Angelets del cel

ANGELETS DEL CEL

-Angelets del cel, què menjareu a Pasqua?

-Ous i colomins, fulletes de carrasca.

POPULAR VALENCIANA

Benvinguts Ferran i Pau!

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

EDITA: Colla el Magre IMPRIMEIX: CLIC IMPRES DIPÒSIT LEGAL: CS 93-2020

2

collaelmagre.bolgspot.com El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del valencià.

3

01. Salutació 02. Introducció: la devoció als àngels en la cultura tradicional valenciana

03. Què són els àngels?

04. Els àngels literaris 05. Els arcàngels: incidència en l’àmbit territorial valencià 06. L’Església de Sant Miquel de Castelló i la seua confraria 07. Àngels i art: manifestacions culturals autòctones 08. Els angelets músics. Els àngels de la Catedral de València 09. L’angelet de la guarda 10. Angelets castellonencs: l’angelet del Betlem de la Pigà 11. Cançonetes i dites celestials 12. La Mare de Déu dels Àngels 13. La revolta dels angelets de la terra 14. Cabell d’àngel 15. Dimonis 16. Correfocs: Llum i foc 17. Article inèdit: Xiquetes almidoneu-vos!

18. Els nostres àngels... i les seues creacions 19. Fotos Magdalena 2019 20. Programa de festes Magdalena 2020 de la Colla El Magre 21. Publicitat

pàg. 05 pàg. 06 pàg. 10 pàg. 14 pàg. 18 pàg. 24 pàg. 28 pàg. 34 pàg. 42 pàg. 46 pàg. 50 pàg. 54 pàg. 58 pàg. 62 pàg. 66 pàg. 70 pàg. 72 pàg. 78 pàg. 82 pàg. 86 pàg. 87

ANGELETS DEL CEL

ÍNDEX

4

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

01

5 ANGELETS DEL CEL

SALUTACIÓ -Angelets del cel, què menjareu a Pasqua?

-Ous i colomins, fulletes de carrasca.

-Sant Pere i Sant Joan, doneu-nos les claus que estos angelets moren de fam.

-Deixeu- los morir que al cel aniran amb una corona de flor de Nadal.

I enmig de la Pasqua i el Nadal, que assenyala aquesta cançó popular, la Quaresma i, amb la Quaresma, les millors festes del món! Ja estan ací, ja han arribat! I enguany per celebrar-les ens hem disfressat d’angelets i us hem volgut donar a conèixer aquests personatges celestials que tanta importància hant tingut dins de la nostra tradició pupular.

Com veureu al llarg d’aquestes pàgines, d’angelets (i de dimonis) hi ha de molts i de molts tipus. No oblideu obrir ben bé els ulls aquests dies de festa que entre tant de “foraster benvingut” igual en veiem algun. Provarem sort i si trobem cap angelet li explicarem que el dia ja és arribat i que ací, a Castelló, a totes i a tots ens agrada cridar ben fort: Magdalena! Vítol!

02 INTRODUCCIÓ

ANGELETS DEL CEL «Àngel custodi de Déu infinit, guardeu la ciutat de dia i de nit, per tal que no entre lo mal esperit.»

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Novament tornem a estar ací, dempeus mirant al cel per veure si algun angelet ens il·lumina i ens ajuda a viure al màxim la setmana de festes per excel·lència. Aquest any, el nostre nostrat llibret no us deixarà indiferents ja que hem escollit un tema molt místic i oblidat, aquest és el món dels àngels com a símbol en la tradició cultural valenciana.

6

El llibret es titula Angelets del cel i, com cada any, esperem que el gaudiu com nosaltres hem gaudit fent cerca i recerca sobre aquest tema tan cabdal per a la nostra cultura però que actualment passa desapercebut. Per aquest motiu, fer un exercici de memòria col·lectiva és el que ens ha fet endinsar-nos en el món dels àngels.

Un cop explicat els orígens i qui són, caldria mirar la incidència dels àngels com a mite i element de devoció en l’art, la literatura i la història del poble valencià, però també en les seues tradicions i celebracions festives, així com les creences arrelades a molts pobles al voltant de la idea d’àngels i dimonis, una realitat que al llarg dels segles molts escriptors i artistes valencians han expressat en les seues obres o que formen part de la memòria col·lectiva i, fins i tot, esdevenen en signes d’identitat propis.

Generalment, els àngels són criatures de gran innocència i puresa que en la majoria dels casos s’encarreguen de tindre cura dels éssers humans.

A més, són éssers immaterials i sense necessitats terrenals, creats per Déu per estar en contacte amb la humanitat i de vegades per a poder transmetre a través d’ells esdeveniments de gran importància.

Molts estudiosos han cercat en els camins de diverses disciplines com l’ angelologia, de la diabòlica o de les visions del més enllà, l’escatologia, etc. Ha intentat portar a terme una sistematització dels models iconogràfics més usuals dels àngels dins de l’art valencià relatius a les múltiples variants que ofereix. Per exemple, l’arcàngel psicopomps o psicagog, acompanyat o no del seu etern rival el diable, verificant la seva projecció no només en museus i col·leccions sinó a través d’un ampli itinerari per la geografia valenciana, estelada d’esglésies, ermites i santuaris dedicats a Sant Miquel però també a la Mare de Déu dels Àngels o a l’Àngel Custodi.

En la religió cristiana, l’àngel és l’encarregat de guiar i aconsellar als éssers perquè aquests segueixin el camí del bé. Altres definicions d’àngel són segons les diverses accepcions del Diccionari d’Estudis Catalans 1. “Ésser espiritual que, segons les religions bíbliques i l’alcorànica, és intermediari entre Déu i l’home”. 2. “En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al tercer cor de la tercera jerarquia”. Després d’aquestes, podem arribar al significat metafòric que actualment s’entén l’expressió “ser un àngel” com ser una bona persona o criatura.

En el cristianisme es troba la figura de l’àngel de la guarda, el qual es descriu com un dels àngels més benèvol que existeix en la doctrina religiosa. Es diu que Déu li assigna a cada persona un, perquè la protegisca. D’altra banda, està l’àngel caigut, qui va ser expulsat del cel per rebel·lar-se davant Déu.

Aquests estudis han permès d’una altra part verificar l’interès que el tema d’àngels i dimonis, s’admeta o no la seva existència, ha suscitat en moltes manifestacions de caràcter etnogràfic, en les tradicions festives dels nostres pobles, en representacions paralitúrgiques i fins i tot en manifestacions tan diferents entre si com l’oratori barroc valencià, el teatre de carrer, les santatonades, a els balls de diables, els correfocs, la paremiologia o les mateixes falles.

7 ANGELETS DEL CEL

El primer que vam fer era dissenyar l’eix temàtic principal, ja que tot el que trobareu gira al voltant de la paraula àngel i el seu món. Etimològicament àngel prové del llatí “angĕlus” i el seu significat és el missatger o enviat per Déu. Aquesta paraula té lligam amb la religió i la tradició judeocristiana ja que va ser usada per a definir un ser espiritual i que la seua missió era servir a Déu. Els àngels es troben representats en les Sagrades Escriptures de les diverses religions o creences des de la Bíblia hebrea i cristiana fins l’Alcorà musulmà.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Actualment, sembla que hi ha societats que caminen cap a l’oblit del seu passat o de la seua història. Aquelles que a través de la pèrdua de la memòria col·lectiva renuncien a la identitat, a enllaçar records i il·lusions. Diem això perquè no tot allò que avui en dia és incongruent amb la nostra visió del món mereix el bandejament social. Perquè si perdem alguns d’eixos referents no entendrem molt d’allò que ens envolta, marca i condiciona.

8

El tema dels àngels sembla un concepte en l’actualitat poc operatiu, però en la nostra història va marcar aspectes cabdals de la nostra cultura i del qual encara en perduren restes.

En aquest llibret ens hem proposat divulgar i relacionar determinades interpretacions dels fenòmens naturals a les creences col·lectives, tot passant per les petjades que ens han deixat la figura dels àngels en les arts, els rituals, en la llengua, en la música i, en resum, en la nostra història com a poble.

La idea que volem transmetre és que nosaltres hem volgut fer visible aquesta figura de l’àngel en el nostre imaginari col·lectiu i per això les ganes de fer recerca sobre la seua influència en el poble valencià i la devoció als àngels en la cultura tradicional valenciana.

Una vegada sabut ja el contingut passem a la reflexió, ja que en aquest llibret trobareu àngels i dimonis i no amb el sentit dicotòmic ni polaritzat.

No serem nosaltres,ara, qui direm què és el bé i què és mal. Cadascú allà amb els seus afers i les seues coses, però això sí, recordem el significat dels àngels i dels dimonis en la tradició cultural i també festiva del País Valencià. Uns elements ancestrals que ens han ajudat a ser el que som com a poble i societat i com a que la història no són

solament batalles i noms... vivim i emocionem-nos en col·lectiu del nostre passat i en aquest present treballem per dignificar elements culturals que són cabdals per la nostra història i el seu futur.

Laura Alegre i Sanz

Bibliografia - La devoció a l’arcàngel Sant Miquel. Josep Miquel Bausset.

Levante El mercantil Valenciano - El gran protector del pueblo valenciano. ÓSCAR CALVÉ https://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones - Ángeles y demonios en Valencia: su proyección sociocultural y artística. Valencia: Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2013. (2 vol.) CATALÀ GORGUES, Miguel Àngel..

I.S.B.N.: 978-84-938788-9-4 (o.c.)

- Els àngels (II). L’àngel custodi. Una advocació cívica i religiosa.Natura culta i sagrada DANIEL CLIMENT GINER. Revista Saó Conceptodefinicion.de, Redacción. ( Última edición:23 de julio del 2019). Definición de Ángel. Recuperado de: https:// conceptodefinicion.de/angel/

9 ANGELETS DEL CEL

Com no podria ser d’una altra manera, en el nostre monogràfic titulat Angelets del Cel trobareu un articles que us endinsarà en Què són els àngels?

I seguidament passarem a parlar dels àngels literaris i la seua influència i tractament en la literatura. Altres articles que podreu llegir són: Els arcàngels: incidència en l’àmbit territorial valencià i L’Església de Sant Miquel de Castelló i la seua confraria. Analitzarem la figura angelical des d’una òptica artística amb l’article Els Àngels i art: manifestacions culturals autòctones i també farem recerca sobre la influència en la música amb articles com Els angelets músics. Els àngels de la Catedral de València i Cançonetes i dites celestials.

Altres articles amb què us podreu delitar amb aquesta temàtica celestial són L’angelet de la guarda, Angelets castellonencs: l’angelet del Betlem de la Pigà, La Mare de Déu dels Àngels, Els angelets de la terra i per tancar aquesta primera part del llibret un article ben dolç, Cabell d’àngel. Una segona part serà la que hem dedicat, de manera més reduïda als Dimonis i Correfocs: Llum i foc. I per tancar el llibret podeu llegir articles de caire més festiu lligats a la Magadalena en què hi podeu trobar l’article inèdit dedicat al 75é Aniversari de les Festes de la Magdalena i que porta el títol Xiquetes almidoneuvos, l’espai per a la xicalla de la colla i el Programa de festes Magdalena 2020 de la Colla El Magre.

03

QUÈ SÓN ELS ÀNGELS?

Si preguntem pel carrer “què són els àngels?” de segur que qualsevol persona que ens trobem ens sap donar una resposta, bé siga creient, agnòstica o atea. Quan sentim la paraula àngel, tothom ens imaginem una criatura dolceta, amb ales i de naturalesa divina. Però, què són realment aquestes criatures? Quina és la seua història? Mite o realitat?

Entre l’Antic i el Nou Testament, en la Bíblia es fa referència als àngels més de 250 voltes. La concepció que hui en dia es té sobre aquestes criatures està basada en aquests passatges.

No obstant això, són moltes les incògnites que envolten els àngels.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Els àngels van ser creats?

10

Aquesta aparentment innocent pregunta esdevé una de les més complexes en l’àmbit de l’angelologia. Al Gènesi, un dels llibres de l’Antic Testament, on es relata la creació del món, els àngels no són mencionats enlloc. No obstant això, més avant en el mateix llibre, ja se’ls anomena.

Per altra banda, el salm 148 fa menció als àngels com a éssers creats per Déu:

“Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures; lloeu-lo, tots els seus àngels, lloeu-lo, tots els seus estols.

Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses; lloeu-lo, cel del cel i les aigües de sobre el cel.

Que lloen el nom del Senyor: a una ordre d’ell, tots foren creats.”

La informació ambigua que envolta la creació dels àngels dificulta l’abstracció de conclusions robustes. No obstant això, pareix que el concepte d’àngel, tal i com el coneixem, sí que seria el d’un ésser creat per Déu, encara que el moment d’aquesta creació no està determinat en la Bíblia.

Els àngels són considerats éssers espirituals, per la qual cosa no tenen forma humana ni de cap tipus.

No obstant això, al llarg de la història la imatge que les persones han tingut d’aquestes criatures ha anat variant amb el temps i les modes. D’aquesta forma, els àngels han estat representants de moltes i diverses maneres, agafant com a referència precedents històrics com els deus assiris i babilonis o els grecs i romans.

Una de les representacions habituals ha estat la dels àngels com a guerrers amb espasa i armadura, molt propera a la concepció dels àngels com a exèrcit celestial, més típica de l’antic testament.

Una altra representació ben coneguda ha estat la dels àngels com a xiquets xicotets i grossets, amb careta dolceta i ales menudes. Aquesta representació, malgrat estar tan estesa, no es menciona a cap lloc de la Bíblia, on els àngels sempre són persones adultes que causen sorpresa i temor a qui s’apareixen.

Un cas paregut és el de les ales, que malgrat la seua aparició en moltes representacions, en la majoria de referències a àngels a la Bíblia no se les menciona.

Tampoc podem oblidar el gènere dels àngels. Òbviament, al parlar d’ éssers espirituals, aquestes criatures manquen de gènere, però no ho fa la seua representació al llarg de la història. I en el cas dels àngels, la història no és diferent que en la resta de temes, i el gènere femení va estar completament oblidat fins els segles XIV-XV on apareixen les primeres imatges d’àngels com a dones a l’art.

Què fan els àngels?

La paraula àngel prové del llatí “angĕlus”, que significa missatger. Els àngels en la tradició cristiana són criatures enviades per Déu per a ajudar a les persones. Entre les seues funcions estarien les de guiar, protegir, donar força i aconsellar. Un exemple d’açò sèrie l’àngel de la guarda, del qual parlarem en un altre article.

Són tots els àngels iguals?

No, els àngels es poden dividir en tres jerarquies, que al mateix cop es divideixen en tres ordres o cors.

PRIMERA JERARQUIA: - Serafins: és el grup més proper a Déu. Es caracteritzen per la seua devoció i amor. Es representen amb tres parells d’ales, un per cobrir la cara, un per cobrir el cos i l’altre per a volar. Es cobreixen amb les ales per a protegir-se de la intensa resplendor de Déu. És la categoria més abstracta i el seu signe és el foc.

11 ANGELETS DEL CEL

Com són els àngels?

Cal destacar que els àngels sempre apareixen amb gènere masculí a les escriptures, reflex de la societat patriarcal i masclista de l’època, on la imatge d’un ser pur i poderós enviat per Déu no podia ser altra que la de l’home.

- Querubins: són els guardians de la llum i els estels i tenen la plenitud del coneixement. Es representen de color blau amb dos parells d’ales, a voltes plenes d’ulls. En algunes ocasions se’ls representa amb dues cares.

TERCERA JERARQUIA:

- Trons: com bé diu el seu nom, són els encarregats de fer de seient celestial a Déu. Són éssers d’ales circulars il·luminades que fan servir de rodes per a conduir el tro de Déu. Porten el registre de les accions humanes i tenen el do de la perseverança.

- Arcàngels: són els líders celestials i els intermediaris més importants entre els éssers humans i Déu. Els arcàngels reben tasques d’importància per a la humanitat. L’única diferència entre els arcàngels i els àngels està en la tasca que se’ls encomana. A la Bíblia apareixen tres arcàngels: Miquel (representat com a guerrer), Rafael (representat com a pelegrí) i Gabriel (representat amb robes litúrgiques).

SEGONA JERARQUIA:

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

- Dominacions: són els responsables de regular els deures d’àngels inferiors i assegurar l’ordre de l’univers. Poden aparèixer decorats amb estrelles, corona i ceptre o espasa.

12

- Virtuts: inspiren a la humanitat i intervenen en els miracles. Es representen de diverses formes, amb un raig de llum, amb espessa i un llibre, etc.

- Potestats: són els que lluiten contra entitats o pensaments negatius. Es representen amb armadures o amb la diadema reial.

- Principats: són els guardians de les nacions i els països. No tenen una representació predefinida.

- Àngels: és l’ordre inferior de la jerarquia angelical i els més propers als éssers humans.

Són els més invocats per les persones.

Presenten ales i trets juvenils o infantils.

Són tots els àngels bons?

L’angelologia diu que els àngels són éssers amb voluntat pròpia. Per tant, aquells àngels que van decidir desobeir i rebel·lar-se contra Déu, serien els anomenats àngels caiguts. Aquests àngels caiguts haurien estat expulsats del cel i són el que col·loquialment coneixem com a dimonis.

I fins ací el repàs del concepte i l’origen dels àngels. Aquesta és la informació, si és mite o realitat, que cadascú jutge per si mateix.

Laia Alegre i Zurano

04

ELS ÀNGELS LITERARIS

Deixem volar per un moment la imaginació i entendrem que els àngels i les lletres fan un bon binomi. El verb s’apropa a l’essencial i fa que l’àngel invisible es fage visible i proper. D’aquesta manera es pot afirmar que l’àngel arreu de la història de la literatura universal ha estat un tema clau.

L’emissari i portador del missatge sagrat, de la veu de la divinitat, ha fet vivència del poder verbal.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Ja es pot veure en les Sagrades Escriptures que s’acaricia amb simpatia les figuracions angèliques que es concreten en les seues línies, però aquestes no es mantenen incòlumes, sinó que varien segons els impulsos i les forces que les circumden. Llavors, accedim al canvi, un nou rumb, la variació que es projecta sobre la imatge reflectida per, sense oblidar el seu arrelament, perpetuar-se en una nova creació.

