quatre de set amb el pilar 1 de desembre de 2002
REDACCIÓ FRANCISCO DURÁN COL·LABORADORS Agraïm la col·laboració a les persones següents, sense l’ajuda de les quals hauria estat impossible l’edició d’aquesta revista.
ÍNDEX
MARIBEL BELMONTE CARME BOSCH JAUME CALVO GEMMA CASELLAS JOAN CASTANY ANTONIO CIRACH MARTA CIRACH SILVIA LOZANO ANDRES MARCEL GIRALDO JOSEP Ma TARRÉS JUNTA DIRECTIVA EQUIP DE CANALLA
EDITORIAL
3
INFORMACIONS
4
CRÒNICA CASTELLERA LES TEVES SENSACIONS
Servei Local de Català de l’Ajuntament d’Esplugues Botiguers i comerços PORTADA Seqüència del primer 4 de 7 amb agulla descarregat per la Colla de Castellers d'Esplugues durant la Diada del Baix Fotos: Lluís Tarrés *La revista no és responsable de les opinions expressades en els escrits dels seus col·laboradors. Dipòsit legal: B-12308-97 Imprimeix: Anagrafic S.L. Tel. 93 372 32 62 En conveni:
-2-
Pàg.
6 - 26 27 - 29
LA FOTO DE L'ANY
30
GENT DE LA COLLA
31
EDITORIAL LA PUNTA DE L’ICEBERG Va ser l’u de desembre de 2002, a la Vuitena Diada del Baix Llobregat, a St. Feliu de Llobregat, el dia que els Cargolins vàrem tocar el cel. Vàrem sortir a plaça amb un cel ennuvolat que amenaçava pluja, conscients que hi érem gairebé tots i que estàvem disposats a donar el millor de nosaltres mateixos, conscients que l’havíem treballat, assajat i provat de totes les formes possibles, i també conscients que tots teníem molta il·lusió i moltes ganes de descarregar el quatre de set amb agulla. Per començar vàrem descarregar un magnífic tres de set, que es diu ràpid, però que fins aquell moment era el nostre sostre; va ser una mica com de tràmit preliminar, perquè érem allà per fer un altre castell, i tots ho sabíem. Ja a la segona ronda, coincidint amb una pluja benèvola ( que sovint acompanya els grans moments dels Cargolins ), muntem el peu i la pinya del castell a la primera, des de dins una veu diu “Mare meva, quina mida més bona té aquest castell”, es respira concentració, el cap de Colla ho té clar: “Amunt”. El cor batega ràpid, les gralles canten un castell molt ràpid, tothom serra les dents, la pluja cau però no la notem, el quatre està carregat i baixa encara més ràpid, un parell de sotragades del pilar donen un toc èpic al final del castell, però baixa bé i és just en aquest moment, quan ja tots som a terra, que “els Cargolins toquem el cel”. Les gotes de pluja segueixen caient i nosaltres seguim sense notar-les. “ho hem fet”, hem fet un gran castell, “el millor de la nostra història”. Tots els castellers sabem que un castell a plaça és com la punta d’un gran iceberg, que amaga sota de l’aigua una part molt gran que no es veu, però que és essencial. Tots aquells que en el transcurs del temps heu participat, encoratjat i donat suport a la Colla formeu part d’aquesta porció enorme i submergida que ha fet que la punta suri tan magníficament. Conscients d’això ens agradaria fer extensiva a tots, l’alegria i la satisfacció que sentim. Gràcies. Ara ja som al 2003 i somiem d'arribar més amunt, com sempre. Sols tenim un camí per aconseguir que la punta de l’iceberg suri més amunt i és fer-lo més gran; i per fer-lo més gran sols falta que tu, lector que encara no ets de la Colla ho provis i si t’agrada t’hi afegeixis. Ens calen persones disposades a donar esforç, treball i sacrifici a canvi de vivències, amistats i grans moments per recordar sempre. Descobreix en el petit món dels Cargolins una altra forma de viure la vida. Josep Mª Tarrés
-3-
INFORMACIONS ELS CASTELLERS D’ESPLUGUES A INTERNET Com ja sabeu, des del mes d’abril de l’any 2001 està a disposició de tothom la pàgina web de la Colla de Castellers d’Esplugues. La podeu trobar a l'adreça següent: http://www.castellers-esplugues.org. L'encarregat de la construcció, edició, posada en marxa i manteniment de la pàgina és el Guillem Carreras, que recentment ha fet alguns canvis en el disseny per tal de millorar l’accés a la informació que conté i altres modificacions que afecten a l’aspecte visual.
La pàgina conté informació sobre la història de la Colla, dades de contacte, fotografies, resums d’actuacions i activitats, diversos enllaços amb pàgines d’altres colles, estadístiques dels castells fets, la revista Peus Negres, informació sobre el grup de música i un llibre de visites on podreu expressar les vostres opinions i suggeriments. També serveix per enviar informació i correu a diaris, revistes i possibles contractants, fer més àgils les comunicacions i facilitar moltes tasques que fins ara eren més laborioses.
