A
finals de l’any 1993, un capvespre, un company de la colla de Cornellà, em fa saber que a Esplugues de Llobregat, s’està gestant una colla castellera.
I no era d’estranyar. Ja feia temps que a Esplugues, en David, tot un mestre de la cultura popular espluguenca, removia les entranyes culturals de la seva vila per fer realitat un somni, que em confessava, després del tres de set que la meva colla descarregava en solitari, gràcies als geganters que formaven la cercavila de la Festa Major del setembre de l’any 1992. Ho recordaré sempre: “Buti, això, d’aquí no gaire, ja ho farem els d’aquí” em va dir en David Carreras. Una formació castellera, de la qual tothom parlava i que prenia cos finalment l’any següent, en un any pletòric per a la comarca, ja que tres colles més feien la seva primera aparició castellera. Passàvem de cop i volta a tenir sis colles en lloc de dues, fet que vulguis o no va arribar a Pep Ribes i Garassa preocupar les dues colles benestants: Castelldefels, la degana, de la qual jo n’era cap de colla i “Buti” Cornellà. Haig de confessar, que des del primer dia no em van agradar els padrins triats per a l’ocasió, i en una xerrada a Sants, vaig pronosticar poca vida a la colla d’Esplugues, ja que els pocs assaigs que n’havia pogut veure m’havien deixat males vibracions. El temps i la il·lusió pels castells de la gent d’Esplugues, ja es va encarregar de treure’m la raó, per sort. Evidentment, però, també me l’ha donat amb el tema dels padrins. Ja m’enteneu... El que si és cert, és que la meva relació amb els Castellers d’Esplugues, va anar i va, més enllà d’una relació purament castellera. També amb la ciutat m’uneix un vincle afectiu, ja que la meva parella és fill d’Esplugues. El nom i la història d’aquesta colla anirà sempre lligat al llegat que l’amic David Carreras ens va deixar. En aquests moments, què voleu que us digui. Un home excepcional, que va saber escoltar i aprendre. Que va saber deixar-se orientar per la gent que ell sabia que hi podia confiar. Amic d’amics, que sempre, sempre, duré al cor dels sentiments castellers. De ben segur, ara, per allí dalt, la xerrada la deu petar amb el meu pare, un altre d’aquells castellers excepcionals. Moltes han estat les hores que ens vàrem passar penjats del telèfon, prenent una cervesa o sopant plegats. Moltes van ser les hores de conversa; com has d’aixecar el tres, com has de quadrar el quatre amb l’agulla, com has de fer pujar més aviat la canalla... Un llegat que, evidentment, s’ha de seguir engrandint, però que ningú podrà esborrar-ne els millors records. Qui no es recorda del primer quatre de set carregat el maig del 95 al barri del Gall!. Mira que em va costar de fer entendre que, després de l’intent del tres de set per Sant Jordi, era més prudent començar pel quatre. I el que em va costar convèncer el David de la millor forma de fer-lo. O la memorable Festa Major del 95 amb els primers quatre i tres de set. I com no del quatre de set amb l’agulla de la trobada del Baix a Sant Feliu del 2002, on la colla va tocar el seu cel particular. Uns companys de la colla amb els quals he pogut compartir moltes diades, de les que m’agradaria destacar el viatge a Torre Pacheco, a terres murcianes. Jo si que ho recordo, perquè hi era. Molts cops algú m’ha dit que sé més coses de la Colla d’Esplugues que molts membres de la pròpia colla. Potser sí. Uns Castellers d’Esplugues que sempre em tindran a seu costat, per que també cal dir-ho, m’han tractat de manera excel·lent i m’he sentit atès. Una de les colles amb més sentiment i autoestima que he conegut, però que com bé ja sabeu, no heu d’abaixar la guàrdia. No és fàcil fer castells i menys mantenir-se en un nivell òptim. I menys ara que anem cap a la “normalitat” castellera. Una colla que sent com ningú les seves arrels, amb pinzellades de la tradicionalitat i també sentiment de comarca. Segur que molts ni s’han adonat que els Castellers d’Esplugues són l’única colla del Baix Llobregat que porta en el seu escut el nom de la seva comarca. Per molts anys Castellers d’Esplugues, ja sabeu on em podeu trobar i que sempre estaré amb vosaltres.
