiava els temes.

Tractaren els temes principals de l’obra, els personatges protagonistes i els seus conflictes, la relació entre ells i els usos actuals, així com aspectes de caràcter més formal i estilístic.

El club és una activitat inclosa en el pla de foment de la lectura de la Comissió de Biblioteca i està obert a l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat i al professorat. Les finalitats són que l’alumnat comparteixi la seva experiència com a lectors, obrir una via de comunicació i enriquiment personal, així com d’anàlisi i reflexió de l’obra llegida.

El proper debat del club de lectura tindrà lloc el 10 de febrer amb l’obra Victus d’Albert Sánchez Piñol. Després de la bona acollida d’aquesta primera trobada, convidam la comunitat educativa a dialogar sobre aquesta obra.

CELEBRÀREM LES VERGES l’alumnat de quart d’ESO, FPB2 i la Comissió d’Extraescolars organitzàrem la bunyolada el 21 d’octubre per a celebrar Les Verges i pel viatge d’estudis. Ingredients, receptes tradicionals, la bona mà i el bon gust de mares, padrines, professorat i alumnat ens endolciren el paladar amb els deliciosos bunyols. Sempre ens acompanyen les melodies de la nostra Associació de Músics.

20

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

IES SANTA MARGALIDA

ELS JOVES PERIODISTES EN MARXA Un nou curs escolar a l’IES Santa Margalida arriba a la recta final del seu primer trimestre. Com cada any, l’alumnat i el professorat s’involucren en diferents comissions i projectes solidaris a la recerca d’una millora en la convivència al centre i d’una justícia social que transcendeixi fronteres.

Amb tot, l’alumnat matriculat a l’assignatura Periodisme Jove ens fa arribar algunes de les seves creacions en forma de cartell amb voluntat acollidora, solidària i integradora.

Recordau que a la nostra web www.iessantamargalida.org podeu consultar altres activitats realitzades, les previstes (Festa de Nadal, Caminada Solidaria...), recursos, etc.

HIERROS, FORJADOS, ACERO INOXIDABLE, PVC, CRISTAL Y ALUMINIO, MECANIZACIÓN DE CHAPAS, CORTE , PLEGADO, PUNZONADO Y CORTE AL PLASMA

C/. Ses Pedreres, solar 31 - Polígono Industrial de Can Picafort 07458 Can Picafort (Mallorca) - Tel. 971 52 34 20 - Fax. 971 85 24 17 Mov. 647 624 908 - nico@cantusi.com Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

21

CEIP VORAMAR

SUMINAGASHI TINTA QUE FLUEIX Els passats dies, 26, 27 i 28 de novembre, els alumnes d’Infantil del CEIP Vora Mar, varen experimentar una nova tècnica per pintar. EL SUMINAGASHI. La tècnica SUMINAGASHI, és una antiga tècnica japonesa per estampar papers a partir de patrons de tinta que surten sobre l’aigua. SUMINAGASHI vol dir...

“Tinta que flueix” A més a més, ho varen acompanyar de ioga I tot un ritual de respiracions.

S’ho passaren d’allò més bé I gaudiren d’una nova activitat on la concentració I la imaginació hi tenia un paper important.

Aquí en teniu el resultat, mirau les cares dels infants, ho diuen tot!

El CEIP Vora Mar té pàgina web nova: www.ceipvoramar.net Hi podreu trobar tota la informació referent a....

BLOGS D’AULA

Des del més petits als més grans

22

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

TOTS ELS PROJECTES DE CENTRE

CEIP VORAMAR LES MATEMÀTIQUES MANIPULATIVES

De 1r fins a 4rt d’Ed. Primària

LES DARRERES NOTÍCIES

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

23

Notícies

XXXVI ANIVERSARI ASSOCIACIÓ JUBILATS DE LA 3ª EDAT DE SANTA MARGALIDA Es passat dissabte 26 de octubre de 2019. se va celebrar es XXXVI aniversari de sa 3ª Edat de Santa Margalida.

Sa festa va començar amb una missa dedicada an es socis/ es desaparescuts, 820, d’ençà que se va fundar s’associació. Una missa molt emotiva oficiada per Mn. Pere Gerard Bestard i Muntaner, assistit per s’escolà major, Tolo Serra.

S’epístola, la va llegir es catedràtic margalidà Sr. Francisco Gual. Així mateix, les dones directives de s’associació, varen dedicar s’ofrena, en concepte de fruits agrícoles margalidans a sa santa Missa.

Després de acabada sa missa, es president de s’associació, Tomeu Gayà, amb paraules molt emotives va donar ses gràcies an es rector, a s’escola, an es vicepresident de sa federació de sa Part Forana, Juan Bibiloni, an es regidor Xisco Bergas de s’ajuntament de Santa Margalida i a tots ets assistents a sa santa missa, explicant que feia 36 anys, unes bones persones margalidanes varen formar s’associació de Jubilats i 3ª Edat de Santa Margalida, i que desgraciadament aquelles persones ja no podien assistir a s’acte per haver passat a millor vida. També va recordar, que es malaltets actuals, no havien pogut assistir en aquesta celebració.

Però es moment més emotiu que va tenir es president va esser quan va recordar s’herència deixada per aquells antepassats que visqueren una guerra civil, i sapigueren viure en pau i concòrdia, creant riquesa, cultura, benestar i lo més important, tolerància i bones costums entre tots noltros.

Després de acabada sa missa, es socis de s’associació se desplegaren cap an es Restaurant de Son Sant Martí, on se va servir un bon dinar d’aniversari a base d’arròs de peix i porcella rostida, pastel, gelat, cafè i licors, que per cert tota sa gent ho va alabar perquè va esser molt bona.

Una vegada pres es cafè i licors, es president, Tomeu Gayà, va dedicar un capítol de gràcies a ses autoritats, directiva, monitors, presidents de sa comarca de “Marines” i socis.

Acte seguit, va començar es protocol de parlaments.

Primerament, va prendre sa paraula es Sr. Juan Bibiloni, vicepresident de sa Federació d’Associacions de Persones Majors de sa Part Forana, es qual va destacar que ses persones majors eren un exemple de bones costums i que sa federació existia per ajudar i donar una mà a ses associacions que ho necessitaven.

24

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Notícies Acta seguit, es president Tomeu Gayà va demanar disculpes de part de sa presidenta des Consell de Mallorca, Catalina Cladera, per no haver pogut assistir a tan memorable acte.

A continuació, Tomeu Gayà va sol·licitar a sa Consellera de Salut i Consum del Govern Balear, Sra. Patrícia Gómez, per fer us de sa paraula.

En segon lloc, sa Sra. Rocio Romero Galera, regidora de s’àrea de 3ª Edat des municipi de Santa Margalida, amb un breu parlament, se va posar, com sempre, a sa total disposició de sa 3·ª. Edat. Va alabar sa tasca desenvolupada pes president i sa Junta Directiva, i desprès va entregar un centro de flors dedicat a s’associació.

Sa Consellera, molt amablement, va explicar que era molt conscient de ses necessitats sanitaris des terme municipal de Santa Margalida, i va comentar que s’estan fent es plànols pertinents des nou centre sanitari de Santa Margalida.

També va anunciar que tota sa gent major, ara que venia es temps des grip, sa necessitat de vacunar-se. Desprès, sa Consellera Patrícia Gómez va fer entrega des llibre HISTÒRIA DE LES ILLES BALEARS, de Miquel A. Casasnovas, dedicat a s’associació.

Finalment, per tancar s’acte, es president Tomeu Gayà ca cedir sa paraula an es Sr. Martí Àngel Torres, batle de Santa Margalida, es qual va explicat sa seva satisfacció de sa feinada d’entreteniment desenvolupada durant 36 anys per s’associació de 3ª Edat i va donar s’enhorabona an es president, a sa directiva i atots es socis, i que s’ajuntament, ara i sempre, estava disposada a col·laborar amb sa gent major Una vegada acabats es parlaments, es Sr. Toni Fornés –discjockey- i sa monitora de ball en línia, Sra. Cati Mari, varen fer ses delícies dets assistents amb una bona ballada de ritmes moderns. Tomeu Gayá Alomar

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

25

Bar - Cafetería - Restaurante

DESAYUNOS · VARIADOS · PA AMB OLI · MENÚ DIARIO Carretera Alcudia - Artá, 97 · 07458 Can Picafort · Tel. 971 85 29 47

Gabriel Beltran

+ 34 634 702 034 Carretera Alcudia - Artá, 97 · 07458 Can Picafort gabriel@reinodemallorca.com

Noticias

SANTA MARGALIDA SUPERA EL RETO DEL MOVIMIENTO BANDERAS VERDES DE ECOVIDRIO Y AUMENTA EL RECICLAJE DE VIDRIO UN 6% • Santa Margalida, que incrementó un 6% las toneladas de vidrio recogidas a través del contenedor verde, destaca por la involucración de la ciudadanía en la lucha contra el cambio climático a través del reciclaje de vidrio en la campaña destinada a la protección de las costas españolas.

• El Movimiento Banderas Verdes es una iniciativa puesta en marcha por Ecovidrio dirigida a ayuntamientos, hosteleros y ciudadanos para dar respuesta a los elevados índices de generación de residuos de envases de vidrio que se dan en verano en la zona del litoral

el Movimiento Banderas Verdes de Ecovidrio ha destacado la implicación de Santa Margalida al superar el reto de reciclaje de vidrio.

Santa Margalida, 28 de octubre de 2019.- El Movimiento Banderas Verdes, la iniciativa de Ecovidrio –entidad sin ánimo de lucro encargada de la gestión del reciclado de los envases de vidrio en España– ha reconocido el compromiso de la localidad de Santa Margalida en la lucha contra el cambio climático y la protección del litoral a través del reciclaje de envases de vidrio durante este verano.