-4-
bar l'avenç platos combinados bocadillos frios y calientes tapas variadas
A línia 4 trobaràs: - Qualsevol tipus de regal que t'imaginis, des d'una postal a un quadre o rellotge de disseny i mobles auxiliars. Horari: de 10 a 14 i de 17 a 21 h de dilluns a dissabte.
c/ Àngel Guimerà, 27 tel. 93 3711001
Dr. M. Riera, 77 - 08950 Esplugues de Ll. Tel. 93 473 38 72 Exposició: C/ Rovellat, 22
-5-
CRÒNICA CASTELLERA CARNESTOLTES
LA CALÇOTADA
Comencem l'any i ens retrobem, amb una mica de festa: Carnestoltes al nostre local social.
Com cada any el foc i els calçots són protagonistes en aquestes dates. El pati del local s'omple de fum mentre es preparen les barbacoes.
Les disfresses són variades i n'hi ha que fan por de veritat.
D'altres són més clàssiques.
Cal vigilar amb qui et relaciones en aquestes festes, algunes equivocacions poden ser perilloses...o no. En qualsevol cas, vist que la festa ens agrada, finalitzada aquesta ja pensem en la següent i continuem amb...
Dins del local també hi ha qui passa l'estona jugant al futbolí, mentre es fa l'hora de dinar.
Quan tothom ha dinat, la música i una mica de ball allarguen la festa.
I després...adéu i fins dimarts vinent que comencen els assaigs i tothom ha de venir preparat per a la feina d'aquest any. Ja tenim ganes de començar. -6-
CRÒNICA CASTELLERA GRANOLLERS 13-4-2002
La festa s'imposa i els Cargolins demostrem que ens agrada molt.
Primera actuació de l'any: 3 de 6 descarregat, 4 de 6 descarrregat i 4 de 6 amb agulla descarregat, amb dos pilars de 4 de comiat.
ESPLUGUES 21-4-2002 La Diada de Sant Jordi ens serveix per tornar a provar la torre de 6, que es descarrega, i fem una actuació de castells de nivell de 6 sense problemes, pensant molt en el pom de dalt. EXCURSIÓ DE CANALLA 26-4-2002
L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ 14--4-2002
El dia 26 la canalla marxa d'excursió a l'Escala, durant tres dies, amb els seus responsables.
La mateixa actuació del dia anterior: 3 de 6, 4 de 6 i 4 de 6 amb agulla descarregats.
Allà hi ha temps per fer una mica de tot: jugar, exercici, llegir, escoltar contes, xerrar...
-7-
CRÒNICA CASTELLERA És clar que tanta activitat, al final del dia passa factura i tothom acaba esgotat.
SANT FELIU DE LLOBREGAT 12-5-2002 Comencem l'actuació amb el 4 de 6 i la torre de 6 que es descarreguen sense problemes i després ve la primera prova d'aquest any d'un castell de 7.
La gent s'estira allà on li va millor i descansa, preparant-se per l'endemà. CERDANYOLA 5-5-2002 Una altra actuació amb castells de nivell de 6. Descarreguem sense problemes el 3 de 6, 4 de 6 amb l'agulla i la torre de 6. Continuem fent proves amb el pom de dalt i assegurant els castells. La nostra confiança augmenta. FIRA D'ENTITATS 12-5-2002
La construcció és un 3 de 7 que puja sense dificultats i que, poc després de carregat, amb els quarts baixant per l'esquena dels terços i tot el pom de dalt fora de la pinya, fa llenya.
Una altra vegada som presents a la Fira d'Entitats que es celebra a la zona de vianants del carrer Àngel Guimerà. Aquest any tenim actuació al matí a Sant Feliu i per això, durant tot el matí, l'estand compta amb una representació reduïda de la Colla. Durant la tarda fem taller de castells a prop del nostre estand.
Tothom està content per la prova, encara que no s'ha pogut completar el castell. Tenim la impressió que aquest castell aviat tornarà a ser nostre. -8-
TABERNA DORA GRANT SALÓN DE BILLAR CTRA. CORNELLÀ, 34
08950 ESPLUGUES DE LLOB.
-9-
CRÒNICA CASTELLERA ST. ANDREU DE LA BARCA 25-5-2002 Actuació amb castells de 6: 3 de 6, 4 de 6 i 2 de 6 descarregats i els pilars de 4 d'inici i final.
Una mica més endavant, trepitgem algunes clapes de neu que encara queden.
Continuem fent proves amb la nova canalla i els resultats són molt bons.
Després arribem al cim i ens fem les fotos adients.
EXCURSIÓ AL PERAFITA 8 i 9-6-2002 Aquesta excursió estava pensada per fer un pilar al cim del Perafita. Els elements es van conjurar perquè això no es pogues dur a terme. El dia 2 de juny un grup d'expedicionaris va marxar a reconèixer el terreny. Inicialment tot semblava indicar que la sortida podria desenvolupar-se sense cap dificultat. El temps, tot i que una mica inestable, ens va deixar fer l'excursió sense grans problemes. Unes gotetes, un pèl de fred, una mica de vent...res que un grup sòlid i experimentat no pogués resoldre. El color verd i les flors acompanyen el passeig fins al refugi.
