Diades 1R DIUMENGE DE SANTA TECLA

Altre cop, un any més arriba un d’aquells dies en què tots i totes sentim una mena d’emoció forta que ens espera hores més tard a la plaça de la Font, aquella on hi hem viscut moments d’efervescència pura però també moments difícils i durs. Tot i així, la Diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla ens emociona i ens fa estar durant l’última setmana d’assajos amb aquell neguit de saber que s’acosta un dia gran, que arriben els moments àlgids de la temporada.

Aquest any canvio els hàbits i decideixo anar a esmorzar amb uns quants “baranerus”. Altres cops tinc el costum de sortir a córrer una estona i esmorzar tranquil·lament a casa sense cap pressa i fent treballar el cap de cara als nous reptes que ens esperen a plaça. Ja dins el Caserón veig que tothom hi és i que jo sóc dels últims. Esmorzem i ens animem uns als altres abans de passar a veure el senyor Roca.

Segurament els esmorzars són aquells instants on deixes alliberar nervis i sobretensions, on motives o et motiven, on parlem tots i totes sobre què farem després de la diada i de com xalarem si tot surt bé. Aquest tipus d’actes previs a una diada els desconeixia força però he de dir que crec que la temporada vinent hi tornarem.

Ens trobem amb tota la colla al local i xerrem una estona amb aquells amb qui ens sentim més reconfortats moments previs de sortir cap a plaça. Mirades des de lluny amb gent del teu pis o amb gent que et sap llegir la mirada, tocaments de tota mena entre gent (cops a l’espatlla, el típic cop d’en Xavi Ollé), riures que et fan denotar que la gent està concentrada i un xic nerviosa (cosa bona, si es controla)... Surt el cap de colla a la barana, aquest cop davant el nou cartell del 3d10fm col·locat al local. Som una gentada i l’Aleix sap com conduir aquesta tensió amb bones sensacions. Acabem amb un gran “Visca Santa Tecla” i jo amb el típic “au vinga’n vaaa”!!

Arribem davant l’ajuntament i veig que encara hi ha gent davant la Penya. Entro cap a dins l’ajuntament i és el moment de rebre coneguts i conegudes, amics i amigues de les altres colles convidades. La Vella ja sé que anirà a totes i Vilafranca m’explica allò que les veuran venir i contraatacaran en el moment oportú (no saben res, aquests gats vells!).

Abans que nosaltres va la colla Vella i, com a bons amfitrions, anem a donar un cop de mà al seu tres de deu de sortida. Maleït tres de deu, cau i sobre mi va a parar un dels dosos, que em deixa KO, suor freda i tota la pesca. Recordo en Lluís Valle que em mira i em diu:estàs bé? I jo responc amb un “no” agònic. No hauria passat res si després de la Vella no ens hagués tocat a nosaltres, però tatxan!, ens toca i sortim de cinc de nou! Buuuuffff... L’Albert Grau em mira i no diu res (amb la cara pago), Ganxeta fa el mateix i no vol saber res i tota la rengla tirem amunt... Per sort aquell peu es desmunta i per fi puc agafar aire i aigua (quina mala estona, coi). Ara ja anem amunt. Recordo un dels millors 5d9f de la temporada, calmat, amb bones mides i ràpid (quina canalla que tenim!).

En segona ronda encarem una de les bèsties, pepinos, gamma extra més complex del món casteller: el tres de nou amb l’agulla. Puja bé però ens falla el fons després d’esperar una bona estona el pilar. Aquell intent sempre el recordarem perquè ben bé ens va ensenyar quin era el pas següent i què hauríem d’arreglar per arribar a la fita!

Aquella caiguda ens fa mal, però la Jove actual no s’arruga. Seguim amb un quatre de nou nerviós però descarregat i un altre 9d8 on tothom comença a somiar i fer-se dibuixos al seu cap d’un folre per aquest castell. Serem els primers? Això ens ho hauran de dir els “jefes” de cara l’any vinent!

Arriba l’hora dels pilars i no volem cap altre pilar que no sigui el de 8. Dit i fet! Un altre pilar de vuit amb folre i manilles carregat (quina ràbia). Els pilaners estan un xic emprenyats però tots entenem que per avui ja n’hi ha hagut prou.

De les colles convidades em quedo amb una Vella que no deixarà mai de sorprendre’m. Després d’un 3d10fm i un 4d9fa carregats van i em carreguen el seu primer 4d10fm! Va parir! Vilafranca d’altra banda torna a descarregar el 3d10fm (encara no entenc com el van poder descarregar), el 3d9fa (malxinats) i el 2d9fm impecable!

Sabeu què va ser el millor de tota la diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla? Que vàrem aprendre moltíssim, que vàrem saber sortir amb el cap ben alt i que veig una colla Jove madura amb ganes de més guerra que mai!! L’any que ve hi tornarem i com sempre la forçúria de la colla estarà per damunt de tot!•