En concreto, el Movimiento Banderas Verdes pone en valor la responsabilidad ambiental de los municipios costeros sensibilizados con la conservación del entorno natural a través del reciclaje de envases de vidrio en el periodo estival, época clave en la recogida selectiva de vidrio debido a la incidencia del turismo y al aumento del consumo. Durante los meses de mayo, junio, julio y agosto, Ecovidrio ha trabajado junto a los equipos del ayuntamiento y los más de 90 hosteleros participantes de la localidad.

A lo largo de este verano, en Santa Margalida, la entidad recogió a través del contenedor verde 298,6 toneladas de envases de vidrio, un 6% más con respecto al mismo periodo del año anterior. Para alcanzar estos datos, se llevaron a cabo numerosas visitas a los establecimientos participantes, la entidad recolocó o sustituyó contenedores verdes a pie de calle y entregó cubos adaptados a las necesidades de los hosteleros. Gracias a estos resultados y a la participación de la ciudadanía, ayuntamiento y hosteleros de la zona, 28

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Beneficios medioambientales del reciclaje de envases de vidrio en Santa Margalida El reciclaje de envases de vidrio es un elemento clave para evitar la sobreexplotación de los recursos y luchar contra el cambio climático. Los resultados del movimiento en Santa Margalida han permitido evitar la emisión de 173 toneladas de CO2 en el municipio, equivalentes a retirar de la circulación 81 coches durante un año.

Asimismo, se ha logrado un ahorro energético de 213 MWh y se ha evitado extraer 358 toneladas de materias primas.

Beneficios medioambientales del reciclaje de envases de vidrio en Baleares El reciclaje de envases de vidrio es un elemento clave para evitar la sobreexplotación de los recursos y luchar contra el cambio climático. Los resultados del movimiento en Illes Balears han permitido evitar la emisión de 6.391 toneladas de CO2 en las islas, equivalentes a retirar de la circulación de 2.984 coches durante un año. Asimismo, se ha logrado un ahorro energético de 7.870 MWh, lo que equivale a llenar 4.164 veces una piscina olímpica con agua tratada y 13.224 toneladas de materias primas, equivalente a 1,3 veces el peso de la Torre Eiffel.

El alcalde de Santa Margalida Martí Àngel Torres Valls recibe el premio de las manos de la Sra. Aurora Ribot (Vicepresidenta segunda y consejera ejecutiva de Sostenibilidad y Medio Ambiente del Consell de Mallorca) y de la Sra. Patricia Arbona (Directora Insular de Residuos del Consell de Mallorca)

Notícies

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CICATRIUS D’INTOLERÀNCIA” D’ANTONI GELABERT MAS Amb l’assistència de la regidora Sra. ROCIO ROMERO, el divendres 15 de Novembre, a les 19,30 hores, a la sala de d’alt de la Rectoria de La Vila, es presentà la novel·la històrica “CICATRUIS D’INTOLERÀNCIA” del autor Sr. ANTONI GELABERT MAS. Hi assistiren unes 50 persones.

Obrí l’acte l’historiador Sr. TOMEU PASTOR I SUREDA, mariando con l’escriptor. Començà diguent qui era En Toni Gelabert. Uròleg de professió, catedràtic jubilat de La universitat Autònoma de Barcelona i sobreviscut, no se sap com, de la Ciutat Comtal. Sempre que pot, torna a Mallorca, a la seva Maria natal, on “carrega piles” per poder continuar amb les seves curolles i les actuacions mediques i formatives.

Ens digué que la novel·la del Dr. Gelabert és històrica. Els noms i els llocs han estat canviats, però son perfectament identificables. Conta l’obra, el retorn de un exiliat de la guerra Civil Espanyola. Els diàlegs que manté amb un nebot que ha de fer la tesina de final de carrera i demana ajuda al tio, que “d’aquell temps en sap molt”.

Va des de l’arribada de la Segona República fins l’arribada i consolidació de la Democràcia.

Parla de la distribució social de l’any 1931. Un al·lot porqueret, les feines de les dones,... Un senzill batle de poble que, per salvar la pell, ha de fugir de l’illa. Un primer exili forçat.

A l’Argentina, -un capellà les col·locava: En Pere Frau-, ha d’aprendre nous oficis. Refà la seva vida amb l’ajuda de Na Rossita i degut al peronisme i les negres dictadures posteriors, te un segon exili voluntari, per integritat en les conviccions. S’embarca amb de cuiner amb un vaixell, que sota la tapadora de comerç amb matèries primeres, fa contraban d’armament. Passa per

l’Africa Central, -d’allà on eren arrancats els negres esclaus dels camps de cotó nord-americà-, i continua fins a l’illa de Ceilan, on entre en contacte amb la filosofia oriental i connecta amb el pensament d’un margalida universal, En Joan Mascaró i Fornés.

La tranquil·litat interior, que aquestes idees comporten, el fa pensar en tornar a Mallorca. Te por: temor al retorn. Xerrar del “tiet republicà” no estava, llavonces, massa ben vist. Finalment ho fa, per integritat, per amor a una terra i per “cicatritzar molta intolerància”. Fou aplaudit.

A continuació, l’autor, el professor i uròleg Sr. Gelabert, agraí a l’Ajuntament, a la regidora Sra. Romero i al introductor i historiador Sr. Pastor, la seva col·laboració per poder celebrar l’acte de presentació.

Continuà parlant de “un perdedor”, de “un perdedor de força, però, un triomfador de valors”. Aquest és el protagonista de la seva obra. Per salvar els seus principis s’ha de tornar a exiliar. A l’altre costat del mar, també hi ha la mateixa injustícia que la que va patir a “Airam” en la seva joventut.

I d’aquí, pegà a un altre “perdedor margalida”, En Joan Mascaró, un perfecte desconegut fins l’entrevista la BBC amb en Georg Harrison. Tots dos, el seu protagonista i En Mascaró estan en lluita constant per mantenir els valors. El mon està contra ells, son víctimes de la seva debilitat social. La lluita no és referent, ni d’un país, ni d’un moment. És lluita contant, de tots els països i de tot temps.

L’esperança és el nebot, que cerca la veritat, perquè, de veres, se’n va anar?

Clou la ferida, coneix la veritat, però queden cicatrius, de un poder opressor, d’una intolerància. El seu oncle n’és una cicatriu de la intolerància.

Aplaudiments.

En el torn obert de paraules, pegarem als dos contradictoris personatges reals margalidans, En Mascaró i En March. Respecte al financer contrabandista, En Mascaró ofereix “fidelitat, però no submissió” i els valors morals i filosòfics davant el poder i els doblers.

Amb una animada conversa entre amics i coneguts, acabarem la vesprada. Sra. regidora, escriptors i artistes, què no sigui la darrera! Repols i Corder Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

29

Notícies

SALADINA ART FEST CAN PICAFORT 2019 Un festival consolidat que poc a poc va omplint el nostre nucli urbà d’una decoració pròpia, amb unes característiques ben definides, i un qualitat envejable.

La mitjanera nord de l’antic “Apol·lo”. Els temes del banys de mar son font de molts de records i de extensa inspiració.

EL DARRER MERCAT GROS DE LA TEMPORADA Va ésser el divendres 25 d’Octubre, un dia de climatologia esplèndida. Convidava anar a la platja.

Trasts de venedors buits, sense “tenderete”.

Poca gent, poques ventes.

Més compradors a la part del menjar.

Els darrers alens de una temporada que anà de més a menys, amb un balanç acceptable.

30

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

El transformador de la plaça dels “Donants de sang”.

Notícies

EXCURSIÓN A LLUC Desde 1987 se empezó hacer una excursión de Can Picafort a Lluc con caballos, se propuso ir cada año coincidiendo con la feria de Pollença.

Los más valientes salen los viernes de cada año. Todos salen del RANCHO DE CAN PICAFORT, propiedad de Monserrat, dirección a Pollença. Allí acampan en una finca hasta el sábado que parten hacia Lluc, donde pasan la noche en el monasterio, el sábado por la tarde se añaden algunos más. Como por ejemplo Biel del Bar Plaça que es un tío muy currante, cuando termina de su bar sale en dirección a Lluc para encontrarse con esos valientes. El domingo por la mañana ponen rumbo a Can Picafort. En total suelen ser unos 50 caballos. Es una experiencia muy bonita para al que le gusta los caballos.

Darles nuestra sincera enhorabuena a todos por seguir estos 32 años y esperemos que no se pierda. Enhorabuena a todos los participantes.

EL DARRER BANY DE L’ANY El diumenge 27 d’ octubre fou el darrer dia de gandules i banyistes a la platja llarga. El bon temps, la temperatura agradable, convidaren a anar a prendre el sol per darrer cop aquest estiu.

Molts d’hotels tancaven l’endemà.

Molts d’establiments arreplegaven i guardaven.

Ja hi havia més gent passejant amb calçons i vestits, que prenen el sol amb banyador. Uns volien passar plana i els altres es resistien a acceptar que el temps passa.

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

31

Gastronomía

EL CODONY: UN FRUITA DE TARDOR El codony és el fruit del codonyer (Cydonia oblonga) i que podem trobar a les voreres de les finques i fins i tot vora els torrents. El seu color groc és característic i lleugerament perfumat però és un poc dur i té un sabor més bé àcid i astringent. Per això la manera més freqüent de consum és fent condonyat o bé al forn.

El seu nom cientific sembla que procedeix de Creta i concretament de la regió de Cydonia i és un arbre molt freqüent des de fa molt temps a la zona mediterrània. A la Grècia clàssica era considerat un símbol de la fertilitat i de l´amor i es dedicava a la deessa Afrodita. Els entesos conten que a l´època romana s´aconsellava a les núvies que, abans d´entrar a la cambra nupcial, pegassin una mossegada per perfumar la primera besada que farien al nuvi.