14

El verb poètic de l’home desenvolupa un nou cosmos per l’àngel, un món gestat amb veritats d’altres realitats, però que s’adhereixen components d’un imaginari d’època i personal que anirà emergint amb més força fins que la imatge angèlica només trobe la seua finitud en els límits

de l’estro artístic. L’àngel en el text literari queda destacat com a segona font escriptural per al descobriment i el coneixement d’unes criatures que des d’èpoques antiquíssimes han acompanyat a l’home en la seva història en lluita per la pervivència d’una espiritualitat que, en ocasions, s’ha vist arrasada pels humans.

Si estudiem bases teòriques de la història de la literatura, ens apropen a uns principis teòrics que cal tenir en compte per a reconèixer l’ÀNGEL com un dels “leve motive” de la literatura de tots els temps. Hi ha tres àmbits que cal comentar en primer lloc, l’àngel com font d’inspiració, la seva natura, així com l’espai en què serà tractat, és dir, el món de la literatura i els gèneres literaris.

La figura de l’àngel és el centre, però cal fer una diferenciació entre la imatge angèlica religiosa i la seua manifestació literària. No és en cap cas el nostre objectiu elaborar un estudi teològic respecte a l’entitat angèlica. L’atenció recaurà sobre la plasmació literària i extensió poètica que han realitzat molts autors en la història de la literatura.

L’ús de la figura de l’àngel és admesa en la literatura com a punt de partida fonamental en les representacions que ja es poden veure des del rastreig en la Bíblia, encara que no siga excessivament prolixa en descripcions detallades sobre àngels. Part de les caracteritzacions que d’aquest tipus d’imatge es reprodueixen deriven de la religió assiriobabilònica. Se sol reiterar així el dèbit de l’àngel que fa als bous alats guardians mesopotàmics. Els autors de les primeres representacions artístiques d’àngels s’enfrontarien amb la dificultat que suposa no tenir una tradició a la qual seguir o imprimir modificacions.

Els cristians primitius es decantarien per uns àngels humanitzats, joves i sense ales. L’absència d’extremitats per al vol sembla justificar-se a partir d’un rebuig de les creacions alades del paganisme. Tot i això, des del segle V es proveeix als àngels d’ales (Pérez Rioja, 1980), el que sembla testificar el triomf final del pes de les figuracions paganes, com és el cas d’Hermes, Eros i altres deïtats gregues.

La literatura, per tant, va a trobar bifurcada la seua àrea de referència. D’una banda, rep el pes bíblic.

El més excel·lent és que la pròpia literatura va erigir ella mateixa en un arquetip d’estructuració angèlica original, amb el qual podrà igualment autoinfluenciar-se des d’ella mateixa.

Es pot concloure, després de consultar la Tesi Doctoral, La figura de l’Ángel en la literatura de José Manuel Marín Ureña, que la figura de l’àngel en el corpus textual al llarg de la història de la literatura és la preponderància dispensada per aquests autors als esperits alats. Els majestuosos prínceps eteris del majestàtic imperi diví i els reus angèlics que, desproveïts de la seua gràcia, pateixen les laceracions derivades de la seua traició. Cel i infern, glòria i condemna, en una producció en la qual no pot sostenir-se el cultiu de la imatge angèlica en una mena de fenomen conjuntural o marginal.

L’erudit, Luis Cernuda, parlava de la moda dels àngels ja a principi del segle XX com a figura recurrent en la literatura. I és que la figura de l’àngel és una realitat de gran rellevància en la literatura molt més enllà de la religiosa.

Molts autors de la nostra literatura ja des del segle XV van ser seduïts pels encants dels àngels i hi apareixen a les seues obres… Són molts com Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis , Bernat Metge o Ausiàs Marc que es pot veure a la seua producció la figura dels àngels.

L’àngel ha estat usat i s’ha integrat de diverses maneres sent un sistema conceptual molt present a la nostra literatura. D’aquesta manera, l’examen de les recreacions angèliques cimentades en les diverses vessants genèriques per aquests escriptors proporciona un coneixement ple de possibilitats textuals, tant en el pla formal com en el pla del contingut de la figura de l’àngel. Dos eren els eixos que guiaven les seues construccions divines.

15 ANGELETS DEL CEL

L’entrada dels àngels a la literatura és demostrable al llarg de la història, però implica bastants problemes en la seua conceptualització, especialment en el segle XX, ja que es produeix una confrontació entre la conformació establerta tradicionalment de l’àngel i la visió renovada que el creador concreta mitjançant la seva utilització.

D’una banda, l’arc que s’estenia dels plantejaments tradicionals fins les propostes més avantguardistes.

D’altra banda, una voluntat expressiva que oscil·lava entre els laberints de el jo i els mecanismes escrutadors del medi extern. Amb l’entrecreuament d’aquests dos vectors, crucificar l’àngel per nodrir amb la seua saba espiritual l’ànima de les seues composicions.

La riquesa en les plasmacions de les criatures alades pot observar-se a partir de diferents angles.

Des del punt de vista de l’entitat representada, els tipus fonamentals angèlics més freqüents són: àngels de la guarda o custodis, psicopomps i missatgers des de les files dels esperits purs celestials. Si bé l’estratificació coral de les jerarquies angèliques no va despertar entusiasme, inesborrable és el record que ens van lliurar de la tríada arcangèlica composta per Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Formalment, les configuracions dels àngels es disposaven en una escala polaritzada pel respecte a la morfologia consagrada i les revolucions desconstructives avantguardistes. La revisió dels paràmetres d’organització fenomènica dels missatgers celestials i els enemics demoníacs ens endinsa en un dels episodis més característics de la angelologia.

16

Generalment existeix una multiplicitat de temes amb què són vinculats els àngels en la seua materialització literària. La temàtica angèlica manté generalment tres actituds: fidelitat als temes consolidats, recodificació del llegat heretat i original formulació de nous espais semàntics.

La fecunditat d’unitats semàntiques de les que la figura de l’àngel és protagonista pot trobar-se en el següent esquema:

1) Temes extrínsecs a l’àngel:

•Amor

•Natura

•Música

•Futur

•Estats emocionals

•Poeta / poesia / inspiració 2) Temes intrínsecs a l’àngel:

2.1) Per ser:

•Transcendència

•Maldat

•Enganys

•Luxúria 2.2) Per participació:

2.2.1) Origen apòcrif:

•Relacions amoroses entre àngels i mortals

•Humanizanització d’esperits celestials

2.2.2) Origen bíblic:

2.2.2.1) Motius genèrics: •Mort •Món dels somnis •Possessió •Temptacions

2.2.2.2) Motius específics: •Expulsió del Paradís •Lluita de Jacob amb l’àngel •Rafael i Tobies •Anunciació a Maria •Rebel·lió dels àngels

És cert que l’àngel en la seua funcionalitat de custodi, de guia, sembla anar esvaint. Més l’àngel existeix, sent ara, però, l’àngel el visitat. La seua distància ha empès a l’home a la seua recerca, i

17 ANGELETS DEL CEL

l’ha trobat o, millor, s’ha descobert. En el temps de Tobies roman, perdura, però no com el temps de tots sinó com el moment de cadascu, de manera que conèixer a l’àngel és capturar la veritat de l’home, del creador. Tot àngel és ja l’enigma del misteri de cada jo.

Alguns exemples de la presència d’ells són per excel·lència la Bíblia, que apareixen amb freqüència. Àngel, una paraula que en grec significa enviat o missatger, ja que sempre porten un anunci de part de Déu. Sobretot al llibre dels Salms, als Fets dels Apòstols, a l´Apocalipsi i també als Evangelis, apareixen els àngels portant un missatge als hòmens de part de Déu.

Els llibres de la Bíblia que, sovint parlen dels àngels, especifiquen només el nom de tres arcàngels, amb uns noms relacionats amb la missió que Déu els ha confiat. Són Miquel (¿qui com Déu?), Rafael (medicina de Déu) i Gabriel (fortalesa de Déu). Per la tradició bíblica, l´arcàngel és un signe de la benedicció i de la protecció de Déu sobre la vida de les persones, perquè puguen anar trobant el pla de Déu en el camí de la vida. Un pla que té com a centre Jesucrist.

A la nostra literatura Eiximenis escriuria Lo Libre dels sants àngels (1392), traduït al llatí, castellà,

francès i flamenc, i que a casa nostra va influir decisivament en el fet que els estaments polítics del braç reial, ciutats i viles reials, adoptaren l’Àngel Custodi com a representant simbòlic.

Fer un recorregut per tots els autors de la nostra literatura i cercar referències als àngels seria motiu d’un gran estudi, però podem afirmar que podem trobar les figures divines en totes les manifestacions de literatura popular i tradicional que avui en dia es mantenen vives, des de les nadales fins a escenificacions teatrals com Misteris, Betlems vivents o Passions. És per tant afirmable i es pot comprovar que la nostra literatura va lligada a la nostra cultura i són moltes i variades les representacions angèliques que podeu trobar… Sense més, us llance la proposta de cercar angelets al món de la literatura.

Laura Alegre i Sanz

Bibliografia: Els àngels (II). L’àngel custodi. Una advocació cívica i religiosa.

Natura culta i sagrada. DANIEL CLIMENT GINER LA FIGURA DEL ÁNGEL EN LA GENERACIÓN DEL 27. Tesis Doctoral de José Manuel Marín Ureña Història de la literatura catalana.

ELS ARCÀNGELS:

INCIDÈNCIA EN L’ÀMBIT TERRITORIAL VALENCIÀ Per a entrar de ple en la matèria haurem de començar per saber què és un Arcàngel, la paraula Arcàngel prové de les paraules gregues “Arc” que significa principal i “àngel” que significa missatger de Déu.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Cal tindre en compte que el nom d’àngel designa la funció, no el ser del qual el porta, ja que tots els sants esperits de la pàtria celestial són sempre esperits, però no sempre poden ser anomenats àngels, només quan exerceixen la seua funció de missatgers.

18

Des de l’antiguitat es considera que les files angelicals estan organitzades en una Cort Celestial en la qual els àngels tenen diferents graus i dignitats, i dins d’ella, els arcàngels ocupen les esferes més altes de la jerarquia angèlica. Aquests tenen tasques similars als àngels “ordinaris”, però els seus deures són majors i molt més importants, els seus noms ja suggereixen el seu paper i naturalesa, tots acaben amb “el” que significa Déu.

I quants Arcàngels hi ha? Si consultem l’antic llibre d’Enoc són 7, els set il·luminats per la llum de la Trinitat que van ser els qui van elaborar els móns als ordes de Déu Pare. Són els set misteriosos

que algunes cultures esmenten amb diferents noms, com els Set Fills de Aditi a l’Índia, els Set Esperits del Sol en llocs d’Orient, mentre que en el Cristianisme i l’Islam són els Set Grans Arcàngels.

Els 7 arcàngels concebuts com a grup són una tradició de les religions abrahàmiques. Per primera vegada tots apareixen junts en el llibre d’ Enoc, encara que aquest llibre no està en el cànon jueu, els arcàngels són part de la tradició hebrea.

Quatre d’aquests arcàngels estan vinculats a les estacions de l’any: la primavera és Rafael, l’estiu és Uriel, la tardor és Miquel i l’hivern és Gabriel. Altres tradicions es relacionen amb els 7 arcàngels amb les 7 virtuts que superen els 7 pecats capitals, representats per 7 dimonis diferents.

GABRIEL: El seu nom en hebreu significa “força de Déu” i és el missatger que Déu envia per a transmetre els seus missatges a certes persones.

MIQUEL: El seu nom en hebreu significa “Qui és com Déu?” I és el cap dels exèrcits celestials.

RAFAEL: El seu nom en hebreu significa “Déu sana”. Realitza tot tipus de curació i és considerat el protector de la parella i el festeig.

URIEL: El seu nom significa “Déu és la meua llum” o en altres traduccions “Foc de Déu”. Uriel té la clau que obrirà l’infern a la “Fi del Temps”.

AZRAEL (SELAFIEL): La traducció seria “Ajuda de Déu”. Ell és qui rep les oracions dels fidels quan arriben al Cel. Per als musulmans és “l’ Àngel de la Mort”.

RAZIEL (RAGUEL O EGUDIEL): El seu nom significa en hebreu “Secret de Déu” i ell és qui guarda els secrets, també conegut com a “Arcàngel dels misteris”.

SARIEL: El seu nom en hebreu significa “Missió de Déu”. Entre altres coses, va ensenyar als homes el calendari lunar. Igual que Azrael, per als musulmans també és un “Àngel de la Mort”.

En quant a l’Església Catòlica, només reconeix l’existència de tres Arcàngels, els tres esmentats en les escriptures: MIQUEL “qui com Déu?”

GABRIEL “fortalesa de Déu” RAFAEL “medicina de Déu”

19 ANGELETS DEL CEL

Els noms dels 7 arcàngels són: Gabriel, Miquel, Rafael, Uriel, Azrael (Selafiel), Raziel (Raguel o Jegudiel) i Sariel. A tindre en compte que, segons les traduccions i les tradicions religioses, els noms poden variar fins i tot si es refereixen al mateix arcàngel.

Això és pel fet que l’Església Catòlica considera frenar les interpretacions arbitràries i imaginatives d’altres textos diferents a les Sagrades Escriptures canòniques, i va establir en l’Edat mitjana que el culte i adoració només estava permès i era legal, als tres Arcàngels esmentats.

En el segle IV, per part del Papa Zacarías, va ser convocat el Sínode de Laodicea, en el qual es va prohibir la invocació o adoració als àngels.

En 1992, el decret Litteris Diei va declarar que “és il·legal ensenyar i usar nocions d’àngels i arcàngels, dels seus noms personals i de les seues funcions particulars, fora del que es troba directament en la Sagrada Escriptura; en conseqüència, està prohibida tota forma de consagració als àngels i qualsevol altra pràctica que no siguen els costums del culte oficial.”

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

En quant a la incidència dels tres Arcàngels en l’àmbit territorial del País Valencià, és molt desigual. Cal destacar la de l’Arcàngel Sant Miquel, la projecció extraordinària de culte a aquest àngel és palés des del mateix moment de la reconquesta d’aquestes terres pel Rei En Jaume, només cal veure la quantitat d’esglésies, santuaris i ermites que té dedicades, igual que pintures i imatges.

D’igual manera, també és mereixedor de la gran quantitat de festejos que es realitzen en el seu honor a llarg del nostre País Valencià.

20

A causa de la gran quantitat de festes i temples en el seu honor dispersats per les nostres terres, ens centrarem en les existents a les comarques de Castelló, començant per les ermites, totes elles d’arquitectura eclesiàstica senzilla i de caràcter rural. Entorn d’elles giren celebracions festives, romeries, processons, etc. i en general entorn

a les dates del 8 de maig o 29 de setembre, les commemoracions litúrgiques.

L’ermita d’Albocàsser, a la comarca de l’Alt Maestrat, situada a uns cinc quilòmetres del poble, prop del Mas de la Brusca, troba al seu origen en el permís concedit per part de En Lluís Després, gran maestre de Montesa, a veïns del poble per a l’inici de la seua construcció.

La inacabada ermita de San Miquel d’Alcalà de Xivert, en el Baix Maestrat, està situada a uns nou quilòmetres de la costa i es remunta a l’Edat mitjana, derrocada en 1854, a hores d’ara fins i tot s’ha restaurat per complet. A prop, en Alcossebre, dependent d’Alcalà de Xivert, existeix una altra ermita dedicada a l’Arcàngel, testimoniatge del culte dels cavallers de l’Orde del Temple i els de Montesa.

A la comarca de l’Alt Palància, en la població d’Altura, existeix una modesta ermita dedicada a l’Arcàngel guerrer, patró del poble, a qui a més, està dedicada l’església parroquial. En uns altres temps utilitzada com a magatzem, hui dia apareix reparada i endreçada.

Al terme municipal de Benicàssim, a la Plana Alta, a 728 m. d’altura, a la part alta del Puig de la Muntanya Bartolo, s’alça l’ermita de Sant Miquel, dins del paratge natural del Desert de les Palmes, fundada pel pare provincial dels carmelites Fra Vicente de la Concepció en 1752.

Tornem a la comarca de l’Alt Palància, a la població del Toro, la seua ermita, integrada en el recinte arquitectònic del castell vell. Va servir en origen com a església parroquial, com així es desprèn en una bula del papa Alexandre IV dirigida al rei

A la Pobla de Bellestar, al terme municipal de Vilafranca, comarca de l’Alt Maestrat, fundada per Don Blasco d’Alagon al 1239, es troba una ermita dedicada a l’Arcàngel guerrer, la construcció del qual es remunta a aquells anys. A destacar el retaule dedicat al Sant, que en data de hui és conservat a l’església parroquial de Vilafranca.

Una mica més amunt, a la comarca d’Els Ports, a dos quilòmetres de Todolella, es troba el despoblat de Saranyana, la seua ermita dedicada a Sant Miquel, centre de devoció en altres èpoques per part dels veïns de la comarca, amb romeries i actes dedicats al sant, ha passat a la història.

A la Plana Alta, a la localitat de La Serra d’Engarceran, en un lloc privilegiat i amb unes vistes de somni, en el vessant de la muntanya, en la partida de la Font d’A Palau, està situada l’ermita del Sant. Els seus orígens estan documentats, es traslladen a l’any 1697, quan va ser concedida l’autorització per a la seua construcció per part del bisbe de Tortosa.

Seguint en la mateixa comarca, en la població de Vilafamés, a cinc quilòmetres del poble i en la falda del Tossal del Mollet, es troba l’ermita de Sant Miquel, coneguda també com Sant Miquel de Moró. Aquesta ermita construïda a partir de 1632, té el seu origen en la iniciativa particular d’un veí de Vilafamés, Pere Albella, qui va disposar en el seu testament que s’alçara l’ermita al patró de la població en el lloc ressenyat, dotant de fons a l’Ajuntament, encarregant-li la seua administració.

Adossada al castell de Sant Miquel dels Torresselles, en el terme municipal de Llucena, a la comarca de l’Alcalatén, es troba l’ermita de Sant Miquel, conjunt de construcció mixta medieval entre militar i religiosa que es du a terme probablement durant el segle XVIII. A destacar la romeria que es du a terme el segon diumenge de maig pels veïns i la parada que realitzen per a descansar els pelegrins de les Useres que es dirigeixen en processó penitencial al Santuari de Sant Joan de Penyagolossa.

21 ANGELETS DEL CEL

d’Aragó en 1258. Els seus moments de plenitud es remunten als segles XIV i XV.

