84
a comunitat hebrea de Castelló es troba documentada almenys des del segle Xlii, i assoleix un protagonisme ben remarcable en l'activitat econòmica de la vila, de la qual n'ocupa el sector sud-est, en l'espai comprès actualment pels carrers dels Jueus·i de la Llana .
L
Llur puixança econòmica es tradueix com ja s'ha vist en el lliurament d'importants privilegis, molts d'ells confirmats successivament en els diversos canvis de senyoriu a què són sotmeses la comunitat i el Comtat, i l'elevat nombre de components es reflecteix en
la quantitat de consellers que integren el govern de l'Aljama. L'any 1406, la reina decideix canviar el regiment de l'Aljama, i mana que s'elegeixin dotze consellers -cinc de mà major, quatre de mà mitjana i tres de mà menor-, tres secretaris, un clavari i tres oïdors de comptes. D'entre els consellers destaca Perfecte Bonsenyor, que més tard assisteix a la cèlebre disputa de Tortosa dels anys 141 3-1414 convocada per Benet Xlii, i que al cap de mig any abandona calladament les discussions junt amb altres jueus remarcables. Benet Xlii els escriu des de Peníscola reclamant el seu retorn, el juny del 1413. Naturalment, Castelló compta amb una Sinagoga que segons Pella i Forgas ja és en funcionament l'any 1293. Més tard, concretament l'any 1321 , el bisbe Pere de Rocabertí dóna permís a l'Aljama, representada pels seus Síndics Isaac Salandí i Momet Astruc, per tal que puguin refer-la i eixamplar-la. La sinagoga torna a créixer l'any 1415 quan se li uneix una casa veïna. Es diu que és una construcció molt alta, llarga i ampla, decorada molt ricament. Segons Jaume Marquès té entrada per
Miquel Pujol i Canelles documenta l'emplaçament de la Sinagoga Nova, que era situada a l'actual plaça de les Peixateries Velles.
l'antiga plaça del Peix, i consisteix en un pòrtic o galeria coberta, sostinguda per columnes. Per un recent treball de mossèn Miquel Pujol i Canelles sabem que Castelló comptà amb dues sinagogues: la sinagoga nova, situada a la plaça de les