De baixada dinem al costat del refugi parlem amb els guardes, fem les reserves i no deixem tot preparat per a la propera setmana. El camí és fàcil i la pujada molt assequible a tothom. Farem un pilar magnífic al cim i gaudirem del camp, l'aire lliure i els passeigs entre les flors de colors vius.
- 10 -
CRÒNICA CASTELLERA Però la setmana següent... SORPRESA. El temps havia avisat i no ens ho podem creure...neva.
FESTA MAJOR DE FINESTRELLES 15-6-2002
El paisatge ha canviat radicalment i durant la nit la temperatura baixa sota zero. El sopar que ens han preparat els guardes del refugi és magnífic. Al matí ja veiem que és impossible pujar. No anem preparats per a aquestes condicions i la neu acumulada en alguns indrets fa perillosa la pujada, encara que fem un petit passeig pels voltants del refugi.
D e s p rés fem u n "pilaret", recollim i tornem cap a casa. A v e u re si l'any vinent podem fer el pilar al cim .
Aquest any hem canviat l'actuació al vespre, coincidint amb la major presència de públic en els actes de la Festa. Fem una actuació amb castells de 6 i descarreguem un 4 de 6 net que ens serveix per comprovar altra vegada com està el tronc i la canalla. L'actuació ens ha agradat més que altres anys. Tenim molt públic i, en finalitzar, ens hem afegit a la festa, fent el sopar popular i ballant amb l'orquestra. Ens n'anem a dormir d'hora, encara que ens hauria agradat continuar, perquè l'endemà tenim actuació a Can Vidalet. FESTA MAJOR DE CAN VIDALET 16-6-2002
3 de 6 descarregat.
4 de 6 descarregat. - 11 -
CRÒNICA CASTELLERA L'actuació a Can Vidalet és, una vegada més, amb castells de 6 molt segurs. La coincidència d'aquesta actuació amb la Festa de Finestrelles fa que gran part dels castellers d'aquell barri no puguin venir. Hi ha molt públic i molt bon ambient a la rambla Verge de la Mercè.
Hi ha molts estrangers i es queden bocabadats veient com pujen els castellers. A les seves cares hi ha una barreja de sorpresa i por.
N'hi ha que aprofiten i, tot i que no fa sol, es banyen. Després anem a dinar. Alguns ho porten tot preparat per fer-ho vora l'aigua i d'altres es busquen la vida pels bars del poble.
4 de 6 amb agulla descarregat. CALAFELL 30-6-2002 Encara que la climatologia no acompanyava gaire vam aprofitar molt bé el dia. Els castells van tornar a ser els de 3, 4 i 4 amb l'agulla.
També hi ha un temps per a la relaxació. Tocar la gralla al costat d'una barca pot ser una forma molt maca de passar l'estona.
Fem una actuació amb tranquil·litat, confiança i molta seguretat en tots els pisos. La gent que passeja vora la platja es mira els castells amb curiositat. - 12 -
CRÒNICA CASTELLERA SANT CUGAT DEL VALLÈS 14-7-2002 Nova actuació amb castells de 6. Tots es descarreguen sense cap problema i ja es veu que les noves incorporacions del pom de dalt i de la pinya estan aprenent molt i molt bé. Hi posen moltes ganes i els agrada fer castells.
PILAR A L'ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA 22-7-2002
FESTA MAJOR DEL GALL 21-7-2002 Aquesta actuació comença amb castells de 6 i es veu una altra prova d'un 3 de 7. El castell puja bé i es carrega. Quan els dosos són a l'esquena dels quarts fa llenya, i tornem a tenir la mateixa sensació del primer 7 a Sant Feliu.
2 de 6 descarregat.
Pilar de 4 descarregat
Tenim el castell al nostre abast i només ens falta polir una mica algun detall. Això ens posa les piles i ens dóna més energia per continuar els assaigs amb vistes a la Diada de setembre, durant la Festa Major.
Aquesta actuació sempre és especial. El lloc, el públic i l'ambient fan que les sensacions que tenim cada vegada que fem el pilar caminant dintre l'església siguin molt intenses. La gent plora emocionada en veure com el castell s'acosta a l'altar, puja els esglaons i gira, amb aquella criatura tan petita al damunt. Després, els aplaudiments, que han començat quan l'enxaneta feia l'aleta i el pilar començava a caminar, ressonen fins que hem sortit de l'església. Amb aquesta actuació ens acomiadem fins el mes de setembre. Ens hem mentalitzat per començar fort i ens hem organitzat per poder afrontar les activitats i actuacions que tindrem: la sortida a Peñarroya de Tastavins ( Terol ), el seguici del pregó de la Festa Major, l'actuació a Legazpi ( País Basc ), l'actuació a la festa de l'any Gaudí a la Sagrada Família, l'actuació del grup de dansa de Legazpi a Esplugues, la 9a. Diada a Esplugues, la 2a. edició del Concurs de grallers i timbalers vila d'Esplugues i l'actuació a Santpedor. Tot això necessita una preparació prèvia. La feina més forta vindrà amb l'acolliment del grup de Legazpi. Cal tenir a punt l'estructura necessària per donar esmorzar, dinar i sopar a més de 70 persones durant dos dies i un lloc on dormir. Tindrem un setembre ben carregat de feina, però la recompensa es veurà aviat. Tot aquest esforç es farà en comú amb la participació majoritària i entusiasta de tothom.