A la Plana Baixa, a la localitat de Nules, trobem l’ermita compartida de la nostra Senyora dels Àngels i San Miguel Arcàngel els orígens del qual es remunten a 1450, any en què Don Francisco Gilabert de Centelles i Riusec, senyor de la Baronia de Nules va manar edificar-la sobre terreny de la seua propietat conegut com a l’Hort del Senyor, en acció de gràcies després de l’epidèmia que va patir el poble. Derrocada l’antiga ermita pel seu mal estat, l’actual edifici va ser construït a iniciativa del llavors titular del marquesat Don Joaquín Catalá de Valeriola, la primera pedra del qual va ser col·locada en 1752. Destrossada pel pas del temps i les guerres, entre 1992 i 1995 es realitza una gran restauració per part de l’Ajuntament, actual propietari, destinant-se a activitats culturals.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

I fins ací un xicotet recorregut per les ermites dedicades a l’Arcàngel Sant Miquel a les comarques de Castelló, pot ser falte alguna (tot pot ser), però aquesta no és la intenció. Altres municipis, que també honraven al Sant en les seues ermites, van decidir en els seus temps, deixar-les desaparèixer, com les poblacions de Begís, Castellnovo o Viver a la comarca de l’Alt Palància.

22

En quant a les esglésies parroquials existents a les nostres comarques en honor a l’Arcàngel Sant Miquel, a destacar la de Canet lo Roig, al Baix Maestrat, al ser una de les primeres dedicades al Sant, exemple arquitectònic del seu passat medieval. A mitjan segle XVIII es realitza una gran reestructuració i ampliació del temple, finalitzant les obres l’any 1793, celebrant-se la seua inauguració el 29 de setembre, festivitat de l’Arcàngel.

En el municipi de la Pobla Tornesa, a la comarca de la Plana Alta, l’actual església de Sant Miquel, va

substituir l’anterior per estar en estat de semiruina i falta d’espai per a acollir els feligresos. Després de deixar de dependre de la de Borriol en 1602, i després de moltes reparacions i millores, en 1734 es van iniciar les obres de construcció del nou temple, finalitzant les mateixes quatre anys després.

Ja entre els anys 1852 i 1860 es va procedir a la construcció de l’actual campanar.

De nou ens traslladem a la comarca d’Els Ports, a la població que ostenta la capital, la seua església parroquial, la de Sant Miquel de Morella, data de com a mínim de 1443, perquè ja llavors comptava amb rector. Ampliada vint anys després per a donar cabuda a les capelles en honor a Sant Sebastià i a Sant Fabià, van seguir les guerres (porten alguna cosa bona?), amb el que va caldre continuar restaurant i reconstruint. Ja en 1729, la nova església va ser inaugurada, beneint-se el 18 de setembre, vespres de la celebració del sant Arcàngel.

D’Els Ports, a la Plana Alta, a la Serratella, població vinculada a l’ordre militar del Temple i posteriorment a l’encàrrec major de la de Montesa, moltes van ser les les vicissituds que va haver de passar l’església parroquial, amb reformes, ampliacions, etc. Les primeres remodelacions van tindre lloc sobre la primera meitat del segle XVII, finalitzant-les, amb la construcció de la façana en maçoneria i pedra en estil neoclàssic l’any 1803.

Altura, població situada a en l’Alt Palància, també gaudeix d’una església dedicada, en el seu cas, al sant Arcàngel i patró del municipi. La construcció de l’actual temple, molt representatiu de l’arquitectura eclesiàstica de la Diòcesi de Segorbe, va ser impulsada a la fi del segle XVIII per l’il·lustrat bisbe Don Lorenzo Gómez de Haedo.

Altres poblacions que rendeixen culte a l’Arcàngel Sant Miquel són Ain, Alcudia de Veo o Herbeset, totes elles construïdes al voltant del segle XVIII. I ara si, després de visitar als pobles de Castelló, tornem a la capital, un poble més dins de les comarques, on com no podia ser, també gaudim d’una església dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel. Els orígens del temple es deuen a l’antiga confraria de Sant Miquel, formada per llauradors de tots els extractes socials, dividida en dues seccions, els casats i els fadrins.

Ja en 1382 l’anomenada “Almoina dels llauradors” passaria a dir-se “confraria de San Miguel”. Erigit el temple, en el cèntric carrer d’Enmig en 1679, per part dels casats de la confradia, es van dirigir al “Consell de la Vila” per a la preceptiva llicència d’obres “nemine discrepant, en ser provehit, clos i determinant per tot el dit Consell, e feta

comissio als senyors jurats per a fer i erigir dita capella en honor i glòria de l’Arcàngel Sant Miquel”, les obres del qual van finalitzar en 1725.

La projecció dels Arcàngels Gabriel i Rafael no és tan extraordinària com la de Sant Miquel, de fet l’Arcàngel Gabriel no té cap ermita, ni església en el seu honor, només ho observarem en imatges i iconografia. Pel que fa al sant Rafael, només trobem a les nostres comarques l’església parroquial de Sant Rafael del Rio, al Baix Maestrat, dedicada a l’Arcàngel Sant Rafael, construïda entre els anys 1882 i 1890, i la seua posterior remodelació entre els anys 1967 i 1969.

En quant al seu campanar, les obres van finalitzar en 1949.

Arribats a aquest punt, podem deduir que l’Arcàngel Sant Miquel és el més aclamat a les nostres comarques, igual que en la resta del nostre país. Hi ha altres figures, que sense arribar a ser Arcàngels, han arribat a ser tan venerades com aquestes, com l’Àngel Custodi de la Ciutat i Regne de València, l’Àngel Custodi de Segorbe o com l’Àngel Tutelar de la vila d’Ayora, però això ja és una altra història.

Tomàs Alegre i Segarra

23 ANGELETS DEL CEL

L’Església parroquial del municipi de Soneja consagrada a Sant Miquel Arcàngel, data de mitjans segle XVIII i està situada en un xicotet pujol, al costat de l’antiga casa-palau dels ducs de Montellano. Aquesta església es va començar a construir en 1751 sota la protecció del bisbe Cepeda, i va ser acabada en 1766 seguint els plànols d’Antonio Gilabert i Felipe Rubio. Es creu que en els seus fonaments resideix una mesquita àrab; no obstant això, no s’ha trobat evidència sobre aquest tema en els sondatges arqueològics efectuats.

L´ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE CASTELLÓ I LA SEUA CONFRARIA Una vegada més em trobe davant d’aquestes pàgines per escriure un article per al nostre Llibret de la Magdalena, i una vegada més soc conscient de quantes coses em queden per aprendre de la nostra ciutat. Una vegada més, em sorprenc com escriure aquest llibret m’uneix més a La Plana i com a través d’un article puc endinsarme en la història i els costums que ens donen la nostra identitat com a poble.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Bé, possiblement també et sorprengues en descobrir la història que hi ha darrere de l’Església de Sant Miquel i la seua confraria com m’ha passat a mi o simplement que al caminar per davant d’aquest meravellós edifici, situat al carrer Enmig, el mires d’una altra manera. I és que potser no t’hages preguntat per ell i com destaca en un carrer que ha anat canviant amb els anys, però que pareix que per ell no en passen.

24

No voldria començar aquesta història pel final, per tant, ens haurem de remuntar molts anys enrere, al regnat de Jaume II, exactament a l’any 1300, en el qual es va formar l’almoina de llauradors, la confraria més antiga de Castelló. Com el seu nom indica, estava formada per llauradors de tots els nivells econòmics, però els càrrecs de majorals estaven ocupats normalment per

Al llarg del segle XIV es va desenvolupar i es va consolidar a nivell constitucional i administratiu.

Tant és així, que el 6 de setembre de 1382 l’infant Juan (Juan I) va ratificar les propostes dels majorals de l’almoina que marcaren el futur d’aquesta.

En primer lloc, es va concedir l’advocació al primer dels arcàngels, Sant Miquel, general dels exèrcits celestes, passant d’almoina de llauradors a confraria de Sant Miquel. En segon lloc, el ser membre s’obria a tot el veïnat de la vila, tant a homes com a dones, de tots els oficis i estaments, mentre no superara els 200 integrants. Cal recalcar, que continuaven sent els llauradors el grup més influent i dominat. En tercer lloc, es permetia comptar amb un o dos caminadors, persones encarregades de congregar els membres de la confraria per esdeveniments especial com funerals o aniversaris utilitzant una campaneta portàtil.

Finalment, es confirmaven les llicències que tant Leonor de Castella com el Comte de Trastàmara, que en el seu moment van ser senyors de la Vila, els van atorgar; per les quals es permetia la compra de rendes censals anuals com a font d’ingressos.

En aquests documents la confraria demandava els drets de confeccionar estatuts propis, amb la supervisió del governador, i el dret de reunió.

Ser elegit majoral d’una confraria era un reconeixement honorífic que no sols reforçava la seua influència en la societat. D’una banda, els majorals eren veritables gestors d’un gran pes econòmic. Tant les rendes censals com les donacions pietoses dotaven les confraries d’una solvència econòmica important. D’altra banda, la

relació d’aquestes associacions amb la vida política és un fet innegable, ja que pràcticament tots els majorals de l’almoina de Sant Miquel accediren al càrrec de conseller.

La confraria de Sant Miquel gaudia d’ una posició privilegiada en comparació a la resta de les confraries de la ciutat, tant per ser la primera fundada en la ciutat com per la posició influent del seus membres en la societat. Aquest fet prompte va despertar el recel de les altres associacions de la vila, sobretot en la confraria de Sant Jaume, almoina de cavadors.

Hem de pensar que en aquells temps, les representacions simbòliques, sobretot les religioses eren molt importants i que pràcticament tots els habitants assistien a veure-les. Una de les raons de major disputa era l’ordre en les processions com el Corpus Christi, per posar-ne fi, el Consell de la vila va dictar el 20 de maig de 1415 una sèrie de mesures, entre les que destaca l’ordre exacte processional. La confraria de San Miquel, desfilaria a la part dreta, part de major privilegi, mentre que la de San Jaume, desfilaria per l’esquerra, consolidant així la seua supremacia.

Aquest prestigi s’accentuaria encara més amb l’erecció d’una església pròpia.

En el seu origen la confraria celebrava les festivitats religioses en la catedral, on tenien una capella en honor a Sant Miquel, i no va ser fins al Segle XVII,

25 ANGELETS DEL CEL

llauradors acomodats i,normalment, vinculats a les institucions municipals. Aquesta agrupació comptava amb quatre majorals elegits anualment.

exactament el 20 de maig de 1679, que es va iniciar la construcció de l’església de Sant Miquel a càrrec econòmicament dels membres de la confraria, amb el permís previ del Consell. L’any 1681 l’obra va rebre un nou impuls, Úrsula Rubert, il·lustre dama de la ciutat, va deixar en el seu testament la donació de 12.000 lliures. Anys després, Miquel Queralt Conte, obrer de la vila, va ser contractat per acabar i perfeccionar la futura església per un import de 480 lliures segons contracte del 26 de juny de 1695. Finalment, les obres es van concloure l’any 1725, data que apareix damunt d’una de les portes del presbiteri.

L’església consta d’una planta de nau única, coberta de volta de canó, capelles laterals, presbiteri rectangular i cor sobre la porta. En l’exterior un modest campanar adorna la façana llisa, sense més relleus ni motllures a la porta central.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Durant més de 150 anys, fins a l’any 1936 aquesta església va oferir culte ininterromput als veïns de la ciutat, malgrat l’intent de convertir-la en Palau de Justícia en 1931. Més tard, amb motiu de les obres de Santa Maria i finalitzada la guerra civil, es va renovar per a tornar a obrir al públic amb finalitats religioses. Una vegada acabades les obres de la catedral, va tornar a tancar-se convertint-se en magatzem i degradant-se de manera progressiva, fins que l’any 1974 el Bisbat va voler vendre-la al·legant que no tenia funcions religioses ni de culte, però aquesta operació no va ser fructífera i va romandre, a partir d’aleshores, en estat d’abandó.

26

Aquestes circumstàncies combinades en un moment en què la ciutat de Castelló, sobretot la zona més cèntrica, era focus d’especulació, van propiciar el seu possible enderrocament per a la construcció d’un bloc d’habitatges.

Gràcies a Ángel Sánchez Gozalbo conservem hui dia aquest emblemàtic edifici, veí de la ciutat, escriptor i un dels signataris de les Normes de Castelló, va iniciar una campanya per evitar la venda de l’església per a eixes finalitats i d’aquesta manera va aconseguir convèncer al bisbe, Josep Ma Cases i conservar així el patrimoni de la ciutat.

En un primer moment, la intenció era destinar l’església a un auditori per a música, però després de l’adquisició per part de Monte de Piedad, es va iniciar la rehabilitació en 1988 amb la finalitat de convertir l’edifici en Sala d’Exposicions i destinar les seues instal·lacions a activitats culturals.

En l’actualitat està catalogada com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, del 9 de febrer de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, del 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià; i es gestionada per la Fundació Caixa Castelló.

No pel motiu pel qual es va erigir, però si al servei de tots els veïns de Castelló, amb l’agenda plena i les portes obertes, trobem hui en dia l’església de Sant Miquel. Conten les males llengües que Sant Pere i Sant Pau, estàtues que custodiaven les portes de la Sagristia, en adonar-se de l’imminent enderrocament van fugir a la catedral per a refugiar-se. La veritat, no sé si va ser o no una decisió encertada, l’única cosa que sé és que des d’aleshores, les parets d’aquesta església han vist meravelles de la cultura de la nostra terra.

Lledó Alegre i Zurano

27 ANGELETS DEL CEL

Referències bibliogràfiques: - Bellés, Salvador. El volteo de las campanas de San Miguel, tan dulce. El Periódico Mediterráneo, 31 de março de 2018.

- Català Gorgues, Miguel Ángel “Ángeles y demonios en València. Su proyección sociocultural y artística” , Vol-II, Real Academina de las Artes de San Carlos, València, 2013.

- Llopico, Alfredo. San Pedro, San Pablo...Y San Miguel. El Mundo, 20 Septiembre de 2018.

- Martínez Vinat, J. (2005). “Confraries i almoines. Asociacionismo y sociabilidad en Castellón de la Plana (ss. XIV-XV)”, en Oficis, gremos i confraries a Castelló, Col.leció Monografies de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular, Ajuntament de Castelló de la Plana, pp.85-106. ISBN.: 978-84-16155.

- Viciano, Pau. Regir la cosa pública: Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV - XV) (Història) 1 ene 2008.

ÀNGELS I ART:

MANIFESTACIONS CULTURALS AUTÒCTONES

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

“Qui no té feina, Déu li’n dona” i com “amb paciència es guanya el cel”, em dispose a relatarvos humilment i amb moltíssima paciència com, quan i per què van començar a representar-se les figures dels àngels com a manifestacions culturals al llarg de la història i, concretament a Castelló de la Plana i província, entenent com a manifestacions culturals (artístiques, materials i espirituals) totes les activitats les quals es fan públiques i encara sort perquè, “el saber no ocupa lloc”.

28

Generalment, quan parlem d’àngels (missatgers) ens imaginem belles criatures amb cabells rossos i arrissats que llueixen notòries ales de plomes i, efectivament, no anem massa desencaminats.

Dins de la doctrina general, els àngels són criatures celestials que van ser creades en la fundació del món i aquests o bé són àngels, servidors de Déu, o, per contra, àngels caiguts, servidors de Satanàs, ja que van decidir seguir a Llucifer en la seua caiguda després de rebel·lar-se i, com a conseqüència perderen les seues ales i els expulsaren del cel, fins al punt de caure, inexorablement a l’abisme.

L’angelologia cristiana és la part de la Teologia que

estudia la naturalesa i classificació dels àngels. Els àngels cristians provenen de les mateixes idees del judaisme plasmades en la Bíblia i també en el Nou Testament.

Efectivament, els àngels són importants en algunes de les religions més populars del món, com ara el Judaisme, el Catolicisme i l’Islam. Però, encara que aquestes religions són antigues, les criatures alades del món espiritual formen part de moltes altres religions més antigues o contemporànies que les anteriorment anomenades, les tres grans religions abrahàmiques.

Durant segles, els àngels han adornat grans obres d’art amb la seua etèria presència apareguent com estàtues antigues i adornant murals moderns.

Aquestes figures s’han convertit en un element decisiu de la història de l’art anant més enllà de cultures i de temps.

Tot i que la idea actual de com es veu un àngel prové del segle IV, l’existència de les figures angelicals en l’art es remunta a milers d’anys

Els primers esments històrics dels éssers alats en el Zoroastrisme (religió de l’antiga Pèrsia), monoteista, de la qual es pensa que originà el concepte d’un únic Déu, esmenta set éssers bons que exerceixen la mateixa funció que els àngels i set éssers roïns els quals coincideixen amb el concepte jueu dels àngels caiguts.

Els primers de molts àngels amb ales que es troben en l’art bizantí daten del segle IV d.C., hi destaquen els gravats en relleu sobre un sepulcre de marbre trobat prop de Turquia: el sarcòfag del príncep. Alguns segles després, els àngels serien els protagonistes de mosaics daurats, pintures de panells i altres icones catòliques romans.

Al llarg de l’Edat Mitjana, els artistes adoptaren la interpretació bizantina dels àngels, i els van incorporar en les seues pintures amb fons daurats.

Aquests ents alats solen aparèixer volant al fons de les escenes protagonitzades per figures sagrades, com la Verge Maria i Jesucrist en la Madonna i l’infant amb àngels de Pietro di Domenico da Montepulciano.

Durant el Primer Renaixement, els artistes continuaren incorporant els àngels en les seues pintures, però a diferència de les representacions medievals aquestes figures són menys etèries i més terrenals, evolució que va d’acord amb l’eventual interés dels artistes del Renaixement tardà pel naturalisme. Un exemple que demostra aquest canvi és la Madonna amb l’infant i dos àngels de Fra Filippo Lippi. Artistes del Renaixement nòrdic com Jan Van Eyck substituïren les plomes daurades per colors degradats de l’arc iris.

Inspirats pel realisme del Renaixement, els artistes neoclàssics optaren per pintar àngels naturalistes representats com querubins, l’ estil de Cupido i belles figures femenines. No obstant aixó, els àngels neoclàssics no només aparegueren en representacions bíbliques sinó que també ho feren en la iconografia mitològica i en escenes al·legòriques inspirades en l’art clàssic, com el cèlebre Naixement de Venus de William Bouguereau.