I quines propietats nutritives té el codony? Idò no té massa sucres però si que té vitamina C, B i A ( en forma de provitamina) encara que no en molta quantitat i per suposat que sí sofreixen cocció ( codonyat o al forn) gran part d´aquestes es poden perdre. També podem trobar a la seva composició minerals com el potassi (200 mg per 100 g) que és bó per el sistema nerviós, el teixit muscular (evitant rampes) i també regulant l´equilibri de l´aigua al cos. També hi podem trobar calci, bioelement molt import per al nostre esquelet, dents i el seu paper a la coagulació de la sang. Tampoc hi falta el magnesi, relacionat amb el funcionament de l´intestí, nervis i músculs a la vegada que forma part dels ossos i dents, afavoreix la immunitat i fins i tot té un efecte laxant.

Les fibres de les llavors regulen el trànsit intestinal. En segon lloc ajuda a calmar els transtorns gàstrics ( diarrees), redueix el nivel de colesterol (fibres que redueixen la seva absorció) i en darrer lloc és diurètic i fins i tot podría regular la hipertensió pel fet que conté més potasi que sodi.

Segons la medicina tradicional xinesa els codonys també poden ajudar a reduir les infeccions gàstriques i protectors de les mucoses.

A l´hora de consumir-los recordar que han de ser madurs ( grocs i amb taques), les podem guardar a casa durant 2 o 3 mesos i a l´hora de cuinar-los no hem de tenir pressa, és couen lentament.

Vos deix una recepta de codony al forn.

Per mi és un postre excel.lent.

Salut i bon profit.

Pere Crespi

El seu sabor astringent és a causa del contingut en fibres i tanins i l´àcid màlic és el responsable del seu característic sabor.

I quins efectes té sobre la salut?

Primer de tot és astringent i tònic de les mucoses intestinals.

CODONY AL FORN

Codonys de Roqueta

Ingredients: • Codonys (nombre segons comensals)

Preparació: 1. Es fan ben nets 2. És posen al forn abans, encalentit a temperatura entre 180-200ºC fins que siguin blans i de color marró ( entre una hora i mitja o dues). Podem afegir un poc d´aigua entre els codonys.

3. Podem anar provant la seva cocció amb un escuradents . Quan siguin cuis són blans.

4. Es poden servir calents o es poden menjar en fred i també consumir-los un altra moment mantenin-los a la gelera.

32

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Notícies

TEATRE AL NOSTRE MUNICIPI Les darreres setmanes, dues representacions teatrals hem tengut al nostre municipi.

A Ca’n Picafort, al Centre Cívic, dins dels actes del “Saladina Art Fest Can Picafort 2019”,el divendres 4 d’octubre, Na Catalina Florit i En Toni Gomila, ens oferiren “PECATUM”. Una obra íntima, una interpretació humana de les rondalles d’En Jordi des Racó, perquè humana és la sexualitat. Na Catalineta i en Bernadet no eren tan infantils i el seu amor no era tan angelical.

Senzillament s’estimaven amb totes les conseqüències. Fou una interpretació, amb jocs de llum tènue, per un reduït grup d’espectadors, en un original espai escènic, on els actors s’engegaren al màxim per intentar transmetem-nos tot el seu art interpretatiu. Gràcies Catalina, gràcies Toni!

lítica, als detectius “fisgadors” dins la vida dels altres, a les “servicials cambrers de pisos”, a les fidels esposes i als fidels marits, disposades i disposats a ésser infidels a la primera que es presenti, als tapadors de problemes i transmissors falsos de que tots va bé que son els directors d’hotel, als “submisos servicials secretaris”, incapaços de dir una paraula més alta que l’altra “comptal” de guardar el lloc de feina, la “sofrida” infermera enamorada que el que vol és lligar amb el secretari i a qui l’importa molt poc la mare vella malalta i... als mateixos espectadors, que prefereixen assistir a una obra “desternillant”, impossible a la vida real, abans d’enfrontar-se, de veres, amb els problemes que els enrevolten i que no poden resoldre ni oblidar, és realment ferotge. Conclusió: tot a les nostres vides és postís, és falç. Mos va “El postureo”!

Un “conseller” fent feina pel poble: discutint els pressuposts per l’any que ve.

Felicitam a la regidoria de Cultura per dur el teatre al nostre municipi. Tots, el que escriu el primer, hem de menester una “bona catarsis”. Que vengin totes quantes representacions teatrals siguin possibles. Hi pensam anar!

Un conseller vestit suplicant a un marit banyut, en presència del fidel secretari personal i del detectiu “estormiat” a baix i esquerra, en terra.

Na Catalina Florit i En Toni Gomila recollint els aplaudiments del públic, al final de la interpretació.

Tots els actors la companyia, “L’alicorn teatre”, saludant al final de l’obra, agraint els forts aplaudiments.

En Toni Gomila i Na Catalina Florit interpretant.

A l’Auditori de La Vila, que estava completament ple, passarem una estona ben divertida, el plujós dissabte 16 de novembre, amb el “vodevil”, “POLITICAMENT INCORRECTE”. Les rialles no s’aturaren en l’hora i mitja llarga que durà la representació. La crítica, entre gac i gac a la classe po-

www.ferreteriagarau.net

Poligon Can Picafort, 2 - Parcel·la 10

garau@cadena88.com

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

33

Reportatge

10 ANYS DEL CASAL DE CULTURA JOAN MASCARÓ I FORNÉS El Casal de Cultura Joan Mascaró i Fornés fou inaugurat el dia 4 de desembre de 2009 i està ubicat a l’edifici de l’antiga Escola Graduada o Escola Vella, que fou construït el 1924.

Han passat, per tant, 10 anys i és moment de mirar enrere i fer balanç.

El Casal de Cultura compta amb un Auditori de 200 places, la Biblioteca Municipal, l’Arxiu Històric, una sala d’exposicions i dues sales polivalents. A més, durant l’estiu el seu pati també sol ser lloc adequat per dur-hi a terme diferents actes culturals.

El Casal, a més, està sempre a disposició de les diferents associacions que en vulguin fer ús, tan de l’Auditori com dels altres espais disponibles.

Durant aquests deu anys, el Casal de Cultura ha estat el centre difusor de la cultura al poble de Santa Margalida i són nombrosos els actes que s’hi han dut a terme: • A l’Auditori s’hi han cel·lebrat concerts, obres de teatre, conferències, projecció de pel·lícules, combats de glosat, etc.

• A la Sala d’Exposicions hi ha hagut exposicions de pintura, d’escultura, de fotografia; i de tant en tant també s’hi han exposat obres realitzades per nins i nines de les escoles i l’institut de Santa Margalida.

• La Biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques del Consell de Mallorca. A més de comptar amb un catàleg de llibres molt extens, també ha dut a terme tallers i activitats pròpies, així com altres activitats per al foment de la lectura (contacontes, bibliopetits etc).

• A l’Arxiu Històric Municipal s’hi conserva documentació sobre Santa Margalida, essencial per a conèixer-ne la seva història. L’arxiu està obert a la consulta dels investigadors interessats en el passat de Santa Margalida.

• A les sales polivalents s’hi han fet activitats de formació per adults (informàtica, tallers de brodat, cordar cadires, llatra, etc..). Aquestes sales també estan a disposició de la gent del poble que les vulgui usar.

Però aquests deu anys només són l’inici del Casal de Cultura. En el futur es pretén continuar amb totes aquestes activitats i afegir-ne de noves, tot seguint la inspiració i el bagatge cultural del margalidà més universal que li dóna nom, en Joan Mascaró i Fornés: "És una veritat gran, universal, que l'home gran s'arrela dins el seu idioma i cultura i poble, i s'enfila dins els valors universals i, fins i tot, dins l'infinit" Joan Mascaró i Fornés

INAUGURACIÓ, 04.12.2009 34

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Ajuntament de Santa Margalida

Auditori

Sala d’exposicions

Arxiu històric

Biblioteca

d!!

avida N z i l Fe

BERENAR - MENÚ PA E L L E S - E S P I N AG A D E S - A N G U I L E S - PA N A D E S - CO C A R R O I S M en ú No che b ue na & Música

M e nú No ch ev i e ja & Música

35€

35 €

N!!!

LACIÓ CON ANTE A S E M N RESERVE

SA BODEGA | CARRETERA ALCUDIA - ARTÁ, 71 - 07458 - CAN PICAFORT - Reservas Tel: +34 627 77 07 89

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

35

Salud

VULVOVAGINITIS ¿Qué es la vulvovaginitis y cómo actuar ante ella?

La vulvovaginitis es la inflamación o infección de la vulva y de la vagina. La vagina produce un moco o flujo que ayuda a mantenerla en buen estado y a defenderla de las infecciones. Este flujo va cambiando a lo largo del ciclo menstrual: al acabar la regla es menor, hacia la mitad del ciclo aumenta en cantidad y es más pegajoso, y a medida que se acerca la siguiente regla se vuelve más oscuro y seco. En las mujeres embarazadas aumenta la cantidad de flujo.

Todos estos cambios son normales, pero existen algunos signos que indican una inflamación o infección de la vulva y/o de la vagina, como: • Aumento excesivo de la cantidad de

flujo.

• Picor.

• Mal olor.

• Cambio de color respecto al flujo

habitual.

¿Cuáles son las causas?

Las causas de la vulvovaginitis pueden ser diversas: • Vaginosis bacteriana. En la vagina

conviven de forma equilibrada distintos tipos de bacterias. Cuando realizas lavados vaginales frecuentes puedes alterar el equilibrio natural de la vagina causando un incremento de bacterias perjudiciales en la zona (vaginosis bacteriana). Si padeces vaginosis bacteriana tu flujo se volverá gris, poco espeso y olerá a pescado. Puedes sentir dolor, picor o ardor al orinar en la parte externa de la vagina.

