PeusNegres15

Peus Negres www.cargolins.org

Primer Tres de Set Aixecat per Sota

El millor any d'Esplugues COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES TEMPORADA 2010 NÚMERO 15

Index

Editorial .......................................... 2 Article presidencial ............................. 3 Cap de Colla ..................................... 4 Cap de Troncs ................................... 6 Equip de Pinya .................................. 8 Canalla ............................................ 9 Grallers ............................................ 10 Chronica dels Feyts ............................. 11 Xifres de la Temporada ....................... 26 Clixé d’activitats ................................ 28 Santa Magdalena ................................. 34 Un bocinet d'història ........................... 36 Foto dels polítics ................................ 37 Entrevista a J.M. Cortès (CJXV) ........... 39 Resum de la temporada ........................ 42 Patrimoni d'un poble .......................... 49 Entrevista a Pep Ribes ......................... 50 Activitats de la canalla ......................... 54 Mitjans i castells ................................ 58 Comiat d'en Ferru .............................. 60 Sensations (Mar) ................................ 62 Novatus ........................................... 63 Tomak’t .......................................... 65 Mots Encreuats .................................. 66

PEUS NEGRES

Revista dels Castellers d'Esplugues Número 15 Temporada 2010 III època Redacció Josep Santacreu, Pau Albornà, Sergi Pont, Jonàs Bassó, Paco Duran

Correcció lingüística Josep Santacreu Col·laboracions Equips tècnics i directiu, grallers, Emili Moià,

Vella d'Esplugues, Andrés Pardo i Adrià Pallarès, Andro, Mar Gual, Mar Bono, Lluís Muñoz, Ferru, Tomak't Portada Primer 3de7 aixecat per sota. Foto Eloi

Imprimeix Anagràfic Edita Colla de Castellers d’Esplugues

Josep Argemí 52 08950 Esplugues de Llobregat 650-94-61-59 http://www.cargolins.org cargolins@cargolins.org La Colla no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors

amb la col·laboració de:

Editorial

Diu el President en la pàgina següent que en relació al nivell tècnic de la Colla, la dinàmica social està una mica per sota. Hem volgut, però, que Peus Negres hi estigués a l'alçada, si més no; així i tot, hem de donar la raó al nostre President: la crònica social que aquí anomenàvem Clixé d'activitats ha quedat molt curta, malgrat que aquest any hem tingut potser el local molts més dies oberts, des dels jocs de La Vella d'Esplugues i els seus tiberis, a l'omnipresent futbol i, sobretot, a l'anomenada Quarta Ronda, instaurada per la Tècnica sortint i que ens ha permès de comentar la jugada veient els vídeos tot menjant els pollastres del Cardona.

Per a aquest número de Peus Negres hem decidit anar més enllà de la Colla i veure què pensa de nosaltres el món casteller. Per això, a les properes pàgines trobareu dues entrevistes a persones de gran importància dins el panorama casteller: en Pep Ribes, potser el periodista casteller més important del moment, i en Josep Maria Cortès, president de la Colla Joves Xiquets de Valls. Tots dos diuen coses molt interessants, tant de la nostra Colla com de les altres d'arreu del país i del context que ens envolta: això del Patrimoni, els mitjans de comunicació, la Coordinadora o fins i tot la foto dels polítics. Pel que fa, però, al que dèiem abans, és a dir, a la dinàmica interna de la Colla, per a Pep Ribes una de les claus de l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca és que «tenen una vida social com cap altra colla». Des d'aquesta revista sospitem que hi haurà canvis en aquesta faceta de la Colla i que, per tant, anirem, en això, també a més, tant a nivell extern com intern.

En fi, no voldríem fer-nos pesats i, aprofitant aquest petit altaveu, bramar molt per després criticar des de la barra del bar de La Closca, que és un esport molt practicat arreu del món. Així que salut, castells, i visca els Cargolins.

—3—

2011, il·lusió i expectatives Francesc Pujols

Josep M. Tarrés i Campreciós, President

“En proporció al nivell tècnic de la Colla, la part social queda una mica enrere”

Foto Andro de Guezala

T

ot just acabem d’encetar l’any. Un any estrany, un any ple d’il·lusions, expectatives i d’incerteses; una corrua d’esdeveniments magnífics van acomiadar el 2010: el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, la magnífica temporada que vam tancar esplèndidament a Terrassa, el sopar de final d’any, el rebombori mediàtic, la consolidació d’un creixement lent però constant de la Colla... Tot plegat provoca unes immenses expecta-

tives per al 2011.

Tenir aquesta expectació és bo perquè genera il·lusió, però tanmateix genera pressió -que en el punt en què ens trobem, tant per la part tècnica com per la part social- pot ser el gran enemic de la colla aquest any.

I és que pujar el nivell dels castells no és fàcil i mantenir i millorar el caliu i bon ambient social en un col·lectiu de més de 150 persones tampoc ho és. En proporció al nivell tècnic de la Colla, la part social que-

da una mica enrere, a nivell intern caldria aconseguir una dinàmica àgil i molt activa per tal d’aprofitar millor tot el talent que hi ha amagat a la colla. En l’aspecte de relació amb l’exterior, tant pel que fa a altres entitats i altres colles com amb Esplugues i pobles veïns, caldria potenciar activitats i iniciatives mes enllà de l’àmbit purament casteller.

Però cada colla castellera és un món, únic i diferent, perquè les colles estan formades per castellers que som persones úniques i diferents. I de les capacitats d’aquestes persones i de la seva voluntat d’abocar-ho a la Colla, en surt el que és i fa la Colla; de la capacitat de sumar esforços i llimar diferències de cada casteller, depèn el que serem capaços de fer.

Així, per l’any que encetem proposo que fem nostre la sentència llatina Facta, non verba, que traduïda al català vol dir Fets i no paraules, i en llenguatge cargolí vol dir Per la Colla mou el cul i no maregis la perdiu.

Senyores i senyors, el quinze de gener a l’assemblea donarem el tret de sortida a la temporada 2011. Força, valor i seny a tots, i que la sort ens acompanyi.

—4—

Som la

Colla revelació Adalbert Palau i Aris, Cap de colla

F

amília, sembla mentida però ja hem acabat una altra temporada. Una temporada increïble on hem tingut sensacions de tot tipus, però, en general, i segons el meu parer, sensacions molt positives. Permeteu-me, doncs, escriure quatre ratlles del que ha significat per a mi com a cap de colla.

Està clar que un any més ens hem superat i hem tornat a demostrar que som bons, molt bons. El principal objectiu era consolidar els castells de la temporada passada, que fins llavors estava considerada com la millor. No tan sols hem consolidat els castells, sinó que ens hem superat en escreix. Hem aconseguit que al final de la temporada els castells de 6 s’hagin construït només a l’assaig, incloent el 5. Hem mantingut el 3, el 4 i el 3 i el 4 amb agulla com a castells fàcils i hem fet que el 5de7 fos el castell que ens servís per agafar confiança i treure ferro a l’hora d’encarar una diada d’alt nivell, fins i tot portant a terme cinc canvis a la vegada. També hem repetit el Pde5s, amb dues alineacions del pilar i presenciant així, a l’última diada, una imatge mai vista fins ara en acomiadar-nos amb dos pilars de 5 simultanis.

Un dels altres objectius del projecte era molt ambiciós, us proposàvem un 3de7s, havent d'alleugerir el tronc i preparar la canalla per a aquest nou i emblemàtic castell. La pinya tenia un pes fonamental, feia falta aixecar-

Foto JS

lo amb molta tècnica, d’una forma compensada i anivellada. Després d’uns mesos fluixos abans d’agost, el preparàvem per la Festa Major, començant, així doncs, l’últim tram de temporada ple d’assajos molt potents. El vostre compromís i esforç van sorgir el seu efecte i per fi el portàvem a plaça amb gran entusiasme i esperança. Una plaça per a nosaltres estimada, on any rere any aconseguim omplir-la amb gent del nostre poble i fins i tot dels pobles veïns, tornant així a tallar el carrer principal de la vila perquè tots poguessin gaudir de la que seria sens dubte la millor diada de la història feta fins

llavors. Va ser un dia meravellós…

Plors, alegria, felicitat. La plaça es va engrandir i un cop més ens vam demostrar que som més bons del que mai podríem haver imaginat.

Però no ens podíem aturar, cap de nosaltres volíem que el treball aconseguit es quedés en una sola diada i ja desitjàvem tornar-ho a tirar. Però teníem més ambicions, entre elles la torre, un castell molt tècnic que la temporada anterior es va poder carregar. En aquesta, es va assajar provant d’altres alineacions, però finalment i sentint-lo moltíssim, la vaig descartar, ja que tenia un alt percentatge de no poder-se descarre-

—5—

gar i aquesta no és la nostra filosofia.

La nostra idea sempre ha sigut portar a plaça aquells castells que estiguessin assegurats, deixant per a més endavant els que encara s’havien de madurar.

Considero que així hem aconseguit fer grans progressos com a colla. De fet ens hem guanyat un lloc en certs medis de comuncicació: diaris, televisió, ràdio… anomenantnos així colla revelació 2010!

I tot això ho hem aconseguit gràcies a la vostra empenta, però sobretot gràcies a perdre la por a caure, aixecant-nos sempre i repetint els castells de 7 i mig. Podeu estar ben segurs que aquest fet és un dels més valuosos per a mi, i que de ben segur ens ajudarà a obrir camins que ens portaran al cim.

Ara arribaria el moment d’acomiadar-me, però deixeu-me abans agrair-vos a tots, petits, grans, grallers, a les persones que estan, a

les persones que no hi són però ens acompanyen… el vostre interès, motivació i energia, per haver aconseguit que aquesta colla no tingués límits per seguir creixent. Tots tenim el nostre paper, la nostra feina, tots som igual d’importants i imprescindibles, ja siguem enxanetes, quarts, baixos, taps, crosses, laterals o caps.

No ho oblideu mai, sense l’esforç de tots res no tindria sentit. Per això us dono les gràcies de tot cor!

No vull oblidar la importància de la nostra canalla, que en certs moments ha hagut de créixer de cop i vèncer les angoixes i el neguit que suposa enfrontar-se a nous castells. I per suposat als pares per haver confiat plenament en el gran treball portat a terme.

Evidenment gràcies a tota la tècnica per l’enorme treball que heu fet.

Hem rigut, ens hem enfadat, però junts hem aconseguit ser un gran equip, que sense els uns als altres no

hauria estat el mateix. Heu fet coses inimaginables per la colla, però sobretot gràcies pel vostre suport i la il·lusió que heu transmès. Heu estat essencials per a mi.

Finalment, gràcies a la meva família i sobretot a la meva parella per l'enorme suport que m'heu donat.

M’agradaria acabar transmetent l’alegria i l’orgull que he sentit per haver estat el vostre cap de colla durant aquests dos anys. Han estat meravellosos. Cal continuar construint plegats el camí a nous reptes i, com ja he dit en més d’una ocasió, ho farem «si tots mirem en la mateixa direcció, VALE?».

Orgull de canalla…

Orgull de tronc…

Orgull de pinya…

Orgull de colla…

Salut. Pit i amunt!

—6—

Dos anys de somni Marta Cirach, Cap de Tronc

Foto Andro de Guezala

P

rimer jugues a fer castells, sense adonar-te pràcticament de què són realment.

Després fas castells per omplir il·lusions i aconseguir a poc a poc els somnis que et vas plantejant i perquè totes les persones que ho fan amb tu són part d’aquests somnis i il·lusions. Més tard aca-

bes fent castells perquè són la teva vida i perquè una vida sense castells es fa difícil de concebre.

Aquests dos anys van començar a una casa perduts al Pirineu. Aleshores un grapat de jovenents inexperts jugàvem a dibuixar somnis que volíem fer realitat juntament amb la nostra gent. Pensàvem de

què érem realment capaços, de què ens mereixíem com a Colla, del que érem. Unes sessions filosòfiques que duraven hores i que ara m’encantaria poder mirar per un foradet per escoltar-nos després de tot el que ha passat durant aquest temps. Quant n’hem après de totes aquestes hores que en aquells moments podien semblar una pèrdua de temps! Com a equip mai no ens va faltar la motivació i la implicació perquè crèiem i somiàvem en allò que fèiem, perquè molts dies era en el primer que pensàvem en aixecar-nos al matí. Però sobretot perquè crèiem que allò era possible, tot i que ens suessin les mans en escriure sobre un paper «Objectius: 2de7 i 3de7 per sota». Us ben asseguro que malgrat creure fermament que érem capaços d’això i de més jo vaig trigar molt a assimilar el que havíem fet aquesta Festa Major.

Arribar a plaça nerviosa perquè tot surti bé. Perquè cada castell a assaig és una petita pedreta de la piràmide final i cada castell a plaça una petita batalla que havíem de guanyar en la nostra guerra particular. No saber si riure o plorar del fet que sempre passés quelcom, una persona malalta que no pot venir, un nen que es fa mal a un ull, algú que arriba tard, un altre que vol marxar a mitja actuació o la dona el mata, mil excuses telèfoniques per absències d’última hora... segur que una abducció extraterrestre no ens hauria sorprès massa. L’adrenalina del directe, sinó potser tot seria massa fàcil i avorrit. I tots els entrebastidors,

—7— totes les reunions per preparar assajos, actuacions, que igualment després es canviaven mitja hora abans de començar. Crec que ni nosaltres mateixos haguéssim encertat la majoria de les típiques travesses de la Vella els divendres a la nit.

He après molt d’aquests dos anys. Com sempre per a mi, aprens d’allò realment important dins dels castells, les persones que et rodegen, i les persones amb qui treballes. Aquelles amb les qui et baralles per aconseguir quelcom i després abraces en aconseguir-ho.

Crec que hem estat un molt bon equip i que ha estat realment fàcil treballar amb vosaltres, moltes gràcies a tots!

Passar del món de la canalla al món dels adults. D’un tronc amb personalitat més que pròpia, on cadascú és més que un món. On tothom vol ser, no ens enganyem, protagonista. Un grup de gent molt bona tècnicament! Us asseguro que la feina que hem aconseguit no és casualitat, que la tècnica que tenim, individualment i en conjunt, és fruit de l’experiència i treball acumulats, tenim un tronc molt professional ple de castellers que són capaços de fer el que es plantegin. El 3de7 per sota no és més que el reflex d’un tronc que amb un mínim de temps de treball ha sabut donar uns resultats increïbles. Ara que tot ha passat, us diré que gent d’altres colles em deien que teníem un tronc massa lleuger, i que, donada la nostra inexperiència amb aquest tipus de castells, més ens valia posar-hi quilos. Però els fets parlen per si sols.

Crec que som capaços de donar més, crec que hem de donar el salt als castells de vuit no només perquè ens els mereixem com a Colla

Assaig a La Nau

sinó perquè crec que tècnicament podem! Ho crec de debò, tot i que tots sabem que són molts els factors que condicionen aquest pas.

Haurem de treballar de valent si és on volem arribar.

El sentiment casteller va més enllà de si ets cap de pinya, cap de canalla o tresorer a Junta. El sentiment casteller el duu cadascú dins seu i és per això que crec que jo he viscut la majoria dels meus anys a la Colla molt intensament, cadascun a la seva manera, independentment del càrrec que ocupés. I que ho seguiré fent. Segur que a molts us passa o us passarà el mateix.

Ara és moment de canvis, que

sempre són bons i que de ben segur ens portaran més alegries, més borratxeres a La Closca i més ploreres després d’aconseguir nous reptes i tornar a escriure història.

Però també de seguir treballant per aconseguir créixer com a Colla i de veure com les hores van passant mentre anem suant faixes i camises dins La Nau d’assaig. Allò que finalment conforma l’essència dels castells i que malauradament els que no són castellers no arribaran mai a entendre del tot. Potser aquesta, la dels castells, és l’única malaltia que voldré mai patir.

Marta Cirach Cap de Tronc 2008-2010

Foto Andro de Guezala

—8—

C

Equip de pinya

argolins i cargolines, La tira de castells de set, els de sis només per als assaigs, vanos i castells de set i mig a quasi totes les diades, la torre a la punta dels dits, el 3de7 per sota i molts números més que quan ens els mirem flipem. Però a nosaltres el que més ens satisfà és com fem les coses en aquesta colla, assaig constant, bona imatge a totes les places que visitem, guanyantnos la confiança de la canalla i el respecte del món casteller dia a dia, assaig rere assaig. Perquè, humilment, creiem que som més bons del que ens pensem.

Tindrem el sostre on nosaltres el vulguem posar. I a poc a poc, seguim creixent. Perquè aquesta gran colla la formen millors persones.

Volem aprofitar aquestes línies per agrair el suport i ajuda rebut durant aquests dos anys, per part de tothom.

Hem intentat des de l’equip de pinya recollir i aplicar quan ho vam creure convenient els comentaris i consells que hem anat rebent de veterans i de novatus. Certament els moments més difícils per a un cap de pinyes és dir-li a gent que s’ho mereix que no entraran a certs castells, però la implicació de tots en el projecte global sense entrar en personalismes és motivador.

Felicitats! I Visca la pinya!

Orgull de pinya!!!

Joan Pujadas, Andro de Guezala i Eduard Martínez

F. JS

—9—

Un any de canalla A

caben l’any i la temporada i ens reunim a la taula exterior de la casa de colònies per fer valoració del que ha estat per a nosaltres aquest magnífic any.

Durant tota la temporada hem treballat aspectes com la cohesió del grup, l’autogestió, l’autosuperació, la pèrdua de la por d’afrontat nous reptes i la resta de valors castellers.

Creiem que tot això és imprescindible per assolir els objectius tècnics i pedagògics que ens havíem proposat.

A nivell tècnic, hem intentat transmetre els nostres coneixements i la nostra passió pels castells. Esperem haver-ho aconseguit. Hem procurat que tots els nens, independentment de les seves aptituds, fessin i sentissin el que és fer castells. És possible que no tots els nens s’hagin sentit tan

partícips dels castells com hauríem volgut però, tot i així, són imprescindibles perquè com a grup aconseguim tot allò que ens proposem. És gràcies a això que la colla també ha aconseguit objectius com el 3de7s, fer castells més lleugers o realitzar el mateix castell de moltes maneres diferents.

D’altra banda, a nivell pedagògic, hem treballat perquè els nens es coneguin fora de l’àmbit purament casteller i perquè gaudissin al màxim dels moments que hem viscut junts. També esperem haver-ho aconseguit. Creiem que com a grup han potenciat el fet de cuidar-se els uns als altres, ajudarse, no deixar mai sol a l’altre, així com integrar els nouvinguts. I és ben cert que aquestes relacions es reflecteixen de manera molt positiva a l’hora de fer castells. Quan

els nens s’ho passen bé, igual que els grans també ho fan, es crea un vincle especial entre la canalla i la colla, que afavoreix el creixement de totes dues.

I per acabar, a nivell personal, ha estat molt gratificant haver crescut amb ells i haver après d’ells i de la seva manera de viure els castells. Ha estat una experiència amb la qual hem gaudit nosaltres tant com ells. És possible que per fer castells ningú sigui imprescindible però per a nosaltres tots ells són increïbles!

VISCA LA CANALLA! Equip de canalla, temporada 2010.

Iris, Mar, Ana, Lluís

—10—

Els Grallers

Q

uan arribes amb la intenció de tocar la gralla no ets conscient de la feina i la dedicació que suposa. Et quedes sorprès la primera vegada que aconsegueixes que surti so. Nosaltres vam començar molt animades i encara no sabíem com ens arribaria a engrescar aquest instrument. La primera peça va costar, però si volíem ser part activa de la colla l’esforç havia de ser encara més gran. A algú se li va acudir de dir que encara trigaríem molt de temps fins a ser capaces de tocar el toc a plaça. Només ens va caldre una mirada i ens vam entendre de seguida. Ens anava l’amor propi, així que durant quatre mesos, tocant a diari, per fi vam assolir el repte que ens havíem marcat.

Un dels records més emotius va ser el dia del nostre debut, el 23 de maig a Sabadell. El pols ens anava a mil per hora i ens tremolava tot el cos, però l’esclat de joia en veure que per fi vam fer realitat el nostre somni va valdre la pena. Ser part activa de la colla des de les gralles és importantíssim per nosaltres Els castells també són nostres, així ho sentim i així ens sentim: part de la colla.