29 ANGELETS DEL CEL

enrere. Així, la precursora angelical podia considerar-se la cultura assíria on un lamassu, deïtat protectora. També coneguda com un bou alat, aquesta figura híbrida està formada pel cap d’un humà, el cos d’un lleó o boví i enormes ales. Degut al seu paper protector i gràcies a la seua bella aparença mitològica, aquest Déu era altament representat. Els lamassu acostumaven a col·locar-se en parelles a l’entrada dels palaus, remuntant-se al segle X abans de Crist.

Religions de l’Orient Mitjà i Àfrica, anteriors al Judaisme i molt influents per al desenvolupament d’aquesta religió, tingueren representacions d’éssers alats en els seus respectius panteons. Altres religions que sorgeixen en diferents parts del món també inclouen en els seus panteons éssers amb característiques similars a les dels àngels.

En relació a la religió Sumèria, no tingué un concepte d’àngel com tal, però, inclogué la idea que cada ésser humà tenia un esperit. Aquest es representava com un humà amb ales, comparable a l’Àngel de la Guarda. Es pensa que la idea dels esperits acompanyants de les ànimes en la religió sumèria influí en el desenvolupament del concepte dels àngels en la religió jueva.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Pel que fa a la religió egípcia, no tenia representacions d’àngels com a dia d’avui es coneixen, per contra representaven deesses alades. Les deesses Nut i Isis apareixen en els antics relleus, pintures i altres expressions artístiques egípcies com éssers alats. Nut es podia comparar amb l’Àngel de la Mort perquè era invocada per a protegir a la persona morta i portar-la al cel.

Isis, amb les seues ales, tornà la vida al seu germà i alhora marit Osiris. La imatge més freqüent, sobretot en la iconografia moderna, és d’una dona amb grandioses ales en senyal de protecció i guia que s’estén al poder d’una mare cuidant al seu nadó. Isis fou l’única deïtat en Egipte adorada fins a l’Imperi Romà abans que el seu culte fora prohibit a l’any 535 després de Crist.

30

Prosseguint en aquesta interessant recerca, els grecs plaïen encara de la deessa alada Niké i del seu fill Eros. Eros es convertiria en Cupido a Roma, bell xiquet nuet i alat, generalment amb els ulls envenats prenent un arc, fletxes i carcaix.

Més tard, aquest Déu es convertiria en model per a les representacions visuals dels àngels en el Cristianisme i d’altres sendes espirituals contemporànies, en particular per a representar l’àngel de l’amor com un adolescent amb grandioses ales. La popularitat de les escultures de marbre augmentà durant el període helenístic (323 a.C,-31 d.C.). Molts artistes empraren estatues dels

Déus, destacant la Victoria alada de Samotracia, un dels exemples més coneguts. Va ser creada per a conmemorar una batalla marítima a principi del segle II d.C. Escultura de més de 5 metres d’alçada representa a Niké, la deessa grega de la victòria. La célebre figura, hàbilment tallada és coneguda per la seua postura realista, per les seues fluides vestidures i, per supost, pels seus colossals apèndixs laterals.

A Roma, la primera interpretació artística d’un àngel fou trobada en les catacumbes de Priscil·la, pedrera utilitzada per als soterraments cristians al segle III. A l’interior d’una càmera d’aquestes galeries subterrànies, una sèrie de pintures sobre els murs il·lustren escenes de l’Antic i del Nou Testament. A més del Sacrifici d’Isaac i d’imatges de la Madonna amb l’infant, aquestes pintures ens conten la història de l’Anunciació, esdeveniment bíblic en que l’àngel Gabriel, sense ales, anuncia a Maria que tindrà el fill de Déu. De fet, no va ser fins un segle després quan els artistes començaren a associar aquestes extremitats amb els àngels.

El budisme (Índia) conté el concepte dels bodhisattvas o éssers il·luminats que posposen la seua entrada al Nirvana (estat que alcancen per mitjà de la meditació i la il·luminació) per ajudar a altres persones a aconseguir la il·luminació.

Igual que els àngels, els bodhisattvas a vegades es presenten a les persones com éssers de la llum durant la meditació.

L’hinduisme té uns 3.000 anys d’existència. En el seu panteó conté als gandharvas i als devas, éssers molt similars als àngels. Els gandharvas són representats amb ales i són éssers musicals com els àngels dels cors celestials en el Cristianisme. Els devas són éssers lluminosos que ajuden als humans en les seus recerques espirituals.

Durant el segle XX, els artistes seguiren mirant al cel buscant inspiració. El modernista jueu Marc Chagall solia incorporar àngels en els seus treballs, interessat per l’Antic Testament. “La Bíblia em fascina des de que sóc menut. Sempre m’ ha paregut la font més hermosa de poesia que mai haja existit. Des d’aleshores desitge expressar esta filosofia en la meua vida i en el meu art”, digué Chagall.

Molts artistes contemporanis continuen la mil·lenària tradició de crear obres d’art angelicals.

Des dels expressius dibuixos de Keith Haring fins a l’etèria exposició de Tracy Emin.

I si ens centrem ja en les manifestacions culturals dels àngels en el nostre àmbit geogràfic, destaca el pintor morellà Joaquim Oliet i Cruella, nascut en 1775. Després d’un acurat i profitós aprenetatge, la seua il·lusió per pintar es va decantar per les tècniques del tremp, fresc i oli. Va ser deixeble de José

Vergara Gimeno (València), José Camarón Boronat (Sogorb) i de Maella (València). A Oliet li agradaven els colors vius, la claredat, sobretot en els frescos, treballant incansablement, en la pintura religiosa, sent moltes les esglésies de la Comunitat Valenciana que encara conserven excel·lents frescos plasmats en cúpules, preveres i llenços de paret. La majoria dels encàrrecs que rep són per a edificis religiosos, així, entre 1798 i 1803 treballa en San Mateu, Castelló, Almassora, Morella i la Vall d’Uixó. Les seues rellevants decoracions podem trobar-les en el mur del Salvador a Almassora, l’església parroquial de Cinctorres, l’ermita de la Misericòrdia de Vinarós on, entre els anys 1825 i 1826 pintà setze frescos en les seues voltes i petxines, reproduint motius religiosos i bíblics. És també autor dels frescos de l’església del convent de San Agustí de Castelló de la Plana, de l’ermita de Vilanova d’Alcolea i de molts dels olis conservats a la Concatedral de Santa Maria de la capital. Algunes obres seues van ser completades per Juan Francisco Cruella, també nascut a Morella, de qui destaquen les pintures murals al tremp que, en l’any 1836, dugué a terme en el santuari de la Verge del Sargar, a la localitat d’Herbers.

31 ANGELETS DEL CEL

La religió celta dels europeus del nord sorgí durant els temps previs a l’arribada de l’Imperi Romà. Els àngels celtes, o anamchara, eren part de la vida diària per a aquesta cultura antiga, guardians o acompanyants, com l’Àngel de la Guarda. Les fades són un exemple dels àngels celtes.

Eugeni i Vicent Guilló, germans naturals de Vinarós, destacaren per les seues representacions utilitzant la tècnica dels frescos. L’obra més destacable d’Eugeni són les pintures de la Capella del Rosario de l’església arxiprestal de Vinarós, ja que fou la primera obra que va pintar tot sol, sense que participara el seu germà Vicent, així com la portada d’aquesta església.

Verge d’Avellà i les de la capella de la Comunió de la parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció. És una exaltació del santíssim sacrament de l’Eucaristia. En l’espai central de la volta interior de la capella figura un calze amb una hòstia consagrada circumdada de raigs i flanquejada per dos àngels que subjecten encensers. En el seguici celestial, figuren nou àngels mossos portant filacteris amb el cant del Panis Angelicus.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Vicent, el major dels dos, va ser un pintor barroc, del qual, la majoria d’obres s’han perdut a excepció de les pintures de l’ermita de San Pau en Albocàsser signades al 1690, on va representar en la cúpula l’apoteosi dels sants Pere i Pau en mig d’una glòria celestial presidida per la figura del Pare Etern i les virtuts Teologals.

32

En aquest document, no podem bandejar a un pintor barroc nascut a San Mateu, Pascual Mespletera, l’activitat del qual està documentada entre els anys 1737 i 1746 a Catí, en la que es conserven alguns conjunts de pintures murals realitzades al fresc, com ara les de l’ermita de la

Melitón Comes, escultor d’imatges nascut a Aldaia i amb fortes conviccions catòliques, es va dedicar de manera exclusiva a l’escultura religiosa amb un programa iconogràfic en les seues obres acuradíssim, com és el cas de l’escultura, destruïda durant la guerra civil, la Verge del Carmen de les ànimes. En aquesta bella composició, la Verge apareix asseguda amb el Nadò en el seu braç esquerre. Baix d’ells, unes ànimes del Purgatori supliquen i un àngel ajuda a una d’elles a ascendir cap a Maria, mentre un altre àngel pareix pregar per una ànima que espera la seua salvació eterna amb ajuda de la Verge del Carmen.

Joan Vicent Macip, més conegut com Vicent Macip i pare de Vicent Joan Macip (Joan de Joanes), va ser un pintor reinaxentista nascut a la localitat

A punt de finalitzar aquesta excitant tasca i com a anècdota, em referirè al sorprenent grafitti eròtic trobat en els àngels reinaxentistes de la catedral de València. Un dels millors frescos existents fora d’Itàlia, el dels àngels músics de la Capella major d’aquesta catedral, van lluir durant quasi dos segles, fins que, ja en l’època del barroc, l’arquebisbe Luis Alonso Cameros va ordenar que foren coberts amb una nova volta barroca al gust de l’època i, a més, el que va ser pitjor, totes les pintures dels artistes italians van ser picades.

Durant tres segles, aquestes pintures van quedar amagades pel revestiment barroc de Joan Pérez Castiel fins l’any 2004, en què amb motiu d’unes reformes, es va decidir inspeccionar per comprovar com era el seu estat. La grata sorpresa va ser que, efectivament, es trobaven en bon estat. Hi havia en elles una zona molt picada, segur com a conseqüència de l’ordre de l’arquebisbe de destruirles; però, es pensa que per la seua extensió (250 metres quadrats de frescos a la volta), la resta del fresc només va ser cobert amb algeps. Una decisió de la que hem d’estar, eternament, agraïts. Els obrers que entre 1674 i 1682 van construir la volta de Pérez Castiel i que aleshores pensarien: “d’allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol”, sembla que van voler divertir-se una estona i dibuixar

sobre aquells àngels, que els miraven mentre feien la seua faena, un grafitti fàl·lic, òrgan sexual masculí ratllat sobre una de les ales dels dotze àngels músics! Però també es pensa, que aquesta entremaliadura va ser dibuixada pels que van complir l’ordre d’aquell incult arquebisbe. Només el nostre Senyor ho sap!

En definitiva, el nostre País Valencià està ple de xicotets i magnífics tresors fruits dels pensaments , dels sentiments o dels desficis d’artistes i de la seua història, de gent arrelada al nostre Mediterrani i orgullosa de ser. Cada xicoteta i amagada població, des del nord fins al sud de la Comunitat Valenciana, disposa de meravelloses pintures i escultures, les quals estan i es queden al lloc on els correspon, el seu lloc d’origen. El coneixement i la divulgació dels nostres béns culturals són una crida per a gaudir i aprendre de la nostra riquesa artística i patrimonial, la qual, ens ha fet ser el que som.

Emília Rico i Beltrán

33 ANGELETS DEL CEL

d’Andilla. L’obra destacada de Vicent Macip és l’antic retaule de l’altar major de la catedral de Sogorb, del qual es va encarregar entre 1529 i 1532 amb la col·laboració del seu fill. També va pintar el retaule de la Verge del Remei de l’església de Sant Bartolomé de Benicarló. El museu del Pardo posseeix dues pintures de Masip, amb format circular, realitzades per a la capella de Santo Tomàs de Villanova en el convent de Sant Julian de València.

08

ELS ANGELETS MÚSICS.

ELS ÀNGELS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

No em direu que no n’heu vist mai d’angelets músics. Igual no els havieu descobert mai fins que no heu llegit el títol d’aquest artícle però, us assegure, que estan per tot arreu, que són molts i molt variats i que no tenen preferència per cap família d’instrument: vents, cordes, percussions, tant se val per fer música celestial!

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

La figura de l’àngel músic apareix per primera vegada a l’Evangelic del Pseudo Mateo, text apòcrif de la nativiat de metiat del s.VI, que després va ser recollit a l’Evangeli de Lucas. Concretament, es tracta del moment de l’anunci del naixement de Jesucrist als pastors (Lc 2, 13-14):”...uns pators afrimaven haver vist a la vora de la mitja nit alguns àngels que cantàven himnes i beneien alabances al Déu del cel”.

34

Potser amb aquesta pista, ja ens ha vingut al cap eixa colla d’angelets, eixe cor angèlic que envolta a la Mare de Déu en el moment de la nativitat. I no és d’estranyar que els tinguem guardats a la memòria ja que aquesta imatge, que ha perdutrat fins als nostres dies, prové d’època bisantina i va ser una

imatge molt influent tant a la literatura com a les arts visuals del món medieval. Poc a poc, aquest cor va anar evolucionant i així, a meitat del segle XI, va començar la tendència a col.locar els angelets múscis damunt del portal per després afegir-los la cartela amb la inscripció “Gloria in excelsis Deo”.

Es desconeix el moment exacte entre els segles X i XIII en que aquests àngels cantors van passar a ser àngels músics però a partir del principi del segle XIV ja van començar a aparèixer com a portadors de partitures i instruments.

A més, els àngels músics també es fan presents en altres moments de les narracions evangèliques com en el context de la resurecció de Jesucrist, més concretament i en especial, en el moment de l’anastasi o descens al limb, i en el moment del descens als infernts i la lliberació de les ànimes.

Així sovint, apareix representat un ceremonial musical en el moment del triomf de Crist damunt la mort. Però l’episodi de la narració evangèlica que sense dubte més referencies musicals presenta dins de l’art visual cristià, és, amb diferència, el

Per tant, ja siga d’acompanyament de la imatge mariana o de la imatge del fill de Déu, o fins i tot d’algun sant, l’evolució de la cort angelical, en tots casos, va seguir el mateix camí i de colla de cantors van passar a músics instrumentistes que han estat estudiats sota una branca de la musicologia i de la història de l’art que va estar batejada com “iconografia musical”1. Aquesta evolució o transformació no sols es va produir en el camp de les arts plàstiques sinó també en el camp literari, ja que uns dels primers exemples d’àngels músics amb instruments i cartel·les els trobem a un manuscrit de l’obra “De CivitateDei” de Sant Agustí del segle XII i el “Salteri de Gloucester” del segle XIII. I en tots els camps al mateix temps va anar popularitzant-se. Però... perquè és va popularitzar tant el concepte d’àngel músic?

Segons els estudiosos2, un paper molt important en aquesta difusió el va tindre una obra que porta per títol “Llegenda Daurada” de l’italià Jocopo della Voragine qui a metitat del segle XIII va realitzar a Gènova una recopilació hagiogràfica o el que és el mateix, que parlava dels sants, els seus atributs i les seues representacions. Aquesta recopilació hagiogràfica es va reproduir molt a Europa a partir d’aquest segle i durant el segle XIV. En ella es parla dels càntics angelicals en les escenes evangèliques que hem mencionat però tot, amb un caràcter més musical que el que havien tingut fins al moment.

35 ANGELETS DEL CEL

trànsit de Maria la Verge, moment en què la música humana i celestial compleix el paper d’homenatge a la Mare de Déu que ha mort (l’adormició de la Mare de Déu o assumptio animae) i ha d’ascendir al paradís celestial. En aquest cas, durant l’Edat Mitjana es solia representar el cor d’àngels al capçal del llit mortuori i de la mateixa manera que amb els àngels músics anuncionadors, no va ser fins al segle XIV quan aquests àngels van ser dotats clarament de caràcter musical amb instruments i música escrita. Postriorment, al s. XVI, el moment de l’adormició va ser substituit pels moments de l’assumpció i la coració de la Mare de Déu, i en tots dos casos va continuar incloent-se la representació de música angèlica.

I quins instruments toquen o tocàven o tocaran per sempre aquests angelets? Doncs, la veirtat és que son molts i molt variats, fins al punt que han estat agrupats en diferents categories per al seu estudi. Segons la classificació de Xavier Carbonell podem distingir: 1- instruments de corda o cordòfons (presenten cordes através de les quals emeten el so): han estat dividits en dos grups: a) cordòfons sense mànec: arpa; rota; salteri. b) cordòfons amb mànec: poden ser de corda polsada o de corda lliscada com guitarres, llaüts, organistrum, violes d’arc o rabels.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

2- intruments de vent: on distinguim entre: a) orgues de mà. b) instruments de bisell: flautes, fabiols, falutes dobles, anxabebes (flautes travesseres). c) instruments de llengüetes (el so es produeix en vibrar una canya): xeremies, bombardes, cornamuses i molts altres instruments que no han pogut ser documentats.

36

3- instruments de percussió: a) idiòfons: tauletes; campanetes de mà, címbals o plats, cèrcol. b) membranòfons: panderetes, nàceres o timbals, tambors de caixa cilíndrica (normalment associats al fabiol i fets sonar pel mateix instrumentista).

Dit així, potser molts instruments vos siguen estranys però d’altres segur que vos han vingut a la ment. És normal! Ens separen uns quants segles i molts

d’aquests instruments o bé s’han quedat pel camí, o bé, han evolucionat o bé, han estat recuperats recentment. El temps, o millor dit el pas del temps, ha estat doncs, el causant del nostre desconeixement i no el fet, de que es tracte d’instruments forasters procedents d’altres cultures.

Ací, a casa nostra, al País Valencià, en tenim molts d’àngels músics. Un clar exemple han estat els fins fa poc desconeguts àngels músics de la catedral de València de molt gran valor als que farem menció especial, però no són els únics. A la comarca d’Els Ports en té una bona mostra Morella, La Mata, Cintorres; a La Costera, a Xàtiva una bona cort acompanya la Mare de Déu de la Llet; a l’Alt Palància, destaca el retaule de la Mare de Déu de les Virtuts de Sogorb; a la Plana, els àngels músics de l’esglesia de Sant Bertomeu de Borriol; i així, un llarg etcètera que a partir de la lectura del present article anireu cercant per dins dels temples.

Obra de Paolo San Leocadio i de Francesco Pagano per encàrreg del cardenal Rodrigo de Borja -qui seria el Papa Alejandro VI- , aquestes printures al fresc van servir per evocar la magnificiència divina i també, per representar les seqüències propies de la Glòria: dotze àngels músics, ingràvids, damunt d’un preciós i estelat cel blau, conformat per estels daurats de huit puntes.

