A... Óscar Farreró

rant (riu), sempre em posava molt nerviós... i la meva manera de treure els nervis era plorar. I clar, després de l’intent desmuntat estava encara més nerviós, però al segon intent el castell va anar molt bé. El meu primer castell de nou!

I un record no tan bo?

Sobretot tota aquella travessia del desert entre 1999 i 2003, a vegades ens costava fer fins i tot el 3d8. Va ser una època complicada, però ens en vam acabar sortint.

Quines diferents posicions has anat ocupant al llarg del temps?

Vaig començar d’acotxador i he anat passant per totes les posicions fins a terç de castell de vuit o quart de castell de nou.

I fora del tronc has ocupat alguna altra posició?

Quan no pujo estic a la pinya, fent de formatget. També he fet de cordó del folre en algun castell emmanillat, o a algun 5d9f. Quan vaig tornar d’Erasmus em vaig haver de tornar guanyar això de pujar i aleshores vaig sovintejar més posicions de pinya. Mentre pugui seguir pujant ho faré, però si no sé que sempre puc ajudar a la base del castell.

Els darrers anys també has estat col·laborant amb l’Escola de Castells. Per què és tan important, quin paper té dins de la Colla?

És una oportunitat per aquells que tenen ganes d’aprendre a pujar i viure l’experiència d’estar allà dalt i tenir-ne les nocions, encara que a l’hora de la veritat no puguis acabar pujant,. Evidentment, de l’Escola han acabat sortint castellers de tronc, però no és fàcil, ja que som molts per uns pocs llocs. L’aprenentatge a l’Escola també va molt bé pels castellers de folre i manilles, on poleixen la col·locació dels peus.

Quin és el castell que més il·lusió t’ha fet fer amb tu al tronc?

El 5d9f. El primer carregat – Santa Tecla 2011 el vaig fer de quint a la rengla i després el 2015 el vaig fer de quart a la banda del dos.

Un gran record d’aquests últims anys?

Per mi, sobretot és l’entrada a la Gamma Extra amb certa solvència. Vam començar amb el cinc i des de que vam descarregar el primer pràcticament no hem parat. Gairebé tot el que ens hem proposat ho hem aconseguit: anant a pel 9d8, el 3d10fm, el 3d9fa – que ens ha costat, i molt! –, el pilar de vuit... i el 2d9fm, que l’hem carregat però ens falta descarregar-lo.

Com veus aquest dos? Perquè també l’has assajat.

És tot de cap. La sensació és igual a la dels primers 5d9f, abans de descarregar-lo. Aquella incertesa que vam oblidar un cop el vam completar. La sensació amb el dos és semblant. També és un castell – el 2d8f – que en algunes diades, donat el nivell, se’ns queda petit i justament necessita de molt rodatge, de fer-ne molts. Durant molt temps vam tenir una alineació molt fixa, entre ells es coneixien de memòria. Ara estem diferents proves amb alineacions diferents, però l’estem treballant molt i crec que els fruits acabaran sortint.

Ha canviat gaire la manera de fer de la Colla d’aleshores ençà?

Crec que la mentalitat de la Colla ha canviat molt des d’aleshores, sobretot pel que fa a assegurar castells. Seguim caient, però ho fem de castells molt complicats i quan tirem un castell ho fem sabent que el tenim per descarregar. Abans també n’estàvem segurs, però quèiem molt més. La manera de treballar els castells d’ara ha donat millors fruits, som molt més efectius, assagem més dies i fem moltes més proves durant els assajos. Hem intensificat la feina, i això es nota. El 2008 va marcar un abans i un després per nosaltres i des d’aquell moment no hem parat de créixer. El 2014 carregàvem el 3d10fm, el gran salt. El 2015 vam fer la millor actuació de la nostra història a l’agost i, malgrat una mala Santa Tecla, vam seguir donant-ho tot. El que fem és molt difícil, i no en som conscients. Ens hem acostumat a un nivell molt alt i mantenir-nos allí demana d’un gran compromís i certs sacrificis. El 2016 és la prova que anem per bon camí i que encara tenim coses a dir.