Malgrat tot, de vegades costa molt ser propers, el fet d’assajar per separat i no compartir tantes estones amb la resta ens fa veure més llunyans. És important fer notar que cada divendres a la mateixa hora que tothom és a la Nau, nosaltres ens quedem sols al local, preparant els nostres tocs. Per sort, cada vegada en som més, i la

petita família de grallers va creixent a poc a poc però de manera constant, tot i que per poder veure els resultats a plaça encara s’haurà d’esperar.

Entre tots fem pinya i és per això que és important que es valori la feina de les gralles, que es respectin els assajos, ser conscients que les gralles no descansen, nosaltres continuem treballant tots els divendres de l’any a la mateixa hora. Hem de ser conscients que de la mateixa manera que volem créixer, no ho podrem fer si no disposem del suport de tothom.

El somni de veure una munió de grallers i tabalers amb camises blaves ja no queda tan lluny!!!

Salut, castells i gralles!!!!!

—11—

Chronica dels Feyts J. Santacreu

Aquest 2010 ha estat novament el millor any pel que fa a la collita castellera d’Esplugues, amb el màxim de castells de set i el tres de set per sota, inèdit fins aquesta temporada. Un any plagat d’èxits però amb l’espina del dos de set. Escrivim la crònica de l’any, com sempre un pèl subjectiva, per tal que el pas del temps no l’obliteri... i pit i amunt, Cargolins!

Badalona, 28 de març Inici a mig gas

L’inici de la millor temporada de la història dels Cargolins no va ser precisament el millor de la història, però va servir per començar a fer rodar la màquina. Amb meravelloses vistes al mar i a la via de tren, tot just a l’inici de la Setmana Santa i per tant amb molta gent fora, descartàvem obrir la llauna amb algun castell de set i descarregàvem, sense problemes, 2de6, 4de6a i 3de6a —el segon de la nostra història, amb un pilar del mig que va brandar molt—, més dos pilars de quatre.

Cornellà, deu d'abril Ens enlairem a cals veïns

Dues setmanes més tard, al poble veí, aixecàvem el vol en la típica actuació de Primavera de Cornellà.

Els assajos havien anat molt bé i ja permetien pensar en castells de set i mig. Vam dreçar imponent el tres de set, molt rodonet i ràpid i potser amb el rengle de la buida un pèl alt, segons cròniques arcanes. Vam continuar amb el quatre, una mica més lent i més obert sobretot per dalt, i amb algun desajust per baix a la descarregada. El tercer castell va ser el 5de6, amb una pinya una mica desgavellada, i vam acabar amb el pri-

mer pilar de cinc de l’any, que per ser el primer tot just a la primera diada important es va aconseguir amb una grandíssima tranquil·litat. Al nostre costat, els Castellers de Cornellà només feien castells de sis en una temporada en què han recuperat el 5de7 i que han posat les bases per tornar

al nivell de fa uns anys, com es pot llegir en l’article d’unes pàgines més endavant.

Ens enlairàvem des de Cornellà per sobrevolar els núvols aquest 2010. Tot just començàvem a endinsar-nos en les alçades per tenyir el cel de blau elèctric. Salve!

—12—

Sant Jordi de set i mig A Cornellà havíem estrenat el pilar de cinc en temps rècord i a Esplugues per Sant Jordi estrenàvem castell de set i mig en temps rècord: el 4de7a. El vam construir en segona ronda, força bé de mides, poderós, i el vam descarregar sense problemes, amb tota naturalitat. A primera ronda havíem dut el 3de7, amb gran senzillesa, i vam plegar amb el 5de6 per acabar de polir-ne la pinya, que no s’acabava de veure clara. El segon pilar de cinc va posar la cirereta a la

millor actuació de Sant Jordi que haguem fet mai fins ara.

Els millors a la Trobada del Baix tres anys seguits El dos de maig a l’Hospitalet vam tornar a ser els millors de la comarca per tercer cop seguit. Les expectatives eren altes, però es va creure convenient no prémer en excés l’accelerador. Obríem plaça amb el

3de7, amb canvis a la rengla i una mica bellugat, però força tranquil; seguíem amb el 4de7, que a plaça va semblar força desquadrat i lent però sense perill en cap moment. Amb el 4de7a superàvem l’actuació dels Castellers de Cornellà (que feien el mateix que nosaltres però acabaven amb 2de6) i descaregàvem tres castells de set en una sola actuació per primer cop en la temporada, malgrat els entrebancs que va presentar aquell 4de7a: molts problemes a baixos —n’hi havia algun de nou— i, després d’una fuetada violenta en

—13—

passar l’enxaneta, el pis de terços es va desmanegar completament, amb el Rai i l’Aleix cadascú a un cap de la plaça de l’Ajuntament; va haver de ser defensat heroicament durant tota la descarregada, una mica a l’antic estil vellejant que ens caracteritzava una mica fa uns anys. Amb l’estructura del quatre fora, el pilar va baixar bé, i segon 4de7a al sac.

Per plegar, tercer Pde5.

Tornàvem a ser els millors del Baix però alguns dubtes planaven per l’ambient: el bunyol del 4a, el 5de7 que es retardava, i els grans reptes de l’any, encara lluny a l’horitzó.

Sant Cugat, quinze de maig El primer 5de7 de l'any

El quinze de maig actuàvem davant el monestir de Sant Cugat, amb la flaire de la Collserola selvàtica i esponerosa i el cel blau amb borrallons de núvols frescos. Entre fires de Sant Ponç presentàvem, d’entrada, el 3de7, que vam despatxar sense cap mena de dificultat, i vam seguir amb el primer 5de7 de l’any, que segons veus expertes va ser el millor que havíem fet mai, encara més folgat que aquell primer de Festa Major, un cinc feliç i esplèndid com una declaració d’intencions per a la temporada. Vam acabar amb el 4de7, mitjanament lleuger, sense gaires incidències destacables llevat que l’Abuelo va quedar-se en calces a quarts, anècdota que de tant en tant es veu per les places i que des de fa uns anys no recordàvem. Vam plegar amb el vano de cinc: havíem caigut a Sant Cugat l’any passat amb aquesta estructura i enguany ens en vam treure l’espina de forma sublim, amb total facilitat. D’altra banda, segons l’equip de canalla, van pujar onze nens diferents als castells, cosa que demostra que també en aquest registre estem en el millor moment de la colla: molts nens molt motivats capaços de coronar els nostres castells, una garantia d’èxit.

—14—

Sabadell, vint-i-tres de maig Avançant a pas ferm

L’hivern quedava enrere i la primavera esclatava radiant; com a homenatge vam obrir plaça amb un 3de7 com un pom de flors, demostració que estàvem fent els millors tresos de tota la nostra història. Si el 5de7 de Sant Cugat va ser un dels millors, el de Sabadell, que portàvem a segona ronda, va ser un dels pitjors, força remenat, amb un sacseig constant i una batzegada interessant que va rebregar un moment tota l’estructura a l’inici de la descarregada; però al capdavall, aquest va ser l’únic moment de relatiu perill, perquè si demanaves a components d’altres colles no el veien pas tan dolent, i el de Reus d’una mica més tard va ser força més desballestat. El 4de7a de tot seguit com a principal problema tenia un segon que defensava la seva posició amb un sol peu i que, en definitiva, tot plegat anava remenat com les cartes de botifarra de la nostra colla Vella, però força bé al cap i a la fi. Vam acabar amb un pilar de cinc.

Manresa, trenta de maig

El millor 5de7 blau elèctric Pujàvem a la capital del Bages, ciutat dilecta d’En Pere III el Cerimoniós, amb proves de tres per sota en marxa i molts castells de set possibles. Triàvem el 5de7 per encetar el meló, un cinc que és dit que va anar encara una mica millor que el de Sant Cugat i que demostrava que el teníem ja més apamat que el quatre amb agulla i s’erigia com el nostre castell insígnia, ben bé. Afluixàvem un pèl en segona ronda amb un 4de7 dels lleugers, un pèl lent però ferm com el Canigó. Una mica sorprenentment, tiràvem el 3de6s al final, inèdit per nosaltres, descarregat amb crits d’«un pis més» per part dels baixos.

Ens acomiadàvem de Manresa amb un pilar de cinc saludat a dreta i esquerra, exhibint el domini total que feia temps que havíem assolit amb aquesta estructura.

—15—

Can Vidalet, tretze de juny Posem fil a l'agulla!

Tornàvem a fer castells al poble i començàvem amb el 4de7a, sense cap mena de problema, i seguíem amb el primer 3de7a de l’any, amb un tres rodonet i un pilar marmori; els Cargolins traginàvem felicitat a cabassos, i la gaubança era extrema i es mesurava en hectolitres a Can Vi. La pinya del tres amb agulla va anar millor que la dels assajos, com passa de vegades, que fins que no és l’hora de la veritat no hi ha una bona concentració en la solució del suc de pinya. Vam seguir amb el quatre de set, semilleuger, amb baixes sobretot per dalt, que van fer que algun rengle fos més feixuc que de costum; va pujar com una plaça de braus però es va descarregar més parat que una foto i amb delit profús per a tothom. En pilars, vam girar el vano de cinc per primer cop en la història, amb una mica de dubtes al pilar de cinc, que se n’anava una mica enrere. Segell espectacular per a una diada espaterrant d’una temporada garratibant.

—16—

Sants, 20 de juny

Assalt infructuós al 2de7 El vint de juny era un dia històric a Esplugues; d’una banda eren les votacions sobre el dret a decidir, i de l’altra els Castellers d’Esplugues provàvem a la Zona Franca la torre de set, que havíem carregat al Clot la temporada anterior i que després d’assajos molt bons es veia factible per a finals de juny. Vam començar amb la torre de set, que va petar exactament pel mateix cantó que la del Clot, és a dir, que el rengle de la descarregada de la torre es va anar obrint molt, aquest cop més i abans que la de l’any passat, fins al punt de plegar-se el terç i fer-la caure. El diagnòstic semblava clar i s’apuntaven tractaments per combatre’n els símptomes, però tot i que fins a final d’any es va estar assajant, la torre

de set ha quedat, aquest 2010, en un intent malaurat a la Zona Franca.

Després de la patacada tiràvem el 5de7, cosa que demostra que som capaços d’assumir les llenyes més doloroses i seguir amb la diada amb pas ferm. El cinc va estar força bé de mides, una mica remenat, i la buida del tres un pèl torçada cap on no tocava, però al capdavall molt bé. A segona ronda fèiem el 4de7a, que vam haver de desmuntar perquè un baix patia com una ànima infernada enmig d’una pinya que era un guirigall. L’actuació es feia molt carregosa i a més érem quatre colles. En repetició, amb un baix i un segon diferents, descarregàvem el 4de7a, una mica desconcertats. Plegàvem amb el vano de cinc amb el cap posat en la torre... què en seria, la faríem, què passaria.

—17—

El Gall, vint-i-cinc de juliol De vacances al Gall

Més d’un mes més tard tornàvem a fer castells. La ressaca de la torre es va fer molt llarga; a diferència d’altres anys, pel Gall no portàvem cap mena d'objectiu important, ni la torre descartada ni el tres per sota immadur, que el deixàvem per setembre. Més que la culminació del primer tram de l’any, el Gall era pràcticament un tràmit de comiat per vacances.

Començàvem amb el tres de set, de tronc molt ferm i un pèl acogombrat per dalt, que es va bastir ben a poc a poc. En segona ronda gairebé repetíem malson de Sants amb un 4de7a en què un baix patia com una ànima infernada; en aquest cas, malgrat els esgarips del baix, que s’enfonsava, es va poder descarregar l’estructura. El tercer castell va ser el 4de7, sense novetats, més un vano de cinc, en què el segon, a la descarregada, va haver d’aturar una ventallada força perillosa cap endavant.

A reveure fins al setembre; un bon primer tram de temporada, el millor fins aleshores, però amb una mena de neguit acrescut pel mes de ressaca entre la Zona Franca i el Gall.

Ara teníem l’estiu per recuperar energies per Festa Major.

—18—

Onze de Setembre a Hostalets i les Roquetes Preníem nova embranzida després de vacances als Hostalets de Pierola, amb els Moixiganguers d’Igualada, que havien descarregat el quatre de vuit a la primera feia poc. Nosaltres hi fèiem el 3de7, molt rodonet i maco, seguíem amb el 5de7, que es va anar desmanegant progressivament, fins al punt que els terços del tres van acabar força rebregats a la descarregada.

Com el cinc de Sabadell, però, vist amb una mica de distància no semblava tan malament. Vam acabar amb 4de7 i Pde5, sense problemes.

L’endemà anàvem a les Roquetes (Sant Pere de Ribes), just abans de Festa Major. Vam fer un 3de7 plausible, a continuació el 4de7a, amb mides passables, una mica tancat de dalt, tot i que va quedar en carregat per un problema al pilar del mig, que va caure per una motxilla massa maldestra. Vam plegar amb el tres de sis per sota, sense problemes, un assaig per Festes, i a pilars el de cinc sense més entrebancs.

Festes d’Esplugues Pregó, disset de desembre El dia del pregó es va aixecar núvol i va ploure tot el matí. A la tarda encara es va aturar i va començar la litúrgia habitual de Festes. Aviat van començar a aparèixer els cargolins dels seus respectius caus, potser atrets per l’amenaça de pluja. Va començar a córrer el licor de ginjoler i les cerveses i va marxar el sol completament i van començar a caure algunes gotes. A les set tocades es va fer l’homenatge al Roure d’Esplugues, seguit per un ball de cada entitat participant, amb un pilar nostre, que va finalitzar quan havíem de baixar en cercavila a l’Ajuntament des del Brillas per sentir el pregó, enguany a càrrec de la Coral La Coloma, que feien 150 anys. Degut al temperi la comitiva es va dispersar: alguns van escampar la boira, d’altres de més aventurers van arribar a la Casa de la Vila, i d’altres de més raonables es van quedar al Casal de Cultura, petant la xerrada i admirant el concert de trons i llamps.

En acabat el pregó, travessant una impenetrable cortina d’aigua, van tornar alguns de l’Ajuntament per seguir la festa dins el Brillas, on en Marcel Casellas amb l’orquestra va glossar la vida cultural d’Esplugues amb la seva gràcia acostumada; les entitats hi fèiem petits lluïments quan ens cantava a nosaltres.

Així, vam fer un pilar de quatre dins la sala, una mica ajupit perquè tocava el sostre — aquell cap de setmana els nostres sostres van tornar a quedar-se petits—, que l’Adal va fer

—19—

ballar una mica. Com que els geganters no hi podien entrar, alguns diables van agafar una taula i la van fer dansar com si fos un cavall de gegants. I els bastoners van picar els bastons mentre els diables se n’enfotien, i després els diables cremaven a dins de la sala i els tècnics de l’Ajuntament s’esveraven. En tot cas, era ja pràcticament el final i no va passar res. En acabat, en Marcel li va demanar a en Pau Riba que fes un pregó alternatiu; el Pau, nét de Carles Riba i Clementina Arderiu, fill de la burgesia catalana benestant i «transgressor» estava completament penjat i era l’artista convidat. Els versos que cantava ell no s’entenien gens ni mica, i quan va improvisar el seu pregó va oferir un espectacle lamentable.

Però havia deixat de ploure i la festa seguia a les Tres Esplugues!

—20—

XVII Prediada, divuit de novembre La cercavila de Festa Major sortia si fa no fa cap allò de les 18h del Pou d’en Fèlix per fer la marrada interminable de cada any, però enguany vam anar de dret al Brillas per celebrar la memorable actuació de Prediada amb els Saballuts, recent colla de vuit. L’actuació va ser ràpida i neta: tres de set, tres amb agulla i quatre de set, tot sense gaires problemes destacables, preludi del dia de l’endemà, per al qual ens havia de calmar els nervis una mica i fer prendre confiança.

Vam plegar amb algun pilar de quatre.

Doncs això era l’actuació de Prediada, i almenys aquest cronista estava molt nerviós per l’endemà. Sortiria tot bé? Hi reeixiríem? Faríem una nova passa endavant cap als nostres horitzons, o ensopegaríem abans d’arribar a aquest nou cim! Ah!, era molt important el tres per sota, molt!

XVII Diada, dinou de setembre El Tres per Sota és una realitat!

El dia s’eixorivia radiant i diàfan i amb la notícia que els Minyons no podrien fer l’anunciat castell de nou a la nostra plaça per algun problema a assaig. Llàstima, algun any arribarà que la nostra plaça serà de nou, segurament quan poguem fem el 4de9f! Nosaltres, tanmateix, com és natural, hi anàvem a totes. Amb moltes camises i moltes ganes començàvem amb el cinc de set, un castell que fa uns tres anys que tenim i que ja fa algun temps que dominem completament i ens permet començar una diada amb relativa calma. El cinc va anar força bé, de fora estava molt bé i des de dins no es va sentir res d’estrany. Un cinc per agafar confiança i tranquil·litat...

—21—

A segona ronda atacàvem l’objectiu del dia, el tres per sota. Va pujar molt compassadament, molt tranquil, molt bé de mides, rodonet i ferm, perfecte, no semblava pas el primer intent que portàvem a plaça i ens va fer trempar d’allò més. L’estàvem descarregant i els terços i els quarts estaven rient, i tota la pinya ja cridava d’alegria, i va ser tan bonic que no sé com dir-ho i és això, que podria haver durat aquell dia tres mesos per poder-lo assaborir com es mereixia.

Vam plegar amb el quatre de set amb agulla, que vam intentar fer una mica centrats tot i que teníem el cap amb el tres per sota. Sembla que un dels rengles estava força més alt que els altres tres, les mides no eren les millors però encara es va fer l’aleta amb una certa agilitat; el pilar va aguantar bé i castell al sac. En pilars, el vano de cinc, girat a banda i banda, i ja per acabar els pilars al balcó per on passa tota la canalla, un dels quals va fer llenya —acostuma a passar.

Doncs això van ser els castells. Estàvem molt contents i vam celebrar-ho a la Closca, menjant la paella de «la Vella», fent el xirucaire i cantant garrotins. Vam pujar a les barraques i es va acabar aquell dia que podria haver durat tota la vida.

—22— Castells. El nostre 3de7 d’entrada, quiet i paradet. El 3de7a, semblant.

El 4de7 per acabar, també, malgrat que la plaça anava inclinada i una mica claustrofòbica —la dels Sedassos, al centre històric. Hi faltaven molts elements titulars als troncs, van posar els valors més segurs a cada pis per consolidar les estructures. Vam plegar amb el pilar de cinc, que encara el vam fer girar.

Un 5de7 en memòria d’en David Carreras Disset d'octubre

Tarragona, dos d'octubre

Tornem a la càrrega Com és costum després de Festes, la colla s’havia relaxat a assaig i érem relativament pocs a Tarragona i, així i tot, vam poder fer tres castells de set el dia anterior del Concurs de

Actuació a la plaça de l’Església d’Esplugues: I Memorial David Carreras, el principal responsable de la Colla. Els diables ens van obrir camí fins a l’església. Ens seguien la Jove de Sitges i els autoanomenats Gausacs. Començàvem amb el 5de7, un castell que havia provat en Carreras un any sense reeixir-hi. El cinc d’enguany va veure una pinya des-

feta, un peu desmuntat i un intent desmuntat, a ritme arrossegadíssim i desballestador. L’intent pujava molt bellugat i una batzegada important va esporuguir la canalla, que va dubtar. En repetició, el 3de7, amb molta quietud però força inquietud, un rengle s’anava obrint, vaja, allò de sempre, quietud tensa. A segona ronda, sant tornem-hi, 5de7, amb un baix anat a buscar a Sant Just, un cinc que va pujar al primer peu, bellugat, amb la rengla també que s’obria, molt defensat però no tant com podria semblar. Després, el 4de7, que va ser una cosa rara, però és que va ser un dia estrany, amb molta gent que encara descansava de Festa Major, amb alguna gent que va venir després de molt de temps només per record del David, i amb uns assajos que no acabaven de rutllar.

Doncs vam plegar amb el 4de7, que tampoc no va acabar d’anar a l’hora, era un dia estrany, i llestos.

—23—

Sant Just, vint-iquatre d’octubre

Granollers, tretze de novembre

Set dies més tard actuàvem a Can Ginestar, en un ambient molt bo, amb molta gent en un lloc tan maco com aquell: la millor colla de la comarca en un dels millors llocs del Baix Llobregat.