- 13 -
CRÒNICA CASTELLERA PEÑARROYA DE TASTAVINS 8-9-2002 Anem a les festes de Peñarroya. Fem un tomb pel poble, que és petit, molt maco i amb racons molt interessants, tant a dintre com a fora de la població. Actuem a la plaça Major, davant l'imponent església que la presideix.
Els castells han agradat molt i els més petits són reclamats pels veïns per coneixer-los. Finalitzada l'actuació continuem la festa a l'envelat, ballant fins que arriba l'hora del sopar que ens ha preparat l'organització i després tornem cap a casa.
El públic ens envolta, encara que una mica allunyat i molts han portat cadires, com per veure un espectacle inusual. Fem l'entrada a plaça amb un pilar caminant i els aplaudiments no s'aturen fins que hem desmuntat la pinya. El 3, 4 amb l'agulla i 2 de 6 són descarregats impecablement i el públic ens en demana una mica més. Els músics no deixen d'animar la festa tocant tota l'estona altres peces de ball.
Una actuació molt maca que ens prepara per a la pròxima sortida a llarga distància: Legazpi.
- 14 -
CRÒNICA CASTELLERA LEGAZPI 14 i 15-9-2002 Sortim d'Esplugues a la una de la matinada. Dormim molt poc i després de dos o tres descansos arribem a Legazpi a les vuit del matí. Ja ens esperen i han preparat l'esmorzar. La sala on farem tots els àpats és molt gran, lluminosa i molt ben condicionada.
Havent dinat, fem una migdiada per tal d'anar descansats a l'actuació que farem a la plaça de l'Ajuntament, encara que resulta una mica difícil dormir pel soroll que, inevitablement, fan 100 persones en una sala. Després, al vespre, els garroters fan la seva actuació i a continuació comencem la cercavila pels carrers de Legazpi.
Després anem al lloc on dormirem, un institut a la part alta del poble des d'on hi ha una vista magnífica.
Sortim a fer un tomb i a la recepció que ens fan a l'Ajuntament, on fem intercanvi de regals i presents.
Hi ha molta espectació i la gent ens acompanya durant el recorregut.
- 15 -
CRÒNICA CASTELLERA La plaça s'ha omplert de públic i quan demanem que tothom s'acosti als castells la resposta és massiva. Ens demanen que els expliquem com poden ajudar a fer pinya i ens sentim molt acompanyats.
L'endemà ens han preparat una visita a diversos indrets i quedem sorpresos de la bellesa del paisatge i de les exposicions i dels llocs que anem veient. Els nostres acompanyants es desviuen per donar-nos el bo i millor que tenen.
Fem una actuació de castells de 6 amb el 3, 4 i 4 amb l'agulla i un pilar de 4 aixecat i la plaça continua plena fins que finalitzem l'actuació.
Tothom està molt content i satisfet dels castells i de l'ambient i marxem a sopar. És clar que, aprofitant que és Festa Major, després anem a ballar i fer un passeig pel poble que alguns allarguen fins a altes hores de la matinada.
Quan arriba el moment d'acomiadar-nos tots tenim la impressió que hem fet uns amics que mai no oblidarem. Tenim sort que la setmana següent vindran a Esplugues a fer el seus balls. El grup es diu "Korosti Dantza Taldea" i actuaran durant la nostra Festa Major. Ens han acollit magníficament i no han deixat ni un moment de donar-nos la seva millor hospitalitat. Ens han emocionat amb l'amistat i l'afecte que ens han mostrat en tot moment. Ara només pensem a poder fer que ells es puguin sentir tan be com nosaltres ens hem sentit allà. Aquesta sortida ens deixarà una profunda marca, tant individualment com col·lectiva i ens fa recordar aquella altra de Torre Pacheco. Molts ja pensem a tornar-hi.
- 16 -
Tot per l'Agulla Llenceria - Llanes i Complements Ctra. de CornellĂ , 63 Tel. 934 990 132
08950 Esplugues (Barcelona)
- 17 -
CRÒNICA CASTELLERA ESPLUGUES 21-9-2002
FESTA ANY GAUDÍ 21-9-2002
Avui actuarà a Esplugues el grup de Legazpi "Korosti Dantza Taldea". Han arribat, després d'un llarg viatge, a les 8 de matí. Després d'esmozar i recuperar les forces anem al lloc on actuaran. La plaça s'ha anat omplint de mica en mica de públic i ja és plena.
Molts dels integrants del grup de Legazpi ens acompanyen a l'actuació a Barcelona.