36

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

• Candidiasis. El hongo Candida,

que se encuentra de forma natural en la vagina, puede experimentar alteraciones en situaciones de cambios hormonales, como el embarazo, la lactancia o la menopausia; durante la toma de antibióticos o en el caso de mujeres con diabetes. Estas alteraciones pueden favorecer que el hongo se multiplique y te cause una infección.

La candidiasis provoca picor genital y un flujo vaginal blanquecino y espeso sin olor. Pueden aparecerte otros síntomas, como: ardor, enrojecimiento e inflamación de la vagina y de la vulva, dolor al orinar o durante las relaciones sexuales.

• Tricomoniasis. Se trata de una infección de transmisión sexual causada por un parásito que provoca ardor e irritación en la zona genital o al orinar, así como un flujo de color verde-grisáceo que puede oler mal.

• Adelgazamiento de los tejidos de la vagina y de la vulva (vulvovaginitis atrófica) que se produce después de la menopausia a causa de los cambios hormonales. Puede causar picor, sequedad vaginal y dolor al mantener relaciones sexuales con penetración, incontinencia urinaria, o aumento de infecciones en la zona, entre otros síntomas.

• Alergia a productos de higiene íntima, a espermicidas o al plástico (látex) de los preservativos.

• Traumatismos por masturbación.

• Vestir prendas muy ajustadas, como pantalones estrechos.

¿Cuáles son los síntomas más frecuentes?

• Inflamación, irritación y/o picor en

la zona genital.

• Dolor en las relaciones sexuales.

• Aumento excesivo del flujo vaginal.

• Flujo vaginal maloliente.

• Molestia o ardor al orinar.

¿Cómo se diagnostica la vulvovaginitis?

Tu médico te examinará la vulva, la vagina y el cuello uterino y comprobará si existe una secreción anormal. Si sospecha de una infección de transmisión sexual, pedirá un análisis de sangre y de la secreción vaginal.

¿Cuál es el tratamiento para la vulvovaginitis?

El tratamiento suele realizarse por: • Vía tópica en forma de cremas

u óvulos vaginales (parecidos a supositorios) que se introducen en la vagina.

• Vía oral, tomando pastillas.

Las cremas y óvulos se suelen vender sin receta médica y es importante que sigas las pautas de tratamiento que se indican en el prospecto para que resulten eficaces.

Si padeces una vaginitis por Candida o de origen bacteriano, tu pareja solo debe recibir tratamiento si siente molestias. Si presentas una vaginitis causada por un parásito, como el Trichomonas, tu pareja deberá recibir tratamiento por vía oral, dado que es contagioso.

Tu médica o médico también puede prescribirte pomadas de cortisona para combatir la inflamación o pastillas de antihistamínicos para eliminar el picor.

Salud

¿Qué debo hacer para prevenir la vulvovaginitis?

• Haz un solo lavado al día de la zona

de la vulva y emplea un jabón con pH neutro. Evita las duchas vaginales.

• Evita las prendas de vestir muy ajus-

tadas.

• Elige ropa interior de algodón en lu-

gar de prendas de fibra sintética.

• No abuses de salva-slip, ya que no

dejan transpirar la zona de la vagina y de la vulva.

• Si sospechas que tienes una vaginitis

infecciosa, mantén relaciones sexuales con preservativo.

• Si sufres de sequedad causada por

vaginitis atrófica, usa pomadas lubricantes vaginales.

• Evita los perfumes y las cremas es-

permicidas irritantes.

• Usa solo los medicamentos prescri-

tos por tu médica o médico.

¿Cuándo tengo que solicitar atención médica?

• Si tienes una cantidad anormal

de flujo, con mal olor o que ha cambiado de aspecto. Acude urgente-

mente si además presentas fiebre y dolor abdominal o tienes un sangrado que no coincide con la regla.

• Si observas que tienes úlceras o ve-

rrugas en la vulva.

• Si a pesar del tratamiento, no mejora

el flujo o las molestias.

¿Cómo puedo mejorar mi calidad de vida?

En el caso de la vulvovaginitis, si sigues los consejos de tu médico o médica, en poco tiempo mejorarás y podrás llevar una vida normal.

En el caso de la vaginitis atrófica la situación es diferente, dado que no se trata de una infección, sino de un cambio hormonal que se debe a la menopausia. Es recomendable que sigas estos consejos: • Evita fumar. Las mujeres fumado-

ras presentan un mayor riesgo de una menopausia temprana, por lo que los síntomas de vaginitis atrófica pueden aparecer a una edad más precoz.

• La actividad sexual (incluida la

masturbación) puede ayudar a mantener los tejidos vaginales suaves y elásticos. Recuerda que el sexo no solo implica la penetración. Explora con tu pareja otras actividades

igualmente satisfactorias y que ayuden a lubricar la zona.

• Consulta a tu médico o médica so-

bre el uso de hidratantes o lubricantes, así como de estrógenos que se aplican directamente en la vulva y la vagina. Estos actúan de manera temporal.

• Sigue una dieta equilibrada y salu-

dable.

Puede ser positivo que practiques los ejercicios de Kegel junto a ejercicios hipopresivos (consulta previamente si puedes realizarlos). Con estos ejercicios contribuirás a fortalecer y a tonificar los músculos del suelo pélvico y te resultarán de ayuda en caso de incontinencia urinaria. Los ejercicios de Kegel ayudan además a que aumente el flujo sanguíneo a la vagina y la lubricación natural.

Elaborado: Equipo de Atención Primaria, Unidad Básica de Can Picafort. Tomado de: Fisterra.com

Paseo Colón, 95, 1º - 07458 - Can Picafort Tel: 971 850 431 · gestion@gestoriagaya.com

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

37

N E C ROLÒGIQUES

SEBASTIÀ FERRIOL MARTORELL “En Ferril de Sa Bea” Va morir en la pau del senyor el passat 4 d’octubre, a l’edat de 93 anys.

MARGALIDA SASTRE CAPÓ “De Can Mostatxet” Va morir en la pau del senyor el passat 6 d’octubre, a l’edat de 76 anys.

MARGALIDA MUNTANER RIBAS “Filla de na Consera Sa Planxadora den Martí Regalat” Va morir en la pau del senyor el passat 6 d’octubre, a l’edat de 52 anys.

ISABEL ROIG ESTELRICH “De Can Music” Va morir en la pau del senyor el passat 15 d’octubre, a l’edat de 77 anys.

MIQUEL JUAN PERELLÓ “En Miquel de Sa Teulada” Va morir en la pau del senyor el passat 26 d’octubre, a l’edat de 85 anys.

JOSÉ MARÍA PÉREZ MÍNGUEZ “Ex-director de la Residencia de Can Picafort” Va morir en la pau del senyor el passat 6 de novembre, a l’edat de 84 anys.

38

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

N E C ROLÒGIQUES

RAFEL SALVADOR GAMUNDÍ POMAR “De Can Gamundí” Va morir en la pau del senyor el passat 13 de novembre, a l’edat de 69 anys.

FRANCISCA MOLINAS VIDAL “De Ca Na Terrola, viuda den Joan Xurí” Va morir en la pau del senyor el passat 19 de novembre, a l’edat de 96 anys.

Da palabras de tristeza; el dolor que no habla agarra el corazón forjado y lo obliga a romperse.

William Shakespeare

A la m e m òria d e

BEL ROIG ESTELRICH

Entre les qualitats que pot tenir una persona, que poden esser moltes i variades, n’hi ha una que potser no se sol destacar sovint, però prou important i és la fidelitat. No hem pogut esbrinar de cap manera quan va esser el naixement del grup Ansa per ansa, si parlassim de vint anys, segur que no diríem cap barbaritat, siguin vint siguin vint-i-dos o siguin devuit, el cas és que són un bon grapat d’anys. Idó aquesta fidelitat és el que voldriem destacar de na Bel Roig a l’hora de donar-li el nostre comiat. Durant tot aquest temps na Bel ha guardat sempre una fidelitat absoluta al grup i als seus components, ja des d’abans que aquest fos batiat amb el nom d’Ansa per ansa. Cada dilluns, sens falta, acudia a les reunions del grup per aportar la seva col·laboració i la seva presència. No hi hagué actuació o sortida d’Ansa per ansa, per una excursió, per un dinar o qualsevol altre acte que es programàs, que na Bel no hi fos present, i aixó fins a l’instant en què malauradament ens ha deixat. Sempre amb bona disposició, sense una queixa, sense una sortida de to, sempre col·laboradora i entregada al grup.

Per aquest motiu, per aquesta fidelitat, per la seva amistat, és que a l’hora trista del comiat, volem deixar constància del nostre sentiment de dol per la pèrdua d’una persona que durant tant de temps ha format part del grup Ansa per ansa i de les nostres vides, i a la vegada volem manifestar que l’enyorarem com enyoram també l’amic Tòfol Morey, els dos membres del grup que l’han deixat en contra de la seva voluntat.

Segur que mentre existeixi aquest grup, tendrem un record de gratitud, d’apreci i de reconeixement, per na Bel. Que descansi en Pau. El grup Ansa per ansa

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

39

NUESTROS DEPORTISTAS

TONI JORDI PERELLÓ ESTELRICH -Entrenen amb sintètic o amb natural?

Entrenar tots i sempre amb gespa natural no és possible. Però, tots els equips del Mallorca de les categories inferiors, entrenen dues vegades per setmana amb gespa natural.

Vaig començar al Centre d’Educació Infantil i primària de Can Picafort.

L’ensenyament secundari, el vaig rebre a l’Institut de Santa Margalida. D’allà, vaig anar a L’Institut “Guillem Cifre de Colònia” de Pollença, a fer el cicle formatiu de grau mitjà , de l’esport f, per continuar al centre formatiu d’alt rendiment esportiu dels Prínceps d’Espanya al polígon industrial de Palma, amb un cicle formatiu de grau superior d’activitat física.