Començàvem amb el 3de7a, que va anar molt bé, potser amb el baix del pilar un pèl massa endavant, que va contribuir a fer-lo brandar una mica més del compte. Vam seguir amb el 5de7, que segons els informants va ser insultantment senzill, dels millors de l'any. Ja en portàvem un grapat, set o vuit. Vam plegar amb el 4de7, que es va desquadrar per tot arreu i al vídeo feia fredat, però molt ben defensat. Finalment el vano de cinc, girat espectacularment a banda i banda. De puta mare!

Pujàvem a la capital del Vallès Oriental en dos autocars plens a petar i amb un objectiu al cap omnipresent: el 3de7s. Pel centre de la ciutat, els autocars havien de girar cua per un error en el trajecte, col·lapsant una avinguda vallesana.

Nosaltres també ens col·lapsaríem amb el tres per sota i hauríem de canviar de plans.

Començàvem amb el 5de7. Teníem la pinya justa per lligar-ne uns tres cordons, que va anar força bé, millor que d’altres. En segona ronda provàvem el tres per sota, el segon de la temporada i de la història, després d’uns assajos força bons i amb uns quants nervis al damunt.

Cada aixecada va anar pujant bé l’estructura, però a la pe-

Can Ginestar ple com ou per Festes de Tardor

Ensopeguem amb el tres per sota

núltima el rengle de la plena es va quedar encallat i va petar el castell.

L’hòstia deixava alguna contusió i les esperances pel segon tres per sota, per terra. En repetició, això no obstant, descarregàvem, sense massa problemes llevat d’algun als baixos, el 4de7a, demostrant que sabem reaccionar amb contundència després d’una ventallada important, com ja havíem fet a la Zona Franca.

En tercera ronda, un simple 3de7, que ja escampava molta gent i es feia tard i massa llarg. Acabàvem amb el primer pilar de cinc aixecat i descarregat per sota de l’any, que va ser el goig de la plaça.

—24—

El Clot, catorze de novembre Clot benastruc

Calia veure ara si reaccionaríem al cop i podríem fer un altre tres per sota i, sobretot, si aconseguiríem tenir la torre per alguna de les diades que restaven. Les diferents alineacions anaven definint-se en una, però encara semblava molt verd.

Maduraria?

Amb la ressaca del dia abans fèiem cap al Clot, on actuàvem amb els de Barcelona i els Al·lots de Llevant. Faltava molta gent respecte el dissabte i vam plantejar castells més senzills de set: tres i quatre, descarregats amb molta facilitat, i el tres amb agulla, amb algun problema més però res de l’altre món. Acabàvem també amb el pilar de cinc per sota, el segon. Ens acompanyaven un grup de disminuïts psíquics que guiava l’Oliver, que ens van ajudar a fer pinya i s’ho van passar molt bé.

Així passàvem l’actuació del Clot, considerada malastruga per la gent, tot i que aquest cronista hi està en contra: hi hem carregat el nostre millor castell fins ara i hi hem fet molt bones actuacions. Així, jo defenso la benastrugança del Clot, en contra de l’opinió general de la Colla. Com a prova de la benastrugança, vam acabar amb un tres de sis de germanor amb Al·lots i Barcelona, un castell inèdit per part nostra aquesta temporada.

Vigílies de Minyons, vint de novembre La millor actuació

La primera diada a Catalunya després que la Unesco declarés immaterials els castells era la Vigília de Minyons de Terrassa, i com a homenatge al reconeixement mundial de la nostra activitat vam descarregar la nostra millor actuació, repetint la de Festa Major però afegint-hi, com a colofó espaterrant, dos pilars de cinc simultanis, el primer cop en la nostra història.

Com és costum, l’actuació començava amb almenys mitja hora de retard, a les set ja tocades. Els Minyons eren els primers i «assajaven» l’actuació de l’endemà amb un pis menys. Nosaltres començàvem amb un castell que tenim molt ben apamat, el 5de7, que ens va donar moltíssima confiança per al gran repte després de la patacada de Granollers, el 3de7s.

El tres per sota es va anar aixecant molt trontolladís i amb mides estranyes i feia patir una mica. Tanmateix, de fora estant, a banda del bellugueig, les aixecades es veia que anaven a bon ritme i que el castell tenia corda. L’última aixecada va ser titànica i el tronc es va quadrar i as-

—25—

sentar en passar la canalla. La pinya el vam lligar ben lligar i tres per sota al sac. Una gran eufòria electritzà de color blau la plaça, gaubança extrema i gaudi intens d’orgasme. A tercera ronda, el 4de7a, que en aquesta avinentesa va pujar amb un quatre romboïdal i obert com una mala puta però sense cap maldecap important, i un pilar romàs ert.

Ja per plegar, amb un ull posat als cinquanta mil pilars de quatre que perpetraven els Minyons, fèiem els dos pilars de cinc alhora. Ningú no se’ls esperava, malgrat que era evident que els teníem, segurament per la famosa tàctica de la distracció: tothom estava tan capficat amb el tres per sota i la torre de set —descartada l’assaig abans— que vam trobar-nos amb els dos pilars de cinc tan d’improvís que els fèiem a plaça i encara semblava mentida. El pilar aixecat per sota va acabar d’alçar-se just quan el de la dreta era també coronat per l’enxaneta, amb una mena de coordinació sincrònica perfecta. Va ser una cirereta magnífica i inesperada i el millor comiat imaginable per a una temporada esplèndida, la millor de la història, en la qual només ha faltat la torre per acabar-la d’arrodonir.

—26—

Xifres de la temporada Emili R. i J.S.

H

eus ací la clàssica anàlisi estadística, aquest cop elaborada a partir de dues taules que ha confegit amb moltes ganes l’Emili, que són les dues de la pàgina següent.

El calendari La taula del calendari és la d’aquí sota, que per un error informàtic es titula «taula estadística». Hi són tots els resultats, fins i tot de les actuacions testimonials com la dels aniversaris de La Coloma i de l’Esbart dansaire. Aquest cop hem prescindit de les puntuacions perquè l’Emili ja se n’ha ocupat per la seva banda i perquè realment ja n’estem una mica farts. La ullada al calendari i

la valoració crítica potser no ens corresponen a nosaltres, però ho farem igualment. L’inici de les actuacions va ser just abans de Setmana Santa, que pot considerar-se una putada perquè molta gent era fora. És l’única actuació sense castells de set de l’any. L’inici de debò va ser a Cornellà, en què vam fer millor actuació que els nostres veïns a casa seva i en què vam descarregar tres i quatre de set, millor que l’any anterior. La progressió, com es pot veure, ha estat ascendent just fins a la Zona Franca, amb el clatellot del dos de set, que en cas d’haver aguantat una mica més hauríem carregat, però que va quedar en intent i que va suposar un punt d’inflexió molt important en la temporada. El descans d’un mes

fins al Gall va ser una mica mortal i ben bé ho deixàvem tot per la segona part del calendari. La represa va ser intensa, a Hostalets de Pierola i Les Roquetes, i ens va permetre accelerar per enlairar-nos per Festa Major: la Prediada eren els darrers metres de la pista de l’aeroport, i la XVII Diada ens va veure arribar a uns cels encara inexplorats i que, almenys a nosaltres, ens feien força respecte.

Aquella actuació, com es pot veure a la taula de la dreta, és la millor de la nostra història. La repetiríem a final de temporada, amb la torre del tot descartada, i amb dos pilars de cinc simultanis, fet inèdit en la nostra colla, que fins fa molt poc temps tenia molts problemes amb el pilar.

De fet, enguany és el primer cop

TAULA ESTADÍSTICA DE LA TEMPORADA 2010 DATA 21/mar 28/mar 10/abr 18/abr 01/may 08/may 15/may 23/may 30-may 13/jun 20/jun 23 juny 22/jul 25/jul 11/sep 12/sep 17/sep 18/sep 19/sep 02/oct 17/oct 24/oct 13/nov 14-nov 20-nov

Lloc i motiu L'Avenç, Aniversari La Coloma Badalona, Actuació Cornellà, Diada Primavera Robert Brillas, Sant Jordi L'Hospitalet, Trobada del Baix Pou d'en Fèlix, Aniversari Esbart Sant Cugat, Diada Sant Ponç Sabadell, Festes Creu Alta Manresa, Actuació Festes Can Vidalet Sants, Festes Zona Franca Pou d'en Fèlix, Sant Joan Esplugues, Santa Magda Pou d'en Fèlix, Festes Gall Hostalets de Pierola, Onze Setembre Sant Pere de Ribes, Onze de Setembre Esplugues, Pregó Robert Brillas, XVII Prediada Plaça de l'Ajuntament, XVII Diada Tarragona, Actuació Pl. de l'Església, I Memorial David Carreras Sant Just Desvern, Festes Granollers, Actuació de Vigílies Festes del Clot Vigílies de Minyons de Terrassa

Altres Colles Badalona i Cerdanyola Cornellà Moixiganguers i C. de Terrassa Colles del Baix Sant Cugat i Jove Sitges Saballuts i Reus Tirallongues i Sagals Serrallo i Tirallongues Borinots, Poble Sec i Joves de Valls

Barcelona i Cornellà Moixiganguers Jove de Sitges i Castelldefels Saballuts Borinots i Minyons de Terrassa Serrallo i Guissona Sant Cugat i Jove Sitges Xics Granollers i Badalona Xics Granollers Castellers de Barcelona Minyons de Terrassa

Actuació Pde4scam Pde4, 2de6, 4de6a, 3de6a, Pde4, Pde4s Pde4, 3de7, 4de7, 5de6, Pde5 Pde4, 4de7a, 3de7, 5de6, Pde5 Pde4cam, 3de7, 4de7, 4de7a, Pde5, 2Pde4 Pde4girat 3de7, 5de7, 4de7, vano 5 Pde4, 3de7, 5de7, 4de7a, vano 5 Pde4dol, 5de7, 4de7, 3de6s, Pde5 Pde4, 4de7a, 3de7a, 4de7, vano 5 i2de7, 5de7, id4de7a, 4de7a, vano 5 Pde4 Pde4cam, Pde4, Pde4, Pde4cam, Pde4cam Pde4, 3de7, 4de7a, 4de7, vano 5 Pde4cam, 3de7, 5de7, 4de7, Pde5, Pde4 Pde4, 3de7, 4de7a(c), 3de6s, Pde5 Pde4, Pde4 Pde4, Pde4, 3de7, 3de7a, 4de7, 3Pde4 Pde4, 5de7, 3de7s, 4de7a, vano5, 2Pde4 balcó 3de7, 3de7a, 4de7, Pde5 Pde4cam, id5de7, 3de7, 5de7, 4de7, 2Pd4, Pd4s Pde4, 3de7a, 4de7a, 5de7, vano5 Pde4dol, 5de7, i3de7s, 4de7a, 3de7, Pd5s Pde4cam, 3de7, 3de7a, 4de7, Pde5s, Pde4, Pde4s 5de7, 3de7s, 4de7a, Pde5, Pde5s

MILLORS ACTUACIONS DE LES DARRERES TRES TEMPORADES—27— 2008

15 nov Terrassa 22 jul Gall 19 oct S. Feliu 21 set Festes 7 set Montserrat 23 nov Figueres 9 nov El Clot 4 oct TGN 6 jul Barberà Vallès 20 abr R. Brillas

5d7, 4d7a, 3d7, Pd5 4d7, 3d7, 5d6, Pd5 5d7, 4d7a, Pd5 3d7, 5d7, 4d7 3d7, 2d6, 4d6a, Pd5c 4d7, 4d6a, 5d6, Vd5 3d7, 2d6, 4d7 3d7, 4d7, 2d6 3d7, 4d7, 2d6 3d7, 4d7, 5d6

TOTAL PUNTS MITJANA CASTELL RÀNKING AVUI

2009

559 (6) 430 423 415 379 368 325 325 325 308

3857 96 30

15 nov El Clot 20 set Festes 25 oct Sabadell 19 jul Gall 3 oct Castelldefels 7 nov Terrassa 8 nov Figueres 21 nov Terrassa 19 abr Esplugues 14 juny Esplugues

2010

2d7c, 3d7, 3d7a, Pd5 5d7, 4d7a, 3d7a, Pd5 5d7, 4d7a, 4d7, Pd5s 5d7, 3d7, 4d7, Pd5 4d7, 4d7, 4d7a Pd5 4d7, 4d7a, 4d7 Pd5 4d7, 3d7a, 3d7, Pd5s 5d7, 4d7a, Vd5 3d7, 4d7, 5d6, Pd5 4d7a, 5d6, 2d6, Vd5

591 (3) 577 (5) 536 (9) 508 496 496 491 423 401 397

TOTAL PUNTS MITJANA CASTELL RÀNKING AVUI

20 nov Terrassa 19 set Festes 24 oct Sant Just 13 nov Granollers 23 maig Sabadell 13 juny Esplugues 15 maig S. Cugat 11 set Hostalets 1 maig Hospitalet 25 jul Gall

5d7, 3d7s, 4d7a, Pd5, Pd5s 5d7, 3d7s, 4d7a, Vd5 3d7a, 5d7, 4d7a, Vd5 5d7, 4d7a, 3d7, Pd5s 3d7, 5d7, 4d7a, Vd5 4d7a,3d7a, 4d7, Vd5 3d7, 5d7, 4d7, Vd5 3d7, 5d7, 4d7, Pd5 3d7, 4d7, 4d7a, Pd5 3d7, 4d7a, 4d7, Vd5

4920 123 27

616 (1) 616 (2) 577 (4) 549 (7) 549 (8) 524 (10) 508 508 496 496

TOTAL PUNTS MITJANA CASTELL RÀNKING AVUI

5439 135 23

Font: Emili R. Moià Els castells ombrejats són els primers de la història.

El número entre parèntesi indica l’ordre de l’actuació en punts en el global històric de la colla

aquests darrers anys, com es veu en la taula de sota, que no caiem amb el pilar. És destacable, del calendari, l’actuació a Sant Just, que va ser molt bonica, i la d’en David Carreras, també molt maca. Un calendari que s’ha fet llarg en alguns trams però que ha estat molt bé pel nivell general de les altres colles amb qui compartíem plaça.

La millor collita

1,5%

1,5%

1%

96,4%

2%

0%

2%

Per Emili R. Moià

96%

0%

1%

1%

98%

La taula de dalt compara les deu millors actuacions dels tres darrers anys. Entre parèntesis, hi ha la posició històrica que ocupa l’actuació en concret. Es veu, doncs, que sis de les deu millors actuacions del 2010 estan al top ten, entre les quals la primera i la segona, que són fet i fet la mateixa amb un pilar de cinc de diferència (en punts són iguals). Aquesta actuació supera la del Clot, amb la torre carregada, per pocs punts. I aquest és un bon moment per discutir quina és realment millor actuació, a banda de la puntuació, i nosaltres exclamarem, sense titubeig de cap mena, que al nostre parer la de la torre, malgrat aquell 3de7 en segona ronda. Perquè si bé potser la d’enguany és molt més completa, també és cert que la torre és una frontera, el primer castell de vuit, importantíssim, i que el tres per sota és també molt important i molt tècnic, i que també representa altres coses, com esperit de pinya i de colla, però el que significa la torre de set per a una colla és més que el que significa el tres per sota. És el nostre parer!

Un altre aspecte destacable és que de vuit sembla, avui dia, molt més a no hi ha cap castell de sis a la tau- tocar que fa un any. la del 2010, per tal com enguany A la taula de sota també s’observa hem fet un fotimer d’actuacions, que seguim sent una colla molt secatorze, amb tres castells de set, un gura, tot i anar trencant sostres altre rècord. Això ha significat, tam- contínuament i enfrontar-nos a bé, que féssim el mínim històric de construccions noves. El percentatge castells de sis, com es pot apreciar a de descarregats sempre és superior la taula de sota. Aquest fet és molt al 96% i les llenyes basculen entre positiu per al nivell de la colla, tot i dues i tres per temporada. Més seque hi ha qui opina (nosaltres només gur potser sí que es pot ser, però és hi estem mig d’acord) que això im- impossible ser-ho si es vol créixer. pedeix a gent menys experimentada En tot cas, cal reconèixer que hem rodar-se a plaça. après a caure, un tema que abans La taula de dalt també informa feia tronar i ploure però que ara es sobre les estrenes de nous castells. El pren a plaça amb total naturalitat.

2008 vam estrenar el 5de7 i enguany Un reflex més del fet que ens hem n’hem fet deu; també hi vam estrenar fet grans com a colla, i tant de bo, el vano de 5, a Figueres l’últim dia de tant de bo, que seguim creixent i que la temporada, i enguany el repartíem cada any puguem tornar a dir que ha per tot Catalunya: set n’hem fet, en estat la millor temporada de la nosconcret, segons l’Emili. El 2009 des- tra història. virgàvem el tres amb agulla, controlat perfectament en- CASTELLS PER TEMPORADA 2008 2009 2010 guany, i el pilar per sota, a d c i id d c i id d c i Id més de la torre de set, que ja 6 3d6 sabem com està. Finalment, 3d6a 1 1 4d6a enguany hem pintat de blau 7 4 1 5d6 6 2 elèctric també el tres de set 10 3de6s 2 per sota, que esperem que 2d6 7 4 1 tingui la mateixa sort que 3 1 Pd5 9 8 els castells amb agulla i el Pd5s 2 3 Vano5 cinc de set, i que s’hi uneixi 4 2 1 7 4d7 12 11 la torre. Per acabar, només 12 3d7 12 13 ens cal dir, un altre cop a 13 3de7a 4 1 5 títol personal, que esperem 2 5 10 1 1 4de7a que l’any vinent puguem 3 1 4 10 1 5de7 3de7s 2 1 ombrejar un altre castell 2de7 1 2 1 nou, tot i que serà difícil i necessitarà molta més gent 121 1 1 0 116 2 0 3 132 1 2 2 total implicada... però el quatre %

—28—

Clixé d’activitats La Vella d'Esplugues

D

La Vella emborratxa la Jove amb cava Analec

La Vella cuina la paella

Garrotins de Festa Major

e tots és sabut que una colla castellera té la virtut de ser una entitat integradora, de fet ha estat un dels motius per ser proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Tothom és vàlid, no importa si ets alt o baix, blanc o negre, gras o prim, jove o vell; repeteixo: tothom hi té el seu lloc.

La nostra colla no n'és una excepció; tenim tot això però, per sobre de tot, tenim LA VELLA!, amb la seva marxa, el seu bon rotllo, la seva simpatia, els seus tiberis (no ens negareu que estan de conya)... però si fins i tot som guapos, o no?

També és veritat que per poder estar en forma i poder aguantar aquestes temporades tan dures -la calçotada, el dinar de Festa Major, la Castanyada, el Sopar de Nadalens hem de preparar fent un stage de pretemporada sense mirar prim (pagant la Colla, evidentment).

Bé, parlant una mica més en sèrio, la veritat és que ens agrada sentir que som estimats, sentir-nos un més de vosaltres, i escoltar de tant en tant que de grans voldríeu ser com LA VELLA. Nosaltres ens ho passem de conya fent activitats conjuntes amb «LA JOVE», com jugar a la botifarra, cantar garrotins, celebrar el èxits de les diades amb alguna copa de més, jugar a

La Vella al Toubkal (4167m)

—29—

«És una qüestió d'actitud davant la vida: pots triar quedar-te a casa amb el comandament a distància o sortir al carrer. Preneu compromís i no us ho quedeu mirant de lluny!» futbol, al futbolí i al que faci falta, què cony, que no ens en perdem ni una.

Doncs bé, per a això només hi ha una resposta, és una qüestió d’actitud davant de la vida, pots escollir quedar-te a casa amb el mando de la tele o sortir al carrer. Segur que algú et trobaràs, sobretot si t’acostes a CASTELLS. Feu cas de l’experiència, agafeu la segona opció i preneu compromís amb allò que escolliu i no us ho quedeu mirant de lluny, penseu que LA VELLA també té caducitat i ens farà falta un relleu.

Ja sabem que hi ha gent que està agafant aquest compromís i que està treballant bé, però potser en voldríem veure més i no ens referim únicament als castells, que també, sinó a l’aspecte social de la colla.

No podem abaixar la guàrdia si volem triomfar.