L'escenari és espectacular: un mosaic de colors davant del temple de la Sagrada Familia format per diferents colles castelleres.
L'actuació és tot un èxit. La música i els balls han agradat molt. Ens alegra que tinguin aquesta recompensa al seu esforç.
- 18 -
CRÒNICA CASTELLERA 9a. DIADA. ESPLUGUES 22-9-2002 Per fi ha arribat el dia. Avui podrem comprovar si tots els esforços d'aquests mesos passats són recompensats.
Sortim amb el 4 de 7 i el descarreguem. La primera bona impressió del dia.
El segon castell és el 3 de 7 que també descarreguem. L'emoció és intensa i va en augment.
Tercer castell: 5 de 6 descarregat. Això va bé.
- 19 -
CRÒNICA CASTELLERA 2n. CONCURS DE GRALLERS I TABALERS 28-9-2002
Per segon any organitzem, conjuntament amb els Grallers de la Clau, el concurs popular i torna a tenir el mateix èxit de la passada edició. Els grups participants tenen un alt nivell. El públic omple la zona de l'actuació i serà l'encarregat de votar el guanyador. El grup 4 x 4 és escollit per un ampli marge de vots. La festa continua durant el sopar i els músics escalfen l'ambient i no paren de tocar. Fins l'any vinent!
El pilar de 5 es carrega, però cau quan l'enxaneta baixa per l'esquena del dos.
SANTPEDOR 29-9-2002
Per finalitzar fem 3 pilars i la canalla puja al balcó de l'Ajuntament. Una Diada molt satisfactòria. A continuació anem a dinar amb el grup de Legazpi i les altres colles convidades a la Diada. El dinar és una festa, amb els músics de Korosti tocant i ballant. Després arriba el moment inevitable de la marxa dels nostres amics. Desitgem que ells s'hagin trobat tan bé com nosaltres ens vam trobar allà. Aquestes trobades no es donen gaires vegades i a tots ens agradaria poder-les repetir algun dia. Fins aviat !
En aquesta actuació es nota la càrrega de feina i actuacions de tot el mes. Encara que els ànims de la Colla estan molt alts, resulta dificil portar gent a l'actuació, a la qual anem amb una "pinya d'estiu". Fem una actuació amb castells de 6, marcada per l'absència de molta canalla i alguna prova amb noves incorporacions. ESPLUGUES - LES MORERES Per un dia el poliesportiu de Les Moreres es transforma en un plató de rodatge.
- 20 -
- 21 -
CRÒNICA CASTELLERA
Una empresa vol presentar en un audiovisual un exemple de treball en grup. Els ha semblat que un castell és la millor manera de fer-ho. Gent de tota mena, condició, edat, alçada, tothom treballant per la mateixa causa i per a conseguir un objectiu comú. Els treballadors de l'empresa aprenen com treballar en un castell i ens ajuden a l'assaig en les pinyes i les proves. Al final també participen en un castell fent de baixos i segons i els agrada l'experiència.
SAGRADA FAMÍLIA 20-10-2002
CORRELLENGUA - ESPLUGUES 19-10-2002
Com a entitat lligada als temes d'àmbit cultural i de les activitats tradicionals participem, juntament amb altres entitats del poble, en els actes organitzats amb motiu del Correllengua fent diversos pilars i castells.
Actuació amb castells de 6. Tots descarregats sense cap problema. Encara arrosseguem el cansament de les activitats del setembre.
- 22 -
CRÒNICA CASTELLERA MOLINS DE REI 26-10-2002
FIDEUÀ 23-11-2002
Prediada de la presentació de la nova colla de Molins de Rei: Els Matussers. Una nova colla amb força, molta il·lusió i un element imprescindible, molta gent. Els desitgem que tinguin molta sort. Fem el 3 de 6, 4 de 6 amb agulla i un 4 de 6 net, prova del 7, que descarreguem sense problemes.
En David i la Mercè ens fan una exhibició de les seves millors arts culinàries, preparant una fideuà al local. Potser haurem d'afegir un altre adjectiu al nom de la Colla i passar a dir-nos "Colla Gastronòmica i Castellera d'Esplugues". Amb aquests cuiners tenim l'èxit assegurat en el món de la restauració.
SANT FELIU DE LLOBREGAT 1-12-2002 La canalla entra als castells amb tranquil·litat i molta confiança. L'HOSPITALET 27-10-2002 Última actuació amb castells de 6: 3 i 4 de 6 descarregats i una altra prova, aquesta vegada un 3 de 6 net, que també es descarrega. La canalla continua progressant.
Per fi ha arribat el dia. El temps ens va jugar una mala passada la setmana anterior i es va haver d'ajornar la Diada. Avui veurem si tota la feina dels assaigs, trucades i nervis és recompensada. Tenim la gent, l'ànim i les ganes necessaries per intentar els castells que volem. Fem un pilar i comencem a preparar la pinya del primer castell.
- 23 -
CRÒNICA CASTELLERA Sortim amb un 3 de 7, que puja tranquil i descarreguem amb comoditat.
I per fi, descarregat !