El 28 de juliol de 1472 es signaven les capitulacions per dur-les a terme i en elles es detallava cóm i amb quins materials, colors i motius s’havia de pintar el fresc de la bòveda de l’altar major, així com el preu acordat (altíssim: 3.000 ducats d’or) i el termini per realitzar l’obra (6 anys). Aquest és un contracte extaordinàri, ple de detalls, i de gran valor però, a més, és el contracte més car de la història de la pintura valenciana del segles XV i XVI.

Concretament, al contracte se’ls diu als dos pintors que han de pintar al fresc la capella major de la Seu en la seua totalitat, “a estall” i “de dalt a baix”, i que al voltant de la clau de la capella han de pintar “un tron de seraphin” decorat i ornamentat amb or molt fí i molt bell i, en cada pany o plemetria de la bòveda (“en cascun pany dels crues”) havien de pintar dos àngels (“un en cada pany”) tal i com van fer, formant un conjunt de 12 àngels en total. A més, el contracte precisava que els àngels havien d’estar ricament vestits i ataviats amb ales exhuberantment exteses i repletes d’or i bells colors (“ab ses ales sembrades d’or fi e de belles colors”), com també podem comprovar que van fer.

Dos anys més tard de la signatura del contracte, els pintors van començar el seu treball, treball que tot i que ens puga resultar estrany, no va agradar al Cabil ja que, segons ells, les pintures tenien menys or de l’indicat al contracte i faltaven alguns colors3 que expressament se’ls havia demanat al contracte, negant-se a pagar als pintors fins que no remenadren el fresc. Al final, el tema va arribar a litigi davant del governador del Regne de València, qui va nombrar un tribunal de cinc pintors valencians per a que dictaminaren si la pintura s’ajustava al contracte o no. Els pintors van estimar que l’obra era conforme a les capitulacions però que sí era cert que mancava or i alguns dels colors prescrits al contracte. I així van quedar les coses, i durant dos segles els angelets músics van decorar la bòveda de la capella major de la catedral, fins que l’any 1674 -193 anys més tard- l’arquebisbe Luís Alonso de los Cameros i el Cabild van acarodar renovar la capella amb estil barroc.

12 àngels que d’esquerra a dreta els podem descriure de la següent manera:

37 ANGELETS DEL CEL

Passem a conèixer tot seguit, l’actual joia de la corona: els àngels músics de la Seu de València.

De segur que moltes persones ja els teniu en ment perquè la veritat és que són molt bonics i la restauració que d’ells s’ha fet, els fa lluir i reullir d’una manera espectacular. Tot i que ens pugue semblar estrany, el conjunt pictòric que conformen va romandre ocult en un espai existent entre la bòveda barroca que es trobada superposada a una bòveda anterior, i allí va estar amagda la colla celestial fins que el 22 de juny del 2004 van ser redescoberta mentre es duien a terme unes obres de restauració a la capella major. Allí estava, deteriorada pel pas del temps i per l’acumulació de residus i filtracions, tota una obra mestra: un cor de sarafins i àngels ministerials espectacular que va ser imposible no estudiar i restaurar (afortunadament) i que a hores d’ara ha estat catalogat com una de les obres més importants del primer Renaixement fòra d’Itàlia.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

38

- primer àngel: amb una túnica verdosa, es troba en un estret i allargat entrepany, amb forma de cunya, just al costat de l’arc central que serveix de separació entre l’altar major i la resta de la nau central de la catedral. Apareix tocat una trompeta daurada i, per damunt del seu cap, un grup colorit de querubins (rojos, verds i blaus). Per la seua perfecció i domini del seu traçat, és una de les millors i més boniques figures del conjunt i, possiblement, va ser la darrera a ser pintada.

- tercer: de tons almivarats potents i amb les ales desplegades, és el portador d’un instrument d’un arpasalteri (rota) de signe clàssic.

El segon i el tercer àngel formen un esquema doble que es repeteix en les següents quatre encreuades, en les quals apareix de forma cas simètriaca, un àngel alat en cada part (en cadascun dels entrepanys).

- quart i cinquè àngels: comparteixen el mateix espai, el de l’esquerra amb túnica rosada toca amb molta concentració, un cordòfon percutit de procedència italiana; mentre que el de la dreta (el cinquè àngel) lluís una túnica més blanquinosa i toca un òrgue portàtil. Com els anteriors, tots dos apareixen amb les ales exteses, envoltats de tons rogencs, verdosos i uns blaus imnpressionants amb daurats, envoltants de querubins polícroms al vèrteix dels entrepanys, que conformem una mena d’anell angelical al voltant de la clau central de la bòveda gòtica molt impactant.

39 ANGELETS DEL CEL

- segon àngel: amb túnica rosada i tocant una aret roig amb sonalls daurats (una pandereta).

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

40

- el sisè i el setè també comparteixen espai. El sistè es distingueix de la resta pel seus colors tornasolats verdosos i violetes de la part baixa de la seua túnica, així com per la intensa agitació dels seus cavells i pel seu instrument: un llaüt. El seté també molt fastuós, vesteix una ampulosa túnica entre rosa i granat elegantment nugada a la cintura i toca una xicotata viola d’arc.

- al sisè i, darrer espai compartit, encontrem al decè i a l’oncè àngel, possiblement la primera parella d’àngels que es va realitzar: el decè, tocant una llarga i daurada xeremia (semblant a una dolçaina) i el oncè, amb les galtes inflades, tocant amb força una flauta doble també de color daurat que recorda un aulós grec.

- huitè i novè: conformen la quarta composició d’esquema doble. El huitè toca una arpa clàssica feta tota ella amb relleu àruric i vesteix amb una ampulosa túnica verdosa amb màniques daurades i una cinta blava molt elegant al cap.

-El novè, amb túnica rosada, fa sonar una viola de mà, amb deu cordes fetes amb filtretat de pà d’or i al centre de la seua melena llueix una rica joca amb una perla central de color granate.

- i el dotzè, que emparellaria amb el primer, de nou proper a l’arc central que separa l’altar major de la resta de la nau, és un àngel estilitzat, que sosté una allargada i retorçuda trompeta. És l’àngel que més desperfectes presentava, sobretot a la part de la cara.

de Nadal, des de l’any 2012, es torna a interpretar dins de la Catedral de València el Cant de la Sibíl.la, cant que originalment s’interpretava -i es continua interpretant en alguns llocs, especialment a Palmaen la misa del gall.

Cert és que, segons els estudiosos, aquest conjunt instrumental angelical no reproduïa cap formació existent a la València contemporània (no hi havia cap orquestra de 12 membres que tocaren aquests instruments en concret), però sí existien els instruments que fan sonar, i aquests instruments eren precisament, els que es feien sonar a les celebracions religioses.

BIBLIOGRAFIA:

Al nostre/vostre abast han quedat, a hores d’ara, tant els angelets com el so dels seus instruments i si voleu escoltar-los pareu atenció, que a pocs dies

A les vostres mans queda poder gaudir de música celestial!

Sònia Alegre i Sanz

- FONT BENNÀSSAR, L. “Iconografia musical a la pintura medieval mallorquina: el cas dels àngels músics”, Memòria del Treball de Fi de Grau, Universitat de les Illes Balears, any acadèmic 2017-18.

- CATALÀ GORGUES, MIGUEL ÁNGEL “Ángeles y demonios en València. Su proyección socio-cultural y artística” , Vol-II, Real Academina de las Artes de San Carlos, València, 2013.

- PÉREZ GARCÍA, M CARMEN (coord.) “Los Ángeles músicos de la Catedral de Valencia -estudios previos- “, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Esport, Institut Valencià de Conservació i Restación de Béns Culturals”, València, 2006.

41 ANGELETS DEL CEL

Imagineu com sonaria aquesta cort celestial formada per dotze músics? Doncs, per inversemblant que puga pareìxer, no cal imaginar sinó que, si ho dessitgem, podem escoltar una aproximació, ja que aquests dotze instruments tant singulars van ser repoduits de manera molt fidel i, van ser utilitzats per primera vegada, per al concert que el grup valencià Capella de Ministers va realitzar el 8 de juliol de 2006, dirigit per Carles Magraner, després de 500 anys de silenci dels angelets músics.

L’ANGELET DE LA GUARDA Marieta ja no plora, perquè els ulls se li han secat de plorar el seu fill mort, que ja mai tornarà.

-“Àngel de la guarda, àngel de la guia, no em desempareu, ni de nit ni de dia.”

I aquesta pregària es repetia matí sí, matí també, quan Marieta, per fi, aconseguia ficar un peu en terra, en eixa terra que tot s’ho havia endut.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Diuen que la vida no és fàcil i que cal saltar moltes muntanyes, però, el que ningú pensa és que de vegades no tens temps ni d’enfrontar-les.

42

Tothom sap de coses dolentes i situacions complicades, tots coneguem que el camí té la seua fi i que ningú estarà ací per sempre. Però... Qui comprèn que un fill partisca al altre món deixant tota la família?

Marieta ja no volia viure, ja tampoc volia marit, sols volia fer minvar el dolor dins del seu pit.

I així, prengué el camí tot sola, un camí llarg i ple de records. I al seu poble ja res es sabia d’aquella dona que un dia morguè en vida.

Les creences populars a les terres valencianes van estar marcades, durant moltíssims anys, principalment per l’arrelament de l’àmbit religiós a la nostra cultura.

Aquest fet no sols mostrava la importància per als valencians del catolicisme, sinó que a banda, marcava també les seues vides particulars, moltes de les seues passes i de les seues decisions.

43 ANGELETS DEL CEL

Cadascú sabia que havia de fer en vida, per merèixer un lloc al cel diví, i coneixia bé quins eren els comportaments que calia rebutjar per ser un ésser idoni als ulls de Déu.

La fe era imprescindible, i més si calia per a aquells que devien treballar dur per portar un petit grapat de <<cacaus>> a casa. Pensar que la vida no era més que allò que hi havia front els ulls era poca cosa i l’església assegurava que allò no era tot. La gent, per tant, així ho creia i d’allò estaven ben convençuts.

-“Quan nostre <<sinyor>> ho vulga servirem el seu desig i passarem a formar part del seu regne misericordiós.>> I així, es forjà una filosofia que impregnava ètica i moral diàriament, favoreixent pràctiques devocionals individuals i socials.

Que la paraula de Déu pretenia guiar pel bon camí als cristians ningú ho qüestionava, però, des de fa segles han sorgit dubtes existencials amb l’encertada, o no, incidència divina a la vida terrenal.

Un dels temes més tabú o clau per als éssers humans ha sigut, des de sempre, el tema de la mort, donat la incertesa que crea en l’individu el fet de no saber que és el que passa una vegada la seua ànima ja no hi és. Creant d’aquesta manera estupor en la vida quotidiana reflectida, fins i tot, a la poesia valenciana amb versos com els de Jacint Verdaguer: Qui es deixa embarcar, mai més torna a sa terra nadiua, i es desperta a l’altre món, quan ha fet una dormida.

Barquereta del bon Déu, no em faces la cara trista; si tanmateix vens per mi, embarca’m tot de seguida; lo desterro se’m fa llarg, cuita a dur-me a l’altra riba, que mos ullets tenen son i el caminar m’afadiga.

I és ben clar, que d’aquest mal de cap pocs s’hi escapen, doncs d’aquesta experiència ningú pot fugir, siga pobre o siga ric.

I així, va ser que aquesta importància donada al tema, va fer que amb el pas del temps cresqueren els intents per donar raons a aquestes qüestions, a través dels rituals, la poesia, la literatura, o les arts en general i que s’arrelaren al nostre folklore cançons i costums lligades a la vida del més enllà.

A la nostra cultura aquests es prenien com éssers divins especials. I no qualsevol àngel de la guarda podia custodiar a quelcom, sinó que cada àngel guardià tenia l’objectiu de protegir a una persona generalment propera i estimada. Tractant així d’evitar-li qualsevol desgràcia i ajudant-la a que aquesta visquera en pau i poguera suportar la pèrdua de a qui pertanyia l’ànima d’aquest angelet que ara era el seu protector des del cel.

El concepte d’àngel guardià, encara que no amb aquest nom, va existir ja des de la Grècia antiga i també en terres babilònies i assíries, on es poden trobar en molts monuments figures que els representen d’una manera molt pareguda a la que nosaltres coneixem hui dia.

A més, amb relació a tot açò, sorgiren d’altres curiositats com, qué hi era d’aquelles persones que hi havien perdut el que més estimaven i es sentien desemparades.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Doncs, seguint la història i creences religioses, prengueren així importància la figura dels àngels, doncs es deia que aquestes persones rebien la seua ajuda.

44

I què eren els àngels? Doncs eren, resumidament, els intermediaris entre Crist, el Déu qui tothom adorava i la gent de la vida quotidiana. Però, no tots els àngels tenien la mateixa missió, i a qui pertanyia especialment la feina de protegir els més vulnerables, era als anomenats àngels de la guarda.

Al cristianisme la religió principal a les nostres terres, prengué també molta importància, formant part de la paraula de Déu, que hi era promulgada a través de l’ escriptura i lectura de la Bíblia. Així, dins d’aquesta es poden trobar innumerables cites referides als àngels guardians, com ara les paraules de San Jerònim on s’expressa el següent: “Que gran la dignitat de l’ànima, donat que cadascuna té des del naixement un àngel encarregat de guardarla”.

Reafirmant-se aquesta ideologia en el Nou Testament, on es descobreix als àngels com els encarregats de socórrer a Crist de l’hort o els protagonistes de la salvació de San Pere de la presó. I ens diu: “No són tots ells esperits servidors amb la missió d’assistir als que han d’heretar la salvació?”. Deixant, per tant, clara la seua funció principal, conduir les persones, que així ho desitgen, al Regne dels cels.

I amb aquests pensaments al cap, Marieta tractava de prosseguir amb les seues passes que la conduïen per un camí llarg i ple de records. Unes passes que arribaren a la fi quan Marieta saludà al rector.

Marieta està al convent i amb totes les seues forces pregarà, perquè no l’abandone el seu fill que des de d’alt l’abraçarà.

Marieta no patisques i tingues els braços oberts, el teu àngel de la guarda te guiarà fins al Regne dels cels.

Tània Ruiz i Alegre

45 ANGELETS DEL CEL

I tanta era la rellevància als ideals catòlics que a l’any 1608 el Papa, màxim representant de l’església, fixà el 2 d’octubre com a dia universal dels Àngels custodis. Promovent i reforçant així el seu reconeixement per part de les persones. Que a banda, com a bons cristians, devien reverenciar la seua presència i pensar en ells assíduament per mantindre un contacte recíproc i personal. I no decepcionar-los amb cap pecat, seguint, mitjançant la seua benvolença, els desitjos de Déu i pregant de manera devota perquè aquestes oracions arribaren al Regne diví.

ANGELETS CASTELLONENCS: L’ ANGELET DEL BETLEM DE LA PIGÀ

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Que sí que sí, que per molt inversemblant que puga semblar a Castelló tenim angelets propis, angelets d’ací, de la capital de La Plana. Els coneixeu? Vinga va! Que segur que els heu vist!

46

Penseu en el Betlem de la Pigà que en aquesta obra de Matilde Salvador i Miquel Peris n’apareixen de ben genuïns. Potser la gent de més jove no els recordeu ja que darerament han perdut protagonisme, però fa uns anys, uns dels personatges més esperats del Betlem eren dos angelets -o millor dit, angelots- que eren representats per dos homenassos ben llustrosos que lluien faldons curts (roquets) i tropeçaven en pujar les escales de l’escenari del Teatre Principal, ensenyant d’aquesta manera els calçotets, provocat atacs de riure entre els espectadors. Els angelots van ser ocurrència de Matilde i del seu afany de dotar la representació d’un toc popular i espontanï i també, per què no còmic. Tot i que s’ha anat perdent amb el pas de les edicions i recentment els angelots han estat substituïts per angelets, concretament l’edició del 2019 han estat representats per dos xiquetes. El text de Miquel

Peris, res diu al respecte de la seua aparença, limitant-se a dir simplement, al descriure el seguici dels Reis d’Orient que “darrere (van) tres angelets”.

Però els angelets del seguici no sols són els únics que apareixen al Betlem de la Pigà, sinó que també els acompanya un personatge celestial molt important, l’Àngel Perot, creat també pel poeta Miquel Peris i que apareix per primera vegada a l’escena II de la primera part.

Ell és l’encarregat d’anunciar als pastorets el naixement del Jesuset. Apareix a escena envoltant per un núvol de fum, després de que el rogle de pastorets acaben de ballar la nadala que el cor canta.

47 ANGELETS DEL CEL

L’Àngel Perot, que des de la primera representació del Betlem ha estat representat per Vicent Domènech, vesteix una túnica blanca d’on surten dos xicotetes aletes i porta, al cap, un gran rotllo magdalener del que penja una ampla cinta de senyera. Amb posat seriós i les mans unides, es dirigeix als xiquets i les xiquetes que fan de pastorets que l’escolten bocabadats i els diu:

.... Escolteu-me, jovenalla,

abans de cercar la llum

que sense fer foc ni fum

s’engronsa en un bres de palla.

· ¡Això serà una gaiata!

· ¡ Calla, ja has posat la pata!.

Vaig a fer-vos la contalla

del Fill de Déu humanat

que esta nit al món ha nat

d’una virginal donzella

més blanca que la poncella

del primaveral esclat.

Dites estes paraules i mentre el cor canta l’Al·leluia, l’Àngel Perot se’n torna per on ha vingut i torna a aparèixer en l’escena de l’adoració dels Reis Mags, encapçalant el seguici: Davanter, l’àngel Perot

portant a la mà una canya

i, encimbellant-la l’Estel.

Un altre moment en què es feien presents els àngels a la vida de tots i totes les castellonenques és el en la processó del Corpus, concretament al misteri d’Herodes. En aquest cas, l’àngel acompanya a la fugida d’Egipte, popularment coneguda com la Mare de Déu de la Burreta, que apareix recollit per E. Ribes i Sangüesa en “Cuadres de Costums Castellonenchs” (1916) on diu que el quadre estava format per: “...una xiqueta xicoteta, vestida de Maria Santísima, en un Ninyo Jesús en sos braços, mirantlo en grant carinyo, y Joano el tramucér vestit de Sant Joseph y el sinyó Pere el datilero vestit de ángel imitánt la fugida a Egipte...”