Stage de pretemporada de La Vella

SENY EQUILIBRI PIT I AMUNT UNA ABRAÇADA, LA VELLA Postdata. Nosaltres també voldríem ser com vosaltres.

Foto Eugènia Tarrés

—30—

Foto: Orgull de Pinya!

Futbol i castells Andrés Pardo i Adrià Pallarès

B

ona tarda, no?

Primer de tot parlarem del nostre estimat local, conegut com «La

Closca».

Aquest any hem fet un pas endavant (UPA Dance) contractant el Canal Plus per poder veure tots els partits de futbol.

Tots vam fer un esforç de pagar 10€ per persona; encara que alguns no tenien clar si aquest nou invent funcionaria, va resultar favorable per als interessos de la colla. No només per veure el futbol, sinó per tenir una «excusa» per quedar els dissabtes i/o diumenges i així passar una bona estona tots junts, jugant al futbolí o

«Enguany us convidem a formar una afició que faci ombra als Borinots i a Poble Sec» fent una cervesa que, a més a més, això fa pinya...

D’altra banda, aquesta iniciativa va anar molt bé per incrementar, en tot el possible, l’economia de la colla, aconseguint així millores en el bar (com la nova cafetera, com els pica-pica del futbol, incrementant les barres lliures, que a tots ens agrada, o no...?)

També, gràcies a l’ajuda de molta gent de la colla, vam poder ampliar la zona del bar, tirant a terra la paret que separava les dues sales.

Per acabar el tema de La Closca, esmentar que en un futur no molt llunyà s’adequarà el bar per fer-lo el més acollidor possible.

Canviant de tema, anem a parlar del fantàstic Torneig de Futbol Sala Intercasteller.

Enguany es disputarà el cap de setmana del 19 i 20 de Febrer a Granollers. Esperem aquest any continuar

amb la bona ratxa d’aquests últims anys, tot gràcies al gran esforç i treball de tots els integrants de l’equip.

El nostre fantàstic planter s’entrena dilluns rere dilluns en el col·legi Lola Anglada de 20.30h a 21.45h, però no hi va tota la gent que hi podria anar i això complica molt les tasques de millorar el treball en equip.

Cal afegir que la directiva de l’equip està molt disgustada amb l’afició, que no ve al torneig i, si hi vénen, és quan arribem a quarts de final... ASÍ QUE AL LOROOOO!!

Que no nos embauquem!! Que dicen que son de Esplugues, y no lo son!! Per això, aquest any, des de l’equip, us convidem a formar una afició com Déu mana, per fer ombra a Sants i a Poble Sec, que aquestes dues colles tenen el monopoli de grans aficions i lluiten cada any pel premi a la millor afició...

Gràcies a tots, y suerte en la vida...

—31—

«Els crits i sorolls, la màgia maligna que s'hi produïa, no era res per als més porucs de la canalla, però va acollonir els més valents de La Vella»

La Castanyada del Terror Jonàs Bassó

J

a és una celebració típica i tradicional cargolina la festa de Tots Sants al local. La catalana castanyada conviu amb l’americà Halloween de forma inevitable. No és un fet que es doni a la colla, sinó que arreu de Catalunya ja es poden veure tantes carbasses il·luminades com castanyeres. Podem estar-hi d’acord o no, però el cas és que ja són un quants anys en què a més de menjar-nos les castanyes, es munta algun show relacionat amb la por per la canalla.

A diferència de l’any passat, quan la història de la «castanyera assassina» va fer de fil argumental i va embolicar així totes les sales del

Foto JS

nostre local, enguany la castanyada i el túnel del terror van tenir el seu respectiu temps. Aquí sí que no hi va haver malentesos: primer, van ser les castanyes, els moniatos i el moscatell. D’això se n’encarregà principalment La Vella, especialista en la preparació de banquets i borratxeres, també de torrar les castanyes.

El també tradicional concurs de panellets no va aparèixer-hi, aquesta vegada. És curiós veure com als Cargolins ens agrada trobar-nos per a endrapar, beure i, de tant en tant, fer algun castell. Bromes a banda, una vegada atipats, vam engegar les màquines d’un túnel que deixaria més d’un cargolí sense son aquella nit.

El túnel del terror feia patxoca, estava ben organitzat i realment espantava aquells que hi gosaven entrar. Totes aquestes virtuts que tenia, van anar-se esvaint a mesura que passaven els grupets, doncs, entre pors i nervis, alguns espectadors trencaven el decorat de l’atracció. Amb tot, s’ha d’esmentar que el muntatge, fet per part dels

voluntaris que hi van participar, feia goig de veure. És una feinada que s’ha de reconèixer, és un èxit convertir el gimnàs en un recorregut per diferents sales connectades, encabint-hi fins i tot un túnel fosc i misteriós. L’atrezzo comptava amb teranyines que s’enganxaven per tot arreu, espelmes de totes mides i colors, un taüt, fulles per terra, sang a les parets, sons esgarrifants... La inventiva dels personatges i les disfresses dels actors, els crits i sorolls que reproduïen, la naturalitat amb què actuaven, la màgia maligna que podien arribar a produir... no significava res per als més porucs de la canalla i, en canvi, va acollonir els més valents de La Vella.

Una vegada espantats, les tenebres es van desfer i vam recollir l’escampada del túnel del terror.

La celebració de la festa no s’havia acabat encara i, aprofitant la temàtica, va tenir lloc un altre tipus d’horror... L’Adrià es dirigia a la taula de mescles per posar la seva sessió musical...

—32—

Quatre línies sobre el gimnàs Jonàs

N

o sé si ningú és conscient que hi ha una altra sala en el nostre local social. Una sala on no hi ha la barra del bar ni futbolí però que no té l’entrada prohibida a cap cargolí. Evidentment us parlo del gimnàs de castells de la nostra colla, aquell espai que existeix més enllà de la castanyada o de la cuina del sopar de Nadal. Parlo del gimnàs jo mateix perquè si ho hagués de fer ell potser ploraria desconsoladament.

En aquesta edició de Peus Negres no us avorriré amb la rutina que seguim al gimnàs ni tampoc faré cap Oda a Quique. Aquesta vegada simplement us animo a venir, a donar vida al gimnàs de la colla. No és sols per posar-vos forts, per evitar lesions o per fer millors castells. Si veniu al gimnàs estareu fent una gran acció solidària amb els pocs cargolins que hi assisteixen, entre aquests un servidor.

Aprofiteu aquests primers dies d’any, temps de promeses i propòsits, veniu al gimnàs de la colla! Recordeu que hi som tres dies a la setmana: dilluns, dimecres i divendres a partir de les 19h de la tarda.

Orgull de pinya!

—33—

El millor viatge al millor preu!

Amsterdam - Port Aventura - Eurodisney New York - India - Creuers - Egipte i molt més...

La nova forma intel·ligent de viatjar per la gent d’Esplugues

C/Sant Francesc Xavier Nº 10 93.372.07.42 www.outletviatgesesplugues.com

—34—

Crònica terrorista de Santa Magdalena

F

esta de Santa Magdalena, la patrona dels esmorzars.

Com va dir Proust en una de les seves quaranta mil pàgines, «jo me l’hauria tirada».

Fora bromes, ens posem seriosos per denunciar que al poble aquest 2011 serà festiu per Sant Valentí i per Sant Gener, per comptes de Santa Magda i Sant Mateu. No és per motius religiosos que m’exclamo, que per a mi no tenen cap importància, sinó per pura i simple decència i amor al nostre poble. Si algú de l’Ajuntament llegeix això, que sàpiga que fan pena. Qui s’imagina una Mercè fora de data, o que a Sant Just Desvern, també sociata, canviïn la festivitat per fer pont? Indignació.

I ara redactarem la crònica objectiva i sense demagògia de Santa Magda. Aquell dia vaig plegar uns minuts abans de la feina i volant amb la bici vaig plantar-me al Ro-

text i fotos J. Santacreu

bert Brillas on, estrany d’allò més, encara hi eren les colles, que encara no havien començat a passar. A què era degut aital retard? Resposta més òbvia: a la manca de licor de ginjoler o aigua de valència marca TiC. Sense l’excitació sanguínia subsegüent a la ingesta d’aquestes ambrosies dels déus, els actes se succeïen a empentes i rodolons.

Vaig esmunyir-me de totes les pinyes dels pilars, armat amb xibeques, i vaig retratar el de Can Tinturé i el de Can Cortada. Aquest, per vacil·lar, el van voler fer caminar amunt i avall pel passadís que tradicionalment la Colla de Diables ens dedica, amb una certa sornegueria, en passar-hi. Però el primer intent del pilar va caure endavant, segurament a causa d’una agulla poc amatent: sóc imprescindible!

El segon intent del pilar va reeixir així com cal, i after that la majoria

de colles de cultura popular ja havien ofert el seu ball a la patrona dels esmorzars. Jo, amb la camisa ben cordada com a cuirassa contra les influències malignes d’una qualsevol església, a manca de la samarreta satànica que cada any faig servir per a tal efecte, vaig prendre posició rere l’altar, des d’on se m’oferia una perspectiva immillorable per fer fotos.

Vaig provar sense flash i amb flash i totes van sortir prou bé. L’església ens il·lumina!

El pilar dins el, diguem-ne, temple, va ser radiant i espaterrant, fet caminar pel passadís entre la gernació embadalida i àvida per aplaudir.

Com sempre, va ser molt emocionant i sensacional en el sentit que causa sensacions insospitades i meravelloses, orgàsmiques: el pilar, símbol fàl·lic, ert, ofrenat en societat a un déu per a un any casteller fecund i fructífer, pot ser una interpretació

—35— pagana de l’assumpte.

En acabat, a fora el mossèn repartia cerveses als fidels, marca Mercadona, i els diables ballaven amb banderes de l’Estat espanyol i una pancarta en què hom podia llegir «Espanya Decideix». Jo sospitava que, sense voler, com que són una colla de foc, saltaria involuntàriament una espurna peregrina que cremaria una d’aquelles banderes: però no, fins i tot en aquesta colla són porucs i destrempats!

Els versots van estar força bé, tot i que jo m’esperava alguna cosa contra nosaltres els Castellers. Fins i tot en Llucifer va dir que les castelleres estan molt bones —cosa que és de tots sabut i que constitueix un dels grans atractius de Castells.

Així les coses, van enfilar de tornada cap al Brillas, on se suposava que hi havia programat un sopar de carmanyola amb música d’en Casellas. Tanmateix, els de la carmanyola érem pocs, perquè la majoria va escampar la boira i va sopar a una altra banda. I d’això jo en dic poc esperit de pinya, però bé.

En acabat, ja a quarts d’una, si fa no fa, van sortir els recitadors de garrotins, amb l’absència destacada d’alguns diables que van optar per no pujar-hi. Clàssiques disputes entre cargolins i riffenyos i en acabat bona nit i tapa’t. Quan en Marcel Casellas ja plegava veles, uns acordions van anar volant cap a la banda dels diables, però veient l’hora i el dens enterboliment de cap que m’assetjava, vaig tornar, també volant, amb bici a casa meva.

Un dels dies més bonics a Esplugues, típic de festa tradicional, que esperem que vagi cada cop a més malgrat la desunió popular, les retallades pressupostàries i la condició laborable de la jornada, que ja sabem que la nostra veritable patrona és...

Santa Mercadona.

—36—

un bocinet d'història...

La torre de sis per sota Paco Duran Els Castellers d'Esplugues vam descarregar el 2d6s en la nostra VII Diada. Només els Castellers de Montcada i Reixac l'havien fet abans, a principis dels 90.

S

ens cap mena de dubte aquest ha estat l’any dels castells aixecats per sota. La Colla ha treballat força per poder portar a plaça el 3de7 i el pilar de 5 aixecats per sota i al final el treball ha estat recompensat, aconseguint descarregar-los un parell vegades enguany, amb la sensació que són construccions que podrem repetir amb assiduïtat.

Per a moltes i molts de vosaltres ha estat la primera experiència pel que fa als castells aixecats -a banda dels pilars de 4 que ja havíem portat a plaça en moltes ocasions-, però no ha estat el primer any en què la Colla descarreguem un castell d’aquestes característiques.

El primer castell aixecat per sota que la Colla va portar a plaça va ser una torre de 6. L’any 2000, en el desaparegut Poliesportiu de Les Moreres, que ens servia de local d’assaig, ara en fase de renovació, es va començar a assajar la torre de 6 per sota. Immediatament vam començar a sentir que aquella torre ens portava un aire nou, noves sensacions. La pinya i el tronc van ser conscients que es necessitava treballar amb més concentració i tenacitat del que es feia habitualment degut a la complexitat dels moviments de l’aixecada i la necessitat de treballar amb força

Foto Cargolins

però amb suavitat per tal de compensar i equilibrar la pujada. Poc després, en una actuació a la plaça Pare Miquel d’Esplugues -la plaça de l’església de Santa Magdalena- la torre va anar pujant amb tremolor però amb tota la decisió del món.

Els darrers moments abans de coronar-la van ser molt emocionants, ja que l’enxaneta d’aquell moment -la nostra Eugènia- va tenir alguna dificultat per remuntar dosos, però finalment va arribar a dalt. Feta l’aleta i la passa, de mica en mica es va anar descarregant el castell amb gran eufòria de tota la Colla.

Curiosament aquell castell no es

va tornar a repetir.

Ara, aquest any, hem pogut tornar a viure aquestes sensacions tan especials, la complicitat de tothom, els nervis, la tensió, els dubtes... i per fi la recompensa... l’alegria de la descarregada, l’esclat de la plaça, els aplaudiments del públic i, per què no dirho, aquella emoció que et fa plorar quan vius un moment tan especial.

Aquesta és una més de les moltes petites històries dels castells d’una gran Colla.

Visca els Cargolins!!!

—37—

Sergi Pont

E

La Colla no fa política

s podria afirmar, sense por a equivocar-se, que el 28 de novembre és el dia en què més hem aparegut els Castellers d’Esplugues als mitjans de comunicació: TV3, Avui, La Vanguardia, El Mundo... i fins i tot l’Ara, un diari que va veure la llum, en la seva versió digital, amb la fotografia dels Castellers d’Esplugues en primer pla. Ningú s’ho va voler perdre, ni tan sols cinc homes i una dona que passaven per allà i, encuriosits per l’enorme grua que van instal·lar a La Nau, van voler participar de la instantània. Més tard vam saber que es deien Artur Mas, José Montilla, Joan Herrera, Joan Puigcercós, Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera, i que un d’ells era el president de la Generalitat i un altre estava a punt de ser-ho. Vés, quantes casualitats!

La fotografia va reunir un nombre considerable de cargolins, tot i que alguns van decidir quedar-se a casa. També es va

donar el cas d’algun casteller que amenaçava amb no venir i finalment va acabar xupant càmera entre Mas i Montilla a la pàgina 5 del diari Avui.

Com si fossin al canòdrom, molts cargolins van fer apostes sobre quin «intrús» tocaria a la seva rengla. Els llebrers més cotitzats eren Albert Rivera i, sobretot, Alícia SánchezCamacho. L’Erik Kvam va tenir l’honor d’endur-se el premi gros i va fer-se la fotografia amb la popular, entenent per populars els membres del Partit Popular.

La jornada ens va deixar altres imatges impactants i grotesques, com la que delatava el possible affaire entre l’alcaldessa Pilar Díaz i l’actual president de la Generalitat, Artur Mas. Ningú dubta tampoc de l’amor a primera vista entre l’Albert Rivera i la Susa, que no es va resistir als encants del candidat trilingüe.

Acabada la feina, molts van aprofitar per conversar i fotografiar-se amb els novatos. Mentre José Montilla afirmava que no pot venir als assajos perquè no té temps (ara suposem que en tindrà més), el Ramon Sàlvia aprofitava per conversar de forma distesa amb l’Alícia, a qui no va fer gaire gràcia els crits independentistes que s’havien sentit minuts abans.

Tot plegat, un esdeveniment únic que va permetre acostar els candidats al món casteller i situar la colla a primera plana de l’actualitat.

Foto EFE

—38—

Entrevista a

Josep Maria Cortès, president de la Colla Joves Xiquets de Valls

Per Sergi Pont

«Et poden fallar els amics o la família, però la colla no et fallarà mai» En Josep Maria Cortès pot presumir de ser el primer president de la Colla Joves que no és de Valls.

Va néixer a Lilla (Montblanc) i, des de fa tres anys, viu a Sant Just Desvern amb la seva parella. Tot i això, després de 17 anys a la colla, la seva passió pels seus colors i pels castells és tan gran com la de qualsevol vallenc. Tant és així que, tot i no considerar-se un radical, en tota l’entrevista no ha pronunciat el nom de la Colla Vella, a qui ell anomena «l’altra colla».

Què significa per a tu ser el president de la Colla Joves? És un honor impressionant. Jo porto 17 anys a la colla, poc comparativament amb molts castellers que porten més de 40 anys fent castells. Estava a la junta, el president ho va deixar i aleshores va sorgir aquesta oportunitat de ser president.

El Josep Maria i la seva xicota, la Núria, llueixen el trofeu de segons classifacats al Concurs

Per què creus que els castells me-

—39—

reixen el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat?

Tots els valors que pretén inculcar la UNESCO estan presents en els castells: són l’excel·lència del treball en equip, són singulars... A més a més, les colles desperten un sentiment d’identitat molt important. Diuen que, per conèixer un país, has d’anar al mercat. Jo crec que si vols conèixer un poble has d’anar a un assaig casteller, on hi ha la representació de tot el municipi.

A la Joves hi ha persones que malviuen pels carrers de Valls i altres que tenen cotxe oficial, però el dia de l’actuació tots dos es posen la camisa i fan força per igual.

Què significa la declaració dels castells com a Patrimoni Mundial?

El fet que s’hagi declarat els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat implica que el govern espanyol es compromet a protegir els castells. D’altra banda és una promoció brutal i una projecció internacional molt forta.

Què et sembla que algunes colles promocionin els castells a l’estranger?

Crec que hi ha dos models d’exportació dels castells. El de Vilafranca és un model d’integració social en una zona marginal de Xile. En canvi, el projecte a la Xina [la Colla Vella va anar a Shangai a finals de maig] crea reticències ja que s’ha implantat en una empresa per desig del seu propietari. La Xina no és un país que destaqui per les seves llibertats individuals, per tant, no sé si això prosperarà o acabarà sent una imposició.

Com es va celebrar a Valls la declaració de la UNESCO? És un dels llocs de Catalunya on més es va celebrar perquè allà apa-

«A la Joves hi ha persones que malviuen i altres que tenen cotxe oficial, però el dia de l’actuació tots dos es posen la camisa i fan força igual» regueren els castells fa 200 anys.

Qualsevol pare està orgullós del que fa el seu fill i aquest reconeixement mundial és un honor impressionant per a Valls.

Un dels punts més febles de la candidatura va ser la pressió que s’exerceix sobre els nens que pugen. Això, fins a quin punt és cert?

Els que parlen de la pressió als nens és perquè no han estat mai castellers.Totes les colles volen coronar els castells i, per tant, només els fan amb nens que saben que estan convençuts. La canalla té un esperit competitiu impressionant i veure que 400 homes i dones els adoren és per ells un motiu d’orgull molt gran. Els nens castellers, a les escoles de Valls, són líders.

Ser de la Joves o de la Vella és com una religió a Valls?

En 200 anys, els exemples de persones que han canviat de colla es poden comptar amb els dits d’una mà. Et poden fallar els amics o la família, però la colla no et fallarà mai. Hi estàs per sentiment i trair-lo és una de les coses més fortes que et pot passar a la vida. Si em passés a l’altra colla, a Valls em farien un llibre.

La rivalitat és sana?

Com a tots els grups hi ha els integristes, que ho porten molt endins i no poden amb l’altra colla. Aquesta és la rivalitat malsana.

Però per la majoria de gent, la rivalitat és molt sana.

Com es tradueix aquesta rivalitat en

una diada com la de Santa Úrsula?

La Colla Joves sempre intentem fer els castells amb seny i fer els castells que podem amb la gent que tenim. Només hi ha dos dies que ens bevem l’enteniment: pel Concurs i per Santa Úrsula. A Santa Úrsula anem a fer-ho tot. Fa dos anys, per exemple, després de fer un 5 de 8 vam tirar un 2 de 9. Però això només s’entén en clau de Santa Úrsula.