En segona ronda, 4 de 7 amb agulla ! Es munta la pinya i quadra a la primera. Amunt ! El castell va pujant i...
Ara les emocions són molt intenses. Hi ha qui plora, riu, salta, canta, crida... Molt bé ! Ens abracem i fem petons i donem les gràcies a tots els que ens han ajudat en la pinya. L'enxaneta fa la primera aleta...
Carregat !
La celebració continua durant una bona estona a la plaça i després d'anar a l'excel·lent dinar que ens ha preparat la colla amfitriona de Sant Feliu marxem cap al local. Alguns han de complir una promesa... - 24 -
CRÒNICA CASTELLERA SOPAR DE NADAL DE CANALLA 20-12-2002
i ho fan deixant que els tallin els cabells i sumant-se al club dels "piltrafillas".
Un dia abans que els més grans, la canalla es reuneix al local i fa la seva festa. SOPAR DE NADAL 21-12-2002
Fins i tot els més inesperats passen pel seient del "motorista".
Des de primeres hores del matí, en David i un eficient i disciplinat grup d'ajudants han preparat un excel·lent i abundant àpat.
Ningú no vol abandonar el local i la festa és grossa, veient com van passant, un a un, els "descabellats". Mirant el vídeo de l'actuació, una vegada i una altra, tornem a reviure els moments màgics del matí i brindem amb cava per l'èxit obtingut i per mantenir aquest ambient i aquesta il·lusió de cara a la propera temporada. Hem fet moltes coses molt maques tots plegats. Ens veurem al sopar de Nadal. Fins aviat! - 25 -
CRÒNICA CASTELLERA SORTIDA DE CANALLA Per acabar la temporada i com a premi a l'esforç de la nostra mainada en els assaigs i sortides, els integrants de l'equip de canalla van fer una excursió de tres dies a la neu.
Després de moltes hores de preparació, tot està a punt i comença el sopar.
Van anar a la vall de Núria a esquiar, on van fer algunes pràctiques acompanyats pels monitors.
El menú es compon d'escudella, carn d'olla i carn rostida, acompanyades de vi, aigua i refrescos i sembla que agrada a tothom.
També van anar a Planoles per fer diferents activitats: jocs, gimcanes...
Després vindran els torrons i dolços i els brindis amb cava. En l'ambient encara es respira l'emoció del 4 de 7 amb l'agulla d'aquest any. La festa continua fins a altes hores de la matinada, ballant els millors èxits de les cançons d'aquest estiu i d'altres anteriors que ja hem fet clàssics. Ens retrobarem aviat, al gener, per a l'assemblea general. Fins llavors. Felicitats i Bon Any Nou !
La nostra enhorabona a una canalla que ens ha demostrat el seu coratge i valor i a l'equip que ha treballat amb ells.
- 26 -
LES TEVES SENSACIONS PARA TI : ADRIÀ
4 DE 7 AMB AGULLA
Reconozco que cuando me dijiste que querias ser "casteller" no lo tenia muy claro ¡ eras tan niño !. Pero al pasar los dias y ver esa carita llena de ilusión cada vez que ibas a ensayar, me convencí por completo de que eso te hacía feliz y verte así tambien me lo hacía a mi. Han pasado muchos meses desde que empezaste y tu ilusión sigue siendo la misma o incluso mayor, a pesar de lo que hemos sufrido hasta llegar aquí. Los primeros meses fueron difíciles, tu querías subir cuanto antes, pero todavia no estabas preparado y eso te molestaba. Fuimos a los ensayos puntualmente, no nos ha importado que hiciera calor o frio, siempre al pié del cañon. Hemos reido y llorado juntos por los "castellers" pero estamos aquí y aquí seguiremos. Pasaron los dias y tu esfuerzo se vió recompensado: por fin hiciste un "pilar". Nos costó eh?. Tu gran ilusión era subir en la Fiesta Mayor y no pudo ser pero, a pesar de lo mal que lo pasaste, no te rendiste y por contra te creciste y mucho. Por fin, un dia, no hace mucho tiempo, hiciste tu primer "castell" y mira, paradojas de la vida, no lo pude ver, no estaba contigo. ¡ Me hubiera gustado tanto ver esa carita, esos ojitos llenos de ilusión !. Esa mirada irrepetible ¡ era tu primer "castell"!. Afortunadamente has seguido subiendo y yo he estado allí, a tu lado, como siempre. La primera vez que te ví subir a un "castell" tenía una mezcla indescriptible de miedo y alegria: mi "niño" lo habia conseguido por fin... pero podia caer. El camino ha sido duro, pero estás aquí y eso es lo importante. Sigue con esa ilusión, con esa fuerza y con esa pasión en las "diadas" e incluso, como haces muchas noches, soñando con los "castellers". Adelante. ¡ NO TE RINDAS !
