LA PORRA DEL CONCURS

TEXT: ÀNGEL ALTèS · FOTOs: instagram

Com cada any parell ha tornat el concurs. I com cada any de concurs ha tornat la porra a casa nostra. Com sempre passa amb el concurs i la porra, malgrat sembli inversemblant, els resultats que es donen són del tot sorprenents i poden donar peu a tot tipus d’interpretacions i d’anàlisis. El concurs és únic. És imprevisible. És diferent a qualsevol altra diada castellera. Sempre se’n reserva alguna. Tal com ha anat la temporada prèviament, arriba el concurs i qualsevol de nosaltres té una idea molt formada de com acabarà la classificació el primer diumenge d’octubre (especialment pel que fa als primers llocs). I tots ens equivoquem.

Perquè el concurs no té res a veure amb el que hem vist i viscut fins aquell moment: és un món a part en què hi juguen factors que no juguen en cap altra diada. I que mai tenim en compte. Així ha estat enguany, així va ser fa dos anys i així serà d’aquí a dos anys.

Però anem a pams i analitzem com van anar les coses per veure quines conclusions es poden treure. Es tractava d’encertar les cinc primeres posicions i les posicions 12 i 25. Bé, fer un ple de 7 encerts era realment complicat. Però és que qui va guanyar la porra va encertar només 4 resultats. Un únic agraciat, el company Jordi Grau, que un cop més ens ha demostrat la seva bona visió, ja que sempre obté bons resultats en la seva porra. I, de 54 participants, només 6 van entregar una butlleta amb tres encerts. Van ser 24 amb dos encerts, 15 amb un encert i 8 sense cap encert. Tan difícil era com perquè 47 butlletes (de 54), és a dir, un 87%, encertessin un màxim de 2 resultats? Centrem-nos en les primers posicions, que eren, a priori, les més previsibles.

Quins han estat el motius de tant desencert? Desencert que, d’altra banda, es repeteix de forma gairebé idèntica cada dos anys i els motius no són els mateixos cada dos anys. Varien de forma sensible. Com ja sabem, els Castellers de Vilafranca es van endur, un cop més, el concurs. No va ser cap sorpresa. D’entrada, era de preveure. No obstant, només 13 butlletes van donar com a guanyadora aquesta colla. La resta de butlletes van apostar per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Si la Vella s’hagués endut el concurs, hauria estat una sorpresa? No del tot. El que sí va ser una sorpresa és que un 76% de butlletes hi apostessin. Per quin motiu? Es va donar com a favorita la Vella amb el cap o amb el cor? És a dir, hi havia un desig que els rosats s’emportessin el concurs o de debò es creia que se l’emportarien? Segurament va ser una barreja dels dos sentiments i de creure que “com que tothom donarà als Verds com a guanyadors, si jo aposto pels rosats i guanyen, seré l’únic”. Gran error.

Continuem analitzant les primeres posicions i passem a analitzar-nos a nosaltres mateixos. Un exercici que fem en cada concurs i del qual se’n pot treure molt de suc. Com ens veiem? Som realistes o som somniadors? I en relació als anteriors concursos? La nostra classificació en el concurs va ser estratosfèrica. Vam quedar segons, amb la Vella de Valls a prop i lluny (molt lluny) de la resta. Som molt grans. Sí, ja ho sabem. Ens diran que vam quedar segons perquè la Vella se la va jugar amb el 3 de 9 sense folre per agafar als de Vilafranca. I que podrien haver anat a assegurar el segon lloc fàcilment i que, realment, el lloc que ens correspon és el tercer. Doncs no és així. Això és mirar-s’ho amb la visió d’una diada castellera qualsevol, i (ja ho hem dit) el concurs no és una diada castellera qualsevol. Aquestes i moltes altres coses passen en cada concurs i no passen enlloc més. A la classificació, i malgrat no ens en vam sortir amb el 3 de 10,) vam quedar segons. No hi ha res més a parlar i ningú sap ni pot saber què hauria passat si la Colla Vella dels Xiquets de Valls no hagués anat a arriscar. Però ara traduïm aquest resultat a la porra. Algú va preveure que les coses aniríem com van anar? Doncs sí. Dues butlletes van encertar que la Jove quedaríem segons al concurs. Amb la característica que aquestes dues van apostar que seria la Vella qui guanyaria i que Vilafranca quedaria tercera per darrere nostre. La resta, tothom va preveure que quedaríem tercers, excepte tres casos que ens van posar en quarta posició per darrera de la Joves de Valls. Com es pot apreciar, hi havia bastant unanimitat en el fet que quedaríem tercers, tot i que a l’hora de la veritat vam superar les expectatives.