Per a una persona que no hagi viscut mai Santa Úrsula, com la definiries?

Tradicionalment es diu que és la mare de les actuacions. És una plaça molt petita, per tant tothom està apretat. A més, Santa Úrsula és l’únic lloc on, després d’una llenya, la colla torna a intentar el castell immediatament. Quan has de muntar una pinya després d’un intent fallit, la resta de la plaça posa pressió perquè vagis ràpid i cometis alguna imprudència. Tot influeix en aquesta diada i les celebracions són impressionants.

I guanyar la Vella per Santa Úrsula pot salvar una temporada?

I tant! És l’última gran diada que tenim. Pots haver tingut una temporada molt dolenta i guanyar per Santa Úrsula et salva la temporada.

La rivalitat depara algunes anècdotes.

En podries explicar alguna?

Tot el que diguin i més, és veritat. Diuen les males llengües que quan caus d’un castell les colles es troben llenya al seu local, perquè el més normal és que quan fas llenya

—40—

«Els Castellers de Vilafranca s’autodeclaren club esportiu, però per fer un esport hauríem de jugar tots amb les mateixes armes» la recullis. Però com que a Valls es fan moltes calçotades, si tens llenya ja pots fer-ne una. És anecdòtic, però fa ràbia.

Darrerament els Castellers de Vilafranca estan sobresortint. És positiu que hi hagi una colla tant superior?

Els Castellers de Vilafranca sovint s’autodeclaren com un club esportiu i això, per a mi, no té raó de ser. Opten per un model que es basa en tenir moltíssima gent i fer macroestructures, i nosaltres no podem competir-hi perquè la nostra ciutat és molt més petita.

Si volen fer un esport, s’haurien de regular el tronc, el folre i les manilles... Nosaltres fem un dos de nou amb 47 persones al folre i ells l’han arribat a fer amb 100. Si tinguéssim les mateixes armes, podríem comparar. De totes maneres, em trec el barret amb la torre de vuit que van descarregar.

Els Minyons de Terrassa renuncien a participar al concurs perquè no volen competir fent castells. Per a tu, els castells són competició?

Als Minyons de Terrassa no els entenc; porten la competició al límit. Si coincideixes amb ells en una plaça sempre intentaran fer un castell superior al teu, encara que la resta de la seva actuació sigui normaleta. A la zona tradicional, si falles un intent important, tornes amb castells grans. Per a mi els castells no són una competició perquè són subjectius. Em pot agradar més un dos de vuit net que un tres de deu i els dos són grans castells. Per tant, no entenc que hi pugui haver aquesta competitivitat quan es fan construccions diferents.

Enguany heu carregat el cinc de nou un parell de vegades. Esteu satisfets de la temporada?

Estem contents perquè els gammes extres no es poden fer cada any. Suposen una feina de motivació i mobilització molt gran i costa molt tenir la gent necessària per aconseguir-ho. Nosaltres portem des del 2006 fent un munt de 5 de 8, que són els que ens donen les garanties per poder provar el 5 de 9.

Quantes camises podeu arribar a aplegar en una diada gran?

Fins ara aquesta era una pregunta retòrica. Ningú ho tenia clar i tothom intentava donar una xifra aproximada. Però aquest any al Concurs, per motius de seguretat, van comptar les persones que va portar cada colla. Nosaltres érem 608 en una de les diades amb més castellers dels últims anys.

Quins objectius us marqueu de cara a la temporada que ve?

Hi ha canvi de cap de colla i caldrà veure si aposta per castells amb folre i manilles o es decanta per castells nets. Però la colla porta una tendència i seria una llàstima deixar-la.

Amb el quatre s’ha fet una feina impressionant i, inclús l’any passat,no es descartava tornar a tirar el quatre de nou sense folre.

També hem treballat molt el pilar i un altre objectiu podria ser atacar l’espadat de vuit, que no hem aconseguit mai.

Creus que és possible desbancar Vilafranca en un futur proper?

Vilafranca ha aconseguit que tots seguim el rànquing i nosaltres no hi creiem per un motiu: no tots fem les mateixes actuacions. A ells els conviden, per exemple, a Santa Tecla i a la Mercè, i això implica poder fer grans actuacions, amb més diners per publicitar-ho i més motivació per part de la colla. L’any 2009, però, la millor actuació va ser de l’altra colla de Valls. Al cap i a la fi, si tens un bon pilar ets perfectament competitiu amb ells, ja que pots plantejar-te tres gamma extra: el tres i el quatre de nou amb el pilar i l’espadat de vuit. Sense el pilar, perds molta gamma. De totes maneres, el que van fer per Tots Sants és impressionant.

Com veus el panorama casteller del Baix Llobregat?

Al Baix Llobregat hi va haver un «boom» als anys 80 i 90 i van aparèixer diverses colles. Els Castellers de Cornellà fins i tot van aconseguir fer el quatre de vuit.

Però ara sembla que hi ha formacions que estan desapareixent i en queden dues més destacades: els Castellers de Cornellà i els Castellers d’Esplugues.

I als Castellers d’Esplugues?

Esteu fent un gran creixement: en els últims tres anys, us heu superat progressivament. Però ara teniu el gran repte de fer el dos de set i el salt als vuit pisos. El dos de set, per la seva banda, és un castell molt tècnic. Però amb la bona tèc-

«Si tens un bon pilar ets perfectament competitiu amb Vilafranca, ja que pots plantejar-te tres gamma extra»

—41— nica que es veu en castells com el pilar, sembla que la torre pot ser una realitat aquest any, si teniu el pom de dalt perfecte. Pel quatre de vuit, a més de tenir la canalla perfecta, has de tenir una consolidació de pisos. Cada colla fa el salt a la seva manera: si es tenen uns terços grans es poden afegir uns quarts/ quints, i si els terços són lleugers es pot afegir el pis de terços. A Esplugues teniu un mix, i això pot ser positiu ja que es poden afegir castellers a terços i quarts que ja tindran experiència. El gran handicap, en una zona com el Baix Llobregat, és que una caiguda castiga molt.

En una construcció com aquesta, els nervis de qualsevol persona de tronc o de les primeres mans pot trair el castell i es necessita un assaig extraordinari per fer-lo amb seguretat. Els Castellers de Sants són un magnífic exemple de colla extremadament nova i d’una zona no tradicional, que han anat fent una progressió increïble i amb una seguretat insòlita.

Què et semblen les colles universitàries?

Són una escola de castells i un punt de trobada. Hi ha castellers de la Joves que han après a pujar a les colles universitàries i que ara descarreguen tresos i quatres de nou i que potser, en un altre cas, no haurien pujat mai. També és un lloc on hi ha intercanvi de coneixements. A Valls ens pensem que ja ho sabem tot sobre els castells, però a les colles universitàries s’aprenen moltes coses que poden ajudar. D’altra banda, es creen simpaties entre la gent del món casteller, que després et vénen a ajudar en diades importants.

La Joves desperta moltes simpaties?

Fent un símil amb el món de

El primer 5de9f dels dos que ha carregat enguany la Colla Joves Foto Pol Montserrat

«El gran repte dels Castellers d’Esplugues és ara fer el salt als castells de vuit» l’esport, hi ha entrenadors que els agrada el paper d’antipàtic i el potencien. En canvi, a altres entrenadors els encanta el paper de la humilitat. Hi ha colles que agafen aquest paper de la prepotència i l’únic que busquen són enemistats i caure malament. La Colla Joves té un paper d’humilitat, ja que si no ens ajudem entre tots no ho aconseguirem. Nosaltres agraïm a aquesta gent que ens ve a ajudar, perquè sovint els últims cordons

són els més necessitats i els que et donen més força i seguretat. Les altres colles tenen un model diferent i ells saben si els funciona.

Aleshores, Vilafranca és el Mourinho dels castells?

[Riu] Sí. I l’altra colla també.

—42—

Resum de la temporada Sergi Pont

E

nguany ha estat, en general, un any molt bo per al món casteller en global, en què el nivell mitjà ha pujat malgrat que alguna colla ha baixat una mica. Ens centrarem en les les colles de set i vuit, que conformen el gruix de la nostra activitat i que reben normalment poca atenció mediàtica.

Gamma extra de luxe Poques coses més es poden dir de la torre de vuit neta dels Castellers de Vilafranca o del tres de deu dels Minyons de Terrassa, que se n’han tornat a sortir amb el seu gamma extra predilecte. A Valls, regust amarg per a la Colla Vella, que no va ser capaç de fer ombra als verds al Concurs de Tarragona ni de superar una Colla Joves que va ser molt superior a Santa Úrsula i fins i tot, contra pronòstic, a la Tàrraco Arena. Els Capgrossos de Mataró són un altre dels vencedors del 2010, ja que han entrat a la gamma extra per la porta gran amb una esplèndida torre de nou a Vilafranca. Els Castellers de Sants, per la seva banda, també completen una temporada magnífica, consolidant el tres de nou, estrenant el quatre i desmarcant-se com a millor colla de la capital. Per acabar el repàs de les colles de nou, centrem la mirada a Tarragona, on la Colla Jove de Tarragona ha estat una altra de les triomfadores del 2010 amb el tres de nou, deixant enrere els Xiquets de Tarragona, que només l’han carregat.

Els Capgrossos entren per la porta gran al selecte club dels ‘gamma extra’ (foto Capgrossos)

Rècord històric: 20 colles assoleixen els vuit pisos Les dues colles de vuit més destacades han estat els Castellers de Barcelona i els Castellers de Lleida, que han estat capaços d’assolir la torre de vuit amb folre en més d’una ocasió. Els barcelonins, que estan patint una renovació de tronc a causa de les nombroses baixes que han tingut, han revalidat la torre però han perdut, en canvi, un pilar que els havia donat moltes alegries en els últims anys. La temporada ha acabat in crescendo i ara el seu repte serà revalidar els castells de nou pisos. Els de la terra ferma, per la seva banda, han descarregat en dues ocasions la torre de vuit folrada però han perdut el pilar de sis que van aconseguir la

Vilafranca domestica la ‘bèstia indomable” (foto CdV)

temporada passada. El 2010 també passarà a la història dels lleidatans per haver fet el primer intent de castell de nou, per Tots Sants a Vilafranca.

Tres colles més tenen l’honor d’haver fet l’aleta en una torre de vuit folrada. Parlem, en primer lloc, dels Nens del Vendrell, una de les sorpreses de la temporada. Han recuperat el quatre de vuit, perdut l’any 2008, descarregant-lo en fins a cinc ocasions. Han completat la fita històrica descarregant el dos de vuit per Santa Teresa. També s’han apuntat la torre, en aquest cas carregada, els Xicots de Vilafranca i els Castellers de Terrassa. Els del Penedès han sovintejat els castells de vuit (especialment el carro gros) i fins i

2de8f de Barcelona al Clot (foto J.S.)

—43—

tot han portat a plaça el pilar de sis, en un intent molt feble que va caure tot just quan l’enxaneta començava a pujar. Els blau turquesa han tingut una temporada irregular, amb certs problemes per descarregar els castells bàsics de vuit, ja que s’han quedat sense el tres, l’assignatura pendent de cara al 2011.

El tres de vuit ha estat el castell límit de quatre colles. Els Castellers de Sabadell han fet història, completant una clàssica de vuit amb dues novetats: el tres de vuit, que estrenaven enguany, i el quatre de vuit, que només havien carregat una vegada fa tretze anys. Gran temporada dels Castellers de la Vila de Gràcia, que han consolidat el quatre de vuit i la torre de set, i han fet

Els Nens recuperen el 2de8f (foto Nens del Vendrell)

—44—

El primer 3de8 de Sabadell (foto C. Ventura)

un pas endavant molt esperat per la colla amb el tres de vuit descarregat en dues ocasions. L’actuació estel·lar dels graciencs va arribar a mitjans de novembre a Granollers. Els Xiquets de Reus, per la seva banda, han assolit menys castells de vuit que la temporada passada i s’han centrat en la torre de set, que han celebrat fins a nou vegades. I per acabar aquest bloc, els Sagals d’Osona, que només han carregat un castell de vuit i tres torres de set. El esforços dedicats al seu castell insígnia, el tres de set per sota, s’ha traduït en fins a dotze descarregades.

Per acabar amb la llista de colles de vuit, cal esmentar les tres colles que han coronat un quatre de vuit.

Els Moixiganguers d’Igualada i els Xics de Granollers han descarregat un sol carro gros, tots dos actuant

Els Moixiganguers descarreguen el carro gros al primer intent (foto Moixiganguers)

com a locals. Els morats, a més, han carregat una torre i han sovintejat el tres per sota. Els Bordegassos de Vilanova, tot i estar lluny dels seus anys daurats, acaben la temporada amb èxit. I és que malgrat no sortirse’n amb la torre de set, han recuperat els vuit pisos amb un quatre carregat per Festa Major.

Augment de colles que assoleixen els set pisos D’entre les colles de set destaca la presència dels Marrecs de Salt, els Al·lots de Llevant i la Colla Jove de Castellers de Sitges. Els gironins, després de quatre anys, han deixat de ser de vuit, tot i que s’han mostrat sòlids amb la gamma alta, sobretot amb el tres de set per sota i amb la

torre com a fita màxima. Els balears també han tingut èxit amb la torre de set, tot i que els ha costat portar a plaça els altres castells catalogats de set i mig. Ben diferent ha estat la història per als sitgetans, a qui els ha costat pair la gran temporada que van fer el 2009 i han tornat a batallar amb castells com el quatre de set amb l’agulla, el cinc de set o el tres de set per sota, que no han aconseguit.

Els Castellers de Sant Cugat i els Castellers de Mallorca han tingut el seu sostre en la torre de set, un castell gens fàcil, al límit entre els set i els vuit pisos. Els vallesans l’han recuperat després de cinc anys sense fer-la i han afiançat encara més la gamma alta de set. Els de Palma s’han mantingut constants i han descarregat el dos de set en fins a cinc ocasions,

Torre de set envejable dels Al·lots (foto J.S.)

una fita gens menyspreable per una colla de fora del Principat.

Els Margeners de Guissona han experimentat un lleuger retrocés pel que fa als seus dos principals castells, el tres de set per sota i el set de set, un castell poc habitual. Tot i això van aconseguir descarregar tots dos castells a la diada de Festa Major de Guissona. D’altra banda, van fracassar en l’únic intent de torre de set de la temporada.

A banda de la Colla Jove de Sitges, fins a vuit formacions han arribat al cim de la temporada amb el cinc de set. Aquest castell marca enguany el límit dels Castellers del Poble Sec, els Castellers de Cornellà, els Tirallongues de Manresa, els Xiquets del Serrallo, els Nois de la Torre, els Castellers d’Altafulla, els Minyons de l’Arboç i els Caste-

llers de Sant Pere i Sant Pau. Per als del Poble Sec, però, el gran èxit ha estat el tres de set amb l’agulla que van estrenar conjuntament amb el seu nou local: Can Bandarra. Al Tarragonès també estan d’enhorabona ja que tres colles han recuperat el cinc de set: els Castellers d’Altafulla, els Xiquets del Serrallo i els Nois de la Torre. Els Minyons de l’Arboç i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han acabat la temporada amb un regust amarg, ja que han portat a plaça castells de més entitat que no han pogut ni tan sols carregar. Els de Tarragona van intentar la torre al Concurs i els del Baix Penedès, en una mostra de la rauxa característica de la zona tradicional, van portar a plaça un primer intent històric del carro gros, malgrat que la temporada passada només van descarregar dos quatres de set. Finalment, els del Bages han mantingut els castells que van aconseguir el 2009 i han pogut portar a plaça el cinc de set en tres ocasions.

Els Castellers de la Sagrada Família han fet una temporada extraordinària amb tres construccions inèdites: el tres de set, el quatre de set amb l’agulla i el pilar de cinc aixecat per sota. Han consolidat la feina feta la temporada 2009, quan van descarregar el primer castell de set.

Ben diferent és la història dels Castellers de Cerdanyola que, després d’uns primers anys fulgurants, ara lluiten per mantenir els castells de set. Han perdut el cinc però mantenen el quatre amb l’agulla.

Set colles es queden amb castells de la gamma bàsica de set. Hi destaquen els Castellers del Riberal, que ho tornen a aconseguir després de dos anys. Els Castellers de Figueres i els Salats de Súria, per la seva banda, consoliden la categoria de set. Els Castellers d’Esparreguera i els Castellers de Badalona, més coneguts com a micacos, han perdut el seu castell més preuat, el cinc de set, però es mantenen en els set pi-

—45—

sos. Dels Matossers de Molins de Rei i la Colla Jove de l’Hospitalet, que han aconseguit el tres de set, se’n parla més extensament al resum de les colles del Baix Llobregat.

Novetats entre les colles de sis Malgrat no fer els castells més alts ni ser protagonistes als mitjans de comunicació, la base del món casteller la trobem en les colles de set i també en les colles de sis, que lluiten contra les adversitats per poder actuar i portar castells a plaça. Quatre d’aquestes colles han descarregat el pilar de cinc: els Nyerros de la Plana, els Xerrics d’Olot, els Castellers de Mollet i els Castellers de Caldes de Montbui. Els Torraires de Montblanc i els Castellers de Rubí han completat amb èxit la torre de sis, els Castellers de Castelldefels han descarregat el tres de sis amb l’agulla i els Angelets del Vallespir s’han hagut de conformar amb el tres de sis.

Capítol a part mereixen les colles de nova formació. La Global de Salou està fent una gran tasca de captació de castellers per tal de poder començar a fer castells de sis ben aviat. La novetat de la temporada és la Colla Jove de Vilafranca, que ha començat amb força i ja ha descarregat el cinc de sis i el quatre de sis amb l’agulla. Aquestes colles somien amb passar a la història i anar-se fent un lloc al món casteller. Però si una colla ja ha nascut fent història, aquests són els Castellers de lo Prado. Els xilens són la primera colla formada a l’estranger i no han parat de créixer des de la seva formació. Tant és així, que aquest any han descarregat un pilar de cinc, tot una fita tenint en compte que assagen a milers de quilòmetres de Catalunya, amb les dificultats que això suposa.

—46—

El Baix Llobregat es desperta J. Santacreu

Totes les colles de la comarca, llevat d’Esparreguera, han millorat el nivell de castells aquesta temporada, des de Cornellà a l’Hospitalet. El panorama es posa força interessant i fa preveure una propera Trobada del Baix amb molts castells de set pisos.

E

3de7a dels Castellers de Cornellà durant la seva XX Diada. (foto J.S.)

ls Castellers de Cornellà, per exemple, enguany han recuperat el 5de7, que no aconseguien des del 2008, i han completat els tres primers 3de7a de la seva història. Els nostres veïns, que aquest 2011 fan vint anys, han realitzat una passa molt important per atènyer el nivell d’altres anys i, a més del 5de7, han descarregat quatre 4de7a (l’any passat només un) i han sovintejat molt el 3 i 4de7. Durant la Festa Major del Prat de Llobregat, a més de fer l’únic 5de7 de l’any, els de Cornellà van estrenar el 3de7a, descarregant tres castells de set i mig per primer cop en molts anys. L’endemà, al barri del Pedró (Cornellà), repetien 3 i 4 amb agulla, però havien de descartar el 5 per manca de camises, i apostaven pel 3de7; tot plegat, per exhibir uns troncs molt ferms i experimentats que, de ben segur, amb una mica més de gent a assaig, els permetria portar a plaça castells més elevats i, fins i tot, plantejar-se el carro gros. La darrera actuació de la temporada de Cornellà va ser el 7 de novembre, en la seva Diada, en la qual van descarregar un altre cop els dos castells amb agulla, tot i que a segona ronda havien de desmuntar el 5de7 que, malgrat tenir mides perfectes, la canalla el va fer tirar enrere. I és que, malgrat la canalla força nova d’enguany, els Castellers de Cornellà han descarregat tots els castells que han portat a plaça i només n’han desmuntat dos, aquest cinc i una torre de sis. De cara a aquest 2011, amb una tècnica nova

—47— encapçalada per en David Calabuig, que barreja gent experimentada amb sang nova, Cornellà haurà de consolidar aquesta remuntada per, entre d’altres coses, donar-nos guerra.