El passat mes de juny, quan ens vam casar, vam tenir l'enorme satisfacció de sortir de l'església i veure que la nostra Colla era allà, oferint-nos un magnífic pilar. Va ser un detall molt maco i emotiu que ens va agradar tant a nosaltres com als nostres convidats. Essent conscients del que costa aplegar gent per a les sortides dels dissabtes a la tarda i veient el gruix de la Colla que era present, volem agrair-vos aquest gran regal amb què ens vàreu sorprendre. Moltes gràcies, Colla
L' 1 de desembre passat vam poder comprovar l’esclat d’alegria que, col·lectivament, va experimentar la nostra Colla després de descarregar per primer cop en la nostra trajectoria el quatre de set amb el pilar. Un castell que ha tardat vuit anys a arribar però que, ara més que mai, ha de servir per consolidar la nostra Colla com una de les importants de la comarca i dins del panorama casteller com una colla de set a tenir en compte. Uns hi esteu des dels seus inicis, uns altres hi porteu més de cinc anys, altres en portem dos o tres, i uns altres s’hi han incorporat aquesta temporada, alguns els darrèrs mesos i fin si tot en les darreres setmanes. Al llarg dels anys, com és normal, també ha passat gent per la Colla que ara no hi són. Aquest castell és el resultat de la feina i l’esforç de cadascun de nosaltres independentment de la posició que ocupessim (gent del tronc, del pilar, de qualsevol posició de la pinya i per descomptat, la canalla) i de la gent que aquest dia no va poder venir a l'actuació, però que ha col·laborat en els assaigs. Sí, sí, l’has de sentir teu. És cert que vam patir més del que estem acostumats a patir, tant a plaça com en els darrers assaigs, però veient el resultat jo crec que va valdre la pena. I tu? Ara només depèn de nosaltres el que vulguem fer la propera temporada. Jo el vull tornar a repetir i desitjo que tu també. Recordes l’última Diada de Festa Major? Vam gaudir molt, oi? Doncs imagina't el que podrem gaudir la propera, descarregant per primer cop tres castells de set pisos en una mateixa Diada. Pot ser massa, oi? Doncs, si volem, segur que podrem fer-ho, però no amb la feina d’un dia, no. No ens enganyem, pensem que a la comarca tenim colles que fa uns anys feien castells d’aquest nivell i ara fa diverses temporades que no en fan. Una altra colla també va fer el quatre amb agulla, precisament en la Trobada de Colles del Baix d’ara fa dos anys i, tot i no tenir problemes evidents per descarregar els dos castells de la gamma bàsica de set, no l’ha tornat a repetir. Així doncs, hem de començar els primers assaigs i sortides posant la mateixa il·lusió i esforç en els primers castells de sis, com si fossin de set i amb aquest treball segur que abans de l’estiu ja haurem descarregat algun set. Només així, i amb la feina feta abans de marxar de vacances, podrem afrontar la que ha de ser la millor Diada de Festa Major i després ja tindrem temps, si es pot, de treballar un altre castell nou per descarregar-lo a la propera Trobada del Baix. Pensa-ho bé. Si volem, podem.
Jaume i Pepi
Jaume Calvo i Simón.
Tu madre. Maribel Belmonte. AGRAÏMENT
- 27 -
LES TEVES SENSACIONS TORRES DE TORRES Hoy hay muchas torres en el mundo. Y hay torres de torres. Por ejemplo en Colombia, país que de lo mágico resulta por ratos increíble, las posibilidades expresivas de la palabra torre son muy variadas. Los consumidores cotidianos de sustancias psicoactivas como la Cannabis, antes de alejarse hacia una zona oscura de un parque público para no molestar con sus vicios a las autodenominadas gentes de bien, dicen a sus contertulios: “Ya vengo, voy por allí a darme en la torre”, y todos los presentes entienden que el sujeto se irá a inhalar algún verdor que le sacuda la cabeza. Pero la expresión no se queda allí. En el país del realismo mágico y el mayor índice de contravenciones a las leyes de cualquier naturaleza, darle a otro en la torre significa “tumbarlo”, es decir, sacarle ventaja al prójimo en alguna suerte de negociación. Pero desde que los Talibán le dieron a los norteamericanos en “Las Torres”, para el imaginario del planeta ya no hay más que dos. La palabra ha quedado adherida, quién sabe hasta cuando, a una fecha inolvidable. Como su manera de instalarse y trascender la evanescencia del mundo, las primeras civilizaciones construyeron pirámides. Las que vinieron después instalaron grandes castillos. Y las últimas han construido torres: La Torre Eiffel, La Torre de Pisa, entre otras torres que se distinguen por su valor simbólico y arquitectónico, hasta el punto que algunas son consideradas como maravillas del mundo. Y aún más recientemente, con el auge del capital, la gran industria decidió llamar torres a sus edificios de luces y espejos. Cualquier edificación de negocios de poca monta es llamada torre para ganar en “altura”. Cada firma en cada ciudad del mundo eleva su poder hacia el cielo y pone su nombre en las alturas para dejarlo inscrito en la memoria del mundo. Las torres son los símbolos de nuestra férrea civilización. Por eso duele que se desplomen. Porque nos obliga aceptar y comprender que, pese a nuestros grandes esfuerzos y pretensiones, todo lo que sube, sobre todo si no es verdadero... ¡Pues baja! Y a propósito de edificaciones humanas, este preámbulo de torres no es más que un pretexto para introducir el comentario sobre una forma particular de construcción poco ostentosa, y tal vez por eso no muy conocida pero no menos monumental, que sobrevive hoy en día a la tendencia moderna de reemplazar la solidez de los castillos por la fragilidad invisible de las torres: Hablaremos ahora de Los Castells de Catalunya, tradición propia de un pueblo de hombres tenaces nacidos a orillas del Mediterráneo. España va rumbo a ser de nuevo un país próspero. Y como las grandes potencias, no ha resistido la tentación de demostrarnos todo su poderío mediante la construcción de lujosos edificios para custodiar las avenidas de sus prósperas ciudades. Como en todas las regiones desarrolladas del planeta, en España el sistema financiero exhibe sus logos de neón sobre gigantescas maquinarias giratorias que dan vueltas en la cabeza de los edificios y de los contribuyentes para que no nos quede la menor duda. Entre espejos y estandartes de concreto, los españoles construyen su deseo colectivo de pertenecer, por fin, al primer mundo, así para ello sea necesario echar por tierra una Masía o profanar una tradición de piedras enterradas. Pero no puede decirse lo mismo de Catalunya, de los Catalanes, ese pueblo resistente que no quiere escribirse a sí mismo con eñe de España.