I el que ara toca és comparar aquest fet amb les porres dels anys 2010, 2012 i 2014. Els anys 2010 i 2012 hi ha va haver una amplia majoria que apostava que quedaríem millor que no pas vam quedar a l’hora de la veritat. Mentre que el 2014, ens vam tornar prudents i gairebé bé la meitat de participants van encertar que quedaríem en tercer lloc. El 2016 segueix aquesta progressió a la inversa i ara s’aposta que quedem en una posició pitjor que no pas quedem en realitat. Què ens passa? Ens hem tornat molt prudents. Sí, és cert que el que va passar no era fàcil de preveure i que la Vella de Valls i Vilafranca anaven molt forts i portaven una temporada amb resultats d’escàndol. Però és que l’any 2014 hi va haver 9 butlletes que ens van posar com a guanyadors. Enguany ningú. Què passa? El 2014 teníem més possibilitats? Potser sí, però el cas és que per algun motiu ja no ens creiem que puguem donar la campanada, com ens creiem abans (i enguany l’hem donada).

Per acabar i acabar d’arrodonir aquest anàlisi ens fixarem en els resultats de la resta de llocs. El quart lloc ha estat el que ha obtingut més encerts amb diferència. Només 13 butlletes van posar en quart lloc una colla que no era la Joves de Valls. La resta la van encertar. Resulta curiós veure que mentre pel primer lloc hi ha tant desencert, pel quart hi ha tant encert. Era més fàcil preveure que la Joves quedaria quarta que no pas que Vilafranca quedarien primers? I fins a 20 butlletes van encertar el cinquè lloc dels de Mataró, mentre que 25 van preveure que serien els de Sants els que s’endurien aquest lloc. Tampoc anaven desencaminats aquests 25, ja que van obtenir els mateixos punts que els de Mataró. Però per coses de la normativa del concurs els de Sants van quedar per davant. Pel que fa als llocs 12 i 25, els encerts van ser ben escassos. Només quatre butlletes van encertar el lloc 12 dels Nens del Vendrell i 5 el lloc 25 dels de la Sagrada Família.

Respecte al lloc 12 cal destacar una curiositat. En 22 butlletes es va posar que aquest lloc l’ocuparien els Xiquets de Tarragona. Aquests apostadors van ser força optimistes, ja que el resultat que van obtenir els del carrer Santa Anna va ser el lloc 17. També hi va haver un parell de butlletes que els situaven en el lloc 25. Ni els uns ni els altres es van equivocar de gaire. Però el que es pot concloure d’aquesta massiva presència dels matalassers en les paperetes de la porra és que la sana rivalitat local que tenim entre les dues colles ens porta a tenir-los present en les nostres prediccions i voler-los fer sortir en les butlletes, normalment (i com ha estat en anteriors edicions), en posicions pitjors que no pas les que acaben aconseguint. Aquest cop ha estat a la inversa, se’ls ha posat en una posició millor que la que han obtingut.

Bé, podríem continuar analitzant i traient conclusions del concurs i la porra, ja que dóna per molt, però crec que el més rellevant ja s’ha dit. El 2018 ens tornem a veure.•