-Això no són molts de llocs, pels “teus” pocs anys?

No són tots! A continuació, vaig obtenir la diplomatura a la Universitat Internacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallés, havent fet les practiques a L’Hospital de Muro, -molt prop d’aquí-, a L’Acadèmia d’alt rendiment esportiu d’En Rafel Nadal de Manacor i amb el Reial Club Esportiu Mallorca. Quatre anys de estudi i preparació a Barcelona!

-I, ara sense feina?

No! No hem puc queixar! Els matins estic a un centre de rehabilitació i fisioteràpia de Muro i, l’equip del Mallorca, quedà content amb la meva professionalitat com a “fisio” de les categories inferiors i m’oferí la responsabilitat de cuidar del futbol base . Uns tres cents jugadors.

40

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

-I , quin horari fas?

Som allà mitja hora abans que comenci a entrenar el primer equip. Repassar i preparar. I a cap quan el darrer equip que entrena, ha finalitzat l’entrenament i he fet un repàs als cops, molèsties i possibles lesions dels seus jugadors.

Per alguns jugadors, teràpia manual i pels lesionats. tractament i recuperació.

-Curau i recuperau? I, els cruixits?

Hauríem d’anar amb més freqüència al fisioterapeuta. És important prevenir.

I, si una lesió es presenta, proposam una activitat física per la ràpida i completa recuperació. Abans vengui la lesió, es necessària la prevenció.

Els cruixits de les articulacions, son normals. Ni bons, ni dolents.

Senzillament, és una compensació dels ossos. Surt aire .

-Pot quedar dolor després d’una sessió de “fisio”?

Si, i és normal. La manipulació dels músculs, la teràpia, pot deixar residus nous, als que no estam acostumats.

La tensió que els darà el “fisio” no pot ésser la que habitualment tenen.

-Fred o calor?

Davant una lesió o un fort dolor, fred al principi i calor més “envant”. La part lesionada comença per inflamar-se.

Més cèl·lules i més temperatura per la recuperació.

-Diferència entre un massatgista i un fisioterapeuta?

El massatgista és per descarregar el

teixit muscular. El fisioterapeuta ha de intervenir quant hi ha patologia per tornar aconseguir, del múscul lesionat, un cent per cent de rendiment.

-Quin temps ha de durar una sessió de fisioteràpia?

Depèn. Normalment, entre quinze i quaranta cinc minuts. Una teràpia normal, sol acompanyar-se de vint minuts de teràpia manual.

“Convé” afegir que, podem utilitzar la neuro-dinàmica , per activar els nirvis inhibits i aconseguir el seu rendiment total i la “punció seca” (agulles). Amb la “intervenció seca” volem llevar els residus “ bruts” als que la ma no pot arribar.

-Riscos?

S’ha de notar aviat la millorança. Si no n’hi ha, és un mal tractament i és possible faci falta una intervenció de cirurgià, com a bona teràpia.

-Les embarassades?

Han de tenir un tractament amb pla adaptat. S’ha de preparar “el suelo pélvico” pel part. I, després, millorar la recuperació, del cos de la mamà.

-On podeu fer feina?

A les institucions esportives, als hospitals, a les clíniques privades, a les residències de persones majors,...

Mos ha de deixar.

Ha de partir cap a Son Bibiloni..

Ell és en TONI JORDI PERELLÓ ESTELRICH. Es sent molt content de poder cuidar el joves jugadors del Mallorca i veu el futur amb optimisme.

Molta sort!

Repols i Corder

Deportes

CAMPEONATO DE BALEARES DE KICK BOXING Y MUAY THAI El campeonato tuvo lugar el pasado día 2 de noviembre en el pabellón de Santany organizado por la Federación Balear de Kick Boxing y Muay Thai FBK-M, y contó con el patrocinio del Agelai gym. La velada empezó a las 10 con los más pequeños y fueron subiendo las categorías. Del Jai Su Muay Thai Team de Muro compitieron tres integrantes y lograron tres medallas; Pablo Fernández Cabeza, -60 kg Oro en Muay Thai, Plata para Ainhoa en light Kick y Bronce para Nagim en Muay Thai. Todos con grandes combates y gran nivel de todos los competidores. Guillermo alomar

CLUB ARQUEROS DE CAN PICAFORT El pasado domingo 10 de noviembre tuvo lugar la segunda tirada oficial preparatoria para el campeonato de España.

Contó con la participación de los 6 mejores arqueros de este evento, apoyados por el CLUB ARQUEROS DE CANPICAFORT. Guillermo alomar

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

41

Deportes

KARLA SYMMES CLASIFICADA PARA LA GRAN FINAL DE LA LIGA NACIONAL DE KARATE Karla Symmes Llamazares del club Taosport se ha clasificado para la gran final de la Liga nacional de la Real Federación Española de Karate que se celebrará en Valdepeñas, Ciudad Real, los días 7 y 8 de diciembre. A esta final solo llegan las 8 mejores del ranking nacional de la liga. Karla desde que empezó a competir con tan solo 5 años, siempre se ha situado en lugares de pódium a nivel balear y nacional. En

F.C. JUVENTUD CAN PICAFORT El Juventud Can Picafort Juveniles lleva una racha muy buena. Llevan seis partidos jugados, cinco de ellos ganados y uno perdido. Es uno de los mejores arranques de los últimos años.

El equipo es muy competitivo y fuerte.

A pesar de que tienen dos grandes bajas, el equipo se mantiene en las primeras posiciones, para ser más exacto los 2º.

Que siga así y muchísima suerte Guillermo alomar

42

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

la actualidad es una de las mejores karatekas de España con una gran progresión.

Gran trabajadora y con muy buena actitud en los entrenamientos.

Sus entrenadores Igor Fernández y José Manuel Fernández nos sentimos muy contentos y orgullosos.

HISTORIA DEPORTIVA

FICHAS RECREATIVOS SALAS DE CAN PICAFORT FISIOTERAPIA DEPORTIVA TRAUMATOLÓGICA ORTOPÉDICA GINECOLÓGICA CARDIOVASCULAR RESPIRATORIA NEUROLÓGICA URO GINECOLOGÍA MANUAL NORDIC WALKING TERAPÉUTICO NEURO-STRUCTURAL TAPING TECHNIQUE PUNCIÓN SECA ECOGRAFÍA MUSCULOESQUELÉTICA

FISIOTERAPIA EFECTIVA & PERSONALIZADA Rosario del Ojo Rodríguez. Colegiada 1064 610236227

rosariodelojo@hotmail.com

Calle Pizarro, 104 A - Can Picafort - Mallorca

PROGRAMAS PARA GRUPOS REDUCIDOS: FISIOTERAPIA ESPALDA, RESPIRATORIA, PILATES PROGRAMAS PARA LA MUJER: PRE-PARTO, EMBARAZO, POST-PARTO Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

43

NUESTROS DEPORTISTAS

HISTÓRICO PERE JOAN Pere Joan García, es el primer jugador de toda la historia de Can Picafort que ha sido seleccionado por la selección Española de fútbol, el primero en jugar un mundial de fútbol.

Pere Joan García milita en el Real Mallorca DH. Antes jugaba en el Juventud Can Picafort. El pasa-do mes de octubre día 18 empezó el mundial de fútbol, dónde nuestro joven portero inició lo que sería un sueño para él.

Todo empezó el día 3 de octubre, cuando se unió con la selección.

Estuvo 15 días entrenando en las rozas (Madrid)con los seleccionados, el día 28 de octubre jugaron contra Argentina que termino con un empate 0-0.

El próximo partido fue el día 31 de octubre contra Tayikistan donde consiguió su primera victoria por 5-1.

El domingo 3 de noviembre contra Camerún, ganó la selección por 2-1en octavos de final.

En cuartos de final nuestra selección perdió por una dura derrota, contra la selección de Francia por 1-6.

Nuestro portero Pere Joan no pudo debutar, pero se ha codeado con los mejores jugadores del mun-do, un sueño para cualquier jugador.

Desde aquí le queremos dar nuestra sincera enhorabuena, que siga como hasta ahora siendo uno de los mejores porteros de España. Guillermo alomar

VICKY CHICA COMAS SELECCIONADA Vicky Chica, nuestra jugadora del Can Picafort que después fue fichada por el Poblense y por último jugadora del Baleares, el pasado mes de octubre fue seleccionada por la selección Española para entrenar en las Rozas (MADRID) como preparación del Mundial sub 16 del año que viene.

44

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

En Can Picafort llevamos una racha muy buena de jugadores excelentes y esperemos que siga así. Nuestra enhorabuena a VICKY por su trayectoria deportiva y esperemos vaya a más. ¡Muchísima suerte, VICKY! Guillermo alomar

La página poética

MIQUEL FERRÀ I JUAN Miquel Ferrà i Juan. Poeta, crític, periodista i traductor; nasqué a Palma l’any 1885. Estudià dret i filosofia i lletres a la universitat de Barcelona. L’any 1911 obtingué per oposició, una plaça al cos d’arxivers i bibliotecaris. Tingué com a mestres a Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover i mantingué una forta amistat amb Maria Antònia Salvà. A denou anys fou guardonat en els Jocs Florals de Barcelona. Fruit dels seus contactes amb els intel·lectuals illencs i catalans, adscrits al noucentisme, fundà i dirigí la revista Mitjorn, el 1906. des de 1946 fou membre corresponent de la secció filològica de l’institut d’Estudis Catalans.

Com a llibre més destacat en poesia, publicà A mig Camí i, com a traductor, les muses amigues.