D Josep Mª Tarrés i Campreciós
urant el temps que he estat en aquesta colla, he pogut copsar amb escreix un fenomen ben curiós. Cada situació, ja sigui fent un castell, o bé una festa, o una sortida o un assaig, cada company casteller la sent i valora d’una forma diferent. En un mateix moment i lloc, hi ha companys emprenyats, contents, tristos, indiferents o eufòrics. I és que cada persona és un món. Així, per respecte a la nostra història i a tots els punts de vista que l’han fet possible, a l’hora de fer el llibre que tens a les mans, hem triat la fórmula de fer un recull de fotografies que, acompanyades d’algun petit comentari personal de castellers que han ocupat càrrecs de responsabilitat a la colla, donen la llibertat de recordar o imaginar la nostra història sense restringir-la a una versió escrita que, sens dubte, fóra molt més limitada, feixuga i subjectiva. Seguint la mateixa filosofia que el llibre, al DVD, hi trobaràs tot un seguit d’imatges sense cap comentari, que complementades amb les fotografies, seran com unes claus màgiques per obrir les portes del record o per entrellucar el que han estat aquests deu anys. Per més que els castells són l’objectiu principal de la colla, també hi ha una part de vivències col·lectives, que provoquen el caliu necessari per mantenir unit un grup de persones tan ampli i variat com el nostre. En intentar reflectir aquest caliu hem dedicat forca espai tant al llibre com al DVD, conscients, però, que és una tasca impossible, perquè estem parlant d’un sentiment col·lectiu tan complex que s’ha de viure per entendre’l. Ara, però, ja hem començat a escriure la història dels segons deu anys, amb nous reptes, amb noves esperances, amb noves il·lusions. Seny, força i equilibri a tots.
D Jaume Verge
esprés de portar gairebé deu anys a la colla, potser t’adones que l’alçada dels castells que hem assolit no és el més important de la nostra història. Potser ara també ets conscient que fer que una colla sigui respectada per la resta d’entitats i institucions del poble, i alhora per la resta del món casteller, no és una empresa fàcil. Durant aquests anys, hem assolit fites importants gràcies a l’esforç i la dedicació de centenars de persones que, en un moment donat de les seves vides, han volgut abocarse en aquesta manifestació de cultura, tradició i esforç que ens ha unit per sempre. En el record de tots els que ho han viscut, quedaran moments inoblidables com el primer quatre de set, el primer tres de set, el primer pilar de cinc, el magnífic intent desmuntat de cinc de set a Gavà o aquell increïble quatre de set amb l’agulla, parat a segons del pilar pel mestre David Carreras. També en el record quedaran moments durs com l’intent de torre de set que encara ressona a la plaça Pare Miquel d’Esplugues, o el primer intent de cinc de set, l’any 1998, al mateix escenari. D’una manera o d’una altra, aquesta colla ha aixecat el cap més d’un cop per donar passos endavant, quan això era el més difícil de fer. Aquesta força és el nostre tresor i sabem que continuarem pujant amunt i lluitant-hi sempre. En això no ens guanya ningú. Gràcies a tots vosaltres fem el que fem i som el que som...,i gràcies al mestre Carreras.
Primers intents. TrinitĂ ries, maig 1994
Els origens
Quique Hernández
Q
ue lluny es veu aquell 4 de febrer de 1994. Recordo perfectament aquell dia, havíem posat molta il·lusió i sobretot molt treball perquè tot anés rodat. El lloc de presentació: el Casal de Cultura Robert Brillas. Només hi havia la incertesa per saber quina seria la reacció del poble. La resposta de la gent i la seva implicació va ser tan bona i encoratjadora que ja no quedava cap mena de dubte, la Colla de Castellers d’Esplugues de Llobregat ja era una realitat. Una realitat que ens fa celebrar aquests primers 10 anys de vida, plens de moments increïbles i de moltes emocions. No seria possible parlar dels orígens de la colla sense fer referència al David Carreras, amb qui vaig poder treballar des dels inicis. Amb ell vaig aprendre moltes coses gràcies a la seva capacitat de treball i la seva manera de transmetre il·lusió. Ell va ser l’ànima i motor d’aquesta colla. Gran persona, gran casteller i sobretot un gran amic. Assaig pista de L'Avenç. 1994
Diada Sant Jordi. 1994
Primers assaigs. GimnĂ s de Les Moreres. 1994
Llenya tres de sis. Primera Diada Festa Major. 1994
Intent de quatre de cinc. C/ Àngel Guimerà . 1994
Pilars. Esplugues. 1994
La canalla i el David. Generalitat. 1995
La canalla
Q
uan em van proposar entrar a l’equip de mainada, el meu primer pensament va ser que no. No em veia jugant amb ells, ensenyant-los a pujar, convivint-hi, sobretot perquè mai ho havia fet dins d’una colla castellera ni dins de cap altre lloc. Però desprès vaig pensar per que no? Per què no intentar-ho? Ningú neix ensenyat i si les coses no s’intenten no s’aconsegueix mai res i, la veritat, no em penedeixo de res. Durant aquests tres anys he après moltes coses, tant de la resta dels components de l’equip com dels mateixos nens i, encara que alguna vegada els “escanyaria”, per una abraçada seva, per la pinya que fan entre ells o pel somriure quan fan l’aleta, val la pena formar part de l’equip. Moltes gràcies a tots.