- 28 -
LES TEVES SENSACIONS Egipcios, mayas, romanos, incas, aztecas... Todos fueron dejando bien parados sus monumentos y en ellos impresa toda la carga simbólica para perpetuar en su descendencia su manera particular de entender el mundo que les tocó en suerte. Pero si bien la prosperidad de un pueblo o civilización se mide en el tamaño de sus construcciones arquitectónicas, que es lo que finalmente queda para las generaciones futuras tras el paso del tiempo, los catalanes, pueblo perseguido y silenciado por la fuerza de muchas coronas, han debido depositar buena parte de los valores tradicionales de su cultura en un tipo de construcción que sobrevive, no por la dureza de los materiales, sino por la fortaleza empecinada de los hombres. A simple vista, los Castells parecen un ejercicio de acrobacia colectiva. Consisten en formar pilares humanos de varios pisos. En la planta baja se ubican los hombres y mujeres mayores que por su peso ya no pueden alcanzar las alturas. Estos juntan sus cuerpos unos a otros, se abrazan, se agarran fuertemente y conforman un entramado de piernas y brazos sólidos que sirven de base y apoyo a los jóvenes, adolescentes y niños que emprenderán el ascenso. Sobre la base de los mayores suben primero los jóvenes entre los 20 y los treinta años. Cuando ellos afianzan su estructura en el segundo piso, los adolescentes trepan por sus espaldas con movimientos ágiles, muy plásticos y equilibrados para no desajustar el armazón. Una vez levantado el tercer piso los niños que superan la década hacen su parte y por último una o dos criaturas de menos de cinco coronan la estructura que en el más simple de los casos supera los diez metros de altura. El resultado es una torre verdadera, un castillo humano en forma de pirámide comunitaria compuesta de entrenamiento, años, constancia, sudor, huesos, músculos, solidaridad, fuerza de voluntad y equilibrio del cuerpo y del espíritu. Los Castells de Catalunya son una construcción portátil que se puede llevar a donde vayan aquellos que la edifican. Se arma y desarma con aparente facilidad en una plaza pública, en la cumbre nevada de los pirineos o en ocasión de alguna fiesta, pese a la complejidad de su estructura, pues está hecha de una suma de virtudes y materiales muy escasos que no se compran ni se venden en los depósitos de materiales ordinarios, ni en los supermercados o en las grandes superficies. Un Castell alberga sueños colectivos. Su estructura aprovecha el saber y la solidez de los más viejos para ascender a los más nuevos. Una generación le enseña a otra a reconocer y superar sus propios límites. Les muestra la importancia de no aflojar en los momentos críticos y les prepara para caer cuando la gravedad del mundo los vence, así como a pararse del dolor y continuar su desafío. Un Castell instruye en el arte de apoyarse y servir de apoyo, de asumir cargas ajenas cuando es necesario para el otro. Un Castell es un ser orgánico, unidimensional. Se aprende a pararse en el otro sin dañarle, a poner el pie sobre el prójimo sin pisotearlo, a soportar cargas ajenas para alcanzar metas comunes. Pero no obstante lo dicho, un Castell no es útil para cubrirse de las inclemencias del tiempo que todo lo destruye. Aún así sirve a un pueblo entero para resguardarse del mal estado de nuestros tiempos. Amigos Catalanes: esta es mi manera de agradecerles. No tengo otra. Pienso mucho en ustedes. Andrés Marcel Giraldo Arango. - 29 -
LA FOTO DE LA TEMPORADA PRIMER 4 DE 7 AMB EL PILAR DELS CASTELLERS D'ESPLUGUES
Foto: Lluís Tarrés - 30 -
GENT DE LA COLLA
- 31 -