La colla revelació de la temporada, si es pot dir així, ha estat la Jove de l’Hospitalet, que per primer cop a la seva història ha fet castells de set pisos. Malgrat els problemes de camises, que vam poder comprovar durant la Trobada del Baix d’enguany precisament a l’Hospitalet —ciutat que pertany al Barcelonès però que per lligams històrics i geogràfics se sent de la nostra comarca—, els de la Jove han aconseguit dos 4de7 i un 3de7. El primer castell de set el van dur a plaça durant el seu Xè Aniversari; aquell dia, després de la torre de sis, van provar-lo en segona ronda, però el van haver de desmuntar dues vegades seguides, malgrat que

els intents eren força bons, sobretot el primer. Així i tot, a la tercera va ser la vençuda, i a tercera ronda, havent quedat l’anterior en blanc, van poder descarregar el seu primer 4de7 de la història, amb mides no tan bones com el primer, però molt ben defensat al capdavall. Durant la recta final de l’any van estar assajant fort el 3de7, que ja estava en el plàning del Xè Aniversari, però no va ser fins a la darrera actuació de l’any, a Sant Andreu de Barcelona, amb els Castellers de Sants, que va ser una realitat. Van descarregar, en primera ronda, el 4de7, el segon de la història, per tot seguit atacar el tres, que en primer intent van haver, també, de desmuntar. En repetició, tanmateix, va alçar-se amb mides heterodoxes i va completar-se amb gran eufòria.

Van plegar amb el 2de6, amb figuereta inclosa, cirereta espectacular per al

millor any de la Jove de l’Hospitalet, que fins i tot havia pensat a portar el 4de7a aquesta temporada, a Sant Andreu. D’aquesta manera, doncs, aquesta temporada es presenta molt engrescadora per als verds, en què hauran de consolidar aquestes construccions i intentar afegir-hi algun castell amb agulla, repte important per a una colla que sempre ha tingut problemes de camises però que està en clar creixement.

Una altra colla en ple creixement són els Matossers de Molins de Rei. Com la Jove, han signat també enguany la millor actuació de la seva història, el 24 d’octubre durant la seva 8a Diada, amb 3 i 4 de 7 i 2de6 més el pilar de 5. Aquell dia, a més a més, van fer el primer assalt a un castell de set i mig, el 5de7, que es va desmuntar malgrat que tenia bones mides. Com diu l’Albert Rovi-

Esquerra, primer 3de7 de la Jove de L’H. A sota, intent de 5de7 dels Matossers. A la dreta, un 3de7 seu.

foto Matossers foto Jove L’H

foto Matossers

—48— ra, RRPP de la colla, els Matossers estan molt satisfets de la temporada en descarregar sis castells de set pisos (tres 4de7 i tres 3de7; dos d’aquests últims, a més, fora de casa). Per al 2011, els molinencs volen consolidar la feina feta i lluitar per posar l’agulla a tres i quatre i seguir treballant amb el cinc; a més a més, aquest 2010 han estat treballant, a poc a poc, el tronc de la torre de set, que si tot anés molt rodat podrien arribar a plantejar-se per al curs que ara comença. També volen rescatar els castells aixecats per sota, tant el tres com els pilars, que fa temps que no treballen. Per tot plegat, també es presenta un any molt engrescador per als Matossers, que aquest 14 de gener elegirà nova Junta i Tècnica, que haurà d’encarar aquests reptes amb valentia.

L’única colla a la comarca que ha perdut nivell i castells ha estat Esparreguera, que fa algunes bugades que perden llençols i que enguany s’han quedat molt lluny dels objectius tècnics de la temporada: ha estat el primer any des del 2001 sense cap castell de set i mig, deu anys en què han arribat a carregar la torre de set i a dominar tota la gamma de set. Enguany només han intentat dos 4de7a, que van desmuntar durant la seva Festa Major, el 10 de juliol, de la qual van sortir amb només dos castells descarregats. En paraules d’Efrèn Garcia, dels Castellers d’Esparreguera, «la manca de camises en els desplaçaments, però sobretot un gran nombre de baixes a nivell de tronc, han impedit l’evolució tècnica que passava per alleugerir paulatinament el pes dels castells per poder atacar objectius superiors.» Així, si en la temporada 2009 només havien aconseguit un 4de7a i un 3de7a, enguany no ho han pogut repetir, i només els queda com a consol haver fet dos pilars de cinc, que l’any anterior no havien assolit. Amb tot i això, onze castells de

7 i deu torres de 6 els avalen com a tercera millor colla del Baix, després d’Esplugues i de Cornellà. En tot cas, si aconsegueixen recuperar-se de les baixes i motivar els seus castellers, podran redreçar el seu rumb.

Finalment, tenim el cas dels Castellers de Castelldefels, una colla que va reaparèixer l’any 2008 i que enguany han pogut fer castells de sis fora de casa amb una certa assiduïtat. Si els vam poder veure encara molt tendres a la Trobada del Baix, de la qual van sortir amb només el tres de sis carregat, en la segona part de l’any van aconseguir fins i tot el 3de6a, a Roquetes, una plaça que van compartir amb nosaltres.

Esperem que aviat arrosseguin més gent i puguin plantejar castells de la gamma alta de sis més sovint. Els de Castelldefels són la colla més antiga de la comarca en actiu, malgrat uns anys d’hivernació que van trencar el 2008.

A aquest panorama només caldria afegir-hi la nostra colla, però ja ha quedat força clar en la resta de la revista. Paradoxalment, tot i ser la colla més en forma, junt amb els d’Esparreguera som els únics que hem perdut un castell, el 2de7. Així i tot, hem fet el primer 3de7s i hem consolidat tot el ventall de set malgrat la torre. Hem fet castells de set i mig després de dues llenyes de set i mig (torre de set i tres per sota).

Hem fet més castells de set que mai, gairebé en totes les actuacions; mai no havíem estat tantes camises arreu de les places ni mai hi havia hagut tanta dinàmica interna en la colla.

Vam tornar a fer la millor actuació a la Trobada del Baix per tercer any consecutiu i, si seguim treballant com fins ara, continuarem fent-la durant molts anys.

Amunt Cargolins!

Intent desmuntat de 4de7a d’Esparreguera. (Foto CdLleida). A sota, 3de6a de Castelldefels a Roquetes.

(Foto Laura Gòmez)

—49—

Patrimoni d’un poble Pau Albornà i Torras

Ser declarats Patrimoni de la Humanitat no canviarà gaire res, però tot i això a tots els castellers ens omple d'orgull ja que és el reconeixement a la nostra cultura i tradició i al nostre país.

U

n matí assolellat de diumenge en una plaça qualsevol de Catalunya. Homes, dones, avis i nens xerren distesament mentre sostenen amb força la faixa perquè un altre se la vagi cargolant al voltant de la cintura. Més enllà, els nens juguen sota l’atenta mirada dels caps de canalla, pendents que cap no s’escapi i arribi tard al castell.

En un racó, els caps de pinya no paren de treure papers per quadrar el complex engranatge humà que formarà la base del castell. «Ja ha arribat tothom? No, falta el Jornet». Els de tronc estiren braços i cames per estar a punt, mentrestant el Quique se’ls mira pensat que això també ho hauria de fer la pinya... Les gralles i el tabal van afinant el toc de castells, n’hi ha una que avui s’estrena i les altres l’animen perquè no es posi nerviosa. Des d’un balcó, una veïna admira el bonic cromatisme que formen les camises de les tres colles que avui protagonitzaran la Diada.

Hi ha un color per a cada colla, però els pantalons són sempre blancs i, el mocador, vermell amb punts blancs. Hi ha qui se’l posa al cap per protegir-se del sol o simplement per fer-se el pinxo, d’altres el lliguen a la faixa perquè la canalla pugui pujar més fàcilment. «Vinga, tothom enfaixat, que comencem!» Ja és l’hora, a veure com ens anirà avui.

«Baix, Beitia; contrafort, Merche; agulla, Josep; crosses, Sílvia i Mar; primeres mans, Josep Maria, Dani,

Horaci i Salva; laterals per la dreta, Sàlvia i Jonàs; laterals per l’esquerra, Bartu i Sergi; vents, Macià i Marcel; taps, Candi i Fina». El cap de pinya va cantant tots els rengles perquè cadascú sàpiga on s’ha de col·locar.

Un cop tothom és a lloc, mirant de no remenar massa la pinya, el cap de colla crida els segons perquè pugin dalt. L’espectacular escenografia dels castells ja està en marxa. Una vegada s’han quadrat mides pugen els terços que, quan donen el senyal, indiquen

que el castell ja pot tirar amunt.

Sonen les gralles i els quarts comencen a trepar, després és el torn de la canalla, els més valents. Primer van els dosos i, finalment, l’aixecador i l’enxaneta, els que coronaran la il·lusió de tots. Esperem que no hi hagi llenya, però si és així, ens tornarem a aixecar junts...

El novembre passat els castells van ser declarats Patrimoni Immaterial

de la Humanitat per la UNESCO, una distinció que reconeix una activitat cultural catalana de més de 200 anys d’història. El món casteller viu el seu moment més dolç i ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat no canviarà gaire res, però tot i això, a tots els castellers ens omple d’orgull ja que és un reconeixement a una cultura, a una tradició, a un país, a una activitat que més de 7.000 persones duen a terme sense cap ànim de lucre, simplement per compartir. Per fer pinya.

Faci sol, plogui o nevi, cada dimarts i divendres els cargolins ens deixem la pell a La Nau per seguir fent realitat una de les tradicions més característiques de la nostra terra. Hi ha qui aquest fet se’l pren a pit –com jo–, d’altres fan castells per les amistats o per passar-s’ho bé –també com jo–, però, sigui quin sigui el motiu pel qual cadascú decideix enfundar-se la camisa i la faixa, tots ens convertim en un de sol. Tots fem i som Patrimoni Immaterial de Humanitat cada dia de les nostres vides.

Actualment, al Baix Llobregat hi tenim cinc colles en actiu –Esplugues, Cornellà, Esparreguera, Molins de Rei i Castelldefels, a més de la Jove de l’Hospitalet–, totes ens plantegen uns objectius, alguns més ambiciosos i d’altres més humils, però totes lluitem per complir-los amb esforç. Som grans famílies que aixequem somnis en forma de castells humans.

—50—

Entrevista a

Pep Ribes,

coordinador de la informació castellera de Ràdio i Televisió Vilafranca i director del programa 'Va de Castells' Per Pau Albornà

«Ha calgut que Esplugues fes un bon salt per esperonar Cornellà» Foto Castellers de Lleida

E

n Pep Ribes és, segurament, el millor periodista casteller del país. Exerceix de coordinador de la informació castellera de Ràdio i Televisió Vilafranca, on també és el carismàtic locutor de les diades –quan estigueu a plaça, fixeu-vos en els balcons i segur que el trobareu armat amb el micròfon i els cascos. Fill seu és el 'Va de Castells', el millor programa de castells per a castellers de l’actualitat, que s’emet des de Vilafranca Televisió a la Xarxa de Televisions Locals i que també té un germà a les ones hertzianes de COM Ràdio.

Com bé afirma en aquesta entrevista, ha estat «escolà abans que capellà», i és que quan en Pep Ribes parla de castells ho fa amb

coneixement de causa i no des de la distància. D’ascendència vilafranquina, amb només 11 anys comença a la canalla dels Castellers de Barcelona de la mà del seu pare, on més endavant arriba a formar part de la Tècnica. Uns anys més tard, marxa a viure a Castelldefels per motius de feina i, després d’entrar a la colla degana del Baix Llobregat, n’esdevé el cap de colla entre el 1990 i el 1995.

Els periodistes també tenen camisa? En Pep n’ha portat dues, és un apassionat dels Castellers de Vilfranca i sempre ha estat al costat dels Cargolins, però em sembla que la seva camisa és la castellera, més enllà dels colors...

Què ens pots dir de la temporada que hem realitzat enguany els Castellers d’Esplugues?

Caldria puntuar-la amb un excel·lent alt. Una temporada, també caldria afegir-hi la del 2009, on la colla ha assolit allò que feia anys que perseguia i que no hi havia manera de consolidar.

Un canvi important i que fins hi tot ha sorprès una part del món casteller, bàsicament desconeixedor de les colles més petites.

Personalment, sabeu que estic molt orgullós de poder parlar de la colla d’Esplugues i de la seva progressió en els darrers temps.

—51—

«La rivalitat sana entre Cornellà i Esplugues és fantàstica, esperem que aviat puguem veure dues colles de vuit a la comarca» Moltes colles s’obsessionen amb els castells de 8 quan comencen a assolir amb assiduïtat la gamma alta de castells de 7, moment en què ens trobem ara els Cargolins.

Creus que estem preparats per fer aquest salt?

No cal obsessionar-s’hi... Fixeu-vos que les darreres colles d'arribar als castells de vuit portaven uns quants anys amb els castells de la gamma alta de set, i algunes sovintejant la torre, com Sabadell, Igualada... Cal anar a passos, anar provant gent, crear bons castellers i els seus recanvis i fer assaigs atractius per engrescar un peu necessari per assumir com a colla els castells de vuit. I cal entendre bé la paraula colla.

La nostra filosofia és anar pas a pas, mentre que la d’altres colles és jugar-s’ho tot a plaça tirant castells difícils sense gairebé assajar-los.

Amb quina estratègia et quedes?

Anar a plaça conscient de les teves possibilitats, amb el risc necessari per poder pujar un graó més. Cada dia es demostra que els bons assaigs són necessaris per dur els castells amb garanties. Allò de «provem-ho a veure què passa» ja ha passat de moda. Aquests casos només es veuen en colles més veteranes i/o de l’àrea més tradicional, però puntualment.

Quin paper creus que tenim colles com Esplugues dins el món casteller?

Ara teniu un paper important en el grup de colles de set de gamma alta. Dins de la comarca sou la colla més en forma, però com sabeu l’atenció dels mitjans no sempre és la que un vol.

Ara s’obriran per a la colla noves places i diades de relleu, on la colla haurà d’anar a fer bons castells. Això no sempre es fàcil d’assumir i resoldre. Per tant, cal no adormir-se.

Com valores l’estat actual dels castells al Baix Llobregat?

Home, no és la més bona, no se’ns escapa que fa pocs anys la comarca vivia en un núvol d’anar a fer castells i passar-ho bé... però amb això no n’hi ha prou. Hem estat massa temporades sense que les colles evolucionessin. Ha calgut que Esplugues fes un bon salt per esperonar Cornellà.

Tenim colles que fa que anys estan en una mena d’ascensor, ara pujo ara baixo, sense un objectiu eficaç per dur un rumb adequat, i d’altres que potser ja ho han donat tot pel món casteller i que si deixessin de fer castells no passaria res. No cal posar-hi noms... però crec que tothom sap el que dic. El Baix Llobregat no és ni de bon tros una comarca que ajudi a la creació, consolidació i atenció que una colla castellera necessita i pot merèixer.

Moltes colles ‘grans’ critiquen l’existència de les colles petites que no passen de castells de 6. Com a antic cap de colla dels Castellers de Castelldefels, la colla degana del Baix Llobregat, què en penses d’aquesta postura?

Aquest ha estat el pa nostre de cada dia de sempre. Anys enrere, a la dècada dels 80, una colla petita queia simpàtica i fins i tot si feia algun castell de set

podia ser convidava a places que ara son tabú per a colles petites (Tots Sants o Diada de Minyons, per exemple...). El ritme del món casteller, el creixement de colles dels 90, l’evolució dels mitjans i els registres de grans castells, ha fet que les colles de sis siguin ara com una mena de destorb. També cal dir que ara mateix penso que una colla no hauria d’estar més de dos o tres anys seguit fent exclusivament castells de sis. Si això passa potser sí que caldria deixar-ho estar.

Sembla que aquest darrer any, els Castellers de Cornellà s’han posat les piles, potser en reacció als excel·lents resultats dels Cargolins... Com creus que afecta aquesta competència sana a les colles?

Per a la colla d’Esplugues i evidentment per a la de Cornellà, aquesta sana rivalitat és fantàstica. Els castells no s’entenen sense mirar la colla del costat i poder ser millor o almenys assemblar-t’hi. Primer mirar-te el melic i després mirar el del costat. A veure si gràcies a això, podem arribar a veure dues colles de castells de vuit ben aviat...

Difícil, molt difícil... però no impossible.

També vas formar part durant molts anys dels Castellers de Barcelona i, ara et caracteritzes per ser un gran seguidor i ‘el periodista’ dels Castellers de Vilafranca. Com s’explica aquesta passió pels ‘verds’?

Anem a pams. El meu pare i la seva família són originaris de

«Els Castellers de Vilafranca són els qui millor assagen i tenen al darrere una afició, una vila i una comarca que els fan costat»

—52— Vilafranca. Tinc un lligam amb el Penedès i els castells de naixement. Tinc gairebé 45 anys i no m’he perdut ni una sola Festa Major, a part de la família i amics que hi viuen. Els Castellers de Vilafranca sempre han format part de la meva manera de viure els castells i la «passió verda» ve d’aquí. També cal dir que sóc un acèrrim defensor dels Xicots de Vilafranca, amb els quals sempre he tingut uns lligams molt especials. Van ser tiets meus els que van fundar aquesta colla. El meu pare es va casar i traslladar a la capital, i per això va ser casteller de Barcelona des dels inicis de la colla l’any 70 i fins que ens va deixar l’any 97. Va ser uns dels segons més destacats de la colla durant molts anys. El meu germà i jo els vàrem seguir els passos i ens vàrem incorporar a la colla a mitjans-finals dels 70. Jo era un marrec. Vaig fer castells molt anys a galeres, vaig ser membre de la tècnica diverses temporades fins que per motius de feina i amistat vaig anar-me’n cap a Castelldefels, on vaig ajudar a créixer la colla. La millor època de la degana del Baix va coincidir amb el meu mandat de cap de colla del 90 al 95. Ja a l’any 9394 començo a dedicar temps a la informació castellera fins a dia d’avui, i no faig castells amb cap colla. Però he estat escolà abans que capellà i, per tant, puc parlar de castells amb coneixement de causa. És el que té portar gairebé 35 anys vinculat al món dels castells.

No creus que aniria bé més igualtat en comptes d’aquesta enorme superioritat vilafranquina?

Vilafranca és superior per un

Foto Castellers de Lleida

«La foto de campanya és una col·laboració interessant que ha posat el nom d’Esplugues en tots els mitjans» sol motiu: tenir els elements idonis en el moment idoni i, sobretot, assajar com ningú. És la colla que més i millor assaja. Té al darrere una afició, una vila i una comarca que li agraden els castells i fan costat a la colla.

Dediquen moltes, moltes hores a assajar tot tipus de castells i gent. Té una vida social com cap altra. Per això han estat superiors la darrera dècada. Han estat els que millor s’han adaptat als nous canvis. Potser això canvia, però de moment cal gaudirho. I que duri. Si altres colles han de ser millors, que sigui per mèrits propis i no pas per demèrit dels vilafranquins.

Com ens veuen als Cargolins des de Vilafranca i les colles ‘grans’?

Vols que et digui la veritat?

Poca cosa en saben.

M’ho temia...

Només els més immersos en el dia a dia de cada colla gran saben més o menys el que fan la majoria de colles. Però la impressió sovint és que cada colla gran té un parell o tres de colles petites amigues amb les que hi col·labora. A la resta de gent de les colles grans no els interessa el que fan la resta de colles, siguin més o menys grans, sinó només la seva.

«Cal donar un tomb radical al funcionament de la Coordinadora de Colles per a garantir-ne el futur general» De quina manera ens beneficiarà la designació de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO? De moment haurem de veure com es gestiona l’èxit i com afecta al conjunt de les colles i al món casteller en general. Potser no serà una cosa que es pugui palpar cada setmana tant com ens pensem. Sens dubte beneficiarà més a les colles grans i el seu entorn.

Els castells tornen a estar de moda i han entrat de nou a l’agenda mediàtica dels mitjans de comunicació. Què et va semblar que els Cargolins protagonitzessin la foto de campanya de les darreres eleccions catalanes?

Em va semblar bé. Per què no els Cargolins? No es va fer cap acte en favor de ningú, només una col·laboració interessant i que ha servit per posar el nom d’Esplugues a tots els mitjans.

A la darrera Festa Major d’Esplugues ens vam sentir indignats pel tracte del programa 'Quarts de 9', que va preferir treure castells de 8 dels Minyons i Sants en comptes de fer referència a la nostra millor diada de la historia. Com a coordinador del programa ‘Va de castells’, com veus aquesta política de continguts?