Sílvia Lozano
Jocs de canalla. 1994
Concentració. L'Edgard i l'Àlex
Pom de dalt. Nervis?
Colònies. Jocs de canalla?. 1998
Colònies. Tot esperant el tren. 1999
Pom de dalt. MĂŠs nervis?
La Marta i la Susana
Canalla i el Joan, al bosc
Colònies
Joan Castany
S
empre m´han meravellat els nens castellers, sobretot els que pugen als castells, perquè tenen alguna cosa molt especial. Des del primer moment, quan els dius que han de pujar, sents com el cor els fa un salt, la brillantor dels seus ulls, un neguit estrany... Tot d´una, quan el cap de colla els mira i diu: “AMUNT!”, una estranya força els surt de dins i comencen a pujar. En aquests moments és quan entenc el que és l´esperit casteller. Canalla, seguiu així, sou els millors!
Esperant l'ordre
La canalla. Excursi贸 a la pila del greix
A punt de coronar
Jocs de canalla desprĂŠs de la Diada
P
eu de pinya. Toc de gralles. El cor a cent. Última mirada de complicitat. Tots col·locats i...només queden ells. Els sents per darrere teu en un moment en què les paraules no calen per transmetre’ns tot el que sentim. Ja ho han fet altres vegades, però cada castell és diferent. Seran només uns segons però reflectiran moltes hores tancats dins Les Moreres, tornant a casa quan la Lluna ja fa estona que dorm. De nou, de peus a terra. Els busques. Celebrant-ho saps que ha valgut la pena, que allò què ens uneix és més que un castell. És per això que la Lluna seguirà guanyant-nos la cursa al llit moltes nits més.
Gemma Casellas i Marta Cirach
El decorat del sopar de Nadal
Mirant el castell
Festa infantil. Esplugues. 2004
1r. Concurs de grallers. Esplugues. 2001
MĂşsics
U Meritxell Carreras
Músics a l'Espluga Calba. 1995
n cop algú em va dir: << “Saps, hi ha una cosa pitjor que una gralla sonant”, “Què?” vaig contestar, “Dues gralles sonant” >>. Bé, aquesta és una opinió més. Jo només puc dir que un dels millors moments de la diada castellera és quan hem acabat el Toc de Castells i tot ha anat rodat. Les notes han sonat afinades, no han tremolat i no hi ha hagut cap gall; els picats han estat picats i els lligats, al seu lloc; el redoble s’ha sentit fort i clar, cops definits i sense titubejos. S’ha diferenciat cada part de la peça i ha estat emocionant tocar l’aleta i encara més donar la sortida. Encara que el so d’una gralla us pugui causar esgarrifor, no em negareu que un Toc ben interpretat és una peça que fa posar els pèls de punta a tothom. I tampoc, que una diada castellera sense banda sonora coixeja. D’opinions sobre els grups de grallers i timbalers n’hi ha moltes... Jo em quedo amb la meva... M’agrada com sonen. A tots els músics de la Colla de Castellers gràcies per haver-me deixat ser amb vosaltres i compartir alegries i decepcions.
Sopar de Nadal. Fent gresca. 1995
Toc de castells
Tocant l'aleta. 1998
Cercavila
Sopar 10è Aniversari. 2004
El tronc per dins
Castells
Jaume Verge
“
Jaume, quan vulguis“, “Gràcies Quique!“ “Que tal, Beitia, Ramón?... Bé i no el tanquem, d’acord? ... Oscar, compte amb aquestes mides... Pedro, com va això? tot bé?... Terços amunt!”. I comença de nou el repte de descarregar un castell...pura passió!. “Sílvia, aquest cul que no passi d’aqui... Vigila Mònica, no et tanquis més... Aleix, estira’l quan entrin dosos... Ja els teniu aquí... Tothom apretant que carreguem... Bé, bé, bé, sense afluixar... Aleta!... Va, va, va, que això acaba de començar... Dosos avall, quarts, terços... I ara sí, un altre castell al sarró. Que bons que sou tots!... I que feliços que us veig... I que me’n feu.
