34-La puixant comunitat de Castelló

La comunitat hebrea de Castelló es troba documentada almenys des del segle Xlii, i assoleix un protagonisme ben remarcable en l'activitat econòmica de la vila, de la qual n'ocupa el sector sud-est, en l'espai comprès actualment pels carrers dels Jueus·i de la Llana.

Llur puixança econòmica es tradueix com ja s'ha vist en el lliurament d'importants privilegis, molts d'ells confirmats successivament en els diversos canvis de senyoriu a què són sotmeses la comunitat i el Comtat, i l'elevat nombre de components es reflecteix en la quantitat de consellers que integren el govern de l'Aljama. L'any 1406, la reina decideix canviar el regiment de l'Aljama, i mana que s'elegeixin dotze consellers -cinc de mà major, quatre de mà mitjana i tres de mà menor-, tres secretaris, un clavari i tres oïdors de comptes. D'entre els consellers destaca Perfecte Bonsenyor, que més tard assisteix a la cèlebre disputa de Tortosa dels anys 141 3-1414 convocada per Benet Xlii, i que al cap de mig any abandona calladament les discussions junt amb altres jueus remarcables. Benet Xlii els escriu des de Peníscola reclamant el seu retorn, el juny del 1413.

Naturalment, Castelló compta amb una Sinagoga que segons Pella i Forgas ja és en funcionament l'any 1293. Més tard, concretament l'any 1 321 , el bisbe Pere de Rocabertí dóna permís a l'Aljama, representada pels seus Síndics Isaac Salandí i Momet Astruc, per tal que puguin refer-la i eixamplar-la.

La sinagoga torna a créixer l'any 1415 quan se li uneix una casa veïna. Es diu que és una construcció molt alta, llarga i ampla, decorada molt ricament. Segons Jaume Marquès té entrada per

Miquel Pujol i Canelles documenta l'emplaçament de la Sinagoga Nova, que era situada a l'actual plaça de les Peixateries Velles.

l'antiga plaça del Peix, i consisteix en un pòrtic o galeria coberta, sostinguda per columnes.

Per un recent treball de mossèn Miquel Pujol i Canelles sabem que Castelló comptà amb dues sinagogues: la sinagoga nova, situada a la plaça de les

Peixateries Velles, i la sinagoga vella, que es trobava a l'actual carrer dels Jueus.

La darrera sinagoga, hom la vol tancar al culte hebreu l'any 1415, tot seguint les directrius del Papa Benet Xlii, que dicta un seguit de disposicions contràries als jueus que tenen la immediata conseqüència d'excitar contra ells l'odi i l'animadversió de la població cristiana.

En el cas de Castelló, el mateix 1 4 1 5 giren una visita d'inspecció a la Sinagoga els beneficiats Antoni Mitjà, Bernat Collell i Francesc Vilar per tal de determinar el seu estat actual i judicar si cal tancar-la al culte. La resistència que oposen els jueus al tancament i el suport que els dóna el Veguer, frenen l'informe inicial, que és favorable al tancament. Hom s'adreça al Vicari General de Girona al-legant que ha estat mal informat pel que fa a la preciositat i a la sumptuositat de la reforma de la Sinagoga. Finalment la qüestió és resolta en forma de diàleg i de transacció, de manera que els jueus poden mantenir el seu culte a la Sinagoga, mentre que hom compleix el decret de Benet Xlii clausurant la part més recent i luxosa de l'edifici.

«Sigui del tot prohibit fabricar noves sinagogues»

La Butlla del Papa Benet XIII provoca una onada de controls i intents de tancament de les Sinagogues jueves, com en el cas de Castelló l'any 1415. Alguns paràgrafs de l'esmentada Butlla són ben significatius de la creixent pressió vers les comunitats hebrees (*). "Ara bé; tot i que tant per les lleis imperials com pels decrets dels nostres predecessors, els pontífexs romans, sigui del tot prohibit als jueus fabricar noves sinagogues i alçar les antigues fent-les més amples i precioses, no obstant, ells, com hem sabut, moltes vegades han gosat violar amb servil audàcia els esmentats decrets tant construint-ne de noves com ampliant les antigues en altres més precioses. Nós, no podent dissimular més tals coses i executant els decrets canònics, decretem i manem que els diocesans dels llocs dintre dos mesos a comptar des de les presents e avant en llurs esglésies catedrals, per ells mateixos o per altres, facin clausurar totes les sinagogues existents en llurs diòcesis de tal manera que els jueus no hi tinguin entrada ni ingrés, però de tal forma que, on només hi hagi una sinagoga, si no és preciosa, no sigui clausurada, però, on n'hi hagi dues o més, se n'hi deixi una de les menys precioses.

Ara bé, en els llocs on segons el tenor d'aquesta constitució nostra, succeís que totes les • sinagogues, si n'hi havien vàries o l'única si ella sola hi fos, fossin clausurades, no s'impedeixi als mateixos jueus que, si volguessin, només per aquesta vegada puguin tenir una sola casa d'edifici competent a l'arbitri del diocesà o del seu vicari general ( ... ). No obstant, afegim això a la present constitució que si d'alguna sinagoga pot constar legítimament que en algun temps hagués estat una església o sobre això hi hagi fama, sigui clausurada indistintament".

(*) Cfr. MARQUÈS i CASANOVAS,

Jaume: "Sobre la Sinagoga de

Castelló d'Empúries" dins Annals de l'Institut d 'Estudis Empordanesos 15 (1981-1 982). pp. 277-278.