(Aquestes dades son del llibre Poesia Completa de la col·lecció MIXTÀLIA) Dos Poemes del mateix llibre:

CELS D’HIVERN

FLOR DE GENER

El camp llagrimeja, solitari i erm sota l’agonia d’aquests cels d’hivern.

Està el capvespre de gener tot mut i ennuvolat damunt els camps. Alades i blanques, han florit unes tanyades en l’apagada quietud.

Dos riells de gebre solquen el camí; dues fulles seques van pel ventolí.

Humitats dolroses xopen les arrels; estremeixen l’aire tremolins crudels.

Un silenci pàl·lid regna en tot indret; tot és mort: sols viuen les llavors i el fred.

Guaitant al caire d’uns llenyers mullats i el decrèpit brancam d’unes figueres, com s’obri dins els aires estranyats aquest misteri de les flors primeres!

Aquest misteri blanc que s’il·lumina sobre horitzons de gèlides blavors, i beneeix els freds torturadors amb un alè de suavitat divina!

Soledat glaçada, gestos desolats de les branques nues sobre els cels morats...

Por José Escalas Muntaner

La Revista de Can Picafort vos desitja molts d’anys i bones festes!

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

45

Premi Gabriel Maura RELAT CURT EN MALLORQUÍ

Bunyolets verds d’endivia Vivència d’un peculiar mallorquí a Perpinyà

SA FUNDACIÓ CULTURA I DIGNITAT BALEAR

Des de Perpinyà, França, a rel d’una estància de s’autor**

“Li dugui aquests bunyolets a aquell jove amb traces de poeta. gràcies” Es camarer, un individu circumspecte que llueix una lluent camissa blanca tocada a ses espatles amb ribets de general degradat a caporal, obeeix s’encàrrec entre orgullós i displicent, mirant d’evitar tota actitud inconvenient així com de no mostrar sa seva continguda ràbia. Ja fa temps que es seu involuntari exili a un penal de “La Guaiana” va aconseguir minvar es seu mal geni.

A pesar de sa seva edat i etxures, a pesar d’haver commutat part de sa pena servint a sa Legió estrangera, ja és acostumat a creure, i no obrint boca tot s’ho guarda per ell. No obstant això, sa sobtada petició de traslladar es queviures de taula a taula, se li presenta capritxosa i li suposa tot un emprenyo, idò ja li costava contenir-se per consentir as paràsit com per que, a més, li tocàs anar a servir-li en safata es providencial obsequi d’un nou benefactor. Tanmateix es camarer ha arribat a ser un professional en lo seu, i tal com no fa preguntes, tampoc obr mai sa boca a no ser per donar qualque desganada i succinta raó a ses preguntes des parroquians.

Es jove, d’inequívoca condició rapsòdica, ha passat tot lo dematí estirant sa seva ben discutible condició de client mediant es procediment d’anar alterant pausats glopets a aquella tassa d’un xicoira ja freda i epipellades de gorrió a un dur croissant amb una pàtina de floridura, guardant amb això sa més rígida de ses observances cap sa lleugeresa i frugalitat que se li suposa a tot poeta espiritual.

Ha rebut sa llepolia passivament, sense caure ni tan sols -immers dins es seu líric univers- d’on li arriba o a què se deu, sens reparar si se tracta des famosos bunyols d’endívia –sa delicatessen des Renoir- o d’una de llengo amb tàperes. Se limita a acceptar-la com si fos manà enviat per Yhavé. Sa seva rocambolesca ocurrència ha assimilat es sobtat present a una espècie de cosa bíblica, una sort de revelació, com si una autèntica epifania hagués encès dins sa seva etèria closca una bombilleta.

En haver-se empassolat s’aperitiu, es poeta sembla tocat des favor de ses muses, totes ses muses que ha conegut amb sa darrera crosta d’un llonguet, sa caritat de qualque camarer i ses sobres des dematí o es vespre anterior; ses musaranyes imaginaries que pareix entreveure en es seus moments místics i estèrils, ses llumetes d’aquelles làmpares d’aranya, coquetes de llum ja mustides en ses que sol fixar sa mirada sense ser conscient que mira o què cosa mira, sempre absent i invisible, presoner de sa seva circumstancia, de sa providència, aguardant s’inspiració a s’espera d’un improbable bunyol.

46

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

Amb es gavatx mig satisfet, es poeta aconsegueix filar alguns conceptes, es versos flueixen de s’inquiet llapis, i dins lo més profund comença a convener-se que s’incipient sonet, que ara comença a rimar, li reportarà al manco una flor natural.

Acostumat a sa més bàsica i piadosa categoria de mecenatge, segueix ignorant si hi ha o no hi ha benefactor, qui no només existeix sinó que a més l’està observant. Es jove viu de s’amor a s’art i d’una caritat que retxa en sa pietat indolent des que llança un os a un ca. Se ha limitat a embaülar es bunyols pensant que serien un perllongament d’aquell croissant passat.

Olivier Sansó, illenc instal·lat a sa Mallorca continental i pintor en vies de consagrar-se, ha guanyat qualque anomenada gràcies a una ressenya as diari que l’ha qualificat com a prometedor geni. Dugent sa veu cantant de sa tertúlia, amb es seu port altiu i tip d’autocomplaença, se sent satisfet d’aquesta obra de caritat.

Mira orgullós as seus contertulians, convençut que acaba d’obrar un acte magnànim i genial. Ningú ha perdut calada de sa seqüència d’esdeveniments, observant es poeta, que aliè a tot ha devorat s’aperitu amb automàtica fruïció i ara escriu com un posés.

Es geni en potència va mostrant des de fa un temps insospitats arravats altruistes, desinteressats i filantròpics, sobretot ara que es seus quadres li reporten per primera vegada qualque dobber merescut. Se troba esplèndid, capaç de regalar bunyols i lo que faci falta. Un gest magnànim és una cosa sublim.

Sublim sense interrupció, com deia Baudelaire. Gràcies a sa profunda influència de sa seva lectura de Les fleurs du mal ha desenrotllat una certa condescendència cap es poetes espirituals.

Però sobretot, sa seva Bíblia baudelariana li ha despert sa necessitat, exigència i deure d’esser sublim sense interrupció.

Sa novetat és que ara s’artista procura extrapolar aquest concepte ideal a tots ets àmbits de sa seva existència. En acabar un nou quadre procura amarrar bé s’impronta de s’excel·lència per així aprofitar-la i tractar de no perdrer-la. Això de ser sublim és una sort de santedat, un estat de consciència, un halo invisible però amb presència, una cosa que casi se pot ensumar i palpar.

En conformitat a sa seva peculiar elegància bohèmia, Sansó i es seu fulard són només un, o millor dit, una Santíssima Trinitat, un triangle completat pes tercer element, aquelles lents circulars, una mica gruixades per a un pintor. Amb ells com intermediaris interpreta el món a través des sentit de sa vista. Es pintor desprèn efluvis de colònia (li sembla una cosa de dandi).

D’aquesta peculiar traça que despista i en qualsevol cas mai deixa

Relats Breus en sa Llengua de ses Balears indiferent, es personatge se presenta cada horabaixa amb es port patrici de sa seva melena grisa per amollar sa seva xarrameca a sa tertúlia des pintors. En es Renoir ses tertúlies van per gremis, i els uns no solen lligar bé amb ets altres. Després des seu recent debut a sa prestigiosa galeria Les Trois de Foix, Sansó s’ha inflat com un indiot i se sent còmode dins es seu paper de diva.

Un reduït grup conformat per iniciats, pintors que no han conegut sa més mínima gloria i un parell d’estudiants de belles arts, entre d’ells na Colette-Pauline, alumna aventajada, idolatren as personatge. Ja s’està figurant que pot arribar a ser, just seguit des nostros històrics reis, es mallorquí més conegut a Perpinyà, que és a on resideix.

En rigor, sa realitat no és exactament com la vol veure Sansó, auto-exiliat a aquesta principal vila per mor d’uns deutes de joc a Mallorca. Veu sa vida a través des seus quevedos, idò és de justícia dir lo que abans no se va acabar de dir: en gran i determinant mesura es pintor deu sa seva felicitat i reconeixement as capritxós privilegi d’haver caigut en gràcia a qui l’ha col·locat damunt aquest efímer cim: René Domeq, es més influent crític des país (a part d’autor d’altres ressenyes de caràcter social i polític), qui amb sa seva nota laudatòria l’ha posat dins es punt de mira. En es Cafè se pren bona nota de ses crítiques. Una crítica dolenta pot arruïnar a un per sempre, sobretot as primerenc, as qual pot arribar a malfer tallant-li ses ales. Hi ha artistes que li tenen una porassa a sa crítica. Sobretot per mor des voltors. Es voltors, ses hienes, són ets antagonistes envejosos i malsans que veuen ratificada en sa crítica demolidora es millor dets arguments per justificar sa seva maledicència enverinada. Per això, si a un li cau damunt una mala crítica queda tan cop-piu i abatut que no es recobra i se converteix en una espècie d’apestat as Cafè i sol acabar per prendre es camí de s’exili amb sa cua entre ses cames (si pren camí el Sud, a Catalunya, i jura fidelitat a La Generalitat, té sa vida resolta). Una bona crítica, en canvi, representa es lògic contrari: es reconeixement públic, es triomf absolut vers es demés, es llorer de sa gloria. Una bona crítica l’infla a un més

que quatre plats de bunyolets de verda endívia (que en francès és “endive”). És molt millor comprovar com es contraris se posen verds d’enveja (que en francès és “envie”).

René Domeq, aristòcrata del Rosselló i marieta, s’ha anat fent una pinacoteca i una cort d’amants gràcies a ses seves crítiques interessades. Guarda es quadres i ets efebs as seu Chateaux de Pamiers, ses pintures a la vista i es joves a sa bodega, donat que complementen bé amb ses grans i velles botes de roure plenes de cognac.