Sembla que als anys quaranta del segle passat l’àngel, amb la seua espasa, assenyalava la custòdia que rematava el carro triomfal que venia darrere, com mostrant el camí de la salvació. Però segons Paquita Roca, en temps antic, l’àngel podia assenyalar l’estrella de Betlem.

La mare de Déu de la Burreta va deixar d’estar present un llarg període de temps fins que l’associació de Dansants del Corpus la va recuperar en 1997 formant part del seguici cívic que precedeix la processó del Corpus.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Actualment, l’angelet està representat per un xiquet o una xiqueta amb túnica, corona i ales de color blanc que fa sonar una campaneta. Precedeix a sant Josep i la verge amb el xiquet damunt la burreta.

48

I, seguint amb el Corpus, a Castelló està documentat al “Libro de Cosas Notables” Fr. J. Rocafort, que al s. XVIII: “ Seguia en vez de carro una bien imitada tortuga de catorce palmos de elevación, conducida en trofeo por hombres escondidos baxo

49 ANGELETS DEL CEL

su concha, y llevando sobre esta un niño vestido delicadamente que reparatía varias Poesias al Pueblo”.

Desapareguts de la processó la tortuga i l’angelet que sobre ella repartia versos, aquestes poesies anomenades al·leluies eren repartides pels gremis que aportaven els seus carros triomfals.

En un document referit al s. XIX es diu: “ el carro triomfal dels llauradors era conduït per 6 mules i al peu de la Mare de Déu del Lledó sota dosser hi havia dos àngels portadors de flors i fruits. Dins del mateix dosser altres quatre xiquets i xiquetes vestits de llauradors llençaven flors, dolços i versos” El costum es va recuperar en l’actual processó del Corpus . Les alel·luies impreses al respecte per ser repartides portaven il·lustracions d’angelets i uns versos al·lusius a la festa del Corpus dels que va ser autor Vicent P. Serra. En 1996 i altres anys, sense rigorosa continuïtat, s’han repartit des de la carrossa/carro triomfal que precedeix a la creu de la processó i separa la part cívica de la religiosa.

Aquest carro ha estat molt anys a càrrec de la confraria de la Sang.

I fins ací, els àngels que podem anomenar “personatges”, però al nostre Castelló en tenim d’altres de ben importants com els angelets que suporten a la Mare de Déu del Lledó, a la seua peana i els que l’acompanyen al camarí de la Basílica. O, també, l’escultura de l’àngel d’Ana Albert, situada al costat de la catedral, davant de la plaça de l’Herba, on tot just l’any passat, la nit de l’entrega de premis ens van fer una fotografia que enguany ha encapçalat la salutació del nostre llibret.

Tots ells, àngels genuïns que formen part del nostre benvolgut Castelló i de la seua història.

Xaro Alegre i Segarra Aquest article és fruit de l’ajuda inestimable de l’amiga de totes i de tots, del pou de sabiesa popular, que és Paquita Roca.

Moltíssmes gràcies per tot, Paquita!

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

CANÇONETES I DITES CELESTIALS

50

Dites, cançons, refranys i musiquetes han fet dels àngels protagonistes a les nostres terres. Si més no, els angelets han sigut una figura recurrent en el folclor valencià des de ja fa molt.

Si fem una mirada enrere en el temps, viatjant a l’Edat Mitjana, trobem àngels a les manifestacions culturals primitives de les nostres esglésies.

Encara avui es conserven i podem gaudir de bona part d’aquests béns culturals. Tal volta el més representatiu el trobem als drames litúrgics medievals, a través dels quals l’església ensenyava els moments més importants de la tradició cristiana mitjançant teatrets musicalitzats als nostres avantpassats masovers, llauradors o artesans, que ni sabien llegir, ni sabien llatí. Teatres litúrgics, autos sacramentals i altres representacions a les quals els àngels han sigut personatges claus.

El Misteri d’Elx és, sense dubte, la manifestació musical teatral més important de les nostres terres; i l’escena de l’angelet cantant que baixa del cel és possiblement la més coneguda. Però més enllà d’aquest Misteri, les terres valencianes són escenari de moltes altres representacions musicals teatrals medievals amb àngels com a protagonistes: l’Adoració dels Reis Mags o el Cant

de la Sibil·la, què si bé té el seu màxim exponent a les Illes, també va ser representat en altres pobles valencians, com ara Xeraco, Gandia o Ontinyent.

A aquesta darrera localitat trobem el Cant dels Angelets, el qual és un cant d’origen gregorià que serveix com a preludi per a les festes patronals de la Puríssima Concepció.

Hui del cel nova ha aplegat, que Ontinyent amb devoció festeja la Concepció de Maria sens pecat.

Vos faig saber que este día tota la Cort Celestial en Majestat sens igual festeja també a Maria.

Animeu-vos puix Cristians i a la que és Mare de Déu festejeu i alcançareu de son Fill mercés molt grans.

Com és fill tan encumbrat el qui a sa mare honrarà en el Cel li ho pagarà fent-lo benaventurat.

51 ANGELETS DEL CEL

Algunes de les nostres festes encara guarden la tradició de l’àngel que baixa del cel per desvetllar el missatge diví. Les Festes del Sant Crist de Silla, entre altres, conserven la tradició medieval en la qual, després de representacions de danses de lluites i batalles – concretament a Silla dansen els porrots -, emergeix la figura d’un xiquet vestit d’angelet, que baixarà des del cel en un altar semblant a una carxofa i cantant un motet.

D’aquesta escena és d’on la festa prendrà el seu nom popular: La carxofa de Silla. El ritual del xiquet angelet dins d’una carxofa el trobem també a localitats com Aldaia o Alaquàs.

L’àngel no està present únicament en actes culturals al marc de l’església. Al nostre cançoner popular dels pobles de Castelló també trobem nombroses referències de músiques i cançons que el citen. El famós musicòleg valencià Salvador Seguí, que tant de treball va fer a terres castellonenques, va recopilar músiques i cançons de la província, recuperant i transcrivint melodies i textos que són presents a les nostres tradicions.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

El poble de Navajas, al nostre interior, té entre les seues cançons de Pasqua populars la tonada de Ángeles Somos, la qual narra així:

52

Ángeles somos, del cielo venimos, cestas traemos y huevos pedimos.

Chau chau, amén amén

També a la cançó de de la Mare de Déu de Pasqua d’Atzeneta trobem referències als àngels:

Els àngels estan presents a cançons que acompanyen danses com ara la jota Quisiera que Dios me “dara”, de la localitat de La Llosa: Quisiera que Dios de “dara” salud y mucho dinero y después que me llevaran los angelitos del cielo.

No pot faltar referència als àngels a les nostres cançons nadalenques, com ara els Goigs del Jesuset de Nules on es menta a l’àngel anunciador a una de les seues estrofes. També trobem cançons dedicades a l’àngel de la guarda a Forcall, Mascarell o Castellfort.

Més enllà de músiques i danses, el nostre refranyer popular pren l’àngel com a figura per a dites i rondalles.

El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu.

Aquesta dita de terres de llevant és dedicada a la figura del mariner, qui tot i la fama fílmica de doners, borratxos i bregadors, és considerat en general bona gent que desapareix i reapareix per raó del seu ofici.

Quan els fillets dormen, els àngels reposen.

Fins i tot en trobem algunes més picants que, fent ús de dobles sentits, utilitzen a l’àngel per a denominar a xiquets i xiquetes.

A la casa que hi va un frare i la mare té fillets, ¿a qui cridaran per pare aquells pobres angelets?

Esperem que aquest text us haja resultat interessant, i hageu pogut aprendre alguna nova cosa. I sinó, Angelets al cel!

Lluís i Alberto Cabedo i Mas

53 ANGELETS DEL CEL

La mare de Déu de Pasqua la trauen amb un vestit, li posen sabates blanques i devantal d’organdí.

Angelets del cel, baixareu a Pasqua, menjareu ouets i fulletes de carrasca.

Relacionada amb la criança, trobem alguns refranys amb àngels:

LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS Quan em van dir el tema del llibret de les festes de la Magdalena d’enguany i del meu article, no m’ho podia creure. Em vaig quedar molt sorpresa, ja que encara que no som un grup ateu, tampoc no som creients acèrrims.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Per a la tradició cristiana, la Mare de Déu dels Àngels és un dels títols que rep la Verge Maria.

Maria, la mare de Jesús de Nazaret, va ser una dona jueva de Nazaret de Galilea que va viure de finals del segle 1 a.c. fins mitjans del segle 1 d.c. Pel que fa al seu aspecte físic, no se sap res, malgrat que al ser jueva el més probable és que fóra d’ulls i cabells foscos i més bé xicoteta.

54

La figura de la Verge Maria per a la fe cristiana ha anant guanyant rellevància al llarg de la història. El concili d’Efes de l’any 431 la reconeix com a Mare de Déu, i és arran d’aquest fet que la figura de Maria comença a assumir característiques celestials, tot situant-la entre Jesús i els sants i santes.

D’aquesta manera, al llarg de la història, la Mare de Déu ha pres diversos títols i devocions. La denominació de la Mare de Déu dels Àngels ve impulsada per l’ordre dels pares franciscans i el seu dia gran és el 2 d’agost. Sant Francesc d’Assís va fundar aquesta ordre al segle XIII a una xicoteta església a Porciúncula (Assis, Itàlia).

Amb el creixement d’aquesta ordre, cada volta més pelegrins viatjaven a aquesta xicoteta església que, amb el pas del temps i les diverses construccions, al segle XVI, va donar lloc a la Basílica de Santa Maria dels Àngels. Aquest nom es va posar en honor a la devoció que el sant sentia per aquesta verge i perquè conta la tradició que allí era freqüent escoltar els cants dels àngels. No obstant a això, actualment dins de la gran basílica podem trobar la xicoteta i antiga Església de la Porciúncula, on Sant Francesc va començar al seua obra.

És per això, que el segon dissabte després del Diumenge de Resurrecció, a Sant Mateu es celebra la festa de la Mare de Déu dels Àngels. La festa consisteix en una romeria amb canyes que comença a la Plaça Major del poble i avança fins l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Allí es celebra una missa i es reparteixen les típiques calderes santmatevanes. I, com no podia ser d’altra forma, és allà dalt on es balla el típic Ball Pla de Sant Mateu.

Una altra església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels és l’Església de Nostra Senyora dels Àngels de Betxí. Aquesta església estaria ubicada on primerament es trobava una mesquita. Es tracta d’una construcció s’estil barroc dels 1704, amb estructura rectangular i campanar.

55 ANGELETS DEL CEL

Avui en dia, són diverses les ermites i santuaris dedicats a la Mare de Déu dels Àngels arreu del món. Molt prop de nosaltres trobem l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, en honor a la seua patrona. Aquesta ermita està situada a la serra de Vall d’Àngel i consta d’un conjunt arquitectònic compost per l’església, l’hospederia, el mirador, el pou i altres construccions. Al cim de la mateixa muntanya, al segle XV, n’hi havia una ermita dedicada a Sant Antoni Abat i Sant Pau l’Ermità. Al voltant del 1584 l’ermità Sebastià va trobar a l’altar de l’ermita de Sant Antoni una imatge i és arran d’aquest fet que arranca la devoció dels santmatevans per aquesta verge.

56 MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Una altra església dedicada a Maria dels Àngels al País Valencià és l’Església de la Mare de Déu dels Àngels de Toixa, a la comarca dels Serrans.

Es tracta d’una església barroca del segle XVII amb estil barroc valencià encara que amb influències castellanes.

Com podeu veure, són diverses les manifestacions arquitectòniques que s’han fet al País Valencià per devoció a la Mare de Déu dels Àngels. A altres terres germanes també trobem satuaris dedicats a la Mare de Déu dels Àngels, com a Pollença (Mallorca), Llívia (La Cerdanya), Seròs (Lleida) o Barcelona.

Lidón Alegre i Segarra

57 ANGELETS DEL CEL

A Castellfabib, comarca del Racó d’Ademús, trobem també una església dedicada a Nostra Senyora dels Àngels. Aquesta preciosa construcció del segle XII es situa damunt una penya rocosa, amb una localització estratègica per la visió de tota la vall. És tradició en aquest poble el volteig humà de campanes, el qual consisteix a agafar-se a les campanes del campanar i voltar amb elles, a una alçada de 50 metres i només agafantse de cames i braços. N’hi ha dues variants. “assomar-se” seria quan la persona que s’agafa a la campana no pega la volta sencera i “voltejar” seria quan la persona que s’agafa pega tota la volta agafat a la campana.

LA REVOLTA DELS ANGELETS DE LA TERRA

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

L’any 1652 finalitza la guerra dels segadors, però no és fins al 1659 que es dóna per acabada amb la signatura del tractat dels Pirineus l’any 1659, on el rei Felip IV de la monarquia hispànica i Lluís XIV de la monarquia francesa signen la pau després de molts anys de guerra entre les dues monarquies, trencant d’aquesta manera la unitat del Principat de Catalunya.

Amb la signatura del tractat dels Pirineus, el regne de Lluís XIV annexiona als seus territoris, les terres

58

Fotografia extreta de la revista Sàpiens.

catalanes del comptat del Rosselló i part de la Cerdanya, aquests territoris són les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya.

En el S.XVII, tota aquella zona catalana tenia una importància molt gran econòmicament, política i social, ja que hi havia la segona ciutat més important del Principat de Catalunya, que era Perpinyà.

va fer que molts camperols es neguessin a pagar el tribut de la sal als funcionaris francesos, que els anomenaven els gabellots. Aquesta situació va provocar l’assassinat d’alguns dels gabellots i la detenció dels pagesos que es negaven a pagar la gabella.

Però els habitants d’aquestes comarques, no van trigar a revoltar-se contra la nova situació política que els hi tocava viure, la ocupació francesa dels seus territoris. Un dels desencadenants dels primers aixecaments insurreccionals, va ser un impost sobre la sal, que es va imposar des del regne de França l’any 1661, la gabella de la sal.

D’aquesta manera, amb un impost sobre la sal que la majoria de pagesos no podien pagar, va començar a sorgir el contraban de la sal, que s’anava a comprar a l’altra part de la frontera i es portava per les muntanyes. El contrabandisme de la gabella, va generar molts enfrontaments entre els funcionaris francesos i els pagesos de les comarques annexionades pel rei Lluís XIV.

Aquest impost, va arribar amb la nova situació de les comarques del comptat del Rosselló, tot i que el rei Lluís XIV s’havia compromès a mantenir les institucions catalanes que existien en aquestes comarques després del tractat dels Pirineus, una vegada annexionats aquests territoris, el rei francès va dissoldre les institucions pròpies un any després de la signatura del tractat, va implantar l’impost de la Gabella de la sal i la recaptació d’aquest impost va passar a les arques de París i el va implantar el Consell sobirà, que també depenia de la capital francesa.

Així doncs, la pagesia nord-catalana, va organitzar diverses revoltes contra aquest impost injust decretat pel rei Lluís XIV, entre els anys 1667 i el 1674, conegudes com la revolta dels Angelets de la Terra.

La pujada de preu de la sal, va fer que molts pagesos de la zona no poguessin adquirir un producte que en aquella època era molt important per al bestiar que tenien, ja que era una manera de complementar l’alimentació del bestiar, com per exemple les vaques i les cabres, això

Hi ha diverses versions del perquè els hi deien els Angelets de la Terra, una d’elles és perquè apareixien i desapareixien com els àngels, també es diu que, com que l’arcàngel Sant Miquel era el patró dels Miquelets i els paraires a Prats de Molló, popularment els hi van posar el nom d’Angelets de la Terra, ja que es tractava d’una revolta popular.

59 ANGELETS DEL CEL

Així doncs, amb la divisió de Catalunya i en canvi de fronteres als territoris que actualment coneixem com a Catalunya Nord, aquestes comarques van passar a estar sota les lleis i els tributs del regne francès, generant malestar entre la població de la zona.

La segona revolta (1670-1674)

La primera revolta (1667-1668)

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Encapçalats per un pagès de Prats de Molló que es deia Josep de la Trinxeria, un grup de pagesos i habitants de la Catalunya Nord, entre els quals també hi havia en Josep Mestre de Vallèstàvia, conegut com l’hereu just de Vallestàvia, van entrar en rebel·lia i van formar una guerrilla que, al crit de Visca la Terra!, va començar a actuar a la comarca del Vallespir i que inicialment es dedicava a atacar als gabellots que venien a cobrar el tribut als pagesos i a protegir el contraban que venia sobretot de la salina de Cardona. L’acció més sonada que van realitzar el primer any de revolta, va ser atacar els hostals de Banyuls, on estaven allotjats els gabellots.

60

En Josep Mestre de Vallestàvia, va exigir a les autoritats franceses, que se li donés el mateix tracte que se li va concedir als habitants de la comarca del Vallespir, a ell i als pagesos de la comarca del Conflent, fet que va comportar la seva detenció per part del governador de Prats de Molló. Això va provocar que la població de Vallestàvia es revoltés, segrestant els fills i la dona del governador i, més tard, intercanviant-los per en Josep de Trinxeria.

Així, va començar un llarg període d’enfrontaments entre els Angelets de la Terra i les tropes franceses, que van portar a la guerrilla nordcatalana a avançar i a arribar a apoderar-se d’Arles i a assetjar Ceret l’any 1670.

Aquestes victòries dels Angelets de la Terra, van fer enfurismar al rei Lluís XIV, que va enviar quatre mil soldats a les terres catalanes sota el seu domini, lliurant la darrera batalla a les muntanyes que separen el Conflent del Vallespir, amb l’objectiu per part de les tropes franceses, de conquerir la comarca del Vallespir.

Aquesta primera revolta va tenir el seu punt àlgid en la batalla que es va lliurar el 1668 a el Pas del Llop, on tres cents soldats francesos foren vençuts per la guerrilla dels Angelets de la Terra i els soldats van haver de recular fins a Arles. La victòria dels Angelets de la Terra, es va donar, entre altres motius, pel gran coneixement que tenien del territori.

Tot i que la guerrilla va comptar inicialment amb la col·laboració dels Miquelets i de les tropes hispàniques per apoderar-se de Vilafranca de Conflent, finalment el complot fou descobert i els promotors torturats i assassinats, cosa que va acabar deixant sols als Angelets de la Terra en la batalla final al Coll de la Regina, on van ser derrotats i els que no van poder escapar a l’altra banda de la frontera, foren condemnats a mort.

Aquesta primera revolta va acabar amb el Compromís de Ceret, on es va acordar vendre la sal a un preu més econòmic, a canvi d’acabar amb el contraban que hi havia a la comarca del Vallespir.

