L’ESPERIDIÓ

Com puc definir un dia tan especial per la colla com és l’Esperidió? Actuant a casa, dempeus davant la Catedral només puc pensar en què aquest any acaba...

Comença la diada. Vaig fent tombs d’aquí cap allà i parlo amb uns i altres, fent conyes (i sabent que fins d’aquí uns mesos no els tornaré a veure pràcticament cada dia).

Un company de pinyes s’apropa i em diu que vaig al folre del tres. M’estreno a plaça, i quina millor plaça per fer-ho! Per dins sento nervis, però també ganes i determinació, la mateixa que ens ha portat a fer la millor temporada de la nostra història, la mateixa que ens ha permès dissipar dubtes i donar-nos confiança, i la mateixa que ens ha estrenat a tots en castells tant desitjats com treballats. Pujo al folre, intentant no destrossar a ningú, descarreguem el castell, en Gasol em felicita per l’estrena i baixo (gairebé per la via ràpida...).

La festa ha començat i no hi ha qui la pari. Arriba la ronda de pilars i el punt culminant de la diada, gaudim de nombrosos pilars i rematem la feina amb un bon ball amb la canalla. Sens dubte, un dels moments que més em fa gaudir d’una bona diada.

Les gralles deixen de sonar, cadascú plega la seva faixa per deixar-la descansar uns mesos, i s’enfila el camí cap al local per començar la festa amb els amics del Vendrell, Vilanova i Sant Cugat.

De cop, m’envaeix la tristor que estava intentant ofegar: la temporada ha acabat i ara ja és real. Trist, però content, content d’haver passat tant temps envoltat de la millor de les companyies, de recordar el que hem assolit i orgullós de pertànyer a una família que m’ha donat molt i que m’ha agraït l’esforç fet amb confiança. Aquesta tristor és temporal i dóna pas a la satisfacció de la feina ben feta, de poder viure moments únics, “apretar” les dents, que se’ns posi la pell de gallina, deixar-nos la veu i emocionar-nos...

Satisfet de pertànyer a la que per mi és millor colla, només em queda dir: gràcies Colla, ens veiem molt aviat! •