Festejant el primer quatre de set descarregat. Esplugues. Diada 1995
Tronc
Pis de quarts
Anècdota
Les mans i els segons
Tres de sis. lâ&#x20AC;&#x2122;Espluga Calba. 1995
La pinya
Quatre de sis. 1997
Esplugues. Robert Brillas
Cinc de sis. Esplugues. Diada 2003
Cinc de sis. Esplugues. Diada 2002
Llenya. Intent torre de set. Esplugues. Diada 1998
Llenya. Intent cinc de set. Esplugues. Diada 1996
Torre de sis. Robert Brillas. 2003
Torre de sis. Montserrat. 1997
Quatre de sis amb l'agulla
Cantant la pinya
Quatre de set. Esplugues. Diada 1996
Primer quatre de set carregat. Esplugues. Diada 1995
Quatre de set. Esplugues. Diada 2003
Quatre de set. Esplugues. Diada 2000
Quatre de set amb l'agulla. Sant Feliu. 2002
Quatre de set amb l'agulla. Sant Feliu. 2002
Quatre de set amb l'agulla. Sant Feliu. 2002
Quatre de set amb l'agulla. Sant Feliu. 2002
Tres de set. Sant Feliu. 2002
Pujant al balc贸 de l'Ajuntament. Esplugues
Dins la pinya
Tres de set. Esplugues. Diada 2003
Pilar de quatre. Sant Feliu. 2002
Pilar a la Flama. Esplugues. 2003
Pilars simultanis al balc贸. Esplugues. 2003
Llenya pilar de cinc. La Jonquera. 1997
Pilar de cinc. Esplugues. Diada 1997
Tancant pinya
Pilar de cinc. Esplugues. Diada 2002
David Carreras
Joan Alca単iz
Caps de colla
Joan Castany i Sergi Puig
Jaume Verge
Entrega del premi " El Pont " a l'entitat mĂŠs dinĂ mica. 1999
Activitats “culturals”
Karaoke a l'antic local social
Campionat de futbolĂ al local social
Calรงotada al local social
Calรงotada al local social
Festa al local. Sense comentaris
Fent l'escudella per al sopar de Nadal
Festa al local. La dansa del ventre
Festa al local. Sense comentaris
Aniversari del Gaspar. Sopar sorpresa al local
Festa al local. " Meneando la cintura "
No comment
Sopar de Nadal. Abans, entretant i desprĂŠs
Carnestoltes parxĂs. 1999
Carnestoltes " popurri ". 1997
Carnestoltes cafè. 1998
Preparant la festa. Carnestoltes 2004
Carnestoltes 2002
Preparant la festa. Carnestoltes 2004
Carnestoltes 10è aniversari. 2004
Botifarrada a Can TinturĂŠ. 1995
Fent el bar del local. 1997
Dinar a l'Espluga Calba. 1998
Campionat de futbol sala casteller a Tarragona. 2004
Festa al local
Festa al local. 2003
Paradeta Fira d'entitats. 2003
DesprĂŠs dels castells. L'Escala. 2003
Pilar a l'esglĂŠsia. 2000
T’enrecordes de…
Pilar a l'esglĂŠsia. 1996
Piromusical de Barcelona. 1997
Andorra. 2000
Torre Pacheco. 2000
Torre Pacheco. 2000
Pe単arroya. 2002
Pe単arroya. 2002
Valls
Legazpi. 2002
Gravant l'espot publicitari. 2002
Pilar al cim del Bastiments. 1996
Pilars al cim
Ermita de Sant Antoni. Camprodon. 1999
Ermita de Sant Antoni. Camprodon. 1999
Pilar al cim del Taga. 1997
Pilar al cim del Puig d'Ossa. 1997
Matagalls
NĂşria. 2001
Pilar al cim del Perafita. 2004
Gent de la Colla
Gent de la colla
Brindem pels 10 anys i perquè tant de bo puguem continuar fent-ho durant molts mÊs