Una vegada finalitzada la revolta, la monarquia francesa, va perseguir, empresonar, torturar i matar a molts pagesos del Vallespir, a més d’imposar una multa econòmica molt important a les poblacions de la comarca.

61 ANGELETS DEL CEL

Els Angelets de la Terra en la actualitat Actualment, a la Catalunya Nord podem trobar referències a aquesta guerrilla catalana del S.XVII, com per exemple un col·lectiu que porta el mateix nom i que es dedica a la promoció i l’ús de la llengua catalana a les comarques del nord de l’Albera, a través de la música en català.

Aquest col·lectiu fundat l’any 2010, s’ha inspirat en fenòmens com el de la Nova cançó, o en altres col·lectius de músics, com per exemple el Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants del País Valencià.

A banda d’aquest col·lectiu musical, també hi trobem una colla castellera que es diu els Angelets del Vallespir. Aquesta és la segona colla castellera que es va crear a la Catalunya Nord, fundada l’any 2001, és originària de Sant Joan de Pladecorts i vesteix amb camisa blava.

També troben una penya d’animació de l’equip de rugbi a 15 de la USAP de Perpinyà, que es diu els Angelets de la Terra i aquesta mateixa penya d’animació, també ho és de l’equip Dragons catalans (rugbi a 13).

Jordi López i Solera

Bibliografia i webgrafia:

Videografia i postcast:

-Folch i Ribas, M. Els Angelets de la Terra, novel·la basada en la revolta dels catalans del nord (1663-1670). 2016. Ed.Gregal.

-Tractat del Pirineus: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_ dels_Pirineus -Revolta dels Angelets de la Terra: https://ca.wikipedia.org/ wiki/Revolta_dels_angelets_de_la_terra -http://ramonfauralabat.canalblog.com/ archives/2016/06/16/33972777.html

-Els Angelets de la Terra: https://www.youtube.com/ watch?v=X9TQe_r5c38&feature=youtu.be -En Guàrdia. Enric calpena i Oriol Junqueres ( Catalunya Ràdio), programa 213. 15/06/2008. Els Angelets de la Terra: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/213-elsangelets-de-la-terra/audio/257736/

CABELL D’ ÀNGEL I ALTRES CONFITURES les nostres comarques, com són els moniatos, les carabasses de cabell i les carabasses baconeres (que no són les mateixes que les carabasses que torrem al forn).

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Enguany el llibret de la nostra colla està dedicat als angelets i com a mi em toca la part dolceta del llibret, escriuré de la part més dolça dels àngels, el seu cabell; és a dir, de la confitura de cabell i de les altres més típiques de la nostra ciutat i comarques.

62

Ara, a mode de curiositat vos comente que en alguns pobles com ara Atzeneta o Benafigos no es fa confitura, allà es fa la mica que és com en estos llocs anomenen al farciment dolç fet amb carabassa de cabell, de moniato o de carabassa baconera barrejat amb sucre i cuit al foc.

Les confitures més consumides a casa nostra tenen la base en productes de la terra, molt arrelats a

Aquests productes són com he dit abans la base de la confitura, tot són productes de proximitat o al menys abans sí que ho eren. Hui en dia, vés a saber, tal volta els moniatos vénen del Perú. Fer la confitura és una manera d’aprofitar el que la terra ens dóna i transformar-ho en un dolç per a ocasions molt especials i dates molt assenyalades en el nostre calendari,normalment s’utilitzen per a farcir els pastissets de Nadal i les mones de Pasqua.

La manera de fer la confitura no és complicada, però sí que es necessita molt de temps per a fer-la.

Hui en dia, sortosament, la vida a les nostres llars ha canviat molt amb la incorporació de la dona al mercat laboral i per tant a les cases ja no són elles les encarregades de fer tota la faena de casa, o així hauria de ser, però no fa tants anys no era així i eren les dones les que feien la confitura i després elaboraven els pastissets o les mones per a dur-les a coure al forn del barri, en les dates anteriors a les festes de Nadal o de Pasqua. Però tornem a la seua elaboració.

63

I ja tenim feta la confitura!

Per la meua experiència a Castelló la que més agrada és la de moniato i després la de cabell, quan més cap al nord vas, va agradant més la de cabell i quan més «paca» València t’acostes, va agradant més la de moniato.

A les comarques d’Els Ports i el Maestrat la que més s’utilitza és la de carabassa baconera (que són les carabassetes que gastem per a fer la truita, les que es deixen a la mata i es fan grans i arriben a fer quasi un metro, i de color groc). Estes carabasses s’han de picar o bé ratllar i després de deixarles escórrer normalment una nit (posar a pixar la carabassa) es pesa i es barreja amb el mateix pes de sucre o bé es lleva una part de sucre i es substitueix per mel, i una branqueta de canyella. Després es posa al foc sense deixar de regirar fins que es va enfosquint i es cou.

ANGELETS DEL CEL

Primer s’ha de bullir la carabassa de cabell (tallada a trossos) o bé els moniatos amb aigua, una vegada ja estan cuits s’escorren i es pesen, tot seguit si és la de carabassa es desfilagarsa i es tallen els «cabells» més curts perquè a l’hora de menjar no pareguen espaguetis, i si són els moniatos o bé es piquen amb una forqueta o es passen pel passapuré. Després posem el mateix pes de sucre que de moniato o carabassa en una cassola i ho barregem tot afegint una branqueta de canyella i ho deixem coure al foc sense deixar de regirar, perquè no s’enganxe a la cassola i així fins que li donem el punt de cocció que ens agrade i que pot tardar ben bé una hora o més.

64 MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

coure’ls, i allà va coincidir amb dos germanes i el fill d’una d’elles que tenia Síndrome de Down, però llavors, molt desafortunadament els deien subnormals. Elles anaven al forn a fer i després coure els pastissets perquè vivien dalt de la via i el forn estava lluny de sa casa. Bo! Quan van anar a fer els pastissets veuen que s’havien oblidat la cassola de confitura de moniato a casa i la mare del xiquet va haver de tornar a casa a per ella.

Com a anècdota que tal vegada sigue políticament incorrecta, vaig a contar uns fets dels que ma mare va ser testimoni allà a finals dels anys 40 sent ella joveneta.

Al cap d’una estona, va aparèixer la dona maleint i tirant foc pels queixals en contra del seu fill: «el bobo, bobo dels collons està este! s’ha fotut tota la confitura a ditades! s’ha fotut tota la cassola de confitura! bobo dels peus etc etc...»

Eren uns dies abans de Nadal i ma mare va dur els pastissets al forn que tenia prop de casa per a

Ma mare que estave a primera fila i no podia parar de riure en veure el numeret, però hem de pensar en aquella mare i totes les animalades que va ser capaç de dir-li al seu fill en aquell moment. Era Nadal i s’havien quedat sense pastissets perquè el xiquet s’havia menjat la confitura. Eren temps de racionament i de fam que ja fa molts anys que han passat, i la nostra societat ha canviat en tots els sentits i més val així.

Amb confitura o sense, bones festes per a totes i tots!

Joan Miravete i Sebastià

65 ANGELETS DEL CEL

Tot açò abans ho feien les dones a casa i com he dit falte la segona part, la de fer els pastissets o les mones i dur-les a coure al forn, però hui en dia la gent no té temps i és més pràctic vindre a un forn dels de sempre i comprar els dolços ja elaborats i amb la mateixa qualitat de casa. Al cap i a la fi, el que comprem amb els nostres diners és el temps que huí per desgràcia no tenim en esta vida tan accelerada que portem.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

DIMONIS

66

Des que els humans hem pres consciència de l’existència (generalitzant, ja sé que penses que molts encara viuen en l’animalitat més absoluta), ens ha costat entendre allò que un dia tancarem els ulls i no els tornarem a obrir. Que tot s’acabarà com s’acaba la vida d’un encisam o una vaca i que serem aliment dels cucs o ves a saber si cendra.

complir amb unes regles que amb l’amenaça de què, potser d’esta vida et pots eixir guanyador anant a la teua puta bola i pensant sols en tu encara què siga perjudicant a la resta, però, compte, perquè hi ha una altra vida, eterna, i hi ha un jutge que ho veu tot i segons com té comportaments ací, tindràs o no eixa recompensa.

Quin baixó, no?. Doncs sí, i avui en dia tenim nocions de biologia i química, que ve a ser semblant. Però, com explicar el naixement i la desaparició de les persones des del pensament prehistòric?, doncs des del simbolisme i l’abstracció, i pensant en la transcendència de la nostra vida, pensar que no es pot acabar tot de manera tan dràstica i ridícula. Els humans creem el pensament religiós, que ens servirà igualment per marcar-nos normes de comportament en societat, per no acabar matant-nos entre nosaltres més del que ho hem fet històricament.

Hi haurà elements de coacció terrenal, un ordenament a mode de regles, lleis, policies, les advertències de càstigs i el premi del més enllà. I clar, si a nivell sagrat i profà tenim el concepte de la divinitat, d’allò bo, correcte, ètic, apropiat, que proveirà la salvació, cal tindre quelcom amb què confrontar, contraposar; allò dolent, el pecat, el mal, la perdició. Si hi ha una promesa de cel, ha d’haver una promesa de càstig etern, un infern.

Les grans religions acaben tenint un mateix esquema d’ordre i mecanismes de control psíquic que sovint acaben sent també polítics, les religions són part de l’instrument de manteniment de l’estatus, d’explicar i organitzar el món. I quina manera més fàcil per controlar la societat i fer-li

El cristianisme, com bona part de les religions, es va creant replegant de manera més o menys traumàtica les creences prèvies, i es va adaptant a costums establerts per sobreviure. Des que Pablo de Tarso va caure de la burra (o cavall i de la sacsà es veu que va quedar il·luminat o ves a saber amb quin quadre clínic i psiquiàtic li diagnosticarien ara) i va crear el cristianisme agarrant d’ací i d’allà, un poc de platonisme, un molt de judaisme, reciclant

Tornem al rotllo, des del principi es comencen a escriure desenes d’evangelis, com no tenien instagram per penjar històries, alguna cosa havien de fer. Aquests evangelis conten la vida d’un senyor mort dècades abans, i són contradictoris entre ells, fins al segle IV no es depura quin són els canònics i quins no, però no serà fins al Concili de Trento, en 1546 quan definitivament ens diuen quins d’ells passen a la final, sols 4, els coneguts i incorporats ara a les Sagrades Escriptures (que entre elles també es contradiuen i molt). A pesar d’això, bona part de la imagineria, de la mitologia, dels relats sagrats que pensem apareixen en la Bíblia, no estan en cap dels evangelis canònics, sinó dels apòcrifs (aquells no oficials i proscrits per l’Església, més de 50 s’ha descobert).

Per què tot açò? Per entendre que el cristianisme, i la seua versió premium del catolicisme és una religió que ha anat adaptant-se, creant-se, modificant-se amb el pas del temps, sincretitzantse amb les creences locals prèvies a la seua imposició. Des de l’establiment del dia 25 de desembre com el dia de Nadal per fer-los coincidir en la festivitat pagana del Sol Invictus (no, eixa data no apareix en la Bíblia), fins a la sacralització de Maria com a divinitat femenina quasi amb els

mateixos atributs que el seu fill/pare incorporantse al llarg dels concilis perquè la gent necessitava més elements sagrats i algun de femení, com en les religions anteriors. Així, de ser una religió purament monoteista, com el poble no ho era i tenia de la tradició romana déus menors o mitjans per a cada necessitat, va incorporant “sants” que són divinitats menors, nascudes humanes, però que aconsegueixen ascendir i acaben fent miracles, assumeixen superpoder i atributs molt concrets; una santa per curar-te la vista, un sant per trobar nòvio, un per als conductors... això, òbviament, tampoc està en la Bíblia, no explica com opositar al cos del santoral, que va ampliant-se encara en el segle XXI. Però anem a allò que anem, el mal, el Dimoni, l’infern.

En la Bíblia apareixerà un personatge que és un àngel dolent que causa desgràcies o incita al pecat, i tindrà per nom Satan, o també apareixerà Belial també un àngel dolent. Es parlarà de “Legió” per referir-se a una conjunt de dimonis o mals esperits (cadascú que faça l’extrapolació que vulga amb què significa legió avui en dia), esperits immunds, ésser de segona, caiguts en desgràcia.

Però de la majoria d’històries o representacions de l’infern, del Dimoni, del mal, no espereu veure gran cosa en la Bíblia; això demostra que com en els electrodomèstics, pocs són els que es lligen els llibres d’instruccions, i donem per vàlid i sagrat el que és sols convencions creades en base a textos herètics, no oficials, o la simple assimilació cultural.

67 ANGELETS DEL CEL

creences de diverses tradicions, la idea de l’infern ha anat modelant-se, fins aplegar al Papa argentí que ha dit que l’infern no consta en cap registre mercantil ni es veu al google maps.

La típica imatge del Dimoni que és un tipus de cabró amb cos humà i un considerable aparell sexual erecte (ja veus, els àngels sense forat ni per pixar i este amb un trabuc que ja li val), recorda massa al déu grec dels pastors, ramats, de la fertilitat i masculinitat, el que anava com un “preperroflauta” tocant la flauteta pel bosc.

mola més, allanamiento de morada). No ho entenc, per a què tenia el cos policial dels àngels?, xico, no el deixes entrar. A més, es veu dominava l’art de la disfressa, ja que es presenta vestit de serp i els bobos del paradís terrenal no es donen compte, i veuen com normal que una serp els parle, normal que els enganyara, de substància es veu en tenien ben poca.

En la Bíblia eren poc més que àngels caiguts, la imatge en negatiu del que eren els angelets; els criats del la màxima divinitat, i en front els àngels sindicalistes expulsats de l’empresa per demanar canviar les condicions laborals, Satan és el cap de la revolta. Però, per tant, serien àngels, amb ales i sense atributs sexuals s’entén, com dèiem (motiu de més per tindre bon cabreig), i amb cara de mala hòstia.

Com Satan va aconseguir que Eva se menjara la poma, va castigar tots el humans a ser mortals i a les dones a parir en dolor (se notava que ell creava ésser sense haver-los de parir, quina mala idea). Un poc rancorós, no?, pren-la amb Satanàs i no amb la pobra Eva, i també va tindre l’excusa perfecta, perquè si no morirem ningú, la bombolla urbanística seria bestial, perquè a vore com cabem tots des de la creació, reproduint-nos. Això en el cel un cop mort no hi ha problema perquè és infinit, però en la terra és un problema seriós d’espai. Sort de la p... poma, sinó viuríem tots com es viu al Japó, uns damunt dels altres.

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

L’infern, serà segons l’apocalipsi bíblic allà on es desterra els àngels rebotats. Per al text sagrat oficial, aquests àngels revolucionaris mereixen “el finiquito”, Satan serà el seu líder carismàtic, i al que se li posa més mala fama. De fet, la majoria de la seua colla no tenen nom, i si en tenen és perquè algun flipat els l’ha posat després. En alguns versicles el tal Satanàs, Satan per als amics, serà una simple força espiritual que temptarà a les persones (un mal pensament, un mal impuls).

68

Un cop acomiadat del cel Satanàs, este es va dedicar a temptar a tot quisqui, amb grans èxits al començament de la seua carrera en solitari, com aquella proesa d’aconseguir que la senyora Eva se menjara una poma (i quin èxit, perquè si estaven en un paradís terrenal i tota varietat d’aliments, mira que mossegar una poma...normal, ella no havia fet dieta mai i no havia avorrit les pomes encara). És a dir, Déu ha creat tot, també a este àngel rebotat, i permet que este faça una violació de domicili (en castellà

Me’n vaig del tema, perdó, tornem. Penseu també, que a banda de no basar-se la tradició transmesa sols amb el llibre d’instruccions, també estem parlant d’un text que ha patit traducció i interpretacions, de l’hebreu a les llengües predominants en cada època, i al final en molts conceptes és un poc com el joc del telèfon espatllat. De ser “la part inferior”, el submon com l’Hades clàssic, allà on van els morts en un primer terme, com contraposició al cel, situat també en el cel físic més o menys. És a dir, en la terra plena hi ha tres estrats, el subsòl de l’infern, este món de llàgrimes, i el cel diví mirant cap a dalt i esquivant els satèl·lits de la meteorològia.

L’infern era on es quedaven els pecadors sense presó revisable ni amnistia, ni indult possible, els altres tindran el purgatori, fins aconseguir el tercer

I al llarg de la història, ha anat debatent-se si l’infern era real o no, el problema ha estat que ningú ha tornat per donar explicacions. Per tant, l’infern, el Dimoni, la representació del mal, ha estat el que la moda ha imposat en cada temporada. La imatge del mal ha estat present en la nostra tradició cultural.

El Dimoni ha estat una espècie de ressentit, un amargat que vol endur-se la teua ànima i te la compra a més bon preu que compraven els horts de tarongers en època del boom urbanístic de la nostra costa. Un personatge maligne, amb banyes i cua a vegades, com els comunistes. I representacions en les nostres festes les veurem de totes les maneres possibles, els dimonis o botargues que assetgen a Sant Antoni en les representacions de les fogueres,per exemple, i per resumir, fins convertir-lo en un personatge romàntic, un drama de persona. La rebel·lió contra l’ordre.

Si el déu és ordre, el Dimoni, Satanàs, o com es diga, és rebel·lió. Si un és el manteniment de tot allò establert, l’altre és el canvi. El dia i la nit, l’estatut quo i la creació, l’avorriment front la diversió, la castedat front el plaer carnal, l’ascetisme front la vida, el poder front la revolta, el model piramidal d’ací mane jo front a l’intent

de revertir l’ordre establert. En base a eixe esperit apareixeran moviment satanistes en els anys 60 (tant d’LSD és el que té), com l’Església de Satan de LaVey, moviment contracultural, que no té cap orientació sobrenatural , és més bé un humanisme i vitalisme extrem.

Per tant, no tenim cap prova material, fotogràfica ni física de l’existència de cap dimoni fora d’este món (dins pots tindre molts exemples) de cap senyor Satanàs, animals amb banyes hi ha molts (també humans), per l’ànima ja es dóna menys últimament que per un dipòsit a termini fixe.

L’infern, i el mal, ha anat modificant-se amb les modes, adaptant-se, i en la cultura popular ha estat un element, diables, dimonis, i personetes de l’infern. L’infern, és el que cada hom veu i viu, i veient certs comportaments de certs estaments religiosos (de moltes religions) ho dubta qui serveix al bé i qui al mal.