Es comentaris lacerants des periodista -noble amb ben poca noblesa- han valgut qualque suïcidi i vàries depressions.

Domeq publica a La Republique i berena en es Renoir, sempre a sa mateixa arraconada taula mentres llegeix s’informació de sa competència, agafant es diari amb sa manicura ben feta. Seu tot sol per refusar s’ingrata companyia dets artistes amb s’excusa de que està molt enfeinat. Ets artistes, majorment, són personatges més aviat bruts que representen sa força productiva, es lumpen proletariat de s’art, i a Domeq aquesta classe social li fa com a cosa i suscita certa aprensió.

Aquest horabaixa es pintor mallorquí ha convidat un grup d’acòlits an es seu peculiar estudi, es darrer pis de s’única pensió de Pierre Trouée, inconvenientment antiga, fora ascensor, però amb aquell encant des vells edificis, plens d’història i d’anècdotes. Se comenta que fa temps va ser allà es mateix Charles Pierre Baudelaire, si bé aquesta llegenda, com sa de sa cel·la d’en Chopin a Valldemossa, va començar a circular per Perpinyà coincidint amb s’arribada d’en Sansó. Lo millor d’aquell estudi és s’assoleïada vista as Palais des Rois de Majorque, majestàtic e imponent embrió de sa ciutat.

Se dispensen un parell de copes de champagne -que en realitat és un espumós català- acompanyat d’uns queviures escassos, canapès d’ens ben lleuger, només amb una mica més d’entitat que s’aire mateix. Sansó és en això tot un precursor: poc després qualcú s’inspiraria en sa feta per projectar es concepte de la nouvelle cuisine, fruit des fogons des més prestigiosos

Administración de Loterías Can Picafort

Cuin a m a l l o rq uin a

C/. Isabel Garau, 22

C/ Isabel Garau, 13 - CAN PICAFORT - Tel. 871 025 093 Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

47

Bunyolets verds d’endivia

p’en Toni Cantarellas

restaurants de França i basats en lo mateix: donar poc per molt i, a més, quedar bé.

S’anfitrió s’ha propost deixar atònits as convidats en es transcurs d’aquest còctel amb una obra que pretén executar a vista de tothom, amb una lletania inclosa, una mica a s’estil d’aquell genial veïnat de Cadaqués, pagès prim amb curiosos mostatxos que, as dos dies d’haver trepitjar París amb unes espardenyes i una gallina davall es braç va relegar a André Breton a un segon pla fent-se referent des moviment surrealista.

Es poeta espiritual ha estat convidat i s’ha presentat amb levita i un ram de flors despistats des reials jardins des Palau, part d’una tongada major, idò té s’idea de peregrinar as cementeri de Colliure per ofrenar ses roses al mestre Machado, enterrat allà. Pentura així se guanya es seu favor o se li aferra cosa de s’immortal andalús. Dotzena i mitja de caps miren cap a Olivier Sansó, que sembla que xerra de futbol... “... i és que aquest joc ve ser cosa de milionaris en calçons curts i un mariol·lo que o fan més que donar potades a una pilota. ¿S’han demanat mai es perquè d’anar i tornar darrera es baló, tan de córrer amb ses continues insidioses interrupcions decretades per un jutge es qual nom prové d’arbitri...? Jo lis diré: tot aquest embull d’anar corrensos ara per amunt ara per avall, tots aquests crits que deriven en faringitis, emocions que maten a qualque cardíac, tota s’expectativa retro-alimentada d’una afició que entre diumenge i diumenge és pendent i dependent només de sa premsa deportiva; tot aquest brou tan pobre en tita, i tan ric en fanfàrria i èpica barata no és més que s’anodina batalla que persegueix un sol fi, una banalitat que durant noranta avorrits minuts regna a s’ànim des jugadors i de s’afició: ficar sa pilota a sa porteria des contrari. Això i només això. Essencialment tot se redueix a aquesta fracció de segon; es clímax des joc; sa teorètica des futbol, que en es fons se redueix as gol, clara i eloqüent, se pot extrapolar a totes ses dimensions de sa vivència humana.

Altre exemple que gairebé tots vostès coneixeran és sa semblança o equivalent ats actes successius d’aquesta comèdia que anomenam amor i que se redueix i concreta en es breu i àlgid instant de s’orgasme” S’escolten renous de mambelletes “Segons un recent estudi, en el món se consumen diàriament sis milions d’orgasmes. Ets homos invertim una desmesurada quantitat de temps en es corteig, amb sos tòpics burgesos o idealistes de cites i trobades preliminars, sa tediosa i confitada relació epistolar, s’imperatiu de guardar ses maneres segons lo esperat i decent, s’intercanvi de presents com a irrefutable mostra de recíproca afinitat, carinyo i lleialtat i mil etcèteres... tot això, simplificant, diguent vera i fent examen de consciència persegueix un únic fi essencial; arribar a copular,

48

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

arribar a s’orgasme, marcar es gol. Tot aquest temps, que és moltíssim, se tradueix en tan sols cinc minuts anuals d’autèntic plaer. I així ve a ser en tot: tant a sa feina d’un arquitecte com a sa dinàmica de tots ets animals de sa selva. Reparin, senyores i senyors, que tot gest o acte sublim que encara tot formi part de rutines o de clímax, sa catarsis vertadera mos ha de mostrar sa veritat conseqüencialista de que vivim de prolegòmens”.

Olivier Sansó -besnét de bassetgers que en es temps passats, concretaven tota una vida d’entrenament, disciplina i filosofia en s’instant que es projectil encalçava s’enemic i l’eliminava-, prossegueix amb es seu impactant monòleg donant s’esquena as públic, amb sa mirada fixa en aquell llenç centrat i ferm a son cavallet. Mou es pinzell talment fos una batuta, com si així pogués emfatitzar ses seves greus i solemnes paraules mentres assaja círcols invisibles en l’aire.

Es cavallet que sosté aquell quadre verjo, immaculadament blanc és flanquejat per vells mobles amb estants plens de catxivaxos, brotxes i pinzells en remull, aiguaforts, espàtules, carbonets, alcohol, pots de pintura, betum, pedaços i més. Més enllà, entre quadres de diverses mides, un arruïnat piano remata ses notes bohèmies des vell estudi. Damunt s’instrument impera un canelobre amb múltiples braços, amb sa cera des espelmes fusa damunt sobre sa vetusta fusta des piano.

I mentres prossegueix amb es seu filosòfic discurs, es pintor no deixa de mesclar es colors amb virtuositat amb es seu pinzell-batuta i sa vista posta a sa tela, com si endivinàs quelcom que cap des demès pogués ni apropar-se a imaginar, com si afavorit per qualque geni d’altre món sa seva intuïció estàs a punt de definir un traç definitiu i magistral. De cada vegada va pujant més gent a aquell pis, ara del tot abarrotat. Sa multitud mira de seguir amb sa vista es caòtics moviments de sa batuta, capejant a l’uníson com si se tractàs d’un partit de tennis.

A pesar de fer es seu paper sabent que per sa parròquia és com fora de si, ell, Sansó, natural de Sant Llorenç, mentres segueix xerrant pensa en es braç invicte des foners que ajudaren a conquerir aquelles mateixes terres com a mercenaris pagats pes Caesar, en es braç des millor Almirall de les Espanyes, Capità Toni, quan amb ell ordenava mortals canonades fent neta sa nostra mar de turcs i pirates; en es braç d’aquell jove manacorí cada any se’n du cap a s’illa es trofeus de Roland Garros, com si fos un robatori a André Lacoste, a La Grandeur, a La Patrie.

Tanmateix cada any Le Tour de France també el guanya qualque espanyol. Ara és es moment d’alçar son braç i es suspens impera a aquest hiperbòlic ambient, saturat d’efluvis químics varis, fum de tabac, suor de francesos, pudor de calcetins mesclat amb es de colònies barates. Però Sansó ha de dir unes darreres paraules.

Es discurs des seu conseqüencialisme tampoc ha de cansar, ha d’anar concloguent:

Relats Breus en sa Llengua de ses Balears - “Vivim de prolegòmens, tot és un pròleg ritualista sense altre cap fi que sa consecució des moment essencial, que és sa síntesis, es quid, lo únic”.

S’artista gira es cap un instant cap es seu encisat públic i fixa sa seva mirada en es poeta, com si tot es seu discurs tengués com a fi alliçonar-lo a ell, que continua menjant tota sobra que troba.

“Benvolguts, en un instant –si tot surt bé- tendràn ocasió de veure confirmada aquesta gran veritat a través de sa comprovació de lo efímer de s’acte genial, llampec de s’assumpte, que no fa sinó perllongar-se cap enrere generant tota una exegesis que és preàmbul, és es conjunt dets esmentats prolegòmens rituals que, al cap i a la fi, no només conten, sinó que són essencials constituents de tot procés creatiu, de ses diferents fases que van des de sa pulsió d’adquirir sa tela fins a sa col·locació de s’obra a qualque paret pes goix de successives generacions. Jo som jo i sé quines son ses meves limitacions, però cada vegada que qualcú mira un Monet, Monet segueix viu. Viu i agraït”.

Quan sembla ja haver-ho dit tot li revé sa necessitat d’afegir una darrera frase. Ser sublim no implica ser planificat.

S’història mos ha mostrat que es millors sempre han improvisat.

En tot cas, just en haver acabat de parlar, Sansó sembla un místic a punt d’entrar en èxtasis diví. Se diria que es pintor estigués a punt de levitar. Sa seva xarrameca ha impressionat fort a sa sala, i Colette-Pauline, s’única senyoreta assistent, sent es vell de punta, i l’entrejambe a punt (tot i que és només una sensació subjectiva, una manera de dir-ho). Sansó sosté es pinzell amb fermesa, i ja com a darrer missatge torna cap es púbic observantlo per damunt aquelles ulleres que desafiant ses lleis de Newton se sostenen precàriament sobre sa punta des seu nas:

“¡Si camarades”, s’invocació a lo essencial ha rebut contesta, es geni ha fet acte de presència i guarda, electritzant i contingut com s’escorpió a punt de perpetrar es seu letal verí. Els mir, amics i en veurer-los constant amb delectació com aquest màgic magnetisme present a sa sala bateja també dins es seus pits; ara tots som un”.