No puc entrar a valorar el que fan els altres. No obstant això, comprenc l’enfocament del 'Quarts de 9'. Amb en Xavier Capdevila, el seu director, m’uneix una forta amistat i sovint en parlem. El 'Quarts de 9', amb errors o sense, és un molt bon programa, pensat per a tothom i acotat en el temps i l’interès immediat. En canvi el 'Va de Castells' està pensat

més pels propis castellers, ja que es va crear bàsicament per informar del que s’havia fet a les places. Per això apostem per acostar-nos cada setmana a tres places, cosa que per a una televisió local té molt valor, ja que les imatges gairebé sempre són de collita pròpia. Això ens permet apropar-nos a espais on sabem que no anirà mai la tele nacional. Una altra cosa és el tractament de les imatges i les colles. Jo sóc molt sensible a mirar de parlar i establir criteris perquè totes les colles, ja siguin de 6 o de 9, puguin sortir algun cop al programa. Cosa complicada. A Ràdio Vilafranca i COM Ràdio dediquem molt temps als castells, per no parlar de Penedès Televisió i la Xarxa Local de Televisions.

Creus que estem vivint el millor moment de la història dels castells?

Estem en un molt bon moment, amb les colles amb temporades més completes i superant els registres globals castellers. L’any 2010 ha estat excepcional. Ara caldrà veure si hi haurà la mateixa continuïtat. Encara, però, queden moltes coses per fer. Pensar en la durada de les actuacions, quan i com s’han de fer i sobretot no fer que els castells puguin crear sobredosi a la gent corrent, que es mira els castells des de fora.

Una altra cosa a millorar d’immediat ha de ser donar un tomb radical al funcionament de la Coordinadora de Colles, per garantir-ne el futur general.

«El ‘Quarts de 9’ és un molt bon programa, pensat per a tothom i acotat en el temps i l’interès immediat»

—53—

—54—

Activitats de la canalla COLÒNIES DE NADAL desembre 2010 Dia 27 Ens vam trobar al local a les 9 per sortir des d’allà fins a la casa de colònies a Malanyeu. Al arribar vam col·locar-ho tot, vam repartir els torns de parar i desparar taula i vam anar a donar un volt per les rodalies de Can Brunet (la casa), on vam fer jocs. Ens vam entretenir molt i vàrem dinar molt tard, per això el taller de la tarda es va donar a continuació. Aquest taller es tractava de fer “monigotes pitipians” amb capses de cartró i cubs de papiroflèxia que ens va ensenyar a fer l’Ana. Després vam fer jocs. Per la nit vam sopar i vam fer el Caga Tió. Vam inventar-nos les cançons del Tió i ens va cagar moltes vegades: primer pedres, segon xuxes, després dos puzles molt bonics del 3de7 per sota i de les colònies d’estiu, i per últim mandarines.

Dia 28 Vam fer una excursió per unes muntanyes de Malanyeu que ens va durar tot el matí. Va ser molt divertida perquè ens vam trobar bassals congelats, vam creuar un riu, i al arribar a dalt de tot vam fer molts jocs. Al migdia vam tornar al poble per dinar i jugar a futbol, i com era el dia dels Sants Innocents els hi vam fer una broma als caps dient-lis que ens havien robat les motxilles XD. A la casa, vam tenir temps lliure i ens vam inventar un crit de guerra de la canalla. Cap al vespre els caps ens explicaren un joc de la oca que vam muntar entre tots per tota la casa amb el que ens vam divertir molt. Vam sopar i vam fer un joc de nit.

Dia 29 Pel matí vam anar al bosc a fer jocs. Vam tornar a la casa i els hi vam ensenyar un ball als caps que ens vam inventar. Vam dinar i per la tarda vam tornar al bosc per fer una gincama molt divertida que el objectiu era desxifrar un codi pitipià, que deia: Els pitipians us desitgem un bon any nou. Vam tornar a Can Brunet i vam fer jocs: el llop i les cabretes, el tomàquet i els caps van fer un joc de telepatia que ens va ensenyar la Marta, era impressionant! Per la nit vam sopar i vam fer l’amic invisible. Els regals eren molt bonics i estaven molt ben fets, i ens vam quedar a casa en comptes d’anar a fora a jugar per jugar amb els regals. L’Adal ens va fer un joc molt difícil en el que estàvem lligats dos persones amb cordes i ens havíem de separar. Després vam anar a dormir.

Dia 30 Ens hem aixecat molt tard perquè estàvem tots molt cansats, ho hem recollit tot, ho hem carregat als cotxes, hem fet una cadena per passar la llenya que ens sobrava en el cotxe d’un amic de la Mar i ara estem escrivint per grups les tres activitats que ens faltaven per redactar: el sopar de Nadal, el torneig de futbol i les colònies.

Dinarem i marxarem cap al local.

Escrit per la canalla

SOPAR DE

—55—

NADAL des

embre 2010 1. Ens van fe r esperar a fo ra del local 2. Vam entra r i ens van d 6. Després d ir com es deia ria el sopar, e sopar ens v també ens v i com funcio an dir que la n a a n n era un male a d i eren pitipia ir que eren d mascota pitip fici de “Mom ns. el planeta Pit iap omó Pototó laneta. ip í ”, el malvat 3. Després d del ’e 7. El vam aju vam pintar la xplicar-nos tot, vam entr dar a fer una ar a la nau i cara perquè poció perqu ens es tornés norma si no ens cre sol pitipià i v è se la begué l. Aconseguin maríem la ca estir-nos tot si ra del t proves. d ’u n m 8 . a V te a ix color. m aconseguir 4. Vam fer g rups i vam p le s proves, aix mascota. assar unes p nau pitipian í que vam aju roves per salv a. dar a la ar la 9. Ens vam p 5. Després d o sar el pijama e salvar la n fins les tante i no ens vam au ens van cares per en s. anar a dorm donar unes trar al plane ir màsta Pitipí i a aire, quan v 1 0 .

E n c ostumar-nos s vam aixeca am entrar en r d’hora i va al seu d’esmo s van fer d’e l’univers per m esmorzar. rzar, vam ma scriure una entrar a sopa rxar al torne Després cosa de r. ig de futbol.

Escrit per la canalla.

L desembre 2010 O B T U F E D IG E TORN torneig Nadal, vam anar al

par de Després d’anar al so s vam anar ar al torneig, despré rib ar m va n ua Q . ol i desde futb Primer vam escalfar, . ol tb fu de p m ca al uips eren: caminant fins eig de futbol. Els eq rn to el r ça en m co de prés vam Barcelona, Minyons de rs lle te as C s, ue it va ser Castellers d’Esplug nova. El primer part ila V de s so as eg rd Terrassa i Bo sa i per últim s contra els de Terras ré sp de a, on el rc Ba contra contra Vilanova. ntra Barcelona, al se co 1 0re rd pe m va m parAl primer partit ntra Terrassa, i l’últi co 0 0r ta pa em m gon partit va vam empatar ra Vilanova. Al final nt co 0 1r ya an Els gu tit vam haver de fer penaltis. m va rs vo lla , ns go el va maramb Terrassa se Sergio i el Joel. El Jo el , lia l’A r: ta xu m penaltis va lia tampoc, i ells van l’A i r ca ar m va el no car un gol, el Sergio vam quedar tercers. rmarcar dos. Llavors ns van ser Terrassa, te go se a, on el rc Ba ar Primers va qued nova. i per últim va ser Vila cers vam ser nosaltres Escrit per la canalla.

ES octubre 2010

ELLS D’ESPLUGU ST CA E D RS CU N CO ER TALL matí. Ens van expliEns vam trobar tots al local pel mar una colla per anar car que havíem d’aconseguir for Castells d’Esplugues. al famós i conegut concurs de de trobar els elements Per aconseguir la colla, havíem n: la pinya, el tronc, la necessaris per formar-la que ere s grups, i cada grup es canalla i els músics. Vam fer tre m haver de fer proves va posar el seu nom de colla. Va an ho vam tenir tot i per aconseguir cada cosa, i qu preparats per anar al ja teníem la colla, ja estàvem funcionava el concurs concurs. Ens van explicar com ions amb les peces de i vam fer diferents construcc caure i el pilar més alt fusta. Alguns dels castells van ser molt divertit i vam que es va fer tenia 15 pisos. Va castells. aprendre coses del concurs de

—56—

COLÒNIES D’ESTIU A MAS MUXACH juliol 2010

Abans d’anar de colònies vam dormir al local. Era boníssim.

Vam agafar els cotxes, i al cap d’una estona vam arr ibar a la casa. Quan vam arriba r ens van ensenyar tota la casa que era molt gran. Després vam anar a la piscina perq uè feia molta calor. A la piscin a fèiem molts castells i jug àvem a molts jocs. Teníem molta gana mmmmm, a molts nens no els hi va agradar el din ar perquè el peix estava pe r vomitar-lo eeeecs…! Però l’a rròs estava boníssim mmmm m!

Després vam anar a les ha bitacions a organitzar-ho tot i ens vam canviar per anar a fer una gimcana molt div ertida. Per grups vam haver de buscar unes pistes, vam fer una cadena de roba i vam passa r la frontera.

CONCURS DE CASTELLS juliol 2010

Un grup va parar la taula i vam anar a sopar. A la nit ens van fer un joc de nit que feia molta por, molta gent va sortir plorant però després vam descobrir que era el Rai. Després vam jugar al caste ll i després vam fer un pla nisferi i vam aprendre moltes co nstel·lacions i estrelles no ves.

El segon dia la Zoe i el Pa u ens van donar un massa tges relaxants. A la nit abans del joc de nit vam ballar el waka waka del mundial.

El tercer dia ens vam aix ecar a les 8.00, uns van parar la taula per esmorzar, els altres vam preparar la ma let a. La meitat vam anar amb tren al local i els altres en cotxe . Ens ho vam passar genial!!! To t ja sabia acabat!!!!

Escrit per: la Imma, l’Ann a, la Zoe, l’Àlia, la Rosa, el Pau, la Sara i la Mimi.

DE SORRA

anar a fer un concurs El diumenge dia 11 de juliol vam stellers de Barcelona i els de castells de sorra amb els Ca Vam arribar una mica tard, Castellers de Sagrada Família. ra. Ens vam espavilar molt quan quedava poc més d’una ho cargol súper gros de sorra i ràpid i en dos grups vam fer un Com que feia molta calor una illa amb castells molt maca. de mullar perquè les figures i la sorra estava seca, l’havíem remullàvem nosaltres amb no es trenquessin, i de pas ens les galledes. Quan vam acala dutxa amb la què omplíem després de que ens donesbar de fer els castells de sorra, ipat, ens vam anar a banyar sin uns packs per haver partic ir-nos encara més amb les al mar per refrescar-nos i divert res. Finalment vam fer un nenes petites i amb tots els alt all. aperitiu amb patates i pa amb la Tatiana, la Zoe, la Sara Escrit per : la Rosa, l’Ana, la Mimi, i l’Àlia

SORTIDA AL NATUPARC maig 2010

Al Natuparc ens ho vam passar súp er bé, va ser divertidíssim!!! El què vam van ser aventures per les cordes i tirar-n os per les tirolines. Cada circuit tenia un color, que eren: vermell, taronja, negre, verd i blau. El més difícil va ser el negre. I el din ar estava molt bo.

Escrit per : l’Àlia, la Imma i el Pau

—57—

Ara sí, moltes gràcies Lluís Muñoz

H

an passat dos anys des que va començar el nostre projecte, alguns des del primer dia i d’altres us hi heu anat afegint, d’altres fins i tot sou tan petits que encara no sou conscients que n’heu format part, però tots hi heu estat.

Dos anys que heu estat una part molt important de la meva vida i s’acaba.

Però no sense jo sentir-me immensament orgullós d’haver pogut estar amb vosaltres, d’haver intentat que fóssiu grans castellers, d’haver conviscut amb vosaltres tant de temps. És ara, una altra vegada, que us vull donar les gràcies. A vosaltres.

Gràcies per demostrar que allò que ens proposem és possible, que tenim ganes de fer coses grans i les fem, que ens deixem la pell en cada assaig i cada actuació, que les hores que hi dediquem mai són en va, que sou petits però tan grans, que disfrutem fent castells perquè és el que ens agrada, que moments com els diumenges fan que tot valgui la pena, que teníem ganes de fer la torre i ja l’hem carregat, que la descarregarem perquè en un any ens hem aixecat i hem tornat a voler fer la torre i vam tornar a caure però hem demostrat que volem més. I aquí tenim l’increïble 3de7s. Gràcies per la dedicació, l’amor i la passió que teniu pels castells. Gràcies per aguantar la meva exigència i creure que era possible. Gràcies per tantes i tantes hores d’assaig en què tant els que anàveu molt cansats com els que no fèieu tantes proves aguantàveu els assajos amb molta força de voluntat per aconseguir-ho.

Gràcies per formar el grup que

formeu, tan unit i amb tant de respecte. Gràcies per superar les vostres pors. Gràcies per la vostra implicació en la Colla. Gràcies per ser i estar a la Colla.

També vull donar les gràcies a tot l’equip de Canalla per l’esforç i el treball que han fet i dedicat perquè tot surti bé i que sovint no es veu tan recompensat.

També per aguantar-me i creure en un projecte tan ambiciós.

Gràcies Iris, Mar i Ana per

estar al meu costat.

Gràcies Joel, Carol, Carla, Zoe, Pau, Sasi, Ana, Tati, Paula, Ana, Imma, Rosa, Sara, Natalia, Nico, Iván, Àlia, Júlia, Clara, Candela, Mar i Maria.

Gràcies per les vostres aletes, gràcies pels vostres somriures.

Lluís.

—58—

Mitjans i castells, un binomi complex Pau Albornà i Torras, periodista

Foto Quique Hernàndez

«Cal reconèixer l’esforç de TV3 per promoure els castells, tot i que ‘Quarts de Nou’ és pensat per a un públic no casteller, presentat per una rossa que no diferencia la rengla de la plena»

E

ls castells estan més de moda que mai, diguem-ho alt i clar i felicitem-nos per aquest fet. Han estat designats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, han ocupat portades dels principals diaris catalans i ecspanyols, han protagonitzat grans retransmissions en directe com el Concurs de Tarragona o la Diada de Sant Fèlix –amb una despesa important– i, fins i tot, han estat el tema escollit per ambientar la foto de campanya de les darreres eleccions catalanes, amb els Cargolins i sobretot La Vella d’Esplugues com a protagonistes.

No dèiem que la colla era apolítica?

Un tema interessant, però aquesta és una altra història...

Periodísticament parlant, els castells estan presents a totes les plataformes comunicatives: hi ha seccions més o menys regulars a diaris com

l’Avui, El Punt, La Vanguardia, El País o l’Ara, que anuncia nova secció; també ens segueixen a setmanaris o revistes com El 3 de vuit, Setmanari 7 Dies, La Fura, Hora Nova, la revista Castells (una publicació exclusiva del món casteller) i el setmanari 30º, on un servidor i en Josep Santacreu han estrenat la primera secció castellera del Baix Llobregat (val a dir que surt els dijous i el podeu trobar a la majoria de quioscos de la comarca, per si lamentablement encara no ho sabíeu...).

A les ones hertzianes hi tenim molts programes: «Tres Rondes» (Catalunya Ràdio), «Va de Castells» (COM Ràdio), les retransmissions de les diades a Ràdio Vilafranca, «Toc de Castells» (Tarragona Ràdio), «Terços Amunt» (Ràdio Gràcia), «Mirant amunt» (Mataró Ràdio), «Pilar de Vuit» (Altafulla Ràdio), «Toc de

Castells» (Ràdio Arrels, Catalunya Nord), «La Torre de Set» (Ona la Torre), i fins i tot vàrem tenir una efímera secció sobre els Cargolins a «La Penya del Morro» (Ràdio Desvern), locutada pel Pujo, el Lluís i l’Edu. La xarxa és molt prolífica ja que a més a més de bitàcoles personals com Lo Negre deTerrassa o El Bloch Gris, el millor i més planià de tots, hi ha diverses webs castelleres com La Malla (on escriu el redactor en cap de Peus Negres),Web Casteller, Món Casteller i El Joc Casteller; també fòrums, La Pinya, i els de cada colla, que descansi en pau els dels Cargolins. Pel que fa a la petita pantalla, es tracta del mitjà on la presència castellera és més minsa i també el que ha provocat més crítiques durant la darrera temporada. Sí, com deveu imaginar parlo del programa «Quarts de 9» de TV3, però també del «Va de Castells

«Periodisme és sinònim de selecció, i els mitjans generalistes apliquen la llei del més fort: les petites grans colles no hi entrem» de Vilafranca Televisió, que s’emet en diferit a la XTVL (Xarxa de Televisions Locals).

Joan Beumala, Josep Almirall, Jordi Andreu, Guillermo Soler, Ramon Francàs, Roser Llagostera, Carles Herèdia, Efren Garcia, Joan Ramon Ocaña, Pep Ribes (amic dels Cargolins i el qual entrevistem en aquesta edició de Peus Negres)...

La nòmina de periodistes castellers i de castellers amb dons per escriure també és extensa, per tant queda clar que l’observatori del món casteller està més que assegurat. Ara bé, que aquesta cobertura sigui objectiva, de qualitat, professional i justa amb totes les colles ja és més difícil...

Haig de reconèixer que aquest article ha estat motivat per la polèmica generada arran de la cobertura televisiva de la darrera Festa Major d’Esplugues, on el programa «Quarts de 9» va preferir emetre els rancis castells de 8 dels Minyons i Sants (quan serà Santa Magdalena plaça de 9, president?), en comptes de la millor diada de la nostra història. Tan sols es van limitar a esmentar-ho en una barra de titulars que no es podia ni llegir, fet que els va suposar un atac de missatges de queixa cargolins. La meva reacció en calent va ser irada, és cert, em va semblar lamentable que no diguessin res sobre la nostra diada i, ja abans de llavors, fa temps que no miro el «Quarts de 9».

A partir d’aquí, és important puntualitzar que el periodisme és sinònim de selecció i els mitjans generalistes sempre apliquen la llei del més fort a la seva política de continguts. Per aquesta raó, mai surten els equips petits als Esports o els morts iraquians valen molt menys que els americans. Amb els castells passa exactament el mateix, primen els

rànquings i els Top 10, o el duel entre les colles de Valls i els verds. Les petites grans colles no hi entrem.

Nosaltres no fem castells per sortir a «Quarts de 9», tot i que si fem les coses bé ens fa il·lusió sortir-hi, com és normal. Cal reconèixer l’esforç que està fent la televisió nacional per promocionar els castells i el «Quarts de 9» també s’adscriu a aquesta filosofia: és un programa per a NO castellers, amb una presentadora rossa i maca per atraure el públic masculí però que no diferencia la rengla de la plena, i uns continguts més de la salsa rosa de les places que no pas de les diades i els castells.

Si voleu estar ben informats sobre el que passa al món casteller només depèn de vosaltres. Podeu fer-ho a través d’algun dels espais abans citats (es recomana la multiplicitat de fonts per no ser manipulats per algun periodista; tots tenen una camisa, no ens enganyem), però si el que us interessa és la televisió, jo em quedo amb el «Va de castells», un dels millors programes del panora-

—59— ma mediàtic casteller; tot i que faci una mica pudor a orgull verd, parlen sovint de petites grans colles com nosaltres. Són els que ens han descrit com «una de les colles revelació de la temporada». També podeu parlar amb el típic cargolí que ho sap tot o que a vegades s’ho pensa (com el gran Jaume Verge o el savi Lluís), o escoltar els traïdors dels arreplegats cargolins (permanentment connectats amb la flor i nata de les colles).

Per als que preferiu la informació de proximitat, insisteixo que teniu en el setmanari 30º el vostre mitjà, ja que cada setmana detallem les notícies més importants del Baix Llobregat.

I si amb això no us conformeu, sempre us quedarà Peus Negres, que tot i tenir una periodicitat anual i no ser gens objectiva, és una revista elaborada amb passió per un Consell de Redacció que s’hi ha deixat la pell i forces membres de la colla, mai no són prou, que han fet d’aquesta publicació un espai més heterogeni i divers.

