1 O Sav is financers i polítics

Amés dels cabalistes i altres JUeus g1romns, o que sojornen llargament a la ciutat, assoleixen fama entre els homes del seu temps pels seus coneixements o per les seves accions. Entre els més coneguts destaquen fammes de negociants, com els ca-Barra i Mercadell, i d'alts funcionaris, com els Ravaya, i també rabins com Ezra de Girona, Mossè ben Nahman, i sobretot Bonastruc Desmestre, rabí de Girona que l'any 141 3 intervé activament a la famosa disputa de Tortosa, davant de Benet Xlii, el Papa Luna, ·juntament amb altres vint-i-un rabins de la Corona catalano-aragonesa i que, després de més d'un any de discussions, és un dels vuit rabins que no abjura del judaisme, mentre que els altres catorze acaben per demanar el baptisme.

Si aquestes personalitats no fessin prou palesa la riquesa cultural de la comunitat jueva gironina, seria suficient per acreditar-la la relació dels llibres que els hebreus del segle XV guardaven a casa seva. La llarga llista d'aquests volums, publicada per Josep M. Millàs i Vallicrosa, resulta impressionant, sobretot si es té en compte que només . conté els que van restar

Als casals nobles gironins, com l'actual casa Colls-Labayen, hi viuen durant l'Edat Mitjana jueus illustres que assoleixen fam a entre els homes del seu temps.

després d'haver hagut de lliurar al vicari de la Cúria de Girona els afectats per la butlla de Benet Xlii. que eren els que feien referència directa o indirecta al Talmud i que, per tant, devien ser molt nombrosos.

En el camp de les activitats econòmiques, Santiago Sobrequés ha estudiat detingudament les fammes

Un divorci

Caravita, segons Santiago Sobrequés, és un cognom poc corrent entre els j ueus. L'historiador gironí ha resseguit en els documents la trajectòria de les successives generacions dels Caravita, dedicats generalment a operacions financeres. De la vida d'Astruc Caravita IV, i de la seva filla Ester, n'explica amb tot detall un curiós i revelador episodi (*):

"La potència econòmica d'Astruc Caravita IV es fa palesa el 1332 en el brillant, encara que no fos massa afortunat, casament d'una filla, Ester, amb David Bonjom de Barri, de Cotlliure, ai Vallespir, fill i hereu universal de Bonjorn de Barri, jueu rossellonès acabalat, mort pocs anys abans, a qui el rei Sanç de Mallorca havia atorgat el privilegi de comerç lliure per tot el país i l'havia distingit amb el do de no dur la roda. El matrimoni durà pocs anys i no fou gens feliç. David Bonjorn, q11e per casarse amb Ester Caravita hagué de demanar l'anuHació d' un matrimoni anterior contret amb una hebrea d'Arles, era probablement un gran savi, però el seu caràcter devia ser molt estrany. Al mateix testament del seu pare hi ha una clàusula que sembla deixar entreveure que era .. considerat pel seu progenitor com un noi de caràcter lleuger i pròdig. Potser era un maniàtic que només vivia per a la ciència. No ho sabem prou bé, però el fet cert és que el 1337, Ester, cansada ja d'aquell caràcter "insuportable", cerca d'obligar-lo a iniciar un procés de divorci robant-li els llibres i instruments científics. Amb aquests procediments tan expeditius i poc recomanables aconseguí el seu propòsit i David lliurà, efectivament, un libel de repudi contra seu el mateix any, i dugué l'afer al tribupal hebreu de Perpinyà ( ... ) El procés féu molt de soroll ( ... ) Sembla que, finalment, fou sancionat el divorci".

(*) Cfr. SOBREQUÉS I VIDAl;,

Santiago: Societat i estructura política de la Girona medieval.

Barcelona, Curial, 1975.

dels Sabarra, comerciants de reconeguda solvència, dels Caravita, especialistes en operacions de compra-venda, i dels Falcó, actius i dinàmics homes de negocis.

Aquest estudi ha estat possible gràcies a l'abundància de dades documentals existents. Justament la copiosa documentació que generen les operacions de crèdit és la que ha fet sorgir una sobrevaloració de l'activitat prestamista dels jueus. En realitat, i com ja s'ha dit, aquests treballen en tota mena d'oficis, però com que molts d'ells no deixen gaire rastre documental, la seva activitat apareix menys en els arxius.

En una barreja de l'activitat financera amb la política, destaca notablement la família Ravaya. Segons explica Baer, Astruc Ravaya i el seu fill Jucef presten grans quantitats a l'infant Pere a partir de 1260, però a més de proveïdors de diner i arrendadors d'impostos, els · Ravaya actuen també com a oficials de l' A començament del regnat del rei Pere, entra també en els negocis familiars, com a tercer soci, Mossé Ravaya, el segon fill d'Astruc. L'any 1271 , Astruc apareix com a batlle de l'aljama de Girona i l'any 1277 atorga, en nom del rei, determinats privilegis de veïnatge als habitants de Palamós. Per aquella mateixa època, Jucef té un paper cabdal en l'administració general de la Corona catalana-aragonesa i deté el càrrec de Thesaurarius o administrador del rei.