Tant es taquicàrdics pits de més d’un messieur com es recòndit minou de la madamoiselle palpiten as mateix ritme des compàs ruminat des poeta espiritual, qui segueix assaborint ses restes des queviures, com un diapasó accelerat.

Es poeta, que així mateix ha pogut escoltat cosa des discurs, sent ara sa presencia de ses mel·líflues i intangibles Melpómene, Clío, Tersícore o Calíope... de totes ses verges vestals dets antics així com de s’atent espectre d’un desdibuixat i atònit Baudelaire.

Tot en el món, a un moment donat, se pot veure venturós, alegre, prometedor. Però al món també habita el mal.

Allà, a un racó, tampoc perd calada René Domeq, enervada

sa punta de sa seva brúixola que sempre ha estat en son Nord cap a aquell amfitrió de nom bíblic, natural de qualque illa. Ses seves olímpiques canes el tenen boig des de fa un temps. L’ha estat seguint d’a prop amb es fi de convertir-se en sa seva Dalila.

Sobretot perquè es mallorquí és inusual pintor amb teoria, un artista-filòsof. Espera que després el faci cas. Cap artista entre el Sud de Paris pot permetrer-se certs privilegis sense pagar un peatge. Es seu somni és es de ser immortalitzat per ell com a una odalisca otomana a sa tènue llum d’uns espelmes, olor a encens i sa muda i agradable contribució d’un pianista eunuc. Pot ser li proposi, però si després fa com ara i no li atén amb devoció l’afusellarà amb una crítica demolidora.

Sansó incorpora amb so polze ses ulleres as seu lloc natural mirant novament es llenç blanc. Assaja un darrer traç invisible. S’expectació és en es punt més àlgid. Es poeta sol estar absent sa major de ses vegades, i aquesta vegada no és cap excepció. Sembla com si estigués en perpetu estat d’inspiració. A la fi, es pintor se decideix a passar a s’acció: és com si efectivament se s’hagués ficat un geni dins s’aima.

Sense ser conscients del tot, es presents comencen a conformar una incipient lletra “o” amb sos llavis. Sa gestualitat francesa, tan afectada, és molt seva, molt eloqüent. Pareix que litiguen amb ets italians es primer lloc entre ets europeus més gestuals. Ells diuen, en sa seva defensa, que al Sud des Pirineus se sol cridar molt. Certament, Sansó a amollat una lletania de tal calibre i lògica que sembla com a un crit de seny i sentit comú.

Però no ha cridat, només ha estat clar.

Se fa un breu silenci després es seu emfàtic discurs, i tots amb es cor en suspens veuen com li sobrevé una convulsió com a elèctrica, com fa un gest (entre esotèric i teatral) que deriva en una espontània pinzellada en zig-zag, ininterrompuda, resolta en només un parell de segons i qualque dècima.

Aquella suspesa “o” sorda de sa parròquia deriva a l’uníson en una “Oh” majúscula, circular, ben sonora i exclamativa.

Sansó, tocat de gloria i satisfacció firma, signa o rubrica com a colofó a aquella obra i s’estància prorromp aclamacions, urres!, bravos! i olès!, brindis i mamballetes: “¡Autor!, ¡Autor!”

Novembre · Desembre 2019

Can Picafort

49

Bunyolets verds d’endivia

p’en Toni Cantarellas

Es quadre, que consisteix en una gràcil i estlitzada au, el

per ses soles des sagrats botins de Baudelaire, es qual mai va

s’en du Madame Micheline, sa viuda qui, gruixadeta i fent honor

conèixer Perpinyà. Sense deixar de rosar es passamans de s’escala

as seu llinatge, és també sa llogatera d’aquest pintor que li deu

de bronzo amb sa seva esquelètica i impol·luta mà, li sobrevé un

tres mensualitats. Es coctel se perllonga una hora llarga, Sansó fa

pensament, un instint que deriva en s’obsessió que cobra forma i

es seu agost venguent una bona provisió de pintures que, d’altra

concreció segons va baixant. És sa naturalesa d’en Domeq. Dins

manera haurien anat a parar com a comustible per sa xemeneia.

es círcols periodístics anomenen sa seva maliciosa ploma amb so

Es poeta, que viu d’alexandrins i poc més, s’ha proveït

nom de “Madame Guillotine”. Però sa ploma és una eina menor,

de ses cal·lories suficients com per anar i tornar de Colliure sense haver de preucupar-se de sa manutenció. Colette-Pauline s’ha oferit ha deixar-li sa seva bicicleta, i es jove, amb emoció i tot agraït, li ha donat ses gràcies en forma de haikai, una poesia de tres versos.

Domeq se retira contrariat perquè no ha tengut ocasió d’intimar amb es pintor, es qual, embriagat de lloances i requeriments l’hi esquiva donant-li llargues cada cop que s’acosta a ell girant es cap a altre contertulià i segur client. Es briós moviment de sa socràtica melena li ha fet arribar sa mascle fragància de sa seva aigo de colònia. Ha estat com una bufetada.

Es pintor està olvidant amb tot això que no és possible ser sublim sense interrupció. Al manco no per tots.

una metàfora. Es treballs brut els executa amb sa seva Olivetty, sa maquina que ha contribuït a elevar als cels a uns i col·locar damunt es cadals a altres.

En arribar a ca seva, es dits descarnats de ses seves mans se mouen com es d’un pianista abans d’interpretar una obra davant un fabulós auditori. Es piano, en realitat, és sa màquina d’escriure. No hi ha tanta diferència: fa sonar sa màquina amb aquell deliciós tin-tin de tecles i timbres, que lo mateix pot servir per un vals com per una marxa fúnebre. És tard i se troba cansat.

Se limita a escriure un apunt, com si fos s’idea pel se’n demà: “Demain même je me charge à ce savant infatué”, Que vol venir a dir:“Demà mateix el fot”.

Ressentit i indignat, es periodista surt de s’estudi per

Mes o manco.

davallar lentament aquella escala presumptament trepitjada

Toni Cantarellas

ACLARIMENTS LÈXICS: Displicent: Alcover (qui comenta es fonetisme d’aquesta entrada a Palma), mancat de plaer, que no troba gust en lo que fa Bunyolet: Alcover, diminutiu de “Bunyol” Camarer: Alcover ho reconeix, si bé remet a “Cambrer” Etxures: Alcover, de “Etxura” (factura, manera d’esser) Làmpara: Alcover, correcte; encara que ho qualifica com barbarisme Bombilletes: Alcover, de “Bombilla” (“bombeta elèctrica”) Mustides: Alcover. Forma mallorquina de “músties” Aguardant: Alcover, forma mallorquina de “Esperar” Embaülar: Alcover, “menjar”, empassolar (no confondre amb “embaular”) Pa aixut: pa tot sol. Es corrector no reconeix “aixut” (sec), participi d’aixugar Aperitiu: Alcover, ben correcte (darrerament es català empra “àpat”, que no és lo mateix) Malfer: Alcover, “fer mal” Corteig: Alcover, de “Cortejar”: fer sa cort, obsequiar qualcú en senyal d’amor Porassa: de “Por” (cast. “miedo”), Alcover Posès: posseït , participi de posseir.

Arravats: Arravataments (cast. “arrebatos”) Quevedos: Encara no ser reconegut normativament, se tracta d’un tipo molt concret d’ulleres, com ses que duia es famós pintor i que també va fer populars John Lenon.

Dobbers: Forma col·loquial i més comuna que “Doblers”, “Diners”, “Sous (Eivissa)” Impronta: Alcover ho dóna com correcte (‘segell, marca’ en sentit figurat) Cop-piu: Alcover, “Decaigut, malaltís” Lacerant: Alcover, que certifica sa seva mallorquinor (cast. “Lacerante”) Maldament: forma col·loquial de “Baldament” Aima: Ànima Cadals: En català “Cadafals” (Cast. “Cadalso”) Tengut, Olvidant, etc: privatives declinacions mallorquines/balears. Correctes.

50

Can Picafort

Novembre · Desembre 2019

C/ Renou, 60-64 ·60-64 Tel.·971 54 145446 ·14 Fax 54 185451 · 07420 SA POBLA C/ Renou, Renou, 60-64 Tel. · Tel. 971 971 54 1446 46· 46 · 971 Fax · 971 Fax 971 971 18 51 51 · 07420 · 07420 SASA POBLA POBLA C/ C/ Renou, 60-64 · Tel. 971 54 14 Fax 54 1854 5118 · 07420 SA POBLA gelabert@gelabert.eu · www.gelabert.eu gelabert@gelabert.eu gelabert@gelabert.eu · www.gelabert.eu · www.gelabert.eu gelabert@gelabert.eu · www.gelabert.eu

NOU PEUGEOT e-208

FULL ELECTRIC

UNBORING THE FUTURE

PEUGEOT i-Cockpit® 3D FINS A 340 KM D’AUTONOMIA* CÀRREGA RÀPIDA 80% EN 30 MINUTS**

Nou peugeot e-208. Valors WLTP: dades en curs d’homologació. * Cicle WLTP, 2019 estàndard, corresponent a 340 KM WLTP ** En punts públics de càrrega de 100 kW

PEP PERELLO SANTA MARGALIDA · Tel. 971523160 · www.pepperello.com MOTORAUTO. GranSL Vía,· 00 - Tel.: 00 000 00 00. www.motorauto.es