Us he avisat, tots els periodistes tenim una camisa, i la meva és blau elèctric, la dels Cargolins...

Crònica al 30º del 6 de gener

—60—

Hola... i fins sempre!

Ferran Moreno

“Gràcies per haver-me fet vostre tot aquest temps, aprenent, rient, patint” Foto Quique Hernàndez

A

ra fa tot just nou mesos que vaig aterrar a la Nau per «fer castells»; mai hauria pensat que això tan nostrat de fer castells es convertiria en quelcom tan important, en una necessitat.

I el cert és que ho ha estat, perquè la colla de cargolins que em va acollir m’ha demostrat afecte, paciència, alegria i ha fet que em sentís tan còmode i tan bé que he arribat a desitjar que fos dimarts o divendres al vespre per tornar aquí, amb vosaltres.

Al vostre costat he vist que la constància i l’esforç son l’únic camí cap a l’èxit, cap a assolir de mica en mica els somnis que teníem ahir.

Evidentment, a l’esforç i la constància hi hem d’afegir la solidaritat

Amb vosaltres he viscut moments intensos, però els més especials han estat el meu primer pilar a l’església i la memorable diada de la nostra Festa Major d’enguany.

Del pilar a l’església us haig de dir que mai havia patit tant per fer-ho bé, ni en el meu primer judici. Inclús crec que vaig acabar pregant a Déu (jo que només crec en el Vent del Nord, en la Mar salada, en la Lluna...) que no em fes caure a les escales i que no m’entrebanqués amb res. No vaig sentir ni les gralles, ni el silenci ni els aplaudiments de la gent que omplia l’església a vessar, estava concentrat a fer un passet i un altre i un altre, que el pilar no es mogués, a no apretar massa ni massa poc, amb el cap abaixat, mirant el terra i ama-

«Al vostre costat he vist que la constància i l’esforç són l’únic camí per assolir els somnis» i la companyonia que sempre us ha guiat. Aquí tenim molt clar que tots som u i que ningú és més important que l’altre, que tots ens necessitem i, el que és més important, que tothom hi té cabuda.

tent a la veu «a la dreta, girem, a poc a poc, quiets...». La veritat és que em vaig emocionar de veure que a mi, al més nou de la colla, l’havíeu deixat participar en un dels moments culminants de la temporada. Llavors

vaig entendre el perquè del pilar a l’església i, sobretot, la grandesa d’aquesta colla.

I de la diada de la Festa Major no us puc explicar gran cosa que no sapigueu. Va ser memorable, irrepetible, magnífica i totes les lloances que hi vulgueu posar. Però el gran moment va ser el 3de7s, el nostre castell, el meu castell, el castell de tots! Recordo el pessigolleig a les mans, la concentració de tots, les cares serioses de la pinya, el convenciment que sortiria bé que regalimava per les camises blaves. En Pujo va cantar la pinya (ja ens la sabem, va anem per feina!) i va començar el gran moment, la gran fita històrica. Acotxador a lloc, Pau mira endavant i agafa’t fort; dosos a punt, Rosa i Sara, fortes; Anna, Gemma i Júlia, quarts a punt? Sí! PREPARATS, ATENCIÓ, UN DOS TRES! PREPARATS, ATENCIÓ, AMUNT! Agulla dins; enxaneta prepara’t, no Carol, l’altre peu a la faixa, ara, així!; vinga, entren terços, Marta, Paco i Aleix, a punt?, col·loquem cama...

PREPARATS, ATENCIÓ, UN DOS TRES! PREPARATS, ATENCIÓ, AAMUUNT! Segons prepa-

—61— clatés de cop i em van brollar, del fons del cor i del racó més profund de l’ànima, les llàgrimes. Em vaig abraçar a totes les camises blaves que trobava, però era com si el

conec, ja que per circumstàncies de la vida marxo massa lluny per seguir venint sempre. Però una cosa sí que us puc assegurar, i és que, per culpa d’haver-me pintat el cor de blau,

«Per haver-me pintat el cor de blau mai no us oblidaré, sempre em sabré cargolí»

R

11

A

10

P

9

R

A L

C I L

8

O

L

7

L

6

E

5

T

4

N

3

A

2

A

C

1

2

1

E

O I

S

N B

R S E

R 3

I G 4

I

I T C

A A

R E F O 5

R I T

A I

I

A I

A

T N

U

R N

A

U Q

A

S A

I

U

C

N E

E L 6

S E R U S J

R I 7

O

8

I B

M A

N E R A

H

S U S O S

T N E I O

10

A

I

O

S 9

U A

S S

S K

C I

N

N

S E

A E

T

A

S

I T

A

11

S A M O D 12

SOLUCIÓ ALS MOTS Diuen que som l'única publicació que posa les solucions abans dels mots encreuats; doncs per molts anys!

sempre us tindré presents, mai us oblidaré i, per sempre, em sabré cargolí.

Només us demano una cosa: quan tireu la torre de set a plaça, m’aviseu perquè vull ser amb vosaltres!!

I no us penseu que us lliurareu de mi tan fàcilment, recordeu que el Vent del Nord i la Mar (i la llista@ cargolins.org) em seguiran dient tot el que feu. Molta sort a tots!!!

Gràcies per tot i fins sempre! Cor blau, orgull de pinya!!!!

Ferru, desembre del 2010

T

meu cos estigués separat de mi, veia l’espectacle com si estigués dalt del balcó de l’Ajuntament, pujat als arbres, vora el Sol... ho havíem fet, amunt, sempre amunt!!! Aquest moment no l’oblidaré mai!

Ara em toca donar-vos les gràcies per haver-me fet vostre, per haverme fet gaudir tot aquest temps amb vosaltres, al vostre costat, aprenent, rient, patint. I em toca donar-vos les gràcies perquè, lamentablement, la temporada vinent no podré venir als assajos ni podré compartir el dia a dia amb els millors castellers que

12

rats, contrafort Just, entren agulles, va nois, Jaume, Rai, Jordi... col·loquem cama... PREPARATS, ATENCIÓ, UUNN, DOOS, TREES! PREPARATS, ATENCIÓ, AMMMUUNNTT!; baixos dins, Jaume Baix, Beitia, Adrià, va colla, ara, eh?, ara, forts! Col·loquem cama... PREPARATS, ATENCIÓ, UUUNNNN, DDOOOOSSSS, TREEEEESSSSS! PREPARATS, ATENCIÓ, AAAMMMUUUUUNNNNNTTTTT!!!!

Ja està, vinga que ja està! Enxaneta amunt, aleta!!!! Jaume Baix, no riguis encara... ja està, l’hem fet! No, no, una mica més, forts, una mica més....! Que baixen dosos, quarts, terços, segons...

Castell descarregat, ara sí, ara sí!!!! I un esclat d’alegria immens, abraçades, llàgrimes... un crit unànime: CARGOLINS, CARGOLINS, CARGOLINS!!!

Vaig sentir com un alliberament, com si tota la tensió acumulada es-

—62—

Sensations Mar Bono

S

empre és difícil deixar allò que estimes, tots els que us estimeu la vostra camisa us ho podeu imaginar. Només trepitjar La Nau, els ulls ja se m’obrien com dues taronges, i les emocions de temps passats corrien per les venes com si no volguessin parar.

Em vau rebre a mi i, després, a tots els de Sant Feliu, com si ja forméssim part d’allò que estàveu fent, com si ja tinguéssim un lloc entre vosaltres. Això ho vaig valorar molt, feia massa temps que no tornava a

sentir els castells i amb pocs assajos ja començava a retrobar-me amb aquella emoció tan desitjada.

Ens heu rebut amb els braços oberts, sense condicions ni demanar res a canvi, sense pressió i amb un «hola, què tal?». Al principi, em costava creure que tot i amb el temps pogués sentir el color blau elèctric, però a poc a poc estic veient que és impossible no arribar a sentir-lo.

Quan em van comentar fer aquest article, vaig pensar... «Jo? I què puc escriure jo!». Ara que ja estic immer-

sa entre paraules, només em surten emocions, emocions castelleres, emocions de colla, i la paraula que repeteix el meu inconscient no deixa de ser ORGULL. Orgull de colla, orgull de pinya, orgull de canalla, orgull cargolí! Com a nouvinguda us agraeixo l’acolliment que heu fet, i desitjo continuar caminant amb vosaltres!

Pit i amunt! Que ens espera una gran temporada!

Moltes gràcies.

Qüestionari als nous

—63—

Quatre coses, quatre motius Primera. Perquè els nous us sentiu com a casa vostra.

Segona. Perquè la gent de la colla us conegui.

Tercera. Perquè els qui no són de la colla i vulguin ser-ho vegin que no és un club privat.

Quarta. Perquè les cinquanta-tres colles restants vegin com creixem en quantitat i qualitat el nombre de camises.

Salut!

Emili R. Moià

Emmel Martínez

Júlia Viladot

20 anys. Sant Feliu. Estudio energia solar i sóc lampista. Vaig arribar a la colla a través de l’Oscar i la Mar de Sant Feliu.

M’agrada parlar pel facebook. Veig la Colla bastant bé, molt aplicada. Hi ha molt companyerisme. En el futur, la colla anirà a més. El meu primer dia em van acollir molt bé. La meva primera diada va ser el memorial David Carreras. Una diada molt bona.

20 anys. Sant Just. Estudio dret. Vaig arribar a la Colla per la meva germana, la Cèlia. M’agrada el futbol, la percussió i la gralla. Veig la Colla bé, amb moltes ganes de créixer. En el futur, la Colla farà castells de 9 pisos. La meva primera diada: va ser per Festa Major i vaig tocar el tres per sota. La pell de gallina.

Xavi Domínguez

Álex Majuelo ‘Soto’

35 anys. Esplugues. Estudio informàtica (ETIS) i estic a l’atur. Vaig arribar a la Colla a través del Ramon i la Maria.

M’agrada el bàsquet i la lectura. Veig la Colla com una família. En el futur, la Colla estarà al Top 10. El meu primer dia: “Ostres! No em fa mal l’esquena!” La meva primera diada va ser a Cornellà. Amb ganes de més!

39 anys. Esplugues. Ocupació? Vàries feines. Vaig arribar a la Colla pel Molina, el Cardona i l’Emili. Hobbies? Patins en línia, Tai chi Chuan. Veig la Colla molt bé, jove com jo. Gent molt trempada i amb moltes ganes de superació, anirem a més. En el meu primer dia la gent va ser molt receptiva i sempre van estar per mi. La meva primera diada va ser a Cornellà.Va ser molt emotiu i emocionant.

Marta Celma 27 anys. Sant Just. He estudiat enginyeria tècnica agrícola i treballo al camp. Em va portar a la Colla gent de Sant Just: l’Edu, el Joan Mora... M’agrada el muntanyisme, l’horta i el bàsquet. Trobo que a la Colla hi falta puntualitat, però hi veig moltes ganes.

Anem a més. En el futur la colla anirà a més.

Arribarem al Top 20. El meu primer dia vaig patir i em vaig estressar dins de la pinya, però va ser molt divertit. La primera diada va ser a Badalona.Va estar molt bé.

—64— Ramsès Herrero 32 anys. Cervelló. Tècnic de so. Vaig arribar a la Colla pel meu amic Xavi. Abans anava a veure castells a les places. Tinc altres hobbys, relacionats amb la feina.

Veig la Colla de puta mare. Tothom m’ha acollit molt bé i hi estic molt a gust. En el futur la Colla anirà cada vegada a millor.

El meu primer dia vaig fer d’agulla a la torre. I quin tros de posició! La meva primera diada va ser la Trobada del Baix.

Ferran Moreno ‘Ferru’ 48 anys. Esplugues - Sabadell. Sóc advocat. Vaig arribar a la Colla per la Maria i el Ramon. M’agrada la muntanya, l’esquí i fer excursions amb bicicleta. Veig la Colla molt bé i molt forta, anirà a més. El meu primer dia va ser fantàstic, gràcies al que vaig veure segueixo venint. La meva primera diada va ser Sant Jordi, molt emotiva i engrescadora.

Montserrat Rovira 36 anys. Esplugues. Treballo en un laboratori de cosmètica natural. Vaig arribat a la Colla `pel Jaume Baix. M’agrada el senderisme i la pintura. Veig de conya la Colla, i en el futur més de conya, amb molt de futur. El meu primer dia van tenir molt bones sensacions per la rebuda. La primera diada va ser a Tarragona. Amb molta energia i molt bon rotllo.

María José 45 anys. Esplugues. Administrativa. Vaig arribar a la Colla per la Maria, la meva filla, que us va veure a plaça. M’agrada caminar per la muntanya. Veig que hi ha molt bon rotllo a la Colla i crec que en el futur anirà a més. El meu primer dia... bé!

La primera diada va ser la del Memorial David Carreras. Ja volia ser de la colla!

Cèlia Viladot 18 anys. Sant Just. Estudio arquitectura tècnica. Vaig arribar a la Colla pel Pujo i l’Edu. M’agrada el bàsquet, l’esquí, etc.

Veig la Colla molt bé, en el futur anirem a més. El meu primer dia m’ho vaig passar molt bé, la primera diada va ser emocionant i engrescadora.

Oliver Magdaleno 30 anys. Vaig néixer a Astúries i visc al Vendrell. Sóc educador de persones amb discapacitats intel·lectuals. Vaig arribar per la Mar i, en general, la gent de Sant Feliu. M’agrada el el futbol i el busseig.

Veig la Colla acollidora i in crescendo. El meu primer dia el vaig viure amb expectació i vaig sortir molt content. La primera diada va ser a Sant Pere de Ribes. Amb ganes de gaudir molt.

Òscar Rodríguez 42 anys. Esplugues. Ocupació? Manteniment al Palau Sant Jordi. Vaig arribar a la colla pel meu amic Molina. Altres hobbys?

De grans. No es poden explicar... Veig la Colla molt bé, en el futur s’intueix que anirà a més. El meu primer dia... Calor humana. Em van posar de baix i se’m va ressentir una mica l’esquena. La primera diada: va ser a Cornellà.Vaig descobrir des de dintre alguna cosa diferent.

Mar Bono 23 anys. Sant Feliu. Estudio magisteri d’educació especial i treballo com a cangur i professora de repàs. Vaig venir a la Colla per laMarta Abuelo i perquè tenia mono de castells. M’agrada viatjar, llegir i sortir. Veig la colla amb molta moral. El futur de la Colla? Més, més. Sempre més!

La primera diada va ser als Hostalets de Pierola, va ser una bona diada.

—65—

T MAK’T D

egut a greus conflictes d’interessos en la direcció del Tomak’t, la redacció s’ha vist obligada a recórrer a canals d’informació independents per a poder fer aquest article.

També volem informar que aquest escrit no està supervisat per la direcció del Tomak’t i segurament suposarà l’acomiadement de tots els que hi han col·laborat. Malgrat tot, el nostre deure envers la informació, la nostra responsabilitat de cara els lectors i degut a la gravetat dels esdeveniments que ara exposarem, ens veiem obigats a córrer aquest risc.

Segons ha informat WikiLeaks en les darreres hores, la nova tècnica dels Castellers d’Esplugues ja està tocada per la corrupció. Abans fins i tot d’ocupar el seu lloc, ja han començat a manipular la Colla. Segons publica la polèmica web en la seva última actualització, membres de la nova tècnica s’haurien reunit amb la tècnica sortint per a fer el traspàs de poders, així com dels comptes en paradisos fiscals.

En aquestes reunions clandestines, l’antiga tècnica s’assegurava uns ingressos durant els pròxims deu anys, a part de les propietats adquirides durant el seu mandat; per la seva part, la nova tècnica es quedaria amb la gestió de les últimes inversions a l’orient mitjà i s’augmentaria el sou un 80%.

Tots aquests acords s’han aconseguit gràcies a la seguretat que la nova candidatura sortirà escollida en les properes eleccions, i aquesta confiança es basa en la manipulació de les eleccions.

Una sofisticada trama s’ha dedicat a la compra de vots, utilitzant xantatges i extorsions.

Una meticulosa feina de seguiment i espionatge a tots els membres de la colla durant els últims mesos ha posat al descobert els draps bruts de molts dels integrants de la colla i les fotografies i gravacions obtingudes s’han utilitzat per aconseguir el seu vot.

Segons els informes dels investigadors als que ha tingut accés WikiLeaks, entre els membres dels Castellers d’Esplugues hi podem trobar un important grup de zoofílics (que es reunien clandestinament els dimecres a la nit al local, per dur a terme les seves pràctiques sexuals, principalment amb cargols i tota classe de moluscs).

També s’hi ha detectat un petit grup que es dedica a la falsificació de faixes i camises, a través d’una xarxa d’explotació infantil que obliga la canalla a fabricar faixes i camises d’una qualitat ínfima, que després es venen a la paradeta com si fossin de qualitat superior. L’agència d’espionatge també ha destapat una grup que es dedica a l’obtenció de coure; aquest grup va començar arrencant tot el cablejat de la Closca per seguir robant el coure de les obres del nou poliesportiu Les Moreres, fins ampliar el seu radi d’acció a tota la comarca. Un altre grupet ha muntat una xarxa d’apostes il·legals: el que va començar com una petita porra per endevinar els castells de

cada diumenge, s’ha convertit en un complex sistema d’apostes il·legals en totes les places castelleres del país, que aporta importants beneficis als seus creadors.

Amb tota aquesta informació podem arribar a la conclusió que la corrupció dins els Cargolins no es limita a la Junta i a la Tècnica, com ens pensavem fins ara, sinó que esquitxa la majoria de membres de la colla.

No sabem si aquest article suposarà la fi del Tomak’t, però podem assgurar que ja sigui des d’aquí, des de WikiLeaks o des de qualsevol altre mitjà, treballarem perquè la veritat i la informació arribi a tots els membres de la colla.

—66—

Matatemps

solucions p. 61

1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

per Senkreu

HORITZONTALS. 1. La millor colla del món. Oda inacabada. 2. Reserva d’aigua. Avi. 3. Despullat. Deixarem ben net i polit el local després d’una festa. 4. Una bona teca com la dels de la Vella d’Esplugues. Distreta i agradosa i que fa passar bé el temps. 5. Esplugues. Marca de sabatilles esportives. Arbres mil·lenaris que celebraven concilis al Senyor dels Anells.

6. Que va a poc a poc. Nom llatí del poble dels Margeners. Revolt perillós. 7.

Article masculí que fan servir per Lleida i les Terres de l’Ebre. Mesura amb una cana. S’ho mira al shop i s’ho endú. 8. Mena d’arpa petita que tocava Apol·lo i Orfeu. Pic, cim cairut i elevat, a tocar del cel… En pòker és qui mana, però en botifarra l’escombra la manilla. 9. El de quints el posarem enguany a plaça. Capital de Kènia. 10. Atansares al meu costat. Símbol kímik del koure. 11. Fa vibrar. Composició poètica medieval. Estius barcelonins.

12. Llevaria d’un lloc per posar-lo en un altre. Nansa.

VERTICALS. 1. La vora estreta d’un castell. En la primera, el Barça ja acostuma a anar guanyant. 2. En aquest precís indret. Relatiu al déu dels vents i al vents en general. Brogit de motors als carrers d’Esplugues. 3.

Gairebé és rus. Edicte oficial municipal que es penja a l’Ajuntament i es llegeix de vegades, com per Festa Major. L’aïlla i la deixa sola. 4. Nom d’una masia modernista del barri de muntanya d’Esplugues. Pantà amb nom de grup de rock. 5. Donà en oferiment. Conserva l’aigua i el calimotxo fresquets. 6. Joia i alegria, que dóna nom a una princeseta dels collons.

Doble anarquia. Estirada i estreta. 7. Aniré a l’Empordà. Notaria una sensació. 8. Nitrogen. Ara mateix. Rèptils. 9. Germà bessó que neix enganxat a l’altre. És difícil arribar a la del Garraf. 10. Ple de sorra. Bé! No està out. 11.

Que escolta la ràdio. Poemes breus típics japonesos. 12. Antic teixit de seda que es penja a palaus i castells i que ara es feien servir per protestar contra el Caufec. Fa servir als Estats Units.

www.manresainfo.cat

—67—

Castellers d’Esplugues

www.cargolins.org

facebook.com/cargolins youtube.com/cargolins twitter.com/cargolins

Memorial David Carreras cinc de set plaça de l'església, Esplugues

FOTO: Lluís Tarrés