L’ENTREVISTA

Quedem a La Pepita, a la plaça Verdaguer. Al cap de poc d’arribar jo apareix ell. Em pregunta si fa molt que espero. Li dic que no. Es demana una canya, li pregunto si ja sap on s’ha posat acceptant fer l’entrevista. Somriu i comencem.

L’Óscar ha estudiat Enginyeria Química i actualment treballa a l’empresa Arcamo, a Tarragona. En el seu temps lliure toca la guitarra amb els “Mancos” i li agrada practicar esport en general i escapar-se a la muntanya.

Quan vas entrar a la Colla?

Vaig entrar a finals de l’any 1994, tenia quatre anys. Als meus pares els agradaven els castells i es van enredar a apuntar-se a la Colla... i al final jo també ho vaig fer.

I la Mònica, la teva germana?

La Mònica podríem dir que neix a la Colla. Quan jo vaig començar a fer castells ella encara no havia nascut, però gairebé era inevitable que acabés en això dels castells (riu).

Com es veu això de fer castells amb ella?

Bé, és una cosa que sempre hem fet junts. Als dos ens va fer molta il·lusió, per exemple, fer el 3d9f del passat Esperidió, on jo em vaig estrenar descarregant de quart a la buida i la portava al damunt de quint.

Recordes el teu primer castell?

Ostres! Ja va ser l’any 1995, i diria que va ser un pilar de quatre, però no recordo on. Crec recordar que l’Anna Enfedaque anava de terça. També vaig fer el meu primer castell de 7, el tres, a Sant Salvador. Aquell any també vaig fer d’enxaneta al pilar caminant de la Mercè.

Recordes l’alineació?

Sí, hi anava el Cigró i la Cristina Prats.

Vau arribar? (ric)

Sí, sí (riu), vam arribar.

Quin record tens d’aquella època en què eres canalla?

Recordo molt les activitats que fèiem, les colònies, però també les tensions i els nervis abans d’una actuació. Dels monitors, recordo molt a l’August i al Toni Solé, el Jon, la Bea, el Martí, el Siscu. I després l’Andreu i el Michael, quan van deixar de ser canalla. Hi havia molt bon ambient i ens portàvem molt bé entre nosaltres. Dels altres que també eren canalla com jo recordo molt el Tonet, l’Anna Fabregat, el Carmel, l’Anna Sumoy, l’Olga, la Natàlia, el Jaume Renyer, la Carla, l’Àlex – Schuster – i la Montse Prats, entre molts més.

Un molt bon record d’aquella època?

Per mi un dels grans moments va ser el 4d9f de la Santa Tecla del 1997, que era el meu primer castell de nou. Jo anava d’acotxador i l’enxaneta era la Montse Prats. Recordo que primer en vam fer un intent desmuntat i després el vam descarregar. Jo sempre pujava plo-