Carles Mulet i García

69 ANGELETS DEL CEL

grau. Recordem que en el cristianisme primitiu els cossos dels morts havien de ressuscitar i tornar a prendre el cos, com walking dead però amb bona cara. L’infern per tant, era una gran putada, perquè era com un Intxaurrondo etern, tortura rere tortura.

CORREFOCS:

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

LLUM I FOC

70

Ja es noten les ganes, ja es noten els nervis, i és que tot el mon es prepara i espera ansios que arriben les festes de la nostra ciutat, les festes de la Magdalena. Els carafals, la mascleta, la romeria o l’ofrena de flors a la Lledonera, són part dels centenars d’actes i celebracions de la setmana gran de Castelló.

Apareix per primera vegada escrit a la fi dels 70 com una manifestació improvisada de la gent, on els dracs i diables actuaven corrent, saltant i ballant conjuntament sota el foc. Els vestits actualment són de cotó, pell o teles ignífugues, però en els seus inicis eren simples sacs de creïlles pintats amb unes banyes al capdamunt.

Un dels moments més gaudits per tots són els Correfocs, un acte que per a alguns pot ser un simple tombacarres amb focs artificials, en realitat és un acte amb molta tradició i història que revivim tots els anys amb gran admiració.

Els correfocs no poden entendre’s sinó dins d’un context on el foc ha estat present amb gran importància en les festivitats, ja que el foc, juntament amb els seus atributs (llum, calor, fum, ...) és transformat en símbol.

El Correfoc podem definir-ho com un espectacle de carrer en el qual persones vestides de diables llancen elements pirotècnics al llarg d’un recorregut preestablert, on el públic interactua amb ells, esquivant-los o acompanyant-los sota un paraigües format pel foc.

En l’antiguitat, el foc durant la festa servia per a donar lluminositat i a manera d’ornamentació.

La llum remet al sagrat i a la vida, podia servir com a ritual de purificació, i també com a manera d’espantar als mals esperits.

Té les seues arrels en el Ball de diables, ja documentat en el segle XII, originat en la representació de la batalla de Sant Miquel amb el dimoni durant la festa del Corpus. És un acte celebrat majoritàriament a Catalunya, i que s’ha estès per la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

Però, el foc no sols es fa present en els Correfocs, de fet en la nostra societat també ho trobem unit a les festivitats de diversos sants. Per a la celebració de Sant Antoni, es cremen fogueres en les places centrals dels pobles i durant Sant Joan són les nostres platges les que s’omplin d’elles.

Existeixen dos tipus de Correfocs, l’opció d’usar

71 ANGELETS DEL CEL

l’un o l’altre depèn de la Colla i del tipus de recorregut a realitzar. D’una banda, el Correfoc amb carro, on tota la pirotècnia va dins d’un carro.

Aquesta es posa dins d’una saca, d’ací el nom que rep qui la porta, el saquer, que reparteix la pirotècnia a mesura que va avançant el Correfoc i els diables o dracs encenen les carretilles amb el botafoc o metxa. D’altra banda, el Correfoc amb saca individual, en el qual tota la pirotècnia està depositada en xicotetes caixes i cadascun dels diables s’encén ell mateix la pirotècnia.

Com no podia ser d’una altra manera, Castelló també realitza i gaudeix d’aquestes celebracions tan característiques, i tot gràcies al compromís, entre altres, de les colles i associacions que s’esforcen per seguir amb unes tradicions històriques que tant representen a la ciutat.

Una de estes associacions es “Botafocs. Ball de Diables”. A finals dels 80, i original del Grau de Castelló, un grup de persones van treballar en equip per a fer possible la creació d’un ball de dimonis, conjuntament amb un grup de percussió, amb la participació en molts actes de Castelló. Així, l’any 1993 va nàixer el grup Botafocs, que va anar creixent i agafant forces per poder participar en festes de foc per tota la província.

També hi ha altres associacions que fan possible els Correfocs, una de elles és “Dimonis de la Plana” i l’altra “Diables de Castelló”, que fa poc temps que va ser constituïda, en l’any 2015, però ha demostrat tindre una gran acceptació, ja que hui dia, és una de les colles més nombroses de la província, la qual compta amb més de 60 membres.

Els Correfocs formen part d’una de les nits més destacades de les nostres Festes de la Magdalena, “La Nit Màgica”, que des de 1986, cada dimarts de festes, realitza la companyia castellonenca “*XarXa teatre”, unint pirotècnia i música. Aquesta desfilada, en el qual els diables vestits de blanc o roig marquen el ritme, també participa “La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló”, on la música fa de reclutadora de la gent amb la percussió i la dolçaina.

El grup recorre els principals carrers del nucli urbà, fent gaudir a majors i xicotets d’un espectacle il·luminador i ple d’adrenalina fins a arribar a l’encreuament de l’Av. Rei en Jaume i el carrer Colón; lloc en el qual l’espectacle es trasllada a un escenari de la mà d’un castell de focs, i on el Correfocs tanca la nostra Nit Màgica.

Jaime Martínez i Romero

ARTICLE INÈDIT

XIQUETES ALMIDONEU-VOS!

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

A Vicent Olivares Fraga (El Panollo), mariner d’El Grau.

72

Vinga que a 5 o 6 milles de port ens esperen pagells, oraes, déntols, llises, corballs, mabres i alguna tremoladora!

Per davant, el dia a penes despunta, per darrere, una fumerola densa i groguenca ens recorda on està el Serrallo...Per sort, avui no fa ferum! Quina manera de viure al límit, amb eixa bomba de rellotgeria com a veïna, qualsevol dia rebentem com una magrana!

El rumb està fixat! Una estoneta de relax i començarà la feina. Un cafenet de putxero i per amenitzar l’espera, una miqueta de música que sempre va bé per alegrar el cor i l’esperit! Hui canviarem de tonada! Rebusquem dins del calaix i a veure que trobem!

A veure aquest cd, solt i sense portada! Ui, Les Marineries! Com els agrada aquesta cançó a Les Magres!

Quan piquen les castanyetes i punteja el guitarró no poden estar-se quetes les xiques en reunió.

Eixa barca del moreno diuen que no mata peix si ne mata o no ne mata en el compte es coneix.

Xiquetes almidoneu-vos a la setmana que ve vindrà una barca de nóvios per a aquella que no en té.

«És la barca d’El Panollo», em canten elles!! Qui es deguera inventar que Les Marineries, són del Grau? Veritat mentidera intocable hui en dia...

«Les Marineries», vella malaguenya castellonera que alguna persona, algun dia, va decidir que, com que parlava de la mar, havia de representar al sector marítim! I ahí estem!

Damunt de fonaments que trontollen anem construint la nostra història, però en fer-la nostra eixos fonaments deixen màgicament de trontollar i es converteixen en sòlids, en ferms.

No hi ha res com popularitzar una veritat a mitges com per fer-la veritat inqüestionable!

I si no, ahí ho teniu! Que preferiu la història del rei Jaume I, El Conqueridor? Sembla que ell ens ho va donar tot...és que no hi havia rés ni ningú abans d’El Conqueridor? O preferiu que parlem de la baixada al Pla de nit i per «lluminosos camins»? De les xiquetes del meneo? Del Rei Barbut i la seua Colla? Del Tercer Diumenge de Quaresma? Què bonic i què poètic tot!

Tant s’hi val que la veritat siga certa, el que realment guanya sempre és l’imaginari col·lectiu, allò que el poble s’ha volgut creure o li han fet creure i que a hores d’ara ha passat fins i tot, a ser inqüestionable. Només hem de fer una ullada a les nostres festes «dignes entre les primeres» per suposat!

73 ANGELETS DEL CEL

Són les tres del matí...Sembla que hui no patirem!

No fa tant de fred com dies passats i, a més, poca boira tenim! La barqueta ja està preparada, amarrada a port, palangres a la coberta, patró al teu lloc que hem d’arribar enjorn! Movem! Deixem la calma del port i mar endins, cap a L’Alguer, la Barreta de l’Agullot!.

75 anys compleixen enguany! 75 anys des que ens les vam inventar o ens les vam reinventar - o se les van reinventar uns altres per nosaltres! 75 anys en què, any rere any, totes i tots anem creient en elles i ens mostrem orgullosos i orgulloses de «ratificar la promesa de mantindre sempre encesa la llum de l’amor filial». 75 anys que celebrarem col·locant per tot arreu un símbol distintiu, un logotip que ni fu ni fa. Que si aquell dels cinc dits de la mà oberta acompanyada per un zero dissenyat per l’artista Ripollés vol semblar estrafolari per celebrar el 50 aniversari de les festes, el del 75 anys ha resultat més que modest per a les que pretenen ser tant important efemèride.

Herències damunt d’herències, antigues romeries medievals, conquestes, pestes, ermites, troballes, un pesiguet d’ací i un pesiguet d’allà, per construir unes arrels romàntiques «que vénen de l’antigor» i que s’han convertit en la identitat d’un poble, del nostre poble. Tot aquest passat gloriós havia de servir de justificant, d’aval per fer festa grossa el Tercer Diumenge de Quaresma. Perquè les nostres festes anaven a ser unes festes fundacionals on, suposadament, el que celebraríem, com el nom indica, seria la fundació de Castelló. Però, Castelló es va fundar un Tercer Diumenge de Quaresma?

Això no va ser la baixada al Pla? Però, la Carta Pobla, no es va signar un 8 de setembre de 1251?

Alé! «Ias», una més al sac i si no en tens prou para el cabàs!

Què va ser realitat i què hem anat inventant i consolidant generació rere generació? Això ho deixarem als historiadors, ells s’ho sabran que jo ja tinc prou en ser home de mar!

Tot canvia i al mateix temps, tot pareix immutable!

I les festes de Castelló no se n’escapen d’aquest fenomen!

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Ens hem d’anar adaptant als temps que corren, necessitem evolucionar a mesura que evoluciona la societat, i les festes, en aquest sentit, no han de ser una excepció. Evolucionar costa tant de vegades!

74

La veritat és que les festes de la Magdalena ideades per aquella «Junta Central de Festejos» que depenia directament de la regidoria de festes, a meitat de la dècada dels quaranta del segle passat, van costar de parir! Uns només feien que mirar cap a València i pretenien que Castelló tinguera les seues pròpies falles, mentre d’altres

34 anys de festes vam viure sota el règim de la Dictadura, seguida d’una adaptació al règim democràtic amb canvi de nom per a la «Junta Central de Festejos» inclòs, que va passar l’any 1979 a anomenar-se «Junta Central de Festes», nom que va conservar fins l’any 1988 quan es va crear la «Fundació Municipal de Festes» de la qual naixeria després la «Junta de Festes» que conviuria a partir de l’any 2012 amb el «Patronat Municipal de Festes» en compliment de la Llei de Grans Municipis, per acabant desapareixent, de la nit al dia, i sense previ avís, l’any 2019. Ai! Ho juguem tots o trenquem la baralla! Un poc això és el que ens ha passat amb aquest tema!

Calem ací que el sol ja està alt i que sembla que hi ha bona mar!

Què hauran fet els amics i les amigues d’El Magre?

Ja tindran el llibret fet? Des del 1998, any rere any, sense fallar-ne cap, publicant el seu llibret amb motiu de les festes de la Magdalena, sense parar de treballar per les tradicions i la cultura de Castelló, sempre fidels a la seua llengua.

Publicacions ben dignes com les que també fan altres colles com Rebombori, Pixaví; alguns anys l’Aljama i l’Host del Castell Vell; i recentment Colla l’Olla, també!

75 ANGELETS DEL CEL

buscaven la construcció d’una festa més genuïna a la que calia afegir additius com ofrenes de flors, pregons, batalles de flors, i un llarg etcètera d’actes perquè la cosa quedara ben vistosa! Però, finalment, el resultat no va ser roïn del tot, i les festes es van crear amb una estructura tant rígida i tant sòlida que hi ha actes al programa de festes que són pràcticament inamovibles 75 anys després.

Quan de bé han fet aquests col·lectius amb el seu treball, presentant-se a concursos i fent que els sectors gaiaters començaren a espavilar-se i treballar seriosament els seus llibrets i poder optar a ser premiats en concursos. Recorde fa uns anys en què els llibrets gaiaters eren simplement un recull de fotografies dels membres de la comissió i un llistat de totes les publicitats que havien aconseguit.

Cultura i festa, quin binomi més bonic! Llàstima que no estiga més generalitzat i que per a la majoria de la població es perga per complet la primera premissa! I quan parle de cultura no em referisc simplement a la cultura escrita, sinó a tot un ventall de manifestacions culturals que es fan presents dins de la setmana de festes: danses, músiques, manifestacions artístiques, vocabulari específic, gastronomia, indumentària, i en general, tota una forma d’entendre i viure la vida. Tradicions que s’hereten, que passen de generació en generació, de pares a fills, com jo vaig aprendre de mon pare l’ofici de la mar. 14 anys tenia quan vaig començar a pescar!

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Potser hauríem de fer-los més cas a aquells versos del Pregó que ens diuen que «no és, tan sols, anar de festa/ és deure que manifesta / orgull de genealogia» i, potser també, de vegades, ens hauríem de parar a pensar un poc més les coses: què fem? per què ho fem? Hem de continuar sempre fent les mateixes coses de la mateixa manera? O, pot ser, cal també actualitzar la nostra manera de fer i viure la festa als temps que corren?

76

Quines cabòries! Tornem al tall que sembla que la pesquera està sent prou bona i amb sort avui omplirem les caixes! Ja veurem que passarà quan arribarem a la llotja! L’airet sembla que gira i ara bufarà bon vent!

«Xiquetes almidonue-vos!» I, xiquets, també!

Almidonue-vos! Que corren nous temps i ací ens hem d’espavilar totes i tots! Al dia a dia, al treball, a l’educació, a la vida en general i a les festes també!

Que de totes i tots depèn el futur que ens anem llaurant!

«I és la barca d’El Panollo» la que ha de girar veles i tornar a port que per hui ja està bé!

Al 2012, pescant al tresmall, una llagosta de 3 quilos vaig traure, i l’any 1995, al tresmall també, 50 quilos de llagosta en un dia! Quina barbaritat!

«No me l’encendràs el tio per detràs!

Anem, anem, seguim tots a la processó.

Seguiu avant, no vos deixeu cap rosegó.

Farem traguet a Sant Roc, matarem el cuc allí, i després què diran i després què diran que no som d’ací.»

Ai!! El cuquet el seguim matant i el traguet el seguim fent, però què poquets rossegons mengem avui en dia!

«Cantarem altres cançons i ballarem la tarara sí, la tarara no» i «la manta al coll i el cabasset» o «Pasqualet si vas a l’hort» però també n’hem après de noves. Com m’agrada eixa cançó de Zoo que diu: «tempestes venen del sud! Sonen corbelles que tallen la boira. I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria!».

I ahí està la clau, en ser futur, en ser present, en ser memòria. Perquè el nostre rumb no està escrit i de nosaltres depèn que el nostre vaixell continue navegant, ja bufa de ponent, mestral, tramuntana, gregal, llevant, xaloc, mig-jorn o garbí. Farem tot el que calga, per arribar, any rere any, a bon port i poder cridar ben clar i ben fort: Magdalena! Vítol!

En agraïment a tots el mariners d’El Grau.

Sònia Alegre i Sanz Tomàs Alegre i Segarra

77 ANGELETS DEL CEL

Penyagolosa al fons, el Desert i les Agulles a l’esquerra, i al mig, terra plana. Un cel daurat a dalt i platejada la mar, la meua mar! La que tants patiments i alegries ens dóna a tots els pescadors!

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Els nostres Ã&#x20AC;NGELS...

78

79 ANGELETS DEL CEL

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

...i les seues creacions

80

“Diable en soc d’aquest ball, diable en soc i en seré, més m’estimo ser diable que aprenent de botifler .”

(Cant de la colla de diables de Sant Cugat del Vallès)

El dia 17 de novembre de 2019 vaig anar a fer la formació per ser diable.

El Jordi, que és el responsable dels diablons, em van explicar com es feia un correfoc infantil i les parts que el formen, aquestes són la part calenta i la part freda.

La inquietud, l’energia i les bones propostes durant aquests darrers anys han aconseguit quadruplicar el nombre de membres de la colla, formada ara per més de dos centenars de membres.

Amb esforç i persistència, s’ha anat creant i consolidant diverses seccions arrelades al foc. Ara mateix, la colla consta d’una àrea de Cremadors i una àrea de Percussió, que comprenen en total les 7 seccions de la colla: Diables adults, Diables joves, Diablons, Tabalers adults, Tabalers joves, Tabalets, Malabars i Ballarines i la secció de la Bèstia del Foc (el Boc).

Foto extreta de El Periodico Mediterraneo del dia 19/01/2020

El primer que fem quan tenim un correfoc és vestirnos de diables amb un vestit especial, una vegada estem vestides anem a començar el correfoc.

Darrere de tot hi ha els tabalers que toquen la música dels diables; davant hi ha el carro que és on es desa i es porta la pirotècnia. Seguidament hi ha el pirodins, que és la persona adulta que et posa la carretilla a la maça per cremar. Després va la part calenta, on cremes la carretilla i quan peta la carretilla el pirofora te la treu de la maça. Davant de tot hi ha l’estàndard que és la bandera de la colla de diables.

El meu primer correfoc va ser el 18 de gener al Grau de Castelló, a la trobada de bestiari domèstic que organitza cada any per Sant Antoni la colla de dimonis Botafocs, va ser genial!!!

Aina Alegre i López Extret de la pàgina web de diables Sant Cugat

81 ANGELETS DEL CEL

SOC UNA DIABLONA

La meva colla són els Diables de Sant Cugat del Vallès que va ser creada l’any 1990 i que aquest 2020 fem 30 anys, amb la intenció de reunir tots aquells joves i adults que aspiraven a apropar la cultura del foc als carrers de la ciutat.

82 MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

83 ANGELETS DEL CEL

84 MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

85 ANGELETS DEL CEL

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

PROGRAMA

86

87 ANGELETS DEL CEL

PUBLICITAT

88 MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

89 ANGELETS DEL CEL

90 MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

91 ANGELETS DEL CEL

92 MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

93 ANGELETS DEL CEL

94 MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

95 ANGELETS DEL CEL

96 MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

97 ANGELETS DEL CEL

MAGDALENA 2020

COLLA EL MAGRE

Us desitge unes bones festes de la Magdalena

98